solucionari

AUTORS

Aurora Clari RubioEnric Iborra PosadasSalvador Vendrell Grau

Valencià:Llengua i Literatura

BATXILLERAT

MATÈRIA COMUNA

Solucionari

0B1VALSOL(2008).00:0B2LP/R.00 31/7/09 12:00 Página 1

1. De la paraula a l’oració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

2. L’oració composta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

3. Les relacions lèxiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

4. Les propietats del text: la coherència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

5. Les propietats del text: l’adequació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

6. Les propietats del text: la cohesió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

7. El discurs acadèmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

8. Els textos periodístics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

9. Els textos publicitaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

10. Els textos jurídics i administratius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

11. Sociolingüística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59

12. La reacció contra el modernisme: el noucentisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

13. Carles Riba . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

14. Els antinoucentistes. Josep Maria de Sagarra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

15. Els antinoucentistes. Josep Pla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

16. Els antinoucentistes. La poesia d’avantguarda. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89

17. La literatura dels anys trenta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95

18. La poesia de la postguerra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101

19. La novel·la i el conte de la postguerra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107

20. La literatura de la postguerra: l’assaig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113

Apèndix. Tècniques de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119

Apèndix. Guies de lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121

Índex

0B1VALSOL(2008).00:0B2LP/R.00 31/7/09 12:00 Página 3

1 De la paraula a l’oració

1. De la paraula a l’oració 5

E S Q U E M A D E L A U N I T A T

3.1. El sintagma nominalpàgina 9

3.2. El sintagma verbalpàgines 10/12

4.1. Els pronoms personals fortso tònics

pàgina 13

4.2. Els pronoms febles o àtonspàgines 13/15

1. Les categories lèxiquespàgina 7

Activitatspàgina 16

Avaluaciópàgina 17

2. Els sintagmespàgina 8

4. Substitució de sintagmesper pronoms

pàgines 13/15

3. L’oració simplepàgines 9/12

0B2VALSOL(2009).01 31/7/09 12:09 Página 5

6 Llengua

S O L U C I O N S D E L E S A C T I V I T A T S D E L L L I B R E D E L ’ A L U M N E

Qüestions prèvies (pàgina 6)

1. Què deu voler dir la frase «sent l’un per l’altre el món sencer»?

Que no tenen ningú més, que estan els dos sols al món.

2. Com és l’oració amb què comença el text, de predicat nominalo verbal? Què vol dir que és de predicat nominal o verbal?

De predicat nominal. És copulativa. El verb hi fa de nexe, de còpula.

3. Busca dos sintagmes preposicionals i digues quina n’és l’estruc-tura.

Al cap preposició + det + nom

d’una hora preposició + det + nom

4. De quina classe és el sintagma «Un mirall cromat»? Quina n’ésl’estructura? Quina funció fa en l’oració?

Sintagma nominal: Un mirall cromatDet N CN

La funció que fa és de complement directe.

5. Quines oracions subordinades hi ha en l’oració següent? «Collat al mànec del carretó hi havia un mirall cromat de motocicleta que emprava per observar la carretera que deixavenenrere».

Que emprava per observar la carretera.

Que deixaven enrere.

Activitats de desenvolupament (pàgines 7/15)

Activitats (pàgina 7)

Llig el text i classifica els mots en negreta, segons la categoriaa què pertanyen.

� Determinants: un, meu, aquest, aquestes.

� Noms: cop, pensament, fruit, ocasions, idees, paraules, argu-ment.

� Pronoms: aquesta (onada), em.

� Adjectius: adients, difícil.

� Verbs: intento, escriure, tinc.

� Adverbis: més, normalment, ara.

� Conjuncions: que.

� Preposicions: de, per.


Indica el nucli dels sintagmes subratllats. Digues quina classede mot n’és el nucli i de quina classe de sintagma es tracta.

a) Els xiquets més alts: El nucli n’és un substantiu; SN.

b) Joan i Maria corren molt malament: El nucli n’és un verb(corren); SV.

c) Molt malament: El nucli n’és un adverbi (malament); sintagmaadverbial.

d) Marc és expert en anatomia: El nucli n’és un adjectiu (expert);sintagma adjectival.

e) Hi anava molt sovint: El nucli n’és un adverbi (sovint); sintagmaadverbial.

f) L’afecten molt greument: El nucli n’és un adverbi (greument);sintagma adverbial.

g) L’equilibri del planeta: El nucli n’és un substantiu (equilibri);SN.

h) Del planeta: El nucli n’és un substantiu (planeta), però és unsintagma preposicional: prep. + SN.

2

1

Subratlla tots els sintagmes del text següent i digues de quintipus són.

Llance les paraules a l’aire i després les arreplegue

SV SN S Adv pronom SV

en les blanques xarxes de la pàgina. En constate, decebut, S Prep pronom SV S Adj

la manca d’adherències.

SN

Sempre ha estat així.S Adv SV S Adv

Des del principi.S Prep

Hi ha qui mata mosques a canonades i, simètricament,SV pronom SV SN S Prep S Adv

hi ha qui pretén caçar els elefants amb matamosques.SV pronom SV SN S Prep


Extrau una oració simple i una de composta d’aquest text.

� Oració simple: Tot va començar una tarda llòbrega i humidad’un dia del mes de març.

� Oració composta: quan va passar alguna cosa amb l’electri-citat i tots els llums de l’edifici es van apagar.

Extrau tots els sintagmes nominals del text anterior i analitza’nl’estructura.

una tarda llòbregaDet N CN

alguna cosaDet N

tots els llums de l’edificiDet Det N CN

l’ homeDet N


Separa el subjecte i el predicat de les oracions; són atributiveso predicatives?

Les dites de la meva família m’assenyalen com un infant turbulent.Subjecte Predicat

Predicativa

Sembla que jo era un noi espavilat, però mancat deconcentració per a aprendre.

Predicat Subjecte

Atributiva composta (el subjecte és una composta coordinadaadversativa amb dues proposicions subordinades).


Analitza les oracions següents. Digues quin n’és el subjecte i el predicat, i quina classe de complements té el verb.

a) Per la finestra oberta entra un fred polar. CCL N

Predicat Subjecte

b) (Ells) Et curen la ferida.CI N CD

Subjecte elidit Predicat

c) (Ells) Et fan agafar un refredat.CI N CD


d) (Ell) Està endormiscat en una butaca.N Atribut CCL


Posa la preposició correcta en aquestes frases.8

3

4

7

6

5

P

0B2VALSOL(2009).01 31/7/09 12:09 Página 6

71. De la paraula a l’oració

a) Tenia interés veure el partit. Tenia interés de veure el partit.

b) Els va amenaçar tirar-los de classe.Els va amenaçar de / a tirar-los de classe.

c) Has pensat venir-te’n?Has pensat de venir-te’n?

d) Tardaren un parell de dies practicar-ho.Tardaren un parell de dies a practicar-ho.

Digues de quina classe són els complements en negreta deltext següent, de Malba Tahan.

L’home que calculava

Cada dia, quan s’aixecava el sol, portava cap al camp elgran ramat i havia de portar-lo a recer abans que caigués la nit.Com que tenia por de perdre alguna ovella esgarriada i ser seve-rament castigat per culpa d’aquesta negligència, les comptavadiverses vegades al llarg del dia.

D’aquesta manera vaig anar adquirint, a poc a poc, una habi-litat tan gran per comptar que, a vegades, d’un cop d’ull calculavasense equivocar-me tot el ramat sencer. No prou content ambaixò, vaig passar a exercitar-me comptant els ocells que volavenen estols cel enllà. Em vaig tornar molt destre en aquesta art.

Després d’uns quants mesos —gràcies a nous i constantsexercicis— comptant formigues i altres petits insectes, vaig arri-bar a practicar la proesa increïble de comptar totes les abelles del’eixam! Aquesta faceta de calculador, tanmateix, no era rescomparat amb moltes altres que practicaria més tard! El meugenerós amo posseïa, en dos o tres oasis distants, grans planta-cions de dàtils, quan es va assabentar de les meves habilitatsmatemàtiques, va encarregar-me dirigir la venda dels seusfruits, que jo comptava en els seus penjolls, un a un. Vaig treballaraixí, al peu dels datilers vora deu anys.

Malba TAHAN

L’home que calculava, La Magrana

Cada dia: CCT; el gran ramat: CD; por de perdre alguna: CD;al llarg del dia: CCT; d’aquesta manera: CCM; sense equivocar-me:CCM; grans plantacions de dàtil: CD.


Assenyala els pronoms del text de Carme Miquel i classifica’lsen pronoms forts i pronoms febles.

T’imagines un riu sec que transcorre pel mig d’una gran ciutat?En tot cas alguns regalims d’aigua, rierols diminuts l’ocupen pelmig deixant a un costat i a l’altre unes amples vores de terra i al-gun canyar. Imagina’t en aquestes vores amples una petita ciu-tat de barraques, allò que en diem «xaboles», fetes d’atovons,llandes, cartrons i uralita i uns xiquets mig nuets saltant i jugantper espais semblants a carrers. Algun ruc nugat a una porta, gos-sos i gats deambulant i mosquits, molts mosquits.

Imagina’t-ho tot des de dalt, des d’uns 8 o 9 metres d’altura,des de la barana del nostre riu. […]

Ho has endevinat. Es tracta de València. Una València de finaldels anys 40 o inicis dels 50. Barraques d’aquelles —em referisc a les«xaboles» no al bonic habitatge típic de l’horta que l’especulacióurbana ha fet desaparéixer—, n’hi havia en molts altres barris,però jo vull referir-me especialment a les del riu.

T’[imagines]: feble; l’[ocupen]: feble; [imagina]’t: feble; en [diem]:feble; [imagina]’t-ho: febles; Ho [has endevinat]: feble; Es [tracta]:feble; em [referisc]: feble; n’hi [havia]: febles; [però] jo: personalfort; [vull referir]-me : feble; a [les] del riu: feble.


Digues quin tipus de complements són els sintagmes subratllatsi substitueix-los pels pronoms febles adients.

a) Sempre puge al mateix pis.

11

9

10

b) Sempre vaig amb tren.

c) No deixes res a l’escriptori.

d) Quan tornaràs a València?

e) Ja no vaig al teatre.

a) CCL: Sempre hi puge.

b) CCM: Sempre hi vaig.

c) CCL: No hi deixes res.

d) CCL: Quan hi tornaràs.

e) CCL: Ja no hi vaig.

Subratlla el CD i el CI de les oracions següents i substitueixel CI pel pronom feble corresponent.

a) Ha deixat els patins als amics. Els ha deixat els patins.D CI

b) Compra pa per a la teua germana. Compra-li pa. CD CI

c) Toca la guitarra a Maria. Li toca la guitarra.CD CI

d) Va comprar el cotxe al teu germà. Li va comprar el cotxe.CD CI

e) Demanarà això per a ella. Li demanarà això.CD CI

Indica quin tipus de complements són els sintagmes subrat-llats i substitueix-los pels pronoms febles corresponents.

a) CD. Manel n’ha comprat una.

b) CCL. Laura sempre hi estudia.

c) Atribut. Aquells els són.

d) CRV. Sempre en parleu.

e) Predicatiu. Sempre hi arriba.


Llig el text i assenyala’n exemples de cada categoria lèxica.

� Determinants: la, el, meu, dos.

� Noms: Universitat, germà, cas, estudiants.

� Pronoms: s’hi, jo, el.

� Adjectius: desvagats.

� Verbs: haver, vivíem, veig, som.

� Adverbis: purament.

� Conjuncions: i.

� Preposicions: a.

Posa un exemple del text de cada tipus de sintagma que indi-quem tot seguit.

Sintagma nominal: tanta grip. Sintagma adjectival: ingràvid.Sintagma verbal: apareixen. Sintagma adverbial: purament.

Llig l’oració següent i respon a les preguntes.

Ell fa la seua vida.

a) Quin és el subjecte i quin n’és el predicat? Subjecte: ell. Pre-dicat: fa la seua vida.

b) Quin és el subjecte del sintagma nominal subjecte i quinés el nucli del sintagma nominal predicat? Nucli del sintagmanominal subjecte: ell. Nucli del sintagma verbal predicat: fa.

c) Analitza el complement del verb. De quin sintagma nomi-nal es tracta? Quina n’és la composició? El complement delverb és un sintagma nominal:

la seua vidaDet N

d) Es tracta d’una oració predicativa o atributiva? Predicativa.

PAU

13

12

1

3

2

P

P

0B2VALSOL(2009).01 31/7/09 12:09 Página 7

8 Llengua

Analitza la funció sintàctica dels sintagmes en les oracionssegüents.

a) Albert és el primer de la classe.Subjecte Verb Atribut

b) (Ell) Sempre portava una camisa blanca a poqueta nit.Subjecte elidit CCT Verb CD CCT

c) El meu germà sempre parlava de les mateixes coses.Subjecte CCT Verb CRV

d) Els jugadors arribaren cansats al partit.Subjecte Verb CP CCL

e) Els amics de Castalla volienSubjecte Verb

parlar del viatge de final de curs a MallorcaCD

Parlar del viatge final de curs a Mallorca és una oració subordinadasubstantiva d’infinitiu en funció de complement directes.

Indica quin tipus de complement verbal són els sintagmes subratllats i substitueix-los per pronoms febles.

a) Laia tancarà la casa a l’estiu. CD: Laia la tancara a l’estiu.

b) Volia jugar a cartes. CRV: Hi volia jugar.

c) Hèctor arribava desfet. Predicatiu: Hector hi arribava.

d) Encara no s’ha ensenyat a conduir? CRV: Encara no s’hi haensenyat.

e) Només parleu de coses banals. CRV: Només en parleu.

f) Compra una guitarra al teu cosí. CI: Compra-li una guitarra.

Torna a escriure les oracions següents substituint-hi els com-plements verbals pels pronoms febles adients.

a) Sergi, deixa les sabates al balcó! Sergi, deixa-les-hi.

b) Aquells eren els perseguidors. Aquells els eren.

c) Els joves han tornat feliços de la passejada. El joves n’hi hantornat.

d) El pare compra l’ordinador als seus fills. El pare els el compra.

Completa el text amb els pronoms febles corresponents.

Rebuig

Ella va beure un glop i li va clavar la mirada des de l’altrabanda de l’habitació.

—La Maria diu que no entén què fa aquí —va repetir. Va feruna veu ronca, inexpressiva, amb un to monòton que malgrat tottransmetia rebuig, un rebuig proper al menyspreu.

—Ja —va dir el Sachs—. Ja m’ho imagino.

—Si m’ha de dir alguna cosa, més val que me la digui ara. I des-prés vull que toqui el dos. M’entén? Vull que surti d’aquí i se’n vagi.

—No li vull fer cap mal.

—No hi ha res que em privi de trucar a la policia, sap? L’únicque haig de fer és despenjar el telèfon i la seva vida se’n va directa a fer punyetes. Però collons, a quin coi de món viu? Li engega untret al meu marit i després ve aquí i espera que sigui amable ambvostè?

Paul AUSTER

Leviatan, Edicions 62

Avaluació (pàgina 17)

Posa dos exemples del text de cada categoria lèxica: determi-nants, noms, pronoms, adjectius, verbs, adverbis, conjuncionsi preposicions.

PAU

1

4

5

7

6

� Determinants: dues, aquest.

� Noms: animals, món.

� Pronoms: els, es.

� Adjectius: ximples, enganyosos.

� Verbs: divideixen, suportava.

� Adverbis: extremament, molt.

� Conjuncions: i, que.

� Preposicions: en, d’.

Posa un exemple de cada classe de sintagma i subratlla’n el nucli.

Sintagma nominal: un glop. Sintagma adjectival: inexpressiva.Sintagma verbal: va beure. Sintagma adverbial: ara. Sintagmapreposicional: de l’habitació.

La primera oració del text és: «Hi ha dues classes d’animals enaquest món». Digues si es tracta d’una oració personal o im-personal i de quina classe. És transitiva? Analitza els sintag-mes que la formen.

És una oració impersonal amb la forma verbal hi ha. És transitiva.

Hi ha dues classes d’animals en aquest món.N CD CCL

SV

En l’oració següent, quants pronoms febles hi ha? Quin n’és elreferent?

Els que parlen i els que escolten.

El referent és els animals que posseeixen el do del llenguatge.

Quina funció fan els sintagmes de l’oració següent?

Quan vaig ensopegar per primera vegada.CCLl Nucli del predicat CCT

amb el terme màquina d’escriure.CRV

Torna a escriure l’oració de l’activitat anterior; hi has de subs-tituir tots els sintagmes que pugues per pronoms febles.

Quan hi vaig ensopegar per primera vegada.

Quan hi vaig ensopegar amb la màquina d’escriure.

Analitza l’oració següent i digues si es tracta d’una oració sim-ple o composta.

Subjecte elidit: Jo

Quan per fi vaig comprendreCCT N

SV

que es tractava d’una màquina per posar paraules sobre un paper.CD

SV

Es tracta d’una oració composta amb una proposició subordinadasubstantiva en funció de CD.

En l’oració anterior hi ha tota una proposició que fa una funciósintàctica dins de l’oració principal. Quina és?

que es tractava d’una màquina per posar paraules sobre un paper.

Aquesta proposició la podem substituir per un pronom feble.Torna-la a escriure substituint la proposició pel pronom feblepertinent.

Quan per fi ho vaig comprendre.

Repassa els continguts de la unitat i, tot seguit, escriu unaoració transitiva i una d’intransitiva.

RESPOSTA LLIURE.

2

3

10

9

8

7

6

5

4

0B2VALSOL(2009).01 31/7/09 12:09 Página 8

92. L’oració composta


1.1. Proposicions coordinadespàgina 19

1.2. Proposicions juxtaposadespàgina 20

1.3. Proposicions subordinadespàgines 20/27

1. L’oració compostapàgines 19/27



2 L’oració composta

0B2VALSOL(2009).02 31/7/09 12:12 Página 9

10 Llengua


1. La primera oració del text és simple o composta? Quin n’és elsubjecte? I el predicat? Hi ha complements?

L’oració és simple.

La boira cobria el terraDet N N CD Subj (SN) Predicat (SV)

2. La segona oració del text és composta. Quina n’és la proposi-ció principal? I la subordinada? Quina funció hi fa la subordi-nada?

La proposició principal és La llum dels fars dels automòbils reverberava sobre la línia d’alta tensió.

La subordinada, que vorejava la carretera.

És una subordinada adjectiva de relatiu i fa la funció de comple-ment del nom de la línia d’alta tensió.

3. Busca tots els que del text; quins són conjunció i quins, pro-noms relatius? Digues quin és l’antecedent dels que relatius.

� que vorejava la carretera. El que és pronom relatiu i l’antece-dent és la línia d’alta tensió.

� un espai de rectangles i paral·lelograms que esquerdava el cel tar-dorenc. El que és pronom relatiu i l’antecedent és un espai derectangles i paral·lelograms.

� a la mateixa velocitat que l’interminable tren de mercaderies.Conjunció.

4. Quin nexe coordina les proposicions marcades en negreta?Quin nom reben aquestes coordinades?

El nexe és el però i es tracta de coordinades adversatives.

5. Identifica-hi una subordinada adjectiva i digues quin és el subs-tantiu que complementa.

que vorejava la carretera. Complementa línia d’alta tensió.



Classifica les oracions següents, segons siguen simples o com-postes:

a) Vaig al cinema i no entenc gens la pel·lícula. Composta.

b) Hem entrat al teatre ara mateix. Simple.

c) Joana s’estima més una bona paella. Simple.

d) Cada dia desdejune, esmorze, dine, berene, sope… Composta.

Classifica les oracions compostes anteriors, segons siguencoordinades, juxtaposades o subordinades.

a) Coordinada.

d) Juxtaposada.

Digues quin tipus de coordinació tenen les coordinades del’exercici anterior.

a) Coordinada copulativa.

Ompli el buit amb un nexe coordinant i digues quina classed’oració coordinada has construït.

a) Marisa treballa, però no guanya prou diners. � Adversativa.

b) Ni treballa ni vol treballar. � Distributiva.

c) Anem a veure el parc o no eixim. � Disjuntiva.

d) Pep i Toni viuen al mateix carrer tota la vida; es coneixen,doncs, des de sempre. � Il·lativa.

3

4

2

1

Amb aquestes proposicions construeix-ne de coordinadesamb el nexe més adient:

a) Estudie, aprove.

b) Tinc ganes de dormir, estic cansat.

c) Vaig al parc, vaig al gimnàs.

d) Estic malalt, no hi aniré.RESPOSTA LLIURE. [Exemple:

a) Estudie, doncs, aprove.

b) Tinc ganes de dormir, perquè estic cansat.

c) Vaig al parc o vaig al gimnàs.

d) Estic malalt, per tant, no hi aniré.]


El text de Sam Savage és molt ric en adjectius, però hi potstrobar quatre proposicions adjectives de relatiu. Identifica-les.

� coses que jo desconeixia del tot

� serfs de la gleva que aixequen el cap en sentir l’udol d’un idiota

� la mà que aixeca una cuixa nua

� un monjo que es mor


Digues la funció que fa el pronom relatiu en la proposiciósubordinada:

a) Aquell home que ha caminat tot el dia té els peus desfets.� Subjecte.

b) Dóna’m el llibre que lliges. � Complement directe.

c) Això succeí el dia que començàrem a eixir junts.� Complement circumstancial de temps.

d) El xic a qui tu consideres sospitós és un tros de pa.� Complement directe.

e) La barraca de què vam parlar ja l’han enderrocada.� Complement de règim verbal.

f) La casa on havíem passat tants dies l’han venuda per fer-hipisos. � Complement circumstancial de lloc.

g) El guanyador, el qual tots han lloat, és molt modest.� Complement directe.

h) La casa en què jugàvem l’han posada a la venda.� Complement circumstancial de lloc.

i) La professora de qui et parlava és molt intel·ligent.� Complement de règim verbal.

j) La clau amb què has tancat la porta de casa està rovellada.� Complement circumstancial d’instrument.

k) La situació contra la qual ens rebel·lem no pot durar méstemps. � Complement de règim verbal.

l) La jove a la qual et refereixes viu a Polinyà. � Complementde règim verbal.

m)Les voreres per les quals passejàvem les han eixamplades.� Complement circumstancial de lloc.

Completa amb el pronom relatiu i, si cal, amb la preposicióescaient les proposicions següents:

a) He fet un treball del qual em sent molt content.

b) L’examen que hem estudiat tant és molt difícil.

c) He vist una pel·lícula el director de la qual és nord-americà.

d) Aquesta xica és l’amiga de qui et vaig dir tantes cosesbones.

e) Desconec la raó per la qual em vas dir això.

5

6

7

8


P

P

P

P

P

P

P

0B2VALSOL(2009).02 31/7/09 12:12 Página 10

112. L’oració composta


Copia i classifica en la taula les subordinades substantives,segons la funció que facen en la proposició principal.a) Que cantes tot el dia, està molt bé. � Subjecte.

b) Van dir que ho faríem. � Complement directe.

c) Gerard és qui ha dit això. � Atribut.

d) Van donar la copa als que arribaren els primers. � Comple-ment indirecte.

e) Teníem la seguretat que demà faria sol. � Complement delnom.

f) Amb el que m’ha donat l’avi em pagaré el viatge a la neu.� Complement circumstancial d’instrument.

g) Estava convençut que hi aniríeu.�Complement de l’adjectiu.

h) La música va ser interpretada per qui havia estat assajant.� Complement agent.

i) Judit està segura que plourà tot el dia. � Complement del’adjectiu.

Uneix les dues proposicions amb un pronom relatiu.

a) Van presentar dos futbolistes. Els dos futbolistes mai nohavien jugat a Itàlia. Van presentar dos futbolistes que maino havien jugat a Itàlia.

b) Confie en Dolors. Tu em vas presentar Dolors. Confie en Do-lors, la qual tu em vas presentar.


Classifica les proposicions subordinades substantives se-gons si l’antecedent és genèric o bé s’hi ha elidit:

a) El qui ho haja dit que pague les conseqüències. � Genèric.

b) La que és roja és la d’Olívia. � Elisió de l’antecedent.

c) La que vaig escriure li va agradar. � Elisió de l’antecedent.

d) Qui ha fet això que ho pague. � Genèric.

e) Tot el que heu afirmat és veritat. � Genèric.

Classifica les proposicions subordinades substantives derelatiu següents:a) No sap com ho podrà suportar. � Parcial.

b) Vaig preguntar si eren casats. � Total.

c) No sabia qui li ho havia comentat. � Parcial.

d) M’encanta relaxar-me abans de l’examen. � D’infinitiu.


Subratlla les proposicions subordinades adverbials següentsi classifica-les, segons si són de temps, de manera, de lloc ocomparatives:

a) S’han presentat mentre eres fora. � De temps.

b) Ho ha fet sense mirar-ho. � De manera.

c) Han entrat a la cafeteria mentre tu eixies del teatre.� De temps.

d) Abans que arribes, farà tota la faena. � De temps.

e) Per vacances anirem on vosaltres anàreu l’any passat.� De lloc.

f) Fa molt de fred allà on Màrius té el mas. � De lloc.

g) Des d’on va venir a peu no vénen tots.� De lloc.

h) Va actuar com li havien dit. � De manera.

Construeix una proposició adverbial amb cada un dels nexesque t’oferim a continuació:

� després que � des que

� fins que � on

� com � tal comRESPOSTA LLIURE.

14

9

10

11

12

13


Subratlla els nexes d’aquestes oracions i indica de quin ti-pus són les proposicions subordinades.

a) Com que ja hem menjat massa, no cal que tragues les pos-tres. � Causal.

b) Hui fa tanta calor que em llevaré la roba. � Consecutiva.

c) Si no sé el paper de l’obra de teatre, no podré actuar.� Condicional.

d) Fes-me una perduda a fi que sàpia que has arribat. � Final.

e) El professor li ho va explicar per tal que ho sabera bé.� Final.

f) Us he portat l’últim joc perquè no us avorriu. � Final.

g) Per més que m’ho digues no et faré més cas.� Concessiva.

h) Hem anat al País Basc, perquè volíem conéixer-lo.� Causal.

Copia la llista i construeix una oració que tinga una proposi-ció subordinada d’implicació lògica de cada classe:

� Causal.

� Consecutiva.

� Condicional.

� Concessiva.

� Final.

RESPOSTA LLIURE.


Escriu per o per a, segons s’escaiga.

a) Eixirem de matí per no fer tard.

b) Remena la cua per veure què li donen.

c) El llibre és per a llegir.

d) Tenia pressa per eixir.

e) Treballa per viure.

Escriu tan o tant, tanta, tantes, segons pertoque.

a) És tan alt que trenca totes les normes.

b) Ha entrat tantes vegades que sempre sap per on ha d’eixir.

c) Ha vingut tan enjorn que tindrà temps per a tot.

d) Ha comprat tanta tela que li’n sobrarà.

Escriu perquè, per què o per a què, segons calga.

a) Per a què serveixen les tenalles?

b) La mare m’ha comprat un còmic perquè el llija.

c) Per què m’has dit això?

d) Hi aniré perquè em dóna la gana.

e) M’agrada portar els cabells curts perquè sé que m’afavoreixen.

Digues si són causals o finals les proposicions subordinadesde les oracions següents. Assenyala’n els nexes:

a) El pare m’ha preparat un bon desdejuni perquè isca de casaben alimentat. � Final.

b) Aniré al teatre perquè m’agrada l’obra. � Causal.


La segona oració del text és composta. De quina classe és? Hiha cap nexe que uneix les dues proposicions? De quin nexe estracta?

Coordinada copulativa. El nexe és i.

De quina classe és l’oració composta següent? Quines són lesdues proposicions principals? Quin nexe fa servir?

La claror de la celístia emblavia la nit alta, però a terra noméstenia ombra allò que s’alçava inclinat o s’arquejava.

2

1

15

18

17

16

20

19

P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

PAU

0B2VALSOL(2009).02 31/7/09 12:12 Página 11

12 Llengua

És adversativa. Les proposicions principals són La claror de la ce-lístia emblavia la nit alta i a terra només tenia ombra allò que s’al-çava inclinat o s’arquejava. Fan servir el nexe però.

En l’oració de l’exercici anterior, en la segona proposició, n’hiha una altra de subordinada. Quina proposició és? I de quinaclasse? Quina funció fa aquesta proposició subordinada en laproposició adversativa de què depén?

La subordinada és allò que s’alçava inclinat o s’arquejava

Subordinada adjectiva en funció de complement del pronom: allò.

Explica la relació jeràrquica entre totes les proposicions del’oració de l’activitat 2.

� La claror de la celístia emblavia la nit alta,

però

� a terra només tenia ombra allò que s’alçava inclinat o s’arquejava.

Hi ha dues proposicions coordinades adversatives i en la segonan’hi ha una de subordinada.

Digues si el que de l’oració següent és conjunció o relatiu. Siés relatiu, quin n’és l’antecedent?

Hom sentia un brunzit intermitent, una monòtona i vasta fer-mentació que s’esllavissava entre les ginesteres.

a) Quina classe d’oració subordinada introdueix el que?

b) Quina funció fa el que en la proposició subordinada?

Es tracta d’un pronom relatiu. L’antecedent és fermentació.

a) Una subordinada adjectiva de relatiu.

b) Hi fa funció de subjecte.

Subratlla les proposicions subordinades substantives de lesoracions següents:

a) Les mares sempre pensen que els fills mengen poc.

b) Recordes que va venir a prendre’m mides?

c) Amb el seu comportament s’ha arriscat que li posen unaamonestació.

d) Estava desitjós que Eugeni li diguera que sí.

Indica la funció de les proposicions subordinades dels exem-ples de l’activitat anterior.

a) Les mares sempre pensen que els fills mengen poc.� Complement directe.

b) Recordes que va venir a prendre’m mides? � Complement directe.

c) Amb el seu comportament s’ha arriscat que li posen unaamonestació. � Complement de règim verbal.

d) Estava desitjós que Eugeni li diguera que sí.� Complementde l’adjectiu.

Subratlla els nexes d’aquestes proposicions subordinades i in-dica de quin tipus és cada una.

a) Em mirava com si fóra la primera vegada. � De manera.

b) Tot i que no té prou diners, es comprarà la Wii.�Concessiva.

c) Malgrat que no havia fet gairebé pràctiques, es va traure elcarnet de conduir. � Concessiva.

d) Si voleu res, aviseu-me. � Condicional.

e) Hui està més content que no ahir. � Comparativa.

f) Com que no arribà a hora, es va perdre el còctel. � Causal.

g) Sempre que estem junts, ens divertim molt. � Adverbial detemps.

h) Estava tan content que no volia res més. � Consecutiva.

Digues el tipus de proposició subordinada d’aquestes ora-cions i el nexe que la introdueix.

a) S’hi va presentar, tot i que no en tenia ganes.� Concessiva.

9

3

4

5

6

7

8

b) Faré la redacció demà, ja que encara no en tinc pensat eltema.� Causal.

c) Va on li ve de gust.� Adverbial de lloc.

d) Menja com si s’acabara el món. � Adverbial de manera.

e) Treballa fins que pugues ser independent. � Adverbial detemps.

f) Telefona’m tan prompte com sàpies el resultat de les anàlisis.� Adverbial de temps.

g) Hui no obri la botiga, perquè vol descansar.� Causal.

h) No he entés res, malgrat que hi he posat interés. � Conces-siva.

i) Estic cansat, ja que he estat tot el dia treballant. � Causal.

j) Viu allà on brama la tonyina. � Adverbial de lloc.


L’oració següent és simple o composta? Si és composta, di-gues les proposicions que la constitueixen i quin nexe tenen.Quina relació s’hi estableix?

És una oració composta. Està formada per les proposicions El feno-men és, sens dubte, més evident a les grans ciutats i també afectales poblacions mitjanes, unides pel nexe però. Entre totes duesproposicions s’estableix una relació coordinada adversativa.

L’ultima oració del text és simple o composta?

És composta.

Si és composta, quines són les proposicions que la compo-nen? De quina classe de composta es tracta?Els infants, els trobeu, si els trobeu, a les zones més «populars»…

Es tracta d’una oració composta amb una proposició principal queconté una subordinada de relació lògica condicional.

Analitza els que del text. Posa dos exemples de que conjunciói dos més de pronom relatiu.

RESPOSTA LLIURE.

Llig l’oració següent i digues si el que és conjunció o pronomrelatiu. Si és pronom relatiu, quin n’és l’antecedent?

La canalla que puja està condemnada.

És pronom relatiu i l’antecedent corresponent és la canalla.

Quin tipus de proposició introdueix el que anterior?

Una proposició adjectiva de relatiu.

Quina funció fa la proposició introduïda pel mot que de l’exercici anterior en la proposició principal? Quina funció fael que en la proposició subordinada?

Hi fa la funció de complement del nom.

El que fa la funció de subjecte en la proposició coordinada.

Analitza aquesta oració i identifica’n la proposició principal i la subordinada.

Quan jo era petit, no parava a casa.

La principal és no parava a casa i la subordinada és quan jo era petit.

De quina classe és la subordinada de l’exercici anterior? Qui-na funció fa en la proposició principal?

Es tracta d’una subordinada adverbial de temps i hi fa la funcióde complement circumstancial de temps.

Busca en el text l’oració següent i digues quin és el referentdel pronom feble ho.

Ho he pogut observar, i sovint, per exemple, amb la qüestió del’idioma.

El referent del pronom ho és tota l’oració anterior: La influència de lallar i de l’aula, generalment oclusiva, hi tenia i hi té aquest contrapès.

1

9

3

2

5

4

6

8

7

10

PAU

0B2VALSOL(2009).02 31/7/09 12:12 Página 12

133. Les relacions lèxiques


5.2. La composiciópàgina 39

6.1. Els diccionaris: diccionaris generals i diccionaris

enciclopèdicspàgina 40

1. La sinonímia i l’antonímiapàgina 31

4. Els pronoms lexicals o mots designificat molt genèric

pàgina 34



2. La polisèmiapàgina 32

3. Hiperònims i hipònims. Els camps semàntics

pàgina 33

5. La formació de paraules: la derivació i la composició

pàgines 35/39

6. El diccionari: tipus de diccionaris. Ús dels diccionaris

pàgines 40/41

6.2. Els diccionaris: les entrades del diccionari

pàgines 40/42

5.1. La derivaciópàgines 35/38

3 Les relacions lèxiques

0B2VALSOL(2009).03 31/7/09 12:15 Página 13

14 Llengua


1. Quin camp semàntic predomina en aquest text?

El de la pesca.

2. Explica el procés de formació del mot recentment. Extrau deltext dues paraules més que hagen seguit el mateix procés.

Recentment és un adverbi que s’ha format afegint el sufix -menta l’adjectiu recent. Notablement és un altre adverbi que s’ha for-mat de la mateixa manera. Desaparició s’ha format afegint alsubstantiu aparició el prefix des-.

3. Quins són els mots primitius de les paraules reproduir-se i empitjorat?

El mot primitiu de reproduir-se és produir i el de empitjorat, pitjor.

4. Separa en prefixos, lexemes i sufixos els mots engreixar-los,desgràcia i imprescindible.

Engreixar-los: en- (prefix), greix (lexema), -ar (sufix); -los és un pro-nom àton. Desgràcia: des- (prefix), gràcia (lexema). Imprescindible:im- (prefix), prescindi (lexema; la i final és una vocal temàtica), -ble (sufix).

5. Per quins sinònims es podrien reemplaçar els mots en negreta?

Element: cos, ingredient o sinònims contextuals com animal o peix. Engreixar-los: alimentar-los.



Escriu un sinònim per a cada un dels mots següents:Últim: darrer; seients: cadires; sabates: calçat; abandonar: deixar;lent: calmós; fort: resistent; ocasió: oportunitat; separar: destriar;acordar: pactar.

Escriu un antònim per a cada un dels mots següents:Condicional: incondicional; lícit: il·lícit; avançat: endarrerit; altruista:egoista; necessari: innecessari; bèl·lic: pacifista; concís: prolix; extravagant: estrany o excèntric; inepte: eficaç.

Uneix els mots d’aquestes columnes que siguen sinònims.Lícit: legal; circumstancial: ocasional; vigent: actual; varietat: diversitat; permissiu: condescendent.

Substitueix les paraules destacades en negreta del frag-ment de Jesús Cortés per sinònims. Forma: manera; evitant: defugint; estrambòtiques: estranyes; genuï-na: autèntica; distintes: diferents; espai: lloc; missió: tasca; falta:manca; fama: popularitat; ultrapassat: superat; devastadors: des-tructors.

Escriu un antònim per a cada una d’aquestes paraules quehem extret d’aqueix fragment: professionals, germanor, con-flicte, genuí, distint, lliure, impossible, faltar, fama, eclipsar.

Professionals: afeccionats; germanor: enemistat; conflicte: pau;genuí: fals; distint: igual; lliure: esclau; impossible: possible; faltar:sobrar; fama: desconeixement o descrèdit; eclipsar: ressaltar.

Esmenta les parelles d’antònims que hi ha en el passatged’Els nostres menjars de Cortés.

Les parelles presents en el text són: bé: mal; més: menys.


Substitueix els verbs en negreta per algun dels següents per aaconseguir que el significat siga més específic:

� succeir � travessar � aprovar � viure

7

6

5

4

3

2

1

a) Diumenge va passar que no arribàrem a hora a la festa.succeir

b) Enguany caldrà passar amb menys pressupost econòmic.viure

c) Aquesta temporada hem passat uns mals dies. viscut

d) Per a obtenir el carnet de cotxe, cal passar dos exàmens.aprovar

e) Aquell camí passa el poble de Maria. travessa

Escriu dues accepcions o significats diferents de cada und’aquests mots.

� Pudor. 1. Sentiment de reserva; timidesa. 2. Mala olor.

� Ordre. 1. Disposició regular de les coses. 2. Manament.

� Fi. 1. Última part d’una cosa. 2. Allò a què és destinada o feta unacosa.

� Pols. 1. Expansió i contracció arterials. 2. Templa.

� Coma. 1. Quadre clínic greu. 2. Signe de puntuació.

� Vocal. 1. Membre d’una junta. 2. Lletra que representa una vocal.

� Còlera. 1. Malaltia infecciosa. 2. Irritació violenta.

� Clau. 1. Peça de metall usada per a obrir una porta. 2. Ullal;especialment d’elefant o de senglar.

� Son. 1. Estat fisiològic que constitueix un període de descansper al cos durant el qual la consciència i la voluntat són suspesestotalment o parcialment i les funcions orgàniques són dismi-nuïdes. 2. Ganes de dormir.


Esmenta algunes paraules que concreten més el significatd’aquests hiperònims. Fixa’t en l’exemple: Humà: individu, per-sona, xic, adult, xiquet, home, dona, etcètera.

� Esport: bàsquet, futbol, tennis, raspall, patinatge, esquí, natació, etcètera.

� Art: música, pintura, escultura, arquitectura, etcètera.

� Ciència: física, química, biologia, matemàtiques, bacteriologia,etcètera.

� Planta: murta, begònia, gerani, pi, margalló, pensament, gessamí,margarida, etcètera.

� Animal: gos, gat, lleó, estruç, cavall, egua, cuc, etcètera.

� Malaltia: apendicitis, refredat, gastritis, amigdalitis, etcètera.

� Aparell: generador, dispensador, ordinador, impressora, etcètera.

� Electrodomèstic: aspiradora, refrigerador, planxa, forn, etcètera.

� Peix: tonyina, llobarro, mabra, peix espasa, tauró, etcètera.

� Moble: cadira, taula, tauleta de nit, capçal, llit, etcètera.

� Insecte: llambrígol, centpeus, mosca, mosquit, abella, etcètera.

� Mitjà de comunicació: televisió, diari, revista, setmanari, carte-llera, etcètera.

� Seient: cadira, orellera, sofà, banqueta, banc, butaca, poltrona,etcètera.

� Assignatura: matemàtiques, filosofia, història, geografia, física,llengua, etcètera.

� Edifici: fàbrica, casa, monument, teatre, finca, etcètera.

� Llibre: novel·la, teatre, comèdia, conte, antologia, etcètera.

Classifica els mots següents en algun dels camps semànticsque s’indiquen més avall.

� Justícia: eximir, suborn, víctima, absolució, sobreseïment, conspi-ració, acusar, informe, delicte, legislació, testimoni, magistrat,interrogar.

8

9

10


P

P

P

P

P

P

0B2VALSOL(2009).03 31/7/09 12:15 Página 14


� Transports i comunicacions: mapa, autovia, túnel, bitllet, con-signa, remolc, vehicle, vaixell, agència, navegant, reserva, canal,aeroport, arribada.

� Política: alcaldia, ajuntament, dirigent, abstenció, crític, senat,aliança, organització, conspiració, eslògan, constitució, diplomàtic,dirigent, legislació, dictador, democràcia, parlament, dictadura.

� Mitjans de comunicació: matutí, documental, connectar, pan-talla, sucessos, informe, titular, rotativa, exemplar, agència, televisió,publicitat, corresponsal, canal, secció, impremta.

� Administració pública: territori, alcaldia, ajuntament, imprés,acta, organització, informe, legislació.


Substitueix en les oracions següents els mots en negreta, designificat massa genèric, per uns altres termes que n’especifi-quen el significat.

a) L’arquitecte Calatrava va fer l’Auditòrium de València.� construir

b) Va oferir dos exemples bons. � il·lustratius

c) El jutge ha dit la sentència a les dotze en punt. � ha dictat

d) Quin problema tens amb els problemes de matemàtiques? � dubte

e) L’any 1975 va fer la primera novel·la. � escriure

Substitueix el mot cosa / coses de les frases següents per unesaltres paraules de significat més precís.

a) La seua explicació contenia dues coses poc convincents.� raons

b) La modèstia és una cosa poc habitual. � virtut

c) Encara no sé quina cosa du entre mans. � quin assumpte

d) S’ha fet poca cosa quan ha caigut per l’escala. � poc de mal

e) En l’examen hi havia una cosa que no vaig entendre bé.� pregunta

Els mots que apareixen en negreta en les frases següents noestan utilitzats correctament. Corregeix-los.

a) Hi havia una boira tan forta que no es veia la casa del davant.� densa

b) A la mostra gastronòmica es podien provar 40 classes de vi.� tastar

c) Parla més fort o no puc escoltar-te. � entendre’t

d) En la línea 24 trobem una metàfora. � línia

e) Hui m’han anomenat portaveu del grup. � nomenat

Reescriu les frases següents eliminant-ne les expressions repetides.

a) Un escriptor d’ofici és l’escriptor que ha escrit molts llibres.

Un escritor d’ofici és l’autor que ha publicat molts llibres.

b) La seua ocupació consisteix a buscar ocupacions als altres.

La seua faena consisteix a buscar ocupacions als altres.

c) El text és molt interessant, perquè interessa als joves dehui en dia. El text és molt interessant perquè importa als joves de hui en dia.

d) Fa temps els homes del temps no eixien a la televisió.

Fa temps els meteoròlegs no eixien a la televisió.

e) L’obra d’aquesta autora és una obra molt polifacètica.

Aquesta autora és molt polifacètica.


Assenyala alguna paraula del text que haja experimentatun procés de nominalització i explica aquest procés.

RESPOSTA LLIURE. [Per exemple: esperança, que s’ha format afegint allexema del verb esperar el sufix -ança.]

P

11

12

13

14

15

Esmenta dues paraules del text que hagen experimentatun procés d’adverbialització. Quins són els sufixos que ho hanfet possible?

Particularment: s’ha format afegint el sufix -ment a l’adjectiu par-ticular. El mateix procés ha tingut lloc en considerablement i enjuntament.

Quin procés de formació de paraules noves s’ha produït enmortalitat?

Mortalitat s’ha format afegint el sufix -itat a l’adjectiu mortal. Pertant, el procés de formació és la derivació.


Copia i completa el quadre amb el substantiu i el verb deri-vats directament de cada un dels adjectius següents:

ADJECTIU SUBSTANTIU VERB

blanc blancor emblanquir

pàl·lid pal·lidesa empal·lidir

fort força forcejar

sord sordesa ensordir

buit buidor buidar

cec ceguesa encegar

dèbil debilitat debilitar

clar claror aclarir

Ompli els buits amb una sola paraula, derivada de la que vaentre parèntesis, de manera que la frase tinga sentit.

a) Fa dos mesos que treballa en aquella empresa i encara noli han fet cap pagament (pagar).

b) Un bon jugador de bàsquet ha de saber encistellar (cistella)la pilota des de lluny.

c) Aquest hivern hi ha hagut dos atracaments (atracar) a lafarmàcia del meu poble.

d) El cel s’ha ennuvolat (núvol).

e) Tot ho han emmagatzemat (magatzem) en aquell local.

f) Lluc està molt desanimat. Hem d’encoratjar-lo (coratge).

g) Li han enverinat (verí) el menjar.

h) Han enrajolat (rajola) la cuina.


Escriu amb un guionet (-) les paraules compostes que vanunides així i escriu juntes les que no en porten.

Vicepresident, retrovisor, para-xocs, poca-solta, pseudoderivat, tren-canous.

Assenyala quins són els mots compostos que apareixen en lesfrases següents i digues si són compostos propis o sintagmàtics.

a) Els altaveus del seu equip de música són molt potents.Compost propi.

b) El vaixell va ser destruït com a conseqüència del llançamentd’un míssil terra-aire. Compost propi.

c) Joan és un bocamoll. És incapaç de guardar cap secret.Compost propi.

d) Hi havia retenció a l’entrada de València a causa d’un controlde la guàrdia civil. Compost sintagmàtic.

e) Sent un menyspreu profund per les seues accions. Compostpropi.

f) La setmana passada vam anar a Barcelona amb l’Euromed i vam dinar al vagó restaurant. Compost sintagmàtic.

g) Crec que he agafat la grip. Tinc molt de mal de cap. Compostsintagmàtic.

h) El pes de l’herència grecollatina és fonamental en la civilit-zació occidental. Compost propi.

P

P

P

P

P

P

16

17

18

19

20

21

P

0B2VALSOL(2009).03 31/7/09 12:15 Página 15

16 Llengua


Busca en un diccionari general i en un diccionari enciclopèdicla paraula rellotge. Quines són les diferències més importantsque trobes entre les definicions que et donen aquests dos tipus de diccionaris?

El diccionari general defineix la paraula i en proporciona infor-mació gramatical. L’enciclopèdic, en canvi, a més de les informa-cions que apareixen en el general, aporta informació sobre la invenció i l’evolució del rellotge, sobre els tipus de rellotge i elsseus mecanismes, i fotografies que ho il·lustren tot plegat.

Busca en el diccionari el mot càries. Assenyala les parts quepots distingir en l’entrada d’aquest mot.

càries f. Ulceració d’un ós. (Pompeu Fabra, Diccionari general dela llengua catalana, Edhasa)

Càries és l’encapçalament; s’escriu en negreta i hi apareix ordenatalfabèticament. Sols hi ha una accepció. L’abreviatura f significaque el mot és femení.

Busca en el diccionari el mot cap. Quines diferències presental’entrada d’aquest mot en comparació de la de càries?

Càries té un sol significat. Per contra, el mot cap té diverses accepcions.

Relaciona els mots definits amb les definicions corresponents.Assenyala’n, entre parèntesis, la categoria gramatical.

a) estret (adjectiu) 5) Que té relativament molt pocaamplària.

b) possessiu (adjectiu) 1) Que denota possessió.

c) estretor (substantiu) 3) Qualitat d’estret.

d) possessió (substantiu) 4) Tenir una cosa en propietat.

e) estrényer (verb) 2) Exercir pressió en costats opo-sats d’alguna cosa.

f) posseir (verb) 6) Acció de posseir.

Assenyala el tipus de diccionari en què obtindràs fàcilmentles informacions següents:

a) Extensió geogràfica i població de Bruges. Diccionari enci-clopèdic.

b) La diferència de significat entre el son i la son. Diccionarigeneral o enciclopèdic.

c) Un antònim de reprimir. Dccionari de sinònims i antònims.

d) Com es diu tauró en anglés. Diccionari bilingüe català-anglés.

e) Els diferents significats de abeller. Diccionari general o enci-clopèdic.

f) Vida i obra de Mercè Rodoreda. Diccionari enciclopèdic.

g) Saber la categoria gramatical del mot ahir. Diccionari generalo enciclopèdic.

h) Reproducció d’un quadre de Miró. Diccionari enciclopèdic.


Crea un antònim per a cada un d’aquests mots, afegint-hi ocanviant-ne un sufix.

Monotemàtic: politemàtic; mentir: desmentir; possible: impossible;monolingüe: multilingüe; organitzar: desorganitzar; simètric: asimètric; indicat: contraindicat; pacient: impacient.; dialogar:monologar; madur: immadur; provable: improvable; probable:improbable.

Torna a escriure de manera més clara les frases següents, eli-minant-ne les expressions lingüístiques estereotipades i inne-cessàries o incorrectes.

22

23

24

25

26

1

2

a) Aquest text és un fragment molt interessant i actual.

Aquest text és molt aclaridor i actual.

b) D’alguna manera, el que passa és que no troba faena.

No troba faena.

c) A nivell de taxa de natalitat no hi ha hagut creixement.

La taxa de natalitat no ha augmentat.

d) Els resultats a nivell de comarques es coneixeran aquestdissabte.

Dissabte es coneixeran els resultats per comarques.

e) En la jornada de hui s’han produït precipitacions de neu ala comarca dels Ports.

Hui ha nevat als Ports.

f) Els programes a nivell de nit tenen poca audiència.

Els programes nocturns tenen poca audiència.

g) Nadal se celebra en la pràctica totalitat de la geografiamundial.

Nadal se celebra pràcticament arreu del món.

h) Els professors tindran reunions a nivell de pares.

Els professors es reuniran diverses vegades amb els pares.

i) La decisió per part dels alumnes va ser la convocatòria d’unavaga.

Els alumnes han convocat una vaga.

j) És evident que caldrà prendre mesures expeditives en funciódels resultats del partit.

Caldrà prendre mesures expeditives depenent dels resultatsdel partit.

Assenyala la categoria gramatical que tindrien dins d’una fra-se les paraules d’aquestes dues columnes. Una vegada ho ha-ges fet, relaciona amb fletxes les que siguen equivalents.

a) pròxim 3) proper (adjectiu)

b) aleshores 6) llavors (adverbi)

c) assolir 1) aconseguir (verb)

d) divergència 4) discrepància (substantiu)

e) posposar 2) ajornar (verb)

f) tedi 7) avorriment (substantiu)

g) ajupir-se 5) inclinar-se (verb)

h) sovint 8) freqüentment (adverbi)

Relaciona els mots compostos de la columna de l’esquerraamb el sinònim o la definició corresponents de la dreta.

a) primmirat 3) meticulós

b) busca-raons 5) amic de baralles

c) gratacel 6) edifici de molts pisos

d) capbuit 4) que té poc seny

e) bocabadat 7) sorprés

f) bocamoll 1) persona que ho xarra tot

g) comptagotes 2) tub dosificador

h) capdavanter 9) que dirigeix un grup

i) caragirat 8) traïdor

Escriu el verb derivat de cada paraula amb els prefixos dels requadres: a-, en-, em-, es-, des-.

Trist: entristir; favor: afavorir; mut: emmudir ; lliure: deslliurar; color:acolorir; brut: embrutar; jardí: ajardinar; greu: agreujar; camí: enca-minar; magatzem: emmagatzemar; tros: destrossar; barat: abara-tir; boira: emboirar; feble: afeblir; taula: entaular; presoner: empre-sonar.

Relaciona els mots de la primera columna amb els sinònims i els antònims de les següents.

6

3

4

5

PAU

0B2VALSOL(2009).03 31/7/09 12:15 Página 16


MOT SINÒNIM ANTÒNIM

a) mordaç 2) sarcàstic I) delicat

b) interrompre 3) obstaculitzar II) afavorir

c) intransigent 1) intolerant III) condescendent

d) dúctil 5) mal·leable IV) inflexible

e) intentar 7) provar VI) desistir

f) intervenir 4) participar V) abstenir-se

g) dubte 6) vacil·lació VII) decisió

Llig el text i respon a les preguntes que es formulen a conti-nuació.

a) Explica el procés de formació de mots de les paraules següents i esmenta’n dues que s’hagen format de la mateixamanera: excompanya, apunyalada.

b) Explica com s’han format les paraules mortal, tinença.

c) Quin tipus de sufix tenen il·lícita i antecedents?

d) A quina categoria gramatical pertany allunyament? I laparaula primitiva de allunyament?

a) Excompanya: s’ha format afegint el prefix ex- al substantiucompanya.

Apunyalada: s’ha format a partir de la paraula primitiva del verbapunyalar a què s’ha afegit el sufix de flexió -ada.

Altres paraules del text que s’han format de manera semblanta excompanya: exdona o excompany. I semblant a apunyalada:condemnada i arribada.

b) Mortal s’ha format afegint a l’adjectiu mort el sufix -al. Tinenças’ha format afegint al lexema tin, del verb tenir, el sufix -ença.

c) Il·lícita s’ha format amb el prefix il-, que indica negació. Ante-cedents és una paraula presa del llatí, que s’ha format afegintel prefix ante- al verb cedere, que té el significat de anar, cedir.

d) Allunyament és un substantiu. La paraula primitiva, allunyar,és un verb.


Explica el procés de formació del mot radioactivitat.

És un mot compost format mitjançant la unió del prefix ràdio iactivitat.

PAU

1

7

Quins hiperònims i quins hipònims hi ha en el text de XavierDuran?

Superfície, que té com a hipònims: quilòmetres quadrats, milersd’hectàrees, àrea i milers de quilòmetres.

Mesura, que té com a hipònims: quilòmetre, quilovat i hectàrea.

Persones, que té com a hipònims: nens i població.

Quin camp semàntic hi predomina?

El de l’energia nuclear.

Substitueix els mots següents del text per sinònims: efectes,població, idònies, romandran.

Efectes: conseqüències; població: gent, persones; idònies: conve-nients; romandran: quedaran.

Assenyala les parelles d’antònims que apareixen en el frag-ment de Xavier Duran.

Directe: indirecte; més: menys; abans: després.

Esmenta’n tres mots que porten un prefix que indique negació.

Incapacitades, infal·lible i inevitable.

Quina forma de superlatiu apareix en aquest text? Explica’n elprocés de formació.

Moltíssim. S’ha format afegint el sufix -íssim a l’adverbi de quan-titat molt.

Defineix la paraula genètic. Quin n’és el mot primitiu?

Relatiu o petanyent a la gènesi o a la genètica. S’ha format afe-gint al substantiu gen —unitat hereditària elemental— el sufix -ètic, que significa relatiu a.

Esmenta algun compost sintagmàtic d’aquest text.

Per exemple, canvi climàtic.

En quin tipus de diccionari buscaries informació sobre elsmots Txernòbil, reactor, càncer de tiroide i detectar?

Sobre tots aquests mots es pot buscar informació en un diccio-nari enciclopèdic. També se’n pot trobar sobre reactor i detectaren un diccionari general, i en uns diccionaris especialitzats demedicina i de tecnologia, sobre càncer de tiroide i sobre reactorrespectivament.

2

3

6

5

4

7

10

9

8

0B2VALSOL(2009).03 31/7/09 12:15 Página 17

0B2VALSOL(2009).03 31/7/09 12:15 Página 18

194. Les propietats del text: la coherència


1.1. Enunciació del temapàgines 45/46

1.2. El resumpàgina 47

1.3. L’estructura del temapàgina 48

1.4. La progressió temàticapàgina 49

1.5. La isotopiapàgina 50

1. La coherència semànticapàgines 45/51

Anàlisi de textospàgines 52/55



1.6. La selecció de la informaciópàgina 51

4. Columnes periodístiquespàgines 54/55

3. La barracapàgina 53

2. Bústiapàgina 52

1. De fil de vintpàgina 52

4 Les propietats del text: la coherència

0B2VALSOL(2009).04 31/7/09 12:18 Página 19

20 Llengua



1. Què vol dir l’expressió enrotllar-se com una persiana?

Vol dir que es diuen més coses de les necessàries.

2. I l’expressió anar-se’n per les branques?

Que es parla de coses que no són importants, que no es va algra, a la qüestió que importa.

3. Què entén l’autor del text per informacions rellevants i irrelle-vants?

Les informacions rellevants són informacions importants per altext, per a la intenció comunicativa, i les irrellevants són les queno són importants per al text, per a la intenció comunicativa.Són informacions innecessàries.

4. Com penses que cal estructurar les informacions rellevants?

Les informacions s’han d’estructurar en un ordre lògic i com-prensible. S’han d’estructurar d’una manera determinada, segonsel tipus de text que es tracte.

5. Imagina’t que has de redactar un anunci per a vendre un pis.Posa un exemple d’informació rellevant i un altre d’irrellevant.

Una informació rellevant seria la situacio del pis, en quina ciutat,en quin carrer està situat o els metres quadrats que té. I una infor-mació irrellevant seria que digueres, en l’anunci, per què volsvendre el pis, com ara, perquè t’has separat de la dona.



Quin és el tema del text que et presentem a continuació?Digues si el títol és temàtic, parcialment temàtic o remàtic.

El tema és la relació entre la bellesa i la concupiscència. El títolno és temàtic, té més aviat una relació causa-efecte. Per tant,és remàtic.

Si no consideres temàtic el títol del text anterior, quin títolhi posaries perquè fóra temàtic?

RESPOSTA LLIURE. [Exemple: Pot haver-hi bellesa sense concupiscència?]

Quina és la tesi que defensa Fuster sobre el tema tractat enaquest text? Expressa-ho amb les teues pròpies paraules.

Que no pot haver bellesa sense concuspicència si no ets un vello un impotent.


Quines són les idees principals d’aquest text?

S’estan posant de moda els acomiadaments massius: 52 000 n’acomiadarà CitiGroup a tot el món.

Si totes les empreses acomiaden els seus empleats no quedaràningú per comprar els seus productes.

Perquè els empresaris no solen considerar el conjunt, sinó que cadascú mira per la seva empresa.

A una en particular potser no li interessa que hi hagi plena ocu-pació, però, per al conjunt, la desocupació massiva és una des-gràcia.

Els empresaris haurien de posar-se d’acord per mantenir el màximnivell d’ocupació compatible amb la situació que els afecta.

A partir de les idees que has extret en l’activitat anterior,busca els connectors adients i fes un resum del text.

5

4

3

2

1

RESPOSTA LLIURE. [S’estan posant de moda els acomiadaments massius:52 000 n’acomiadarà CitiGroup a tot el món. Però, si totes les empreses acomiaden els seus empleats no quedarà ningú percomprar els seus productes. I és que els empresaris no solenconsiderar el conjunt, sinó que cadascú mira per la seva empresa.Potser a una en particular no li interessa que hi hagi plena ocupa-ció, però, per al conjunt, la desocupació massiva és una desgràcia.Els empresaris haurien de posar-se d’acord per mantenir el màximnivell d’ocupació compatible amb la situació que els afecta.]

Identifica’n el tema.

Els empresaris i l’acomiadament.

Quina relació tenen títol i tema? De quina classe és el títol?

Està extret d’un exemple del text. És remàtic: és una metàfora.


Quin és tema d’aquest text que et presentem a continuació?

El tema són les mares.

Quina és la progressió temàtica dominant en aquest text?Raona la teua resposta.

Progressió constant, perquè es tracta sempre del mateix tema alqual es va afegint informació nova.


Quina isotopia es pot trobar en el text següent, de l’escrip-tor nord-americà Paul Auster?

Paraules del text relacionades amb la nit i amb el fet de dormir ono poder dormir, com ara: Fosques, nit, insomni, en blanc, dormen,dormitoris, dorm, dormir, foscor, negror de la nit.

Anàlisi de textos (pàgines 52/55)


Llig amb atenció el text d’Isabel-Clara Simó i fes-ne un resum.

RESPOSTA LLIURE. [Exemple: El 2001 els valencians Josep Palomero i Vicente Muñoz Puelles van estrenar una obra de teatre tituladaZona de lliure trànsit basada en un fet real: un angloiranià, MerhanKarimi Nasseri, va romandre onze anys a l’aeroport de Roissy-Charles de Gaulle. A l’obra de teatre, el protagonista és SamirNanuk, fill d’un esquimal i d’una kurda, i li passa el mateix a l’aero-port de Toledo (Ohio). Tres anys després, Steven Spielberg va estrenar la pel·lícula La terminal, que protagonitzava Tom Hanks.

Els dramaturgs i el cineasta es van basar en la història real, peròno han tingut la mateixa repercussió mediàtica.]

Quin és el tema que hi planteja? Tenen cap relació el tema i eltítol? De quina classe de títol es tracta?El tema és la repercussió mediàtica diferent en la creació literària.La relació és metafòrica, perquè Cridar amb veu petita es refereixal fet que l’obra dels valencians no va tenir la mateixa repercussiómediàtica que la pel·lícula. Es tracta d’un títol remàtic.

Quina estructura externa presenta? I quina d’interna? Està dividida en parts? Té tesi? Quina és?L’estructura externa és la d’una columna periodística:� Títol de la columna: De fil de vint.� Títol de la columna del dia: Cridar amb veu petita.� Dos paràgrafs.L’estructura interna que presenta és la següent:� El primer paràgraf és narratiu, conta que els autors valencians

van fer una obra de teatre basada en un fet real.

13

12

11

10

9

8

7

6

P

P

P

P

P

P

P

P

P

PAU

0B2VALSOL(2009).04 31/7/09 12:18 Página 20


� El segon paràgraf és més argumentatiu. Explica que tres anysmés tard Steven Spielberg va fer una pel·lícula basada en elsmateixos fets, però que va tenir més repercussió mediàtica. I alehores en posa uns altres exemples com els dels horacis i shakespeares que, per no ser famosos, han passat desaper-cebuts. De les coses que, per no entrar en el mercat, s’han perdut.

La tesi apareix al final, quan parla de totes les obres que esdeuen haver perdut perquè no han tingut repercussió mediàtica.Per tant, es tracta d’una argumentació de tipus inductiva o sinte-titzant, ja que va dels casos particulars a la idea general, que ésque els que no tenen repercussió mediàtica desapareixen. Elsexemples que posa serien arguments exemplificadors.

Analitza tots els aspectes del text de Xus D. Madrid relacionatsamb l’estructura del tema.

L’estructura externa és la d’una carta al director d’un diari:

� Títol de la carta: Disciplina a les aules.

� Tres paràgrafs.

L’estructura interna és la següent:

� El primer paràgraf és expositiu; se’ns informa sobre el fet quesis de cada deu docents espanyols opinen que els alumnesd’Educació Infantil, Primària i Secundària són pitjors que elsd’anys anteriors, quant al coneixement i al comportament.

� El segon continua sent expositiu i ens dius que hi ha una pèr-dua de disciplina, la qual cosa influeix en l’ensenyament.

� En el tercer, trobem l’argumentació i s’hi exposa la tesi: el res-pecte, l’autoritat i la disciplina, així com l’esforç, la competiti-vitat sana o els mèrits són principis dels quals un sistemaeducatiu no pot prescindir. El contrari té conseqüències nocives.

La tesi apareix al final, quan parla de la necessitat de l’autoritat el respecte i la disciplina. Per tant, es tracta d’una argumentacióde tipus inductiva o sintetitzant, perquè va dels casos particularsa la idea. Les dades sobre el deteriorament de l’ensenyament serien arguments de quantitat.


«La barraca» és un poema famós de Teodor Llorente. Quina tipologia textual predomina en el poema: és una narració?Una descripció?

És una descripició.

Quin és el tema d’aquesta composicó? Quina relació té amb eltítol?

Es tracta d’una descripcio de la barraca, tant de l’exterior com del’interior, i, fins i tot, dels seus habitants. El títol és temàtic.

Quina estructura externa presenta?

Un títol i huit estrofes.

Quin contingut té cada estrofa? Fes-ne un resum.

� Primera estrofa: Una descripció de trets generals de la barraca:blanca, polida, somrient, casal d’humils i honrats amors.

� Segona estrofa: Descriu l’exterior de la barraca: sota la figuera,la porta, el finestral, el trespol.

� Tercera estrofa: Continua amb la part exterior: els pilars delpòrtic, la parra, el raïm…

� Quarta estrofa: El pou, el gesmiler i les flors.

� Cinquena estrofa: Les parets, les coses que hi pengen, que sóncoses de llauradors: l’aixada, el canteret, la guitarra…

� Sisena estrofa: Dins, al corral, la mare engrunsa el fill i dalt detot hi ha la creu.

� Setena estrofa: L’entorn, el riu, els arbres i el fill adormit a lamamella i l’home treballant amb la rella que enfonsa a la terra.

18

17

16

15

14

� Huitena estrofa: Santa i noble, el poeta li parla, es dirigeix ala barraca: valdràs sempre als meus ulls…

Hi ha cap ordre en l’estructura temàtica? Quin?

Sí, comença amb les característiques generals. Després descriul’exterior de la barraca i, a mesura que s’hi acosta a la barracaparla dels seus habitants.

Podries diferenciar algunes parts del tema? Quines?

� Primera estrofa: característiques generals.

� De la segona a la cinquena: exterior de la barraca.

� La sisena i la setena: els personatges que l’habiten.

� La huitena: una mena de conclusió en què l’autor es dirigeixa la barraca.


Quina informació ha seleccionat l’autor per explicar el títol?Contesta la pregunta mitjançant l’esquema següent:

� Què s’hi celebra? El Dia del Tirant.

� Quan i on se celebra l’esdeveniment? El 20 de novembre aGandia.

� Per què se celebra en aquesta ciutat? Perquè diu la tradicióque l’autor, Joanot Martorell, era un fill de la noblesa local i que es crià a la vila. Diuen els savis que hi ha escenes de lanovel·la tretes de la cort ducal de Gandia, on llavors passavenhistòries dignes de ser imaginades divertidament a la llunyanaConstantinoble.

� Què s’organitza? Quina relació té aquesta celebració ambuns altres actes semblants? Gandia organitza lecturescol·lectives, actes i espectacles literaris, celebra una fira del llibre al centre passejable de la ciutat, i lliura els premis literarisAusiàs March i Joanot Martorell al palau dels Borja. Gandia,així, amb la memòria viva dels nostres clàssics, tanca la tardorliterària valenciana. Tanca la temporada que inicien els premisOctubre a València i que continua amb els premis d’Alzira. Tresfestes literàries complementàries que presenten cada any i representen la creixent vitalitat de la creació literària valen-ciana.

� Què mostren, concretament, aquests actes, segons l’opinióde Josep Piera? Mostren una evidència lluminosa: el fantàstici real món literari valencià. Una triple manifestació que diuclarament i netament que, aquests últims anys, els escriptorsvalencians han sabut fer i refer, construir i reconstruir, una lite-ratura. Entre tots, i d’un en un, han bastit un mapa de paraulesi un món literari. I en valencià, que ja té mèrit.

� Per quin motiu diu l’autor que s’ha de seguir mostrant la literatura? Se suposa que en aquests mateixos anys una partsensible de la nostra societat s’ha educat en valencià i estàcapacitada per a llegir i gaudir de la pròpia literatura commai abans. I això es nota dia a dia. Cal, per tant, continuar ofe-rint la nostra literatura als lectors. Per a viure i sobreviure.Tots.

Quin és el tema d’aquest text? Penses que el títol té cap rela-ció amb el tema? Explica amb les teues pròpies paraules quèen penses.

El tema del text és la celebració del Dia del Tirant. Es tracta d’untítol temàtic.

Com pots comprovar, malgrat que és una columna periodística,el text de Josep Piera no té clarament una estructura argu-mentativa. Nogensmenys, s’hi poden observar dues parts bendiferenciades, una d’informativa i una altra d’argumentativa:

� Al teu parer, quina part de l’article de Josep Piera és infor-mativa? Els dos primers paràgrafs.

19

23

22

21

20

0B2VALSOL(2009).04 31/7/09 12:18 Página 21

22 Llengua

� On expressa l’autor clarament la seua opinió? Quina ésaquesta opinió? En el tercer i, sobretot, en el quart paràgrafs.Que els escriptors valencians han sabut fer i refer la nostra literatura i que cal, per tant, continuar oferint-la als lectors.Per a viure i sobreviure.Tots.


Llig amb atenció el text d’Àlex Vicente. Quin penses que n’ésel tema?

El tema és quants diners cobren els escriptors.

Al teu parer, quina relació s’hi estableix entre el tema i el títol?Es tracta, doncs, d’un títol temàtic o remàtic?

El títol i el tema tenen una relació evident: es tracta d’un títolclarament temàtic.

Quina tesi o idea hi defensa l’autor? Expressa’t amb les teuespròpies paraules.

De fet, l’article és la divulgació d’un estudi. Es tracta més d’un arti-cle expositiu que argumentatiu. De totes maneres, la idea quedefensa és que, segons uns estudis, a França hi ha milers d’escrip-tors, però que només aproximadament cent-cinquanta podenviure de la seua faena.

Quins arguments hi fa servir Àlex Vicente per a defensar laseua tesi?

Més que arguments són dades que aporta l’estudi:

� Un 98 per cent d’escriptors tenen una segona faena.

� I tota la classificació:

� N’hi ha 12 de privilegiats.

� Autors amb un primer best-seller a la butxaca.

� Però la majoria no s’enriqueixen amb l’ofici i ho demostraamb dades.

Llig ara el fragment d’Ada Castells. Quina relació té el títolamb el tema?

El títol té relació amb el tema, però d’una manera molt general,perquè només amb el títol no podries saber el tema que tractal’article. El títol, doncs, parla de negoci i compromís, però no sa-bem quin negoci i quin compromís.

Es tracta d’un títol temàtic o remàtic?

Es tracta d’un títol parcialment temàtic.

Quina estructura temàtica presenta aquest text?

El tema són els actes que es fan en la segona edició del Saló delLlibre; està estructurat en una descripció de tots els actes.

Com hem dit adés, un aspecte important de la coherència tex-tual és la progressió temàtica. Quina progressió temàtica pen-ses que presenta el text d’Ada Castells?

Podria ser de temes derivats:

� Un hipertema: els actes que s’hi celebren.

� Temes derivats d’aquest:

� Activitats literàries: lectures de poemes, tallers literaris…

� El MIDA, que relaciona agents literaris amb productors decinema…

� El PEN CLUB, programa d’escriptors refugiats.

� Xarxa de ciutats asil. […]

Fes un resum de l’article «Negoci i compromís».

RESPOSTA LLIURE. [Feia por que la Fira del Llibre passara del passeigde Gràcia a Montjuïc i ocuparà la fira de Barcelona. Tenien porque passara desapercebuda. Aquesta segona edició del Saló delLlibre, organitzada pels llibreters, editors i distribuïdors ha deciditencarregar activitats paral·leles: en tallers literaris, lectures de

24

25

27

26

32

31

30

29

28

poemes, presentacions, moltes propostes infantils i taules redones.El saló també acull el MIDA, que relaciona agents literaris ambproductors de cinema. També hi ha el programa d’Escriptors Refu-giats. Aquest programa de ciutats refugi recull l’herència de Bar-celona com a membre de la Xarxa de Ciutats d’Asil creada pelParlament Internacional d’Escriptors . El PEN ha presentat unacol·lecció de discursos d’autors compromesos… La presentacióde la revista Llibres.cat vol ajudar els lectors a triar a partir delsconsells dels llibreters de Proa Espais. Ara només cal llegir.]


Quin és el tema d’aquest text? Defineix-lo mitjançant un sin-tagma nominal amb tots els complements que estimes con-venient.

Es pot formular de moltes maneres, com ara: La saturació alar-mant de la música arreu o la falta de silenci.

El títol és temàtic o remàtic? Quina relació té el títol amb el tema?

El títol és remàtic, perquè Fuster en realitat no està en contra de lamúsica, sinó en contra de la saturació de la música i, sobretot,enyora la manca de silenci. Acaba dient que, de fet, no escoltemmúsica.

Quines són les idees que s’expressen en aquest text?

� El text comença amb una pregunta: No es produirà, qualsevoldia, una reacció a favor del silenci?

� Després afirma que hi ha una saturació alarmant de músicaarreu.

� I fa un poc d’història. Mai la gent no havia tingut accés a lamúsica sinó de tard en tard. Només les classes dominants hiaccedien. Amb l’invent del gramòfon la cosa es democratitza.Després amb els transistors i altres aparells electrònics, lamúsica és l’aliment de l’orella.

� Ara no importa quina música siga: Bach, els Rolling, Mantovanio Peret, una «cobla» o un «corrido» de Plácido Domingo. Cada persona, probablement, s’ajusta a les seues preferències.El cas és que, vulguem-ho o no, naveguem permanentmentenmig d’un «discurs sonor».

� Seria fàcil culpar les multinacionals i no ens equivocaríem.

� Però un retorn al silenci? Impossible. El problema és, peròque sentim música i no l’escoltem. La por de la soledat.

Redacta’n un resum fent-hi servir els connectors adients. Re-corda que un resum és un text nou l’autor del qual ets tu i nopots interpretar ni explicar el text.

Comença amb una pregunta que al final, d’una manera o una altra contesta al final:

«No es produirà, qualsevol dia, una reacció a favor del silenci? La saturació alarmant de música en tots els llocs és evidents. Maila gent no havia tingut accés a la música sinó de tard en tard enesdeveniments concrets, festes, cerimònies religioses, etc. Nomésles classes dominants hi tenien accés. Amb l’aparició de les novestecnologies la cosa s’ha democratitzat i tot el món té accés a lamúsica. Però ara hi ha una saturació en tots els indrets, no sola-ment a les discoteques, als bars, als cotxes… No importa lamúsica que siga, però està present. Seria fàcil culpar les multina-cionals i, potser, ho encertaríem. Però sembla que no hi ha pasenrerre i un retorn al silenci sembla impossible. I sembla que damunt, veritablement, no escoltem música».

Quina estructura externa té aquest text?

Un títol amb un únic paràgraf.

De quin tipus de text es tracta?

Es tracta d’un text literari, un assaig argumentatiu.

6

5

4

3

2

1

PAU

0B2VALSOL(2009).04 31/7/09 12:18 Página 22


Explica l’estructura interna del text. Recorda que l’estructurano és un altre resum. Cal assenyalar-hi els mecanismes argu-mentatius, discursius, que faran possible la intenció comuni-cativa.

El text comença amb una pregunta: No es produirà, qualsevoldia, una reacció a favor del silenci? I després segueix amb unaafirmació: que hi ha una saturació alarmant de música arreu.

A continuació fa un repàs de la història i explica que els aven-ços tecnològics han fet que la música, tota classe de música, estiga present arreu, però que en realitat ningú no l’escolta, i que mai no recuperarem el silenci.

La tesi podria ser la contestació que l’autor es planteja al principidel text: que el procés d’augment de la presència de la músicaen tots els indrets és imparable. Que potser la culpa la tenen lesmultinacionals, però, que no sabem, no volem, viure en silenci i ens atipem de música sense escoltar-la, potser, perquè tenimpor de la soledat.

Els arguments són de tipus històric: la manera com la tecnologiaha permés accedir a la música a tot el món i exemples de la pre-sència imparable de la música en la nostra vida.

L’estratègia argumentativa podria ser circular o enquadrada, jaque Fuster comença afirmant que el silenci no tornarà. Despréshi ha una explicació de les causes i, finalment, torna a la tesi onplanteja de nou que el procés és imparable.

L’autor hi defensa cap tesi implícita o explicita? Quina?

Ja l’hem explicada: que el procés d’extensió de la música en lesnostres vides i en tots els indrets és imparable, però que, en rea-litat, no l’escoltem.

Quina selecció de la informació ha fet l’autor d’acord amb laseua tipologia? Quin tipus d’arguments hi fa servir?

Els arguments són explicacions històriques, arguments d’autoritati quantitatius, que ens indiquen el perquè, com ara els avençostecnològics i exemples de situacions quotidiades, exemplifica-dors.

Quina és la progressió temàtica que hi domina?

És de tema constant, perquè incorpora informacions noves so-bre el mateix tema.

Analitza la isotopia del text.

Es tracta de paraules relacionades amb el món de la música i elsilenci o no-silenci, els aparell, humans o no:

Silenci, música, gramòfon, discos, transistors, auriculars, discote-ques, l’orella humana, «sentim» música, i no l’«escoltem».

També el discurs sonor: Bach o els Rolling, Mantovani o Peret, una«cobla» o un «corrido» de Plácido Domingo…

Assenyala una oració simple del text.

En les àrees urbanes el silenci no existeix.

Aquesta oració és predicativa o atributiva?

Predicativa.

Analitza l’oració següent i digues-ne el subjecte, el predicat iels complements.

En els bancs, en les botigues, en els cementeris civilitzats, en els bars,Complement circumstancial de lloc

Pred (SV)

en els trens, a tot arreu, la música us acompanya.CCLl Det N CD N

Pred (SV) Subj (SN) Pred (SV)

Analitza l’oració següent. Assenyala totes les proposicions iexplica’n les relacions.

Hi ha dues proposicions coordinades copulatives amb el con-nector i:

7

15

14

13

12

11

10

9

8

� Pel carrer, veieu individus que caminen amb els auriculars posats.

� els conductors de cotxes engeguen, amb el vehicle, la seua ràdio-cassette.

En la primera hi ha una proposició adjectiva de relatiu que fa decomplement del nom de individus: que caminen amb els auricu-lars posats.

Busca tots els que del text i assenyala si són conjuncions opronoms relatius.

� Trobe que anem pel camí d’una saturació alarmant � Conjunció.

� veieu individus que caminen amb els auriculars posats � Pro-nom relatiu.

� s’ajusta a les seues preferències, i que Déu Nostre Senyor ens façaa tots sants � Conjunció.

� El cas és que, vulguem-ho o no, naveguem permanentment enmig d’un «discurs sonor» qualsevol � Conjunció.

� Com que és molt fàcil de fer-ho, podríem atribuir-ne la culpa a les «multinacionals» del ram � Conjunció.

� ¿per a què el silenci? � Pronom interrogatiu.

� El problema és que «sentim» música, i no l’«escoltem»… �� Conjunció.

El que de l’oració següent introdueix una proposició subordi-nada. De quin tipus? Quina funció fa aquesta proposició sub-ordinada en la proposició principal?El problema és que «sentim» música.

Una subordinada substantiva. Hi fa la funció d’atribut.


Quin és el tema del text? Expressa’l mitjançant un sintagmanominal.

El tema del text és el reduccionisme lingüístic.

Fes-ne un resum. Recorda les característiques que ha de tenir.

RESPOSTA LLIURE. [Exemple: Tot és patètic. La paraula l’apliquem a tot, a la roba, al menjar, a la política, al futbol… No hi cap altramanera de qualificar les coses? Ja no hi ha coses penoses, ridícu-les, avorrides… Tot ha de ser patètic? Ja no hi ha matisos. De tanmalament utilitzat, l’adjectiu patètic ha acabat perdent el sentitoriginal, i s’ha convertit en un clixé del qual cal fugir. L’abusiu úsde la paraula patètic va començar fa cinc o sis anys, per culpa dela mala traducció de l’anglés. Molts guionistes de televisió vandescobrir que l’adjectiu era brillant i que sonava. De la televisióva passar a la premsa i acabà fent-se servir per tots i per a tot. En aquest llenguatge reduccionista, patètic s’ha convertit en l’oposat de genial. Al món no hi ha coses bones o dolentes. N’hi ha de genials o de patètiques. I entre els dos qualificatius, el desert. No hi ha res més. És patètic.]

Quina és la tesi que Quim Monzó defensa en el text?

La tesi del text és que el llenguatge, el vocabulari, experimentaun procés d’empobriment en l’actualitat.

De quin tipus de text es tracta? És argumentatiu? Justifica lateua resposta.

Es tracta d’un text amb predomini de l’argumentació, encaraque, per justificar la tesi, l’autor, més que arguments, explica lescauses que han provocat aquest procés d’empobriment del llen-guatge. L’autor intenta demostrar-ho, convéncer-nos d’aquestprocés d’empobriment del llenguatge. Per això es tracta d’untext on l’argumentació té un paper molt important.

Quines causes han afavorit el procés a què fa referència la tesi?

Encara que la situació ha partit dels mitjans de comunicació,afecta tots els àmbits d’ús. L’altra causa és l’ús abusiu de certsmots en detriment d’altres de més precisos.

5

16

4

3

2

1

17

PAU

0B2VALSOL(2009).04 31/7/09 12:18 Página 23

24 Llengua

Hi ha un exemple central de l’argumentació en aquest textper a arribar a la tesi. De quin exemple es tracta?

L’exemple del mot patètic.

El títol és temàtic o remàtic? Raona la resposta.

Es tracta d’un títol remàtic, perquè no parla del tema, sinó que enssuggereix l’argument central, l’exemple que utilitza l’autor per aparlar de l’empobriment del llenguatge, que és el tema del text.

Quina és la isotopia del text?

Podem destacar la repetició del terme patètic i les seues rela-cions lèxiques de sinonímia, com: situacions penoses, ridícules,avorrides, tristes, risibles, grotesques, carrinclones, deplorables, llas-timoses o desoladores… Però també: pantalons «malgirbats» o«ridículs», sopar «avorrit»…

El text el podem dividir en tres parts. De quines parts es tracta?Què diu en cada part? Copia i completa el quadre següent sobre l’estructura del text:

9

8

7

6 � La primera part la podríem situar en els dos primers parà-grafs. En el primer es parla de l’ús abusiu del terme patètic,aportant exemples. En el segon paràgraf, l’autor reflexionasobre el mal ús del terme.

� La segona part ocupa el tercer paràgraf on es parla de l’ori-gen de l’abús de la paraula i com es va estendre.

� La tercera part és el quart paràgraf l’autor la situació i intro-dueix com l’abús de patètic introdueix l’abús del contrari: genial. I on hi la tesi: Al món ja no hi ha coses bones o dolentes.Ara tot és o bé «genial» o bé «patètic». I entre tots dos qualifica-tius, el desert. Patètic, francament.

En quina part del text podem trobar la tesi? Raona la resposta.

La tesi apareix al final; per tant, l’argumentació és inductiva osintetitzant, perquè va d’allò particular a allò general. A partird’un exemple, patètic, i del seu contrari, genial, demostra l’empo-briment del llenguatge.

10

0B2VALSOL(2009).04 31/7/09 12:18 Página 24

255. Les propietats del text: l’adequació


1.1. El canalpàgina 59

1.2. L’àmbit d’úspàgina 60

1.3. El tipus de textpàgina 60

1.4. El gènere textualpàgina 61

1.5. La intenció comunicativapàgina 61

1. L’adequaciópàgines 59/69




1.9. La dixipàgina 66

1.10. La modalitat oracionalpàgina 67

1.8. La polifonia i la intertextualitat: les veus del discurs

pàgines 64/65

1.7. La varietat lingüísticapàgines 62/63

1.6. Les funcions del llenguatgepàgina 62

1.11. La impersonalització i la modalització

pàgines 68/69

1. Pop a la gallega a l’estil joan jordipàgina 70

2. Es constitueix l’Associació de Professionals de Joventut

pàgina 70

7. Meditacions en el restaurant de la Residència

pàgina 73

6. L’era triomfal del paperpàgina 72

5. Morts oblidatspàgina 72

4. Taure (en construccióooouuummmmm)

pàgina 71

3. Editorial: «Més normes per a laseguretat viària»

pàgina 71

5 Les propietats del text:l’adequació

0B2VALSOL(2009).05 31/7/09 12:22 Página 25

26 Llengua



1. Fas servir la llengua de la mateixa manera quan parles ambels amics o quan fas un examen? Quines diferències hi trobes?

Cada situació requereix l’ús d’un registre. Quan parles amb elsamics fas servir un registre col·loquial, sense preocupar-te de lacorrecció, mentre que quan fas un examen has d’intentar utilitzarun registre acadèmic, correcte gramaticalment i fent servir laterminologia de la matèria.

2. Sabries dir alguna cosa que és pròpia únicament del dialectedel teu poble o comarca? Com ho expressaries en la variantestàndard?

RESPOSTA LLIURE.

3. Què creus que vol dir adaptar el discurs, o el text, a la situaciócomunicativa?

Vol dir que en cada situació comunicativa hem d’adaptar el discurs.Primer d’acord amb la situació: més o menys formal. I, després, a la finalitat: convéncer, narrar… Etc.

4. Demanes res per escrit amb el mateix nivell de formalitat a unamic o a l’alcalde?

Evidentment que no. A l’alcalde li hauràs d’escriure una instànciaamb totes les normes i tractaments que corresponga. Es tractad’una comunicació d’un alt nivell de formalitat i que exigeixunes normes, un tipus de text, amb una extructura determinada.A un amic li pots parlar amb tota la informalitat que et permetala relació.

5. Quin gènere textual seria més adequat per a demanar una cosaal director de l’institut o a l’alcalde?

Una instància.



Analitza el canal dels textos següents:

� Una conversa de tres amics en un bar. No preparat / Com-parteixen el temps de l’enunciació / Comparteixen l’espai dela comunicació / Multidireccional / Multilateral.

� Una column a periodística. Preparat / No comparteixen eltemps de l’enunciació / No comparteixen l’espai de la comu-nicació / Multidireccional / Unilateral.

� Una conversa de sis persones en el Messenger. No preparat/ Comparteixen el temps de l’enunciació /No comparteixenl’espai de la comunicació / Multidireccional / Multilateral.

� Un míting. Preparat / Comparteixen el temps de l’enunciació/ Comparteixen l’espai de la comunicació / Multidireccional /Unilateral.

� Una carta a un amic. No preparat / No comparteixen eltemps de l’enunciació / No comparteixen l’espai de la comu-nicació / Unidireccional / Unilateral.

� Un debat parlamentari. Preparat / Comparteixen el tempsde l’enunciació / Comparteixen l’espai de la comunicació /Multidireccional / Multilateral.


Classifica els gèneres textuals següents d’acord amb l’àmbitd’ús corresponent i segons la tipologia textual a què pertanyen:

� Contes: àmbit d’ús literari. Narratiu.

� Llegendes: àmbit d’ús literari. Narratiu.

� Descripcions d’animals: àmbit d’ús literàri o acadèmic.Descriptiu.

2

1

� Definicions: àmbit d’ús acadèmic. Expositiu.

� Textos científics: àmbit d’ús acadèmic. Expositiu.

� Descripcions de persones: àmbit d’ús literari, conversacio-nal… Descriptiu.

� Esquemes: àmbit d’ús acadèmic. Expositiu.

� Conferències: àmbit d’ús acadèmic. Expositiu.

� Còmics: àmbit d’ús literari. Narratiu.

� Cartes: àmbit d’ús conversacional, però també posen ser lite-ràries o d’altres. Narratiu, argumentatiu.

� Quadres: àmbit d’ús acadèmic. Expositiu.

� Receptes de cuina: conversacional, periodístic… Instructiu.

� Instruccions de jocs: conversacional, periodístic… Instructiu.

� Reglament de règim intern d’un institut: jurídic. Instructiu.

� Notícies: periodístic. Narratiu.

� Poemes: literari. Retòric.

� Dites i refranys: conversacional. Retòric.

� Horòscop: periodístic. Predictiu.

� Prediccions meteorològiques: periodístiques. Predictiu.

� Assaig: literari. Argumentatiu.

� Articles d’opinió: periodístics. Argumentatiu.

� Columnes periodístiques: periodístics. Argumentatiu.

� Espot publicitari: periodístic (mitjans de comunicació). Poètic,argumentatiu, descriptiu…

� Converses amb els amics: conversacional. Narratiu, descriptiu,argumentatiu…

� Rondalles: literari. Narratiu.

� Llei: jurídic. Instructiu.

� Míting: polític. Argumentatiu.


Relaciona les expressions amb les funcions del llenguatgeque hi predominen:

a) Hui fa un dia meravellós. Funció referencial o representativa.

b) Ai!, que cansat que estic! Funció expressiva o emotiva.

c) Tu, obri la porta! Funció conativa o apel·lativa.

d) Sí, sí, sí, d’acord, d’acord. Funció fàctica o de contacte.

e) Assumiràs la veu d’un poble / i serà la veu del teu poble…Funció poètica.

f) L’oració consta, normalment, d’un subjecte i d’un predicat.Funció metalingüística.


Llig el text següent i contesta les preguntes:

a) Qui n’és l’emissor?

b) Qui n’és l’autor real? Qui n’és l’autor model?

c) Qui n’és el locutor? I l’alocutari?

d) Quin procediment hi fa servir l’autor? El discurs directe? El discurs indirecte? El discurs indirecte lliure? El monòleginterior?

a) William Shakespeare.

b) William Shakespeare. L’autor model és la idea que tenim del’escriptor.

c) El locutor del text és Hamlet, el personatge. L’alocutari és ellmateix.

d) El monòleg interior.

3

4

P

0B2VALSOL(2009).05 31/7/09 12:22 Página 26



Llig el text següent i analitza’n la dixi. Busca-hi marques lin-güístiques de la dixi personal, espacial i temporal:

Els mals…

Els mals de gramàtica es curen amb la gramàtica, la por de llegiramb la lectura, la de no comprendre amb la immersió en el text, i el costum de no reflexionar amb el reforçament tranquil d’unaraó limitada estrictament a l’objecte que ens ocupa, aquí, ara, enaquesta aula, durant aquesta hora de classe, mentre hi som.Aquesta convicció l’he heretada de la meva pròpia vida escolar.Em van llegir molt la cartilla, i ho van fer amb benevolència, perquède gent amable no en falta entre els professors. El director delcol·legi on vaig anar a parar a causa del meu robatori domèstic,per exemple. Un home molt ocupat pels seus i per la direcció d’aquellinternat, on els casos de la mena del meu no és que hi manquessin.Però quantes hores va dedicar a convèncer-me que jo no eral’idiota que pretenia ser, i que només havia de posar a treballarseriosament per a alçar la hipoteca que les meues jeremiadesfeien pesar sobre les meves aptituds!

Daniel PENNAC

Mal d’escola, Empúries (Adaptació)

� Dixi personal: ens, som, l’he heretada, meva, em, -me, jo, meves,meves.

� Dixi espacial: aquí, aquesta aula, hi.

� Dixi temporal: ara, aquesta hora de classe, mentre.


Indica la modalitat de les oracions següents:

a) Potser estàs ocupat. Dubitativa.

b) Busca informació abans de fer res. Imperativa.

c) Estàs bé? Interrogativa.

d) L’any que ve estudiaré molt més. Enunciativa.

e) Podria aprovar totes les assignatures? Interrogativa.

f) Sempre em pregunte què he de fer. Enunciativa.

g) No puc dormir. Enunciativa.

h) No sé si m’agrada la pel·lícula. Dubitativa.

i) Que difícil que és guanyar! Exclamativa.

j) M’agradaria saber si ets feliç. Interrogativa.

Digues la modalitat predominant en el text següent. Hi hacap oració diferent de la del tipus predominant?

Majoritàriament són enunciatives, però n’hi ha alguna d’interro-gativa i d’exclamativa. Només cal mirar els signes d’interrogació id’exclamació.


En el text següent hi ha una part impersonalitzada i una altra de modalitzada. De quines parts es tracta? Identifica lesmarques lingüístiques de cada una:

Hi ha dues parts molt clarament diferenciades. La primera part, elsdos primers paràgrafs, és més expositiva i ens dòna una informa-ció més objectiva:

En el primer paràgraf s’ens diu que a molta gent li agrada portar sa-marretes amb una frase escrita. L’única part del primer paràgraf en què podem trobar una certa modalització és quandiu: una manera de cridar l’atenció. La resta és més objectiu.

El segon paràgraf també és mes expositiu o, si voleu, narratiu,perquè conta el cas concret de l’home condemnat a portar unasamarreta.

El tercer paràgraf és argumentatiu i està molt més modalitzat. Es tracta del paràgraf on l’autora ens dona la seua opinió personalsobre els fets i ens parla d’una manera molt més subjectiva. Hi podem trobar:

P

P

P

P

5

6

8

7

� Presencia del jo, de la primera persona: pronoms (em); posses-sius (nostres); verbs en primera persona (pregunt, havia cregut,portam —plural sociatiu on hi a l’emissor i el receptor—…).

� Lèxic valoratiu: substantius (delicte, feblesa; humiliació, desig,depravació); adjectius (original, absurda, perillosa)…

� Preguntes retòriques: És una mena d’humiliació que serveixper a alguna cosa?



Llig els textos i analitza’n els aspectes següents.

� Canal. 1: escrit; 2: escrit.

� Àmbit d’ús. 1: periodístic; 2: periodístic.

� Tipus de text. 1: instructiu; 2: narratiu.

� Gènere textual. 1: recepta de cuina; 2: notícia.

� Finalitat. 1: donar instruccions per fer un plat; 2: informar.

� Funcions del llenguatge: 1: conativa o apelativa; 2: referencial.

Analitza la varietat lingüística dels textos titulats Pop a la ga-llega a l’estil joan jordi i Es constitueix l’Associació de Professio-nals de Joventut.

� Diacrònica. Són, els dos, textos actuals.

� Diatòpica (analitza’n els trets distintius). Com que es tractade textos formals, no trobem massa trets distintius que enspermeten veure el diaclecte. Malgrat això podem dir que larecepta de cuina està en oriental. Ho podem comprovar enles formes vebals: peli, estigui…, en els possessius com seva, i en el lèxic, com cop, patates… L’altre text, que és una notícia,no presenta trets diferenciadors.

� Diastràtica i diafàsica. Dels nivells diastràtic i diafàsic nopodem comentar massa coses. Els dos textos fan servir lavariant estàndard de la llengua, i fan servir un nivell formal,ja que es tracta de textos dels mitjans de comunicació. Caldestacar, en el primer, el vocabulari propi de la cuina. Unvocabulari que dominen els professionals i tots aquells iaquelles a qui els agrada cuinar.


A quin gènere correspon el primer text? Quina finalitat comu-nicativa penses que presenta? Raona les teues respostes.El primer és una editorial d’un diari. La finalitat comunitcativa ésconvéncer el receptor de les idees que exposa. El que vol el diari,en la seua editorial, és donar la seua opinió sobre un fet actual.

Analitza l’editorial publicada en El Periódico i assenyala la fun-ció del llenguatge que hi predomina.Les funcions del llenguatge més importants del text són l’ex-pressiva, perquè el diari expressa l’opinió sobre el tema que tractai la referencial, perquè també ens dóna informació.

Llig ara el segon text i digues quins trets diastràtics i diafàsicsen caracteritzen la varietat lingüística.Des nivells diastràtic i diafàsic només podem dir que es tracta d’untext formal i que fa servir la varietat estàndard de la llengua, prò-pia dels mitjans de comunicació. No hi trobem cap tret lingüísticque puga fer referència a un sector social.

En aquest segon text, quina varietat diatòpica hi predomina?Analitza’n els trets distintius.En el nivell diatòpic no podem trobar cap tret distintiu que enspermeta esbrinar la varietat dialectal. Es tracta d’un regriste formal,estàndard, i no apreciem trets distintius en aquest text.


Analitza el canal emprat en tots dos textos.

Es tracta de dos textos escrits, preparats, que no comparteixen eltemps i l’espai de la comunicació i són multidireccionals i unilaterals.

15

14

10

9

12

11

13

PAU

0B2VALSOL(2009).05 31/7/09 12:22 Página 27

28 Llengua

Assenyala’n l’àmbit d’ús, el gènere textual i digues de quin tipus de text es tracta.

� L’àmbit d’ús dels dos textos és periodístic.

� Respecte el gènere textual, hem de dir que es tracta de duescolumnes periodístiques.

� Tots dos textos són argumentatius. En el segon hi ha algunapart expositiva.

Quina intenció comunicativa tenen?

La intenció comunicativa dels textos és convércer-nos de les opi-nions que tenen els autors respecte el tema que parlen. Tambépot haver-hi una certa intenció informativa.

Quines funcions del llenguatge hi predominen.

Les funcions del llenguatge que predominen són l’expressiva i lareferencial.

Es tracta de textos impersonalitzats o modalitzats? Justifica laresposta dient els recursos d’impersonalització o de modalit-zació que fan servir el textos.

Es tracta de dos textos bastant modalitzats.

El primer, encara que l’autora no fa servir la primera persona, téun to molt subjectiu. Ho podem comprovar, sobretot, a través dellèxic valoratiu. El títol ja es prou significatiu: morts oblidats(sobretot l’ús de l’adjectiu: oblidats).

Exemples:

� Substantius: drames, desgràcia, patera, vida, morts, destí, vícti-mes, naufragis.

� Adjectius: humans, dramàtic, millor, terrible, oblidats.

� Perífrasis d’obligació: haver de creuar.

� Verbs: perdre.

El segon, de Josep Maria Espinàs, també té un caràcter modalitzat.El títol també es significatiu. Podem destacar l’adjectiu triomfal.L’autor apareix en el text a través de la dixi personal. Fa servir elplural sociatiu en què vol identificar-se amb el receptor (vivim, enstrobem), però també fa servir la primera persona a través de pro-noms i verbs en primera persona (em publica, veig, puc …).

Aquest text, de totes maneres, té algunes parts expositives en quèl’autor ens explica fets històrics i fa servir oracions impersonalscom correspon a la part menys modalitzada del text: S’ha arribata l’apoteosi després d’una llarga història. Es va trigar encara a inventar la impremta. Però també hi ha una part argumentativa onl’autor presenta la seua subjectivitat a través, com hem dit, de laseua presència. I fa servir lèxic valoratiu, com ara:

� Substantius: apoteosis, èxit, triomf.

� Adjectius: antics, moderns, llarga, lent, bona, decisiva, total,pèssim.

� Adverbis: inesperadament, rotundament.


Llig el passatge anterior de Joan F. Mira i analitza’n la dixi per-sonal.

En l’únic moment que apareix el locutor, que ha de ser el narradorprotagonista, fa servir el plural sociatiu per a implicar el receptoren la seua reflexió: i fins a quins extrems abusaríem del menjar i delbeure i de tota substància tòxica excitant o agradable si sabíem queres no ens pot fer.

Analtitza la modalitat oracional del fragment de Purgatori,publicat per l’editorial Proa.

� Quin tipus d’oracions penses que hi predomina? Raona laresposta. Predominen les oracions enunciatives, perquè estàcontant una situació, està narrant uns fets.

� Quina en pot ser la causa? La causa és que el narrador contaallò que fa un personatge i en la situació en què esta.

16

21

20

19

18

17

� Hi ha cap tipus d’oracions diferents a les predominants? Sin’hi ha, digues de quin tipus són i mira d’explicar-ne lacausa amb les teues paraules. Hi ha alguna oració interroga-tiva i són preguntes que es fa el narrador, com ara: què passa-ria doncs amb l’economia si de sobte no hi haguera malalts? I alguna de dubitativa com: segurament els redactors del Gènesino s’adonaven que en el primer capítol el pecat i el seu càstig…La causa és evident l’autor no sap segur del tot allò que diu,per això diu segurament…

Analitza el canal del text. Fes una creu en el tret que compartisca.

� Preparat. Sí.

� Espontani. No.

� Comparteix l’espai de l’enunciació. No.

� Comparteix el temps de l’enunciació. No.

� Unidireccional. No.

� Multidireccional. Sí.

� Unilateral. Sí.

� Multilateral. No.


Quin és el tema d’aquest text? Defineix-lo mitjançant un sintag-ma nominal amb tots els complements que estimes convenient.

RESPOSTA LLIURE. [El meu naixement.]

Quin títol li posaries?

RESPOSTA LLIURE. [Si volguérem un títol temàtic podríem posar el ma-teix: El meu naixement.]

Quines són les idees que s’expressen?

� Vaig nàixer el 5 de març de 1984.

� El part no va tenir complicacions.

� Em va alimentar Josefa, una dida que ens havien recomanat.

� Al cap de cinc dies del meu naixement em portaren a la par-ròquia de Sant Francesc de Paula.

Redacta’n un resum fent servir els connectors adients.

RESPOSTA LLIURE. [Vaig nàixer el 5 de març de 1984.El meu part no vatenir complicacions. Em van buscar una dida que m’alimentara,Josefa. I, quan passaren cinc dies en portaren a la parroquia deSant Francesc de Paula.]

Quina estructura externa té aquest text?

L’estructura externa és molt senzilla, un títol i dos paràgrafs.

Explica’n l’estructura interna del text. Recorda que l’estructurano és un altre resum.

Es tracta d’una narració que planteja el seu naixement, sense pro-blemes. Com li van buscar una dida i de quina manera va anar al’església, al cap de cinc dies, per batejar-se. Si volguérem entendreel fragment com una narracio completa, aquestes tres parts queacabem de veure, podrien correspondre: al plantejament (dia delnaixement), nus (el tema de la dida) i el desenllaç (el bateig). Estracta d’un fragment que correspon a les seues memòries.

Analitza el canal del text de Josep Maria de Sagarra. Marcauna creu en els trets que compartisca.

� Preparat. Sí.

� Espontani. No.� Comparteix l’espai de l’enunciació. No.� Comparteix el temps de l’enunciació. No.� Unidireccional. No.� Multidireccional. Sí.� Unilateral. Sí.� Multilateral. No.

7

6

5

4

3

2

1

22

PAU

0B2VALSOL(2009).05 31/7/09 12:22 Página 28


A quin àmbit d’ús pertany el text? Raona la teua resposta.

L’àmbit d’ús és literari. Fa servir un registre literari amb un llen-guatge molt acurat i amb una clara intenció estètica.

De quin gènere textual es tracta?

Es tracta d’un llibre de memòries.

Quin tipus de text penses que és?

Es tracta d’un text narratiu.

A parer teu, quina intenció o finalitat comunicativa té?

Com a text literari té una finalitat estètica i com a text narratiu téla finalitat de contar-nos una història (informar-nos), en aquestcas, del seu naixement.

Analitza’n la varietat lingüística:

� Diacrònica. La variatat diacrònica és la del segle XX. Es tractad’un text que s’ajusta a les normes ortogràfiques actuals.

� Diatòpica (oriental o occidental? Analitza’n els trets distin-tius). Es tracta de la varietat oriental de la llengua. Ho podemcomprovar fàcilment a través de la utilització del possessiumeva, la utilització de la primera persona del present d’indi-catiu penso. I lèxic específic com noi, noia, feina, néixer.

� Diastràtica (hi ha en el text cap element que es puga carac-teritzar com a social?). Podríem dir que l’autor del text per-tany a una classe més o menys acomodada. La dida, el faetó,cotxer de confiança…

� Diafàsica (quin registre fa servir?). Ja hem dit que es tractad’un registre literari, perquè el text té una intenció estètica.

Analitza ara la polifonia del text de Sagarra:

a) Qui és l’autor real del text?b) Qui n’és el lector real?c) Qui n’és l’autor model?d) Qui n’és el lector model?e) Hi ha locutor?f) I alocutari?g) Hi ha cap enunciador?h) Hi ha intertextualitat?

a) L’autor del text és Josemp Maria de Sagarra, perquè es tractade les seues memòries. b) Totes les persones que lligen eltext. c) L’autor model és la imatge que ens fem nosaltres de l’autor. d) La idea que es fa l’autor del lector del seus textos. e) En aquest cas l’autor fa servir la primera persona, perquèés ell qui està contant-nos les seues memòries. f) Unes me-mòries que van dirigides directament al lector. g) No hi haenunciadors. h) No.

Analitza la dixi personal del text.

Fa servir la primera persona a través, de pronoms, verbs en pri-mera persona i possessius. Com ara: Jo, vaig nèixer, meva…

Digues la modalitat que predomina en el text. Hi ha cap ora-ció diferent de la del tipus predominant?

La modalitat oracional que predomina és l’enunciativa, però, amés, podem trobar-ne alguna dubitativa: «hi devia anar també elmeu pare, un o dos germans, els padrins i no sé si ningú més.»

Es tracta d’un text impersonalitzat o modalitzat? Justifica laresposta indicant els recursos d’impersonalització o de moda-lització que fa servir el text.

Es tracta d’un text modalitzat. L’autor, Josep Maria de Sagarra,conta les seues memòries amb un to clarament subjectiu. Podemdestacar la presència del «jo», com hem vist, a través de pronoms,verbs en primera persona i possessius. A més a més, el lèxic valora-tiu és abundant com ara: comparacions: com una seda. Substantiusvaloratius: solvència,disgust… Verbs d’opinió: penso. Perífrasis deprobabilitat: devia anar… Expressions de dubte: i no sé si…

8

16

15

14

13

12

11

10

9


Llig el fragment anterior i contesta les qüestions segúents:

a) De quin text es tracta?

b) Qui n’és l’autora?

c) Quina és la procedència del text?

a) Es tracta d’un article d’opinió. b) Pilar Rahola. c) El diari El Periódico.

Quin és el tema del text?

Es podria formular de moltes maneres, com ara: El matrimoni deles dones intel·ligents.

A quin àmbit d’ús pertany aquest text? Raona la teua resposta.

A l’àmbit periodístic. Es tracta d’un article aparegut al diari Avui.

Indica a quin gènere textual pertany.

Es tracta d’un article d’opinió.

Analitza’n la variació lingüística. Quins aspectes en destaca-ries? Raona la teua resposta.

Des del punt de vista diacrònic es tracta de la varietat actual de lallengua. En el nivell diatòpic, com que és un text formal, estàndard,no hi ha massa trets que ens indiquen la procedència geogràficade la variant que fa servir l’autora. Tot i això podem dir que estracta de la varietat oriental, per l’ús del possessiu seva, de termi-nacions verbals com s’assemblin, perdin… En els nivells diafàsic idiastràtic, es tracta d’un registre formal propi dels mitjans decomunicació. És a dir, fa servir la varietat estàndard de la llengua.

Analitza les veus del discurs.

Hi ha la veu del discurs que és la de l’autora que ens parla en pri-mera persona, la qual incorpora les veus dels estudis de les uni-versitats amb citacions textuals. Per tant cal dir que hi haintertextualitat: els homes brillants «escullen companyes que s’as-semblin a les mares»; Remata una altra anàlisi a l’Australian TwinsRegistry: «Les intel·ligents odien perdre el temps, i per això no el per-den amb els tontos». També hi ha citacions de la pròpia autora: «Elpoder femení arruga el penis».

Quines funcions del llenguatge podem trobar en el text? Rao-na la resposta.

Les funcions que hi predominen són la referencial, perquè ensdóna informació i l’expressiva, perquè l’autora ens dóna la seuaopinió sobre el tema.

Analitza’n la modalitat oracional.

a) Quins tipus d’oració hi predomina?

b) N’hi ha uns altres tipus?

c) Si n’hi ha, indica de quins tipus es tracta.

a) Hi predominen les oracions enunciatives.

b) Sí,

c) Com ara interrogatives: ¿Inseguretat masculina?

Penses que es tracta d’un text modalitzat? Justifica la resposta.

El primer paràgraf del text és més expositiu i l’autora ens dónales dades d’uns estudis. Aquest primer paràgrafs està ménys modalitzat, com podem comprovar en oracions impersonals com:se li ha de donar crèdit.El segon paràgraf és més argumentatiu i és on trobem més subjectivitat per part de l’autora. Està més modalitzat. Hopodem comprovar a través de la presència de la primera per-sona: em recorda, meu; verbs d’opinióc: crec; lèxic valoratiu: simple estudi, poder femení, atractiu, impertinència, inseguretat,dones brillants, mascles… Interrogació retòrica: ¿inseguretatmasculina?…

Estàs d’acord amb l’opinió de l’autora? Justifica la teua resposta.RESPOSTA LLIURE.

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

PAU

0B2VALSOL(2009).05 31/7/09 12:22 Página 29

0B2VALSOL(2009).05 31/7/09 12:22 Página 30

316. Les propietats del text: la cohesió


1. Coexistència de llengüespàgina 85

1. La cohesiópàgines 77/84




2. Les teories ètiquespàgina 86

1.1. La referència. L’anàforapàgines 77/78

1.2. Els connectorspàgines 79/80

1.3. Relacions entre temps verbalspàgines 81/82

1.4. Condensació i ampliació de la informació

pàgines 83/84

1.5. Signes de puntuaciópàgina 84

1.6. Procediments de cohesiótipogràfica

pàgina 84

3. L’entrevistapàgines 87/88

4. L’articlepàgina 89

6Les propietats del text: la cohesió

0B2VALSOL(2009).06 31/7/09 12:27 Página 31

32 Llengua



1. Llig l’exemple que et proposa Daniel Cassany: «La Maria vaanar a la botiga d’animals i va comprar un ratolí. A casa el vatenyir de color rosa. A la nit se’l va posar a l’espatlla i va presen-tar-se a l’últim bar modern».

Cal llegir el text amb atenció.

2. Quin és el subjecte de totes les frases? Com hi apareix?

El subjecte de totes les frases és la Maria. En la primera oracióapareix el seu nom. En la segona està elidida, apareix a través dela tercera persona del verb (va comprar un ratolí). En la terceratambé està elidida i també apareix a través de la tercera personade verb (A casa el va tenyir de color rosa). En la tercera també estàelidida, però apareix en dues ocasions a través del reflexiu: se’lva posar a l’espatlla i va presentar-se a l’últim bar modern.

3. El ratolí s’hi pronominalitza dues vegades, quines?

La Maria va anar a la botiga d’animals i va comprar un ratolí.A casa el va tenyir de color rosa. A la nit se’l va posar a l’espatlla i vapresentar-se a l’últim bar modern.

4. Hi ha una relació semàntica entre ratolí i una altra paraula,quina és?

Amb animals, que és hiperònim de ratolí.

5. Quins enllaços hi ha entre les oracions?

La conjunció i per a les oracions coordinades:

� La Maria va anar a la botiga d’animals i va comprar un ratolí.

� A la nit se’l va posar a l’espatlla i va presentar-se a l’últim barmodern.

També els punts i seguit separen les altres oracions.



Llig el text següent, busca-hi les anàfores que facen refe-rència al poeta i classifica-les, segons siguen recursos sintàctics,lèxics o el·líptics:

Biografia

Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, aBurjassot, a la comarca de l’Horta de València. El seu (possessiu)pare era el forner del poble. (el·líptic) Tenia una germana, Carme,que, com els seus (possessiu) pares, sovint és citada als versosdel poeta (lèxic). (el·líptic) Va passar la seva (possessiu) infànciaa Burjassot, població de la qual sempre (el·líptic) va conservarun bon record, així com de la família i dels seus (possessiu)amics. A l’edat d’un any, el seu (possessiu) avi va ser assassinatd’un tret d’escopeta pel seu germanastre, enutjat per una qüestiód’herència. Anys més tard va morir de tuberculosi un oncle seu(possessiu), Josep Maria. Als llibres L’ofici de demà i Coral rom-put recorda (el·líptic) les morts familiars de la seva (possessiu),infantesa.

La vocació literària es va desvetllar molt aviat en Vicent AndrésEstellés, però no pel costat de la poesia sinó pel teatre, tot i queals volts dels anys 1935-36 ja (el·líptic) va començar a escriurepoesia. Quan va esclatar la guerra civil espanyola (el·líptic) tenia12 anys i ja havia (el·líptic) començat a escriure algunes pecesteatrals que ell (pronom personal) anomena «de combat». La guerra fa que deixi (el·líptic) els estudis, però llegeix unagran quantitat de llibres que li deixa un veí. Entre les lectures(el·líptic) d’aquella època hi ha poemes de García Lorca i Antonio

1

Machado, de Mossèn Cinto, de Teodor Llorente, de Josep Mariade Sagarra, de Josep Carner… La família no es va exiliar, però va haver de cremar alguns llibres, atès l’empresonamentde persones que tenien llibres prohibits. Acabada la guerra,(el·líptic) va començar a treballar de forner, com el seu (posses-siu) pare després, d’orfebre, de mecanògraf i d’ordenança […].

Jaume PÉREZ MUNTANER i Vicent SALVADOR

Una aproximació a Vicent Andrés EstellésTres i Quatre


En el text següent hi ha uns quants connectors en negreta.De quina classe són?

� Ni � Es tracta d’un connector additiu negatiu.

� Perquè � Final.

� Però � De contrast.

� i � Additiu.

Canvia el però i el perquè per un altre connector que hi façala mateixa funció i que no canvie el sentit de la frase.

� No ens han posat al món, ni en aquesta part afortunada delmón, ni en aquestes condicions tan dolces, per tal que passin elsdies i no fem res més que…

� Ens omple el cor i tanmateix ens buida l’ànima.

Identifica el recurs anafòric de l’oració següent i diguesquin n’és el referent:

Hi ha un sol amor, i moltes maneres de degradar-lo.

El recurs anàforic és el pronom -lo postposat al verb degradar.El referent és un sol amor.


Analitza els temps verbals del text següent. Quins tempsverbals s’hi fan servir? Són díctics o anafòrics?

L’autor del text fa servir el present amb valor atemporal, ben característic dels textos expositius. Es tracta, així doncs, d’untemps díctic.


Subratlla les formes personals dels verbs del text de SebastiàAlzamora.

El manescal

Quan vaig obrir els ulls em vaig trobar allargat damunt d’unamàrfega col·locada sota el porxo de la casa d’un manescal, allòmés semblant a un metge que van ser capaços de trobar per assistir-me. Una sentor fonda i freda de fenc i fems de bístiam’envaïa el nas i semblava penetrar el meu crani directe fins a labase, que em retronava com si m’hi haguessin clavat una tatxa.El pit i les costelles també em feien molt de mal, però el dolormés intens sens dubte m’arribava de la cama esquerra, d’on naixien unes onades de foc que m’abraçaven la cintura i el ven-tre fins a l’espina dorsal. Sentia el gust calent i dolç de la sangdins la boca, i, quan vaig provar d’obrir-la per preguntar on era,vaig notar que m’ennuegava amb les meves dents, esmicoladescom arestes de marbre. Mentre em convulsionaven els esputs i els estossecs, vaig sentir unes mans d’home que em subjectavenamb fermesa els braços i em lligaven les mans amb una corda. A continuació, els dits del manescal m’obriren la boca per obturar-me-la amb una mena de pilota feta amb algun drap llefiscós, i finalment s’ocupà de col·locar un tascó de fusta sota el meu taló esquerre que m’obligava a mantenir la cama enlairada, de forma que s’accentuava la intensitat d’aquelles onades ígnies de dolor. Ja no podia dir res; de fet, amb prou feines acon-

6

5

4

3

2

P

P

P

P

P

0B2VALSOL(2009).06 31/7/09 12:27 Página 32


seguia respirar pel nas. Vaig sentir la veu d’un company de lacantera que mormolava: «el matarà, no podrà suportar-ho». Vaigintentar forçar la vista emboirada per descobrir qui havia ditaixò. No vaig identificar ningú, però en canvi vaig entreveureun objecte de metall llampeguejant a sobre meu amb un reflexde la llum malaltissa del mig dia. Era la fulla d’una destral. Ales-hores vaig comprendre de què es tractava: desesperat, vaig volerincorporar-me i fugir, però abans que pogués fer cap movimentla destral ja havia baixat amb tota la força dels dos braços delmanescal. Se sentí un cruixit sinistre, i després el cop somort de lameva cama caient inerme sobre el terra del porxo, separada del meu cos per sempre més. Al·lucinat, vaig aconseguir escopirel drap i bramar com un porc a la matança, però el manescal emféu callar de seguida en extreure un ferro de dins el forn de llenya encès i aplicar-me’l roent a la ferida, a fi d’estroncar eldoll de sang que se n’escolava i cauteritzar-la. És evident que emdonaven per mort, de manera que no hi havia diferència entredeixar-me agonitzar malferit o intentar una cura dràstica.

Sebastià ALZAMORA

La pell i la princesa, Destino

Classifica’ls segons siguen díctics o anafòrics i digues aquin temps pertanyen.

Els textos narratius empren, sobretot, l’eix de passat i combinenels temps anafòrics amb els díctics:

� Temps díctics:

� per a narrar fets esdevinguts en el passat, els temps verbalsmés usuals són el pretèrit perfet simple: ocupà, sentí…

� i el pretèrit perfet perifràstic. De tots dos, el més utilitzat ésel perifràstic: vaig obrir, vaig trobar, van ser, vaig notar…

� Temps anafòrics:

� Es fa servir l’imperfet en la narració en un sentit duratiu,per a situar els personatges o per a descriure l’ambient,perquè l’acció la marquen els temps perfets: envaïa, sem-blava, retronava, feien…

� El plusquamperfet és un passat del passat: havia dit, haviabaixat…



Quin és el tema del text?

El tema d’aquest text de Miquel Siguan és la llengua com a iden-tificació nacional.

Al teu parer, quina n’és la intenció comunicativa?

Informar, explicar que les fronteres no tenen res a veure en lescomunitats lingüístiques.

Busca en el text exemples de procediments de condensacióde la informació:

� Nominalitzacions: expressió, precisió, gradacions, situacions…

� Terminologia específica: identitat nacional, límits geogràfics,fronteres, polítiques, fronteres lingüístiques…

Busca-hi tres connectors diferents. De quina classe són? Raonala teua resposta.

RESPOSTA LLIURE. [Dir que la llengua és l’expressió més clara d’unaidentitat nacional, d’una col·lectivitat, equival a dir que els límitsgeogràfics de la comunitat nacional coincideixen o (connector dis-juntiu) haurien de coincidir amb els d’ús de la llengua i, per tant,(connector consecutiu) que les fronteres politiques s’haurien d’ajustar a les fronteres lingüístiques. Però (connector de contrast)això té una dificultat de principi: mentre que les fronteres polítiquesque separen els Estats o les regions administratives…]

11

10

9

8

7

Identifica en el text uns quants exemples procediments d’am-pliació de la informació d’aquests:

RESPOSTA LLIURE. [Per exemple:

� Aposicions: Dir que la llengua és l’expressió més clara d’unaidentitat nacional, d’una col·lectivitat, equival a dir que els límits geogràfics de la comunitat nacional coincideixen.

� Exemples: A la frontera entre França i Espanya no es donen interpenetracions mútues del francès i del castellà, però en canvi,en el seu extrem occidental, el basc s’estén pels dos marges de lafrontera i a l’extrem oriental passa el mateix amb el català. A l’est de l’hexàgon la frontera, que ha variat ben sovint al llargdels segles, travessa la zona de dialectes germànics. Inclús a lafrontera francesa amb Bèlgica, prop de l’Atlàntic, trobem unazona de penetració del flamenc. La separació de les dues llen-gües de Bèlgica és, en molts punts, insegura i Brussel·les és ofi-cialment bilingüe. Fins i tot l’alemany penetra dins les fronteresbelgues.

� Proposicions de relatiu: mentre que les fronteres polítiquesque separen els Estats o les regions administratives són líniescontínues perfectament dibuixades que separen amb precisióels habitants d’una banda de la frontera dels habitants de l’al-tra, els mapes lingüístics presenten gradacions més o menyscontinuades i situacions intermèdies en les quals es barregen lesllengües i inclús abunden els illots de parlants d’una llengua enterritori de l’altra a una banda i l’altra de la frontera lingüística.]

Busca en el passatge de Miquel Siguan un exemple de propo-sició adjectiva de relatiu explicativa i un altre d’especificativa.

RESPOSTA LLIURE. [Per exemple:

� Especificatives: mentre que les fronteres polítiques que separenels Estats o les regions administratives són línies contínues per-fectament dibuixades que separen amb precisió els habitantsd’una banda de la frontera dels habitants de l’altra…

� Explicativa: A l’est de l’hexàgon la frontera, que ha variat bensovint al llarg dels segles, travessa la zona de dialectes germà-nics…]


Localitza els procediments de cohesió tipogràfica que es fanservir en el text anterior i analitza’ls, segons el que has estu-diat en aquesta unitat.

Diferent grandària de les lletres, diferents colors. Numeracions,quadrats de color per a separar conceptes, punts rojos… Negretes,cursives, cometes, xifres romanes…

Digues quin tipus de referència observes en la frase següent:«La consciència moral requereix criteris o principis que li perme-ten determinar…».

Hi ha una anàfora: La consciència moral requereix criteris o principisque li permeten determinar… El pronom li es refereix a la cons-ciència moral.


En la primera resposta de l’entrevista, quan es pregunta si elsalumnes escriuen amb por, hi ha diferents procediments dereferència. Digues quins són i de quin tipus.

—De vegades, sí. Escriuen amb por de no fer-ho prou bé, sobre-tot els que fan faltes d’ortografia, i això fa que no es deixin anarprou, que no desenvolupin la seva capacitat creativa.

� Hi ha quatre anàfores: tres pronoms: ho (es refereix a escriu-re); els (alumnes); es (alumnes), i un possessiu: seva (delsalumnes).

� Hi ha també una anàfora zero: Escriuen amb por de no fer-hoprou bé.

12

16

14

13

15

P

PAU

0B2VALSOL(2009).06 31/7/09 12:27 Página 33

34 Llengua

Analitza els connectors de la segona resposta.

a) Quins són?

b) A quina classe corresponen?

a) Els connectors són però [n’hi], i en canvi [l’ortografia] i i [aaquest]. b) Hi ha, per tant, dos connectors de contrast (però, ien canvi), i un d’additiu (i).

En la tercera resposta hi ha procediments d’ampliació de lainformació. Digues quins són i explica’ls.

Sobretot podem destacar els dos punts que introdueixen expli-cacions i aclariments.

Revisa tots els procediments de cohesió que trobes en la res-posta a la quarta pregunta.

—En part, sí. Els alumnes que més llegeixen acostumen a escriurebé, però (connector de contrast) després (connecor d’ordre) hi haalumnes que els (anàfora: els alumnes) agrada molt escriure i (con-nector additiu) no són (el·lipsi: alumnes) gaire lectors, i (connectoradditiu) n’hi ha que són (el·lipsi: alumnes) devoradors de llibres i(connector additiu) no els (anàfora: els alumnes) agrada escriure.

Examina els procediments de referència de la resposta a la in-tervenció següent de Carol Biosca:

—I que les noies escriuen més que els nois…

—Aquest (anàfora: referida a la frase que les noies escriuenmés que els nois) és un tòpic que, almenys en aquestes edats del’adolescència, respon a una realitat bastant corrent. L’explicació ésque les noies acostumen a ser més xerradores i els (anàfora: lesnoies) agrada explicar les coses més en detall, mentre que els noisaviat ho (anàfora: això, acaben de seguida, que no ho expliquentant) tenen enllestit.

Posa uns quants exemples de cohesión lèxica del text.

Entre els mecanismes de cohesió lèxica emprats en el text, podem trobar sinónims, com ara: estudiants, alumnes, aquestesedats, adolescència, nois, noies, nens.

Explica els recursos tipogràfics de l’entrevista.

No n’hi ha massa; cal destacar, això sí, la negreta de les preguntes.


Indica el procediment de referència que hi ha en aquesta frasede l’article i el referent corresponent:

M’ho ha confirmat un veïnet meu.

Hi ha el pronom ho; el referent és d’aquest pronom és que elsnens tenen cames.

Digues tots els procediments de referència que fa servir l’autorper a parlar del seu veïnet. Classifica’ls d’acord amb la classede referència de què es tracte.

Fa uns dies, el títol d’aquest article hauria estat una pregunta:«Tenen cames, els nens?». Feliçment tinc la resposta i puc afirmaramb coneixement de causa que sí, que els nens tenen cames.M’ho ha confirmat un veïnet meu. Jo el (anàfora: pronom) vaigveure néixer com qui diu, però no l’he (anàfora: pronom) vist ferles tentines dels primers passos infantils. Ni els primers ni els se-gons ni els tercers. (el·lipsi: anàfora zero) Anava sempre dins d’uncotxet de criatura i en els últims mesos era (el·lipsi: anàfora zero)massa ganàpia i no hi cabia. Jo em pensava que (el·lipsi: anàforazero) tenia dificultats de locomoció, perquè son pare el (anàfora:pronom) portava tot sovint a coll-i-be. Quan l’he (anàfora: pro-nom) vist corrent i saltironant per l’escala he pensat: camina!(el·lipsi: anàfora zero) Acaba de fer tres anys i els seus (anàfora:possessiu) pares deuen pensar que (el·lipsi: anàfora zero) estàprou fet perquè les cames no se li (anàfora: pronom) gastin ambl’ús. (el·lipsi: anàfora zero) Ha trigat, però ja camina com tothom.

Ramon SOLSONA

Avui, 3 de gener de 2009

17

18

23

24

22

19

20

21

Posa exemples del text d’anàfora zero o el·lipsi.

La pregunta està contestada en la resposta de la 24.

Busca-hi exemples de connectors i classifica’ls.

� Feliçment tinc la resposta i puc afirmar amb coneixement decausa que sí, que els nens tenen cames. Connector additiu.

� Jo el vaig veure néixer com qui diu, però no l’he vist fer les tenti-nes dels primers passos infantils. Connector de contrast.

� Jo em pensava que tenia dificultats de locomoció, perquè sonpare el portava tot sovint a coll-i-be. Connector causal.

� Acaba de fer tres anys i els seus pares deuen pensar que estàprou fet perquè les cames no se li gastin amb l’ús. Connector final.

� Ha trigat, però ja camina com tothom. Connector de contrast.

Analitza els temps verbals del text. Quins són díctics, i quins,anafòrics?

Fa uns dies, el títol d’aquest article hauria estat (anafòric)una pregunta: «Tenen (díctic) cames, els nens?». Feliçment tinc(díctic) la resposta i puc (díctic) afirmar amb coneixement decausa que sí, que els nens tenen (díctic) cames. M’ho ha confir-mat (díctic) un veïnet meu. Jo el vaig veure (díctic) néixer comqui diu, però no l’he vist (díctic) fer les tentines dels primers pas-sos infantils. Ni els primers ni els segons ni els tercers. Anava(anafòric) sempre dins d’un cotxet de criatura i en els últims me-sos era (anafòric) massa ganàpia i no hi cabia (anafòric). Jo empensava (anafòric) que tenia (anafòric) dificultats de locomoció,perquè son pare el portava (anafòric) tot sovint a coll-i-be. Quanl’he vist (díctic) corrent i saltironant per l’escala he pensat (díc-tic): camina! Acaba (díctic) de fer tres anys i els seus pares deuenpensar que està prou fet perquè les cames no se li gastin (díctic)amb l’ús. Ha trigat (díctic), però ja camina (díctic) com tothom.

Ramon SOLSONAAvui, 3 de gener de 2009

En el text de Jordi Mombrú hi ha unes quantes paraules quetenen relació amb «ingredients naturals», quines són? Quinarelació estableixen en el text?

� Com ara: fusta, cendra, troncs, carbó i mil colors. Només hi troboa faltar l’olor.

� Ingredients naturals serà el hiperònim i cada ingredient (fusta,cendra…) els hipònims.

Hi ha altres exemples de relacions lèxiques com la de l’exercicianterior. Quines són?

El recurs més freqüent és la presència d’hiperònims i hipònims:

� Hiperònim: menjar; hipònims: antipasto, amanida, pa…

� Hiperònim: color; hipònims: negre…

� Hiperònim: materials amb què Kubrick havia treballat; hipò-nims: fotos, imatges, cartells…

També hi ha, però, unes altres relacions lèxiques, com, posemper cas, relacions d’antonímia: pressa de pèl - perfectes…

En el text s’utilitza molt la metàfora. Quines relacions metafò-riques hi trobes?

En el text es juga molt en la metàfora: menjar saborós - art. Degus-tacions referides al plaer de contemplar l’art…; Plat: referits aquadres… Acabar el plat, en el sentit d’acabar de contemplar lesobres…


Fes un resum del text.

RESPOSTA LLIURE. [Si les llengües que situem en un mateix territoritingueren el mateix nivell funcional, llavors podríem parlar decohesió entre llengües. La història i la pràctica quotidiana no

25

1

30

29

28

27

26

PAU

0B2VALSOL(2009).06 31/7/09 12:27 Página 34


ens diu això, però. La realitat ens diu, però, que hi ha una llen-gua omnipresent, oficial d’un estat totpoderós, i una altra en unasituació de feblesa. Cal fer efectiu, doncs, el dret a la llengua pròpiadel territori i convertir-la en el factor bàsic de cohesió social.

Quan una persona es veu forçada a deixar la seua terra i arriba a un altre lloc, no vol imposar res. Intentarà, en tot cas, la supervi-vència sense perdre cap arrel pròpia. Voldrà, doncs, obrir les por-tes a les noves adquisicions, llengua inclosa? Però, quina llen-gua? Evidentment, la que trobe al seu costat, la que li permetasobreviure i progressar en la nova terra. Faran pròpia la llenguade la terra, una llengua que no sabem què passarà amb ella?Potser sí, si es creen les associacions efectives i esdevé una einarealment útil per al seus propòsits: tramitar papers, assolir estabi-litat, trobar ocupació, accedir a l’habitatge. Clar i ras: que els doneuna vida plena en una terra que els done allò que necessiten deveritat. En definitiva: faran seua la llengua de la terra si els convé,si els és útil.]

El títol és temàtic? Explica-ho.

Sí que es temàtic, perquè parla de la llengua com a factor de cohesió. El títol és temàtic perquè es refereix al tema del text,que és la impossible cohesió lingüística entre les diverses llen-gües que conviuen en un territori on una d’elles és l’oficial, detot l’estat, i l’altra és la del territori en qüestió i és minoritzada,encara que gaudisca de l’estatus de cooficialitat en aquest terri-tori.

En quantes parts diries que està organitzat el text?

El text està organitzat en tres parts:

� Primer paràgraf. L’autor del text comença plantejant unapregunta: «Cohesió en dues llengües?» i es contesta que no,que això seria utòpic, però que en la realitat no és possible,perquè dues llengües, quan estan en un mateix territori, nose situen en un mateix nivell funcional. Sempre s’imposa lallengua més poderosa, l’oficial, la de l’estat, sobre la minorit-zada, la del territori.

� Segon paràgraf. A partir d’aquesta afirmació, cal fer efectiuel valor de la llengua pròpia. Com que no pot haver-hi cohesióen dues llengües, cal convertir la llengua pròpia en un delsfactors bàsics de cohesió social i entendre que l’afirmacióque pregona allò d’«un estat una llengua» és una aberraciódes d’un punt de vista sociolingüístic.

� Tercer paràgraf. S’exposa l’exemple de l’emigrant que va aun país i que intenta la supervivència i aprendrà o farà ús dela llengua que li permeta sobreviure. La que li convé per asobreviure.

Quina informació trobem en cada una de les parts?

� En el primer paràgraf se’ns diu que no es pot «crear» una cohesió entre dues llengües, si no és en un món utòpic, idea-litzat. En el segon apartat s’afirma que cal fer efectiu el dret ala llengua pròpia del territori i convertir-la en el factor bàsicde cohesió social. En el tercer, que els estrangers adopten lallengua del país si és útil per a sobreviure.

Quina és la idea principal del primer paràgraf?

És que no es pot obtenir un equilibri entre dues llengües en unmateix territori.

On és la tesi del text? Quin tipus d’estratègia argumentativasegueix el fragment?

L’estratègia argumentativa és clara. Primerament diu que no espot «crear» una cohesió entre dues llengües, si no és en un mónutòpic, idealitzat. Després afirma, davant d’aquesta afimarció, quecal que la llengua pròpia del territori es convertisca en factor decohesió. Així, els que vénen de fora la veuran útil per a sobreviure.

6

5

4

2

3

La tesi es troba en el segon paràgraf quan diu que cal fer que lallengua pròpia del territori es convertisca en factor de cohesió. Iaixò ho fa després de negar una tesi contrària: que dues llengüespoder fer de factor de cohesió social. I, després d’exposar la seuatesi, que cal dignificar la llengua pròpia, demostrar-la amb l’exem-ple de l’emigrant que adoptarà la llengua que li siga més útil.

En quin àmbit podem trobar aquest document?

És un assaig, ja que es tracta d’un document literari i argu-mentatiu, però que podria pertànyer també, per la seua temà-tica, la sociolingüística, al món acadèmic. Es tracta d’un textextret del llibre Patrimoni natural.

De quin tipus de text es tracta?

Es tracta d’un text expositiu argumentatiu.

I quin gènere hi fa servir l’autor?

L’assaig.

Indica el registre que hi fa servir Jesús Tuson.

Es tracta d’un registre formal, estàndard comprensible per alslectors.

Quina diries que és la finalitat comunicativa del text?

La finalitat del text és, a més d’informar sobre el tema del con-flicte lingüístic, orientar l’opinió i la conducta del lector perquèintenta buscar solucions a aquesta situació.

Explica la funció del llenguatge que hi preval.

Hi predomina la funció referencial, perquè dóna informació, il’expressiva, perquè ens dóna la seua opinió. Com que el tema ésla llengua, podem dir que també hi podem trobar la funció me-talingüística.

Quina modalitat oracional predomina en aquest fragment?

La modalitat oracional predominant és l’enunciativa, encara quehi ha unes quantes oracions interrogatives, però que són retòri-ques que no esperen resposta. També podem trobar alguna ora-ció dubitativa com ara: «Potser sí…»

Es tracta d’un text modalitzat? Analitza’n els recursos moda-litzadors.

Es tracta d’un text modalitzat. Podem trobar-hi la presència del’emissor a través de pronoms «ens» i la primera persona del plu-ral dels verbs (plural sociatiu) en què l’emissor s’identifica amb elreceptor. També fa servir algun possessiu en aquest sentit: temps«nostres». Per tant, hi ha presència de l’emissor que vol identifi-car-se amb el receptor. També les preguntes retòriques i una certaironia marquen la modalització del text, així com el lèxic valoratiucom: «màxima gravetat», «feblesa profunda», «perfectament»…També les perífrasis d’obligació: «cal fer efectiu»…

Hi ha cap exemple d’impersonalització?

Podem trobar diverses marques de impersonalització, com lautilització de la tercera persona: «Queda per considerar». O perí-frasis d’obligació impersonals com: «cal fer».

Localitza-hi exemples d’anàfores.

Anàfores, com per exemple: convertir-la, (referent a la llenguapròpia), l’únic (referit a factor bàsic), o li referit a la persona queabandona el seu espai.

Hi ha cap catàfora?

Com ara el -ho, en recordem-ho referit a sis mil llengües en pocmés de dos-cents estats.

Observes cap repetició lèxica? Explica-les.

Podem trobar un bon grapat de paraules que indiquen cohesió i mantenen el tema constant, com, per exemple: llengua, llen-gües, terra o estat.

18

17

16

15

14

13

12

11

10

9

7

8

0B2VALSOL(2009).06 31/7/09 12:27 Página 35

36 Llengua

Analitza els connectors del text. De quina classe són?

Com que es tracta d’un text argumentatiu, hi abunden elsconnectors de tipus lògic, com ara: de contrast però, apareguten diverses ocasions, doncs, de conseqüència… Però tambéd’addicció com la conjunció i.

Explica l’ús de les formes verbals en el text.

Abunden els temps díptics. N’existeixen diversos en primerapersona del plural: Trobem, Considerem que són emprats per afer referència a l’emissor i el receptor. Cal destacar que principal-ment s’observa l’ús d’un present en valor atemporal. També po-dem trobar-hi algun temps com el futur: intentarà…

Examina els procediments de condensació i d’ampliació de lainformació.

� Podem trobar-hi com a procediments de condensació:

� Nominalitzacions com ara: interferències, imposicions, afir-macions, acolliment, discriminacions…

� Terminologia específica: cohesió de llengües, nivell funcio-nal, desequilibri, llengua pròpia, diversitat…

� I, com a procediments d’ampliació de la informació:

� Dos punts explicatius.

� Parèntesis.

� Exemples.

� Oracions de relatiu: Una vida plenament humana que afa-voreixi les sintonies afectives.


Quin és el tema del text? Té cap relació amb el títol?

El desé aniversari de Joan Brosa i què és ser poeta. El títol és par-cialment temàtic, perquè l’autor no parla només del desé aniver-sari de Brosa, sinó de la condició de poeta.

Analitza els recursos anafòrics sintàctics que fa servir l’autoramb referència a Joan Brossa.

Activitat resolta en el text de l’activitat 5.

Assenyala els recursos anafòrics lèxics que utilitza Terricabraspel que fa a Joan Brossa.


Hi ha el·lipsi o anàfora zero amb relació a Joan Brossa? Si n’hiha, posa’n exemples.


Indica exemples de connectors ordenadors i de connectors lò-gics.

Resolució conjunta de les activitats 2, 3, 4 i 5.

Deu anys sense Joan Brossa

Des de dimarts (connector ordenador: per a indicar temps),ja fa 10 anys (connector ordenador: per a indicar temps) que estem de dol. El 30 de desembre de 1998 (connector ordenador:per a indicar temps) va morir un poeta (anafòric lèxic). Va morirJoan Brossa. Avui (connector ordenador: per a indicar temps), la seva vida (anafòric lèxic) ens recorda allò que els grans poetessempre (connector ordenador: per a indicar temps) han mostrat:que ser poeta no és saber fer versos o (connector lògic: disjuntiu)saber-los escandir. Això (anafòric lèxic) es pot aprendre fàcilmenten un llibre o (connector lògic: disjuntiu) a l’escola, però (connectorlògic: d’oposició) cap llibre ni (connector lògic: d’addició) escoladel món han arribat mai a fer un sol poeta. Per ser-ne (anafòricsintàctic), s’ha de saber mirar, entendre i parlar, s’ha de saber viure.I, d’això (anafòric sintàctic), només se’n sap quan s’és capaç, alhora,de capbussar-se en el llenguatge i (connector lògic: d’addició)d’auscultar els sons del carrer i del silenci. Com en Brossa (lèxic).

19

5

4

3

2

1

21

20

A casa nostra (connector ordenador: per a indicar espai), tothom s’atreveix a fer versos. Hi ha massa gent que es pensaque en (anafòric sintàctic) sap. Però (connector lògic: indica oposi-ció) un poeta no ho (anafòric sintàctic) és perquè (connector lògic:causal) en (anafòric sintàctic) faci, sinó (connector lògic: per a indi-car oposició) perquè (connector lògic: causal) es mira el móncom ho (anafòric sintàctic) fa un poeta. La seva (catàfora sintàctica)no és mai una mirada ja vista, la mirada d’algú que simplementsap mirar, sinó (connector lògic: indica oposició) que és aquellaque malda per veure i (connector lògic: indica addició) per ende-vinar, capaç de mostrar el que no es veu. La mirada del poeta ésun mirar que, si vol il·luminar alguna cosa, primer (connector ordenador) l’ha de travessar. Com en Brossa (lèxica).

Ell (anafòric sintàctic) ha estat, i és, un grandíssim poeta (ana-fòric lèxic), amb un domini sorprenent de la mirada i del llen-guatge, tant quan fa poesia per ser llegida, com quan en fa devisual o d’escènica. Al rigor tècnic i a la frescor d’idees, hi uneix(anàfora zero) —aparentment sense esforç— un sentit críticagut, perspicaç, inesperat, sovint desconcertant. Joan Brossa éscapaç de sorprendre’s i de sorprendre’ns, amb paraules i imatges.Amb Frègoli diu (anàfora zero) que «l’art és vida, i la vida, trans-formació», que la relació dels humans amb la realitat és fluïda icanviant, que la realitat mateixa ho és. Això (anafòric sintàctic),però (connector lògic: indica oposició), no el (anafòric sintàctic)fa distant, sinó (connector lògic: indica oposició) molt proper. En(anàfora zero)—sap massa, massa, per acceptar que «si no par-les d’obrers i xemeneies» ja no ets un poeta social. Ell (anafòricsintàctic) sap —¿quants com ell (anafòric sintàctic)?—que unpoeta sempre és un revolucionari.

A finals d’any (connector ordenador: per a indicar temps), enJoan (anafòric lèxic), com un arlequí divertit, astut, irreverent, vafer la reverència de comiat. Jo ara també «voldria recitar la meitatd’un sonet i que passés alguna cosa».

Ben mirat, però (connector lògic: per a indicar oposició), ja ésmolt el que ens ha passat. ¡Per la nostra vida ha passat en Brossa(anafòric lèxic)!

Josep-Maria TERRICABRAS

El Periódico, 31 de desembre de 2008

Classifica els temps verbals en díctics i anafòrics.

Els temps verbals que predominen en el text de Terricabras sónels díctics (present d’indicatiu, preterit perfet i pretèrit indefinit).

Digues exemples de procediments de condensació de la informació.

Els procediments de condensació que més hi abunden son lesnominalitzacions, com ara transformació. Però, sobretot, hi haterminologia específica de la poesia: poeta, versos, llenguatge, visual, escènica, imatges, recitar…

Posa exemples de procediments d’ampliació de la informació.

L’autor ha fet servir, principalment, tres procediments d’ampliacióde la informació: explicacions després dels dos punts (els granspoetes sempre han mostrat: que ser poeta no és saber fer versos osaber-los escandir), explicacions entre guions (hi uneix —apa-rentment sense esforç— un sentit crític agut, per…) i oracions derelatiu (Hi ha massa gent que es pensa que en sap).

Analitza els signes de puntuació que ha fet servir Josep-MariaTerricabras.

L’autor ha fet servir una tipologia ben diversa de signes de pun-tuació al llarg del text: punts i seguit i punts i apart, dos puntsexplicatius, guions, signes d’interrogació, d’admiració…

Examina els procediments de cohesió tipogràfica utilitzatsper l’autor.

A banda del títol, la signatura i el lloc de procedència de l’article,cal destacar, així mateix, la lletra negreta que fa servir per al nomdel poeta.

10

9

8

7

6

PAU

0B2VALSOL(2009).06 31/7/09 12:27 Página 36

377. El discurs acadèmic


1.1. Els gèneres textualsen el discurs acadèmic

pàgina 94

1.2. El canal i els participantspàgina 95

1.3. El referentpàgina 95

1. El context comunicatiupàgines 93/95




2. El feminismepàgina 104

3. Clonaciópàgina 105

4. El forat de la capa d’ozópàgina 105

5. Codis de barrespàgina 106

2. L’exposició oralpàgines 96/97

2.1. La preparació de l’exposiciópàgina 96

2.2. La representaciópàgines 96/973. Característiques dels textos

acadèmics. L’exposiciópàgines 98/99

4. Els temes del discurs acadèmicpàgina 100

5. Els textos cientificotècnicspàgina 101

6. La planificació textualpàgines 102/103

6. Valor i preupàgina 106

7. Una ciutat encara provincianapàgina 107

1. Idees que han perjudicat la humanitat

pàgina 104

7 El discurs acadèmic

0B2VALSOL(2009).07 31/7/09 12:29 Página 37

38 Llengua


1. Quin és el tema d’aquest text? Quina ciència estudia aquesttema?

L’albufera de València. La geografia.

2. Quina funció del llenguatge penses que hi predomina? Quinafinalitat té?

La referencial. Informativa.

3. Assenyala en quin registre lingüístic està redactat i explica perquè.

Està redactat en un registre lingüístic formal, molt pròxim a l’es-tàndard. Fa servir també alguna paraula del registre científiccom pH i abreviatures del llenguatge matemàtic.

4. Quins trets d’aquest text en mostren la planificació?

L’autor s’ha documentat sobre el tema, perquè aporta informa-cions com l’extensió en hectàrees o la profunditat mitjana del llac.

5. Indica les marques d’impersonalitat que hi trobes.

Els subjectes de les oracions no són persones en cap cas.



Quin és el tema de cada un d’aquests dos textos?

El de Joan Corbella, la soledat; el de Garcia i Muntané, l’energiaque genera el Sol.

Quin dels dos et sembla que està adreçat a un públic més am-pli? Per què?

El primer està adreçat a un públic més ampli: no usa cap tecnicismei el tema tractat afecta la vida quotidiana de la gent.


Penses que el text de Duran podria ser un article de premsa?

Sí. Podria aparéixer en la secció que els diaris dediquen a la divulgació de temes i notícies de caràcter científic. Aquest textde Xavier Duran està redactat sense cap tecnicisme i quan en faservir un, com decibel, el defineix tot seguit. D’altra banda, es tracta d’un tema de caràcter científic que afecta directamentla vida de la gent.

Quin és el tema d’aquest text? És difícil entendre’l? Raona laresposta.

El tema és la contaminació acústica. No és difícil entendre’l, perquès’hi explica molt bé tots els conceptes i les dades aportades.


Quin és el tema del text que et presentem tot seguit?

El futur de les llengües a Europa.

Llig el text una altra vegada i fes-ne un resum.

Els europeus determinaran el futur de les llengües parlades a Europa. Si pensem que cal mantenir el plurilingüisme a Europaperquè aquesta varietat lingüística és una riquesa, hem de deixarde banda prejudicis lingüístics com el fet que s’han de parlar lesllengües «fortes» o «majoritàries» i no les «febles» o «minoritàries».En un sistema democràtic com el que impera a tot Europa, totesles llengües haurien d’estar representades —també les «febles»i les «minoritàries»— en l’ensenyament i en els mitjans de comu-nicació. Sols defensant els febles s’aconsegueix més justícia.

6

5

4

3

2

1

En quina assignatura es podria analitzar el text de MiquelSiguan? Per què?

En llengua o en història.

Quins hiperònims i quants hipònims trobes en aquest text?

L’hiperònim que hi ha és llengües; els hipònims corresponentssón espanyol, francés i anglés.

Fes un escrit amb la teua valoració personal sobre el con-tingut del text.

RESPOSTA LLIURE.


Busca, en algun periòdic, un text que t’interesse. A partir deltema tractat en aquest text, prepara’n una exposició breu i representa-la a classe.

RESPOSTA LLIURE.

Explica què és la retòrica, segons aquest text.

La retòrica és la disciplina que estudia quines són les tècniquesper a parlar bé i aconseguir, així, persuadir els qui escolten, inde-pendentment de la veritat o la raó.

Quins discursos solen posar-la especialment en pràctica?

Solen posar-la en pràctica els discursos polítics i religiosos.

Quines diferències hi ha entre la retòrica i l’exposició oral del’àmbit acadèmic?

La retòrica es fixa sobretot en la forma del discurs amb l’objectiud’aconseguir impressionar l’auditori o els lectors. L’exposició oralde l’àmbit acadèmic, en canvi, dóna prioritat a la claredat enl’exposició del contingut.

Quines autoritats del món filosòfic s’esmenten en aquesttext?

Plató i els sofistes.

En quina planificació textual defensem «el sí i el no», és a dir,la tesi i l’antítesi d’un tema?

En la planificació dialèctica.


Assenyala quina funció del llenguatge predomina en el textque parla dels hidrats de carboni. Subratlla’n alguna oracióamb aquesta funció.

La funció referencial. RESPOSTA LLIURE. [Exemple, la primera oració:Els hidrats de carboni o glúcids constitueixen la principal font d’energia per al cos, i representen entre un 50 i un 60 % del valor calòric de la dieta.]

Quin és l’hiperònim principal d’aquest text? I els seus hipò-nims?

Hiperònim: aliments. Hipònims: hidrats de carboni, glúcids, greixos,fruites, llet, cereals, llegums, patates, fruits secs i verdures.


Assenyala quins procediments d’ordenació es fan servir enaquest text.

En la primera oració apareixen els distributius l’un… l’altre.L’oració següent presenta una divisió dels tipus de memòria,que s’exposa mitjançant els dos punts següents (memòria ins-tantània i memòria permanent). Al seu torn, el segon tipus dememòria encara se subdivideix gràficament en dos subgrups (a curt termini i a llarg termini).

18

17

16

15

14

13

12

11

10

9

8

7


P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

0B2VALSOL(2009).07 31/7/09 12:29 Página 38


Quins recursos aclaridors hi fa servir l’autor?

Els parèntesis i els exemples.

Assenyala quin és el tema d’aquest text.

L’aprenentatge i la memòria. La funció de la memòria en el pro-cés d’aprenentatge.

Indica quina ciència estudia la matèria tractada en aquestfragment.

Pot fer-ho la biologia, la medicina o la psicologia.

Quin lèxic especialitzat hi pots identificar?

No hi ha cap terme que es puga considerar especialitzat. Una altra cosa són alguns dels conceptes tractats en el text, que síque són propis d’unes disciplines científiques determinades.

Quin esquema de planificació se segueix en aquest text?

Deductiva o analitzant.


Quina citació d’autoritat apareix en aquest text?

El Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim.

Exposa la funció d’aquestes frases: «seria coneguda com ‘lamortaldat dels infants’» i «(amb 12 000 morts només en laciutat de València)».

Aquestes dues frases apareixen entre parèntesis perquè sónaclariments que fa l’autor del text.

Quina funció té el guionet en aquest fragment?

—cent anys després, el Dietari del capellà d’Alfons el Magnà-nim elevava ja fins el miler la xifra de baixes diàries.

És un aclariment, la introducció d’una dada explicativa sobre eltema tractat.

Explica per què s’usen les cometes en aquests casos:

La «gran mortaldat», «mortaldat dels infants», la «terra» i «fortapobrida e desolada de gents».

S’hi utilitzen les cometes, perquè s’hi citen paraules del capellàd’Alfons el Magnànim o del mateix rei.

Quina documentació ha fet servir l’autor per a tractar aquesttema?

El Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, censos de la ciutatde València corresponents a uns quants anys i altres documents dela ciutat esmentada i, també, de Morvedre.

En quin subbloc temàtic dels discursos acadèmics es pot si-tuar aquest text?

En els textos de temàtica humanística.

Explica la relació entre el tema del text i el títol.

La mort negra és el títol del text; també apareix en la línia 6, perquèaixí s’anomenava la pesta que assolava aleshores València.

Esmenta els procediments aclaridors que hi apareixen.

Els parèntesis, els guions i les cometes.


En la primera oració del primer text es defineix la sang ate-nent tres sentits humans. Explica quins són.

El tacte, el gust i la vista.

Quins procediments aclaridors es fan servir en aquest text?

Molts dels conceptes esmentats s’hi defineixen i, a continuació,s’hi expliquen o se’n concreten els components bàsics: «És unafracció important del medi intern, ja que un adult té uns 5,5 litresde sang». «Productes residuals del metabolisme, és a dir, urea,àcid úric i àcid làctic».

P

33

32

31

30

29

28

27

26

25

24

23

22

21

20

19 Indica quina funció del llenguatge hi predomina. Analitzaels procediments ordenadors utilitzats en el primer text.

La funció referencial. Els principals components de la sang s’hiesmenten amb una enumeració en forma de lletres: a), b), c), d) i e).

Quina tipologia textual predomina en el text sobre les isòbares?

L’expositiva.

Quin lèxic especialitzat hi apareix?

Isòbares, mil·libars, anticicló, depressions, baixa i cicló.

Fes un resum d’aquest text.

Les isòbares són línies que enllacen els punts de la superfície ter-restre amb la mateixa pressió atmosfèrica. Formen cercles quepermeten detectar anticiclons i depressions atmosfèriques.

Què són les isòbares? Amb quina finalitat s’usa la negreta enaquest text?

Les isòbares són línies que enllacen els punts de la superfície terrestre amb la mateixa pressió atmosfèrica. La negreta s’usaper a destacar mots considerats clau en aquesta definició.


Redacta un text de set línies, aproximadament, en què imitesla planificació del primer text.

RESPOSTA LLIURE.

Quina part del passatge que tracta el pensament sofista fa re-ferència a la causa i quina, a la conseqüència?Causa: posició relativista que s’hi exposa quan afirmen que no hiha veritats absolutes o que aquestes veritats no es poden conéixer.Conseqüència: considerar les institucions, les lleis i les normesmorals com a convencionals de manera que les accepten com afruit de la conveniència dels grups.

Repassa el segon fragment i assenyala’n els connectors princi-pals. Proposa un equivalent per a cada un d’aquests connectors.

El pensament sofista es caracteritzà per dos aspectes. En primer lloc,pel seu escepticisme relatiu, que els feia afirmar que no hi havia veri-tats absolutes i, que si haguessin existit, no hauria estat possible co-nèixer-les. Aquesta idea era la conseqüència lògica de tantes teoriesanteriors, tan oposades entre elles; i, a més, aquesta posició relati-vista resultava particularment útil aplicada a la política. Com aconseqüència d’aquesta posició aparegué el segon aspecte, carac-terístic dels sofistes, i que consistia a considerar que les lleis, les ins-titucions polítiques i les normes morals eren convencionals, és a dir,fruit de la conveniència dels grups humans. Aquesta consideraciócomportava negar l’existència d’una llei o una moral natural.

Els connectors principals són: En primer lloc, que es pot substituirper primerament; el segon aspecte, que es pot substituir per ensegon lloc i és a dir, que es pot substituir per això és.


Subratlla, en el text que tracta les llengües romàniques, elconnector que introdueix la planificació en comparació.

El connector que introdueix la comparació és en canvi.

Subratlla ara els connectors textuals principals del fragmentde Bertrand Russell. De quin tipus són?

Hi predominen els connectors de tipus lògic, com ara però, sii en tot cas, perquè és un text argumentatiu.

Quina planificació textual penses que segueix? En quinaciència predomina aquest tipus de planificació?

Segueix una estructura dialèctica, pròpia de textos filosòfics.

Quina és la idea principal que s’exposa en l’últim text?

Per a mantenir-nos sans, cal seguir una dieta equilibrada pel quefa a la qualitat i a la quantitat dels aliments.

45

44

43

42

41

40

39

38

37

36

35

34P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

0B2VALSOL(2009).07 31/7/09 12:29 Página 39

40 Llengua

Anàlisis de textos (pàgines 104/107)


Assenyala quins procediments fa servir Bertrand Russell per aaconseguir la cohesió del text.

Sobretot els connectors, que marquen les relacions lògiques entre les oracions del text. I també les concrecions i les il·lustra-cions, introduïdes pels dos punts o per l’expressió per exemple.

Identifica els connectors que hi apareixen. Quin tipus de rela-ció lògica assenyala cada un?

Connectors d’ordenació: primerament, en segon lloc; connectorsd’oposició i matisació: per bé que, però.

Mira de substituir aquests connectors per uns altres d’equiva-lents.

Primerament pot substituir-se per en primer lloc; en segon lloc,per després; per bé que, per encara que; però, per no obstant això.

Russell afirma en el seu text que en l’actualitat les causes princi-pals que produeixen la fam al món són humanes. Escriu un texten què exposes quines poden ser algunes d’aquestes causes.Prèviament, busca informació sobre el tema; assenyala com hasobtingut aquesta informació i quina has fet servir en el teu text.

RESPOSTA LLIURE.

Quina estructura té el text «El feminisme»? Raona la resposta.

L’estructura és deductiva o analitzant, perquè va d’allò més generala allò més particular.

De quin tipus són les proposicions subordinades adjectivesque apareixen en els dos primers paràgrafs d’aquest text dePleyan i Roset?

En tots dos hi ha proposicions adjectives especificatives.

Quins procediments aclaridors hi ha en l’últim paràgraf d’aquest text?

Els procediments aclaridors són l’expressió entre comes home o dona que segueix el substantiu persona i l’enumeració següentdels criteris en què es basa la definició que s’ha donat en el text.

Quina oració penses que resumeix més bé en aquest text elconcepte de feminisme?

La primera oració del text.

Quins connectors hi ha en el penúltim paràgraf? De quin tipusés cada un?

Els connectors són perquè (causal) i però (adversatiu).

Redacta un text amb una valoració personal sobre el feminis-me a partir de la informació que apareix en el segon text. As-senyala també quina incidència penses que té el feminismeen la vida quotidiana actual. Fes-ne servir alguns exemples enla teua argumentació.

RESPOSTA LLIURE.


Explica quina estructura textual presenta l’article de Terricabras.

Té una estructura deductiva o analitzant, perquè va de les ideesmés generals a les més particulars.

Explica breument en què consisteix la clonació.

La clonació consisteix en l’obtenció d’organismes idèntics origi-nats del mateix i únic progenitor per reproducció asexual. S’esdevéespontàniament en bacteris, protozous, algues i fongs unicel·lulars,en vegetals i, per partenogènesi, en animals colonials. Experi-mentalment, hom ha reeixit a produir clonacions en amfibis i, més recentment, en mamífers de laboratori. La clonació tera-pèutica fa referència a l’obtenció de cèl·lules genèticament idèn-tiques a les d’un pacient compatibles per a trasplantaments.

57

56

55

54

53

52

51

50

49

48

47

46

Redacta la teua valoració personal dels temes d’aquests textos.

RESPOSTA LLIURE.

Quina estructura té el text sobre el forat de la capa d’ozó?Raona la teua resposta.

L’estructura és deductiva; primer de tot esmenta de manera gene-ral els contaminants de la capa d’ozó i després se centra en elsefectes nocius que aquest fet pot provocar.

Redacta’n un resum en cinc línies o sis.

RESPOSTA LLIURE.

Indica quin camp semàntic hi predomina.

El de l’atmosfera.

Quina planificació textual segueix?

El text titulat El forat de la capa d’ozó presenta els principals tipusde gasos contaminants de l’atmosfera i, després, exposa els efectesnocius que provoquen tant en aquest medi com en l’individu. Ésuna planificació textual del tipus causa-conseqüència, perquèen mostra primer de tot les causes (en el primer i en el segonparàgrafs) i després les conseqüències (en els tres darrers).


Quins tecnicismes hi ha en el primer text?

Làser i díode fotodetector.

Amb quina ciència es pot relacionar el tema tractat en aquesttext?

Amb la tecnologia.

Indica quina funció del llenguatge hi predomina. Quina finali-tat té?

La funció predominant és la referencial. Té una finalitat informa-tiva, ja que descriu com es lligen els codis de barres.

Quines característiques del llenguatge cientificotècnic hi potsidentificar?

L’ús de tecnicismes, el predomini de la funció referencial i la uti-lització d’un llenguatge precís.

Quin és el tema de «Valor i preu»?

El valor real de les coses i el preu que tenen en el mercat.

Redacta un resum d’aquest article de Josep-Maria Terricabras.

RESPOSTA LLIURE.

Explica quina funció du a terme en aquest text la citació d’Anto-nio Machado.

Té una funció introductòria del tema. També es pot consideraruna citació d’autoritat, ja que il·lustra els arguments de l’autor.

Quina tipologia textual hi predomina? Quins connnectors s’hifan servir i quina relació lògica assenyalen?

L’argumentativa. Connectors: doncs (conseqüència), en canvi (opo-sició), si (condició).


Subratlla les idees més importants d’aquest text i resumeix-loen un màxim de deu línies.

En el segon decenni del segle XX la vida a València conservavamolts aspectes tradicionals. La societat continuava molt jerar-quitzada i les diferències socials es palesaven d’una manera osten-tosa, no sols en la manera de vestir, sinó també en l’idioma. Hi havia molts convents i també nombroses instal·lacions militars.En aquella època es va iniciar la construcció dels mercats Central ide Colom, tots dos modernistes. L’any 1921 s’acabà de construirl’Estació del Nord. Gairebé tot el transport era de tracció animal.

Quins avantatges i quins inconvenients trobes entre la Valènciade l’inici del segle XX que descriu Guarner i l’actual?

RESPOSTA LLIURE.

58

72

71

70

69

68

67

66

65

64

63

62

61

60

59

PAU

0B2VALSOL(2009).07 31/7/09 12:29 Página 40


Quina penses que ha estat la transformació més importantque ha experimentat la València actual respecte de la quedescriu Sanchis Guarner?

Probablement, el gran condicionament que representa el trànsiti l’absorció dels pobles del voltant.

La fotografia que apareix reproduïda en aquesta pàgina correspon a l’aspecte que presentava aquest lloc de la ciutatde València els primers anys del segle XX; ara compara-la ambl’aspecte actual. Quines diferències hi trobes? Quins elementsd’aquest espai urbà s’han mantingut idèntics?

Els edificis són exactament els mateixos. La diferència més important que s’observa en la fotografia és l’absència de trànsit.

Prenent com a model el text de Sanchis Guarner, redacta’n unaltre en què descrigues i comentes les característiques mésimportants del teu poble o de la teua ciutat en l’actualitat.

RESPOSTA LLIURE.


Quin tema es tracta en aquest fragment? És un text humanístico científic?La flora del penyal d’Ifac. Científic.

Quina abreviatura o símbol hi ha? Què significa?Ha, que significa hectàrees.

Quin lèxic característic del llenguatge científic hi pots identificar?Querco lentiscetum, salícoles i halòfiles.

Quins procediments aclaridors hi ha en aquest text? Quinafunció tenen?Els parèntesis. En el primer parèntesi s’introdueix una precisió;en el segon es proporciona el nom científic de la màquia litoral.

Explica el significat d’aquests símbols o abreviatures.Vol.: volum; km/h: kilòmetre per hora; ºC: grau Celsius o graucentígrad; kW: kilowatt; ºF: grau Fahrenheit; rpm: revolucions perminut; hL: hectolitre; sing.: singular; h: hora; trad.: traducció; cl: centilitre; doc.: document; p. m.: després del migdia, post meri-diem; d. C.: després de Crist; dL: decilitre; a. m.: abans del migdia,ante meridiem.

Subratlla les nominalitzacions que apareixen en aquestes ora-cions.a) El poblament vegetal d’Ifac és un dels trets més interes-

sants del paratge.b) L’alumnat de segon de Batxillerat és molt nombrós.c) L’absurditat de l’enunciat fa impossible el desenvolupa-

ment del tema.d) Els procediments aclaridors són difícils de dominar.

a) El poblament vegetal d’Ifac.

b) L’alumnat de segon de Batxillerat.

c) L’absurditat de l’enunciat.

d) Els procediments aclaridors.

Reescriu les oracions anteriors de manera que no incloguenles nominalitzacions.

a) La flora que habita Ifac.

b) Els alumnes que estudien segon de Batxillerat.

c) El fet que l’enunciat siga absurd.

d) Els procediments que aclareixen.

Assenyala quins d’aquests mots o d’aquestes expressions tro-baries en la introducció; quins, en el desenvolupament, iquins, en la conclusió.

� Introducció: primerament, començarem, d’entrada, d’antuvi.

8

7

6

5

4

3

2

1

75

74

73 � Desenvolupament: en segon lloc, en un segon moment, tot seguit, seguidament, després.

� Conclusió: per concloure, en conclusió, en definitiva, per acabar.

Distribueix en el quadre els tecnicismes següents:

� Informàtica: emmagatzemar, executar, mòdem, directori.

� Matemàtiques: cub, comptabilitat, diàmetre, quocient.

� Econòmiques: comptabilitat, dèbit, càrrec, frau, plusvàlua, divisa, renda.

� Biologia: cèl·lula, àcid, enzim, lípid, catarsi, bacteri, iodització.

� Arquitectura: cub, clavegueram, claraboia, diàmetre, celobert,esglaó.

� Dret: butlletí, càrrec, esmena, frau, plusvàlua, executar, renda.

� Lingüística: acrònim, afix, arxifonema, isoglossa.

� Filosofia: ego, gnosi, hedonisme.

Subratlla els connectors que apareixen en aquest text i diguesde quin tipus són:

D’una banda i de l’altra: d’ordenació; però: d’oposició.

Substitueix els connectors anteriors per uns altres d’equivalents.

RESPOSTA LLIURE. [Primerament, en segon lloc i no obstant això.]


Quina idea exposa l’autor en els dos paràgrafs que apareixenen redona?

En l’antiguitat hi havia explicacions il·lògiques per a l’aparició deles erupcions que hui en dia tenen una explicació científica.

Quina penses que és la raó per la qual l’autor del text ha consi-derat convenient introduir-hi aquests dos primers paràgrafs?

La raó bàsica és despertar l’interés pel tema tractat en el text.

Assenyala totes les oracions en veu passiva que hi haja en el text.

L’única oració en passiva és: L’escorça terrestre és sotmesa…

Indica quina funció del llenguatge hi predomina. Raona lateua resposta.

Hi predomina la funció referencial, perquè s’hi exposa una defi-nició científica.

Quin lèxic especialitzat hi ha en el text? Localitza’n uns quantsexemples.

Erupció, magma, paroxismes, geològicament i geodinàmica.

Assenyala els connectors que hi ha en aquest passatge:

Altres han estat en activitat en temps històrics relativamentpròxims. Per això, els anomenem volcans actius. Aquesta activitatés gairebé intermitent, ja que els períodes de paroxisme s’alternenamb altres de descans.

O bé (distribució), per això (conseqüència), ja que (causa).

Assenyala els procediments aclaridors de tot el text.Els parèntesis, els exemples i les oracions explicatives.

Quina és la finalitat d’aquest text?Informar.

Quins trets haurien de tenir els receptors del text?Tenir una formació acadèmica adequada i estar interessats enaquest tema.

Quins són els gèneres textuals més habituals en l’àmbit aca-dèmic?Els gèneres que acostumen a aparéixer en l’àmbit acadèmic sónels apunts, els treballs, els exàmens, alguns articles de premsa, elsllibres de text, els informes, els resums, els esquemes, etc. Entreels orals hi ha les conferències, les exposicions orals, etcètera.

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

11

10

9

PAU

PAU

0B2VALSOL(2009).07 31/7/09 12:29 Página 41

0B2VALSOL(2009).07 31/7/09 12:29 Página 42

438. Els textos periodístics


1. Els mitjans de comunicaciópàgines 111/112




1. Els que neden en piscines tenenel doble de risc de tenir càncer

de bufetapàgina 124

2. Geo-me fa del mòbil una eina delocalització

pàgina 124

3. Biocombustibles amb futurpàgina 125

4. L’olla que bullpàgina 126

5. Una discoteca sorteja unaoperació de pits

pàgina 127

2. Els mitjans de comunicacióescrits

pàgines 113/114

3. Les seccions d’un diaripàgina 115

4. Els gèneres periodístics:informació i opinió

pàgina 116

5. L’estructura de la notíciapàgines 117/118

6. L’estil dels gèneres periodísticspàgina 119

7. Els gèneres informatiuspàgina 1207.2. El reportatge

pàgina 120

7.1. La notíciapàgina 120

8. Els gèneres d’opiniópàgines 121/123

8.5. Els gèneres híbrids: la crònicapàgina 123

8.4. L’entrevistapàgina 122

8.3. Les cartes al directorpàgina 121

8.2. La críticapàgina 121

8.1. L’article d’opiniópàgina 121

6. Cirurgia estèticapàgina 127

7. La pluja que caupàgina 128

8. Elogi de la superfluïtat humanapàgina 129

8 Els textos periodístics

0B2VALSOL(2009).08 31/7/09 12:32 Página 43

44 Llengua



1. Quina relació hi ha, segons Batista, entre la política i els mit-jans de comunicació?

La relació que mantenen tots dos amb el poder polític. De fet, lapremsa ha estat anomenada el «quart poder» i la major part delseu espai està dedicat a la informació política.

2. Per què la premsa s’anomena «el quart poder»? Qui utilitzàper primera vegada el terme? Quan?

La premsa s’anomena el quart poder per la capacitat que té d’ influir en l’opinió pública. Aquest terme l’utilitzà per primeravegada Moisei Ostrogorski fa uns cent anys.

3. Què preocupa la ciutadania, segons l’estudi que s’hi esmenta?

La violència domèstica, l’ocupació, la cultura, l’habitatge, el mediambient, la sanitat, l’ensenyament, la joventut i la gent gran.

4. A què atribueix Batista l’abstenció en les eleccions?

Al fet que en les campanyes polítiques es tracten poc els temesque realment preocupen la major part de la població.

5. Estàs d’acord amb l’última frase d’aquest text?

RESPOSTA LLIURE.



Quin és el tema d’aquest text?

La informació en els mitjans de comunicació.

Coincideix amb el de la notícia que s’exposa en el primer paràgraf?

No. En el primer paràgraf es resumeix un fet de l’actualitat políticaa partir del qual l’articulista exposa la seua reflexió sobre la maneracom es tracta la informació en els mitjans de comunicació.

Resumeix aquesta notícia en una frase.

A l’ajuntament de Berriozar, Navarra, on fa uns dies va ser assassi-nat un subtinent de l’exèrcit, es va convocar un ple per aprovaruna moció de condemna d’aquest assassinat.

Què explica Cot en el tercer paràgraf?

En el tercer paràgraf el periodista explica que en el telenotíciesde les 15 h de l’endemà en comptes de focalitzar la notícia enel que ell considera important es desvia la atenció cap a l’incidentque va succeir durant el plenari, incident que posava de mani-fest la mala educació d’alguns mentre que el que se silenciavaposava de manifest la capacitat de diàleg entre dos grups polí-tics diferents.

Per què critica aquest tipus de sensacionalisme?

Perquè la informació queda deformada: es posa en un primerpla el que en el context de la notícia només té un interés secun-dari o anecdòtic.

Assenyala en quins casos fa servir la ironia.

Sobretot al tercer i quart paràgraf. Quan descriu el personatgeprotagonista de l’incident i les dues dones que l’acompanyen. I també quan expressa que els telenotíces han enfocat aquestincident com a notícia: «especialíssima atenció».

Comenta l’últim paràgraf d’aquest article.

La primera oració de l’últim paràgraf conté la tesi del text. Des-prés exposa la responsabilitat dels mitjans de comunicació, sobre-

7

6

5

4

3

2

1

tot dels públics, de no fomentar els comportaments antidemo-cràtics, especialment en informacions relacionades amb llocscom Euskadi on hi ha un conflicte latent. Amb la darrera frase amés s’implica com a corresponsal de TV3 a Euskadi i implicatambé el ciutadà que el llig com a persona amb capacitat crítica.


Indica quin és el tema d’aquest article:

La selecció de la informació en els mitjans de comunicació.

Quins subtemes hi pots distingir?

La responsabilitat dels periodistes, la manca d’atenció de lapremsa al tercer món (Birmània), el sensacionalisme en els mit-jans de comunicació.

Què és el mercat mediàtic?

El mercat mediàtic són les notícies que tenen venda, és a diraquelles que s’aconsegueixen amb facilitat i que els diaris com-pren perquè solen agradar als consumidors.

Per quina raó els mitjans de comunicació van destacar la notí-cia de Tapei i no la de Birmània?

Sobretot perquè tenien imatges de Tapei.

Localitza els díctics de persona del passatge.

Els principals díctics de persona són els morfemes verbals deprimera persona que utilitza Iu Forn per exemple en «sé», o«parlo».


Explica per què aquesta notícia es considera d’interés públic:

No perquè siga objectivament o qualitativament important,sinóperquè les notícies relacionades amb el que s’anomena «succes-sos» solen despertar l’interés d’amplis sectors de la població,fins i tot d’aquells que lligen poc.

Quines fonts d’informació aporten la seua pròpia veu a bandadel redactor de la notícia?

Una veïna de la víctima i un home que té una neboda de la mateixaedat que la víctima.

Què diu cada una d’aquestes aportacions?

La veïna recorda que la víctima era educada i saludadora. L’homeexposa que la seua neboda ara té por a eixir de casa de nit des-prés d’aquesta mort.

Quins sentiments provoca la lectura d’aquesta notícia? Argu-menta la teua resposta.

Tot i que l’activitat admet una certa llibertat d’expressió, els sen-timents més habituals són curiositat, compassió, temor, tristor,etcètera.

En quin tipus de diaris solen predominar les notícies de suc-cessos o sensacionalistes?

En els diaris sensacionalistes.


Indica en quina secció del diari pot haver aparegut el frag-ment següent. Raona la resposta.

Probablement, en la secció d’esports. També podria aparéixer enuna primera pàgina i després la trobaríem ampliada a les pàginesd’esports.

Quins temes hi apareixen tractats?

El ral·li París-Dakar i la guerra de Mauritània.

19

18

17

16

15

14

13

12

11

10

9

8

P

P

P

P

P

P

0B2VALSOL(2009).08 31/7/09 12:32 Página 44



Com apareix marcada la polifonia en aquest text?

Mitjançant la citació que fa Salvador Sostres d’unes paraules dela seua àvia.

Quin tipus de registre penses que predomina en l’oració se-güent: «Deunidó el calaix que he fet, sobretot a la tele»?

El col·loquial, amb expressions com Deunidó i tele.

Quin fet critica especialment Sostres en els joves de hui endia?

La manca d’esforç i d’ambició.

Estàs d’acord amb aquesta crítica? Raona la resposta.

RESPOSTA LLIURE.

Penses que el to de l’article és adequat o potser massa agres-siu? Per què?

El to utilitzat per Sostres és volgudament agressiu i, sobretot,provocador, amb frases com «avui qualsevol imbècil es creu ungeni» o la frase que tanca l’article: «El teu atur, la teva mediocri-tat». La finalitat d’aquest to és, entre d’altres, cridar l’atenció i provocar, en un sentit o altre, la reacció dels lectors.

A quin tipus de periodisme pertany aquest text?

Al periodisme d’opinió.


Assenyala en aquesta notícia el titular, l’entrada i el cos.

El titular és «Eutanàsia»; l’entrada, les tres línies que es destaquenen lletra cursiva i en negreta. La resta de la notícia és el cos.

Com apareix destacat el titular? I el lead? Quina és la finalitatd’aquest titular?

El titular apareix destacat en una lletra de tamany més gran queel lead i en cursiva. El lead apareix en negreta i cursiva.

La finalitat del titular és cridar l’atenció del lector sobre el temade la notícia.

Quina és la font d’informació de la notícia anterior?

L’agència EFE.

Amb quin altre cas es relaciona el cas d’Eluana Englaro? Ambquina finalitat s’aporta aquesta informació en el darrer parà-graf?

El cas d’Eluana Englano es relaciona amb el de la mort de Pier-giorgio Welby, malalt de distròfia muscular, a qui un metge va retirar,a petició seua, la respiració assistida que el mantenia ambvida.

Aquesta informació s’aporta al darrer paràgraf amb la finalitatde fer pensar sobre l’eutanàsia, perquè la notícia no es considereuna anècdota o en un cas aillat.

És un tema d’actualitat? Raona la resposta.

Sí, perquè la legislació dels països europeus regula de maneradiferent, i fins i tot oposada, l’eutanàsia. I, a més, és una qüestióque suscita molta polèmica, on intervenen sectors molt enfron-tats. Finalment, el debat sobre l’eutanàsia planteja una qüestióque no deixa indiferent ningú: les condicions en què s’ha deproduir la nostra mort.


Explica com s’organitza la informació en aquesta notícia.

Aquesta notícia té una estructura anticlimàtica (també anome-nada de piràmide invertida). Els els diferents mòduls de contin-guts s’hi ordenen (informacions que s’hi exposen) d’acord ambel criteri de rellevància. El cos del text s’estén des del clímax, o

20

21

31

30

29

28

27

26

25

24

23

22

mòdul de màxima rellevància informativa, fins a l’anticlímax, o punt considerat menys important. Aquesta estructura anticli-màtica és ben característica dels gèneres informatius, sobretotde la notícia.

En quina secció del diari es pot trobar?

En la de successos.


Quin fet provoca la reflexió de l’autora d’aquest article?

Una notícia de premsa.

Quina opinió expressa? Com l’argumenta? A quina conclusióarriba?

L’autora expressa l’opinió que no és bo tenir fills «a la carta»,perquè considera convenient mantenir el misteri i la màgia queenvolta la concepció i el naixement d’un fill, i també perquè la tria del sexe podria afectar la igualtat entre els sexes. Arriba a la conclusió que un fill no es pot elaborar com si fóra un pro-ducte; la determinació, abans del naixement, d’algunes de lescaracterístiques de la progènie podria determinar la seua llibertatfutura.

Assenyala els paràgrafs dedicats en aquest article a la intro-ducció, al desenvolupament i a la conclusió.

Introducció: primer paràgraf. Desenvolupament; paràgrafs segoni tercer, i les tres primeres línies de l’últim. Conclusió: últim parà-graf, excepte les tres primeres línies.

Indica els mots o les expressions que marquen les conne-xions que hi ha entre les diferents parts del text i a l’interiorde cada paràgraf.

Tant entre els diferents paràgrafs com a l’interior de cada un,l’ordre de l’exposició ve marcat per expressions com «primer»,«després», «abans», conjuncions copulatives i adversatives i,també, l’ús dels diferents temps verbals.

Quins arguments esmenta l’autora a favor i en contra de lapossibilitat que els pares trien el sexe dels fills?

En contra: la felicitat de l’imprevisible, la conveniència de mante-nir el misteri i la sorpresa de la vida, la defensa de la igualtat entreel dos sexes. I sobretot, el fet que «no podem crear una criaturaamb la nostra voluntat». A favor: el fet que un jutge ha sentenciatque aquesta dona té dret a elegir el sexe de la pròxima criatu-ra que durà al món.


En quin país se situa l’acció narrada en aquest fragment?

A Uganda.

Qui n’és el narrador i quina feina té?

Ryszard Kapuscinski, periodista.

Explica quins fets es narren en el passatge anterior.

Kapucinski conviu durant un viatge per Uganda amb nens sol-dats. La guerra d’Uganda ja fa decennis que dura; molts adultsja hi han mort, i ara els fills orfes no troben altre mitjà de vidamés que fer-se soldats. Els avanços tecnològics han contribuït,sens dubte, a fer possible els nens soldats, perquè en l’actualitates fabriquen armes més lleugeres i de curt abast, aptes, doncs,per a nens.

Quin contrast es marca entre la vida dels nens a l’Àfrica i la vidadels nens a Amèrica o a Europa?

Quan a Europa o a Amèrica una criatura dispara contra una altra,l’opinió pública se’n fa ressò amb veus d’horror i astorament. Però no es pensa que, mentrestant, a l’Àfrica els nens es matenentre ells en massa, i ho fan des de fa anys.

32

41

40

33

39

38

37

36

35

34

P

P

P

0B2VALSOL(2009).08 31/7/09 12:32 Página 45

46 Llengua

Com sabem que Kapuscinski està present en els esdeveni-ments que narra?

Perquè ell és un actor dels fets que conta, remarcat per l’ús de laprimera persona del singular i del plural. I també perquè algunesde les coses que conta només les pot saber mitjançant la seuapresència en el lloc dels fets.

Busca informació sobre aquest periodista. Quins altres llibresté publicats?

RESPOSTA LLIURE. [Es pot aprofitar la informació que es reprodueixen el llibre de l’alumne en la columna lateral de la pàgina 123sobre Kapuscinski.]



Quin d’aquests dos textos conté una altra veu, a banda de ladel narrador?

El segon. A més de la veu del narrador, reprodueix la de Ric Ferraroen estil directe.

Assenyala quin inclou més comentaris personals del redactor.

El segon: «El telèfon mòbil és un continu devessall de noves ide-es i aplicacions que amplien el concepte tradicional de comuni-cació.»; «ha entrat al mercat en un dels nínxols que ofereix mi-llors perspectives de negoci».

Qui signa cada un dels dos textos?

El primer no apareix signat; el segon, el signa Jordi Garriga.

Penses que el fet que l’article siga signat té res a veure amb lesrespostes de les dues primeres preguntes? Raona la resposta.

Sí, perquè el periodista en aquest segon article opina i, per tant,amb el seu nom es fa responsable de les opinions i les afirma-cions valoratives que apareixen al text.


Determina l’estructura del text anterior.

Aquesta notícia té una estructura anticlimàtica (també anome-nada de piràmide invertida). Els diferents mòduls de contingutss’hi ordenen (informacions que s’hi exposen) d’acord amb el cri-teri de rellevància. El cos del text s’estén des del clímax, o mòdul de màxima rellevància informativa, fins a l’anticlímax, opunt considerat menys important. Aquesta estructura és carac-terística dels gèneres informatius.

Localitza’n els titulars. Quina funció hi té cada un? Raona lateua resposta.

Els titulars apareixen en negreta. El primer, «Biocombustiblesamb futur», té la funció d’obertura i també la de cridar l’atenció i anunciar el tema de la notícia. Els altres són secundaris i tenenla funció d’anunciar les parts de l’article, que és bastant llarg.Anuncien els subtemes o idees secundàries de la notícia.

Quin tema tracta? És un tema especialitzat?

El tema és l’obtenció de biocombustibles, basat en una tècnicamolt especialitzada. Però per la seua transcendència i repercus-sions s’ha convertit en un tema que apareix sovint en els mitjansde comunicació, on s’ha divulgat bastant.

Assenyala els procediments explicatius que s’hi fan servir.

Les explicacions entre parèntesis, les oracions explicatives, la definició de termes tècnics, la citació d’opinions autoritzades.

Què és la Jatropha? Quin ús se’n vol fer?

La Jatropha curcas és el pinyó de l’Índia, una planta oleaginosaverinosa per als humans que creix en forma d’arbust. La plantade Jatropha i, sobretot, els seus fruits, semblants a les nespres,

42

43

52

44

51

50

49

48

47

46

45

tenen un alt contingut en olis i pot créixer amb facilitat en terrespobres i amb un consum d’aigua baix. La Jatropha es vol utilitzarara per a produir biocombustible.

Coneixes altres elements per a obtenir biocombustible?

RESPOSTA OBERTA. [Per exemple les algues, i molts altres materials orgànics com les fruites que es fan malbé o els matolls delscamps o trossos de branques trencades, o peles de fruites comles taronges, etcètera.]

Què signifiquen les sigles IREC i URV?

Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC) i UniversitatRovira i Virgili (URV), respectivament.


Assenyala els titulars d’aquesta notícia.

Té dos titulars marcats en negreta: «Una justícia parcial» i «Lajustícia de la forca».

Quin contrast s’estableix entre totes dues parts? Com es mar-ca, al teu parer, aquest contrast? Argumenta la resposta; expressa’t amb les teues paraules.

El contrast és més temporal que de significat. L’autor vol fer veureque el defecte del procés de Nuremberg —el fet que el tribunald’aquest procés va ser nomenat per les potències guanyadoresde la Segona Guerra Mundial— s’ha tornat a repetir després de la guerra de l’Iraq. Els títols de cada una de les dues parts del’article remarquen aquesta relació entre la justícia parcial i lavenjativa.

Per què es fa referència al procés de Nuremberg en la primerapart?

Perquè el procés de Nuremberg va obrir la porta a la instauraciód’una justícia internacional que superara la legalitat dels Estats, i es compara l’actuació d’aquest tribunal amb la del que ha con-demnat a mort, a l’Iraq, Saddam Hussein.

A parer teu, per què s’al·ludeix a les revenges del Far West enla segona?

Perquè l’autor vol il·lustrar amb una comparació la parcialitat deltribunal que ha jutjat Saddam Hussein i, per tant, el seu caràctervenjatiu. La referència a les revenges del Far West, a més, inclouuna connotació nord-americana, que suggereix irònicament lavinculació del tribunal iraquià als dictàmens dels Estats Units.


Contesta les cinc preguntes d’aquesta notícia: qui, què, com,quan i on.

� Qui: una discoteca.� Què: sorteja una operació de pits.� Com: en una festa.� Quan: el dia 5 de desembre de 2008.� On: a la discoteca «Pachá» de València.

Quines sigles apareixen en aquest text? Què signifiquen?

UGT: Unió General de Treballadors; CCOO: Comissions Obreres.

Explica què significa l’anglicisme Pretty Woman. Per què hanposat aquest nom a la festa de la discoteca?

Xica guapa. Han posat aquest nom perquè tothom sap el quesignifiquen aquests mots i perquè, en determinats sectors més omenys amplis, es pensa que un component bàsic d’una xicaguapa són els pits, siguen o no naturals i amb independènciade la salut física i mental.

Quines fonts d’informació es diu que s’han fet servir per a redactar aquesta notícia?

Una entrevista amb el gerent de la discoteca, l’opinió de la res-ponsable de la dona d’UGT i l’opinió d’Ofelia Villa, de CCOO.

53

54

62

61

60

59

58

57

56

55PAU

0B2VALSOL(2009).08 31/7/09 12:32 Página 46


Compara el text de Carme Miquel Cirurgia estètica amb la notícia Una discoteca sorteja una operació de pits. Quines sem-blances i quines diferències hi trobes?

Tots dos tracten el mateix tema, però el primer text és una notíciai el segon un article d’opinió.

Exposa els motius pels quals Carme Miquel critica la cirurgiaestètica en general.

Perquè és un exemple més que posa de manifest que ens trobemdavant d’una devaluació del sistema de valors que fa confondreallò necessari i/o convenient amb allò superflu, inconvenient i inclús degradant. L’autora observa que la banalització de les accions humanes es repeteix molt perquè estem immersos enun sistema econòmic consumista, que considera les personesbàsicament éssers consumidors. En aquest cas, la discoteca pro-mou el consum d ‘un determinat model d’estètica per al cos dela dona.

Quin tipus de problemes pot comportar aquesta mena de cirurgia?

Pot comportar problemes de salut.

Quin informe esmenta l’autora del text? Amb quina finalitatho fa?

L’autora esmenta un informe de les clíniques valencianes asso-ciades a la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica i Reconstructiva.L’esmenta amb la finalitat d’aportar una informació que dónaautoritat a la seua argumentació. Amb aquesta informació,l’autora de l’article considera corresponsables els pares i elspsicòlegs de les operacions de cirurgia estètica dels fills i les filles,perquè la gran majoria d’aquestes operacions es practiquen amenors, amb el consell dels psicòlegs i l’autorització dels paresrespectius.

Amb quins altres temes actuals es poden relacionar aquestsdos textos?

Sobretot amb el consumisme de la nostra societat, amb la igualtatde sexes i amb el model estètic vigent de la dona. Estaria bécomparar-lo amb el model estètic vigent de l’home i amb lesnecessitats que aquest té de fer-se «operacions estètiques».

Escriu un article en què comentes aquesta notícia de l’Avui i lacolumna de Carme Miquel.

REPOSTA LLIURE.


A quin gènere periodístic pertany aquest text de Joan Fran-cesc Mira?

Al de l’article d’opinió.

Quin és, al teu parer, el tema principal de «La pluja que cau»?Penses que és un tema actual?

Els problemes que ocasiona la pluja al País Valencià. És un temad’actualitat periòdica, sobretot des del setembre fins al novem-bre, que és quan més perill hi ha de pluges torrencials.

Llig una altra vegada amb atenció el text i resumeix-ne el con-tingut.

Al nostre país plou d’una manera irregular. Quan hauria de plou-re, no plou, i quan plou, plou massa. Ací la pluja no és un feno-men natural i integrat en la vida, com en altres indrets del món.És una desgràcia quan no cau, i una desgràcia quan cau, en formad’inundacions i catàstrofes. Com que el nostre país no és plujós,no està gens preparat per a la pluja.

Quina funció lingüística penses que predomina al llarg deltext? Raona la resposta; expressa’t amb les teues pròpies paraules.

63

64

72

71

70

69

65

66

67

68

L’expositiva —Mira explica o exposa com sol ploure al nostre pa-ís— i l’argumentativa —raona o argumenta perquè el nostrepaís no està gens preparat per a la pluja.

Assenyala els procediments principals de cohesió textual quehi fa servir Joan Francesc Mira; classifica’ls segons el que hasvist en les unitats anteriors.

Mitjançant un bon grapat d’anàfores, com la repetició de plujao bogeria en el paràgraf primer. La isotopia temàtica és remarcadaper l’ús de diversos mots que es poden incloure en el camp semàntic del temps meteorològic: pluja, ploure, gota, centenarsde litres, plujós, mulla, núvols, gotera, aigua, etc. També són impor-tants els marcadors temporals (ara mateix, fa unes hores, a nit,ahir, abans, llavors) que ordenen el text. Finalment, l’argumenta-ció es fonamenta en l’ús de connectors bàsics com ara peròi perquè.


Quin tema es tracta en l’article de Martí Domínguez?

La gastronomia i l’home.

Amb quins altres temes es podria relacionar?

RESPOSTA OBERTA. [Amb altres qüestions que conega l’alumnat delmón primitiu, amb l’evolució de la cuina, amb la gastronomia,amb l’alimentació equilibrada, etc.]

Redacta un resum del text.

RESPOSTA LLIURE. [Fa poc temps que a Tavernes de la Valldigna (Covade Bolomor) s’han descobert les restes de foguers més antiguesd’Europa. La conquesta del foc va fer evolucionar les estructuressocials primitives. Emperò, en el cas dels neandertals aquestatroballa no va ser suficient per a evitar-ne la desaparició, potserper causa de la glaciació que va fer que la caça desapareguera.Així els neandertals foren substituïts pels Homo sapiens, queconreaven la terra. En principi es pot pensar que els primers cultius foren de productes de primera necessitat, però les troba-lles a Amèrica Central demostren que eren més bé productescomplementaris, és a dir, superflus. Aquesta superfluïtat dels pri-mers aliments conreats per l’Homo sapiens dóna la raó a Brillat-Savarin, que ja parlava dels beneficis de la gastronomia i del bonmenjar. Sembla que menjar bé ens ha fet humans. Contra el quepodria esperar, els primers productes cultivats no foren els bàsics sinó els aliments refinats. I és possible que aquesta pervi-vència del bon gust des de l’home primitiu ens ha fet més humans.]

El títol és temàtic, parcialment temàtic o remàtic?

El títol no és temàtic, ja que al·ludeix a la superfluïtat en general.Es pot considerar parcialment temàtic, ja que el tema és sola-ment la superfluïtat alimentària.

Quin tipus d’estructura temàtica segueix aquest fragment?On apareix la tesi?

L’estructura és climàtica, inductiva o sintetitzant ja que la tesiapareix al final del text: «el superflu és necessari».

Amb quina finalitat s’usen les cometes en el text anterior?

Les cometes apareixen amb la finalitat d’introduir una citació enfrancés.

Quin registre predomina en aquest article?

L’estàndard, tot i que de vegades hi trobem mots especialitzats(com neandertalesc, homínids, o Homo sapiens).

A quin registre pertanyen els mots següents: homínids, nean-dertalescs, Homo sapiens.

Al registre especialitzat de la paleontologia, una branca de lahistòria.

73

81

80

79

78

77

76

75

74

0B2VALSOL(2009).08 31/7/09 12:32 Página 47

48 Llengua

Quins altres textos s’hi esmenten? Amb quina finalitat?

S’hi esmenten textos de la revista New Scientist per aportar dadesi proves que ajuden l’autor a argumentar la seua tesi, com unaprova d’autoritat.

Què significa Le superflu, si nécessaire!? Quina relació té ambel títol?

El superflu, tan necessari! La relació amb el títol és semàntica.

Són dues maneres d’afirmar la importància de viure bé amb coses de vegades supèrflues, tan necessàries com d’altres queconsiderem de necessitat extrema o primària.

Amb quina finalitat Martí Domínguez cita Brillat-Savarin?Com es manifesta la seua veu en aquest text?

Martí Domínguez cita Brillant-Savarin per afermar o refermar latesi que exposa i argumenta en el seu text. Cita les seues parau-les de manera indirecta. La frase reproduïda directament enfrancés és una citació de Voltaire.

Quins hipònims de l’hiperònim aliments trobes en el text?

Menges o productes es poden considerar hiperònim. En podenser hipònims: caviar, alvocats, pobroters, carabasses, etcètera.

Quin sinònim de cultiu hi apareix?

Conreu.

Extrau del text alguna marca d’impersonalitat.

La impersonalitat apareix sobretot en la primera part del text,per exemple: «Fa uns dies descobriren» (amb el subjecte elidit) ol’ús de construccions amb «se» impersonal: «S’ha especulat…»,«s’estudia». Altres marques d’impersonalitat que apareixen alllarg del text són: «és ben conegut…» «sembla que…», etc.

Redacta la teua valoració personal del text.

RESPOSTA LLIURE.


Quin és el títol d’aquest text? I el tema? Mantenen cap relaciótots dos?

Títol: Esclaus de la neteja. Tema: els productes de neteja de la casa. Tots dos mantenen una relació parcial: l’obsessió —l’escla-vatge— pels productes de neteja de la casa.

Quins trets del llenguatge col·loquial hi trobem?

Els punts suspensius que imiten el to parlat en «En fi… m’heconvertit en esclava» i la frase feta «sense dir ni piu».

Explica la imatge final.

És la descripció d’una imatge onírica que representa els productesde neteja i la dona de fer feines que esclavitzen la narradora deltext.

Penses que aquest tema és actual? Raona la resposta.

RESPOSTA LLIURE. [Una bona part de la publicitat televisiva està dedicada als productes de neteja de la casa.]

Amb quins altres temes d’actualitat es pot relacionar?

RESPOSTA LLIURE. [Es pot relacionar clarament amb el consumisme,amb el consum responsable, amb temes d’ecologia, amb temesde les dones i la feina domèstica, amb temes de la igualtat desexes en les tasques domèstiques, etcètera.]

Quina estructura d’ordenació de la informació té el text?

Té una estructura cronològica.

Extrau-ne una metàfora i explica-la.

RESPOSTA ORIENTATIVA. «Em va dir allò de si vivia a la Prehistòria». Prehistòria significa l’era del Vim i el Mistol, és a dir, li recriminaque no consumeix molts productes de neteja moderns.]

82

83

84

7

6

5

4

3

2

1

88

87

85

86

Entre els recursos que podem utilitzar per a escriure articlesd’opinió hi ha: partir d’una anècdota personal, fer-ho d’una notícia actual, criticar uns fets determinats o reflexionar perso-nalment sobre aspectes més o menys quotidians, etc. Quins faservir l’autora del text?

L’autora del text hi parteix d’una anècdota personal. Hi critica, així mateix, uns fets determinats i reflexiona personalment sobreun aspecte ben quotidià: la neteja domèstica.

Quines marques de productes de neteja hi apareixen? Et sem-bla convenient que s’hi esmenten?

Vim i Mistol. El simple fet d’esmentar aquests productes es podriaconsiderar publicitat, però l’autora simplement els esmenta, noels recomana ni els rebutja.

Llig la notícia anterior publicada en el periòdic Avui i contestales preguntes:

a) En quina secció apareix?

b) Quin n’és el titular? De quin tipus és?

c) Subratlla-hi el lead o entrada.

d) Resumeix el cos de la notícia. Expressa’t amb les teuesparaules.

e) On rau l’interés d’aquest article?

f) Per què pot ser especialment interessant per als valen-cians? I per als joves?

g) Com s’organitza la informació d’aquesta notícia?

h) Quines són les característiques principals del llenguatgedel text?

a) Successos.

b) «L’incendi d’una discoteca de Tailàndia causa 59 morts». Éstemàtic: introdueix el tema.

c) «El foc va sobrevenir quan desenes de persones estaven cele-brant una festa de Cap d’Any. El fum i el foc fan un mínim de234 ferits.»

d) RESPOSTA LLIURE. [La nit de Cap d’any en una discoteca de Bang-kok s’ha produït un incendi en el qual han mort 59 persones i hi han resultat ferides 234. S’ha assenyalat com a causapossible un curtcircuit o l’ús de material pirotècnic. Però elpitjor ha estat que la gent no trobava les eixides d’emergènciaperquè no estaven assenyalades correctament.]

e) En el fet que la discoteca no tenia suficients mesures de se-guretat contra incendis.

f) Per als valencians, per l’afició a la pirotècnia, i per als joves engeneral, perquè sovint van a les discoteques i utilitzen mate-rial pirotècnic sense prendre les mesures de seguretat reco-manables.

g) En forma de piràmide invertida, com és general en les notícies.

h) Que predomina la funció referencial i un registre estàndard,que contribueix a donar sensació d’objectivitat.


Quin és el tema principal d’aquest text?

La defensa dels animals en perill d’extinció.

Quins en són els temes secundaris? A quina conclusió arribaQuim Monzó?

La reproducció in vitro d’animals, la possibilitat d’extinció de lesespècies animals, la manera de fer-se publicitat de determinatspersonatges mediàtics.

Monzó conclou en aquest article que els personatges mediàticsutilitzen qualsevol tema per a eixir a la premsa i fer-se publicitat.

8

9

2

1

10

PAU

PAU

0B2VALSOL(2009).08 31/7/09 12:32 Página 48


Quina estructura presenta la informació d’aquest text?Parteix d’una anècdota per arribar a una conclusió generalitzada.L’estructura és deductiva o analitzant.

Explica què significa el mot streaking. De quina llengua proce-deix?

Streaking és una paraula anglesa que, tal com Quim Monzó, sig-nifica «córrer despullat».

Quins mots del registre cientificotècnic hi ha en el text?In vitro. També, encara que s’han generalitzat bastant en el regis-tre estàndard, mots com embrió, ovaris, esperma, òvuls, endogà-mia.

I quins del registre col·loquial?La frase feta ballar en cada moment al so que toquen.

Assenyala els procediments principals d’argumentació que hifa servir l’escriptor.

3

4

6

5

7

Parteix d’una anècdota actual que explica; després cita el queestan fent uns biòlegs prestigiosos com a criteri d’autoritat queoposa a l’actitud que il·lustrava l’anècdota inicial i finalment argumenta i exposa la seua crítica amb tota una sèrie de pre-guntes retòriques encadenades.

En quin gènere periodístic es pot incloure? Per què?

En el gènere de l’article d’opinió. Perquè Quim Monzó exposa enaquest article un punt de vista polèmic entorn de diversos temes que relaciona entre si.

Quins procediments explicatius hi apareixen?

Bàsicament els guionets i els parèntesis.

Redacta la teua valoració personal sobre aquest text. Expres-sa’t amb les teues paraules.

RESPOSTA LLIURE.

8

9

10

0B2VALSOL(2009).08 31/7/09 12:32 Página 49

0B2VALSOL(2009).08 31/7/09 12:32 Página 50

9. Els textos publicitaris 51


1.1. La llengua i la publicitatpàgina 133

3.1. La publicitat i el procés comunicatiu

pàgina 135

3.2. La finalitat dels textos publicitaris

pàgina 136

1. Els textos publicitarispàgina 133

Anàlisi de textospàgina 137



1. Sopar popular i festa 2008pàgina 137

2. Característiques del llenguatge publicitari

pàgina 134

3. Procés comunicatiu i finalitat de la publicitat

pàgines 135/136

9 Els textos publicitaris

0B2VALSOL(2009).09 31/7/09 12:37 Página 51

52 Llengua



1. Després de llegir el text, digues quina és la funció de la publi-citat, segons un creatiu americà ben important.

Un creatiu americà ben important deia que la funció de la publi-citat és simplement crear una relació entre el consumidor i unamarca.

2. Quina és la finalitat dels missatges publicitaris?

Volen convéncer els consumidors que compren els productesd’un anunciant.

3. Al teu parer, en què consisteix persuadir?

Persuadir és convéncer algú de fer alguna cosa.

4. Com penses que es pot persuadir?

En aquest cas es tracta de convéncer el consumidor perquècompre la nostra marca. Però també es pot persuadir a forçad’emocions, sentiments, seduint amb promeses.

5. Creus que t’influeix la publicitat quan compres alguna cosa?

RESPOSTA LLIURE.

Anàlisi de textos (pàgina 137)

Qui és l’emissor del text?

L’emissor del text és Xúquer Viu.

Al teu parer, quina finalitat persegueix l’anunci? Raona la teuaresposta.

Que la gent vaja al sopar que se celebra per a reivindicar la plenarecuperació del Xúquer i de l’albufera.

Quines entitats hi col·laboren?

L’Ajuntament d’Albalat de la Ribera i la Comunitat de Regantsde Sueca.

Què creus que vol dir l’expressió Xúquer viu?

Es tracta d’una personificació. Vol dir que es vol recuperar el riu,la seua vida, la seua aigua neta de qualsevol contaminació. Espretén salvar el riu.

Analitza les diferents tipografies del text.

Hi ha, sobretot, diferent grandària de les lletres per ressaltar allòque es vol: l’acte, el sopar; l’organització, Xúquer viu; i també,l’eslògan: ara més que mai. També es juga amb l’ús de majúsculesi minúscules per a jerarquitzar les parts del text.

Penses que l’anunci pot ser efectiu per a aconseguir la seua finalitat?

Sí, perquè les persones interessades en el tema veuen claramentla seua finalitat.


De quin anunci parla Empar Moliner en la introducció d’aquestarticle?

L’anunci de formatge Garcia Baquero.

Què sorprén de l’anunci a l’autora?

Que es tracta d’un formatge ja tallat i que cada dia els usuarisvolen coses més pràctiques encara que es perda en qualitat.

Al teu parer què critica Empar Moliner?

Critica que anem a una societat del mínim esforç i que sobretotmalcriem els fills que no volem que facen pràcticament res.

3

2

1

6

5

4

3

2

1

Penses que l’autora vol parlar de l’anunci o l’utilitza per a parlard’un altre tema?

L’utilitza per a parlar d’un altre tema, sobretot, que cada copbusquem més el mínim esforç, encara que perdem en qualitat.

Quin penses que és el tema de l’article?

El tema és el que hem explicat: el mínim esforç.

Localitza i explica la tesi de l’article.

És la que ja hem dit també: que cada vegada busquem productesque no costen cap esforç encara que es perda qualitat. I, sobretot,les mares es preocupen excessivament dels fills que no volenque facen cap esforç mentre que ells són capaços de fer moltescoses molt més pitjors que en realitat els poden perjudicar.

Quina finalitat persegueix?

Que reflexionem sobre el tema. Es tracta d’un text argumentatiui l’autor pretén convéncer-nos de la seua tesi.

En el text hi ha elements narratius i argumentatius. Posa’nexemples.

Els elements narratius és quan conta els exemples: l’anunci, ladona que va a la verdureria a comprar taronges… I la part argu-mentativa és quan utilitza els exemples per a explicar la tesi, quesón capaços de buscar el mínim esforç encara que perdem qua-litat i que protegim excessivament els fills. Els exemples narra-tius serien els arguments exemplicadors que fa servir l’autoraper a poder argumentar la seua tesi.

Qui és l’emissor de l’anunci de formatge de què parla EmparMoliner?

El que sabem és que és un producte de la marca Garcia Baquero.

Indica la finalitat de l’anunci.

La finalitat de l’anunci és que comprem el formatge.

Penses que l’anunci és efectiu?

Sí, perquè com diu l’autora la gent busca la comoditat primerque la qualitat.

Comparteixes l’opinió d’Empar Moliner? Quina és la teua?

RESPOSTA LLIURE.

Quina resposta dóna l’anunci a la pregunta:

Ensenyar el producte en que les llenques ja estan tallades entriangles.

De quina manera ha fet la resposta? Respon amb llenguatgeverbal o no verbal? Creus que respon de la millor manera quepodria respondre? Raona la resposta.

Respon amb imatges, amb el llenguatge no verbal. Es tracta d’uncolp d’efecte que pot ser molt efectiu.

Inventa un anunci publicitari semblant al que t’explica EmparMoliner. Segueix els passos següents:

1) Tria el producte (per exemple, taronges envasades en gallo-nets, per no haver-les de pelar).

2) Inventa una història per a fer un anunci amb el producte.

3) Recorda que has de buscar frases que criden l’atenció delreceptor.

4) Redacta l’anunci explicant-lo tal com el veuries per televisió.

RESPOSTA LLIURE.

4

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

PAU

PAU

0B2VALSOL(2009).09 31/7/09 12:37 Página 52

539. Els textos publicitaris


Qui és l’emissor d’aquest text? Qui penses que l’ha encoma-nat?

L’únic que podem saber de l’emissor és que es tracta d’un anuncide Caprabo que deu ser l’empresa que ha encarregat a unaagència l’elaboració d’aquesta publicitat.

Quina és la finalitat del text?

L’objectiu és que el consumidor s’apunte a una promoció del’empresa. Li ofereixen descomptes perquè compre.

Quins temps verbals hi predominen?

El present d’indicatiu i l’imperatiu, encara que hi podem trobaralgun pretèrit indefinit.

Comenta el paper que tenen les imatges en el text.

Les imatges il·lustren el text. Es tracta d’una mà que t’assenyala,destaca, allò que volen que es llija.

Hi abunden els adjectius? Posa’n exemples i digues quina funciótenen en el text.

Més que adjectius, juga en la metàfora en cadena, que vol dirque es tracta de descomptes que van un darrere l’altre.

Podem destacar el paper de mots que qualifiquen o determinenles compres com ara: primeres, superior…

5

4

3

2

1

Comenta el paper de les diferents tipografies i els diferentscolors.

Sobre un fons roig apareixen unes lletres que estan en blanc.Destaca en blau el descompte i la marca «Caprabo» i la imatge.Després la diferent grandària de les lletres està en funció d’allòque es vol destacar. També podem destacar diferents tipus delletra, com ara el de la marca i…

Què penses que vol dir descomptes en cadena? Quina figura literària conté aquesta expressió?

Ja està explicat i es tracta d’una metàfora que vol dir que es tractade descomptes que van un darrere l’altre: en cadena.

Imagina’t que t’encomanen un eslògan per a la mateixa cam-panya de l’anunci. Quin eslògan hi posaries tu? Raona la res-posta.

RESPOSTA LLIURE.

Canvia la metàfora de l’anunci sense que canvie el significatdel text.

RESPOSTA LLIURE.

Imagina’t que treballes en una agència publicitària i has dedissenyar un anunci contra el tabaquisme als instituts. Fes-loexplicant-hi els avantatges de no fumar.

RESPOSTA LLIURE.

6

7

10

9

8

PAU

0B2VALSOL(2009).09 31/7/09 12:37 Página 53

0B2VALSOL(2009).09 31/7/09 12:37 Página 54

5510. Els textos jurídics i administratius


3.1. La instànciapàgina 144

3.2. El currículumpàgines 144/145

3.3. L’acta de reuniópàgina 145

1. Els textosjuridicoadministratius

pàgines 141/142




1. Nota sobre la llibertatpàgina 146

2. Instància del CEAAMpàgina 146

3. A l’atenció del Molt Honorablepàgina 147

2. Els textos administratiuspàgina 143

3. Els gèneres de l’àmbit administratiu

pàgines 144/145

10 Els textos jurídics i administratius

0B2VALSOL(2009).10 31/7/09 12:39 Página 55

56 Llengua



1. Quin penses que és el tema d’aquest text?

La regulació de l’ús del valencià i del castellà a la Comunitat Valen-ciana.

2. Qui n’és l’emissor? I el receptor?

L’emissor del text és la Conselleria de Cultura, Educació i Ciènciade la Generalitat Valenciana. Els receptors són tots els ciutadans i ciutadanes que viuen en aquesta comunitat autònoma.

3. Quina relació hi ha entre l’emissor i el receptor?

Una relació administració-ciutadà.

4. Assenyala quina funció del llenguatge predomina en el text?Raona la resposta.

Hi predomina la funció referencial del llenguatge.

5. Quina referència intertextual hi ha? Quina finalitat té?

Hi ha una referència intertextual a la llei orgànica 5/ 1982 de l’1 dejuliol. La finalitat que té aquesta referència és mostrar l’esmentadallei com a text o marc legal en el qual es basa la Llei d’ús i ense-nyament del valencià.



Quines característiques d’aquest text tendeixen a la claredat i a la concisió?

Les explicacions en aposició com ara «valencià, llengua històricai pròpia del nostre poble», «la Generalitat, com a subjecte fona-mental en el procés de recuperació de la plena identitat del po-ble valencià, té el dret i el deure de retornar la nostra llengua a lacategoria…»

Qui és l’emissor del text? Qui n’és el receptor?

L’emissor del text és la Generalitat Valenciana. El receptor deltext són tots els qui viuen en el territori administrat per la Gene-ralitat Valenciana.

Hi ha cap relació entre emissor i receptor? Quina?

L’emissor del text és el responsable de les lleis d’aquesta comu-nitat (el poder juridicoadministratiu d’aquesta comunitat), elsreceptors són els «usuaris» d’aquestes lleis (els ciutadans admi-nistrats), els quals estan obligats o protegits per aquestes lleis.La relació que existeix és que l’administrat, el ciutadà, ha decomplir les lleis que el poder juridicoadministratiu del seu terri-tori emet. El poder juridicoadministratiu ha de vigilar el compli-ment de la llei i ha d’atendre les reclamacions del ciutadà.

Escriu-ne un resum.

La Generalitat Valenciana defensarà el patrimoni cultural de laComunitat Valenciana i especialment el valencià, com a llenguahistòrica pròpia. Per això, vista la situació sociolingüística actualha d’actuar legalment per a propiciar-ne l’ús i l’ensenyament.

Redacta la teua valoració personal sobre aquest text.

RESPOSTA LLIURE. [Es tracta que l’alumnat avalue la responsabilitatde la Generalitat en la situació sociolingüística de la ComunitatValenciana. És convenient que aporte algun exemple concretcom pot ser la situació del valencià a l’ institut, als comerços oncompra, a la televisió autonòmica, a la premsa valenciana, alsfullets informatius de la Generalitat, etcètera.]

Quin temps verbal hi predomina? I quin mode verbal?

El present d’indicatiu.

6

5

4

3

2

1

Localitza la primera oració principal del segon paràgraf:a) Quantes subordinacions inclou?

b) De quin tipus és cada una?

«[… ] la Generalitat […] té el dret i el deure de retornar la nostrallengua a la categoria i el lloc que es mereix.»

a) Inclou dues proposicions subordinades.

b) Totes dues són proposicions subordinades adjectives:

Davant la situació diglòssica en què està immersa la major partde la nostra població.

Acabant amb la situació de deixadesa i deterioració en què estroba.

Penses que s’ha dut a terme l’equiparació del valencià amb elcastellà en el moment actual en els diversos àmbits d’ús? Raonala resposta.

RESPOSTA LLIURE. [L’alumne ha de reflexionar sobre la situació socio-lingüísca actual en l’àmbit jurídicoadministratiu, l’acadèmic i eldels mitjans de comunicació.]



Quin lèxic del registre juridicoadministratiu hi ha en el text deJoan Fuster?

Lleis, declaracions, principis, drets, clàusula, regulació i codi civil.

A quin text legislatiu s’hi al·ludeix?

Al Codi Civil espanyol.

Quins procediments explicatius hi utilitza l’autor?

L’autor per aclarir i explicar les seues afirmacions utilitza sovintels dos punts i una oració que explica o matisa l’abast del motanterior o l’abast de la seua afirmació, per exemple en «Les “de-claracions” són una altra cosa: són declaracions de “principis”. I parlen de “drets”: els drets de l’home i del ciutadà, per exemple.»

Un altre procediment consisteix en l’ús dels guionets: «Fins i tot—com en la vigent Constitució espanyola— parlen de “llibertat”»o en «En la mesura que vivim —si hi vivim— en “llibertat”»; otambé en «Cada llei que —cada dia— emana del poder».

Quin és el tema d’aquest text? Quina és la tesi que hi defensaJoan Fuster?

La llibertat i les lleis. Que cada llei que emana del poder, retallauna llibertat.

Explica i comenta el sentit d’aquestes passatge:

«Les “llibertats” no poden ser llibertats si no són respectuosesamb les altres “llibertats”».

Les llibertats han de ser respectuoses amb les altres llibertats,perquè si no es produiria la imposició de la llibertat del més fortsobre la del més dèbil, de la majoria sobre la minoria, d’allò pú-blic sobre allò privat, etc. Hi ha situacions de la vida fàcil en quèno és fàcil aconseguir un equilibri en aquest sentit.

Explica i comenta com utilitza la ironia en aquest text l’escriptorde Sueca.

La ironia apareix insistentment en expressions com «això seria laglòria celestial» o en la citació final en castellà, «la ignorancia de laley no excusa de su cumplimiento»… També en la frase que tancal’article: i encara després diu: «…¡Apa, a «cumplir la ley»! La llibertat,podem «llegir-la» en un poema de Paul Éluard…». Amb aquestadarrera oració, Fuster posa de relleu un elevat grau d’ironia amb el

14

13

7

8

9

10

12

11

P

P

PAU

0B2VALSOL(2009).10 31/7/09 12:39 Página 56

5710. Els textos jurídics i administratius

contrast «cumplir la ley», en castellà, i «llegir-la», en català, i tambéentre cometes per destacar la fal·làcia de les llibertats en les socie-tats que li va tocar viure a l’autor.

Assenyala quines sigles hi ha en la instància del CEAAM i expli-ca’n el significat.

Col·lectiu Ecologista Amics i Amigues de la Muntanya de Carcai-xent (CEAAM), NIF (Número d’Identificació Fiscal), CP (codi pos-tal) i MIA (Molt Il·lustríssim Ajuntament).

Escriu dues sigles més i explica el significat de cada unad’aquestes sigles.

ESO (Ensenyament Secundari Obligatori) i ONU (Organització deles Nacions Unides).

Explica quins procediments d’ordenació es fan servir enaquest text.

En la part on s’exposa la sol·licitud, com que s’hi demanen dife-rents coses, s’ha optat per numerar-les.

Redacta una instància al teu ajuntament en què sol·licites alguna cosa que t’interesse.

RESPOSTA LLIURE. [Es tracta que l’alumnat imite la forma i siga capaçde redactar una instància adaptada als seus interessos perso-nals.]


Assenyala algun sinònim per a aquestes paraules que aparei-xen en el text.

� Directrius: línies.

� Infrascrit: sotaescrit, sotasignat.

� Inapel·lable: irrecusable.

Indica a quin tipus de proposició subordinada pertanyenaquestes frases:

a) Quim Monzó demana que li concedisquen la categoria d’oriünd. � Proposició subordinada substantiva en funcióde complement directe.

b) Quim Monzó diu que tots els seus avantpassats són valen-cians. � Proposició subordinada substantiva en funció decomplement directe.

c) Quim Monzó al·lega que els seus avis nasqueren a Benigà-nim. � Proposició subordinada substantiva en funció decomplement directe.

Resumeix el contingut de cada apartat d’aquesta instància.

� Introducció: Quim Monzó s’adreça al president de la Genera-litat Valenciana.

� Cos: exposa que s’ha assabentat de les noves directrius quepretenen eradicar els autors no valencians dels llibres de textvalencians i demana que es faça una excepció amb ell, ja queés descendent de valencians. Per això sol·licita que se li apli-que la categoria d’oriünd de València per a poder ser estu-diat als llibres de text valencians.

� Comiat: Barcelona, 12-12-2001.

Analitza les veus del discurs en el text de Monzó: quins sónl’emissor i el destinatari real, i quin, el destinatari aparent.

La veu del discurs és la del periodista i escriptor Quim Monzó,però l’ús de la ironia dota el text d’un doble sentit latent en moltesde les seues afirmacions.

L’emissor real és el mateix Quim Monzó, però el destinatari real(els lectors en general) no és l’aparent (Eduardo Zaplana). Certa-ment, com podem comprovar en llegir el text, realment no s’adre-ça a Eduardo Zaplana, quan era president de la Generalitat Valenciana, com aparenta formalment, sinó als lectors de QuimMonzó.

22

17

16

15

18

19

20

21

Com es manifesta la jerarquia social en aquest text?

Hi ha moltes paraules que marquen la jerarquia, sobretot l’adreçaal president de la Generalitat Valenciana com a «Molt Honorable».A més, l’autor opta irònicament per escriure, en compte de «DEMANA», la forma més antiga «SUPLICA» que marca aquestasuperioritat de l’administració i de la persona a qui s’adreça lainstància enfront de la inferioritat de qui la signa, de l’administrat.

Com s’al·ludeix l’autor del text a si mateix?

En tercera persona: «l’infrascrit».

Què hi sol·licita Monzó?

Que se’l declare oriünd de València i així poder ser estudiat enels llibres de text.

Quines marques de registre formal hi ha en la instància?

La forma s’addiu perfectament al model d’instància. El llenguatgeés molt formal. Potser inclús és massa arcaic, si el comparem ambles instàncies que solem trobar en l’actualitat, però això dotad’humor el text. Un exemple el localitzem al comiat quan hi diu:«És gràcia que espera que mereixi el recte capteniment de vostraMolt Honorable persona. Que vostra vida Déu guardi molts anys».

De quin tipus són les oracions de relatiu següents?

a) … que la (oriündesa) que presenta. � Proposició subordinadasubstantiva.

b) … els motius que impulsen la conselleria. � Proposició subor-dinada adjectiva.

c) … la comunitat que la vostra Molt Honorable. � Proposiciósubordinada adjectiva.

Quins cultismes hi ha?

Infrascrit, apel·la, espuris, gràcia i oriündesa.

Quines expressions estereotipades pròpies del llenguatge juri-dicoadministratiu hi apareixen?

«Que, havent sabut», «EXPOSA», «SUPLICA», «exposar les consi-deracions següents», «Que li sigui aplicada», «L’infrascrit basa laseva sol·licitud».

Explica i comenta com utilitza la ironia l’autor en aquest text.Argumenta la teua resposta.

Quim Monzó utilitza la ironia al llarg del text des del principi exa-gerant les fórmules de respecte cap al president de la Generalitata qui comença adreçant-se «amb tot el respecte i consideració.» I acaba ja exagerant, adoptant un to coent o cursi, quan diu alfinal «És gràcia que espera que mereixi el recte capteniment devostra Molt Honorable persona. Que vostra vida Déu guardimolts anys». Resulta sarcàstic que després de tot el cúmul d’in-congruències i barbaritats que exposa al text (sobretot en la partdel SUPLICA) al·ludisca al recte capteniment i s’adrece d’aquestamanera al president.


Assenyala quines sigles apareixen en el text i explica’n el signi-ficat.

DOGV: Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Escriu dues sigles més i digues què signifiquen.

UPV: Universitat Politècnica de València. DNI: Document Nacionald’Identitat.

Concreta quin tipus de centres cal incloure en: centres docentsde nivells no universitaris de la Comunitat Valenciana.

Els instituts i les escoles.

Quin procediment d’enumeració apareix en aquest text?

S’enumeren els apartats amb lletres per ordre alfabètic.

23

4

3

27

26

25

24

28

30

29

1

2

PAU

0B2VALSOL(2009).10 31/7/09 12:39 Página 57

58 Llengua

Explica el significat del mot suplantació.

Suplantació significa ‘substitució fraudulenta’; és el fet d’ocuparel lloc d’una altra persona valent-se de mitjans il·lícits.

Indica els procediments explicatius que s’inclouen en el frag-ment següent:

«Causar, intencionadament, danys molt greus en els locals, ma-terials i documents del centre o en els objectes que pertanyen alsaltres membres de la comunitat escolar».

Els procediments explicatius que hi trobem són el mot intencio-nadament, que funciona com un complement circumstancial demode entre comes com si fóra una aposició; i l’enumeració delspossibles objectes que poden rebre els danys: «locals, materials idocuments del centre o en els objectes que pertanyen als altresmembres de la comunitat escolar.»

Digues quin sinònim de comunitat educativa apareix enaquest text.

El sinònim inclòs en el text és «comunitat escolar».

Substitueix per sinònims les paraules subratllades.

«La incitació sistemàtica a actuacions greument perjudicials pera la salut i la integritat personal dels membres de la comunitateducativa.»

Incitació: estimulació, provocació. Actuacions: actes. Perjudicials:nocius, perillosos. Membres: persones.

Redacta un text en què especifiques cinc faltes lleus.

RESPOSTA LLIURE. [Per exemple, es podrien considerar faltes lleus al-çar la veu a classe, no portar el material necessari per a seguircorrectament les classes, entrar a una classe sense haver demanatpermís al professor, alçar-se sense haver demanat prèviamentpermís al professor durant una sessió de classe, o comportar-seirrespectuosament amb un company.]

Fes una redacció en què exposes algun cas que il·lustre elpunt c): «La suplantació de la personalitat en els actes de la vidadocent i la sostracció, ocultació i falsificació de documentsacadèmics.»

RESPOSTA LLIURE.

Localitza les proposicions de relatiu que apareixen en el frag-ment següent i digues de quin tipus són:

«Tindran eficàcia jurídica els documents redactats en valencià,en els quals es manifeste l’activitat administrativa, així com elsimpresos i formularis emprats per les administracions públiquesen llur actuació.»

Sols hi ha una proposició de relatiu: en els quals es manifeste l’acti-vitat administrativa.

Quin ús es fa de les lletres majúscules en aquest fragment?

«El valencià i el castellà són llengües oficials a la ComunitatValenciana i, com a tals, llur utilització per l’administració es farà en la forma regulada per la llei.»

En aquest fragment, Comunitat Valenciana s’escriu amb majús-cules perquè es considera el nom propi d’un territori.

Assenyala els procediments explicatius que s’utilitzen en elfragment següent.

«Tindran eficàcia jurídica els documents redactats en valencià,en els quals es manifeste l’activitat administrativa, així com elsimpresos i formularis emprats per les administracions públiquesen llur actuació.»

Els procediments explicatius concreten i precisen el s’ha esmentatprèviament. Per exemple, tot el sintagma que segueix «així com».

Escriu una instància al teu ajuntament en què demanes algunacosa que t’interesse. Per exemple, sol·licitar que els camions

5

14

13

12

11

6

7

8

9

10

de recollida de deixalles passen durant el dia perquè, si no, etdesperten, o que el circ no faça espectacles amb animals, oque netegen la platja més sovint…

RESPOSTA LLIURE.

Redacta un curriculum vitae. Pots imaginar que ets un llicen-ciat en arqueologia que vols aconseguir un lloc de treball enuna facultat del Caire per a investigar una tomba d’un faraóimportant. També pots optar a un lloc de treball d’actor od’actriu en una pel·lícula. Qualsevol altre supòsit és vàlid.

RESPOSTA LLIURE.


Quin és el tema d’aquest text?

La regulació de l’ús normal i oficial del valencià.

Qui n’és l’emissor i qui, el receptor?

L’emissor és la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de laGeneralitat Valenciana. Els receptors són totes les persones queviuen a la Comunitat Valenciana.

Quina relació s’hi estableix?

Una relació impersonal entre l’administració i els ciutadans.

Resumeix aquest text en sis línies.

RESPOSTA LLIURE. [Aquesta llei té com a objectiu general regular l’úsnormal i oficial del valencià en tots els àmbits de la convivènciasocial, així com el seu ensenyament. Tots els ciutadans tenen dreta conéixer i a usar el valencià, oralment i per escrit, tant en les relacions privades com en les relacions amb els organismes públics. El valencià és oficial juntament amb el castellà.]

Com s’evita el sexisme en aquest text?

No s’acaba d’evitar del tot: en aquest text es parla en tot mo-ment dels «ciutadans», en masculí.

A quins altres textos s’hi al·ludeix? Amb quina finalitat?

S’al·ludeix a l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.

La finalitat amb què s’hi al·ludeix és que aquesta llei ha d’estardins el marc legal que desplega l’ Estatut.

Com s’hi aconsegueix l’ordenació de les idees?

L’ordenació de les idees s’aconsegueix enumerant els articles.

A banda dels connectors d’ordenació, quins altres connectorshi ha? De quin tipus són?

En conseqüència: connector consecutiu; Així com: connector decontinuïtat; Tant… com: connnector de comparació; Igual com:connector de comparació, i Per això: connector causal.

Quins trets de formalitat presenta aquest text?

El predomini de la impersonalitat, l’ús d’algunes oracions enpassiva com ara «seran redactades i publicades» «en els quals esmanifeste l’activitat administrativa» i també l’ús de mots moltformals com «llur».

Quines altres característiques del llenguatge juridicoadminis-tratiu hi pots identificar? Argumenta amb exemples extretsdel text si hi predomina una tendència a la concisió i a la cla-redat o, per contra, s’hi fa servir un llenguatge arcaic i una sin-taxi complexa.

En general els trets d’aquest text són la claredat i la precisiólèxiques. La sintaxi tampoc no és molt complicada tot i que síque hi trobem algunes subordinades i impersonals com jahem esmentat, algun arcaisme i alguna construcció en passiva.Però en general és un text que es pot entendre amb facilitat,bastant formal i precís, com pertoca als textos de l’àmbit ad-ministratiu que hem estudiat en aquesta unitat.

15

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

PAU

0B2VALSOL(2009).10 31/7/09 12:39 Página 58

5911. Sociolingüística


2.1. La variació lingüísticapàgina 152

2.2. L’estàndardpàgina 153

1. Lingüística i sociolingüísticapàgina 151




1. Mal de llengüespàgina 159

2. Educació sociolingüísticapàgina 160

3. Mil i una llengüespàgina 161

4. El bilingüisme valenciàpàgina 162

5. Els prejudicis lingüísticspàgina 163

2. Els conceptes de llengua i dialecte

pàgines 152/153

3. Les llengües del mónpàgina 154

4. Llengües en contactepàgina 155

5. Les actituds i els prejudicislingüístics

pàgina 156

6. L’Estat espanyol i la legislació lingüística

pàgina 157

7. Normalització i substituciólingüístiques

pàgina 158

6. La normalització lingüísticapàgina 164

7. Contacte entre llengüespàgina 165

9. Perspectives europeespàgina 167

8. Consciència nacional i consciència imperial

pàgina 166

11 Sociolingüística

0B2VALSOL(2009).11 31/7/09 12:41 Página 59

60 Llengua



1. Què vol dir que «el mitjà és (almenys parcialment) el missatge»?

Que la llengua no és simplement un canal neutre, sinó que ellamateixa constitueix un referent cultural i col·lectiu, i una manerade donar forma a una determinada organització social. Per aixòno és indiferent utilitzar una llengua o una altra.

2. Com es defineix la llengua en aquest fragment?

«La llengua no és simplement un mitjà de comunicació i d’influèn-cia interpersonal. No és simplement un vehicle de continguts. La llengua en si mateixa és contingut, un referent de lleialtats i animositats, un indicador de l’escala social i de les relacionspersonals, un marc de situacions i de temes, i també un gran escenari impregnat de valors d’interacció que tipifiquen tota lacomunitat lingüística.»

3. A més de comunicar-se, per a quines altres coses serveix unallengua?

A més de permetre la comunicació, una llengua té la funció decohesionar una comunitat determinada i constitueix també unreferent cultural compartit per la comunitat que la parla. Final-ment, les societats no s’organitzen únicament mitjançant l’apa-rell estatal. També, i sobretot, per la llengua amb què s’identificael conjunt de la comunitat.

4. Quines varietats lingüístiques s’esmenten en aquest text?Quines altres en pots indicar tu?

Les varietats diastràtiques o socials. Es poden esmentar tambéles diafàsiques o registres i les diatòpiques o geogràfiques.

5. Assenyala els factors que intervenen a l’hora de fer servir unavarietat lingüística o una altra.

Els factors que intervenen a l’hora de fer servir una varietat lin-güística o una altra són, entre altres, de què es parla, a qui, perquin canal i amb quina intenció.



Com defineix Aracil l’ús lingüístic en el text següent?

Aracil defineix l’ús lingüístic com el fet mateix que la llengua ésefectivament usada. L’ús engloba així les condicions d’existènciade lallengua: la totalitat de les connexions i interaccions entre lallengua i la matriu sociocultural dins la qual ocorre i opera.

Què és l’àmbit d’ús lingüístic? Esmenta tres àmbits d’ús di-ferents.

Els àmbits d’ús de la llengua són els marcs socioculturals dife-renciats o, en altres paraules, el conjunt de les ocasions en quèuna varietat lingüística és usada.

Tres àmbits d’ús són, per exemple, l’acadèmic, el juridicoadmi-nistratiu i el literari.

Exposa els fets que esmenta Aracil que il·lustren la importàn-cia de la sociolingüística. Quins altres en podries indicar?

Fets que esmenta Aracil: el plurilingüisme, el procés de substitucióde varietats lingüístiques per expansió i replegament correlatiusdels respectius àmbits dins alguns àmbits de parla i els processosde normalització lingüística.

Altres fets: el bilingüisme i l’educació, les situacions de conflictelingüístic, la legislació lingüística, els prejudicis lingüístics, etcètera.

3

2

1


Per què, segons l’autor del text següent, entre llengua i dia-lecte «no hi ha diferència material, sinó únicament diferènciade punt de comparació»?

Perquè tot llenguatge natural és llengua i és dialecte: és llenguasi es considera com un sistema de signes orals que no es distin-geix sinó accidentalment d’un altre, amb el qual, per tant, formauna mateixa llengua. Així podem dir, per exemple, que el castellàtípic de Madrid és una llengua si es compara amb el francés quees parla a París, però és un dialecte si es considera en relacióamb el castellà que es parla a Santander o a Burgos.

Quina funció du a terme la llengua que Francesc de BorjaMoll anomena «llengua literària»?

La funció de la llengua literària és el manteniment de la unitatidiomàtica enmig de les diferències dialectals.


Segons l’autor del text següent, Gabriel Bibiloni, en quin àmbitd’ús s’aprén la llengua estàndard?

En l’escola.

Què vol dir l’autor quan afirma que una «de les funcions bàsi-ques d’una llengua és, doncs, la funció discriminant»?

Perquè les possibilitats de promoció i d’ascens socials d’un indi-vidu estan en relació directa amb el domini de tota mena de coneixements i d’habilitats entre les quals ocupen un lloc destacatel domini de la llengua, el coneixement de les regles, la destresaen el maneig dels seus recursos i la capacitat d’usar-la d’una ma-nera adequada a cada situació. La llengua és un filtre en l’ascenssocial que atura els qui no la dominen i impulsa els qui ho fan.

Com es manifesta aquesta funció discriminant de la llenguaen la nostra societat?

En una comunitat lingüística com la nostra, amb una llenguasubordinada, la llengua dominant actua com a estàndard i assu-meix totes les funcions que en d’altres circumstàncies corres-pondrien a l’estàndard propi. La funció discriminant, en general,es manifesta en la importància que es dóna socialment al fet desaber expressar-se amb correcció, propietat, riquesa i fluïdesa.


Com defineix Ninyoles el concepte de conflicte lingüístic en eltext següent?

Com un cas específic de conflicte social en el qual les diferènciesidiomàtiques poden convertir-se en símbol fonamental d’oposi-ció política.

Esmenta algunes situacions, reals o imaginàries, que siguenuna mostra de conflicte lingüístic.

RESPOSTA LLIURE. [L’exigència, o no, en una comunitat amb règim decooficialitat lingüística, del coneixement dels dos idiomes ofi-cials com un requisit imprescindible per accedir a determinatstreballs o càrrecs. En un territori on es parlen dues llengües, laimpossibilitat d’utilitzar una de les dues llengües en tots els àm-bits. O decidir quina llengua o llengües han d’utilitzar els mit-jans de comunicació.]

Fes un resum del text anterior de cinc línies d’extensió.

La llengua és un sistema que rep influències externes a ella. Sónaixí els grups d’idioma els que entren en una relació cooperativao antagònica. Quan la relació és antagònica s’evidencia un con-flicte lingüístic, que és realment un conflicte social. En aquestsubjau un procés de bilingüisme substitutiu. I en última instànciaaquest conflicte condueix a l’assimilació al grup lingüístic en posició superior o a la normalització lingüística.

11

10

9

4

8

7

5

6

P

P

P

0B2VALSOL(2009).11 31/7/09 12:41 Página 60



Llig el text que t’oferim tot seguit. En què consisteix, per aNinyoles, l’autoodi?

Segons Ninyoles, l’autoodi és el sentiment d’inferioritat que experimenten determinats individus per posseir els trets que elsidentifiquen com a membres d’un grup.

Quins grups socials experimenten especialment l’autoodi?

Les classes mitjanes urbanes, ja que l’autoodi està íntimament lli-gat al procés de mobilitat social característic d’aquestes classes.


Segons el que es desprén del text, qui és el responsable degarantir els drets lingüístics d’una comunitat amb dues llen-gües oficials?

El govern autonòmic d’aquesta comunitat.

Quina penses que és la situació actual de l’ús del valencià enaquests àmbits? Argumenta la teua resposta i expressa’t ambles teues pròpies paraules.

RESPOSTA LLIURE. [En els àmbits de l’administració, dels mitjans decomunicació i de l’ensenyament no hi ha realment una normalit-zació del valencià. Alguns funcionaris no dominen prou la llengua,encara que en moltes places d’accés a llocs de treball de fun-cionariat es demana l’acreditació del coneixement del valencià;en l’àmbit dels mitjans de comunicació la televisió valencianaemet moltes hores en castellà; en l’àmbit de l’ensenyament, tot ique hi ha línies en valencià, no sempre es garanteix que totes lesassignatures es donen realment en valencià.]


Llig el text següent, d’Albert Bastardas, i digues quin és l’idiomaautòcton, i quin, l’al·lòcton.

L’autòcton és l’idioma propi històricament de la comunitat lin-güística. L’al·lòcton és l’idioma d’una comunitat lingüística d’unaltre territori que ha desplaçat l’autòcton en determinats àmbits.

En quins àmbits d’ús incideixen els processos de normalitzaciólingüística? Per què penses que és així?

En els àmbits públics, perquè seran els usos públics els que de-terminaran a la llarga els usos privats.

Segons el que es desprén del text, quan es podrà dir que s’haassolit la normalització de l’ús d’una llengua?

Quan s’aconseguisca la presència generalitzada d’aquesta llen-gua en les funcions públiques de la comunitat, cosa que farà in-necessari l’ús de l’antic codi dominant. I, a més, quan la llenguaque s’ha volgut normalitzar siga utilitzada habitualment enl’àmbit familiar.

A parer d’Albert Bastardas, quins factors asseguren l’estabilitatd’una comunitat lingüística?

La presència de la llengua de la comunitat en totes les seues fun-cions de comunicació, tant en l’esfera privada com en la pública.



Llig el text següent i digues per quines raons, segons l’autor,la «complexitat» lingüística del món no és una «complicació»a la pràctica.

Perquè malgrat que al món hi ha entre 4 500 i 6 000 llengües, enla pràctica la majoria de les persones del món al llarg de la seuavida solament n’utilitzen una o dues com a molt. Com diu Tuson«tinc la sospita que la immensa majoria de la població mundialneix amb una llengua i viu i es mor amb aquesta llengua. A totestirar, amb dues llengües.»

20

19

18

17

12

16

15

14

13

Quantes llengües sense estat afirma Jesús Tusón que hi ha almón? Digues quina classificació fa l’autor de les llengües quees parlen al món.

Tuson afirma que les llengües sense estat són una majoria acla-paradora. De fet, afirma que hi ha més de tres mil llengües con-tingudes en poc més de cent setanta estats.

En primer lloc, Tuson distingeix entre llengües amb estat i llen-gües sense estat. En segon lloc, dins les llengües amb estat dis-tingeix entre els estats que només tenen una llengua oficial i elsque n’inclouen més d’una. En el tercer cas situa les llengües quesón parlades en més d’un estat. Finalment, els idiomes que sónpromoguts al rang de «llengua internacional».


Lluís V. Aracil afirma en aquest text que «quasi sempre, lesactituds i les nocions respecte qualsevol idioma o varietatlingüística es refereix sobretot al seu ús. Referir-les directa-ment a l’estructura és una bestiesa i/o una insídia». Posa algunexemple que il·lustre aquesta afirmació.

Molta gent pensa que l’anglés és, objectivament, una llenguamés fàcil que qualsevol altra i que per això mateix s’ha triat coma llengua internacional. La veritat és a l’inrevés: com que l’anglésés una llengua internacional és més fàcil aprendre anglés queno suec o polonés.

Resumeix l’explicació que dóna l’autor valencià dels motiusque porten alguns sectors a negar la unitat lingüística del valencià i el català.

Per a molts valencians, com explica Aracil, català es relacionaamb la utilització de la llengua en tots els àmbits, com qualsevolllengua moderna de cultura. Valencià, en canvi, es relaciona ambl’ús reduït i subordinat de la llengua, sense impugnar el predo-mini del castellà en determinats àmbits.

Torna a llegir el text i fes un resum dels punts més importantsque hi tracta Aracil.

L’educació en una llengua (o inclús d’una llengua) té imbrica-cions sociolingüístiques que afecten l’ús d’aquesta llengua. Defet el nom d’un idioma fa referència normalment al seu ús. Se solrelacionar amb l’espai geogràfic on és usat. I el mateix succeeixamb els dialectes. Igualment les actituds lingüístiques respectea qualsevol idioma o varietat es refereixen també al seu ús. Perexemple, l’actitud lingüística que tenen alguns valencians quandiuen «això és català» amaga el fet que per a ells en aquell con-text cal parlar castellà. Així doncs, el problema de la normalitzaciólingüística del valencià és bàsicament sociolingüístic.

Quin canvi fonamental pel que fa a les llengües s’ha produïtal món actual, segons Nadal Farreras?

Que la majoria de les llengües han deixat de viure aïllades.

Digues quins factors han generat un augment extraordinaride la complexitat lingüística de l’Europa actual.

L’Europa actual ha experimentat un augment extraordinari de lacomplexitat lingüística per dues causes: en primer lloc per l’aug-ment de les llengües que hui ofereixen resistència a la llenguade l’estat i que, per tant, qüestionen el mateix estat-nació i recla-men un estat plural i, si no, el seu propi estat; i en segon lloc, perl’arribada de moltes altres llengües com a conseqüència delsmoviments migratoris actuals.

Esmenta deu llengües que es parlen històricament a Europa.Indica’n també d’altres que es poden sentir habitualment a les grans ciutats des de fa poc temps.

Deu llengües que es parlen històricament a Europa: francés, anglés,suec, bretó, gal·lés, català, italià, castellà, alemany, occità, lituà,rus, català.

Altres llengües que es parlen des de fa poc a Europa: urdu,berber, xinés.

27

26

25

24

23

21

22

PAU

0B2VALSOL(2009).11 31/7/09 12:41 Página 61

62 Llengua

Segons el que es desprén del text, per què el coneixement delcatalà és actualment feble entre la població immigrant? Hi estàsd’acord?

Perquè de vegades el castellà ja era conegut anteriorment (és elcas dels equatorians) i d’altres vegades els era una llengua fami-liar percebuda com una adquisició útil més enllà de l’estadatemporal als territoris de parla catalana. El català, en canvi, nopot donar-se per aprés i, molt sovint, ni tan sols com a conegut.

La segona part de la pregunta és de RESPOSTA LLIURE.

Quin pot ser, segons Nadal, el comportament lingüístic futurde la població immigrada?

Podria passar igual que al Quebec: en aquest país la primera gene-ració d’immigrants tendia a adquirir l’anglés i hui, en canvi, lasegona generació està acceptant el francés com a llengua general.

Assenyala els factors que permeten a l’autor ser optimista pelque fa al futur del català.

Segons l’autor el català és una llengua escrita amb una literatura,un ús científic i un ús públic reconeguts. Ha elaborat una visióhistòrica que la individualitza clarament en l’imaginari col·lectiui, a més a més, ha seguit un procés de gramaticalització important,especialment a partir dels últims anys del segle XIX. I, finalment,disposa d’un suport institucional que l’ha convertida en la llen-gua de l’administració i de l’ensenyament.


Per què afirma Aracil que és un mite dir que el bilingüismedels valencians és harmoniós, estable i inamobible? Estàsd’acord amb aquesta afirmació? Exposa la teua opinió ambles teues pròpies paraules.

Perquè amaga un estat de conflicte, on dos idiomes estan deba-tent-se contínuament i un expulsa l’altre. D’altra banda, el miteimplica amb insistència que el català i el castellà són compati-bles i, alhora, que no han d’estar al mateix nivell.

Què encobreix el fet de considerar el bilingüisme valenciàcom a intemporal i col·lectiu?

El fet que hi ha gent que ha adoptat un idioma foraster.

L’autor afirma que tot indica que al País Valencià el bilingüismeés molt més predicat que no pas practicat. Hi estàs d’acord?

RESPOSTA LLIURE. És important debatre aquesta qüestió a apartir desituacions i d’àmbits concrets.

Al teu parer, per què diu Lluís Vicent Aracil que «el bilingüismemític valencià no és doncs pas la combinació de dos idiomes»?

Aracil afirma que el bilingüisme mític valencià no és la combinacióde dos idiomes perquè els que defensen aquest bilingüisme solen usar únicament el castellà.

Explica amb les teues paraules què és un prejudici.

Un prejudici és una actitud no raonada, mancada de provació,que es manifesta en formes d’antipatia o de simpatia envers individus, grups, races, nacionalitats, idees, etcètera

I un prejudici lingüístic?

Els prejudicis lingüístics són judicis de valor sobre les llengües i els parlants que algú pot considerar estranys a diferents nivells,siga perquè els parlants empren una llengua que li és poc ogens coneguda, o perquè parlen una varietat de la llengua queno és la de la persona que prejudica.

Quins prejudicis lingüístics esmenta Jesús Tuson? Què és elque causa aquests prejudicis?

Un dels prejudicis és veure com a essencials les diferènciesquantitatives (llengües de molts o de pocs parlants, amb molteso poques paraules); un altre, discriminar les llengües sobre la base

28

37

36

35

34

33

32

31

30

29

d’un sentit més o menys musical (les llengües dolces o aspres,clares o fosques) o ponderar-ne el grau de complexitat (llengüesdifícils o fàcils), o creure que hi ha llengües curtes (monosil·làbi-ques) o llargues… Altres prejudicis són afirmar que hi ha llengüesde cultura, internacionals, aptes per a la literatura, la redacció delleis i per al comandament dels exèrcits, llengües de progrés capaces per al diàleg amb els ordinadors més sofisticats… i llen-gües amb les quals no es pot fer res de tot això. Totes aquestesopinions vénen viciades d’origen, perquè hi ha el partidisme dela llengua pròpia, presa com a punt de referència no reconegut.

Indica quines formes adopten l’expressió d’aquests prejudicis.

Algunes d’aquestes opinions prenen la forma de judicis de valorcom ara «l’alemany és una llengua aspra», d’altres són pseudoju-dicis de fet. Per exemple, si algú diu que l’esquimal té pocs par-lants, pot voler dir que aquesta llengua no és ben bé una llen-gua, que és una relíquia que no val la pena. El veritable judici defet seria que la llengua esquimal té uns 85 000 parlants.

Per què diu Tuson que «el prejudici lingüístic (innocent o pro-gramat) és una manifestació del racisme aplicat a les llengüesi als parlants»?

Perquè pot portar a l’exaltació de la pròpia llengua i a convertiraquesta en una eina de dominació i fins i tot d’extermini. Si unallengua es considera més apta que d’altres, es pot afavorir-ne laimposició i la desaparició consegüent d’altres llengües.


En què consisteix, per a Lluís V. Aracil, la normalització lingüís-tica?

A elaborar i posar en vigor sistemes de normes d’ús lingüístic.Implica no sols una actitud favorable envers l’idioma que estracta de normalitzar, sinó també una esperança i una confiançaen l’eficàcia de l’acció social desvetlada i concertada.

Posa algun exemple de norma d’ús lingüístic.

Adreçar-se sempre en castellà a una persona desconeguda.

Segons aquest sociolingüista valencià, quins factors o aspec-tes s’han de tenir en compte en un procés de normalitzaciólingüística?

Factors lingüisticoculturals (desenvolupament de les funcionssocioculturals de la llengua) i sociopolítics (reorganització de lesfuncions lingüístiques de la societat).

Per què la normalització lingüística exigeix la independènciapolítica o un grau substancial d’autonomia de la comunitatinteressada?

Perquè per portar-se a la pràctica exigeix l’exercici d’un cert poder.

Quin exemple esmenta l’autor per demostrar que la normalit-zació lingüística és possible si es donen les condicions socialsi polítiques indispensables?

El cas de l’hebreu a Israel.


Per què «l’eventualitat d’haver de “triar llengua” no sembladefinir, precisament, un cas de salut social»?

Perquè constitueix una marca clara de les societats que no hanpogut mantenir, no han aconseguit o han renunciat a les possi-bilitats mínimes d’una identificació duradora.

Comenta el sentit d’aquest fragment. Quina és la situació so-ciolingüística que hi descriu Fuster?

Dos idiomes es disputen la boca d’una mateixa gent. O millor en-cara, una mateixa gent es disputa per l’idioma que ha d’ocupar laboca de la comunitat. Hi ha un «conflicte» pendent.

46

45

44

43

42

41

40

39

38

0B2VALSOL(2009).11 31/7/09 12:41 Página 62


Una llengua, a més de ser un mitjà de comunicació, és també unmitjà d’organització i de cohesió socials. És molt difícil o, com amínim, té inconvenients, que una societat tinga un sistema dobled’organització i de referència lingüístiques. Per això aquestes situacions de bilingüisme social són conflictives i inestables.

Explica els procediments explicatius que utilitza Joan Fusteren aquest text.

Guionets, cometes, dos punts…

Per què afirma Fuster que no és innocent dir que «la llenguaés una qüestió secundària»?

Perquè quan tracten d’inculcar-nos la sospita que la llengua ésuna «qüestió secundària», ens volen induir a creure que una deles llengües en col·lisió és essencialment subalterna: no «la» llen-gua —la «qüestió»—, doncs, sinó «una» llengua concreta.

Quins trets del conflicte lingüístic hi destaca l’autor?

Que el conflicte lingüístic és un signe o un símptoma d’un con-flicte social: dins d’aquest context els idiomes es converteixenen instrument o en forma de dominació. D’altra banda, el con-flicte lingüístic no es produeix sempre o únicament entre un poble i un altre poble exterior o estranger, sinó que sovint elsenemics d’una comunitat lingüística formen part d’aquesta mateixa comunitat.

A quin àmbit d’ús pertany aquest text? Quina tipologia lin-güística hi predomina?

A l’acadèmic i també al literari, per l’estil elaborat i personal uti-litzat. L’argumentació.

Quina funció hi fan les cometes?

Les cometes aclareixen i matisen el significat d ‘un mot.


Explica quina intertextualitat presenta l’article de Monzó.

Al·ludeix a un article d’Espinàs i n’esmenta una frase.

Indica els casos de polifonia que s’hi reflecteixen i en quinsidiomes.

A part de la ironia, que també es pot considerar polifonia en català del propi Monzó, hi ha la veu del senyor alemany que diu:«In Europa, Deutsch! In Europa, Deutsch!».

Quina actitud en el comportament lingüístic dels alemanystroba Monzó positiva, i quina, negativa? Per què?

Monzó troba positiu que els alemanys defensen la seua llenguaa Alemanya, però desaprova que també la vulguen imposarfora d’Alemanya. La raó és que Monzó considera normal l’úsd’una llengua dins el seu propi territori, però no la imposició d’unallengua fora del seu territori.

Assenyala la diferència que fa Quim Monzó entre llengua na-cional i llengua imperial i posa’n uns quants exemples. Hi estàsd’acord?

La llengua nacional és la llengua d’un país. La llengua imperialés la llengua pròpia d’un imperi, és a dir, aquella que s’ha imposaten territoris que tenen una altra llengua autòctona. Algunsexemples de llengües que s’han imposat fora del seu territorisón l’alemany, el francés, l’anglés i el castellà. Alguns exemplesde llengües nacionals no imperials són el danés i el txec.

Penses que la diversitat lingüística europea representa unproblema greu? Raona la teua resposta.

RESPOSTA OBERTA. [És important que els alumnes s’esforcen perplantejar arguments a favor i en contra de la diversitat lingüística.]

Quina característica de la història europea destaca Aracil enaquest text? Quina lliçó n’extrau?

57

56

55

54

53

52

47

49

48

51

50

Que la civilització europea ha estat sempre un mosaic de nacio-nalitats petites i mitjanes i mai cap d’elles ha arribat a imposar-sea totes les altres.

La lliçó que n’extrau és que la comunicació i la cooperació en elconjunt d’Europa no ha tingut cap problema al llarg de la històriacausat per aquesta diversitat, i que es pot assolir una coherènciaformidable sense unitat ni hegemonia.

Què significa el terme interlingua?

Llengua de comunicació supranacional o internacional.

Quina és la solució més simple per facilitar la comunicació entrepobles molt diversos lingüísticament?

Saber dues llengües: la pròpia i una altra que s’utilitze interna-cionalment.

A què fa referència Aracil quan parla dels «imperis parroquials»?

Als estats plurilingües que pretenen imposar una llengua a lesllengües pròpies dels territoris inclosos dins els límits estatals.

En quins aspectes la nova interlingua europea no s’assembla-rà al llatí?

La nova interlingua no serà pas el privilegi d’una minoria i tam-poc no es situarà en una posició jeràrquica superior respecte ales altres llengües.

Discuteix i comenta aquesta afirmació de Lluís Vicent Aracil: La unificació econòmica i política de l’Occident Europeu com-portarà la igualació de les nacionalitats i dels idiomes.

RESPOSTA LLIURE.


En què consisteix el procés de bilingüització que descriuenMollà i Palanca?

Consisteix en el procés que es produeix quan dos grups lingüís-tics entren en contacte dins un mateix territori i un d’ells mantéuna posició més favorable que no l’altre. Això provoca que lallengua del grup dominant esdevinga expansiva entre els mem-bres de l’altre grup lingüístic.

Quines condicions socials afavoreixen o provoquen la bilin-güització?

La invasió, el domini i dependència econòmica, política, cultural,etc., d’un grup lingüístic sobre un altre grup lingüístic.

Quantes generacions calen com a mínim per a normalitzar osubstituir una llengua? Per què?

Com a mínim calen tres generacions per a passar d’una llengua Aa una llengua B, en un procés que podem anomenar substitucióde A o normalització de B. La primera generació és monolingüeen A. La segona parla també A, perquè és la llengua que li ha es-tat transmesa familiarment, i, a més, B, que ha aprés per contacteamb parlants de B o mitjançant l’ensenyament a l’escola. Aquestasegona generació, per tant, és bilingüe en A i B. Finalment, aques-ta generació transmet als seus fills com a llengua familiar, la llen-gua B. Aquesta tercera generació, per tant, és ja monolingüe en B.Aquest procés, evidentment, no sol produir-se d’una manera tansimple i sol presentar resistències, avanços i retrocessos. Peròl’important és la tendència predominant d’aquest procés. I unaaltra qüestió: el procés és reversible. De la mateixa manera quede A s’ha passat a B, si es donen les condicions necessàries i elsparlants ho volen, es podria invertir el procés i passar de B a A.

Indica els factors que poden fer que un procés de bilingüitzaciósiga més ràpid o més lent.

L’estructura demogràfica de la societat, la consciència lingüística,el grau de modernització de la societat, la voluntat política, la situació jurídica, etcètera

4

58

59

62

61

60

1

2

3

PAU

0B2VALSOL(2009).11 31/7/09 12:41 Página 63

64 Llengua

Explica quines classes hi ha de bilingüisme i posa’n uns quantsexemples.

� Bilingüisme individual: es dóna quan una persona és capaçd’utilitzar dos idiomes. Per exemple, un individu que sap parlarvalencià i castellà.

� Bilingüisme territorial: un territori bilingüe és un espai geo-gràfic dividit en dues zones clarament delimitades lingüísti-cament. Bèlgica, Suïssa.

� Bilingüisme social: és el més freqüent. Toni Mollà i Carles Palanca l’han definit en aquests termes: situació en la qualdins d’una unitat territorial apareixen, d’una manera més omenys ordenada i regular, uns conjunts d’individus que usenmés d’un idioma, un de propi, aprés per transmissió familiar, i un altre, el propi d’un altre grup. Aquesta alternança idiomà-tica sol estar organitzada d’acord amb unes normes d’ús socials i sol estar desequilibrada, en el sentit que no és uni-forme per a les dues llengües. El País Valencià, el País Basc.

Explica el concepte de prejudici i els prejudicis que es mani-festen en aquest text que Dámaso Alonso va escriure sobreles glosses de San Millán de la Cogolla, comparades amb lesprimeres mostres en les llengües italiana i francesa.

Un prejudici és una actitud no raonada, mancada de provació,que es manifesta en formes d’antipatia o de simpatia envers individus, grups, races, nacionalitats, idees, etc. Els prejudicisque posa de manifest aquest fragment de Dámaso Alonso són queel castellà és més apte per parlar amb Déu, que el francés ésmés apte per parlar de temes militars i polítics; i que l’italià és més apte per parlar de béns materials. En fi, l’argumentacióque hi utilitza, a més, és irracional i en cap moment demostrales seues afirmacions.


Què és la lleialtat lingüística? Per què és difícil reflexionar sobre la llengua i la cultura pròpies?

La lleialtat lingüística és un tipus d’actitud cultural que implical’adhesió a la pròpia llengua a efectes del seu manteniment. El terme designa aquell estat emocional caracteritzat per unaforta vinculació als valors del propi grup en oposició als d’altresgrups.

Perquè la reflexió sobre la llengua i la cultura pròpies és difícil, sino es porta a terme un procés de distanciament mitjançant lacomparació amb altres llengües i cultures.

En quines situacions es manifesta el conflicte lingüístic?

En situacions de canvi social que impliquen noves exigènciespel que fa a la llengua.

Quines opcions té el grup en desavantatge davant una situacióde conflicte?

� L’assimilació a la llengua dominant.

� La no-mobilitat.

� La lleialtat lingüística.

Explica la diferència entre llengua i dialecte. Expressa’t ambles teues pròpies paraules.

La llengua és un concepte teòric. Qualsevol acte de comunicacióes concreta en una varietat d’aquesta llengua, en un dialecte.Etimològicament dialecte significa «manera de parlar», «varietatde la llengua»; així, qualsevol parlant utilitza un dialecte i, alhora,una llengua. És per aquesta raó que s’afirma que una llengua ésel conjunt de les seues manifestacions, de les seues variants.

Què és la variació lingüística? De quins tipus pot ser?

L’ús de la llengua en els diferents àmbits o situacions de comu-nicació. La variació lingüística és l’opció que adopta un parlant

5

4

3

2

1

6

5 per adaptar el seu missatge al context comunicatiu en què s’in-sereix i a la pròpia finalitat comunicativa.

Les varietats d’una llengua són bàsicament de tres tipus:

� Varietats diafàsiques o estilístiques, també anomenadesregistres. Són les varietats determinades pel que el parlantestà fent. Aquestes varietats depenen, per tant, de les caracte-rístiques del context de comunicació o àmbit d’ús.

� Varietats diastràtiques o socials. Són les varietats determi-nades pel que una persona és: el grau d’instrucció, l’edat, elsexe, la classe social, etc.

� Varietats diatòpiques o geogràfiques. Són les varietats deter-minades per la zona geogràfica on viu el parlant.

Defineix què és la llengua estàndard.

Es pot definir com un registre neutre, allunyat tant dels usosmés formals i especialitzats com dels col·loquials. I, també, comuna varietat superadora de la diversitat. L’estàndard funcionacom a registre model, és el menys marcat; és el registre que ser-veix de referència per als usos formals d’una llengua. És la varietatutilitzada preferentment en els mitjans de comunicació i enl’ensenyament.

En què consisteix la normalització lingüística? Quan es podràdir que s’ha assolit?

La normalització lingüística és el procés de resposta al conflictelingüístic, un procés de cohesió de la comunitat lingüística. Calentendre’l com un procés sociocultural que inclou una regulacióortogràfica, lexical i gramatical (normativització) prèvia i una generalització posterior de l’idioma a tots els àmbits d’ús, reser-vats fins aleshores a una altra llengua (normalització). I tambécom un procés dinàmic, caracteritzat per la irrupció d’una llenguaen els àmbits d’ús ocupats fins aleshores per una altra llen-gua en un marc social determinat.

La continuïtat de la llengua pròpia serà, doncs, aconseguidaquan la seua presència generalitzada en les funcions públiquesde la comunitat faça innecessari l’ús de l’antic codi dominant il’idioma autòcton siga, així, també l’utilitzat amb normalitat enl’àmbit familiar, responsable de la transmissió natural de la pri-mera llengua a les noves generacions.

Defineix què és un prejudici lingüístic i posa’n algun exemple.

Els prejudicis lingüístics són judicis de valor sobre les llengües i els parlants que algú pot considerar estranys a diferents nivells,siga perquè els parlants empren una llengua que li és poc ogens coneguda, o perquè parlen una varietat de la llengua queno és la de la persona que prejutja. Jesús Tuson els considerauna desviació de la racionalitat, generada directament per la ignorància, per la malvolença i dictada per la inquietud que pro-dueixen les diferències.Un exemple és dir que l’alemany és unallengua aspra o que l’italià és una llengua dolça.

Especifica el concepte d’autoodi.

Es pot definir com el sentiment de vergonya que pot tenir algúper posseir les qualitats que menysprea en el seu propi grup, jasiguen aquestes qualitats reals o imaginàries.

Quina diferència hi ha entre bilingüisme social i bilingüismeterritorial? Posa’n algun exemple.

El bilingüisme social fa referència a una situació en què, dins d’unaunitat territorial, apareixen, d’una manera més o menys ordenadai regular, uns conjunts d’individus que usen més d’un idioma:un de propi, aprés per transmissió familiar, i un altre, el propi d’unaltre grup. Aquesta alternança idiomàtica sol estar organitzadad’acord amb unes normes d’ús socials i sol estar desequilibrada,en el sentit que no és uniforme per a les dues llengües. El billin-güisme territorial, en canvi, designa un espai geogràfic dividit endues zones clarament delimitades lingüísticament.

10

9

8

7

6

PAU

0B2VALSOL(2009).11 31/7/09 12:41 Página 64

6512. La reacció contra el modernisme: el noucentisme


1.1. El modernisme: un període amb caràcter propi

pàgina 173

1.2. El noucentisme: la institucionalització d’una nova

culturapàgina 173

1.3. Eugeni d’Orspàgina 175

1.4. La poesia noucentistapàgines 175/177

1.5. La prosa noucentistapàgina 177

1. La reacció contra el modernisme:el noucentisme

pàgines 173/177

Lecturespàgines 178/182

Comentaripàgina 183


1. El Glosari d’Eugeni d’Orspàgina 178

2. Pompeu Fabra i la difusió de lareforma lingüística

pàgina 179

3. La poesia: Guerau de Liostpàgina 180

4. La poesia de Josep Carnerpàgina 181

5. La narrativa noucentista: Ernest Martínez Ferrando

pàgina 182

Literatura universalpàgina 184

12La reacció contra el modernisme: el noucentisme

0B2VALSOL(2009).12 31/7/09 12:44 Página 65

66 Literatura



1. Quin escriptor feia servir el pseudònim de Xènius?

Eugeni d’Ors.

2. Quines penses que poden ser les raons perquè un escriptorsigne les obres amb pseudònim?

L’ús d’un pseudònim per part d’un escriptor de vegades pot res-pondre a la voluntat de mantenir l’anonimat, sobretot en el casde la publicació d’escrits que, pel seu contingut, poden comportarproblemes legals o d’una altra mena. Però en la majoria dels casosel pseudònim representa per a un escriptor una manera de remar-car la distància que sempre hi ha entre l’obra i la persona privada,una manera d’assenyalar que l’obra literària és només un aspectede la vida de l’escriptor, que no té per què coincidir amb el seuésser més íntim.

3. Coneixes cap escriptor amb una tribuna d’opinió en algunmitjà de comunicació?

Hi ha molts escriptors que col·laboren regularment en els mitjansde comunicació, tant escrits com audiovisuals. Si ens centrem enla premsa escrita i en escriptors de la nostra àrea lingüística,podem esmentar Josep M. Espinàs, Quim Monzó, Joan FrancescMira, Enric Sòria, Salvador Sostres, Isabel-Clara Simó, etcètera.

4. Quines característiques destaca Josep Pla del «Glosari» deXènius? Quins temes hi eren tractats habitualment?

Pla destaca el fet que des del «Glosari» Eugeni d’Ors va cridarl’atenció del públic sobre totes les manifestacions culturals delmoment. El «Glosari» va constituir un curs articulat sobre un pro-grama rigorós, però que va ser presentat sense encarcaraments,amb una aparença de joc.

5. Quin criteri utilitzava Xènius per a valorar els temes tractatsen els seus articles?

L’europeisme, entenent per europeisme la referència a una tradiciócultural sòlida i compartida per les principals cultures europees.Europeisme era, si fa no fa, el contrari de l’endarreriment i delprovincianisme.

Lectures (pàgines 178/182)


Quines maneres de llegir contraposa d’Ors en «Del mètodeper a llegir»?

Una manera de llegir que deixa lliure la ment, que renuncia a lalectura si l’interés pel llibre no ve espontàniament. I una altra debasada en la convicció que l’interés per un llibre no pot venir sensel’activitat, sense l’esforç, perquè el que ens interessa en la lecturaés el que nosaltres hi posem i, per tant, el nostre esforç.

Molt sovint, d’Ors utilitzava com a criteri per a valorar els temestractats en el Glosari el seu pretés caràcter clàssic o romàntic.Quines contraposicions entre conceptes romàntics i clàssicsefectua en aquesta glossa?

Espontaneïtat–esforç, voluntat; caos–ordre; sensació–enteni-ment, intel·ligència.

Quina relació hi ha entre la moral que propugna Xènius en«Del mètode per a llegir» i la voluntat de transformació delpaís del noucentisme?

L’esforç que D’Ors reivindica per a la lectura és paral·lel a l’esforçnoucentista per a crear un país europeu i modern. La reivindicació

3

2

1

de l’esforç es pot relacionar amb l’activitat cívica encarnada pelnoucentisme, superadora del conformisme i de la resignació.

Quina conclusió moral planteja d’Ors a partir de l’anècdota del’arbre transformat en paper?

El paper, que fa poc temps era un arbre que rebia un aire sanitósi pur, no hauria de notar massa diferència en rebre el buf —lesparaules— de l’escriptor. L’origen del paper és un motiu per arecordar el deure moral de l’escriptor d’estar a l’altura del seuofici: el paper no s’ha d’embrutar inútilment amb unes ideesmaquinals o òbvies, ni amb un estil desastrat i inintel·ligible.

Quina estructura presenta aquesta glossa?

Una anècdota inicial serveix a l’autor per a plantejar una reflexióde caràcter més general. És una forma que es reprodueix al llargdel Glosari.


Per què diu Pompeu Fabra que l’obra de redreçament de lallengua escrita no podia limitar-se únicament al llenguatge lite-rari?

Perquè el català s’havia de normalitzar en tots els àmbits d’ús,no únicament en el literari.

Quins perills plantejava la depuració de la llengua i la cons-trucció d’un model de llengua escrita?

La depuració de la llengua feia imprescindible introduir-hi nom-broses modificacions, però això podia crear un llenguatge exces-sivament distanciat del llenguatge parlat i poc apte, doncs, a seradoptat per tothom.

Per què és fonamental per a una llengua moderna de culturael fet de tenir una ortografia unificada?

Perquè una llengua, per a poder ser utilitzada per tota la pobla-ció i en tots els àmbits, ha de ser assequible i uniforme. La unifor-mitat de la llengua —i la uniformitat ortogràfica en primerlloc— és una garantia perquè aquesta puga ser compresa i uti-litzada pel nombre més elevat de gent en el nombre més elevatd’ocasions.

Explica, amb les teues pròpies paraules, quines són, segonsFabra, les característiques que ha de tenir la llengua escrita.

Ha de defugir tota artificiositat que en dificulte la difusió. És fonamental, per tant, que no perda el contacte amb la llenguaparlada. I ha de ser una llengua assequible i uniforme.

Quina relació hi ha entre la publicació de les normes ortogrà-fiques del català i la resta de realitzacions noucentistes?

Totes dues comparteixen la voluntat d’establir les bases d’unacultura moderna en català.

Quins són els connectors que fa servir Fabra en les dues últi-mes frases del segon paràgraf? Quin tipus de relació lògicaassenyala cada un d’aquests connectors?

Connectors: així; puix que; d’una banda; en la qual; i d’altra banda;i; doncs; i; encara; sinó; de què. Relació lògica que estableixen: així:continuïtat, successió; puix que: causa; d’una banda: continuïtat,successió; en la qual: complementació; i d’altra banda: continuï-tat, successió; i: addició; doncs: conseqüència; i: addició; encara:continuïtat, successió; sinó: oposició: de què: complementació.

Quina funció tenen en les oracions del tercer paràgraf els dospunts i el punt i coma?

Els dos punts: explicacions i aclariments. El punt i coma: separacióde frases estretament relacionades entre si pel sentit.

4

5

6

7

8

12

11

10

9

PAU

0B2VALSOL(2009).12 31/7/09 12:44 Página 66

Quins són els procediments principals que utilitza Fabra per aaconseguir la cohesió textual d’aquest tercer paràgraf?

Marcadors temporals per a ordenar la disposició dels fets expo-sats, com ara mentre, del moment, abans, ara. La puntuació que,juntament amb els connectors, assenyala les relacions que man-tenen les frases entre si. I la repetició d’unes paraules determi-nades, que cohesiona el tema tractat en aquest text, com «l’orto-grafia», «una ortografia», «el problema ortogràfic», «el sistemaortogràfic», «forma gràfica»; i també, «parla catalana», «català»,«llengua». En aquest últim cas, la relació de sinonímia entreaquestes tres paraules és matisada per la relació d’hiperonímiade «llengua» respecte de «català» i «parla catalana».


Quines característiques apareixen associades a cada arbre enla primera versió d’«Avets i faigs»?

L’avet és fosc i aspre, té les fulles sòbries i el tronc dret. Semblad’un gòtic primitiu. Els avets semblen les agulles de les eternescatedrals que són les muntanyes. El faig té un aspecte somrient i trèmul i sembla d’un gòtic floreixent.

Compara el tercer vers de les dues versions del poema «Avets ifaigs». Quina versió és més efectiva? Per què? Què s’ha guan-yat en la segona versió? Se n’ha perdut cap qualitat?

La segona versió d’aquest vers és més precisa i suggestiva: l’ad-jectiu «rígid», aplicat a les fulles de l’avet, és més exacte i concretque no «sòbries». D’altra banda, «d’un aire fred» fa referència a la sensació que pot provocar aquest arbre en la persona que el veu; és una expressió més suggestiva que no «el tronc dret»,que es limita a constatar-ne una característica òbvia. De tota mane-ra, a favor de la primera versió es podria al·legar que resulta mésnatural i més senzilla.

Quines característiques de la poesia noucentista es podrienil·lustrar amb «Avets i faigs»?

En primer lloc, el distanciament. «Avets i faigs» és un poema pura-ment descriptiu d’un aspecte de la realitat exterior; el poeta nos’hi identifica ni la utilitza per a projectar-hi els seus sentiments.I, també, la perfecció formal, que es manifesta en la tria del sonetcom a forma del poema i en la voluntat d’aconseguir-hi unaexpressió tan concentrada i precisa com siga possible, que vaportar Guerau de Liost a fer-ne una segona versió.

Quines característiques de «De més de quatre» satiritza Gue-rau de Liost?

La hipocresia, les mitges tintes, la por del compromís, la tendènciaa nadar i guardar la roba.

Resumeix el sentit de les estrofes quarta i huitena de «De mésde quatre».

Estrofa quarta: a «més de quatre» els agrada judicar els altres, peròl’autocrítica brilla per la seua absència, sobretot quan podriacomportar alguna mena d’incomoditat o compromís. Estrofa hui-tena: quan es produeix un conflicte, «més de quatre» s’estan al’espera per veure de quin costat es decanta la balança; mentres-tant, no volen saber res de ningú, ni tan sols dels amics, no fóracas que els comprometeren.

Quin és el procediment principal que hi fa servir el poeta per asatiritzar aquestes característiques? Posa’n algun exemple.

La ironia. «Els altres poses a la balança / i tu reposes al balancí»(v. 15-16).


En el cant «V» de Nabí, quins versos de la primera estrofa sinte-titzen l’alegria de Jonàs en veure el món de nou?

Versos 15-16: «Oh joia / del petit en l’il·limitat!».

13

14

15

16

17

18

19

20

Quina funció té la varietat mètrica de la primera estrofa?

Remarcar la varietat i la gràcia del món, que Jonàs torna a veurecom si fóra la primera vegada.

Quines característiques del «foll estiu on som» simbolitza lasenyora de «Símbols»?

Sobretot, la pesadesa de la xafogor: «l’aire es torna plom».

Quin efecte provoca la referència a «un d’Agramunt» en el penúltim vers?

Un efecte sorprenent i humorístic, perquè «un d’Agramunt» con-trasta, per la concreció de l’expressió, amb «una minyona» i «unnoi», sense deixar de ser, al mateix temps, una referència igual-ment genèrica i indeterminada.

En Auques i ventalls, el distanciament, la ironia, l’escenari urbà,l’artifici formal i l’humorisme hi són ben presents. Quinesd’aquestes característiques identifiques en «Símbols»?

El distanciament: el poeta descriu en «Símbols» una escena pura-ment exterior; ni la judica ni hi projecta els seus sentiments. Laironia: el símbol de la dona grassa marca un contrapunt irònicamb els símbols dels «antics». L’escenari urbà: l’escena que des-criu aquest poema està situada en un escenari típicament urbà(una dona espera el tramvia i es disposa a pujar-hi). L’artifici for-mal: el poema és un sonet, el lèxic utilitzat és molt literari i les rimes són sorprenents i riques. L’humorisme: l’escena és enfocadad’una manera totalment còmica; aquesta comicitat és reforçadaper l’aparició al final del poema, totalment inesperada, d’«und’Agramunt».

Què és el que enyora el poeta en «Enyor»?

El que enyora és «quan no érem», és a dir, l’estat de no-ésser queteníem abans de nàixer.

Amb quins mots es refereix a aquest estat de no-ésser?

«Bla sojorn», «quietud bressada».


Quines emocions experimenta el xiquet quan va cap a la botigade llibres vells?

Por, indecisió, il·lusió, estranyesa.

De quina manera percep la nit durant la qual transcorre l’acciód’aquest conte?

Com un ambient misteriós i inexplicable, animat per esperits estranys.

Assenyala algun fragment del conte en què el narrador des-criga la realitat exterior i un altre en què descriga la percepcióque en té el xiquet. Quina és, al teu parer, la diferència fona-mental?

Exemple de descripció de la realitat exterior: «En la nit oratjosaun nen caminava tot sol per la ciutat portant a la mà, ben apre-tada, una moneda de plata. En aquesta nit els carrers eren soli-taris.» Exemple de la percepció que en té el xiquet: «El transeüntque passava pel seu costat, fet un embolic de roba, amb una febleclaror de lluna a sobre d’ell, qui era?, a on anava?, per què l’ullque li lluïa com un vidre entre el capell, la bufanda i l’abric eratan intens, tan profund, que no sols foradava l’ombra, sinó, tambél’ànima inquieta del petit? La imaginació el feia creure que potser,de prompte, en avançar alguns passos, en tombar la cantonadapropera, es podria veure empresonat entre els fils d’una històriacomplicada, o perdut qui sap dins quina mena de cau i entremigde quins individus.» Quan descriu la realitat exterior, el narradores limita a fer-ne una descripció succinta i objectiva. Quan descriula percepció que en té el xiquet, en canvi, la descripció s’amplificai pren un caràcter gairebé oníric.

21

22

23

24

25

26

27

28

29


0B2VALSOL(2009).12 31/7/09 12:44 Página 67

68 Literatura

Quin ambient o atmosfera es crea en aquest conte?

Una atmosfera misteriosa, estranya i grotesca, tal com la percepo la imagina un xiquet.

Assenyala alguns dels mots d’aquest text que tenen un graude formalitat alt. Per quins sinònims més acostats a la llenguacol·loquial es podrien reemplaçar?

«Oratjosa» (‘de mal temps, ventosa’), «fuetejava» (‘assotava’), «gosa-va» (‘s’atrevia’), «folla» (‘boja’), «deturar-se» (‘parar-se, aturar-se’);«adquirir» (‘comprar’), «llur» (‘el seu’), «desitjava» (‘volia’).

Identifica els mots derivats que utilitza Martínez Ferrando en elprimer paràgraf. A continuació, explica’n el procés de formació.

«Oratjosa» (adjectiu format a partir del substantiu oratge amb elsufix -osa), «fuetejava» (verb format a partir del substantiu fuetamb el sufix -ejar), «retrunyia» (verb format a partir del substantiutro amb el prefix -re), «indecisions» (substantiu antònim de decisions format amb el prefix -in), «polsosos» (adjectiu format a partir del substantiu pols amb el sufix -ós), «alenada» (substantiuformat a partir del substantiu alé amb el sufix -ada), «desitjava»(verb format a partir del substantiu desig amb el sufix -ar),«il·lusionat» (verb format a partir del substantiu il·lusió amb elsufix -ar), «tempestuosa» (adjectiu format a partit del substantiutempesta amb el sufix -ós).

Quines característiques o aspectes de la infantesa es desta-quen en aquest conte? Quines característiques té la realitatper al xiquet?

La por i la imaginació, que li fan percebre la realitat com si esti-guera animada per esperits. Per al xiquet, la realitat és estranya,amenaçadora i suggestiva alhora.

Comentari (pàgina 183)

Quin significat simbòlic tenen, en aquest poema de JosepCarner, les «roses», els «ocells» i el vers «dies, tal vegada de celi d’or curulls»?

Tots tres representen el delit que trauen els homes de la seua inserció en la vida natural, de la seua adaptació sense reserves nicomplicacions ulteriors al simple fet de viure la vida, el valor dela «normalitat» que fa assequibles els goigs quotidians.

Assenyala a quins elements es contraposen els elements esmentats en l’activitat anterior.

A la passió amorosa, descrita com una «pressa» que desfà les roses, com un «so» de besades que entemoreix els ocells, coml’empenta d’un «remolí» que mata els dies.

Quines expressions fan referència a la passió amorosa?

Hi fan referència les expressions «la pressa de l’amor», «El so deles besades» i «la pressa del remolí que ens porta».

Joan Ferraté diu que en aquest poema els «dies» són una meto-nímia. En què consisteix aquesta figura retòrica? Explica per què«dies» és una metonímia i quin n’és el sentit en aquest poema.

La metonímia és una figura que relaciona significats a partir dela contigüitat. Consisteix a designar una cosa amb el nom d’unaaltra prenent l’efecte per la causa, el contingut pel continent, lapart pel tot, etc., o viceversa. «Els dies» és un terme que designauna secció de temps que representa «el pas del temps». Per tant,en aquest cas es pren la part pel tot. Alguns autors, però, aquestasubstitució del tot per la part o de la part pel tot l’anomenen sinècdoque, mentre que d’altres, com Joan Ferraté, la considerenun cas més de la metonímia.

Quins mots d’aquest poema referits a la vida humana tenenuna connotació positiva? I quins suggereixen la destrucciód’aquesta vida?

31

30

5

32

33

4

1

2

3

Mots referits a la vida humana amb connotació positiva: «roses»,«ocells», «els dies, tal vegada de cel i d’or curulls». Mots que sug-gereixen la destrucció d’aquesta vida: «la pressa de l’amor», «elso de les besades», «la pressa del remolí».

Resumeix la conclusió del poema que expressa Carner en elsdos últims versos.

Una conclusió paradoxal, si més no en un principi: la passió amo-rosa ha impedit viure la vida plenament.

La simetria és la característica principal que presenta la formad’aquest poema. Aquesta simetria, Josep Carner l’ha construïdautilitzant diversos procediments paral·lelístics. Quins en podries assenyalar en aquest poema?

Estrofes de dos versos, versos que rimen apariats, contraposi-cions semàntiques que ja s’han comentat en les activitats ante-riors i ús com a metre de l’alexandrí bimembre, vers de dotzesíl·labes format per dos hemistiquis de sis síl·labes cada un. L’úsd’aquest metre constitueix en bona mesura l’esquelet de la sime-tria d’aquest poema.

Literatura universal (pàgina 184)

Per què Lord Chandos afirma que «ha perdut del tot la capaci-tat de pensar o enraonar de qualsevol cosa amb endreçamenti coherència»?

Perquè el llenguatge li sembla completament insostenible,fal·laç i inconsistent. Les paraules li semblen simplificacions i gene-ralitzacions que no poden referir de cap manera la veritablerealitat física i humana.

Quina és la causa de la falta de confiança en el llenguatge ques’expressa en aquest text? Explica-ho amb les teues pròpiesparaules.

La fragmentació de la realitat, que impedeix que es puga mesuraramb els conceptes de les paraules. En aquest sentit, les paraulesja no poden, certament, relligar la realitat en un tot coherent nidonar-li sentit.


Quina característica de l’estil de Höffding admira d’Ors?

La capacitat de divulgar d’una manera clara i rigorosa els temescientífics.

Quins arguments utilitza contra els qui afirmen que una llen-gua minoritària constitueix una limitació per als seus parlants?

El que és important no és l’extensió o la quantitat de parlantsd’una llengua, sinó la qualitat del que es diu o es produeix enaquesta llengua. Per això mateix, Eugeni d’Ors afirma que per a unpaís és molt més greu l’absència de vida cultural que no el fet detenir una llengua amb pocs parlants. Perquè, per més minoritàriaque siga una llengua, si una obra escrita en aquest idioma val lapena realment, a la llarga, serà traduïda a les altres. Com va dir An-toni Rubió i Lluch, «la força vital d’un idioma radica en l’excelsitudd’allò que hom li confia. La llengua grega, parlada per un dels po-bles més petits de la terra, s’ha imposat a tota la Humanitat». Noserveix de res que una llengua siga parlada per més de cuatro-cientos millones, si la majoria d’aquests parlants són analfabets.

Quin valor exemplar té l’obra de Höffding per a Catalunya?

Höffding és un autor que ha escrit en danés, una llengua que témenys parlants que el català. No obstant això, les seues obreshan estat traduïdes a les principals llengües europees. I Dina-marca és un país petit, però que està en peu d’igualtat amb laresta de països europeus. L’alternativa és clara: ser una regiód’Espanya o un país com Dinamarca.

6

7

1

2

1

2

3

PAU

PAU

PAU

0B2VALSOL(2009).12 31/7/09 12:44 Página 68


Què reivindica l’autor contra la fatalitat i el determinisme?

La voluntat i l’esforç per a crear un país digne d’aquest món,contra la resignació, l’apatia i el còmode «no hi ha res a fer».

Quins aspectes de l’ideari noucentista exposa d’Ors en aques-ta glossa?

La voluntat de crear un país plenament europeu, com Dinamarca.La reivindicació d’una acció cívica decidida que superara el con-formisme i la resignació.

A què fa referència el mot arbitrarisme en la literatura nou-centista?

En la literatura l’arbitrarisme es va oposar a la teoria de la paraulaviva de Maragall i va proclamar la prioritat de la perfecció formali del treball del poeta sobre la inspiració. La poètica arbitràriacomportava el fet de considerar l’obra literària com una entitatautosuficient, deutora únicament de les pròpies convencions;havia de ser un resultat de l’exercici de la voluntat lliure delcreador i no un mitjà d’expressió del jo íntim. L’artificiositatdel llenguatge i l’ús de la ironia van ser els procediments principalsemprats per a «arbitrar» la literatura; la ironia, com a procedi-ment de distanciament, serà reivindicada com l’instrument mésadequat per a defugir les emocions romàntiques.

4

5

6

Per què la poesia va ser el gènere més practicat pels noucen-tistes?

Perquè en la poesia era on millor es podien dur a terme el treballformal que reivindicava l’estètica noucentista i la voluntat deconstruir l’obra literària com una entitat autònoma i autosuficient.

Situa El cor quiet en l’obra de Josep Carner.

La publicació d’El cor quiet, el 1925, va representar un punt d’infle-xió en l’obra de Carner. En aquest llibre la seua poesia es mostraatreta per l’angoixa de viure, característica que trencava l’opti-misme i l’humor anteriors.

Quins criteris va seguir Fabra en la seua reforma del català?

La reforma lingüística fabriana havia de crear un model de llen-gua que evitara tota artificiositat i que no perdera el contacteamb la llengua parlada. I havia de ser una llengua assequible iuniforme.

Esmenta algunes de les infraestructures culturals que es vancrear durant el noucentisme.

La Biblioteca de Catalunya i les biblioteques populars, l’Institutd’Estudis Catalans, els museus, els laboratoris i serveis tècnics, lesescoles de formació de bibliotecàries o d’infermeres.

7

9

8

10

0B2VALSOL(2009).12 31/7/09 12:44 Página 69

0B2VALSOL(2009).12 31/7/09 12:44 Página 70

7113. Carles Riba


2.1. L’obra poèticapàgines 188/189

2.2. La crítica literàriapàgina 189

1. Carles Ribapàgina 187





1. L’obra poèticapàgines 191/192

2. La crítica literàriapàgina 193

3. Les traduccionspàgina 194

2. Obra poètica i crítica literàriapàgines 188/189

3. Les traduccionspàgina 190

13 Carles Riba

0B2VALSOL(2009).13 31/7/09 12:47 Página 71

72 Literatura



1. En quin ambient cultural es va formar Carles Riba?

Es va formar en l’ambient cultural del noucentisme, configuratper Eugeni d’Ors, Josep Carner i Pompeu Fabra.

2. Quins referents van singularitzar aquest autor en aquest am-bient?

La lliçó dels grans clàssics occidentals, tant els antics com elsmoderns, que va donar a la seua obra una característica de pro-funditat i de solidesa.

3. Quin ideal d’ell mateix es va fer Riba com a intel·lectual?

L’ideal de Riba era convertir-se en un intel·lectual, com Eliot i Valéry. Per a Riba aquest ideal es concretava en la seua tascacom a poeta, com a crític literari, com a traductor dels grans clàs-sics de la literatura moderna i antiga, i com a professor universi-tari.

4. Quin va ser, segons Joaquim Molas, el veritable drama íntimde Riba?

Després del 1939, les circumstàncies polítiques van impedir larealització d’aquest ideal. Durant els primers anys de la postguerra,Riba va haver de publicar els seus llibres en edicions clandesti-nes i mai no va poder tornar a fer classes a la universitat. I cal dirque molts pocs intel·lectuals, en el sentit més alt d’aquesta pa-raula, estaven tan preparats com Riba per a ocupar una càtedrauniversitària.

5. A quins poetes d’altres literatures i de la seua mateixa èpocaes pot comparar Carles Riba?

Els qui esmenta Molas en aquest text: Eliot, Ungaretti, Valéry. I també Rilke, que Riba va traduir al català.



Quines característiques apareixen associades al temple de Súnion en la segona elegia?

L’alegria i el sentiment d’exaltació —«T’evocaré de lluny amb uncrit d’alegria» (v. 1), «feliç de sal exaltada» (v. 3)—, la llum — «tu i elteu sol lleial» (v. 2)—, la noblesa, l’antiguitat i el caràcter absolut i essencial —«amb el teu marbre absolut, noble i antic» (v. 4).Com ha remarcat Enric Sullà (Una interpretació de les «Elegies deBierville» de Carles Riba, Empúries) el «marbre del temple és ab-solut, una qualitat d’ordre moral més que no material, noble,una qualitat que inclou tots dos ordres, i antic, una qualitat mésaviat material però que inclou una dimensió moral.» Súnion és,també, un temple en ruïnes, un «temple mutilat» (v. 5); convé re-marcar la implicació física i moral alhora de l’adjectiu mutilat. Finalment, hi apareixen associades al temple la blancor i l’altura—«el teu marbre absolut» (v. 4), «Tu vetlles, blanc a l’altura»v. 7). Amb tots aquests elements descriptius el poeta disposad’una base suficient per a preparar i reforçar la identificació en-tre ell i el temple que es produeix al final del poema.

Què penses que simbolitza el temple de Súnion en aquest po-ema?

En paraules del mateix Riba, Súnion és una «síntesi i símbol demoltes coses pures». D’una banda, és un símbol de permanènciad’allò més pur i essencial: l’edifici, encara que està en ruïnes,continua conservant tota la seua qualitat de puresa —suggeridaper la referència a la blancor i a la llum— i el seu caràcter essen-cial —referència al «teu marbre absolut». Per això el temple és

2

1

«desdenyós» de les columnes que han caigut al fons de la mar. De l’altra, i relacionat amb el significat anterior, Súnion és un sím-bol també de l’alegria i de l’exaltació, lligada a la llum i a l’altura.Comentari d’Enric Sullà: «El valor simbòlic que té Súnion per alpoeta es fa evident als versos 13-14, que són dels millors que haescrit Riba. El temple té una força que l’ha salvat dels avatars dela història; aquesta salvació ha estat relativa, perquè el templeestà en ruïnes, la qual cosa vol dir que cal situar aquesta forçaen l’ordre simbòlic, en el qual el temple esdevé la concreció(que pot ser «mutilada», ruïnosa) dels valors de la tradició culturali moral de l’humanisme (al qual s’afegeixen els valors democràticsde la polis grega).»

Quin paral·lelisme s’estableix entre el temple i l’exiliat?

Com el temple, el poeta està mutilat: ha hagut d’abandonar laseua pàtria, derrotada pel feixisme. Després del 1939, els idealspatriòtics i literaris de Riba han quedat destruïts. Aquest paral·le-lisme entre el temple i el poeta es remarca de manera explícitaen el vers 4 («amb el teu marbre absolut, noble i antic jo comell») i en l’11 («per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira»;«arbredes fosques» és una referència a Bierville, que tenia a propun bosc). Carles Miralles (Lectura de les «Elegies de Bierville» deCarles Riba, Curial) ha comentat que cal «llegir amb atenció elsquatre darrers versos (v. 11-14) i entendre com el darrer de tots(“ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur“) ha d’aplicar-se a“l’home paral·lelament al temple“; com l’exiliat ha deixat enrera,doncs, les runes d’un món enfonsat, però el símbol del queaquest món significa, per a ell, es figura en l’ideal de permanència,així mateix el temple, desdenyós del que ell mateix ha perdut, és, ric tanmateix d’aquesta pèrdua, símbol tenaç d’ell mateix,permanència arrelada en la joia, sota el cel, prop de la mar, batutpel vent; aquesta és la força que el salva, l’un i l’altre, «als cops defortuna» (v. 13).

Comenta el sentit de l’últim vers, que, com va remarcar el ma-teix Carles Riba, ha d’aplicar-se a «l’home paral·lelament altemple».

És un vers aparentment paradoxal: «ric del que ha donat», per-què només podem donar si som rics d’alguna cosa. La riquesa,per tant, es manifesta en la generositat envers els altres. I «en saruïna tan pur», perquè precisament l’exiliat viu un estat de des-pullament; ho ha perdut tot, excepte allò que és més essencialen ell mateix: la seua dignitat humana. Comentari d’Enric Sullà:«El poeta és, doncs, de manera paradoxal, “ric del que ha donat“de si mateix, i tant ha donat que, com el temple, és “en sa ruïnatan pur“; dit d’una altra manera, el que el poeta (com el temple,sempre) ha despès podia ser despès sense perdre res d’essen-cial, se’n podia prescindir, perquè el que roman és l’autèntica riquesa, és l’essencial, l’autèntic i valuós, el que és ell mateix; allòque li ha permès de donar de si mateix i no solament no empo-brir-se, sinó enriquir-se, ja que és en la donació que realment esdescobreix un mateix (s’entén que quan el que es dóna és elque verament s’és i no objectes materials).»


Igual que en l’elegia II, en la IX Riba fa servir motius de la històriagrega per a comunicar la seua experiència personal. Quins sónaquests motius? A parer teu, quin valor simbòlic tenen?

Salamina i Queronea. Salamina és una referència a la batalla navalque Atenes va guanyar l’estiu de la segona campanya de Xerxes,i és un símbol de la victòria de la llibertat i de la dignitat humana,representada per Grècia, contra la barbàrie dels perses. En el moment en què Riba escriu les Elegies el paral·lelisme era evi-dent: d’una banda Alemanya s’identificava amb Pèrsia, amb unexèrcit que semblava invencible, i França, amb Atenes. De fet,

3

5

4PAU

0B2VALSOL(2009).13 31/7/09 12:47 Página 72

7313. Carles Riba

Riba identificava Grècia amb un poble petit com el seu, que havia estat atacat per un imperi immens —l’Espanya de Franco,ajudada per Hitler i Mussolini— i que, a diferència dels atenesos,havia perdut. Queronea, en canvi, és la batalla que van perdre unparell de segles després els atenesos contra els macedonis, és a dir, contra el segon imperi que els va atacar i els va véncer. Ambles batalles de Salamina i Queronea, per tant, Carles Riba recordauns referents històrics que representen les dues possibilitats quees plantejaven d’una manera peremptòria per a la civilització europea l’any 42: la victòria o la destrucció.

Digues a quins versos corresponen aquestes parts del poema.

a) Introducció i descripció dels llocs.

b) Naixement com a home individual i com a ésser civil.

c) Coneixement d’un mateix i imperatiu ètic d’esdevenir elque s’és; igualtat i llibertat dels homes.

d) Obligació de realització civil de la llibertat, però integradaen una disciplina necessària.

e) El poeta considera seua l’herència de llibertat de la demo-cràcia i la declara irrenunciable.

f) Quan la llibertat és oprimida, tot el món en pateix, però encara viu l’esperança.

a) versos 1-6; b) versos 7-14; c) versos 15-18; d) versos 19-24; e) versos 25-28; f) versos 29-40.


Quin és el tema d’aquest text de Riba? A què fa referència eltítol?

Tema: la novel·la. El títol fa referència a la manca de novel·la encatalà, situació que havia estat denunciada per Josep Maria deSagarra en l’article «La por a la novel·la». És un fet que els autorsnoucentistes a penes van conrear narrativa. I no sols això: novel·lis-tes modernistes, com Víctor Català o Prudenci Bertrana, vanquedar arraconats o marginats durant el noucentisme. Ja fatemps que Joan-Lluís Marfany va denunciar, de manera taxativa,la fal·làcia que per a ell representava el títol de la conferència deRiba. Marfany deia, si fa no fa, que de novel·la, poc o molta, n’hihavia, però que el noucentisme la va matar. Riba, per la seua ban-da, temia que la novel·la se situara en el centre de la vida literàriacatalana abans que aquesta no tinguera prou atmosfera culturalper a produir una novel·la de qualitat, una novel·la capaç d’ob-servar i de descriure amb profunditat la societat i la psicologia humanes. El prejudici de Riba consistia a pensar que la novel·laera un gènere incapaç de crear, per si mateix, aquests valors culturals.

Quins són els factors que expliquen, segons Riba, la gran tra-dició de les novel·les francesa i anglesa?

Una densa cultura moral que cal entendre no en un sentit pre-ceptiu, utilitari, sinó com un coneixement i un interés per l’home,per la seua conducta i pels seus motius.

Quines diferències assenyala entre aquestes dues novel·lísti-ques?

En la novel·la francesa, que s’ha pogut basar en l’humanisme representat per Rabelais i Montaigne, ha prevalgut una mena decuriositat intel·lectual per l’home que ha produït una gran tradicióde novel·la psicològica i un gust de l’anàlisi dins de l’ambient social.A Anglaterra, en canvi, l’humanisme es va orientar envers el per-feccionament moral i això ha fet que el fil conductor de la no-vel·la anglesa haja estat el judici moral de les accions humanes.

Quins factors dificulten per a Riba la creació novel·lística a Catalunya?

Riba troba a faltar a Catalunya «una atmosfera d’humanisme»que «envolti i impregni el cos social», com el que detecta en la

6

7

10

9

8

tradició de la novel·lística de França i d’Anglaterra, un interés ocuriositat per l’home en si, que per a Riba està en la base de totesles grans novel·les.


Escriu un resum en prosa del fragment de l’Odissea.

RESPOSTA ORIENTATIVA. Durant dos dies Ulisses va nadar a la derivaper la mar i sovint va pensar que moriria. El tercer dia, però, es vafer la bonança i va veure que era a prop de la terra. Va posar-se a nadar amb afany per arribar a la riba i, quan ja hi arribava, vaveure que la costa era tota rocosa i punxeguda, sense ports nibadies, i que les ones s’hi estavellaven amb força. Aleshores, Ulisses es vasentir defallir i es va lamentar de la seua desgràcia.

Quina expressió col·loquial s’hi fa servir per a expressar el sorollde la mar contra les penyes? Quin efecte aconsegueix?

Vers 16: «amb un terrible rot». Aconsegueix un efecte molt gràfic i directe a causa del caràcter col·loquial d’aquesta expressió itambé per la precisió amb què descriu el retrò de la mar batentcontra les roques.

El poema de Kavafis es pot llegir com un comentari de l’Odissea.Identifica-hi les referències i explica’n el significat.

Ítaca, la pàtria d’Ulisses. Els ciclops, que en la mitologia gregaeren gegants que tenien un sol ull al mig del front. Quan Ulisses i els seus homes van arribar al país dels ciclops, aquests van trobaren una cova grans quantitats de llet i de formatge i van decidirendur-se-les com a provisions, però Ulisses s’hi va negar. Quan va tornar el gegant, Polifem, va tancar-los allà i es va disposar a menjar-se’ls d’un en un. Com que Ulisses li va oferir el vi dolç—que el gegant no havia tastat mai—, va concedir-li la gràciade menjar-se’l l’últim. Va ser llavors que li va preguntar el nom iUlisses va respondre «Ningú». Després de beure’s el vi, el gegantes va adormir profundament, moment que va aprofitar Ulissesper a ferir-lo amb una estaca roent, que li va clavar al mig de l’ull.Aleshores va fugir mentre Polifem demanava ajut als germans.Quan aquests van arribar, li van demanar qui li havia fet allò; ell,ingenu, va respondre: «Ningú», resposta davant de la qual elsgermans van marxar, ja que es pensaven que era boig. Aquestfet farà enfurir Posidó, el pare del gegant. Posidó era una divini-tat grega, identificada pels romans amb Neptú, déu de la mar.Ulisses també va arribar a l’illa d’Èol, el déu dels vents, que li varegalar una mena de capsa on hi havia tots els vents, tret d’unabrisa favorable que va deixar bufar perquè els guiara a casa. Iquan ja albiraven les fogueres dels pastors de l’illa, en un mo-ment de descans d’Ulisses, els seus companys van voler obrir elregal d’Èol, ja que pensaven que contenia or o pedres precioses.Llavors, quan van obrir la capsa, tots els vents huracanats es vanescapar i els van impulsar en direcció contrària, de manera queels van allunyar, definitivament, del seu país. Van tornar a casad’Èol i li van demanar un nou vent, però aquest els va dir que nopodia fer res, que els déus s’havien enutjat i que no devien volerel seu retorn. Llavors Ulisses va reprendre la travessia a l’atzari va fer estada al país dels lestrígons, una raça de gegants devo-radors d’humans que van menjar-se els homes que fins llavorss’havien escapat de la mort. Només Ulisses i la tripulació d’unanau van aconseguir escapar.

Per què diu el poeta que el viatge ha de ser necessàriment llarg?

Perquè així es podran obtenir més experiències i coneixements.

Quina és la manera d’evitar els obstacles i els perills que estrobaran durant el viatge?

Mantenint la decisió i la confiança en les seues pròpies forces.

Explica el significat simbòlic d’Ítaca en aquest poema.

En aquest poema de Kavafis Ítaca és un símbol tant de la vidacom de la mort: la vida com un viatge il·lusionat que acaba en la

11

13

12

16

15

14

0B2VALSOL(2009).13 31/7/09 12:47 Página 73

74 Literatura

mort. El vers «ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Íta-ques» expressa aquesta idea i també que l’única justificació dela vida és la vida mateixa, el fet mateix de viure-la; no té sentitsubordinar-la o lligar-la a un ideal que estiga més enllà, siga lavida després de la mort, el futur de la humanitat, etc.


Quina relació hi ha entre la situació en què Riba va escriurel’elegia IX i el contingut d’aquest poema?

Aquesta elegia va ser escrita a França, on Riba estava exiliat, enl’època en què els alemanys havien envaït aquest país. Era elmoment en què els alemanys guanyaven totes les batalles i sem-blaven incontenibles. Quan semblava, doncs, que el feixisme erael destí d’Europa, Riba escriu aquesta elegia rabiosament espe-rançada i afirmativa alhora. Afirmativa de la seua derrota i, almateix temps, afirmativa de l’orgull de ser dels qui en aquellmoment no acceptaven.

Quin sentit hi té la referència a les batalles de Salamina i deQueronea?

Tradicionalment, la batalla de Salamina que van guanyar els ate-nesos contra els perses ha estat considerada en la història euro-pea com una victòria de la llibertat humana sobre la barbàrie i l’esclavitud. En el moment en què escriu aquesta elegia, Ribaidentifica els perses amb els alemanys, amb un exèrcit podero-síssim, i els grecs, amb un poble petit com el seu. Salamina ésuna manera d’afirmar històricament l’esperança: un poble petitpot véncer un altre de més gran i més poderós. Però hi ha tambéla possibilitat de la derrota, recordada per la batalla que van perdrea Queronea els grecs contra els macedonis, un parell de seglesdesprés de la victòria de Salamina.

Ferrater destaca en aquesta elegia el seu sentit fortamentafirmatiu. Què és el que afirma Riba en aquest poema?

Afirma, sobretot, el sentit de la dignitat humana, basada en laigualtat i en la llibertat dels homes. Aquesta idea l’expressa alllarg de tot el poema, però sobretot en un vers esplèndid, el quediu que «no hi ha inútil / cap esperit, si creix lliure en la seva vir-tut» (v. 17-18). És esplèndid per la seua contundència expressiva,i perquè sintetitza el sentit de la dignitat humana tal com l’haentesa la cultura de l’humanisme occidental: el fet que cada homeés un ésser únic, irrepetible. És això el que fonamenta el caràctersagrat i valuós de cada persona. D’aquest fet es desprenen elsdos imperatius de la cultura grega clàssica: «Coneix-te tu mateix» i «Esdevé qui ets». Cada persona té una possibilitat re-servada en la vida; és l’obligació moral de cada un reconéixeraquesta possibilitat, aquesta virtut, i realitzar-la. Val la pena recordar que aquest vers de Riba va ser citat per Joan Fuster enun dels seus primers assaigs, el que porta per títol, precisament,Les originalitats.

Més coses que afirma Riba en aquest poema: la llibertat personals’ha de realitzar civilment i això comporta una disciplina que pugaser més forta que la dels enemics. Com recorda Ferrater, Riba teniamolt clar «que l’exèrcit de Temístocles, que va guanyar a Salamina,va guanyar perquè era un exèrcit molt més disciplinat, molt mésfèrriament conduït, que l’exèrcit de Xerxes, que estava conduït peruna colla de nobles borratxos». Una altra idea important és que lapèrdua de qualsevol llibertat afecta el conjunt de tota la humanitat,de manera immediata o a la llarga. I a l’inrevés. Tots els voluntarisque van lluitar contra Franco en les Brigades Internacionals tenienclaríssima aquesta idea. Sabien que la derrota de la llibertat i de lademocràcia a Espanya era el preludi o la preparació de la derrotade la llibertat a tot Europa. I no es van enganyar gens.

Quina dialèctica estableix Riba entre la llibertat personal i l’obli-gació de la realització civil?

4

1

2

3

Riba considera que el principi de la dignitat humana es basa enla llibertat personal de cada individu, en el seu dret a créixer«lliure en la seva virtut». Però també sap que aquesta llibertats’ha de realitzar en la vida civil, juntament amb els altres homes,i que de vegades caldrà una renúncia a una part d’aquesta lli-bertat i una integració en una disciplina per a véncer els qui volendestruir les societats basades en aquests principis.


En «Tors arcaic d’Apol·lo» Rilke no descriu pròpiament el tors,sinó l’efecte que aquest pot causar en un contemplador: la força que desprén l’escultura sobreviu al temps i a les muti-lacions. Quins versos expressen aquesta força que desprénl’escultura?

Els versos 12 i 13: «i no hi hauria en tots els seus caires un esclat /com d’estrella.» Aquests versos sintetitzen i reforcen el que s’haexpressat en els versos 3-6 — «el seu tors fulgura com un cane-lobre / en el qual dura i brilla —només abaixada, / la seva mirada.Si no, no podria l’arc / d’aquell pit enlluernar-te—», i en l’11: «i no llambrejaria com la pell d’un animal de presa.»

Per què el contemplador de l’escultura sent la necessitat queexpressa el vers final: «Has de canviar de vida»? Quin sentithaurà de tenir aquest canvi?

«Has de canviar de vida», és a dir, has de ser intens i essencialcom l’escultura. Rilke era dels qui pensava que l’única vida verita-ble, o l’única que era digna d’aquest món, és la que es vivia estè-ticament, en l’art. La vida ha de ser intensa i plena com una obrad’art.

Explica quin tema es planteja R. M. Rilke en «Dia de tardor». Enquin estat està l’home després de la plenitud de l’estiu?

«Dia de tardor» té com a tema la urgència i el temor dels últimsdies de l’estiu davant de l’arribada de la tardor i de les amenacesque suposa. Acabada la plenitud de l’estiu, l’home es troba soli-tari i desassossegat.


Mesura els versos de la primera estrofa.

Tots els versos són octosíl·labs.

Hi ha / es / to / nes / que el / pen / sa / ment /

és / sol/ i / ert / com / u / na / tim / ba

des / es / pe / ra / da / so / ta un / vent/

que / mai / no / s’a / tu / ra / ni / min / va.

Quin és l’estat que s’expressa en les dues primeres estrofes?

Solitud, buidor, depressió.

Què és l’única cosa que compta —«que brunz»— en la buidordel moment present?

El passat i el futur.

Què és el que amenaça la permanència de la identitat perso-nal?

El pas continu del temps amb els canvis continus que provoca—«Tot navega»— i la convivència dins nostre de moltes altrespersonalitats que es confonen o que ofeguen la nostra persona-litat més íntima i veritable —«dins la nostra fusta mesquina /ressonen homes i ciutats.»

Comenta el sentit dels dos últims versos: «Cal fer rem, per noser negats / dins la vida abstracta i profunda».

Cal un esforç concret i una obra concreta si no volem acabar diluïtso indiferenciats en la vida.

1

3

2

4

3

2

1

5

PAU

PAU

PAU

0B2VALSOL(2009).13 31/7/09 12:47 Página 74

7513. Carles Riba

Quins criteris guiaven la crítica literària de Carles Riba?

Per a Riba la crítica va ser, com la poesia, un altre camí per a explorar-se i descobrir-se, un mitjà per a reflexionar sobre la seua pròpia obra, per a justificar-la o explicar-la, per contrast oen relació amb l’obra d’altres. En les seues pròpies paraules,«una múltiple aventura d’assaig d’ell mateix». Riba consideravaque la finalitat de la crítica és dir què és una obra, més que noquè val. El mètode més adequat per a precisar què és una obraserà «viure en certa manera la hipòtesi d’haver-la feta ell» i «per-seguir, fins al centre de l’obra si cal, els principis de la seva crea-ció i refer-la llavors, en conjunt o en detall, mantenint explícitsaquells principis».

Quines característiques té la traducció de l’Odissea? Amb qui-na actitud s’encarava Riba amb els clàssics?

En la segona versió de l’Odissea Carles Riba va aconseguir repro-duir l’original d’Homer amb una gran literalitat i, al mateixtemps, amb una gran naturalitat. És una traducció que rebutjaconscientment tot el lèxic que convencionalment s’associa ambel classicisme. Per això, una de les notes pròpies de l’Odissea deRiba, com va remarcar Eduard Valentí, és l’ús de nombrosos girspopulars, de col·loquialismes i de dialectalismes, que trobensempre l’equilibri entre un efecte d’immediatesa i un altre d’ele-vació. La traducció de Riba, a més, reprodueix el mateix metre del’original: l’hexàmetre.

Els clàssics van ser per a Riba un punt de partida per a l’obra crea-tiva. D’aquest fet prové la presència constant de temes i de refe-rències de la cultura clàssica en la seua poesia.

Quina experiència viscuda per Riba va originar les Elegies deBierville? Quin paper hi exerceixen les referències a l’antiguitatclàssica?

6

7

8

L’experiència de la guerra i de l’exili està en la base de les Elegiesde Bierville. Perquè aquestes referències sintetitzen alguns delstemes centrals de l’humanisme. Serveixen, a més, per a donar unvalor general i universal a l’experiència particular del poeta.

Assenyala algunes de les característiques principals de la poesiade Riba.

La tendència generalitzadora de l’experiència serà una caracte-rística fonamental de tota la poesia de Riba. Com va comentarGabriel Ferrater, «Riba voldrà sempre pujar en cada poema, perabstracció, fins a donar la xifra total de la seva experiència. Ell volia,en cada poema, reduir la seva experiència humana i vital a lescoses essencials». I per això la dificultat que presenta la poesiade Riba, conseqüència d’«aquesta generalitat enorme de l’expe-riència que ell vol comunicar en cada poema, una generalitattan gran que fa que, moltes vegades, sigui molt difícil d’aïllar, d’identificar aquesta experiència».

Quina evolució va seguir la seua obra poètica?

En la poesia de Riba es pot distingir un primer moment, repre-sentat pel Primer llibre d’estances, caracteritzat per la influènciade poetes medievals, com Dante i Ausiàs March, i d’alguns poe-tes catalans moderns, com Josep Carner. La publicació del Segonllibre d’estances mostra una transició envers un segon període,caracteritzat per la influència, entre d’altres poetes, de Valéry i Mallarmé, autors que l’acosten a les posicions estètiques de lapoesia pura. Hi hauria un tercer període, representat per Tres suites,on el to personal s’esvaeix i el poema es tanca en una construccióhermètica i autosuficient. Amb la publicació de les Elegies de Bierville Riba inicia una altra fase de la seua poesia, caracteritzadaper la fusió de l’experiència literària i de l’experiència personal.Finalment, poc abans de la seua mort, amb l’Esbós de tres oratorisRiba va assajar el poema narratiu.

9

10

0B2VALSOL(2009).13 31/7/09 12:47 Página 75

0B2VALSOL(2009).13 31/7/09 12:47 Página 76


7714. Els antinoucentistes. Josep Maria de Sagarra

2.1. La poesiapàgina 200

2.2. El teatrepàgina 200

1. Josep Maria de Sagarrapàgina 199





1. La poesiapàgina 202

2. La prosa periodística: Cafè, copa i puro

pàgina 203

3. La novel·la: Vida privadapàgina 204

4. Les Memòriespàgina 205

5. La ruta blavapàgina 206

2. Obra lírica i dramàticapàgina 200

3. La prosapàgina 201

14 Els antinoucentistes.Josep Maria de Sagarra

0B2VALSOL(2009).14 31/7/09 12:49 Página 77

78 Literatura



1. Digues una de les raons que explica, segons Fuster, el refúsque Sagarra va sentir pel noucentisme.

Que el noucentisme literari va ser un moviment essencialmentburgés, mentre que Sagarra era de procedència aristocràtica.

2. Encara que Sagarra, com Josep Pla, va restar al marge del nou-centisme, no va deixar d’admirar-ne alguns aspectes. Quins?

Van admirar el treball i l’ambició del noucentisme, l’esforç deconsolidació cultural que va representar tota la sèrie de realitza-cions culturals d’aquest moviment.

3. Què és un kulak? Per què l’aristòcrata i el kulak temen el bur-gés?

El terme kulak fa referència als propietaris rurals russos, quearrendaven les terres o les explotaven amb la feina dels llaura-dors que no tenien terres. Temen el burgés, perquè la burgesiaés una classe que desplaçarà i eliminarà, a la llarga, tant els kulakscom els aristòcrates.

4. Coneixes cap cantant que haja musicat poemes de Sagarra?

Lluís Llach ha musicat dos poemes de les Cançons de rem i de vela: «Vinyes verdes vora el mar» (dins el disc Campanades amort) i «Entre les barques quan passa l’amor» (dins el disc Bressolde tots els blaus). Ovidi Montllor, poc abans de morir, quan ja estavamolt malalt, va gravar tot un disc amb cançons i recitacions dediversos poemes de Sagarra. Aquestes gravacions han estat edi-tades en un dels CD del cofret Ovidi Montllor. Antologia, 13 CD,amb el títol d’Ovidi Montllor diu Sagarra. Aquest disc és una anto-logia excel·lent de la poesia de Sagarra. Només que la veu del’Ovidi, ja esquerdada pel càncer, fa patir.

5. Quin balanç es pot fer del noucentisme?

D’una banda, Josep Maria de Sagarra queda al marge del movi-ment noucentista, perquè en la seua obra la referència a les coses immediates, al que ell mateix anomenava «la literatura delmón», pren tot el protagonisme enfront del voluntarisme cultu-ralista del noucentisme. Se’n separa també quant a l’ús i la con-cepció de la llengua literària. En prosa i en vers, Sagarra va ferservir un català literari àgil i ric de matisos, que no perd mai elcontacte amb la llengua col·loquial. D’altra banda, Sagarra va admirar i va aprofitar l’esforç de consolidació cultural que va representar el noucentisme, sobretot la reforma lingüística dePompeu Fabra.



Escriu una descripció en prosa del cementiri dels mariners.

És un cementiri de parets blanques, sense arbres ni cloquers, envoltat de vinyes, situat a la costa, molt a prop de la mar, sobreun rost grisenc.

Quines qualitats morals hi apareixen associades?

La pau, la indiferència, el repòs, la resignació.

Quins versos marquen el contrast que s’estableix entre els hu-mans i el cementiri?

Els versos 65-66: «Ells fan la ruta de la pobresa, / tu fas el somnide l’infinit.»

Per què els humans obliden l’existència del cementiri delsmariners?

4

3

2

1

Perquè han de treballar durament per a viure. La vida dels pes-cadors és tan dura que, paradoxalment, els fa oblidar l’existènciade la mort.

Quina imatge de la mort simbolitza el cementiri?

La mort com un fet quotidià, com una manera clara i tranquil·lad’encarar la vida, alegre i trista alhora.

La personificació és un dels recursos retòrics més utilitzatsper Sagarra en la seua poesia. Assenyala’n els exemples quetrobes en aquest poema.

N’hi ha molts: «el vent afina» (v. 1), «veus una mica de mar» (v. 6),«i encara et poses tot de puntetes» (v. 7), «ni tu l’esveres ni pensaen tu» (v. 18), «i sempre un clima d’indiferència» (v. 31), «les fus-tes fartes» (v. 33), «I ningú pensa que tu respires» (v. 39), «I ve queun dia la veu rossola / d’una campana llagrimejant» (v. 41-42),«La caixa llisa puja la costa; / tu ni la mires: ja saps qui és. / Sensreverència reps el teu hoste» (v. 45-47), «Tu ho saps compren-dre» (v. 61), «Tu saps comprendre totes les coses» (v. 63), «tu fasel somni de l’infinit» (v. 64), «també et resignes a llur oblit» (v.68), «Perquè et resignes, perquè t’adones» (v. 69), «i em vivifi-ques» (v. 75).

Comenta el sentit de la comparació que apareix en la primeraestrofa.

«Com una morta gavina» fa referència al color blanc del cemen-tiri, a la seua immobilitat, a la seua funció i a la seua forma estesai aplanada.

Quines metàfores fa servir Sagarra en la tercera estrofa per areferir-se al cementiri?

«Esquena mansa» és una metàfora que fa referència a la formafísica del cementiri: una edificació plana, solitària i, per tant, tran-quil·la, mansa. El «pacífic hostal dels morts» és una metàforatransparent per a designar l’indret.


Per què diu l’autor que a vegades sent un desig irrefrenabled’anar al port?

Perquè de vegades sent un desig d’escapar de la vida conven-cional i còmoda de cada dia. Al port creu trobar una sinceritat i una vivacitat que no hi ha en la vida de la ciutat.

Quin contrast estableix Sagarra entre el port i la platja?

El port suggereix a Sagarra un desig de córrer espais; la platja, encanvi, un renunciament a allunyar-se’n massa, una indiferència i una resignació davant de tots els misteris de l’espai.

Quin és el recurs expressiu més utilitzat per Sagarra en aquesttext?

La personificació i la comparació.

Identifica les metàfores que apareixen en el segon paràgraf i explica’n el sentit.

N’hi ha tres. La primera es refereix als ports com als ossos i a lesentranyes de les ciutats, perquè és al port on es veu d’una maneramés clara el funcionament econòmic d’una ciutat; la segona és«grans cossos urbans», en referència a les ciutats; finalment, latercera és la «malaltia de créixer» de les ciutats.

Quina funció lingüística predomina en aquest text?

La funció expressiva: tot l’article està dedicat a expressar lesemocions, els sentiments i els estats d’ànims suggerits pel con-trast entre el port i la platja. I també la funció poètica: l’estil quehi fa servir Sagarra és tan brillant i imaginatiu que constantmentcrida l’atenció sobre ell mateix.

5

6

8

7

13

12

11

10

9

PAU

0B2VALSOL(2009).14 31/7/09 12:49 Página 78


Quins són els mecanismes principals de cohesió textual que hifa servir Sagarra?

L’anàfora: hi ha mots molt insistits com «port» i «ciutat», que devegades són reemplaçats per expressions sinònimes equivalents.I la puntuació, que predomina clarament sobre els connectorsper a cohesionar les oracions del text. També la coordinaciódomina sobre la subordinació.


Resumeix les característiques de la societat descrita per Sagarraen aquest fragment de Vida privada.

Una societat entusiasmada i enlluernada per un pretés progrésmaterial, basat en el luxe i en l’exhibicionisme. En fi, una societatque es deixa seduir per una política de grandes eventos. Senseassenyalar amb el dit, que això està lleig, no es pot deixar de remarcar l’actualitat de la novel·la de Sagarra.

De quina manera s’organitza la descripció dels efectes que vatenir a Barcelona l’Exposició Internacional de Montjuïc? Coms’introdueix aquesta descripció en el paràgraf primer?

A partir de tot un seguit d’exemples acumulatius. S’hi introdueixde manera directa en la tercera frase, en assenyalar que l’ExposicióInternacional de Montjuïc va marcar el moment més brillant dela vida pública de Barcelona.

Quins mots i quines expressions del paràgraf primer fan refe-rència a l’esclat d’entusiasme i de luxe que va provocar l’expo-sició de Montjuïc?

L’exposició de Montjuïc va marcar els moments de més xarol. Totala parada d’ànimes que el lector va poder contemplar una nit en lafesta d’Hortènsia Portell acabà de fer la roda del paó; llançà coetspels ulls i serpentines per la boca. Aquell estiu va ser una estaciófosforescent; les carrosseries més lacades, els yachts més càndids imés ripolinats, feien fer pampallugues a tots els enllustrabotesd’Almeria que doblegaven l’espinada vora el monument de Colom ien les terrasses de la plaça de Catalunya. Els cabarets van tornar asegregar el xampany gelat com en el bon temps de la guerra. Elshotels de Barcelona no podien dar l’abast; tothom que guardavaun catre sobrer o una habitació destinada a les puces, va tenir de re-llogat un canonge d’Extremadura o una peixatera de Portbou;s’arribaren a parar matalassos dalt de les teulades, i a fer servir elsparallamps de penja-robes. Barcelona bullia, tot era un sofregit degrandesa i de campi qui pugui.

Explica el sentit de les comparacions de l’últim paràgraf.

La primera comparació (es compara una multitud de gent ambun formiguer) és tòpica i té la funció d’intensificar més encara,per contrast, la segona comparació, molt sorprenent i desenvo-lupada ensems. En realitat, el que fa aquesta segona comparacióés capgirar la primera. En comptes d’expressar la gran quantitatde gent, la multitud, la segona comparació en ressalta la qualitat,el caràcter moral: les persones són, ras i curt, formigues, insignifi-cants com les formigues, malgrat tot l’entusiasme que despre-nen.

Maria Nunes ha assenyalat, referint-se a la prosa de Sagarra,que «les relacions que estableix entre els elements del pla reali els del pla figurat sorprenen perquè van del més insòlit almés extremadament elemental, sempre acompanyades d’unpunt d’ironia distanciadora». Il·lustra aquesta observació ambalguns exemples extrets del text.

La comparació que acabem de comentar. També n’hi ha moltsexemples en el paràgraf primer, que han quedat especificats enla solució de l’activitat 17.

En la segona part de Vida privada hi ha aquesta famosa des-cripció de Primo de Rivera. Compara-la amb les dues frasesque li dedica en el fragment reproduït en aquesta pàgina:

20

14

15

16

17

18

19

A les dotze ben repicades es produí un gran avalot, i una menad’«aaah!»… Cinc o sis persones estiradíssimes acabaven d’en-trar a la casa. Entre ells hi havia un home alt, d’escàs cabellblanc, colorat, fatigat, vulgar, barreja entre inspector de policia ijugador de set i mig, i amb alguna cosa d’eclesiàstic i de domadorde tigres. Aquest home era el general Primo de Rivera.

a) Quins aspectes de Primo de Rivera ressalta Sagarra en lesdues descripcions?

b) Quins procediments s’hi fan servir per a caracteritzar eldictador?

Totes dues en ressalten l’aspecte grotesc i vulgar alhora. Cal des-tacar la referència indirecta a l’alcohol que apareix en les duesdescripcions: «una armilla de fantasia de color de conyac» i «colorat», respectivament.


Quines característiques tenien els alumnes que havien estu-diat als jesuïtes?

Eren una mica timorats a causa de l’educació religiosa que havienrebut; hi havia moltes coses que els feien por i moltes altres queignoraven. Per contra, uns quants tenien una certa vanitat pel fetd’haver estudiat als jesuïtes.

Quin era el canvi principal que experimentava la vida dels estudiants en passar a la universitat? Penses que hui és el mateix?

L’autèntica topada amb el món real.

RESPOSTA LLIURE. [Exemple: Probablement, no tant com abans. Sem-bla que, com moltes altres coses, aquesta «topada amb el món»també s’ha avançat i ara es produeix en el pas de l’escola a l’ins-titut. De tota manera, el pas de l’institut a la universitat repre-senta per a molts joves un augment considerable de la indepen-dència i de l’autonomia personal, sobretot en els qui no tenen eldomicili familiar a prop de la facultat on han d’estudiar i han deposar-se a viure en un pis amb altres estudiants. I ara hi ha tam-bé l’Erasmus: més autonomia i a més distància.]

Quina és la gran lliçó universitària que destaca Sagarra de launiversitat de la seua època?

Aquesta lliçó universitària consistia, per a Sagarra, en «una menade luxe moral que permetia a l’alumne passar una colla d’anysgronxant-se en el dolcíssim balancí de la irresponsabilitat». Pro-bablement els universitaris actuals continuen gronxant-se enaquest «dolcíssim balancí». L’estudiant, normalment, no té respon-sabilitats professionals ni familiars. Sempre que els pares paguen,és clar.

Explica el sentit de la primera frase del paràgraf segon. Quinprocediment expressiu hi fa servir Sagarra?

El vestíbul universitari i el pati de la Facultat de Dret eren un espai on es reunien estudiants de procedències i caràcters moltdiversos. La metàfora.

Quins tipus de relació (coordinació / subordinació, ordenaciólògica, temporal, etc.) s’estableixen entre les oracions del pri-mer paràgraf? Quins elements s’hi utilitzen per a assenyalaraquestes relacions?

Les oracions del primer paràgraf es relacionen principalmentmitjançant la juxtaposició o la coordinació. Aquesta relació s’asse-nyala en el text amb la puntuació o amb locucions conjuntivescom «per molt que» (equivalent a la conjunció concessiva «encaraque»), «en conseqüència», «encara» (continuïtat) i «per contra»(oposició).

Comenta el sentit de l’última frase d’aquest text.

La gran sort de l’estudiant és poder prendre’s les coses de bromaen qualsevol moment del dia.

26

21

22

23

24

25

0B2VALSOL(2009).14 31/7/09 12:49 Página 79

80 Literatura


Quins aspectes destaca Josep Maria de Sagarra de la mar deles Antilles?

L’estructura finíssima de les palmeres emergint de l’aigua, queSagarra anomena un punt dolç aquàtic i vegetal i, sobretot, lavarietat dels colors d’una mena transparent i translúcida.

Amb què compara l’arquitectura de la ciutat de la Pointe-à-Pitre? Què vol expressar amb aquesta comparació?

Amb una construcció feta amb un joc de cartes velles. Una ciutatconstruïda de qualsevol manera, amb materials poc consistents.Una construcció pobra i desmanegada.

Quin contrast estableix Sagarra entre la mar i la ciutat colonial?

L’aspecte fresc i angelical, una mena de cosa d’un altre món, lariquesa i la delicadesa de la mar de les Antilles, contrasten ambla misèria i el desmanegament de la ciutat colonial.

Quin ordre segueix l’exposició del text? Quins referents tem-porals s’hi fan servir per a organitzar-la?

Una ordenació temporal. Sagarra hi descriu la mar i la costa amesura que les va veient en el seu viatge, amb la qual cosa acon-segueix un efecte d’immediatesa, gairebé cinematogràfic.Aquesta ordenació és clarament organitzada amb referentstemporals com «A les cinc del matí», «Cap a les sis», «A mesuraque ha anat clarejant», «Amb la primera coloració solar», situatsal principi de cada paràgraf.

Què és, per a Sagarra, el més difícil de descriure d’aquest pai-satge? Penses que ho aconsegueix?

L’estructura de les palmeres emergint de l’aigua i la qualitat d’al-guns colors. Concretament, Sagarra escriu que «el nacre transpa-rent, el rosa transparent i el verd transparent, no hi ha manerade copsar-los ni a força de malícia ni a força d’intel·ligència». Peròcom a mínim, Sagarra els suggereix i en remarca precisament ladificultat de descriure aquests colors tan particulars o recorda,per al cas de les palmeres, la pintura xinesa.

Resumeix amb les teues paraules com era, segons Sagarra, laciutat de la Pointe-à-Pitre.

Era un port colonial que feia una impressió de pobresa. Les caseseren de fusta i estaven mig despintades; no hi havia cap menad’ordenació urbanística. Els únics edificis importants eren unaconstrucció de ciment, molt lletja, i una catedral de la fi del XVIII

d’aspecte grotesc.


Quina és, segons Narcís Garolera, la clau de l’èxit de la prosade Sagarra?

Un estil brillant i imaginatiu combinat amb un català no massaallunyat de la llengua col·loquial, que confereix a la prosa de Sagar-ra una naturalitat expressiva, que és un dels atractius principalsdels seus articles periodístics.

Quines són les característiques principals de la prosa perio-dística de Sagarra?

Hi tracta una temàtica molt diversa amb una llengua acostada allector i un estil brillant i imaginatiu, basat en l’ús de la comparació,de la personificació i de la imatge.

Il·lustra aquestes característiques amb alguns exemples ex-trets de l’article «El port i la platja», de la pàgina 157.

Comparacions: «Una ciutat sense port o sense un gran riuque la renti de cap a cap, em dóna la sensació d’una cosa ofe-gada, com si no tingués boca per respirar.» Personificacions:«Evidentment, el port és aquell lloc de la ciutat que respira uncert internacionalisme, i un afany de comerç i de pirateria.»

27

28

29

30

31

32

1

2

3

Imatges: «Els ports vénen a ésser els nervis i les entranyesque mouen aquests grans cossos urbans que tenen la malaltiade créixer i complicar-se cada vegada més.»

Narcís Garolera esmenta en el seu comentari algunes de lestemàtiques tractades per Sagarra en els seus articles. En quinad’aquestes temàtiques es podria incloure l’article «El port i la platja»?

En la dels apunts impressionistes sobre ciutats i paisatges, que Sagarra sap mostrar suggestius, sensuals i plens de caràcter.

A quin públic s’adreçava Sagarra en els seus articles? Quin català hi feia servir?

Al públic normal i corrent, poc habituat encara a llegir en català.Per aquesta raó feia servir una llengua no massa allunyada delllenguatge col·loquial.


En què consisteix, a parer del narrador, la grandesa de l’artveritable?

La grandesa de l’art veritable consisteix a fer-nos retrobar o afer-nos conéixer aquella realitat de la qual vivim lluny i de laqual ens separem més a mesura que ens integrem en la vidarutinària i convencional.

Per què, segons el text, «només mitjançant l’art podem sortirde nosaltres»?

Perquè gràcies a l’art podem veure, en lloc d’un únic món, elnostre, els mons d’artistes originals i molt diferents.


En aquest poema Sagarra descriu un paisatge de la nostraterra, típicament mediterrani. Assenyala tots els elementsque ens permeten identificar-lo com a tal.

La vinya, les referències al clima —«del verd en l’hora calenta» (v. 17)—, el llagut, la gavina.

La descripció d’aquest paisatge s’efectua a través de diversosmoments del dia. Quins?

Matí —«verdes a punta de dia» (v. 32)—, migdia —«del verd enl’hora calenta» (v. 17)— i capvespre —«verd suau de cap altard…» (v. 33).

Quines qualitats i quins sentiments s’associen a les vinyes?

Qualitats: les vinyes són verdes, fines, suaus i molt a prop de lamar. Sentiments: el «dolç repòs», la soledat.

L’adjectiu verd apareix insistentment en aquest poema. Quinefecte penses que cerca el poeta?

La repetició de l’adjectiu, a més d’insistir en allò que les vinyesrepresenten per al poeta —la vida i l’esperança, connotació delcolor verd—, actua com una mena de conjur màgic perquè esfaça realitat el prec que apareix al final del poema: «Feu-nossempre companyia» (v. 34).

La figura literària que més utilitza Sagarra en aquest poemaés la personificació. Assenyala’n tots els casos.

Les personificacions presents en el text analitzat són les se-güents: «ara que el vent no remuga» (v. 2), «teniu la fulla poruga»(v. 4), «cap al mar vincleu el cos / sense decantar-vos massa» (v. 13-14), «Vinyes verdes, soledat / del verd en l’hora calenta» (v. 16-17), «Vinyes que dieu adéu» (v. 21), «que ara neix i que arafina» (v. 24), «Dins del cep s’adorm la tarda» (v. 27), «Feu-nossempre companyia» (v. 34).

PAU

PAU

5

4

4

5

1

2

1

2

3PAU

0B2VALSOL(2009).14 31/7/09 12:49 Página 80


Mesura els versos d’aquest poema. Quin metre ha fet servirl’autor?

Són heptasíl·labs.

Quin tret semàntic comparteixen les paraules que rimen entresi en els versos 2 i 4, i 7 i 9?

En el cas de «remuga» i «poruga», el temor; en el de «userda» i«verda», el color verd.

Quins altres procediments expressius pots identificar enaquest poema?

L’al·literació —«Vinyes verdes vora el mar»—, el paral·lelisme —el primer vers de cada estrofa es repeteix al final d’aquesta—,la metàfora —«dins del cep s’adorm la tarda» (v. 27)— i la sinèc-doque —«vora la vela que passa» (v. 12).

Per què l’obra de Josep Maria de Sagarra queda al marge delnoucentisme?

L’obra i la personalitat de Sagarra queden al marge del movi-ment noucentista, perquè en la seua obra, la referència a les coses

6

9

7

8

immediates —la varietat de la gent i del paisatge, els objectes iles sensacions—, el que ell mateix anomenava «la literatura delmón», pren tot el protagonisme enfront del voluntarisme cul-turalista del noucentisme. Sagarra va defugir també l’actitudelitista típica d’aquest moviment, perquè estava convençutque «l’escriptor havia d’anar al camp del lector, i no del lectorerudit o savi, sinó de l’home del carrer». Per això se’n separaquant a l’ús i la concepció de la llengua literària.

Quines són les característiques principals de la llengua poèticade Sagarra?

La veu poètica de Sagarra es caracteritza per la sensualitat musi-cal del llenguatge i per la capacitat de reproduir plàsticamentsensacions i paisatges. Relacionada ben estretament amb el seuteatre en vers, és una poesia concebuda per a ser escoltada, basada en uns recursos inequívocament orals, amb un ritmemarcat i poderós, i que, a diferència de la forma continguda icontrolada de la poesia característica del moviment noucentista,renuncia a establir una distància entre el poema i la realitat im-mediata.

10

0B2VALSOL(2009).14 31/7/09 12:49 Página 81

0B2VALSOL(2009).14 31/7/09 12:49 Página 82

15. Els antinoucentistes. Josep Pla 83


3.1. Unes memòries personals i col·lectives

pàgina 213

1. Josep Plapàgina 211





1. L’inici d’El quadern grispàgina 215

2. La narrativa de Plapàgina 216

3. La imaginació de la realitat: la catedral submergida

pàgina 217

4. La reflexió assagísticapàgina 218

5. La concepció de la literaturapàgina 219

2. Una vida dedicada a la literatura

pàgina 212

3. El quadern grispàgina 213

4. Un estil i una visió del mónpàgina 214

6. Retrat d’un homenot: Pompeu Fabra

pàgina 220

15 Els antinoucentistes.Josep Pla

0B2VALSOL(2009).15 31/7/09 12:51 Página 83

84 Literatura



1. Quina manera d’escriure va oposar Josep Pla al noucentismeliterari?

Una llengua deliberadament clara, precisa i natural, que s’oposavaa l’estil academicista i preciosista característic dels noucentistes.

2. Quin és el punt més important en què l’obra de Pla s’oposa alnoucentisme?

En la mateixa concepció de la literatura. Pla rebutja una literaturaque defuig o perd el contacte amb la realitat de les coses.

3. Quina funció assignava Pla a la literatura?

Un funció testimonial. Per a Pla, com ell mateix va recordar, «la literatura és el reflex d’una societat determinada en un determinatmoment». Per això Pla va practicar tots els gèneres propis d’aquesttipus de literatura: retrats i semblances, llibres de viatges, cròni-ques i reportatges, biografies, memòries, diaris i relats d’expe-riències.

4. Quins títols coneixes de l’obra de Pla?

RESPOSTA LLIURE. [Alguns dels títols més coneguts de Pla són El qua-dern gris, Vida de Manolo, El carrer Estret, la sèrie de retrats litera-ris Homenots i alguns llibres de viatges com Cartes d’Itàlia.]

5. Has llegit cap dietari o cap llibre de memòries? Quines dife-rències presenten aquests gèneres respecte de la novel·la?

En cas que la resposta siga negativa, cosa que és ben probable, es pot preguntar als alumnes si coneixen algun títol d’aquestsgèneres. Per exemple, és possible que, com a mínim, hagen sentitparlar del Diari d’Anna Frank. També es poden referir a autorsque han estudiat en les unitats anteriors, com ara Josep Maria deSagarra, que va escriure unes Memòries. També són importantsles memòries de Gaziel, que va publicar amb el títol de Tots els camins duen a Roma. Tant la literatura anglesa com la francesa tenen una llarga tradició de memorialistes. En la literatura espa-nyola no n’hi ha massa exemples, però cal destacar-ne les de PíoBaroja. Finalment, en un últim esforç perquè els alumnes vegenque el seu professor o professora els està parlant de coses reals,se’ls pot preguntar si coneixen algun personatge famós que hajaescrit les seues memòries, encara que siga amb l’ajuda d’algunnegre. Segur que en coneixen més títols que no nosaltres.

La diferència fonamental és que el dietari i les memòries, encaraque també són literatura, no són gèneres de ficció com la novel·la. Una altra qüestió, molt interessant també, és que algunesmemòries recorren a procediments novel·lístics i que algunes novel·les juguen amb la «ficció» de presentar-se no com a tals,sinó com un manuscrit trobat per l’escriptor, que aquest s’ha limitat a transcriure, i que no constituiria una ficció, sinó un testi-moni real. Els encreuaments entre aquests gèneres són, per tant,constants. Ara es publiquen moltes biografies novel·lades, queels crítics del món anglosaxó anomenen faction, un gènere hí-brid entre fiction —novel·la, conte— i non fiction —memòries,diaris. El mateix El quadern gris es presenta com un diari de joventut, però se sap que Pla el va reelaborar amb molta profun-ditat en la maduresa.



Quines informacions proporciona aquest text?

L’edat de l’autor —vint-i-un anys—, l’ocupació —estudia a launiversitat—, el que fa al poble, on s’està ara, ja que han tancatla universitat a causa d’una epidèmia de grip, la seua situació

1

individual i personal al marge dels pares, però també del germà,l’ambient familiar, un gran primer tret de la personalitat de lamare i el que opina de la carrera. De tot el que diu es pot començara deduir com serà la seua personalitat.

Quina situació personal descriu aquest diari? Quina relació hité la decisió de començar un dietari?

Un estat personal d’indefinició i desorientació: està estudiantuna carrera que no li agrada. S’adona que el fet d’haver fet vint-i-un anys exigeix, almenys familiarment, una actitud més com-promesa i responsable.

Explica quina és la relació que s’estableix entre l’estat deltemps meteorològic descrit en el text i l’estat d’ànim personalde l’autor?

El cel és gris i baix, cau una pluja densa i pausada que fa unafressa sorda i llunyana; el silenci sembla que es palpa. La grisor ila monotonia del temps contrasta amb la inquietud del narradori ressalta, al mateix temps, el balanç gris i insignificant que pre-senta la seua vida a la ratlla dels vint-i-un anys.

Amb quins adjectius s’hi refereix Pla a la pluja? Quina infor-mació nova amb relació a l’anterior aporta cada un d’aquestsadjectius?

Fina, densa, pausada. Cada adjectiu descriu una qualitat d’un ordrediferent. «Pausada» fa referència a la manera com cau la pluja,mentre que «fina» i «densa» descriuen dos aspectes de la consis-tència de la pluja.

Lluís Bonada ha assenyalat que «la precisió, el relleu i la sor-presa són característiques principals de l’adjectivació planiana.Quan vol donar molta força als adjectius, generalment es refereixen a qualitats diferents de l’objecte descrit». Quinesqualitats del «pa de pessic» descriuen els tres adjectius quel’acompanyen en aquest text?

«Deliciós» fa referència al sabor; «daurat», al color i a l’aspecte;«flonjo», a la textura i a la consistència.

Pla contrasta l’amplitud de les frases i en varia l’ordenació sin-tàctica per tal d’aconseguir un estil més amé. Il·lustra aquesttret de l’estil de Pla amb l’anàlisi del primer paràgraf.

El paràgraf primer està format per huit frases que val la penanumerar:

«[1] Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Univer-sitat. [2] D’ençà d’aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. [3] Som dos estudiants desvagats. [4] El meu germà, que és un gran afeccionat a jugar a futbol —malgrat haver-s’hi ja trencat un braç i una cama—, el veig purament a les hores de repàs. [5] Ell fa la seva vida. [6] Jo vaig tirant. [7] No enyoro pas Barcelona i menys la Universitat. [8] Lavida de poble, amb els amics que hi tinc, m’agrada.»

Com ha comentat Lluís Bonada («El quadern gris», de Josep Pla.Ed. Empúries), en la primera oració del paràgraf primer, el fetmés important, la clausura de la universitat, és situat al final, i lescauses, al començament. La segona oració podia acabar amb laparaula «casa», però Pla l’allarga amb dos complements cir-cumstancials més, «a Palafrugell» i «amb la família». La tercerasorprén pel seu to categòric: subjecte sobreentés, «el meu ger-mà i jo», verb copulatiu i predicatiu. La quarta inclou al mig de lafrase principal dues oracions subordinades, una introduïda ambel relatiu «que» i l’altra, subordinada de la primera, entre guio-nets. Les dues frases següents, 5 i 6, tenen la mateixa disposiciósintàctica perquè ens parlen de coses similars, el que fa el seugermà i el que fa l’autor. Les podia haver enllaçat amb la conjun-ció «i» i convertir-les així en una sola oració, però aleshores hauria

4

3

2

5

6

PAU

0B2VALSOL(2009).15 31/7/09 12:51 Página 84

8515. Els antinoucentistes. Josep Pla

imitat la construcció de la posterior: «No enyoro pas Barcelona i menys la Universitat». La frase final del passatge manté una vegada més l’interés fins a l’última paraula. El lector, com ha defer amb «el meu germà» de la quarta frase, ha de reconstruirmentalment l’oració després de veure’s obligat a seguir un com-plement, «amb els amics que hi tinc», que és una incisió al migde la frase principal, «la vida del poble m’agrada». A més, dónamés interés, més expectació, començar amb «la vida de poble»,que no amb «m’agrada», ja que en aquest segon cas el lector es-taria a l’espera de saber el «què» li agrada; la sorpresa no seriatan gran.


Quina mena de vida feia Pardal al poble?

Pardal tenia dona i dos fills, era un bon pescador, sabia cuinar i vivia content. S’emborratxava per les dues o tres grans festivitatsde l’any, apallissava la dona i tot seguit se n’anava a la taverna acantar. La resta de l’any Pardal era un bon pare de família i unhome prudent que no feia mal a ningú. Li agradava enraonar i parlava sovint amb els estiuejants.

Per què tots van començar a dir que Pardal era un animal?Quins efectes va produir en la seua vida aquest fet?

Perquè un dels estieujants ho va dir, que Pardal era un animal,quan aquest li va comentar que sabia llegir per a la seua desgràcia.La conversa entre Pardal i l’estiuejant va ser molt comentada i tothom va començar a dir, sempre que s’esmentava Pardal, queera un animal, com una fórmula proverbial.

Tot això va fer que Pardal quedara com estigmatitzat. La dona elva abandonar al cap de poc. Entre aquest fet i el fet que tothomrepetira que era un animal, el narrador insinua que hi ha unacerta relació de causa-efecte.

Quin sentit té la decisió de Pardal de vendre el tros de cemen-teri que li pertoca?

Vol trencar totalment amb un lloc i una gent que, volent o sense,l’han convertit en un desgraciat d’una manera poca-solta i ab-surda.

Sense a penes desenvolupament narratiu, l’obra Història dePardal està polaritzada a l’entorn d’una anècdota que dónasentit, des de l’òptica del narrador, a tota una vida. Quin pensesque és el sentit de la vida de Pardal? Quines reflexions et sug-gereix aquesta història? Raona la teua resposta.

La vida de Pardal es podia considerar harmònica, perquè viviacontent i feliç, totalment integrat en el seu medi. Aquesta har-monia va ser trencada a partir d’un conversa intranscendentque s’amplifica cada vegada més a causa de la maledicència i inconsciència de la gent. La manera com els altres ens veuen i parlen de nosaltres pot arribar a tenir conseqüències imprevis-tes i poden influir enormement en la vida d’una persona.


Per què diu Pla que el fons de la mar seria el medi més naturali més adequat del temple de la Sagrada Família?

Perquè l’arquitectura de Gaudí respon a un esforç per portarl’arquitectura a la naturalesa. En el temple de la Sagrada Famíliava intentar d’emmotlar les coses de la naturalesa i inserir-les enel temple. Imaginar el temple al fons del mar i en una llum sub-marina subratllaria el caràcter de manifestació geològica, natural,del temple, i no el fet de ser una obra calculada i pensada.

Per què, si s’imagina el temple submergit en el fons de la mar,l’«ideal arquitectònic de Gaudí queda llavors claríssim»?

Perquè el temple, al fons del mar, hi hauria perdut el seu caràcterd’obra feta i hauria semblat una manifestació geològica més dela naturalesa: l’estructura del temple s’hauria anat carregant de

12

8

7

9

10

11

deposicions minerals i, a sobre, s’hi haurien format protuberàncies,esquerdes i coves que li haurien donat el caràcter informe de lavida còsmica. Una vasta biologia animal i botànica palpitariaentorn i al voltant de la massa imprecisa.

Quina semblança traça Pla entre la llum submarina i la llumde la lluna? Quin efecte hauria produït la llum submarina sobre el temple de Gaudí?

Totes dues, la llum de la lluna i la llum submarina, són d’una lluminositat esmorteïda i una mica tèrbola.

El punt de fredor tèrbola que caracteritza la llum del fons delmar hauria mantingut el temple en una imprecisió incerta. Alfons del mar i amb la llum submarina, la Sagrada Família produiriauna impressió d’un naturalisme màgic, irreal i fantàstic.

A què penses que es refereix Josep Pla amb les expressions«formigueig primigeni» i «pàlpit primigeni»? Argumenta lateua resposta.

Al moviment agitat i regular de la vida botànica i animal del fonsdel mar. «Primigeni» fa referència al fet que sembla que la vidas’està formant.

Al teu parer, quines serien les formes de la biologia animal i botànica que palpitarien en aquest «formigueig primigeni»?Quin sentit té l’expressió «el somnambulisme dels rèptils»?

Peixos, crustacis, algues, plantes, etc. «Somnambulisme dels rep-tils»: es mouen lentament, com si estigueren adormits.


Estàs d’acord amb Pla quan diu que l’observació de la màximade La Rochefoucauld li sembla exacta?

RESPOSTA LLIURE. [És important que, de primer, els alumnes enten-guen i expliquen el sentit d’aquesta màxima. Les persones febles no poden ser sinceres, perquè la seua sinceritat pot pro-vocar la reacció contrària, agressiva o no, dels altres, més fortsque no elles. La simulació, el silenci, poden ser, per tant, una tàc-tica defensiva, de prudència. Es podria argumentar, però, que la falta de sinceritat de les persones, febles o no, es pot girar encontra i produir l’efecte contrari del que es volia aconseguir. La sinceritat podria ser un recurs per a guanyar-se la confiançad’aquells que són més forts.]

La primera nota s’obri amb una afirmació de caràcter general:«La vitalitat és la clau de tot.» A quins aspectes concrets la refereix després?

A la vitalitat intel·lectual, comcretament a la memòria. A la capa-citat de gaudir i de sofrir.

Quines són les quatre coses importants que per a Josep Plafan sentir el present? Quines ho són per a tu?

Les sensacions de l’amor, les satisfaccions de l’amor propi, els diners i el passat. La segona part de l’activitat, RESPOSTA LLIURE.

Per què, a parer seu, el passat és un element del present?

Perquè se’n senten les conseqüències. Perquè el passat té moltde pes en la nostra vida actual i perquè la memòria actua i intervéen el present d’una manera molt viva. Finalment, el passat formapart del present perquè en la concepció del temps humà tot éspresent.

En què consisteix per a Pla llegir bé? Per què diu que és dolorósi difícil? Hi estàs d’acord? Pots esmentar cap llibre que t’hajacostat de llegir, però que al final t’haja agradat?

Per a Pla llegir bé consisteix a llegir posant atenció en les coses,pausadament, mirant-les bé, d’una manera concentrada i atenta.Llegir d’aquesta manera és dolorós i difícil perquè implica un granesforç. L’estat natural de l’home no és l’atenció, sinó la dispersió.

20

13

14

18

17

16

15

19

0B2VALSOL(2009).15 31/7/09 12:51 Página 85

86 Literatura

RESPOSTA LLIURE. [Contra el que escriu Pla es podria dir que, de vega-des, o molt sovint, val la pena abandonar un llibre que per unmotiu o un altre es resisteix i passar a un altre. El mateix Pla reco-neix que només va poder llegir bé la Divina comèdia passada laratlla dels quaranta anys. En fi, es poden presentar argumentstant a favor com en contra d’una lectura basada en l’esforç i l’aten-ció o una lectura més lliure, més personal, més dispersa i hedonista.Segurament, totes dues presenten avantatges i inconvenients.]

Compara aquesta nota de Pla amb Del mètode per a llegird’Eugeni d’Ors, reproduït en la UNITAT 12. Quines semblances i quines diferències hi trobes?

D’Ors, com Pla, reivindica una lectura basada en l’esforç i en l’acti-vitat del lector, perquè l’interés per un llibre té el seu origen enel que el lector hi posa i, per tant, en el seu esforç. Pla, de totamanera, insisteix, més que en l’esforç, en la necessitat de llegird’una manera atenta i pausada, assimilant bé el que es llegeix.L’esforç, evidentment, n’és una conseqüència, però no en fa unamena d’imperatiu moral com Eugeni d’Ors. El que és molt diferententre tots són els estils respectius: molt més retòric i literari eld’Eugeni d’Ors, més carregosament didàctic, més abstracte, ambel seu gust per contraposar conceptes en majúscula. Pla, en canvi,rebutja de situar el seu text en un pla abstracte i parla de la lectu-ra a partir de referències a la seua experiència personal.


Quina manera d’escriure recomanava Alexandre Plana a JosepPla?

Li recomanava escriure d’una manera directa, sense retòrica i evitar els adjectius rebuscats i la preocupació per l’originalitat.

Resumeix la concepció de la literatura que exposa Pla en elstextos de Notes disperses i de Retrats de passaport.

En la literatura s’ha d’evitar la imprecisió i la vaguetat i convé ba-sar-se en coses concretes: les situacions i les persones referidesen els textos han de trobar-se emmarcats en un temps i en unlloc determinats. La literatura que més s’adapta a aquestes carac-terístiques és la que es basa en documents personals: memòries,records, biografies, correspondències, retrats literaris. Aquest tipus de literatura destrueix la distinció romàntica entre l’homede lletres i un home qualsevol, cosa que dóna a la literatura unaamplitud prodigiosa.

Tria una frase de cada un d’aquests dos textos que sintetitzeaquesta concepció de la literatura.

«En literatura només m’interessen les coses concretes.» (Notesdisperses.), «La literatura no és més que un esforç contra l’oblit.»(Retrats de passaport.)

Què és, a parer de l’autor, el més difícil d’aconseguir en l’escrip-tura?

Descriure els fets, les persones, reproduir l’ambient d’una època(«donar l’aire del temps»).

Quin és l’atractiu principal que troba Pla en la literatura basa-da en documents personals? Comparteixes aquesta preferèn-cia de Pla per aquest tipus de literatura? Justifica la teua res-posta.

Que en aquest tipus de literatura s’elimina la distinció romànticaentre l’home de lletres i un home qualsevol, cosa que dóna a laliteratura una amplitud prodigiosa, «plena de les sorpreses de lavida, magnífica».

RESPOSTA LLIURE. [És important que els alumnes comprenguen quela literatura no es redueix a la narrativa, a la poesia i al teatre. Elsllibres de memòries i les autobiografies, les biografies, els diaris,els retrats literaris, els llibres de viatges, les correspondències,també formen part de la literatura i molt sovint tenen un interésmolt més viu que la literatura strictu sensu.]

26

25

21

24

23

22


Quina relació traça Pla entre l’aspecte exterior de Fabra i elseu caràcter?

Físicament era d’una normalitat absoluta: un senyor de mitja estatura, flac, ben afaitat, d’una presència modesta, d’una gransimplicitat, desproveït de gesticulació, pausat, lent i silenciós.Aquesta aparença exterior de normalitat es reproduïa o era pa-ral·lela al seu caràcter tranquil i calmós, que tant en la conversacom en l’aula o en l’escrit es mantenia en un to natural i col·lo-quial.

Quina era la causa de l’atracció que produïa la figura de PompeuFabra?

Al seu costat la gent se sentia bé, perquè feia la sensació que totel que deia ho podia fonamentar i que no parlava mai del que nosabia. El seu caràcter era tranquil i invariable. Tot plegat feia quela seua persona irradiara una sensació de benestar gairebé físic.

Quin aspecte de la personalitat de Fabra es pot percebre enels seus escrits?

La naturalitat, la precisió i la claredat.

Quins mots de l’últim paràgraf d’aquest text es podrien in-cloure en el camp semàntic del caràcter personal?

Termes com circumspecte, caute, distant, agradable, simpàtic,tabalot, tranquil·litzador, segur.


Lluís Bonada destaca d’aquest fragment del primer dia d’Elquadern gris la gran quantitat d’informació que conté:

«Amb només dues pàgines, sabem l’edat de l’autor, l’ocupació,el que fa al poble, la seva situació individual i personal al margedels pares, però també del germà, l’ambient familiar, un granprimer tret de la personalitat de la seva mare, el que opina de lacarrera.»Assenyala quines informacions concretes dóna Pla sobre cadauna d’aquestes qüestions.

� Edat de l’autor: vint-i-un anys.

� Ocupació: estudiant universitari.

� El que fa al poble: es relaciona amb els amics que hi té.

� Situació personal: se sent desorientat; estudia una carreraque no li agrada i sent que els vint-i-un anys que acaba de ferli exigeixen responsabilitats i compromisos.

� El seu germà: li agrada molt jugar al futbol i a penes el veu.

� L’ambient familiar: poc efusiu i sentimental.

� La mare: nerviosa i obsessionada per l’ordre.

� El que opina de la carrera: pesada i sense interés.

En un text que aparentment és dedicat a parlar del que faaquell 8 de març de 1918, Pla dóna molts detalls autobiogrà-fics. Quins en pots assenyalar?

La seua edat, la carrera que estudia a Barcelona i la vida que fa alpoble, la seua relació amb la família, la falta d’interés per la car-rera de Dret en contrast amb l’afecció per la lectura, la decisió decomençar a escriure un dietari.

Amb quins procediments aconsegueix Josep Pla l’amenitatdel seu estil?

Evitant la monotonia en la disposició de les frases. El lector no hade preveure mai a mitja frase com acabarà ni quina serà la se-güent. I també amb la varietat de temes i amb la novetat infor-mativa d’una frase sobre l’anterior i d’un qualificatiu sobre l’altre.

Quines són les característiques de l’estil de l’escriptor quedestaca Lluís Bonada?

PAU

4

3

2

1

27

28

30

29

0B2VALSOL(2009).15 31/7/09 12:51 Página 86

8715. Els antinoucentistes. Josep Pla

L’economia expressiva, el to sobri i precís amb què parla de fetsconcrets, l’amenitat, aconseguida amb la varietat de temes i defrases.

Quin aspecte de l’obra de Stendhal va influir en l’estil de JosepPla?

L’interés i el gust per una literatura basada en els detalls con-crets. La sobrietat i l’economia expressiva de l’estil. La voluntatd’evitar-ne la monotonia.

Quins procediments fa servir Pla per a lligar els adjectius?

De vegades, els adjectius apareixen lligats únicament amb comes; d’altres, amb comes i una expressió introduïda amb unapreposició; o amb una conjunció; o amb el guionet.


Quins sentiments experimenta Gabriel quan s’assabenta del’amor de joventut de la seua dona per Michael Furey?

Pietat per la seua dona i per ell mateix. Se sent a prop dels mortsi nota que la seua identitat i el món es dissipaven i desapareixien.

Com judica la seua pròpia vida?

Com una existència variable i vacil·lant, grisa; no ha sabut maiexperimentar grans passions.

Quin valor simbòlic té la referència a la neu en aquest text?

La neu és un símbol en aquest text de la immobilitat, de la morten vida dels personatges d’aquest relat. Els morts tenen unapresència més intensa que els propis vius, que porten una vidagrisa, monòtona i sense al·licients.

Quins procediments expressius fa servir Joyce en l’últim paràgraf?

L’enumeració, el paral·lelisme i l’al·literació (queia, cau, calmosacaiguda).


Quina característica de Pisa destaca Pla en el primer paràgrafd’aquest text?

El seu aire resignat, tranquil, de ciutat que ja no té un paper im-portant en la història, i el fet que abans hi arribava el mar.

Quins procediments expressius hi fa servir?

La personificació («aquell aire de resignació mansoia que tenen lesciutats», «Pisa sembla retornar-se i una mica de carmí li puja alfront ivorenc i pàl·lid»), la sinècdoque («les veles llunyanes»), la me-tàfora («tot s’infla una mica de galtes», el «front ivorenc i pàl·lid»),l’adjectivació («verdor una mica aspra», «front ivorenc i pàl·lid»).

Quines característiques de la corba que l’Arno fa a Pisa hi des-criu Josep Pla?

3

2

1

4

3

2

1

6

5

La gràcia i l’elegància. L’Arno, quan passa per Pisa, hi fa una «cor-ba segura, incisiva, d’una majestat dolça i reposada».

Quina sensació experimenta en el Campo Santo?

Una sensació d’aclaparament total, com si haguera quedat esclafat per la pesantor universal. La ineluctabilitat de la mort seli presenta d’una manera natural.

A quins aspectes del noucentisme s’oposa l’obra de Pla?

Pla s’afirma com a escriptor contra Eugeni d’Ors, que inicialmentl’havia enlluernat, i s’oposa al llenguatge afectat i artificiósdels escriptors noucentistes, que converteix la literatura en unaactivitat on es perd el contacte amb la realitat de les coses.

Resumeix la concepció de la literatura de l’empordanés.

Com en Stendhal, un dels seus models, el rebuig de l’afectacióen l’estil és paral·lel al rebuig de l’idealisme literari. Josep Plapensava que «l’escriptor té una responsabilitat total davant del’època que li ha tocat viure. La primera obligació d’un escriptorés observar, relatar, manifestar l’època en què es troba.» I, mésencara, que «la literatura és el reflex d’una societat determinadaen un determinat moment». Aquesta voluntat de donar fe delque l’escriptor ha vist i viscut explica el caràcter intensamenttestimonial de tota la seua obra. Pla va practicar tots els gènerespropis d’aquest tipus de literatura: retrats i semblances, llibresde viatges, cròniques i reportatges, biografies, memòries, diaris i relats d’experiències.

Quins gèneres literaris va practicar al llarg de la seua obra? Esmenta’n dos títols per a cada gènere.

La narració (El carrer Estret, el recull de relats La vida amarga),l’assaig (Les hores, Els pagesos), els llibres de viatges i reportatges(Cartes d’Itàlia, Rússia), les biografies i retrats (Vida de Manolo,Homenots) i els llibres de memòries i dietaris (El quadern gris, Notes disperses).

Explica la relació que hi ha entre l’estil de Pla i la seua visió delmón.

Una característica de l’estil de Pla és la prioritat que dóna a ladescripció de la realitat en termes dels sentits. Aquesta caracte-rística respon tant a una voluntat de ser exacte i clar, com a laseua concepció materialista, irònica i escèptica de la vida.

Què són els Homenots?

Una sèrie de retrats literaris d’una certa extensió sobre persona-litats fonamentals de la cultura catalana del segle XX.

Quines característiques té El quadern gris?

El quadern gris és un dietari dels anys 1920-1921, molt reelaboratliteràriament, en què Pla conta la història de la formació de laseua personalitat humana i literària. Representa la concreció d’unamanera de fer literatura a mig camí entre el dietari, l’autobiografiai les memòries.

4

10

9

8

7

6

5

PAU

PAU

0B2VALSOL(2009).15 31/7/09 12:51 Página 87

0B2VALSOL(2009).15 31/7/09 12:51 Página 88

16. Els antinoucentistes. La poesia d’avantguarda 89


1.1. El cubisme o una nova interpretació de l’espai

pàgina 225

1.2. El futurisme o l’exaltacióindiscriminada de la vida moderna

pàgina 225

1.3. El dadaisme o la negació de totpàgina 226

1.4. El surrealisme o la descoberta del subconscient

pàgina 226

1. Els moviments d’avantguardapàgines 225/226





1. Joan Salvat-Papasseitpàgines 231/232

2. Salvador Dalí: l’aventura del surrealisme

pàgina 233

3. Carles Salvadorpàgina 234

2. La primera avantguarda catalana

pàgina 227

3. La continuació de l’avantguardisme. Influència

del dadaisme i el surrealisme pàgines 228/230

2.1. Joan Salvat-Papasseitpàgina 227

3.1. El grup del Manifest groc.Salvador Dalí

pàgina 228

3.2. L’avantguardisme al PaísValencià. Carles Salvador

pàgina 229

3.3. Josep Vicenç Foixpàgines 229/230

4. Josep Vicenç Foix: poesia en verspàgina 235

5. Josep Vicenç Foix: poesia en prosapàgina 236

16 Els antinoucentistes. La poesia d’avantguarda

0B2VALSOL(2009).16 31/7/09 12:53 Página 89

90 Literatura



1. En què es diferencia l’art d’avantguarda dels corrents artísticsanteriors?

En l’afany de recerca i d’experimentació per a construir un llen-guatge totalment nou respecte de la tradició artística anterior.També, en la incorporació a la creació artística alguns dels ingre-dients més significatius del món modern: l’electricitat, la màquina,els objectes fabricats en sèrie, la velocitat…

2. Quin fet històric del segle XX rau en l’origen de l’avantguardismeartístic?

La Primera Guerra Mundial. Els moviments d’avantguarda repre-senten una reacció contra els poders burgesos que havien con-duït Europa a la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Intel·lec-tuals i artistes van considerar la gran carnisseria que va produiraquesta guerra com una prova de la ruïna de la cultura i la moraltradicionals.

3. Quina actitud van adoptar els moviments d’avantguardadavant de la societat industrial?

Una actitud de denúncia i de provocació.

4. Quins noms pots esmentar de pintors i de músics avantguar-distes?

Pintors: Paul Klee, Picabia, Kandinsky, Picasso, Miró, Dalí, Tàpies,etc. Músics: Schoenberg, Alban Berg, Anton Webern, Varèse, OliverMessiaen, Pierre Boulez, John Cage, etcètera.

5. Quin director de cinema espanyol va estar molt lligat amb elsurrealisme?

Luis Buñuel.



En quin moviment avantguardista es podria incloure aquestpoema? Per què?

En el futurisme. En aquest poema la ruptura formal (ús de paraulesen llibertat i de diferents tipus de lletra, eliminació de la puntuació)es combina amb la del contingut (exaltació de l’agressivitat).

Si la característica principal de l’avantguarda artística és eltrencament de la tradició, què trenca aquest poema?

Pel que fa a la forma, trenca amb la disposició habitual del texten la pàgina, i també amb l’ús de la tipografia, que en aquestpoema presenta tipus de lletra de grandàries diferents i signes matemàtics. Pel que fa al contingut, hi ha una voluntat de denúncia de tots els sistemes que regulen la civilització burgesai una exaltació de l’individualisme i de l’agressivitat.

Qui és la «columna vertebral»? A què fa referència la «sagetade foc»? Com apareix expressada en aquest poema?

Tant la «columna vertebral» com la «sageta de foc» fan referèn-cia al poeta. Salvat utilitza aquestes dues imatges, una estàtica i l’altra dinàmica, per expressar la idea del poeta com un con-ductor de masses i un profeta, que reivindica, d’una forma des-articulada i violenta, un programa meitat nietzscheà i meitatanarquista.

Quins valors hi ataca Salvat? Quins hi reivindica? Expressa-hoamb les teues paraules.

Ataca la compassió, la religió, els sistemes de govern i els filosò-fics, l’experiència i la moral. Reivindica la lluita, la joventut, la voluntat i el dinamisme.

4

3

2

1


Quins recursos visuals fa servir Salvat en «Nadal»? Quina funcióhi fan? Explica també quina funció té la manca de puntuacióque apareix en alguns versos.

La manca de puntuació i el trencament del vers. Com ha comentatJosep Palau i Fabre, «l’absència de puntuació ens obliga a interve-nir de més a prop en el poema, a reconstruir els versos, a endevi-nar-los més que no pas a entendre’ls».

Cada una de les estrofes de «Nadal» ens situa en un pla dife-rent: el món de fora, del carrer; el de la llar, més interior i íntim,que desemboca en el de la consciència del poeta.

� Quines sensacions es descriuen en la primera estrofa?

� Quin ambient es descriu en la segona?

� Quina reflexió hi ha en l’última?

� Primera estrofa: el poeta comença fixant-se en unes sensa-cions que té, del llit estant, en despertar, que corresponen a laimatgeria d’un barri vell i més aviat pobre de la ciutat.

� Segona estrofa: es descriu l’ambient de l’interior de la casa, ala cuina, on preparen el dinar de Nadal.

� Tercera estrofa: «aquesta estrofa —escriu Palau i Fabre—,enllaçant directament amb la segona, s’inicia amb el motamb què aquella s’acaba i ens introdueix en la intimitat decadascú. És una evocació anticipada del dinar de Nadal, du-rant el qual, el poeta i els seus, com moltes famílies del país,oblidaran, per un moment, la seva condició, la seva pobresa.Això s’esdevindrà, precisament, quan Jesús ja serà nat oquan, a causa d’aquest àpat, ens adonarem que ja és nat.Fixeu-vos-hi bé: ens n’adonarem menjant, gràcies al menjar.Gràcies, diguem-ho d’una vegada, a un acte que més aviatsembla pagà. I aquesta falta de cristianisme s’introduiràd’esquitllentes, subreptíciament, com una acusació, a l’horamés delectable de l’àpat, en el moment dels postres».

Per què Jesús «arrencarà a plorar»?

Perquè, en mirar-nos, haurà penetrat en el fons últim de la nostraconsciència i haurà descobert la nostra trista condició humana.

Com tracta Salvat-Papasseit el tema del Nadal en aquestacomposició?

D’una manera íntima i familiar, viscuda i intensa i, al mateixtemps, escassament cristiana.

Quina situació es descriu en la primera estrofa de «Quin des-vetllar-me»?

Després d’haver fet l’amor amb l’amiga, el poeta la contemplaajagut al seu costat.

Què suggereix la comparació del cos nu de la xicota amb lapluja?

Netedat, puresa, lluïssor. La pluja és un símbol de purificació.

Explica quin contrast entre colors fa servir Salvat en aquestpoema.

D’una banda, al principi la noia era de color nacre, quasi blanc, enal·lusió a la puresa que el poeta tant destaca. A més observemque el verb està en passat, era un fanal…, el que vol dir que lanoia ja no és verge. Més endavant el color canvia i passa a ser elnegre, tot el contrari: —però el teu secret, negre negre, em té tot!

Localitza els mots de la tercera estrofa que cal interpretar enclau eròtica.

«Iol», embarcació esportiva, llarga i fina, símbol del membreerecte masculí. Hi ha també un paral·lelisme entre l’acte sexual

12

11

10

9

8

7

5

6

PAU

0B2VALSOL(2009).16 31/7/09 12:53 Página 90

9116. Els antinoucentistes. La poesia d’avantguarda

i el moviment dels vaixells quan topen amb les onades. «Breç»és una referència al sexe de la dona, que ja ha estat anunciatabans pel «ventre moll» i que es repeteix en l’últim vers amb el«secret negre», que el poeta compara amb la mirada. Recordem,com a curiositat, que aquesta paraula apareix també utilitzadaen el Tirant lo Blanc amb el mateix sentit.

Quines parts del cos de la dona es destaquen en «Sota el meullavi el seu»? Quines característiques s’associen a cada unad’aquestes parts?

El llavi, associat al foc i la brasa. Els cabells —«la seda dels seusrulls»—, al pecat més dolç. L’espatlla, a la blancor. L’esguard, a latemptació. El pit, al perfum de magnòlia.

Quina funció hi té el trencament del vers? Al teu parer, quèsuggereix?

Subratlla cada una de les característiques del cos de la dona i alenteix el ritme del poema, la qual cosa suggereix l’excitacióeròtica.


Quins arguments fa servir l’autor per a defensar l’art d’avant-guarda? Localitza la frase que defineix aquest art.

L’art ha de ser una conseqüència immediata de la vida actual i no una reproducció repetitiva de l’art d’unes altres èpoques.L’art antic va ser nou en el seu temps i, de la mateixa manera,l’art actual ha de ser també un art nou i no una mera repetició o refregit de la tradició. «L’art que avui ens serveix i ens ve a lamida és, ben certament, l’art anomenat d’avantguarda, o sigui,l’art nou.»

Explica amb les teues paraules amb què identifica Dalí l’artinserit en la tradició cultural.

Amb la merda —amb la caca— i amb la pàtina que hi deixa eltemps, amb la brutícia, amb l’arqueologia, amb la putrefacció,amb tot allò que ja no serveix i que ja no guarda cap punt decontacte amb el moment present.

Al teu parer, de quina manera el «Poema agafat al vol» porta ala pràctica les idees defensades per Salvador Dalí en el primertext?

Mitjançant unes imatges que trenquen totalment les relacionslògiques o de significat i que creen una mena de superrealitat,construïda a partir de metamorfosis contínues que reprodueixenles visions dels somnis.

Quina imatge d’aquest poema apareix sovint en les pinturesde l’artista?

El rellotge tou.

Comenta la característica fonamental de les imatges següents.Quin efecte produeixen? Què suggereixen?

� Una ventada de vent subjectada per una palla.

� La bufetada que es rentava les dents amb una truita a lafrancesa d’alumini.

La incongruència dels elements relacionats: la ventada subjectadaper una palla, la truita d’alumini… Produeixen un efecte de des-concert i d’estranyesa, com la visió d’un somni. Suggereixen unarealitat fluïda, en contínua metamorfosi, on qualsevol elementes pot transformar o entrar en relació amb qualsevol altre, comsi la vigília haguera estat substituïda pel somni.

Com penses que s’ha produït l’associació entre «una ventadade vent subjectada per una palla» i «el cap d’un ruc podrit»?Hi ha cap raó o cap principi que les explique? Argumenta lateua resposta.

El principi o la «raó» pot ser la pura incongruència, el trenca-ment de les relacions lògiques i de significat i, també, la meta-

20

19

18

17

16

15

14

13

morfosi i la repugnància. La ventada subjectada per una palla ésuna conseqüència dels dos primers motius esmentats, i el capd’un ruc podrit dels dos últims. Però aquestes imatges, en realitat,no admeten una explicació lògica, perquè el que volen és trencartotalment amb aquesta i reproduir, o suggerir, les visions delssomnis.


Quines característiques avantguardistes presenta aquestpoema?

Referències a elements mecànics: el mateix títol del poema, elsfars —«dos ulls sense palpebres»— i el clàxon —«l’autoaplaudi-ment de l’auto»— de l’automòbil. Ruptura formal, que es mani-festa en el trencament del vers i en el ritme sincopat. Imatgesbasades en l’anul·lació de les relacions lògiques.

A quines tres fases fa referència el títol d’aquest poema?

En la primera fase es descriu una escena en què el sol s’acaba de pondre i un automòbil avança de nit per una carretera mentrefa sonar el clàxon. En la segona, continua sentint-se el cant delsgripaus —els renocs— i la referència a les estrelles, mentre quehi apareixen la referència a l’Amor i al silenci, que culminaran enla tercera i última fase.

Algunes de les imatges d’aquest poema s’originen a partird’un trencament de les relacions lògiques. Assenyala’n algunsexemples.

Dels astres als éssers: «El sol fa la volta de campana», «esferesblaves de cristall sonor», «La nit apunyala el silenci».

Quines influències de la poesia de Salvat-Papasseit es podendetectar en aquest poema?

Influències formals, com el vers trencat i el ritme sincopat. I influèn-cies de contingut, com l’exaltació vitalista —eròtica— de la tercera fase del poema.

La tensió amorosa, com ha remarcat Ricard Blasco, és la clauprincipal del llibre Vermell en to major. Quines imatges del Poe-ma trifàsic expressen aquesta sensualitat?

Totes les imatges que apareixen en la tercera part: «La nit apu-nyala el silenci», «han desplegat els desitjos / llurs ales de besos»,«En cada alcova s’infla un deler», «Cada respir és una fletxa», «Cada llavi és una esponja», «Les dents en clavar-se a les carns /inoculen l’amor / o la bogeria de l’espasme».

En el «Poema trifàsic» Carles Salvador estableix dues coorde-nades per a l’amor: la nit i el silenci. Aquestes, desenvolupadesen les dues primeres parts del poema, es recuperen en laimatge amb què s’inicia la tercera i última part: «La nit apu-nyala el silenci». Què evoca aquesta imatge? Per què s’acabael silenci?

«La nit apunyala el silenci» és una metàfora molt suggerent perquèamb el verb apunyala evoca l’acabament del silenci pel lliura-ment dels cossos a l’amor.

De quina manera la tipografia reforça la idea de la passió expressada per mots com bogeria i nervis?

Amb el trencament de la disposició lineal de les paraules en lapàgina.

Per què la paraula amor apareix aïllada en l’últim vers delpoema?

Perquè aquest mot és el definitori temàtic del poema.

Quins elements o motius apareixen en més d’una de les tresfases del «Poema trifàsic»?

La nit i el silenci. Aquests motius apareixen desenvolupats en lesdues primeres parts del poema i es recuperen en la primeraimatge del fragment tercer i últim.

29

28

27

26

25

24

23

22

21

0B2VALSOL(2009).16 31/7/09 12:53 Página 91

92 Literatura


En el sonet de Sol, i de dol, quins efectes produeixen la nit foscai la soledat en el poeta? Quines visions experimenta?

La nit obscura li sembla una pissarra i hi dibuixa un món nou i elpaís ideal que ell desitjaria que fóra el seu. Tot això el meravella i li causa temor, dins la nit que fa subtils els astres i els sentits.També, imagina una porta en un espai desert i veu l’«escàs pujol»com si fóra una «selva frondosa».

Amb quines expressions s’hi ressalta la foscor de la nit? A quèes compara?

La «mar sutjosa», «llum morent», «Negres carbons», «fosca nit».Es compara a una pissarra.

Quin efecte produeix l’últim vers d’aquest sonet?

L’últim vers reprodueix unes paraules insòlites i rares, inquie-tants i misterioses, que pronuncia algú, no sabem qui, i que reforcen l’ambient oníric que es descriu en aquest poema.

A què fa referència el títol «El difícil encontre»?

A la impossibilitat de reconéixer-se en una identitat.

Quin vers sintetitza l’experiència que s’expressa en aquestpoema?

L’últim: «adoro el Res en múltiples imatges».

Esmenta algunes de les imatges del Res que hi apareixen.

«Inútil borra», «l’impossible tany», «el nom que et dius damunt lavasta sorra», «el farell de les absurdes fites», «un gegant en terresoblidades», «mortes fonts».

Quin sentit té la paradoxa que enuncia el títol «És quan dormoque hi veig clar»?

A la veritat de les coses (veure-hi «clar»), s’hi accedeix a través del’irracional (quan es dorm).

La primera estrofa presenta, així, un jo líric que es desmarca delspatrons de conducta convencionals, fet que concorda amb el rebuig de la racionalitat com a fórmula de percepció del real. L’abillament bigarrat traeix cromàticament la multiplicitat i la incoherència dels estímuls a què se sotmet. En la segona estrofa,les metamorfosis marines es substitueixen per un imprecís pin-toresquisme d’època. El gep («gepic») associa el boig al bufó i l’esplai dionisíac es desplaça al terreny sexual. En la tercera i últi-ma estrofa, les imatges marines i de muntanya es combinen i s’aquieta l’extraversió de les dues primeres estrofes.

Quines imatges de la primera estrofa tenen un caràcter marí?I quines de la segona estrofa fan referència a la muntanya?Com es combinen totes dues en la tercera?

Imatges de caràcter marí de la primera estrofa: «vestit d’algues,or i escata», «hi ha un pany de mar al revolt», «el casalot del pirata».Imatges de la segona estrofa que fan referència a la muntanya:«bassal de sota l’era», «i empaito la masovera», «i entre pineda i garric». En la tercera estrofa els versos 23 i 24 suggereixen imat-ges marines, mentre que els versos 25, 26 i 28 fan referència a lamuntanya.

Quins versos fan referència a les transformacions que experi-menta el poeta? Quines imatges eròtiques pots identificar enaquest poema?

� Transformacions que experimenta el poeta: v. 1 i 2 («És quanplou que ballo sol / vestit d’algues, or i escata»), v. 11-13 («Ésquan ric que em veig gepic / al bassal de sota l’era, / em vestei-xo d’home anitc») i tots els versos de la tercera i última estrofa.

� Imatges eròtiques: v. 14 («empaito la masovera»), v. 15 i 16(«entre pineda i garric /planto la meva bandera», coit silvestre).Finalment, en la tercera estrofa, si seguim Freud, tota menade cavitat o receptacle correspon al cos femení: la petxina, el

38

37

36

35

34

33

32

31

30

comellar (el circ d’un glaciar), d’on brolla una font, el cau de lasalvatgina. Fins i tot la lluna s’assimila a la dona. En aquestaestrofa l’extraversió de les dues primeres s’aquieta i l’acció física (ballar, riure, empaitar, plantar, matar) s’esvaeix en la in-èrcia dels estats duratius (viure, ser) i l’erotisme es lliga a la feminitat. Si més no, a la feminitat tal com la concebia Foix.

Aquest poema va ser escrit l’abril del 1939. A què poden ferreferència els versos 17-18?

Davant la victòria del feixisme —«el monstre que no dic»— i lahumiliació infringida al país, el poeta es camufla en la demènciaper sobreviure.


Quin és el tema d’aquesta paràbola? Què simbolitza la Paret?

Com ha comentat Jaume Pérez Montaner, «la Paret del poema, “a frec de casa mateix”, és una clara referència a la poesia o a l’arten general. El mateix suport físic és ja un símbol evident d’undels suports paradigmàtics de la pintura, però també de l’escrip-tura».

Com en les coves dels pintors primitius, la Paret foixiana és elsuport utilitzat per diferents «artistes». Què hi escrivien?

«Càlculs aritmètics, sols ploraires i llunes rialleres, frases profèti-ques en vers transcendental mal falcat, i cors i fal·lus rememora-tius.»

Què hi havia darrere de la Paret? Per què van decidir de recons-truir-la?

Un «tot» clar sense forma ni color, un «tot blanc» d’un blanc neutredifícil de descriure. La realitat absoluta i essencial.

Per què «a la terra dels meus» de cara a la paret té el sentit dedonar la cara? Al teu parer, quin sentit té aquesta expressióaplicada a l’activitat poètica? Argumenta la teua resposta.

Perquè vol dir enfrontar-se i obrir-se a un infinit ple de prodigis i de miracles que qüestionen la realitat de cada dia. La poesia,per a Foix, té aquesta finalitat.

A què fa referència el títol d’aquesta prosa? Què és el que hiha tocant a mà?

A la dimensió superreal, essencial, de la realitat diürna i quoti-diana. La veritable realitat, que ens queda oculta pel mur de lesconvencions i hàbits de la vida de cada dia.


Quin és, segons Ferrater, el tema principal de la poesia de Foix?

L’encarament amb el seu món imaginatiu i el sentiment que hitroba de desdoblament o multiplicació de la personalitat.

En què consisteix el procediment estilístic emprat per Josep Vicenç Foix que Ferrater anomena «particularització intensiva»?

Consisteix a triar un terme més concret que el sentit que real-ment es vol manifestar amb la intenció d’obtenir un efecte insòliti, així, subjugar l’atenció del lector i ocupar-ne la imaginació ambel moviment de vaivé d’un nivell d’abstracció a un altre.

Quina situació personal plantegen les dues primeres estrofesd’aquest sonet?

El poeta mira el seu món d’imatges i té la sensació que la seuapersonalitat es desfà i es descompon en la seua adherència a cadauna.

Llig els dos últims versos i explica quin dilema emotiu expres-sen?

L’absorció en les imatges de la imaginació poètica pot ser bona—«parany de Déu»— o dolenta —«engany del diable».

4

3

2

39

42

41

40

43

44

1

PAU

0B2VALSOL(2009).16 31/7/09 12:53 Página 92

9316. Els antinoucentistes. La poesia d’avantguarda


Quina conseqüència dedueix Breton de les dues il·lusionsòptiques que descriu en el primer paràgraf?

Que és impossible racionalitzar de manera rigorosa les pròpiesvides o efectuar qualsevol acció que demane una aplicació con-tinuada.

Localitza i explica la frase que resumeix l’actitud de l’autordavant la realitat quotidiana i la moral burgesa.

«Una vegada més prefereixo caminar de nit abans que creureque camino de dia.» Allò que anomenem realitat i veritat sónnoms convencionals que amaguen la veritable realitat de les coses.Només podrem entreveure aquesta si som capaços de conjugarla realitat diürna amb la del somni, de manera que es constituïscaen una mena de realitat absoluta, de «superrealitat».


Quina novetat diu Dalí que representa el film Un Chien andalou?

Que s’ha dut a terme al marge de qualsevol intenció estètica i que, a diferència dels altres films, no presenta fets convencio-nals, fabricats i arbitraris, sinó fets reals o semblants als reals i, per tant, enigmàtics i absurds.

A què atribueix «la supressió oficial del misteri» i «l’admissióde la lògica en els actes humans»?

A la imbecil·litat i al cretinisme de la majoria dels literats i de lagent de les èpoques utilitaristes.

Quina crítica fa dels literats i dels novel·listes?

Critica que han contribuït a la fabricació de tot un món conven-cional i arbitrari que han imposat com a real.

De quin moviment d’avantguarda és representatiu aquesttext? Per què?

Del surrealisme, per la reivindicació que efectua de la manca decontrol racional i per la denúncia del concepte de la realitat delmón burgés.

Quin paper va exercir Dalí en la difusió de l’avantguarda a Catalunya?

Salvador Dalí va actuar, juntament amb Sebastià Gasch, LluísMontanyà i Josep Vicenç Foix, com un autèntic revulsiu de la vida

5

4

3

2

2

1

1

intel·lectual catalana, en impulsar una campanya de subversió i de divulgació de les noves formes de l’art, sobretot del surrea-lisme.

En què es diferencia l’obra i la personalitat de Salvat-Papas-seit del noucentisme?

A diferència dels escriptors noucentistes, Joan Salvat-Papasseitera d’extracció proletària. Influït per Maragall i partint dels plan-tejaments crítics del futurisme italià, Salvat va crear una obrapoètica original que l’enfrontà amb el to mitjà de la poesia nou-centista.

Explica quines característiques avantguardistes presenta l’obrapoètica d’aquest autor.

Elements del cubisme (cal·ligrames) i del futurisme (exaltacióde la màquina i de l’agressivitat, ús de paraules en llibertat i dife-rents tipus de lletra).

Quina és la característica més rellevant d’El poema de la rosaals llavis de Salvat?

Aquest poemari és un llibre singular dins de la tradició de la poesiaamorosa. El poeta hi canta l’amor reduït a l’acte mateix de lacarn, sense psicologismes, que esdevé líric precisament per lasenzillesa i la llibertat amb què és expressat.

Quina relació té l’obra de Foix amb els moviments d’avant-guarda?

Josep Vicenç V. Foix va ser la figura que va contribuir d’unamanera més decisiva a difondre l’avantguarda artística a Cata-lunya. Va escriure proses narratives ben reeixides, com Krtu i Ger-trudis, que revelen la influència del surrealisme. Encara que Foixva evolucionar aviat a una posició estètica allunyada de l’orto-dòxia de l’avantguarda, no va abandonar mai l’esperit de recercade la modernitat.

Quins són els trets principals del Diari de 1918 de Foix?

El Diari de 1918, reescriptura d’un diari personal, aplega les obresGertrudis i Krtu, publicades abans de l’any 1939, Del «Diari 1918»(1956), L’estrella d’en Perris (1963), Darrer comunicat (1970) i To-cant a mà… (1972). En el Diari de 1918 Josep Vicenç Foix descriufragments de la seua vida en el desig de captar la realitat desd’òptiques visionàries, ajudat per la investigació del món delssomnis i per les al·lucinacions que ofereix l’exploració del sub-conscient.

6

7

10

9

8

PAU

PAU

0B2VALSOL(2009).16 31/7/09 12:53 Página 93

0B2VALSOL(2009).16 31/7/09 12:53 Página 94

17. La literatura dels anys trenta 95


1.1. La poesiapàgina 242

1.2. La represa de la novel·lapàgines 243/245

1.3. El periodisme literaripàgina 245

1. La literatura dels anys trentapàgines 241/245





1. Joan Puig i Ferreterpàgina 246

2. Miquel Llorpàgina 247

3. Carles Soldevilapàgina 247

4. Miquel Duranpàgina 248

5. Bartomeu Rosselló-Pòrcelpàgina 248

6. Carles Soldevilapàgina 249

7. Antoni Rovira i Virgilipàgina 250

17 La literatura dels anys trenta

0B2VALSOL(2009).17 31/7/09 12:56 Página 95

96 Literatura



1. Què va representar l’aprovació de l’Estatut per a l’ús de lallengua catalana?

Aquest text constitucional proclamava la cooficialitat de la llenguacatalana en el territori del Principat, i concedia a la Generalitatcerts drets en matèria escolar i universitària que, en últimainstància, garantien la consolidació de l’idioma.

2. Assenyala les institucions culturals fundades a l’època de laMancomunitat que van reprendre l’activitat amb la República.

Sobretot, l’Institut d’Estudis Catalans que, amb el suport oficial, vacrear noves filials com les de físiques, químiques i matemàtiques.

3. Quina iniciativa dels escriptors valencians va ser transcendentalper al futur de la llengua?

La signatura de les anomenades Normes de Castelló. Una cridade la revista valenciana Taula va posar en marxa tot un seguitd’esforços que van culminar en l’acceptació de les normes dePompeu Fabra amb modificacions lleus pels escriptors valen-cians en una assemblea celebrada a Castelló l’any 1932.

4. Indica els factors que determinen la normalitat social d’una literatura.

L’existència d’un circuit literari format per escriptors, editorials,distribuïdores, llibreries, publicacions periòdiques que es fan ressòde l’activitat dels escriptors i un públic lector. Tots aquests factorsdepenen directament de la presència de l’idioma en els àmbitsinstitucionals, sobretot en el de l’ensenyament que és el que, enúltima instància, facilita l’existència d’un públic lector.

5. Quins dels autors que has estudiat fins ara consoliden la seuaobra durant els anys trenta?

Carles Riba, Josep Maria de Sagarra i Josep Pla.



Què significa per al narrador «viure poèticament»?

Considerar la pròpia vida com una obra d’art creada amb la fan-tasia, amb la imaginació, amb la intel·ligència i, sobretot, ambl’imprevist.

Comenta i explica la relació que s’estableix en aquest text entrellibertat i poesia.

Viure poèticament significava, en definitiva, tancar les portes alpassat i obrir- les a mil possibilitats inconegudes, a tots els perillsi a totes les aventures. Implicava deslligar-se dels hàbits vells i encarar, amb plena llibertat, totes les possibilitats vitals.

A parer teu, per què el narrador s’estimava tant la soledat? Expressa’t amb les teues paraules.

Perquè ni els llibres, ni les dones ni el tracte amb els amics li podienensenyar les coses que anava descobrint en ell mateix. En solitud,sentia que se li afinaven els sentits i els sentiments i que una cosaque únicament provenia d’ell mateix s’enfortia i es completava.També sentia amb una particular agudesa la sensació de la pròpiasalut, l’alegria orgullosa de la seua resistència, capaç de resistirqualsevol privació. I, sobretot, la sensació d’una llibertat il·limitada.

El títol d’aquest capítol de Camins de França recorda el del’autobiografia de Goethe, Poesia i veritat. Compara i comentael significat d’aquests dos títols.

El títol de l’obra de Puig i Ferreter té un sentit més romàntic queno el de Goethe, ja que expressa sobretot la identificació entre

4

3

2

1

l’art i la vida: es tracta de viure estèticament, de concebre la pròpiavida com una obra d’art. Poesia i veritat, en canvi, apunta, amb elseu segon terme, a la lucidesa, a la realitat, a la veritat, enfront del’aventura i la sensibilitat estètica.

Quins trets del modernisme, moviment en què es va formarPuig i Ferreter, apareixen reflectis en aquest text?

L’individualisme, la voluntat de trencar amb tots els lligams socials i la identificació entre poesia i vida.


Comenta les característiques de l’ambient social que es des-criu en el primer paràgraf de Laura a la ciutat dels sants. Comel descriu el narrador?

Un ambient social dominat per la religiositat formulària i hipò-crita, que el narrador descriu enumerant parelles de dos termescontradictoris: «compunció ritual», «abstinència suculenta», «doloficial», «Set Paraules mal escoltades».

Al teu parer, quina relació hi ha entre aquest ambient i la situació anímica dels tres personatges?

Els tres personatges viuen turmentats per l’aïllament i la inco-municació, conseqüència, en gran part, de l’ambient social queel narrador descriu en el paràgraf primer d’aquest text.

Explica el contrast que es produeix entre l’ambient social i elspersonatges, d’una banda, i l’estació de l’any en què transcorrel’acció, de l’altra.

L’ambient social impossibilita els personatges de viure la vidad’una manera sincera i plena, sense hipocresies ni formalismes.Per a aquests personatges la vida és una promesa que no técompliment, una primavera que no s’acompleix: la primavera,estació de l’any en què transcorre l’acció d’aquest fragment faestremir els personatges i els invita a l’amor, a la meravella de lavida, que «es repeteix cada abril i no té mai acompliment».

Quina relació mantenen aquests tres personatges? Diguesquina oposició s’estableix entre Laura i Teresa. Quina conno-tació literària penses que tenen els seus noms?

Laura i Teresa són cunyades i estan enamorades totes dues dePere, encara que Teresa no ho acaba de reconéixer. Laura té uncaràcter somiador —«la Laura mira enllà de la nit i prou»—,mentre que Teresa, que sempre ha viscut la sexualitat amb unagran repressió, es refugia en la gelosia, la sospita i l’odi. El fet demirar per l’escletxa, d’espiar Laura, revela la seua por davant larealitat. Els noms de totes dues tenen una clara connotació lite-rària: Laura recorda el nom de l’enamorada de Petrarca, prototipusde la dona angèlica, ideal; Teresa, el de Teresa de Ávila, símbol del’ascetisme religiós.

Comenta els trets de la personalitat de Fanny que es podendeduir d’aquest fragment.

Caràcter independent («hauria de comprendre que el seu puntde vista no és el meu i sobretot que no convé que ho sigui»), vital(«Tinc vint anys. Estic cansada de patir; veig una escletxa de clarori m’hi llanço amb les ales esteses.»), lliure («ja fóra ben bé horaque parléssim francament de tot, deixant de banda els conven-cionalismes») i modern (la vida que ha portat la seua mare no ésper a Fanny un exemple a seguir, sinó tot el contrari).

Compara i comenta el punt de vista utilitzat per Miquel Llor i Carles Soldevila en aquestes novel·les. Compara’n també elsdos personatges principals.

Llor utilitza un narrador omniscient que, encara que no renunciaal punt de vista extern, se cenyeix molt als personatges centrals.El relat bascula entre els judicis i descripcions sumarials del

11

5

10

9

8

7

6

PAU

0B2VALSOL(2009).17 31/7/09 12:56 Página 96

9717. La literatura dels anys trenta

narrador i els efectes que la realitat té sobre els personatges. Solde-vila, en canvi, és més radical en l’anàlisi de la psicologia dels perso-natges i utilitza el monòleg interior centrat en un únic personatge.

Laura és un personatge sensible, somiador, que sempre ho tin-drà difícil per a viure amb els altres a causa de la seua tendènciaa no tocar de peus a terra. Fanny, en canvi, és un personatgemolt més lúcid, molt més decidit, més modern. Tampoc no és tanpretensiosa com Laura.


«Ah!… Sí…!», el poema de Miquel Duran, és un exemple clar depoesia política. Al teu parer, què denuncia el poeta valencià?

El bombardeigs aeris dels caces de l’exèrcit alemany i italià sobrela població civil i l’actitud dels qui recomaven neutralitat en laguerra entre la República espanyola i els feixistes.

Quines figures literàries utilitza Duran per a descriure l’escenad’un bombardeig nocturn? Quines expressions fa servir per areferir-se als feixistes?

� Personificacions: «Tallen els tremolosos silencis de la nit»,«Les espases de llum dels reflectors combaten», «Canta l’horaun rellotge».

� Metàfores: «Paoroses ganivetades de sirenes», «Les espasesde llum dels reflectors combaten», «el vellut argentat de lesboires», «el bèl·lic concert», «La punta de llança / D’un reflector».

� Comparacions: «Com si una espasa punxara una mosca».Expressions per a referir-se als feixistes: «bàrbar invasor», «assas-sins», «traïdors», «fills mal parits d’una lloba».

Els quatre primers versos del poema de Rosselló-Pòrcel ex-pressen una idea de permanència del paisatge. Quins ele-ments lingüístics contribueixen a crear aquesta idea?

L’adverbi encara, el verb duren i l’adjectiu mateix.

Fins al huité vers es fa referència a elements immutables imolt genèrics del paisatge, que es mantenen al marge delscanvis temporals. Els versos següents, en canvi, descriuen elpaisatge en l’estat que és propi de l’època de l’any en què esdata el poema. Quina estació de l’any s’hi esmenta? Quin mo-ment del dia? Què suggereixen aquestes referències?

La tardor. El capvespre. L’acabament, la mort.

Quin sentit té la identificació de «la meva vida» amb «les fla-mes»?

En la poesia de Rosselló-Pòrcel el foc és l’element bàsic que ser-veix per a teixir un univers referencial basat en les oposicions, ondomina un joc de contraris que té com a finalitat fer explícita laconstitució més elemental del món: llum (claror) en oposició afoscor (tenebra), dia versus nit, foc (flama) versus cendra o vidaversus mort.

Comenta els dos versos que tanquen el poema.

Aquests dos versos expressen la intimitat i la unió del poetaamb la seua terra, Mallorca, mitjançant la comparació de l’últimvers que inclou l’oxímoron flames / fosca. L’oposició flames / foscasuggereix la unió indestriable de coses molt diferents i en principioposades, com la vida i la mort, el jo individual i el jo col·lectiu.


Què és el que Carles Soldevila troba intolerable en el «magneproblema de la llengua»?

Que una persona que ha anat a viure a Catalunya es crega ofesaperquè algú li parla en català.

Digues què revela l’actitud dels qui se senten ofesos quan aCatalunya se’ls adrecen en català.

Orgull, insolència i mala educació, petulància.

19

18

12

13

17

16

15

14

Quina relació es pot traçar entre el contingut d’aquest article i l’època en què es va escriure? Penses que continua sent actual? Per què?

Durant la República el català va aconseguir a Catalunya un altgrau de normalització, cosa que va provocar l’hostilitat dels quipensen que les llengües diferents al castellà només tenen dret aviure si es mantenen com unes peculiaritats regionals parladesen la intimitat familiar. El paral·lelisme amb l’actualitat és evident.

A què va lligada per a Carles Soldevila la defensa de la llengua?

A una defensa de la pròpia dignitat.

Indica a què fa referència el títol. Argumenta la teua resposta.

No es tracta de menysprear els forasters o de molestar-los ambla defensa del català: això seria el «massa». Però no es pot consentirtampoc de deixar-se tractar com a esclaus o com a colonitzats.

Quins punts polèmics entorn de la llengua esmenta l’autor alcomençament del seu article? Quins arguments es podrienal·legar sobre cada un d’aquests punts?

La discussió sobre si la conservació del català és un fet positiu ono per a Catalunya i la consideració de si la defensa del català ésun sentiment particularista que va en contra de la tendènciauniversalista.

Sobre el primer punt: els contraris a la normalització del catalàal·leguen que això representa aïllar-se i tancar-se al món. Peròquan un país s’independitza no ho fa per tancar-se al món, sinóper connectar-s’hi més plenament. Això sí, sense intermediaris.Ningú amb dos dits de seny consideraria que els danesos o elssuecs, per exemple, són uns pobres aldeanos. Hi ha una frase d’Elquadern gris que val la pena esmentar en aquest punt: «una fron-tera no és un límit: és una gran finestra oberta».

Sobre el segon punt: ara per ara, el fet és que la globalització noestà produint, per ella mateixa, l’eliminació de llengües relativa-ment minoritàries. Si de cas, la globalització està fent més neces-sari que abans el coneixement d’una llengua internacional, coml’anglés. Si cada poble sap com a mínim dues llengües, la pròpia i l’anglés, els problemes de comunicació queden solucionats.


En quin paràgraf s’expressa gràficament el desastre que varepresentar la derrota de la República?

En el quart: «En aquest trajecte l’espectacle és profundamentllastimós. A banda i banda de la carretera hi ha un doble renglede cotxes i camions espatllats i sovint estimbats, maletes esbot-zades, matalassos i coixins i coixineres, peces de vestir, barrets,sabates i espardenyes, tot destrossat i abandonat. És un espectaclede misèria, de brutícia, de catàstrofe. El paisatge, esquerp i d’estretshoritzons, contribueix a comunicar a l’ànima un sentiment dedesolació.»

Quin sentiment experimenten els republicans en entrar a l’Estatfrancés?

Una forta emoció, en què la recança es barreja amb l’alegria,perquè estan salvats personalment, però són a l’exili.

Indica els canvis que representa el pas de la frontera. Expressa’tamb les teues paraules.

D’una banda, alegria, perquè surten d’un país en guerra i entrenen un país en pau, on no podran ser perseguits pels feixistes. Del’altra, tristesa per haver d’abandonar el país propi sense saber sialgun dia podran tornar-hi.

Assenyala el temps verbal que s’utilitza en el text. Quin efecteprodueix en la narració?

El present d’indicatiu, que dóna immediatesa a la narració, cosaque en subratlla el dramatisme.

27

26

25

20

21

24

23

22

0B2VALSOL(2009).17 31/7/09 12:56 Página 97

98 Literatura


Quines característiques té el narrador omniscient que fa servirLlor en Laura a la ciutat dels sants?

Encara que no renuncia al punt de vista extern, aquest narradorse cenyeix molt als personatges centrals, sobretot a Laura. El relatbascula així entre els judicis i descripcions sumarials del narradori els efectes que la realitat té sobre els personatges.

Com s’efectua el pas del punt de vista extern a l’intern delpersonatge i viceversa?

Aquest pas es du a terme fàcilment gràcies a l’ús verbal del pre-sent d’indicatiu que domina el discurs. El narrador omniscienttambé s’obvia a través de dues formes indirectes i internes: elsdiàlegs, sempre suggeridors i altament informatius, i les duescartes que Laura envia a la seva cosina.

Segons, Lluïsa Julià, en quin personatge es focalitza aquestnarrador?

En el personatge central, Laura.

Quan s’obvia o se suprimeix la veu del narrador omniscient?Quines funcions manté el narrador extern?

En els diàlegs i en les dues cartes que Laura envia a la seua cosina.La descripció sumarial de fets externs i els judicis tant sobre Comarquinal com sobre Laura.

Per què es pot dir que la descripció que fa el narrador de Comarquinal és indirecta?

Perquè la fa a partir de l’efecte que produeix la realitat exterioren els personatges.

Quin altre autor català coetani de Miquel Llor centra les seuesnovel·les en l’anàlisi d’una sensibilitat femenina? Quines dife-rències i quines semblances hi ha entre aquests dos novel·listes?Expressa’t amb les teues pròpies paraules.

Carles Soldevila. Tant Llor com Soldevila van practicar la novel·lapsicològica, però el primer es mostra més interessat en l’anàlisiintimista d’una personalitat en conflicte amb el medi social on liha tocat viure. Soldevila tendeix a centrar-se en l’anàlisi psicolò-gica d’un sol personatge, amb l’ús del monòleg interior.


Per què el senyor Settembrini afirma que la malaltia és inhu-mana?

Perquè la malaltia significa una accentuació d’allò corporal querelega l’home del tot al seu cos. La malaltia danya la dignitathumana fins a la destrucció, reduint-la al simple cos.

Quins arguments fa servir Naphta per a dir que «ser home signi-fica estar malalt»?

Perquè l’home es distingeix de la resta de la vida orgànica perl’esperit, per la seua separació de la natura. El geni de la malaltiaés més humà que el de la salut, perquè tota la dignitat de l’homeconsisteix en la seua singularització contra la natura. El mateixgeni humà no és més que una manifestació de la malaltia.

Per què pensa Settembrini que les paraules de Naphta sóncriminals?

Perquè és el mètode més segur per refrenar l’alumne davant elservei a la humanitat. Si l’esperit és malaltia, ningú no en voldràsaber res.

Amb quines ideologies de la primera meitat del segle XX espoden identificar les posicions de Settembrini i Naphta?

Settembrini és un humanista partidari de la llibertat i de la demo-cràcia. Naphta representa les ideologies irracionalistes que neguenel valor de la llibertat individual i propugnen el totalitarisme.

4

3

2

1

6

5

4

3

2

1


Llig amb atenció el passatge anterior de Fulls de dietari i explicaquina és la veritable raó que hi ha darrere de la defensa del’ordre que denuncia Carles Soldevila.

Que alguns sectors no renuncien a perdre els privilegis que tenien abans. Per això són capaços de defensar un ordre injust,que és l’únic compatible amb els seus privilegis i les seues arbi-trarietats.

Quina qualitat de les classes benestants i mitjanes critical’autor?

La «fastigosa pusil·lanimitat».

Localitza en el text les expressions sinònimes que utilitza pera referir-se als «defensors de l’ordre».

Els grans sacerdots de l’ordre, els paladins de la tranquil·litat alcarrer, els asseguradors de la prosperitat econòmica, els panegi-ristes de la camisa de força, personatges pseudoprovidencials,«mans fortes».

Digues quins sectors polítics concrets estaven darrere dels«defensors de l’ordre» a què al·ludeix Carles Soldevila.

Els sectors monàrquics i de dreta, que se sentien amenaçats perla nova situació política de la República. En fi, els qui van donarsuport a l’Alzamiento.

Quina comparació fa servir l’autor per a il·lustrar la seua actitud?

Els compara a uns bombers que provoquen incendis ells mateixosper tal de fer-se imprescindibles.

Esmenta i comenta breument les novel·les més importantsque es publiquen en català durant els anys trenta.

� Vida privada, de Josep Maria de Sagarra. Crònica novel·ladade la Barcelona dels anys vint i trenta.

� Camins de França, de Joan Puig i Ferreter. En aquest llibre novel·la les seues experiències d’infantesa i de joventut perexplicar-nos la formació del seu caràcter turmentat i polèmic.

� Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. L’aparició d’aquestaobra va causar un cert escàndol, ja que presentava, sota el nom inventat de Comarquinal, els aspectes més negatius—hipocresia, repressió— d’una ciutat bastant coneguda.Laura és una dona de Barcelona que es casa i va a viure a Comarquinal, on la vida se li presentarà difícil per l’hostilitatd’una societat tancada i reprimida, i pel doble fracàs amorós,que patirà primerament amb el seu marit, Tomàs Muntanyola,propietari rural de Comarquinal, i després, fora del matrimoni,amb Pere Gifreda, un notari culte. El triangle es complementai es complica amb Teresa, germana de Tomàs, freda i gelosa,símbol de la tradició familiar i de la repressió sexual.

� Fanny, de Carles Soldevila. Se centra en els pensaments, lessensacions i els dubtes d’una xicota davant d’una relaciósexual. Amb aquesta obra Soldevila va introduir en la novel·lacatalana la tècnica del monòleg interior a la manera d’ArthurSchnitzler.

� Vals, de Francesc Trabal. Narra la història de la maduració i ladegradació paral·lela d’un jove, Zeni, que intenta superar através de les relacions amoroses la buidor de la vida burgesaque es descriu en aquesta novel·la.

Per què durant la Segona República s’arriba a un punt culmi-nant en el procés de normalització i modernització de la cul-tura catalana?

Caiguda la monarquia espanyola el 1931, dins el nou règim repu-blicà es va constituir a Catalunya el govern de la Generalitat, pro-visional fins a l’aprovació de l’estatut d’autonomia del 1932. Aixòva representar una nova etapa d’institucionalització de la cultura

7

6

5

4

3

2

1

PAU PAU

PAU

0B2VALSOL(2009).17 31/7/09 12:56 Página 98

9917. La literatura dels anys trenta

catalana, durant la qual es van impulsar moltes iniciatives culturals,una política educativa i d’edicions i un gran impuls de les tra-duccions i dels intercanvis culturals. Seguint les pautes marcadesper la Mancomunitat, que havia estat dissolta després del colpd’estat del general Primo de Rivera de l’any 1923, el català passaa ser, en un grau molt elevat, la llengua de l’administració, delsmitjans de comunicació —ràdio, premsa, revistes— i de l’ense-nyament.

Quines tendències poètiques conviuen en la poesia valencianad’aquest període?

A Valància, enfront de la poesia més tradicional, la més directa-ment influïda per l’escola de Teodor Llorente, van aparéixer posi-cions poètiques més renovadores i actuals durant els anys vint itrenta. Poetes com Bernat Artola, Francesc Almela i Vives, LluísGuarner i Enric Duran i Tortajada, reprenen aquesta tradició, peròfusionant-la amb l’obra dels clàssics valencians i amb la dels poe-tes noucentistes catalans. La producció d’Almela i Vives fa depont cap al grup de poetes que tractaran de renovar més a fonsel panorama poètic valencià. Es tracta de poetes moderadamentavantguardistes que van polemitzar amb els que defensaven unavia més populista per a la poesia valenciana. Aquest grup estavaformat per Carles Salvador, Maximilià Thous i Enric Navarro Borràs.

Assenyala la significació que va tenir el grup format al voltantde la revista Taula de Lletres Valencianes en l’àmbit valenciàdels anys trenta.

Amb Taula comença el que alguns han anomenat la segona Renai-xença, perquè, en pocs anys, va fer més per la recuperació i lanormalització del català al País Valencià que durant l’etapa queva començar amb Llorente i que va continuar fins a la fi de la

9

8

dècada dels vint. Per als homes de Taula, era ben clar que la re-cuperació cultural del País Valencià passava, necessàriament, perun plantejament integral, que incloïa les Illes i Catalunya. Enaquest punt, defensaran de manera clara la unitat de la llengua.Els escriptors agrupats entorn d’aquesta revista es van proposarla creació d’una cultura normal, allunyada del localisme i delprovincianisme, sense la càrrega folklòrica i jocfloralista que finsaleshores havia tingut. La política de normalització lingüística vaassolir un èxit important en arribar a la unificació ortogràfica.

Explica i comenta els trets del punt de vista del narrador queutilitza Miquel Llor en Laura a la ciutat dels sants.

Tot i que el narrador en tercera persona no renuncia al puntde vista extern, aquest se cenyeix molt als personatges centrals—Laura, Teresa i Tomàs—, bàsicament sobre Laura. És a travésde la protagonista, dels seus records, somnis o apreciacions so-bre el que l’envolta que avança el relat. Així doncs, el relat basculaentre els judicis i descripcions sumarials del narrador i els efectesque la realitat té sobre els personatges.

El pas del punt de vista extern a l’intern del personatge i viceversaes realitza amb total agilitat gràcies a l’ús verbal del present d’in-dicatiu que domina el discurs. Així, en la primera part, la descripciódel món de Comarquinal i dels seus personatges és indirecta: através de la percepció personal de Laura, amb breus desplaça-ments dins de Teresa. El narrador omniscient també s’obvia através de dues formes indirectes i internes: els diàlegs, sempresuggeridors i altament informatius, i les dues cartes que Lauraenvia a la seva cosina. El narrador extern, però, manté dues fun-cions: la descripció sumarial de fets externs i els judicis tant sobreComarquinal com sobre Laura.

10

0B2VALSOL(2009).17 31/7/09 12:56 Página 99

0B2VALSOL(2009).17 31/7/09 12:56 Página 100

18. La poesia de la postguerra 101


3.1. Salvador Espriupàgina 259

3.2. Pere Quartpàgina 260

3.3. Vicent Andrés Estelléspàgina 260

3.4. Gabriel Ferraterpàgina 261

3.5. Joan Brossapàgina 261

1. La literatura de la postguerrapàgines 255/256





1. Salvador Espriupàgina 262

2. Pere Quartpàgina 263

3. Vicent Andrés Estelléspàgines 263/264

4. Gabriel Ferraterpàgina 265

5. Joan Brossapàgina 266

2. La represa dels seixantapàgina 257

3. La poesiapàgines 258/261

18 La poesia de la postguerra

0B2VALSOL(2009).18 31/7/09 12:58 Página 101

102 Literatura



1. Quines accions va emprendre la dictadura franquista contrala llengua i la cultura catalanes?

L’Estatut de Catalunya va ser derogat i amb això l’idioma hi vaperdre el caràcter oficial. Se’n va eliminar l’ensenyament a les esco-les i es van clausurar les institucions culturals anteriors. Durant lapostguerra no es va autoritzar ni una sola revista ni un sol diarien català.

2. Quins fets van condicionar la literatura catalana durant lapostguerra?

Amb la prohibició de l’ús públic i oficial del català i també del’ensenyament en aquest idioma, desfets i prohibits els organismesculturals i literaris, sense revistes, ni diaris, ni ràdio, ni editorials, la literatura catalana quedava condemnada a ser un fenomenminoritari i sense viabilitat.

3. Quant de temps va durar la postguerra que va seguir la GuerraCivil?

La historiografia ha fixat l’any 1951 per tancar la postguerrapròpiament dita, amb l’estabilització definitiva del franquisme.Gràcies als moviments de protesta interior i a la signatura delsacords amb els Estats Units el 1953, es va fer possible una certaliberalització, circumstància que va permetre que un cert nom-bre de publicacions i de grups vera la llum pública. Durant elsanys cinquanta la cultura en català guanya espais per a desen-volupar-s’hi i es redueix el paper de la de l’exili.

4. Com va ser la vida a Espanya durant aquesta època?

Va ser una època dominada per una repressió política molt dura,per la fam i pel racionament, i per la imposició en el terreny ideo-lògic d’un nacionalcatolicisme que va afectar profundament lavida quotidiana de la gent.

5. Quines conseqüències va tenir la dictadura de Franco quant al’ús del català?

Els canvis polítics que van començar l’any 1939 tenien entre elsobjectius bàsics la unificació lingüística i la substitució de totesles llengües minoritàries de l’Estat pel castellà. Ningú no ha fetmés que Franco —ajudat per un conjunt de circumstàncies i fac-tors tan decisius com el cinema, la ràdio i la televisió, l’escolarit-zació general i la immigració— per la implantació de la llenguacastellana. En trenta o quaranta anys —els posteriors a la primeradècada de la postguerra— el català va perdre més terreny queen tres o quatre segles.



Exposa el tema del poema «XXV» del Cementiri de Sinera.

La derrota de les esperances i les il·lusions suscitades durant laRepública per fer de Catalunya un país modern i lliure.

Quin significat simbòlic hi té «la casa», «el meu somni» i l’«es-velta barca»? I la «nit» i el «naufragi»?

«La casa»: la pàtria; «el meu somni»: l’ideal de fer d’aquesta pàtriaun país modern i lliure; l’«esvelta barca»: el temps de la República;la «nit»: el temps de la dictadura; el «naufragi»: la derrota de laRepública.

Identifica les parelles d’antònims que hi ha en «Assaig de cànticen el temple» referents a la terra d’ací i a les del nord.

Covarda: lliure, noble; vella: noble; salvatge: culta, desvetllada; neta:bruta; rica: pobra; feliç: trista, dissortada.

3

2

1

Esmenta els substantius que hi fa servir Espriu per a designarel seu propi país.

Terra, poble, pàtria.

Quines són les causes del cansament del poeta?

Les condicions totalment negatives de la seua terra: la falta dellibertat i de cultura, de dignitat, la impossibilitat de ser-hi feliç.

Què provoca la identificació final de Salvador Espriu amb laseua terra?

L’amor que sent per ella i el dolor que sent per la seua degràcia.

Assenyala els elements lingüístics que fan referència al pasdel temps en la «Cançó de capvespre».

L’ús del pretèrit impèrfet d’indicatiu en la primera estrofa, delpresent en la segona i del futur en la tercera, que marquen la líniapassat-present-futur. En la primera estrofa, els mots «s’enduien» i «enyor»; en la segona, el rellotge; en la tercera, les hores.

Quin moment de la vida pot simbolitzar el capvespre? I la«llum de l’estiu»?

El capvespre: el final de la vida, la vellesa. La «llum de l’estiu»: la infantesa, la joventut.


Quin conflicte es planteja en «Vacances pagades»?

El desajust entre el país ideal que voldria el poeta i la realitat d’aquest país. Aquest poema es presenta com una confessió dedesassossec interior davant l’estat del país.

Identifica les imatges que condensen la imatge del desen-gany que sent el poeta davant la seua pàtria.

«La terra que va ser la nostra herència / fuig de mi.» «És un dollentre cames / que em rebutja.» «Herbei, pedram: / senyals d’amordissolts en la vergonya.» «Oh terra sense cel!».

Per què el retorn es produeix una vegada i una altra malgratla voluntat d’anar-se’n?

La fluctuació articula «Vacances pagades». S’hi reitera l’alternançade partida i retorn: fins a quatre vegades marxa del país el poeta(v. 1, 6, 22, 34) i fins a tres desfà camí (v. 3, 10, 32). El vaivé tradueix espacialment la convulsió de la consciència: l’antíteside línies contràries (anada i vinguda) metaforitza les vacil·la-cions del fur intern, que es debat enmig de perplexitats i incer-teses, que bascula entre l’amor i la frustració.

Quin espai cronològic abraça «Crònica especial»? Quins fetshistòrics s’hi esmenten? Quan va ocórrer cada un?

Des del final de la Segona Guerra Mundial fins a la dècada delsseixanta.

� La mort de Manolete en els fulls del diari (nom amb què és conegut el torero Manuel Rodríguez Sánchez. Figura indiscutibledel toreig, li imprimí un estil característic i molt personal. Gaudí,en vida, d’una gran popularitat, i la seua figura, mitificada desprésde la seua mort a l’arena, ha passat a formar part dels clàssicsdel toreig): 1947.

� Les execucions en un pati de Nuremberg (referència al judicicelebrat a Nuremberg per un tribunal militar internacional —britànic, francès, rus i nord-americà— contra vint-i-quatremembres del partit nazi i vuit organitzacions, acusats de crimsde guerra): 1945-1946.

� I la marxa de Mao pel continent de Xina (la Llarga Marxa: epi-sodi de la Revolució Xinesa. Les tropes comunistes, per tal d’evi-tar l’encerclament i la destrucció per part de les forces delGuomindang, es retiraren des del Kiang-si (Xina meridional) al

12

11

6

10

4

5

9

8

7

PAU

0B2VALSOL(2009).18 31/7/09 12:58 Página 102

10318. La poesia de la postguerra

Shen-si, i feren quasi 10 000 quilòmetres (de l’octubre del 1934al del 1935). Passaren pel Yunnan, per les fonts del Iang-Tsé, pelTibet oriental i pel Si-Kiang oriental. De 100 000 homes que lainiciaren n’arribaren al Shen-si 30 000. Els caps polítics i militarsde la retirada, crucial en la guerra civil i la Revolució Xinesa,foren Mao Zedong, Zhue Te i Zhu Enlai): 1934-1949.

� Després vingué Corea (guerra de Corea: enfrontament bèl·licentre les dues Corees): 1950-1953.

� Després vingué el Vietnam (guerra del Vietnam: conflictebèl·lic (1954-75) entre la República Democràtica del Vietnam,ajudada per la República Popular de la Xina i l’URSS, i la Repú-blica del Vietnam, auxiliada pels EUA): 1954-1975.

Explica d’una manera ben detallada els canvis que experi-menta la vida de la gent durant aquest període de la històriad’Espanya.

La generació que va viure la guerra i que tenia esperances que ladictadura seria «cosa de quatre dies», va envellir amb la dictadurai va morir abans que aquesta acabara. Els fills, s’hi van adaptar.

Per què es diu al final que «Han guanyat una trista, bruta civi-litat»? Argumenta la teua resposta i fes servir les teues prò-pies paraules.

Perquè s’han habituat i s’han adaptat a l’ambient social de ladictadura, i han abandonat l’esperança de recuperar la llibertat.Igual que aquesta parella ha oblidat la seua intimitat amorosad’un altre temps, la gent ha oblidat que hi va haver un temps enquè no es resignava a la dictadura franquista. I s’hi han adaptat a«una trista, bruta civilitat».

Assenyala les referències que apareixen en els versos de «Crò-nica especial» sobre la postguerra.

«Les mares no sabien què fer per a sopar» (v. 10): la fam. «Els pa-res escoltaven ràdios estrangeres» (v. 11): la repressió i la censurapolítiques. «I tots pensaven que era cosa de quatre dies» (v. 12):la confiança que després de la derrota del nazisme els aliats farienfora Franco.


Assenyala quins són els temes de les inscripcions que apareixena la paret de l’escaleta.

El sexe («exclamacions brutals d’un sexe poderós» (v. 26), l’amor(«El teu nom i el meu nom, escrits en la paret, / en aquella paretplena de cors i rúbriques» (vv 1-2), l’actualitat política («notes sobrela marxa dels esdeveniments», v. 28.

Quin paral·lelisme es pot traçar entre les inscripcions de l’es-caleta i la poesia d’Estellés?

De la mateix manera que els grafitis de la paret entremesclenl’amor i l’obscenitat amb notes sobre l’actualitat, la poesia d’Este-llés presenta també aquesta combinació de sexe i de lirisme, i decrònica apressada d’un temps.

Comenta la concepció de la poesia que expressa Estellés en«Testament mural». Amb què identifica l’escriptura?

Com ha comentat Parcerisas, en la poesia d’Estellés hi ha «unadèria per anomenar, inventariar i classificar. Per aquest procés elpoema arriba a convertir-se en una mena de collage de motsamb una única sintaxi de juxtaposició: o bé les coses (els mots)ja tenen prou entitat pròpia i no precisen d’altra il·lació, o bé elpoeta no se sent capaç d’atribuir-se unes funcions lingüístiquessacerdotals, interpretatives i especulatives, i es limita al registre“objectiu” de tot el que l’envolta.» Aquest «vòmit de llengua»,per utilitzar l’expressió amb què Fuster va caracteritzar el devessallpoètic d’Estellés, esdevé una mena d’afirmació vital, una menad’exorcisme. Sovint, les coses que el poeta té a dir no tenen altravàlua que el fet de ser dites. És una manera de reprendre la frag-mentació sense sentit del món.

18

17

13

16

15

14

Explica quin sentit té l’alternança de determinants que apa-reix en l’últim vers.

El primer determinant, «aquell», té un sentit concretitzador delsubstantiu «amor»; a continuació aquest mot apareix introduïtper l’article determinant «el», que té un sentit generalitzador. Finalment, la tercera i última vegada que apareix el substantiu«amor» en aquest text ho fa sense anar introduït per cap deter-minant, però ho fa acompanyat pel complement nominal «d’un-gles i dents». El joc de determinants crea un moviment que vad’allò concret a allò general, per tornar a una concreció mésgran encara. Tot el vers representa, per tant, un refús de l’abs-tracció típica de la poesia lírica.

Identifica la comparació que utilitza el poeta en el sonet «4»per a expressar el que sent mentre contempla el poble. Quèés el que mira del poble?

El poeta contempla el poble amb orgull i emoció alhora, com elpare que veu que les dones miren el seu fill o els homes la seuafilla.

Les teulades, les galeries, els murs, les finestretes dels comuns, lacalç de les façanes.

Quina característica de la poesia d’Estellés il·lustra aquestpoema?

La reconstrucció en la memòria d’un petit món, explicat meticu-losament en la seua quotidianitat.

Quin és el motiu de la vergonya a què al·ludeix l’autor en elsonet 63?

La situació present del seu país.

Què li dóna motius d’esperança o confiança? Per què?

El mateix sentiment de desolació, que li fa esperar i desitjar unfutur millor; i la llengua, des de la qual pot imaginar el futur delseu país, al futur de la qual lliga el seu país.


Quins canvis en la seua vida personal recorda Gabriel Ferrateren «In memoriam»? Expressa-ho amb les teues paraules.

El descobriment de la poesia, representat per la lectura de Lesflors del mal de Baudelaire, de la vida moral i de l‘egoisme, que éstant com dir la vivència personal de les coses i el món. També, elsentiment de la llibertat personal.

Josep Maria Castellet ha comentat que un dels temes que esplanteja en aquest poema és la tensió entre l’individu i la histò-ria. Com es resol aquesta tensió en el poema?

A favor de la vida i de la llibertat personals, més importants peral poeta que no el compromís davant el moment històric que liha tocat viure.


En quin ordre es disposen els elements de la realitat a què esfa referència en «Eco»?

En un ordre decreixent, davallem del llunyà i perenne al méspròxim i transitori: sol, lluna, estels, muntanyes, canyes, arrels.

Quina funció hi té l’encavalcament del tercer vers del tercerquartet?

Amb aquesta distorsió abrupta Brossa subratlla la transició entreles imatges que il·lustren líricament el contingut i els dos versosfinals que el sintetitzen en un proverbi.

Quina és l’«última forma de la saviesa» que es recomana enels dos últims versos del sonet? Com considera Joan Brossaque es pot aconseguir?

«Eco» esdevé una afirmació de la vida i una invitació a viure-lades de l’equilibri i la pau personals que, convergint amb el pen-

28

27

26

25

24

19

22

21

20

23

0B2VALSOL(2009).18 31/7/09 12:58 Página 103

104 Literatura

sament oriental, Brossa extreu de la senzillesa. Es tracta de noobsedir-se en elucubracions intel·lectuals estèrils, perquè l’abs-tracció filosòfica ens distancia de l’existència concreta, tangible. I aquesta saviesa s’aconsegueix mirant el propi interior, en unprocés d’autoconeixement que ens lleva de mica en mica les impureses fins a presentar-nos, pura, la veritat d’allò «que és».

Comenta quin sentit té l’«Oda a Marx». Assenyala els procedi-ments que hi fa servir Brossa. Què suggereix la fotografia dela mar embravida en aquest poema?

Un mar embravit s’ajunta a la lletra X per a formar el nom deMarx. Brossa utilitza en aquest poema procediments puramentvisuals —una fotografia i una lletra aïllada— per formar unaparaula. La fotografia de mar embravida constitueix una metàforade Marx com a revolucionari.

Quina metàfora visual fa servir Brossa en el poema-pistola?

El gallet, el percussor, la culata, ben delineats, reprodueixen figura-tivament el referent real. La mimesi s’interromp en la represen-tació conceptual del canó, confiada a una analogia: POEMA = canó.Una metàfora visual, doncs.

Comenta la visió de la poesia que suggereix aquest poema.Fes el mateix amb la que se’ns proposa en el poema-bombetai compara-les totes dues.

Com que l’únic mot present al·ludeix a la poesia, indueix a pensarque d’ella se’ns parla i, com que la unió de les meitats lingüística igràfica imita un revòlver, el missatge resta clar: la poesia és unaarma. El poema-pistola mostra, a més, una gamma oberta d’inter-pretacions. Per exemple: la poesia és una detonació. Eixorda l’escla-fit de la seua veritat. El poema, igual que la bala, perfora la superfí-cie i se’ns clava a dins. Poema i projectil renuncien a l’epidèrmic idavallen a les regions profundes de l’ésser. Etcètera.

En el poema objecte el poema és com una bombeta i s’identifica,per tant, amb la llum o amb la il·luminació que produeix en laconsciència del lector. Els dos poemes insisteixen en aquestaidea de lligar la poesia a una revelació en la consciència del lector.Tots dos poemes mostren una intenció programàtica paral·lela.


Quins són els dos temes centrals de la poesia de Ferrater quedestaca Castellet?

El de l’experiència moral de les relacions entre els homes i lesdones, en totes les seues formes —amistat, amor, erotisme…—,i el del pas del temps, que pot ser l’històric o el personal.

Com es caracteritza el pas del temps en la poesia de Ferrater?

Com un pes feixuc que plana constantment sobre els homes; devegades els poemes se centren en la negació del temps, és a dir,els moments immòbils en què, en deturar-se, el temps deixacom un espai necessari per a l’aparició de la fugissera presènciade la felicitat i la llibertat.

Quina actitud davant de la Guerra Civil expressa el poeta en«In memoriam»?

La constata com un fet històric important que marca el comen-çament d’una etapa diferent en la vida de l’autor. Però de seguidaadopta davant la guerra un distanciament i una actitud una mi-ca escèptica o despectiva.

Per què aquesta actitud el distancia dels poetes de la seua ge-neració?

Perquè per a la majoria de poetes de la seua generació, la guerra iles seues conseqüències són el centre de les seues preocupacionsen plena explosió d’una certa poesia social o de realisme històric.

Com planteja Castellet el seu comentari sobre la poesia deGabriel Ferrater?

5

4

3

2

1

31

30

29

Parteix de la delimitació dels temes centrals de la poesia de Ferra-ter i tot seguit els concreta, els aprofundeix i els precisa a partirdel comentari d’alguns poemes.


Resumeix el consell que expressa Brecht en cada una de lesestrofes.

Primera estrofa: no feu cas dels qui diuen que hi ha vida desprésde la mort. El temps passa i aquesta és l’única vida que hi ha.

Segona estrofa: viviu la vida intensament, perquè no n’haureutingut prou quan l’haureu de deixar.

Tercera estrofa: no us consoleu pensant en la felicitat de la vidaen el més enllà. La vida és el més gran i només la podem viureuna vegada.

Quarta estrofa: no deixeu que us esclavitzen i us exploten. Noheu de tenir por de res, perquè res no hi ha després de la mort.

Quins versos repeteixen la idea que no hi ha vida després dela mort?

«No hi ha resurrecció», «No n’haureu tingut prou / quan l’haureude deixar», «La vida és el més gran: / no sempre la tindreu», «Mori-reu com les bèsties / i res més no hi haurà».

Identifica quin vers d’aquest poema trenca un dels tòpics delcarpe diem.

El segon vers de la segona estrofa: «la vida no és tan breu». Undels tòpics del carpe diem és la brevetat de la vida i la necessitatd’aprofitar-la i de viure el dia. L’autor capgira aquesta idea: la vidano és breu, hi ha temps per a viure-la plenament abans de morir.Així i tot, no en tindrem prou quan l’haurem de deixar.

Quina conclusió en clau política extrau Brecht del tema delcarpe diem?

Com que només hi ha aquesta vida, se’n desprén l’obligació moralde no deixar-se esclavitzar ni explotar.


Esmenta a quins aspectes de la postguerra es fa referència enaquest poema.

La mort («De dol sempre, de dol per a tota la vida»), la fam («lescames llargues d’adolescent / que creixia de pressa i sense vita-mines»), la censura («Ens ompliren d’espases la sintaxi, d’arcàn-gels / durament immutables a la prta dels cines»), el mercat negre(«carregaments de sucre que desapareixien / de la nit al matí, siho viu no me’n recorde, / els camions sinistres que duien l’estra-perlo»), el cinema com a única possibilitat d’evasió («Oh Súnion!La pantalla oferia una Súnion / d’una sal exaltada, de vida i lli-bertat, / de possibilitats lluminoses de viure»).

Quin vers resumeix l’ambient moral d’aquesta època?

El vers 11: «Trista, trista València, quina amarga postguerra!»

Comenta la relació que té amb el poema l’epígraf d’AusiàsMarch que l’encapçala.

El vers de March ressalta la continuïtat de l’amor en un tempstan negre i deprimit. En Estellés, l’amor té sempre una concrecióen el temps i en l’espai: «Quina gana de contemplar pel·lícules! /En seguien el curs amb tota atenció / mentre les mans anavenpalpant els llocs secrets.»

Quina al·lusió es fa a un altre poeta que has estudiat en unaunitat anterior?

El vers 28 («Oh Súnion! La pantalla oferia una Súnion / d’una salexaltada, de vida i llibertat») és una referència a l’elegia segonade les Elegies de Bierville de Carles Riba.

4

3

2

1

1

2

3

4

PAU

PAU

PAU

0B2VALSOL(2009).18 31/7/09 12:58 Página 104

10518. La poesia de la postguerra

Assenyala quins són els recursos estilístics principals que faservir Estellés en aquest poema.

El paral·lelisme, que marca sobretot l’obertura i el tancament delpoema. La reproducció de diàlegs i el to dialogat que es mostraquan el poeta s’adreça a un tu: «Aquelles cames que tu no sabiescom / posar…». Metàfores: «Ens ompliren d’espases la sintaxi…»Finalment, un procediment quasi cinematogràfic que consisteixa juxtaposar diverses escenes que contribueixen totes plegadesa reproduir l’ambient històric i moral d’una època.

Resumeix i comenta les característiques que singularitzen lapoesia de Vicent Andrés Estellés.

En la poesia d’Estellés hi ha la reconstrucció en la memòria d’unpetit món, explicat meticulosament en la seua quotidianitat. Ésun discurs poètic deliberadament oposat al de la poesia pura,perquè esquiva la temptació del pur joc verbal, del lirisme més o menys hermètic i privat. En aquest món constituït per objectesi comportaments quotidians del poble, de la seua gent, l’amor,per exemple, tindrà una presència molt concreta i circumstan-ciada. Aquest inventari de la realitat que Vicent Andrés Estellésporta a terme a través de la seua poesia esdevé un autèntic fresco mural de la València del seu temps. La poesia d’Estellés, però,no es pot enquadrar en el realisme històric que es propugnavaen la dècada dels seixanta. Més que de realisme històric es tractad’un testimoniatge, d’una crònica o documental de la realitat.

Quins mites apareixen en la poesia de Salvador Espriu?

Alguns són personals, com Sinera (inversió d’Arenys, població deprocedènciade la família d’Espriu), Lavínia (Barcelona i, de vegades,Catalunya) i Kolinòsia i Sepharad (Espanya). Aquest escenari elpobla de diversos personatges, de vegades desdoblaments delmateix autor. En aquest espai mític creat per Espriu s’interfereixenels grans mites hel·lènics —Teseu i Ariadna, Antígona— o laidentificació del poble català amb els jueus.

Per què el final de la Guerra Civil va representar un trenca-ment en el desenvolupament de la literatura catalana?

8

7

5

6

Perquè es van abolir la Generalitat, l’Estatut i els partits polítics, i es va prohibir l’ús públic i oficial del català, i també l’ensenya-ment en aquest idioma. Relegada la llengua a un «uso privado yfamiliar», desfets i prohibits els organismes culturals i literaris,sense revistes, ni diaris, ni ràdio, ni editorials, la literatura catalanaera condemnada a ser un fenomen minoritari i sense viabilitat.

Quins canvis es van produir en el panorama de les lletres valen-cianes al començament dels seixanta?

A València, el petit món literari valencià aplegat entorn de l’edi-torial Torre es va desintegrar a poc a poc amb el canvi de dècada.Entre el 1959 i el 1969 (data de l’aparició de la revista Gorg, quemarca l’entrada d’una nova generació d’escriptors) es van radi-calitzar les posicions anteriors i van començar a fer-se socialmentconsistents. La publicació, el 1962, de Nosaltres, els valenciansde Joan Fuster va donar lloc a una acció, cada vegada més deci-dida, per a fer desaparéixer el provincianisme i normalitzar entots els aspectes la realitat valenciana.

Què és l’anomenat realisme històric o social? Quina incidènciava tenir en la literatura catalana?

En la literatura catalana dels anys seixanta es va viure un grandebat, que va enfrontar l’estètica de tradició simbolista ambuna altra que concebia la literatura com un model de compro-mís polític al servei de la lluita contra la dictadura. És l’anomenatrealisme històric o social, que es basava en els plantejamentsmarxistes d’intel·lectuals i escriptors com Lukács, Gramsci i Brecht, i reivindicava la participació de la literatura en la lluitaper l’alliberament individual i social de l’ésser humà. L’antologiaPoesia catalana del segle XX (1963), de Joaquim Molas i JosepMaria Castellet, va ser el referent programàtic del nou corrent literari. Dos llibres de poesia de Pere Quart i Salvador Espriu, Vacances pagades i La pell de brau, publicats tots dos el 1960, vanser llegits en aquesta clau realista. En aquest context socioculturals’explica l’interés despertat per la Nova Cançó, un movimentque va ser utilitzat per escriptors i polítics per a arribar a un públic més ampli.

9

10

0B2VALSOL(2009).18 31/7/09 12:58 Página 105

0B2VALSOL(2009).18 31/7/09 12:58 Página 106

19. La novel·la i el conte de la postguerra 107


2.1. Llorenç Villalongapàgina 273

2.2. Joan Salespàgina 274

2.3. Mecè Rodoredapàgines 274/275

2.4. Manuel de Pedrolopàgina 275

2.5. Pere Calderspàgines 275/276

1. La novel·la i el conte des del 1939

fins a la represa dels seixantapàgines 271/272





1. Llorenç Villalongapàgines 277/278

2. Joan Salespàgina 279

3. Mercè Rodoredapàgines 280/281

4. Manuel de Pedrolopàgina 282

5. Pere Calderspàgina 283

2. Narradors destacatspàgines 273/276

2.6. Enric Valorpàgina 276

2.7. Baltasar Porcelpàgina 276

6. Enric Valorpàgina 284

19 La novel·la i el contede la postguerra

0B2VALSOL(2009).19 31/7/09 13:00 Página 107

108 Literatura



1. Per què durant la postguerra era més fàcil publicar poesiaque no novel·la?

Perquè la poesia és un gènere que pot sobreviure més fàcilmenten cercles petits, mitjançant revistes i edicions limitades. De mésa més, la referència a la realitat que la novel·la comporta dificul-tava encara més la publició d’aquest gènere en una època enquè la censura exercia sobre l’escriptor una pressió molt forta.

2. Quins novel·listes es consoliden cap a la dècada dels seixanta?

Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Manuel de Pedrolo, JoanPerucho, Pere Calders.

3. Quines novel·les has llegit de la literatura catalana contempo-rània? Quina t’ha agradat més? Per què?

RESPOSTA LLIURE. [Es pot utilitzar com a referència les novel·lesd’autors de la literatura catalana que s’han posat de lectura peldepartament de Valencià al llarg de l’ESO i en Batxillerat.]

4. Quins premis literaris de novel·la en català coneixes?

RESPOSTA LLIURE. [Al País Valencià, destaquen el premi de narrativaAndròmina, convocat per l’editorial Tres i Quatre en el marc delsPremis Octubre, i el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, convocatper l’editorial Bromera. A Catalunya, són importants el Sant Jordi,que atorga Òmnium Cultural juntament amb Enciclopèdia Cata-lana, el Ramon Llull, de l’editorial Planeta o el Carlemany, queatorga el Govern d’Andorra.]

5. Quins són els factors principals que influeixen en la difusiód’una novel·la?

El ressò que se’n fan els mitjans de comunicació, la temàticaatraient i accessible, l’adaptació cinematogràfica, les recomana-cions d’amics i coneguts, la presència a les llibreries, etcètera.



Assenyala les característiques que es destaquen en la descripciódel barri antic del fragment anterior de Mort de Dama. Quinaclasse social hi viu?

El silenci i la inactivitat. El barri sembla deshabitat. El tancamenten el propi món. Hi viu la vella aristocràcia mallorquina.

Quin és el tret principal d’aquesta classe social? Quina frasedel text la sintetitza?

L’immobilisme, el conservadorisme. «El més estàtic esdevé elmés moral.»

Quina analogia traça el narrador entre els habitants del barriantic i els gats? Per què?

Els gats, com els habitants del barri antic, exigeixen «silenci, ordrei netedat». Gats i aristòcrates volen viure sense estridències, sen-se res que pertorbe la seua manera de viure, que es caracteritza,sobretot, per la inactivitat.

Indica el procediment que utilitza el narrador per a introduirvaloracions i judicis en la descripció del barri. Posa’n exem-ples.

La ironia. «El gat exigeix silenci, ordre i netedat, com un filòsofescolàstic: els renous del món no el deixarien meditar. Els gats iels canonges guarden analogies. Així han triat el mateix barri.L’aristocràcia, la burgesia, també anhelen reposar.» «Els senyors,els canonges i els gats viuen en una perpètua sesta.» «El pesdels segles fatiga les espatlles i inhabilita per a l’acció.»

PAU

4

3

2

1

Comenta el contrast que s’estableix entre el nou món que haaparegut a l’altre cap de la ciutat i el barri antic. Quina actitudadopta el barri antic? Argumenta la resposta i expressa’t ambles teues pròpies paraules.

A l’altre cap de la ciutat ha aparegut un món nou, format perl’incipient turisme, amb una manera de viure que xoca amb elconservadorisme del barri antic: és un món on les dones fumen,viuen d’esquena a la religió i donen balls i tes. El barri antic fin-geix ignorar-ho.


Qui és el narrador d’aquest text? Quina informació dóna sobreell mateix? Quines característiques té com a narrador?

Mossèn Joan, capellà al servei de don Toni de Bearn. Diu que tétrenta-vuit anys i que és fill d’un jornaler i d’una collidora, encaraque no els recorda. Quan tenia set anys va ser destinat a guardarporcs, però don Toni de Bearn va disposar que l’enviaren a uncol·legi de Palma de Mallorca. La seua principal característicacom a narrador és la falta d’informació sobre molts temes impor-tants de la seua història. Així, reconeix que no sap realment compensava i com era don Toni, personatge principal de la novel·la.Mossèn Joan, per tant, és un narrador personatge secundari. La seua falta d’informació dóna a Bearn una gran càrrega d’am-bigüitat.

A què es podria atribuir la decisió de protegir el personatgenarrador i pagar-li els estudis?

Al fet que mossèn Joan és fill natural de don Toni. Pagar-li els estu-dis és una manera de compensar o de reparar el fet de no reconéixer-lo com a fill. Dona Maria Antònia assenyala a don Toni,d’una manera indirecta, que ha de fer alguna cosa, quan li diu:

—Mira, Tonet, quin infant —digué dona Maria Antònia—.¿T’has fixat en sos uis?

El senyor em mirà i no digué res. Dona Maria Antònia semblavaconsirosa.

—No sé qui me recorda —digué.

Indica les qualitats que destaca el capellà de dona Maria Antò-nia i de don Toni. Quines altres, a més, es poden deduir de laseua narració?

El narrador diu que dona Maria Antònia era molt bella: don Toniera prim i esvelt, una mica menut. Encara que don Toni era lleig,s’assemblava a dona Maria Antònia. Eren cosins germans. Erenuns senyors i imposaven un respecte reverencial als pagesos. De don Toni destaca el seu caràcter confiat i sincer.

Del text es poden deduir també més característiques d’aquestspersonatges. Dona Maria Antònia apareix com una senyora, unapersona que refusa al·ludir directament als aspectes desagrada-bles de la vida, no gens vulgar, que diu les coses de manera in-directa i elegant, però clara, com quan indica a don Toni quesap que aquell xiquet és fill seu i que no el pot deixar cuidantels porcs. Don Toni, per la seua banda, apareix com un senyorfeudal, que pot disposar sexualment de les pageses que mésgoig li fan.

Quin sentit té aquesta paradoxa que enuncia el narrador?

La seva ànima era clara i canviant com el vidre. Precisament per-què es tractava d’un home sincer, no es podia saber mai com era.

Les persones sinceres renuncien a representar un paper immu-table en tots els moments i situacions de la seua vida, i per aixòes mostren amb els seus canvis i variacions, cosa que impedeixdefinir-los i «saber com són». Sempre ens sorprenen amb unaspecte nou que fa impossible de definir-los.

5

6

9

8

7

0B2VALSOL(2009).19 31/7/09 13:00 Página 108

10919. La novel·la i el conte de la postguerra

Assenyala els trets propis del català de Mallorca que presentaaquest text.

Fonètica: «uis» (ulls). Morfologia: la primera persona del presentd’indicatiu presenta la desinència en grau zero: «conserv»; «duit»(dut); «sien» (siguen). Article salat: «S’Ui de Sa Font», «sos uis» (elsulls); «qualque» (algú). Lèxic: «horabaixa» (capvespre).


Explica el sentiment contradictori que expressa el narradorenvers la joventut i la guerra.

D’una banda, sent enyorança; de l’altra, culpabilitat. Enyorançaperquè la guerra la va viure de jove, i en aquesta època la sensacióde la llibertat es combina amb la sensació que en qualsevolmoment es pot produir un gran esdeveniment. Culpabilitat, per-què per al narrador la guerra i la joventut són estúpides. L’estu-pidesa de la guerra va sense dir. La de la joventut té l’arrel en laconfiança i la il·lusió que el temps acaba desmentint sovint.

Quina relació estableix l’autor entre la joventut i la guerra?Raona la resposta.

La joventut i la guerra presenten en aquest text diversos paral·le-lismes: la incertesa, el desig d’aconseguir la glòria, de distingir-se,de guanyar i de fer realitat la promesa que la vida sembla reser-var per a nosaltres en exclusiva.

Per què diu que «no sóc més que un supervivent, un fantasma;no visc més que de records»?

Perquè després de la intensitat de la joventut, encara que aquestafóra un desvari, la resta de la vida sembla grisa i sense interés. Hiha una falta d’il·lusió i d’identificació amb la vida actual que faque el personatge es considere com un fantasma: la seua entitatreal està situada en un altre temps de la seua vida.

Comenta el sentit d’aquesta frase: «tota joventut no és mésque la incerta glòria d’un matí d’abril».

De la mateixa manera que un matí esplèndid d’abril es canvia almigdia en núvols i vent i en turmenta, la glòria que promet la joventut és incerta: dura poc i molt sovint no acompleix cap delsgrans esdeveniments que semblava prometre. La frase repro-dueix un vers de Shakespeare de l’escena tercera del primer acted’Els dos cavallers de Verona. Sagarra el va traduir així: «Oh, coms’assembla aquest amor en brot, / a aquell dia abrilenc de gràciaincerta / que ara, amb la llum del sol, net es desperta / i ara ve unnúvol i s’ho emporta tot!»

Quin paral·lelisme es pot traçar entre la situació personal delnarrador personatge i la del seu país?

El desencís del personatge narrador, la pèrdua de les il·lusions ide la intensitat amb què va viure la joventut és paral·lela a lapèrdua del somni de fer de Catalunya un país lliure durant la Repú-blica. Tots aquells anhels van quedar destruïts amb el feixisme.

Quina descripció es fa en aquest text de la situació moral i socialde la postguerra?

Imperava un ambient de malfiança i d’egoisme. Es passava fam.Les vies de comunicació estaven destruïdes en gran part; no hihavia camions ni gasolina. Les ràdios vomitaven la propagandaoficial. L’única preocupació de la gent era sobreviure.


Qui va recorrent l’espai que es descriu en aquest text? Quinselements ens permeten identificar-la?

Una rata. En primer lloc, el títol d’aquest capítol. Després, els llocsper on passa: «Voltada d’encenalls i de drapots rosegats», «perdamunt de plantes d’aigua morta, per sota de la copa de pedracurulla de raïms i de peres» i, sobretot, «pujà a la finestra, sortí per

17

16

15

10

11

12

13

14

un vidre trencat, corregué per l’ampit, s’arrapà a la canal plujana ibaixà amb molt de compte»… Més endavant, el narrador fa unareferència explícita a una part del cos de la rata: «Quan arribà adalt de la paret s’aturà i el morret se li mogué» i «quan trobà elque buscava ho empresonà entre les potetes del davant i començàa rosegar». Unes línies més avall, el narrador usa per primera vega-da la paraula «rata»: «Quan estigué tipa sortí de sota dels ence-nalls i començà a pujar per entre fulles, amb les dues rates petitesal darrera.» Les referències a la rata cada vegada es fan més claresi més explícites: «Tot d’una veié una fusta que s’enlairava i amb elcor esverat, amb els ulls sortits, amb la cua clivellada, s’aixecà dreta,desafiadora… fins que arrencà a córrer, i es mig amagà sota unapila de papers.» Finalment: «De seguida veieren a la soca d‘un cas-tanyer de l’entrada, cargolada en un esvoranc, una rata fastigosa,amb el cap mig rosegat, voltada de mosques verdes.»

Explica l’efecte que aconsegueix el narrador en introduir unaòptica no humana en la descripció de la casa i del jardí. Fesservir les teues paraules.

D’entrada, aconsegueix un efecte de distanciament i d’objecti-vació que, a poc a poc, a mesura que es va fent més explícit queaquesta òptica no humana es refereix a una rata, confereix uncaràcter de repulsió a la descripció de la destrucció del pas deltemps sobre la casa i el jardí.

Comenta com és l’espai que es descriu en aquest text. Quinsdetalls indiquen l’estat de ruïna de la casa i del jardí? Raona laresposta.

Una casa amb jardí. Detalls que indiquen la ruïna de la casa: estàplena d’esteses de papers i d’encenalls, hi ha «canelobres deporcellana trencats, entreteixits de teranyines». A les sales elpaper de les parets s’ha desenganxat a trossos a causa de lahumitat i hi ha tot de calaixos apilats per terra. Una finestra té unvidre trencat.

Detalls que indiquen la ruïna del jardí: l’escultura de la font estàtrencada, un banc està cobert de glicines; els arbres creixen sal-vatges, voltats d’esbarzers. Tot estava ple de fulles seques i el jardíhavia quedat envaït per una vegetació espessa. L’heura s’enfilavapertot arreu. Hi ha branques esqueixades pel vent i cremadespel llamp.

A què es compara l’estat actual del jardí? Quin sentit té aquestacomparació?

A una malaltia: «Tot el que en un temps havia estat ordenat, dirigit,l’abandó i el pas de les estacions ho havien convertit en una malal-tia.» El pas del temps es compara a un procés patològic, en elsentit que únicament produeix, inevitablement, desordre, des-trucció i mort.

Assenyala quines frases del narrador fan referència al passatd’aquest espai.

«Allà dins hi havia viscut gent. De la vanitat, de l’odi, de les miquesd’amor, en quedava la pols i un trist espectacle d’esplendor i d’oblit.» «Tot el que en un temps havia estat ordenat, dirigit, l’aban-dó i el pas de les estacions ho havien convertit en una malaltia.»«L’heura aquella havia mort feia anys,» «Tot el que havia estat unmar frondós d’heura fresca, ondulant al sol i a l’aire del bontemps, s’havia convertit en un embolic de brots i de manetes.»

Quin és el tema d’aquest text? Què penses que simbolitza larata?

La decadència i el final d’una família. La rata és un símbol d’aquestfinal i d’aquesta decadència.

Indica, al teu parer, quins mots d’aquest text es podrien incloureen el camp semàntic de la destrucció i la decadència.

Els termes trencats, malaltia, morta, velles, seques, cremades, esquei-xades, malalta.

23

22

18

21

19

20

0B2VALSOL(2009).19 31/7/09 13:00 Página 109

110 Literatura


Com és l’espai on se situa l’acció d’aquest fragment de Totesles bèsties de càrrega? Quina sensació produeix? Expressa’tamb les teues paraules.

L’acció d’aquesta escena se situa davant l’entrada d’un edifici altde pedra obscura. L’edifici està a fosques i té les portes tancades.

Una sensació d’opressió i d’inseguretat, d’angoixa.

Què sabem del personatge designat com a «ell»? En quina situació està? Com hi apareixen caracteritzats la resta de per-sonatges?

El narrador no en dóna cap informació; ni tan sols en sabem elnom. Sembla que està detingut. La resta de personatges apareixencaracteritzats de la mateixa manera, com si el narrador fóra una cà-mera cinematogràfica que només capta el que fan i el que diuen,però sense donar-ne explicacions ni informacions suplementàries.

Assenyala quin tipus de narrador hi utilitza Pedrolo. Quin efec-te provoca en la narració?

Un narrador observador extern, que es limita a dir el que fan idiuen els personatges amb algunes observacions sobre el seuaspecte exterior i sobre el lloc on són. Com una càmera cinema-togràfica. Produeix un efecte d’objectivitat, però també de fredor,d’angoixa i tensió. El lector es troba en un món que no entén deltot, com el personatge principal d’aquest fragment, i per això elpercep com una amenaça.

Comenta com és la realitat humana i política que es presentaen aquest text.

Una realitat angoixosa i opressiva, regida per un poder opac,amenaçador i incomprensible.

Quins temes s’hi plantegen? Quina relació es pot establir entreaquests temes, el punt de vista del narrador i l’espai?

La incomunicació, l’absurd, l’opressió, l’arbitrarietat. L’ús d’un nar-rador extern i objectiu, que no aporta cap aclariment, ressaltaaquests temes, de la mateixa manera que l’espai, dominat per unedifici de pedra obscura, «alt i imponent», amb les portes tancadesi a les fosques, davant del qual la gent s’espera per entrar-hi.


Quina és la característica fonamental del protagonista d’aquestconte? Quines de les frases que pronuncia remarquen aquestacaracterística?

L’aplom, la seguretat, que en realitat revela un tancament en elseu món. Sap des del primer dia com ha de comportar-se en unpaís estranger. Igualment, quan s’enamora, té molt clar com had’actuar: «Mentrestant, una noia anglesa m’havia enamorat, i, galant com sóc, i sabedor d’allò que és plaent a les dones, undia em vaig disposar a anar-la a veure portant-li un ram de flors.»

Com es refereix el narrador protagonista a la vaca?

Com si fóra una persona: «heus aquí que una vaca em va veurede lluny i em va mirar amb simpatia. Amb un posat garneu,aquella bèstia es va posar a caminar cap allí on em trobava». «Lavaca sabia que no era permès a un estranger anar tan lluny. Notenia memòria que mai hagués passat una cosa semblant i, endefensa dels seus privilegis, va fer un bram profund, allargat, quees va sentir de tot el barri.» «La bèstia aixecà el cap i em miràplena de fatxenderia, segura de disposar de mi al seu arbitri.»«Ella amb l’abusivitat que dóna l’exercici d’un poder sense límits,olorà les flors, tot somrient.»

Què és el que resulta més absurd en El problema de l’Índia?

Més que la condemna per haver fet trampa a una vaca sagrada,la pròpia conducta del personatge narrador que s’entesta a aplicarel seu codi de conducta en un país que desconeix.

31

30

24

25

26

29

28

27

Quin tema s’hi planteja?

El xoc entre diferents civilitzacions.

L’humor i la ironia són els elements essencials de l’estil de PereCalders. Quins exemples en pots assenyalar en aquest conte?Quins procediments utilitza Calders per a obtenir aquestsefectes irònics i humorístics?

«Conèixer el món em dóna un gran poder d’adaptació, i al capd’una setmana jo podia mostrar més finor en el meu tracte ambles vaques que qualsevol hindú ben criat»; «vaig posar-li la màplana damunt del nas (o allò que les vaques tenen com a nas)»;«I manejant la meva picardia, que sempre he sabut superior a lad’una vaca.»

En Calders, l’humor i la ironia naixen sovint de la incongruènciainesperada. Com ha remarcat Joan Melcion, aquesta «inconc-gruència constant i deliberada ja ens predisposa a l’humor, senseoblidar, tanmateix, que la distorsió premeditada de les reaccionsdels personatges, en relació amb les situacions en què es troben,respon a intencions que van més enllà d’un efecte humorísticsimple i gratuït. Ara, però, ens interessa ressaltar la naturalesa essencialment lingüística de l’humor caldersià. I diem «essen-cialment lingüística» perquè se sosté en una disfunció dels recursos expressius. L’humor de Calders es distingeix per la peculiar habilitat de l’escriptor d’usar formes lingüístiques este-reotipades en situacions en què el seu sentit esdevé absurd (i, per tant, inesperadament incongruent).»


Com és el paisatge que envolta la casa de la Foia?

La casa estava envoltada d’una arbreda frondosa. A la partida onera hi havia tossals i, a prop, plantacions d’oliveres i d’ametlers,petits barrancs, penyals, clotades ombrívoles. Més enllà, pujolsnegrejants de carrasques.

De quina manera havia viscut Albert durant la infantesa elcontacte amb la natura?

Com una comunió màgica amb la realitat misteriosa de l’univers,com quan l’home no era home encara i el pensament no li haviafet crear un món racional o mític que l’aïlla cada vegada més dela riquesa eterna i variadíssima de la vida, «aqueix tresor quenomés es lliura a una intuïció primitiva i poderosa».

A quina classe social pertany el protagonista? Raona la resposta.

A la classe dels terratinents valencians de les comarques del sud.En aquest fragment es fa referència a les propietats de la seuafamília, des de fa un temps en decadència, que el protagonistacorre el perill ara de perdre totalment.

Per què Albert se sent tan desolat davant la possibilitat deperdre la casa de la Foia?

Perquè aquesta casa està molt lligada a les vivències de la seuainfantesa i havia estat la residència d’elecció dels seus pares.

Quina situació personal i social es planteja en aquest frag-ment de Sense la terra promesa?

Una situació de crisi personal i social. La vella classe dels terrati-nents es troba desplaçada i cada vegada més arruïnada, sensesaber ni poder adaptar-se a una nova època. El protagonistad’aquest fragment és un membre d’aquesta classe, un senyoret,que assisteix, passiu i impotent alhora, a l’ensorrament del seumón. Típicament, Valor el presenta de cacera i havent-ho confiattot al colp de sort d’una herència.

Comenta els temes que se suggereixen en aquest text.

La decadència d’una classe social, la fi del món rural, la pèrduadels referents personals.

39

38

37

36

35

34

33

32

0B2VALSOL(2009).19 31/7/09 13:00 Página 110

11119. La novel·la i el conte de la postguerra


Explica la diferència que hi ha entre el temps intern del relat i el temps extern.

El temps extern fa referència als fets històrics i culturals que per-meten situar la història de Bearn entre dates ben precises. Eltemps intern, en canvi, es refereix al diferent ritme, més ràpid omés lent, amb què el narrador conta la història, segons l’interésdel que es narra o el coneixement que en té el narrador.

Quins dos tractaments del temps es combinen en Bearn o lasala de les nines?

Per un costat, es descriuen llargs períodes mitjançant generalit-zacions que indiquen l’homogeneïtat d’aquests lapses. Per altrapart, es narren episodis molt concrets, situats en uns momentsprecisos, amb dates ben clares.

Què fa possible combinar tractaments temporals tan diver-sos?

La possibilitat de combinar tractaments temporals tan diversosve donada per la perspectiva general de temps passat de tot eldiscurs.

Com es pot deduir en la novel·la l’any del naixement de donToni?

En la novel·la es diu que don Toni fuig a París amb dona Xima el1859 i a la capital francesa assisteix a l’estrena de l’òpera Faust,de Gounod. Si aleshores el protagonista té, com assenyala el narrador, quaranta-vuit anys, havia d’haver nascut cap al 1811.

Quan comença a redactar mossén Joan la llarga carta a MiquelGilabert? Quant de temps dura aquesta redacció?

El temps de la redacció de la llarga carta de don Joan Mayol adon Miquel Gilabert coincideix amb el que va des de la mortdels senyors, el darrer dia de Carnaval del 1890, fins a l’endemàde la visita dels maçons prussians. Entre un fet i l’altre hi ha unlapse de dos mesos, durant el qual el narrador ha redactat el seudiscurs.

Quin tractament temporal caracteritza l’epíleg respecte de laresta de la novel·la?

La visita dels maçons té lloc dos mesos després, quan don Joanja ha redactat tota la llarga epístola a Miquel Gilabert, per la qualcosa tot l’episodi apareix com un apèndix on, a diferència delcos de la novel·la, els fets relatats són molt propers al momentde l’escriptura.


Al final del conte el porter diu a l’home de poble que l’entradaque guarda li era destinada únicament a ell. I, tanmateix, li hanegat l’entrada. Com es pot explicar aquesta paradoxa?

Cada persona és un ésser únic i irrepetible, però aquesta possibi-litat reservada que la vida representa per a cada persona nosempre es realitza ni es pot realitzar. Carles Riba ho va expressard’una manera insuperable en les Elegies de Bierville: «Cap esperités inútil / si creix lliure en la seua virtut.» La condició per aaquesta creixença, per a aquesta entrada en la possibilitat reser-vada que la vida té per a cada un de nosaltres és la llibertat, unallibertat que té tant una dimensió personal com social.

Si interpretem aquesta paràbola en un sentit religiós, quèpoden simbolitzar la Llei i l’espera inacabable i inútil?

En aquest conte la Llei sembla ser el principi que governa total’existència humana, un principi amb què els humans no podemestablir un contacte real. Davant la llei expressaria la impossibilitatd’atènyer el sentit i, alhora, l’anhel de l’home d’aconseguir-lo.

2

1

6

5

1

2

3

4

La Llei podria al·ludir també a un poder absolut de caràcterpolític, econòmic o social. El porter, per exemple, parla d’altresporters amb un rang superior. Coneixes organitzacions socialso estructures de poder semblants a la que es descriu enaquest conte?

L’estructura administrativa i jurídica dels estats de les societatsmodernes sembla per al ciutadà una maquinària complexa ienorme, en què la persona es troba indefensa i desorientada.Sobretot, no sabem o no comprenem per què passen determi-nades coses. De fet, s’ha convertit en un tòpic utilitzar l’adjectiukafkià per descriure el caràcter mecànic i, alhora, incomprensiblei opac, de les societats modernes.


Quines característiques té com a personatge el narradord’aquest conte?

És un personatge estereotipat, com un titella, sense nom i sensecap tret que l’individualitze mínimament. Simplement, es limitaa seguir d’una manera mecànica un codi de conducta determinat.

Quina actitud mostra envers la guerra en el primer paràgraf? I en l’últim?

Primer paràgraf: com un fet més de la vida quotidiana: «Un dia,fent guerra…» Segon paràgraf: una actitud no gens solemne i,en el fons, escèptica i pràctica, contraposada a la solemnitat delsvalors militars: «quan el general, ple de satisfacció pel meu tre-ball, em va preguntar quina recompensa volia, li vaig dir que, sino li feia res, em quedaria la bicicleta.»

Els contes de Calders solen partir d’un fet imprevist, il·lògic oextraordinari. Al teu parer, què és el que resulta imprevist,il·lògic o extraordinari en Fet d’armes?

En primer lloc, la manera com reaccionen quan es troben i, des-prés, el fet que davant la impossibilitat física de lluitar amb elsmitjans convencionals, acorden mantenir el seu codi de compor-tament com a enemics, tot traslladant la seua condició de rivalsa una partida del joc de la ratlleta.

Identifica-hi els elements humorístics i irònics. Quina finalitattenen?

Tot el diàleg entre els dos enemics n’és ple. Una finalitat de críticairònica de la guerra i del militarisme.

Quin és el tema principal d’aquest conte? Quina conclusió etsembla que vol expressar Pere Calders?

L’absurd de la guerra. L’aferrament de les persones a uns codisde comportament convencionals que es porten fins a l’absurdmés extrem.

Quins fragments d’aquest conte són clarament antimilitaristes?

«—Aquest uniforme que porteu és caducat. Fa més de dos anysque el nostre general el va suprimir, donant a entendre que elstemps havien canviat. Aneu mal informats, vosaltres.» «Provàremfins a deu vegades d’entrar a la batalla, però una paret de balesi fum ho impedia. Per mirar de descobrir una escletxa, pujàremun petit turó que dominava l’espectacle. Des d’allí es veia que laguerra seguia amb una gran empenta i que hi havia tot el quepodien demanar els generals.» «—I si anéssim a cops de puny?—No, tampoc. Devem un cert respecte al progrés, pel prestigidel vostre país i del meu. És difícil —digué—, és positivamentdifícil.»

De quina manera reflecteixen la Guerra Civil Incerta glòria deJoan Sales i La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda?

Incerta glòria és un reflex autobiogràfic del gran daltabaix queva significar la guerra. L’argument gira entorn d’una generació

7

6

3

1

3

2

4

5

PAU

PAU

PAU

0B2VALSOL(2009).19 31/7/09 13:00 Página 111

112 Literatura

condemnada a sofrir la guerra en plena joventut. La novel·laevoca el conflicte bèl·lic al front d’Aragó, des de la perspectivade tres amics republicans, i també, a Barcelona, des del punt devista de Trini, la companya d’un d’ells; la quarta i darrera part ésla visió de la postguerra a Barcelona, des del punt de vista deCruells, un dels tres amics, abans seminarista i ara sacerdot.Aquesta tècnica permet contraposar els esdeveniments col·lectiusi les aspiracions personals destrossades per la guerra. La plaça delDiamant tracta la història senzilla d’una dona de les classes popu-lars i, a través de les limitades possibilitats de visió i de comprensió,els grans esdeveniments col·lectius que va haver de viure.

Resumeix les característiques principals de l’obra novel·lísticade Manuel de Pedrolo.

L’obra de Manuel de Pedrolo és una de les més extenses i variadesde la literatura catalana contemporània. Amb més d’un centenarde títols publicats, Pedrolo ha cultivat pràcticament tots els gène-res literaris (bàsicament la novel·la, però també llibres de versos,obres de teatre, contes i articles) i ha treballat amb una granmultiplicitat de temes i tècniques. Com ha indicat Josep Iborra,

8

«Pedrolo multiplica els temes, les situacions i els personatges»perquè per a ell «la novel.la és un instrument per a investigar lespossibilitats de l’home, les alternatives possibles, per tal de posaren evidència —de denunciar, en definitiva— el món real en quèl’home viu alienat, empobrit i reduït».

Què es va proposar Llorenç Villalonga en Bearn o la sala de lesnines?

Amb aquesta novel·la Villalonga es va proposar, segons ell mateixva afirmar, descriure «l’enfonsada d’un món arribat a terme». La sàtira de Mort de dama donava lloc, ara, a l’elegia. Bearn prenla forma d’una llarga carta, en la qual el capellà Joan Mayol rememora la vida de don Toni, el seu protector i pare probable.

En quin espai geogràfic se situa l’acció de les novel·les del ciclede Cassana d’Enric Valor? Quins temes hi planteja?

A les comarques valencianes del sud; més concretament, la Foia deCastalla o qualsevol altre poble del rodal de l’Aitana o de Mariola.

La destrucció d’una classe social, la dels terratinents valenciansde les comarques del sud, i els conflictes i tensions de classe.

9

10

0B2VALSOL(2009).19 31/7/09 13:00 Página 112

20. La literatura de la postguerra: l’assaig 113


2.1. Gazielpàgina 292

2.2. Joan Fusterpàgines 293/294

1. L’assaig com a gènere literaripàgina 289





1. Gazielpàgines 295/296

2. Joan Fusterpàgines 297/300

3. Josep Vicent Marquéspàgina 301

4. Josep Maria Espinàspàgina 302

2. L’assaig en català des del 1939fins a la represa dels seixanta

pàgines 290/294

20 La literatura de la postguerra: l’assaig

0B2VALSOL(2009).20 31/7/09 13:03 Página 113

114 Literatura



1. Quines característiques de l’obra de Joan Fuster es destaquenen aquest text? Coneixes cap llibre seu?

El fet que es tracta d’una literatura d’idees, que es caracteritzaper la varietat i l’interés dels seus temes, per la intel·ligència ambquè els ha tractat, així com pel seu estil brillant, clar i precís.

RESPOSTA LLIURE. [Sguem optimistes: és possible que els alumneshagen sentit parlar de Nosaltres els valencians i que hagen llegit i comentat algun text seu en classe.]

2. A quina característica de l’assaig s’hi fa referència?

Al fet que l’assaig és essencialment una literatura d’idees, tractadesamb un llenguatge treballadament personal i un esperit crític.

3. En quines èpoques van escriure els assagistes que esmentaJosep Iborra? A quines literatures pertanyen? Quins altresnoms d’assagistes podries indicar tu?

Xènius, pseudònim d’Eugeni d’Ors: segle XX, literatura catalana.Erasme: finals del XV i primera meitat del XVI, literatura humanistaen llatí. Montaigne, segona meitat del XVI, literatura francesa. AndréGide, primera meitat del segle XX, literatura francesa. AldousHuxley, segle XX, literatura anglesa. Il·lustrats: Voltaire, Diderot, segle XVIII, literatura francesa.

Assagistes a què poden fer referència els alumnes: es podenaprofitar els autors de la literatura catalana estudiats fins araque han escrit assaig, com Joan Maragall, Eugeni d’Ors, Sagarra oJosep Pla. També és possible que puguen esmentar algun assa-gista de la literatura espanyola, com Unamuno o Ortega y Gasset.Finalment, es poden referir a escriptors actuals que són cone-guts per un públic relativament ampli gràcies a les seues col·la-boracions en els mitjans de comunicació, com Joan Francesc Mira, Enric Sòria o Quim Monzó, en el cas de la literatura catalana,o Fernando Savater, en el cas de la literatura espanyola.

4. Quins autors dels que has estudiat fins ara han escrit assaig?

Joan Maragall, Eugeni d’Ors, Carles Riba, Josep Maria de Sagarra,Josep Pla, Carles Soldevila.

5. A més de designar un gènere literari, què significa la paraulaassaig? A quina característica de l’assaig com a gènere literariapunta aquest significat?

La paraula assaig significa ‘intent, prova’. Aquest significat posade manifest el caràcter provisional i no sistemàtic amb què l’assa-gista tracta els seus temes, a diferència dels tractats formals i tècnics.



Resumeix la situació de la vida espanyola durant la postguerraque descriu Gaziel. Expressa’t amb les teues pròpies paraules.

Era una situació caracteritzada, sobretot, per la manca absolutade llibertat, per l’eliminació de l’opinió i de la consciència públi-ques, per la destrucció de la classe mitjana, per la corrupció de laburgesia i pel servilisme de la intel·lectualitat. I tot plegat, al cap-davall, amb una enorme influència de l’Església i de l’estamentmilitar.

Quines característiques, segons Gaziel, compartien l’Església i l’exèrcit espanyols?

L’autoritarisme, el fet de compartir negocis i interessos creats i, sobretot, l’odi per l’Europa creada a partir del Renaixement, dela Reforma i de la Revolució Francesa.

2

1

Quin aspecte destaca l’autor de la personalitat de Franco?Quin sentit té, a parer teu, l’observació de Mauriac que hiesmenta?

La seua aparença enravenada i panxuda, el seu aire de suficiència,de prendre’s molt seriosament ell mateix, que crea un contrastgrotesc amb la seua manera de vestir, tot carregat de faixes i degalons.

L’observació de Mauriac ressalta la falta d’humanitat i de perso-nalitat de Franco.

Amb quin episodi d’El Quixot compara l’escriptor les imatgesde Franco en el No-Do? Per què?

Amb l’anada de Sanxo a governar l’ínsula Baratària. Perquè Sanxo,personatge de ficció, té la mateixa aparença rabassuda i panxudade Franco i, igualment, la mateixa falta de sentit del ridícul: Sanxo,creient-se que pot ser governador; Franco, creient que pot rebreun doctorat.


Quin efecte provoca en Gaziel la contemplació del David deMiquel Àngel?

Com si a les venes se li filtrara una infusió de vida i, a l’esperit,una serenitat plena de plaer i de lluminositat.

Què representa per a l’escriptor aquesta estàtua? Quins aspec-tes concrets en descriu?

Un símbol del misteri de l’home i de la seua dignitat més alta.Gaziel en descriu el front ombrejat per la tofa de cabell, la sensacióde moviment que dóna la punta del peu esquerre que avançalleument, la manera com està sòlidament aplomat sobre la camadreta.

Recordes cap obra d’art que t’haja produït un efecte sem-blant al que descriu Gaziel?

RESPOSTA LLIURE. [Es pot suggerir als alumnes que comenten l’efecteque els produeix alguna obra d’art coneguda, de la pintura, del’escultura o de l’arquitectura. També es pot estendre el comen-tari als efectes produïts per alguna obra musical o literària.]

Comenta les característiques assagístiques que presentaaquest text.

Constitueix una reflexió sobre els motius de la seua admiraciópel David de Miquel Àngel a partir de la seua experiència personal,no una disquisició o una anàlisi formal d’aquesta obra d’art. D’altrabanda, Gaziel utilitza un llenguatge culte, però pròxim a un tode conversa, que no defuig la utilització d’expressions pròpiesdel registre co loquial com «És infal·lible que m’hi caçaran».


Quina resposta inicial dóna Fuster en el paràgraf segon a lapregunta que planteja en el primer?

Els valencians com a col·lectivitat són una barreja de localismeinútil i de conformitat provinciana; viuen presos en una espèciede passivitat confusa sobre la seua condició de valencians, queno arriben a superar. Els nexes que mantenen i afirmen tota comu-nitat mitjanament sana apareixen debilitats entre els valencians.

Quins arguments contradiuen aquest primer diagnòstic?

L’atonia no és una de les característiques col·lectives dels valen-cians, com mostra la vitalitat econòmica del país, i el gentilici devalencians continua volent dir alguna cosa.

Fuster va publicar Nosaltres, els valencians el 1962. Penses queel diagnòstic que hi feia de la realitat valenciana continuasent vàlid en l’actualitat?

3

11

10

9

4

5

6

8

7

PAU

0B2VALSOL(2009).20 31/7/09 13:03 Página 114

11520. La literatura de la postguerra: l’assaig

RESPOSTA LLIURE. [Des del començament de la dècada dels seixantadel segle passat fins a l’actualitat el País Valencià ha experimentatunes transformacions profundes: aquella societat on l’agriculturaera el sector dominant ha passat a estar dominada pel sectordels serveis i per la indústria. La població també s’ha transfor-mat, sobretot durant l’última dècada, com a conseqüència de laimmigració extracomunitària. D’altra banda, algunes de les man-cances que denunciava Fuster en el seu llibre s’han corregit: elcatalà s’ha introduït en l’ensenyament, des de l’escola a la uni-versitat, s’ha creat una infrastructura cultural —editorials, publi-cacions, etc.— en català, encara que mínima, s’ha aconseguit unautogovern. I tot això, en bona part, és una conseqüència de l’obrade Fuster; no únicament de Nosaltres, els valencians. Ara, el fet ésque, per desgràcia, aquest llibre encara no ha quedat obsolet niha estat superat, ni per la reflexió intel·lectual ni per l’evolucióde la mateixa realitat. Continua sent una referència inexcusable,tant per als qui l’ataquen com per als el defensen. Les anomaliesi mancances de la societat valenciana que denunciava Fusternomés s’han corregit en part. El projecte de fer un país modernarrelat en l’especificitat valenciana continua sent això: un projecte.Podeu consultar, per a una posada al dia de totes aquestes qües-tions, el llibre País Valencia, segle XXI. Vint-i-una reflexions crítiques,publicat recentment per la Universitat de València.]

Quin criteri permet a Fuster considerar una societat sana o nor-mal?

L’existència, per damunt o per sota d’uns antagonismes interns,d’uns nexes de solidaritat bàsics, gràcies als quals continua afir-mant-se ella mateixa i és ella mateixa.

Què és «allò que hauríem de ser»?

Qualsevol cosa que no fóra la societat «desarmada i subalterna»que són els valencians. Una societat que superara tant el localismecom el provincianisme.

A quina conclusió arriba Fuster en aquest text? Quina formapren aquesta conclusió?

Que els valencians són un poble anòmal, però que les causes deles anomalies d’un poble mai no són fortuïtes ni simples. La con-clusió queda oberta, perquè Fuster assenyala que cal una investi-gació més aprofundida de la societat valenciana, en l’espai i en eltemps, per a poder treure’n l’aigua clara. En aquest text, per tant,Fuster més que arribar a una conclusió el que és fa plantejar unproblema i un diagnòstic inicial per a promoure la reflexió.

Assenyala els mots d’aquest passatge que es podrien incloureen el camp semàntic de la «despersonalització com a poble».

«Deficiència», «desballestament», «localisme inútil», «conformitatprovinciana», «depauperació social», «passivitat», «despersona-lització», «desistiment», «societat desarmada i subalterna».

Comenta a partir d’aquest text com planteja Fuster un assaig.

Fuster planteja aquest assaig com una indagació a partir d’unainterrogació radical sobre la identitat dels valencians: «què som,i per què som com som». Una primera resposta a aquest interro-gant és que els valencians fallen en tant que poble normal. Fus-ter argumenta aquest primer diagnòstic, però tot seguit passa aexaminar-lo des d’un altre punt de vista, que el desmenteix o, simés no, el matisa. En la conclusió reprén el diagnòstic inicial, peròafegeix que cal fer sobre aquesta qüestió una investigació moltmés aprofundida en el temps i en l’espai. La conclusió, per tant,queda oberta, i aquest text es pot considerar com una primeraaproximació —com un assaig— a la comprensió de l’interro-gant plantejat al principi.


Per què diu Fuster que Ramon Muntaner és el català méscomplet que registra la història?

17

16

15

12

13

14

Perquè va viure i va mantenir lligams en tots els territoris de parlacatalana: va nàixer a Peralada, a l’Empordà: va ser ciutadà deMallorca entre el 1287 i el 1300; es va casar amb una valenciana;es va establir a València definitivament el 1311 i a la seua alqueriade Xirivella va escriure la seua Crònica. En aquest llibre, Muntaneraconsella lúcidament als reis de la Corona d’Aragó del valor políticde la unitat.

Quina idea il·lustra l’exemple de la mata de jonc de Muntaner?

El valor polític de la unitat dels diferents territoris de parla catalana.

Indica la funció que té en aquest text l’ús dels guionets.

Delimitar o introduir precisions o concrecions.

Per què Fuster escriu «obligació moral» entre cometes?

Perquè no hem d’entendre aquest concepte en un sentit reli-giós, de catecisme, sinó com un resultat de la reflexió racional.L’ús de les cometes adverteix que els significat dels mots no éstransparent ni unívoc.

Per què reivindica com a necessària la unitat dels pobles deparla catalana?

Perquè és l’única garantia de supervivència per a una llengua iuna cultura minoritàries i amenaçades per l’assimilació a altresllengües. La divisió només fa que agreujar i impossibilitar la nor-malització lingüística i cultural. Per no parlar d’altres aspectes…

En quins àmbits i sectors consideres que s’ha concretat mésen aquesta unitat que propugnava Fuster?

Segurament, en l’àmbit literari i en l’universitari.


Explica el sentit d’aquesta afirmació de «Convicció»:

Tota convicció —convicció seriosa— se us convertirà en prejudiciper a les conviccions ulteriors.

Perquè les conviccions de vegades poden actuar com un esquemaprevi que s’aplica a qualsevol situació o tema, cosa que estalviade pensar i d’obrir els ulls.

Quines característiques haurien de reunir les persones per ano caure en el fanatisme?

RESPOSTA ORIENTATIVA. [La confiança en la raó i en el diàleg, i tambéen un mateix; el respecte pels altres, la tolerància, la curiositat.]

Al final de «Convicció», Fuster escriu:

I al capdavall, per a circular per la vida, no calen massa convic-cions. N’hi basten tres o quatre. Només.

Quines serien per a tu aquestes tres o quatre conviccions?Justifica i raona la resposta.

RESPOSTA LLIURE. [Suggeriment: les que s’han anotat en la solucióde la pregunta anterior. També: la bondat, la caritat… El que passaés que aquestes últimes, més que conviccions són, segurament,maneres de ser o de comportar-se. Les persones realment bonda-doses o caritatives no diuen mai que creuen en la bondat o en lacaritat, ni sermonegen els altres al respecte.]

Resumeix i discuteix les idees bàsiques de «Covardia».

Les accions del covard sempre tindran l’excusa de la seua covardia.Tothom és covard per comparació a algú altre. Una bona reglade conducta serà: no censureu ningú perquè siga allò que vosal-tres podreu ser en alguna ocasió.

Quina concepció de la moral es desprén de «Covardia» i de«Mentir»? I quina visió de la vida d’«Epitafi» i de «Ser»?

Una concepció de la moral basada en el relativisme i en la utilitat.Així, la covardia no és una qualitat moral clarament separada dela valentia, sinó que és una qüestió de més o de menys. Hi hauria,per tant, un contínum que relacionaria aquestes dues qualitats

27

26

25

24

23

22

21

18

19

20

0B2VALSOL(2009).20 31/7/09 13:03 Página 115

116 Literatura

morals i no una solució de continuïtat clara i precisa. Pel que fa ala mentida, Fuster ressalta el fet que mentir, independentmentque siga una actitud negativa, no sol funcionar en la pràctica. És,per tant, un vici o un pecat inútil, contraproduent, que fàcilmentes gira contra els qui el practiquen.

Una visió escèptica i irònica de la vida, no gens tràgica.

Estàs d’acord amb el que afirma Fuster en «Silenci»? Raona lateua resposta.

RESPOSTA LLIURE. [Quan Fuster va escriure aquest aforisme estavapensant en la funció de l’intel·lectual: precisament perquè els intel·lectuals poden comunicar les seues idees i opinions a unpúblic ampli, el seu silenci davant de qualsevol injustícia oopressió equival a una mentida. Callar és com dir que no passares, que tot està bé com està. Per a Fuster, l’intel·lectual té unaresponsabilitat i una funció socials que no pot defugir de cap deles maneres, que són intrínsiques a la condició de l’intel·lectual.Una altra qüestió seria referir la reflexió de Fuster al nostre com-portament en la vida quotidiana: hi ha molts casos en què el silenci acompleix la mateixa funció que una mentida, tot i queen sentit estricte no siga el mateix que aquesta. Però també éscert que, sovint, aquests silencis faciliten, i molt, la vida social.]

Quines matisacions introdueix Fuster quan diu que «callar»no seria «mentir»?

Les matisacions es duen a terme mitjançant les expressions«Ben sovint», «gairebé sempre», «també».

Quin sentit té l’afirmació de Maurras que es reprodueix en«Política»? Al teu parer, quina relació manté aquesta afirmacióamb el que diu Fuster en aquest assaig? Comenta i discuteixd’una manera raonada la concepció de la política que hi exposal’autor valencià.

«La desesperació en la política és una ximpleria total.» Sovint, dirque no hi ha res a fer davant d’una determinada situació políticaés més una qüestió de comoditat o de por que de lucidesa. Mésencara: la desesperació en la política contribueix, es vulga o no, areforçar la posició política dominant. El comentari que en fa Fusterés ben clarivident: «cal no oblidar que tota política que no femnosaltres, serà feta contra nosaltres.»

En l’últim paràgrag d’aquest assaig Fuster explicita la seua con-cepció militant de la política, en el sentit de la necessitat demantenir un compromís actiu en la defensa de la llibertat i ladignitat humanes. L’abstenció, en aquest cas, és una manera defacilitar les coses als qui neguen als altres aquesta llibertat iaquesta dignitat.

Assenyala els procediments estilístics principals que potsidentificar en aquests assaigs.

Fonamentalment, procediments per matisar i precisar, com elsguionets, les cometes i els dos punts, a més d’expressions compotser, gairebé, etc.

Esmenta els temes que hi tracta Joan Fuster. A l’hora de ferl’exposició, recorda que has de tenir en compte que no totsels títols d’aquests assaigs són temàtics i que, els que ho són,assenyalen només un punt de partida per a tractar uns altrestemes o qüestions.

L’escepticisme («Convicció»), l’ètica («Covardia», «Mentir», «Orgull»),la política i el compromís de l’intel·lectual («Política», «Silenci»).


Per què diu Marqués que la informació que rebem està doble-ment descompensada?

D’una banda, està descompensada en els continguts: sabemmés del que ocorre als Estats Units que del que ocorre al nostremateix país, i més del que afecta a persones «importants» quedel que afecta a milions de persones «no importants». De l’altra,

33

32

31

30

29

28

ho està perquè estem sobreinformats respecte del present entéscom una successió de dies, quan el ritme dels esdevenimentsimportants no és diari.

Comenta el sentit d’aquesta frase que apareix en el text:

La societat actual és una societat d’espectadors.

La societat actual és una societat d’espectadors, perquè la majoriade les vegades les persones no poden reaccionar ni prendre me-sures respecte dels fets de què s’assabenten.

Segons aquest text, quins són els factors que converteixen unfet en notícia en la nostra societat actual?

Els llocs en què ocorren els fets i les persones concretes que sónafectades per aquests fets.

Identifica els nexes que fa servir Marqués en els paràgrafs segoni tercer, i digues quina funció lògica indiquen.

El fet que la informació obeeix a normes clàssiques i benassentades d’allò que és notícia i allò que no ho és, no hauriad’amagar que les coses informables són més que les que es con-verteixen en notícia i que, en conseqüència, la informació que liarriba al teleespectador o al lector de diaris té ja una deformacióimposada per la selecció. No s’ho val que fem referència a aquellesdeformacions provocades per la tendenciositat o la falsedat total.Pense més útil reflexionar sobre el grau en què la informacióque rebem està doblement descompensada. D’un costat, en elscontinguts i, així, en sabem més del que ocorre als Estats Unitsque del que ocorre al nostre mateix país. Però, a més, ja heapuntat que estem més informats dels esdeveniments de lespersones «importants», tot i ser sovint irrellevants, que dels es-deveniments que afecten milions de persones no importants. Ensegon lloc, estem sobreinformats respecte al present entès comuna successió de dies, quan el ritme dels esdeveniments impor-tants no és diari. La persona que llig detallades notícies sobre elcolp d’estat de l’Afganistan no té la menor idea sobre el procéshistòric o l’estructura social d’aquest país. En aquestes circums-tàncies es podria parlar més aviat d’un consum de notícies, tot ique aquestes siguen certes, que no d’una informació.

D’altre costat, a més, la informació està descompensadarespecte a les possibilitats d’acció del ciutadà. Caldria remarcarsobretot el que significa assabentar-se de fets respecte als qualsno es pot prendre mesures. En tal sentit la persona sobreinfor-mada de la nostra època és una persona subactuant. En les èpo-ques anteriors als grans mitjans de comunicació de masses, pot-ser una persona s’assabentés tard d’un fet que anava a tenirconseqüències importants sobre ella, però en general es podiadir que les persones s’assabentaven d’aquells fets que els afec-taven i sobre els quals podien reaccionar. Es podia dir que infor-mació i acció anaven compensades, tot i que sí que n’hi havia undèficit, d’informació. Però la societat actual és una societatd’espectadors.

El nexe més utilitzat en aquests dos paràgrafs és que, que té unafunció purament conjuntiva de les oracions subordinades subs-tantives. També hi ha casos d’oracions subordinades adjectivescom en l’oració «dels esdeveniments que afecten milions depersones no importants». I subordinades adjectives introduïdesamb el relatiu compost: «assabentar-se de fets respecte als qualsno es pot prendre mesures», «s’assabentaven d’aquells fets queels afectaven i sobre els quals podien reaccionar». Altres nexessón adversatius, com però, concessius, com tot i que i temporals,com quan. Finalment, apareixen locucions conjuntives continua-tives, que tenen la funció de marcar l’ordenació els diferentspunts de l’exposició, com d’un costat, així, a més, en segon lloc,d’altre costat.

De quina disciplina acadèmica és propi el tema que es tractaen aquest text?

De la sociologia.

37

36

35

34

0B2VALSOL(2009).20 31/7/09 13:03 Página 116

11720. La literatura de la postguerra: l’assaig

Quines característiques de l’estil de Marqués s’aparten delllenguatge acadèmic?

La utilització d’un llenguatge no gens tècnic, que recorre sovinta l’humor i a expressions pròpies del llenguatge col·loquial.

En quin àmbit d’ús podem incloure aquest assaig?

En l’assaig de divulgació.


Quines són, per a Josep Maria Espinàs, les característiques mésimportants de la timidesa? Què provoca aquesta timidesa?

La falta de desimboltura i aplom, la incomoditat de posar-severmell amb freqüència. La por de fer el ridícul, de fracassar, etc.,que dificulten accions molt concretes. Aquesta por és molt sovint produïda per la inexperiència.

Com explica l’autor que la va superar?

La va superar perquè va adquirir alguna mena d’experiència. Lavida va ser la que el va obligar a superar la timidesa, com quanno va tenir més remei que exercir la professió d’advocat i defensaralgú davant d’un tribunal.

Per què diu Espinàs que un tímid no és essencialment un poruc?

El tímid se sent intimidat, és a dir, agafa por. Però si agafa por ésque abans no la tenia. A més, sovint les persones radicalmentporugues no tenen res de tímides, precisament perquè són poru-gues, i es mostren agressives sense motiu perquè tenen por.

Analitza el model de llengua que hi fa servir l’autor.

És una llengua que es caracteritza per la claredat, la precisió i lasenzillesa. Espinàs usa un registre neutre, allunyat del registrecol·loquial i dels més formals i cultes. La majoria de les frases sóncurtes i es lliguen entre elles amb una sintaxi de juxtaposició.

Indica les expressions lingüístiques que mostren la implicacióde l’autor en el text.

«De tant en tant se m’escapa de dir», «Probablement m’equivoco»,«em costa d’acceptar», «estic convençut», «Ho he estat molt, detímid. He experimentat la incomoditat de posar-me vermell ambcerta freqüència.» «Ara penso que molts aspectes de la meva timi-desa adolescent i juvenil no naixien directament del fet que jo fosun noi esporuguit, sinó de la meva inexperiència.» «Si de més granvaig començar a fer coses que no són, precisament, característi-ques d’un tímid, és perquè vaig adquirir alguna mena d’experièn-cia». «Com que em consta que la vida va ser la que em va obligar asuperar la timidesa —no vaig tenir més remei, per exemple, queposar-me una toga, un dia, i defensar públicament algú davantd’un tribunal—, per això encara dic, a vegades, que sóc tímid.»

Resumeix cada paràgraf amb una sola frase; a continuació, ex-plica com s’aconsegueix la cohesió entre els diferents paràgrafs.

Primer paràgraf: de vegades dic que sóc tímid. Segon paràgraf:una persona que haja estat tímida sempre conserva una micad’aquesta timidesa. Tercer paràgraf: he estat molt tímid. Quartparàgraf: la timidesa està relacionada amb la por, però aquestano és la causa principal d’aquella. Cinqué paràgraf: molts aspec-tes de la meua timidesa adolescent eren una conseqüència de lameua inexperiència. Sisé paràgraf: la vida, l’experiència, va ser laque em va obligar a superar la timidesa. Seté paràgraf: l’esforçper véncer la timidesa em feia obtenir energia d’aquesta. Huitéparàgraf:encara que ara no puc dir que sóc tímid, com que hovaig ser, de vegades continue pensant que ho sóc.

La cohesió entre els diferents paràgrafs s’aconsegueix mitjan-çant la repetició, sovint en la primera línia de cada paràgraf, de laparaula timidesa o tímid. També és important l’ús de marcadorstemporals com «De tant en tant», «Ho he estat», «Ara penso»,que contribueixen a cohesionar les referències a l’experiènciapersonal de l’autor.

45

44

43

42

41

40

39

38 Comenta a partir d’aquest text les característiques de l’assaigcom a gènere literari.

Aquest text és una reflexió sobre la timidesa a partir de l’expe-riència personal, expressada amb un llenguatge sense tecnicis-mes, proper al lector, que mostra la implicació de l’autor i que noaspira a construir cap teoria ni arribar a cap conclusió definitiva.


Assenyala els dos propòsits fonamentals que guien l’escripturade Fuster.

La claredat, el refús a usa un llenguatge conceptualista i recargolat.I l’amenitat, com un element substancial que forma part integraldel seu treball. Els recursos que Fuster utilitza per aconseguir-lacontribueixen també a clarificar i precisar les seues idees.

Quins procediments estilístics en són una conseqüència?

La substitució d’un mot abstracte per un altre de corrent i concret,o l’ús d’un mot quasi passat de moda en lloc del més habitual od’una paraula amb sentit metafòric, tot passant d’un camp semàn-tic a un altre amb el qual té una analogia. També, les analogiesamb realitats «inferiors».

Aquests procediments, quina funció tenen? Quina actitudrevelen?

Generalment tenen la funció de palesar alguna aspecte grotesco pretensiós. Expressen una actitud irònica o distanciada de l’autor,que a més de resultar divertida, resulta didàctica o crítica. El tosolemne o «seriós» es trenca amb aquests recursos que tractendeliberadament de trivialitzar idees i paraules, comportaments i valors, sovint formulats amb èmfasi o grandiloqüència.

Il·lustra aquests procediments amb exemples dels textos deFuster reproduïts en la unitat.

Substitució d’un mot per un altre que en concreta més el significat:en comptes de «gent», «Les acumulacions humanes, circumstan-cials i amorfes, muntades sobre la inèrcia o l’apassionament, lageneració que brama a l’estadi, passeja o s’entafora al cinema, lesturbes exaltades i el plàcid seguici d’un enterrament». Ús d’unaparaula amb sentit metafòric: «magma humà confús i ofuscat».


Quin perill detecta el narrador del passatge anterior en l’intel-lectualisme?

El desenvolupament excessiu de les funcions purament mentalspot portar a una atròfia de tota la resta.

Quina diferència hi ha en la desconfiança que senten per l’intel-lectualisme Rampion i el narrador?

La desconfiança que sent Rampion per l’intel·lectualisme és unaconseqüència de la seua manera de viure. Les seues opinionssón viscudes. Les del narrador, en canvi, com ell mateix reconeix,són pensades. La seua desconfiança per l’intel·lectualisme ésuna conseqüència del mateix raonament intel·lectual, basat enmotius científics, filosòfics i de moral abstracta.


Quina estructura presenta aquest text? Assenyala’n les dife-rents parts.

La primera frase introdueix el tema: el significat de la paraulagent, el fet que, en general, quan utilitzem aquesta paraula, novolem al·ludir-nos a nosaltres mateixos. La resta del text estàconstituïda per una reflexió argumentada entorn d’aquest temainicial, que tanca la conclusió de les tres últimes frases.

1

2

1

46

2

1

3

4

PAU

PAU

PAU

0B2VALSOL(2009).20 31/7/09 13:03 Página 117

118 Literatura

Quines característiques de l’estil de Fuster hi pots identificar?

L’ús abundant dels guionets, dels dos punts i de les cometes, l’ad-jectivació precisa i sorprenent alhora, la forma dialèctica de la refle-xió, que es planteja com un diàleg amb ell mateix i amb el lector.

Explica la relació que hi ha entre aquests procediments i elcontingut d’aquest assaig.

Aquests procediments estan al servei de la recerca i la indagaciósobre el significat d’un mot del llenguatge comú com «gent»,matisant-lo i precisant-lo.

Quines funcions hi fan les cometes?

Les cometes remarquen que la significació de les paraules no espot donar per fixada i clara, que el seu significat no és transpa-rent ni unívoc.

Explica ara la funció dels guionets.

Precisar, matisar i concretar el desenvolupament de la reflexió.

Assenyala les paraules utilitzades per Fuster que es podrienincloure en el mateix camp semàntic que gent.

Grup, multitud, poble, colla, societat, partit, equip, aglomeració, comunitat, gernació, turba, seguici.

Comenta els temes que s’hi tracten. A quina conclusió s’arriba?

El significat de la paraula gent, la consciència que tenim de nosal-tres mateixos en relació als altres.

7

6

5

4

3

2 Quines constants del pensament fusterià hi identifiques?

El sentit crític, l’escepticisme i el racionalisme, el refús a mantenirel pensament en un pla abstracte.

A quin àmbit d’ús pertany aquest text? Justifica la teua res-posta.

A l’àmbit literari, concretament al gènere literari de l’asssaig. Elllenguatge utilitzat per Fuster no es pot considerar periodístic:encara que és un llenguatge clar i no gens abstrús, és marcada-ment personal i presenta una forma molt elaborada.

A partir del text, comenta els trets de l’assaig fusterià.

Aquest assaig, com la resta de la seua obra, respon a la voluntatde comprendre un fet, un problema, d’establir a partir d’aquestun examen de consciència. Es tracta de tornar a pensar tot elque sabem sobre qualsevol tema per tal d’aconseguir-ne unacomprensió renovada i aprofundida. En aquest cas, el significatde la paraula «gent», amb el porpòsit de desemmascarar o des-fer la falsa consciència que sovint tenim de les ideologies o deles paraules, encara que, com en aquest cas, es tracte d’un mothabitual de la llengua quotidiana. Aquest text, per tant, es plan-teja com una indagació motivada per l’interrogant que plantejaun fet qualsevol. L’exposició no avança en línia recta. Sempre hiha una nova objecció a fer-hi, o una precisió, o un interrogant. Enaquest text es poden retrobar alguns dels trets més caracterís-tics de l’estil de Fuster, com l’ús dels guionets, dels dos punts i deles cometes, l’adjectivació precisa i sorprenent, que segueix eljoc d’esperit crític que planteja Fuster.

8

9

10

0B2VALSOL(2009).20 31/7/09 13:03 Página 118

Tècniques de treball

Tècniques de treball 119



1. Què significa el refrany Anar darrere com un gos?

Anar al darrere d’una persona sense pensar en res més, de ma-nera fidel i continuada.

2. En quin sentit figurat es fa servir la paraula gos?

El sentit figurat de gos sol ser mandrós.

3. Quina paraula s’usava en lloc de gos en la llengua antiga?

El mot ca.

4. Quines informacions del Diccionari català-valencià-balear noapareixen en el Gran Diccionari de la Llengua Catalana ni en laGran Enciclopèdia Catalana?

En el Diccionari català-valencià-balear apareixen informacionssobre en quins textos apareix documentada la paraula gos, aixícom sobre les locucions, frases fetes i refranys en què apareixaquest mot. També s’aporta informació sobre la seua fonètica ales diferents zones del domini lingüístic del català. Totes aques-tes informacions no apareixen en els altres dos diccionaris.

5. A partir de la lectura d’aquestes entrades de la paraula gos,explica les característiques d’aquests tres diccionaris.

� El Diccionari català-valencià-balear és el repertori lexicogràficmés complet de la llengua catalana: s’hi recullen tant elsmots normatius com els que no ho són, els mots de la llen-gua antiga i, també, de tots els dialectes de la llengua. A mésa més, ofereix una informació gairebé exhaustiva sobre locu-cions, frases fetes, refranys, informacions sobre cultura popu-lar, fonètica i etimologia, i, així mateix, documentació de tex-tos de les diferents èpoques en què apareix registrat cadamot.

� El Gran Diccionari de la Llengua Catalana ofereix una definiciócurta i explicacions de les locucions i refranys en què apareixel mot.

� La Gran Enciclopèdia Catalana, de la seua banda, defineixbreument el mot i ofereix molta informació de caràcter tèc-nic sobre els gossos i complementa aquesta informació ambfotografies.

6. Quina explicació sobre l’etimologia del mot trobem en el Diccio-nari català-valencià-balear?

Etim.: probablement de kos o kus, onomatopeia de la veu amb quèes sol cridar el ca, i que té variants en totes les llengües romàniques(cf. esp. gozque, ant. fr. gous, port. gozo, it. cuccio, etcètera).


7. Explica el significat d’aquestes abreviatures.

8. Distribueix en el quadre següent aquests marcadors textuals.

9. Substitueix per formes més col·loquials les següents expressions:

Llur: el seu, la seua Qualque: algun, algunaFinalitzar: acabar Aproximatiu: aproximatCar: perquè Puix: perquèCloure: tancar Profunditzar: aprofundirConcomitància: semblança Quelcom: alguna cosa

10. Escriu un sinònim menys formal d’aquests mots:

Obligatòriament: per força Literalment: al peu de la lletraIndubtablement: sens dubte Actualment: avui diaAntigament: abans Excessivament: massaRàpidament: de pressa Periòdicament: de tant en tant

fon. fonètica etim. etimologia

m. masculí cast. castellà

augm. augmentatiu dim. diminutiu

pejor. pejoratiu pl. plural

Encetar un tema nou respecte a, pel que fa a, en relació a

Marcar ordre primerament, a continuació, per començar

Distingir d’una banda… de l’altra

Posar èmfasi és a dir

Donar detalls en particular

Resumir en resum, resumint, recapitulant

Acabar per acabar, finalment

Reincidir cal insistir

0B2VALSOL(2009).Tec.Apendix 31/7/09 13:07 Página 119

0B2VALSOL(2009).Tec.Apendix 31/7/09 13:07 Página 120

Guies de lectura

Guies de lectura 121


Els fruits saborosos. Josep Carner (pàgina 329)

XVIII. Els raïms immortals

� Quantes síl·labes tenen els versos?

Deu: es tracta de versos decasíl·labs.

� Quina és la constant del nombre de síl·labes dels versos delsaltres poemes?

La constant del llibre, llevat d’alguna excepció, és que els versosdels poemes són alexandrins, és a dir, de 12 síl·labes.

� Qui és el protagonista del poema?

El poeta.

� En quina part del poema, on, s’introdueix la veu del protago-nista? Qui invoca?

En la primera estrofa, el presenta i el situa en un marc de naturaserena i radiant: «La mar és adormida, el cel és clar». Després, el per-sonatge parla de manera directa invocant Cronos.

� Sobre què reflexiona en la segona estrofa del poema?

Sobre el pas del temps i sobre la pèrdua de la joventut.

� Què li produeix tristesa en la tercera estrofa? Contra què esrebel·la?

El pas del temps, però es rebel·la contra el fatalisme del destí.

� Amb quina afirmació clou el poema?

Amb el desig de deixar un testimoni, deixar la poesia que esde-vindrà com els raïms: immortals.

I. Com les maduixes

� Com viu Pandara, la protagonista de «Com les maduixes»? Diries que viu en un món harmònic o en un món conflictiu?Justifica la teua resposta.

Pandara viu en un món harmònic i perfecte. Cull maduixes en unjardí idíl·lic. Pandara frueix d’aquest món i viu feliç: «Va creixenttranquil·la i en admiració».

� Però mitjançant una premonició, malgrat que viu en un mónperfecte i idíl·lic, se’ns avisa d’un altre vessant de l’existènciaque vindrà en el futur. Localitza-hi aquesta premonició.

«Pandara sempre ha vist el cel asserenat; / ignora la gropada i el xisclede les bruixes».

V. Les peres jovenetes

� Qui és la protagonista d’aquest poema? Com és el món quel’envolta? Però, com en el poema anterior, el poeta insinuatambé la possibilitat del dolor. On insinua el poeta aquestapossibilitat? De quina manera?

La protagonista és la petita Ixena que viu també en un món radiant: «Quan obres la finestra, ja tot el món és clar» en el qual sesent feliç de viure. Viu en un món idealitzat, però el poeta insinual’aparició futura del dolor:

«¡Ah si les albes roses i els branquillons d’abrili el so de l’ocellada i el riu que s’adelerapoguessin lliberar-te, tu sola, tu primera,de topar mai el dol, Ixena més gentil!»

� Després de llegir aquest poema i l’anterior, digues quinacreus que és la concepció que tenia Carner de la infantesa.

La infantesa com a paradís, un món harmònic, ordenat i perfecte,del qual el poeta sentia nostàlgia: El paradís perdut.

III. Els albercocs i les petites collidores

� Què penses que ens aconsella el poeta en aquest poema, sobretot, quan diu: «cal que els infants deixen fruits a l’arbre,perquè així, quan arribe l’hivern, tindran fruita confitada»?

Fa un elogi de la previsió, de la sensatesa, de pensar en el futur.

XI. Les cireres ingènues

� Els protagonistes d’aquest poema són posats a prova per laseua mare. Com reacciona cada fill quan la mare els ofereix unpenjoll de cireres? Quina penses que és l’actitud més positivades del punt de vista del poeta?

L’un es vanitós, el segon és golafre, però el tercer, que es deixa fas-cinar per la bellesa del fruit, és benaventurat. El tercer, evidentment.

XIII. Les nous del berenar

� Com actuen els tres germans protagonistes del poema? Quin’ix beneficiat?

Dos d’ells es barallen, el tercer, qui no malgasta energies és quitreu profit de la situació, la seua precaució ha estat compensada.

X. Les prunes d’or

� Com diries que és la protagonista del poema? En quina èpocade l’any penses que se situa l’escenari del poema?

És bella i sensual. L’acció se situa a l’estiu.

XII. Cal·lídia i els préssecs

� En aquest poema el poeta destaca una qualitat de la protago-nista: el seny i la previsió? De quina manera ho fa?

En la primera estrofa:

Ton seny, oh previsora, de mon delit és causa.De l’arbre en primavera, vas respectar la florI ara tos braços nus m’allarguen com un do

el fruit perfecte, arrodonit amb pausa.

0B2VALSOL(2009).Guies-Lect-Apendix 31/7/09 13:05 Página 121

II. Aglae i les taronges

� Quina situació física viu la protagonista d’aquest poema? Quinaactitud té ella davant la seua condició?

Està embarassada. Té un defalliment físic, però recupera ben aviatl’ànim: res no és suficient per al fill que està en camí.

VIII. Les magranes flamejants

� Què demana la muller d’Alcides a Hera? Què enyora la prota-gonista del poema?

El poema és una invocació de la muller d’Alcides a Hera, deessaprotectora de l’amor matrimonial, enyorada de les relacions matrimonials, la muller d’Alcides demana a Hera el revifament dela passió física, sexual del seu marit.

XV. Les llimones casolanes

� Explica l’argument d’aquest poema. Quina situació conflictivaens explica? Com la resol la protagonista del poema?

Metimna és la mestressa de casa i es troba en una situació quoti-diana: els fills fan de les seues i ella amb «una revolada cruel i unaamorosa, restableix la pau que amen els déus.

XVIII. Eglé i la síndria

� Quina situació ens descriu el poema?

Un ambient de vitalisme de complicitat femenina: les dones tenenel marit a la vila i elles han berenat i elles juguen damunt els blats,comencen cantarelles… Però, després en la seua invocació a lalluna hi ha una apologia al treball i a la família com a únic mitjàde canalitzar la feminitat.

VI. Les figues matinals

� En quina franja d’edat situaries la protagonista del poema?

Dona vídua entre la maduresa i la vellesa.

VII. Agavé i les castanyes


Dona vella i ja prop de la mort.

XIV. Les serves endreçades


Dona vella i ja prop de la mort.

IV. La poma escollida

� Per què plora Alide? Què li diu Lamon?

Alide plora perquè s’ha fet vella i les coses no són com abans.Lamon li diu que ha d’acceptar el seu estat que també té les seuescoses positives: «et tinc a vora meu com la poma escollida».

IX. Les gracioses ametlles

� Des de quin punt de vista es reflexiona en aquest poema sobrela vellesa, des de la vellesa o des de la joventut?

Es tracta d’una reflexió sobre la vellesa des de la mateixa vellesa.

XVI. Els codonys tardorals

� Des de quin punt de vista diries que s’analitza la vellesa enaquest poema, des del punt de vista de la joventut o des delpunt de vista de la vellesa?

Reflexió des de la joventut sobre la vellesa que vindrà en el futur.

La plaça del Diamant. Mercè Rodoreda (pàgina 331)

Història

� Quina història conta La plaça del Diamant?

Conta la història de Natàlia: el festeig, casament, viduïtat i segoncasament.

� On té lloc l’acció?

A Barcelona. Ella és del barri de Gràcia.

� Durant quina època històrica?

Des de poc abans de la proclamació de la República fins a la guerracivil i la postguerra.

� Com li diuen, a la protagonista?

Natàlia.

� On coneix Quimet la protagonista ?

En la plaça del Diamant, en un ball de festa major.

� Quin nom posa Quimet a Natàlia?

Colometa.

� Com els diuen, als fills?

Antoni i Rita.

� On es posa a treballar Natàlia i per què?

A servei en una casa de senyors que li pagaven poc, perquè lafaena de Quimet, que era fuster, escassejava.

� En què treballa Quimet?

Era fuster.

� On troba faena Natàlia quan Quimet se’n va de milicià?

A l’ajuntament, de neteja.

� Gràcies a qui aconsegueix aquesta faena?

A la senyora Enriqueta.

� On envia Natàlia el seu fill Antoni durant la guerra?

A una colònia per a infants refugiats.

� Quimet i el seu amic Cintet moren durant la guerra. Desprésde la derrota republicana, Natàlia s’assabenta de l’afusella-ment de Mateu, l’altre amic de Quimet. Com queda la situacióde Natàlia i els seus fills?

Pateixen molta fam. Natàlia s’ha de vendre tot el que té al pis pera poder menjar.

� Què decideix Natàlia ofegada per la situació extrema en quèviu?

Decideix matar els seus fills donant-los salfumant i després suïci-dar-se.

� Per què no pren la decisió que tenia pensada? Qui l’ajuda i com?

Perquè va a buscar salfumant a ca l’adroguer i aquest l’ajuda: lidona faena i menjar de bestreta.

� Com acaba la novel·la? Fes-ne un resum de tres línies; expres-sa’t amb les teues paraules.

Resposta lliure que ha d’explicar:

Es casa amb Antoni l’adroguer que era una bona persona, peròque s’havia quedat inútil a causa d’una ferida de guerra. La famíliarefà la vida.

Personatges

� Qui conta els fets? De quin tipus de narrador es tracta? Raonala resposta.

Natàlia. Que és un narrador intern protagonista que conta la histò-ria en primera persona i des del seu punt de vista, des d’un presentno determinat.

� Com s’hi descriu la protagonista?

Com una noia educada segons els costums i les normes delsmenestrals de Barcelona.

122 Guies de lectura


123Guies de lectura

� Qui és Quimet? Què en sabem?

Quimet és el primer marit de Natàlia. Era fuster i va morir en laguerra. Hi ha una descripció física bastant extensa en la novel·la:«Tenia els cabells com un bosc, plantats damunt el cap redonet…».

� Com diries que és Antoni? Com definiries el seu matrimoniamb Natàlia?

Antoni està poc descrit físicament: «Era un noi amb els cabells pen-tinats i la cara una mica gravada de verola». Que s’havia quedat inútilsexualment, però que salva la vida a Natàlia i els seus fills.

� Qui és Pere? En què treballava?

Primer promés de Natàlia. Treballava de cuiner en un hotel.

� Qui són Antoni i Rita?

Són els fills de Natàlia i Quimet.

� Quan naixen Antoni i Rita, abans o després de la contesa bèl·lica?

Naixen poc abans d’esclatar la guerra.

� Què fan al final de la novel·la?

Antoni fa el servei militar i Rita es casa.

� A qui se li assembla Rita?

A Quimet.

� Qui és la senyora Enriqueta? Quina importància té per a lanostra protagonista?

És una persona que protegeix maternament Natàlia: li aconse-gueix faena, li vigila els fills i la consola en els moments durs.

� Qui és Julieta?

Amiga de Natàlia. Només ix en uns quants moments en la novel·la,però el més important és quan és miliciana i aconsegueix portarel fill de Natàlia a unes colònies per a infants refugiats.

� Què saps de Mateu? En què treballa? Amb qui és casat? Commor?

Amic de Quimet. És paleta i està casat amb Griselda. Mor afusellatdesprés de la guerra.

� I de Cintet?

Un altre amic de Quimet que mor també en la guerra.

� I de Vicenç? En què treballa? Com és descrit?

És el promés i, després, el marit de Rita. Té un bar i apareix descritmolt favorablement: feia goig, molt ben plantat, simpàtic…

Laura a la ciutat dels Santa. Miquel Llor (pàgina 332)

Estructura de la novel·la

� Quina cosa penses que interessa més a Llor en aquesta no-vel·la, contar els conflictes interns dels personatges o lesseues accions?

Llor s’interessa més pels conflictes interns dels personatges. Estracta d’una novel·la d’introspecció.

� Des d’aquest punt de vista, podríem dir que la novel·la s’estruc-tura en dues parts que corresponen a dos anys consecutius:un any cada part. Quin dels dos títols següents posaries a laprimera part?

Desencís matrimonial.

� I a la segona part? Quin títol dels que et proposem hi posa-ries?

Una nova decepció.

� Com es tanca aquest cicle de dos anys? On acaba la protago-nista?

S’acaba amb el retorn de la protagonista a Barcelona.

Els conflictes dels personatges

� Carles Riba ha escrit: Dues simples frases poden donar unaidea cabdal d’aquesta oposició: d’una banda, Comarquinal ésuna «ciutat plana ungida de santedat formal»; d’altra banda,«Barcelona és la gran perdició». Què volen dir aquestes afir-macions?

Per als habitats de Comarquinal, Barcelona representa la perdicióel vici i tot allò que pot acabar amb els seus costums, la seua manerade viure. Per a Laura Comarquinal representa una ciutat tancada,hipòcrita on no pot realitzar els seus somnis. Ella té una educaciómés lliure.

� Quin personatge representa l’element barceloní?

Laura.

� Quin origen té Laura? Quina educació ha rebut?

Té un origen humil. Òrfena i pobra. Recollida i salvada per la tiaAmèlia quan tenia quinze anys. S’educa al costat d’un pare fra-cassat que li dóna una educació anàrquica: romanticisme tronat,vel·leïtats artístiques i somnis de grandesa. Però ha llegit molts lli-bres encara que de manera desordenada i té una visió liberal dela vida.

� Si ella té una formació liberal, com definiries l’ambient intel·lec-tual que domina Comarquinal?

Es tracta d’un ambient obscurantista i conservador.

� Què havia significat en un principi el matrimoni per a Laura?

D’una manera o altra el matrimoni per a Laura significava l’acom-pliment dels seus somnis de grandesa. Laura, una noia sense nom,esdevé la senyora Muntanyola.

� De què s’adona Laura el primer mes de casada. Com són lesrelacions sexuals amb el marit?

Que l’amor no és una cosa tan transcendent com es pensava. Lesseues relacions sexuals prenen ressons del mite la Bella i la Bèstia.Laura se sent subjugada per la seua força.

� Per què Tomàs va triar Laura com a muller? Què significa Lauraper a ell?

Ell es creu un home modern que no s’ha volgut conformar en unapubilla de Comarquinal com feien els seus avantpassats. En portaruna noia moderna de Barcelona, vol ser envejat pels seus veïns.

� Llor planteja les relacions entre Laura i Tomàs a través de l’es-quema modernista: l’ànima delicada i la bèstia adormida. Quiés l’anima delicada? Qui és la bèstia adormida?

L’ànima delicada és Laura i la bèstia adormida Tomàs. Laura volregenerar Tomàs, educar-lo…

� Què es proposa fer Laura quant a les relacions amb el marit?Ho aconsegueix?

Laura vol transformar Tomàs a través de l’art, la cultura i la conversa,però no ho aconsegueix i aquest és el seu fracàs, la seua decepció.

� Què significa la relació de Laura amb Pere Gifreda? Com acaba?Per què defuig Laura aquesta relació?

Després del fracàs amb el seu marit, Pere Gifreda significa trobaraquell home que Laura tenia idealitzat de les seues lectures. Lauras’adona dels seus instints libidinosos i rebutja la seua relació queLaura tenia idealitzada.

� Com definiries el personatge de Teresa? Quina educació harebut? Quin sentiment té respecte de Laura?

Teresa la podríem definir com una reprimida neuròtica. Ha rebutuna educació molt tradicional: ha d’assumir el paper de mestressade casa. És el model d’abnegació al treball i de submissió a l’home.El problema que té és l’educació que té i els desitjos que li són ne-gats. Respecte a Laura té gelosia, sobretot, per la seua relació amb


Pere. Perquè Teresa pren consciència d’anul·lació de la seua perso-nalitat que, per educació, ha de sublimar tots els seus desitjos. Peraixò, hem dit que la podem definir com una neuròtica reprimida.

� Quins personatges diries que representen el poder a Comar-quinal?

El poder el representen la família Terra Negra, el canonge Grau, lavíuda Torroella i tot el cercle d’influència. L’oncle Llibori TerraNegra és l’encarnació del patrici modèlic.

� Quins diries que són els personatges que representen elcercle de Laura?

El cercle de Laura són, bàsicament, Betriu Terra Negra i MossènJoan Serra.

L’espai, els símbols i les reaccions

� Saps de quin poble real parlava Llor en aquesta novel·la?

Realment estava parlant de Vic.

� Què creus que representa la boira en aquesta novel·la?

La boira representa el tancament de Vic a les idees noves. Es tractad’un símbol que representa una ciutat tancada a tot.

� Per què penses que Llor titula la novel·la «a la ciutat dels sants»?

Sobretot, pel catolicisme dels seus habitants, pels seus costumstancats, però també critica la seua hipocresia.

� Saps quina reacció van tenir els habitats del poble real davantla publicació de la novel·la?

Moltes famílies es van sentir identificades i va haver una gran com-moció a Vic. La gent es va sentir ofesa, sobretot, els que hi repre-sentaven el poder, que es van sentir reflectits en la novel·la. Llorva haver de fer una altra novel·la, El somriure dels sants, on Lauratorna de Barcelona i es reconcilia amb els habitants del poble.

Valentina. Carles Soldevila (pàgina 333)

La història, l’estructura i els personatges

� En Valentina Soldevila se centra en tres personatges que com-ponen una unitat familiar. De quins personatges es tracta?

Clotilde, Eusebi i Valentina.

� Quina relació familiar tenen aquests personatges?

Clotilde és la mare de Valentina i amant d’Eusebi; Eusebi és el parede Valentina i Valentina, filla de tots dos, però que estima a aquellqui es pensa que és el seu pare, el difunt marit de Clotilde.

� Qui considera Valentina realment el seu pare? Quina relació téamb el triangle protagonista de la novel·la?

Valentina estima a aquell qui es pensa que és el seu pare: el difuntmarit de Clotilde.

� Les relacions d’Eusebi i Clotilde són iguals abans i després delmatrimoni?

Funciona perfectament mentre són amants. És a partir del seu casament quan la cosa no funciona realment.

� En quants capítols es divideix la novel·la?

La novel·la es divideix en setze capítols.

� Porten títol aquests capítols?

Sí, porten un títol.

� Creus que els títols dels capítols assenyalen el sentit d’allòque es conta?

Sí assenyalen el sentit de manera resumida i poètica.

� Els capítols es van enllaçant fins al que fa deu, que es titula«Valentina s’ha abocat a la finestra». I entre aquest i el següent,«Anvers, plaça verda», hi ha un buit temporal. Quant de tempsdura aquest buit temporal?

Un mes.

� Quant de temps fa que Eusebi i Clotilde s’han casat?

Un més.

� Què ha passat a la parella durant aquest més de convivènciesmatrimonials?

Les relacions de la parella s’han deteriorat.

� A banda d’aquest buit temporal entre aquests dos capítols,també hi ha un buit espacial. De quin buit espacial es tracta?

Valentina i els pares, ja casats, han emprés un viatge, que els portainicialment a Anvers, per embarcar-se després en un vaixell de luxe.

� Quin personatge presenta el primer capítol, «El sol i l’ombra»?

Presenta Valentina.

� En qui pensa Valentina i a qui no vol oblidar quan és al jardí,en aquest primer capítol?

En qui ella pensa que és el seu pare mort: Fontanals.

� Qui s’està a l’interior de la casa mentre ella és al jardí pensanten les seues coses?

Els seus, la seua germana Maria Teresa, la seua mare…

� Quines són les preocupacions dels personatges que són a l’inte-rior de la casa?

Maria Teresa pensa en el seu prometatge i el seu imminent matri-moni i la seua mare també pensa en formalitzar les seues relacionsamb Eusebi.

� Amb quin personatge parla Valentina en «Col·loqui nocturn»,quan tothom sembla dormir? Per què?

Amb Jeroni, el jardiner, perquè estimava amb molta devoció elmarit de Clotilde mort.

� A través de quin procediment narratiu es va concretant la fi-gura de Fontanals? Des de quin punt de vista ens el presenta?

Mitjançant alguns flash backs.

� Què descobreix Valentina com a resultat de la conversa ambJeroni?

Que el que sospitava era cert: les relacions de Clotilde amb Eusebi.

� Quin personatge se’ns presenta en el capítol «Insomni de Clo-tilde»?

Clotilde.

� En aquest capítol Clotilde rememora el seu passat. Com eraaquest passat?

Estable amb el marit, però amb relacions furtives amb Eusebi, elseu amant.

� Quin personatge presenta el capítol «El doctor Boixeras jugaa billar»? Quina escena escull Soldevila per presentar el per-sonatge?

Presenta Eusebi i ho fa jugant a bitllar, per ensenyar-nos un per-sonatge que és un jugador.

� En quin capítol es casen Eusebi i Clotilde? Com es titulaaquest capítol? Quin personatge secundari s’hi introdueix?

En el capítol huité, «La cerimònia», ens presenten Antoni el germàd’Eusebi.

� Al vaixell el Caeser, Eusebi es dedica al «flirt» amb dones temp-tadores com Carmen Ibarguren, que viatja amb una poetessa,Adelina Stuzo. Això crea un conflicte que resol Valentina. Com?

Valentina va caure Eusebi a la mar en cremar-li la mà en un ciga-rret quan aquest es gronxava agafat de la barana del vaixell.

� Penses que el nom Valentina té connotacions?

Valentina, de valor, valenta.

124 Guies de lectura


N O T E S

1252n BATXILLERAT

3B2VASOL.Notas 31/7/09 13:08 Página 125

N O T E S

126 2n BATXILLERAT


N O T E S

1272n BATXILLERAT


1Parque Empresarial San Fernando, Edificio Atenas

28830 San Fernando de Henares (Madrid)

Oxford University Press és un departament de la Universitat d’Oxford. Com a part integrant d’aquesta institució, dóna suport i promou arreu del món els seus objectius d’excel·lència i rigor

en la investigació, l’erudició i l’educació, mitjançant la seua activitat editorial a:

Oxford Nova YorkAuckland Ciutat del Cap Dar es Salaam Hong Kong

Karachi Kuala Lumpur Madrid Melbourne Mèxic NairobiNova Delhi Taipei Toronto Xangai

Amb oficines aArgentina Àustria Brasil Corea del Sud França Grècia

Guatemala Hongria Itàlia Japó Polònia Portugal República TxecaSingapur Suïssa Tailàndia Turquia Ucraïna Vietnam Xile

Oxford i Oxford English són marques registrades d’Oxford University Press.Oxford EDUCACIÓ és una marca registrada a Espanya per Oxford University Press España, S. A.

Material per al professor per a l’etapa de Batxillerat, segon curs,per a l’àrea de Valencià: Llengua i Literatura, elaborat segons el projecte editorial d’Oxford Educació,

que ha sigut degudament supervisat i autoritzat.

Publicat a Espanya per Oxford University Press España, S. A.

© D’aquesta edició: Oxford University Press España, S. A., 2009© Del text: Aurora Clari Rubio, Enric Iborra Posadas, Salvador Vendrell Grau

Tots els drets reservats. No es permet la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament informàtic, ni la transmissió de cap manera o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic,

per fotocòpia, per registre o per uns altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Oxford University Press España, S. A., concedeix permís als professors que empren els materials d’Oxford EDUCACIÓ

per a reproduir les pàgines en què aparega la indicació MATERIAL FOTOCOPIABLE © Oxford University Press España, S. A.

Oxford University Press España, S. A. no fa seus els continguts de les pàgines web pertanyents o gestionades per tercers a què s’accedisca a través de qualsevol adreça web citada en aquesta publicació. Així doncs, s’exclou qualsevol responsabilitat

pels danys i els perjudicis de tota mena que pogueren derivar-se de l’accés a aquestes pàgines o als continguts.

Les qüestions i les sol·licituds referents a la reproducció de qualsevol element d’aquest llibre, fora dels límits exposats anteriorment, han de dirigir-se al Departament Editorial d’Oxford University Press España, S. A.

ISBN: 978-84-673-5131-6Dipòsit Legal: M-20.149-2009

Imprés a Espanya per Fusión Gráfica 2006, S. L.L.

AUTORS

Aurora Clari Rubio, Enric Iborra Posadas, Salvador Vendrell Grau

COORDINACIÓ DEL PROJECTE EDITORIAL

Laura Pérez Arnáez

COORDINACIÓ EDITORIAL

Joan Ramon Borràs Hernandis, Concepción Pérez Galán

EDICIÓ

Jordi Borràs Talens, Teresa Lozano Rodríguez

COORDINACIÓ GRÀFICA

Purificación Fernández López

DISSENY DE COBERTA

Pepe Freire

DISSENY D’INTERIORS

Departament de Disseny d’Oxford Educació

MAQUETACIÓ

Alfatara Serveis Lingüístics i Editorials S.L., Jesús Garrido

© 128 0B2VASOL(09) 31/7/09 13:29 Página 128

solucionari

Documents

Transcript of solucionari