Solucionari de l'S1

33
1 Salvador Comelles Teresa Garcia i Balasch Carme Vilà i Comajoan SOLUCIONARI SUFICIÈNCIA

Transcript of Solucionari de l'S1

Page 1: Solucionari de l'S1

1

Salvador ComellesTeresa Garcia i BalaschCarme Vilà i Comajoan

SOLUCIONARI

SUFICIÈNCIA

Page 2: Solucionari de l'S1

Coordinació editorial: Francesc SolàCoordinació tècnica: Marcel PlanasDisseny de la coberta: Mariona RibóDisseny d’interiors: Montse Lombarte

© 2007, Salvador Comelles, Teresa Garcia i Balasch, Carme Vilà i Comajoan© 2007 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SAMallorca, 45, 4a planta. 08029 BarcelonaTelèfon 932 172 054. Fax 932 373 469e-mail: [email protected] edició: abril de 2007Dipòsit legal: B-24785-2007ISBN: 978-84-489-2061-6Printed in SpainImprès a Gradisa. Gráficas y Diseño, S.A.Av. Apel·les Mestres, 40-42 - 08820 El Prat de Llobregat

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està pro-tegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a mésde les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, pera aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públi-cament, totalment o parcialment, una obra literària, artísticao científica, o la seva transformació, interpretació o execucióartística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada perqualsevol mitjà sense l’autorització preceptiva.

ÍNDEXUNITAT 1 ................................................................................... 5

UNITAT 2 ................................................................................... 9

UNITAT 3................................................................................ 13

UNITAT 4................................................................................ 17

UNITAT 5................................................................................ 20

UNITAT 6................................................................................ 24

UNITAT 7................................................................................ 30

UNITAT 8................................................................................ 35

UNITAT 9................................................................................ 40

UNITAT 10............................................................................. 46

UNITAT 11............................................................................. 50

UNITAT 12............................................................................. 54

CONSULTA DE PUNTUACIÓ.................................. 59

MARC SOCIOLINGÜÍSTIC........................................ 61

ASSAIG DE PROVA .......................................................... 62

Page 3: Solucionari de l'S1

UNITAT 1Descripció de persones I

Activitats al marge (pàgina 14):

– fosc: clar; brut: pur; apagat: intens, brillant; gruixut: fi; pla: agut; descarat: discret

– esquerre: esquerra; gris: grisa; blanquinós: blanquinosa

– fortor: pudor forta; narius: forats del nas; turmell: lloc on la cama s’ajunta amb el peu

Qüestions de comprensió (pàgina 14):

– En realitat no es tracta d’un ésser humà, tot i que alguns trets físics d’aquest ésser tan

especial són semblants als de les persones. Segons el que s’explica a la novel·la, els seus

congèneres viuen al mar.

– Cadascú pot indicar la característica que ha trobat més sorprenent: color de la pell,

forma de les orelles, crani sense cabells...

– El fragment més clarament descriptiu va des de Era un dels monstres... fins a ...el tacte

d’una serp.

1 Oracions sense verb (marcades amb negreta):

Cara arrodonida i crani sense cabells. Les celles eren línies d’un estil elaborat, com pro-

ducte de la cal·ligrafia dels sumeris. Ulls de color blau, Déu meu, quins ulls, quin blau.

Un blau de cel africà, no, més clar, més pur, més intens, més brillant. Nas fi, agut,discret, amb l’os central més baix que les aletes. Les orelles, de mida ínfima compa-

rades amb les nostres, tenien forma de cua de peix; cadascuna es dividia en quatre peti-

tes vèrtebres. Pòmuls gens prominents. El coll molt llarg, i tot el cos cobert per unapell d’un gris blanquinós amb matisos verds.

Hi podrien anar bé els verbs ser i tenir.

Tenia la cara arrodonida i el crani sense cabells.

Els ulls eren de color blau...

El nas era fi, agut...

Tenia uns pòmuls... i el coll molt llarg...

2 Les oracions són curtes, sense mots que facin de lligam. El lligam és la puntuació.

3 sorolls d’ocellet ferit

celles com producte de la cal·ligrafia dels sumeris

blau de cel africà

fortor de peix

orelles amb forma de cua de peix

fredor d’un cadàver

tacte d’una serp

alçar el cos com si fos un nadó

5

Page 4: Solucionari de l'S1

• En Jordi és alt com un sant Pau. / Aquell avi estava arrugat com una pansa. / En Marçal

té uns ulls negres com el carbó. / Va arribar un home inflat com una bóta. / Oh, quines

galtes de pa de ral! / La meva mare és baixa com un tap de bassa. / El teu avi és fort com

un roure. / Va quedar blanc com la cera. / Tenia uns ossos trencadissos, com de vidre. /

Menja més! Estàs prim com un fideu. / Anava lleugera com una daina. / Té una boque-

ta com un pinyó.

Morfosintaxi

1

2 1 Aquest bistec m’ha quedat cru… No puc sofrir els bistecs crus!2 Per fer aquesta màquina calen uns materials més durs.3 Hi voldràs un ou dur? S’hi posen uns quants ous durs, en aquesta recepta.

4 Feia tanta calor que corrien tots mig nus pel barri.

3

7

4 La senyora Pasetti és poc expressiva (ulls esmorteïts), amb aspecte de poca salut

(pàl·lida, el cap massa gros), d’actitud servil.

Els adjectius que empra l’autor caracteritzen el personatge.

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Expressió oralExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Lèxic• ulls:

– contrari d’apagats: vius, eixerits, lluents

– que riuen: riallers

– amb forma d’ametlla: ametllats

– amb un sol ull: borni / bòrnia

cabells:

– de to vermell: panotxes, pèl-rojos, rogencs, vermellosos

– de to daurat: rossos

– contrari d’arrissats: llisos

– contrari de suaus: aspres

– sense cabells: calb / calba

aspecte general:

– contrari de prim: gras / grassa

– amb gepa: geperut / geperuda

– amb les cames arquejades: garrell / garrella

– de cames curtes: camacurt / camacurta

nas:

– contrari de recte: tort

– tirat amunt: arromangat

– d’àguila: aguilenc

pell:

– contrari de fina: gruixuda, basta

– que té grans: granelluda

celles:

– contrari de primes: espesses, gruixudes

6

Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural

adequat adequada adequats adequades

flonjo flonja flonjos flonges

groc groga grocs grogues

homòleg homòloga homòlegs homòlogues

sacríleg sacrílega sacrílegs sacrílegues

negre negra negres negres

oportú oportuna oportuns oportunes

Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural

pobre pobra pobres pobres

alegre alegre alegres alegres

agre agra agres agres

noble noble nobles nobles

culte culta cultes cultes

abstracte abstracta abstractes abstractes

vague vaga vagues vagues

neutre neutra neutres neutres

exacte exacta exactes exactes

terrible terrible terribles terribles

magre magra magres magres

ample ampla amples amples

apte apta aptes aptes

directe directa directes directes

Page 5: Solucionari de l'S1

98

4 1 No té cap problema per afirmar que és una persona atea. 2 Ha comès una equivoca-

ció molt lleu, ni s’ha notat. 3 Sembla que la població nadiua no hi està d’acord. 4 Li va

agradar molt conèixer aquelles ciutats europees. 5 És un professor del departament de

llengües eslaves. 6 Aquestes germanes que t’han presentat són jueves. 7 No sé mai com

és, una figura còncava. 8 Trobo que no és gens babaua, aquesta xicota!

5

6 1 estil sobri → manera sòbria 2 treball ardu → tasques àrdues 3 consell previ → consul-

ta prèvia 4 plat mediterrani → cuina mediterrània 5 acudit ingenu → broma ingènua 6idea supèrflua → pensament superflu 7 nen espontani → nena espontània 8 ajuda

mútua → ajut mutu 9 xerrada vàcua → discursos vacus 10 perfil petri → mirada pètria

Ortografia

1 1 feble; pediatra 2 tendra; magra 3 directa; problema; correcta 4 arquitecta; projecte;

torre 5 sogra; cove; Ribes 6 altra; psiquiatre 7 artista; autodidacte

2 1 acta 2 tracta 3 jutja 4 compte 5 conta 6 afecta 7 dubte 8 assumpte

3 1 Ton, corre, vine! La font ja raja. Obre l’ampolla i omple-la.

2 En aquella època naixien molts més infants que els que neixen ara.

3 Guaita, ara plou. Treu el cotxe al carrer, que et quedarà net.

4 Ningú no s’adonava que aquell xicot passava el dia ajagut al sofà.

5 Si no ho fas bé t’ho retrauran tota la vida.

6 Els experts asseguren que aquest estil de vida renaixerà aviat.

7 És aquí mateix. Traient el cap per la finestra el veureu.

8 Va pensar que, si tenia temps, després de dinar s’ajauria una estona.

4 avantatges; prefecte; entremesclant-les; discursejava; doctament; ventura; avançava;

ensopidament; assegut; fermament; tragué; bastat; comprendre; restat

Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural

ventríloc ventríloqua ventrílocs ventríloqües

antic antiga antics antigues

contigu contigua contigus contigües

exigu exigua exigus exigües

vacu vàcua vacus vàcues

promiscu promíscua promiscus promíscues

oblic obliqua oblics obliqües

cec cega cecs cegues

feréstec feréstega feréstecs feréstegues

pròfug pròfuga pròfugs pròfugues

enemic enemiga enemics enemigues

UNITAT 2Descripció de persones II

Activitats al marge (pàgina 24):

– vital: vitalitat; brutal: brutalitat; mòbil: mobilitat

– comú: comuna; espès: espessa; gros: grossa; tenaç: tenaç

– girar cua: marxar; papu: ésser fantàstic que fa por a les criatures; malnom: sobrenom de

caràcter pejoratiu que es posa a algú; motiu: sobrenom, no sempre ofensiu; capteni-

ments: conductes, comportaments

Qüestions de comprensió (pàgina 24):

– La brutalitat del seu físic contrasta amb la seva intel·ligència i agudesa de caràcter.

– aspecte físic: estatura mitjana, ample d’espatlles, baix de cintura i camacurt. Semblant

a un simi. Cara simiesca: cabells amb entrades; celles espesses i poc mòbils; ulls petits;

nas curt i ample; boca grossa de llavis prims, sobresortints, etc.

– caràcter: viu; intel·ligent, agut; ple d’astúcia i subtilitat. S’expressa amb una veu dolça

i amb matisos, que trasllueixen aquesta manera de ser.

– S’ocupa primer dels trets de caràcter, i després exposa el contrast amb les seves carac-

terístiques físiques, per acabar referint-se de nou al seu aspecte.

– El narrador d’aquesta història és, efectivament, el protagonista de la novel·la. La des-

cripció és força subjectiva, tot i que és molt analítica i ponderada.

Activitats al marge (pàgina 25):

– olor de feltre.

– antiga, arnada, anacrònic

1 – No hi ha una única resposta: fastigós, desagradable, ranci, repugnant...

– Sobretot, amb la vista i amb l’olfacte (pudors); també amb l’oïda (sorollet dels mocs).

– L’advocat porta una perruca carlestercer, per tant, no pot ser una història contempo-

rània. De fet se situa a finals del segle XVIII.

2 La noia que va arribar, afirma Pereira, duia / portava un barret de punt. Era bellíssima,

de carnació clara, amb els ulls verds i els braços tornejats. Duia / portava un vestit amb

tirants que s’encreuaven rere l’esquena i que li ressaltaven / remarcaven / feien les

espatlles suaus i ben escairades.

3 Ell és gros, alt com un sant Pau, encongeix un punt / un pèl les espatlles cap al davant.

La seva cara té ulls grans i el color de les nines, entre el verd i el torrat castanya. Cap

avall li apunta un nas abundant, damunt la boca que somriu sovint, i riu, també, ense-

nyant aleshores una rastellera de dents magnífiques. Però més que la cara, més que estar

cepat i l’altura, són els moviments que fan conèixer el Josep, també d’esquena. Tal com

camina, un punt / un pèl gansoner, sense soroll, els braços maldestres quan van lliures.

Page 6: Solucionari de l'S1

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Expressió oralExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Lèxic• qualitats: afectuós, assenyat, eixerit, falaguer, franc, lluitador, noble, serè, trempat, valent

defectes: apàtic, arrauxat, barroer, eixelebrat, eixut, ensopit, esquerp, gasiu, gelós, inde-

cís, llunàtic, retret, sorneguer, sorrut

• eixerit i trempat; falaguer i afectuós; valent i lluitador...

arrauxat i eixelebrat; apàtic i ensopit; eixut i sorrut; esquerp i retret...

• esquenadret; panxacontent; pocatraça; caragirat; cagadubtes; tastaolletes; figaflor

• 1 fleuma: és una bleda

2 canteu-la: és un fresc (o també un penques)

3 Té la pell molt fina!: és picallós

4 fatxenda: va fer el milhomes

5 galtes: és un penques (o també un fresc)

6 cap de pardals: és una mica cap de trons

7 tros de pa: és un bon jan

Morfosintaxi

1

2

10 11

Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural

coix coixa coixos coixes

complex complexa complexos complexes

fosc fosca foscos fosques

gros grossa grossos grosses

llest llesta llestos llestes

mixt mixta mixtos mixtes

vermellós vermellosa vermellosos vermelloses

Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural

baix baixa baixos baixes

coix coixa coixos coixes

fluix fluixa fluixos fluixes

moix moixa moixos moixes

toix toixa toixos toixes

Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural

annex annexa annexos annexes

complex complexa complexos complexes

fix fixa fixos fixes

ortodox ortodoxa ortodoxos ortodoxes

perplex perplexa perplexos perplexes

Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural

boig boja bojos o bé boigs boges

lleig lletja lletjos o bé lleigs lletges

mig mitja mitjos o bé migs mitges

roig roja rojos o bé roigs roges

3

4

5 1 rocoses 2 famosa 3 russa 4 escassos 5 grasses 6 preciosos 7 espessos 8 neozelandesa

9 gelosos 10 precises 11 malaltissos 12 meloses

6 1 Els seus fills petits eren rossos i malaltissos.

2 No sé si els congressistes són francesos o suïssos.

3 Porta la barba blanquinosa molt rasa.

4 La cadira de fusta massissa que vas comprar és massa grossa.

5 Aquella aigua estantissa li va provocar una malaltia contagiosa.

6 Les meves gosses són molt bellugadisses i frisoses.

7 1 Fa el paper d’una pobra noia òrfena.

2 Tenia els ulls fixos en els extrems més foscos de l’escena.

3 Els seus pares també eren grassos, obesos fins i tot.

4 Els primers grups són mixtos, i molt nombrosos.

5 Els nois estaven perplexos: mai no havien vist uns vestits tan lletjos!

8 Era una pobra noia, i tenia el futur molt cru. Treballava durament, a la fàbrica, i quan

arribava a casa només trobava gestos esquerps. No sabia què era una paraula tendra,

una moixaina. El seu món era ple de núvols tenebrosos, i tanmateix ella lluitava per una

vida digna, somniava un cop de sort que li permetés fugir d’aquella realitat.

Ortografia

1 1 tàvec 2 gelea 3 eben 4 estella 5 arravatar-se 6 sanefa 7 almogàver 8 resplendir

2 1 setí 2 assassí 3 meravella 4 assemblea 5 monestir 6 latrina 7 javelina 8 avaria 9 esten-

dard 10 ràfega

Page 7: Solucionari de l'S1

12 13

3 1 Els metges van dir que el més recomanable era fer quarantena.

2 Quan va veure els brillants de les arracades va parpellejar meravellada.

3 Les orenetes han fet un niu al racó de la teulada.

4 Quin mal d’estómac que tinc! Potser m’han fet mal els canelons...

5 Era inútil sargir aquell llençol tan esparracat...

6 No siguis passerell! El sistema d’alarma és darrere la porta.

7 El senyor Esteve tenia un caràcter rancuniós i eixut.

8 Com que m’he aprimat, m’ha quedat la cara com una pelleringa.

4 1 pencar: treballar 2 rasurar: afaitar 3 aconsellar: recomanar 4 protegir: emparar 5 tro-

bar a faltar: enyorar 6 xuclar: xarrupar 7 treure’s de sobre: desempallegar-se 8 fer malbé:

esguerrar 9 provar: temptejar 10 llançar fort: esmaixar

5 La innocència dels nens atrau / atreu directors de cinema i publicistes, però molts

menuts deixen d’aparèixer a les pantalles quan es fan grans. Darrere d’aquesta expe-

riència hi ha molta frustració, perquè créixer i deixar de ser nen és una altra de les impli-

cacions que poden afectar negativament els infants. Molt sovint, quan el cos dels nens

es comença a desenvolupar i la veu esdevé adulta, es fa difícil continuar treballant.

Algunes estrelles prou conegudes han enyorat tota la vida l’èxit de la seva infantesa.

UNITAT 3Descripció d’espais i objectes

Activitats al marge (pàgina 34; primer text):

– gustos claustrofílics

– ensopegaves

Activitats al marge (pàgina 34; segon text):

– cambra, estança, peça

– tapís: entapissat; motlle: motllura; suau: suavitzat; vapor: vaporosos; cortina: cortinatges

– atmosfera, envà

Qüestions de comprensió (pàgina 34):

– En la primera descripció és més evident la veu de l’autor.

– Hi ha diversos recursos que fan que el text s’allunyi d’una descripció objectiva: com-

paracions molt col·loquials (allò semblava la casa del sofà); utilització de la segona per-

sona del singular, per implicar el lector (miraves, caminaves, ensopegaves); exageracions

(tot de sofàs, sofàs al lavabo), etc.

– La primera és més dinàmica perquè fa anar el lector d’una estança a una altra, hi ha

moviment.

– Aparentment, en el segon. S’hi esmenten molts colors.

1 1 d’abans de la guerra; en grills com de taronja; amb tot de botonets

2 crida l’atenció; de 18 polzades; d’un poderós vermell cridaner

3 esclata a la boca; Gran Reserva

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Expressió oralExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Lèxic

• 1 transparents 2 les butaques, la catifa 3 canonada, desguàs 4 les galledes / els cubells,

el soterrani 5 envà, sostre

• 1 fregall 2 cubell, gibrell, cossi 3 lleixiu 4 galleda, poal 5 serradures 6 sobreeixidor

7 esteranyinador 8 netejavidres 9 eixugamà o eixugamans 10 estenedor

Page 8: Solucionari de l'S1

14 15

Morfosintaxi

1

2 1 Entrava una claror molt tènue per la finestra verda.

2 Sempre havia estat una noia alegre i tranquil·la.

3 La dona jove, més prudent, se’n va anar abans.

4 Aquella tradició marroquina era molt cortesa.

5 Va fer pintar el cotxe amb una pintura entre negra i grisa.

6 Duia una vida opulenta, però l’actitud era rude com sempre.

7 La carn és tendra. Ara bé, la llet és una mica agra.

8 Era una tribu nòmada, amb una història sinistra.

9 És una noia valenta i de natura ferma.

3

4 1 M’he comprat una faldilla grisa, una jaqueta negra i unes sabates amb un taló impres-

sionant.

2 Aquelles disfresses són molt lletges i no me les penso posar ni boig.

3 Enguany el nostre club té quatre equips masculins, tres equips femenins i dos de mix-

tos.

4 En aquella casa verda, que té una teulada negra, hi vivia una pobra dona una mica boja.

5 Abans vivia més tranquil·la i feliç, i no em recordava dels anys foscos i durs.

6 Aquella noia jove era més violenta i insolent que les seves companyes.

5 1 Del grup mixt vam entrevistar només la noia més jove.

2 Ara la feina més perillosa és la de periodista. Per això estan intranquil·les, elles.

3 Tenen una actitud gens cortesa, poc comuna.

4 La figura central és abstracta i la transició és massa abrupta.

5 Va créixer en aquell país àrid però càlid.

6 El vi el faran amb garnatxa negra. La Mila està impacient per tastar-lo!

7 Va retrobar antics companys d’institut de qui tenia una imatge borrosa.

8 Situeu-la a la banda esquerra, i feu que quedi paral·lela respecte del quadre.

6 1 M’agraden els entrecots una mica crus perquè no són tan durs.

2 És una exposició molt digna, llàstima que no sigui permanent.

3 De la xemeneia en surt una fumarada marronosa i pudent.

4 Les seves actituds eren sospitoses o, si més no, ambigües.

5 Ella dormia tranquil·la en el sofà més còmode.

6 La veig incapaç de defensar-se si la justícia és rigorosa.

7 La votació per instal·lar radars fixos va ser unànime.

Ortografia

1 1 ingenu 2 ferro 3 guenyo 4 musclo 5 ganxo 6 monjo 7 superflu 8 innocu 9 guerxo

10 flonjo 11 minso 12 vidu (i també substantiu) 13 vacu 14 continu 15 ritu 16 moro

(i també substantiu) 17 sonso 18 suro

2 1 pèndol 2 estímul 3 rètol 4 escrúpol 5 cònsol 6 títol 7 nínxol 8 pòmul 9 capítol

3 1 calorós, calor 2 tamboret, tambor 3 collada, coll 4 repuntar, punt 5 conservadorisme,

conservador 6 espurnejar, espurna 7 follia, foll 8 plomall, ploma 9 tombarella, tomb

10 codolar, còdol 11 corcar, corc 12 espolsar, pols 13 trucar, truc 14 rossejar, ros 15

turmentar, turment 16 sofriment, sofrir 17 muntanyisme, muntanya 18 avorriment,

avorrir

4 Han descobert que pretenien subornar el director del Fòrum. El muntatge l’havia ordit

un grup europeu que també es dedica a sostreure grans quantitats de diners a orga-

Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural

xerraire xerraire xerraires xerraires

paral·lel paral·lela paral·lels paral·leles

amargant amargant amargants amargants

agrícola agrícola agrícoles agrícoles

tènue tènue tènues tènues

calent calenta calents calentes

obedient obedient obedients obedients

feble feble febles febles

gris grisa grisos grises

culte culta cultes cultes

pobre pobra pobres pobres

igual igual iguals iguals

alegre alegre alegres alegres

comú comuna comuns comunes

altruista altruista altruistes altruistes

prudent prudent prudents prudents

Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural

fugaç fugaç fugaços fugaces

feliç feliç feliços felices

fal·laç fal·laç fal·laços fal·laces

descalç descalça descalços descalces

dolç dolça dolços dolces

precoç precoç precoços precoces

Page 9: Solucionari de l'S1

16 17

nitzacions mundials. Els Mossos han evitat que aquests tipus s’escapoleixin i afirmen que

és segur que hauran de complir condemna... Tothom es felicita d’aquest triomf i de la

rigorositat de la investigació.

5 1 tètanus 2 escodrinyar 3 bordell 4 nodrir 5 turment 6 cacau 7 podrir 8 botifarra

9 polvoritzar 10 solcar 11 porus 12 avorrir-se

6 La Montserrat feia molta estona que s’avorria. Sospirava tristament, mentre transcorrien

les hores lentes de la tarda. Llavors, va recordar que no havia obert el correu. Tenia tres

cartes. Una la va sufocar.

Era d’un antic xicot, el Bartomeu, que era més ensopit que un mussol. El noi li feia saber,

en l’epístola, que havia muntat un negoci. Molt polit i complimentós, explicava que el

comerç que havia inaugurat era una joieria. Remarcava en quina zona tan escollida, prop

del Liceu, s’havia establert, i també que l’especialitat de la casa eren peces amb robins,

topazis i lapislàtzulis.

La Montserrat va esbocinar la carta. No suportava el Bartomeu, ni els seus negocis; els

trobava insofribles.

UNITAT 4Ressenyes de llocs I

Activitats al marge (pàgina 46):

– us n’informem: us en fem cinc cèntims; cap a les 2...: als volts de les 2; anirem a Can

Rebull...: farem cap a Can Rebull

– un plànol

– amb escreix: més del que és necessari o suficient

Activitats al marge (pàgina 47):

– creu: creuar; recer: s’arrecera; porxo: porxada; carn: carnisseria; Berga: Berguedà; casa:

casolana

1 Primer paràgraf: presentació

Segon paràgraf: elements principals

Tercer paràgraf: curiositats

Quart paràgraf: descripció d’un establiment

Cinquè paràgraf: una mica d’història

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Expressió oralExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Lèxic• – diminutiu → got + et, cap + arró

– col·lectiu → pin + eda

– augmentatiu → cotx + às

– pejoratiu → lletj + ot

– contrari → a + simètric, des + fer

– tornar-se... → en + grandir

– abstracció → savi + esa

– dedicar-se a... → drap + aire, cuin + er

• 1 emmarcar 2 esmorteir 3 reviscolar 4 empal·lidir 5 arrodonir 6 espitregar-se 7 enca-

parrar 8 desvetllar 9 remullar 10 destrossar 11 arrecerar

Page 10: Solucionari de l'S1

18 19

Morfosintaxi

1 1 un lleixiu de mala qualitat 2 unes dents corcades 3 unes olors desagradables 4 uns

llegums indigestos 5 un pendent pronunciat 6 un deute històric 7 unes aromes desco-

negudes 8 uns senyals mal col·locats 9 uns avantatges poc corrents 10 unes anàlisis

errònies

2 Cal canviar: 4 comptes oberts 5 suor forta 7 anell daurat 9 titella indi 10 postres ca-

ducades

3 1 un editorial crític amb el govern. 2 la pols que s’amuntega sobre els mobles. 3 unson profund. 4 la fi de les hostilitats. 5 la canal que recull l’aigua de la teulada. 6 el polsque tremola amb l’edat. 7 el fi no justifica els mitjans. 8 la son després d’una nit sense

dormir. 9 una editorial que només publica poesia. 10 el llum de gas sobre la taula de

càmping.

4 1 una esplendor (a; esclat) 2 la suor (h; líquid) 3 el fi (g; terme) 4 una espiral (b; cor-

ba) 5 un tèrmit (c; insecte) 6 una síndrome (d; conjunt) 7 un titella (f; ninot) 8 els afores

(e; voltants)

5 1 Fes-hi un senyal a la part de baix. 3 Portarà el compte, si us plau? 4 Té molts deutes.

5 Un front amb molta suor. 6 Quina calor que passarem! 8 Amb molt lleixiu et marxa-

rà la taca. 9 Els llums de dalt no funcionen. 12 La resta que ho acabi un altre. 13 El carrer

fa molt pendent. 14. Tinc un dubte... 15. Porti’ns les postres, si us plau...

6 1 Bous grossos. 2 Han comprat una truja. 3 Tres marrans. 4 És un bruixot. 5 Han vist un

perdigot. 6 Salta com un boc. 7 Una euga salvatge. 8 Corre com un guillot.

7 marit obès muller obesa

radiòleg eficaç radiòloga eficaç

comte orgullós comtessa orgullosa

bruixot inculte bruixa inculta

pagès eixerit pagesa eixerida

gendre poruc jove / nora poruga

didot exigent dida exigent

ase esquerp somera esquerpa

rei digne emperadriu digna

orfe trist òrfena trista

boc boig cabra boja

príncep tendre princesa tendra

Ortografia

1 1 bocassa; bucal 2 duplicat 3 curvilini 4 mocós 5 titulada 6 mundanitat 7 juvenil; joven-

tut 8 plomar-los

2

3 1 cosís 2 escup 3 tussi 4 escullin 5 tossint 6 sortíem 7 surtis 8 cus 9 recullis 10 escupi

4 1 podríeu 2 vulgueu; pugueu 3 poguéssim 4 puc; voleu 5 vulguem 6 volguessis; vols

7 podríeu; voleu 8 volguessin

5 Al massís de sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac hi ha catalogades unes tres-centes

cavitats. Moltes només són petites coves o simples balmes, però algunes, seguint les fis-

sures del conglomerat i eixamplades per l’efecte de l’aigua, arriben a endinsar-se cap a

l’interior del rocam. Segons la tipologia, en podríem distingir de dos tipus: els avencs,

pous verticals, i les coves, cavitats de recorregut horitzontal. Incloses en aquest grup,

trobem les curioses balmes obrades, símbol del parc.

Present Present Imperatiu Futur d’indicatiu de subjuntiu

cullo culli — colliré

culls cullis cull colliràs

cull culli culli collirà

collim collim collim collirem

colliu colliu colliu collireu

cullen cullin cullin colliran

Page 11: Solucionari de l'S1

20 21

UNITAT 5Ressenyes de llocs II

Activitats al marge (pàgina 58):

– És una aroma.

– gorja: congost; graons: esglaons

– agrest: agresta; deliciós: deliciosa; capriciós: capriciosa; afanyós: afanyosa; negre: negra

Qüestions de comprensió (pàgina 59):

– 1 C 2 F 3 C 4 F 5 F

– Tranquil·litat i seguretat del país; afabilitat de la població; bona gastronomia; monu-

ments i paisatge de gran interès.

– En grec, la ciutat s’anomenà Petra.

Activitats al marge (pàgina 59):

– atractiu: suggestiu; vells: ancians; que deixa sord: eixordadora; llunyà: distant

– resolguérem: vam resoldre / vàrem resoldre; vàrem escoltar: vam escoltar / escoltàrem

1 – accions: visitar diversos monuments i indrets; fer-se una foto amb la Sireneta al costat;

acabar l’excursió als jardins del Tívoli; fer un tomb amb barca; escoltar una banda de

música; contemplar la posta de sol

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Expressió oralExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Lèxic •

* En el cas de crueltat s’omet la vocal e del sufix.

-esa -itat -etat -edat

dur duresasavi saviesavell vellesaàcid acidesagentil gentilesaclar claredatnet netedathonest honestedatsec sequedatsol soledatcruel * crueltatseriós serietatsobri sobrietathumil humilitat

• 1 planter 2 llaminers 3 llampants 4 paller 5 rapinyaires 6 femer 7 casolà 8 ombriu 9 cap-

taires 10 regadiu

Morfosintaxi

1 1 mitges 2 llengües 3 soges 4 butxaques 5 beduïns 6 massapans 7 dimarts 8 testos

(tests) 9 franges 10 frisances 11 tècniques 12 frens 13 cinturons 14 piragües 15 purés

16 tabús

2 1 empatx 2 tipus 3 passeig 4 llapis 5 raig 6 reflex 7 complex 8 cactus 9 brioix 10 capritx

11 sufix 12 text 13 annex 14 porus

3 1 països sud-americans 2 gasos tòxics 3 barnussos elegants 4 pastissos farcits 5 mesosestiuencs 6 congressos internacionals 7 pisos llogats 8 vernissos brillants 9 tapissosmedievals 10 abusos deshonestos

4 1 uns casos interessants 2 uns pretextos (pretexts) forçats 3 uns autobusos avariats 4 uns

tabús antics 5 uns residus tòxics 6 uns nusos mal fets 7 uns lluços frescos 8 uns esforços

inútils 9 uns enllaços forts 10 uns tòraxs prominents 11 uns virus resistents 12 uns intru-

sos detinguts

5 1 La seva tesi era que hi havia un oasi darrere les dunes. 2 Van comprar papers, llapisi uns compassos. 3 Té molts complexos, i diu que tu no ets el tipus de noi ... 4 Què

hem de posar primer, els índexs o els annexos? 5 Ja tinc el text acabat, només he deix-

at un fragment entre parèntesis. 6 Jo crec que aquests congressos responen a uns

interessos ocults. 7 Aquell individu duia un globus mig desinflat i tot de trossos de

roba. 8 Si ens fixem en el context, comprendrem els seus problemes.

Ortografia

1 1 E-qua-dor 2 Tai-làn-di-a 3 Vi-et-nam 4 Kè-ni-a 5 Ie-men 6 Pa-ï-sos Bai-xos 7 U-ru-guai

8 Su-ïs-sa 9 E-ti-ò-pi-a 10 Grè-ci-a 11 Pa-ra-guai 12 Ni-ca-ra-gua 13 Mau-ri-tà-ni-a 14 Al-

gè-ri-a

2 1 quocient 2 quotidià 3 obliqües 4 exigües 5 egües 6 eugues 7 iniqües 8 quòrum

9 pasqües 10 esgüellar

3 1 Que viu que és, aquest noi! En sap un niu, d’engalipar la gent!

2 Viatjaven en un iot molt luxós, a cos de rei.

3 Veniu, que veureu un avió que fa acrobàcies.

4 M’han apujat el sou! Em gastaré la meitat d’euros en joies!

5 Vull una dotzena d’ous. Doni’m una ouera d’aquestes...

6 Deia que feia massa temps que no reia, i tenia raó.

Page 12: Solucionari de l'S1

22 23

7 Andreu, no et facis l’heroi, que no em vull quedar vídua!

8 Sembla que plourà. No et descuidis el paraigua.

9 La Laura i l’Oriol seuran aquí, al meu costat.

4 1 estàtua → mú / tu / a

2 ciència → pa / ci / èn / ci / a

3 producció → se / duc / ci/ ó

4 alternatiu → e / xe / cu / tiu

5 lliure → riu / re

6 teologia → zo / o / lo / gi / a

7 canvies → a / nun / ci / es

8 beure → seu / re

9 coure → plou / re

10 història → glò / ri / a

5

6 El / fa / ro / ner / del / cap / de / Creus

en / cén / el / foc / amb / llum / de / llu / na.

Du / bar / ba / blan / ca / fins / als / peus

i / mai / no / men / ja / ni u/ na en / gru / na. (sinalefa i elisió)

Fa / tres / mil / anys / que / vet / lla el / far (elisió)

i / ja ha / vis / cut / set / cents / nau / fra / gis. (elisió de dues vocals tòniques idèntiques)

Té / la / mi / ra / da al / fons / del / mar (elisió)

i / sem / pre / can / ta / mals / pre / sa / gis.

El / fa / ro / ner / del / cap / de / Creus

ja / sols / es / pe / ra u/ na / don / ze / lla: (sinalefa)

«Vin / drà / ver / me / lla / fins / als / peus,

en / u / na / bar / ca amb / bo / na es / tre / lla. (dues elisions)

Pot / ser / ja / no es / fon / drà als / es / culls (dues elisions)

ni es / des / fa / rà / con / tra / la / ter / ra. (elisió)

Por / ta / rà / l’al / ba al / fons / dels / ulls (elisió)

i a / van / ça / rà / cap / a / la / ser / ra. (sinalefa)

7 1 cons-truc-ci-ons 2 his-tò-ri-a 3 Jor-dà-ni-a 4 ca-pri-ci-o-ses 5 vi-si-ó 6 tra-di-ci-ó 7 mun-

di-al 8 su-per-fí-ci-e 9 a-trac-ci-ons 10 an-ci-ans 11 vi-o-lèn-ci-a 12 di-a-frag-ma 13 cu-

a-gra 14 ru-a

8

vocal tònica vocal neutra diftong

1 cal acabar-la als jardins X

2 entre els nenúfars X

3 viatjar als països àrabs X

4 que ens mantindrà X

5 ens mantindrà ocupats X

6 fer una fotografia X

7 començar a viatjar X

8 la visita al regne X

9 donar un tomb X

10 regalarà el desert X

vocal tònica diftong

1 regala regala altres coses regala un ram de flors

2 regalarà regalarà el seu dibuix regalarà il·lustracions

3 fer fer el préssec fer un mal paper

4 faré faré encendre els llums faré una proposta

5 visita visita entre 6 i 8 visita inoportuna

6 visitar visitar el temple visitar un malalt

7 tenir tenir el braç trencat tenir un mal dia

8 tenia tenia armes de foc tenia idees pròpies

Page 13: Solucionari de l'S1

24 25

UNITAT 6Narració I

Activitats al marge (pàgina 72):

– rajava: brollava; deslligades: soltes

– mètode: metòdica; metall: metàl·liques; rosca: s’enroscava; colp: colpejar

– esmunyir-se: lliscar, escórrer-se; ajupir-se: abaixar-se, doblegant les cames; abocar-se:

inclinar la part superior del cos per una obertura

– cancell: clos, espai per on s’entra a un edifici; carcanada: ossada sencera d’un animal.

Esquelet

– immensa; immòbil; descomptat

1 – Plantejament: primer paràgraf

– Nus: segon i tercer paràgrafs (És la part més extensa)

– Desenllaç: últim paràgraf

2 – Indicacions de temps: un matí / mentre / llavors / quan / quatre o cinc segons / fins a

l’últim moment / aleshores / en passar / després...

– Passa molt poca estona, només uns minuts.

3 Passat perifràstic: va assestar, va saltar...

4 Oracions curtes i ràpides, per conferir rapidesa a la història.

5 Text de Roald Dahl: narrador intern.

Text A: narrador extern

Text B: narrador intern

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Expressió oral i puntuació(Solucions elementals de puntuació. Hi pot haver altres idees correctes.)

A L’altre dia vaig tenir un accident. La causa indirecta va ser un tio baixet, en un cotxe

petit, amb una boca molt grossa. El seu cotxe va topar contra el meu sense avís previ

de les seves intencions. Quan el meu cotxe va sortir de la calçada, vaig sortir disparat.

Més tard em van trobar en un clot unes vaques que pasturaven.

B Ahir, tornant a casa, em vaig ficar a la casa que no és i vaig topar contra l’arbre que

no tinc. El que va passar és que un vianant va topar contra el meu cotxe i després es

va ficar a sota. El paio era per tot el carrer i vaig haver de fer diverses maniobres

brusques abans d’enganxar-lo. De fet, jo ja ho havia vist a venir: estava convençut que

aquell home no arribaria mai a l’altra banda de la calçada, quan el vaig atropellar.

Després vaig anar a petar contra una casa.

Lèxic

• 1 com una gola de llop 2 com unes taronges 3 com un eixam 4 com un infern 5 com

una fulla 6 com un gat 7 com un ou 8 com un pecat 9 com els àngels 10 com el plom

• 1 Una assignatura difícil. / Una part de l’esquelet.

2 Prou seriosos, prou raonables. / Contrari de líquid.

3 Algú que t’entreté. / Un estri corbat.

4 Droga. / Precipitació de neu.

5 Un gos. / Un sac ple de paràsits.

6 Un argument. / Una part d’un teixit.

7 Hi ha hagut baralla. / Ball popular.

8 Un desordre, un embolic. / Una olla amb hortalisses.

9 Algú que assimila coneixements ràpidament. / Peça que es fa servir per a la higiene.

Morfosintaxi

1 1 Segur que començaran plorant (plorar) i rondinant (rondinar).

2 Fa la feina cantant (cantar) i xiulant (xiular).

3 Ha caigut tot baixant (baixar) l’escala.

4 Si continues corrent (córrer) tant, potser et tornaràs a lesionar.

5 Quan deia que estava fent (fer) els deures, més aviat estava perdent (perdre) el

temps.

6 Em sembla que ara ho va aprenent (aprendre) de mica en mica...

7 Continues rebent (rebre) missatges anònims?

8 Conduint (conduir) tan bé és impossible que et treguin punts.

9 Hem estat patint (patir) tota la nit pel viatge que havia de fer.

10 S’han estat produint (produir) molts robatoris.

11 Es passen el dia llegint (llegir), aquestes noies.

12 Vam acabar decidint (decidir) nosaltres el que calia fer.

2 1 Saps si aquells empresaris contribueixen (contribuir) a finançar la revista, altres anys?

Demana’ls-ho aviat, perquè em sembla que els editors ja imprimeixen (imprimir) unes

quantes pàgines la setmana que ve.

2 Em sembla que si comprimeixes (comprimir) aquest arxiu me’l podràs enviar per cor-

reu electrònic. Si ho aconsegueixes (aconseguir) tot serà més fàcil.

3 Quan l’aigua bulli (bullir), apaga el foc i fes un parell de tes. Si l’Anna encara no dorm(dormir), demana-li si també en vol un.

Page 14: Solucionari de l'S1

26 27

4 L’Emília encabeix (encabir) molta roba de mudar a la maleta i, en canvi, després es

vesteix (vestir) sempre de cada dia.

5 Ell s’entossudeix (entossudir) a negar-ho, però segur que resisteixes (resistir) la pres-

sió més temps!

6 Quan vaig a Sitges em cruspeixo (cruspir) unes quantes llagostes, però després no en

presumeixo (presumir) pas.

7 Encara pateixo (patir) una mica per culpa del mal d’esquena. Em fa mal sobretot quan

m’ajupo (ajupir).

8 Això sí que no t’ho consento (consentir)! Cada dia imprimeixes (imprimir) més

pàgines inútils en color!

9 A veure... Ensenyi’m la mà... pressento (pressentir) que a partir d’ara vostè tindrà

molta sort. Ho llegeixo (llegir, jo) tot a les seves mans.

10 Cada dia hi surten (sortir) més taques, en aquesta paret, però no em decideixo(decidir) a fer-la arreglar.

11 Fan un brou molt bo: no hi afegeixen (afegir, ells) cap mena d’additiu, senzillament

bullen (bullir, ells) els ingredients durant molta estona.

3 1 Ens agradaria (agradar) més que fos diferent, però des de demà ho acceptarem(acceptar) així.

2 Demà els membres de la junta directiva debatran (debatre) la proposta.

3 Ara sempre m'emociono (emocionar) quan la Mònica i tu sortiu (sortir) a l’escenari!

Igual que quan éreu (ser) petits...

4 Com que vosaltres abans sempre arribàveu (arribar) tard, no podíeu (poder) saludar

els actors.

5 Ja heu traduït (traduir) el missatge? Si ja ho heu fet, podríeu (poder) dir-nos què diu,

oi?

6 Bona nit! A partir de demà els nostres companys d’esports entrevistaran (entrevistar)

el jugador que rebrà (rebre) la pilota d’or d’aquí deu dies.

4 1 Aviat els seus fills jugaran (jugar) en el primer equip.

2 Aneu passant (passar)... Nosaltres, ja vindrem (venir) després...

3 Els meus rosers no floreixen / floriran (florir) fins al novembre.

4 Vostè, senyora, també prendrà / pren (prendre) un cafè?

5 Oi que abans sempre els rebíeu (rebre) vosaltres, els viatjants?

6 Laura, quan el llegeixes / llegiràs (llegir) aquell llibre, durant el primer semestre o el

segon?

7 Tot i que li han posat tantes multes, continua conduint (conduir) malament.

8 Pere, si arribes aviat, encara podràs (poder) veure la segona part.

5 Quan ell va contar que jo em volia (voler) endur la llumenera, la vella es va desinteres-

sar a l’acte dels perdularis i, gairebé dreçada sobre la punta dels peus, per impressionar-

me més, assegurava (assegurar, ella) que jo seria / era (ser) la ruïna de la casa, la qual,

abans de la meva arribada, era com una bassa d’oli. És a dir, tot això ho anà traduint(traduir) el seu home, perquè a ella no l’enteníem (entendre, nosaltres). En Joan va

replicar-li (replicar) dignament en un francès que no es distingia (distingir) gaire

d’aquells glapits; era de la mateixa família lingüística. Així i tot el vaig traduir (traduir,

jo). [...] Els perdularis estaven esbalaïts (esbalair). Eren gent experimentada, sí, però

tant, tampoc! Un d’ells va assegurar que si es quedaven (quedar, ells) no podrien(poder) aclucar l’ull en tota la nit; havien caigut (caure) en una banda de folls.

6 1 Nois, aviat berenarem! / intransitiu 2 Al matí va pedregar durant dues hores. / imper-

sonal 3 Nois, aviat menjarem pa amb xocolata! / transitiu 4 Al matí van caure pedres

durant dues hores. / personal 5 La criatura somreia tranquil·lament. / intransitiu 6 La

criatura movia el cap vivament. / transitiu 7 Les patates ja bullen. / intransitiu 8 Ja hembullit les patates. / transitiu 9 Com plou! / impersonal 10 Demà nevarà. / impersonal

7 1 Els nens saltaven al pati. Els nens saltaven tanques, obstacles al pati. (És un verb que

pot ser intransitiu o transitiu.)

2 Vam caminar durant hores. (Si no forcem molt la frase, no accepta un complement

directe. És un verb intransitiu.)

3 Sempre cantava. Sempre cantava boleros, sardanes... (És un verb que pot ser intran-

sitiu o transitiu.)

4 En Sergi anirà a València amb tren. (És un verb intransitiu.)

5 Després menjarem. Després menjarem carquinyolis... (És un verb que pot ser intran-

sitiu o transitiu.)

Ortografia

1 1 Era un indret feréstec, ple de vegetació, amb unes vistes extraordinàries.2 Ara faré el dinar: de primer, consomé; després, ànec amb puré de castanyes, i de

postres sorbet de préssec.

3 Posaran el rètol en algun arbre del camí, per indicar la sèquia.

4 Aquest fenomen mereix un examen minuciós i científic.5 Vols dir que ho entén, el Ramon, que la mare perd la memòria?6 Li ha promès que li farà classes de neerlandès a canvi d’un àpat en un local cèntric,

a prop del barri gòtic.

7 Si això que dius va de debò, em penso que tens un problema ètic.

2 1 Clàudia 2 potència; potencia; potencià 3 bèstia; bestia 4 perpètua; perpetua 5 hortèn-

sies 6 evacua; evacuà 7 història; historia 8 deia 9 evidència; evidencia 10 reien

11 presència; presencia 12 innòcues

Page 15: Solucionari de l'S1

28 29

3 bé, béns possessió, qualitat be, bens ovellabóta, bótes recipient de fusta bota, botes calçat

déu, déus, adéu divinitat, salutació deu, deus 10, font, verb deuredóna, dónes verb donar dona, dones substantiu

és verb ser es pronom, es pentinafóra verb seria, condicional fora adverbi

féu va fer feu vosaltres, feu...mà substantiu ma possessiu, la mevamés quantitatiu mes substantiu

mòlt, mòlta... participis moldre molt, molta... quantitatiu

món, rodamón substantius mon possessiu, el meumóra, móres fruit mora, mores del Magrib

nét, néta, néts... substantiu net, neta, nets... adjectiu

ós, óssa, óssos, ósses animal os, ossos... de l’esquelet

pèl, pèls, repèl substantius pel, pels preposició + article

què pronom relatiu, interrogatiu que conjunció, pronom relatiu...

sé verb saber se pronom

séc, sécs plec, plecs sec, secs adjectiu

sí, sís afirmació si conjunció, pronom...

sóc verb ser soc substantiu

sòl, sòls... relatiu al terra sol, sols astre; adjectiu...

són verb ser son substantiu, possessiu

té verb tenir te pronom

ús substantiu us pronom

véns, vénen verb venir vens, venen verb vendre

vés imperatiu, verb anar ves imperatiu, verb veurevós pronom fort -vos pronom feble

4 1 Tot aquest mes que es queixa de mal als ossos.

2 Dóna’ns un cop de mà. Volem fer sorbet de móra.

3 Durant l’hivern, l’ós bru dorm com un soc.

4 Aquest món és injust! Ja torno a tenir les cames plenes de pèls!

5 Si es banya i es dutxa tant és perquè és molt net...

6 Sí, vés una estona a cals avis, que gaudeixin del nét!

7 Si fos més pobre semblaria un rodamón.

8 Què m’has dit? Que vols te o cafè?

9 I tu? Has fos la mantega, o has mòlt el sucre?

10 No sé d’on són, els nois de l’entresòl.

5 1 Què m’ha dit que vol, vostè? Un cafè? Molt bé!

2 Quin èxit que tindré! Has de reconèixer que em cobriré de glòria!

3 Semblava una ingènua, però era una harpia.

4 Diu que no ho entén, que de debò, que no ho comprèn.

5 Era massa orgullós, aquell xinès, i se n’han desentès.

6 Han difós un missatge patètic i utòpic.

7 A l’església, que era gòtica, s’hi havia instal·lat l’exèrcit.

8 Si sabés aquestes fórmules aprovaria l’examen!

6 En aquella època vivíem molt a prop de l’església. El rector, mossèn Ramon, era un

home grandiós, galtaencès, que era un tros de pa. El fèiem enrabiar amb qualsevol cosa:

tiràvem rocs des del terraplè de darrere la rectoria per encertar una espècie de cérvolque hi havia en una font. L’home sortia, colèric, i ens feia córrer carrer enllà. Un cop que

m’enxampà, em va empènyer cap dins de la casa i m’hi retingué una bona estona.

Abans de marxar, em donà un grapat de caramels de cafè amb llet i un clate-

llot afectuós.

Page 16: Solucionari de l'S1

30 31

venient. En Biel va tornar a insistir, dient que trobava que no tenia gràcia sortir d’a-

quella manera. Justament perquè ell no ho volia, l’Anna es delia per fer-ho.

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Expressió oralExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Lèxic

• 1 Fugir d’estudi (d) 2 Fer la llesca (a) 3 Fugir del foc i caure a les brases (b) 4 Tenir cor-

retja (g) 5 Fer mans i mànigues (h) 6 Tenir la mà foradada (e) 7 Partir peres (c) 8 Tenir

pa a l’ull (f)

Morfosintaxi

1 1 Nois, quan pugueu, ajudeu-me una mica! No deixeu que ho facin tot els altres!

2 Senyora, enviï el certificat avui mateix, perquè s’acaba el termini aviat. I cal que recu-

lli les cartes de la bústia. Passi-les a recollir ara, també.

3 Fuig, fuig..., no diguis més bestieses!

4 No vulguis ser l’últim... Vés-hi tan aviat com puguis!

2 1 Cal que nosaltres barregem (barrejar) bé la pintura, perquè quedi (quedar) un color

homogeni. 2 Què et sembla més bé? Que comencem (començar) nosaltres o que el

públic sàpiga (saber) que el conferenciant no ha arribat? 3 Montse, quan surtis (sortir)

no facis (fer) gaire soroll. 4 Quan ells assagin (assajar) la primera escena, cal que tu can-viïs (canviar) el decorat. 5 Si hem de muntar-ho nosaltres, cal que primer llegim /llegeixi / llegeixis (llegir) bé les instruccions perquè totes les peces vagin (anar) on han

d’anar. 6 Vostès, corrin (córrer) més i no facin (fer) tantes parades. 7 Diana, quan

encetis (encetar) el pernil vés (anar) amb compte que no et tallis (tallar).

3 1 a) Quan facis (tu) el sopar, avisa’m. b) Si li va bé, faci’s el sopar vostè mateixa.

2 a) Quan tradueixin (ells) el llibre, ja me’l llegiré, perquè em costa molt llegir en anglès.

b) Vostè mateixa, tradueixi’n dues o tres, de receptes, i així les podrem donar als clients.

2 a) Quan puguis, pensa-hi (tu), perquè hauríem de prendre una decisió aviat. b) Li

aconsello que pensi (vostè) una mica més en el que li he dit. c) Estigui tranquil i, en

aquestes coses, pensi-hi (vostè) més endavant 4 a) Digui (vostè)? Pot parlar una mica

més alt, és que gairebé no la sento! b) Si té coses a dir, digui’n (vostè) unes quantes ara

mateix. c) Que diguin (ells) el que vulguin, jo continuaré sense fer-los cas. d) Vostè

digui-hi el que vulgui, a la reunió.

UNITAT 7Narració II. Diàlegs I

Activitats al marge (pàgina 84):

– manilles: emmanillat; mata: matolls; recer: arrecerada; formiga: formiguejant; estrany:

estranyar; net: netedat

– malaptesa, menyspreant

– Exemple de diàleg directe:

–No, que si em pot posar amb l’habitació 439! –va cridar Zero, empipat per la malaptesa

de la telefonista de la clínica.

–De part de qui?

–Com diu?

–Que de part de qui.

– Exemples de diàleg indirecte:

...i va afegir que era el marit de la mare del seu fill.

La telefonista, amb veu de pòquer, li va dir que s’esperés un moment, que parlaria amb el

director.

1 (Hi pot haver altres solucions correctes.)

A La Montse es va girar i li va dir:

—Remena tant com vulguis. I queda’t el que et vingui de gust...

—Vols dir?

—I tant, dona, i tant!

B Tornava a ploure. Queia una pluja espessa i seguida.

—No podem pas sortir, amb aquest ruixat!

—Qui ho diu, que no?

—No ho sé, trobo que no té gràcia, sortir així...

Justament perquè ell no ho volia, l’Anna es delia per fer-ho.

C Me la miro i li dic:

—Compte, no me l’espatllis!

Ella em fa un cop d’ull, com si em descobrís tot d’una. Deixa el rellotge amb els altres

i s’arronsa d’espatlles.

—Bon vent!

—Adéu, maca!

2 A La Montse es va girar i li va dir que remenés tant com volgués. I que es podia quedar

el que li vingués de gust. La noia li va preguntar si n’estava segura. I la Montse li va

dir que sí.

B Tornava a ploure. Queia una pluja espessa i seguida. En Biel va dir que no podien pas

sortir, amb aquell ruixat. L’Anna el va contradir, i va exclamar que no hi veia cap incon-

Page 17: Solucionari de l'S1

32 33

8 Sí que sé com m’agradaria que fos (ser) el pis! Per començar, caldria que estigués(estar) situat ben bé al centre o, si més no, que hi hagués (haver) una parada de

metro a prop. Em podria (poder) llevar molt més tard!

I tant que preferiria (preferir) que fos (ser) més aviat gran! (prefereixo / sigui, també

serien correctes) El que de vegades dic és que m’estimaria més que tingués (tenir)

poques habitacions, perquè així no tindria (tenir) tanta feina.

Si pogués (poder) triar, voldria que s’hi hagués (haver) de fer reformes, perquè a mi

m’encantaria que les fes (fer) el meu xicot, que és interiorista. I perquè si fos (ser) per

reformar, seria (ser) més barat, suposo.

Espero que en Raül i jo puguem (poder) trobar un pis així ben aviat!

Ortografia

1 1 atmosfera 2 pneumònia 3 aurèola 4 termòstat 5 tèxtil 6 futbol 7 oboè 8 timpà

2 1 diòptria 2 període 3 leucòcit 4 míssil 5 rèptil 6 zenit 7 víking 8 medul·la 9 ibera

10 poliglot / poliglota

3 1 Des d’aquell moment, cada segon que passava tenia més pes que tots els segons que

havia viscut fins llavors, cadascun dels seus gestos adquiria tanta importància com els

dels homes d’estat, les menors actituds dels quals són comentades pels diaris.

La minyona li va portar el gruixut abric gris, els guants folrats de pell i el barret. Li posàels xancles de goma damunt les sabates mentre ell aixecava dòcilment un peu i des-

prés l’altre.

Va fer un petó a la dona i a la filla, observà un cop més que no tenia cap idea de quèpodia pensar aquesta darrera, suposant que pensés alguna cosa, i després, ja al pas-

sadís, va dubtar si agafava la seva bicicleta; una bicicleta completament niquelada,

amb canvi de marxes, una de les bicicletes més boniques que us pugueu imaginar.

2 Solucions amb transcripció convencional del diàleg.

Aquell dissabte al matí, a les dotze en punt, afirma Pereira, el telèfon va sonar. Aquell

dia Pereira no s’havia portat a la redacció el pa amb truita, d’una banda perquè mira-

va de saltar-se de tant en tant un àpat, com li havia aconsellat el cardiòleg, i d’altra

banda perquè, si no resistia la gana, una truita sempre podia menjar-la al Café

Orquídea.

—Bon dia, doctor Pereira —va dir la veu de Monteiro Rossi—, sóc Monteiro Rossi.

—Esperava la seva telefonada —va dir Pereira—, des d’on truca?

—Sóc fora de la ciutat —va dir Monteiro Rossi.

—Perdoni —va insistir Pereira—, fora de la ciutat, però on?

—Fora de la ciutat —va respondre Monteiro Rossi.

Pereira va sentir una lleugera irritació, afirma, per aquella manera de parlar tan caute-

losa i formal. Hauria desitjat de Monteiro Rossi unes maneres més cordials, i tambémés gratitud, però va contenir la seva irritació i va dir:

4 Senyora, si vol fer un viatge com aquest, cal que el programi (programar) amb temps i

que s’informi (informar) bé de si cal que es vacuni (vacunar). Demani (demanar) con-

sell al seu metge de capçalera, sobretot en cas de patir alguna malaltia que requereixi

(requerir) atencions especials. Si viatja amb avió, pensi (pensar) que es recomana que

les persones grans es moguin (moure) de tant en tant.

A més, cal que sempre que viatgi (viatjar) porti (portar) prou medicació per al temps

que durin (durar) les vacances. També és aconsellable que contracti (contractar) algu-

na assegurança. Tingui (tenir), aquí té més informació.

5 1 Ara volem que ens diguis la veritat. → Abans volíem que ens diguessis la veritat.

2 M’agrada molt que arribin a les deu. → M’agradava molt que arribessin a les deu.

3 Potser diuen que ho feu vosaltres. → Potser deien que ho féssiu vosaltres.

4 Qui considera que aquest tema sigui tan important? → Qui considerava que aquest

tema fos tan important?

5 No és una activitat que porti gaire feina. → No era una activitat que portés gaire

feina.

6 Segurament exigeixen que ho faci jo. → Segurament exigien que ho fes jo.

6 1 Confiava que, com que no hi són mai, no ho tinguessin (tenir) tot regirat .

2 Pretenien que tothom es comportés (comportar) de forma més prudent.

3 Volia que jo tampoc no prengués (prendre) vi.

4 Preteníem que la Cristina plegués (plegar) més d’hora.

5 Em va exigir que li traduís (traduir) la instància.

6 Abans que els ho hagués (haver) pogut dir, ja ho sabia tothom.

7 Necessitava que en Pol anés (anar) a comprar al matí.

8 Volia que tu comprenguessis (comprendre) les seves tradicions

9 Necessitàvem gent que respongués (respondre) amb rapidesa.

10 Desitjàvem que tu fossis (ser) molt feliç!

11 Li vaig aconsellar que es vengués (vendre) la casa.

7 1 Ja ho anirà veient (veure), en Ferran, com va tot plegat.

2 Els deures, diu que els farà / faran / facis / feu... (fer) demà al matí.

3 No m’agradaria que s’ho passés (passar) malament.

4 Vosaltres també ho faríeu (fer), si poguéssiu.

5 Quan vulguis (voler) xerrar, pots venir a veure’m.

6 Si l’Alba tingués (tenir) més paciència, no s’haurien barallat.

7 Quan hàgiu (haver) sopat podreu jugar amb la consola.

8 Ens agradaria que quan tingués (tenir) les fotos ens les deixés veure.

9 Quan el mag volia que aparegués (aparèixer) un colom, apareixia un conill.

10 Caldria que et prenguessis (prendre) el xarop a l’hora dels àpats.

Page 18: Solucionari de l'S1

34 35

UNITAT 8Narració III. Diàlegs II

Activitats al marge (pàgina 96):

– prova, comprovar, emprovar, probablement

– agent doble; un fil de veu; un poc d’espanyol

Qüestions de comprensió (pàgina 96):

– Hi intervenen dos personatges, un home i una dona. La dona és també la narradora, i

en un incís diu que estava neguitosa. L’altre personatge, en l’últim paràgraf, diu que

s’havia presentat voluntari.

– c) Si el seu interlocutor sabia alguna cosa de la seva mare.

– Efectivament, hi ha narrador intern, ja que la narradora és un personatge del relat.

–Què més sap de la meva mare? –vaig insistir, sense atrevir-me a insinuar tan sols el que

m’assegurà Pérez, que la meva mare era una agent doble, amb la por que ell m’ho con-

firmés...

– Les intervencions de la narradora en aquest fragment són sempre incisos que fa a les

intervencions directes del seu interlocutor i d’ella mateixa. S’indiquen amb un guió.

– Altres signes:

– Quan comença l’incís: només hi ha, quan cal, el signe d’interrogació davant del

guió.

– Quan acaba l’incís: primer, el guió, i després, una coma o un punt.

1 (Hi pot haver altres solucions correctes.)

Vaig aturar el cotxe a l’aparcament de davant del mercat de Santa Caterina i a peu sota

la pluja vaig anar fins a casa d’un fotògraf amic que ja m’havia ajudat en altres ocasions.

—Revela’m això i fes-me’n un joc de còpies. I no t’esveris —li vaig dir.

—Demà ho tindràs.

—Ho vull ara mateix... Quan vegis el material t’adonaràs que crema.

—Una hora, doncs.

Vam tornar a la sala de juntes.

—De qui és això? —vaig preguntar, ensenyant-los els objectes que havia trobat.

—L’estilogràfica, el bloc i les ulleres són meves —va dir la doctora Altés—. Me les dec

haver deixades quan m’he adonat que els disquets de l’ordinador havien desaparegut.

—El bloc quadriculat i el llapis són meus —va dir el doctor Gorri.

Els primers a ser interrogats van ser el matrimoni d’eivissencs. Ell havia dormit com un

liró des de les onze.

–Mos hem de llevar prest per preparar ets esmorzars... –es va justificar ell.

—Li he tramès diners al seu apartat de correus.

—Gràcies — va dir Monteiro Rossi —, passaré a recollir-los.

I no va dir res més. Aleshores Pereira li va preguntar:

—Quan té intenció de venir a la redacció?, potser seria oportú que parléssim directa-

ment.

—No sé quan em serà possible de venir-lo a veure —va replicar Monteiro Rossi.

3 I pel camí no volia pensar en res però feia cabòries sobre si era possible que en Ramon

tingués raó, i si en tenia, sobre qui devia deixar les llaunes de begudes, sobre qui devia

haver descobert el lloc i la cabanya. I sabia que en Ramon pensava que era ella. Jo

encara tenia esperances que fos algú altre. Qualsevol, però no ella, perquè li ho havia

demanat, li havia fet jurar que no ho diria a ningú, que guardaria el secret. I perquèhavia estat durant tot l’estiu el nostre lloc privat i íntim. I perquè allà l’havia tocada i

allà ens havíem fet tants petons i em semblava que era un lloc nostre.

Activitats al marge (pàgina 94):

– cafè

Page 19: Solucionari de l'S1

36 37

Morfosintaxi

1 1 Haig de preparar l’amanida. / He de preparar l’amanida. 2 Haurem d’acompanyar

els alumnes. 3 Havíeu de decorar la sala. 4 Has de dur el casc. 5 Hauries d’estudiaruna mica més. 6 Diu que hauríeu d’ajudar-me.

2 1 S’han de respectar els passos de vianants.

2 Demà s’haurà de comprar un cartutx de tinta.

3 Avui s’han de canviar els llençols.

4 S’hauria de portar el carnet jove.

5 Em sembla que s’hauran de traslladar mobles.

6 No s’haurien d’esperar els del segon autocar.

7 S’hauria d’haver esmorzat dos cops.

8 L’any que ve s’haurà d’assistir a moltes inauguracions.

9 S’ha de fer el dinar de seguida.

3 1 Caldrà que comprem les entrades per Internet.

2 No sé si calia portar sabates de recanvi.

3 Si volies guanyar hauria calgut que hi haguessis participat.

4 Quan calgui revisar la instal·lació ja m’avisaran.

5 No van pas dir que calgués confirmar l’assistència.

6 Em sembla que continua calent que repassis el que et presentin.

7 Ens tenia al seu costat sempre que va caldre (o caler) que li féssim companyia.

8 No hauria calgut que ens compréssim un cotxe tan immens.

9 Caldria que apugéssim una mica els preus del menú del migdia.

10 En aquell període va caldre (o caler) oposar-se a les instruccions governamentals.

4 haurien d’ / cal / caldrà / haurien de / cal / ha d’ / s’ha de / s’han d’

5 1 A la biblioteca hi ha que haver-hi hi ha d’haver / cal que hi hagi silenci. Per tant, els

nens i les nenes tenen que han de mantenir-se / cal que es mantinguin quiets i

tenen que han de parlar / cal que parlin en veu baixa.

2 Hi ha que S’han de controlar els sons de mòbils i altres aparells. Els usuaris de la bi-

blioteca tindran que hauran de tenir-los apagats o amb les alarmes en silenci.

3 No hi ha que s’han de / cal retornar els llibres al prestatge d’on s’han tret. Es tenen

que s’han de deixar / Cal deixar-los damunt els carros que hi ha a cada passadís.

4 Per poder-se endur un llibre en préstec, l’usuari tindrà que haurà de fer-se / caldràque l’usuari es faci un carnet personal. Només té que ha de dur / cal dur una foto

de carnet i proporcionar les dades bàsiques.

5 Es tenen que S’han de / Cal complir els terminis de préstec. Per això, hi ha que s’hade / cal retornar el document en la data prevista. Si l’usuari no el retornés dins del ter-

–I vostè, ha sentit re? –vaig preguntar a la senyora.

–No, no! –semblava nerviosa–. O potser sí però me pens que no té cap importància. A

les dotze, quan ja dormia, vaig sentir un xap, com si alguna cosa hagués caigut a s’ai-

gua. Vaig mirar per s’ull de bou, però no vaig veure res i me vaig tornar a colgar...

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Expressió oral i puntuacióAmèlia em féu passar a una sala d’espera que semblava el gabinet d’una clínica elegant. Duia

posada una bata blanca i un somriure igualment professional. Sonava molt fluixet el Concert

número vint-i-u de Mozart i un perfum lleu ambientava la situació amb una sentor agrada-

ble. La vident em va prendre per forastera, perquè vacil·là entre parlar-me en anglès o

emprar el castellà, però en explicar-li en mallorquí que venia a fer-li una consulta es passà a

l’idioma autòcton:

—Vostè dirà... En què puc ajudar-la? —digué aleshores.

—Vull fer-li una pregunta —vaig contestar.

—Això és quasi res —va dir somrient—. Què vol saber?

Lèxic

• Quan vegis el material t’adonaràs que crema. → Es diu que una informació crema quan

té una gran importància, però encara no s’ha fet pública, o bé quan es tracta d’una

qüestió comprometedora... També es diu és una bomba.

• 1 Nois, em sap greu: no hi ha més cera que la que crema.

2 Tothom plega, d’aquesta feina: tothom es crema.

3 S’hi ha esforçat molt, s’hi ha cremat les celles.

4 Sempre va a apagar foc.

5 És molt viu, el teu cunyat: ha vist que hi havia problemes i s’ha afanyat a fugir de la crema.

6 Té tendència a agafar-s’ho per la punta que crema.

7 Va marxar d’un pis pèssim, però se n’ha anat a un de desastrós, ha sortit del foc per

caure a les brases.

8 Tot aquest assumpte del maletí fa pudor de cremat (També: fa pudor de socarrim.)

• El senyor Pla havia estat pioc força dies, però ara ja començava a veure’s les orelles. Havia

passat un bon disgust. Amb la seva dona, la senyora Ramona, tenien pensat de marxar

uns dies, i tot i que ja ho tenien coll avall, tot d’una el senyor Pla va emmalaltir. El cap li

rodava, les cames li feien figa. La senyora Ramona treia foc pels queixals, perquè deia

que el seu marit ho feia expressament, que sempre que havien de marxar es posava

malalt per fer-li la llesca. El senyor Pla es lamentava: «Només falta que em carreguis a mi

els neulers, a sobre que no em trobo bé!»

Page 20: Solucionari de l'S1

38 39

2 1 canviï 2 anunciïs 3 suï 4 pronunciïn 5 actuïs 6 consensuïn 7 situïn 8 evacuïn

3 1 agraïm 2 construït 3 produirà 4 conduiria 5 conduït 6 traduïssin 7 contribuíssiu

8 eduït 9 obeïen 10 produït 11 paït

4 1 país, països, paisatge 2 genuí, genuïna, genuïnitat 3 heroi, heroïna, heroïcitat 4 trair,

traïció, traïdor 5 veí, veïna, veïnat 6 Lluís, Lluïsa, Lluïset 7 suís, Suïssa, suïsses 8 cafè, cafeï-

na, cafeteria 9 te, teïna, teàcies 10 cocaïna, cocaïnòman, cocaïnomania 11 intuïció,

intuïtiu

5 Entro al despatx i sento el Raül que renega i diu penjaments. Feia temps que no el veia

tan enfurismat. La veritat és que no és un xicot geniüt, però avui no està pas de bona

jeia. I és que tot el dia que s’esbatussa amb un virus que li ha envaït l’ordinador. Està ben

amoïnat. Aquest maleït virus li ha destruït tota la feina que havia fet. Ja havia introduïttotes les dades dels proveïdors a l’ordinador, només li faltava distribuir-los per àrees: frui-

ta (especialment raïm); lactis (homogeneïtzats); peix (cloïsses i seitó); pastisseria (ensaï-mades i brioixos). Aquest virus li ha arruïnat el dia.

Penso que el podria convidar a sopar. Podríem anar a un restaurant d’aquí, del veïnat.

Segur que m’agrairà que l’airegi una estona, i potser ens farem un tip de riure, com

fèiem abans...

La filla de la portera viu en un barri perifèric de París, una mica aïllat, al qual s’arriba en

suburbà després de tres quarts d’hora de sotragueig. Un barri mestís, atapeït, habitat per

una gran majoria d’àrabs o, almenys aquella tarda, s’hi passejaven, vaguejant, xerrant en

grups, on Pauline regentava, hi regenta encara, una petita pastisseria. Allà em rebé, des-

prés d’anunciar-li per telèfon la visita, mentre despatxava pastissos marroquins i pa vie-

nès, en una promiscuïtat magnífica, entre escarafalls i abraçades que no atuïen la clien-

tela, probablement acostumada al seu caràcter expansiu. En quedar-nos soles decidí tan-

car perquè poguéssim xerrar amb més intimitat, digué, després de tant de temps de no

veure’ns. I abaixà la reixa i posà els biulons tot assegurant-me que no havia canviat, que

estava quasi igual que quan ella em conegué feia la fotesa de quaranta-tres anys.

Li va posar la mà a l’esquena i ella se’l va mirar de reüll. I de seguida, quan ningú no els

veia, li va agafar els dits de la mà esquerra, en una invitació furtiva que donava a enten-

dre que acceptava el compromís en secret. No calia que ell formulés en veu alta la con-

dició «aquí no», però ho va fer, perquè tot quedés ben clar. I se’n va allunyar. No volia

que el Cuesco ho sabés. Ni que les altres noies ho intuïssin. L’experiència li deia que no

sabien guardar un secret. Va esperar la Rita a la sortida. Van anar a un meublé.

mini marcat, la biblioteca tindria que hauria de sancionar-lo amb un període durant

el qual no podrà retirar cap document en préstec.

6 L’espai comú no es té que fer s’ha de fer servir per treballar en grup. Tenim sales que

es poden reservar per treballar en equip.

6 1 Devies parlar davant els membres de l’assemblea.

2 Es devia haver posat en contacte amb tu.

3 Deuen haver canviat la data de l’examen.

4 Et devia demanar que m’ajudessis.

5 Deurem anar de vacances després.

6 Us devíem trucar quan encara no havíeu arribat.

7 1 Qui trucava abans devia ser la seva xicota.

2 No sé quin tipus d’assegurança deuen tenir. 3 Deu haver aprovat l’examen de conduir, si ja s’ha comprat un cotxe...

4 Quan em vaig emprovar aquell vestit devia estar més prima.

5 Nenes, si el monitor us ha renyat és perquè devíeu estar distretes!

6 No ens devíeu entendre, però nosaltres ho vam explicar a tothom.

7 Deu haver-se operat de la miopia perquè ja no porta ulleres ni lentilles.

8 Quan li van dir que havia aprovat les oposicions devia fer salts d’alegria.

8 1 Em semblava que estava a punt de començar el concert.

2 Ara encara no estem a punt de sopar, nosaltres.

3 Quan els diguis que els convides ja veuràs que estaran a punt de venir a casa teva.

4 Nois, ahir quan us vaig dir que era tard encara no estàveu a punt d’anar-vos-en.

5 No és veritat que jo estigui a punt de casar-me.

9 – cal / s’ha d’ / calia que

– haig de / cal que

– caldria / estiguis a punt de

– deu / deuen / hauria calgut

Ortografia

1Present ind. Imperfet ind. Present subj. Imperfet subj. Imperatiu

agraeixo agraïa agraeixi agraís —

agraeixes agraïes agraeixis agraïssis agraeix

agraeix agraïa agraeixi agraís agraeixi

agraïm agraíem agraïm agraíssim agraïmagraïu agraíeu agraïu agraíssiu agraïu

agraeixen agraïen agraeixin agraïssin agraeixin

Page 21: Solucionari de l'S1

40 41

Un dels clients ha relatat al cronista que un home amb una capa va entrar al’habitació, el va subjectar amb una corda, i en un instant el va deixar al hall de l’ho-tel, d’una forma que resulta increïble.L’hotel està situat als voltants del parc Villa Borghese, al barri residencial romà de Parioli,

al costat de diverses ambaixades. Una d’aquestes seus diplomàtiques, la d’Àustria, va

oferir ahir esmorzar i allotjament provisional a hostes de l’hotel.

Fins a primera hora d’avui, diumenge, l’incendi ha continuat actiu, però en aquest

moment les flames estan completament controlades. Els bombers de Roma estan sor-

presos pel final feliç del succés, atesa la virulència de l’incendi i comenten que és real-ment increïble que no hi hagi hagut cap víctima greu. Han afegit que no s’ex-pliquen com s’ha pogut fer l’evacuació. Ara avaluen si l’incendi ha afectat seriosament

l’estructura de l’edifici de l’hotel.

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Expressió oralExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Lèxic

• 1 embutxacar a) Posar dins la butxaca. b) Guanyar diners en un negoci; robar 2 en-

sabonar a) Aplicar sabó a alguna cosa. b) Adreçar a algú lloances falses. 3 fulminar a)

Colpir amb llamps. Fer fer explosió. b) Llançar una condemnació, desintegrar algú amb

la mirada, per exemple... 4 grillar-se a) Treure grills, germinar, una planta. b) Trastocar-

se, tornar-se boig. 5 llepar a) Passar la llengua per alguna cosa. b) Adular baixament.

6 marro a) Residu del cafè. b) Embolic, rerefons tèrbol en un afer o una situació. 7 rove-

llar-se a) Alguna cosa, contreure rovell, oxidar-se. b) Entumir-se els ossos, les articula-

cions, el cervell. 8 torrar-se a) Cremar-se superficialment una substància. b) Embriagar-

se. / Bronzejar-se.

• 1 fer un pensament (decidir-se) 2 fer un cop de cap (decidir-se) 3 fer mans i mànigues

(esforçar-se molt) 4 fer pam i pipa (burlar-se) 5 fer el cor fort (ser valent) 6 fer l’ànec

(morir) 7 fer l’orni (fer el desentès)

Morfosintaxi

1 1 Ahir a la tarda em sembla que eren a la biblioteca.

2 Ara no cal que els vagis a visitar. Són a la Cerdanya.

3 Vaig estar tres hores a la perruqueria!

4 Durant tota la tarda van estar a la biblioteca.

5 Hauries d’estar sempre al costat de l’àvia, perquè no es pot valer per ella mateixa.

UNITAT 9Cròniques

Activitats al marge (pàgina 110):

– nena: la seva filla, la missatgera, l’autora, la noia

– missatge: el comunicat, el text, la carta

– llençar: tirar alguna cosa per desfer-se’n (com a deixalla) / llançar: deixar anar alguna

cosa amb impuls, perquè es desplaci en l’aire.

Qüestions de comprensió (pàgina 110):

– Una crònica és el relat d’uns fets que han ocorregut realment. Habitualment parlem de

crònica quan la persona que relata els fets n’és un testimoni, encara que només sigui

algú que resideix a la zona on s’han esdevingut els fets que es relaten.

– És un fet curiós, i a més té un cert dramatisme.

– Respostes a les preguntes clàssiques:

– Qui? La noia turca i la seva família, la veïna menorquina, els mestres.

– Què? Han trobat una ampolla amb un missatge.

– Quan? Troballa de l’ampolla: 2003.

– On? Platja de Menorca, mar Mediterrani...

Activitats al marge (pàgina 111):

– Respostes a les preguntes clàssiques:

– Qui? Un il·lusionista; un grup de mags i magues.

– Què? Han sobreviscut de manera inexplicable a un incendi molt virulent.

– Quan? La matinada de dissabte.

– On? A l’hotel Parco dei Principi, a Roma.

– S’ha transcrit entre cometes perquè són les paraules textuals emprades pel director de

l’hotel.

– ambaixades, avaluar, evacuació

1 1 [...]

El director de l’hotel, Roberto Caldi, ha declarat que el foc va començar poc desprésque entrés a la seva habitació una parella de turistes estrangers, que estaven com-pletament borratxos. Pel que han sabut a l’hotel, van llençar una ampolla ambrestes de beguda alcohòlica a la paperera, i al cap d’una estona hi van tirar unaburilla encesa. Cap a dos quarts de sis de la matinada el personal de l’hotel vaveure flames i fum que sortien de l’habitació 305 de la tercera planta.El director de l’hotel també ha explicat que el que va passar la matinada passada vaser extraordinari, i ha manifestat que encara estan sorpresos, però el fet és que alcap de pocs minuts de declarar-se l’incendi, els clients de la planta tercera ja erenal vestíbul de l’hotel, sans i estalvis.

Page 22: Solucionari de l'S1

42 43

6 1 Si vol parlar clar, que no se n’estigui.2 No sabia que en Ramon n’estava tant, de la seva cap. En parla amb molta admira-

ció...

3 Ha voltat mig món i ara ha anat a raure a Setcases. El projecte que hi porta a terme

està a estudiar la fauna de la zona.

4 Encara diu que li agraden els castells, però des de fa uns quants dies no ve als assajos

perquè ha d’estar més per la família.

5 Tots els llits de l’hotel encara estaven per fer.

7 On el temps sí que coïa (1) era a les parades dels autobusos i sobretot a primera hora

del matí, quan, teòricament, haurien d’haver circulat els autobusos dels serveis mínims.

Però els casaques vermelles no (2) estaven per cap servei mínim i els treballadors que

s’esperaven a les parades, a falta d’un altre recurs, s’esplaiaven a gust contra la vaga i els

vaguistes. «No diuen que (3) estan tan ben pagats?, Doncs què més volen? A l’empre-

sa i a l’Ajuntament (4) tant li és aquesta vaga i els únics perjudicats (5) són els que hem

de complir un horari», deia un treballador que malgrat els advertiments va confiar que

es complirien els serveis mínims i (6) era a la seva parada de sempre. Aquest home

encara (7) va ser afortunat perquè va poder agafar, una bona estona després, un dels

pocs autobusos que (8) hi havia.

A mig matí ja havia funcionat el boca-orella i les parades (9) eren buides. (10) Hi havia,

però, una noia que diu que no (11) és gens despistada, però que avui sí que (12) esta-va una mica distreta, perquè s’esperava davant de l’Estació de França quan ja (13) erala una tocada. «Ai, (14) és veritat, avui (15) hi ha vaga, ja no ho recordava...», va con-

testar a la periodista. Al pla de Palau, una parella d’orientals també s’esperaven sota la

marquesina. Potser encara (16) hi són.

Ortografia

Activitats al marge (pàgina 119):

– oracle: En l’antiguitat clàssica, resposta feta en nom de la divinitat.

– esglaiava: Esglaiar, esglai. Espantar-se, tenir un ensurt o esglai.

– una fi: un final, la fi del món; un fi: un objectiu, el fi no justifica els mitjans...

– naixia, neix (o naix, segons la varietat del català), naixerà

1 Va arribar el dia de l’infantament. En una de les cambres de palau, desproveïda, però,

de cap ornament reial, Dànae va llançar al món un nen. Un nen robust, ple de vida.

El primer plor arribà a les orelles d’Acrisi.

—Ja tens un nét —es va dir—. Ha començat a fer efecte la maledicció!

No va voler veure el nadó, i tant la seva muller, la reina, com la princesa, en tingueren

mal de cor. Però tothom va comprendre l’aflicció i el temor del rei. Un oracle és sem-

pre un oracle.

2 1 Jo estaré a l’oficina fins a les dues. Però a partir d’aleshores ja no hi seré més.

2 No trobo les ulleres... Sempre estan a la tauleta i ara no hi són .

3 A les sis en punt estarem a casa teva, però després no ens retreguis que no hi somtant com el teu germà, que s’hi passa el dia.

4 En aquell moment el president era a la sala més gran esperant el seu homòleg francès,

que des de feia dues hores estava a la sala petita.

5 Quan siguis a casa, telefona’m. Jo estaré al magatzem des de les 3 fins a les 7.

6 Com que no em trobava bé, ahir al matí era a Sitges, però demà estaré durant tot el

dia a Mataró.

3 —Que hi ha en Marcel·lí?

—Perdoni, no el sento bé.

—En Marcel·lí..., que hi és?—No, no hi és.—Ja trucaré a les 10, doncs. Hi és/serà, cap a les 10?

—No, no és mai a casa fins a les 11 ben bé.

—Sap què? Ja li trucaré diumenge. Com que durant els caps de setmana en Marcel·lí

està sempre a casa...

—No, diumenge no serà/és a casa..., de fet no serà/és ni a Catalunya. Serà/És a

Noruega.

—Doncs, ja trucaré cap a dos quarts de 12. Jo estic/estaré a l’emissora d’11 a 5... Passi-

ho bé.

—Adéu.

4 1 Aquesta nena mai no apaga els llums, perquè és molt distreta.

2 Ell, a classe, sempre està molt atent, però avui està una mica distret.

3 El seu xicot és molt atent, perquè sempre ens porta un detallet.

4 L’Helena gairebé mai no pren el sol perquè és molt pàl·lida i té la pell molt sensi-

ble.

5 Em sembla que la Mariona es deu haver marejat, perquè està molt pàl·lida.

5 1 Si l’actuació no dura gaire m’estimo més estar dreta que no pas estar asseguda.

2 El sopar a ca la Marta va estar molt bé en general, però la sopa era una mica salada i

les begudes eren massa fresques.

3 La Cèlia està massa esverada, però no és gaire entremaliada.

4 L’Ignasi és casat, qui és solter és el seu germà gran.

5 Aquestes sabates són molt velles. Per què no te’n compres unes altres que estiguinmés bé?

6 Quan els seus pares encara eren vius, sí que anava sovint a la caseta de la costa. Ara

que els seus pares són morts, la casa és [o està] tancada i està deshabitada.

7 Tots els meus germans són divorciats, menys un que és vidu.

Page 23: Solucionari de l'S1

44 45

– ensarronar: enganyar.

– estar tocat del bolet: estar trastocat, grillat.

– fugir d’estudi: eludir una qüestió.

4 —He de fer un treball per a l’escola i voldria parlar amb vostè— vaig presentar-me amb

aquesta mentida al Quim.

—Molt bé, nena, per això sóc aquí. Què vols saber del museu?

—Tot el que em pugui dir dels minairons.

Quan va sentir la paraula minairó va fer cara de prunes agres.

—No sé si te’n podré dir gran cosa...

—Com és que tenen aquest nom tan estrany?

—Minairó és un derivat de mina. Vol dir una cosa així com petit miner. La gent en diu

també manairó i menairó i altres noms. Que no has llegit el text de la vitrina?

—Me l’he llegit de cap a cap. Però, vostè segur que en sap més coses...

—Jo t’aconsello que facis el treball sobre qualsevol altra cosa. Deixa’ls córrer, els

minairons! No els trobaràs a cap llibre. A més, eren uns follets molt violents i san-

guinaris.

—És veritat que mataven l’amo, si no els manava cap feina?

—I tant, nena! Mira, els amos de les millors cases del Pirineu van morir estrangulats per

aquests petits assassins.

—Ostres, que interessant!

En veure que per aquest camí encara m’encuriosia més, l’home va canviar d’estratègia:

—Suposo que no t’ho creus. Tot això són romanços.

—Vol dir que els minairons no han existit mai?

—I és clar que no, dona —va forçar una rialla amb tota la dentadura postissa. Mira, saps

què han demostrat els antropòlegs? Doncs que totes aquestes històries de minairons,

barrufets i altres diablets són al·lucinacions dels bruixots primitius. Es veu que es dro-

gaven amb un bolet que es diu matamosques. Bé n’has prou vist pel bosc, és de color

vermell amb tot de piquets blancs. Així que se n’havien menjat un tall començaven a

al·lucinar com els qui es droguen. En els seus viatges es veien xicarrons com els mosquits,

amb unes ganes boges de volar i fer feina. Aquests bruixots, doncs, eren uns drogoad-dictes que anaven sempre penjats, amb el mono dels bolets. Com que els matamosques

no abunden gaire, ensarronaven la gent fent-los creure que eren bolets verinosos. Aixín’hi havia més per a ells! Tot això dels bolets és molt misteriós, saps de què ve l’ex-pressió estar tocat del bolet?

No ho sabia ni m’interessava gaire de saber-ho. El que sí que sabia, i no calia pas traure

un suficient de mitjana per adonar-se’n, és que aquell home estava fugint d’estudi.

—Si hagués pogut —confessava la reina a les seves germanes— hauria fet que la meva

filla fugís i tingués la criatura en algun racó allunyat del bosc. Així potser l’hauríem sal-

vada...

Els dies passaven i el rei Acrisi no executava la seva acció criminal contra el menut, a qui

havien posat el nom de Perseu.

I d’altra banda, el missatge de l’oracle continuava martellejant-li l’oïda:

«I si naixia, aprofita per desfer-te’n quan el sol sigui més alt».

Era massa, tanmateix, per al rei Acrisi: no podia , no podia executar la seva filla i el seu nét.Però els consellers van estar d’acord amb ell que l’oracle no havia pas manat exactament

que ell, el rei, matés el nét, sinó que els mots havien estat: «Aprofita per desfer-te’n».

Així doncs, havien arribat a l’acord que mare i fill serien posats en una barca en alta mar

i deixats al grat de les ones per tal que els vents els portessin molt, molt lluny, o bé els

taurons se’ls mengessin, o morissin negats en una tempesta: el rei no volia saber quina

fi tindrien; i l’única cosa que l’esglaiava era que el seu nét s’estigués prop d’ell i, arrib-

at un dia, pogués portar-li la desgràcia, qui sap si suprimir-lo i tot.

El rei Acrisi esperà uns mesos, tres, exactament. Quan Perseu va tenir tres mesos, Dànae

i ell foren pujats en una nau, la qual s’allunyà de la costa. En ésser ple migdia ja eren

ben bé mar endins.

2 Sóc a Kansas City — diu —. No sé per què hi sóc, però hi sóc, potser m’hi estaré molt

temps i he de parlar amb vostè. Seria millor que poguéssim parlar personalment, peròsuposo que és massa demanar-li que vingui fins aquí avisant-la amb tan poca antelació.

Encara que no pugui venir, truqui’m si us plau. M’estic al Hyatt Regency, habitació mil

quaranta-sis. He llegit uns quants cops el llibre de la seva àvia, i penso que és el millor

que va escriure. Gràcies per fer-me’l arribar. I gràcies per venir al meu despatx dilluns.

No s’enfadi, però no he pogut parar de pensar en vostè. Em va picar com un martell, i

quan es va aixecar i va sortir del despatx em va deixar el cervell fet miques. ¿És possible

enamorar-se d’algú en deu minuts? No sé res de vostè. Ni tan sols sé si està casada o

si viu amb algú, si està lliure o no. Però estaria molt bé que poguéssim parlar, que la

pogués tornar a veure. Per cert, això d’aquí és molt bonic. Estrany i plàcid. Estic dret al

costat de la finestra, mirant la ciutat. Centenars d’edificis, centenars de carreteres, peròtot és en silenci. Els vidres apaguen el soroll. La vida és a l’altra banda de la finestra, peròaquí dins tot sembla mort, irreal.

3 1 aïllar 2 reüll 3 sangtraït 4 traïció 5 reïna 6 païdor 7 ensaïmada 8 diürètic 9 peülla

10 peüc 11 cafeïma 12 geniüt 13 oïda

Activitats al marge (pàgina 121):

– fer cara de prunes agres: estar molest, enfadat o disgustat.

– de cap a cap: de punta a punta.

– romanços: històries, excuses, dilacions.

Page 24: Solucionari de l'S1

46 47

L’anunci de la hipotètica comercialització de l’enginy, hauria creat grans expectati-

ves en el sector. Els rumors filtrats asseguren que la companyia ja podria tenir deman-

des d’aparells i fins i tot ofertes de compra de l’empresa per part de grans grups.

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Expressió oral i puntuació

—Si no em portes a passejar —va exclamar amb vehemència la Glòria—, no t’explicaré

cap més conte. Tal com ho sents, cap més! —davant d’aquest ultimàtum en Robbie va

cedir immediatament i sense condicions, i va fer que sí tan enèrgicament amb el cap que

el metall del coll va començar a fer soroll. Va enlairar la nena amb molt de compte i se

la va carregar sobre les espatlles amples i planes. Les llàgrimes que havien estat a punt

de saltar-li van desaparèixer tot seguit del rostre de la Glòria, i es va posar a cridar tota

contenta. La pell metàl·lica d’en Robbie, que es mantenia a una temperatura constant

de vint-i-un graus gràcies a unes resistències interiors, tenia un tacte molt dolç, i el so

que feia la nena en colpejar rítmicament amb els peus el seu pit també era agradable.

Lèxic

• 1 Udolar com un llop. 2 Estar sol com un mussol, o també com una òliba. 3 Ser man-

soi com un xai. 4 Astut com la guineu. 5 Treballar com un ruc / un burro / un ase. 6 El

tracta malament, com un gos. 7 Ser pobre com una rata. 8 Ser fort com un cavall / un

toro. 9 Tenir un cervell de mosquit (poc cervell...). 10 Estar boig com una cabra. 11 Ser

covard com una gallina. 12 Ser treballador i pacient com una formiga.

• 1 Pagant sant Pere canta. 2 Qui paga, mana. 3 Si vols ser ben servit, fes-te tu mateix

el llit. 4 El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú. 5 Tal faràs, tal trobaràs.6 Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era. 7 Qui no té res per fer, el gat pentina. 8 No

diguis blat, que no sigui al sac, i encara ben lligat. 9 No diguis mai «d’aquesta aigua no

en beuré». 10 De mica en mica s’omple la pica. 11 D’on no n’hi ha, no en pot rajar. 12Qui dia passa, any empeny.

Morfosintaxi

1 1 Van tocar lo violí tot lo matí, però jo només vaig sentir-lo una estona perquè em vaig art art pf

posar los taps per a les orelles que em vas regalar tu.art

2 Quan li ho expliquen los metges, sembla que en fa cas. Tanmateix, lo xarop continuaart art

sense tastar-lo.pf

UNITAT 10Prediccions. Cartes I

Activitats al marge (pàgina 124):

– pleta: Lloc o clos on es recull el bestiar que pastura a la muntanya; isard: Mamífer de

la família dels bòvids, semblant a la cabra, amb banyes primes i corbades de la punta

i pelatge fosc amb taques blanquinoses al cap clar; cabirol: Mamífer de la família dels

cèrvids, petit, de banyes dretes forcades de la punta

– caus de llops: lloberes; llocs salvatges: indrets feréstecs; espadats: cingles

– els senyals; els afores; els corrents

– El tractament de la carta és de vós. Alguns exemples:

...Us adreço aquestes línies per comunicar-vos...

... si em permeteu, les vostres paraules...

Ja ho veieu, sembla que les vostres prediccions...

... a més d’informar-vos-en, d’instar-vos...

Qüestions de comprensió (pàgina 124):

– Reivindicar mesures de protecció dels ramats.

– En el tercer paràgraf, dins la cita textual que s’hi ha inserit.

– En futur, que, efectivament, és un temps clàssic per formular prediccions.

Activitats al marge (pàgina 125):

– producte, màquina de rentar roba, estri, electrodomèstic, introduir-hi, en sortiran,

aparell, enginy

1 – Tots els verbs que hi ha conjugats en futur: revolucionarà, incorporarà, convertiran,

rentarà, etc.

– Expressions: es preveu, prevista...

2 (Hi ha altres solucions possibles.)

Segons algunes informacions, l’empresa catalana Bosc estaria a punt de portar a fase de

producció un producte que podria revolucionar la vida domèstica de moltes persones.

Es tractaria, sempre segons el que ha transcendit, d’una màquina

de rentar roba que incorporaria al procés habitual de rentat dos processos més que

convertirien la màquina en un estri realment imprescindible a totes les cases. D’acord

amb aquestes informacions, el nou electrodomèstic, eixugaria i planxaria la roba, i l’u-

suari no hauria de fer altra cosa que introduir-hi les peces brutes, que en sortirien plan-

xades i penjades peça a peça.

A més, es preveu que tot el procés no duraria més d’una hora i mitja en el cas del

programa més llarg, ja que els mecanismes que utilitzarien serien ultraràpids. Pel que

fa al volum de l’aparell, els tècnics consultats haurien assegurat que el nou electrodo-

mèstic ocuparia menys espai que una màquina i una assecadora estàndards.

Page 25: Solucionari de l'S1

48 49

Ortografia

1 1 la identitat 2 l’indret 3 l’hòstia 4 l’úlcera 5 la hipertròfia 6 l’hípica 7 l’ultrasò 8 la histèria

9 l’ísquium 10 l’ungla 11 la unglada 12 la innocència

2 1 la iuca 2 la iaia 3 l’ínfim 4 la inèrcia 5 l'ínfima 6 el iode 7 el Happy Birthday 8 el ian-

qui 9 la hiena 10 el Halloween

3 1 Diu que el termini s’acaba l’1 de gener.

2 Treballa de traductor a l’ONU.

3 Avui diran quin ha estat l’IPC del mes de març.

4 Te’n recordes de la Paula, la hippy que vivia al costat de casa meva?

5 Aquesta és l’estàndard, la que venem més.

6 Al final, aquesta és l’única seguretat em queda.

7 El haixix és considerat una droga tova.

8 La hipoteca serà a 20 anys.

9 Havia actuat a l’Scala de Milà.

10 El hitlerià era llavors el partit principal.

11 Té un sangtraït a l’ungla.

12 Corre, que ve la iaia!

13 Va néixer l’11 de maig a la una...

14 Aquesta pilota l’inflo o no l’inflo?

15 Hi ha un focus que la il·lumina bé, la pintura.

4 1 Demà a la una anirem a veure la teva germana a la universitat.

2 Van sortir de l’òpera i es van dirigir a l’àrea d’aparcament.

3 No he parlat amb l’Irma des de l’hivern de l’any passat.

4 Per sort, la asimetria de les seves faccions era poc evident.

5 La imatge que van contemplar era l’essència de l’elegància...

6 La informació que necessitàvem ens l’ha proporcionat l’OMIC.

7 Tothom sabia quin era l’handicap que tenia l’Ignasi.

8 La il·lustració de la portada era maquíssima, l’única pega era que hi faltava color.

9 A l’hora de dinar, l’urna ja era plena a vessar de paperetes. L’índex de participació era

considerable.

10 Ni l’una ni l’altra sabien com entrar a l’hivernacle.

11 L’àlbum que havien preparat era per a l’avi: l’hi volien regalar.

12 Ja n’hi ha prou! L’1 de gener l’hàmster emigrarà de casa nostra a l’estranger!!

2 Hem vingut amb lo cotxe, perquè l’autobús va massa a poc a poc. Ahir vaig agafar-lo i

vaig trobar-lo lentíssim. No saps lo pesat que és lo viatge si has de fer parades en tots

los pobles!

3 1 Em sembla que no sabia com podia ser de difícil / que difícil podia ser.2 No saps el que t’espera / què t’espera.

3 El / allò que ha dit m’ha fet enfadar molt.

4 Com ha crescut, aquesta nena!

5 Heu d’aclarir allò / el que us han explicat.

6 Ho heu de fer tan ràpid com pugueu / al més ràpid possible.

7 Sempre explica el mateix.

8 Podem fer el / allò que vulguis tu.

9 Ui, que n’és, d’interessant… / Ui, com n’és, d’interessant…

10 No distingeix entre el que és real i el que és imaginari.

4 1 No saps com estava de content.

2 Van a la seva.

3 Es va fer molt famós, la qual cosa no va saber acceptar.

4 Ven la resta.

5 La distinció entre el que és important i el que és intranscendent…

5 1 Em sembla que serem molts. Vindrà en Pep i tot a la millor / potser / tal volta.

2 Segons sembla / pel que es veu, ell també hi era.

3 D’ara endavant, ens reunirem a les cinc.

4 Van actuar a la babalà i, tot i així, els va sortir bé.

5 No ho diré a ningú. Per tant, ningú no ho sabrà.

6 1 És tan cínic que no es va immutar gens ni mica.

2 No has repassat prou el dibuix i encara no es pot publicar.

3 Si no ens el pots lliurar, si més no deixa’ns veure’n l’esborrany.

4 Haver de triar restaurant… això rai! Ja m’agradaria a mi tenir aquest dilema i no pas

haver de cuinar per a quinze!

5 Endreçarem aquestes dues habitacions i la resta ja ho farem demà.

6 Em sembla que és molt barat. A tot estirar ens costarà trenta-cinc euros.

7 1 El millor que pots fer és explicar-lo, el rumor…

2 És el que faltava…

3 No em remenis les meues coses.

4 Sap distingir la veritat.

5 Això rai…

Page 26: Solucionari de l'S1

50 51

Expressió oralExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Activitats al marge (pàgina 138):

– Trets baleàrics: Son Cabassa; Ses antigues cases; ses platges; entre ametlers, oliveres

i garrovers; Ses cases; per a famílies amb nins...

Lèxic

• (En els exercicis hem abreujat totes les formes possibles, però cal vetllar sempre per la

comprensibilitat del text i no excedir-se en l’ús d’abreviatures.)

Sr. Maqueda, rbla. de Sta. Mònica, núm. 425, 4t pis, 3a porta. CP: 08323, Barcelona.

A/e: [email protected] . Tel. 629418526.

• TALLER D’ENQUADERNACIÓ.

Calendari: oct. i nov., 2a quinzena de mes. Dl., dc. i dv., de 20.00 a 21.30.

Adreça: pg. dels Til·lers, núm. 80, esc. B, entl., 2a.

Heu de portar aquest paquet a la urb. Les Ferritges, ctra. de Gurb, s/n. És per a la Sra.

Diop, de l’empresa Diop&Diop, SL. Val més que el lliureu dj., dv. o ds. per donar-l’hi en

persona. Si ella no hi és cal que escrigueu A/ Sra. Diop, en aquest espai d’aquí. Aquest

és l’import que us han d’abonar: 12 E amb 60 ct.

Morfosintaxi

1 1 Correu, entreu les cadires i els coixins! Exhortativa. Verb en imperatiu

2 Tanca la porta i seu! Exhortativa. Verb en imperatiu

3 Parli’m dels seus records... Exhortativa. Verb en imperatiu

4 Ton, digues la veritat! Exhortativa. Verb en imperatiu

5 Heu de fer la prova amb bolígraf. Exhortativa. Verb en indicatiu, perífrasi d’obligació

6 Calla! Exhortativa. Verb en imperatiu

7 David, has de telefonar a la feina... ! Exhortativa. Verb en indicatiu, perífrasi d’obligació

2 (Hi ha diverses solucions possibles, segons l’entonació i, precisament, la modalitat que

vulguem conferir a l’oració.)

1 Quanta farina necessites?/ ! 2 Dorm d’una vegada! 3 Les estacions d’esquí estan tan-

cades. / ... / ! / ? 4 Quina son que tinc! / ... 5 Van arrencar uns senyals de trànsit. /... / !

/ ? 6 Que no véns? 7 No vinguis! / . 8 Vine! / ... / . 9 Què passa? 10 Ostres, això sí que

és fort!

3 1 Què li ha passat al teu pare? (directa) 2 No recordo què li ha passat al teu pare. (indi-recta) 3 Vindreu a sopar? (directa) 4 Vol saber si vindreu a sopar. (indirecta) 5 No entencper què ho has fet. (indirecta) 6 Per què ho has fet? (directa) 7 Em pregunto quant tempsfa que tens això aquí. (indirecta) 8 Des de quan tens aquesta col·lecció? (directa) 9 Li vapreguntar com es trobava. (indirecta) 10 No sé per què plores. (indirecta)

UNITAT 11Cartes II

Activitats al marge (pàgina 136):

– Hi predomina el text descriptiu.

– La carta s’adreça a diverses persones, i ho fa en la segona persona del plural. Per tant,

podem pensar que és un tractament de vós o de tu.

Hi ha elements que reforcen la voluntat de mostrar-se proper als destinataris, per

exemple, la salutació i el comiat: Amics i amigues, Ben cordialment,

Formes que indiquen el tractament:

Us escrivim per fer-vos...us enviem...

Confiem que tingueu en compte...

...i que decidiu incloure Mas Solell en el vostre catàleg...

Si voleu conèixer les nostres instal·lacions, truqueu-nos...

– La preposició per a té el sentit de destinació.

1r paràgraf: ...diversos serveis molt indicats per a grups...

2n paràgraf: ...accessible per a tota mena de vehicles...

– 3r paràgraf: ...capacitat per a cent seixanta persones...

...zona per al bestiar...

– bèstia: bestiar; au: aviram

1

2 1 Sol·licitar alguna cosa. 2 Informar d’alguna cosa, comunicar alguna cosa. 3 Formular

una queixa, exposar una reclamació. 4 Concloure. 5 Acomiadar-se.

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

vós Us escrivim per comunicar-vos... Esperem la vostra resposta.

Us saludo – volem saludar-vos...Espero que ens respongueu aviat. Esperem el vostre suport.

vostè Li escric per comunicar-li... Esperem la seva resposta.

La saludo / El saludo...

Espero que ens respongui aviat. Esperem el seu suport.

vostès Els escrivim per comunicar-los... Esperem la seva resposta.

Les saludo / Els saludo...

Espero que ens responguin aviat... Esperem el seu suport.

Page 27: Solucionari de l'S1

52 53

3 Hem posat a la pràctica els coneixements que vostè em va transmetre com a profes-

sor. Em recordo tant d’aquelles classes...

4 Hem d’aconseguir algun èxit abans que em vegi obligat a deixar la feina.

5 Si em permet, li donaré un altre consell: hem de considerar que s’obre una nova etapa

i, en certa mesura, ens hem referit massa al passat.

6 Em sap greu haver-te de comunicar la conclusió a què hem arribat.

2 1 Quan en Nil ha pres una decisió l’ha comunicat a la seva cap, és molt difícil que aclasse canviï d’opinió.

2 No sé a qui demanar que m’ajudi a preparar la convenció. Potser ho diré a en Manel,

que de vegades n’ha preparat alguna a Vilanova.

3 Quan estava a punt de començar a parlar, algú ha manipulat la instal·lació elèctrica i

la sala ha quedat a les fosques.

4 Ha dit que la solució consistia a aconseguir abaratir la producció i que hi ha una

empresa rival que ho ha aconseguit.

3 1 En aquella llibreria hi he comprat la carpeta nova i tot el que em feia falta. Quan hiera, m’he adonat que no duia diners i he hagut de trucar a la meva mare.

2 Es va adormir i va topar amb un fanal. Quina casualitat, també hi va topar el seu

germà. Aleshores no hi havia ningú al carrer i, com que no tenia telèfon mòbil, va

haver d’esperar que arribés algú i l’ajudés.

3 Quan vagis al despatx mira si hi trobes aquells papers que em sembla que hi vaig per-

dre. Ahir hi vaig anar i potser va ser aleshores quan me’ls hi vaig deixar. I els necessito...

4 1 La Paula, si s’hi fixa bé, segur que sí que ho sabrà fer.

2 Sí, ja sabia que portava un infant en el seu si, però encara no ho havia comunicat a

ningú.

3 La tenora està afinada en si bemoll, i sí que és un instrument de la cobla. Si en sents

una algun dia no oblidaràs com sona.

4 Si a casa seva s’hi està més bé que a casa meva és perquè s’hi viu durant temporades

més llargues.

5 Va voler comprovar si funcionava el correu electrònic i per això es va enviar un mis-

satge a si mateix. S’hi va estar una bona estona, perquè la connexió anava molt lenta,

però al final sí, ho va aconseguir.

4 1 Què volia aquesta senyora? 2 No sé què volia, aquesta senyora. 3 Què dius? 4 Què li

direm, a l’alcalde? 5 No recordava què li havies demanat. 6 Li he demanat que redacti

l’informe. (No és un pronom interrogatiu, no porta accent.) 7 Què has comprat? 8 Què

vols? 9 Que vols anar al cine? (No és pronom interrogatiu, no porta accent)

5 (Hi ha altres solucions possibles. Sovint, allà on posem un signe d’exclamació hi podria

haver uns punts suspensius, i a l’inrevés.)

—Hola! Com anem?

—Bé, noia! I tu?

—Mira, anar fent ... Ara feia dies que no ens vèiem...

—I tant! No m’expliques res?

—Què vols que t’expliqui?

—Dona, no ho sé... Com et va la vida?

—Ja t’ho he dit, anar fent.

—Ah! I els teus pares?

—Bé.

—I la feina?

—Psè...

—Apa, doncs... Saps què? Que vaig passant...

—Molt bé, adéu!

—Adéu!

6 1 En aquell país hi havia moltes persones immigrants.

2 Hi haurà deu plats, i es podrà triar.

3 Deuen Deu haver-hi hagut molts incidents.

4 No hi som tots. N’hi ha que vindran més tard.

5 L’any que ve hauran hi haurà més ajudes a les famílies nombroses.

6 No et preocupis, hi hauran hi haurà moltes coses que podràs fer.

7 N’hi ha Hi ha un home aquí al davant que ens mira de fa hores.

8 N’hi ha Hi ha molta gent que s’estima més comprar menjar preparat.

9 Treu unes quantes cadires de la sala. N’hi ha cinquanta!

10 No sabia que hi haguessin tantes fonts, en aquest parc...

11 Poseu-hi més fulls, a la impressora. Va bé que n’hi hagin hagi molts.

12 En aquest estadi deu haver-hi deu mil persones.

Ortografia

1 1 Hem guanyat el partit, però em semblen molt encertades les paraules de l’entrenador:

hem de ser humils.

2 El seu fill em vol presentar el director de l’hotel on ens hem allotjat i, per tant, no em

puc quedar.

Page 28: Solucionari de l'S1

54 55

Morfosintaxi

1 1 Es trobava malament, però va anar a jugar el partit igualment. (composta)

2 Va jugar el partit de diumenge a la tarda mig malalt. (simple)

3 Sortirem ben d’hora de davant l’estació amb l’autobús de Berga. (simple)

4 Sortirem ben d’hora i anirem fins a Berga amb l’autobús. (composta)

5 M’ha demanat un vestit escotat negre. (simple)

6 M’ha demanat que li deixi un vestit escotat negre que tinc. (composta)

7 L’empresa encarregada de la construcció de l’immoble assumirà les despeses extres.

(simple)

8 L’empresa assumirà les despeses extres, però defuig la seva responsabilitat en l’acci-

dent. (composta)

9 Aquest disc m’agrada molt. (simple)

10 Aquest disc que has posat m’agrada molt i m’ajuda a treballar. (composta)

2 1 Us convido a dinar, però heu de portar el vi! (coordinada)

2 Aquests nois viuen al pis de sobre de casa. (simple)

3 Arribarem a dalt cap a les dotze, tocarem neu, tornarem a baixar. (juxtaposada)

4 Gràcies per aquests detalls. No calia que em féssiu res... (juxtaposada)

5 O tornem ara mateix, o quedarem ben xops. (coordinada)

6 Ja hi havia parlat, amb la teva companya, i l’he coneguda de seguit. (coordinada)

7 Comprarem panses, olives i pinyons. (simple, només hi ha un verb)

8 No estudies ni fas res! (coordinada)

9 No t’has de quedar, sinó que has de tornar ara mateix. (coordinada)

10 Es van somriure tímidament. Feia estona que es miraven. (juxtaposada)

3 1 El senyor Pagès vol que li portin tots els arxius antics. (subordinada)

2 Van riure tota la tarda i després van sortir una estona. (coordinada)

3 No m’agradava gens que tornés a fer aquella feina. (subordinada)

4 Va trucar a casa de la noia, però ella ja no hi era. (coordinada)

5 Vol saber si vindreu després de sopar. (subordinada)

6 Hi anirem a peu i tornarem amb autobús. (coordinada)

7 El llibre que t’han regalat és d’un autor poc conegut. (subordinada)

8 No s’adona que l’enganyen. (subordinada)

9 O no hi sent, o ho fa veure. (coordinada)

10 Ni tenia temps, ni volia trobar-lo. (coordinada)

11 Espero que m’enviïn aviat la informació que els vaig sol·licitar. (subordinada)

12 No era que estigués trist, sinó que s’enyorava una mica. (coordinada)

4 1 Treballava de nit en un hospital i estudiava de dia.

2 Penses ajudar-me o només t’ho vols mirar?

3 Anireu primer a casa o bé vindreu directament aquí?

UNITAT 12Cartes III

Activitats al marge (pàgina 146):

– hi cau fàcilment: en la frustració (complement circumstancial figurat); ensenyar-los...: als

escolars (complement indirecte); els exigeixen: als fills (complement indirecte); escoltar-

los: els fills (complement directe)

– alteració: trastorn; trencaments: ruptures; no resisteix: no suporta

– impressió, possessió, necessàriament, cohesió– com més aviat millor; com més alt millor; com més gran millor

Activitats al marge (pàgina 147):

– emoció: emocional; caràcter: caracterològiques; conducta: conductuals

– la nostra valoració...; al nostre parer...; creiem que...; considerem que...

1 Resposta oberta. Exercici amb solució a càrrec del professor o de la professora.

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Expressió oral i puntuació(Hi ha altres puntuacions possibles.)

Tot molt divertit, fins que van optar cadascuna per allò que els robava més el cor, mal-

grat que no era fàcil decidir-se perquè tantes coses les enamoraven. I Primer Disgust. La

venedora antipàtica que les havia de guiar a l’emprovador va revisar les etiquetes de la

munió de peces de roba que la Bes duia als braços i, mirant-li el cos de dalt a baix, li va

confirmar:

—Sí, sí. Aquesta és la teva talla, una 36.

Després, va agafar el que havia triat la Marta, es va mirar l’etiqueta, li va mirar el cos amb

posat crític, i li va deixar anar:

—No. Res de tot això no t’entra. Tu almenys necessites una talla 42, i nosaltres no tenim

talles tan grans.

Lèxic

• 1 Fer la viu-viu. / e

2 Fer salat. / c

3 Dormir a la palla. / f

4 Anar-se’n en orri. / g

5 Donar peixet. / h

6 Fer un bisbe. / k

7 Fer un capmàs. / l

8 Tenir molta terra a l’Havana. / a

9 Tenir un os a l’esquena. / b

10 Treure els drapets al sol. / d

11 Beure’s l’enteniment. / i

12 Beure a galet. / j

Page 29: Solucionari de l'S1

56 57

9 1 Volia sortir a sopar, però ningú no en tenia ganes.

2 No vull que em truquis més, sinó que vull que m’oblidis.

3 Aquesta taula l’has empastifat tu; doncs l’hauràs de netejar tu.

4 No llegia pas gaire. Això no obstant, tenia una cultura prou acceptable.

5 Havia perdut l’esperança; tot i això, encara lluitava.

6 Aquest any anirem a la platja o anirem al Pirineu?

7 Enllestiré aquestes trucades i me n’aniré cap a casa.

8 Tens diners o no en tens?

Ortografia

1 1 A mi també em va ensenyar la foto polèmica. No sé per què a tu no te la pensa ense-

nyar...

2 Quan arribà a París no sabia que arribar a aquella ciutat significava quedar-s’hi exi-

liada durant trenta anys.

3 En morir la mare va decidir vendre’s la casa i comprar-se’n una altra. També havia can-

viat de casa quan morí el pare...

4 Comença a pensar que no el voleu convidar al casament del noi. Tampoc no vau pen-

sar a convidar-lo un altre dia. Mireu de pensar-hi, ara!

5 L’expedició sortí de Dakar el dia 3. Abans, només sortí un representant de la junta

directiva, però la resta de membres podrien sortir qualsevol dia.

2 1 Àlex, espera’t una mica, tingues paciència! Els teus amics s’han esperat més estona

altres dies i sense protestar!

2 Han alabat molt el projecte de la Sandra... A mi, em vindrien ganes de dir-li: «Apa,

alaba’t una mica tu mateix, que també t’ho mereixes.»

3 Jan, afaita’t, que faràs més goig. Quan t’hagis afaitat podem anar a sopar al restau-

rant nou.

4 M’has dit que a les deu ja ens hauríem aturat una estona. Va, atura’t una mica, que

estic cansadíssim...

3 1 El seu nebot no s’havia estudiat gens la tercera lliçó, però sí que se sabia molt bé la

primera. I va estar de sort: el professor semblava que a l’examen oral que li van fer

només sabia demanar preguntes de la primera lliçó.

2 Encara que el concert comenci a les nou, les portes del recinte s’obren a les set. I si

sobren entrades es posen a la venda aleshores. Vés a mirar si avui en sobren i com-

pra’n dues.

3 Si t’agraden les cireres, agafa’n tantes com vulguis, perquè segurament nosaltres no

tindrem temps de collir-les. Els veïns ja ho saben i també n’agafen.

4 Ja gairebé estava agafant la nansa, però per sort em vas avisar, perquè segur que

m’hauria cremat. Com que veia que els teus pares l’agafen com si res...

4 Vaig estar de pega: ara trobava feina, ara la perdia.

5 O el volia més clar, o el volia més fosc. (ni, ni...)

6 Va ploure tot el sant dia. Tot i això / però / això no obstant no van anul·lar l’excursió.

7 Hauria volgut revisar més bé el treball, però / tanmateix no havia tingut temps.

8 Estava baldada i trista. Tot i això / malgrat tot / tanmateix va decidir d’anar a la festa.

9 No ha mantingut l’acord. Per tant / en conseqüència haurem d’aplicar les sancions.

10 Són les seves ulleres? Doncs les hi tornaré demà mateix!

11 Era una civilització nòmada, és a dir / o sigui, era un poble transhumant.

5 1 Agafa un paraigua. Si no l’agafes, et mullaràs!

2 En Cesc treballava molt bé, si no el distreien.

3 Faràs tard, si no t’afanyes!

4 No et vaig dir que canviessis els llençols, sinó les tovalloles.

5 No volia anar a la platja, sinó a la muntanya.

6 No hi anirem si no ens hi acompanyes.

7 No és un regal, sinó una compensació.

8 Si no et trobes bé, no et llevis.

6 1 Val més que comprem més patates; si no, haurem de tornar.

2 Et dictaré aquestes adreces, si no, no acabaràs mai!

3 L’havien d’enganyar una mica, si no, s’enfadava..

4 Has de trucar a la Montse, si no, es pensarà que no véns.

7 1 No vull pas que l’estripis, aquesta samarreta, sinó que la rentis.

2 Tu mateix, si no em creus. Ja t’ho trobaràs.

3 Van dir que no era un cas de robatori, sinó un atracament.

4 Fes-ho amb ordinador, si no, acabaràs mai.

5 No va dir que te’l vendria, sinó que te’l deixaria.

6 Si no em fes tant pal, rentaria tots aquests plats.

7 No és una casualitat, sinó que s’ho ha guanyat.

8 No ho farem si no ho veiem clar.

9 Aquest interruptor no va bé. Si no l’arreglem ens enramparem.

8 1 Van dir que vindrien perquè tenien ganes de tornar-te a veure.

2 S’ha quedat al llit perquè no es troba gaire bé.

3 Que vols que pinti les golfes? Doncs no ho faré pas!

4 Dius que plou molt? Doncs agafa un paraigua...

5 Van emprendre camí per dirigir-se a altres terres, perquè volien canviar d’horitzons.

6 Aquella classificació era provisional, perquè encara faltaven moltes dades.

7 Els amics es retrobaren, feliços, perquè els anys no els havien pas separat.

8 Faran una edició de luxe de la novel·la, perquè es ven molt bé.

Page 30: Solucionari de l'S1

CONSULTA DE PUNTUACIÓ1 Travessaren estances, sales i salons luxosos i van sortir per la part oposada. Sí, sí, era ben

cert. La part de fora era la barraca petita, miserable i plena de forats pertot arreu. Hi

donaren tota la volta –qüestió de quatre passes– i tornaren a entrar per la part davantera,

ficant-se novament al palau meravellós.

2 Des de la porta de la barraca (l’exterior continuava essent una barraca), mentre

s’acomiadava, en Jordà va girar-se i digué:

–Suposo que això deu ésser un secret dels grossos i que val més que m’ho calli, oi?

–No, home, no! Ho pots explicar a tothom amb tota confiança, perquè ningú no et creurà.

3 La tia Magdalena –Lena per als íntims– és una mica pesada, i amb els anys la tendència

se li ha accentuat fins a donar-li entrada a la categoria de llauna solemne. És

monotemàtica, monocorde, reiterativa, obsessa de si mateixa i contadora constant de

tot el que li passa «només a ella». Li agrada molt de parlar i no gens d’escoltar, fins al

punt que tothom la defuig, però ella no deixa anar fàcilment la seva presa.

4 La derrota dels catalans va permetre que Felip V imposés la seva autoritat. Va fer executar

els màxims dirigents de la resistència armada i en va empresonar molts d’altres. Un bon

exemple d’aquesta repressió fou l’execució del general català Josep Moragues: li van

tallar el cap i el van ficar dins d’una gàbia. El van mantenir exposat públicament durant

dotze anys. Felip V també va abolir les lleis catalanes, les Corts, la Generalitat, i les va

reemplaçar per noves lleis i institucions d’origen francès i castellà, que van quedar

recollides en el decret de Nova Planta.

5 Va sorgir aleshores el problema dels allotjaments militars que patien els pagesos de

Catalunya. Segons les lleis catalanes, els pagesos havien de donar als soldats sal, vi-

nagre, llit, foc i taula; la resta l’havien de pagar les tropes. Aquestes condicions, però, no

van ser respectades pels soldats, que abusaven dels pagesos. Tant els pagesos com la

Generalitat es van oposar reiteradament als allotjaments, però el rei va respondre amb

molta duresa: el 1640 va fer que s’incrementessin els allotjaments, tot perjudicant encara

més els pagesos, i va fer empresonar el diputat militar Francesc de Tamarit per oposar-

se als allotjaments.

6 Si us parlen de la ciutat d’Iluro, sabeu a quina ciutat catalana es refereixen? Doncs a

Mataró. Efectivament, per sota de Mataró es troben les restes d’una antiga ciutat

romana fundada fa 2.080 anys. Com la gran majoria de ciutats romanes, va ser

planificada de forma rectangular, amb carrers que es creuaven, amb una plaça central i

unes muralles que la rodejaven.

58 59

5 Està tan dèbil... Ara bé, si supera la primera operació els metges decidiran si s’operael pacient un altre cop.

6 Jo sempre trameto els paquets a través d’aquesta empresa de missatgers. Ja sé que vosal-

tres me’ls trameteu per correu postal, però a mi m’és més còmode així. A més, el vostre

cap sempre em diu: «Joana, tramet-ho com vulguis. M’interessa que arribi bé i prou.»

7 Escolti! D’ametlles crues, posi’n només 150 grams, perquè encara en tinc. Sempre dic

als seus dependents que me’n posin poquetes, però em diuen «Posi’s vostè mateixa

les galetes embolicades...», i ja han omplert la bossa de les ametlles més del compte.

8 De cafè, posin-se vostès mateixos, perquè hi ha una cafetera en aquella taula a dis-

posició de tots els clients. Ara bé, no es posin res més, perquè la resta ho servim nosal-

tres a les taules.

Page 31: Solucionari de l'S1

60 61

MARC SOCIOLINGÜÍSTIC1 1 El català es parla a quatre estats: Andorra, Espanya, França i Itàlia.

2 Llengua pròpia i llengua oficial no és el mateix: llengua pròpia és sinònim de llengua terri-

torial.

3 La competència oral a Catalunya (segons el cens de 2001) és: aproximadament un

95% de coneixement passiu i un 75% de coneixement actiu.

4 Les zones on hi ha més coneixement del català són la Franja de Ponent i Andorra.

5 Les zones on hi ha menys coneixement del català són la Catalunya Nord i l’Alguer.

6 El català és la llengua pròpia de Catalunya.

7 A Catalunya hi ha hagut dues lleis de normalització lingüística: una de l’any 1983 i una

altra de l’any 1998.

8 La Llei 1/1998 també protegeix l’aranès, que és una varietat de l’occità.

9 Al final de l’escolarització obligatòria, una persona ha de dominar el català i el caste-

llà.

10 Els topònims de Catalunya tenen com a única forma la catalana (excepte a la Vall

d’Aran, que és l’aranesa).

2 1 col·loquial; subjectiu, poc formal, expressions col·loquials…

2 comercial; objectiu (relativament), formal, vocabulari d’ús general…

3 periodístic; objectiu, formalitat mitjana, vocabulari d’ús general…

4 literari; subjectiu, formal, abundància d’adjectius, sentit figurat d’alguns mots…

5 administratiu; objectiu, formal, vocabulari específic…

6 tècnic; objectiu, formal, vocabulari específic…

3 1 recomanable

2 no recomanable

3 no recomanable

4 recomanable

5 no recomanable

6 no recomanable

7 no recomanable

8 no recomanable

4 més formal: car, automòbil, de bell antuvi, posteriorment, oftalmòleg, abdomen, la qual

cosa, gos, aquiescència

menys formal: ja que, cotxe, primerament, després, oculista, panxa, cosa que, quisso,

consentiment

Les excavacions que els arqueòlegs han dut a terme a Mataró han demostrat que els

carrers tenien cinc metres d’ample, voreres, clavegueram i fonts públiques a les cruïlles

principals. També s’ha trobat el mercat i algunes botigues i magatzems. L’edifici més

concorregut de la ciutat eren les termes, és a dir, els banys públics, on la gent es renta-

va i feia vida social. En canvi tenim poca informació de les muralles; sabem, però, que

les portes d’entrada a la ciutat estaven defensades amb una torre a cada banda. Queda

molt per descobrir de l’antiga Iluro.

Page 32: Solucionari de l'S1

6 un costum comú (comunes)

7 un dubte seriós (seriosos)

8 una esplendor extraordinària (extraordinari)

6 1 una crisi / unes crisis 2 un congrés / uns congressos 3 un llapis / uns llapis 4 un

virus / uns virus 5 un índex / uns índexs 6 un gas / uns gasos 7 un pretext / uns pre-

textos

7 1 Tasta aquest gelat de torró. És (ser / estar) boníssim!

2 Ja t’ho he dit. Ara no puc parlar. Sóc (ser / estar) a la feina, en una reunió.

3 —Glòria? Que ets tu? On ets (ser / estar)? —Hola, Martina! Sóc (ser / estar) al tren.

Ara vinc cap a casa.

4 Demà a aquesta hora els teus amics ja seran (ser / estar) a Colòmbia.

5 On són (ser / estar) les meves claus? No sé pas on les he deixades.

6 Quan té festa el Ferran s’està (ser / estar) tot el dia al llit.

7 No trobo el mòbil. Deu ser (ser / estar, probabilitat) sota aquesta pila de papers.

8 Maria, avui a les set tu i jo hem de ser / cal que siguem (ser / estar, obligació) a casa.

9 La teva mare et necessita, ara. Has d’estar (ser / estar, obligació) per ella.

8 1 El més bo va ser quan l’índia va sortir de dins el barret.

2 El que passa és que l’hàmster aquest fa dies que no menja.

3 Van dir que les obres començarien l’11 de maig, a la una del migdia.

4 Digues a l’Imma que l’única assignatura d’Història que em queda és Història antiga.

5 Fes el que vulguis, però la humitat que hi ha al sostre, Déu n’hi do la importància que

té!

6 L’una volia entrar, l’altra volia sortir... Finalment no van poder visitar l’edifici de

l’OKAC.

7 Aquest regal tan ben embolicat és de la / per a la Irene.

9 (Hi pot haver més solucions correctes.)

1 Aquell dia jo volia anar a teatre, però semblava que ningú no en tenia ganes.

2 No esperava que tu fessis l’encàrrec, sinó que el donessis a fer a algú altre.

3 Així que aquest nyap és teu, eh? Doncs també l’hauràs de solucionar tu!

4 Era una persona molt agradable, culta i divertida, tot i això / malgrat tot / tan-

mateix, no tenia gaires amics...

5 Van dedicar grans esforços a tirar endavant l’empresa, i també hi van invertir molts

diners; malgrat tot / tot i això/ tanmateix, l’empresa va fer fallida.

6 O em dónes un motiu raonable per no anar a la reunió, o te n’hi vas tu, peti qui peti.

7 Arxivaré tota aquesta paperassa i després revisaré el correu electrònic.

8 És un tastaolletes: ara diu que li agraden rosses, ara que s’estima més les pèl-

roges...

63

ASSAIG DE PROVAExpressió oral i expressió escrita

– Els exercicis d’aquesta àrea són de resposta oberta, te’ls ha d’avaluar el professor o la

professora.

– Alguns aspectes que es valoren, sempre tenint en compte el nivell:

– Coherència en l’organització del text: si el text està ben estructurat i conté la informa-

ció necessària.

– Cohesió dels elements del text: si el text està lligat; no hi ha problemes de concor-

dança, de pronoms, en les partícules d’enllaç…

– Puntuació: si els signes de puntuació s’usen de forma adequada.

– Lèxic: si el lèxic és variat i adequat.

– Registre: si és l’adequat a la situació i al tipus de comunicació.

– Correcció: si el text té un nombre acceptable d’errors d’ortografia o de morfosintaxi.

Usos textuals

3 (Hi pot haver altres solucions correctes.)

El jove mariner somrigué amb l’esperança de no perdre el braç, i, agraït, va donar les

gràcies al metge per tot el que havia fet.

Quan el metge sortí a coberta veié que la tripulació continuava engrescada en la recer-

ca del primer home perdut, que encara no havien trobat. El capità era vora el timó, a

popa, i en Marc, el metge, s’hi dirigí. El capità li preguntà si el mariner salvaria el braç.

En Marc respongué que sí que el salvaria, segurament. Llavors el capità, sense mirar-lo a

la cara, li va dir que havia fet una bona feina.

Gramàtica i lèxic

4 Em van fer seure en un sofà que era força còmode (còmoda), vora el finestral. Vaig fer

un cop d’ull al meu voltant.

Un home gran, vestit amb americana grisa (gris) i amb llacet, treballava ordenadament.

Semblava culte (culta) i distingit. Tenia la cara magra (magre), de contorn ambigu

(ambigua). Més enllà, una dona de gest vague (vaga) i ulls oblics (obliqua) fullejava una

obra voluminosa (voluminós), segurament, vaig pensar, un tractat de bruixeria.

5 1 uns afores polsosos (polsós)

2 un bacteri perillós (perillosa)

3 un corrent elèctric (elèctrics)

4 una allau sobtada (sobtat)

5 una suor freda (fred)

62

Page 33: Solucionari de l'S1

10 1 Ho ha fet ben expressament, això, per fer-li la llesca.

2 Es veu que ja no viuen junts, diu que han partit peres.

3 Quina ràbia, ja veig que tornarem a fer salat!

4 Si en Pep no veu que l’han enredat, és que té pa a l’ull.

5 A veure, tot això puja... bé, farem un capmàs.

6 De seguida s’enfada, el teu pare. No té corretja.

7 No li ha agradat el que li has dit. Ha fet cara de prunes agres.

8 Has venut la casa per aquesta misèria? Que t’has begut l’enteniment?

11 1 Pagant sant Pere canta. 2 Qui paga, mana. 3 Si vols ser ben servit, fes-te tu mateix el

llit. 4 Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era. 5 Qui no té feina, el gat pentina. 6 De mica

en mica s’omple la pica.

Marc sociolingüístic

12 1 El català es parla a quatre estats: Andorra, Espanya, França i Itàlia.

2 La normalització lingüística és la planificació de l’estatus d’una llengua.

3 Llengua pròpia és la llengua territorial, la llengua que fa més anys que es parla en un

territori.

4 El català és la llengua pròpia de Catalunya.

5 La Llei 1/1998 també protegeix l’aranès, que és una varietat de l’occità.

6 Els topònims de Catalunya tenen com a única forma la catalana (excepte a la Vall

d’Aran, que és l’aranesa).

64