La morfologia verbal (pàgina 246)

Classifica les categories lèxiques següents segons que siguin morfològicament variables o in-variables: determinant, adverbi, nom, preposició, pronom, adjectiu, verb i conjunció. En el cas deles categories variables, exposa algun exemple de la seva variabilitat.Variables: determinant (el llibre, els llibres); nom (lleó, lleons), pronom (jo, mi), adjectiu (fort, forta), verb(venia, vindreu).Invariables: adverbi, preposició, conjunció.

El pronom és una categoria lèxica variable que presenta morfemes de gènere (el, la, ho), nom-bre (els, les) i persona (em, et, es). D’aquests tres morfemes, n’hi ha dos que comparteix amb elverb i un que no. Digues quins són i posa’n algun exemple.Comparteixen el nombre (el, els; té, tenen) i la persona (em, es, et; pentino, pentines, pentina).

Fes una anàlisi morfològica elemental (persona, nombre, temps i nom del verb) de les formesverbals següents: aniràs, vam veure, heu vist, sóc, faran, dèieu, fuig, hauries observat.Aniràs: 2a persona singular del futur del verb anar.Vam veure: 1a persona plural del passat perifràstic d’indicatiu del verb veure.Heu vist: 2a persona plural del perfet d’indicatiu del verb veure.Sóc: 1a persona singular del present d’indicatiu del verb ser.Faran: 3a persona plural del futur del verb fer.Dèieu: 2a persona plural de l’imperfet d’indicatiu del verb dir.Fuig: 3a persona singular del present d’indicatiu del verb fugir.Hauries observat: 2a persona singular del condicional perfet del verb observar.

Escriu l’infinitiu que correspon a cada una de les formes verbals següents i digues a quina deles tres conjugacions (1a: -ar, 2a: -er / -re, 3a: -ir) pertanyen: mengéssiu, perdrem, fou, pogues-sis, aplaudeixi, admetia, dormint, pateix, estava, vagi, coïa.Mengéssiu, menjar, 1a; perdrem, perdre, 2a; fou, ésser o ser, 2a; poguessis, poder, 2a; aplaudeixi, aplaudir, 3a;admetia, admetre, 2a; dormint, dormir, 3a; pateix, patir, 3a; estava, estar, 1a; vagi, anar, 1a; coïa, coure, 2a.

Separa en les formes verbals següents el radical (morfema lèxic) i la terminació (morfemesflexius), com en l’exemple cant-aran: tenim, beuen, dormissis, perdis, paguessis, tindrem, pagant,perdut, bevia, dormint. En quins dos verbs el radical presenta formes diferents?Ten-im; beu-en, dorm-issis, perd-is, pag(u)-essis, tindr-em, pag-ant, perd-ut, bev-ia, dorm-int.Radicals diferents: tenir (ten-, tindr-); beure (beu-, bev-).

Pàgina 248

Digues la persona, el nombre, el temps i el mode de les formes verbals següents: dúiem, can-viïn, havia caigut, colliré, hagis confós, heu crescut, desfaig, haurem encès, digueren, digues, es-crivíssiu, haguéssim sofert, naixerien, va haver reduït, havíeu respost.Dúiem: 1a plural de l’imperfet d’indicatiuCanviïn: 3a plural del present de subjuntiuHavia caigut: 1a i 3a singular del plusquamperfet d’indicatiuColliré: 1a singular del futur (indicatiu)

6

5

4

3

2

1

187

Normativa bàsica de la llengua. Morfosintaxi

Hagis confós: 2a singular del perfet de subjuntiuHeu crescut: 2a plural del perfet d’indicatiuDesfaig: 1a singular del present d’indicatiuHaurem encès: 1a plural del futur perfetDigueren: 3a plural del passat simple d’indicatiuDigues: 2a singular de l’imperatiuEscrivíssiu: 2a plural de l’imperfet de subjuntiuHaguéssim sofert: 1a plural del plusquamperfet de subjuntiuNaixerien: 3a plural del condicionalVa haver reduït: 3a singular del passat anterior perifràstic (indicatiu)Havíeu respost: 2a plural del plusquamperfet d’indicatiu.

Digues la forma verbal adequada en cadascun dels casos següents. Per exemple: 1a persona,singular, futur de dormir → dormiré.a) 2a persona, plural, imperfet d’indicatiu d’anaranàveub) 3a persona, singular, present de subjuntiu de caurecaiguic) 1a persona, plural, condicional perfet de córrerhauríem corregutd) 2a persona, singular, imperatiu de venirvinee) 3a persona, plural, plusquamperfet de subjuntiu de ferhaguessin fetf) 1a persona, singular, present indicatiu de cabrecabog) 2a persona, singular, perfet d’indicatiu de serhas estat (o sigut)

En les frases següents, localitza les quatre que presenten formes verbals compostes i digues-ne el nom.a) Has de venir a conèixer la teva neboda.No n’hi ha: «has de venir» és una perífrasi.b) Em molesta que hagis dit que no t’he ajudat mai.hagis dit: perfet de subjuntiu; he ajudat: perfet d’indicatiu.c) Cal que sortiu d’hora per no perdre l’avió.No n’hi ha.d) Quant de temps vau dedicar a preparar la festa?No n’hi ha: «vau dedicar» és el passat perifràstic d’indicatiu (és un temps perifràstic però no compost).e) Si no haguessis criticat el menú, ens haurien tornat a convidar.haguessis criticat: plusquamperfet de subjuntiu; haurien tornat; condicional perfet.f) Ara em sap greu no haver estudiat de jove.haver estudiat: infinitiu perfet.g) La seva filla ja deu tenir 10 anys, però la tracten com si en tingués quatre.No n’hi ha: «deu tenir» és una perífrasi.h) Com que no paren de molestar-la, ha canviat de taula.ha canviat: perfet d’indicatiu.

8

7

188

Copia la taula i completa les sèries:

Pàgina 251

Escriu l’infinitiu dels verbs següents i digues de quina conjugació és cadascun: sàpiguen, vol-guéssim, revindràs, incloent, concebem, interromput, remetien, comparegut, capiguem, tindrem.sàpiguen, saber, 2a; volguéssim, voler, 2a; revindràs, revenir, 3a; incloent, incloure, 2a; concebem, conce-bre, 2a; interromput, interrompre, 2a, remetien, remetre, 2a; comparegut, comparèixer, 2a; capiguem, ca-bre (o caber), 2a; tindrem, tenir, 3a (o tindre, 2a).

Escriu:a) Sis formes del verb rebre que portin accent gràfic.Rebíem, rebíeu, rebré, rebràs, rebrà, rebríem, rebríeu, rebéssim, rebéssiu.b) Quatre formes del verb cantar que s’escriguin amb doble essa.Cantessis, cantéssim, cantéssiu, cantessin.c) Vuit formes del verb aplaudir que tinguin l’increment eix.Aplaudeixo, aplaudeixes, aplaudeixen, aplaudeixi (1a i 3a persona pres. subj.), aplaudeixis, aplaudeixin,aplaudeix.d) Sis formes del verb parlar que portin accent gràfic.Parlàvem, parlàveu, parlaré, parlaràs, parlarà, parlaríem, parlaríeu, parléssim, parléssiu.e) Tres formes del verb agrair que portin accent i tres més que duguin dièresi.Agraíem, agraíeu, agraí, agraírem, agraíreu, agrairé, agrairàs, agrairà, agrairíem, agrairíeu, agraíssim,agraíssiu; agraïm, agraïu, agraïa, agraïes, agraïres, agraïren, agraïssis, agraïssin.f) Tres formes del verb canviar que portin accent i tres més que duguin dièresi.Canviàvem, canviàveu, canviaríem, canviaríeu, canviéssim, canviéssiu, canviaré, canviaràs, canviarà; can-viï, canviïs, canviïn.g) Una mateixa forma del verb saltar que s’utilitzi en dos temps verbals diferents.Saltem, salteu: present d’indicatiu, present de subjuntiu, imperatiu.Salta: present d’indicatiu, imperatiu.

En cadascuna d’aquestes frases hi ha una forma verbal en què cal afegir un accent o una diè-resi. Localitza-les i escriu-les correctament.a) Em van dir que rebria una bonificació de la companyia si reduia el consum d’aigua.Em van dir que rebria una bonificació de la companyia si reduïa el consum d’aigua.

12

11

10

viure visc visquis visqueren visquéssiu

tenir tinc tinguis tingueren tinguéssiu

seure sec seguis segueren seguéssiu

saber sé sàpigues saberen sabéssiu

dependre depenc depenguis depengueren depenguéssiu

establir estableixo estableixis establiren establíssiu

merèixer mereixo mereixis mereixeren mereixéssiu

desconèixer desconec desconeguis desconegueren desconeguéssiu

cantar canto cantis cantaren cantéssiu

9

189

b) Crec que et perdras les discussions que s’estan produint darrerament.Crec que et perdràs les discussions que s’estan produint darrerament.c) Tenia por que rebessim una esbroncada per la festa d’ahir.Tenia por que rebéssim una esbroncada per la festa d’ahir.d) Jo ja et deia que conduissis amb més prudència!Jo ja et deia que conduïssis amb més prudència!e) Si el teu gos no obeis les ordres, caldria reeducar-lo en un centre especialitzat.Si el teu gos no obeís les ordres, caldria reeducar-lo en un centre especialitzat.f) La teva mare sempre agraia les visites que li feien les amigues de la teva germana.La teva mare sempre agraïa les visites que li feien les amigues de la teva germana.g) Tinc por que la tennista no es desmai, amb tanta calor.Tinc por que la tennista no es desmaï, amb tanta calor.h) Teniem la creença ferma que calia reduir les baralles.Teníem la creença ferma que calia reduir les baralles.i) Sabem que cantaran molt malament, però sigues bo i no els menyspreis.Sabem que cantaran molt malament, però sigues bo i no els menyspreïs.

Completa les frases següents amb la forma adequada del verb indicat entre parèntesis. Vésamb compte a l’hora d’escriure algunes vocals i consonants.a) M’han dit que el partit … (present d’indicatiu: acabar-se) a les deu, i jo que pensava que … (im-perfet d’indicatiu: acabar-se) a les dotze!M’han dit que el partit s’acaba a les deu, i jo que pensava que s’acabava a les dotze!b) Si vosaltres no … (imperfet de subjuntiu: tocar) tant les flors, no es … (condicional: fer) malbétan ràpidament. I no les … (present de subjuntiu: regar) tant!Si vosaltres no toquéssiu tant les flors, no es farien malbé tan ràpidament. I no les regueu tant!c) Tu, calla i … (imperatiu: venir) ara mateix cap aquí! No vull que et … (present de subjuntiu:menjar) tots els bombons.Tu, calla i vine ara mateix cap aquí! No vull que et mengis tots els bombons.d) Fa anys, en Jaume sempre es … (imperfet d’indicatiu: beure) un got de llet quan … (imperfetd’indicatiu: arribar) a casa.Fa anys, en Jaume sempre es bevia un got de llet quan arribava a casa.e) M’agradaria moltíssim que les teves germanes petites … (imperfet de subjuntiu: cantar) al meucasament.M’agradaria moltíssim que les teves germanes petites cantessin al meu casament.f) Diu el manyà que si … (present d’indicatiu: obrir) una porta en dia festiu … (present d’indica-tiu: cobrar) el doble que en dia feiner.Diu el manyà que si obre una porta en dia festiu cobra el doble que en dia feiner.g) Moltes persones … (present d’indicatiu: marejar-se) si … (present d’indicatiu: abocar-se) a una cinglera.Moltes persones es maregen si s’aboquen a una cinglera.h) Aquest autobús … (present d’indicatiu: recórrer) tota la vall i per això tot sovint … (presentd’indicatiu: omplir-se).Aquest autobús recorre tota la vall i per això tot sovint s’omple.i) Fa temps que nosaltres no … (present d’indicatiu: regar) les plantes i ja … (present d’indicatiu:començar) a assecar-se.Fa temps que nosaltres no reguem les plantes i ja comencen a assecar-se.j) Com que … (imperfet d’indicatiu: deure) tres euros al forn, hi he anat, però veig que la Marianomés … (present d’indicatiu: obrir) al matí.Com que devia tres euros al forn, hi he anat, però veig que la Maria només obre al matí.

13

190

k) Si … (present d’indicatiu: fugir) quan veus problemes, no aprens res de nou.Si fuges quan veus problemes, no aprens res de nou.

Copia la taula i completa les sèries:

Pàgina 252

Conjuga la tercera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs següents i agrupa’lssegons si presenten l’increment eix o no:resumir, concebre, consentir, aparèixer, protegir, cobrir, incloure, afavorir, desdir, fugir, ressentir,tossir, collir, escopir, obrir, debatre, interrompre, florir.Amb increment: resumeix, apareix, protegeix, cobreix, afavoreix, floreix.Sense increment: resum (forma arcaica), concep, consent, inclou, desdiu, fuig, ressent, tus, cull, escup,obre, debat, interromp.

Completa les frases següents amb la forma adequada d’aquests verbs derivats de sentir: pres-sentir, dissentir, ressentir, assentir i consentir.a) De jove, va tenir una fractura d’omòplat i sovint se’n …De jove, va tenir una fractura d’omòplat i sovint se’n ressent.b) Ja saps que jo … moltíssim de la teva opinió.Ja saps que jo dissenteixo moltíssim de la teva opinió.c) Contesta malament al professorat i els seus pares li ho …Contesta malament al professorat i els seus pares li ho consenten.d) Els propietaris de la galeria … que la teva exposició serà un èxit.Els propietaris de la galeria pressenten que la teva exposició serà un èxit.e) No et demano que … a la meva demanda, sinó que la tinguis en compte.No et demano que assenteixis a la meva demanda, sinó que la tinguis en compte.

Completa les frases següents amb la forma adequada dels verbs indicats entre parèntesis.En tots els casos es tracta de verbs que, col·loquialment, es conjuguen de vegades amb l’incre-ment eix.a) Espera que la sospitosa es … (contradir) i al final declari que … (pertànyer) a la banda.Espera que la sospitosa es contradigui i al final declari que pertany a la banda.b) Quan … (aparèixer) el nou decret, sabrem si val la pena que tu … (recórrer) al tribunal.Quan aparegui el nou decret, sabrem si val la pena que tu recorris al tribunal.c) Vull que la teva cosina … (conèixer) bé la tècnica i així … (munyir) correctament les vaques.Vull que la teva cosina conegui bé la tècnica i així munyi correctament les vaques.d) Primer es … (bullir) la verdura i després es … (recollir) l’aigua resultant en un bol.Primer es bull la verdura i després es recull l’aigua resultant en un bol.

17

16

15

cantar cantaria cantin canten cantat cantaves cantaren cantant cantessis

carregar carregaria carreguin carreguen carregat carregaves carregaren carregant carreguessispassejar passejaria passegin passegen passejat passejaves passejaren passejant passegessisavançar avançaria avancin avancen avançat avançaves avançaren avançant avancessisavaluar avaluaria avaluïn avaluen avaluat avaluaves avaluaren avaluant avaluessisposseir posseiria posseeixin posseeixen posseït posseïes posseïren posseint posseïssisagrair agrairia agraeixin agraeixen agraït agraïes agraïren agraint agraïssisdestruir destruiria destrueixin destrueixen destruït destruïes destruïren destruint destruïssis

14

191

e) Confiem que els rivals no … (difondre) cap calúmnia i … (combatre) amb joc net.Confiem que els rivals no difonguin cap calúmnia i combatin amb joc net.f) T’he dit cent vegades que no m’… (interrompre) quan treballo.T’he dit cent vegades que no m’interrompis quan treballo.

Copia la taula i completa les sèries (verbs tenir, anar, venir, estar):

Pàgina 254

Converteix les formes verbals següents de passat perifràstic a passat simple. Tingues en comp-te que hi ha formes que tenen radical velar. Per exemple: vam prendre → prenguérem.vas prendre, van beure, van aparèixer, vam conèixer, vas estar, va anar, vas servir, va vendre, vanplaure, van lluirvas prendre: prengueres; van beure: begueren; van aparèixer: aparegueren; vam conèixer: coneguérem;vas estar: estigueres; va anar: anà; vas servir: servires; va vendre: vengué; van plaure: plagueren; van lluir:lluïren.

Completa les frases següents amb la forma adequada de l’imperfet d’indicatiu dels verbs in-dicats entre parèntesis:a) Abans molta gent … (beure) del càntir.Abans molta gent bevia del càntir.b) Tothom diu que abans … (ploure) més.Tothom diu que abans plovia més.c) Abans la gent no es … (moure) tant d’un lloc a l’altre.Abans la gent no es movia tant d’un lloc a l’altre.d) Antigament les àvies … (coure) els llegums hores i hores.Antigament les àvies coïen els llegums hores i hores.e) Fa anys, els nens i les nenes … (seure) en pupitres a l’escola.Fa anys, els nens i les nenes seien en pupitres a l’escola.f) Antigament, el blat es … (moldre) als molins per fer la farina.Antigament, el blat es molia als molins per fer la farina.g) Quan érem petits, … (riure) per qualsevol bajanada.Quan érem petits, rèiem per qualsevol bajanada.h) Quan érem petits, … (caure) pel carrer mil cops i continuàvem jugant.Quan érem petits, quèiem pel carrer mil cops i continuàvem jugant.i) Quan érem petits, si … (treure) bona nota, ens felicitaven.Quan érem petits, si trèiem bona nota, ens felicitaven.

20

19

Present Imperfet Passat Futur Imperatiu Present de Imperfet de Participid’indicatiu subjuntiu subjuntiu

tinc teníeu tingueren tindrem té tinguis tingués tingut

vaig anàveu anaren anirem ves vagis anés anat

vinc veníeu vingueren vindrem vine vinguis vingués vingut

estic estàveu estigueren estarem estigues estiguis estigués estat

18

192

Pàgina 255

Copia les taules i completa les sèries:

Classifica els verbs següents segons el model de conjugació que segueixen: combatre, sor-prendre, admetre, assentir, oferir, pertànyer, manar, cosir, moure, deure, prometre, reprendre, re-bre, salvar, divertir, sofrir, plànyer, tossir.– Es conjuguen com cantar: manar, salvar– Es conjuguen com perdre: combatre, rebre– Es conjuguen com témer: pertànyer, plànyer– Es conjuguen com permetre: admetre, prometre– Es conjuguen com servir: assentir, divertir– Es conjuguen com collir: cosir, tossir– Es conjuguen com atendre: sorprendre, reprendre– Es conjuguen com beure: moure, deure– Es conjuguen com establir: oferir, sofrir

Torna a escriure adequadament cadascuna de les frase següents després d’aplicar-hi els can-vis indicats. Per exemple: Espero (esperava) que entengueu ràpidament les instruccions. → Espe-rava que entenguéssiu ràpidament les instruccions.a) Confiem (Confiàvem) que es dissolgui el glaç en pocs dies.Confiàvem que es dissolgués el glaç en pocs dies.

23

22

Present Passat Present de Imperfet de Participid’indicatiu simple subjuntiu subjuntiu

bec begueren beguem begués begut

responc respongueren responguem respongués respost

caic caigueren caiguem caigués caigut

prenc prengueren prenguem prengués pres

conec conegueren coneguem conegués conegut

aparec aparegueren apareguem aparegués aparegut

sec segueren seguem segués segut

Present Imperfet Gerundid’indicatiu d’indicatiu

bevem bevia bevent

seiem seia seient

absolem absolia absolent

movem movia movent

resolem resolia resolent

molem molia molent

riem reia rient

21

193

b) Quan (Si) es fongui alguna bombeta, canvieu-la.Si es fon alguna bombeta, canvieu-la.c) Fóra (És) millor que aprenguessin a nedar de ben petits.És millor que aprenguin a nedar de ben petits.d) No és (era) habitual que encenguin els llums abans de les set.No era habitual que encenguessin els llums abans de les set.e) M’agradaria (M’agrada) que el públic rigués més sovint.M’agrada que el públic rigui més sovint.f) Prefereixo (Preferiria) que el resultat no depengui tant de mi.Preferiria que el resultat no depengués tant de mi.g) M’han dit (Voldrien) que inclogui fotos en color.Voldrien que inclogués fotos en color.h) Tothom esperava (espera) que et mantinguessis ferm en les teves conviccions.Tothom espera que et mantinguis ferm en les teves conviccions.

Completa les frases següents amb la forma adequada dels verbs indicats entre parèntesis:a) … (Creure) el que diem i sostenim amb fermesa la nostra posició, perquè, …-hi (creure) i sos-tenint-la, ens sentim més forts.Creiem el que diem i sostenim amb fermesa la nostra posició perquè creient-hi i sostenint-la ens sentimmés forts.b) De nena, a l’escola, la Jana … (resoldre) els problemes molt ràpidament, i això fa que encara …(merèixer) la meva admiració.De nena, a l’escola, la Jana resolia els problemes molt ràpidament, i això fa que encara mereixi la mevaadmiració.c) Si … (conèixer) la seva família, veuríeu que és molt especial, com si … (pertànyer) a una altraèpoca.Si coneguéssiu la seva família, veuríeu que és molt especial, com si pertanyés a una altra època.d) Perquè l’alumne ho … (entendre), pensa una expressió matemàtica que … (equivaler) a aques-ta altra.Perquè l’alumne ho entengui, pensa una expressió matemàtica que equivalgui a aquesta altra.e) El rumor s’anava … (estendre) per tot l’institut; per això calia que algú … (distreure) l’atencióde l’alumnat.El rumor s’anava estenent per tot l’institut; per això calia que algú distragués l’atenció de l’alumnat.f) Si aquest segell antic … (valer) una fortuna i el pare … (pretendre) vendre’l, hauríem de fer unareunió familiar.Si aquest segell antic valgués una fortuna i el pare pretengués vendre’l, hauríem de fer una reunió familiar.g) Pensi el que pensi i … (dir) el que … (dir), crec que només espera de nosaltres que … (com-prendre) la seva situació.Pensi el que pensi i digui el que digui, crec que només espera de nosaltres que comprenguem la seva si-tuació.h) A casa, nosaltres sempre … (coure) la verdura en aigua mineral, perquè sembla que es … (cou-re) millor. Diuen que, …-la (coure) així, se’n pot aprofitar el brou.A casa, nosaltres sempre coem la verdura en aigua mineral, perquè sembla que es cou millor. Diuen que,coent-la així, se’n pot aprofitar el brou.i) Fa la sorda, però, si de veritat no ens … (entendre), ens ho faria saber.Fa la sorda, però, si de veritat no ens entengués, ens ho faria saber.

24

194

Pàgina 256

Substitueix el verb destacat en cursiva pel verb fer en les frases següents:a) Demà projectaran un documental al centre cívic.Demà faran un documental al centre cívic.b) No crec que els sacs pesin més de vint quilos.No crec que els sacs facin més de vint quilos.c) Abans, amb quatre amics formàvem una colla.Abans, amb quatre amics fèiem una colla.d) Dos i dos són quatre.Dos i dos fan quatre.e) La gallina grossa ha post dos ous aquesta setmana.La gallina grossa ha fet dos ous aquesta setmana.f) Em va dir que prengués un cafè mentrestant.Em va dir que fes un cafè mentrestant.g) Jo sempre li dic: «Ets un mandrós!», i s’empipa com una mona.Jo sempre li faig: «Ets un mandrós!», i s’empipa com una mona.h) Jo creia que us acostumaríeu al nou ambient.Jo creia que us faríeu al nou ambient.i) Esperava que aquestes terres produïssin més cereals.Esperava que aquestes terres fessin més cereals.

Per a cadascuna de les formes verbals següents, escriu l’equivalent amb el verb que hi ha en-tre parèntesis. Exemple: digues (saber) → sàpigues.corria (viure) correré (fer)sabré (voler) digués (viure)dient (viure) dit (escriure)duguis (caber) poguessis (veure)sabia (veure) visquem (poder)digui (fer) sé (voler)diguessis (caber) corri (saber)correguem (poder) duent (cabre)corregut (dur) volgut (córrer)puc (caber) dèiem (fer)dient (saber) vulguem (veure)

corria (viure): vivia correré (fer): farésabré (voler): voldré digués (viure): visquésdient (viure): vivint dit (escriure): escritduguis (caber): càpigues poguessis (veure): veiessissabia (veure): veia visquem (poder): puguemdigui (fer): faci sé (voler): vulldiguessis (caber): cabessis corri (saber): sàpigacorreguem (poder): puguem duent (cabre): cabentcorregut (dur): dut volgut (córrer): corregutpuc (caber): cabo dèiem (fer): fèiemdient (saber): sabent vulguem (veure): vegem

26

25

195

Substitueix, ben conjugat, el verb o l’expressió verbal destacats en cursiva en cada frase peralgun dels sinònims següents: saber, reescriure, caber, poder, dur, transcórrer, escriure, voler, viure, cór rer,veure, dir.a) Quan ens sigui possible, enviarem l’arxiu de les fotos a tothom.Quan puguem, enviarem l’arxiu de les fotos a tothom.b) Si tinguessis idea de com t’estima, aleshores la tractaries millor.Si sabessis com t’estima, aleshores la tractaries millor.c) Que no ho veus, que jo no hi entro, en aquest seient?Que no ho veus, que jo no hi cabo, en aquest seient?d) Tots confiàvem que no us trobéssiu en cap dificultat.Tots confiàvem que no us veiéssiu en cap dificultat.e) En aquell temps ens anomenaven «els avorrits», i guaita ara…En aquell temps ens deien «els avorrits», i guaita ara…f) Jo no crec pas que encara resideixi als Estats Units.Jo no crec pas que encara visqui als Estats Units.g) Si et relaxes, sembla que el temps passi més a poc a poc.Si et relaxes, sembla que el temps transcorri més a poc a poc.h) Quan el vam conèixer, portava un barret de palla antic.Quan el vam conèixer, duia un barret de palla antic.i) Ja veureu com al final desitjaran que el partit s’acabi d’una vegada.Ja veureu com al final voldran que el partit s’acabi d’una vegada.j) Estaria bé que tornessis a escriure aquesta part del treball.Estaria bé que reescrivissis aquesta part del treball.k) No vaig dir pas que estigués en perill.No vaig dir pas que corregués perill.l) Podeu contactar amb l’organització enviant un correu electrònic.Podeu contactar amb l’organització escrivint un correu electrònic.

Pàgina 258

Escriu el plural (vosaltres) d’aquestes formes del mode imperatiu: mou, sàpigues, riu, seu, di-gues, tingues, escriu, estigues.mou, moveu; sàpigues, sapigueu; riu, rieu; seu, seieu; digues, digueu; tingues, tingueu; escriu, escriviu; es-tigues, estigueu.

Converteix les ordres en prohibicions i viceversa:a) Corre!No corris!b) Caça el ratolí!No cacis el ratolí.c) Neteja la taula!No netegis la taula!d) Avança per l’esquerra!No avancis per l’esquerra!e) Pren-te el xarop!No et prenguis el xarop!f) Recull la brossa!No recullis la brossa!

29

28

27

196

g) Reconeix la teva culpa!No reconeguis la teva culpa!h) No obris la finestra!Obre la finestra!i) No vinguis sense avisar!Vine sense avisar!j) No espiïs per la finestra!Espia per la finestra!k) No digueu res!Digueu alguna cosa!l) No siguis tan pesat!Sigues pesat!m) No segueu al sofà!Seieu al sofà!

Completa les frases següents amb la forma adequada d’imperatiu o present de subjuntiu delsverbs indicats entre parèntesis:a) Sobretot, … (tenir) en compte que no vius sola.Sobretot, tingues en compte que no vius sola.b) Aneu al despatx de la directora i …-li (dir) que no ho tornareu a fer.Aneu al despatx de la directora i digueu-li que no ho tornareu a fer.c) … (Tenir) aquestes entrades i aneu de pressa al concert.Teniu aquestes entrades i aneu de pressa al concert.d) No … (criar) més rates blanques, que ja en tens massa!No criïs més rates blanques, que ja en tens massa!e) … (Venir) cap aquí, … (seure) i escolteu-me.Veniu cap aquí, seieu i escolteu-me.f) … (Veure) per on, segons l’entrenadora, ara som les millors de l’equip!Ves per on, segons l’entrenadora, ara som les millors de l’equip!g) … (Saber) que tothom confia molt en tu.Sàpigues que tothom confia molt en tu.h) … (Reconèixer) amb humilitat que no som els millors.Reconeguem amb humilitat que no som els millors.i) No … (anar) tan de pressa amb la moto, que prendràs mal.No vagis tan de pressa amb la moto, que prendràs mal.j) No … (ofendre) el públic amb les vostres paraulotes.No ofengueu el públic amb les vostres paraulotes.k) No … (tenir) manies i demaneu tot el que necessiteu.No tingueu manies i demaneu tot el que necessiteu.l) … (Ser) sincera i admet que vas ser tu qui va trencar el gerro.Sigues sincera i admet que vas ser tu qui va trencar el gerro.m) … (Anar) més a poc a poc amb el pinzell, que surts del marge.Vés més a poc a poc amb el pinzell, que surts del marge.

Pàgina 259

Escriu el gerundi i el participi d’aquests verbs: cometre, dissoldre, estrènyer, merèixer, oferir,pondre, admetre, prometre, incloure, resoldre, interrompre, confondre, romandre, viure, absoldre,dir, aparèixer, escriure, percebre.

31

30

197

Cometre, cometent, comès / comesa / comesos / comeses; dissoldre, dissolent, dissolt / dissolta / dissolts,dissoltes; estrènyer, estrenyent, estret / estreta / estrets / estretes; merèixer, mereixent, merescut / meres-cuda / merescuts / merescudes; oferir, oferint, ofert / oferta / oferts / ofertes; pondre, ponent, post / posta/ posts/ postes; admetre, admetent, admès / admesa / admesos / admeses; prometre, prometent, promès /promesa / promesos / promeses; incloure, incloent, inclòs / inclosa / inclosos / incloses; resoldre, resolent,resolt / resolta / resolts, resoltes; interrompre, interrompent, interromput / interrompuda / interromputs /interrompudes; confondre, confonent, confós / confosa / confosos / confoses; romandre, romanent, romàs/ romasa / romasos / romases; viure, vivint, viscut / viscuda / viscuts / viscudes; absoldre, absolent, absolt/ absolta / absolts / absoltes; dir, dient, dit / dita / dits / dites; aparèixer, apareixent, aparegut / apareguda/ apareguts / aparegudes; escriure, escrivint, escrit / escrita / escrits / escrites; percebre, percebent, perce-but / percebuda / percebuts / percebuts.

Torna a escriure les frases següents, canviant el que convingui, per tal de convertir les formesdel passat perifràstic destacades en cursiva en formes de perfet d’indicatiu. Tingues cura amb elsparticipis irregulars. Per exemple: No saps com vaig sofrir la temporada passada. → No saps comhe sofert aquesta temporada.Solució parcialment orientativa.a) Ahir vam saber que ja no tenim deutes.Aquest matí hem sabut que ja no tenim deutes.b) La setmana passada es va establir un nou rècord del món de salt d’alçada.Aquesta setmana s’ha establert un nou rècord del món de salt d’alçada.c) El mes passat em van oferir dues feines.Aquest mes m’han ofert dues feines.d) L’any passat van absoldre tres condemnats per conducció temerària.Aquest any han absolt tres condemnats per conducció temerària.e) El que va valer més la pena d’aquelles vacances va ser la piscina de l’hotel.El que ha valgut més la pena d’aquestes vacances ha estat la piscina de l’hotel.f) Fa dos mesos van reomplir la piscina i ara ja hi tornen…Fa dues hores han reomplert la piscina i ara ja hi tornen…g) Aquell dia el públic no va caber a la sala.Aquest matí el públic no ha cabut a la sala.h) Aquella vegada no em va ofendre la mala cara que em vas fer, sinó les teves paraules.Aquesta vegada no m’ha ofès la mala cara que m’has fet, sinó les teves paraules.i) En el campionat anterior no vam merèixer molts dels gols que vam encaixar.En aquest campionat no hem merescut molts dels gols que hem encaixat.

Localitza l’infinitiu i el gerundi que corresponen als participis irregulars següents: romàs, re-tinguts, proveïda, mòlts, cabut, sobreseguda, estret, cuita, defès, recloses, treta, post, oferts, em-peses, impresos, encesa, atès, prevista, interrompuda.romàs, romandre, romanent; retinguts, retenir, retenint; proveïda, proveir, proveint; mòlts, moldre, mo-lent; cabut, cabre, cabent; sobreseguda, sobreseure, sobreseient; estret, estrènyer, estrenyent; cuita, cou-re, coent; defès, defendre, defenent; recloses, recloure, recloent, treta, treure, traient; post, pondre, po-nent; oferts, ofendre, ofenent; empeses, empènyer, empenyent; impresos, imprimir, imprimint; encesa,encendre, encenent; atès, atendre, atenent; prevista, preveure, preveient; interrompuda, interrompre, in-terrompent.

33

32

198

Pàgina 260

Respon:a) Per què colliria s’escriu amb o i culli va amb u?Perquè la «o» de colliria és àtona i la «u» de culli és tònica.b) Per què pugueu s’escriu amb u si la u és àtona?Perquè és present de subjuntiu.c) Com és que faria s’escriu amb a?És el condicional.d) Com és que poguéssim va amb o i puguem s’escriu amb u?La «o» de poguéssim és àtona; «puguem» és present de subjuntiu.e) Per què naixia va amb a?Perquè la «a» de naixia és àtona.f) Com podem saber que escopissis va amb o?Perquè la «o» d’escopissis és àtona.g) Per quin motiu distraieu va amb a si distreure va amb e?Perquè la «a» de distraieu és àtona i la «e» de distreure és tònica.

Completa amb les vocals adequades:a) No condueixis tr…ient el braç per la finestra.No condueixis traient el braç per la finestra.b) De seguida que p…gueu, rec…lliu la brossa que hi ha al jardí.De seguida que pugueu, recolliu la brossa que hi ha al jardí.c) No sabia que f…ria una festa pel n…ixement de la seva néta.No sabia que faria una festa pel naixement de la seva néta.d) Si t’estiguessis aj…gut, potser no t…ssiries tant.Si t’estiguessis ajagut, potser no tossiries tant.e) De moment t’incl…em en la llista del rec…rregut turístic.De moment t’incloem en la llista del recorregut turístic.f) La premsa continua dif…nent la notícia del baix creix…ment econòmic.La premsa continua difonent la notícia del baix creixement econòmic.g) No p…dem confiar gaire en un sobrese…ment del cas.No podem confiar gaire en un sobreseïment del cas.h) Si l’àrbitre v…lgués, el p…dria exp…lsar per haver tirat una esc…pinada.Si l’àrbitre volgués, el podria expulsar per haver tirat una escopinada.i) El seu capten…ment és més propi d’algú n…scut i criat en una família culta.El seu capteniment és més propi d’algú nascut i criat en una família culta.j) S’ha observat un deca…ment de la rec…llida selectiva de la brossa.S’ha observat un decaïment de la recollida selectiva de la brossa.

Completa les frases següents amb la forma adequada del verb que les encapçala:a) treurePrimer … (1a pl. futur) tota aquesta runa d’aquí davant. Quan l’hàgim … (participi), decidirem si també… (1a pl. present) les pedres del portal.Primer traurem tota aquesta runa d’aquí davant. Quan l’hàgim treta, decidirem si també traiem les pedresdel portal.b) néixerAquests roures … (3a pl. passat perifràstic) l’any passat; aquests altres … (3a pl. perfet d’ind.) aquest any.En … (3a pl. futur) més l’any vinent?

36

35

34

199

Aquests roures van néixer l’any passat; aquests altres han nascut aquest any. En naixeran més l’anyvinent?c) poderEn aquests moments no els … (1a pl. present d’ind.) atendre com cal. Deixin el seu número de telèfon itan bon punt … (1a pl. present de subj.) ens posarem en contacte amb vostès.En aquests moments no els podem atendre com cal. Deixin el seu número de telèfon i tan bon punt pu-guem ens posarem en contacte amb vostès.d) poderAquesta setmana no … (1a pl. futur) venir. Vindrem de seguida que … (1a pl. present de subj.)Aquesta setmana no podrem venir. Vindrem de seguida que puguem.e) volerNo crec pas que el … (3a sing. present de subj.), aquest armari tan vell; si realment el … (3a sing. im-perfet de subj.), ja l’hauria vingut a buscar.No crec pas que el vulgui, aquest armari tan vell; si realment el volgués, ja l’hauria vingut a buscar.

Escriu el gerundi i el participi d’aquests verbs: jeure, néixer, treure, produir, agrair.jeure, jaient, jagut / jaguda / jaguts / jagudes; néixer, naixent, nascut / nascuda / nascuts / nascudes; treu-re, traient , tret / treta / trets / tretes; produir, produint , produït / produïda / produïts / produïdes; agrair,agraint, agraït / agraïda / agraïts / agraïdes .

Completa les frases següents amb la forma adequada del verb indicat entre parèntesis:a) Si el pis … (estar) en condicions, … (valer) la pena llogar-lo.Si el pis estigués en condicions, valdria la pena llogar-lo.b) Voldria que em … (veure) un metge, però no vull que em … (fer) cap anàlisi.Voldria que em veiés un metge, però no vull que em faci cap anàlisi.c) No semblava que el revisor … (pretendre) multar-lo; tan sols volia que … (estar) méstranquil.No semblava que el revisor pretengués multar-lo; tan sols volia que estigués més tranquil.d) Si hagués … (saber) que la pòlissa d’assegurances no … (incloure) el robatori, hauria … (pren-dre) més precaucions.Si hagués sabut que la pòlissa d’assegurances no incloïa el robatori, hauria pres més precaucions.e) Voldria que vosaltres dos … (conèixer) el local on demà es … (fer) la cerimònia.Voldria que vosaltres dos coneguéssiu el local on demà es farà la cerimònia.f) Quan se … (saber) alguna cosa més, tu … (rebre) la notificació per correu.Quan se sàpiga alguna cosa més, tu rebràs la notificació per correu.g) En aquella època la nena no … (respondre) cap pregunta, només … (riure)En aquella època la nena no responia cap pregunta, només reia.h) Quan ens … (conèixer) més bé i jo … (veure) que tenim més confiança, t’explicaré moltescoses.Quan ens coneguem més bé i jo vegi que tenim més confiança, t’explicaré moltes coses.i) Espera que … (bullir) l’aigua i que el piu de la tetera … (donar) voltes.Espera que bulli l’aigua i que el piu de la tetera doni voltes.

Completa aquestes formes amb gu, v, i o d, segons calgui. Tingues en compte que en algun caspot ser que no calgui afegir-hi res.a) Fa mesos que està escri…int una novel·la de terror.Fa mesos que està escrivint una novel·la de terror.b) Va acabar contradi…ent-se de manera escandalosa.Va acabar contradient-se de manera escandalosa.

39

38

37

200

c) No ens asse…em perquè tenim pressa.No ens asseiem perquè tenim pressa.d) De petita, ja era genial resol…ent problemes de lògica com si res.De petita, ja era genial resolent problemes de lògica com si res.e) Ahir no hi havia qui encen…és l’escalfador.Ahir no hi havia qui encengués l’escalfador.f) Combat la calor be…ent molta aigua.Combat la calor bevent molta aigua.g) Estic convençuda que l’absol…ran.Estic convençuda que l’absoldran.h) Ens compla…em moltíssim d’invitar-vos a la inauguració.Ens complaem moltíssim d’invitar-vos a la inauguració.i) Va abandonar el tractament a la meitat i va acabar reca…ent.Va abandonar el tractament a la meitat i va acabar recaient.j) A la fusteria continuen cre…ent que encara els de…em la reparació de l’armari.A la fusteria continuen creient que encara els devem la reparació de l’armari.k) Quan di…em que són 300 €, hi inclo…em també les despeses d’enviament.Quan diem que són 300 €, hi incloem també les despeses d’enviament.l) Ens ho han dit d’aquesta manera rotunda perquè conclo…em que ells tenen la raó.Ens ho han dit d’aquesta manera rotunda perquè concloguem que ells tenen la raó.

Pàgina 260

Completa aquestes sèries amb la forma adequada dels verbs destacats en cursiva:a) Patim molt. Tu no … No m’agradaria que (vostès) …Patim molt. Tu no pateixes. No m’agradaria que patissin.b) Resoldrem l’equació. Tu com l’has …? Deixa-la, que la … ella tota sola.Resoldrem l’equació. Tu com l’has resolta? Deixa-la, que la resolgui ella tota sola.c) No em sorprèn gens. Vigila que (ells) no et … He quedat molt …No em sorprèn gens. Vigila que no et sorprenguin. He quedat molt sorprès/sorpresa.d) Li retreuen la seva passivitat. Vull que (tu) li … les seves paraules.Li retreuen la seva passivitat. Vull que li retreguis les seves paraules.e) Ho reconec. Volíem que (ells) … l’error comès. L’han …Ho reconec. Volíem que reconeguessin l’error comès. L’han reconegut.f) Que ho sàpiga! Actuaven com si no ho … Qui ho ha … primer?Que ho sàpiga! Actuaven com si no ho sabessin. Qui ho ha sabut primer?g) Jo no ho faria. És millor que (vostè) no ho … No els renyarien pas, si ho … bé.Jo no ho faria. És millor que no ho faci. No els renyarien pas, si ho fessin bé.h) Quants són? No convé que … gaires (ells). Si … més de quinze, no hi podrien pujar.Quants són? No convé que siguin gaires. Si fossin més de quinze, no hi podrien pujar.i) Vigila que no caiguis. Una mica més i (jo) … quan passava per aquí.Vigila que no caiguis. Una mica més i caic quan passava per aquí.

Completa amb la forma indicada en cada cas:a) … (anar, 2a sing. imperatiu) a baix i … (dir, 2a sing. imperatiu) al porter que … (pujar, 3a sing.present de subj.) de seguida.Vés a baix i digues al porter que pugi de seguida.

41

40

201

b) Ahir … (prendre, 3a pl. imperfet d’ind.) te. Avui … (prendre, 3a pl. present d’ind.) cafè. Què …(prendre, 3a pl. futur) demà?Ahir prenien te. Avui prenen cafè. Què prendran demà?c) Si … (voler, 2a pl. imperfet de subj.), … (poder, 2a pl. condicional) aconseguir-ho.Si volguéssiu, podríeu aconseguir-ho.d) Què … (veure, 3a pl. perfet d’ind.)? Quan … (veure, 3a pl. present de subj.) fum, … (avisar, 3apl. imperatiu) de seguida els bombers.Què han vist? Quan vegin fum, avisin de seguida els bombers.e) La cosa … (venir, 3a sing. imperfet d’ind.) de lluny. Ja … (fer, 3a sing. imperfet d’ind.) uns quantsanys que … (tenir, 3a pl. imperfet d’ind.) problemes.La cosa venia de lluny. Ja feia uns quants anys que tenia problemes.

Completa amb la forma adequada dels verbs destacats:a) Possiblement ho acabaran demà. / És possible que ho … demà.Possiblement ho acabaran demà. / És possible que ho acabin demà.b) Dubto que aquesta sigui una bona solució. / Dubtàvem que aquella … una bona solució.Dubto que aquesta sigui una bona solució. / Dubtàvem que aquella fos una bona solució.c) Em fa por que la gent ja ho sabrà. / Em feia por que la gent ja ho …Em fa por que la gent ja ho sabrà. / Em feia por que la gent ja ho sabés.d) Em sabria greu que no vinguessis al casament. / Em sabrà greu que no … al casament.Em sabria greu que no vinguessis al casament. / Em sabrà greu que no vinguis al casament.e) Cal desviar el trànsit immediatament. / Caldria que es … el trànsit immediatament.Cal desviar el trànsit immediatament. / Caldria que es desviés el trànsit immediatament.f) M’aconsellen no fer esforços. / Em van aconsellar que no … esforços.M’aconsellen no fer esforços. / Em van aconsellar que no fes esforços.g) No crec que tingui tanta paciència. / No creia que … tanta paciència.No crec que tingui tanta paciència. / No creia que tingués tanta paciència.

Copia la taula que hi ha a continuació i completa les sèries:

Els usos dels temps verbals (pàgina 262)

Substitueix el temps del verb de les frases següents pel que hi ha entre parèntesis. Tingues encompte que hauràs d’escriure de nou tota la frase. Per exemple: Espero que vingueu (vinguéssiu)a casa a berenar. → Esperava que vinguéssiu a casa a berenar.a) Ens agradaria (agrada) que hi hagués més participants en el certamen.Ens agrada que hi hagi més participants en el certamen.

1

cantes cantis cantessis cantat canta! vas cantar

admets admetis admetessis admès admet! vas admetrecombats combatis combatessis combatut combat! vas combatreafavoreixes afavoreixis afavorissis afavorit afavoreix! vas afavoririnclous incloguis incloguessis inclòs inclou! vas inclourediscorres discorris discorreguessis discorregut discorre! vas discórrerpertanys pertanyis pertanyessis pertangut pertany! vas pertànyerinterromps interrompis interrompessis interromput interromp! vas interrompre

43

42

202

b) Oi que t’estimaves (t’estimes) més que et donés taronjada?Oi que t’estimes més que et doni taronjada?c) Seria complicat que s’apugessin (s’apugin) els preus de la benzina.Serà complicat que s’apugin els preus de la benzina.d) Els fabricants volen (voldrien) que vegem els anuncis de la televisió com una norma de compli-ment obligat.Els fabricants voldrien que veiéssim els anuncis de la televisió com una norma de compliment obligat.e) Convé que entreu (entréssiu) a poc a poc.Convindria que entréssiu a poc a poc.f) L’Oriol esperava (espera) que els negocis anessin bé.L’Oriol espera que els negocis vagin bé.g) És molt convenient que asfaltin (asfaltessin) de nou el nostre carrer.Seria molt convenient que asfaltessin de nou el nostre carrer.

Completa els buits de cadascuna de les oracions següents amb el verb que hi ha entre parèn-tesis en el temps indicat:a) En aquest poble sempre … (perfet d’indicatiu: celebrar-se) molt el carnestoltes.En aquest poble sempre s’ha celebrat molt el carnestoltes.b) Quan arribarem a casa, ja … (futur perfet: acabar-se) el programa de televisió.Quan arribarem a casa, ja s’haurà acabat el programa de televisió.c) Vam saber que … (plusquamperfet d’indicatiu: ploure) perquè els testos eren plens d’aigua.Vam saber que havia plogut perquè els testos eren plens d’aigua.d) Sobretot, aneu amb compte i no … (present de subjuntiu: sortir) del camí marcat.Sobretot, aneu amb compte i no sortiu del camí marcat.e) Si hagués plogut una mica més, … (condicional perfet: alleujar-se) la sequera general.Si hagués plogut una mica més, s’hauria alleujat la sequera general.f) Encara que … (plusquamperfet de subjuntiu: tenir) una entrada, no hauríeu pogut veure bé l’escenari.Encara que haguéssiu tingut una entrada, no hauríeu pogut veure bé l’escenari.g) No … (imperfet de subjuntiu: malgastar) la paga!No malgastessis / malgastéssiu la paga!h) Per la cara que fas sembla que … (perfet de subjuntiu: veure) el dimoni.Per la cara que fas sembla que hagis vist el dimoni.i) Quan vam anar a Grècia de viatge … (passat perifràstic d’indicatiu: visitar) moltes ruïnes.Quan vam anar a Grècia de viatge vam visitar moltes ruïnes.

Reescriu el text següent, redactat en passat, en la modalitat de present històric.Durant la postguerra, el teatre, que sofrí les crisis típiques de l’occidental juntament amb altresde locals, portà una vida més aviat modesta i poc convincent. Josep M. de Sagarra, que monopo-litzà la nostra escena durant un grapat d’anys, alternà les peces poemàtiques amb comèdies de ti-pus burgès; totes, però, foren resoltes segons la seva versió personal dels esquemes modernistes.De fet, els dos corrents de major pes específic, si més no numèric, foren l’anomenada comèdia bur-gesa i un altre de més rigorosament intel·lectual que reelabora els grans mites literaris, des d’An-tígona fins a Don Joan.

JOAQUIM MOLAS: La literatura de postguerra.Rafael Dalmau, Editor. (Text adaptat.)

Durant la postguerra, el teatre, que sofreix les crisis típiques de l’occidental juntament amb altres de lo-cals, porta una vida més aviat modesta i poc convincent. Josep M. de Sagarra, que monopolitza la nostraescena durant un grapat d’anys, alterna les peces poemàtiques amb comèdies de tipus burgès; totes, però,

3

2

203

són resoltes segons la seva versió personal dels esquemes modernistes. De fet, els dos corrents de majorpes específic, si més no numèric, són l’anomenada comèdia burgesa i un altre de més rigorosament in-tel·lectual que reelabora els grans mites literaris, des d’Antígona fins a Don Joan.

Pàgina 263

Torna a escriure cada una de les oracions següents, en què s’usa el verb en passat, utilitzantel perfet d’indicatiu. Tingues en compte que hauràs de canviar les indicacions temporals. Per exem-ple: L’any 1993 hi va haver una crisi econòmica. → Aquest any hi ha hagut una crisi econòmica.Solució parcialment orientativa.a) L’any passat es van llicenciar més noies que nois.Aquest any s’han llicenciat més noies que nois.b) L’Olga es va trencar el braç el dia 3 de gener.L’Olga s’ha trencat el braç aquest matí.c) Un cop em vaig perdre al bosc durant tres hores.Aquest matí m’he perdut al bosc durant tres hores.d) Abans-d’ahir es va inaugurar la variant de la població.Avui s’ha inaugurat la variant de la població.e) Al desembre no va fer tot el fred que la gent esperava.Aquest mes no ha fet tot el fred que la gent esperava.f) Fa tres setmanes ens van renovar el contracte de treball.Fa tres hores ens han renovat el contracte de treball.

Converteix els parells de frases que hi ha a continuació en una de sola utilitzant el plus-quamperfet d’indicatiu. Tingues en compte que en algun cas hauràs d’eliminar les referències tem-porals que hi ha entre parèntesis. Per exemple: (Ahir) va començar la competició. / (Abans-d’ahir)vam comprar l’equipament. → Quan va començar la competició, ja havíem comprat l’equipament.Solució parcialment orientativa.a) (El dia 3) van reobrir el teatre. / (El dia 3) no van acabar les obres. → Quan …, encara no …Quan van reobrir el teatre, encara no havien acabat les obres.b) Vaig arribar a Barcelona (el 1995). / Els teus pares van comprar aquest pis (el 1992). → Quan…, els teus pares ja …Quan vaig arribar a Barcelona, els teus pares ja havien comprat aquest pis.c) (Aquest matí) anava la mar de tranquil·la. / No he agafat la clau de casa (abans de sortir decasa). → Anava … quan de cop … que no …Anava la mar de tranquil·la, quan de cop m’he adonat que no havia agafat les claus de casa.d) (A l’abril) no em van concedir el permís. / (Al febrer) vaig demanar el permís. → No em …que …No em van concedir el permís que havia demanat a l’abril.e) T’has posat a treballar (fa cinc minuts). / (Fa tres hores) que he començat a treballar. → Quan…, jo ja feia tres hores …Quan t’has posat a treballar, jo ja feia tres hores.f) (Avui) No he aconseguit cap medalla als campionats. / (Dos mesos abans) m’he entrenat ambmolta regularitat. → No he aconseguit …, tot i que …No he aconseguit cap medalla als campionats, tot i que m’havia entrenat amb molta regularitat.

5

4

204

Pàgina 264

Transforma cadascuna de les oracions compostes següents en una altra oració composta uti-litzant el condicional. Per exemple: La Rosa no va menjar res perquè no tenia gana. → Si haguéstingut gana, la Rosa hauria menjat alguna cosa.a) L’accident va ocórrer perquè el conductor del davant va frenar de cop. → Si … no …, no …Si el conductor del davant no hagués frenat de cop, l’accident no hauria ocorregut.b) No vaig despertar en Jordi perquè no sabia que es volia llevar tan d’hora. → Si …Si hagués sabut que en Jordi es volia llevar tan d’hora, l’hauria despertat.c) Vaig poder comprar-me el pis perquè vaig demanar un préstec al banc. → Si no …Si no hagués demanat un préstec al banc, no m’hauria pogut comprar el pis.d) No va prendre gaire mal perquè duia cordat el cinturó de seguretat. → Si no …Si no hagués dut cordat el cinturó de seguretat, hauria pres més mal.e) La Maria no es va comprar el vestit perquè no duia prou diners. → Si …Si la Maria hagués dut prou diners, s’hauria comprat el vestit.f) Hem après l’ús del plusquamperfet de subjuntiu perquè hem fet aquesta activitat. → Si no …Si no haguéssim fet aquesta activitat, no hauríem après l´ús del plusquamperfet de subjuntiu.

Les oracions que hi ha a continuació estan construïdes amb formes verbals en futur i futurperfet. N’hi ha tres, però, de mal usades: localitza-les i corregeix-les.a) Quan tindràs vint anys, tot et semblarà més complicat.Correctab) No porto rellotge, però diria que ara mateix seran les deu.No porto rellotge, però diria que ara mateix deuen ser les deu.c) La teva cosina farà deu anys el mes que ve.Correcta.d) La teva cosina tindrà uns deu anys, per la carona que fa.La teva cosina deu tenir uns deu anys, per la carona que fa.e) Quan arribarem al cim, ja haurà sortit el sol.Correcta.f) Per fer una maionesa, agafaràs un ou a temperatura normal i…Correcta.g) Ells ho sabran tot perquè tu els ho hauràs dit.Correcta.h) No hi ha ningú al carrer: ja s’haurà acabat la funció.No hi ha ningú al carrer: ja es deu haver acabat la funció.

Localitza en les oracions següents el verb, digues si es tracta de mandats o prohibicions i, enacabat, analitza la forma verbal i converteix els mandats en prohibicions, i viceversa. Per exemple:La sal, la deses al prestatge. → mandat en present d’indicatiu → No desis la sal al prestatge.a) No vinguis mai a casa meva.Vinguis: prohibició en present de subjuntiu. Vine sempre a casa meva.b) No us repengéssiu a la barana.Repengéssiu: prohibició en imperfet de subjuntiu. Repengeu-vos a la barana.c) Posa’t a la dreta de la teva àvia.Posa’t: mandat en imperatiu. No et posis a la dreta de la teva àvia.d) Moveu-vos lentament.Moveu-vos: mandat en imperatiu. No us mogueu lentament.

8

7

6

205

e) Primer fareu el salt mortal.Fareu: mandat en futur. Primer no fareu el salt mortal.

Pàgina 265

Transforma les oracions següents, construïdes en veu activa, en oracions en veu passiva mor-fològica, i viceversa. Fixa’t en la forma verbal, que trobaràs destacada en cursiva.a) Aquests organismes digereixen el pa amb molta facilitat.El pa és digerit per aquests organismes amb molta facilitat.b) La penicil·lina fou descoberta per Fleming.Fleming descobrí la penicil·lina.c) L’astrònom observava els estels amb gran deteniment.Els estels eren observats per l’astrònom amb gran deteniment.d) Les autoritats locals rebran els convidats estrangers a la sala de plens.Els convidats estrangers seran rebuts a la sala de plens per les autoritats locals.e) Es confia que el cantant guanyador sigui elegit pel públic assistent.Es confia que el públic assistent elegeixi el cantant guanyador.f) Al final, el Marcel serà nomenat adjunt per la directora general.Al final, la directora general nomenarà adjunt el Marcel.g) Em van dir que el teu oncle havia pintat el retaule de l’ermita.Em van dir que el retaule de l’ermita havia estat (sigut) pintat pel teu oncle.

Transforma les oracions següents, construïdes en veu activa o en veu passiva perifràstica, enoracions en veu passiva pronominal. Tingues en compte que hauràs d’eliminar-ne l’agent o el sub-jecte. Per exemple: Un incendi crema una fàbrica tèxtil a Manlleu. → Un fàbrica tèxtil es cremaa Manlleu; Alguns medicaments han estat retirats del mercat per les autoritats sanitàries. →S’han retirat alguns medicaments del mercat.a) Una variant de la carretera serà construïda per la Conselleria.Es construirà una variant de la carretera.b) Els jueus eren deportats en vagons de mercaderies pels nazis.Els jueus es deportaven en vagons de mercaderies.c) El telèfon va ser inventat per Graham Bell l’any 1876.El telèfon s’inventa el 1876.d) L’alcadessa inaugura un monòlit commemoratiu de la batalla de l’Ebre al passeig.S’inaugura un monòlit commemoratiu de la batalla de l’Ebre al passeig.e) Les voreres seran netejades per màquines especialitzades després de la cavalcada.Es netejaran les voreres després de la cavalcada.f) Una forta ventada trenca la barana del port per segona vegada en un mes.Es trenca la barana del port per segona vegada en un mes.g) L’epidèmia ja havia estat escampada pel bestiar, malgrat les previsions sanitàries.L’epidèmia ja s’havia escampat, malgrat les previsions sanitàries.h) Una esllavissada ensorra una casa a Moià.S’ensorra una casa a Moià.i) Els articles polèmics de la llei han estat derogats.S’han derogat els articles polèmics de la llei.

10

9

206

Pàgina 266

Contesta les preguntes següents utilitzant el recurs de les oracions dislocades, que permet pre-sentar un element de l’oració com a element conegut. Per exemple:–Qui va elaborar la teoria de l’evolució de les espècies?–La teoria de l’evolució de les espècies (tema o element conegut), la va elaborar el naturalistaCharles Darwin.Solució parcialment orientativa.a) Qui va projectar el parc Güell?El parc Güell, el va projectar Gaudí.b) Què produeix l’oxidació del ferro?L’oxidació del ferro, la produeix l’oxigen.c) Quantes potes tenen les aranyes?De potes, les aranyes en tenen sis.d) Qui ha de supervisar que les cuines de les escoles compleixin la normativa?Que les cuines de les escoles compleixin la normativa, ho ha de supervisar un inspector de sanitat.e) Quin especialista ha de diagnosticar les malalties dels ulls?Les malalties dels ulls, les ha de diagnosticar un oftalmòleg.f) Qui va descobrir la penicil·lina?La penicil·lina, la va descobrir Alexander Fleming.

Pàgina 267

Torna a escriure les oracions següents modificant la part destacada en cursiva mitjançant elmecanisme d’impersonalització que s’indica entre parèntesis. Per exemple: (3a persona plural) Lacreença comuna és que el preu dels cereals ja no s’apujarà més. → Diuen que el preu dels cerealsja no s’apujarà més.a) (1a persona plural) Per què els humans temen la mort?Per què temem la mort?b) (pronom hom) Una almoina és allò que una persona dóna de forma gratuïta a una altra persona.Una almoina és allò que hom dóna de forma gratuïta a una altra persona.c) (2a persona singular) De vegades, les persones s’esforcen, s’esforcen, i no en treuen res.De vegades, t’esforces, t’esforces, i no en treus res.d) (3a persona plural) L’autoritat local inaugura la piscina nova del poble.Inauguren la piscina nova del poble.e) (pronom un) De vegades l’usuari no sap com actuar davant les estafes telefòniques.De vegades un no sap com actuar davant les estafes telefòniques.f) (3a persona plural) Un grup de persones rescata un banyista en perill.Rescaten un banyista en perill.g) (subjecte explícit genèric) Algunes persones viuen per sota del llindar de la pobresa.La gent viu per sota del llindar de la pobresa.h) (pronom impersonal se) En aquest restaurant la gent menja molt bé.En aquest restaurant es menja molt bé.

Completa les oracions següents amb la forma verbal adequada:a) Durant aquest mes … (ha plogut / va ploure) cinc dies. / Durant aquell mes també … (ha plo-gut / va ploure) cinc dies.Durant aquest mes ha plogut cinc dies. / Durant aquell mes també va ploure cinc dies.

13

12

11

207

b) Als trenta anys se’n va anar a treballar a Mèxic; tanmateix, abans ja … (va treballar / havia tre-ballat) a l’Argentina i a Xile.Als trenta anys se’n va anar a treballar a Mèxic; tanmateix, abans ja havia treballat a l’Argentina i a Xile.c) No … (seria / devia ser) tan important si ni tan sols van avisar la policia.No devia ser tan important si ni tan sols van avisar la policia.d) Si … (haurien escorcollat / haguessin escorcollat) el rebost, hi … (haurien trobat / haguessintrobat) l’arma del crim.Si haguessin escorcollat el rebost, hi haurien trobat l’arma del crim.e) No us … (moveu / mogueu) d’aquí.No us mogueu d’aquí.f) No … (fumeu / fumar) ni … (escopir / escopiu).No fumeu ni escopiu.g) … (M’hauria agradat / M’hagués agradat) molt poder col·laborar amb vosaltres.M’hauria agradat molt poder col·laborar amb vosaltres.

Completa les oracions següents amb la forma verbal adequada. Tingues en compte que en al-guns casos les dues formes són vàlides. Justifica la teva tria.a) (Voldríem / Volem) … demanar-vos disculpes per les molèsties que hem causat.Voldríem / Volem demanar-vos disculpes per les molèsties que hem causat.b) L’encarregada sembla molt jove: no (tindrà / deu tenir) … més de divuit anys.L’encarregada sembla molt jove: no deu tenir més de divuit anys.c) Aquest matí (vaig comprar / he comprat) … el diari en un altre quiosc.Aquest matí he comprat el diari en un altre quiosc.d) Si sentiu cap soroll, no (us moveu / us mogueu) … sota cap concepte.Si sentiu cap soroll, no us mogueu sota cap concepte.e) Quan arribis a casa seva, (fes / faràs) … com si no sabessis res del cas.Quan arribis a casa seva, fes / faràs com si no sabessis res del cas.f) Quan va acabar el concert, ja (devien ser / serien) … les dotze.Quan va acabar el concert, ja devien ser les dotze.g) Si la calor hagués estat més forta, la cursa (s’hauria fet / s’hagués fet) … de nit.Si la calor hagués estat més forta, la cursa s’hauria fet de nit.h) El poeta Joan Maragall (va morir / mor) a Barcelona el 1911.El poeta Joan Maragall va morir / mor a Barcelona el 1911.i) Per sort (s’havia tallat / es va tallar) … el trànsit abans de la manifestació.Per sort s’havia tallat el trànsit abans de la manifestació.j) Quan (comenci / començarà) … el debat, restablirem la connexió.Quan comenci / començarà el debat, restablirem la connexió.k) Demà passat (es reprendran / es reprenen) … les negociacions per a l’expropiació dels terrenysdels meus avis.Demà passat es reprendran / es reprenen les negociacions per a l’expropiació dels terrenys dels meusavis.

Redacta una oració que respongui a cadascuna de les instruccions següents:Solució orientativa.a) Usa el present d’indicatiu amb valor de present històric per expressar la data de naixement d’u-na artista famosa.Madonna Louise Veronica Ciccone, més coneguda com a Madonna, neix al barri de Bay City, Michigan, el16 d’agost de 1958.

15

14

208

b) Usa el condicional per expressar un desig amb fórmula de cortesia.Voldria una corbata llisa i brillant.c) Usa l’imperfet de subjuntiu per alertar del perill de tocar un àcid.No toquéssiu l’àcid amb les mans!d) Usa la passiva pronominal per expressar que un home ha estat trobat inconscient al parc.Es troba un home en estat d’inconsciència al parc.e) Crea una oració impersonalitzada amb la segona persona del singular per expressar que val lapena esforçar-se.Si t’esforces, acabes tenint una recompensa.

Els verbs haver, ser i estar (pàgina 268)

Localitza en les oracions següents les formes del verb haver, digues-ne el temps i, en acabat,precisa quina funció hi fa en cada cas: verb auxiliar d’un temps compost; part d’una perífrasi ver-bal; sentit d’existència; sentit arcaic de ‘tenir, agafar’; part d’una frase feta tradicional.a) Encara no ens hem inscrit al concurs.Hem: present d’indicatiu; verb auxiliar d’un temps compost.b) No hi havia cap dubte que ens tenien per favorits.Havia: imperfet d’indicatiu; sentit d’existència.c) Temps ha, la vida rural era dura i poc desitjada, mentre que ara…Ha: present d’indicatiu; part d’una frase feta tradicional.d) No hauríeu de ser tan condescendents amb les persones incíviques.Hauríeu: condicional; part d’una perífrasi verbal.e) El llibre és molt amunt, no el podràs pas haver.Haver: infinitiu: sentit arcaic de ‘tenir, agafar’.f) Quan va començar a ploure ja havíem arribat a casa.Havíem: imperfet d’indicatiu; verb auxiliar d’un temps compost.g) No vam haver notícia d’ells en tres mesos.Vam haver: passat perifràstic; sentit arcaic de ‘tenir, agafar’.h) Quan hagi de tenir la criatura, se n’anirà al poble.Hagi: present de subjuntiu; part d’una perífrasi verbal.i) Darrerament hi ha hagut un fort creixement de l’atur.Ha hagut: perfet d’indicatiu; sentit d’existència.j) Ja saps amb qui te les heus: no hi facis broma.Heus: present d’indicatiu; part d’una frase feta tradicional.

Completa les oracions següents amb la forma adequada dels verbs haver-hi, ser i estar.a) A la ràdio han dit que … un accident a la carretera de la costa.A la ràdio han dit que hi ha hagut un accident a la carretera de la costa.b) La fotografia sortiria millor si la nena no … tota l’estona bellugant-se.La fotografia sortiria millor si la nena no estigués tota l’estona bellugant-se.c) El fet que … poca neu pot fer que la temporada d’esquí d’enguany sigui dolenta.El fet que hi hagi poca neu pot fer que la temporada d’esquí d’enguany sigui dolenta.d) Escric contes, però … lampista de professió.Escric contes, però sóc lampista de professió.e) Sobretot, … atents al senyal; quan soni, comenceu a córrer.Sobretot, estigueu atents al senyal; quan soni, comenceu a córrer.

2

1

209

f) Si les botes no … tan cares, me’n compraria unes aquestes hivern.Si les botes no fossin tan cares, me’n compraria unes aquestes hivern.g) Quan … a punt, us farem una trucada.Quan estiguem a punt, us farem una trucada.h) No sé com teniu ganes d’entrar a la discoteca, … tanta gent.No sé com teniu ganes d’entrar a la discoteca, havent-hi tanta gent.i) Ahir em va dir que no … cap problema amb el contracte i avui tot … pegues.Ahir em va dir que no hi havia cap problema amb el contracte i avui tot són pegues.j) No … impacients i espereu el vostre torn.No sigueu impacients i espereu el vostre torn.

Pàgina 269

Substitueix en cada frase la forma verbal local o col·loquial dels verbs haver i ser per una al-tra d’equivalent estàndard dels mateixos verbs.a) Francament fóra molt millor que tanquessin el local.Francament seria molt millor que tanquessin el local.b) Esperem que haja deixat de ploure i marxem tot seguit.Esperem que hagi deixat de ploure i marxem tot seguit.c) Enguany havem preparat una sorpresa majúscula per al dia gran de la festa major.Enguany hem preparat una sorpresa majúscula per al dia gran de la festa major.d) Jo no l’haguera ajudat, després de tot el que va arribar a dir de nosaltres.Jo no l’hauria ajudat, després de tot el que va arribar a dir de nosaltres.e) Ja sé que haig de tenir en compte de no superar el límit de velocitat.Ja sé que he de tenir en compte de no superar el límit de velocitat.f) El govern espera que la nova normativa siga més eficaç.El govern espera que la nova normativa sigui més eficaç.g) Aquest any ha sigut el mes calorós del darrer decenni a Europa.Aquest any ha estat el mes calorós del darrer decenni a Europa.

Completa les oracions següents amb l’única forma verbal vàlida en cada cas:a) Ara en Pere no (hi és / està) …: ha sortit a esmorzar.Ara en Pere no hi és: ha sortit a esmorzar.b) Una vegada (hi era / hi havia) … un nen tan petit que…Una vegada hi havia un nen tan petit que…c) (Estigues / Sigues) … quiet, que m’estàs fent posar nerviosa.Estigues quiet, que m’estàs fent posar nerviosa.d) Jo ja (sóc / estic) …: podeu entrar vosaltres.Jo ja estic: podeu entrar vosaltres.e) (Hi ha / Hi han) … núvols a l’horitzó.Hi ha núvols a l’horitzó.f) L’acte (serà / estarà) … a les nou.L’acte serà a les nou.g) Que (està / hi ha) … la directora?Que hi ha la directora?h) Veig que ja (hi és / hi ha) … tothom.Veig que ja hi és tothom.

4

3

210

i) A la sala (hi ha / està) … un senyor que us espera.A la sala hi ha un senyor que us espera.

Pàgina 270

Escriu dues oracions, l’una amb el verb ser i l’altra amb el verb estar, a partir del grups de pa-raules següents. Per exemple: Maria, malalta / Maria, malaltissa → Fa tres dies que la Maria estàmalalta. / La Maria ja era malaltissa de petita.Solució orientativa.a) carrer, fosc / carrer, foscÉs el carrer més fosc del barri. El carrer està fosc des d’abans-d’ahir.b) la carn, al punt / la benzinera, al quilòmetre 5La carn està realment al punt. La pròxima benzinera és al quilòmetre 5.c) bombeta, fluixa / bombeta, fluixaLa bombeta està fluixa i s’ha apagat. Aquesta bombeta és massa fluixa per a aquest local.d) reixa, vella / reixa, pintadaLa reixa del jardí és molt vella. La reixa està pintada d’aquest matí.e) habitació, a les fosques / les pintures rupestres, a la cova fondaL’habitació principal estava a les fosques. Les millors pintures rupestres són a la cova fonda.f) associació, contrària als molins de vent / associació, en contra dels molins de ventLa nostra associació és contrària als molins de vent massius. La nostra associació està en contra dels mo-lins de vent massius.g) equip, en crisi / president, crític amb els jugadors.L’equip està en crisi des de fa un mes. El president va ser molt crític amb els jugadors.

Les oracions següents presenten entre parèntesis dues formes verbals possibles. Digues si lesdues opcions són correctes (oracions equivalents) o bé si alguna de les solucions és incorrecta.a) La porta (és / està) oberta.Totes dues correctes.b) La solució (és / està) en l’astúcia.Opció correcta: La solució està en l’astúcia.c) Encén la calefacció, perquè avui l’habitació (és / està) freda.Totes dues correctes.d) La Mònica avui no (està / hi és).Opció correcta: La Mònica avui no hi és.e) La neu (és / està) bruta.Totes dues correctes.f) Ho sento, aquesta habitació (és / està) la més freda de la casa.Opció correcta: Ho sento, aquesta habitació és la més freda de la casa.g) Fa mesos que (és / està) buscant feina.Opció correcta: Fa mesos que està buscant feina.h) En el mateix grup de treball (hi són / hi ha) els dos germans bessons.Opció correcta: En el mateix grup de treball hi ha els dos germans bessons.

Pàgina 271

Torna a escriure cada oració canviant el verb estar per un altre que tingui el mateix sentit.Per exemple: El pitjor de la sequera encara està per arribar. → El pitjor de la sequera encara noha arribat.

7

6

5

211

a) Ja es veia que l’àvia n’estava molt, dels seus néts.Ja es veia que l’àvia apreciava molt els seus néts.b) Passem una crisi, certament, però la clau per sortir-se’n està en la paciència.Passem una crisi, certament, però la clau per sortir-se’n consisteix /radica en la paciència.c) Des que està de mosso del magatzem que no el veiem tant.Des que treballa de mosso del magatzem que no el veiem tant.d) He estat ben bé tres mesos per acabar el treball de recerca.He tardat / trigat ben bé tres mesos per acabar el treball de recerca.e) A veure si els cambrers avui estan una mica més per nosaltres.A veure si els cambrers avui ens fan una mica més de cas.f) L’inspector no se n’està gens ni mica, de denunciar totes les irregularitats que troba.L’inspector no s’absté de denunciar totes les irregularitats que troba.

Completa les oracions que hi ha a continuació amb la forma adequada dels verbs o construccionssegüents: ser, ser-hi, estar, estar-s’hi, estar-se de, haver-hi, trobar-se, anar. Mira de no repetir-ne cap.a) La Biblioteca Municipal … al carrer Major.La Biblioteca Municipal és al carrer Major.b) Ha marxat cap a París i diu que … tres mesos.Ha marxat cap a París i diu que s’hi estarà tres mesos.c) El director ha sortit, no … fins demà.El director ha sortit, no hi serà fins demà.d) Tot sovint … despentinat perquè té una bona cabellera.Tot sovint va despentinat perquè té una bona cabellera.e) No pot … trucar a la seva promesa cada dia.No pot estar-se de trucar a la seva promesa cada dia.f) Curiosament, el Museu de Cera … en un carrer d’aspecte misteriós.Curiosament, el Museu de Cera es troba en un carrer d’aspecte misteriós.g) Com indica el plànol, al nord del parc … el servei de vigilància.Com indica el plànol, al nord del parc hi ha el servei de vigilància.h) S’ha apagat el llum; mira si la bombeta … fluixa.S’ha apagat el llum; mira si la bombeta està fluixa.

Les formes no personals del verb. Les perífrasis verbals (pàgina 271)

Copia la taula i completa-la:

seure seient segutpoder podent pogutplànyer planyent plangut/planyutsaber sabent sabutimprimir imprimint imprèsextreure extraient extretdeure devent degutinterrompre interrompent interromputaparèixer apareixent aparegutconfondre confonent confós

Infinitiu Gerundi Participi

1

8

212

Completa aquestes oracions amb la forma no personal del verb destacat en cursiva:a) Ja sabem que volia fer-ho bé, però de vegades, tot … fer bé una cosa, surt fatal.Ja sabem que volia fer-ho bé, però de vegades, tot volent fer bé una cosa, surt fatal.b) El fuster em va dir que l’armari no hi cabria, i efectivament, no hi ha …El fuster em va dir que l’armari no hi cabria, i efectivament, no hi ha cabut.c) Em pensava que no es contindria davant la provocació, però trobo que encara es va … prou.Em pensava que no es contindria davant la provocació, però trobo que encara es va contenir prou.d) El pa s’ha de coure amb temps i aquest s’ha … massa de pressa.El pa s’ha de coure amb temps i aquest s’ha cuit massa de pressa.e) Això s’ha de resoldre ràpidament, perquè, un cop …, hi tenim molt de guanyat.Això s’ha de resoldre ràpidament, perquè, un cop resolt, hi tenim molt de guanyat.f) … com és el fill, ja no et caldrà conèixer el pare: són pastats.Coneixent com és el fill, ja no et caldrà conèixer el pare: són pastats.g) Ens pensàvem que encara pertanyia al club i es veu que hi va … fa deu anys i es va donar debaixa.Ens pensàvem que encara pertanyia al club i es veu que hi va pertànyer fa deu anys i es va donar debaixa.

Pàgina 272

Localitza i classifica les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi, participi) que aparei-xen en les oracions següents. En acabat, digues si formen part d’oracions subordinades o de com-plements adjunts.a) Recordo que sovint me’l trobava estudiant a la biblioteca de la facultat.estudiant: gerundi; part d’una oració subordinada.b) Havent superat aquest curs intensiu, en Jordi se’n sortirà molt bé a la nova feina.havent superat: gerundi perfet; complement adjunt.c) A tothom li agrada rebre afalacs i felicitacions.rebre: infinitiu; part d’una oració subordinada.d) Tothom es mostra més alegre en arribar la primavera.arribar: infinitiu; complement adjunt.e) Avui és el meu aniversari, però no confio de tenir gaires regals.tenir: infinitiu; part d’una oració subordinada.f) Vistes les expectatives, val més que pleguem veles i marxem cap a casa.Vistes: participi; complement adjunt.

Localitza i classifica les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi, participi) que aparei-xen en les oracions següents. En acabat, digues si formen part de temps compostos, de perífrasisverbals o d’una forma passiva perifràstica.a) Els propietaris de la fàbrica es van vendre l’edifici l’any passat.vendre: infinitiu; part d’un temps perifràstic.b) La nena és pacífica, però ja comença a mostrar el seu caràcter.mostrar: infinitiu; part d’una perífrasi verbal.c) L’altar romànic de la població ha estat restaurat gràcies a una subscripció popular.restaurat: participi; part d’una passiva perifràstica.estat: participi; part d’un temps compost.d) Hauran de tancar a la circulació tres carrers.tancar: infinitiu; part d’una perífrasi verbal.

4

3

2

213

e) M’hauria mort de por, jo tot sol i de nit al bosc!mort: participi; part d’un temps compost.f) Dius que no fa calor i jo estic suant la cansalada.suant: gerundi; part d’una perífrasi verbal.g) Quedaries parada, si sabessis quanta gent voldria aquesta feina!parada: participi; part d’una perífrasi verbal.

Pàgina 273

Digues quina és la forma adequada de les que tens entre parèntesis en cadascuna de les fra-ses següents:a) A l’Anna li agrada … (el treballar / treballar) als matins.A l’Anna li agrada treballar als matins.b) L’han acusat … (de no haver / no haver) auxiliat l’accidentat.L’han acusat de no haver auxiliat l’accidentat.c) … (De no haver estat / Si no arriba a ser) per vosaltres, ens perdem la funció.Si no arriba a ser per vosaltres, ens perdem la funció.d) Aquest fullet, el regalen … (en entrar / a l’entrar) al teatre.Aquest fullet, el regalen en entrar al teatre.e) El nostre equip encara té molt … (a dir / que dir) en el campionat.El nostre equip encara té molt a dir en el campionat.f) Farem la reunió al pati i … (de ploure / si plou) entrarem al garatge.Farem la reunió al pati i si plou entrarem al garatge.g) Com que no us heu defensat bé quan calia, us tocarà … (rebre / el rebre).Com que no us heu defensat bé quan calia, us tocarà el rebre.h) Diu l’advocat que no hi ha … (res a fer / res que fer) en aquest cas.Diu l’advocat que no hi ha res a fer en aquest cas.i) Crec que … (el no tenir / el fet de no tenir) feina la neguiteja molt.Crec que el fet de no tenir feina la neguiteja molt.j) Vol amagar … (el somriure / somriure) sota el bigoti, però no ho aconsegueix.Vol amagar el somriure sota el bigoti, però no ho aconsegueix.k) Hauríem perdut el tren de les vuit … (de no / si no arriba a) ser per tu.Hauríem perdut el tren de les vuit si no arriba a ser per tu.

Completa aquestes oracions amb la preposició adequada o l’expressió el fet de. Tingues encompte que en alguns casos pot ser que no calgui afegir-hi res.a) Les vendes dels comerços remunten … arribar a la primavera.Les vendes dels comerços remunten en arribar a la primavera.b) Va reaccionar amb molta serenitat … veure’s envoltada pel foc.Va reaccionar amb molta serenitat en veure’s envoltada pel foc.c) No comparis … treballar sempre de nit amb … treballar una hora més.No comparis el fet de treballar sempre de nit amb el fet de treballar una hora més.d) Si ja no hi ha res … fer, convindria … saber-ho com més aviat millor.Si ja no hi ha res a fer, convindria saber-ho com més aviat millor.e) M’agrada … preparar les postres de manera artesanal.M’agrada preparar les postres de manera artesanal.f) Si no et funciona aquesta ploma, prova … fer servir la meva.Si no et funciona aquesta ploma, prova de fer servir la meva.

6

5

214

g) … ser jove de vegades és un avantatge i de vegades, un inconvenient.El fet de ser jove de vegades és un avantatge i de vegades, un inconvenient.h) No tinc res més … dir sobre el tema i, en canvi, tu, molt … fer.No tinc res més a dir sobre el tema i, en canvi, tu, molt a fer.i) Es va trencar la cama … caure de dalt l’escenari.Es va trencar la cama en caure de dalt l’escenari.

Pàgina 274

Comprova si en les oracions següents el gerundi hi és usat correctament; en cas que sigui in-correcte, escriu l’oració de manera correcta.a) Va arribar tard a l’oficina, sent renyat personalment per la directora.Gerundi incorrecte: Va arribar tard a l’oficina i va ser renyat personalment per la directora.b) Va arribar tard a l’oficina, suant com un animal desbocat.Gerundi correcte.c) Va caure pel marge que hi ha al jardí, estripant-se tota l’americana.Gerundi incorrecte: Va caure pel marge que hi ha al jardí i es va estripar tota l’americana.d) Va caure de l’escala netejant els vidres de la sala.Gerundi correcte.e) Va participar per tercer cop en els Jocs Olímpics, obtenint per fi una medalla.Gerundi incorrecte: Va participar per tercer cop en els Jocs Olímpics i va obtenir per fi una medalla.f) Va participar per primer cop en els Jocs Olímpics, oferint un joc d’una bellesa notable.Gerundi correcte.g) Va escriure una carta a l’empresa aprofitant una estona lliure.Gerundi correcte.h) Va escriure una carta per demanar un augment de sou, no obtenint cap resposta.Gerundi incorrecte: Va escriure una carta per demanar un augment de sou i no va obtenir cap resposta.

Pàgina 275

Desplaça el CD a l’esquerra de l’oració i fes concordar el participi dels temps compostos ambel pronom feble corresponent. Per exemple: Jo no he agafat pas la moto de l’Ernest. → La motode l’Ernest, jo no l’he agafada pas.a) Han fet pintar la paret perquè hi havia taques.La paret, l’han feta pintar perquè hi havia taques.b) S’ha hagut d’acabar la paella per no fer un paperot davant els sogres.La paella, se l’ha haguda d’acabar per no fer un paperot davant els sogres.c) Per què no t’has menjat la macedònia?La macedònia, per què no te l’has menjada?d) La normativa no ha previst aquesta situació.Aquesta situació, la normativa no l’ha prevista.e) Quan hàgiu inaugurat els locals, ja els vindré a veure.Els locals, ja els vindré a veure quan els hàgiu inaugurats.f) No hem tingut més dificultats, per culpa del mal temps.De dificultats, no n’hem tingudes més, per culpa del mal temps.g) Sempre havia desitjat guanyar aquesta copa.Aquesta copa, sempre l’havia desitjada guanyar.

8

7

215

Corregeix el mal ús del participi substantivat de les oracions següents recorrent a una oraciósubstantiva de relatiu. Per exemple: Per lo vist, les companyies aèries de baix cost passen angú-nies. → Pel que es veu, les companyies aèries de baix cost passen angúnies.a) Tenint en compte l’anunciat ahir pel govern sobre l’índex de preus, haurem de fer comptes cadafinal de mes.Tenint en compte el que va anunciar ahir el govern sobre l’índex de preus, haurem de fer comptes cada fi-nal de mes.b) El més temut per part dels treballadors és la visita del director general: sempre porta males notícies.El que més temen els treballadors és la visita del director general: sempre porta males notícies.c) El tren ha entrat a l’estació deu minuts abans de l’esperat.El tren ha entrat a l’estació deu minuts abans del que s’esperava.d) Veig que ens han donat seients de les primeres files, quan el previst eren seients de la part central.Veig que ens han donat seients de les primeres files, quan el que havíem previst eren seients de la partcentral.e) T’has d’atenir escrupolosament al disposat a la normativa corresponent.T’has d’atenir escrupolosament al que disposa la normativa corresponent.

Pàgina 277

Completa aquestes frases amb la perífrasi verbal indicada entre parèntesis. Tria el temps ver-bal més adequat.a) La seva resistència física … (augmentar, progressió) al llarg dels anys.La seva resistència física ha anat augmentant al llarg dels anys.b) Quan vas trucar, ja … (anar-se’n, imminència) a dormir.Quan vas trucar, ja me n’anava a dormir.c) Els caps de setmana … (anar, habitud) a la platja.Els caps de setmana solem anar a la platja.d) L’Alba … (dirigir, culminació) l’empresa.L’Alba ha acabat dirigint l’empresa.e) Quan el moderador va parlar del seu avi, la Mònica … (plorar, inici) sorollosament.Quan el moderador va parlar del seu avi, la Mònica es va posar a plorar sorollosament.f) El Departament de Salut … (repartir, reiteració) les targetes sanitàries un cop rectificades.El Departament de Salut tornarà a repartir les targetes sanitàries un cop rectificades.g) La Fina … (argumentar, capacitat) molt bé les seves opinions.La Fina sap argumentar molt bé les seves opinions.h) Pel mal d’esquena que tinc, diria que … (ploure, imminència).Pel mal d’esquena que tinc, diria que està a punt de ploure.i) La factoria valenciana … (fabricar, interrupció) les nines parladores el mes de juny.La factoria valenciana ha deixat de fabricar les nines parladores el mes de juny.

Converteix els fragments subratllats de les frases següents en perífrasis d’obligació o de pro-babilitat, segons correspongui. Per exemple:Us veureu obligats a deixar el pis. → Haureu de deixar el pis.Al Marroc és probable que hi faci molta calor. → Al Marroc hi deu fer molta calor.a) Tens l’obligació de respondre als periodistes.Has de respondre als periodistes.b) És probable que fossin les tres quan vam arribar.Devien ser les tres quan vam arribar.

11

10

9

216

c) Ens veiem obligats a tancar el servei de fotocòpies.Hem de tancar el servei de fotocòpies.d) Probablement té mal de cap, perquè no diu res.Deu tenir mal de cap, perquè no diu res.e) L’empresa s’ha vist obligada a cedir davant les reclamacions d’un client.L’empresa ha hagut de cedir davant les reclamacions d’un client.f) És de suposar que hagin vingut més turistes.Deuen haver vingut més turistes.g) Hi ha una obligació general de guardar silenci a les biblioteques.S’ha de guardar silenci a les biblioteques.

Escriu una forma equivalent a la subratllada en cada frase. Per exemple:No s’havia de córrer tant. → No calia córrer tant.Hauríem de venir més sovint. → Caldria que vinguéssim més sovint.a) S’ha de treballar amb prudència.Cal treballar amb prudència.b) Hem d’anar-hi de pressa.Cal que hi anem de pressa.c) Primer s’haurà de fer una bona neteja.Caldrà fer una bona neteja.d) Haig de passar l’escrit en net.Cal que passi l’escrit en net.e) S’ha de lluitar amb més convicció.Cal lluitar amb més convicció.f) Hauríeu de sortir de seguida.Caldria que sortíssiu de seguida.g) Us havíeu d’estar tan quietes?Calia que estiguéssiu tan quietes?h) Van haver de tallar la circulació.Va caldre tallar la circulació.

Repassa les normes d’ús de les perífrasis verbals i valora si les expressions destacades en cur-siva en les frases següents són correctes o no. En cas que no ho siguin, escriu-les correctament.a) Van dir que el campionat de ping-pong tindria tres fases.Correcta.b) Serien les onze de la nit quan inesperadament va esclatar la caldera.Incorrecta: Devien ser les onze de la nit quan inesperadament va esclatar la caldera.c) Aquest torneig es ve celebrant a la comarca des de fa deu anys.Incorrecta: Aquest torneig s’ha anat celebrant a la comarca des de fa deu anys.d) Veig que tots els convidats vénen rient de la cerimònia.Correcta.e) Avui hem sabut que la conserge va a tenir el seu primer fill.Incorrecta: Avui hem sabut que la conserge està a punt de tenir / tindrà el seu primer fill.f) Si vaig a buscar bolets, surto molt d’hora al matí de casa.Correcta.g) Quan l’avió anava a agafar la pista d’enlairament, va rebre un senyal d’alerta.Correcta.

13

12

217

h) Hi ha qui es pensa que viu sol al món i pot fer el que vulgui.Correcta.i) Hi ha que ser més solidari.Incorrecta: Cal / S’ha de ser més solidari.j) Telefona-li abans, no vagi a ser que ja se n’hagi anat cap a la feina.Incorrecta: Telefona-li abans, no fos que ja se n’hagi anat cap a la feina.

Llegeix els parells de frases següents i digues si totes dues són correctes o bé si només n’hi hauna de correcta. En aquest cas, digues de quina es tracta. Tingues en compte els fragments su-bratllats.a) No el van poder aturar. / No van poder aturar-lo.Totes dues correctes.b) Hi ha que tenir en compte el factor econòmic. / Cal tenir en compte el factor econòmic.Correcta: Cal tenir en compte el factor econòmic.c) Cal que els usuaris dels trens de rodalia siguin més exigents. / Els usuaris dels trens de rodaliahan de ser més exigents.Totes dues correctes.d) Aquesta és la instrucció que us dono: «Tancar la porta!» / Aquesta és la instrucció que us dono:«Tanqueu la porta!»Correcta: Aquesta és la instrucció que us dono: «Tanqueu la porta!».e) Es va adormir, posant-se a roncar tot seguit. / Es va adormir i es va posar a roncar tot seguit.Correcta: Es va adormir i es va posar a roncar tot seguit.f) Buscant bolets, va trobar una masia enrunada. / Tot buscant bolets, va trobar una masia enrunada.Totes dues correctes.g) El govern no l’ha prevista mai, aquesta possibilitat. / El govern no l’ha previst mai, aquesta pos-sibilitat.Totes dues correctes.h) Hem arribat molt abans de l’esperat. / Hem arribat molt abans del que esperàvem.Correcta: Hem arribat molt abans del que esperàvem.i) Em sembla que vaig a fer medicina. / Em sembla que faré medicina.Correcta: Em sembla que faré medicina.

Tradueix al català:Solució parcialment orientativa.a) Creo que serían las diez y media, o quizás un poco menos.Em penso que devien ser dos quarts d’onze, o potser una mica menys.b) Haremos solo lo previsto, porque ya no hay nada nuevo que hacer.Només farem el que hi havia previst, perquè ja no hi ha res de nou a fer.c) De no ser por ti, nos hubiésemos quedado sin agua en la cocina.Si no arriba a ser per tu, ens hauríem quedat sense aigua a la cuina.d) Se ha comprado otra moto. ¡Se habrá vuelto loco!S’ha comprat una altra moto. Es deu haver tornat boig!e) No sé la hora de la ceremonia: igual la sabrá tu vecina.No sé l’hora de la cerimònia: potser la deu saber la teva veïna.f) No mal pienses tanto: tendrá prisa, si se ha ido de repente.No malpensis tant: deu tenir pressa i se n’ha anat de sobte.g) Este grupo de amigos venimos saliendo de excursión todos los fines de semana.Aquest grup d’amics hem estat sortint d’excursió cada cap de setmana.

15

14

218

h) Nos vamos a ir porque creo que va a llover.Ens n’anirem perquè crec que és a punt de ploure.

Els adverbis (pàgina 278)

Digues si les paraules destacades en cursiva de les frases següents tenen només la categorialèxica d’adverbi o si, a més a més, en poden tenir una altra (preposició, determinant quantifica-dor, adjectiu).Per exemple: No t’hi has fixat bé, però la millor redacció és la d’en Marc. → No t’hi has fixat bé(adverbi), però la millor (adjectiu que pot fer d’adverbi: treballar millor) redacció és la d’en Marc.a) Deixeu-ho prop de la porta, així, amb compte.Prop: adverbi que aquí fa de preposició (adverbial) ; així; adverbi.b) Els dos atletes van arribar alhora i van dir que feia massa calor.Alhora: adverbi; massa: determinant quantificador que també pot fer d’adverbi.c) Enguany hi ha hagut menys candidatures.Enguany: adverbi; menys: determinant quantificador que també pot fer d’adverbi.d) El tren ràpid de València gairebé xoca amb un altre.Ràpid: adjectiu que també pot fer d’adverbi; gairebé: adverbi.e) Ara són moda els colors clars.Ara: adverbi; clars: adjectiu que també pot fer d’adverbi.f) L’equip mai no ha tingut prou pressupost.Mai: adverbi; prou: determinant quantificador que també pot fer d’adverbi.g) Dilluns passat encara no tenia clar el meu futur.Dilluns: substantiu que aquí fa d’adverbi; encara: adverbi.

Substitueix l’adverbi acabat en -ment de cada oració per la locució adverbial adequada d’en-tre les següents: si fa no fa, a bastament, d’esma, a corre-cuita, amb penes i treballs, de fit a fit,de debò, de bon grat, fil per randa.a) Els jugadors van marxar precipitadament del terreny de joc.Els jugadors van marxar a corre-cuita del terreny de joc.b) L’armari té aproximadament un metre d’amplada.L’armari té si fa no fa un metre d’amplada.c) El testimoni va explicar detalladament l’accident a la policia.El testimoni va explicar fil per randa l’accident a la policia.d) És una iniciativa interessant realment.És una iniciativa interessant de debò.e) Si noteu que l’examinador us mira fixament, canvieu de tema.Si noteu que l’examinador us mira de fit a fit, canvieu de tema.f) Ens va solucionar el problema gustosament.Ens va solucionar el problema de bon grat.g) Molts atletes van acabar la mitja marató difícilment.Molts atletes van acabar la mitja marató amb penes i treballs.h) No en fem cas del tot: ho va dir maquinalment.No en fem cas del tot: ho va dir d’esma.i) Els proveïdors asseguren que ens faran arribar material suficientment.Els proveïdors asseguren que ens faran arribar material a bastament.

Escriu una frase amb cadascun dels adverbis i locucions adverbials següents. Si cal, consultaun diccionari.

3

2

1

219

S’escriuen amb mots separats: de pressa, a part, a penes, de seguida, de sobte, en vaS’escriuen com un únic mot: alhora, almenys, aleshores, daltabaix, enguany, debades, gairebé, so-bretot, pertot, endavantSolució orientativa:Sortiu de pressa.Sempre dina a part.A penes ens parlem.De seguida vinc.Ha marxat de sobteEs defensava en va.Han arribat alhora.Almenys paga el deute.Aleshores el món era molt senzill.Va caure daltabaix.Enguany no hem tingut sort.Hem treballat debades.Gairebé no queda aigua.Sobretot no us rendiu.Hi ha fang pertot.Anirem endavant.

Pàgina 279

Identifica els adverbis i les locucions adverbials de les oracions següents i determina si modi-fiquen un adjectiu, un verb, un altre adverbi o una oració.Per exemple: Potser estava molt cansat i per això caminava tan lentament.potser: modifica l’oració estava molt cansat;molt: modifica l’adjectiu cansat;tan: modifica l’adverbi lentament.a) El nàufrag va estar fent senyals inútilment gairebé durant dues hores.Malauradament, els serveis de rescat arribaren massa tard.inútilment (modifica el verb «fent senyals»); gairebé (modifica el SAdv «durant dues hores»); malaurada-ment (modifica tota la seva oració).b) Contemplava atentament la roba de l’exposició i es va adonar que hi havia unes estovalles cu-riosament brodades.Atentament (modifica el verb «contemplava»); curiosament (modifica l’adjectiu «brodades»!).c) Certament cridava ben fort perquè llancessin la pilota més lluny, però es veu que no va cridarprou, perquè amb prou feines el van sentir.Certament (modifica tota la seva oració); ben (modifica l’adjectiu «fort»); més (modifica l’adverbi «lluny»);prou (modifica el verb «va cridar»), amb prou feines (modifica el verb «van sentir»).

Substitueix les indicacions donades entre parèntesis pels adverbis següents (modificadors del’oració a la qual s’adjunten o adverbi amb valor de connector): sincerament, altrament, sortosa-ment, legalment, probablement.a) (L’actitud envers el receptor amb què el parlant presenta aquest enunciat), aquesta tallada decabells no t’està gens bé.Sincerament, aquesta tallada de cabells no t’està gens bé.

5

4

220

b) (L’avaluació del parlant que fa del fet expressat en aquest enunciat), tots els passatgers de l’au-tocar accidentat estan sans i estalvis.Sortosament, tots els passatgers de l’autocar accidentat estan sans i estalvis.c) (La modalitat o el grau de certesa que el parlant assigna a aquest enunciat), les entrades per ala final de la Lliga de Campions s’exhauriran en pocs dies.Probablement, les entrades per a la final de la Lliga de Campions s’exhauriran en pocs dies.d) (El punt de vista amb què ha de ser considerat aquest enunciat), la rescissió d’un contracte potocasionar perjudicis a un dels contractants.Legalment, la rescissió d’un contracte pot ocasionar perjudicis a un dels contractants.e) Preparem bé l’excursió: (si no és d’aquesta manera), podem tenir un ensurt quan arribem a la neu.Preparem bé l’excursió: altrament, podem tenir un ensurt quan arribem a la neu.

Pàgina 280

Forma adverbis de mode afegint el sufix -ment als adjectius següents: càndid, constant, con-tinu, digne, gran, comú, cortès, elegant, pobre, lliure, genuí.Càndidament, constantment, contínuament, dignament, granment, comunament, cortesament, elegant-ment, pobrament, lliurement, genuïnament.

Localitza i modifica l’oració que compleix cada una de les condicions següents: hi falta unacoma; hi falten dues comes; s’hi pot suprimir una terminació -ment; hi falta una terminació-ment; falta un accent a l’adverbi; falta una dièresi a l’adverbi.a) Aquesta avaria tècnicament s’anomena obstrucció.Hi falten dues comes: Aquesta avaria, tècnicament, s’anomena obstrucció.b) Cap a mitja tarda, l’enllumenat es revifà tenuement.Falta un accent a l’adverbi: Cap a mitja tarda, l’enllumenat es revifà tènuement.c) La direcció de l’empresa ha exposat clarament i detalladament els motius del tancament pa-tronal.S’hi pot suprimir una terminació –ment: La direcció de l’empresa ha exposat clarament i detallada els mo-tius del tancament patronal.d) Lamentablement s’han suspès els actes esportius de la festa major.Hi falta una coma: Lamentablement, s’han suspès els actes esportius de la festa major.e) Els candidats es van trobar fortuitament al teatre.Falta una dièresi a l’adverbi: Els candidats es van trobar fortuïtament al teatre.f) Sortiu del local ordenada i pacíficament per la porta d’emergència.Hi falta una terminació –ment: Sortiu del local ordenadament i pacíficament per la porta d’emergència.

Pàgina 281

Substitueix el sintagma subratllat de les oracions següents per l’adverbi o la locució adverbialde temps o de lloc adequats dels quadres del capdamunt de la pàgina 281:a) Treu el cap més cap a la banda de fora i veuràs bé què fan els veïns.Treu el cap més enfora i veuràs bé què fan els veïns.b) Amb l’escola anem bastants vegades al teatre.Amb l’escola anem sovint al teatre.c) Aquest any no crec que tinguem el mateix èxit que l’any passat.Enguany no crec que tinguem el mateix èxit que l’any passat.d) Si no sortim a primera hora del matí, no tindrem temps de fer la ruta.Si no sortim a trenc d’alba, no tindrem temps de fer la ruta.

8

7

6

221

e) La policia no ha trobat a cap lloc indicis fiables de l’autoria del robatori.La policia no ha trobat enlloc indicis fiables de l’autoria del robatori.f) L’autobús primer fa la ruta en direcció de baix a dalt i després, de dalt a baix.L’autobús primer fa la ruta amunt i després, avall.g) Volen molt per sobre de terra.Volen molt amunt.h) Es va congregar una multitud al voltant.Es va congregar una multitud a l’entorn.i) Avui s’ha sabut que dos dies abans que avui el servei meteorològic havia alertat de la tempesta.Avui s’ha sabut que abans-d’ahir el servei meteorològic havia alertat de la tempesta.j) Per participar en l’esprint final, quan encara quedava un quilòmetre, es va situar al davantde tot.Per participar en l’esprint final, quan encara quedava un quilòmetre, es va situar al capdavant.

Escriu per a cada parell de mots següents (en alguns casos són adverbis) dues frases en quès’apreciï clarament el seu significat diferenciat:Solució orientativa.a) alhora / a l’horaTots dos partits han començat alhora per no perjudicar ningú.El partit no ha començat a l’hora a causa d’una avaria.b) pertot / per totHe trobat molta misèria pertot.He trobat molta misèria per tot el país.c) avall / baixHas d’anar avall durant un quilòmetre.Viu a baix perquè no vol pujar escales.d) fora / enforaM’han deixat fora sense voler.Estira enfora i sortirà el clau.e) aleshores / a les horesVaig esperar que entrés ella i aleshores la vaig espantar.A les hores de dinar i sopar no mirem la televisió.f) enlloc / en llocNo havia vist enlloc uns ous tan grossos com aquests.Menjarem ous en lloc de pernil.

Pàgina 282

Completa aquestes oracions amb els adverbis tan, tant, quan o quant:a) No aneu … de pressa per la carretera.No aneu tan de pressa per la carretera.b) … de bo vingueu a viure al nostre barri.Tant de bo vingueu a viure al nostre barri.c) … val aquesta camisa de quadres?Quant val aquesta camisa de quadres?d) No sabem … comencen les classes de ioga.No sabem quan comencen les classes de ioga.

10

9

222

e) … al teu cas, encara no hem començat a treballar-hi.Quant al teu cas, encara no hem començat a treballar-hi.f) No hi havia hagut mai un edifici … lleig a l’avinguda.No hi havia hagut mai un edifici tan lleig a l’avinguda.g) I …, que es pot entrar a visitar les ruïnes!I tant, que es pot entrar a visitar les ruïnes!h) … tothom haurà marxat, farem neteja general.Quan tothom haurà marxat, farem neteja general.i) … de temps trigarem a arribar al cim del Pedraforca?Quant de temps trigarem a arribar al cim del Pedraforca?j) … a les teves reclamacions, ja en parlarem més tard.Quant a les teves reclamacions, ja en parlarem més tard.k) Té un caràcter molt voluble: … aviat plora com riu.Té un caràcter molt voluble: tan aviat plora com riu.l) Ara ja … se val el que diguis.Ara ja tant se val el que diguis.m) Són dues persones molt amables: … l’un com l’altre t’atendran bé.Són dues persones molt amables: tant l’un com l’altre t’atendran bé.n) Aquest ordinador no és … car com el primer que hem vist.Aquest ordinador no és tan car com el primer que hem vist.

Digues si les oracions següents tenen valor positiu o negatiu:a) Mai no he estat a Eivissa.Negatiu.b) No penso anar mai més a casa seva.Negatiu.c) Si mai tens un problema, compta amb mi.Positiu: si alguna vegada tens un problema…d) Heu vist enlloc les meves claus?Positiu: heu vist en algun lloc…e) No m’entusiasma gens, això de ser encarregada del magatzem.Negatiu.f) Si teniu res a dir, feu-ho ara mateix.Positiu: si teniu alguna cosa a dir…g) Hi ha ningú que gosi dir-li la veritat?Positiu: hi ha algú que gosi…h) Tu tampoc no has acabat el treball?Negatiu.i) Pregunta si els queda gaire estona per sortir.Positiu: pregunta si els queda molta estona…j) Has sabut res més d’en Jordi?Positiu: has sabut alguna cosa més…k) No sé si mai ho arreglarem.Positiu: no sé si alguna vegada ho arreglarem.

11

223

Pàgina 283

Afegeix en aquestes oracions no o pas en el lloc adequat, de manera que no canviï el significat dela frase. Tingues en compte que hi ha quatre oracions que admeten no i quatre més que admeten pas.a) Ningú ha reclamat la bossa de pell que van trobar abans-d’ahir a la sala.Ningú no ha reclamat la bossa de pell que van trobar abans-d’ahir a la sala.b) M’agrada més la teva cançó que no la del concursant anterior.M’agrada més la teva cançó que no pas la del concursant anterior.c) Que si he tret bones notes? No en matemàtiques.Que si he tret bones notes? No pas en matemàtiques.d) Creia que aquest cop seria la nostra oportunitat, però tampoc ha estat possible.Creia que aquest cop seria la nostra oportunitat, però tampoc no ha estat possible.e) T’asseguro que res impedirà de tirar endavant la nostra iniciativa.T’asseguro que res no impedirà de tirar endavant la nostra iniciativa.f) Doneu per segur que mai hi ha hagut tantes esperances dipositades en vosaltres.Doneu per segur que mai no hi ha hagut tantes esperances dipositades en vosaltres.g) No heu vist a la taula del despatx les meves ulleres de llegir?No heu vist pas a la taula del despatx les meves ulleres de llegir?h) No toqueu aquests bolets, que no són comestibles.No toqueu pas aquests bolets, que no són comestibles.

Digues en quines de les oracions següents la partícula no és obligatòria i en quines és nomésopcional.a) És més generosa que no pas la seva cosina.Obligatòria.b) El no-res és un concepte filosòfic.Obligatòria.c) Vam estar-nos desperts fins que no van arribar tots.Opcional.d) Temo que no arribi de sobte l’amo i ens faci fora.Opcional.e) Temo que el metge no hi arribarà a temps.Obligatòria.f) Recull la roba de l’estenedor abans que no plogui.Opcional.g) Enlloc no s’han trobat rovellons tan gustosos com aquí.Opcional.h) S’indigna per no res: ja t’hi acostumaràs.Opcional.i) És millor anar-hi que no quedar-se a casa.Opcional.j) Mai no tindràs una oportunitat com aquesta.Opcional.k) No trobo enlloc les meves claus.Obligatòria.

13

12

224

Pàgina 284

Completa aquestes oracions amb els adverbis cultes del quadre de la pàgina 283, de maneraque no se’n repeteixi cap.a) … anem al xalet per fer-ne el manteniment.Ara i adés anem al xalet per fer-ne el manteniment.b) Les dades que … heu llegit són molt importants.Les dades que suara /adés heu llegit són molt importants.c) Aquest cop tothom el va criticar, … la seva millor amiga.Aquest cop tothom el va criticar, àdhuc la seva millor amiga.d) Diu el refrany: «Qui de Déu fuig, … corre».Diu el refrany: «Qui de Déu fuig, tothora corre».e) D’un temps … han augmentat les denúncies per sorolls gratuïts.D’un temps ençà han augmentat les denúncies per sorolls gratuïts.f) La pizza abans era una menja estrictament italiana, però ara s’ha escampat …La pizza abans era una menja estrictament italiana, però ara s’ha escampat arreu / pertot/ pertot arreu.g) La situació política no és gens amable; … farem la declaració.La situació política no és gens amable; nogensmenys / tanmateix farem la declaració.h) Aquella unitat de l’exèrcit resistí …, perquè poc després els comandaments es rendiren.Aquella unitat de l’exèrcit resistí debades, perquè poc després els comandaments es rendiren.i) Pel seu caràcter, … que vagi es fa notar.Pel seu caràcter, onsevulla que vagi es fa notar.j) Li tocà fer arribar a la família … la felicitació pel natalici i el condol per la pèrdua recent.Li tocà fer arribar a la família ensems la felicitació pel natalici i el condol per la pèrdua recent.k) … ha vingut: sempre es fa pregar.Tanmateix ha vingut: sempre es fa pregar.

Identifica les locucions adverbials d’aquestes oracions i digues si són de mode, de lloc, detemps o de quantitat.a) Ha de prendre’n dues cullerades en dejú.En dejú: mode.b) Volem sortir ben d’hora; si pot ser, a trenc d’alba.D’hora, a trenc d’alba: tempsc) Vine, que ens divertirem d’allò més.D’allò més: quantitat.d) De tant en tant se senten uns sorolls estranys.De tant en tant: tempse) Es nota que ha fet el treball a corre-cuita.A corre-cuita: modef) S’han comprat una casa als afores.Als afores: lloc.g) No m’hi veig gens ni mica; camino a les palpentes.Gens ni mica: quantitat.h) Al cap de poc van aparèixer les joies robades.Al cap de poc: temps.i) M’he fet mal de debò.De debò: mode.

15

14

225

j) A l’estadi hi havia si fa no fa vint mil espectadors.Si fa no fa: quantitat.k) L’avantguarda és el cos de l’exèrcit que va al capdavant.Al capdavant: lloc.

Troba una expressió sinònima per a cadascuna d’aquestes locucions adverbials: a cau d’orella,ara com ara, a contracor, a bastament, a tort i a dret, a ulls clucs, d’antuvi, de bat a bat, de bellnou, de biaix, fil per randa, frec a frec, si més no, de gom a gom, d’esma, de soca-rel, de valent.Solució orientativa:a cau d’orella: a l’orella i en veu baixa; ara com ara: en les circumstàncies presents; a contracor: sensetenir-ne ganes; a bastament: en quantitat suficient; a tort i a dret: amb raó o sense, indiscriminadament;a ulls clucs = amb els ulls tancats, sense fixar-s’hi; d’antuvi = abans que qualsevol altra cosa; de bat abat: del tot (obert); de bell nou: per segona vegada; de biaix: obliquament; fil per randa: de manera de-tallada; frec a frec: gairebé tocant; si més no: almenys; de gom a gom: del tot (ple); d’esma: maquinal-ment, sense reflexió; de soca-rel: completament, del tot; de valent: fermament, intensament.

Tria l’opció correcta donada entre parèntesis:a) No m’agrada … (res / gens) planxar.No m’agrada gens planxar.b) Si aneu … (tan / tant) a poc a poc, no arribareu mai.Si aneu tan a poc a poc, no arribareu mai.c) Aquesta pel·lícula no ha tingut … (gaire / massa) èxit al nostre país.Aquesta pel·lícula no ha tingut gaire èxit al nostre país.d) Ho has entès … (mal / malament): tens només deu dies de vacances.Ho has entès malament: tens només deu dies de vacances.e) Aquest vestit està … (malament / mal) acabat: fixa’t en les vores.Aquest vestit està mal acabat: fixa’t en les vores.f) Tanquem fins al dia 3 … (inclusiu / inclusivament)Tanquem fins al dia 3 inclusivament.g) Ho han confirmat … (tant / tan) el conserge com el vigilant de seguretat.Ho han confirmat tant el conserge com el vigilant de seguretat.h) Han abandonat la cursa … (gaire bé / gairebé) la meitat dels participants.Han abandonat la cursa gairebé la meitat dels participants.i) T’has mostrat més … (bé / aviat) nerviosa, dalt de l’escenari.T’has mostrat més aviat nerviosa, dalt de l’escenari.j) Si parleu tots … (a l’hora / alhora), no podrem continuar el debat.Si parleu tots alhora, no podrem continuar el debat.k) No sabem … (quan / quant) tardaran a construir el pont.No sabem quant tardaran a construir el pont.l) Encara … (pot ser / potser) que vingui a viure amb vosaltres.Encara pot ser que vingui a viure amb vosaltres.m) Estic … (ben / bé) informat de tot el que et dic: pots estar-ne segura.Estic ben informat de tot el que et dic: pots estar-ne segura.

Completa les oracions següents per tal que hi figuri correctament la locució adverbial.a) Quan sàpigues ben … l’hora de sortida, me la dius.Quan sàpigues ben bé l’hora de sortida, me la dius.b) No és ros, dona! És … aviat morè.No és ros, dona! És més aviat morè.

18

17

16

226

c) Truca’m quan arribis, si més … per dir-me si heu trobat l’hotel.Truca’m quan arribis, si més no per dir-me si heu trobat l’hotel.d) Han descobert unes restes romanes interessants … debò.Han descobert unes restes romanes interessants de debò.e) Es van barallar de valent, però …endemà ningú no se’n recordava.Es van barallar de valent, però l’endemà ningú no se’n recordava.f) Farem la presentació dels nous socis i … seguit començarem l’assemblea.Farem la presentació dels nous socis i tot seguit començarem l’assemblea.g) No convé fer-ho ni … sobte ni … pressa.No convé fer-ho ni de sobte ni de pressa.h) La representació ens va agradar d’allò …La representació ens va agradar d’allò més.i) Aneu-hi mudats o … vegada us prendran per intrusos.Aneu-hi mudats o tal vegada us prendran per intrusos.

Pàgina 285

Completa aquestes frases amb la locució adverbial corresponent de la llista següent: amb proufeines, de bat a bat, sense solta ni volta, a entrada de fosc, al capdavall, als afores, més aviat, aulls clucs, amb un no res, si més no.a) Va deixar les portes obertes …Va deixar les portes obertes de bat a bat.b) És el rei de la cuina; … et prepara un allioli insuperable.És el rei de la cuina; amb un no res et prepara un allioli insuperable.c) … el bosc adquireix un aspecte sinistre.A entrada de fosc el bosc adquireix un aspecte sinistre.d) Jo m’apuntaria … a fer un creuer per la Mediterrània.Jo m’apuntaria a ulls clucs a fer un creuer per la Mediterrània.e) La proposta que heu fet és … una ordre, no trobeu?La proposta que heu fet és més aviat una ordre, no trobeu?f) Li hem enviat una carta, … per donar-li ànims davant la desgràcia.Li hem enviat una carta, si més no per donar-li ànims davant la desgràcia.g) Trobo que l’Enric parla … d’un tema molt delicat.Trobo que l’Enric parla sense solta ni volta d’un tema molt delicat.h) Al centre de la ciutat hi ha molta activitat, però … hi ha molta més tranquil·litat.Al centre de la ciutat hi ha molta activitat, però als afores hi ha molta més tranquil·litat.i) No pateixis per ella, perquè, …, té la vida assegurada.No pateixis per ella, perquè, al capdavall, té la vida assegurada.j) Li han encarregat un informe urgentíssim i … n’ha fet la introducció.Li han encarregat un informe urgentíssim i amb prou feines n’ha fet la introducció.

Les preposicions (pàgina 285)

Completa aquestes oracions amb les preposicions a, en, de, per, els pronoms en i em, el verbauxiliar haver (ha / hem) i l’article personal en, segons correspongui. Tingues en compte que encada oració hi apareix una única preposició.a) La comitiva oficial ja … arribat … palau.La comitiva oficial ja ha arribat a palau.

1

19

227

b) Vam veure … Jaume … un restaurant japonès.Vam veure en Jaume en un restaurant japonès.c) Una vegada més ens … oblidat … portar el teu paraigua.Una vegada més ens hem oblidat de portar el teu paraigua.d) El tren directe ja … passat … aquí.El tren directe ja ha passat per aquí.e) La Mireia … plegat: ja … portem set, … desercions.La Mireia ha plegat: ja en portem set, de desercions.f) No … puc creure que hi hagi gent satisfeta … fer mal.No em puc creure que hi hagi gent satisfeta de fer mal.g) El nen … estripat el llibre i l’… deixat … la paperera.El nen ha estripat el llibre i l’ha deixat a la paperera.h) Nosaltres no … fet mai nosa … ningú.Nosaltres no hem fet mai nosa a ningú.

Identifica, en cada frase de l’activitat anterior, el SPrep i digues quina funció fa dins de l’oració.a) a palau (CC lloc o bé CRV); b) en un restaurant japonès (CC lloc); c) de portar el teu paraigua (CRV); d)per aquí (CC lloc); e) de desercions (tematització del CD indefinit); f) de fer mal (CAdj); g) a la paperera (CClloc); h) a ningú (CI).

Identifica la locució prepositiva que apareix en cadascuna de les oracions següents i subratllael SPrep que encapçala. Per exemple: Hem deixat les claus damunt de la taula. → Hem deixat lesclaus damunt de la taula.a) El concert s’ha suspès per culpa de la pluja.per culpa de la pluja.b) El vostre equip va de dret a segona divisió.de dret a segona divisió.c) Les estalactites s’han format al llarg dels segles.al llarg dels segles.d) Heu de fer arribar les vostres queixes a través de la tutora.a través de la tutora.e) L’empresa ha reconegut l’error per mitjà d’un comunicat de premsa.per mitjà d’un comunicat de premsa.f) Es va marejar enmig de la manifestació.enmig de la manifestació.

Pàgina 286

Identifica el SPrep que apareix en cadascuna de les oracions, marca-hi la preposició (totes sóndiferents) i classifica el complement (hi ha dos SN, dos adverbis, dues oracions i dos pronoms).a) Encara que no vulguis, vindré amb tu.amb tu: pronom.b) La calaixera no passarà pas per la porta.per la porta: SN.c) Marxaré sense que ho noti ningú.sense que ho noti ningú: oració.d) El nostre equip ara aspira a guanyar el campionat.a guanyar el campionat: oració.

4

3

2

228

e) Des d’aquí la vista és esplèndida.des d’aquí; adverbi pronominal.f) Calia fer-ho entre tots, però només vam treballar tres.entre tots: pronom.g) Sé que t’has manifestat contra la meva posició.contra la meva posició: SN.h) Diuen que hi ha seients lliures cap allà.cap allà: adverbi pronominal.

Identifica les preposicions que apareixen en les frases següents i classifica-les d’acord amb elquadre de la pàgina 286. Per exemple: El seguici fúnebre va quedar fora de la nostra vista durantmitja hora. → fora de: adverbi emprat com a preposició; durant: mot emprat com a preposició.a) Després va reaparèixer serpentejant per les senderes de la muntanya.Després va reaparèixer serpentejant per (preposició feble) les senderes de (preposició feble) la muntanya.b) La tribu es va aturar al punt precís preparat per a l’enterrament.La tribu es va aturar al (a preposició feble + el) punt precís preparat per a (preposició feble composta) l’en-terrament.c) Un indígena corrent solament hauria tingut com a sepultura un forat.Un indígena corrent solament hauria tingut com a (locució emprada com a preposició) sepultura un forat.d) Van cobrir els cossos de terra i d’herbes després de molts planys.Van cobrir els cossos de (preposició feble) terra i d’(preposició feble) herbes després de (adverbi empratcom a preposició) molts planys.e) Contemplàvem aquella cerimònia des de lluny per mitjà d’uns binocles.Contemplàvem aquella cerimònia des de (preposició forta composta) lluny per mitjà d’(locució prepositi-va) uns binocles.f) Des d’avui s’ha suspès el servei de rodalies, segons acaben de dir a la ràdio.Des d’ (preposició forta composta) avui s’ha suspès el servei de (preposició feble) rodalies, segons acabende (preposició feble) dir a (preposició feble) la ràdio.g) En lloc de fer-nos costat, estàs tot el dia parlant contra el nostre grup.En lloc de (locució prepositiva) fer-nos costat, estàs tot el dia parlant contra (preposició forta) el nostregrup.

Pàgina 288

Completa aquestes oracions amb les preposicions a, en i amb, segons correspongui. Fes les con-traccions necessàries.a) Passarem la nit … Sort.Passarem la nit a Sort.b) Dormirem … un hostal.Dormirem en un hostal.c) Arribarem … el vespre.Arribarem al vespre.d) L’endemà pujarem … el port de la Bonaigua … bicicleta.L’endemà pujarem al port de la Bonaigua amb bicicleta.e) Ens ho prendrem … calma.Ens ho prendrem amb calma.f) Ho acabarem … dues hores.Ho acabarem en dues hores.

6

5

229

g) El sol pica fort … muntanya.El sol pica fort a muntanya.h) … alguns pobles de muntanya hi ha moltes cases deshabitades; … aquell poble només hi viu unafamília.En alguns pobles de muntanya hi ha moltes cases deshabitades; en aquell poble només hi viu una família.i) Aquests pobles s’omplen de gent … l’estiu.Aquests pobles s’omplen de gent a l’estiu.j) Aquí … escola també s’ensenya a llegir i a escriure … aranès.Aquí a escola també s’ensenya a llegir i a escriure en aranès.k) … les societats rurals es conserven antigues tradicions.En les societats rurals es conserven antigues tradicions.l) Un altre dia farem una excursió … jeep.Un altre dia farem una excursió amb jeep.

Completa aquestes oracions amb la combinació de preposició més article o només amb pre-posició, segons correspongui. Esbrina abans si els topònims que hi apareixen duen article o no.a) Ens hem banyat en una platja … Hospitalet de l’Infant.Ens hem banyat en una platja de l’Hospitalet de l’Infant.b) Tenim un apartament … Ametlla de Mar i hi anem sovint.Tenim un apartament a l’Ametlla de Mar i hi anem sovint.c) Quins són els països fronterers … Lituània?Quins són els països fronterers amb Lituània?d) El rei … Marroc és membre de la dinastia alauita.El rei del Marroc és membre de la dinastia alauita.e) La capital de la comarca … Osona és Vic.La capital de la comarca d’Osona és Vic.f) M’han dit que … Anoia l’empremta de la guerra civil és molt important.M’han dit que a l’Anoia l’empremta de la guerra civil és molt important.g) Els vins … Empordà tenen una fama merescuda.Els vins de l’Empordà tenen una fama merescuda.h) Les cases de turisme rural … Bages són molt sol·licitades.Les cases de turisme rural del Bages són molt sol·licitades.

Completa aquestes frases, que contenen expressions temporals, amb la preposició correspo-nent. Tingues en compte que en alguns casos pot ser que no calgui afegir-ne cap i que en d’altrescalgui fer la contracció.a) Vaig néixer … el 1972, concretament … la primavera.Vaig néixer el 1972, concretament a la primavera.b) … la tarda acostumo a llegir i … el diumenge, a fer esport.A la tarda acostumo a llegir i el diumenge, a fer esport.c) … l’any passat vaig fer les vacances … el maig.L’any passat vaig fer les vacances al maig.d) Malgrat que som … segle XXI, en molts aspectes sembla que encara siguem … segle XX.Malgrat que som al segle XXI, en molts aspectes sembla que encara siguem al segle XX.e) Em llevo cada dia … les set en punt, però … el mes que ve ho hauré de fer … les sis.Em llevo cada dia a les set en punt, però el mes que ve ho hauré de fer a les sis.f) … l’estiu, per dinar em faig una amanida … dos minuts.A l’estiu, per dinar em faig una amanida en dos minuts.

8

7

230

g) … Nadal moltes famílies es troben per dinar plegats.Per Nadal moltes famílies es troben per dinar plegats.h) Els experts diuen que … el matí els alumnes estan més atents.Els experts diuen que al matí els alumnes estan més atents.

Escriu l’article, si cal, davant el nom dels dies de la setmana en les frases següents:a) Ahir, que era … dilluns, em van donar dos dies per pagar l’impost. Així, doncs, … dimecres ani-ré al banc.Ahir, que era dilluns, em van donar dos dies per pagar l’impost. Així, doncs, dimecres aniré al banc.b) … diumenge, com que tinc més temps, faig esport; i … dilluns, anglès.El diumenge, com que tinc més temps, faig esport; i el dilluns, anglès.c) Sens dubte, … dilluns va ser un dia funest per a tots: dos accidents i un atracament.Sens dubte, dilluns va ser un dia funest per a tots: dos accidents i un atracament.d) … dissabte és festiu per a molta gent, però és hàbil des del punt de vista legal.El dissabte és festiu per a molta gent, però és hàbil des del punt de vista legal.e) M’han dit que … dijous no vas anar a classe: què et passava?M’han dit que dijous no vas anar a classe: què et passava?

Pàgina 289

A cadascuna de les oracions següents els falta una preposició a. Indica on ha d’anar i, si és elcas, fes la contracció corresponent amb l’article.a) El soroll molesta molt més els veïns que mi.El soroll molesta molt més els veïns que a mi.b) El projecte afecta molt el veïnat de la plaça Major i això no agradarà el poble.El projecte afecta molt el veïnat de la plaça Major i això no agradarà al poble.c) El discurs va emocionar tant l’audiència que el ponent es veié obligat parlar de nou.El discurs va emocionar tant l’audiència que el ponent es veié obligat a parlar de nou.d) El rebombori va afectar molt la Remei, la persona que conec qui més irrita el soroll.El rebombori va afectar molt la Remei, la persona que conec a qui més irrita el soroll.e) Han eliminat la número u del torneig, però tu no t’eliminaran, ja ho veuràs.Han eliminat la número u del torneig, però a tu no t’eliminaran, ja ho veuràs.f) El ciclista va ferir el vianant i de seguida va telefonar un metge.El ciclista va ferir el vianant i de seguida va telefonar a un metge.g) Va fer falta el porter i encara va insultar l’àrbitre.Va fer falta al porter i encara va insultar l’àrbitre.

Afegeix la preposició de (o d’) allà on calgui en les frases següents:a) El vi blanc s’ha acabat, però encara en queda negre.El vi blanc s’ha acabat, però encara en queda de negre.b) Diaris, com tot, n’hi ha bons i dolents.De diaris, com tot, n’hi ha de bons i de dolents.c) Van fer obres i van aprofitar-ho per canviar la cuina de gas per una altra elèctrica.Van fer obres i van aprofitar-ho per canviar la cuina de gas per una altra d’elèctrica.d) En vols més, fruita?En vols més, de fruita?e) Havia contestat tres preguntes bé i dues malament.Havia contestat tres preguntes bé i dues de malament.

11

10

9

231

f) Cantar, jo no en sé.De cantar, jo no en sé.g) Si els pantalons estrets no t’agraden, compra-te’n uns altres més amples.Si els pantalons estrets no t’agraden, compra-te’n uns altres de més amples.h) No hi va gaire, ràpid.No hi va gaire, de ràpid.i) Que n’arriba a ser, complicat!Que n’arriba a ser, de complicat!j) En diu moltes, mentides.En diu moltes, de mentides.

Pàgina 290

Completa les oracions següents amb les preposicions per o per a. Fes les contraccions neces-sàries.a) … Nadal cada ovella al seu corral.Per Nadal cada ovella al seu corral.b) Cal comprar pinso … el bestiar.Cal comprar pinso per al bestiar.c) … el juliol ha fet més calor que … l’agost.Pel juliol ha fet més calor que per l’agost.d) És un bon remei … el mal de panxa.És un bon remei per al mal de panxa.e) Estalvia … comprar-se un ordinador.Estalvia per comprar-se un ordinador.f) Això no serveix … res.Això no serveix per a res.g) Haurem de posar un espantall a l’hort … espantar els moixons.Haurem de posar un espantall a l’hort per espantar els moixons.h) Gràcies … haver vingut.Gràcies per haver vingut.i) Hi ha una carta … el teu germà.Hi ha una carta per al teu germà.j) El telescopi serveix … observar els astres.El telescopi serveix per (a) observar els astres.k) Compraré un parany … els ratolins.Compraré un parany per als ratolins.l) Guarda els dolços … després, … quan vinguin els convidats.Guarda els dolços per (a) després, per (a) quan vinguin els convidats.

Completa aquestes oracions amb les preposicions fins (a), des de, cap (a), amb la contracció il’apostrofació de l’article quan calgui.a) Em va acompanyar … entrada de l’estació i allà es va acomiadar.Em va acompanyar fins a l’entrada de l’estació i allà es va acomiadar.b) El període d’inscripció dura … avui … dia 25.El període d’inscripció dura des d’avui fins al dia 25.c) Ja no hi ha seients lliures … aquesta banda de la platea.Ja no hi ha seients lliures cap aquesta banda de la platea.

13

12

232

d) La nena no va deixar de plorar … que no li van tornar la joguina.La nena no va deixar de plorar fins que no li van tornar la joguina.e) Jo diria que el carrer Nou és … allà, més o menys a tres-cents metres.Jo diria que el carrer Nou és cap allà, més o menys a tres-cents metres.f) L’exposició sobre la guerra civil es pot visitar … aquest cap de setmana inclòs.L’exposició sobre la guerra civil es pot visitar fins aquest cap de setmana inclòs.g) Aquell eixelebrat es dirigia cegament … abisme i tots estàvem esgarrifats.Aquell eixelebrat es dirigia cegament cap a l’abisme i tots estàvem esgarrifats.h) Seguirem tota la costa, … Empordà … Ebre.Seguirem tota la costa, des de l’Empordà fins a l’Ebre.i) Teniu vint-i-quatre hores per reflexionar, o sigui, que … demà!Teniu vint-i-quatre hores per reflexionar, o sigui, que fins demà!j) Ningú no ha parlat … l’arribada del nou cap. … els més reticents han callat.Ningú no ha parlat des de l’arribada del nou cap. Fins els més reticents han callat.k) L’accident va ser … vespre, segurament entre les set i les vuit.L’accident va ser cap al vespre, segurament entre les set i les vuit.

Pàgina 291

Substitueix els fragments destacats en cursiva en les oracions següents per les preposicionstòniques vers, devers, envers, com, sota, damunt i sobre i per la preposició composta com a, se-gons correspongui, sense repetir-ne cap.a) Fugiren en direcció a la frontera.Fugiren vers la frontera.b) Accepti aquesta condecoració en tant que és mostra de la nostra gratitud amb relació a la sevatasca cívica.Accepti aquesta condecoració com a mostra de la nostra gratitud envers la seva tasca cívica.c) Va reparar la paret del pati dominat per l’atenta mirada del tutor.Va reparar la paret del pati sota l’atenta mirada del tutor.d) Li han encarregat una conferència inaugural que tracti de la globalització econòmica.Li han encarregat una conferència inaugural sobre la globalització econòmica.e) La vida de l’Andreu és una desgràcia apilada a l’altra.La vida de l’Andreu és una desgràcia damunt l’altra.f) Van caure pedres igual que el puny.Van caure pedres com el puny.g) La catedral fou acabada de construir pels voltants del 1500.La catedral fou acabada de construir devers el 1500.

Substitueix els fragments destacats en cursiva en aquestes oracions per una expressió equiva-lent que contingui alguna de les locucions prepositives següents: a causa de, a mitjan, arran, d’en-çà. Tingues en compte que cada locució apareix dues vegades.a) Des d’aquella discussió, les coses han millorat força.D’ençà d’aquella discussió, les coses han millorat força.b) El congrés anual s’ha ajornat per culpa de la mala organització prèvia.El congrés anual s’ha ajornat a causa de la mala organització prèvia.c) L’empresa fa els pagaments al voltant del quinze de cada mes.L’empresa fa els pagaments a mitjan mes.

15

14

233

d) Els treballadors es van manifestar pel carrer com a conseqüència del tancament de l’empresa.Els treballadors es van manifestar pel carrer arran del tancament de l’empresa.e) He faltat a la feina una setmana per raó d’una gastroenteritis fulminant.He faltat a la feina una setmana a causa d’una gastroenteritis fulminant.f) L’helicòpter va passar volant gairebé tocant el gratacel.L’helicòpter va passar volant arran del gratacel.g) A partir del riu cap aquí, tots els terrenys són comunals.Del riu ençà, tots els terrenys són comunals.h) Cap al 1850, Barcelona va començar a despuntar com la gran capital de la Mediterrània occi-dental.A mitjan segle XIX, Barcelona va començar a despuntar com la gran capital de la Mediterrània occi-dental.

Pàgina 292

Digues per a cada una de les paraules següents en quina oració se’n fa un ús correcte i en qui-na no. Després, corregeix la frase incorrecta.degut aa) Han suspès el concert inaugural degut a la pluja.b) L’esvoranc degut al despreniment de terres és impressionant.Incorrecta: Han suspès el concert a causa de la pluja.Correcta: L’esvoranc degut al despreniment de terres és impressionant.baixc) No penso cedir a les seves pretensions baix cap concepte.d) A baix els traïdors i els còmplices!Incorrecta: No penso cedir a les seves pretensions sota cap concepte.Correcta: A baix els traïdors i els còmplices!come) T’ho dic com companya, no per causar-te cap molèstia.f) Es pot dir que treballen com esclaus, en aquella fàbrica tèxtil il·legal.Incorrecta: T’ho dic com a companya, no per causar-te cap molèstia.Correcta: Es pot dir que treballen com esclaus, en aquella fàbrica tèxtil il·legal.mitjang) Hem rebut una reclamació mitjan un correu electrònic i un missatge de veu.h) Les classes s’acaben a mitjan maig per poder preparar els exàmens finals.Incorrecta: Hem rebut una reclamació mitjançant un correu electrònic i un missatge de veu.Correcta: Les classes s’acaben a mitjan maig per poder preparar els exàmens finals.finsi) L’equip del poble va arribar fins la semifinal, però aleshores va perdre estrepitosament.j) Ha estat tal l’èxit de la convocatòria, que fins algun mal amic d’aquell temps s’hi ha presentat.Incorrecta: L’equip del poble va arribar fins a la semifinal, però aleshores va perdre estrepitosament.Correcta: Ha estat tal l’èxit de la convocatòria, que fins algun mal amic d’aquell temps s’hi ha presentat.

Afegeix en cada oració l’única preposició feble que hi falta:a) S’ha obsessionat veure enemics pertot arreu.S’ha obsessionat a veure enemics pertot arreu.b) Si voleu venir a la festa, n’hi ha prou fer una trucada al Carles.Si voleu venir a la festa, n’hi ha prou de fer una trucada al Carles.

17

16

234

c) Jo confiava més la teva paraula, però m’has decebut.Jo confiava més en la teva paraula, però m’has decebut.d) No tinc res dir: la seva victòria electoral ha estat totalment neta.No tinc res a dir: la seva victòria electoral ha estat totalment neta.e) Aquest joc consisteix fer arribar les fitxes pròpies al punt final del circuit.Aquest joc consisteix a fer arribar les fitxes pròpies al punt final del circuit.f) Ara resulta que en Pau està interessat estudiar idiomes!Ara resulta que en Pau està interessat a estudiar idiomes!g) Els empleats van evacuar els espectadors sentir el senyal d’alarma.Els empleats van evacuar els espectadors en sentir el senyal d’alarma.h) La longitud de la mirada, és dir, la duració del contacte ininterromput entre els ulls, suggereixmolts missatges.La longitud de la mirada, és a dir, la duració del contacte ininterromput entre els ulls, suggereix molts mis-satges.i) M’he oblidat la teva adreça, però no que t’havies casat.M’he oblidat de la teva adreça, però no que t’havies casat.

Pàgina 293

Relaciona els fragments de les dues llistes, aplicant les normes del canvi i la caiguda de pre-posicions, de manera que en resultin oracions amb sentit.a) Es va entossudirb) No es va adonarc) Al final va accedird) Tenia pore) No pensa maif) La pudor és degudag) Tothom està a favor1) que li prenguessin el pèl.2) tornar-nos els euros que ens deu.3) que la fàbrica té una avaria.4) que l’estaven mirant des del balcó.5) que clausurin l’abocador.6) fer-nos un recital líric.7) que el nomenessin president de l’escala.a) Es va entossudir a fer-nos un recital líric.b) No es va adonar que l’estaven mirant des del balcó.c) Al final va accedir que el nomenessin president de l’escala.d) Tenia por que li prenguessin el pèl.e) No pensa mai a tornar-nos els euros que ens deu.f) La pudor és deguda (al fet) que la fàbrica té una avaria.g) Tothom està a favor que clausurin l‘abocador.

Tria la solució adequada en cada oració:que / amb quèa) Desconec l’eina … farà la reparació.b) N’hi ha prou … m’ho diguis a mi.Desconec l’eina amb què farà la reparació.N’hi ha prou que m’ho diguis a mi.

19

18

235

que / a quèc) El problema … et refereixes s’ha pogut solucionar.d) Al final va accedir … la nomenessin coordinadora.El problema a què et refereixes s’ha pogut solucionar.Al final va accedir que la nomenessin coordinadora.

que / en quèe) Hi ha molts clubs interessats … els facis el curset.f) El curset … vaig aprendre aquesta tècnica va ser fabulós.Hi ha molts clubs interessats que els facis el curset.El curset en què vaig aprendre aquesta tècnica va ser fabulós.

a què / al fet queg) El lloc … aspires té molts candidats.h) Es va salvar de l’acomiadament gràcies … havia assistit a un curs de comptabilitat.El lloc a què aspires té molts candidats.Es va salvar de l’acomiadament gràcies al fet que havia assistit a un curs de comptabilitat.

que / de quèi) Des … va tenir aquella desgràcia familiar s’ha tornat sorruda.j) No era veritat, però li vaig dir que no sabia … em parlava.Des que va tenir aquella desgràcia familiar s’ha tornat sorruda.No era veritat, però li vaig dir que no sabia de què em parlava.

Repassa les normes d’ús de les preposicions febles i omple, si és necessari, el buit de les ora-cions següents:a) Han fet falta … la nostra capitana.Han fet falta a la nostra capitana.b) Es va amagar … un lloc secret.Es va amagar en un lloc secret.c) La llet … pols es conserva molt bé.La llet en pols es conserva molt bé.d) Aquesta olor … llimona del detergent és massa forta.Aquesta olor de llimona del detergent és massa forta.e) La crisi econòmica afecta … moltes famílies.La crisi econòmica afecta moltes famílies.f) Tota la classe està interessada … fer el viatge a Berlín.Tota la classe està interessada a fer el viatge a Berlín.g) S’ha tornat molt cregut des … que va fer aquell càsting.S’ha tornat molt cregut des que va fer aquell càsting.h) Hi anirem … avió si trobem algun vol de baix cost.Hi anirem amb avió si trobem algun vol de baix cost.i) Primer m’ha insultat … mi i després ha menyspreat … tota la meva família.Primer m’ha insultat a mi i després ha menyspreat tota la meva família.j) Estudia per … presentar-se a les oposicions.Estudia per presentar-se a les oposicions.

20

236

Pàgina 294

Tria la solució vàlida en cada cas:a) (sota / baix) Com que estàvem a tres graus … zero, vam entrar al cafè de … i ens vam prendreuna xocolata calenta.Com que estàvem a tres graus sota zero, vam entrar al cafè de baix i ens vam prendre una xocolata ca-lenta.b) (degut a / a causa de) El polsim … l’explosió es va escampar … la ventada.El polsim degut a l’explosió es va escampar a causa de la ventada.c) (cap a / per a) Marxem … Roma; ja portarem un regal … la teva mare.Marxem cap a Roma; ja portarem un regal per a la teva mare.d) (arran / arrel) Els diners són l’… de l’escissió sorgida … de l’assemblea.Els diners són l’arrel de l’escissió sorgida arran de l’assemblea.e) (com / com a) Et parlaré … veí, tal … ja vaig fer amb el teu cunyat.Et parlaré com a veí, tal com ja vaig fer amb el teu cunyat.f) (per / per a) … mi, el regal que has dut … la nena no és adequat.Per mi, el regal que has dut per a la nena no és adequat.g) (a / que) No hi tinc res … dir, si diu que li agrada … li facin festes.No hi tinc res a dir, si diu que li agrada que li facin festes.

Substitueix els fragments destacats en cursiva en les oracions següents per les preposicionsfortes envers, llevat de, mitjançant, fins, tocant a, en comptes de, malgrat, amb vista a, segons cor res pon gui, sense repetir-ne cap.a) Em van educar en el respecte cap a la gent gran.Em van educar en el respecte envers la gent gran.b) M’han portat una assecadora en lloc d’una rentadora.M’han portat una assecadora en comptes d’una rentadora.c) Ens van comunicar la desgràcia servint-se d’un telegrama, tal com es feia abans.Ens van comunicar la desgràcia mitjançant un telegrama, tal com es feia abans.d) S’han suspès tots els actes de la festa major, excepte la celebració religiosa.S’han suspès tots els actes de la festa major, llevat de la celebració religiosa.e) No sé res pel que fa a les vostres exigències.No sé res tocant a les vostres exigències.f) He preparat un munt de draps vells pensant en la repintada de les habitacions.He preparat un munt de draps vells amb vista a la repintada de les habitacions.g) Els assaltants del pis es van endur les cortines i tot.Els assaltants del pis es van endur fins les cortines.h) La cursa ciclista va prosseguir tot i l’amenaça de pluja.La cursa ciclista va prosseguir malgrat l’amenaça de pluja.

Localitza en cada oració les preposicions febles (de vegades formen part d’una contracció) iels SPrep que encapçalen. En acabat, digues quina és la funció d’aquests sintagmes (CD, CI, CRV,CC, CN, CAdj). Per exemple: A la primavera donaran el títol als guanyadors del concurs. → A laprimavera (CC de temps) donaran el títol als guanyadors (CI) del concurs (CN).a) Els meus germans han arribat de Nova York a les dues de la matinada.de Nova York (CC origen); a les dues de la matinada (CC temps).b) Insisteix més i més en la seva reclamació d’una indemnització.en la seva reclamació (CRV); d’una indemnització (CN).

23

22

21

237

c) Oblida’t del deute i dedica’t a estalviar.del deute (CRV); a estalviar (CRV)d) Telefona a la carnisseria amb el meu mòbil.a la carnisseria (CI); amb el meu mòbil (CC instrument).e) No s’han acostumat a la nova vida.a la nova vida (CRV).f) Ara viu en un barri luxós de veritat.en un barri luxós (CC lloc); de veritat (CAdj).g) A mi no em molesta gaire ajudar la gent de la meva família.a mi (CD); de la meva família (CN).h) Sempre parla a la babalà i sense coneixement de causa.a la babalà (CC mode); sense coneixement (CC mode); de causa (CN).

Completa aquestes oracions amb les preposicions tòniques i les locucions següents, segons cor -res pon gui, sense repetir-ne cap: ultra, vora, arran de, a còpia de, a desgrat de, devers, en lloc de,com a, a mitjan, d’ençà de.a) La vila va patir un greu despoblament … 1900 a causa de la crisi de la fil·loxera.La vila va patir un greu despoblament devers 1900 a causa de la crisi de la fil·loxera.b) No li facis cas ara: acaba de parlar … president del consell d’administració.No li facis cas ara: acaba de parlar com a president del consell d’administració.c) Li van fer un contracte … d’insistir i insistir.Li van fer un contracte a còpia d’insistir i insistir.d) Han asfaltat el carrer … la proposta veïnal en sentit contrari.Han asfaltat el carrer a desgrat de la proposta veïnal en sentit contrari.e) Fins … maig no tindrem el balanç de vendes de l’any passat.Fins a mitjan maig no tindrem el balanç de vendes de l’any passat.f) Han clausurat l’abocador de deixalles … la denúncia d’un veí.Han clausurat l’abocador de deixalles arran de la denúncia d’un veí.g) Aquest estiu anirem a la platja … fer el viatge cultural de cada any.Aquest estiu anirem a la platja en lloc de fer el viatge cultural de cada any.h) Se la veu molt trista … la mort sobtada del seu germà.Se la veu molt trista d’ençà de la mort sobtada del seu germà.i) … esdevenir el cabdill únic de la tribu, va acumular una riquesa immensa.Ultra esdevenir el cabdill únic de la tribu, va acumular una riquesa immensa.j) S’han fet una casa … el mar amb els diners que van guanyar amb la loteria.S’han fet una casa vora el mar amb els diners que van guanyar amb la loteria.

Els constituents de l’oració (pàgina 295)

Localitza en cada oració el sintagma que s’indica entre parèntesis; en acabat, assenyala’n elnucli.a) (SN): No tinc cap afecció especial.SN: cap afecció especial. Nucli: afecció.b) (SAdj): La Júlia està molt satisfeta de la seva intervenció.SAdj: molt satisfeta de la seva intervenció. Nucli: satisfeta.c) (SV): El públic va ovacionar la jugada amb gran passió.SV: va ovacionar la jugada amb gran passió. Nucli: va ovacionar.

1

24

238

d) (SPrep): Han trobat unes restes romanes sota la plaça Major.SPrep: sota la plaça Major. Nucli: sota.e) (SAdv): Ens ha promès que acabarà molt aviat.SAdv: molt aviat. Nucli: aviat.

Completa les oracions següents amb els complements que s’assenyalen entre parèntesis:Solució orientativa.a) L’ajuntament col·locarà (CD: què?) … (CC lloc: on?) …L’ajuntament col·locarà (CD: un semàfor) (CC lloc: a la nova cruïlla).b) (CC temps: quan?) … he regalat el meu gos (CI: a qui?) …(CC temps: Avui) he regalat el meu gos (CI: a una veïna).c) Els tutors i les tutores informaran (CD: qui?) … (CRV: de què?) …Els tutors i les tutores informaran (CD: les mares i els pares) (CRV: del nou horari escolar).d) Els veïns estan (CAtr: com?) perquè últimament em veuen molt (CPred: com?) …Els veïns estan (CAtr: amoïnats) perquè últimament em veuen molt (CPred: trist).

Copia les oracions i completa-les amb els mots següents, sense repetir-ne cap: que, què, pot-ser, tant de bo, quin, com, quan, quant. En acabat, classifica-les segons aquestes modalitats: de -si de ra ti va, dubitativa, exclamativa, intensiva, interrogativa directa i interrogativa indirecta.a) Pregunta a la papereria … val la carpeta amb separadors.Pregunta a la papereria quant val la carpeta amb separadors: interrogativa indirecta.b) No et pots imaginar … era de bona la pizza de Nàpols.No et pots imaginar com era de bona la pizza de Nàpols: intensiva.c) … bonica que és la teva casa!Que bonica que és la teva casa!: exclamativa.d) … cap de setmana actua el teu grup musical favorit a l’estadi?Quin cap de setmana actua el teu grup musical favorit a l’estadi?: interrogativa directa.e) … la piscina comunitària estigui acabada per a l’estiu.Tant de bo la piscina comunitària estigui acabada per a l’estiu: desiderativa.f) L’any que ve … anirem de vacances a les illes gregues.L’any que ve potser anirem de vacances a les illes gregues: dubitativa.g) No entenc … em dius.No entenc què em dius: interrogativa indirecta.h) … s’inaugurarà la variant del poble?Quan s’inaugurarà la variant del poble?: interrogativa directa.

Transforma en prohibicions els mandats següents:a) Digues-li el resultat.No li diguis el resultat.b) Asseieu-vos a terra.No us assegueu a terra.c) Traieu la post de planxar d’aquí.No tragueu la post de planxar d’aquí.d) Ateneu aquesta senyora.No atengueu aquesta senyora.e) Vés-hi cada dia.No hi vagis cada dia.f) Demà veniu d’hora.Demà no vingueu d’hora.

4

3

2

239

g) Beu més aigua.No beguis més aigua.h) Sigueu més agressives.No sigueu agressives.i) Tingues en compte la meva situació.No tinguis en compte la meva situació.j) Sortiu a poc a poc.No sortiu a poc a poc.k) Estigues quiet.No estiguis quiet.l) Pren la iniciativa.No prenguis la iniciativa.

Pàgina 296

Els titulars, els peus d’il·lustració i les exclamacions poden ser enunciats no oracionals (senseverb conjugat). Localitza quines construccions formen oracions i quines són enunciats no oracio-nals. Després, transforma aquests enunciats en oracions gramaticals. Fixa’t en l’exemple: La cre-ma de matolls, la causa més probable de l’incendi. → La crema de matolls ha estat la causa mésprobable de l’incendi.Solució parcialment orientativa.a) Totalment extingit l’incendi de la serra de Ponent.No oracional. Ha quedat totalment extingit l’incendi de la serra de Ponent.b) L’Ajuntament farà la repoblació forestal a la primavera vinent.Oració.c) Més de cinc-cents mil pins cremats!No oracional. Més de cinc-cents mil pins han resultat cremats!d) El foc ha calcinat unes cent hectàrees de bosc poblat de coníferes.Oració.e) Imatge de l’entorn de la masia, minuts després de l’extinció de l’incendi.No oracional. Aquesta és la imatge de l’entorn de la masia, minuts després de l’extinció de l’incendi.f) Disset bombers amb símptomes d’asfíxia han hagut de ser atesos a l’Hospital General.Oració.

Subratlla el subjecte dels verbs destacats en cursiva de les oracions següents i determina ambquina forma es presenta aquesta funció: un SN, un pronom o una oració subordinada.a) Tots els afectats per l’explosió de gas rebran una indemnització.Tots els afectats per l’explosió de gas: SN.b) Em sembla que sento sorolls estranys al pis de dalt.Que sento sorolls estranys al pis de dalt: oració subordinada.c) Els qui tenen una hipoteca són majoria entre els veïns.Els qui tenen una hipoteca: oració subordinada.d) «Cadascú sap on li estreny la sabata», diu el refrany.Cadascú: pronom indefinit. La sabata: SN. El refrany: SN.e) Es van poder salvar quaranta quadres, però en desaparegueren molts més.Quaranta quadres: SN. En: pronom feble.f) És perillós abocar-se a les finestres d’un tren en marxa.Abocar-se a les finestres d’un tren en marxa: oració subordinada.

6

5

240

Pàgina 297

Identifica el subjecte (en alguns casos és una oració subordinada) i el predicat de les oracionsque hi ha a continuació. Tingues en compte l’ordre en què apareixen.a) Cada cinc minuts s’enlaira un avió.Subjecte: un avió. Predicat: cada cinc minuts s’enlaira.b) Tots nosaltres hem de prendre una decisió immediatament.Subjecte: tots nosaltres. Predicat: hem de prendre una decisió immediatament.c) Què ha escrit de nou, Saramago?Subjecte: Saramago. Predicat: què ha escrit de nou?d) El va impressionar molt la serenitat de la gent que es manifestava.Subjecte: la serenitat de la gent que es manifestava. Predicat: el va impressionar molt.e) Quins arbres viuen més anys?Subjecte: quins arbres. Predicat: viuen més anys?f) Avui només podran entrar a la cova cent vint-i-cinc persones.Subjecte: cent vint-i-cinc persones. Predicat: avui només podran entrar a la cova.g) No us agrada practicar el patinatge artístic.Subjecte: practicar el patinatge artístic. Predicat: no us agrada.h) Als nostres clients, els molesta molt que la gent fumi.Subjecte: que la gent fumi. Predicat: als nostres clients, els molesta molt.i) S’han vist uns ovnis a Montserrat.Predicat: uns ovnis a Montserrat. Predicat: s’han vist.j) No és gaire convenient que us estigueu tanta estona a fora.Subjecte: que us estigueu tanta estona a fora. Predicat: no és gaire convenient.k) Tothom que tingui una queixa pot presentar-la a l’oficina de reclamacions.Subjecte: tothom que tingui una queixa. Predicat: pot presentar-la a l’oficina de reclamacions.l) Encara no ha passat el tren de les vuit?Subjecte: el tren de les vuit. Predicat: encara no ha passat?

Completa les oracions següents amb la forma verbal indicada entre parèntesis de manera queconcordi amb el nucli del subjecte. En quins casos es pot aplicar la concordança ad sensum?a) La meitat dels consellers de l’empresa … (votar, futur) a favor de la proposta de la direcció.Concordança ad sensum: La meitat dels consellers de l’empresa votarà / votaran a favor de la proposta dela direcció.b) El ramat d’ovelles … (passar, present) pel camí ral.El ramat d’ovelles passa pel camí ral.c) Un manat d’espinacs … (valer, present) un euro.Un manat d’espinacs val un euro.d) El treball de ciències socials … (lliurar, perífrasi d’obligació en veu passiva pronominal) abansd’acabar el trimestre.El treball de ciències socials s’ha de lliurar abans d’acabar el trimestre.e) Per fi han admès que la qüestió pendent … (ser, present) els diners.Excepció: Per fi han admès que la qüestió pendent són els diners.f) La gent ben aviat … (fer, futur) sentir la seva veu.La gent ben aviat farà sentir la seva veu.g) El professorat de secundària … (convocar, passat) una reunió sobre l’avaluació.El professorat de secundària va convocar una reunió sobre l’avaluació.

8

7

241

h) Un ramat de cabres … (travessar, passat) la via poc abans de l’accident.Un ramat de cabres va travessar la via poc abans de l’accident.i) Una part important dels consellers (assistir, futur) a la cerimònia inaugural.Ad sensum: Una part important dels consellers assistirà / assistiran a la cerimònia inaugural.

Pàgina 298

Determina quina classe de subjecte presenten els verbs destacats en cursiva de les oracions se-güents: subjecte el·líptic, subjecte genèric o subjecte nul.a) Sembla que demà farà xafogor.Sembla: nul impersonal. Farà: nul meterorològic.b) Tinc moltes ganes que vingueu a la meva festa.Tinc: el·líptic (jo). Vingueu: el·líptic (vosaltres).c) Aquí es dorm poc, però es treballa molt, en comparació d’altres països.Dorm: genèric (impersonal pronominal). Treballa: genèric (impersonal, pronominal).d) Si proposeu de fer aquest obsequi als nous veïns, poden pensar que som massa ostentosos.Proposeu: el·líptic (vosaltres): Poden pensar: el·líptic amb antecedent (els nous veïns). Som: el·líptic (no-saltres).e) Avui hi ha calitja a tot el litoral i plou a muntanya.Hi ha: nul impersonal. Plou: nul meteorològic.f) Troben restes medievals en les obres del metro.Troben: genèric (impersonal eventual).g) Si fa fred el dia del concurs, agafeu els anoracs i els guants.Fa: nul meteorològic. Agafeu: el·líptic (vosaltres).h) Diuen que sóc antipàtic.Diuen: genèric (impersonal eventual). Sóc: el·líptic (jo).i) Editen una guia molt detallada dels millors restaurants de la ciutat.Editen: genèric (impersonal eventual).j) Es viu molt tranquil, en aquest poble.Viu: genèric (impersonal pronominal).k) Pateixo per si no neva en tot el desembre i es malmet la temporada.Pateixo: el·líptic (jo). Neva: nul meteorològic.l) Aviat presentaran una versió actualitzada dels goigs de la festa major.Presentaran: genèric (impersonal eventual).

Copia les oracions següents i completa-les lliurement. Després, assenyala si ho has fet amb unCD o amb un CI. Para atenció a l’hora d’utilitzar la preposició a.Solució orientativa.a) Les obres molesten molt … , i l’Ajuntament ho sap.Les obres molesten molt (el veïnat, CD), i l’Ajuntament ho sap.b) Al final van decidir regalar una foto … pel seu aniversari.Al final van decidir regalar una foto (a l’àvia, CI) pel seu aniversari.c) No li convé, …, aquest ambient tan xafogós.No li convé, (al canari, CI), aquest ambient tan xafogós.d) Francament, no crec …Francament, no crec (res del que dius, CD).e) Si voleu presentar una reclamació truqueu … o envieu-li un correu electrònic.Si voleu presentar una reclamació truqueu (al responsable, CI) o envieu-li un correu electrònic.

10

9

242

f) El primer dia, la nova directora només va saludar …, i això no ens va agradar.El primer dia, la nova directora només va saludar (tres persones, CD), i això no ens va agradar.g) Aquesta normativa afecta sobretot …Aquesta normativa afecta sobretot (les persones grans, CD).h) No els va agradar, …, aquella broma pesada del xiclet.No els va agradar, (als teus amics, CI), aquella broma pesada del xiclet.i) Si vols telefonar …, fes-ho amb el mòbil.Si vols telefonar (a un taxi, CI), fes-ho amb el mòbil.j) Un passatger del tren va agredir … sense que hi hagués cap motiu aparent.Un passatger del tren va agredir (la revisora, CD) sense que hi hagués cap motiu aparent.

Pàgina 300

Identifica els CD, els CI i els CRV de les oracions següents:a) Els nous propietaris han convertit les golfes de la masia en una sala de jocs immensa.Els nous propietaris han convertit (les golfes de la masia, CD) (en una sala de jocs immensa, CRV).b) El consolat ha denegat sense cap justificació sòlida el visat d’entrada al país a tres dels espor-tistes seleccionats.El consolat ha denegat sense cap justificació sòlida (el visat d’entrada al país, CD) (a tres dels esportistesseleccionats, CI).c) Els testimonis van mentir descaradament als membres de la comissió investigadora.Els testimonis van mentir descaradament (als membres de la comissió investigadora, CI).d) De jove, va pertànyer a un moviment assembleari.De jove, va pertànyer (a un moviment assembleari, CRV).e) A en Marçal, només li pertany un deu per cent de l’herència.(A en Marçal, CI) només (li, CI) pertany un deu per cent de l’herència (subjecte).f) La gent del veïnat es queixa sovint del soroll de les motos.La gent del veïnat es queixa sovint (del soroll de les motos, CRV).

Pàgina 301

Completa, si cal, les oracions següents amb una preposició, segons les normes dels comple-ments verbals. En tots els casos, digues de quin tipus és el complement indicat: CD, CI, CRV, CC.Quan calgui, aplica-hi la contracció amb l’article.a) Gràcies a una invitació especial vam poder accedir … la sessió inaugural.Gràcies a una invitació especial vam poder accedir (a la sessió inaugural, CRV).b) Excepcionalment, aquesta setmana la consulta mèdica es farà … la tarda.Excepcionalment, aquesta setmana la consulta mèdica es farà (a la tarda, CC).c) L’organització del Carnestoltes conserva … un lloc secret el disseny de la carrossa principal.L’organització del Carnestoltes conserva (en un lloc secret, CC) el disseny de la carrossa principal.d) La proposta de fer la travessia amb globus va entusiasmar … els membres de l’expedició.La proposta de fer la travessia amb globus va entusiasmar (els membres de l’expedició, CD).e) Truqueu … els pares quan arribeu a l’hotel.Truqueu (als pares, CI) quan arribeu a l’hotel.

12

11

243

Pàgina 302

Digues quins dels elements destacats en cursiva en els parells de frases següents són CAtr iquins són CPred:a) El peix que vam comprar era congelat.Comprarem el peix congelat.El peix que vam comprar era congelat: CAtr. Comprarem el peix congelat: CPred.b) En aquests moments estic molt desconcertat.Vaig sortir de la reunió molt desconcertat.En aquests moments estic molt desconcertat: CAtr. Vaig sortir de la reunió molt desconcertat: CPred.c) La professora nova sembla bona persona.Tothom la té per bona persona.La professora nova sembla bona persona. CAtr. Tothom la té per bona persona: CPred.

Digues quins dels elements destacats en cursiva en els parells de frases següents són CPred iquins són CC:a) La Gisela va abandonar aquell lloc ràpidament.La Gisela va abandonar aquell lloc plena d’espant.La Gisela va abandonar aquell lloc ràpidament: CC. La Gisela va abandonar aquell lloc plena d’espant:CPred.b) El personal d’aquell local es veia molt educat.El personal atenia el públic educadament.El personal d’aquell local es veia molt educat: CPred. El personal atenia el públic educadament: CC.c) En Vicenç va trucar a la policia immediatament.En Vicenç va trucar a la policia molt esverat.En Vicenç va trucar a la policia immediatament: CC: En Vicenç va trucar a la policia molt esverat: CPred.

Completa, si cal, les oracions següents amb la preposició adient. En acabat, indica si encap-çala un CN o un CAdj. Tingues en compte les restriccions sobre el canvi i la caiguda de les prepo-sicions (pàgina 292).a) Ens va alarmar una forta olor … gas.Ens va alarmar una forta olor (de gas, CN).b) Se’l veu satisfet … la seva feina.Se’l veu satisfet (de la seva feina, CAdj).c) Ens desaconsellen de viatjar a un país … guerra.Ens desaconsellen de viatjar a un país (en guerra, CN).d) Enviaran llet … pols a la zona del desastre.Enviaran llet (en pols, CN) a la zona del desastre.e) La creença … que la vida és eterna apareix en moltes religions.La creença (que la vida és eterna, CN) apareix en moltes religions.f) Continua interessada … participar en el negoci.Continua interessada (a participar, CAdj) en el negoci.g) Els àrbitres de beisbol duen una camisa … ratlles.Els àrbitres de beisbol duen una camisa (de ratlles, CN).h) No era conscient … que l’assetjaven dia i nit.No era conscient (que l’assetjaven dia i nit, CAdj).i) Ets especialista … embolicar la troca.Ets especialista (a embolicar la troca, CN).

15

14

13

244

Pàgina 303

Digues si l’element destacat en cursiva en els parells de frases següents és el subjecte o el CD.Per assegurar-te’n, fes la prova de la concordança (cal que posis el verb en plural).a) Li repugnava aquella proposició deshonesta.Li va rebutjar aquella proposició deshonesta.Li repugnava aquella proposició deshonesta: subjecte. Li va rebutjar aquella proposició deshonesta: CD.b) Ha albirat un nou estel al firmament.Ha aparegut un nou estel al firmament.Ha albirat un nou estel al firmament: CD. Ha aparegut un nou estel al firmament: subjecte.c) Ha caigut una pinya de l’arbre.Ha agafat una pinya de l’arbre.Ha caigut una pinya de l’arbre: subjecte. Ha agafat una pinya de l’arbre: CD.d) Enguany vindrà un alumne nou.Enguany tindrà un alumne nou.Enguany vindrà un alumne nou: subjecte. Enguany tindrà un alumne nou: CD.

Analitza les oracions següents indicant les categories de cada paraula, els sintagmes en quès’agrupen i les funcions sintàctiques, com en l’exemple de la pàgina 303.a) La comtessa de Tornabous era la dona més rica de la comarca.

b) Els nens més petits no s’han adaptat a la vida del poble.

c) A qui hem de donar el condol?

d) Presenti les al·legacions pertinents al jutjat en el termini establert.

∅ Presenti les al·legacions pertinents al jutjat de primera instància.(Vostè) V Det N SAdj [CN] Prep + Det N Prep Det N

SN [CD] SPrep [CN]

SPrep [CC]

[Subjecte el·líptic] SV [Predicat]

Oració

∅ A qui hem de donar el condol?(Nosaltres) Prep Pronom V Det N

SPrep [CI] SN [CD]

[Subjecte el·líptic] SV [Predicat]

Oració

Els nens més petits no s’han adaptat a la vida del poble.Det N q Adj neg V Prep Det N Prep + Det N

SAdj [CN] SPrep [CN]

SPrep [CRV]

SN [Subjecte] SV [Predicat]

Oració

La comtessa de Tornabous era la dona més rica de la comarca.Det N Prep N V Det N q Adj Prep + det N

SPrep [CN] SPrep [CAdj.]

SAdj [CN]

SN [Atribut]

SN [Subjecte] SV [Predicat]

Oració

17

16

245

e) A en Guillem, li agrada el cafè ben fred.

Escriu la preposició a davant el CD destacat en cursiva quan sigui obligatòria; si només és op-cional, escriu-la entre parèntesis.a) Amb el seu entusiasme, va saber engrescar … tothom.Amb el seu entusiasme, va saber engrescar (a) tothom.b) Aquesta situació d’incertesa neguiteja … la quitxalla.Aquesta situació d’incertesa neguiteja la quitxalla.c) Vull saber … qui va insultar la Laura.Vull saber qui va insultar la Laura (si la Laura és insultada).Vull saber a qui va insultar la Laura (si la Laura insulta).d) L’Elisenda és tan eficaç que ha educat … quatre fills tota sola.L’Elisenda és tan eficaç que ha educat quatre fills tota sola.e) Encara no els han avisat, … vostès?Encara no els han avisat, a vostès?f) Us he enyorat molt, … vosaltres, i també he enyorat … les vostres amigues.Us he enyorat molt, a vosaltres, i també he enyorat les vostres amigues.g) Tractava … els seus companys amb molt poca delicadesa.Tractava els seus companys amb molt poca delicadesa.

Localitza i assenyala les oracions en què es troben les parelles de complements següents: CD+ CI; CI + CC; CD + CC; CRV + CC; CPred + CD. Tingues en compte que cada combinació de com-plements es repeteix una vegada.a) Una patrulla policial va trobar malferida la dona segrestada.Una patrulla policial va trobar (malferida, CPred) (la dona segrestada, CD).b) Telefona a la teva mare després de sopar.Telefona (a la teva mare, CI) (després de sopar, CC).c) Desconec de manera absoluta les vostres intencions.Desconec (de manera absoluta, CC) (les vostres intencions, CD).d) Tota la població ha donat suport al veí injustament desnonat.Tota la població ha donat (suport, CD) (al veí injustament desnonat, CI).e) Moltes persones dubten en aquest moment de la nostra capacitat.Moltes persones dubten (en aquest moment, CC) (de la nostra capacitat, CRV).f) No li agraden les celebracions multitudinàries des de fa uns quants anys.No (li, CI) agraden les celebracions multitudinàries (des de fa uns quants anys, CC).g) Els periodistes més reconeguts consideren acabada la treva política.Els periodistes més reconeguts consideren (acabada, CPred) (la treva política, CD).h) Quina pel·lícula us ha recomanat en Jofre?(Quina pel·lícula, CD) (us, CI) ha recomanat en Jofre?i) Les brigades municipals han desembarassat el pas amb una màquina netejadora.Les brigades municipals han desembarassat (el pas, CD) (amb una màquina netejadora, CC).j) Un equip especialista accedirà a l’esvoranc a primera hora.Un equip especialista accedirà (a l’esvoranc, CRV) (a primera hora, CC).

19

18

A en Guillem, li agrada el cafè ben fred.Prep Det N pronom V Det N q Adj

Sprep [CI] SN [CI] SN [Subjecte] SAdj [CPred del Subjecte]

SV [Predicat] SN [Subjecte]

Oració

246

Els pronoms (pàgina 304)

Converteix les oracions afirmatives següents en negatives utilitzant els mots ningú, res, cap,gens, gens de, gaire, mai i enlloc. Després, digues a quina categoria gramatical (pronom, adverbi,quantificador) pertany cada un.a) L’àvia hi és sempre, a casa.L’àvia no hi és mai (adverbi), a casa.b) La Marta ens va explicar tot el que havia passat.La Marta no ens va explicar res (pronom) del que havia passat.c) Algú s’ha adonat de la nostra presència.Ningú (pronom) no s’ha adonat de la nostra presència.d) Aquesta planta es fa a tot arreu.Aquesta planta no es fa enlloc (adverbi).e) Els concursants van saber contestar totes les preguntes.Els concursants no van saber contestar cap (quantificador) pregunta.f) Les propostes dels joves ens interessen molt.Les propostes dels joves no ens interessen gaire / gens (adverbi).g) En aquest sofregit convé posar-hi poca sal.En aquest sofregit no convé posar-hi gaire (quantificador) sal.h) Últimament, hi ha molta feina.Últimament, no hi ha gens de (quantificador) feina.

Completa les oracions següents amb els mots en, la, el, si i tot. Tingues en compte que en cadafrase es repeteix el mateix mot. En acabat, digues en quin dels dos casos es tracta d’un pronom iquina és la categoria gramatical en l’altre cas.a) Tindria més autoestima … li deixéssim fer les coses per … mateixa.Tindria més autoestima si (conjunció) li deixéssim fer les coses per si (pronom) mateixa.b) Vaig aparcar … cotxe en un carrer solitari i algú … va ratllar.Vaig aparcar el (article) cotxe en un carrer solitari i algú el (pronom) va ratllar.c) Ho ha perdut … i ara es passa … el dia plorant.Ho ha perdut tot (pronom) i ara es passa tot (determinant) el dia plorant.d) Vam guanyar tres joguines … una tómbola, però ja no ens … queda cap de sencera.Vam guanyar tres joguines en (preposició) una tómbola, però ja no ens en (pronom) queda cap de sen-cera.e) No … maregis més, que demà té … prova final de traducció!No la (pronom) maregis més, que demà té la (article) prova final de traducció!

Copia les oracions següents i completa-les amb el pronom adequat. En acabat, digues en cadacas si es tracta d’un pronom díctic o d’un pronom anafòric.a) La fornera m’ha dit que avui no tenia coca i … he contestat que tornaria demà.La fornera m’ha dit que avui no tenia coca i li (anafòric) he contestat que tornaria demà.b) Al final hem fet la festa sense … perquè hem pensat que són uns ensopits.Al final hem fet la festa sense ells / elles (díctic) perquè hem pensat que són uns ensopits.c) Em vau deixar un paraigua i no … he pensat mai més.Em vau deixar un paraigua i no hi (anafòric) he pensat mai més.d) Emporta’t … i amaga-ho darrere la porta amb molta cura.Emporta’t això (díctic) i amaga-ho darrere la porta amb molta cura.e) No hem comprat postres, o sigui que no … menjarem.No hem comprat postres, o sigui que no en (anafòric) menjarem.

3

2

1

247

f) Entre la veïna de sota i … hem escombrat l’escala.Entre la veïna de sota i jo (díctic) hem escombrat l’escala.g) Des que la Maria va explicar … que pateixo d’insomni.Des que la Maria va explicar allò (díctic) que pateixo d’insomni.h) Em va demanar que no expliqués res i no … he pogut complir.Em va demanar que no expliqués res i no ho (anafòric) he pogut complir.

Pàgina 305

Copia les oracions següents i completa-les utilitzant dos pronoms de cadascuna de les classesdel quadre de la pàgina 305.a) Deixeu les escombraries … (pron. demostratiu), que fan molta pudor.Deixeu les escombraries allà, que fan molta pudor.b) Saps … (pron. interrogatiu) es diu «tancat» en portuguès? Fechado.Saps com es diu «tancat» en portuguès? Fechado.c) Tothom diu que l’hotel és car, però no … (pron. feble) és gens.Tothom diu que l’hotel és car, però no ho és gens.d) Et presentaré els amics amb … (pron. relatiu) aniré a l’Índia l’estiu que ve.Et presentaré els amics amb qui / els quals aniré a l’Índia l’estiu que ve.e) Sempre tinc present … (pron. demostratiu) que deia el meu pare davant les dificultats.Sempre tinc present allò que deia el meu pare davant les dificultats.f) Som deu i tenim cinc ensaïmades: mitja per a … (pron. indefinit).Som deu i tenim cinc ensaïmades: mitja per a cada u /cadascú.g) Sabeu … (pron. interrogatiu) ha portat el paquet … (pron. relatiu) hi ha a la sala?Sabeu qui ha portat el paquet que hi ha a la sala?h) Hi ha … (pron. indefinit) en la seva cara que resulta intrigant.Hi ha quelcom en la seva cara que resulta intrigant.i) Els seus pares són molt rics, però no … (pron. feble) parla mai.Els seus pares són molt rics, però no en parla mai.j) La Mònica i … (pron. fort) som molt amigues, però … (pron. fort) és molt reservada.La Mònica i jo som molt amigues, però ella és molt reservada.

Transforma aquestes expressions de manera que s’atorgui tractament al receptor: primer, devostè i, després, de vós.a) T’envio per missatger la mercaderia que em vas demanar.Li envio per missatger la mercaderia que em va demanar.Us envio per missatger la mercaderia que em vau demanar.b) Et demano que, en el dia d’avui, cancel·lis la pòlissa d’assegurança B3449.Li demano que, en el dia d’avui, cancel·li la pòlissa d’assegurança B3449.Us demano que, en el dia d’avui, cancel·leu la pòlissa d’assegurança B3449.c) En aquest moment no et puc atendre; disculpa les molèsties.En aquest moment no el / la puc atendre; disculpi les molèsties.En aquest moment no us puc atendre; disculpeu les molèsties.d) T’agraeixo el gran interès que has demostrat envers la meva persona.Li agraeixo el gran interès que ha demostrat envers la meva persona.Us agraeixo el gran interès que heu demostrat envers la meva persona.

5

4

248

e) T’agrairia que em guardessis el secret.Li agrairia que em guardés el secret.Us agrairia que em guardéssiu el secret.f) I, finalment, rep una salutació cordial i la nostra més sincera felicitació.I, finalment, rebi una salutació cordial i la nostra més sincera felicitació.I, finalment, rebeu una salutació cordial i la nostra més sincera felicitació.

Pàgina 307

Completa les oracions següents amb les formes dels pronoms personals forts que siguin ade-quades al context lingüístic:a) M’ho han encarregat a …, però … sol no podré fer-ho.M’ho han encarregat a mi, però jo sol no podré fer-ho.b) Avi, … quants anys teníeu quan vau anar a treballar a Alemanya?Avi, vós quants anys teníeu quan vau anar a treballar a Alemanya?c) Entre tu i … hem de resoldre el problema, però si vols treballar sense …, fes-ho sol.Entre tu i jo hem de resoldre el problema, però si vols treballar sense mi, fes-ho sol.d) Escolti, … com va saber que el consell havia decidit nomenar-lo gerent de l’empresa?Escolti, vostè com va saber que el consell havia decidit nomenar-lo gerent de l’empresa?e) … ja se’n poden anar. Tan aviat com sigui possible els enviarem una carta per comunicar-los elresultat de les proves.Vostès ja se’n poden anar. Tan aviat com sigui possible els enviarem una carta per comunicar-los el resul-tat de les proves.f) Excepte …, que sóc molt curiós, ningú no ha vist que els passadissos es comuniquen entre …Excepte jo, que sóc molt curiós, ningú no ha vist que els passadissos es comuniquen entre si.g) Segons …, que ets una especialista, qui guanyarà?Segons tu, que ets una especialista, qui guanyarà?h) Tothom està contra … perquè sempre dic les coses pel seu nom.Tothom està contra mi perquè sempre dic les coses pel seu nom.

Corregeix l’ús inadequat del pronom fort amb referents inanimats de les oracions següentsamb la proposta que hi ha entre parèntesis:a) És un entusiasta de la música i voldria poder viure *d’ella (pronom en).És un entusiasta de la música i voldria poder viure’n.b) El cim és escarpat i per accedir *a ell (pronom hi) cal molta experiència.El cim és escarpat i per accedir-hi cal molta experiència.c) La crisi ecològica als pols és greu, però haurem d’aprendre a conviure *amb ella (aquesta + re-petició).La crisi ecològica als pols és greu, però haurem d’aprendre a conviure amb aquesta crisi.d) Teniu a mà la grapadora industrial? Ens cal disposar *d’ella (sinònim: màquina) ara mateix.Teniu a mà la grapadora industrial? Ens cal disposar d’aquesta màquina ara mateix.e) Veus l’església? Doncs darrere *d’ella (repetició d’església) hi ha un quiosc.Veus l’església? Doncs darrere de l’església hi ha un quiosc.f) Si no té pràctica de fer anar la nova ploma, haurà d’escriure *amb ella (pronom hi) més ve-gades.Si no té pràctica de fer anar la nova ploma, haurà d’escriure-hi més vegades.g) He netejat la casa tres cops i *malgrat ell (demostratiu això), continua bruta.He netejat la casa tres cops i malgrat això, continua bruta.

7

6

249

Pàgina 308

Tradueix al català aquestes oracions en castellà. Assenyala en quins tres casos el mot algo noté valor de pronom.a) Seguro que les ha pasado algo, porque hace días que no nos llaman.Segur que els ha passat alguna cosa, perquè fa dies que no ens truquen.b) Dice que está arruinada, pero ya será algo menos.No és pronom: Diu que està arruïnada, però no serà tant.c) ¿Quieres algo más?Vols alguna cosa / res més?d) Aunque estaba algo cansado, ha aceptado salir.No és pronom: Tot i que estava una mica cansat, ha acceptat de sortir.e) Si necesitas algo más, me avisas.Si necessites alguna cosa / res més, m’avises.f) Estoy algo mejor desde ayer.No és pronom: Em trobo una mica millor des d’ahir.g) Voy a tener un diploma: algo es algo.Tindré un diploma: més val això que res.h) Daría algo por ir al estreno de la película.Donaria qualsevol cosa per anar a l’estrena de la pel·lícula.

Escriu formes que siguin equivalents als pronoms indefinits, destacats en cursiva, de les ora-cions següents:a) Hom creu que el vaixell s’enfonsà per sobrecàrrega.Es creu que el vaixell s’enfonsà per sobrecàrrega.b) Quan un hom es troba en aquest estat emocional, necessita l’ajuda d’un especialista.Quan un es troba en aquest estat emocional, necessita l’ajuda d’un especialista.c) Aquesta música té quelcom d’especial.Aquesta música té alguna cosa d’especial.d) Si hi ha quelcom que posi en perill el procés, l’aparell de seguretat bloqueja el motor.Si hi ha alguna cosa / res que posi en perill el procés, l’aparell de seguretat bloqueja el motor.e) Uns brètols han destrossat els béns d’altri.Uns brètols han destrossat els béns d’altres persones.

Pàgina 309

Tria entre res (pronom), gens (determinant o adverbi), cap (determinant), ningú (pronom), ca-dascú (pronom), cadascun (indefinit), algú (pronom) i algun (quantitatiu) per completar les ora-cions següents:a) Dins de la capsa no hi havia …Dins de la capsa no hi havia res.b) La feina ja està repartida i … sap el que ha de fer.La feina ja està repartida i cadascú sap el que ha de fer.c) A la sala d’actes no hi havia …A la sala d’actes no hi havia ningú.d) De por, no en vam passar …De por, no en vam passar gens.

10

9

8

250

e) De malaltia, no en té …De malaltia, no en té cap.f) A la nit no puc dormir …A la nit no puc dormir gens.g) He comprat dos cascos de moto, a cent euros …He comprat dos cascos de moto, a cent euros cadascun.h) Potser … dia t’explicaré el secret del meu èxit en els negocis.Potser algun dia t’explicaré el secret del meu èxit en els negocis.i) De tot el que m’has dit, … no em farà canviar d’opinió.De tot el que m’has dit, res no em farà canviar d’opinió.j) Ho ha fet sense demanar ajut a …Ho ha fet sense demanar ajut a ningú.k) … de les propostes no em va convèncer.Cap de les propostes no em va convèncer.l) No s’avenen …No s’avenen gens.m) Si veus que s’acosta … sospitós, activa la sirena d’emergència.Si veus que s’acosta algú sospitós, activa la sirena d’emergència.n) Encara sort que no els ha passat …!Encara sort que no els ha passat res!o) Trobo que no ho fa … bé.Trobo que no ho fa gens bé.p) No fa … bé: sempre s’equivoca.No fa res bé: sempre s’equivoca.

Copia les oracions següents i completa-les amb que (pronom relatiu, conjunció o adverbi) oquè (pronom interrogatiu o relatiu). Després, indica a quina classe de mot pertany la forma tria-da en cada cas.a) Des de darrere no se sentia el … deien.Des de darrere no se sentia el que (relatiu) deien.b) … lluny es veuen!Que (adverbi) lluny es veuen!c) … fa? … dorm?Què (interrogatiu) fa? Que (conjunció) dorm?d) Estic content … hagis aprovat.Estic content que (conjunció) hagis aprovat.e) Encara no saben amb … hi aniran.Encara no saben amb què (interrogatiu) hi aniran.f) Ens va rebre el mateix senyor … havia creat el museu.Ens va rebre el mateix senyor que (relatiu) havia creat el museu.g) L’estat de comptes és la primera qüestió de … hem de parlar.L’estat de comptes és la primera qüestió de què (relatiu) hem de parlar.h) De seguida es van adonar … era impossible de salvar.De seguida es van adonar que (conjunció) era impossible de salvar.i) Vine el dia … vulguis.Vine el dia que (relatiu) vulguis.j) Parla tan de pressa … no l’entén ningú.Parla tan de pressa que (conjunció) no l’entén ningú.

11

251

k) No té cap prova amb … pugui demostrar la meva culpabilitat.No té cap prova amb què (relatiu) pugui demostrar la meva culpabilitat.l) … elegant … vas!Que (adverbi) elegant que (conjunció) vas!m) L’han expulsat per allò … va dir als periodistes.L’han expulsat per allò que (relatiu) va dir als periodistes.n) No m’agrada … em mirin d’aquesta manera.No m’agrada que (conjunció) em mirin d’aquesta manera.o) No sé a … es refereix.No sé a què (interrogatiu) es refereix.

Pàgina 310

Copia les oracions següents i completa-les amb quin / quina (determinant), qui (pronom in -ter ro ga tiu o relatiu) o el qual / la qual (pronom relatiu):a) … música més bonica!Quina música més bonica!b) Pregunta de … és aquesta bufanda.Pregunta de qui és aquesta bufanda.c) Et presentaré una persona la germana de … s’encarrega de la gestió econòmica de l’empresa.Et presentaré una persona la germana de la qual s’encarrega de la gestió econòmica de l’empresa.d) Guanyaran els … arribin a l’altre costat sense caure a l’aigua.Guanyaran els qui arribin a l’altre costat sense caure a l’aigua.e) De tots aquests, … vols?De tots aquests, quin vols?f) Aleshores va arribar l’exèrcit, contra … la població ja no podia lluitar.Aleshores va arribar l’exèrcit, contra el qual la població ja no podia lluitar.g) … vulgui es pot quedar a dormir al refugi.Qui vulgui es pot quedar a dormir al refugi.h) … crits més esfereïdors!Quins crits més esfereïdors!

Copia les oracions següents i completa-les amb el pronom adient:a) Sense … (jo / mi) no hauríeu progressat … (res / gens).Sense mi no hauríeu progressat gens.b) Ja no queda … (cap / ningú) habitant al poble que sàpiga dir en … (què / quin) moment es vaenderrocar l’antiga presó.Ja no queda cap habitant al poble que sàpiga dir en quin moment es va enderrocar l’antiga presó.c) … (Que / Què) bé que … (cada u / cada un) hagi pogut tenir el seu propi dossier!Que bé que cada u hagi pogut tenir el seu propi dossier!d) Hi ha … (algú / algun) país inscrit a la cimera que no ha enviat … (cap / ningú) emissari.Hi ha algun país inscrit a la cimera que no ha enviat cap emissari.e) No és … (gens / res) difícil distingir … (allò / el que és) natural del que no ho és.No és gens difícil distingir el que és natural del que no ho és.

Corregeix, segons la normativa, l’error indicat en cada oració:a) Primer hi haurà una conferència i després *d’ella, un debat.Primer hi haurà una conferència i després (de la conferència), un debat.

14

13

12

252

b) Podeu començar el sopar *sense jo.Podeu començar el sopar sense mi.c) No hi ha hagut acord a la junta; *ello no serà obstacle perquè s’apliqui la política de compresque hi havia prevista.No hi ha hagut acord a la junta; això no serà obstacle perquè s’apliqui la política de compres que hi haviaprevista.d) Un cop acabada l’assemblea *cada qual podrà disposar lliurement de la tarda.Un cop acabada l’assemblea cada u / cadascú podrà disposar lliurement de la tarda.e) No veig *res lògic que hàgim de pagar aquest impost turístic.No veig gens lògic que hàgim de pagar aquest impost turístic.f) Un periodista ha desmentit *allò afirmat en el llibre del diputat.Un periodista ha desmentit el que s’afirmava en el llibre del diputat.g) Ja fa dies que se’l veu anar cap a la feina *quelcom trist.Ja fa dies que se’l veu anar cap a la feina una mica trist.

Els pronoms febles (pàgina 310)

Substitueix l’element repetit de cada frase, que tens subratllat, per un pronom:a) En Marc és a l’habitació dormint i ja saps que el soroll molesta molt en Marc.En Marc és a l’habitació dormint i ja saps que el soroll el molesta molt.b) Al final, el prestatge ha caigut: jo ja havia previst que cauria el prestatge.Al final, el prestatge ha caigut: jo ja ho havia previst.c) He telefonat a la Marta però no l’he localitzada: enviaré un correu electrònic a la Marta.He telefonat a la Marta però no l’he localitzada: li enviaré un correu electrònic.d) El Ministeri d’Economia va prometre tres mesures de xoc i, fins ara, només ha implantat unamesura de xoc.El Ministeri d’Economia va prometre tres mesures de xoc i, fins ara, només n’ha implantat una.e) Teníem previst anar al cinema, però tenint en compte l’hora que és ja no anirem al cinema.Teníem previst anar al cinema, però tenint en compte l’hora que és ja no hi anirem.f) L’amo del forn és multimilionari però no sembla multimilionari.L’amo del forn és multimilionari però no ho sembla.g) Ens hem llegit el projecte i hem decidit de col·laborar en el projecte.Ens hem llegit el projecte i hem decidit de col·laborar-hi.h) Si els veïns no donen senyals de vida, caldrà que fem un recordatori als veïns.Si els veïns no donen senyals de vida, caldrà que els fem un recordatori.i) Agafa les verdures del cabàs i posa les verdures al calaix de baix de la nevera.Agafa les verdures del cabàs i posa-les al calaix de baix de la nevera.j) Perquè els socis sàpiguen el dia de l’assemblea enviarem una circular als socis.Perquè els socis sàpiguen el dia de l’assemblea els enviarem una circular.k) Com que la teva col·laboració és molt important, estigues tranquil·la que no prescindirem de lateva col·laboració.Com que la teva col·laboració és molt important, estigues tranquil·la que no en prescindirem.

Digues quin sintagma substitueix cadascun dels pronoms febles destacats en cursiva en lesoracions següents.Per exemple: Pretenien que nosaltres paguéssim totes les reparacions de la casa, però ens hi vamnegar en rodó (hi = a pagar totes les reparacions de la casa).

2

1

253

a) El president no va permetre tractar la qüestió del finançament perquè ja se n’havia parlat enla reunió anterior.n’ = de la qüestió del finançament.b) És una reunió clandestina; és millor que no hi assisteixis.hi = a la reunió.c) –Prendràs cafè? –No, ja n’he pres.n’ = (de) cafè.d) Aquest poema és molt llarg; només us en llegiré un petit fragment.en = del poema.e) M’han passat al torn de nit, i la veritat és que em costa molt habituar-m’hi.hi = al torn de nit.f) Cada tres minuts s’enlaira un avió: en surten més de 450 cada dia.en = (d’) avions.g) Si ell es va tornar vermell, ella encara s’hi va tornar més.hi = (de) vermella.h) Els teus cosins van molt sovint a esquiar i per això els regalaré un equipament complet.els = als teus cosins.i) Els meus pares m’han convidat al teatre, però no hi aniré.hi = al teatre.

Busca, si et cal, en el diccionari el valor semàntic dels verbs següents amb pronom feble in-herent i escriu una frase amb cada un en què es vegi clarament el significat específic. Fixa’t enl’exemple: A causa de l’accident, en Marc ha quedat sord: ara no hi sent gens.veure-hi sortir-se’n anar-se’nballar-la mirar-s’hi veure-les venirhaver-hi tenir-les totes passar-la magrafer-la bona sentir-hi engreixar-setocar-hi caure-hi som-hi!Solució orientativa:L’avi ja no hi veu gaire.Crec que és molt capaç de sortir-se’n, a la nova feina.No cal que te’n vagis tan ràpid.Ja fa temps que la ballem, a casa, amb això de l’atur.El cap s’hi mira molt, a l’hora de donar els permisos.Sempre està a veure-les venir, i això la fa una mica antipàtica.A casa no hi ha cap ordinador.No les tinc totes amb l’examen final.A l’hivern, molts negocis de la costa la passen magra.Ara sí que l’has feta bona, posant lleixiu al mosaic.A causa de l’accident, en Marc ha quedat sord: ara no hi sent gens.Reconeix que t’has engreixat, aquest estiu.El veí sembla que no hi toqui, quan parla dels problemes de l’escala.Francament no hi caic; qui deu ser aquesta de la foto?Som-hi!, que és tard i vol ploure.

En els parells de frases següents, digues en quina oració el pronom indicat pot tenir antece-dent. En aquest cas, torna a escriure la frase amb un antecedent que s’hi adigui. Per exemple: Nohi veig bé. / Hi veig la Maria. → Veig la Maria a la finestra.

4

3

254

a) Hi caic sempre. / Ara no hi caic.Hi caic sempre: caic sempre en aquest parany.b) Passar-la magra uns dies. / Passar-la per la paella.Passar-la per la paella: Hauràs de passar la carn per la paella.c) Tenir-les totes contentes. / No deu tenir-les totes, si plora.Tenir-les totes contentes: Has de tenir contentes totes les amigues.d) Ja fa temps que la ballem. / No la ballem, perquè no en sabem.No la ballem, perquè no en sabem: No ballem la jota perquè no en sabem.

Pàgina 312

Copia les oracions següents i completa-les amb les formes reforçades o elidides, segons comcomenci el verb, i les formes plenes o reduïdes, segons la terminació verbal, dels pronoms que lesencapçalen:a) em: No … amenacis! / … sacrificaré per tu. / Van trepitjar… tres cops. / Emboliqui… el regal.No m’amenacis! / Em sacrificaré per tu. / Van trepitjar-me tres cops. / Emboliqui’m el regal.b) ens: Sempre … eliminen a la primera. / No … defraudis. / Van acompanyar… a casa. / No podemdistreure… ni un segon.Sempre ens eliminen a la primera. / No ens defraudis. / Van acompanyar-nos a casa. / No podem distreu-re’ns ni un segon.c) et: Vigila que no … ennueguis. / … col·locaran a primera fila. / Esbargeix… una estona. / Arre-gla… una mica.Vigila que no t’ennueguis. / Et col·locaran a primera fila. / Esbargeix-te una estona. / Arregla’t una mica.d) us: No … arrisqueu tant. / … sotmetran a diverses proves. / Amagueu… a les golfes. / Vam acor-dar no incloure… a la llista.No us arrisqueu tant. / Us sotmetran a diverses proves. / Amagueu-vos a les golfes. / Vam acordar no in-cloure-us a la llista.e) el: No … esveris tant. / … condemnaran a fer treballs en benefici de la comunitat. / Van tortu-rar… diverses vegades. / Vaig confondre… amb un altre.No l’esveris tant. / El condemnaran a fer treballs en benefici de la comunitat. / Van torturar-lo diverses ve-gades. / Vaig confondre´l amb un altre.f) la: No … insulto ni mai … he insultada. / … van raptar. / Conserveu… en un lloc sec. / Renta… a mà.No la insulto ni mai l’he insultada. / La van raptar. / Conserveu-la en un lloc sec. / Renta-la a mà.g) li: No … inspira confiança. / … refrescaré la memòria. / Van renovar… el contracte. / Vaig re-batre… tots els arguments.No li inspira confiança. / Li refrescaré la memòria. / Van renovar-li el contracte. / Vaig rebatre-li tots elsarguments.h) els: Això … inhabilita per sempre. / … va imposar les mans sobre el cap. / Aquests productes hande retirar… del mercat. / Ordena… alfabèticament.Això els inhabilita per sempre. / Els va imposar les mans sobre el cap. / Aquests productes han de retirar-los del mercat. / Ordena’ls alfabèticament.i) en: Només … hem pogut salvar tres. / No … recordo ni el nom. / Parleu… entre vosaltres. / Tria…un que sigui bo.Només n’hem pogut salvar tres. / No en recordo ni el nom. / Parleu-ne entre vosaltres. / Tria’n un que sigui bo.j) ho: Això … interpretes malament. / Ningú no … va sospitar. / No vull ni saber… / Desinfecta…tot de seguida.Això ho interpretes malament. / Ningú no ho va sospitar. / No vull ni saber-ho. / Desinfecta-ho tot de se-guida.

5

255

k) hi: No … estem acostumats. / … vam insistir molt. / Amb ells, no pots comptar… / La reunió ésa les nou, pensa…No hi estem acostumats. / Hi vam insistir molt. / Amb ells, no pots comptar-hi. / La reunió és a les nou,pensa-hi.l) es: No …espanta davant cap dificultat. / No … responsabilitza del dany que ha causat. / En veu-re… rodejada es va atabalar. / Caldrà arriscar…No s’espanta davant cap dificultat. / No es responsabilitza del dany que ha causat. / En veure’s rodejadaes va atabalar. / Caldrà arriscar-se.

Pàgina 313

Les formes plenes -nos i -vos es redueixen a «ze» en alguns parlars («ajudem-ze» en comptesd’ajudem-nos; «acosteu-ze» en comptes d’acosteu-vos). Igualment, les formes plenes -lo i -los esconverteixen en formes reforçades en alguns parlars («traguem-el» en comptes de traguem-lo;«mireu-els» en comptes de mireu-los, «va agafà’l» en comptes de va agafar-lo).Escriu les formes gramaticals que corresponen als col·loquialismes següents:«afanyem-ze» «agafem-el» «va mirà’l»«amagueu-ze» «perseguint-el» «va tení’l»«esforceu-ze» «persegueix-el» «va omplí’l»«arrisquem-ze» «escrivint-els» «va trucà’l»«submergim-ze» «reuneix-els» «va comprà’l»«absteniu-ze» «llenceu-els» «va obrí’l»

afanyem-nos agafem-lo va mirar-loamagueu-vos perseguint-lo va tenir-loesforceu-vos persegueix-lo va omplir-loarrisquem-nos escrivint-los va trucar-losubmergim-nos reuneix-los va comprar-loabsteniu-vos llenceu-los va obrir-lo

Reescriu les pronúncies figurades dels verbs i de les combinacions de verb i pronom que hi haen les frases següents. Per exemple: Àvia, «prenguis» el medicament. → Àvia, prengui’s el medica-ment; No cal que t’ho «prenguis» tot tan a la valenta. → No cal que t’ho prenguis tot tan a la va-lenta.a) Per Nadal, segurament que «rebrem» alguna panera.Per Nadal, segurament que rebrem alguna panera.b) No han volgut «rèbrem» a la Direcció General.No han volgut rebre’m a la Direcció General.c) Senyor Joan, «posis» bo aviat, que hem d’anar a buscar bolets.Senyor Joan, posi’s bo aviat, que hem d’anar a buscar bolets.d) No et «posis» encara els guants, que hem de fer un nus.No et posis encara els guants, que hem de fer un nus.e) Tothom espera que els responsables «expliquin» les causes de l’explosió.Tothom espera que els responsables expliquin les causes de l’explosió.f) Si sap acudits de garrepes, «expliquin» algun.Si sap acudits de garrepes, expliqui’n algun.g) «Abrígat», si vols sortir de nit.Abriga’t, si vols sortir de nit.

7

6

256

h) Saps que «magradat» molt, la pel·lícula?Saps que m’ha agradat molt, la pel·lícula?i) Si ens necessita, «truquins».Si ens necessita, truqui’ns.

Pàgina 314

Corregeix les oracions següents. Tingues en compte que en totes hi ha almenys un pleonasmeo repetició innecessària.a) *Si no porteu les claus, demaneu-les-hi al porter de la finca.Si no porteu les claus, demaneu-les al porter de la finca.b) *Em volia enredar, però li vaig veure-li les intencions de seguida.Em volia enredar, però li vaig veure les intencions de seguida.c) *Ens van ensenyar la sala on s’hi havien reunit els negociadors del tractat.Ens van ensenyar la sala on s’havien reunit els negociadors del tractat.d) *Van arribar a un acord que ni els signants no el compleixen.Van arribar a un acord que ni els signants no compleixen.e) *N’hi ha gent que no està d’acord amb el pla.Hi ha gent que no està d’acord amb el pla.f) *Hi vaig anar-hi i em van dir que ho havia de fer-ho tot sol.Hi vaig anar i em van dir que ho havia de fer tot sol.

Corregeix les oracions següents. Tingues en compte que en totes s’ha omès un pronom feblenecessari.a) *Avui m’han llegit la mà i m’han dit que faré fortuna treballant; però, com que no crec, m’hecomprat un bitllet de loteria.Avui m’han llegit la mà i m’han dit que faré fortuna treballant; però, com que no hi crec, m’he comprat unbitllet de loteria.b) *Hem invertit un munt de diners en l’empresa, però crec que no traurem res.Hem invertit un munt de diners en l’empresa, però crec que no en traurem res.c) *El pitjor ja ha passat. És millor que no pensem més.El pitjor ja ha passat. És millor que no hi pensem més.d) *Li agradaria participar en el torneig d’escacs, però encara no sap prou.Li agradaria participar en el torneig d’escacs, però encara no en sap prou.e) *L’alcalde va proposar una reforma de la plaça, però la gent del barri no estava d’acord.L’alcalde va proposar una reforma de la plaça, però la gent del barri no hi estava d’acord.f) *L’Ajuntament ha endegat una campanya a favor del civisme i espera que els ciutadans col·la-borin.L’Ajuntament ha endegat una campanya a favor del civisme i espera que els ciutadans hi col·laborin.

Pàgina 316

Copia les oracions següents i completa-les amb els pronoms de CD de tercera persona, deter-minats o neutres adequats.a) He comprat el bitllet de tren. Fixa’t que … deixo damunt de la taula.He comprat el bitllet de tren. Fixa’t que el deixo damunt de la taula.b) T’he portat allò que em vas encarregar. Fixa’t que … deixo damunt de la taula.T’he portat allò que em vas encarregar. Fixa’t que ho deixo damunt de la taula.

10

9

8

257

c) No es refiava gens de l’Ernest i … vigilava constantment.No es refiava gens de l’Ernest i el vigilava constantment.d) En David volia que hi anéssim, però la Maria no … volia.En David volia que hi anéssim, però la Maria no ho volia.e) L’exposició oral val el 30 % del treball de recerca; caldrà preparar-… bé.L’exposició oral val el 30 % del treball de recerca; caldrà preparar-la bé.f) Les preguntes eren difícils i no … vaig contestar pas totes.Les preguntes eren difícils i no les vaig contestar pas totes.g) Volen fer el nou túnel en aquell turó que es veu allà, però els enginyers de l’Ajuntament … con-sideren perillós.Volen fer el nou túnel en aquell turó que es veu allà, però els enginyers de l’Ajuntament ho consideren pe-rillós.

En cada una de les oracions següents, o bé falta el pronom en (en alguna de les seves formes),la preposició de o una coma. Corregeix-les.a) *S’han venut molt bé les entrades; ja no en queda cap bona.S’han venut molt bé les entrades; ja no en queda cap de bona.b) *S’han venut molt bé les entrades; ja no queda cap de bona.S’han venut molt bé les entrades; ja no en queda cap de bona.c) *N’hi ha poques d’alternatives a la proposta oficial.N’hi ha poques, d’alternatives a la proposta oficial.d) *Abans aguantava totes les bromes, però d’un temps ençà no aguanto cap.Abans aguantava totes les bromes, però d’un temps ençà no n’aguanto cap.e) *S’estan acabant els retoladors; potser en queden alguns verds.S’estan acabant els retoladors; potser en queden alguns de verds.f) *Si necessiteu retoladors, de vermells ja no queda cap.Si necessiteu retoladors, de vermells ja no en queda cap.g) *Fes poc, de pa amb tomàquet, perquè ja hem esmorzat.Fes-ne poc, de pa amb tomàquet, perquè ja hem esmorzat.h) *De llibretes n’han portat una caixa de més.De llibretes, n’han portat una caixa de més.

Pàgina 317

Passa els complements indirectes destacats en cursiva de les frases següents al plural:a) A ella, això no li convé.A elles, això no els convé.b) A ell, no li ho concediran.A ells, no els ho concediran.c) A l’empleat, això no li pertany.Als empleats, això no els pertany.d) A la seva companya, ni tan sols li dirigeix la paraula.A les seves companyes, ni tan sols els dirigeix la paraula.e) A ell, envia-li una carta.A ells, envia’ls una carta.f) A ella, envieu-li una carta.A elles, envieu-los una carta.

12

11

258

En cadascuna de les oracions següents hi falta un pronom de CD o de CI. Digues quin és i qui-na forma ha d’adoptar segons la seva posició respecte del verb. En acabat, indica si has substituïtun CD o un CI. Per exemple: *Avisa els oncles que diumenge passarem a visitar. → Avisa els onclesque diumenge passarem a visitar-los / els passarem a visitar (CD).a) *Cada dos per tres truquen als veïns per demanar un favor.Cada dos per tres truquen als veïns per demanar-los (CI) un favor.b) *S’ha espatllat el telèfon dels proveïdors; enviaré un fax.S’ha espatllat el telèfon dels proveïdors; els (CI) enviaré un fax.c) *L’església està en ruïnes perquè un temporal va afectar de ple.L’església està en ruïnes perquè un temporal la (CD) va afectar de ple.d) *No llencis aquest gerro, perquè tinc molt d’afecte.No llencis aquest gerro, perquè li (CI) tinc molt d’afecte.e) *En Robert no ho sap, però vaig esperar més de tres hores.En Robert no ho sap, però el (CD) vaig esperar més de tres hores.f) *Els conductors estan enrabiats, perquè la neu impedeix circular.Els conductors estan enrabiats, perquè la neu els (CI) impedeix circular.g) *Té gran afecció pel futbol, però ja no convenen les emocions.Té gran afecció pel futbol, però ja no li (CI) convenen les emocions.h) *Als meus pares, digueu que hem perdut el tren.Als meus pares, digueu-los (CI) que hem perdut el tren.i) *A les mosques, no agrada gens el fum.A les mosques, no els (CI) agrada gens el fum.j) *Quan la Mònica treballa, val més que no molestis.Quan la Mònica treballa, val més que no la (CD) molestis.k) *Està la mar de tranquil·la, perquè la reforma del carrer no afectarà en res.Està la mar de tranquil·la, perquè la reforma del carrer no l’(CD)afectarà en res.

Escriu una frase que contingui cada una de les expressions següents. Destria, abans, si es trac-ta d’un CD o d’un CI. Per exemple: li prenen → Es queixa perquè li prenen el pèl, però també ésuna provocadora; la prenen → De vegades, la prenen per la seva germana bessona.li envairé la renta donar-les enviar-lo li renta dóna’lSolució orientativa:li enviaré (CI): Li enviaré una carta personalitzada.la renta (CD): Canvia la tovallola i la renta cada dos dies.donar-les (CD): Li sobraven tres cadires i va donar-les al veí.enviar-lo (CD): Com que estava insatisfet al lloc de Barcelona, han decidit enviar-lo a Saragossa.li renta (CI): Com a favor, li renta les tovalloles cada dos dies.dóna’l (CD): Si ja no vols el balancí vell, dóna’l a algun amic.

En cadascuna de les oracions següents hi falta un pronom de CRV. Digues quin és i quina for-ma ha d’adoptar.a) *M’han convençut de l’honestedat de la seva causa i he decidit de contribuir.M’han convençut de l’honestedat de la seva causa i he decidit de contribuir-hi.b) *Si trobes aquell llibre antic que et vaig dir, sàpigues que encara tinc interès.Si trobes aquell llibre antic que et vaig dir, sàpigues que encara hi tinc interès.c) *Tothom diu que la companyia d’assegurances no és sòlida, però nosaltres encara confiem.Tothom diu que la companyia d’assegurances no és sòlida, però nosaltres encara hi confiem.

13

15

14

259

d) *Si et pregunten què penso del pla d’obres, digues, de part meva, que estic d’acord.Si et pregunten què penso del pla d’obres, digues, de part meva, que hi estic d’acord.e) L’administrativa és una persona massa necessària: no podem prescindir.L’administrativa és una persona massa necessària: no en podem prescindir / no podem prescindir-ne.

Corregeix les oracions següents tenint en compte que en cada frase s’hi utilitza incorrecta-ment un pronom fort.a) *És una empresa molt fiable i, per això, no hem dubtat mai d’ella.És una empresa molt fiable i, per això, no n’hem dubtat mai.b) *Es tracta d’un projecte molt engrescador i col·laborarem en ell desinteressadament.Es tracta d’un projecte molt engrescador i hi col·laborarem desinteressadament.c) *De petita volia tenir una bicicleta professional i, de vegades, encara somio en ella.De petita volia tenir una bicicleta professional i, de vegades, encara hi somio.d) *No vol dir res sobre el seu problema, però de vegades sembla que vulgui parlar d’ell.No vol dir res sobre el seu problema, però de vegades sembla que en vulgui parlar / vulgui parlar-ne.

Les preposicions a, de, en i amb cauen davant la conjunció que (pàgina 292, «Canvi i caigudade les preposicions febles»). Això fa que l’oració substantiva introduïda per aquesta conjunció tin-gui la mateixa forma tant quan fa la funció de CD com de CRV. Destria en les oracions següentsels CD dels CRV assenyalats. En acabat, substitueix-los per un pronom feble.Per exemple: La gent confiava que el tren passaria pels afores de la ciutat (CRV). → La gent hiconfiava; La gent desitjava que el tren passés pels afores de la ciutat (CD). → La gent ho desit-java.a) Els monitors van dir tres cops que era obligatori posar-se el casc.Els monitors van insistir que era obligatori posar-se el casc.Els monitors ho van dir tres cops (CD).Els monitors hi van insistir (CRV).b) Vaig haver d’acostumar-me que em diguessin Tina.Els vaig demanar que em diguessin Tina.Vaig haver d’acostumar-m’hi (CRV).Els ho vaig demanar (CD).c) No s’havia adonat que el radiador degotava.Ningú no havia notat que el radiador degotava.No se n’havia adonat (CRV).Ningú no ho havia notat (CD).

Pàgina 319

Completa les oracions següents amb un pronom feble i digues quina circumstància expressacadascun (lloc, manera, companyia, mitjà, instrument o procedència):a) Abans parlava molt alt; ara ja no … parla tant.Abans parlava molt alt; ara ja no hi parla tant: manera.b) Jo, amb avió, no … vull anar!Jo, amb avió, no hi vull anar!: mitjà.c) En Carles entra cada dia al despatx a les 9 del matí i mai no … surt abans de les 7 del vespre.En Carles entra cada dia al despatx a les 9 del matí i mai no en surt abans de les 7 del vespre: proce-dència.d) Encara vius amb els teus sogres o ja no … vius?Encara vius amb els teus sogres o ja no hi vius?: companyia.

18

17

16

260

e) Aquest estiu m’han convidat a anar a Praga, però jo no … podré anar.Aquest estiu m’han convidat a anar a Praga, però jo no hi podré anar: llocf) Amb el meu bolígraf, no vull que … escrigui ningú.Amb el meu bolígraf, no vull que hi escrigui ningú: instrument.

Copia les oracions següents i completa-les segons el sentit que es desprèn pel pronom desta-cat en negreta i el tipus de CC que s’indica entre parèntesis. Per exemple: … hi veurem els dofins(CC de lloc). → Anem al zoo, que hi veurem els dofins.Solució orientativa:a) … no hi dormim gaire (CC de manera).Necessitem dormir tranquil·lament, però no hi dormim gaire (CC de manera).b) … l’Anna no hi vol anar (CC de companyia).Li hem dit que vagi amb la tutora, però l’Anna no hi vol anar (CC de companyia).c) … no en surt ni per saludar (CC d’origen).Es passa el dia a la cabina i no en surt ni per saludar (CC d’origen).d) … vaig passar-hi no fa gaires dies (CC de lloc).Justament, per Reus, vaig passar-hi no fa gaires dies (CC de lloc).e) … pots escriure-hi tant com vulguis (CC d’instrument).Amb la meva ploma, pots escriure-hi tant com vulguis (CC d’instrument).f) … no vull anar-hi (CC de mitjà).Amb aquest cotxe tan vell, no hi vull anar / no vull anar-hi (CC de mitjà).g) … els preparen una festa (CC de destinació).Com que és el seu aniversari de casament, els preparen una festa (CC de destinació).h) … hi posarem una mica de paté (CC de lloc).Perquè la torrada sigui més gustosa, hi posarem una mica de paté (CC de lloc).

Completa aquestes oracions amb els pronoms febles ho o hi, i digues en cada cas si fa la fun-ció d’atribut o de complement predicatiu:a) –Aquestes flors són artificials. –Doncs no … semblen.–Aquestes flors són artificials. –Doncs no ho semblen: atribut.b) El vi d’aquesta ampolla s’ha tornat agre; en canvi, el d’aquella altra no s’… ha tornat.El vi d’aquesta ampolla s’ha tornat agre; en canvi, el d’aquella altra no s’hi ha tornat: complement predicatiu.c) Aquest matí el tren va molt lent, però no … sol anar tant.Aquest matí el tren va molt lent, però no hi sol anar tant: complement predicatiu.d) Va quedar garratibada. Tu també … hauries quedat en el mateix cas.Va quedar garratibada. Tu també hi hauries quedat en el mateix cas: complement predicatiu.e) Vostès poden entrar perquè són socis del club, però ells no, perquè no … són.Vostès poden entrar perquè són socis del club, però ells no, perquè no ho són: atribut.f) La Glòria es va posar vermella i en Juli encara s’… va posar més.La Glòria es va posar vermella i en Juli encara s’hi va posar més: complement predicatiu.g) Encara no … són, les vuit?Encara no les (ho) són, les vuit?: atribut.h) Va quedar coix arran de l’accident i encara … va una mica, si t’hi fixes.Va quedar coix arran de l’accident i encara hi va una mica, si t’hi fixes: complement predicatiu.i) Creus que la gent estava satisfeta? O més aviat no … estava gaire?Creus que la gent estava satisfeta? O més aviat no n’estava gaire?: atribut.j) Aquell cetaci semblava una balena, però no … era.Aquell cetaci semblava una balena, però no ho era: atribut.

20

19

261

Pàgina 320

Completa les oracions següents amb els pronoms que hi substitueixin l’atribut (en, el, la, els,les) i el predicatiu (en), segons correspongui:a) El meu cosí és soci del Centre Excursionista; l’any vinent jo també me… faré.El meu cosí és soci del Centre Excursionista; l’any vinent jo també me’n faré.b) –Quines alumnes van ser escollides? –Sé que la Marta … era una.–Quines alumnes van ser escollides? –Sé que la Marta n’era una.c) Fes-te soci de la cooperativa. Jo me …he fet aquesta setmana.Fes-te soci de la cooperativa. Jo me n’he fet aquesta setmana.d) El nen es dirà Joan. Ara ja no hi ha tanta gent que se’… digui.El nen es dirà Joan. Ara ja no hi ha tanta gent que se’n digui.e) La Maria és poc xerraire, però la seva germana petita … és molt.La Maria és poc xerraire, però la seva germana petita n’és molt.f) El partit comença a les nou. Com que encara no … són, passaré per la granja a fer un cafè.El partit comença a les nou. Com que encara no les són, passaré per la granja a fer un cafè.g) No …’estic gaire, de cansada, malgrat la duresa del partit.No n’estic gaire, de cansada, malgrat la duresa del partit.h) Sembla l’inspector de sanitat, però jo diria que no … és pas.Sembla l’inspector de sanitat, però jo diria que no l’és pas.i) Aquells senyors d’allà són els propietaris de l’immoble? –Sí que … són.Aquells senyors d’allà són els propietaris de l’immoble? –Sí que els són.j) Que … estava, d’impacient, el teu pare, el dia que vas néixer!Que n’estava, d’impacient, el teu pare, el dia que vas néixer!

Digues si els sintagmes destacats en cursiva de les oracions següents fan la funció de subjec-te de l’oració o de CD del verb. Després, substitueix-los pel pronom en i converteix-los en tema,és a dir, en un element perifèric. Per exemple: A la tardor cauen moltes pinyes [subjecte]. → Depinyes, en cauen moltes a la tardor. / A la tardor en cauen moltes, de pinyes.a) Només em va ensenyar un rellotge.De rellotge, només me’n va ensenyar un: CD.b) En els últims anys s’han enfonsat tres petroliers.De petroliers, en els últims anys se n’han enfonsat tres: subjecte.c) A les golfes amagaven uns quants fugitius.De fugitius, n’amagaven uns quants a les golfes. CD.d) Només ha desxifrat un jeroglífic.De jeroglífic, només n’ha desxifrat un: CD.e) Veig amb alegria que només falten tres dies per al meu aniversari.Veig amb alegria que, de dies per al meu aniversari, només en falten tres: subjecte.f) Cada dia, només arriba un tren al meu poble.De trens, cada dia només n’arriba un, al meu poble: subjecte.

En cadascuna de les oracions següents hi falta el pronom en. Afegeix-lo al lloc corresponenti en la forma adequada. En acabat, digues quina funció hi fa: CD, CRV, subjecte postverbal o CCde procedència.a) Tothom diu que ha vist ovnis i jo encara no he vist mai cap.Tothom diu que ha vist ovnis i jo encara no n’he vist mai cap: CD.b) S’ha esgotat aquesta edició; haurem d’esperar que aparegui una altra.S’ha esgotat aquesta edició; haurem d’esperar que n’aparegui una altra: subjecte postverbal.

23

22

21

262

c) No coneixes el nou mercat? Ara vinc i l’he trobat preciós.No coneixes el nou mercat? Ara en vinc i l’he trobat preciós: CC de procedència .d) El millor moment del número de màgia és quan agafa una bossa d’algú del públic i treu un conill.El millor moment del número de màgia és quan agafa una bossa d’algú del públic i en treu un conill: CCde procedència.e) L’all és molt recomanable per a la circulació; per això convé prendre de tant en tant.L’all és molt recomanable per a la circulació; per això convé prendre’n de tant en tant: CD.f) Diu que aquest estiu ens convidarà al seu apartament, si no es penedeix, és clar!Diu que aquest estiu ens convidarà al seu apartament, si no se’n penedeix, és clar!: CRVg) Aquí hi havia un centenar de cadires i ara falten ben bé deu.Aquí hi havia un centenar de cadires i ara en falten ben bé deu: subjecte postverbal.

Pàgina 321

Converteix en tema el SPrep [CN] destacat en cursiva en les frases següents i representa’l ambun pronom dins l’oració. Per exemple: Només he llegit dos capítols de la novel·la que em vas dei-xar. → De la novel·la que em vas deixar, només n’he llegit dos capítols.a) Els bombers encara no saben les causes de l’incendi.De l’incendi, els bombers encara no en saben les causes.b) Ja es poden veure els primers efectes del tractament.Del tractament, ja se’n poden veure els primers efectes.c) Cada setmana rebem notícies dels nostres amics d’Itàlia.Dels nostres amics d’Itàlia, cada setmana en rebem notícies.d) Han apujat els impostos de la benzina.De la benzina, n’han apujat els impostos.e) L’autor no va autoritzar la reproducció de l’article.De l’article, l’autor no en va autoritzar la reproducció.f) Una editorial valenciana publicarà les obres completes de l’escriptor lleidatà.De l’escriptor lleidatà, una editorial valenciana en publicarà les obres completes.g) Extreuen el verí de la serp per tal de fer un antídot del verí.De la serp, n’extreuen el verí per tal de fer-ne un antídot.

Substitueix el verb o l’expressió destacats en cursiva en les oracions que hi ha a continuacióper algun dels verbs següents, si cal, en forma pronominal: anar, aprimar, callar, caure, escaure,esdevenir, sentir, ser, sortir, veure. Per exemple: Des de l’accident que és quasi cec. → Des de l’ac-cident que quasi no hi veu.a) De vegades sembla que tingui un trastorn mental.De vegades sembla que no hi sigui tot.b) No és capaç d’esbrinar els perills que se li acosten.No és capaç de veure els perills que se li acosten.c) Amb aquest refredat he quedat sord.Amb aquest refredat no hi sento.d) Faig una dieta per perdre quilos.Faig una dieta per aprimar-me.e) Els veïns de sota van marxar sense dir res.Els veïns de sota se’n van anar sense dir res.f) Va anar a parar a terra per culpa d’una empenta.Va caure a terra per culpa d’una empenta.

25

24

263

g) En poc temps s’ha convertit en l’actriu més ben pagada.En poc temps ha esdevingut l’actriu més ben pagada.h) Per què no tanques la boca d’una vegada?Per què no calles d’una vegada?i) Sembla que està despistat, però sempre ho acaba fent bé.Sembla que està despistat, però sempre se’n surt.j) S’ha de reconèixer que el vestit nou li queda bé.S’ha de reconèixer que el vestit nou li escau.

Pàgina 322

Completa aquestes oracions amb el pronom feble adient:a) Podeu assistir a la conferència perquè … pot assistir tothom.Podeu assistir a la conferència perquè hi pot assistir tothom.b) Abans tenia molts jocs d’ordinador; ara … tinc pocs.Abans tenia molts jocs d’ordinador; ara en tinc pocs.c) La Teresa fa dies que no assisteix a classe. Vosaltres … sabeu res?La Teresa fa dies que no assisteix a classe. Vosaltres en sabeu res?d) Té uns grans coneixements de música però no … parla mai.Té uns grans coneixements de música però no en parla mai.e) Li van regalar una agenda electrònica però no … treballa mai.Li van regalar una agenda electrònica però no hi treballa mai.f) Ens hem comprat un recipient especial per conservar-… la fruita.Ens hem comprat un recipient especial per conservar-hi la fruita.g) No se us han acabat els dies de vacances; encara us … queden sis.No se us han acabat els dies de vacances; encara us en queden sis.h) No agafeu el cotxe, perquè no … necessiteu; us … ben asseguro.No agafeu el cotxe, perquè no el necessiteu; us ho ben asseguro.i) Els meus avis saben molt bé el que … convé, amb l’alimentació.Els meus avis saben molt bé el que els convé, amb l’alimentació.j) Si no … molesten els mosquits, els nens podran dormir a l’eixida.Si no els molesten els mosquits, els nens podran dormir a l’eixida.

Corregeix l’error d’ús dels pronoms que hi ha en cadascuna d’aquestes oracions:a) *Cobro una pensió d’orfandat i depenc totalment de la mateixa.Cobro una pensió d’orfandat i en depenc totalment.b) *Si continueu portant-ze malament, se suspendrà el viatge de fi de curs.Si continueu portant-vos malament, se suspendrà el viatge de fi de curs.c) *Aquest curs n’hi ha més bon ambient que l’any passat.Aquest curs hi ha més bon ambient que l’any passat.d) *Així que el capità veié les naus pirates, s’allunyà d’elles a tota vela.Així que el capità veié les naus pirates, se n’allunyà a tota vela.e) *No lis diguis res del gos que hem comprat, als teus cosins.No els diguis res del gos que hem comprat, als teus cosins.f) *Què et costa callar-te?Què et costa callar?g) *Ja han acabat els pisos, però encara no tenim les claus dels mateixos.Ja han acabat els pisos, però encara no en tenim les claus.

27

26

264

h) *Van llogar un apartament de muntanya i no van anar en tot l’any.Van llogar un apartament de muntanya i no hi van anar en tot l’any.i) *Han portat l’àvia a una residència perquè no es poden fer càrrec d’ella.Han portat l’àvia a una residència perquè no se’n poden fer càrrec.j) *Tinc una ploma estilogràfica, però no m’agrada escriure amb ella.Tinc una ploma estilogràfica, però no m’agrada escriure-hi.

Converteix en tema l’element destacat en cursiva en les frases següents i representa’l amb unpronom feble dins l’oració. Després, digues quina funció fa. Per exemple: Ja han arrencat tots elsarbres de la plaça Major. → Els arbres de la plaça Major, ja els han arrencats tots. / Ja els hanarrencats tots, els arbres de la plaça Major [CD].a) Han elegit en Joan Mas com a president de l’escala.En Joan Mas, l’han elegit com a president de l’escala (CD).b) Trobareu programes de l’obra a l’entrada del teatre.De programes de l’obra, en trobareu a l’entrada del teatre (CD).c) Hisenda ha embargat el sou a tots els directius de l’empresa.A tots els directius de l’empresa, Hisenda els ha embargat el sou (CI).d) La Verònica no ha dit mai això.Això, la Verònica no ho ha dit mai (CD).e) Trobareu les claus a sota l’estora.Les claus, les trobareu a sota l’estora (CD).f) Han diagnosticat anèmia a en Ferran Ferm.A en Ferran Ferm, li han diagnosticat anèmia (CI).g) Sovint no es recorda de l’any que va néixer.De l’any que va néixer, sovint no se’n recorda (CRV).h) M’agradaria molt col·laborar amb la vostra organització.Amb la vostra organització, m’agradaria molt col·laborar-hi (CRV).

Llegeix els parells de frases següents i digues en quina de les dues l’ús del pronom és in cor -rec te (tingues en compte que en alguns casos l’error és degut a l’omissió del pronom). Després, es-criu la frase correctament.a) Fes la felicitació amb lletra més grossa, perquè l’àvia veu molt poc.En aquesta foto, s’hi pot veure encara l’antiga fàbrica del poble.Modificació de la incorrecta: Fes la felicitació amb lletra més grossa, perquè l’àvia hi veu molt poc.b) No li agraden els afalacs excessius i aleshores s’atabala.Portava la cartera a la mà i li van estirar al metro.Modificació de la incorrecta: Portava la cartera a la mà i la hi van estirar al metro.c) Agafes els llibres del Francesc i els hi tornes avui mateix.Vés a veure els veïns i els hi demanes disculpes pel soroll que vam fer ahir.Modificació de la incorrecta: Vés a veure els veïns i els demanes disculpes pel soroll que vam fer ahir.d) Si els vols regalar coixins, recorda que ja en tenen molts de grocs.N’hi ha molts coixins grocs en aquesta sala.Modificació de la incorrecta: Hi ha molts coixins grocs en aquesta sala.e) A veure si us en recordeu de la vostra àvia per Nadal.És Nadal, i ni us en recordeu.Modificació de la incorrecta: A veure si us recordeu de la vostra àvia per Nadal.

29

28

265

f) Sempre ha estat una mica coix, però ara hi va més.Ja hi era calb des dels trenta anys, o abans.Modificació de la incorrecta: Ja era calb des dels trenta anys, o abans.

Les combinacions de pronoms febles (pàgina 323)

Substitueix separadament en cada oració els dos elements destacats per un pronom. Per exem-ple: Deixa el llibre a l’armari. → Deixa’l a l’armari. / Deixa-hi el llibre.a) En Jaume demana diners als tiets.En Jaume en demana als tiets.En Jaume els demana diners.b) Diuen al tutor que canviï l’examen.Li diuen que canviï l’examen.Ho diuen al tutor.c) Heu de retornar la bicicleta al seu propietari.Heu de retornar-la al seu propietari.Li heu de retornar la bicicleta.d) Guardarem la ploma a l’estoig.La guardarem a l’estoig.Hi guardarem la ploma.e) Han aparegut tres taques a la paret.N’han aparegut tres a la paret.Hi han aparegut tres taques.f) No posis tanta sal a la sopa.No en posis tanta a la sopa.No hi posis tanta sal.

Localitza en cada oració el pronom o el grup de dos pronoms febles que hi ha i relaciona’lsamb l’antecedent o els antecedents. Per exemple: Tothom juga a la loteria i jo, en canvi, no hi jugomai (hi = a la loteria). El bibliotecari m’ha reclamat els llibres que tinc a casa: demà mateix els hiportaré (els = els llibres que tinc a casa; hi = al bibliotecari).a) Els nens es miren els gelats però no els agraden.els = als nens.b) Has arreglat l’ordinador o encara no ho has fet?ho = arreglar l’ordinador.c) Érem quinze jugadors a l’equip i ja només en quedem set.en = (de) jugadors.d) L’avi no vol sal al brou; no n’hi posis tanta.n’ = sal; hi = al brou.e) Tres alumnes van demanar la revisió d’exàmens al matí i la tutora els la va fer a la tarda mateix.els = als / a les tres alumnes; la = la revisió d’exàmens.f) Si no vols dir al teu germà que em torni el mòbil, li ho diré jo demà.li = al teu germà; ho = que em torni el mòbil.g) Els teus oncles han de saber això de la casa; demà els en parlaré una bona estona.els = als teus oncles; en = d’això de la casa.h) Com que demà a la tarda els meus cosins han d’anar al teatre i no tenen cotxe, ja els hi por-taré jo mateixa.els = als meus cosins; hi = al teatre.

2

1

266

En cada una de les oracions compostes següents s’ha produït l’omissió indeguda d’un pronomadjunt a un verb pronominal. Corregeix-les.a) Et proposo de fer un viatge amb bicicleta a través dels Alps; *t’atreveixes?Et proposo de fer un viatge amb bicicleta a través dels Alps; t’hi atreveixes?b) A l’hora de contractar una assegurança de vida convé *informar-se abans.A l’hora de contractar una assegurança de vida convé informar-se’n abans.c) Havien de reservar dos bitllets d’avió, però *es van oblidar.Havien de reservar dos bitllets d’avió, però se’n van oblidar.d) A la nostra associació, les regles són estrictes: *acostuma’t.A la nostra associació, les regles són estrictes: acostuma-t’hi.e) No hem treballat mai en un lloc tan petit, però segur que *ens adaptarem.No hem treballat mai en un lloc tan petit, però segur que ens hi adaptarem.f) No tan sols contesta malament al seu pare, sinó que també *es burla.No tan sols contesta malament al seu pare, sinó que també se’n burla.g) Ja has signat el manifest contra l’autovia? Encara ets a temps *d’adherir-te.Ja has signat el manifest contra l’autovia? Encara ets a temps d’adherir-t’hi.h) Sense *adonar-se, algú s’ha endut la meva cartera i ara no tinc les claus de casa.Sense adonar-se’n, algú s’ha endut la meva cartera i ara no tinc les claus de casa.

Pàgina 324

Escriu, d’acord amb la normativa, els elements formats per un verb i diversos pronoms desta-cats en cursiva en cada una de les oracions següents:a) Tenia ganes d’anarsen de la festa, però no ho va fer per no ofendre l’amfitrió.Tenia ganes d’anar-se’n de la festa, però no ho va fer per no ofendre l’amfitrió.b) Tinc un examen dilluns i ja és hora que mhiposi.Tinc un examen dilluns i ja és hora que m’hi posi.c) Si tens alguna notícia d’en Jordi per a nosaltres, dónansla d’una vegada.Si tens alguna notícia d’en Jordi per a nosaltres, dóna’ns-la d’una vegada.d) Aquest vinagre és suau, és clar, si tenposes una quantitat moderada.Aquest vinagre és suau, és clar, si te’n poses una quantitat moderada.e) Es va comprar una camisa sense fixarshi gaire i ara ha vist que li va ampla.Es va comprar una camisa sense fixar-s’hi gaire i ara ha vist que li va ampla.f) La moto, telarreglaria molt bé de preu el meu cosí mecànic.La moto, te l’arreglaria molt bé de preu el meu cosí mecànic.g) Abans que usenaneu per sempre del barri, hauríem de fer un sopar.Abans que us en aneu (n’aneu) per sempre del barri, hauríem de fer un sopar.h) Si no estàs d’acord amb les nostres normes, vésten.Si no estàs d’acord amb les nostres normes, vés-te’n.i) M’han dit que tens una piscina enorme al xalet: portanshi un dia.M’han dit que tens una piscina enorme al xalet: porta’ns-hi un dia.j) No vaig poder assistir a la conferència sobre el medi ambient; fesmen un resum.No vaig poder assistir a la conferència sobre el medi ambient; fes-me’n un resum.k) Si heu de canviar el paviment, feuvosho fer per un especialista, perquè té la seva dificultat.Si heu de canviar el paviment, feu-vos-ho fer per un especialista, perquè té la seva dificultat.l) El faquir agafava la serra i selaintroduïa a la boca.El faquir agafava la serra i se la introduïa a la boca.

4

3

267

Escriu, d’acord amb la normativa, una oració composta amb cadascuna de les expressions quehi ha a continuació. Assenyala-hi també els referents dels pronoms. Per exemple: li ho diré → Esveu que han portat un paquet a casa del Robert i ell no hi era: li (al Robert) ho (que han portatun paquet) diré per telèfon.m’hi acostumo us en donen n’hi tenense n’adonen demana’ns-la se’l veuSolució orientativa:Practico molt amb el nou mòbil, però no m’hi (al mòbil) acostumo.Si us heu quedat sense pa, aneu al forn a veure si us en (de pa) donen una mica.Si vas a veure la gàbia dels conills, t’adonaràs que n’(de conills)hi (a la gàbia) tenen tres.Molesten tot el veïnat i no se n’(que molesten)adonen.Si necessites la bicicleta, demana’ns(a nosaltres)-la (la bicicleta).En Joan ha deixat el club; per això no se’l(en Joan) veu gaire.

Pàgina 326

Escriu correctament darrere el verb les combinacions de pronoms següents:a) treu + et + eltreu-te’lb) escalfa + la + hiescalfa-la-hic) recordeu + us + enrecordeu-vos-end) endreceu + us + laendreceu-vos-lae) organitza + els + laorganitza’ls-laf) acostumem + ens + hiacostumem-nos-hig) descorda + el + hidescorda-l’hih) prohibeix + li + hoprohibeix-li-hoi) apropar + et + hiapropar-t’hij) emportar + me + elemportar-me’l

Escriu correctament els agregats de verb i dos pronoms que hi ha a continuació:a) et + el + posaréte’l posaréb) es + la + emportase l’emportac) preparar + ens + lespreparar-nos-lesd) dir + us + hodir-vos-ho

7

6

5

268

e) fica + ens + hifica’ns-hif) robar + em + elsrobar-me’lsg) ens + el + arreglaràens l’arreglaràh) et + en + donente’n doneni) els + ho + dicels ho dicj) es + ens + notase’ns notak) es + les + emprovense les emprovenl) veure + us + elveure-us-elm) em + en + vaigme’n vaign) dóna + els + hodóna’ls-hoo) es + et + imposase t’imposap) treure + els + hitreure’ls-hi

Escriu correctament les combinacions de pronoms indicades entre parèntesis. Tingues encompte l’inici o la terminació del verb.a) (em + el) …han d’escurçar cinc centímetres. / … portaran a casa amb un taxi. / Planxa…Me l’han d’escurçar cinc centímetres. / Me’l portaran a casa amb un taxi. / Planxa-me’l.b) (et + en) No …oblidis mai. / Vull que … recordis sempre. / Vés… ben lluny.No te n’oblidis mai. / Vull que te’n recordis sempre. / Vés-te’n ben lluny.c) (ens + els) …escampa per tota la casa. / Han vingut a reclamar… / Guarda… aquí fins demà.Ens els escampa per tota la casa. / Han vingut a reclamar-nos-els. / Guarda’ns-els aquí fins demà.d) (es + el) …emportarà de seguida que pugui. / … va menjar en un moment. / No parava demirar…Se l’emportarà de seguida que pugui. / Se’l va menjar en un moment. / No parava de mirar-se’l.e) (li + ho) … explicaran amb detall. / … van dir bruscament. / Ara ja pots explicar…Li ho explicaran amb detall. / Li ho van dir bruscament. / Ara ja pots explicar-li-ho.f) (li + en) …enviaran una dotzena. / … van enviar un centenar. / Van regalar… un de més luxós.Li n’enviaran una dotzena. / Li’n van enviar un centenar. / Van regalar-li’n un de més luxós.g) (us + ho) Després … explicaré tot. / Va vendre… a molt bon preu. / Emporteu… d’aquí.Després us ho explicaré tot. / Va vendre-us-ho a molt bon preu. / Emporteu-vos-ho d’aquí.h) (els + en) …he deixat un de nou. / No vaig pensar a parlar… / Obre… una de ben fresca.Els n’he deixat un de nou. / No vaig pensar a parlar-los-en. / Obre’ls-en una de ben fresca.i) (la + hi) Aquesta mà, … haurem d’embolicar. / La raó de debò, no va voler explicar…Aquesta mà, la hi haurem d’embolicar. / La raó de debò, no va voler explicar-la-hi.j) (els + hi) No … hem vist, a la plaça. / Vaig veureu… molt, de preocupats. / No vaig trobar…No els hi hem vist, a la plaça. / Vaig veure’ls-hi molt, de preocupats. / No vaig trobar-los-hi.

8

269

k) (els + el) El llum, no …apaguis mai. / No hi tinc prou confiança per manllevar… / Remena… benremenat.El llum, no els l’apaguis mai. / No hi tinc prou confiança per manllevar-los-el. / Remena’ls-el ben remenat.l) (els + els) … pintaran demà. / No podrem trametre… / Haurem de comunicar…Els els pintaran demà. / No podrem trametre’ls-els. / Haurem de comunicar-los-els.

Escriu vuit oracions compostes amb vuit de les expressions de l’activitat 7, un cop corregides.Tingues en compte que hi han d’aparèixer clarament els referents dels pronoms.Per exemple: te’l posaré → Et faré l’entrepà de pernil i te’l posaré a la motxilla.Solució orientativa:No duus el braçalet. Vine, que te’l posaré.Si li agrada el jersei, se l’emporta.Aquí hi ha les motxilles; haurem de preparar-nos-les avui mateix.M’ha acomiadat de la feina i no gosava dir-vos-ho.Si tens un forat a la llista, fica’ns-hi.Va veure els meus binocles i em va amenaçar de robar-me’ls.La moto, ens l’arreglarà el teu cosí.Vés a buscar entrades al centre cívic, a veure si te’n donen dues o tres.Els veïns fan caure aigua sobre el nostre balcó: cada dia els ho dic.Estem molt contentes i se’ns nota.Si es volen comprar una samarreta, se les emproven gairebé totes.El barret és graciós, però preferiria veure-us-el posat.Com que ja hem acabat la feina, me’n vaig a casa.Això que t’he portat per als teus fills, dóna’ls-ho per Nadal.Té un caràcter tan dominant, que al final se t’imposa.M’han pres el lloc i lluitaré per treure’ls-hi.

Completa les oracions que hi ha a continuació amb aquestes combinacions de dos pronoms fe-bles, sense repetir-ne cap: us hi, s’hi, us en, se’n, te’n, m’hi, ens en, t’hi, me n’.a) … dedica en cos i ànima.S’hi dedica en cos i ànima.b) Sempre … queixen.Sempre se’n queixen.c) A mi no … veuràs.A mi no m’hi veuràs.d) No … burleu.No us en burleu.e) Encara que et pegui, tu no … tornis.Encara que et pegui, tu no t’hi tornis.f) … sortirem.Ens en sortirem.g) … heu d’afanyar.Us hi heu d’afanyar.h) No … adono mai.No me n’adono mai.i) Si pots, fes… càrrec tu mateix.Si pots, fes-te’n càrrec tu mateix.

10

9

270

Pàgina 327

Completa aquestes oracions amb les combinacions de pronoms següents: l’hi, la hi, els hi, leshi. Tingues en compte que cada combinació es repeteix una vegada.a) –En Robert et va deixar un ganivet elèctric?–Sí, però no … penso tornar.Sí, però no l’hi penso tornar.b) –La nena ha agafat els llumins?–Sí, a veure si … prens sense manies.Sí, a veure si els hi prens sense manies.c) –Amb quin paper fareu les targetes a la clienta?– … farem amb cartolina.Les hi farem amb cartolina.d) –Aquesta és la bufanda preferida de la Mireia?–Sí, i val més que no … toquis.Sí, i val més que no la hi toquis.e) –Saps que l’Ona pateix per les seves botes?–Doncs, demà … porto a casa.Doncs, demà les hi porto a casa.f) –Com puc recuperar la meva jaqueta?–Parla amb en Marc i demana-…Parla amb en Marc i demana-la-hi.g) –Sabies que la veïna es ven els mobles del jardí?–Doncs potser … compraré.Doncs potser els hi compraré.h) –On és el mòbil d’alta gamma del teu germà?– … van robar l’endemà d’haver-lo comprat.L’hi van robar l’endemà d’haver-lo comprat.

Digues en cada oració si la pronúncia «li» correspon a una forma sola (li) o a dues (l’hi):a) Agafes el rellotge, vas a casa seva i «li» tornes.Agafes el rellotge, vas a casa seva i l’hi tornes.b) Tu dius que aquest suc no és àcid, però jo «li» trobo d’allò més.Tu dius que aquest suc no és àcid, però jo l’hi trobo d’allò més.c) Si no «li» convenen els disgustos, per què «li» heu parlat de l’accident?Si no li convenen els disgustos, per què li heu parlat de l’accident?d) Semblava que el paquet no cabia al maleter del cotxe, però al final «li» vam poder encabir.Semblava que el paquet no cabia al maleter del cotxe, però al final l’hi vam poder encabir.e) Saps que no vull que prenguis el pèl al teu germanet i tu no pares de prendre-«li».Saps que no vull que prenguis el pèl al teu germanet i tu no pares de prendre-l’hi.f) Després que els pares no es posessin d’acord, finalment al nen «li» van posar el nom que volia l’àvia.Després que els pares no es posessin d’acord, finalment al nen li van posar el nom que volia l’àvia.

Escriu correctament les combinacions pronominals de les oracions següents, que apareixenamb les formes pronominals pronunciades col·loquialment («li» i «ni»). Tingues en compte que encada cas es tracta d’una combinació de dos pronoms (l’hi, la hi, li’n, li ho, n’hi).a) El veí em va deixar una càmera fa un any i no «li» vaig tornar fins ahir.El veí em va deixar una càmera fa un any i no la hi vaig tornar fins ahir.

13

12

11

271

b) Tantes ganes que teníem de trepitjar la neu i no «ni» havia gens ni mica.Tantes ganes que teníem de trepitjar la neu i no n’hi havia gens ni mica.c) M’ha reclamat el llibre i jo ja «li» vaig tornar fa dies.M’ha reclamat el llibre i jo ja l’hi vaig tornar fa dies.d) Encara no m’ha tornat la càmera; demà mateix «li» recordaré.Encara no m’ha tornat la càmera; demà mateix li ho recordaré.e) Ha anat a demanar explicacions al seu cap, però no «ni» donarà pas.Ha anat a demanar explicacions al seu cap, però no li’n donarà pas.f) Tothom diu que la Rut no està trista, però jo «li» veig des de fa setmanes.Tothom diu que la Rut no està trista, però jo la hi veig des de fa setmanes.g) Aquest pneumàtic és per a la roda de la bicicleta; posa-«li».Aquest pneumàtic és per a la roda de la bicicleta; posa-l’hi.h) Si et demana que li facis pessigolles, no «ni» facis gaires.Si et demana que li facis pessigolles, no li’n facis gaires.i) M’ha tornat el portàtil desconfigurat; no «li» deixaré mai més.M’ha tornat el portàtil desconfigurat; no l’hi deixaré mai més.

Torna a escriure les oracions següents passant els pronoms que hi ha davant el verb al darre-re, i els que hi ha darrere el verb al davant. En acabat, escriu lliurement, per a cada cas, una ora-ció composta que permeti crear el context necessari per entendre el sentit dels pronoms utilitzats.Per exemple: Demà els l’hauré de deixar. → Demà hauré de deixar-los-el. // Ja veuràs com es dei-xaran el cangur i demà els l’hauré de deixar (i demà hauré de deixar-los-el).a) No vull demanar-los-els.No els els vull demanar.Els pares em podrien deixar els diners, però no els els vull demanar (però no vull demanar-los-els).b) Potser no els ho podré explicar.Potser no podré explicar-los-ho.Els alumnes han de saber que això és difícil i potser no els ho podré explicar (i potser no podré explicar-los-ho).c) Els n’haurem de comprar un de nou.Haurem de comprar-los-en un de nou.L’ordinador de la Bet i en Pol no va gens bé; per tant, els n’haurem de comprar un de nou (per tant, hau-rem de comprar-los-en un de nou).d) No us el puc prometre.No puc prometre-us-el.La meva intenció és de regalar-vos un cotxe, però no us el puc prometre (però no puc prometre-us-el).f) Estan pintant-nos-els.Ens els estan pintant.Ens han reparat els marcs de les portes i ara ens els estan pintant (i ara estant pintant-nos-els).Solució orientativa:Els pares em podrien deixar els diners, però no vull demanar-los-els.Els alumnes han de saber que això és difícil i potser no els ho podré explicar. La Bet i en Pol necessiteuordinadors i els n’haurem de comprar.

Pàgina 330

Digues en cada oració si la pronúncia «elzi» correspon a una sola forma (els) o a dues formes(els hi).

15

14

272

a) Saps que als meus pares «elzi» agrada molt que vinguis a casa?Saps que als meus pares els agrada molt que vinguis a casa?b) La nena jugava amb uns mistos i la seva mare «elzi» va prendre.La nena jugava amb uns mistos i la seva mare els hi va prendre.c) Tothom diu que els conserges són antipàtics i jo no «elzi» trobo pas.Tothom diu que els conserges són antipàtics i jo no els hi trobo pas.d) Digues a l’encarregat que no pateixi pels endolls, que ja «elzi» arreglaré demà.Digues a l’encarregat que no pateixi pels endolls, que ja els hi arreglaré demà.e) Alguns alumnes es queixen que els seus tutors no «elzi» donen prou orientació universitària.Alguns alumnes es queixen que els seus tutors no els donen prou orientació universitària.f) Aquí tens un prestatge buit per als plats decoratius: posa«elzi», que hi queden molt bé.Aquí tens un prestatge buit per als plats decoratius: posa’ls-hi, que hi queden molt bé.g) Aquest any no convidaré els amics enviant-los un correu electrònic; «elzi» enviaré una cartaconvencional.Aquest any no convidaré els amics enviant-los un correu electrònic; els enviaré una carta convencional.

En les oracions següents apareix la pronúncia «elzi», però només en tres casos correspon a lacombinació els hi (CD plural determinat + CI singular o CC de lloc). En els altres tres, es tractad’una simplificació col·loquial d’una altra combinació de dos pronoms (un CI plural i un CD). Es-criu-les correctament.a) El comptable ens ha reclamat els albarans; demà «elzi» portarem.El comptable ens ha reclamat els albarans; demà els hi portarem.b) Els meus amics no han pogut entrar als camerinos del teatre municipal, i això que ja «elzi» ha-via advertit.Els meus amics no han pogut entrar als camerinos del teatre municipal, i això que ja els ho havia advertit.c) Aquelles dues noies han perdut aquestes agendes. Dóna«elzi».Aquelles dues noies han perdut aquestes agendes. Dóna’ls-les.d) Aquest és l’àlbum ideal per a aquests cromos. Enganxa«elzi» amb cura.Aquest és l’àlbum ideal per a aquests cromos. Enganxa’ls-hi amb cura.e) Els treballadors no tindran la paga aquest mes; «elzi» donaran el mes que ve.Els treballadors no tindran la paga aquest mes; els la donaran el mes que ve.f) El ministre ha demanat uns informes urgents i ara «elzi» farà arribar un missatger.El ministre ha demanat uns informes urgents i ara els hi farà arribar un missatger.

Pàgina 331

Completa aquestes oracions amb les combinacions de pronoms adients. Para atenció a evitarla possible confusió amb formes pròpies del castellà.a) - Ja heu donat el treball a la professora? –Sí, ja … hem donat. I tu, quan penses donar…?Sí, ja l’hi hem donat. I tu, quan penses donar-l’hi?b) - Enviareu aquest missatge a les vostres amigues? – No … enviarem. No volem enviar… encara.No els l’enviarem. No volem enviar-los-el encara.c) Aquest cas és molt difícil per als detectius: … explicaré amb més detall.Aquest cas és molt difícil per als detectius: els l’explicaré amb més detall.d) Els avis reclamen la sopa: vés a posar…Els avis reclamen la sopa: vés a posar-los-la.e) Elles esperen la teva oferta. Fes… una ben aviat.Elles esperen la teva oferta. Fes-los-en una ben aviat.

17

16

273

f) Els rivals ens volen portar al seu terreny, però no … permetrem.Els rivals ens volen portar al seu terreny, però no els ho permetrem.g) Les nétes sempre es miren el gerro xinès de l’àvia; un dia acabarà per regalar…Les nétes sempre es miren el gerro xinès de l’àvia; un dia acabarà per regalar-los-el.

Completa les oracions següents amb les combinacions de dos pronoms adients. Després, diguesquins elements substitueixen i quina funció sintàctica fa cadascun. Per exemple: Consideren aque-lla pel·lícula extraordinària, però jo no la hi considero [(aquella pel·lícula) CD / (extraordinària)CPred].a) Ahir vaig trobar el cafè molt amarg; avui no … he trobat tant.Ahir vaig trobar el cafè molt amarg; avui no l’hi (el: el cafè, CD; hi: amarg, CPred) he trobat tant.b) A mi el projecte em sembla interessant, però a ell no … sembla.A mi el projecte em sembla interessant, però a ell no li ho (li: a ell, CI; ho: interessant, atribut) sembla.c) Ens va convidar a la festa, però no … vam poder quedar.Ens va convidar a la festa, però no ens hi (ens: nosaltres, CD; hi: a la festa, CC) vam poder quedar.d) En aquest gorg, no vull que … banyeu.En aquest gorg, no vull que us hi (us: vosaltres, CD; hi: al gorg, CC) banyeu.e) Ja fa estona que són a l’aigua, fes… sortir.Ja fa estona que són a l’aigua, fes-los-en (los: ells, CD; en: de l’aigua, CC) sortir.f) Si demà vols visitar la ciutat, jo … puc acompanyar.Si demà vols visitar la ciutat, jo t’hi (et: a tu, CD; hi: a la ciutat, CC) puc acompanyar.g) Té els ulls verds; el seu padrí també … tenia.Té els ulls verds; el seu padrí també els hi (els: els ulls, CD; hi: verds, CPred) tenia.

En el llenguatge col·loquial, els pronoms nos i vos, quan van darrere el verb en imperatiu plu-ral i van seguits d’un altre pronom feble començat en vocal, sovint es redueixen a ’s: anem’s-en (peranem-nos-en); poseu’s-hi bé (per poseu-vos-hi bé). Escriu les formes amb nos i vos que equivalena les següents: aneu’s-en; posem’s-hi bé; emporteu’s-els d’aquí; quedeu’s-ho tot; recordem’s-en.Aneu-vos-en; posem-nos-hi bé; emporteu-vos-els d’aquí; quedeu-vos-ho tot; recordem-nos-en.

Substitueix els sintagmes destacats en les oracions següents pel pronom feble hi o en i escriucorrectament la combinació que en resulti.a) Cap al vespre, el bestiar baixa a abeurar-se a l’estany.Cap al vespre, el bestiar baixa a abeurar-s’hi.b) Al final m’he acostumat al menjar vegetarià.Al final m’hi he acostumat.c) Amb aquell fred, no vam atrevir-nos a pujar al cim.Amb aquell fred, no vam atrevir-nos-hi.d) Em descuido sovint de fer les coses.Me’n descuido sovint.e) Procureu oblidar-vos ben aviat d’aquest mal tràngol.Procureu oblidar-vos-en ben aviat.f) M’he adonat del perill massa tard.Me n’he adonat massa tard.g) Ara em penedeixo d’haver dit la veritat.Ara me’n penedeixo.

Representa els elements sobreentesos, que tens entre parèntesis, per la combinació pronomi-nal que s’indica a l’encapçalament de cada grup d’oracions:

21

20

19

18

274

CI 3a persona singular + CD:a) L’habitació del teu germà està desendreçada; endreça… (l’habitació al teu germà)L’habitació del teu germà està desendreçada; endreça-la-hi.b) Aquell noi deu saber a quina hora passa l’autobús; pregunta… (al noi a quina hora passa).Aquell noi deu saber a quina hora passa l’autobús; pregunta-li-ho.c) Mentre vostè tingui el cotxe al taller, la companyia … deixarà (a vostè) un (cotxe) de recanvi.Mentre vostè tingui el cotxe al taller, la companyia li’n deixarà un de recanvi.CI 3a persona plural + CD:a) Almenys hi ha cinc models diferents; si vostès passen per la botiga, … mostraré (a vostès elscinc models).Almenys hi ha cinc models diferents; si vostès passen per la botiga, els els mostraré.b) Els veïns saben que faig vaixells en miniatura. Potser … regalaré un (vaixell en miniatura als veïns).Els veïns saben que faig vaixells en miniatura. Potser els en regalaré un.c) Necessitem que les teves amigues ens ajudin. Si … demanes tu (a elles que ens ajudin), no s’hipodran negar de cap manera.Necessitem que les teves amigues ens ajudin. Si els ho demanes tu, no s’hi podran negar de cap manera.Pronom de 1a o 2a persona + CD o CRV:a) Si accepteu aquesta oferta, estic segur que mai no … penedireu (d’haver acceptat aquestaoferta).Si accepteu aquesta oferta, estic segur que mai no us en penedireu.b) Tots dos hem preparat el paper de l’altre i per això podem intercanviar… (els papers) sense pro-blemes.Tots dos hem preparat el paper de l’altre i per això podem intercanviar-nos-els sense problemes.c) M’he quedat molt sorprès que vingués: no … podia creure (que hagués vingut).M’he quedat molt sorprès que vingués: no m’ho podia creure .

L’oració composta: les conjuncions de coordinació i subordinació (pàgina 332)

Classifica els elements següents, segons si es tracta d’un sintagma, una oració simple o unaoració composta:a) La principal mesura de seguretat del nou govern.Sintagma nominal.b) El govern establirà mesures de prevenció i farà alhora controls rutinaris.Oració composta.c) Sou els principals favorits per a la Copa.Oració simple.d) Demà a la tarda els estudiants de Dret es manifestaran a la Gran Via.Oració simple.e) Una manifestació multitudinària de bombers, policies i sanitaris.Sintagma.f) Si no hi ha resposta ràpida de l’empresa, els treballadors es manifestaran davant de la Ge-rència.Oració composta.

Determina si el nexe destacat en cursiva en cadascuna de les oracions següents és una prepo-sició o una conjunció. En quins casos el nexe destacat uneix dues oracions?a) Un pinzell fi per pintar el marc de la finestra.per: preposició; uneix una oració a un nom.

2

1

275

b) És una pel·lícula llarga i avorrida.i: conjunció; uneix dos adjectius.c) Hem entrat als grans magatzems, però no hi hem comprat res.però: conjunció; uneix dues oracions.d) Vull un cafè amb llet.amb: preposició: uneix un nom a un nome) Et deixaré la càmera si en fas un bon ús.si: conjunció; uneix dues oracions.f) Sempre hem aspirat a guanyar el campionat regional.a: preposició; uneix dues oracions (subordina l’oració d’infinitiu).

Substitueix en cada oració l’element destacat, que és una oració, per un sintagma nominal, unsintagma adjectival o un sintagma adverbial de valor equivalent, segons el cas. En acabat, classi-fica les oracions destacades en subordinades substantives, adjectives o adverbials. Per exemple: Noentenc què em dius. → No entenc les teves paraules (SN). → Oració substantiva.Solució parcialment orientativa:a) Curiosament, la veïna que té més diners té el pis més petit.Subordinada adjectival.Curiosament, la veïna més rica té el pis més petit.b) Em va manifestar que estava molt preocupada per la situació.Em va manifestar la seva preocupació per la situació.Subordinada substantiva.c) No va parar de treballar fins que no van tocar les dotze.No va parar de treballar fins a mitjanit.Subordinada adverbial.d) És un edifici on no habita ningú.És un edifici deshabitat.Subordinada adjectival.e) Tothom espera que facis unes declaracions sobre el cas.Tothom espera les teves declaracions sobre el cas.Subordinada substantiva.f) Envia-li els diners tan ràpid com puguis.Envia-li els diners de seguida.Subordinada adverbial.

Pàgina 333

Escriu les quatre comes que falten en les oracions següents. Tingues en compte que no hi hacap oració que n’hagi de portar més d’una.a) Vosaltres netejareu l’habitació i nosaltres el menjador i el lavabo.Vosaltres netejareu l’habitació i nosaltres, el menjador i el lavabo.b) L’alcalde no sap si autoritzar el nou pàrquing a la plaça o als afores.c) Estudiaré química o història i faré els deures de llengua.Estudiaré química o història, i faré els deures de llengua.d) L’equip local portava samarreta blava i l’equip visitant groga.L’equip local portava samarreta blava i l’equip visitant, groga.e) L’equip local portava samarreta blava i lluïa un braçalet de dol.f) Us preneu la feina seriosament o partirem peres.

4

3

276

g) Hi ha hagut una explosió i com una desbandada o una baralla.Hi ha hagut una explosió, i com una desbandada o una baralla.

Pàgina 335

Completa aquestes oracions amb les conjuncions de coordinació següents, sense que se’n re-peteixi cap: i, o sigui, altrament, o, tant si … com si …, i ni tan sols, i … i tot, no … més aviat.a) Els vam fer un munt de favors … ens en van donar les gràcies.Els vam fer un munt de favors i ni tan sols ens en van donar les gràcies.b) Avui només hem tingut deu … onze clients.Avui només hem tingut deu o onze clients.c) Us heu d’expressar de manera clara … intel·ligible.Us heu d’expressar de manera clara i intel·ligible.d) Ens van regalar una entrada al museu … ens van fer una visita gratuïta …Ens van regalar una entrada al museu i ens van fer una visita gratuïta i tot.e) No ha presentat a temps la sol·licitud, … que ha renunciat a la plaça.No ha presentat a temps la sol·licitud, o sigui, que ha renunciat a la plaça.f) Repareu ben aviat la fotocopiadora; …, no podrem fer les còpies del dossier.Repareu ben aviat la fotocopiadora; altrament, no podrem fer les còpies del dossier.g) … ha fet gens de calor; … ha fet fred.No ha fet gens de calor; més aviat ha fet fred.h) … perdem … guanyem la final, hi haurà recepció oficial a l’Ajuntament.Tant si perdem com si guanyem la final, hi haurà recepció oficial a l’Ajuntament.

Escriu correctament les oracions següents, en què s’observa un error relacionat amb l’ús de lescomes o de les conjuncions coordinants:a) *No hem rebut el paquet, l’albarà ni la factura.No hem rebut el paquet, ni l’albarà ni la factura.b) *Tothom sap que cal treballar esperar amb paciència i tenir una mica de sort.Tothom sap que cal treballar, esperar amb paciència i tenir una mica de sort.c) *L’hivern portarà el fred, la foscor, i la solitud.L’hivern portarà el fred, la foscor i la solitud.d) *Els espectadors cridaven bramaven xiulaven…Els espectadors cridaven, bramaven, xiulaven…e) *No se sap si hi ha una, o dues places lliures.No se sap si hi ha una o dues places lliures.

Escriu aquestes oracions, coordinades amb la conjunció i, amb un altre connector que expli-citi més clarament, en el sentit indicat, la relació entre els dos elements coordinants:Solució parcialment orientativa.a) (adversativa): És llicenciat en clàssiques, i fa classes de música.És llicenciat en clàssiques, però fa classes de música.b) (il·lativa): Ha plogut molt, i el camí s’enfangarà.Ha plogut molt; per tant, el camí s’enfangarà.c) (condicional amb si): Fes règim i milloraràs.Si fas règim, milloraràs.d) (adversativa): Ella és molt cordial, i el seu marit és molt esquerp.Ella és molt cordial, però el seu marit és molt esquerp.

7

6

5

277

e) (causal amb com que): No va agafar els guants, i ara passa fred.Com que no va agafar els guants, ara passa fred.

Escriu, utilitzant conjuncions disjuntives (o, o bé) i d’equivalència (o, o sigui, és a dir, això és),una oració composta per a cada una de les situacions següents:Solució orientativa.a) Comunicar a l’alumnat que ha de triar, definitivament, entre l’exposició oral i I’escrita.Heu de triar, definitivament, si feu l’exposició oral o bé escrita: disjuntiva.b) Explicar que el neolític (amb el detall que és conegut com a edat de la pedra polida) suposàuna autèntica revolució.El neolític, és a dir, l’edat de la pedra polida, suposà una autèntica revolució: d’equivalència.c) El teu avi de vegades ve a casa teva a peu i de vegades amb metro.El teu avi de vegades ve a casa teva a peu o amb metro: disjuntiva.d) Una camisa costa entre 28 i 33 euros.Una camisa costa 28 o 33 euros: disjuntiva.e) Declarar que tens un èczema i explicar que és una malaltia caracteritzada per l’aparició de ta-ques d’eritema a la pell.Tens un èczema, això és, una malaltia caracteritzada per l’aparició de taques d’eritema a la pell: d’equi-valència.f) Diagnosticar (explicant que és un augment del volum del fetge) a algú que pateix una hepato-megàlia.Pateix una hepatomegàlia, o sigui, un augment del volum del fetge: d’equivalència. g) Un ús de la conjunció o bé per dir que amb la línia 5 del tren podem anar a Vilavella i a Vila-nova.Amb la línia 5 del tren podem anar a Vilavella o bé a Vilanova: disjuntiva.

Pàgina 336

Substitueix la conjunció o locució destacada en cursiva en cadascuna de les oracions següentsper però, però no, sinó, no … sinó:a) Tenen tres cotxes a casa, i només en fan servir dos.Tenen tres cotxes a casa, però només en fan servir dos.b) Fan tot tipus de reparacions, menys d’elèctriques.Fan tot tipus de reparacions, però no d’elèctriques.c) No espera de la vida res més que un cop de sort.No espera de la vida sinó un cop de sort.d) La pluja era necessària; la torrentada, en canvi, ha fet molt de mal.La pluja era necessària; la torrentada, però, ha fet molt de mal.e) Treballo tota la setmana excepte el dilluns.Treballo tota la setmana, però no el dilluns.f) Només faig que trucar-li, i no en tinc cap resposta.No faig sinó trucar-li, i no en tinc cap resposta.

Completa aquestes oracions amb sinó o si no:a) L’avaria no ha estat causada per la temperatura, … per la humitat.L’avaria no ha estat causada per la temperatura, sinó per la humitat.b) … ens atorguen la subvenció, haurem de suspendre el festival del teatre.Si no ens atorguen la subvenció, haurem de suspendre el festival del teatre.

10

9

8

278

c) No la volia ofendre, … que pretenia ajudar-la.No la volia ofendre, sinó que pretenia ajudar-la.d) Me n’aniré, … calles d’una vegada.Me n’aniré, si no calles d’una vegada.e) Les obres no acabaran avui, … que hi haurà una pròrroga.Les obres no acabaran avui, sinó que hi haurà una pròrroga.f) Paga la multa; …, et faran un embargament dels comptes corrents.Paga la multa; si no, et faran un embargament dels comptes corrents.g) La teva cosina, … és rica, almenys és força gastadora.La teva cosina, si no és rica, almenys és força gastadora.h) Vaig estar un any sense feina, … més!Vaig estar un any sense feina, si no més!i) Des que l’ha deixat la parella, no fa … plorar i gemegar.Des que l’ha deixat la parella, no fa sinó plorar i gemegar.j) No solament m’has ofès a mi, … a tots els meus companys.No solament m’has ofès a mi, sinó a tots els meus companys.

Pàgina 338

Digues si l’ús de la conjunció doncs és correcte en les oracions següents. En cas que no ho si-gui, substitueix-la per una conjunció causal (perquè, ja que, atès que…).a) Aquest estiu tinc l’apartament llogat; així doncs, no us el puc deixar.Ús correcte.b) Sigueu sempre sincers, doncs la veritat acaba imposant-se.Ús incorrecte: Sigueu sempre sincers, ja que la veritat acaba imposant-se.c) Aquest estiu no haurem d’estalviar aigua, doncs durant la primavera ha plogut molt.Ús incorrecte: Aquest estiu no haurem d’estalviar aigua, perquè durant la primavera ha plogut molt.d) En aquests moments l’empresa és insolvent. –Doncs haurà de fer suspensió de pagaments.Ús correcte.e) L’empresa ha fet suspensió de pagaments doncs en aquests moments és insolvent.Ús incorrecte: L’empresa ha fet suspensió de pagaments perquè en aquests moments és insolvent.f) Aquest any no podrem anar enlloc de vacances doncs no tenim diners.Ús incorrecte: Aquest any no podrem anar enlloc de vacances perquè no tenim diners.g) La vostra tutora no vindrà de viatge? Doncs la nostra, sí.Ús correcte.h) No el van deixar entrar, doncs encara no ha complert els setze anys.Ús incorrecte: No el van deixar entrar, ja que encara no ha complert els setze anys.i) Heu tornat a perdre? I doncs, que no us entreneu prou?Ús correcte.j) Ho he buscat a l’enciclopèdia de l’escola doncs no ho he trobat a Internet.Ús incorrecte: Ho he buscat a l’enciclopèdia de l’escola perquè no ho he trobat a Internet.

Pàgina 339

En el grup d’ítems següents, allarga el complement del nom per la dreta. Per exemple: [Unesrestes [de cabells [d’una persona + [de poca edat.]]]] → Unes restes de cabells d’una persona depoca edat.

12

11

279

a) [Les maletes [de viatge [del directiu + [una empresa + [Japó.]]]]Les maletes de viatge del directiu d’una empresa del Japó.b) [La imatge [d’uns infants [sense aspecte + [nen + [bolquers.]]]]La imatge d’uns infants sense aspecte de nen de bolquers.

En el grup d’ítems següents, insereix la segona part en una oració més àmplia; tingues encompte que en alguns casos hauràs de canviar el temps verbal. Per exemple: [Tothom diu] + [Lesempreses volen que s’apugi el petroli.] → Tothom diu que les empreses volen que s’apugi el pe-troli.a) [Tothom espera] + [Ell ens ajuda a treballar.]Tothom espera que ell ens ajudi a treballar.b) [M’agrada] + [Vosaltres voleu practicar el dibuix.]M’agrada que vosaltres vulgueu practicar el dibuix.c) [La fàbrica + [va fundar l’oncle + [l’oncle va anar a Amèrica]] ha hagut de plegar.]La fàbrica que va fundar l’oncle que va anar a Amèrica ha hagut de plegar.

Pàgina 340

Completa aquestes oracions amb l’element adient i digues, en cada cas, si es tracta d’una con-junció, un relatiu o un interrogatiu:a) Ha tornat a passar pel nostre carrer la moto antiga … vam veure a Platja d’Aro.Ha tornat a passar pel nostre carrer la moto antiga que vam veure a Platja d’Aro: relatiu.b) Veig … encara no has repintat la paret que vas embrutar amb les botes.Veig que encara no has repintat la paret que vas embrutar amb les botes: conjunció.c) M’hauràs de recordar … es fan els bunyols.M’hauràs de recordar com es fan els bunyols: interrogatiu.d) Vaig trobar un tronc a terra … volia entrar al meu garatge.Vaig trobar un tronc a terra quan volia entrar al meu garatge: conjunció.e) Els estris amb … els homes prehistòrics feien les pintures rupestres devien ser molt rudimentaris.Els estris amb què els homes prehistòrics feien les pintures rupestres devien ser molt rudimentaris: relatiu.f) Encara no se sap … ha obtingut la millor nota.Encara no se sap qui ha obtingut la millor nota: interrogatiu.g) Ignorem … va produir la deflagració.Ignorem què va produir la deflagració: interrogatiu.h) Investiga … el client ha pagat els deutes.Investiga si el client ha pagat els deutes: conjunció.

Completa aquestes oracions amb la forma d’infinitiu, gerundi o participi dels verbs següents:s’avorria, rebutgem, circulem, treballeu, deien, vaig rebentar. En acabat, subratlla l’oració subor-dinada.a) Avui preferim … amb bicicleta pel passeig de la platja.Avui preferim circular amb bicicleta pel passeig de la platja.b) Davant la cridòria de la gent, vaig entrar … el pany.Davant la cridòria de la gent, vaig entrar rebentant el pany.c) En Pau ha deixat l’equip … de tant estar-se a la banqueta.En Pau ha deixat l’equip avorrit de tant estar-se a la banqueta.d) … d’aquesta manera, no fareu mai res de bo.Treballant d’aquesta manera, no fareu mai res de bo.

15

14

13

280

e) Estem fermament decidits a … l’oferta de la direcció.Estem fermament decidits a rebutjar l’oferta de la direcció.f) Els han enxampat … una mentida.Els han enxampat dient una mentida.

Classifica l’element destacat de cada oració en SN, SAdj o SAdv. En acabat, substitueix-lo peruna oració equivalent subordinada substantiva, adjectiva o adverbial, respectivament.Solució parcialment orientativa.a) Agraeixo molt la teva sinceritat.la teva sinceritat: SN. Agraeixo molt que siguis sincer. (Subordinada substantiva).b) Avui fan una pel·lícula molt interessant.molt interessant: SAdj. Avui fan una pel·lícula que us interessarà molt. (Subordinada adjectiva).c) Ho faré de seguida.de seguida: SAdv. Ho faré tan aviat com pugui. (Subordinada adverbial).d) L’acusat va declarar la seva innocència.la seva innocència: SN. L’acusat va declarar que era innocent. (Subordinada substantiva).e) Els treballadors estaven cansats de tanta feina.tanta feina: SN. Els treballadors estaven cansats de treballar tant. (Subordinada substantiva).f) Li van aturar l’hemorràgia molt ràpidament.molt ràpidament: SAdv. Li van aturar l’hemorràgia treballant amb gran rapidesa. (Subordinada adverbial).g) Els detectius investiguen les causes de l’incendi.les causes de l’incendi: SN. Els detectius investiguen com s’ha produït l’incendi. (Subordinada substan tiva).h) Confiem cegament en la vostra contribució a salvar l’empresa.la vostra contribució: SN. Confiem cegament que contribuïu a salvar l’empresa. (Subordinada substantiva).i) Ens ha visitat un noi molt atractiu.molt atractiu: SAdj. Ens ha visitat un noi que tenia un aspecte magnífic. (Subordinada adjectiva).j) Tothom se’n va anar a casa després de la festa.després de la festa: SAdv. Tothom se’n va anar a casa quan va acabar la festa. (Subordinada adverbial).k) Han decidit inesperadament el nomenament d’en Marc.el nomenament d’en Marc: SN. Han decidit inesperadament nomenar en Marc. (Subordinada substantiva).l) Hem trobat un paisatge sorprenent.sorprenent: SAdj. Hem trobat un paisatge que ens va sorprendre. (Subordinada adjectiva).m) Ens ajudaran desinteressadament.desinteressadament: SAdv. Ens ajudaran sense demanar res a canvi. (Subordinada adverbial).

Pàgina 341

Relaciona els elements del primer grup (oracions principals) amb els del segon grup de mane-ra que n’obtinguis oracions compostes per subordinació substantiva. En acabat, indica quina fun-ció (subjecte, CD, CI, CRV, CN, CAdj) sintàctica fa l’oració subordinada dins la principal.1. Per la ràdio acaben de dir (conjunció) …2. Es mostra interessada a (infinitiu) ….3. La direcció m’ha obligat (conjunció) …4. No estan del tot convençuts (conjunció) …5. Haurem de tornar a telefonar a (relatiu) …6. Moltes persones no saben (interrogatiu) …7. L’alumnat de quart insisteix a (infinitiu) …8. M’agrada molt (conjunció) …9. La creença (conjunció)… és antiga i potser fonamentada.

17

16

281

a) participar en la gimcana.b) costa el transport públic a l’estat.c) justifiqui totes les despeses.d) riure allarga la vida.e) fer el viatge de fi de curs a Amsterdam, Berlín o Praga.f) qui ens va instal·lar la calefacció.g) els donin la subvenció.h) hi hagi silenci.i) hi ha risc d’allaus al Pirineu.1. Per la ràdio acaben de dir que hi ha risc d’allaus al Pirineu: CD.2. Es mostra interessada a participar en la gimcana: CAdj.3. La direcció m’ha obligat que justifiqui totes les despeses: CRV.4. No estan del tot convençuts que els donin la subvenció: CAdj.5. Haurem de tornar a telefonar a qui ens va instal·lar la calefacció: CI.6. Moltes persones no saben quant costa el transport públic a l’estat: CD.7. L’alumnat de quart insisteix a fer el viatge de fi de curs a Amsterdam, Berlín o Praga: CRV.8. M’agrada molt que hi hagi silenci: subjecte.9. La creença que riure allarga la vida és antiga i potser fonamentada: CN.

Pàgina 342

Identifica en cada oració composta la subordinada de subjecte i desplaça-la en forma nomi-nalitzada (el fet que, això que) a la posició inicial:Solució orientativa:a) Millorarà molt l’estat del camp que ara plogui.El fet que ara plogui millorarà molt l’estat del camp.b) M’ha decebut molt que hagis triat un altre proveïdor.Això que hagis triat un altre proveïdor m’ha decebut molt.c) No afectarà les nostres relacions que hàgiu canviat de residència.El fet que hàgiu canviat de residència no afectarà les nostres relacions.d) Em sembla fatal que facin un pàrquing a la plaça.El fet que facin un pàrquing a la plaça em sembla fatal.e) No complau la majoria que ara apugin els impostos.Això que ara apugin els impostos no complau la majoria.

Completa aquestes oracions amb la conjunció que o una preposició, segons correspongui:a) Tu procura, sobretot, … hi hagi un ambient agradable.Tu procura, sobretot, que hi hagi un ambient agradable.b) El mecànic ens ha dit que ja no hi ha res … fer amb el cotxe vell.El mecànic ens ha dit que ja no hi ha res a fer amb el cotxe vell.c) Preguem … esperin el seu torn a la sala B.Preguem que esperin el seu torn a la sala B.d) Amb aquestes condicions, és difícil … ens entenguem.Amb aquestes condicions, és difícil que ens entenguem.e) Els meus cosins insisteixen sovint … els vagi a veure a Bèlgica.Els meus cosins insisteixen sovint que els vagi a veure a Bèlgica.f) Això … suspenguin el partit no em sembla gens bé.Això que suspenguin el partit no em sembla gens bé.

19

18

282

g) El seu segon llibre no té res … veure amb la novel·la amb què va debutar com a escriptora.El seu segon llibre no té res a veure amb la novel·la amb què va debutar com a escriptora.

Converteix les oracions simples següents en oracions compostes per subordinació amb la con-junció que. Tingues en compte la norma de la caiguda de les preposicions. Per exemple: Confiemen la seva professionalitat. → Confiem ∅ que actuïn com a bons professionals.Solució orientativa:a) Dubto de la veracitat de les seves paraules.Dubto que digui la veritat.b) Somniava en les vacances tothora.Somniava que me n’anava de vacances tothora.c) Sentia un fort desig d’estimació.Sentia un fort desig que l’estimessin.d) Estava molt content del bon resultat de la prova.Estava molt content que la prova hagués anat tan bé.e) No estic d’acord amb la teva apreciació.No estic d’acord que apreciïs el cas d’aquesta manera.f) N’hi haurà prou amb una telefonada.N’hi haurà prou que telefoni.

Converteix les oracions simples següents en oracions compostes subordinades substantivesd’infinitiu. Tingues en compte la norma de la caiguda de les preposicions. Per exemple: Pensa enles claus! → Pensa a tornar-me els claus!Solució orientativa:a) L’han amenaçat amb l’expulsió.L’han amenaçat d’expulsar-lo.b) S’ha conformat amb un petit record.S’ha conformat a rebre un petit record.c) N’hi ha prou amb una mica de sal.N’hi ha prou de tirar-hi una mica de sal.d) Els proveïdors insisteixen en la seva exigència d’un cobrament ràpid.Els proveïdors insisteixen a exigir un cobrament ràpid.e) No estem d’acord amb el nou impost de circulació.No estem d’acord a pagar el nou impost de circulació.

Completa aquestes oracions amb els pronoms, adverbis o quantificadors interrogatius adients:a) La policia ens ha preguntat … ha manipulat els aparells.La policia ens ha preguntat qui ha manipulat els aparells.b) Ignorem per … han tancat la frontera.Ignorem per què han tancat la frontera.c) Ens agradaria saber … ho heu fet per desallotjar l’edifici tan de pressa.Ens agradaria saber com ho heu fet per desallotjar l’edifici tan de pressa.d) Demana a la secretària … es farà la reunió, a la sala o al vestíbul.Demana a la secretària on es farà la reunió, a la sala o al vestíbul.e) Desconec en … et bases per fer aquestes afirmacions.Desconec en què et bases per fer aquestes afirmacions.f) Encara no sabem … ens deixaran descarregar les mercaderies, si avui o demà.Encara no sabem quan ens deixaran descarregar les mercaderies, si avui o demà.

22

21

20

283

g) No sé pas … euros poden valer aquest ordinador i aquesta impressora!No sé pas quants euros poden valer aquest ordinador i aquesta impressora!h) El jurat de seguida anunciarà … equip ha superat totes les proves.El jurat de seguida anunciarà quin equip ha superat totes les proves.

Canvia els segments les coses que i les persones que pels pronoms relatius corresponents i fes-hi concordar el verb subordinat, si cal. Després, subratlla l’oració substantiva de relatiu i indica en-tre claudàtors quina funció sintàctica fa: [Subj], [CD], [CI], [CRV], [CN].a) No us refieu de les persones que no us aguanten la mirada.No us refieu de qui / del qui / d’aquella qui / de tothom qui no us aguanta la mirada: CRV.b) Digues-li que et deixi a terra les coses que porta a sobre.Digues-li que et deixi a terra això que /el que / tot el que porta a sobre: CD.c) El pes de les coses que porteu és excessiu.El pes del que / de tot el que / d’això que porteu és excessiu: CN.d) Heu de donar suport a les persones que en necessitin.Heu de donar suport als qui / a aquells qui en necessitin: CI.e) Les persones que tinguin una idea que l’exposin.Qui / el qui / aquell qui / tothom qui tingui una idea que l’exposi: subjecte.

Identifica les tres oracions entre les següents en què el pronom relatiu el que encapçala unaoració substantiva de relatiu i corregeix les altres tres, on el que és una construcció nominalitza-da incorrecta.a) No m’agrada el que tens entre mans.No m’agrada el que tens entre mans: correcta.b) Digues-li que et deixi el que porti a sobre, que demà ja li tornaré.Digues-li que et deixi el que porti a sobre, que demà ja li tornaré: correcta.c) El que li demanis tu, no significa que ens hagi de deixar ocupar automàticament el xalet.Incorrecta: Que li demanis tu no significa que ens hagi de deixar ocupar automàticament el xalet.d) Sempre et donarà tot el que tu li demanis.Sempre et donarà tot el que tu li demanis: correcta.e) No m’agrada el que facis tan mala cara davant els meus parents.Incorrecta: No m’agrada que facis tan mala cara davant els meus parents.f) El que plogui ara no vol dir que s’hagin d’atenuar les restriccions degudes a la sequera.Incorrecta: El fet que plogui ara no vol dir que s’hagin d’atenuar les restriccions degudes a la sequera.

Pàgina 344

Indica entre claudàtors la funció sintàctica de l’oració subordinada destacada en cada cas. Enacabat, substitueix-la pel pronom feble corresponent, tenint en compte la possibilitat que hi hagipreposicions implícites. Per exemple: Els ha demanat que col·laborin amb ell [CD]. → Els ho ha de-manat.a) Li ha demanat treballar en el torn de nit.CD: Li ho ha demanat.b) Pregunta-li si està content.CD: Pregunta-li-ho.c) No m’he adonat de quan se n’han anat.CRV: No me n’he adonat.d) Estan acostumats que ningú els esperi.CRV: Hi estan acostumats.

25

24

23

284

e) Ens van obligar a signar la declaració.CRV: Ens hi van obligar.f) Tenia una gran afició a jugar a escacs.CN: Hi tenia una gran afició.g) Es van oblidar d’apagar la calefacció.CRV: Se’n van oblidar.h) Coneixia de sobres la dificultat de superar les proves físiques.CN: En coneixia de sobres la dificultat.i) Ets conscient de quines conseqüències pot tenir això?CAdj: N’ets conscient?

Explicita el valor en forma d’oració completiva del pronom feble de les oracions del primergrup, d’acord amb la informació sobre la seva funció sintàctica, amb els sintagmes del segon grup.Para atenció a la possibilitat que hi hagi preposicions implícites. Per exemple: Penseu-hi: oracióinterrogativa [CRV]. → Penseu en qui pot ser la vostra candidata.1. N’estic molt content: oració d’infinitiu [CAdj].2. Me n’he desentès molt: oració d’infinitiu [CRV].3. No n’ha captat la idea: oració interrogativa [CN].4. Prova-ho: oració d’infinitiu amb la preposició de [CD].5. Ho va provocar: oració amb la conjunció que [CD]6. Hi estan avesats: oració d’infinitiu [CRV].7. Tots hi van contribuir: oració amb la conjunció que [CRV].8. Hi estic interessat: oració amb la conjunció que [CAdj].9. Se n’ha oblidat: oració amb la conjunció que [CRV].10. Ben bé ho sembla: oració amb la conjunció que [Atr].

a) … de què vol la professora.b) … que la festa fos un èxit.c) … que sigui la directora.d) … que el destituïssin.e) … que tenia una visita amb el cardiòleg.f) … d’haver triat aquesta assignatura.g) … a dutxar-se amb aigua freda.h) … de passar els comptes cada mes.i) … que em llogueu el xalet vosaltres.j) … de fer-ho amb molta paciència.1. N’estic molt content: oració d’infinitiu [CAdj]. Estic content d’haver triat aquesta assignatura.2. Me n’he desentès molt: oració d’infinitiu [CRV]. M’he desentès de passar els comptes cada mes.3. No n’ha captat la idea: oració interrogativa [CN]. No ha captat la idea de què vol la professora.4. Prova-ho: oració d’infinitiu amb la preposició de [CD]. Prova de fer-ho amb molta paciència.5. Ho va provocar: oració amb la conjunció que [CD]. Va provocar que el destituïssin.6. Hi estan avesats: oració d’infinitiu [CRV]. Estan avesats a dutxar-se amb aigua freda.7. Tots hi van contribuir: oració amb la conjunció que [CRV]. Tots van contribuir que la festa fos un èxit.8. Hi estic interessat: oració amb la conjunció que [CAdj]. Estic interessat que em llogueu el xalet vosaltres.9. Se n’ha oblidat: oració amb la conjunció que [CRV]. S’ha oblidat que tenia una visita amb el cardiòleg.10. Ben bé ho sembla: oració amb la conjunció que [Atr]. Ben bé sembla que sigui la directora.

26

285

Pàgina 345

Digues si els gerundis d’aquestes oracions subordinades són correctes i, si no ho són, corre-geix-los. Si cal, consulta «El gerundi» (pàgina 274).a) M’he presentat a l’examen de recuperació traient una nota encara pitjor.Incorrecta: M’he presentat a l’examen de recuperació i he tret una nota encara pitjor.b) Va tenir un accident de trànsit perdent-hi una cama.Incorrecta: Va tenir un accident de trànsit i va perdre-hi una cama.c) Va tenir un accident esquiant fora de les pistes.Correcta.d) S’ha guanyat la vida molts anys esmolant ganivets de les carnisseries.Correcta.e) Es va guanyar la vida molts anys amb els ganivets, deixant-ho amb la jubilació.Incorrecta: Es va guanyar la vida molts anys amb els ganivets i ho va deixar amb la jubilació.f) L’he vist parlant tota sola.Correcta.

Pàgina 346

Localitza en les oracions compostes següents formes d’infinitiu, gerundi i participi. En acabat,classifica les oracions que formen en subordinades adverbials de manera, de temps o de causa.a) Ens trobarem tots els companys demà en sortir de classe.Ens trobarem tots els companys demà (en sortir de classe, subordinada adverbial de temps).b) Dimitirà irrevocablement decebut de les últimes negociacions.Dimitirà irrevocablement (decebut de les últimes negociacions, subordinada adverbial de manera).c) Es va fer una esgarrinxada buscant espàrrecs entre uns esbarzers.Es va fer una esgarrinxada (buscant espàrrecs entre uns esbarzers, subordinada adverbial de causa).d) En veure l’aire que prenia la conversa, me n’he anat discretament.(En veure l’aire que prenia la conversa, subordinada adverbial de causa) me n’he anat discretament.e) Continuarem la reunió havent sopat.Continuarem la reunió (havent sopat, subordinada adverbial de temps).f) Burxant la guardiola de terrissa amb un tornavís, la va trencar.(Burxant la guardiola de terrissa amb un tornavís, subordinada adverbial de manera) la va trencar.g) Anaven a dormir en pondre’s el sol.Anaven a dormir (en pondre’s el sol, subordinada adverbial de temps).

Pàgina 347

Escriu les oracions següents amb una conjunció diferent de que més ajustada al context. Enacabat, digues de quin tipus de subordinada adverbial es tracta en cada cas.a) Tancarem la porta, que fa fred.Tancarem la porta perquè fa fred: subordinada adverbial causal.b) Encén el radiador, que s’escalfi la sala.Encén el radiador perquè s’escalfi la sala: subordinada adverbial final.c) Últimament la nena petita menja que fa goig veure-la.Últimament la nena petita menja tant que fa goig veure-la: subordinada adverbial consecutiva.d) No sortiran que no sortim nosaltres.No sortiran fins que no sortim nosaltres: subordinada adverbial de temps.

29

28

27

286

e) Va arribar a la botiga que ja tancaven.Va arribar a la botiga quan ja tancaven: subordinada adverbial de temps.f) Vigileu al concert, que hi haurà molts carteristes.Vigileu al concert perquè hi haurà molts carteristes: subordinada adverbial causal.g) Esbufega que fa por.Esbufega tant que fa por: subordinada adverbial consecutiva.

Pàgina 348

Tria l’opció adequada en cada oració:perquè / per a quèa) No saben … serveix aquesta tecla.b) He vingut … m’expliquis com funciona aquesta tecla.No saben per a què serveix aquesta tecla.He vingut perquè m’expliquis com funciona aquesta tecla.perquè / per quèc) Han tancat la botiga … només feien que tenir pèrdues.d) Quan sàpiga … han tancat la botiga, t’ho diré.Han tancat la botiga perquè només feien que tenir pèrdues.Quan sàpiga per què han tancat la botiga, t’ho diré.doncs / perquèe) No jugarà la final … s’ha lesionat durant l’entrenament.f) T’has lesionat? No juguis, …No jugarà la final perquè s’ha lesionat durant l’entrenament.T’has lesionat? No juguis, doncs.mentre / mentrestantg) Ha començat a ploure … esperàvem el tramvia.h) La directora ha sortit a esmorzar; …, podem parlar una estona.Ha començat a ploure mentre esperàvem el tramvia.La directora ha sortit a esmorzar; mentrestant, podem parlar una estona.tan / tanti) Anava … a poc a poc per l’autopista, que el van multar.j) Es va esverar …, que va fer un examen fatal.Anava tan a poc a poc per l’autopista, que el van multar.Es va esverar tant, que va fer un examen fatal.com / com quek) … avui és festa, em llevaré més tard.l) Es va llevar tard … si fos festa.Com que avui és festa, em llevaré més tard.Es va llevar tard com si fos festa.però / encara quem) Vindré a casa teva … ploguin) Ha perdut la feina, … no el preocupa.Vindré a casa teva encara que plogui.Ha perdut la feina, però no el preocupa.

Completa aquestes oracions amb la conjunció o la locució conjuntiva adequades d’entre lessegüents: amb que, atès que, malgrat que, car, en tant que, onsevulla que, per tal com, per tal que,posat que, per tal de. Després, subratlla les oracions subordinades adverbials i indica’n la classe.

31

30

287

a) … ja s’ha complert el termini, la seva sol·licitud no serà admesa.Atès que ja s’ha complert el termini, la seva sol·licitud no serà admesa: oració subordinada adverbial cau-sal.b) S’ha fet fonedís … alguns sospiten d’ell.S’ha fet fonedís car alguns sospiten d’ell: oració subordinada adverbial causal.c) Va decidir que el seguiria … anés.Va decidir que el seguiria onsevulla que anés: oració subordinada adverbial de lloc.d) Les lleis, … són democràtiques, concerneixen a tothom.Les lleis, en tant que són democràtiques, concerneixen a tothom: oració subordinada adverbial de manera.e) Treballa moltes hores … poder pagar la hipoteca.Treballa moltes hores per tal de poder pagar la hipoteca: oració subordinada adverbial final.f) … plogués, farem la festa al poliesportiu.Posat que plogués, farem la festa al poliesportiu: oració subordinada adverbial condicional.g) Sempre explica xafarderies …. el tinguin en compte.Sempre explica xafarderies per tal que el tinguin en compte: oració subordinada adverbial final.h) S’exilià a terres llunyanes … temia de ser detingut.S’exilià a terres llunyanes per tal com temia de ser detingut: oració subordinada adverbial causal.i) … em facis una trucada perduda, ja sabré que has arribat.Amb que em facis una trucada perduda, ja sabré que has arribat: oració subordinada adverbial condi -cional.j) Van decidir agafar l’impermeable … feia sol.Van decidir agafar l’impermeable malgrat que feia sol: oració subordinada adverbial concessiva.

Digues si l’oració juxtaposada És en Joan; l’ajudaré ha d’anar amb puntuació i / o amb unaconjunció, segons el tipus de subordinada o coordinada.Per exemple: subordinada causal → Com que és en Joan, l’ajudaré.a) subordinada concessivaEncara que és en Joan, l’ajudaré.b) subordinada condicionalSi és en Joan, l’ajudaré.c) coordinada il·lativaÉs en Joan; per tant, l’ajudaré.d) coordinada adversativaÉs en Joan, però l’ajudaré.

Pàgina 349

Escriu en cada oració l’única coma que hi falta:a) Hem arribat avui mateix i ja hem desfet les maletes i hem omplert els armaris.Hem arribat avui mateix, i ja hem desfet les maletes i hem omplert els armaris.b) Els italians han guanyat l’or i els francesos la plata.Els italians han guanyat l’or i els francesos, la plata.c) Quin caràcter que té el teu germà! Tan aviat plora tan aviat riu.Quin caràcter que té el teu germà! Tan aviat plora, tan aviat riu.d) Ja fa molts dies que plou però els embassaments continuen per sota del nivell habitual.Ja fa molts dies que plou, però els embassaments continuen per sota del nivell habitual.e) Al final hem trobat llenegues rovellons i rossinyols.Al final hem trobat llenegues, rovellons i rossinyols.

33

32

288

f) El pebrot no m’agrada: ni cru ni fregit.El pebrot no m’agrada: ni cru, ni fregit.g) El ferit està estabilitzat, és a dir ja no està en perill imminent de mort.El ferit està estabilitzat, és a dir, ja no està en perill imminent de mort.h) S’hauria de reparar aviat l’asfalt del carrer; si no hi haurà algun accident.S’hauria de reparar aviat l’asfalt del carrer; si no, hi haurà algun accident.

Corregeix l’error relacionat amb la construcció de les coordinades que hi ha en cada oració:a) No és un pastor alemany, sembla *més bé un gos llop.No és un pastor alemany, sembla més aviat un gos llop.b) D’una banda, tenim la crisi alimentària; *altrament, el canvi climàtic.D’una banda, tenim la crisi alimentària; de l’altra, el canvi climàtic.c) Les perspectives, *no obstant, són una mica més optimistes que l’any passat.Les perspectives, no obstant això, són una mica més optimistes que l’any passat.d) Tot el dia no fa *si no plorar.Tot el dia no fa sinó plorar.e) T’han eliminat, oi? *Conseqüentment, has de marxar.T’han eliminat, oi? Consegüentment, has de marxar.f) Els informem que els trens de rodalia circulen amb retard; *tanmateix, els comuniquem que elràpid de Cadis ja és a la via 5.Els informem que els trens de rodalia circulen amb retard; així mateix, els comuniquem que el ràpid de Ca-dis ja és a la via 5.

Corregeix l’error relacionat amb la construcció de les subordinades que hi ha en cada oració:a) No he fet els deures *doncs no se m’ha acudit res.No he fet els deures perquè no se m’ha acudit res.b) *El que parli tant, en el fons, és un senyal de la seva inseguretat.Que parli tant, en el fons, és un senyal de la seva inseguretat.c) Ha guanyat el campionat *per tenir la millor plantilla.Ha guanyat el campionat perquè tenia la millor plantilla.d) *Com tenia pressa, se n’ha anat abans d’hora.Com que tenia pressa, se n’ha anat abans d’hora.e) *A no ser que plogui, quedem a fora l’estació.Si no plou, quedem a fora l’estació.f) *Com em feu això una altra vegada, us retiro la paraula.Si em feu això una altra vegada, us retiro la paraula.g) No has pensat *en reservar taula, oi?No has pensat a reservar taula, oi?h) Tots coincidim *en què cal modificar els estatuts.Tots coincidim que cal modificar els estatuts.i) S’ha restablert el servei *posat que ja hi torna a haver fluid elèctric.S’ha restablert el servei perquè ja hi torna a haver fluid elèctric.j) Us hem contractat *per a què prepareu el dossier.Us hem contractat perquè prepareu el dossier.

Substitueix les oracions substantives destacades per un pronom feble. Després, classificaaquestes oracions subordinades segons la forma i la funció. Per exemple: No s’han adonat que laplaça ja està ocupada [CRV, amb conjunció]. → No se n’han adonat.

36

35

34

289

a) A la Iolanda, li han proposat de formar part del consell d’administració de l’empresa.A la Iolanda, li han proposat de formar part del consell d’administració de l’empresa (CD, substantiva d’in-finitiu); li ho han proposat.b) Temo que us oblideu de comprar un regal per a l’àvia.Temo que us oblideu de comprar un regal per a l’àvia (CRV, substantiva d’infinitiu amb preposició); temoque us n’oblideu.c) No penses mai en els qui t’han ajudat abans.No penses mai en els qui t’han ajudat abans (CRV, substantiva de relatiu); no hi penses mai.d) En Llorenç ens ha preguntat què havia de dir per donar el condol a la família.En Llorenç ens ha preguntat què havia de dir per donar el condol a la família (CD, substantiva interroga-tiva); En Llorenç ens ho ha preguntat.e) S’ha entestat que li han de retornar els diners de la sortida.S’ha entestat que li han de retornar els diners de la sortida (CRV, substantiva amb conjunció); s’hi ha en-testat.f) Els vaig comunicar que abandonaria l’empresa en finalitzar l’any.Els vaig comunicar que abandonaria l’empresa en finalitzar l’any (CD, substantiva amb conjunció); els hovaig comunicar.g) Atendré de bon grat els qui portin el resguard corresponent.Atendré de bon grat els qui portin el resguard corresponent (CD, substantiva de relatiu): els atendré de bongrat.h) He oblidat tot el que havia après a l’acadèmia.He oblidat tot el que havia après a l’acadèmia (CD, substantiva de relatiu); ho he oblidat tot.

Completa aquestes frases amb la conjunció o locució corresponent de la llista següent, senserepetir-ne cap: i ni tan sols; altrament; no … més aviat; doncs; encara que; que; perquè; com que;per tal com. En acabat, analitza si encapçalen una oració coordinada o subordinada i digues dequin tipus d’oració es tracta en cada cas.a) Heu fet tard? … espereu-vos a fora.Heu fet tard? Doncs espereu-vos a fora: coordinada il·lativa.b) Li vaig fer la meitat del treball de recerca … m’ho va agrair.Li vaig fer la meitat del treball de recerca i ni tan sols m’ho va agrair: coordinada continuativa.c) Estan plenament convençuts … acabaran la marató.Estan plenament convençuts que acabaran la marató: subordinada substantiva de CAdj.d) … és gens antipàtic; … és cordial i afable.No és gens antipàtic; més aviat és cordial i afable: coordinada adversativa.e) La Marina no es despertaria … hi hagués una explosió.La Marina no es despertaria encara que hi hagués una explosió: subordinada adverbial concessiva.f) … no portava el passaport, no vaig poder agafar l’avió.Com que no portava el passaport, no vaig poder agafar l’avió: subordinada adverbial causal.g) Tot aquest escàndol només l’ha fet … parlin del seu cas.Tot aquest escàndol només l’ha fet perquè parlin del seu cas: subordinada adverbial final.h) Va confessar el delicte … les proves eren concloents.Va confessar el delicte per tal com les proves eren concloents: subordinada adverbial causal.i) No torneu a aparcar davant del gual; …, avisarem la grua.No torneu a aparcar davant del gual; altrament, avisarem la grua: coordinada adversativa.

37

290

Els pronoms relatius (pàgina 350)

Identifica en cadascuna d’aquestes oracions compostes l’oració subordinada i digues quinessón adjectives de relatiu. Per exemple: L’home que hem vist és el meu avi. → L’home que hem vistés el meu avi (adjectiva de relatiu).a) No sabem encara què faran els meus germans durant les vacances.No sabem encara què faran els meus germans durant les vacances: subordinada substantiva.b) La ploma amb què escrius era del meu avi.La ploma amb què escrius era del meu avi: adjectiva de relatiu.c) Recolliu tots els papers que trobeu per terra.Recolliu tots els papers que trobeu per terra: adjectiva de relatiu.d) L’Ajuntament ha ordenat que es retirin les tanques especials.L’Ajuntament ha ordenat que es retirin les tanques especials: subordinada substantiva.e) Les sabates que tenen sivella van molt bé per a alguns nens.Les sabates que tenen sivella van molt bé per a alguns nens: adjectiva de relatiu.f) Aniré al teatre encara que tingui una mica de febre.Aniré al teatre encara que tingui una mica de febre: subordinada adverbial.g) Se’ns ha oblidat que teníem una cita a les vuit.Se’ns ha oblidat que teníem una cita a les vuit: subordinada substantiva.h) El president de la comunitat ha demanat al veïnat que no baixi les escombraries tan aviat.El president de la comunitat ha demanat al veïnat que no baixi les escombraries tan aviat: subordinadasubstantiva.i) Es ven la plaça de pàrquing que tot just s’havia comprat el mes passat.Es ven la plaça de pàrquing que tot just s’havia comprat el mes passat: adjectiva de relatiu.j) Ara no sé què haig de fer.Ara no sé què haig de fer: subordinada substantiva.

Completa aquestes oracions amb els mots que (apareix en sis frases: dos pronoms relatius, duesconjuncions i dos adverbis) i què (apareix en quatre frases: dos pronoms interrogatius i dos pro-noms relatius). Digues a quin tipus de mot pertany en cada cas.a) Estic content … hagis aprovat l’examen final.Estic content que hagis aprovat l’examen final: conjunció.b) Encara no saben amb … hi aniran, a Madrid.Encara no saben amb què hi aniran, a Madrid: interrogatiu.c) Ens va rebre la persona … havia creat el museu.Ens va rebre la persona que havia creat el museu: relatiu.d) Sóc conscient de les seqüeles a … m’exposo amb aquest tractament.Sóc conscient de les seqüeles a què m’exposo amb aquest tractament: relatiu.e) De seguida es van adonar … era impossible salvar la collita.De seguida es van adonar que era impossible salvar la collita: conjunció.f) No té cap prova amb … pugui demostrar la meva culpabilitat.No té cap prova amb què pugui demostrar la meva culpabilitat: relatiu.g) … elegant, noia, sembles una princesa!Que elegant, noia, sembles una princesa!: adverbi.h) Sembla molt llesta, però sovint no sap ben bé de … parla.Sembla molt llesta, però sovint no sap ben bé de què parla: interrogatiu.i) Des de darrere de la sala no se sentia bé el … deien.Des de darrere de la sala no se sentia bé el que deien: relatiu.

2

1

291

j) És impressionant … lluny queden les nostres històries de joventut.És impressionant que lluny queden les nostres històries de joventut: adverbi.

Localitza en aquest text el mot que i digues en quins casos és un pronom relatiu i en quins ésuna conjunció.A les valls pirinenques, el cor és una víscera qualsevol, semblant al ronyó i res més. Els pirinencs purs ig-noren les connotacions sublims que (relatiu) trobadors, teòlegs i poetes romàntics han donat a aquest òr-gan. El primer cop que (relatiu) van sentir un capellà sermonejant que (conjunció) havien de ser genero-sos i donar el seu cor a Déu, van pensar que (conjunció) l’home desbarrava. Després s’hi van acostumar ija ho van trobar tan normal com la gent de ciutat, que (relatiu) mai no han tocat el cor d’una bèstia. Noens estranyem, doncs, que (conjunció) la Tonya, la ximpleta del relat que (relatiu) obre el capítol, es deci-deixi per donar el seu cor a Jesús. El que (relatiu) porta a la cistella, és clar.

Pep Coll: «Beneits», dins Muntanyes maleïdes, Empúries. (Text adaptat.)

Forma oracions compostes inserint la segona oració en la primera per mitjà del pronom rela-tiu indicat. L’element destacat en negreta ha de ser substituït pel pronom relatiu. Per exemple:L’aigua era tractada. / En bevia la gent del poble (que). → L’aigua que bevia la gent del poble eratractada.a) La malaltia l’ha desmoralitzat. / El seu fill pateix la malaltia (que).La malaltia que pateix el seu fill l’ha desmoralitzat.b) Caldrà canviar el vidre del cotxe. / El vidre del cotxe es va trencar d’una pedrada (que).Caldrà canviar el vidre del cotxe que es va trencar d’una pedrada.c) El càrrec és molt ben remunerat. / La Sara vol accedir al càrrec (al qual).El càrrec al qual vol accedir la Sara és molt ben remunerat.d) En Jordi ha fet moltes coses. / Ara es penedeix de moltes coses (de les quals).En Jordi ha fet moltes coses de les quals ara es penedeix.e) Està en mans d’una persona. / Confia plenament en aquesta persona (en qui).Està en mans d’una persona en qui confia plenament.f) Us ensenyaran el palau. / El rei passava els estius al palau (on).Us ensenyaran el palau on el rei passava els estius.g) Va caure de la moto a la primera volta. / Això el va desconcertar (la qual cosa).Va caure de la moto a la primera volta, la qual cosa el va desconcertar.h) He hagut de passar una experiència dolorosa. / No havia imaginat mai que hauria de passar peruna experiència tan dolorosa (per la qual).He hagut de passar una experiència dolorosa per la qual no havia imaginat mai que hauria de passar.

Escriu, si cal, comes en les oracions següents:a) La Lluïsa que acaba de llicenciar-se en biologia se n’anirà un temps a Praga.La Lluïsa, que acaba de llicenciar-se en biologia, se n’anirà un temps a Praga.b) El missatger que ha vingut aquest matí ha deixat els tres sobres que veus aquí per al teu cap.El missatger que ha vingut aquest matí ha deixat els tres sobres que veus aquí per al teu cap.c) Els reis del país acaben de tenir el quart fill que rebrà el nom de l’avi matern.Els reis del país acaben de tenir el quart fill, que rebrà el nom de l’avi matern.d) He perdut la ploma d’or amb què em van obsequiar quan vaig fer vint anys.He perdut la ploma d’or amb què em van obsequiar quan vaig fer vint anys.e) L’arc de sant Martí que és un fenomen meteorològic molt vistós de vegades no genera cap ex-pectació.L’arc de sant Martí, que és un fenomen meteorològic molt vistós, de vegades no genera cap expectació.

5

4

3

292

f) La malaltia anomenada febre d’Ebola que és causada per un virus és una pandèmia en alguneszones africanes.La malaltia anomenada febre d’Ebola, que és causada per un virus, és una pandèmia en algunes zonesafricanes.g) En Gerard viu a la casa del carrer de Dalt que té la tanca verda.En Gerard viu a la casa del carrer de Dalt que té la tanca verda.h) M’ha deixat provar el seu cotxe nou que té unes prestacions de somni.M’ha deixat provar el seu cotxe nou, que té unes prestacions de somni.

Converteix l’oració subordinada adjectiva explicativa de cadascuna de les oracions compostessegüents en una oració juxtaposada, si cal amb l’ajut d’un pronom feble. Per exemple: Aquestamàquina, amb la qual fem els orificis al marbre, és alemanya. → Aquesta màquina és alemanya;hi fem orificis al marbre.a) Aquests vins, que distribueix el meu oncle, són excel·lents.Aquests vins són excel·lents; els distribueix el meu oncle.b) El teu nou llibre, del qual ja parla tothom, serà un èxit de vendes.El teu nou llibre serà un èxit de vendes; ja en parla tothom.c) L’hotel Lux, on passo les vacances, ha guanyat un premi de disseny.L’hotel Lux ha guanyat un premi de disseny; hi passo les vacances.d) No hi ha notícies dels excursionistes extraviats, els quals van sortir ahir a la nit.No hi ha notícies dels excursionistes extraviats; van sortir ahir a la nit.e) La masia Major, que hem rebut en herència, és a la Garrotxa.La masia Major és a la Garrotxa; l’hem rebuda en herència.f) La pluja, que és molt beneficiosa per al camp, és una molèstia per als espectadors.La pluja és una molèstia per als espectadors; és molt beneficiosa per al camp,

Identifica en cada oració el pronom relatiu i, a continuació, digues-ne l’antecedent; en casque no sigui explícit, digues si es tracta d’un antecedent el·líptic o d’un relatiu genèric sense an-tecedent.a) Han trobat unes restes romanes que significaran un canvi radical en la recerca.Han trobat unes restes romanes que (antecedent: unes restes romanes) significaran un canvi radical en larecerca.b) El que van acordar els regidors abans-d’ahir no tindrà validesa legal.El que (relatiu genèric) van acordar els regidors abans-d’ahir no tindrà validesa legal.c) Tinc una cullera de fusta que va fabricar el meu besavi.Tinc una cullera de fusta que (antecedent: cullera de fusta) va fabricar el meu besavi.d) És més original la teva redacció que no pas la que ha lliurat la Gisela.És més original la teva redacció que no pas la que (antecedent el·líptic: redacció) ha lliurat la Gisela.e) No estava content de l’ajudant anterior ni ara n’està del que té.No estava content de l’ajudant anterior ni ara n’està del que (antecedent el·líptic: ajudant) té.f) Tot el que té prové d’una herència sorpresa que va rebre.Tot el que (relatiu genèric) té prové d’una herència sorpresa que va rebre.g) Qui en sàpiga res hauria de parlar.Qui (relatiu genèric) en sàpiga res hauria de parlar.h) No em refereixo al teu cotxe, sinó al que vam veure ahir.No em refereixo al teu cotxe, sinó al que (antecedent el·líptic: cotxe) vam veure ahir.i) Els resultats electorals que ha obtingut són els millors de la història.Els resultats electorals que (antecedent: resultats electorals) ha obtingut són els millors de la història.

7

6

293

Pàgina 353

En cadascuna d’aquestes oracions hi falta algun pronom relatiu, simple o compost. Escriu-lescorrectament utilitzant, sense repetir-ne cap, les formes de relatiu següents: qui, amb què, a tra-vés del qual, en qui, contra la qual, que, la qual cosa, on.a) Hi havia un vidre podíem veure els acusats.Hi havia un vidre a través del qual podíem veure els acusats.b) La casa viuen els avis té un gran valor arquitectònic.La casa on viuen els avis té un gran valor arquitectònic.c) La policia va trobar l’arma ens havien disparat.La policia va trobar l’arma amb què ens havien disparat.d) He de trobar una persona pugui confiar.He de trobar una persona en qui pugui confiar.e) La sequera afecta especialment la zona es va veure afectada pel gran incendi de fa tres anys.La sequera afecta especialment la zona que es va veure afectada pel gran incendi de fa tres anys.f) Trobo molt encertat el refrany que diu que «no vulgui pols que no vagi a l’era».Trobo molt encertat el refrany que diu que «Qui no vulgui pols que no vagi a l’era».g) L’equip va jugar a la defensiva, va enfurismar els aficionats.L’equip va jugar a la defensiva, la qual cosa va enfurismar els aficionats.h) El jutge li comunicarà la sentència, ja no podrà recórrer.El jutge li comunicarà la sentència, contra la qual ja no podrà recórrer.

Pàgina 354

Digues en quines de les oracions següents es pot substituir el relatiu que per una forma com-posta de relatiu formada amb qual i, si és el cas, torna-les a escriure:a) La representant de l’empresa que t’ha rebut és molt amiga meva.b) Picasso, que va néixer a Màlaga, va viure uns quants anys a Barcelona.Picasso, el qual va néixer a Màlaga, va viure uns quants anys a Barcelona.c) Els vents que bufen del nord sovint són més secs.d) Avui han nomenat els finalistes del concurs, que hauran de tornar demà.Avui han nomenat els finalistes del concurs, els quals hauran de tornar demà.

Identifica en aquestes oracions els quatre relatius que es poden substituir per la forma qui itorna-les a escriure amb aquest pronom:a) Encara no saben el nom del veí que ens ha denunciat.b) És el guia amb el qual vam fer la travessia pirinenca.És el guia amb qui vam fer la travessia pirinenca.c) Tothom que passa per l’avinguda queda admirat del nou restaurant.Tothom qui passa per l’avinguda queda admirat del nou restaurant.d) Mozart, que als quatre anys ja tocava el piano, va morir ben jove.e) La persona que vulgui el càrrec haurà de presentar una candidatura.Qui vulgui el càrrec haurà de presentar una candidatura.f) El programa del qual ara parla tothom és una còpia grollera d’un d’anterior.g) La jugadora que va rebre les dues targetes ha estat sancionada.h) Ara treballa amb un advocat al qual jo havia fet classes de jove.Ara treballa amb un advocat a qui jo havia fet classes de jove.i) S’ha descobert un jaciment ibèric l’existència del qual era desconeguda.

10

9

8

294

Subratlla les oracions subordinades de relatiu resultants de l’activitat anterior i determina qui-nes són substantives (n’hi ha dues) i quines, adjectives (n’hi ha set).Encara no saben el nom del veí que ens ha denunciat: adjectiva.És el guia amb qui vam fer la travessia pirinenca: adjectiva.Tothom qui passa per l’avinguda queda admirat del nou restaurant.: substantiva.Mozart, que als quatre anys ja tocava el piano, va morir ben jove: adjectiva.Qui vulgui el càrrec haurà de presentar una candidatura: substantiva.El programa del qual ara parla tothom és una còpia grollera d’un d’anterior: adjectiva.La jugadora que va rebre les dues targetes ha estat sancionada: adjectiva.Ara treballa amb un advocat a qui jo havia fet classes de jove: adjectiva.S’ha descobert un jaciment ibèric l’existència del qual era desconeguda: adjectiva.

Determina, amb l’ajut del quadre de la pàgina 353, la funció sintàctica ([Subj], [CN], [CI], [CRV],[CC]) dels pronoms relatius dins l’oració subordinada en les oracions adjectives de l’activitat anterior.Encara no saben el nom del veí que (subjecte) ens ha denunciat.És el guia amb qui (CC) vam fer la travessia pirinenca.Mozart, que (subjecte) als quatre anys ja tocava el piano, va morir ben jove.El programa del qual (CRV) ara parla tothom és una còpia grollera d’un d’anterior.La jugadora que (subjecte) va rebre les dues targetes ha estat sancionada.Ara treballa amb un advocat a qui (CI) jo havia fet classes de jove.S’ha descobert un jaciment ibèric l’existència del qual (CN) era desconeguda.

Pàgina 355

En els parells d’oracions següents, digues en quina frase l’ús del relatiu és correcte i en quinano; en aquest segon cas, escriu-lo correctament.a) Crec que aquestes amigues russes de les que sempre parla són una entelèquia.Incorrecta: Crec que aquestes amigues russes de les quals / de qui sempre parla són una entelèquia.Avui he trobat una noia de les que em vas presentar ahir.b) Puc treballar sense la taula de l’esquerra, però no puc fer-ho sense la que hi ha a la dreta.S’ha perdut una base de dades sense la que no podran fer la recerca.Incorrecta: S’ha perdut una base de dades sense la qual no podran fer la recerca.c) Per sort duia un tornavís amb el que vaig poder obrir la porta.Incorrecta: Per sort duia un tornavís amb el qual / amb què vaig poder obrir la porta.Podràs passar bé tres mesos amb el que t’ha donat la teva mare de paga.d) No aspira pas a ocupar el meu lloc de treball; al que aspira és al teu.És un lloc de treball al que aspira des de fa temps.Incorrecta: És un lloc de treball al qual / a què aspira des de fa temps.

Amb l’ajut del quadre de la pàgina 353, completa aquestes oracions amb una forma de rela-tiu compost acompanyada de preposició, feble o forta. Després, digues en quins casos es pot tro-bar una solució equivalent amb un relatiu simple. Per exemple: Ahir vaig veure la persona … vamvendre el cotxe. → Ahir vaig veure la persona a la qual vam vendre el cotxe. Solució equivalent:Ahir vaig veure la persona a qui vam vendre el cotxe.a) Són unes persones … no et pots fiar gaire.Són unes persones de les quals / de qui no et pots fiar gaire.b) Per sort duia un bolígraf de sobres … vaig poder fer l’examen.Per sort duia un bolígraf de sobres amb el qual / amb què vaig poder fer l’examen.

14

13

12

11

295

c) T’ensenyaré una sala … podreu fer la reunió.T’ensenyaré una sala en la qual / en què / on podreu fer la reunió.d) L’equip … juguem demà és el líder indiscutible.L’equip amb què / amb el qual juguem demà és el líder indiscutible.e) Hem comprat un moble … podràs desar totes les teves coses.Hem comprat un moble en el qual / en què / on podràs desar totes les teves coses.f) És una criatura … tota la gent es desviu.És una criatura per la qual / per qui tota la gent es desviu.g) És un col·laborador indispensable, … no hauríem pogut acabar el projecte.És un col·laborador indispensable, sense el qual no hauríem pogut acabar el projecte.h) Aquest és el funcionari gràcies a la intervenció … es va resoldre l’afer dels documents dupli-cats.Aquest és el funcionari gràcies a la intervenció del qual es va resoldre l’afer dels documents duplicats.

Pàgina 356

Relaciona adequadament els elements del primer grup amb els del segon per mitjà de les for-mes de relatiu neutre, o construccions equivalents, següents: i per això, cosa que, per la qual cosa,fet que.1. Avui començo les vacances…2. El terra és humit i relliscós…3. Ja fa temps em va menysprear…4. Va perdre la vista en un accident…

a) …vam trencar la nostra relació per sempre més.b) …fa molt perillosa la circulació.c) …es va jubilar anticipadament.d) …em produeix una gran alegria.1. Avui començo les vacances, fet que em produeix una gran alegria.2. El terra és humit i relliscós, cosa que fa molt perillosa la circulació.3. Ja fa temps em va menysprear i per això vam trencar la nostra relació per sempre més.4. Va perdre la vista en un accident, per la qual cosa es va jubilar anticipadament.

Identifica entre les oracions següents les quatre en què l’ús de les formes el que o la que éscorrecte. Després, completa adequadament les altres quatre amb una forma de relatiu neutre.a) La pel·lícula és molt curta, … la fa més passadora.La pel·lícula és molt curta, la qual cosa / cosa que la fa més passadora.b) He suspès l’examen de conduir, … em significarà una nova despesa.He suspès l’examen de conduir, la qual cosa / cosa que em significarà una nova despesa.c) No em refereixo a aquesta actriu, sinó a … va sortir ahir per televisió.Ús correcte. No em refereixo a aquesta actriu, sinó a la que va sortir ahir per televisió.d) Hem decidit vendre la casa de la platja, amb … s’han acabat les vacances barates per a tota lafamília.Hem decidit vendre la casa de la platja, amb la qual cosa s’han acabat les vacances barates per a tota lafamília.e) Ja hem arxivat tot … vam portar de l’altre despatx.Ús correcte. Ja hem arxivat tot el que vam portar de l’altre despatx.f) Quin plat vols: el de carn o … només porta verdura?Ús correcte. Quin plat vols: el de carn o el que només porta verdura?

16

15

296

g) M’han retirat el carnet de conduir, … no m’esperava de cap manera.M’han retirat el carnet de conduir, la qual cosa /cosa que no m’esperava de cap manera.h) Tots sabem … va fer el teu germà, però tots li ho perdonem.Ús correcte. Tots sabem el que va fer el teu germà, però tots li ho perdonem.

Pàgina 357

Completa aquestes oracions adequadament de manera que en resulti una construcció de re-latiu possessiu. Per exemple: El carnisser … (a les seves filles) va tocar la loteria ha tancat el ne-goci. → El carnisser a les filles del qual va tocar la loteria ha tancat el negoci.a) He llegit una novel·la … (l’autor de la novel·la) és un supervivent de la Segona GuerraMundial.He llegit una novel·la l’autor de la qual és un supervivent de la Segona Guerra Mundial.b) Visitarem el temple … (a la porta del temple) ens vam conèixer fa deu anys.Visitarem el temple a la porta del qual ens vam conèixer fa deu anys.c) Els tres alumnes sancionats, … (als seus pares) ara m’adreço, han acceptat la seva culpabi-litat.Els tres alumnes sancionats, als pares dels quals ara m’adreço, han acceptat la seva culpabilitat.d) Ja s’han nomenat els representants, … (els seus noms) seran publicats demà.Ja s’han nomenat els representants, els noms dels quals seran publicats demà.e) He desmuntat un ordinador … (amb la seva maquinària) en reconstruiré un altre.He desmuntat un ordinador amb la maquinària del qual en reconstruiré un altre.f) Han convocat un congrés de psicologia … (el programa del congrés) és interessantíssim.Han convocat un congrés de psicologia el programa del qual és interessantíssim.

Digues, de cadascun del parell d’oracions següents, en quina apareix la forma pronominal pro-posada per la normativa i en quina, la col·loquial.a) L’home que li has preguntat l’hora és el meu tiet.L’home a qui has preguntat l’hora és el meu tiet.L’home que li has preguntat l’hora és el meu tiet; col·loquial.L’home a qui has preguntat l’hora és el meu tiet: normativa.b) És un dels punts en què tots estem d’acord.És un dels punts que tots hi estem d’acord.És un dels punts en què tots estem d’acord: normativa.És un dels punts que tots hi estem d’acord: col·loquial.c) És un poble que mai no en recordo el nom.És un poble del qual mai no recordo el nom.És un poble que mai no en recordo el nom: col·loquial.És un poble del qual mai no recordo el nom: normativa.d) La noia que li vam trobar feina ha vingut a donar-nos les gràcies.La noia a qui vam trobar feina ha vingut a donar-nos les gràcies.La noia que li vam trobar feina ha vingut a donar-nos les gràcies: col·loquial.La noia a qui vam trobar feina ha vingut a donar-nos les gràcies: normativa.e) Han cremat la llenya amb què volíem fer la foguera de Sant Joan.Han cremat la llenya que hi volíem fer la foguera de Sant Joan.Han cremat la llenya amb què volíem fer la foguera de Sant Joan: normativa.Han cremat la llenya que hi volíem fer la foguera de Sant Joan: col·loquial.

18

17

297

f) Els ceps que se’n treu millor raïm són els d’aquella vinya.Els ceps dels quals es treu millor raïm són els d’aquella vinya.Els ceps que se’n treu millor raïm són els d’aquella vinya: col·loquial.Els ceps dels quals es treu millor raïm són els d’aquella vinya: normativa.

Pàgina 358

En els parells de frases següents, digues en quina de les dues oracions el pleonasme és correctei en quina no; en aquest segon cas, escriu-la correctament.a) És un bosc de muntanya del qual se’n treu molta fusta.No cal convocar l’alumnat a qui no li cal presentar el treball.Incorrecta. És un bosc de muntanya del qual es treu molta fusta.Correcta: No cal convocar l’alumnat a qui no li cal presentar el treball.b) Es va apuntar a un club del qual va anar-se’n al cap de dos mesos.És una font on abans hi anava la gent a berenar.Correcta. Es va apuntar a un club del qual va anar-se’n al cap de dos mesos.Incorrecta: És una font on abans anava la gent a berenar.c) Tinc unes maduixes que les trobaràs delicioses.S’ha comprat un audiòfon amb el qual podrà sentir-hi millor.Incorrecta: Tinc unes maduixes que trobaràs delicioses.Correcta: S’ha comprat un audiòfon amb el qual podrà sentir-hi millor.d) Es tracta d’una lesió de la qual podrà sortir-se’n si fa bondat.M’ha recomanat un llibre que ja el tinc.Correcta: Es tracta d’una lesió de la qual podrà sortir-se’n si fa bondat.Incorrecta: M’ha recomanat un llibre que ja tinc.

Identifica en cada oració la forma del relatiu i substitueix-la per una forma de relatiu equi-valent:a) Haureu de fer una consulta a la base de dades on consten tots els socis.Haureu de fer una consulta a la base de dades on consten tots els socis.Haureu de fer una consulta a la base de dades en què / en la qual consten tots els socis.b) L’origen dels materials amb què s’ha construït l’edifici és ara objecte de polèmica.L’origen dels materials amb què s’ha construït l’edifici és ara objecte de polèmica.L’origen dels materials amb els quals s’ha construït l’edifici és ara objecte de polèmica.c) La comarca en la qual les inundacions han estat més devastadores ja va patir un episodi simi-lar fa tres anys.La comarca en la qual les inundacions han estat més devastadores ja va patir un episodi similar fa tres anys.La comarca en què / on les inundacions han estat més devastadores ja va patir un episodi similar fa tresanys.d) Avui s’ha inaugurat el nou pavelló esportiu, el qual disposa d’àrea de spa.Avui s’ha inaugurat el nou pavelló esportiu, el qual disposa d’àrea de spa.Avui s’ha inaugurat el nou pavelló esportiu, que disposa d’àrea de spa.e) S’ha graduat a distància, la qual cosa té el seu mèrit.S’ha graduat a distància, la qual cosa té el seu mèrit.S’ha graduat a distància, cosa que té el seu mèrit.f) L’enginyer amb qui fareu la revisió del pont és molt competent.L’enginyer amb qui fareu la revisió del pont és molt competent.L’enginyer amb el qual fareu la revisió del pont és molt competent.

20

19

298

En cadascuna d’aquestes oracions hi ha un error en l’ús dels relatius. Corregeix-lo i justificala modificació que has fet.a) *El model de cotxes els quals s’imposaran a la llarga són els ecològics.El model de cotxes que s’imposaran a la llarga són els ecològics: no es pot usar «el qual» amb especifica-tives sense preposició.b) *L’escola a la qual hi ha hagut l’incendi és la de la meva infància.L’escola en la qual hi ha hagut l’incendi és la de la meva infància: en funció de CC de lloc s’utilitza «en elqual» / en la qual no «al qual» / a la qual.c) *Aquest carrer que ara passem antigament era una riera.Aquest carrer per on / pel qual ara passem antigament era una riera: no es pot obviar la preposició davantun relatiu.d) *És un paratge del bosc que s’hi troben molts rovellons.És un paratge del bosc on /en el qual es troben molts rovellons: no es pot substituir una preposició per unpronom feble.e) *M’ha recomanat un tipus de piles de les que no tinc cap referència.M’ha recomanat un tipus de piles de les quals no tinc cap referència: les formes com «de les que» no s’u-tilitzen en cas d’antecedent explícit.f) *No ha superat la selectivitat, el que l’ha deixada una mica descol·locada.No ha superat la selectivitat, la qual cosa l’ha deixada una mica descol·locada: «el que» no és vàlid en re-latives neutres.g) *Les finestres de l’edifici quines persianes són grises pertanyen a la mateixa empresa.Les finestres de l’edifici les persianes de les quals són grises pertanyen a la mateixa empresa: «quines» noés vàlid com a relatiu possessiu.h) *El vostre besavi, qui va combatre a la guerra d’Espanya, no en parlava gaire.El vostre besavi, que / el qual va combatre a la guerra d’Espanya, no en parlava gaire: «qui» no es pot usarsense preposició quan té antecedent concret.

Escriu les comes que calgui en les oracions següents. Abans, però, pensa en quines hi ha unaconjunció i en quines, un pronom relatiu (especificatiu o explicatiu).a) No és probable que abans de l’estiu s’hagin acabat les obres que fan a la plaça.No és probable que1 abans de l’estiu s’hagin acabat les obres que2 fan a la plaça. 1. Conjunció; 2. Pronomrelatiu especificatiu.b) En Marc ens va salvar d’una mort segura cosa que mai no podrem oblidar.En Marc ens va salvar d’una mort segura, cosa que mai no podrem oblidar. Pronom relatiu explicatiu.c) Potser llogaran l’apartament 2 que és molt més lluminós que el 3.Potser llogaran l’apartament 2, que1 és molt més lluminós que2 el 3. 1. Pronom relatiu explicatiu; 2. Con-junció.d) El responsable de la comptabilitat és l’Andreu en qui confio plenament.El responsable de la comptabilitat és l’Andreu, en qui confio plenament. Pronom relatiu explicatiu.e) Aquesta arma amb què ja havien disparat una altra vegada va ser la prova definitiva per incri-minar l’assassí.Aquesta arma, amb què ja havien disparat una altra vegada, va ser la prova definitiva per incriminar l’as-sassí. Pronom relatiu explicatiu.f) La casa on viuen els avis de la Salut i en Pol té un gran valor arquitectònic la qual cosa no éscap novetat.La casa on1 viuen els avis de la Salut i en Pol té un gran valor arquitectònic, la qual cosa2 no és cap nove-tat. 1. Pronom relatiu especificatiu; 2. Pronom relatiu explicatiu.

22

21

299

g) Un dels informants anònims que s’han presentat a la comissaria ha declarat que el sospitós enqui tothom pensa no ha comès el crim.Un dels informants anònims que1 s’han presentat a la comissaria ha declarat que2 el sospitós en qui to-thom pensa no ha comès el crim. 1. Pronom relatiu especificatiu; 2. Conjunció.

Pàgina 359

Completa aquestes oracions amb l’opció correcta:a) Francament, no sé ben bé … (del que / de què) em parles.Francament, no sé ben bé de què em parles.b) Acaba de trucar la decoradora … (que / qui) va dissenyar el nostre menjador.Acaba de trucar la decoradora que va dissenyar el nostre menjador.c) La setmana que ve … (que /, que) tinc lliure, farem un dinar.La setmana que ve, que tinc lliure, farem un dinar.d) La setmana … (que /, que) tinc lliure farem un dinar.La setmana que tinc lliure farem un dinar.e) A la paret … (que / on) pengen la llista dels aspirants també hi ha anuncis de lloguers de pisos.A la paret on pengen la llista dels aspirants també hi ha anuncis de lloguers de pisos.f) Les coses … (de les que / de les quals) t’oblides de vegades reneixen de cop.Les coses de les quals t’oblides de vegades reneixen de cop.g) Va poder acabar la cursa, … (el que / cosa que) ja té un gran valor.Va poder acabar la cursa, cosa que ja té un gran valor.h) El director no ha sabut apreciar la capacitat del treballador … (del que / de qui) han prescindit.El director no ha sabut apreciar la capacitat del treballador de qui han prescindit.i) Al final ha accedit … (a què / que) li facin l’anàlisi de sang.Al final ha accedit que li facin l’anàlisi de sang.j) No entenc ben bé … (a què / que) et refereixes, quan dius que estàs dolgut amb nosaltres.No entenc ben bé a què et refereixes, quan dius que estàs dolgut amb nosaltres.

Completa aquestes oracions amb els pronoms interrogatius, les conjuncions i els pronoms re-latius, amb preposició o sense, adequats d’acord amb la informació que hi ha entre parèntesis:a) No acabo d’entendre en … (pron. inter.) es basa la teva argumentació.No acabo d’entendre en què es basa la teva argumentació.b) Alguns proveïdors han mostrat molt d’interès … (conj.) ampliem el negoci.Alguns proveïdors han mostrat molt d’interès que ampliem el negoci.c) M’agrada … (conj.) tinguis interès en la música.M’agrada que tinguis interès en la música.d) Anul·larem totes les comandes en … (pron. rel.) no figuri el número de client.Anul·larem totes les comandes en què / en les quals no figuri el número de client.e) M’han desmentit tot el … (pron. rel.) he dit sobre vosaltres.M’han desmentit tot el que he dit sobre vosaltres.f) El lloc a … (pron. rel.) aspires ja està ocupat.El lloc a què /al qual aspires ja està ocupat.g) Aquí tens dos jerseis; digues … (pron. inter.) vols d’una vegada.Aquí tens dos jerseis; digues quin vols d’una vegada.h) Per poder entrar, heu d’esperar … (conj.) es posi verd el pilot.Per poder entrar, heu d’esperar que es posi verd el pilot.

24

23

300