Solucionari - eCasals

of 26/26
Solucionari USolucionario-Q2B (4M).indd 279 21/1/09 10:56:15
  • date post

    10-Jul-2022
  • Category

    Documents

  • view

    5
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of Solucionari - eCasals

280
Solucionari
1. n = 1,2 × 1015s–1; λ = 2,5 × 10–7m
2. ε = 1,33 × 105 J mol–1
3. a) ν = 5,66 × 1014 Hz; ε = 3,75 × 10–19 J
b) ν = 2 × 1014 Hz; ε = 1,33 × 10–19 J
4. N. de fotons: 2,9 × 1018
t = 2,08 × 105 s (2,4 dies)
5. 3,49 mol de fotons.
=
Aquesta longitud d’ona corresponent a la regió visible de l’espectre, concretament al color vermell.
7. Les longituds d’ona efectiva seran les inferiors a 245 nm.
8. ν = 3 × 107s–1; ε = 1,99 × 10–23 J
9. ε = 1,03 × 106 eV
ν = 1,24 × 1020Hz; λ = 2,42 × 10–12m
10. E = 4,9 × 10–20 J
11. ε = 2,4 × 10–19 J
12. E = 204 kJ/mol
13. 7,40 × 1019 fotons
26. a) ε = 5,44 eV
b) 5,14 eV
2 = 530 nm; λ
3 = 1 830 nm.
Rb (g)
Rb+ (g)
+ 1 e
L’energia d'ionització del rubidi expressada en J àtom–1 és:
Si aquesta ionització s’esdevé mitjançant radiacióelectromagnètica, cada fotó d’aquesta radiació haurà de tenir, com a mínim, una ener- gia de 6,69 × 10–19 J.
USolucionario-Q2B (4M).indd 280 21/1/09 10:56:15
281
Solucionari
La freqüència d’aquesta radiació és:
Les freqüències de la llum visible es troben compreses entre 4,3 × 1014 s–1 i 7,5 × 1014 s–1. Atès que la freqüència mínima que ha de tenir una radiació electromagnètica per ionitzar el rubidi és 1,01 × 1015 s–1, la radiació o llum visible no és suficient per ionitzar els àtoms de rubidi.
38. Sí.
44. 203 kJ mol–1
46. 17,30 kJ
1. 2,56 × 1022 àtoms.
2. 750 globus.
3. Si ρ 1 és la densitat del gas en c. n. i ρ
2 la densitat del gas a 300 K i 104
Pa:
6. 16
O2 = 997,2 Pa ;
CH4 = 3,11 × 104 Pa
10. V = 104 dm3
282
Solucionari
b) –38 °C
13. p H2
= 2,0 × 103 Pa
b) 3,3 × 1019 ions cm–3
15. a) 3,07 % de glucosa ; 4,33 % de sacarosa; 92,6 % d’aigua.
b) 1,03 × 1020 molècules g–1;
7,63 × 1019 molècules g–1
50,0 g de HNO 3
16. a) En 100 g de solució hi ha
50,0 g de H 2 O
La molalitat, m, de la solució és el nombre de mols de HNO 3 dissolts
a cada kg d’aigua. Per tant, si M(HNO 3 ) = 63,0 g mol–1:
b) Si la composició de la solució s’expressa en tant per cent en massa i ha de calcular-se la seva concentració (en mol dm–3), és necessari conèixer la densitat de la solució.
Com que ρ = 1310 kg m–3; 1 dm3 de la solució té una massa de 1310 g. Per tant:
c)
19. 0,13 mol dm–3
20. a) 11,4 mol dm–3
USolucionario-Q2B (4M).indd 282 21/1/09 10:56:16
283
Solucionari
b) 4,4 cm3
c) D’acord amb el resultat de l’apartat (b), haurem de mesurar 4,4 cm3 de solució concentrada i diluir-los amb aigua fins a obtenir 500 cm3 de solució diluïda. Per això, es mesuren els 4,4 cm3 en una proveta graduada de 5 cm3 i es passen a un matràs aforat de 500 cm3. Es renta la proveta, amb aigua destil·lada un parell de vegades, i es passa al mateix matràs aforat l’aigua de la rentada. S’afegeix més aigua destil·lada al matràs sense arribar a omplir-lo del tot; s’ho- mogeneïtza per agitació el contingut del matràs. Es completa amb aigua destil·lada fins a la marca d’aforament o osca, amb molt de compte, procurant que el menisc quedi tangent a la marca d’afora- ment (les darreres gotes d’aigua destil·lada s’hi afegeixen amb una pipeta).
Fixa't que, en la preparació de la solució, s’hi ha afegit aigua fins a obtenir un volum total de 500 cm3. No hi hem afegit 500 cm3 d’aigua.
21. a) 1,39 cm3
b) Per preparar la solució diluïda, es mesuren els 1,39 cm3 de l’àcid concentrat i es passen a un matràs aforat de 250 cm3 que contingui aigua destil·lada aproximadament fins a la meitat de la seva capaci- tat. Es renta un parell de vegades la proveta amb aigua destil·lada i es recull en el mateix matràs l’aigua de la rentada. Es deixa refredar. S’acaba la dissolució i s’enrasa. (Vegeu per a això les instruccions indicades a l’apartat c) del problema anterior.)
22. 165,1 cm3
23. 500 g
25. a) 18,3 g ; b) 65,3 g
26. [CO 3 2–] = 0,077 mol dm–3; [K+] = 0,154 mol dm–3
27. 91,8 %
28. Les equacions químiques corresponents als processos que han tingut lloc són:
C 3 H
10(g) + 13
— 2 O
2(g) 4CO
2(g) + 5H
2 O
(g) (2)
Segons (1), els 5,0 dm3 de propà necessiten 25,0 dm3 de O 2 . Segons
(2), els 3,0 dm3 de butà necessiten 3 × 13/2 = 19,5 dm3 de O 2 . El
volum total de O 2 necessari és:
V (O 2 ) = 25,0 + 19,5 = 44,5 dm3 O
2
Com que la mescla inicial conté 60,0 dm3 de O 2 , aquest gas hi és en
excés i, per tant, el butà i el propà reaccionaran totalment i quedarà oxigen sense reaccionar.
Volum de gasos obtinguts, V 1 , de la combustió del propà segons (1):
USolucionario-Q2B (4M).indd 283 21/1/09 10:56:16
284
Solucionari
Volum de gasos, V 2 , obtinguts de la combustió del butà segons (2):
Volum total al final de la reacció = V 1 + V
2 + Volum de O
sobrant = 35,0 + 27,0 + (60,0 – 44,5) = 77,5 dm3 de mescla gasosa.
29. L’equació química corresponent a la descomposició del KClO 3 és:
2 KClO 3(s)
2 KCl (s)
+ 3 O 2(g)
La quantitat de O 2 obtinguda és:
La quantitat de KClO 3 descompost és:
Els 0,113 mols de KClO 3 descompostos estaven inicialment dissolts en
500,0 cm3 de solució. Per tant, la concentració de la solució serà:
30. 111,6 g
31. 490 dm3. Fixa't que, a partir d’un volum inicial de 312,5 cm3 (nitroglice- rina líquida), s’obté un volum de 490 dm3 de gasos. Això produeix una gran ona expansiva: una explosió. La nitroglicerina és difícil de manipular, ja que explota per xoc. La dinamita s’obté absorbint la nitroglicerina amb terra de diatomees i d’aquesta manera s’estabilit- za. La dinamita va ser descoberta per Alfred Nobel el 1866.
32. 86,4 %
33. 0,2426 g de KCl i 0,1726 g de KBr
34. a) 16,3 mol dm–3
b) 78,5 mol kg–1
35. 90 % de Ba(OH) 2
36. 98 % de KOH i 2% de NaOH
37. 0,80 g NaOH i 0,74 g Ca(OH) 2
38. 0,828 g de Al i 0,172 g de Zn
39. 92 %
40. 5,0 %
2 H
2 en
2 H
2
= 3,52 × 103 Pa.
42. 15,7 dm3
285
Solucionari
1. 0,5 kJ
2. –380 J
b) Ha augmentat.
4. –10,1 J
5. –10 J
2(g) + 2
b) S (s)
c) CaCO 3(s)
7. a) H = U
8. a) –295,6 kJ mol–1
b) S (s)
9. a) –146 kJ mol–1
b) Cu (s)
+ 2 1 O
12. 1 369 kJ
2 1 H
14. 368 kJ
16. 23 754,8 kJ
18. a) –1 124,4 kJ mol–1
b) –3 118,2 kJ mol–1
19. –71 kJ mol–1
20. a) 36 286 kJ ; 90 494 kJ
b) el propà
c) 33 861,5 kJ
286
Solucionari
b) 11,88 kg
c) 30,65 m3
b) 5 295 kJ
2(g) + 2
b) 2 717,6 kJ ; –2 570,6 kJ
27. –1 207 kJ mol–1
28. –124,7 kJ mol–1
29. a) –219,0 kJ mol–1
b) –92,42 kJ mol–1
c) 115,5 kJ
31. 7 778 kJ; –7747 kJ
32. a) CH 3 – CH
2 OH
(l) + O
2(g) CH
3 – COOH
(l) + H
2 O
c) Exotèrmica.
b) 40,1 kJ (energia despresa)
35. a) CH 3 –CO–CH
3(l) + 4O
(l)
b) Hθ f = –247,9 kJ mol–1. Més estable, ja que el procés és exotèrmic.
c) CH 3 –CH
36. El metà; el butà.
37. a) –154 kJ mol–1
b) –229 kJ mol–1
38. 78 kJ mol–1
39. 431,3 kJ mol–1
4 | Velocitat de les reaccions: cinètica química
1. 0,8 mol L–1 s–1 ; 0,6 mol L–1 s–1
16. v = k [N 2 O
5 ]
287
Solucionari
1. n (HI) = 0,03545 mols
n (H 2 ) = n (I
2 ) = 0,00460 mols
c >K
3. b) n (H 2 O) = n (CO) = 1,33 mol
n (CO 2 ) = n (H
2 ) = 1,68 mol
5. n (HCl) = 0,04 mol;
n (O 2 ) = 0,03 mol;
n (H 2 O) = 0,02 mol.
6. m = 1,57 g
b) p I2 = p
HI = 1,3 × 105 Pa
8. K c = K
c
b) Cap a l’esquerra, ja que Q c > K
c
b) K p = 12,5 (atm)–1/2
11. n (NO) = 4,1 mol
12. a) n (Cl 2 ) = 0,00795 mol ; n (NO) = 0,0159 mol
b) p = 9,79 × 104 Pa
c) K c = 1,75 × 10–2
d) K p = 79,6 (atm)–1 ; K
p = 0,797 (kPa)–1
13. a) Com que el valor de K c de la reacció:
2 1 N
NO (g)
és molt petit, l’equilibri està pràcticament desplaçat cap a l’esquerra:
n (N 2 ) = n (O
2 ) = 0,0446 mol n(NO) . 0
b) α . 1
15. a) α = 0,68
b) 4,2 × 10–2
288
Solucionari
c) No varia.
d) No varia.
18. Perquè la solubilitat del CO 2 disminueix en augmentar la temperatura.
.
21. a) Cap efecte.
b) Cap a l’esquerra.
22. a) L’equilibri (1) és un exemple de sistema heterogeni. La concentració de carbonat de calci en la seva pròpia fase es manté constant i no depèn de la quantitat de carbonat present en l’equilibri. Per tant, el fet d’afegir-hi uns grams de carbonat de calci no modifica l’equili- bri. El mateix raonament és vàlid per a l’òxid de calci.
b) El diòxid de carboni reacciona amb l’hidròxid de sodi dissolt en l’ai- gua, segons:
CO 2(g)
+ NaOH (aq)
NaHCO 3(aq)
(2)
Per tant, a mesura que el diòxid de carboni reacciona segons (2), va disminuint la concentració del gas i l’equilibri (1) es desplaça cap a la dreta, ja que segons el principi de Le Chatelier, si es disminueix la concentració d’un reactiu o un producte, la reacció que es produ- eix és la que tendeix a reposar-lo.
També part de l’òxid de calci present en l’equilibri reacciona amb l’aigua i es forma hidròxid de calci. Però segons el que s’ha explicat en l’apartat a), el fet d’afegir o eliminar l’òxid de calci no modifica l’equilibri.
23. La reacció que té lloc és:
CaCO 3(s)
CaO (s)
+ CO 2(g)
En injectar aire, el diòxid de carboni obtingut és arrossegat i es va elimi- nant de manera contínua. Així s’aconsegueix desplaçar totalment l’equilibri cap a la dreta. Tot el carbonat de calci (s) inicialment pre- sent es transforma en òxid de calci (s) i el diòxid de carboni passa a l’atmosfera. Cal tenir en compte que un estat d’equilibri només es pot aconseguir en un sistema tancat, és a dir, un sistema que no pugui intercanviar matèria amb l’entorn.
24. a) H θ = 92,4 kJ ; H θ = –40,83 kJ
b) 1 K c augmenta; K
c disminueix; el rendiment augmenta; el rendiment
disminueix.
c no varia; el rendiment disminueix; el rendiment no
es modifica.
c) No es desplaça.
289
Solucionari
26. a) [HCl] = 1,59 × 10–3 mol dm–3 ; [O 2 ] = 1,18 × 10–3 mol dm–3 ;
[H 2 O] = 3,75 × 10–3 mol dm–3
b) K c = 3,09 × 103 ; K
p = 56,8 (atm)–1
d) 1 – La [Cl 2 ] augmenta; K
c no varia.
c augmenta.
27. Si inicialment [PCl 3 ] = 0, una certa quantitat de PCl
5 s’ha de dissociar
per donar PCl 3 i Cl
2 fins a assolir l’equilibri.
Si x = mol dm–3 de PCl 5 que es dissocien, podem escriure:
PCl 5(g)
PCl 3(g)
+ Cl 2(g)
en l’equilibri:
(2)
Per poder calcular x, hem de trobar primer el valor de K c en funció de
K p :
i
n = 2 – 1 = 1 i R = 0,082 atm dm3 K–1 mol–1, per tant:
i substituint a (2) el valor trobat de K c , tenim:
Fent operacions: x = 3,40 × 10–2
En l’equilibri:
[PCl 5 ] = 0,200 – 3,40 × 10–2 = 0,166 mol dm–3
[PCl 3 ] = 3,40 × 10–2 mol dm–3
[Cl 2 ] = 0,100 + 3,40 × 10–2 = 0,134 mol dm–3
28. 22,26 % de CO; 12,26 % de H 2 O; 62,74 % de CO
2 i
USolucionario-Q2B (4M).indd 289 21/1/09 10:56:17
290
Solucionari
b) 1222 J K–1
43. a) –145,2 J K–1
b) 174,8 J K–1
44. a) –75,50 kJ/mol de reacció
b) Sí.
1. a) pH = 1,3
(40 °C) pH = 6,77
7. [H 3 O+] = 1,82 × 10–5 mol dm–3
[OH–] = 5,50 × 10–10 mol dm–3
8. pH = 11,7
9. pH = 1,17
b) pOH = 0,74
11. pH = 3,24
b) pOH = 1,0
a = 3,75
b) α 2 = 0,042
17. a) pH = 12,5
291
Solucionari
b) α = 1,9 × 10–4
23. pH = 3,5
28. a) K b = 5,6 × 10–11
b) [H 3 O+] = 9,4 × 10–9 M
[OH–] = [HCOOH] = 1,06 × 10–6 M
[HCOO–] = 0,2 M
c) pH = 8,02
29. pH = 7,9
35. a) pH = 11,6
b) pH = 5,5
49. c = 0,10 mol dm–3
50. NaOH
292
Solucionari
2. a) 2IO– 3(aq)
2 O
7(aq) + 6KI
(aq) + 7H
2 SO
4. a) 2MnO 4 – + 5Sn2+ + 16H+ 2 Mn2+ + 5Sn4+ + 8H
2 O
2. 16,5 g de H 2 SO
4
4 ; 40,2 % de FeSO
7 + 3 CH
3 – CHO + 7 H
3(aq) + I
2(aq) S
4 O2–
6(aq) + 2I–
(aq)
b) En el procés indicat, el I 2 actua com a oxidant, ja que en reaccionar
capta electrons, és a dir, es redueix. L’ió S 2 O
3 2– és el reductor, ja que
en reaccionar cedeix electrons, és a dir, s’oxida.
8. a) 5S 2 O
8 2– + 2Mn2+ + 8H
10. a) 2MnO– 4 + 5 C
2 O
2 + 8H
2 O
(l)
Fixa't que, en la reacció que estem considerant, una part del clor que reacciona es redueix i una altra part s’oxida.
12. La valència és 4. El nombre d’oxidació és, respectivament, –4, –2, 0; +2, +4.
15. 0,072 mol dm–3
16. 0,21 g/L
293
Solucionari
19. a) El zinc és l’ànode; el platí, el càtode; els electrons flueixen de l’elèc- trode de zinc al de platí.
b) 1,53 V
20. a) [Ag+] = 0,9 mol dm–3; [Fe2+] = 1,05 mol dm–3
b) 1,24 V
21. Ag (s)
, Fe2+ (1 mol dm–3), I– (1 mol dm–3), Mg (s)
, Na (s)
oxidant reductor
Cr3+ (aq)
E θ = 0,8 V
Dels valors de E θ deduïm que l’ió Fe3+ és més oxidant que l’ió Cr3+. Per tant, seran els ions Fe3+ els que oxidaran els ions Cr2+ a Cr3+, i els ions Fe3+ es reduiran a Fe2+.
La reacció que té lloc espontàniament és:
Fe3+ (aq)
+ Cr2+ (aq)
Fe2+ (aq)
+ Cr3+ (aq)
24. L’ió Fe3+ només pot actuar com a oxidant, ja que el nombre màxim d’oxidació del ferro és +3. Això implica que els ions Sn2+, en cas de reaccionar amb els ions Fe3+, hauran d’actuar com a reductors i s’ob- tindran ions Sn4+.
Com que E θ Fe3+/Fe2+ > E θ Sn4+/Sn2+, significa que l’ió Fe3+ és més oxidant que el Sn4+. El primer oxidarà els ions Sn2+ a Sn4+.
La reacció redox que tindrà lloc serà:
2 Fe3+ (aq)
27. a) Zn (s)
2 Zn2+ (aq)
294
Solucionari
Ag, Cu, H 2 , Zn, Na
augmenta el poder reductor.
Fe2+ (aq)
Fe (s)
+ 2Ag+ (aq)
Fe2+ (aq)
+ 2Ag (s)
[Fe2+] = 0,205 mol dm–3
c) 1,20 V
b) K = 1052,9
c) A 25 °C la reacció està totalment desplaçada cap a la dreta.
32. b) 2Cl– (aq)
+ 3e Au (s)
Multiplicant la primera equació per 3 i la segona per 2 i sumant totes dues equacions, obtenim l’equació química global:
2 AuCl 3(aq)
2Au (s)
+ 3Cl 2(g)
Aquesta descomposició del clorur d’or en clor(g) i or(s) ha tingut lloc gràcies a l’energia elèctrica aportada pel generador de corrent continu.
c) N (Au) = 2,0 × 1023 àtoms de Au
N (Cl 2 ) = 3,01 × 1023 molècules de Cl
2
(l)
2(g)
Observa que el sodi s’obté líquid, a causa de les altes temperatures necessàries per fondre la sal.
b)
295
Solucionari
c)
d) P = 3 A × 6 V = 18 W = 1,8 × 10–2 kW
Consum d’energia elèctrica = 1,8 × 10–2 kW × 1 h = 1,8 × 10–2 kWh
34. I Q
35. N (e) = 9,78 × 1023 e ; Q = 1,57 × 105 C
36. a) Q
2 = 5,62 dm3
39. pH = 12,6
K s (Ag
s [Fe(OH) 3 ] = 1,07 × 10–5 mg dm–3
s (CaF 2 ) = 26,7 mg dm–3
s (Ag 2 C
4. Precipitarà
2 ] = 7,87 × 10–6
10. Clorur d’argent
11. V = 22,5 cm3
b) 2,9 × 10–22 mol dm–3
13. a) pH = 13,3
b) K s [Ba(OH)
2 ] = 4,97 × 10–3
USolucionario-Q2B (4M).indd 295 21/1/09 10:56:18
296
Solucionari
16. K s = 2,6 × 10–10
17. a) K s [Zn(OH)
2 ] = 8,1 × 10–17
18. a) m (AgCl) = 7,17 g
b) [Cl–] = 5 × 10–2 M; [Ag+] = 3,4 × 10–9 M
USolucionario-Q2B (4M).indd 296 21/1/09 10:56:18
Taules
298
Taules
299
Taules
2 ,7
1 ,8
0 2 ,0
3 9 0 7
5 ,9
5 ,3
1 0 ,5
7 ,3
6 ,6
1 9 8 8
1 9 ,3
1 1 ,3
4 1 5 0
2 9 6 3
5 6 5 5
5 0 1 2
4 4 2 8
3 8 2 5
3 0 6 6
1 7 9 0
3 2 6 4
2 5 6 1
2 8 6 2
6 7
1 2
3 4
5 6
7 8
9 10
11 12
13 14
15 16
17 18
N om
br e
at òm
ic M
as sa
a tò
m ic
a (e
ls va
lo rs
e nt
re p
ar èn
te sis
e s
re fe
re ixe
n a
USolucionario-Q2B (4M).indd 299 21/1/09 10:56:21
300
4s1 4f9 5f11 6d1
Nombre atòmic
1 H 37 Rb [Kr] 72 Hf [Xe] 4f14 6s2
2 He 1s2 38 Sr [Kr] 5s2 73 Ta [Xe] 4f14 6s2
3 Li 1s2 39 Y [Kr] 5s2 74 W [Xe] 4f14 6s2
4 Be 1s2 2s2 40 Zr [Kr] 5s2 75 Re [Xe] 4f14 6s2
5 B 1s2 2s2 41 Nb [Kr] 5s1 76 Os [Xe] 4f14 6s2
6 C 1s2 2s2 42 Mo [Kr] 5s1 77 Ir [Xe] 4f14 6s2
7 N 1s2 2s2 43 Tc [Kr] 5s1 78 Pt [Xe] 4f14
8 O 1s2 2s2 44 Ru [Kr] 5s1 78 Pt [Xe] 4f14
9 F 1s2 2s2 45 Rh [Kr] 5s1 80 Hg [Xe] 4f14 5d10 6s2
10 Ne 1s2 2s2 2p6 46 Pd [Kr] 4d10 81 Tl [Xe] 4f14 5d10 6s2
11 Na [Ne] 47 Ag [Kr] 4d10 82 Pb [Xe] 4f14 5d10 6s2
12 Mg [Ne] 3s2 48 Cd [Kr] 4d10 5s2 83 Bi [Xe] 4f14 5d10 6s2
13 Al [Ne] 3s2 49 In [Kr] 4d10 5s2 84 Po [Xe] 4f14 5d10 6s2
14 Si [Ne] 3s2 50 Sn [Kr] 4d10 5s2 85 At [Xe] 4f14 5d10 6s2
15 P [Ne] 3s2 51 Sb [Kr] 4d10 5s2 86 Rn [Xe] 4f14 5d10 6s2 6p6
16 S [Ne] 3s2 52 Te [Kr] 4d10 5s2 87 Fr [Rn]
17 Cl [Ne] 3s2 53 I [Kr] 4d10 5s2 88 Ra [Rn] 7s2
18 Ar [Ne] 3s2 3p6 54 Xe [Kr] 4d10 5s2 5p6 89 Ac [Rn] 7s2
19 K [Ar] 55 Cs [Xe] 90 Th [Rn] 7s2
20 Ca [Ar] 4s2 56 Ba [Xe] 6s2 91 Pa [Rn] 7s2
21 Sc [Ar] 4s2 57 La [Xe] 6s2 92 U [Rn] 7s2
22 Ti [Ar] 4s2 58 Ce [Xe] 6s2 93 Np [Rn] 7s2
23 V [Ar] 4s2 59 Pr [Xe] 6s2 94 Pu [Rn] 7s2
24 Cr [Ar] 4s1 60 Nd [Xe] 6s2 95 Am [Rn] 7s2
25 Mn [Ar] 4s2 61 Pm [Xe] 6s2 96 Cm [Rn] 7s2
26 Fe [Ar] 4s2 62 Sm [Xe] 6s2 97 Bk [Rn] 7s2
27 Co [Ar] 4s2 63 Eu [Xe] 6s2 98 Cf [Rn] 7s2
28 Ni [Ar] 4s2 64 Gd [Xe] 6s2 99 Es [Rn] 7s2
29 Cu [Ar] 3d10 65 Tb [Xe] 6s2 100 Fm [Rn] 7s2
30 Zn [Ar] 3d10 4s2 66 Dy [Xe] 6s2 101 Md [Rn] 7s2
31 Ga [Ar] 3d10 4s2 67 Ho [Xe] 6s2 102 No [Rn] 5f14 7s2
32 Ge [Ar] 3d10 4s2 68 Er [Xe] 6s2 103 Lr [Rn] 5f14 7s2
33 As [Ar] 3d10 4s2 69 Tm [Xe] 6s2 104 Rf [Rn] 5f14 7s2
34 Se [Ar] 3d10 4s2 70 Yb [Xe] 4f14 6s2 105 Db [Rn] 5f14 7s2
35 Br [Ar] 3d10 4s2 71 Lu [Xe] 4f14 6s2 106 Sg [Rn] 5f14 7s2
36 Kr [Ar] 3d10 4s2 4p6 107 Bh [Rn] 5f14 7s2
108 Hs [Rn] 5f14 7s2
109 Mt [Rn] 5f14 6d7 7s2
La n tà
301
Taules
1 ev = 1,602 × 10–19 J
R = 8,314 J K–1 mol–1 = 0,082 atm L k–1 mol–1
1 atm = 1 013 mb = 760 torr = 1,013 × 105 Pa
Prefixos utilitzats per designar els múltiples i submúltiples de les unitats
Múltiples Submúltiples
1024
1021
1018
1015
1012
109
106
103
102
101
yotta
zetta
exa
peta
tera
giga
mega
kilo
hecto
deca
Y
Z
E
P
T
G
M
k
h
da
Nom i símbol de les set unitats fonamentals del SI
Magnitud Unitat
Nom Símbol
Massa del protó
Massa del neutró
1,602 × 10–19 C
2,9979 × 108 m s–1
1,6725 × 10–27 kg
1,6748 × 10–27 kg
9,1095 × 10–31 kg
1,013 × 105 Pa
USolucionario-Q2B (4M).indd 301 21/1/09 10:56:22
USolucionario-Q2B (4M).indd 302 21/1/09 10:56:22
Editorial Casals, fundada en 1870
Llibre adaptat als continguts que prescriu el Reial Decret 1467/2007, de 2 de novembre, que estableix l’estructura del Batxillerat i en
fixa les ensenyances mínimes.
Les activitats d’aquest llibre es proposen com a models d’exercicis que cada alumne/a ha de resoldre a la seva llibreta o quadern. En cap cas ha
de fer-les al llibre mateix. Les activitats i experiències de laboratori s'han de fer sota la supervisió
del professorat i prenen totes les mesures de seguretat adequades.
Coordinació editorial: Bernat Romaní
Revisió lingüística: Àngels Pons
Il·lustració: Pano
Fotografia: ACI, AGE Fotostock, Fons editorial.
Les reproduccions s’han realitzat segons l’ar ticle 32 de la Llei de la propie- tat intel·lectual.
© M. D. Masjuan, J. Pelegrín © Editorial Casals, S. A. Casp 79, 08013 Barcelona Tel.: 902 107 007 Fax: 93 265 68 95 http://www.editorialcasals.com http://www.ecasals.net
Primera edició: febrer de 2008 ISBN: 978-84-218-4039-9 Dipòsit legal: B-4.286-2009 Printed in Spain Imprès a Índice, S. L.
No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu trac- tament informàtic, ni la transmissió en cap forma o per qualsevol mitjà ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per enregistrament o per altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.
USolucionario-Q2B (4M).indd 303 21/1/09 10:56:22
USolucionario-Q2B (4M).indd 304 21/1/09 10:56:23