Solucionari de l'S3

3

Teresa Garcia i BalaschCarme Vilà i Comajoan

SOLUCIONARI

SUFICIÈNCIA

Coordinació editorial: Francesc SolàCoordinació tècnica: Marcel PlanasDisseny de la coberta: Mariona RibóDisseny d’interiors: Montse Lombarte

© 2007, Teresa Garcia i Balasch i Carme Vilà i Comajoan© 2007 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SAMallorca, 45, 4a planta. 08029 Barcelonatelèfon 932 172 054. Fax 932 373 469e-mail: [email protected] edició: octubre de 2007Dipòsit legal: B-50866-2007ISBN: 978-84-489-2065-4Printed in SpainImprès a Gradisa. Av. Apel·les Mestres, 40-42 - 08820 El Prat de Llobregat

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està pro-tegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a mésde les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, pera aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públi-cament, totalment o parcialment, una obra literària, artísticao científica, o la seva transformació, interpretació o execucióartística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada perqualsevol mitjà sense l’autorització preceptiva.

ÍNDEXUNITAT 1 ................................................................................... 5

UNITAT 2................................................................................ 10

UNITAT 3................................................................................ 15

UNITAT 4................................................................................ 20

UNITAT 5................................................................................ 25

UNITAT 6................................................................................ 31

UNITAT 7................................................................................ 36

UNITAT 8................................................................................ 43

UNITAT 9................................................................................ 48

UNITAT 10............................................................................. 53

UNITAT 11............................................................................. 58

UNITAT 12............................................................................. 63

MARC SOCIOLINGÜÍSTIC........................................ 70

ASSAIG DE PROVA .......................................................... 72

PROVA DE NIVELL DE SUFICIÈNCIA

DE LA SGPL ......................................................................... 74

UNITAT 1Text explicatiu. Resums

Activitats al marge (pàgina 12):

– fenomen, fenòmens; examen, exàmens; origen, orígens

– hem empès; hem pretès; heu pogut

– hem de punxar, hem de tallar, hem de percudir, hem de moldre, hem de rascar...

– espacial, grandària, sobtada

Qüestions de comprensió (pàgina 13):

– essencial: 1, 2, 4, 6

– secundària: 3, 5

1 Exemples:

[...] són ordres com ara «posa un peu davant de l’altre per caminar» o «respira» o «quina

son» o «avui no tinc ganes d’anar a treballar»

Digressió: és al tercer paràgraf.

Idees principals:

– Cada ésser humà té aproximadament 60.000 pensaments diaris, dels quals un 90 per

cent són idèntics als del dia anterior.

– La majoria de pensaments que tenim són intranscendents.

Expressió escrita i expressió oralExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Puntuació. Diàlegs—Bon dia, nois!

—Bon dia, senyor Cases...

—Ja heu revisat totes les bastides?

—Sí, les hem mirades una per una.

—Molt bé, doncs. Espero que hàgiu fet bé la vostra feina!

—Confiï en nosaltres, senyor Cases. No se’n penedirà!

—A veure, gent, així què fem, demà? Anem a veure el Museu Picasso?

—No ho sé, jo més aviat tinc ganes d’anar a la platja.

—A la platja? Ni parlar-ne! Jo vull anar a comprar coses per a casa. Ens falta de tot.

—Doncs jo no hi penso anar, a comprar, i menys amb vosaltres. A més a més, vam dir

que aniríem a veure un museu.

—Ho vas dir tu, noia, però els altres no vam dir ni piu!

—Té raó! Es veu que sempre s’ha de fer el que tu vols! Jo me’n vaig a la platja.

—Doncs jo a comprar.

—I jo al Picasso! Bon vent!

5

7

Lèxic• 1 disciplent, senyera: diccionari de definicions

2 conducta, conflictiva: diccionari de sinònims

3 N’hi ha per sucar-hi cadires: diccionari d’expressions i frases fetes

4 downloaded: diccionari bilingüe, anglès-català, recull de lèxic d’informàtica

5 Origen de la paraula roure: diccionari etimològic

6 iemes: diccionari de definicions; de barbarismes

7 domperidona: diccionari mèdic

8 Termes de català antic: diccionari de català antic

9 paparola: diccionari català-balear-valencià

10 Que rimi amb any: diccionari invers

Morfosintaxi

1 1 Cal que la comunitat científica estudiï (estudiar) aquest fenomen.

2 Quan es creï (crear) aquest enllaç, la circulació millorarà molt.

3 Tampoc no cal que el desprestigiïs (desprestigiar, tu) tant, aquest autor...

4 És impossible que la pronunciï (pronunciar, jo) com cal, aquesta consonant àrab!

5 Mira, sobretot, no sobreactuïs (sobreactuar, tu), que al públic no li agrada gens.

6 Ja t’ho dic: no te’n refiïs (refiar) d’ella, és una gata maula.

7 Li recomano que efectuï (efectuar) els canvis de guió avui mateix.

8 Li va aconsellar que no s’estigués (estar) tanta estona al sol.

9 No vull que li doni / donis/ doneu / donin (donar) tantes porqueries, al nen.

10 Com vols que es divorciïn (divorciar), els pares, si no saben viure l’un sense l’altra!

2 Cada dia...

1 Jo bullo (bullir) l’aigua, fregeixo (fregir) les croquetes, amaneixo (amanir) l’amanida...

2 Tu t’ajups (ajupir) davant la porta, t’esmunys (esmunyir) per sota la porta, fuges(fugir) cap a fora...

3 Ella pressent (pressentir) el futur, pateix (patir) pels esdeveniments futurs, resisteix(resistir) el present...

4 Nosaltres conduïm (conduir) veloçment, construïm (construir) la realitat, produïm(produir) felicitat...

5 Jo escullo (escollir) els meus amics, em ressento (ressentir) dels fracassos, dissen-teixo (dissentir) de les teves idees...

3

6

4 1 Ens van demanar que incloguéssim (incloure) tots aquells productes al catàleg.

2 Volien evitar que el govern difongués (difondre) la notícia abans d’hora.

3 No us confongueu (confondre): la que talla el bacallà aquí és ella.

4 No volia que correguessis (córrer, tu) descalça per aquella platja.

5 Em faria feliç que sabéssiu (saber, vosaltres) el desenllaç aviat.

6 Quan us conegueu (conèixer) més bé, us avindreu molt més...

7 No s’ho creia pas que deguéssim (deure, nosaltres) tants diners.

8 Vam demanar als cambrers que ens duguessin (dur) més beguda.

9 No us cregueu (creure) tot el que us expliquen aquests xerraires!

10 Vigileu que no els ofengueu (ofendre) amb les vostres paraules.

11 Van prometre que se n’anirien quan apareguessin (aparèixer) les proves.

12 Tenien por que els excloguéssim (excloure, nosaltres) del grup.

13 Si hi convisquessis (conviure) uns dies sabries el pa que s’hi dóna...

5 1 Així que el vegis, m’avises.

2 Us porto la presentació del projecte perquè la vegeu abans que ningú.

3 Diu que vol que vegem el desastre nosaltres en persona.

4 Senyors, vull que vostès mateixos vegin com es comporta el prototip.

5 No se’n vagi, encara. Cal que vegi la zona dels rèptils.

6 Diu que no té roba... Si veiessis l’armari que té, no t’ho podries creure!

7 Ens van convidar perquè volien que veiéssim les obres del parc.

8 Em sabria greu que ho veiés / veiessis / veiéssiu... com un error voluntari.

9 Si veiés que t’esforces més, jo mateixa et pagaria el viatge!

10 Va connectar l’antena per tal que vosaltres veiéssiu bé el canal nou.

6 1 Li va dir que no creia que hi capigués cabés, al seu cotxe.

2 Ens va trucar perquè volia que sapiguéssim sabéssim que havia guanyat.

3 Està deprimit. Diu que pressenteix pressent que alguna cosa no va bé, i que els

seus pressentiments mai no l’han decebut.

rebo rebré rebria continua rebent

debatre debato debatré debatria continua debatent

incloure incloc inclouré inclouria continua incloent

rebo rebré rebria continua rebent

fondre fonc fondré fondria continua fonent

concebre concebo concebré concebria continua concebent

interrompre interrompo interrompré interrompria continua interrompent

cometre cometo cometré cometria continua cometent

difondre difonc difondré difondria continua difonent

emetre emeto emetré emetria continua emetent

Apreneu a callar... No aprengueu a callar!

Veneu-vos aquest cotxe! No us vengueu el cotxe.

Seieu a primera fila. No segueu a primera fila...

Escriviu un missatge als amics. No els escrigueu cap missatge.

Moveu la peça d’un cop! No mogueu la peça, encara.

Beveu-ne una mica, d’aquest te. No en begueu gens, de te.

Foneu una mica de gel. No fongueu el gel, encara.

Traieu les pastes del forn. No tragueu les pastes del forn.

Rieu una estona, que és sa. No rigueu tant, ja n’hi ha prou.

Enceneu el llum. No encengueu el llum.

Ortografia

1 1 du/ien 2 cla/ra/bo/ia 3 sen/ten/ci/a 4 ma/io/ne/sa 5 jo/ia 6 re/me/ie/ra 7 va/ri/e/tat

8 se/ia 9 a/nun/ci/en 10 se/ri/o/sa 11 ra/ier 12 o/ient

2 1 guarà 2 eugues 3 antigues 4 cua 5 cuota 6 quota 7 obliqua 8 oques 9 innòcua

10 esquí 11 terraqüi 12 equitatiu

3 1 canto, cantó 2 fabrica, fabricà, fàbrica 3 evidencia, evidència, evidencià 4 faria, fària

5 renuncia, renúncia, renuncià 6 pronuncia, pronúncia, pronuncià 7 pares, parés 8 paria,

pària 9 cales, calés 10 secretaria, secretària 11 pati, patí 12 presencia, presència, pre-

sencià

4 1 Han tancat l’amo de l’ós al calabós, perquè li va fer mal a la mà.

2 Tinc un mes molt espès. Gairebé podria dir que, més que un mes, fa un any, que no

faig res de res!

3 Què li dónes al teu nét? No ha pres pas te o cafè? No para quiet!

4 Vés, vés a veure aquest rodamón. Té un aspecte tenebrós, tan esparracat, ple de pèls

pertot arreu, les botes rebentades...

5 Quin bé de Déu d’aigua que en surt, d’aquesta deu! Deu ser molt fresca!

6 Ja t’he dit que sí, que és ell qui ha fet aquest pa tan bo. Que no en saps fer, tu?

7 No sé què deia de la contaminació del subsòl, no l’he sentit bé.

8 No entenc per què el venen tan car aquest aparell. El so que té no és pas gens fi!

5 1 Després / arròs / pèsols / promès / pastís / móres

2 allò / cérvol / debò / només / retrò / però

3 sé / per què / té / interès / congrés / xinès / dèria / és / carregós

4 préssec / més / gustós / hagués / créixer / però / més / excés

5 és / vostè / confós / replà / és / romanès / imprès / m’entén

6 Núria / comprèn / què / accés

7 així / conèixer / córrer / sabíeu / havíeu / història / cadascú

6 Vam parlar algunes vegades. Els havíem mig ocupat la casa, vivien en un parell de cam-

bres i el menjador, la resta havia esdevingut una espècie d’oficina de la fàbrica. La seva

mare ens veia, però no em deia res. No em parlava, em mirava amb menyspreu, mésque no pas amb odi. Li vaig dir una vegada que jo era allà, també, per protegir-les. No

em respongué. La Marta sí. No parlàvem de política, no teníem res per dir-nos. Ella

era de missa. Sortia amb un noi, abans de la guerra, però ell havia marxat els primers

dies de la revolució, havia fet bé. No me’n va dir el nom. Parlàvem d’altres coses, dels

balls al Casino i d’una vegada que ella va anar a París. Un company ens va veure que

parlàvem, em va dir que vigilés, que em feia mal veure, que què era això. Un dia li vaig

agafar la mà i li vaig fer un petó als llavis. Em sembla. Potser no va passar.

9

4 No concebeixo concebo una altra solució que aquesta, ho admeto.

5 Moveu les cadires, però no us hi assegueu, encara.

6 Em va demanar que l’avisés així que el vegés veiés.

7 Avui debateixen debaten la llei i després escolleixen escullen el nou representant.

8 T’ho va dir perquè estessis estiguessis tranquil·la i no corressis correguessis a trucar-li.

9 No és bo que li dongueu doneu tantes galetes, a aquesta bèstia.

10 No entenc que li retragueu sempre les mateixes històries.

7

8 1 Nois, ja sabeu que no us consento / consenten / consentim... (consentir) que par-

leu així.

2 El Marc és aquell que assenteix (assentir) amb el cap.

3 Si no esculls (escollir, tu) bé la feina, després et sabrà greu...

4 Vull que estengueu (estendre, vosaltres) les tendes que s’han mullat.

5 Ens van dir que calia que aprenguéssim (aprendre, nosaltres) a cuinar, abans de

contractar-nos.

6 No us confongueu (confondre): és aquesta cantonada a mà dreta.

7 Està bé, reconec (reconèixer, jo) que m’he equivocat.

8 Així que arribeu, enceneu (encendre) el foc.

9 Quina cara de cansats que feu! Seieu (seure) una estona.

10 Sobretot, no us assegueu (asseure’s) al banc, que és acabat de pintar!

11 Ens ha demanat que venguem (vendre, nosaltres) les accions.

12 Ens va demanar que venguéssim (vendre, nosaltres) les accions.

13 Amics meus, creieu-me (creure), jo no us enganyaré mai!

14 Amics meus, no us cregueu (creure) tot el que us diuen...

8

• Es troben sols, de costat, a la barra. Tothom ha marxat.

—Com va la vida, Mireia? —li pregunta, amb la llengua enganxada

al paladar—. Feia molts dies que volia veure’t. Sí, perquè volia dir-te...

La Mireia se’l mira, impacient. I com que ell no diu res més, el talla:

—Saps què, Carles? Més val que te’n vagis a casa, a dormir la mona!

Lèxic

• fiblada 1 f. Punxada de fibló. Una fiblada de vespa.

2 f. Dolor agut i sobtat comparable al que fa una punxada de fibló. Una fiblada de mal

de cap.

3 f. PER EXT. Una fiblada d’amor.

• fiblar 1 v. tr. Punxar (una bóta) per treure’n un poc de vi.

2 1 v. tr. Ferir amb el fibló. M’ha fiblat una abella.

2 2 v. tr. PER EXT. Té una llengua que fibla.

3 v. intr. Produir un dolor agut i breu; coure. Com em fibla aquesta ferida.

• fibra 1 f. Element flexible i filiforme que entra en la composició dels teixits orgànics.

Les fibres musculars. Les fibres nervioses.

• fibrós-osa adj. Que conté fibres, format de fibres. Teixit fibrós.

• giradís-issa adj. Que gira amb facilitat.

• giragonsa 1 f. Conjunt de dos revolts consecutius d’orientació contraposada. Seguint

les giragonses del camí.

2 f. Moviment sinuós. Anava fent giragonses.

• giragonsar v. intr. Fer giragonses.

Morfosintaxi

1 1 Quan hagis sortit ens truques. → perfet de subjuntiu

2 Hem arribat de matinada. → perfet d’indicatiu

3 Sempre havien treballat de forners. → plusquamperfet d’indicatiu

4 Hauríem viscut bé, amb aquests diners! → condicional perfet

2 1 Això no vol dir que tu hi haguessis anat la setmana abans.

2 Encara no hem rebut el paquet.

3 M’imaginava que l’Aina i tu hauríeu actuat ja al primer acte.

4 Quan els agents van haver identificat / havien identificat tots els assistents ja feia

estona que el partit havia començat.

5 Ens n’anirem quan hagin acabat tots els altres.

6 Si vostè li hagués resumit la seva proposta, ell l’hauria entès.

11

UNITAT 2Recomanacions i consells


– En varietat valenciana:

«— Sí... però què vols que et diga... bastant avorrida.

...i li’l vaig mostrar...

—Dormc com un infant.

—T’envege...

... que llogue un cotxe...

—Si vols eixir de l’Havana... No en pagues més.

—I amb xofer no hi haurà problema que s’espatlle el cotxe?»

– guiris; cruïlla; s’espatlle

– serveixen els guiris; espanta els mosquits: en tots dos casos es tracta de complements

directes, per tant, van sense preposició a.

– si n’hi ha un – un mosquit

duc un aparell —el vaig treure de la butxaca – l’aparell

li’l vaig mostrar – l’aparell a ell

te’l penges – et penges tu l’aparell

se te n’acosta cap_ cap mosquit no se t’acosta a tu

el va agafar per observar-lo de prop – l’aparell

– atès, rètol, vés

1 Li aconsella que no vagi a Varadero i, si de cas, que no llogui un cotxe, sinó que vagi

amb un cotxe amb xofer. (També, en certa manera, que porti farmaciola i antimosquits.)

Activitat al marge (pàgina 27):

– ximple – poca-solta; han disminuït – han minvat; fruita seca i galetes – ganyips; conse-

qüència – corol·lari

2 Calculeu; dueu; mireu; tingueu / teniu; recordeu-vos


Puntuació

• Llavors vaig tornar a entrar.

—I si li ho demano jo, a l’Imma? —li vaig preguntar.

—Tu? Que no ho veus que et dirà que no? —em va respondre el Toni. Es va girar cap al

seu pare i l’increpà: —És vostè, qui li ha de demanar que torni!

10

recinte, però no ha calgut (caldre) cap intervenció dels cossos especials, perquè els ostat-

ges ens han ofert (oferir) la solució de la crisi en safata. Ningú no ha mort (morir) ni hi

ha cap ferit. Només s’ha atès (atendre) un segrestador que ha patit (patir) un atac de

nervis.

6 1 Les deu haver comprat a la revenda.

2 No devien quedar places al tren.

3 No devíem entendre bé l’hora de trobada.

4 Potser devia tenir por de tornar-se a lesionar.

5 Deu haver anat a l’ambulatori.

6 Deurà portar un pastís fet per ella.

7 El devíeu deixar a algú i no us el va tornar.

8 No deuen saber-ho.

7 1 b No hi deurà anar.

2 b Ja deuen haver decidit on aniran de vacances.

3 b No li deu agradar el dinar.

4 b Devien esperar que els agraïssin el que havien fet.

5 b El missatger es degué equivocar de casa.

6 b Deu haver considerat que no era el moment més oportú.

8 1 Què hauria passat si la comitiva hagués arribat a l’hora prevista?

2 No sé com es devien alimentar quan hi havia tanta neu que impedia que hi hagués

comunicació amb el nucli del poble.

3 Si la Núria ho hagués sabut, ens ho hauria dit; pel que en sé, deu ser una defensora

acèrrima d’acalarir els temes sense subterfugis.

4 Els preus tan baixos… no deuen ser pas causats per una infraestructura deficient? O

potser deu ser perquè han aconseguit una eficiència envejable.

5 No deuen estar d’acord amb l’informe de la policia, que considera el tema ja resolt.

O no haurien recorregut a un detectiu privat ara…

6 No hem sabut fins avui que el concurs s’ha resolt favorablement per a nosaltres.

7 Aquest xicot és músic, i ha compost una sonata molt original. El públic ha romàs

dempeus mentre aplaudia.

Ortografia

1 1 èczema; pneumònia; diòptries; torticoli; període; atmosfera

2 elit; poliglotes; zenit; aurèola

3 futbol; handbol; hoquei; karate; olimpíades; cardíac; monòlit

2 Resposta oberta.

3 1 omòplat 2 àloe 3 xassís 4 acne 5 termòstat 6 aeròlit 7 leucòcit 8 timpà

13

7 Quan van haver estudiat / hagueren estudiat bé el fenomen van publicar un arti-

cle sobre el tema.

8 Els símptomes indicaven que la plaga havia avançat decididament: ja afectava tots

els camps.

9 Quan hagis acabat de passar totes les fitxes m’avises.

10 Així que hem entrat hem vist que hi havia problemes.

11 Te n’hauries adonat si t’hi haguessis fixat.

3 1 Si haguéssiu començat abans, després no hauríeu tingut tanta feina.

2 Us haurien regalat els mobles, si no us hi haguéssiu barallat.

3 Si l’haguessin detingut, a la feina no ho haurien sabut.

4 Les vendes haurien estat superiors, si no haguessin rebut tan tard el gènere.

5 Segur que, si us ho haguessin proposat, ho hauríeu acceptat.

6 Hauríem reaccionat, en cas que ens ho haguessin comunicat.

7 Ens hauria vist, si hagués arribat més d’hora

8 Si ens haguéssim entès més hauríem viscut més temps junts.

9 Tot hauria sigut més fàcil, si tu hi haguessis col·laborat.

4 1 Van declarar que haurien tornat enrere si haguessin sentit cap soroll sospitós.

(haguessin / haurien)

2 Hauries viscut més bé, si haguessis fet el que havies de fer. (haguessis / hauries)

3 És clar que hauria hagut de preveure que podia faltar menjar! (hagués / hauria)

4 No sé què hauria donat per saber què passava en aquella casa. (hagués / hauria)

5 Si m’hagués fet cas, no s’hauria trobat tan sol. (hagués / hauria)

6 Haurien pres una altra decisió, si els haguéssim advertit

7 Si m’ho haguessin preguntat els ho hauria pogut explicar. (hagués / hauria)

8 T’haurien deixat tots els diners, si els ho haguessis demanat. (hauries / haguessis)

9 En cas que ens haguessin convidat, tampoc no sé si hi hauríem anat. (hauríem /

haguéssim)

5 L’inspector Massanès va prendre la paraula:

–Segons el que hem esbrinat (esbrinar) fins ara, els fets s’han esdevingut (esdevenir)

d’aquesta manera: una o dues persones han permès (permetre) l’entrada a l’ambaixada

a un grup més nombrós, compost (compondre) segons tots els indicis per professionals.

Com que tenien poc temps, han pres (prendre) una decisió precipitada, que els ha con-

duït (conduir) a una situació funesta. Han reduït (reduir) tots els ostatges al soterrani,

però els han ofert (oferir) menjar. Entre els estris per menjar hi havia un ganivet, que ha

sigut / estat (ser) l’arma amb què han resolt (resoldre) atacar els segrestadors. Cosa que

han fet amb molt d’èxit, perquè han sabut (saber) immobilitzar-los sense que ningú hagi

sofert (sofrir) cap mal.

No cal dir que nosaltres hem estret (estrènyer) el cercle que manteníem al voltant del

12

UNITAT 3Text expositiu. Consells II


– pla, torronera, biaix

– igualadí / igualadina; agramuntí / agramuntina

– els afores

– mig: la meitat; mitjà: instrument, al mig d’alguna cosa, mitjana aritmètica...

a les hores: a determinats moments; aleshores: llavors

dada: unitat d’informació; data: indicació de temps

– origen asiàtic; una sola empresa; seda llisa; disseny italià; corbata desfasada. Disseny té

un so diferent.

– pretext – 1r paràgraf; introducció – 2n; desenvolupament – 3r i 4t; desenllaç – 5è

1 1 La polèmica de l’ús de la corbata n’ha actualitzat l’ús, li ha fet publicitat.

2 El 80% de les corbates que es fabriquen a l’Estat espanyol, es confeccionen a Agramunt.

3 L’empresa Company Universal Ties es va fundar fa 18 anys, per tal de confeccionar

corbates amb un mètode industrial.

4 La matèria prima amb què es confeccionen la majoria de corbates és la seda i prové

d’Àsia i es tracta a Itàlia.


– bijuteria, robins, maragdes

2 Coco Chanel va ser una inventora a més d’un geni de la costura, i tot i que / per bé

que no va cosir mai una vora, potser va ser la millor modista de tots els temps.

Efectivament, els encerts de Coco Chanel són diversos, i va imposar moltes coses que

avui dia encara duren. D’una banda, com a elements concrets, podem esmentar el

cabell curt -l’època de la garçonne-, la pell bronzejada. També va defensar la bijuteria de

pura fantasia i bon gust contra els collars i els penjolls feixucs de brillants, robins i marag-

des. Imposà els pijames dels anys vint, els pantalons per vestir, com a roba de nit, als

anys seixanta, i el perfum més famós del món. És curiós que cap dels seus encerts fona-

mentals no s’hagi perdut.

D’altra banda, com a influències de fons, és decisiu el seu concepte d’elegància, que

segons ella no era el contrari de la pobresa, era només l’antítesi de la vulgaritat i de la negli-

gència. En la seva joventut, Coco va imaginar que el luxe de la senzillesa era la més difícil

elegància. De fet, algú va dir que podria haver escrit un llibre titulat «L’art de vestir senzilla-

ment gastant una fortuna», per bé que / tot i que no la molestava gens que la copiessin.

Fins a cert punt, doncs, es pot dir que Coco Chanel va inventar la dona d’avui i la va

vestir perquè caminés segura i lliure. Creia que les dones tenien una sòlida i exquisida

arquitectura, moderníssima, funcional, enèrgica i delicada.

15


– set espantosa; amfitrió

4 EL BOTXÍ DELS PERSES

No hi ha una veritat única sobre Alexandre. Fins i tot del seu darrer i involuntari acte

(morir), n’existeixen, almenys, tres versions. Dues tenen en comú la desmesurada inges-tió alcohòlica del macedoni, i la tercera és l’oficial, i l’origen, segons les fonts que la

citen, són els seus diaris.

La primera versió explica que, després d’haver estat amfitrió d’una esplèndida festa,

fou convidat per Mèdios, un dels seus amics més íntims, a casa seva. Alexandre no es

va voler privar de la diversió i hi acudí. No va deixar de beure tota la nit i va continuar

l’endemà al matí, fins que li sobrevingué la febre palúdica. Altres escriptors, però, han

conclòs que Alexandre patia un atac de febre, que li produïa una set espantosa. Per

apaivagar-la, una nit begué vi fins a perdre el coneixement i morir. En canvi, la versióoficial no parla d’excessos, sinó que relata un procés de malaltia que es va agreujar

durant deu dies, fins a la mort.

No sabrem mai la veritat, però sí que podem intuir que l’Alexandre mort a Babilònias’assemblava poc a l’infant reial nat a Pel·la, la flamant capital de Macedònia, el 356 aC.

Per començar, què hi fa un rei macedoni a Babilònia? La mort el sorprèn quan tot just

ha iniciat una profunda reforma al seu vast imperi i prepara una campanya per dominar

Cartago i la Mediterrània occidental. Acaba de finalitzar un erràtic i fatigós periple que,

durant tres anys, l’ha conduït als confins del món conegut i que fa dubtar d’una de les

essències del mite, que parla d’un home que actua seguint un gran pla preconcebut.

5 1 traïa; contínuament; obeïa; únicament

2 túnel; obstruït; produït; matí

3 disposició

4 creïbles; geniüt

5 bé; constituït; raïm

6 aïllament; intuïció; serà; polígon

6 1 suï 2 denunciïs 3 actuï 4 anunciï 5 accentuïs 6 estalviï 7 apreciïn 8 esquiï

7 adduïble; és el primer; no és neta; diàriament; no són; vàlides; recórrer; cosmètica;

pol·lució; asfíxia de l’òrgan; brutícia; és impossible; biològics; cosmètics; aigües; és

àmplia; però es triï el mètode... es triï; bàsiques; és important; després; cèl·lules; tèbia;

tònic; és el següent; homogeneïtzar

14

• 1 golut golafre, golós, fart, insaciable, ganut, llaminer, glot, voraç

2 gra abscés, floronco, pústula, àntrax, mussol, fol·liculitis

3 obturar obstruir, tapar, taponar, tancar, embussar, barrar

4 retoc modificació, rectificació, correcció, esmena

5 xoc cop, aürt, topada, impacte, col·lisió, percussió, trompada, batzac

6 cansar esgotar, capolar, extenuar, baldar, rebentar, cruixir, ujar, fatigar

7 morir finar, finir, traspassar, expirar, transir, perir

Morfosintaxi

1 1 Al final vam trobar el llibre... – 1a persona plural / el subjecte és el·líptic

2 Ara mateix el seu germà us busca. – 3a persona singular

3 Potser aviat sabràs la resposta. – 2a persona singular / el subjecte és el·líptic

4 Amb tants claus els pneumàtics es rebentaran. – 3a persona plural

5 Fareu festa, demà? – 2a persona plural / el subjecte és el·líptic

6 Li agrada aquesta noia. – 3a persona singular

7 No em convenç, aquesta idea. 3a persona singular /

8 Van desembarcar els turistes del creuer que feia dies que esperava al port. 3a perso-

na plural

2 Després van tancar1 la porta i vaig adormir-me2 i l’endemà, ahir, el papà va dir-me3 que

la mamà se n’havia anat4 de casa i després van venir5 senyors que preguntaven6 coses i

jo no sabia7 què contestar i tota l’estona plorava8, i em van posar9 a viure a casa dels tiets,

i el cosí sempre em pega10, però això ja no va ser11 diumenge.

2 3a persona plural / el subjecte és el·líptic

3 1a persona singular / el subjecte és el·líptic

4 3a persona singular / el subjecte és el papà

5 3a persona singular / el subjecte és la mamà

6 3a persona plural / el subjecte és senyors

7 3a persona plural / el subjecte és que (que té com a referent senyors)

8 1a persona singular / el subjecte és jo

9 1a persona singular / el subjecte és jo

10 3a persona plural / el subjecte és el·líptic

11 3a persona singular / el subjecte és el cosí

12 3a persona singular / el subjecte és això

3 Sol completar el verb directament, sense cap tipus de preposició → atribut, complement

directe

De vegades es pot substituir pel pronom en → complement directe, complement de

règim verbal

Pot anar encapçalat per la preposició a → complement indirecte, complement de règim verbal

Pot estar format solament per un adjectiu → atribut

17


Puntuació

Una exposició al FAD demostra que una cullera és una cullera a tot arreu

Com que totes les cultures mengen sopa, totes disposen d’olles per preparar-la, de culle-

rots per servir-la i de culleres per conduir-la a la boca. Un cullerot és un cullerot a

Tanzània, a Somàlia, a la Xina i a can Vinçon del passeig de Gràcia. Té un mànec llarg

per no haver de posar la mà i el braç dins de l’olla i un extrem concavat per remenar i

extreure’n el líquid que s’hi fa. El cullerot pot ser de fusta, pot ser de metall, pot ser un

pot lligat a un bastó, pot ser fabricat a Tortellà o al Japó, però sempre és un cullerot i no

cal cap diccionari per entendre-ho. Totes les cultures conviuen també amb mosquits i

rosegadors, i totes se les han enginyat per exterminar-los. De vegades ho han fet amb

un refinament sàdic. Les rates han de fer molt de mal i han de concitar molt odi perquè

l’home, sigui de l’hemisferi que sigui, hagi pogut inventar segons quines trampes com

les que es veuen al FAD.

Puntuació d’incisos

1 Aquesta empresa, que és la que produeix més del seu sector, dóna feina a tota la

comarca.

2 La meva mare, així que va veure que el pare la volia deixar, va llançar-se a emprar tot

tipus d’estratègies per retenir-lo.

3 El senyor Deulofeu, un home respectable però insignificant, ens conduïa infatigable-

ment per les dependències del palauet.

4 El material d’aquesta exposició, doncs, és una autèntica primícia.

5 Malgrat els anys que fa que et conec, encara em sorprens!

Lèxic

• (Hi pot haver altres solucions correctes.)

1 pobresa – riquesa 2 distinció – vulgaritat 3 superflu – essencial 4 profund – superficial

5 suavitat – aspror, rugositat 6 lleuger – feixuc, pesat 7 estèril – fèrtil, fecund 8 elegant

– negligent, ridícul 9 llibertat – submissió, esclavitud 10 modern – antic, antiquat

• (Hi pot haver altres solucions correctes.)

1 escampar la boira una estona

2 «No et reprimeixis i buida el pap», li deien.

3 Els va assegurar que preferia un horari diürn.

4 molt hàbil, molt capaç, molt destre, en aquestes tasques.

5 Aquestes cireres són molt primerenques!

6 «Els homes m’agraden ferrenys, forts, decidits, atrevits...».

7 És plena de camps fèrtils.

16

5 1 progressos 2 congressos 3 interessos 4 impresos 5 espessos 6 anglesos 7 marquesos

8 pagesos

1 escassos 2 fracassos 3 cabassos 4 capatassos 5 matalassos 6 desguassos 7 pebrassos

8 cotxassos

1 arrossos 2 terrossos 3 exclosos 4 esposos 5 difosos 6 esbossos 7 calabossos 8 gustosos

6 1 discussió, vampiressa

2 rapidesa, boníssima, malaltissa

3 agressor, ingressessin, transfusió

4 comissionats, impresos, assistents, impressió

5 Impressionant, zebres, barcassa

6 estantissa, dotze gases, adhesiva, compreses

7 1 contrasenya 2 asèptic 3 entresòl 4 antisocial 5 ultrasensible 6 pressupost 7 homose-

xual, heterosexual o bisexual 8 monosíl·labs Dobla la essa: pressupost, perquè el prefix

és àton.

19

4 1 Sempre saluden la teva germana.

CD2 El seu cotxe és molt nou.

At3 Li agraden aquests llibres.

S4 Demà vindrà el meu germà.

S5 Regala’n un a l‘Èlia.

CI6 Estem bastant contents.

At7 Demà vindrà el meu germà.

CC

5 1 CRV 2 Sub 3 At 4 CI 5 At 6 CD 7 Sub 8 CD 9 CI 10 CRV

Ortografia

1 1 parèntesi 2 tesi 3 tisi 4 halitosi 5 crisi 6 hipòtesi 7 osmosi 8 psicosi 9 èmfasi 10 simposi

11 dosi 12 diàlisi

2 1 amb precisió suïssa

2 amb concisió anglesa

3 una concessió excessiva

4 una opressió intensa

5 en posició regressiva

6 d’expressió persuasiva

7 una discussió decisiva

8 una invenció explosiva

3 1 entusiasme / decisió / casino / senzillament / etzibar / cosins

2 duresa / fastigosa / gasosa

3 Susanna / desfasada / burgesa

4 cerveses / esmorzar / pesava / obesitat

5 zona / pantanosa / reguitzell / salzes / enfiladisses

6 asseguren /esquizofrènia / exclusió

4 1 ossos 2 mesos 3 cossos 4 russos 5 nassos 6 casos 7 gossos 8 masos 9 pisos 10 gasos

11 fusos 12 fosos 13 trossos 14 pesos 15 rasos 16 rossos 17 usos 18 passos 19 visos

20 vasos

18

8 Compraven mobles a la Garriga.

CC9 Hem parlat d’en Pau.

CRV10 Hem trobat el cotxe ben destrossat.

C Pred11 Li agraden aquests llibres.

CI12 Han arribat cansades.

C Pred13 S’adonaran de tot.

CRV14 Compraven mobles a la Garriga.

CD

3 Va dir que no sortiria amb el Marc i l’Anna, que no volia aguantar l’espelma.

4 Saps què vam fer, mentre ens esbroncava? Doncs aguantar el xàfec!

5 Ja és gran, el Ton, i ha de saber perdre: no cal que li donem peixet.

Morfosintaxi

1 1 És això. / Dic això.

2 Vénen cotxes. / Venen cotxes.

3 Què odies? / Què t’agrada?

4 Em va mirar. / Em va agradar.

5 M’he adonat que t’has equivocat. / Explico que t’has equivocat.

6 Van telefonar-li. / Van saludar-lo.

7 Ho sent. / Ho està.

8 El paga. / Li pega.

9 En va arribar. / En va portar.

10 El torna. / Hi torna.

11 La veu. / Li cau.

2 1 Tothom ho va explicar. / Tothom va explicar-ho.

2 Les hem tingudes en compte. / Les hem tingut en compte.

3 La continuen buscant. / Continuen buscant-la.

4 Potser la setmana que ve la utilitzaré.

5 Ho van veure. / Van veure-ho.

6 Quim, quan puguis, compra-les!

7 Li sembla que el va perdre a casa teva. / Li sembla que va perdre’l a casa teva.

8 Ja l’he vista. / Ja l’he vist.

9 Biel, renta’ls ara mateix!

10 Sempre ho arrepleguem...

11 El vaig acabar fa molt temps. / Vaig acabar-lo fa molt temps.

12 Aquesta decisió els podria perjudicar. / Aquesta decisió podria perjudicar-los.

13 En Pol i la Pepa van dir que vindrien després de sopar. / Ho van dir. Van dir-ho.

14 Inflarem la pilota a la gasolinera. / La inflarem a la gasolinera.

15 Agafa aquests espàrrecs. / Agafa‘ls.

16 Vés a treure el cotxe del garatge. / Vés a treure’l del garatge.

17 Demà sabrem qui ha guanyat les eleccions./ Demà ho sabrem.

3 1 Si vostès ho creuen convenient, poden fer noves propostes. Ja saben que sempre

els tenim molt en compte, els seus suggeriments.

2 Volíem ser els millors... Ho hem aconseguit? Ajuda’ns a descobrir-ho amb els teus

comentaris...

3 Com altres ocells, necessiten fer les migracions que els porten ací tardor rere tardor

i, per poder fer-ho, són essencials les nostres llacunes.

21

UNITAT 4Text argumentatiu I


– neguit; m’he alçat; vanitoses

– articulista; assenyades; delirants; columnistes

– trossos, arrossos, cossos, interessos

– bastants feines; fil continu

– Sento defraudar el lector. Perquè és el complement directe de defraudar.

– perquè: és una conjunció que indica causa o finalitat.

per què: és una preposició + pronom interrogatiu (o relatiu).


– essencials: tenir un tema i tenir ofici; tenir ganes d’expressar-se; estar entrenat.

– secundaris: lloc, horari, materials...


parla’n – del tema, de la qüestió

se’n – se sentin exclosos dels acudits

no hi podran veure la gràcia – en els jocs de paraules

que no hi arriben – al nivell que requereix entendre el joc de paraules

entendre-ho – el que signifiquen els acudits, els jocs de paraules

1 Possibles recomanacions:

1 Procura que el text sigui clar i entenedor. Planteja el tema de forma senzilla i oberta.

2 Tracta el lector amb empatia, tingues en compte el seu punt de vista.

3 No donis res per fet: explica de què parles, i no abusis de les dades ni de les cites.

4 Si coneixes un terme en català, no cal que l’escriguis en un altre idioma.


Lèxic

• 1 Fer salat. Arribar a misses dites.

2 Fer la pell ( a algú). Deixar sec. Treure del món. Enviar a l’altre món.

3 Fer la guitza. Fer la murga. Fer la llesca. Tocar la pera.

4 Tenir fums. Ser un pet bufat. Tenir molta terra a l’Havana.

5 Prendre-s’ho a la fresca. No posar-se pedres al fetge. Tirar-s’ho a l’esquena.

• 1 És molt innocent: sempre va amb el ciri a la mà.

2 No hi tenia gens d’experiència, acabava de sortir de l’ou.

20

ExemplesTipus de CD

Pronoms (totes les formes)

el llibre (aquest, aquell)la carpeta (aquesta, aquella)

els bunyols (aquests, aquells)les llimones (aquestes, aquelles)

determinats

ellaelsles

Ø llibres, carpetes, cadires...

Ø gana, son, aigua, sorra...

un paquet, una ampolla, uns regals

quatre jerseis, dos vestits

un grapat de pedres, un ram de flors...

algun amic, alguna casa

indeterminats

enenenenen

això, allòel que tu vulguis, el que passa

tot el que...

que vinguis...

que no plourà

neutres

hohohoho

6 1 Voldria canviar aquest jersei. – El voldria canviar. / Voldria canviar-lo.

2 Porta la carpeta a dalt. – Porta-la a dalt.

3 Quants préssecs vols? – Quants en vols?

4 Dibuixa una rodona ben grossa. – Dibuixa’n una de ben grossa.

5 L’Arnau vol un grapat de cargols. – L’Arnau en vol un grapat.

6 Sempre llegeix llibres d’autoajuda. – Sempre en llegeix.

7 Agafeu cadires! – Agafeu-ne!

8 No sap el que ha passat. – No ho sap.

9 Vull tot això que m’has ensenyat. – Ho vull tot.

10 Segur que va dir que vindria? – Segur que ho va dir? / Segur que va dir-ho?

11 Enganxa tots aquests segells. – Enganxa’ls tots.

12 Has de demanar ajuda, Xavier... – N’has de demanar, Xavier... / Has de demanar-

ne, Xavier...

7

8 1 Es va treure dues monedes de la butxaca i les va donar a l’acomodador. I diu que

després va recordar que en portava d’antigues.

2 Com que el carnet d’identitat l’ha perdut, haurà de presentar el passaport. De fet,

de documents tant n’accepten un com l’altre.

3 D’amigues teves fa molt temps que no en veig ni una. En vaig trobar un parell a la

discoteca, però no n’he vista cap més darrerament.

23

4 Quan t’arribin les setrilleres, passa-les cap a aquest cantó de la taula. Encara no l’he

pogut amanir, jo, l’enciam...

5 Podries encendre’l ara, el foc, perquè després tindrem fred. Si no ho pots fer ara

mateix, fes-ho aviat...

6 Les begudes, no les treguis de la nevera, encara. Els entrepans, sí, prepara’ls ara.

7 Ja ho suposava, que estarien tan accelerats que ningú no sabria com aturar-los.

8 No és veritat que la idealitzi massa, aquesta actriu. Però com m’agradaria conèixer-la...

9 Ella no s’adonava que la seva aportació era fonamental tot i que ja ho comentaven

obertament els seus caps, que l’admiraven sincerament.

10 Aquestes invitacions que ens sobren, regala-les a qui les pugui aprofitar.

11 El trofeu, encara no el tenen, però sí que ho saben segur, que han guanyat.

12 El teu germà? No, no l’he vist. Si el veig, ja t’ho diré.

4 1 Has fet un marc de fotos?

- Sí, n’he fet un de negre.

2 Vols que comprem pernil?

- Sí, comprem-ne de dolç.

3 Que queda alguna coca?

- Doncs sí, en queden tres de senceres.

4 Aquesta capsa és petita...

- N’haurem de comprar una de més grossa.

5 No sé si els agradarà aquest pastís...

- No pateixis, els en faran un de diferent.

6 Que elaboren formatges, a la masia?

- Em sembla que no n’elaboren pas, de formatges.

7 Aquests mocadors són molt ensopits...

- Tens raó, agafa’n un de més virolat.

8 Ja heu enviat l’informe?

- No, ens han dit que n’hem de fer un altre de nou.

5 1 N’han trobades tres de buides. / N’han trobat tres de buides.

2 N’analitzaran molts.

3 Va, dóna’n a tots els alumnes...

4 En vaig demanar un de ben curt. / Vaig demanar-ne un de ben curt.

5 La policia en podria confiscar uns quants de falsificats. / La policia podria confiscar-

ne uns quants de falsificats.

6 N’ha perduts catorze. / N’ha perdut catorze.

7 N’hi ha que no han pogut venir abans.

8 N’han llegides quatre de voluminoses. / N’han llegit quatre de voluminoses.

9 En vaig endreçar uns quants en capses. / Vaig endreçar-ne uns quants en capses.

10 Quan et vagi bé, posa’n de vermells en un gerro!

22

UNITAT 5Text argumentatiu II


– atavismes: retorn a tipus, pensaments o conductes primitives. endebades: debades, en

va, inútilment.

mansoi: manyac, dòcil.

– aparèixer tímidament: treure el nas.

heus aquí: vet aquí.

alarmar-se: posar-se les mans al cap.

– ho puguem evitar...; en algun racó...; esperaven temorosos...

– cafè, de debò, convèncer, reduir, agraïda

– No és fins al 1969 que...; ...ha salvat el personatge...


– Les idees principals s’exposen d’entrada, a la introducció del text. En els altres parà-

grafs hi trobem l’argumentació i l’exemplificació que donen suport a la idea principal.

També hi ha una última remarca a la conclusió. El fet que ha motivat la reflexió s’ex-

posa als últims paràgrafs.

– La idea principal podria ser:

«En el pensament general de la societat occidental es mantenen sentiments i pensa-

ments primitius, que entren en contradicció amb la teòrica racionalitat en què es fona-

menta la nostra civilització.»

– En primera persona del plural. Per implicar el lector, per evidenciar que tots compar-

tim idees d’aquest tipus.

– Una pregunta retòrica.

1 Possibles idees per contrastar:

– baix nivell de conflictivitat

– manca de mesures de càstig

– distribució del temps: 6,7% a treballar; 47% a estar amb els fills...


– coincideixen a descriure...; consisteix a elaborar...; sistema punitiu per a adults...; s’ha de

tenir en compte...

– mandrejant – abandonant-se a la mandra; sistema punitiu – sistema de càstig

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

25

4 Ho saps, que aviat canviaré de feina? N’he aconseguit una de magnífica... La vaig

trobar per casualitat, quan no en buscava cap...

5 Tinc una gallina molt ponedora, però en tinc una altra que no ho és tant. La setma-

na passada només va pondre tres ous i aquesta setmana no n’ha post cap.

6 Diu que el seu amo voldria veure’l substituït per la seva filla. No ho ha afirmat en

públic, però ho ha deixat anar informalment en alguna ocasió.

7 Quan ho considerin oportú farem pública la decisió. Abans, volem comunicar-la als

interessats, és clar. // comunicar-ho.

Ortografia

1 1 zitzània 2 camussa 3 hissar 4 salpar 5 drassanes 6 mostassa 7 ximpanzé 8 sedàs 9 bus

10 sèquia

2 1 cassola, terrissa, tassetes

2 capatàs, posés, cabàs

3 impossible, calabossos, sentinelles

4 caracteritza, pinzellada, precisa, vigorosa

5 excessiu, massissa

6 feliç, esmorzar, senzill, brasa, bocí

7 pastissos, trosset

8 embarassada, passo, passadís

9 èmfasi, osteoporosi

10 posessin, zel, dissoldre, concentració

11 basar, farcit, tapissos, domassos

12 dreçava, masia, canyissars, panís, assolellada

13 presumeix, hisendes, possessions, presumpcions

14 enze, riquesa, atzar, maleses, comeses, marquesos

3 alzina, barnús, ozó, presumpte, cervesa, emissora, oasi, frontissa, comtessa, bizantí, pòlis-

sa, confiança, cisa. 1 art bizantí 2 confiança il·limitada 3 frontissa rovellada 4 emissora clan-

destina 5 oasi català 6 cervesa de barril 7 comtessa de Bellpuig 8 alzina surera 9 pòlissa d’as-

segurança 10 capa d’ozó 11 presumpte assassí 12 barnús de rus 13 curt de cisa

4 1 la matança del porc 2 la dansa del ventre 3 enyorança malaltissa 4 una pansa empi-

padora 5 venjança implacable 6 maregassa tot el dia 7 propietat extensa 8 un defensa

imparable 9 terrassa immensa 10 lloança desmesurada 11 estança acollidora 12 nansa

trencada 13 comparança injusta 14 frisança del debutant

5 destrossa, expansió, sorpresa, analitzat, Països, resulta, resistència, invasió, feliç, colos-

sals, esbatussen, possible, invasores, feroç, agressivitat, desenvolupin, densitats, usen,

defensius, agressions, físiques, mossegades, refusen

24

9 Què et passa? Que no pots agafar el son?

10 No pateixis... Demà seràs a casa? Doncs ja vindré a veure’t.

• 1 taxa 2 ondes 3 croada 4 fons 5 gens 6 posada 7 arran 8 dragó 9 butllofes 10 nombre

Morfosintaxi

1 1 Li he dit una cosa.

2 M’he rentat les mans.

3 A qui ha lliurat un paquet?

4 Direm la veritat a qui la demani.

5 Li he dit una cosa.

6 Li donaré l’encàrrec.

7 Li ha portat l’eina.

8 Els vam oferir ajuda.

2 2 N’hem venut quatre als nostres veïns.

CD CI

3 Li farem un parell de petons.

CI CD

4 Proposaran una nova ocupació a la Mireia.

CD CI

5 Hem enviat un missatge a tots els alumnes.

CD CI

6 Els recomanarem aquell xampany.

CI CD

7 Els portarem a la Isabel.

CD CI

8 Què explicaràs al professor?

CD CI

9 Digues a les noies que s’afanyin.

CI CD

3 1 Li diré que em convidi a la festa.

2 Els vaig donar records teus. / Vaig donar-los records teus.

3 Els ha tocat la loteria.

4 Vine i explica’ls qualsevol excusa!

5 Els regalaré una estada a la Vall d’Aran.

6 Si has d’arribar tard, telefona’ls.

7 Qui li podria explicar el que ha passat? / Qui podria explicar-li el que ha passat?

4 1 Saps que avui és l’aniversari del pare? Ja li has comprat el regal?

2 A les teves filles, recorda’ls que m’haurien de tornar el disc que els vaig deixar.

27

Expressió oral

• Fa servir tractament de vostè, en plural.

Elements i recursos per adreçar-se al públic:

—Senyors, senyores, bona tarda i benvinguts. Em plau molt la seva presència en

aquesta sala. Em dic Ramon Pinto, i sóc el president de l’Associació Internacional de

Mestres Luthiers. Segurament es pot afirmar que sóc el luthier més veterà de Barcelona.

Però no els puc pas dir, per sort, que sigui l’últim: han de saber que a Barcelona enca-

ra n’hi ha, com a mínim, sis més.

Avui els parlaré d’un ofici que gairebé és un art. Tal com vostès deuen saber, per ser

un bon luthier no s’ha de ser músic, però s’ha de tenir una intuïció especial, perquè quan

es construeix un instrument no se sap com sonarà. Ho troben sorprenent? El luthier

posa la ciència en la feina, però no sap com sona l’instrument fins que no està acabat i

ja no hi ha res a fer.

Ara els dibuixaré una panoràmica breu dels instruments que tenen els músics avui dia.

Són antics, són moderns? [...]

• de tu, en plural. «Hola a tothom! Bona tarda a tothom!«, etc.

Lèxic

• Hi ha més solucions correctes: oferim una oració de cada com a exemple:

1 Em falta una dada concreta: l’adreça del destinatari.

T’has deixat la data: avui és el dia 7 del mes 7 de l’any 7.

2 Per voltar per Santa Coloma haurem de consultar el plànol de la ciutat.

Caminem una mica més i en aquell planell voltat de faigs descansarem.

3 L’accident ha endarrerit el trànsit aeri.

Durant aquesta any a Europa ha augmentat el tràfic de cocaïna.

4 A la bodega del vaixell hi havia cent contenidors plens de sabates.

Demaneu-li que us ensenyi el celler: és ple de bótes i bocois.

5 No volien revelar els resultats fins després de la trobada.

La dona, cansada de tants anys d’humiliació, es va rebel·lar.

6 Us presento el nostre hoste: és el periodista més intrèpid del món!

Hi ha hagut un segrest. Han pres un periodista anglès com a ostatge.

• 1 Mentre tu doblegues la roba, jo planxaré.

2 Quan arribi a casa aniré a estirar-me una estona.

3 És necessari que la societat accepti els canvis.

4 Ha arribat tard per culpa d’un accident de trànsit.

5 La casa reial del país va difondre la notícia: el rei era mort.

6 Vigileu que no se us estripi el paper!

7 Corre, engega l’ordinador, que vull mirar el correu.

8 Recomanen posar els nadons d’esquena al bressol.

26

Davant del verb que comença Darrere del verb que acaba

en vocal en consonant en consonant en vocal

li li li -li -li

els els els -los ‘ls

Exemples Tipus de Ci Pronoms

…a la Montse

…per al teu germà

…a la Meia

…a l’Adrià

de tercera persona

singularli

lili

li

…als teus amics

…per als teus cosins

…a les senyores

…a les clientes

de tercera persona

pluralels

elsels

els

7

8 1 A les meves amigues, els diré que m’ensenyin el pis que han llogat.

2 No sé què els vas donar, als meus fills.

3 Ara hauries d’explicar-los la informació bàsica.

4 Mare, demana-li, al pare, que em porti a la piscina.

5 Ara mateix els penso demanar que em deixin el cotxe.

9 Quan el ministre de l’Interior es va quedar nu davant del mirall de la sala de bany va pen-

sar que la mort el sotjava. No n’havia parlat amb ningú però sabia que un mal lleig elrosegava lentament. A tot estirar li havien augurat dos anys de vida. Es va posar el pija-

ma i va anar a la cambra dels seus dos fills. Els nens dormien. El rostre del petit li va fer

recordar la seva mare. Gairebé la veia esperant-lo a la sortida de l’escola amb aquella

bellesa serena i dolça que ell, anys a venir, havia cercat en altres dones. Però l’amor de

la mare l’havia retrobat en els fills. Quan els mirava, quan jugava amb ells al jardí de

casa, sentia una emoció molt profunda. Va pensar que calia preservar-los de tot mal.

Mentre s’atansava a l’habitació li va venir al cap la hipotètica reacció de l’OTAN que

havia mencionat el jove Dorna.

Ortografia

1 1 col·laborar 2 col·legi 3 il·legítim 4 al·lèrgia 5 il·luminar 6 col·liri 7 col·lectivitat 8 al·luci-

nació 9 il·lès 10 il·lús 11 col·lateral 12 col·leccionar 13 il·limitat 14 col·lapse

2 1 flagel·lar 2 pal·liar 3 impel·lir 4 pol·luir 5 instal·lar 6 excel·lir 7 vacil·lar 8 anul·lar 9col·lidir 10 titil·lar 11 cavil·lar 12 instil·lar

3 1 col·legi, al·legació 2 milers, al·luvions 3 molecular, oscil·la 4 legionel·la, solucions

5 al·lucinis, salari 6 anul·lat, passarel·la 7 intel·lectual, pàl·lida, ullerosa 8 Sol·liciteu,

satèl·lit 9 celebració, ampul·losament 10 cristal·litzat, pel·lícula, excel·lent 11 solució,

motxilles 12 apel·laven, vila 13 tranquil·la, til·la

4 1 metàl·lic – metal·litzar, metal·lúrgia

2 alegria – alegrar, alegre

3 paral·lel – paral·lelisme, paral·lelament

4 sibil·lí – sibil·linament

29

3 Ahir la vaig veure i li vaig dir que li desitjàvem que fos feliç.

4 Com que, als meus pares, no vull donar-los més preocupacions, no els explicaré la

veritat.

5 Senyores, què els sembla aquest quadre? Volen que els presenti l’artista que l’ha

fet?

6 Quan li compri una moto, al meu fill, potser ja li agradarà tenir cotxe.

7 Tot i que l’Anna li va fer una pregunta impertinent, ell li va respondre amablement.

8 Per què no els telefones més sovint, als teus amics?

9 Quan li remenis l’armari, al teu germà, deixa-li les coses tal com les tenia.

5 1 Van portar la maleta a la seva germana. – Li van portar la maleta. / Van portar-li la

maleta.

2 Regalarem un joc d’ordinador al Maiol. – Li regalarem un joc d’ordinador.

3 Pep, posa una mica més de tall a la teva mare. – Posa-li una mica més de tall.

4 Hem de donar una altra oportunitat a aquesta persona. – Li hem de donar una altra

oportunitat. / Hem de donar-li una altra oportunitat.

5 Vaig recomanar aquella ruta tan maca als teus amics. – Els vaig recomanar aquella ruta

tan maca. / Vaig recomanar-los aquella ruta tan maca.

6 Embolica el regal per a aquella senyora. – Embolica-li el regal.

7 Doneu unes quantes veces als coloms. – Doneu-los unes quantes veces.

8 Demà lliuraran el premi a les autores. – Demà els lliuraran el premi.

9 Encarregueu el que necessiteu a aquestes noies. – Encarregueu-los el que necessiteu.

10 Dóna un cop de mà a la Mariona i a la Txell! – Dóna’ls un cop de mà!

11 Digueu als convidats que la festa ja s’ha acabat. – Digueu-los que la festa ja s’ha aca-

bat.

12 Torneu el canvi a aquelles clientes que s’esperen. – Torneu-los el canvi.

13 Van oferir galetes als assistents. – Els van oferir galetes. / Van oferir-los galetes.

14 Continuen enviant missatges a aquella clienta. – Li continuen enviant missatges. /

Continuen enviant-li missatges.

6

28

UNITAT 6Text argumentatiu III


– Pomes madures, dolces, verdes i delicioses... / ufanoses, lluents, àcides, insípides

– Recopilació de verbs del text. Marcats amb negreta, els verbs que es repeteixen:

m’hagi confós, he fruït, assolir, poder tastar, trobes, he parlat, procedeixen, agrair, va

proporcionar, vivim, devaluat, demostra, proporcionen, guarden, arriba, fóra, fes,

mengem, tingui, impliqui, poder consumir, val, enganxarien, trobessin, cansaré,

demanar, és, tenir...

– m’hagi confós, he fruït

– saborosos, temptador, salut, adientment, llaminera

– verós: entre verd i madur


– El joc de paraules té l’objectiu de cridar l’atenció de qui llegeix.

– No és que... L’autora desfà l’equívoc: ens diu que no hi ha error en el títol.

El que passa és que... Anuncia què és el que vol explicar.

Quin contrast... / si bé...Comparació entre productes, argumentació...

Ja fóra hora... / Val més... Conclusió: fa una crida als productors.

Potser... Possible argument final: objectiu, la gent jove.

No em cansaré de demanar... Reiteració.

– Reivindicar que la fruita que es comercialitza sigui gustosa i de qualitat.


Lèxic

• 1 reclòs 2 reclús 3 difoses 4 difuses

• 1 puja 2 apujat 3 apujaven 4 apujat 5 abaixar 6 baixar 7 nomenar

Morfosintaxi

1 1 Aquesta camisa l’he comprada per al Xavier. Porta-la-hi.

2 Miquel, ensenya aquest cotxe al client. Ensenya-l’hi de seguida.

3 Deixarem els retoladors a l’Andreu. Els hi deixarem.

4 Vam comprar les cartolines per a la Gemma. Oi que les hi donaràs?

5 —Que podràs portar el diari al teu germà?

—Sí, ja l’hi portaré.

6 —A qui encarregaràs les fotos? Al meu fotògraf?

—Sí, em sembla que les hi encarregaré.

31

5 polèmica – polèmic, polemitzar

6 col·loqui – col·loquial

7 al·lusió – al·ludir, al·ludit, al·ludida

8 idil·li – idíl·lic, -a

9 bèl·lic – bel·licós, –a, bel·ligerant

5 El fenomen, força regular, és que en els adjectius cultes es manté una sola ela, com en

el mot llatí:

1 llei / legal 2 llibertat / liberal 3 llet / lacti 4 llengua / lingüista 5 llom / lumbar 6 lloc /

local 7 llarg / longitud 8 llum / lumínic 9 lluna / lunar 10 llegir / lector 11 llàgrima / lacri-

mogen 12 llavi / labial

6 Avui la Camil·la celebra el seu aniversari. Fa set anys. A col·legi l’han felicitada, li han

fet una corona i han inflat uns globus virolats. Està molt alegre, i torna a casa conten-

ta i tranquil·la, mirant com voleien els globus.

Quan arriba a casa ho troba tot capgirat: la seva germana té la varicel·la i la mare va de

bòlit. La nena comprèn que no hi haurà celebració. Tanta il·lusió que li faria que li fes-

sin un berenar especial, amb pastís i espelmes. I després anar al cine amb uns quants

nens i nenes, a veure una pel·lícula que fan, que diuen que és al·lucinant. És una his-

tòria d’un satèl·lit de Júpiter, on hi ha vida intel·ligent. La Camil·la ha sentit que els

grans diuen que és un film polèmic, perquè és bèl·lic i il·lògic... Però els seus amics

estan emocionats, perquè es veu que hi surten galàxies mil·lenàries, col·lisionsestel·lars en cadena, éssers estrambòtics, milers de monstres i d’aventures.

Al vespre, després de sopar, quan encara són a taula, el pare apaga els llums. La mare

entra amb un pastís de xocolata i set espelmes que titil·len suaument; la cara de la nena

s’il·lumina de joia...

30

33

7 Tinc un disc del teu xicot. L’hi pots tornar?

8 Aquesta camisa vol veure? Ara mateix la hi ensenyo.

2 1 Li vaig donar el joc. – L’hi vaig donar.

Vaig donar-li el joc. – Vaig donar-l’hi.

Li he donat el joc. – L’hi he donat.

Dóna-li el joc. – Dóna-l’hi.

2 Li vaig donar la joguina. – La hi vaig donar.

Vaig donar-li la joguina. – Vaig donar-la-hi.

Li he donat la joguina. – La hi he donada. / La hi he donat.

Dóna-li la joguina. – Dóna-la-hi.

3 Li vaig donar els jocs. – Els hi vaig donar.

Vaig donar-li els jocs. – Vaig donar-los-hi.

Li he donat els jocs. – Els hi he donats. / Els hi he donat.

Dóna-li els jocs. – Dóna’ls-hi.

4 Li vaig donar les joguines. – Les hi vaig donar.

Vaig donar-li les joguines. – Vaig donar-les-hi.

Li he donat les joguines. – Les hi he donades. / Les hi he donat.

Dóna-li les joguines. – Dóna-les-hi.

3 1 Quines peres més maques té, aquesta pagesa! Compra-li’n un quilo.

2 No té prou cebes. Diu que li’n portem dues o tres.

3 L’Arnau volia que li retalléssim una vaca i li’n vam retallar dues.

4 Volia tres jocs de llit, però només li n’hem pogut regalar dos.

5 No li agrada cap jersei? Ara li n’oferiré un altre…

6 A la Mònica, serveix-li’n més, de llagostins.

7 Havia dedicat molta atenció al petit. Potser li n’havia dedicat massa.

8 Si et demana més dies de festa, digues-li que no li’n toquen més.

4 1 Digues a la senyora que ja li fem el filet. Digues-li-ho.

2 No sé si explicar-li el que ha passat o no explicar-li-ho.

3 —Heu vist el que li van regalar a la Tània?

—Sí, és molt bonic. Qui li ho ha regalat?

4 —Li van oferir que fes d’encarregat.

—Ah, sí? Quan li ho van oferir?

5 Endreça-li tot això al teu germà. Li ho vols endreçar?

6 Hem de dir al senyor Blai que arribarem tard. Recorda-li-ho.

7 —I si preguntes a la teva mare què va fer ahir?

—Això sí que no! No li ho preguntaré pas.

5 1 Li donaré el diari. – L’hi donaré.

2 Li donaré la revista. – La hi donaré.

32

3 Li donaré els prismàtics. – Els hi donaré.

4 Li donaré les tisores. – Les hi donaré.

5 Li donaré records. – Li’n donaré.

6 Li donaré el que m’havia encarregat. – Li ho donaré.

7 Dóna-li aquest tomàquet. – Dóna-l’hi.

8 Dóna-li la pastanaga. – Dóna-la-hi.

9 Dóna-li els pebrots. – Dóna’ls-hi.

10 Dóna-li les olives. – Dóna-les-hi.

11 Dóna-li una ceba. – Dóna-li’n una.

12 Dóna-li tot allò. – Dóna-li-ho.

13 Doneu-li el premi. – Doneu-l’hi.

14 Doneu-li la copa. – Doneu-la-hi.

15 Doneu-li els trofeus. – Doneu-los-hi.

16 Doneu-li les medalles. – Doneu-les-hi.

17 Doneu-li suport. – Doneu-li’n.

18 Doneu-li el que demani. – Doneu-li-ho.

O bé:

1 Li donaré el diari. – Li’l donaré.

2 Li donaré la revista. – Li la donaré.

3 Li donaré els prismàtics. – Li’ls donaré.

4 Li donaré les tisores. – Li les donaré.

7 Dóna-li aquest tomàquet. – Dóna-li’l.

8 Dóna-li la pastanaga. – Dóna-li-la.

9 Dóna-li els pebrots. – Dóna-li’ls.

10 Dóna-li les olives. – Dóna-li-les.

13 Doneu-li el premi. – Doneu-li’l.

14 Doneu-li la copa. – Doneu-li-la.

15 Doneu-li els trofeus. – Doneu-li’ls.

16 Doneu-li les medalles. – Doneu-li-les.

6 1 El meu germà no sabia que havien suspès la cursa de cros. Quan li ho vaig dir va aga-

far una enrabiada!

2 Ja tenim a punt la partida de fil del senyor Casafont. Porteu-la-hi de seguida, l’espe-

ra des de dijous.

3 He perdut els apunts de mates que em va passar la Natàlia, i no m’atreveixo a tor-

nar-los-hi a demanar.

4 La teva mare em va preguntar si coneixia algun dentista baratet. Li n’he recoma-

nats dos que conec, però no sé si en són, de baratets!

5 El viatjant encara no ens ha portat les factures. Hauries de reclamar-les-hi tan aviat

com puguis.

6 Aquest nen és un tossut. No ha volgut que li posés l’anorac i no l’hi he posat!

Lluís Andreu, psicòleg del gabinet Llúria, al fet que hi ha un avançament en l’entrada a

l’adolescència i que hi ha una gran pressió social.

Els missatges que rep un nen o una nena són contradictoris. «D’una banda, els cànons

de bellesa són molt estilitzats; i de l’altra, l’oferta del menjar escombraria i de llami-

nadures, que és el que més engreixa, és enorme. A més a més, l’absència de control

dels pares fa que els nens estiguin mal alimentats», explica Lluís Andreu. Això afecta el

seu desenvolupament i el seu creixement i augmenta el risc de patir anorèxia i

depressió. Els progenitors han de ser conscients de la importància que tenen els hàbits

alimentaris des de la infantesa i saber quines conseqüències pot tenir l’actitud descu-

rada en l’alimentació. Per Andreu, seria molt positiu fer campanyes de promoció de la

salut que ajudessin els nens a avaluar de manera crítica els missatges que reben, i els

protegissin contra la interiorització d’una imatge totalment insana del cos ideal.

35

7 Si les cases que li hem ensenyat no el convencen, ofereix-li’n alguna altra, encara

que sigui més cara.

8 Ja està al cas de com va, la Mercè. No li ho repeteixis més!

9 Vés a buscar els documents del Xavi i els hi dónes.

10 Digues al Narcís que no tinc temps de portar-li la bicicleta a casa. La hi deixaré a la

feina.

11 M’estimo més que li regalin una joguina, a la Júlia. De roba ja li n’he comprat

molta.

12 Té els ordinadors avariats. Els hi hauries d’arreglar.

13 No porta el tiquet del jersei. L’hi canvio o no l’hi canvio?

14 La meva amiga no té cap llum al pis. Instal·lem-li’n un o dos al menjador, si més

no!

7 1 Senyors, els donem les gràcies per la seva atenció.

3 Què vol, les factures? Digues-li que ja les hi portarem.

4 Aquestes pel·lícules no els agraden gaire, als meus fills.

7 Que frescos: arribaven més tard que ells i els prenien els millors llocs.

Ortografia

1 1 sotracs, estómac, regirat 2 gorg, esplèndid, profund, nítid 3 noruec, grec, Carib 4 vir-

tut, salut 5 sap, paret, ignífug 6 xaruc, nàufrag, esquerp, poruc 7 mànec, tub, fàstic 8

reg, adob, llimacs

2 1 humit / humitat 2 gerd / gerdera, gerdó 3 mag / maga 4 fred / fredor, fredolic 5 llò-

brec / llobregós 6 glop / glopejar 7 aràbic / aràbiga 8 nebot / neboda 9 pessic / pessi-

gar 10 feixuc / feixuga, feixuguesa 11 fàstic / fastigós, fastiguejar 12 sord, sordejar

3 1 miop 2 desnerit 3 fang 4 estrateg 5 bord 6 diàleg 7 trenc 8 estrep 9 catàleg 10 des-

torb 11 renec 12 pròdig 13 rònec 14 esbronc

4 1 comptis, capmàs 2 acceptar, abduït 3 absurd, set 4 sap, rep, dissabte, apte 5 temp-

tada, assumpte, advocats 6 sobte, dubte, dissabte, Assumpta 7 objectar, exempció

8 sacsegis, cotnes

5 1 succintament, accident 2 suggeriment, cognoms, capdamunt 3 adjudicat, cabdal

4 adduir, descabdellats 5 fúcsia, maragda, atzabeja 6 aptitud, atzar 7 advocada, capgi-

rar 8 augmentat, addicció

6 Diversos estudis revelen que el 30% de nenes de 10 anys adopten mesures per perdre

pes, encara que facin un pes normal. Aquesta obsessió per tenir un cos perfecte en nens

que ni tan sols han traspassat el llindar de l’adolescència és deguda, tal com afirma

34

Tanmateix / de tota manera, amb tot

Per tant / així doncs

Doncs / per tant

Avui dia / actualment


Puntuació

• Tu t’has de portar la cadira.

Van anar de seguit a l’hospital.

Li han regalat un gat tot pelut.

S’ha apuntat a ballar?

Va deixar la moto a l’Arola.

Aquelles noies no paren de riure.

• 1 No els va donar cap regalet, als teus pares.

2 Hi va dedicar quatre hores, a explicar-li el problema.

3 Se n’ha recordat sempre, de tu.

4 Medicina, farà? No volia fer física nuclear?

5 Se’n va adonar de seguit, que allò era fals.

6 Torna-la a omplir, aquesta cantimplora, que és buida.

7 Ja t’ho deia, que era un canteu-la.

8 Que n’arribes a ser, de pesada!

9 En tenia a totes les habitacions, de llibres...

10 No em va agradar gens, aquella pel·lícula!

11 Hi anirem després, a la font de les Travesses.

12 N’estic ben tip, de treballar.

13 Regalem-li aquesta maleta, a la Raquel.

14 Sempre se n’oblida, de tancar amb clau.

15 Feia molt de temps que s’hi dedicava, als negocis tèrbols.

16 No en tenia cap més, de vestit com aquell.

17 Va dir que en volia tres, de roses.

18 N’hi havia moltíssima, de gent.

Lèxic

• 1 gimnàstica 2 s’assenta 3 emboscada 4 mesa 5 sota 6 trànsit 7 compte 8 ganivet 9 esclafir 10 maionesa 11 òrgans 12 mèdic

• 1 cascades 2 estavellat 3 trànsit 4 del planter 5 compondre 6 medi 7 esborrany 8 mitjà

9 rendible 10 cataractes

3736

UNITAT 7Text argumentatiu IV


– El botiguer tria el meló que li fa més goig...

El pagès escull les sabates que li fan el pes...

– Aquí l’expressió mestre es correspon amb el tractament que se sol donar a un desco-

negut: Ep, mestre!

– En les zones rurals, sovint s’utilitzen runes, materials que provenen d’obres o antigues

construccions, per adobar o arreglar (arranjar) els camins.

– s’emprova, escrupolosament, forans

– agroindustrials, socioeconòmiques, passavolants


– La imposició dels valors de la societat de consum en la societat rural, la influència de

la societat de consum en les estructures rurals.

S’exposa després de l’anècdota que serveix per il·lustrar el text, al tercer paràgraf.

– L’evolució de les normes de la vida rural

La dificultat per fer vacances dels ramaders

L’increment de la burocràcia en el món rural

La necessitat de formació dels pagesos

La influència del món urbà en el rural

– Cal que s’assegurin unes condicions socioeconòmiques adequades, que la població de les

zones rurals pugui assumir, per tal de reequilibrar el territori i impedir el despoblament

del món rural.


– Els seus avantatges

– fluxos, influxos, refluxos; complexos, annexos; textos, contextos

1 Ordre dels paràgrafs del text:

3r paràgraf – primer

2n paràgraf – segon

1r paràgraf – últim

Possibles expressions sinònimes:

Històricament / tradicionalment

En canvi / contràriament, tanmateix

Actualment / avui dia, en els nostres dies, en l’actualitat

Pel que fa a / quant a

Això no obstant / de tota manera, tot i així

3 El Xavier va distreure’ls-els una estona.

4 No volen pas prendre’ls-les.

5 No vaig veure’ls-en cap.

6 Els lladres van sostreure’ls-ho tot.

4 1 Els avis s’han deixat el paraigua. Que els el podreu portar vosaltres?

2 Les teves amigues m’han reclamat aquests llibres. Demà mateix els els hauríem de

tornar.

3 Aquests clients ja saben que només servim el producte per encàrrec? Els ho hauríem

de comunicar.

4 Els han agradat molt, als nens, aquests panellets que has fet. Que els en puc donar

més?

5 El Raimon i la Bet volen saber si l’assegurança cobreix la reforma de la seva cuina. Si

és així, els la reformarem tota.

6 Es veu que sí, que han decidit connectar-se a la línia de banda ampla. Ara mateix els

la instal·len.

7 Tot això és del Guim i la Lluna, oi? Doncs porta’ls-ho a casa, que em fa molta nosa!

8 Avui vénen dos crítics molt reconeguts, i no sabem si han vist tot el que has pintat.

No siguis tímid i ensenya’ls-ho tot.

9 Em penso que aquests bolets els han entusiasmat. Oferiu-los-en més!

10 Em pensava que els havien pres tots els quadres, però han declarat que només van

prendre’ls-en dos o tres.

11 Aquestes criatures tenen el nas ple de mocs! Eixugueu-los-els abans que els vinguin

a buscar!

12 Els passatgers reclamaven l’abonament del bitllet i la direcció de l’empresa va deci-

dir, finalment, abonar-los-el.

5 1 L’Àngels vol que li fem un resum de la conferència d’ahir. Que l’hi podràs fer tu? Jo

no sé si tindré temps de fer-l’hi.

2 El teu germà m’ha dit que no té cap corbata, i en necessita una per demà. Li n’hem

de deixar una de ben maca, que faci goig.

3 La presidenta ha assegurat que estudiarà si accepten les noves propostes als treballa-

dors. No és pas segur que els les acceptin.

4 Aquesta qüestió tan delicada no sé si podem plantejar-la al cònsol. Si de cas la hi hem

de plantejar amb molt de tacte.

5 Els nens volen més globus. Maria, infla’ls-en uns quants més.

6 Diu la Cesca que ja et deixa la seva armilla, però vol que la hi tornis demà al vespre.

7 Feien molt soroll i molestaven tant, que van dir que se’ls havia de demanar que es

moderessin, però ningú no s’atrevia a dir-los-ho.

8 Voleu fer uns pastissets de cabell d’àngel per als avis? Va, veniu, que els en farem un

grapat.

39

Morfosintaxi

1 1 Vaig donar el regal a les nenes. – Els el vaig donar.

Vaig donar el regal a les nenes. (darrere) – Vaig donar-los-el.

He donat el regal a les nenes. – Els l’he donat.

Dóna el regal a les nenes. – Dóna’ls-el.

2 Vaig donar la capsa a les nenes. – Els la vaig donar.

Vaig donar la capsa a les nenes (darrere) – Vaig donar-los-la.

He donat la capsa a les nenes. – Els l’he donada.

Dóna la capsa a les nenes. – Dóna’ls-la.

3 Vaig donar els jocs a les nenes. –Els els vaig donar.

Vaig donar els jocs a les nenes. (darrere) – Vaig donar-los-els.

He donat els jocs a les nenes. – Els els he donats.

Dóna els jocs a les nenes. –Dóna’ls-els.

4 Vaig donar les claus a les nenes. – Els les vaig donar.

Vaig donar les claus a les nenes. (darrere) – Vaig donar-los-les.

He donat les claus a les nenes. – Els les he donades.

Dóna les claus a les nenes. – Dóna’ls-les.

5 Vaig donar diners a les nenes. – Els en vaig donar.

Vaig donar diners a les nenes. (darrere) – Vaig donar-los-en.

He donat diners a les nenes. – Els n’he donat.

Dóna diners a les nenes. – Dóna’ls-en.

6 Vaig donar allò a les nenes. – Els ho vaig donar.

Vaig donar allò a les nenes. (darrere) – Vaig donar-los-ho.

He donat allò a les nenes. – Els ho he donat.

Dóna allò a les nenes. – Dóna’ls-ho.

2 1 Els el faré, de primer.

2 Si els l’endreces tu, ells no fan res.

3 Demà els els donaré.

4 Ja els les vau lliurar? / Ja vau lliurar-los-les?

5 Els n’haig de buscar un. / Haig de buscar-los-en un.

6 Els ho han assegurat.

7 Torneu-los-el.

8 Escriviu-los-la.

9 Doneu-los-els.

10 Marqueu-los-les.

11 Serviu-los-en més.

12 Permeteu-los-ho...

3 1 Sofia, demana’ls-el.

2 Hem de moure’ls-la.

38

5 M’agradaria molt tenir uns quadres d’aquesta pintora. Li n’encarregaré algun.

6 Li dono la foto, a la Francesca, o només la hi ensenyo?

7 No trobo les cartes dels clients de Rubí. Recordes si ja els les vas enviar?

8 Vull preguntar al Xavier si cal refer aquestes comandes, però no sé com plantejar-li-ho.

9 Encara que et digui que el cafè no li agrada, ofereix-li’n un.

10 No sé si acceptaran de marxar de viatge tan ràpid, però jo els ho proposaria.

11 La Carme vol patates rosses. Li’n fregiré un grapat.

12 Fes-me un favor: demana els resums de l’any als de dalt. Si els els reclamo jo, em ron-

dinen molt!

Ortografia

1 (Resposta oberta.)

1 basc / gavardina / pavelló

2 acabar / bigues / bolcar

3 advocada / desimbolta / vedella

4 bava / rebentar / cavall

5 avi / esvelt / covard

2 1 envair 2 envà 3 enviat 4 envernissada 5 envejat 6 envoltar 7 envelat 8 envasos 9 envi-

tricollat 10 envestirà

3 Va dir que em convidava a sopar, però jo crec que sabia que era força improbable que

jo hi accedís. Era un calb d’aquells atractius, la seva calvície resultava provocativa.

Potser el que era més torbador era com es movia, com et mirava.

Em vaig mossegar el llavi. Avaluava mentalment si aquell noi era una troballa o si em

ficaria en un embolic. Feia tants mesos que no sortia amb ningú que ja m’hi havia ave-sat. Potser sí, que m’hi havia de llançar. Potser era el moment de fer una bona rebol-cada i superar la meva covardia habitual...

4 1 saba 2 virasi 3 avorrir 4 berruga 5 rovell 6 vano 7 variu / variça 8 bivac 9 galvana

10 engavanyar 11 vogar 12 bolcar 13 gleva 14 avarca

5 1 Embolica-li la cama amb una bena.

2 Quan s’enfada se li marca una vena al front.

3 Aquests estampats no estan gens en voga, aquest any.

4 Voldria arreglar el seient d’aquesta cadira de boga.

5 Encara no m’has cosit la veta a la bata!

6 A aquest volum li assignarem la lletra beta de l’alfabet grec.

7 Finalment, quants vots han resultat nuls?

8 Mira quins bots fa aquest cabridet!

9 Només vull que tornis sa i estalvi.

41

9 Aquestes noies no saben el número de mòbil de la Sílvia, i li han de telefonar de

seguit. Recordeu-los-el.10 L’àvia evitava parlar als néts de com havien mort els seus pares. En canvi, l’avi els ho

explicava sovint.

11 Els meus amics m’han convidat a esquiar, i diuen que si tu hi vols venir. Si és que sí,

jo mateixa els ho diré.

12 Aquest regal és molt esquifit per a la Pepa. I si li’n compres un de més gros?

6 1 dir

2 puc dir a l’Olga que has guanyat

3 que has guanyat: CD

a l’Olga: CI

4 que has guanyat: CD neutre

a l’Olga: CI de 3a persona singular

5 que has guanyat: CD neutre → ho

a l’Olga: CI de 3a persona singular

→ li

6 li ho

7 darrere

8 en consonant

9 Encara no sap que has guanyat,

l’Olga, però puc dir-li-ho ara

mateix.

7 Tot i que la resposta és oberta, oferim una solució.

1 Dóna un pessic més de sucre a la nena.

2 Deixa la moto a l’Eva, Miquel!

3 Ja vaig tornar a en Pere i la Rosa el disc que em van deixar.

4 Regala un llibre a en Pau, que li agraden molt!

5 Va advertir diverses vegades als nois que podia nevar.

6 Sempre explica als companys que viatja molt.

7 Ja deso els mitjons a l’Olga jo mateixa.

8 Embolico els regals (a vostè) per a regal?

9 Has de fer més macarrons per a la Marta.

10 Enganxa els cromos a les nenes ara mateix!

8 1 Aquestes noies fan uns rams preciosos. La setmana passada els en vaig encomanar tres.

2 Ja tinc planxa nova i no necessito la de la Isabel. Fes-me pensar que la hi haig de tornar.

3 Els meus nebots m’han demanat que els faci uns dibuixos. No sé pas si podré fer-los-els abans de dimarts…

4 Quan arribi el senyor Cases i et demani els rebuts digues-li que els hi he posat dins

d’un sobre.

40

1 dóna

2 dóna els llibres a les noies.

3 els llibres: CD

a les noies: CI

4 els llibres: CD determinat plural

a les noies: CI de 3a persona plural

5 els llibres: CD determinat plural → els

a les noies: CI de 3a persona plural

→ els

6 els els

7 darrere

8 en vocal

9 Volen els llibres, les noies? Doncs,

dóna’ls-els.

UNITAT 8Text argumentatiu V


– atmosfera; fenomen; fenòmens; fòssils; construint; precària

– «No hi ha un consens de com pot afectar el planeta i les diferents grans regions.»

S’escriu sense preposició a en tots dos casos perquè són dos complements directes.

– torrentera: torrent, barranc o pendís per on davalla atorrentada l’aigua de la pluja,

sovint completament eixuta o amb molt poca aigua.

llera: llit d’un riu.

– a corto plazo → a curt termini

– temperatura mitjana

– En l’últim paràgraf, els autors són menys objectius. Hi expressen la necessitat que hi

hagi més informació i també que es prenguin mesures per reduir l’impacte ambiental.


– consegüent: que segueix com a resultat, efecte natural o deducció. per consegüent

locució adverbial: com a conseqüència.

– conseqüent: adj. que té conseqüència o consistència lògica. Exemple: Una resposta

conseqüent.

– emissió; excessives; gasos; fòssils; mesures; països; pobresa

1 Hi ha més opinió de l’autor en el segon text. Hi ha diverses preguntes retòriques, excla-

macions. A més, l’autor s’expressa en primera persona: «He extret...»; fa recomanacions

clares i utilitza la ironia: «Qui ha escrit aquesta bogeria? Una colla d’empresaris del sec-

tor del petroli? Uns psicòpates antiecologistes que ens volen enganyar? Al cap i a fi,

«tothom sap» que hi ha «consens entre els científics» sobre el fet que la Terra s’està escal-

fant [...]”

2 (Exercici amb solució a càrrec del professor o de la professora. Hi ha més d’una solució

possible en cada cas.)

3 La pobresa de molts països. L’autor manifesta la seva preocupació pel perill que suposa

limitar les possibilitats de creixement d’aquests països, amb l’objectiu d’evitar l’escalfa-

ment del planeta.

4 Hi ha una demanda de rigorositat en la investigació del fenomen i de transparència en

la informació que es difon. I també la màxima precaució perquè les mesures que es pren-

guin no empobreixin encara més els països més subdesenvolupats.


43

10 A aquesta noia li falta un bull!11 El terra era cobert de rajola basta.

12 Van admirar la vasta amplitud de la finca.

13 La vaga de taxistes ha tingut un seguiment escàs.

14 No patiu: portem una baga per tibar el cotxe.

6 Abans de l’alba estic llevat guaitant cap al nord. Quan els roses i malves de l’aurora es

comencen a fer daurats, les taquetes es tornen a materialitzar sobre la faç vasta i buidade la planúria; no n’hi ha pas tres, sinó vuit, nou, deu, potser dotze.

Amb un pal i una camisa de lli faig una bandera i surto a cavall cap als estrangers. El

vent ha minvat, l’aire és transparent, vaig comptant mentre cavalco: dotze figures

minúscules en un pendís i darrere seu, lluny, la insinuació remota i espectral de les mun-

tanyes. Llavors, quan les miro, les figures es posen en moviment. Formen una filera,

semblen formigues pujant pel coster. Quan arriben a la cresta s’aturen. Un remolí de

pols els enfosqueix, després desapareixen: dotze homes a cavall sobre la línia de l’ho-

ritzó. Continuo avançant amb treballs, la bandera oneja sobre la meva espatlla. No

moc els ulls de la cresta, però no sé veure el moment en què desapareixen.

42

45

Convencions gràfiques

1 La cursa es disputarà al barri de Sant Pere.

2 L’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta ha multat aquestes persones.

3 Van quedar que es trobarien al passeig de Gràcia.

4 Vaig estudiar quatre anys a la Universitat Autònoma de Barcelona.

5 Tots els ajuntaments que han signat l’acord són del Bages.

6 El Tribunal Superior de Catalunya no s’ha pronunciat en cap sentit.

7 Benvolguda Sra. Fonts,

8 El president de la Confederació d’Empreses Catalanes Unides pronunciarà una confe-

rència el 18 de maig.

9 Li asseguro, senyor Pou, que la serra de Prades ofereix infinitat de rutes.

10 El Dr. Sala treballa al Centre d’Assistència Primària de l’Hospitalet de l’Infant.

11 La directora de l’escola Forja inaugurarà la biblioteca i el gimnàs.

12 Convocaran els representants dels ajuntaments i dels consells comarcals.

Morfosintaxi

1 1 Corre molt ràpid. – Hi corre.

2 Renunciaran als privilegis. – Hi renunciaran.

3 Va a la platja sola. – Hi va sola.

4 Va a la platja sola. – Hi va a la platja.

5 No prescindeixis dels calmants. – No en prescindeixis.

6 Creiem en Déu. – Hi creiem.

7 Sobretot, comptin amb el meu suport. – Sobretot, comptin-hi.

8 Provenen de Suïssa. – En provenen.

9 Romandran a la reunió. – Hi romandran.

10 Han passat onze anys a Suècia. – Hi han passat onze anys.

11 Escoltaven el discurs asseguts. – Hi escoltaven el discurs.

12 Entrarem de franc. – Hi entrarem.

13 Ha accedit a una bona feina. – Hi ha accedit.

14 Treu totes les coses del congelador. - Treu-ne totes les coses.

15 Demà mateix tornarem de Calaf. - Demà mateix en tornarem.

16 Parleu de la sortida. - Parleu-ne.

2 1 Ja sé que t’ho has passat molt malament, però ara no hi pensis més!

2 Quan tu hi vas, jo ja en torno.

3 Jo ja ho sabia, perquè ahir en parlaven i ho vaig sentir.

4 Pots pagar la quota voluntària, però no hi estàs pas obligat.

5 Em sembla una bellíssima persona. Jo sempre hi he confiat...

6 No conec gaire la Lídia, però sí que hi he parlat alguna vegada.

7 D’aquella font, l’estiu passat encara en rajava una mica d’aigua.

44

8 Tots vivim envoltats de riscos. Per tant, tots hi estem exposats.

9 Aquesta paella és molt nova; només hi he fet un parell de truites.

10 Pots reclamar aquells diners perquè hi tens dret.

11 Jo no vaig veure que caminés de tort, però sí que hi ha quedat a la foto.

12 Pel que fa a l’ambient en què es mou..., de la mateixa manera que hi va entrar també

en pot sortir.

13 Creu-me, inverteix-hi ara, en aquest negoci: no te’n penediràs.

14 Tot i que li ha demostrat que és un bon amic, encara en desconfia.

15 La nostra festa major és la millor! Participa-hi!

16 Aquest arròs és insípid. Afegim-hi una mica més de sal.

17 Abans de donar-me l’exercici, sobretot poseu-hi el nom!

18 Si veieu que es cala foc, sortiu-ne de seguida, del bosc!

19 Saps a quina hora hi entres, però no saps a quina hora en sortiràs.

20 Necessites que t’ajudem? Doncs ja hi pots comptar!

21 D’aquesta pastisseria sempre en surt una oloreta...

3 1 Van cedir els quadres a la sala d’exposicions i els hi van deixar tota la temporada.

2 Hem de tirar el brou a l’arròs. Tira-l’hi ara, que ja bull.

3 Aquesta senyora s’ha de dur a l’hospital. Porteu-la-hi de seguida.

4 Poseu una mica més de sucre a la macedònia, però no n’hi poseu massa!

5 Aquest cantó de la pàgina queda molt pelat... N’hi enganxo una altra, de foto?

6 Van posar fanalets per tot el jardí. A la branca més alta de l’arbre n’hi van penjar dos més.

7 Va apilar les samarretes, va obrir l’armari i les hi va desar.

8 És clar que es poden comprar cargols, al mercat. Nosaltres n’hi hem comprat sem-

pre.

9 La Mercè diu que ha de rebre uns rellotges d’aquells tan originals... Em sembla que

li n’encarregaré un per al Sergi.

10 El Ton encara té set, vol més aigua. Dóna-li’n una mica més...

11 Ja no sabien on encabir els nois que arribaven a la platja. A les cases particulars també

n’hi van col·locar uns quants.

12 Quan passava a la vora del centre de reclusió sempre deia: «N’hi ha més a fora que

a dintre».

13 Com que sabien que li agradaven els gravats li’n van regalar un.

14 Si vols que endreci la roba, acostuma-l’hi ara que és petit.

4 1 Aquest nen és un cas! Primer no es vol posar a la banyera, i després no hi ha qui l’en

tregui!

2 La mostra ha de passar força estona dins la solució alcalina. Deixa-la-hi quinze minuts

més.

3 Va anar a Mallorca i no va portar cap ensaïmada als seus néts, tot i que sempre els

en portava una.

envejar enveja envegen envegin envejo

desitjar desitja desitgen desitgin desitjo

sortejar sorteja sortegen sortegin sortejo

despatxar despatxa despatxen despatxin despatxo

manejar maneja manegen manegin manejo

escabetxar escabetxa escabetxen escabetxin escabetxo

3 rebuig rebutjava rebutgem rebutjo4 repapiegen repapieig repapiejar repapiejo5 lletjor lleig lletges lletja6 feix feixuc feixos feixugor

7 mitjana mig mitges mitja8 esqueixar esqueixos esqueix esqueixem

9 esquitxar esquitx esquitxis esquitxos

6 1 Com que la pluja encara era fina, vaig sortir a passejar. Quan va caure un bon xàfec

em vaig haver d’aixoplugar on vaig poder.

2 El rellotge que s’ha comprat el teu germà és bastant lleig i, a més, a mitja setmana ja

se li havia aixafat.

3 Deixa’m rentar les mans i dóna’m un drap per eixugar-me-les, perquè em fan pudor

de lleixiu.

4 Només puc menjar peix a la planxa perquè estic una mica delicada del fetge. Per tant,

segur que no m’empatxaré pas...

5 Vés a acotxar el nen, que avui ha anat a passeig sense jersei i no sé si està moix o migrefredat.

47

4 Ja he redactat els missatges per als clients. Ara els els enviaré.

5 Volien passar per la vorera, però un policia els ho va impedir.

6 El jugador diu que el seu contracte no és gaire bo; que espera que el club l’hi millo-

ri aquest any.

7 Has d’enviar aquest missatge electrònic a les professores. Sobretot, pensa a enviar-

los-el! 8 No veig cap gerdera! Abans se n’hi feien moltes, en aquest camí.

9 Què t’han demanat? Que els preparem un te o un cafè?

10 Aquest llum no té bombeta. N’hi hauríem de posar una.

11 Que no havíeu de dur els nens a l’esplai? Porteu-los-hi de seguit!

12 Aquests nens haurien de sortir de la piscina. Traieu-los-en de seguit!

13 No pateixin: el teixit és de primera. Els l’ensenyo ara mateix.

14 Aquell collage li va quedar maquíssim, a la Cecília. Li n’hem d’encarregar un altre.

15 Si el volen, el cotxe, regala’ls-el!16 No sabien com fixar la placa al trofeu. Finalment van decidir que la hi enganxarien

amb cola.

17 Aquests programes que ens han deixat els teus amics no van gens bé. Tornem-los-els i en buscarem uns altres.

Ortografia

1 1 genealògic 2 gínjol 3 injectar 4 Jesús 5 jerarquia 6 cònjuge 7 girafa 8 juvenil 9 majes-

tuosament 10 bugia 11 règim 12 subjecte 13 Jeroni 14 gerani 15 projecte 16 general

2 1 quitxalla 2 metxa d’una bomba 3 mig 4 faig 5 petxina 6 lletges 7 remolatxa 8 mitja-

na 9 imatges 10 natja 11 mes de maig 12 matx de futbol 13 roig 14 desig 15 cartutx16 boig 17 metge de capçalera 18 bateig

3

4 1 salvatge 2 petjada 3 metgessa 4 pitjar 5 jutjat 6 platges 7 mitjó 8 mitges

5 1 passeig passejar passejada passejo2 pixar pixarada pixallits pixum

46

—Ui, sí, quina por —xiuxiueja el del cap pelat—. No t’esveris tant que se’t desfarà algu-

na costura, reina.

—Jo me’l carrego!!! —vocifera la rossa, mentre salta com una molla. Finalment, subjec-

tant-la entre quatre la fan seure de nou.

Lèxic

• 1 xiuxiuejar 2 escridassar 3 sacsejar 4 atabalar 5 emprovar 6 enganxar 7 enrogallar-se

8 abraonar-se 9 assenyalar 10 senyalar

• – com es diu colom en anglès, francès, alemany i italià – un diccionari plurilingüe

– el nom de les parts d’un automòbil – un diccionari enciclopèdic - en quines zones es

diu tomata i en quines tomàquet – un diccionari dialectal

– l’origen i evolució de la paraula ull – un diccionari etimològic

– què significa suara – un diccionari normatiu

– si munyir es conjuga com dormir o com servir – un diccionari ortogràfic

– si pegar és un verb transitiu o intransitiu – un diccionari normatiu

– totes les formes que porten dièresi del verb traduir – un diccionari especialitzat

– una paraula que tingui el mateix significat que fer – un diccionari de sinònims i antò-

nims

– una paraula que tingui un significat ben oposat de la paraula content – un diccionari

de sinònims i antònims

Morfosintaxi

1 1 Nens, dibuixeu sanefes petites al quadern! – Nens, dibuixeu-n’hi de petites!

2 Trobem la sopa salada. – La hi trobem.

3 Demaneu els apunts a les vostres companyes! – Demaneu-los-els!

4 La Marta s’ha avingut a negociar. – La Marta s’hi ha avingut.

5 M’agradaria vendre-us això. – M’agradaria vendre-us-ho.

6 Va, fiqueu les llaunes a la nevera! – Va, fiqueu-les-hi!

7 Em preocupo d’aquests temes. – Me’n preocupo.

8 Noies, deixeu els coberts a la taula. – Noies, deixeu-los-hi.

2 1 em + …

1 De xafarderies, a mi me n’han explicades unes quantes.

2 El certificat, van donar-me’l després de la preinscripció.

3 Si et va bé, me l’hauries de preparar tu, el cafè.

2 et + …

4 Ja deus tenir el disc a casa, perquè te l’hem fet arribar per correu.

5 Quan et torni els euros que encara et dec, te n’hauré donats dos-cents.

6 Si no vols conservar aquests trastos podries vendre-te’ls.

49

UNITAT 9Text expositiu, text argumentatiu


– complicat, embrollat – enrevessat; al peu de la lletra – fil per randa; concretem, detallem

– anem a pams; gens desencaminada – descabdellada

– les hipòtesis – la hipòtesi; teixit ossi – resta òssia; cos erroni – idea errònia; home plebeu

– dona plebea

– malgrat que – tot i que; fet que – cosa que; pel que fa a – quant a; de fet – en realitat;

també – a més; d’altra banda – en un altre sentit; finalment – per acabar


– Verbs del text amb caràcter especulatiu: sembla, indueixen a pensar, podria ser, mira

de reüll, té sempre present, resulta, fan pensar, apunten, no descarten, es podria donar

per errònia.

(Altres expressions remarcables: el pretès, la hipòtesi...)

– En principi, el text té un caràcter expositiu, no hi són evidents indicis d’opinió. L’autor refe-

reix els continguts d’un documental, que presenta una teoria sobre la identitat de Colom.


– faramalla: conjunt de coses de certa aparença, però poca importància

no tenir ni suc ni bruc: sense substància

palestra: en sentit figurat, lloc públic on es discuteix sobre qualsevol tema

– interessos, poderosos, pressió

1 Títols possibles: L’ètica dels mitjans de comunicació, La importància dels mitjans de

comunicació en la societat...

L’anàlisi, l’opinió i la crítica.

anomenem; compto; de què, empeny; mitjans; mitjans; massa; mitjans


Puntuació(Hi pot haver altres solucions correctes.)

La rossa escotada està encesa com un coet i el calb despectiu manté la calma. Llavors la

rossa exclama:

—O sigui que segons tu, maco, jo em vaig vendre la casa per enganxar la rata aquesta, oi?

—Exacte, no ho podries dir més bé.

—Doncs sàpigues que estàs molt equivocat! Però que mooolt equivocat!!! —S’ha parat

un moment, sacseja la cabellera i torna a enfilar, a plena potència:— Sou tots uns men-

tiders!!! Us portaré als tribunals!

48

12 Aquella cruïlla és molt perillosa. Als meus convidats sempre els ho dic...

13 No sé en quin estat es troben les obres, però demà o demà passat hauríem d’arribar-

nos-hi i donar-hi una ullada.

14 No és tan difícil que els nens sàpiguen desar les joguines. Això, sí, els hi has d’acos-

tumar ja de ben petits.

15 Li agrada molt el cafè, però no se li posa bé.

16 Us havien promès que us ajudarien si col·laboràveu amb ells i, de sobte, es veu que

se n’han oblidat...

17 Em vindria molt de gust menjar maduixes. Compra-me’n unes quantes i me les pren-

dré per postres.

18 Sempre són al camp de futbol... Si més no sempre que hi he anat els hi he trobats.

19 Si els vostres alumnes volen visitar aquell museu, porteu-los-hi aviat, abans que no

els en passin les ganes.

20 Primer, el guàrdia només li indicava què havia de fer amb gestos. Més tard, en canvi,

li ho va explicar tot detalladament.

21 Què se n’ha fet, d’aquella guia que et vaig deixar l’estiu passat?

22 Ahir no tenia la faldilla gens arrugada. Avui, en canvi, sí que la hi tinc!

23 Com que no ens agradava gaire l’obra, ens en vam anar a la mitja part.

24 Em sembla que són miops i no porten ulleres... Per tant, pot ser que no s’hi vegin

gaire...

25 Que no té jocs, el Marçal? Si ta mare li n’ha comprat una pila!

26 Si us demanen més coixins, doneu-los-en dos o tres més.

27 De bolets, no se n’hi fan gaires, en aquest tros de bosc.

28 Ens agraden molt, els carquinyolis! Si en compres, porta’ns-en!

29 Aquests són els documents que els hem d’enviar? Ja els els envio...

5 —Ja he anat a recollir la playstation dels nens.

—Quan els la regalarem? Demà vindrà la teva mare, potser valdrà més donar-los-lademà, a l’hora de dinar, quan hi siguem tots…

—Demà ha de venir la meva mare? Doncs a l’Anna no li ho he dit, que vindria…

—Per què ho volia saber, l’Anna?

—Perquè ha restaurat aquella capsa de música, i ens la / la hi vol ensenyar: la meva mare

va dir que volia veure-la.

—Doncs ja li ho diré, a l’Anna, que sí que ve. Què farem de dinar?

—He pensat que podries fer aquella lasanya de bolets, que et queda tan bé.

—Hi poso ceba i una miqueta d’all?

—Sí, oi? Però no n’hi posis tant com l’altra vegada, aquell dia que va venir la Montse!

Era fortíssima.

—Quan la vaig fer? No me’n recordo gens…

—Sí, home, aquell dia que vam celebrar el teu aniversari.

—Ah, sí… A veure, ho dic als teus germans, també, si volen venir?

5150

2 es + …

7 Em sembla que la Laura no se n’ha emprovat cap, de vestit.

8 A en Pau no se li ha posat bé el pastís.

9 Si s’hi fixés una mica més, en les coses, no s’equivocaria tant.

2 ens + …

10 Si us han deixat aquells catàlegs, ensenyeu-nos-els també a nosaltres.

11 Ens van robar molts objectes, però la policia ens n’ha recuperats tres.

12 Com que ja has rebut les fotografies, envia’ns-en unes quantes.

2 us + …

13 Preneu-vos-el ben fred, aquest vi.

14 No ho demaneu a ningú, que vull explicar-vos-ho tot jo mateixa.

15 Si voleu, puc escriure-us-la jo, la postal.

3 1 No creia que us ho prendríeu tan malament, que no us hagués convidat.

2 Els vam deixar molts discos, però encara no ens els han tornats.

3 No em penso moure de casa. M’hi trobaràs durant tot el dia, doncs.

4 Com que amb els Martínez no us hi aveniu gaire, no els he convidats.

5 Sempre ens hi refugiàvem, allà, quan érem petits!

6 Fa temps que visc a la ciutat, però encara no m’hi he acostumat.

7 No us mogueu de la porta. Estigueu-vos-hi fins que arribi.

8 Pagui un dels productes d’oferta i emporti-se’n dos.

9 Em va dir que no begués gaire alcohol, però no va prohibir-me’l.

10 Nois, a vosaltres a quina adreça us l’he d’enviar, la carta?

11 De feina, a mi encara no me n’han ofert cap de bona.

12 Tot això podem vendre-us-ho a terminis i així us anirà més bé.

13 Nosaltres també anirem al concert. Segur que ens hi trobarem.

14 M’han dit que hi havia una falta, però jo no me n’havia adonat.

15 El que va fer és molt greu, però em sembla que ja se n’ha penedit.

4 1 Tinc mal de panxa. Em sembla que aquell formatge no se m’ha posat bé.

2 Passarem tota la tarda al despatx i no ens en mourem fins a les deu.

3 Nen, les llibretes s’han d’endreçar a l’armari. Posa-les-hi tu tot solet!

4 Jo no tinc cap obligació de dir la meva opinió, però vosaltres no podeu escapolir-vos-en.

5 Si no t’acabes la verdura, te’n tornaré a fer demà.

6 Quan els meus fills m’ho pregunten, no sé si explicar-los-ho o no.

7 Ara fa temps que no veuen els seus cosins, però de petits s’hi avenien molt.

8 Si no trobes aquells llibres, demana-me’n tants com vulguis.

9 Li volen apujar el sou, però a ella li costa creure-s’ho.

10 En aquesta taula hi falten flors... Posa-n’hi unes quantes!

11 És ben conscient dels problemes que té encara el seu fill, però fa veure que no se n’a-

dona.

UNITAT 10Comentaris i ressenyes


– senil – senilitat; buit – buidor; sol – solitud; lent – lentitud; ràpid – rapidesa; savi – saviesa

– irritar, enfurir – enfurismar; compacta, plena de... – atapeïda; s’esforça, lluita per... – malda

– serè – esverat, exaltat...; curós – barroer, descurat...; silenciós – sorollós, atabalador...;

pausat – atrafegat, estressat...

– immediatesa, estrany, addicció, pressa, embussos, suggeriments


– És un article d’opinió i també un comentari del llibre. L’autor de l’article es mostra d’a-

cord amb l’autor del llibre.

– Els autors, del llibre i de l’article, afirmen que actualment hi ha una tendència molt

marcada a viure apressadament, que aquesta manera de viure s’està convertint en

una addicció.


– pel·lícula, solució, celebració, milió

1 TVK emet la pel·lícula documental Auschwitz. Els nazis i la solució final, una producció

de la BBC i Sagrera TV que explica com es va gestar la pitjor «fàbrica de matar» de

l’Alemanya nazi, coincidint amb la celebració dijous passat del seixantè aniversari de l’a-

lliberament del camp d’extermini, on van morir més d’un milió de persones. La produc-

ció, dirigida per Laurence Rees –autor també del llibre amb el mateix títol–, ha comp-

tat amb l’assessorament del professor Ian Kershaw, autor de la biografia de Hitler. El film,

que té com a presentadora María Galiana, barreja el gènere documental, amb la dra-

matització d’algunes escenes i imatges reals, sempre mantenint un to fred i distant. A

més, s’hi inclou el testimoni d’algunes de les persones que van sobreviure a l’horror nazi,

entre els quals es troben tres catalans que van ser traslladats a Mauthausen i

Ravensbrück. En el film es qüestiona, entre altres coses, per què els aliats no van actuar

abans contra els camps d’extermini.


– Fitxa tècnica:

Producció: BBC i Sagrera TV

Direcció: Laurence Rees, autor del llibre en què es basa la pel·lícula

Assessorament: Ian Kershaw

Presentadora: María Galiana

Emet: TVK

– Recursos: reproducció d’imatges reals; dramatització d’escenes; testimonis de supervi-

vents.

53

—Em sembla que ja els ho vaig dir. Però em van dir que no podien, que tenien una sor-

tida.

—Molt bé, així, fem la lasanya…

—Fas la lasanya…

—Va bé, d’acord! Faig la lasanya, i tu què faràs?

—Menjar-me-la! Va, ja faré el segon. Tornaré a fer aquell tall rodó que agrada tant als

nanos. Fa molt temps que no els el / el / en faig. I després podem encomanar un pas-

tís a aquella pastissera que coneixes...

—L’hi encomanes tu?

—Molt bé, d’acord! Ja estic cansada abans de començar!

Ortografia

1 1 fanfarró – fanfarronejar 2 circumstància – circumstancial 3 èmfasi – emfasitzar 4 con-fiança – confiar 5 inferior – inferioritat 6 triomf – triomfador 7 premsa – premsar 8 emmi-

rallar – emmirallament 9 confiar – confiança 10 combinar – combinació 11 infidel – infi-

delitat 12 annex – annexar

2 1 mut – emmudir 2 muralla – emmurallar 3 petit – empetitir 4 paquet – empaquetar5 farina – enfarinar 6 mirall – emmirallar 7 bena – embenar 8 negre – ennegrir 9 fort

– enfortir 10 vigor – envigorir 11 pobre – empobrir 12 mordassa – emmordassar

3 1 imbuir 2 immobilitzar 3 confraria 4 empenta 5 pamflet 6 ombrívol 7 tramvia 8 con-nectar 9 commutar 10 confecció 11 compilar 12 innocent

4 1 perenne 2 anual 3 enmig 4 connexió 5 funàmbul 6 connivència 7 trienni 8 cotna

9 foniatria 10 setmana 11 immersió 12 tanmateix

5 1 Les empremtes dactilars són compatibles amb les de l’acusat.

2 Els símptomes són clars, però tenen en compte la presumpció d’innocència.

3 M’ha contat la llegenda del comte Arnau.

4 No està exempta de fer les proves físiques, però s’hi conforma.

5 El decorat era molt sumptuós, com la simfonia que s’hi havia estrenat.

6 Les circumstàncies han canviat i ara confia en les possibilitats del tramvia.

7 Ara hem de passar per la nova circumval·lació, que és immensa.

8 Avui hi ha vaga a moltes impremtes i per això encara no ha arribat la premsa del dia.

52

55

– Els testimonis de tres catalans. El film critica la demora dels aliats a l’hora d’actuar con-

tra els camps d’extermini, a més d’altres qüestions.


PuntuacióEls representants de la Gemälde Galerie van confirmar la importància d’aquest retrat de

Mozart, descobert l’any 2004, 215 anys després de ser realitzat. Un retrat que van assegurar

que és l’últim que se li va fer. En la presentació al públic, un expert va destacar: «L’obra apor-

ta nombroses característiques fins avui desconegudes de la vida de Mozart. L’oli presenta una

persona distesa i relaxada... Detalla amb força el seu caràcter, sense embellir-lo, amb realis-

me». Un altre expert va afegir: «Mozart apareix en la pintura com una persona que aparen-

ta ser més gran dels trenta-cinc anys que tenia, més grassa del que l’espectador espera, amb

un somriure enigmàtic i assegut en un sofà de l’època». Segons tots els especialistes, el que

més destaca és la seva mirada, amb uns ulls molt oberts, d’un blau intens, i que també mos-

tren una persona cansada, si es tenen en compte les bosses que s’identifiquen fàcilment.

També es podrien marcar amb guions, les intervencions dels experts:

...un expert va destacar:

—L’obra aporta nombroses característiques fins avui desconegudes de la vida de Mozart. L’oli

presenta una persona distesa i relaxada... Detalla amb força el seu caràcter, sense embellir-

lo, amb realisme.

Un altre expert va afegir:

—Mozart apareix en la pintura com una persona que aparenta ser més gran dels trenta-cinc

anys que tenia, més grassa del que l’espectador espera, amb un somriure enigmàtic i asse-

gut en un sofà de l’època.

Segons tots els especialistes, el que més destaca és la seva mirada…

Lèxic

• Hauria de ser: El grup estava compost per deu persones. L’autor de les cançons també

en componia la música.

• 1 pon 2 post 3 posta 4 posada 5 componen 6 composta

• Vam entrar al pis del senyor Estivell. Pertot arreu es veia que l’home portava les regnes

d’un negoci molt rendible. Tot era ple de peces d’art i de catifes i cortinatges pesants.

Ens vam repartir les estances, i el Moreno i jo vam començar a escorcollar l’estudi

biblioteca. Hi havia muntanyes de llibres, però ni rastre de la caixa de cabals. Vaig fer

una llambregada al Moreno. Se l’havia de lligar curt, era un potiner.

— No et posis davant de la finestra, que et poden veure des del carrer!

54

De cop i volta es van sentir uns crits. Venien del soterrani. Vam córrer cap a l’escala. Del

fons de tot ens va arribar la veu aterrida del Coix:

— Campi qui pugui, nois! Si ens enganxen aquí ens podrirem a l’ombra!

Morfosintaxi

1 1 oració simple 2 oració composta per subordinació 3 oració composta per juxtaposi-

ció 4 oració composta per coordinació 5 oració composta per subordinació 6 oració

simple 7 oració composta per subordinació 8 oració simple 9 oració composta per jux-

taposició 10 oració simple 11 oració composta per coordinació 12 oració composta per

coordinació 13 oració composta per juxtaposició 14 oració composta per coordinació

15 oració simple

2 1 Tan aviat em telefona cada hora, com ni em saluda.

2 Què hauries fet, per tant, si ella no t’hagués resolt el problema?

3 No sé si ho he trobat a l’enciclopèdia o bé al diccionari.

4 Ens ho han ofert a nosaltres. Això és, vostès no hi participaran.

5 Confien que guanyaran el recurs. No obstant això, fins demà no ho sabran segur.

3 1 No m’ho va pas explicar la Tona, sinó la teva cosina.

2 Hauríeu de trucar-hi abans de les tres. Si no, podria ser que ja no quedés ni una entra-

da.

3 No ho farà pas l’Alba, sinó la seva mare. Espero que t’estigui bé, si no, aclareix-ho.

4 Si no hagués parlat amb l’afectat, no m’ho hauria cregut.

5 Això no agradarà a la Laura, sinó a la seva millor amiga.

6 Aneu-hi demà mateix. Si no, es pensaran que no us importa què els passi.

7 Li convé que no es faci la fusió, perquè, si no, podria ser una competència real.

8 Si no fos una obra proposada pel regidor, encara no se n’hauria fet ressò cap diari.

9 No és que no m’ho cregui, sinó que em desconcerta.

10 M’agradaria provar-ho jo mateixa, si no us sembla malament.

11 Posa-hi un altre ou, si no, no se’t lligarà.

4 1 M’ha regalat colònia perquè li ho vaig demanar jo. Si no, segurament m’hauria rega-

lat una altra cosa, com ara un disc o un llibre.

2 No vindrà pas acompanyada del seu marit, sinó del seu fill, perquè el seu marit tre-

balla tota la setmana a Berlín.

3 Si no t’agrada aquest vestit no te’l compris, doncs.

4 Ho dic perquè sé que la seva connexió a Internet és molt antiga. No crec que pugui

baixar-se aquest programa, doncs.

5 Si no tenim un cop de sort, les nostres possibilitats són mínimes perquè els altres han

pogut preparar més la convenció.

6 Aneu-hi demà mateix. Si no, us criticaran, perquè ja ho han fet altres vegades.

5 al centre – (inici) a l’inici6 per a l’Imma – (Immaculada) per a la Immaculada7 al plànol – (instal·lació) a la instal·lació8 del dit – (ungla) de l’ungla9 al pensament – (imaginació) a la imaginació

10 del 2 – (1) de l’111 a la zeta – (efa) a la efa12 a la primera – (última) a l’última13 del pis – (àtic) de l’àtic14 al 12 – (11) a l’1115 a la normalitat – (anormalitat) a la anormalitat16 de la Marta – (Olga) de l’Olga17 del vaixell – (iot) del iot18 a la península – (illa) a l’illa

5 La universitat com a institució va nàixer en l’edat mitjana, i va evolucionar des del model

de les corporacions artesanals com a conseqüència del llarg procés de reorganització

social i cultural de l’Europa d’aquesta època, en acabar l’última de les invasions bàrba-

res. Al llindar del segle XXI, però, veiem que en l’esquema educatiu d’Amèrica Llatina

encara continua imperant la idea original d’universitat.

Malgrat el criteri acceptat universalment de l’aparició de la universitat com a institució

medieval, són conegudes les aportacions que van fer un conjunt d’organitzacions de

l’antiguitat, com les escoles bramàniques, que giraven al voltant de l’estudi de les mate-

màtiques, la història i l’astronomia, les quals van fer d’exemple a una educació basada

en la religió i la filosofia. La invenció del paper i la impremta a la Xina van servir a l’es-

criptura per a vigoritzar l’educació superior, les ciències i la tecnologia. L’altra aportació

del món antic és la de l’Escola d’Alexandria, en la qual va destacar el geni d’Euclides i la

prestigiosa Biblioteca d’Alexandria, que va fer d’aquesta ciutat un empori educatiu de

l’hel·lenisme, el judaisme i el cristianisme.

57

5 1 Aquest llibre costa molt de trobar. Això no obstant, si hi esteu molt interessats podrí-

eu intentar trobar-lo en alguna biblioteca particular.

2 M’estimaria més fer-ho jo sola. Si no, no sabré mai si ho puc fer.

3 Som aquí perquè vosaltres ens ho heu demanat.

4 Et sembla que l’estofat no se’t posarà bé? Demana una altra cosa, doncs.

5 És el que treballa més hores de tots i tanmateix m’ha ajudat a buscar informació.

6 No vaig anar-hi dilluns, sinó dimarts.

7 Veniu a sopar quan vulgueu, però sense el gos.

8 Ja teniu antivirus. Per tant, no cal que verifiqueu tots els arxius!

6 Sobretot, avisa’m si no pots venir. Que llavors avisaré la Mònica. De fet, jo no vull que

vingui la Mònica, sinó que vull que vinguis tu. Però també és veritat que si no la con-

vido mai, al final se m’empiparà. Mira, anirem a sopar a Can Merlot. Si hi has anat, ja

saps com és, el local. Si no, ja ho sabràs. Podem menjar carn a la brasa i, si no hem de

conduir, per postres demanarem vi bo amb una coca del cop de puny. No és que esto-

vin el client, sinó que claven un bon cop a la coca, a la taula mateix. Et farà gràcia, si

no ho has vist mai.

Ortografia

1 1 la identitat 2 l’indret 3 l’úlcera 4 l’última 5 el iot 6 l’illa 7 la asèpsia 8 l’hoquei

9 la illeta 10 l’oliva 11 la ela 12 la innocència 13 el handicap 14 l’1 15 la UOC

16 la UNESCO

2 1 la + uso – l’uso 2 la + usaré – la usaré 3 et + il·lusiona – t’il·lusiona 4 amaga + el –

amaga’l 5 allotgi + el – allotgi’l 6 es + adonarà – s’adonarà 7 el + imagina – l’imagi-

na 8 dóna + en – dóna’n 9 prendre + es – prendre’s 10 la + hisso – l’hisso 11 la + his-

saven – la hissaven 12 la + odiem – l’odiem

3 1 L’últim dia en què es pot presentar l’informe és l’11 de gener.

2 Uns traficants venien l’haixix a l’altre noi.

3 L’òpera l’havia estrenada a l’Scala de Milà.

4 De iode, no en tenim gaire. En canvi, d’alcohol sí que en tenim.

5 Entrarem a l’envelat a la una, perquè volem veure l’única actuació que fa aquella

cantant.

6 Pagava molt d’hipoteca i, a més, l’herència va ser molt minsa.

7 L’última feina que ha fet és d’intèrpret a l’ONU.

4 1 de l’avió – (cotxe) del cotxe

2 pel noi – (home) per l’home

3 de l’institut – (universitat) de la universitat

4 de la porteria – (hípica) de l’hípica

56

sense fotos! La gent avui dia es ratlla contínuament, però saps per què, tio? Perquè dorm

en la història aquesta dels sobres flex. És per flipar, tio, és el mal rotllo més fort que et

puguis tirar a la cara!


– Bàsicament s’hi empra la conjunció i. El noi que escriu el text té un trastorn psicològic.


Puntuació(Hi ha altres solucions possibles.)

– No hi fiquis l’Andreas. No hi té res a veure.

– Que no hi té res a veure, Sophie? —pregunta el pare, incrèdul.

– No, només és un nen... —respon la mare.

– Justament per això et necessita, Sophie. És un nen. I tu no hi ets mai.

– Sí que hi sóc.

– No, no hi ets! Abans eren els concerts, les gires. Després ho abandones tot i et tanques

a l’estudi durant mesos —el pare s’atura un moment. Llavors continua:— I ara aquests

viatges misteriosos... Entres, surts. Sense explicacions, sense res. Es pot saber a què

jugues?

– No jugo a res. Deixa’m en pau.

– Ho estàs fent malbé tot.

Lèxic

• Hi ha elements característics del parlar de les persones grans. Alguns exemples:

Exclamacions:

Ai caram, caram! Quina gràcia! I tant! I esclar... això rai, ep, alto! Que ves, per la feina que

tinc... Apa, doncs...

Frases fetes i dites:

Com t’arribes a assemblar al teu avi, que al cel sigui!, Sempre s’ha dit, que els testos s’as-

semblen a les olles, A bodes em convides, que diuen...

Diminutius:

dues miques d’estona, d’horeta, centimet

• Evidentment, la classificació entre expressions pròpies de la gent jove o de la gent gran

és força relativa. T’oferim la nostra visió de la qüestió:

Tinc molta feina: estic ratllada; vaig de cul; estic a tope (gent jove)

estic estressada; vaig de bòlit; estic amoïnada (gent gran)

És molt bona persona: és l’hòstia; és per flipar (gent jove)

és un tros de pa; és molt maco (gent gran)

59

UNITAT 11Varietats generacionals


– vale, tio, ratet...

– home culte; amiga antropòloga; noia rancuniosa

– vas – envasat; botir – rebotides; muntar – munten; condició – condicionat; clima – cli-

matitzat


– Tot i que l’edat de l’autor no queda determinada amb exactitud, hi ha moltes formes

col·loquials que es poden associar amb l’expressió d’una persona més aviat jove. De

tota manera, també caldria definir què s’entén per persona jove...

Alguns elements del text que pertanyen a un registre col·loquial:

...a la gent li agafa per fer viatges.

I el tio: «No, un ratet...».

...fangar catàlegs.

Hi ha gent que es munten el viatge ells mateixos. Són els enrotllats.

...que vas tan de cul...

Que guapo, Capri!

– En general, el to del text és col·loquial, cosa que es constata en les expressions que

hem remarcat. Hi ha altres recursos que fan que el registre del text sigui baix, per

exemple, l’ús de la segona persona del singular.

En una ocasió es reprodueix una manera de parlar més formal, justament en un con-

text poc adequat, fet que resulta còmic:

De fet, les fan el divendres, a la pizzeria: «Bona tarda. Jo he estat a l’Índia, i allí la gent és

oberta, t’acullen a casa, viuen de la terra, perquè els indis no són rancuniosos...».


– dur: durícies; peu: peülles; tomàquet: estomacar; ganxo: ganxet

– feta: fet, història, anècdota; malmirrós: taciturn, malaltís; reguitzell: sèrie, enfilall, tira-

llonga; esposos: cònjuges

1 El text pretén reproduir la manera de parlar de les persones grans.

2 Un servidor de vostès...

Càsum l’os pedrer! Quines nits tristíssimes!

...com si m’hi anés la vida.

...la poca paciència i estimació que hi ha entre els esposos...

3 Aquesta és una possible versió en un parlar de la gent jove (una mica extrema):

Fa una pila d’anys, vaig dormir en una piltra de molles, així, rotllo flex. L’hòstia, tu, no

hi havia pebrots de dormir! Des de llavors encara estic fet pols, més acabat que un mòbil

58

4 1 Per què fa aquesta mala cara? Perquè es troba malament o perquè està enfadat?

2 No sé per què vols sortir amb aquest mal temps. Nosaltres ens quedem perquè, a

més, volem canviar els mobles de lloc.

3 Per a què serveix la teva actitud? Valdria més que te la replantegessis perquè viuries

més tranquil.

4 Tens son, encara? Doncs no cal que et llevis, perquè avui és diumenge.

5 Qualsevol ciutat per què hagi de passar la marató haurà de tallar molts carrers al tràn-

sit, perquè no hi hagi cap risc per als atletes o per als espectadors.

5 (Només s’havia d’oferir una solució, però nosaltres oferim les més esperables. N’hi ha més si

es fan canvis d’ordre o s’afegeixen paraules.)

1 Només els demano que m’enviïn una fotocòpia del contracte.

2 Va haver de fer dues feines a causa de / per culpa de la hipoteca.

3 T’ha comprat un llibre i moltes revistes perquè et distreguis.

4 M’agradaria conèixer el perquè de la seva negativa.

5 A causa del / Per culpa del seu mal humor, al final el sopar va acabar malament.

6 Ens vam haver de quedar tot el dia al refugi perquè nevava moltíssim.

6 1 No t’amoïnis. Et donaré un cop de mà perquè puguis acabar el treball avui mateix.

2 Estaven emocionats i feliços, perquè feia anys que esperaven aquell moment.

3 Van comunicar que, posat que s’ampliés el pressupost, la companyia s’hi avindria.

4 Has de fer un buidat de totes les dades. Si no, l’estudi no serà representatiu.

5 Ja t’avisaré després. Ara no recordo per què t’he cridat...

6 Espero que ens puguin servir tot el gènere com més aviat millor.

7 No es cansava de mirar-la. Va pensar que no l’estimava, sinó que l’adorava.

8 Aquelles eren les idees per què havia lluitat tota la vida.

7 1 Vine de seguida, si no, no veuràs el final de la pel·lícula.

2 Volia que li expliquessin per què havien perdut tants diners.

3 Com que tenia tantes ganes de veure’l, va decidir que plegaria mitja hora abans.

4 Posat que el reportatge sortís com esperaven, l’hi publicarien tot.

5 Va fer tot el possible perquè l’exposició fos un èxit.

6 Vol que li diguis per a què serveix aquesta eina tan estranya.

7 Ha quedat clar quines són les raons per què ho han fet.

8 El llibre no el signarà l’Amèlia, sinó l’Aixa.

Ortografia

1 1 Rega’l una mica, aquest xiprer, que té la terra clivellada!

2 No vull cap regal, només que vingueu una estona.

3 Diu que no vol que li posin cap més injecció.

4 No en vull més, de tulipes. O potser sí, posi’n una altra al mig del ram.

61

És una situació agradable: és l’hòstia; és per flipar; s’hi està de conya; hi ha bon rotllo

(gent jove)

s’hi està rebé; hi ha molt bon ambient (gent gran)

No hi ha inconvenient: cap problema (gent jove)

endavant les atxes; això rai (gent gran)

Morfosintaxi

1 1 Com que ja havia sentit el discurs abans, es va absentar de la sala.

2 Posat que ja hagis acabat la teva part de la feina, pots fer festa dimecres.

3 Per bé que no és un expert en bitllets falsos, avui n’ha detectat un.

4 Ho celebraran per tal que els seus pares estiguin ben contents.

5 Mentre sopàvem, ho vam veure a la televisió.

6 Hi anirà demà ja que té festa a la feina.

2 1 Han guanyat el partit, per bé que han jugat pitjor que els contrincants.

2 Com que no m’havien avisat, no he vingut a la recepció.

3 Truqueu-me a l’hora que sigui, posat que se us acudeixi alguna idea original.

4 No plegueu fins que hàgiu dibuixat tots els plànols.

5 Han desallotjat tot l’edifici ja que hi ha perill d’esfondrament.

6 Com que feia temps que no la veia, no la va reconèixer.

7 No paris de remenar fins que s’hagi dissolt tot el clor.

8 Finalment deixarà el càrrec, per bé que ningú no li ho ha demanat.


– No podem fer servir doncs perquè no és una conjunció que expressi causa, sinó con-

seqüència. Tampoc no és correcte l’ús de degut a per expressar causa tal com es pre-

sentaria en aquestes oracions.

3 (Hi ha més solucions possibles i correctes.)

1 Com que / atès que... tenia una participació més gran en el negoci, la seva decisió va

ser transcendent.

2 Van remetre el seu cas als especialistes més experts, perquè / ja que / atès que/ a

causa que... es tractava d’un brot de malària raríssim.

3 El país era ple de refugiats que havien hagut d’emigrar de la seva terra per causa de

/ a causa de / per culpa de la guerra.

4 Estimada Mercè, fa molt temps que volia veure’t, perquè / ja que / atès que... la nos-

tra amistat no l’ha estroncat ni la distància ni els anys.

5 Com que / atès que / a causa que... la llei no preveu situacions com aquestes, i ja

que / com que / atès que... vostè ha transgredit totes les normes, ens veiem obligats

a elevar el seu cas a l’organisme competent.

6 Van arribar tard a causa d’ / per causa d’ / per culpa d’ una avaria del tren d’aterratge.

60

UNITAT 12Varietats històriques


– habitació: cambra; va dir: dix; meva: mia; angoixa: congoixa; matalassos: matalafs


– Et donem alguns exemples de mots dels dos primers paràgrafs.

– Et marquem els mots i les construccions diferents (o poc usuals) amb negreta i amb

subratllat.

– Deixem sense marcar els mots que són iguals en l’actualitat.

Llavors Tirant entrà dins la cambra e trobà la Princesa, que tenia los seus daurats cabells

embolicats en la mà. Com ella lo véu li dix:

—Qui dret vos ha donat que entreu ací? E aquest càrrec no és convinent ni es dat a tu

d’entrar en la mia cambra sens llicència mia; car si l’Emperador ho sap, de desllealtat

te poran incriminar. Prec-te que te’n vages, car contínuament tremolen los meus pits

de recel temerós.

E Tirant no curà de les paraules de la Princesa, sinó que s’acostà envers ella, e pres-la en

los braços e besà-la moltes vegades los pits, los ulls e la boca. E les donzelles, com veien

que Tirant així jugava ab la senyora, totes estaven a la cominal; però com ell li posava

la mà dejús la falda, totes eren en sa ajuda. E estant en aquests jocs e burles sentiren

que l’Emperadriu venia a la cambra de sa filla per veure què feia, e ab los jocs no la sen-

tiren fins que fon a la porta de la cambra.

No hem marcat lo i los perquè són les formes de l’article masculí en català nord-occi-

dental. Tampoc hem marcat vages, perquè és la forma del subjuntiu en català valencià.

– Aquest passatge té un to enjogassat i divertit, com la majoria d’escenes de l’obra en

què es descriuen escenes amoroses, ambientades en la cort.

Síntesi del fragment:

Tirant entra a la cambra de Carmesina, i, tot i les protestes de la princesa, que té por

que el seu pare el descobreixi, es posa a festejar-la. Les donzelles consenten els jocs

entre els enamorats, mentre no siguin gaire agosarats. De cop i volta, compareix l’em-

peradriu, la mare de Carmesina, i han d’amagar Tirant: s’estira ràpidament, el colguen

de roba i la princesa s’hi asseu al damunt. Quan finalment s’atreveix a aixecar-se i surt

de la cambra, veu venir l’emperador. Tirant torna a entrar i el tornen a amagar, aquest

cop sota un munt de matalassos.

1 Extracte i adaptació de les recomanacions per comportar-se a taula:

– Per comportar-se correctament, l’home que porta barba s’hi ha de passar la mà sovint,

per treure’n el que hi hagi caigut. També s’ha de vigilar que no caigui res sobre el pit,

ni als vestits.

63

5 Posa’t més cap a l’esquerra, si no, no sortiràs a la foto.

6 Amb aquest posat tan desmenjat no aconseguiràs mai res!

7 Toni, sisplau, corda’m aquest vestit, que no m’hi arribo...

8 Damunt la coberta s’apilaven les veles i tot el cordam.

9 No vol que treguis el cotxe del garatge, diu que ja ho farà ella.

10 Ara tregui’s tota la roba, tret de la roba interior.

11 Dius que ha dit que farà un canvi? No t’ho pensis pas!

12 Pensi’s bé què vol fer, perquè després no es podrà fer enrere.

13 Si sents cap soroll estrany, tanca’t i no obris a ningú.

14 Aquest balneari ha estat molt temps tancat.

2 1 pertot 2 per tot 3 a l’hora 4 alhora 5 en mig 6 enmig 7 en lloc 8 enlloc 9 a les hores

10 aleshores 11 gairebé 12 gaire bé 13 mal de cap 14 maldecap

3 1 evoquen 2 rebent 3 s’obre 4 s’havia 5 excedeix 6 t’estava 7 mor 8 enervava 9 ostat-

ges 10 l’evitava 11 accepció

4 Quan els veia jugar se sentia tan feliç! Feien giragonses pel mig del camp, i més d’un

cop semblava que havien de caure al rec que passava ran de camí. Però a l’últim

moment, feien un tomb, recuperaven l’equilibri i continuaven corrent. Podien córrer

tant com volien, mai no es veien cansats. Més tard, després d’un berenar bàsic, ele-

mental, tornaven a casa, xerrant i fent-se broma, mansois com un ramat.

5 Tritureu tots els ingredients. Si el puré es fa massa espès, s’hi pot afegir una mica de

brou. Tant si s’hi fa, com si no, s’ha de remenar contínuament i no s’hi ha de posar la

sal fins al final. De mantega sí, que se n’hi posa, però no s’hi ha d’afegir ni sucre ni espè-

cies. Se serveix ben calent. S’ha de vigilar que no s’hi trobi massa greix. És més sa.

6 L’Anna Mollet venia de dret cap allà on jo era, amb les seves amigues, la Carla Miralles

i la Marta Callejo. L’Anna se’m va plantar davant i em va dir:

— Escolta, hem pensat que en sortir de classe podríem passar per casa teva, em dónes

el treball que em vas dir que em deixaries, i jo el refaré.

Mira-la, que llesta, vaig pensar. En sabia un niu, l’Anna Mollet, d’engalipar els altres. Em vaig

posar a riure, més que altra cosa per guanyar temps. Eren unes males peces i em feien

una mica de cosa, aquelles tres.

—Em penso que no podrà ser —els vaig respondre—. L’Imma i jo hem dedicat moltes ho-

res a fer aquest coi de treball. Hem remenat no sé quants llibrots i diaris, hem passat

hores redactant-lo, i ara em véns amb aquestes! Ja us en podeu oblidar.

Em vaig girar en rodó, amb la sensació que em llançarien una carpeta al cap d’un

moment a l’altre. Però no.

62

Morfosintaxi

1 1 Presentem la metodologia a la qual s’han de remetre els becaris.

Presentem la metodologia a què s’han de remetre els becaris.

2 La festa ha tingut lloc al poble per què passa cada setmana el president.

La festa ha tingut lloc al poble per on passa cada setmana el president.

La festa ha tingut lloc al poble pel qual passa cada setmana el president.

3 Han entrevistat l’actriu els pares de la qual coneixes.

4 Aquesta és l’evidència a partir de la qual s’investiga.

5 No havia fet declaracions, cosa que va sorprendre tothom.

No havia fet declaracions, la qual cosa va sorprendre tothom.

6 Ho diu l’Ot, el qual és molt bocamoll.

Ho diu l’Ot, que és molt bocamoll.

7 La cantant de qui sempre parles tu farà un concert a Vidreres el mes que ve.

La cantant de la qual sempre parles tu farà un concert a Vidreres el mes que ve.

8 Ho diu el noi que és molt bocamoll.

9 La noia a la qual tothom enviava missatges al final ha decidit prescindir del mòbil.

La noia a qui tothom enviava missatges al final ha decidit prescindir del mòbil.

2 1 Va fer el discurs la directora, que no es va referir a la polèmica.

2 Publicaran un nou decret, la qual cosa afectarà l’horari de tancament de totes les dis-

coteques de la comarca.

3 La processó en què van participar es remunta a desenes d’anys.

4 El presumpte terrorista a qui van demanar la documentació era molt buscat des de feia anys.

5 Li van proposar associar-se amb un director la dona del qual era la primera accionis-

ta de l’empresa.

6 Tots els vols que tenen com a destí un aeroport europeu o asiàtic han sortit a l’hora

prevista.

7 El curset a què es va matricular la setmana passada ha estat anul·lat.

8 L’estudi en què ha col·laborat ha guanyat un premi d’investigació.

9 Demà coneixeràs la noia de qui tant t’he parlat!

3 (Per bé que la resposta és oberta, oferim una solució.)

1 Prescindeix que li donin diners anònimament.

2 S’ha aprofitat que té un bon càrrec.

3 Hi vaig des que em van convidar.

4 Pots confiar que et diu la veritat.

5 Es penedia que no va estar prou al cas.

6 Estic segura que ho he vist.

7 Demà us avergonyireu que us hagin enxampat embrutant-ho tot.

8 Teniu dret que us indemnitzin.

9 De cop, m’he recordat que ens vam conèixer just fa un any.

6564

– Mai no posis els colzes damunt la taula, ni estiguis encorbat, ni t’acostis massa als estris

de menjar.

– No escupis res de la boca a la mà, tampoc els pinyols de la fruita. Només cal que els

escupis sota la taula.

– Mai no et gratis el cap ni cap part del cos quan siguis a taula, ni gratis ningú altre...

– Estant a taula, encara que siguis a prop del foc, no t’eixarranquis, que no sigui que se’t

vegin les vergonyes, o de genolls amunt.

– Sempre que mengis, dins ton cor, dóna gràcies a Déu, que et proveeix abundantment.


Puntuació

El pare va venir cap a mi.

—Au, Marianna, ja n’hi ha prou de badar. Tenim pluja llarga. Fica’t a la cambra —. Vaig fer

que no amb el cap—. Que no? Bé, això sí que és bonic...

—No, vull veure lo que passa, no em vull encauar —vaig dir amb angoixa—. Ah, si sabés-

siu lo que patiria! No vos ho poseu al cap, home de Déu, tingueu pietat de mi!

—Fora, fora! Estaries millor, però tu mateixa. Per ara no t’ho mano. Ja et porto un vestit

d’aigua. Té, posa-te’l, marinera. I cala’t bé la caputxa —se tragué de sota l’aixella un capot

que tenia un pes de plom, enquitranat per defora i per dedins, d’un teixit més raspós que

una rusca.

Lèxic

• «Ah, si sabéssiu lo que patiria! No vos ho poseu al cap, home de Déu, tingueu pietat de

mi!» (expressions i tractament de vós per al pare)

«un vestit d’aigua» (un impermeable)

«per defora i per dedins» «rusca» (podrien ser vius en determinats parlars)

• 1 alcova – habitació 2 testa – cap 3 enfellonir – enfadar 4 odorar – olorar 5 silva – selva

6 erifany – elefant 7 minyó – noi 8 cosseguelles – pessigolles 9 negú – ningú 10 nodris-

só – nadó

• 1 ço: això 2 hom: algú, la gent 3 adés: en un temps passat o futur pròxim 4 suara: ara

mateix, ara fa poc 5 encontinent: de seguida 6 ab: amb 7 creatures: criatures 8 quelcom:

alguna cosa 9 cercar: cercar, buscar 10 cuitosament: precipitadament

Són mots clarament antics: encontinent, ab, creatures, cuitosament. Les altres paraules,

tot i que són poc emprades en el català parlat actual, es poden trobar en llengua escri-

ta, i probablement en determinats parlars.

8 1 Com a bona amiga meva, m’agradaria que cap a les cinc vinguessis a celebrar el meu

aniversari.

2 Tots hem coincidit a afirmar que el premi ha estat just, per bé que s’ha mantingut l’e-

moció fins a l’últim moment.

3 Al matí, si puc, compraré un regal per a la mare.

4 No ens vam recordar de felicitar la seva dona pel nomenament.

5 Des que el vam conèixer sabíem que com a director era molt autoritari.

6 Si triguen molt a acabar el treball haurem d’establir un altre termini fins que sigui pos-

sible.

9 Albert Pla ha presentat als mitjans Anem al llit?, el seu primer enregistrament des que fa

quatre anys va editar Veintegenarios en Alburquerque, que surt a la venda aquesta set-

mana.

Amb el seu característic to lacònic, Pla ha explicat que volia fer un disc de cançons debressol, un disc «fet per als nens, perquè ells l’entenguin». «Tot, els volums, les parau-

les, el to, busca desitjar-los bons somnis.»

Anem al llit? inclou una versió de la mítica Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa, a

la qual Pla aporta la novetat de mencionar en Shin-Chan, el personatge de dibuixos més

popular entre els nens catalans. Això sí, el seu autor infantil preferit és Xesco Boix, «que

sempre ha sabut parlar als nens». «Però ell és molt de diumenge al matí, i jo volia fer un

disc més de dimarts a la nit.»

Albert Pla també ha dit: «Aquest és el disc més comercial de la meva carrera, perquè mai

no havia fet un projecte pensant només que la gent el compri, o el pirategi; perquè pre-

fereixo que l’aconsegueixin gratis que no pas que el comprin. Només pensava a fer el

disc...».

Ortografia

1 el que / el text / és mig / homogeni / si no és/ on hi ha / canvien / Pot ser / descone-

guin / veïns / en qui / respecte / l’estranger / es troba

2 maduressa – maduresa

ingenier – enginyer va anar-hi al seu despatx – va anar al seu despatx

deiem – dèiem insoportable – insuportable

questions – qüestions Perquè? – Per què?

Perquè el pare...? – Per què el pare...?

intentan – intentantapendran – aprendran escasament – escassament

actituts – actituds convertiràn – convertiranla anècdota – l’anècdota actitut – actitudperquè l’hi fessin cas – perquè li fessin cas

67

4 1 M’agradaria saber en què pensa en aquest moment.

2 Sempre pensa que només ell té raó.

3 La policia ha confirmat que l’incendi a què ens referíem en la notícia anterior ha estat

provocat.

4 El fet que hagi acceptat la feina no implica pas que estigui d’acord que sigui una feina

ben pagada.

5 De què parlàveu quan he arribat?

6 Va ser el primer que es va adonar de què parlàvem quan va arribar.

7 Va ser el primer que es va adonar que sortia fum del bosc.

5 1 Vam presentar la Mireia a la Laura, perquè no es coneixien.

2 Encara no he vist mai el seu pare, però sí que conec la seva mare.

3 Quan et dirigeixis als companys de classe, tracta’ls amb respecte, tal com tractes sem-

pre els professors.

4 Hem comprat un mòbil nou a la tieta Fina, perquè li vam espatllar el seu quan el volí-

em donar a la Blanca i ens va caure.

5 Si vas a la presentació del llibre, saluda l’autor i dóna records a la seva dona de part meva.

6 Et va bé de vigilar els meus fills un momentet? Si veieu el veí del principal, no deixis

que els nens s’acostin als seus gossos.

6 1 Al gimnàs sempre se sent olor d’ambientador. Potser sí que és per tapar la pudor de

suat...

2 No podrà venir a la tarda. Si vols, cita’l al matí o al vespre.

3 A la nit, vam trucar al 112 quan vam sentir pudor de gas.

4 Dius que li agraden les camises llises, però al vespre es va posar una camisa de ratlles

i al matí en portava una de quadres.

5 Pots passar a buscar l’encàrrec a partir de dijous a la tarda. Per tant, sí que hi serà

divendres al matí.

6 M’agraden més els iogurts amb gust de llimona que amb gust de maduixa.

7 1 Això ho he comprat per a l’avi, com a regal d’aniversari.

2 No t’he pas dit que anessis fins al primer carrer, sinó que anessis fins aquell carrer que

sortia al mapa.

3 No t’ho dic com a metgessa, sinó com la germana que et coneix més.

4 No el veuré fins diumenge que ve, cap a les set.

5 T’ho faré arribar per missatger. Signa-ho i torna-m’ho de seguida perquè ho necessi-

to per a la reunió de la tarda.

6 No em mouré d’aquí fins a veure com acaba tot. I fins a Terrassa ja hi puc anar amb

autobús.

7 Has de moure la palanca cap amunt i, després, no pots tocar-ho fins a tenir la galle-

da plena del tot.

66

aquestes conseqüències són només probables, i a més apareixen a llarg termini. Per

tant, tenim tendència a pensar que som invulnerables, a creure que les situacions adver-

ses o nocives no ens poden afectar. En conseqüència, no establim mesures de prevenció

o d’evitació.

De fet, la percepció del risc és molt subjectiva, i varia molt d’una persona a una altra. A

més, hi ha la pressió del grup, del que és socialment acceptat i acceptable, per la qualcosa els missatges que rebem poden ser contradictoris.

Alguns exemples d’aquestes conductes: moltes persones fumen durant molt de temps,

perquè fins molts anys després no apareixen els problemes cardíacs, respiratoris, onco-

lògics; no ens posem el casc si anem amb moto, o no ens cordem el cinturó de segure-

tat quan circulem amb cotxe, perquè pensem que mai no tindrem un accident de tràn-sit; tot i que hem begut alcohol, creiem que tenim prou autocontrol per conduir...Sempre pensem que aquestes coses –accidents, malalties- és només als altres, que elshi passen.

La solució no és pas fàcil. Moltes vegades els comportaments saludables no són gaire

atractius, perquè tot i que es mantingui una conducta correcta, no s’obté cap reforç

positiu o plaent ràpid, que estimuli la repetició.

En conclusió, és important promoure estils de vida que provoquin canvis de conducta,

que transformin conductes negatives en positives, que millorin la qualitat de vida de les

persones. Val més viure bé.

69

3 1r paràgraf

de les mateixes: la majoria d’aquestes persones... / la majoria no vénen a Europa…

si no: sinó de supervivència

satisfagi: satisfaci

2n paràgraf

pel: per al fenomen

de que: aquest és el motiu que el conflicte...

no s’ha educat a: no s’ha educat una Europa...

potser: pot ser que vegi...

3r paràgraf

per a que: perquè la integració sigui...

solsament: solament miren...

4t paràgraf

ambiguo: tractament ambigu

l’altre: i de l’altra (banda)

5è paràgraf

s’ens: se’ns planteja

6è paràgraf

en la que: en què / en la qual

ejercint: només exercint...

4 La celebració, dijous passat, d’una jornada contra la violència de gènere va permetre que

aquest tema rebés força atenció informativa i, així, l’endemà vam poder comprovar que

no es tracta de cap qüestió resolta, sinó d’un remolí que continua devorant a gent inno-

cent. Ens vam assabentar, per exemple, que un plec de 5.000 firmes demana l’indult per

a l’imam que havia explicat en un llibre com colpejar a una dona sense deixar seqüeles

(un mínim de 5.000 persones, doncs, pensa que aquest matís fa disculpable la incitació

pública a la tortura); que a Lleida havien trobat el cos d’una noia assassinada i a Santurtzi

el de dues; que havien absolt un membre de la Benemèrita del càrrec d’agredir a l’amant

perquè, al capdavall, no es tractava d’una relació estable, sinó només d’un rotllo (sic), i

que Catalunya és l’autonomia on més dones han mort assassinades l’any 2004. Comptat

i debatut, un dia com un altre. Llavors, els partidaris del regrés a la cova converteixen a

la víctima en culpable i prediquen el retorn a l’obediència marital com a solució, quan,

en realitat, assistim a les conseqüències sagnants de la por a la llibertat (a la llibertat de

les barates i submises esclaves domèstiques). Una societat que diu que creu en valors

com la llibertat i la igualtat, però no els defensa, no fa més que enganyar-se. I mentre

anem parlant-ne, ells maten i elles moren.

5 Hi ha uns hàbits que són nocius, i tots ho sabem. Però moltes vegades les conseqüèn-

cies de mantenir un hàbit determinat no són evidents de forma immediata. Sovint,

68

3 Pere Calders (1912-1994) – narrador

Joan Fuster (1922-1992) – narrador

Miquel Martí i Pol (1929-2003) – poeta

Maria-Mercè Marçal (1952-1998) – poeta

Joan Oliver «Pere Quart» (1899-1986) – poeta

Montserrat Roig (1946-1991) – narrador

4 1906 – Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana

1907 – Creació de l’IEC

1913 – Publicació de les Normes ortogràfiques

1932 – Publicació del Diccionari general de la llengua catalana

1936 – Començament de la guerra civil

1948 – Mort de Pompeu Fabra

1975 – Mort de Franco

1983 – Primera llei de normalització lingüística de Catalunya

5 1 Les Normes ortogràfiques (1913) les va confegir una comissió de l’IEC (Institut d’EstudisCatalans), encapçalada per Pompeu Fabra.

2 A l’Alguer (Sardenya), s’hi parla català des del segle XIV.

3 El segle XV és anomenat el segle d’or. En destaca l’obra poètica d’Ausiàs March i les

novel·les Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, i Curial e Güelfa, anònima.

4 El català no és oficial a la Franja de Ponent, ni a la Catalunya Nord ni a l’Alguer.

5 El català prové del llatí vulgar, portat pels romans al segle III aC.

6 Els textos una mica llargs més antics conservats en català són les Homilies d’Organyà i

el Forum Iudicum (o Llibre Jutge).

6 El marc jurídic actual de la llengua catalana és determinat per la Constitució espanyola

del 1978 i per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979.

La primera, tot reconeixent la diversitat dels pobles que integren l’Estat espanyol, esta-

bleix a l’article 3 que «el castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat» i que, com a

tal llengua oficial, «tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la».

A més, la Constitució diu que «les altres llengües espanyoles seran també oficials en les

respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts».

L’Estatut d’autonomia, en l’article 3, disposa: «1. La llengua pròpia de Catalunya és el

català. 2. L’idioma català és l’oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà, ofi-cial a tot l’Estat espanyol. 3. La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial d’ambdós idio-

mes, prendrà les mesures necessàries per tal d’assegurar llur coneixement i crearà les

condicions que permetin d’arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels ciu-

tadans de Catalunya. 4. La parla aranesa serà objecte d’ensenyament i d’especial res-

pecte i protecció.»

71

MARC SOCIOLINGÜÍSTIC1 1 del segle XII.

2 la major part de la població dels territoris catalanoparlants no entenia el castellà.

3 13.000.000 de persones.

4 la Franja de Ponent i Andorra.

5 la Catalunya Nord i l’Alguer.

6 de les Normes ortogràfiques (1913).

7 la llengua pròpia de Catalunya.

8 als segles XIII i XIV.

9 sorgits de l’impuls de la Renaixença.

2

70

Segles Escriptors destacats

segles XIII-XIV

(edat mitjana)

Ramon Llull (1232-1315)

Quatre grans cròniques: la de Jaume I, la de Bernat Desclot, la de Ramon Muntaner i la de Pere III el Cerimoniós

Francesc Eiximenis (1237-1409)

Sant Vicent Ferrer (1350-1419)

Bernat Metge (1343?-1413)

segle XV

(segle d’or)

Ausiàs March (1397-1459)

Jordi de Sant Jordi (1400?-1425)

Joanot Martorell (1405?-1465)

Joan Roís de Corella (1435-1497)

Autor del Curial e Güelfa

segles XVI, XVII,

XVIII i principi

del segle XIX

(Decadència)

Francesc Vicenç Garcia, el rector de Vallfogona (1582-1623)

Francesc Fontanella (1625-1680)

Rafael d’Amat, Baró de Maldà (1746-1819)

Renaixença

i segles XX-XXI

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Àngel Guimerà (1845-1924)

Narcís Oller (1846-1930)

Josep Carner (1884-1970)

Josep M. de Sagarra (1894-1961)

Josep Pla (1897-1981)

Mercè Rodoreda (1909-1983)

Manuel de Pedrolo (1918-1990)

Ferran Torrent (n. 1951)

Quim Monzó (n. 1952)

6 1 Has de tancar la porta, si no, entrarà el gat.

2 Sortiré ben ràpid perquè no m’hagis d’esperar.

3 Espero que em pugueu enviar aviat una resposta.

4 Com que no es troba gaire bé, es quedarà a l’hospital fins demà.

5 M’agradaria saber per què no dius el que penses.

6 Es bufarà tot el guix, si no arreglem la teulada.

7 No recordo el motiu per què et vas enfadar.

8 Ara tenen a l’abast l’objectiu per què han lluitat.

9 He tornat l’abric perquè no m’acabava d’agradar.

10 T’explicaré aquests temes perquè puguis aprovar.

7 1 Els ha agradat molt, aquest article. Deixa’ls-el un altre cop.

2 Els vostres amics demanen més plats. Porteu-los-en més.

3 Amb aquesta bossa no en tindrà prou. Li n’has de donar una altra.

4 Potser sí que hi cap, aquesta manta, a la rentadora. A veure, posa–la-hi...5 Dóna-li un cop de mà, a l’Ernest, que li cauen els paquets!

6 Aquell llibre li va agradar molt. Jo de tu l’hi regalaria.

7 Deixa’m les sabates de l’Anna aquí, que les hi enllustraré.

8 Ja els ho deia, jo, als teus pares, que el viatge els sortiria més car!

9 Ja hi he posat sal, a l’olla, però em penso que n’hi falta.

10 Ahir van treure tots els trastos d’aquesta vorera i ja n’hi torna a haver!

8 1 el greix 2 pesat 3 capdavant 4 posarem 5 orde 6 taxes 7 apugis 8 potser 9 pot ser

10 arran

Marc sociolingüístic

9 1 veritat 2 fals 3 veritat 4 veritat 5 veritat 6 veritat 7 Renaixença 8 1906 9 Estudis

Catalans 10 1932 11 veritat

73

ASSAIG DE PROVAExpressió oral i expressió escrita

– Els exercicis d’aquesta àrea són de resposta oberta, els ha d’avaluar el professor o la

professora.

– Alguns aspectes que es valoren, sempre tenint en compte el nivell:

– Coherència en l’organització del text: si el text està ben estructurat i conté la infor-

mació necessària.

– Cohesió dels elements del text: si el text està lligat; no hi ha problemes de concor-

dança, de pronoms, en les partícules d’enllaç…

– Puntuació: si els signes de puntuació s’usen de forma adequada.

– Lèxic: si el lèxic és variat i adequat.

– Registre: si és l’adequat a la situació i al tipus de comunicació.

– Correcció: si el text té un nombre acceptable d’errors d’ortografia o de morfosin-

taxi.

Usos textuals

3 (Hi ha altres solucions possibles.)

A Sant Cugat del Vallès va baixar molta gent, però en va pujar molta més. Com cada

matí, la gent havia d’anar dreta fins i tot al vagó de segona classe. A l’Arnau i a la Mireia

semblava importar-los ben poc qui sentís la seva conversa. Jo m’ho passava bomba. La

gent, alertada pels crits, es va anar arrambant cap a l’altra punta del vagó. La gresca con-

tinuava. La Mireia va cridar:

—Digues, doncs, per què feies tot el que deia el pare?

—Perquè jo era l’arquitecte —va replicar l’Arnau.

Gramàtica i lèxic

4 1 desaparegut 2 resolguéssim 3 hauries inflat 4 correguéssiu 5 sabés 6 veiessis 7 cabrà,

comprimeixis 8 estigués 9 deu ser 10 hauria complagut

5 1 Fins que no va ser a casa no es va adonar Ø que li havien pres la cartera.

2 Li va suggerir que deixés l’abric en una cadira.

3 Confiaven a / d’arribar-hi abans Ø que es fes fosc.

4 Aquests coixins els he comprat expressament per al sofà de dalt.

5 Estaven admirats per la immensitat de l’obra de l’artista.

6 Som conscients Ø que hem acabat l’encàrrec amb retard.

7 Així doncs, quan vindreu: al matí, al migdia o al vespre?

8 Ha d’acompanyar la seva mare a fer-se unes proves.

72

2 a) runes c) residus

3 a) morro c) musell

4 a) alçària b) alçada

5 a) s’assemblava c) ressemblava

6 b) cabalosos c) de gran cabal

7 a) assenyalaven b) indicaven

8 a) sustentar b) nodrir

9 1 fagedes 2 arbredes 3 mediterrànies 4 bonança 5 vinculada (vinclada) 6 repòs 7 sos-

pesar 8 travessar

10 1 c, d 2 a, d 3 a, d 4 b, c 5 d 6 c 7 d 8 c 9 b

75

PROVA DE NIVELL DE SUFICIÈNCIADE LA SGPLExpressió escrita i expressió oralTots els exercicis són activitats obertes, i no tenen una única solució. Si fas un curs el profes-

sor o la professora te’ls poden avaluar. En tot cas, els criteris de valoració d’aquests exercicis

són semblants als que t’oferim en el solucionari de l’assaig de prova de Suficiència 3.

Comprensió lectora

3 1 V 2 V 3 F 4 F 5 V 6 F 7 F 8 V

4 El resum més adequat és el C.

Gramàtica i vocabulari

5 1 c) en què

2 a) conduïa

3 b) amb què

4 c) entrar-hi

5 b) perquè

6 c) com a

7 b) descomptar-los

8 c) quant a

9 a) convençudes que

6 1 països 2 Ø 3 en 4 índexs 5 sol 6 reduint 7 accés 8 països 9 ingressos 10 essent 11 el

7 1 La mare ens va dir que si no vigilàvem ens vessaria la llet.

2 Noies, no encengueu el foc, que fa molta calor!

3 De coixins, en vull quatre de grocs.

4 La senyora Renom sempre els deia: «Em ressento molt de la caiguda».

5 M’agradaria viure en un pis que fos com més alt millor.

6 Els seus companys insistien que calia fer... / que s’havia de fer... / a fer un últim repàs

de l’informe.

7 A causa d’ / Per causa d’ / Per culpa d’un accident greu, hi ha hagut molts pro-

blemes de trànsit.

8 Senyors, demà mateix els n’enviaré una còpia.

9 Si haguessin inclòs més fotos en el reportatge, els hauria lluït més.

10 Aquella pel·lícula, de la qual / de què m’havien parlat molt bé, era molt trista.

8 1 a) designat c) anomenat74

Solucionari de l'S3

Documents

Transcript of Solucionari de l'S3