Solucionari Exercicis Llibre Catala Text-la Galera

7/22/2019 Solucionari Exercicis Llibre Catala Text-la Galera

1/126

ESO

EQUIP DAUTORS

Josep Camps

Imma Farr

ngels Jubany

Lloren Soldevila

M. Roser Trilla

EQUIP DE TEXT-LA GALERA

EDICI Clara Ametller

DIRECCI DART Cass

COORDINACI DE MAQUETACI Montserrat Estvez

COORDINACI PEDAGGICA Anna CanalsDIRECCI Xavier Carrasco

DIRECCI EDITORIAL Jess Giralt

ESO

Guia didcticaLlengua catalana

i literatura 1


2/126

PROJECTE DESOPresentaci i

caracterstiques, materials,

contribuci de cada rea

al desenvolupament de

les competncies bsiques

i estructura didctica de

les unitats del llibre

de lalumne.

AVALUACIIndicacions per a lavaluaci

inicial i final i tamb fulls

de seguiment.

PROGRAMACIONSObjectius de lrea i criteris

davaluaci del curs.

Continguts i objectius de les

unitats didctiques.

RECURSOSDIDCTICSOrientacions

metodolgiques, activitats

complementries per explotar

el llibre de lalumne, ms

material per al professorat.

ATENCI ALA DIVERSITATFitxes imprimibles

i fotocopiables de refor

i dampliaci.

SOLUCIONSSolucions de

les activitats

del llibre

de lalumne.

Projecte ESO Recursos

Continguts de les guies didctiques


3/126

Catleg de publicacionsGuies didctiques

Ms recursosActivitats interactives

Enllaos dinters

per al professorat

www.text-lagalera.cat

Guies en format PDF

Projecte ESO

Avaluacions

Programacions(tamb en word)

Solucions

Recursos

Atenci a la diversitat

Activitats interactives

Enllaos dinters

CD de tecnologiaActivitats interactives

i recursos

Pissarra activaArxius multimdia de suport

al professorat

DVD deducaciper a la ciutadaniaDocuments audiovisuals

Lmines de cincies socials,

matemtiques i tecnologia.

CD

Psters


4/126

Primera edici: juliol de 2007

Disseny de la coberta: Cass

Disseny de linterior: Endora disseny

Maquetaci: Oriol Cabrero

2007, Enciclopdia Catalana, SAUJosep Pla, 95. 08019 Barcelonawww.enciclopedia-catalana.comwww.text-lagalera.cattext-lagalera@grec.cat

Impressi: Reinbook Imprs, SLMrcia, 3608830 Sant Boi de Llobregat

ISBN: 978-84-412-1517-7Dipsit Legal: B-35296-07

La reproducci total o parcial daquesta

obra per qualsevol procediment,

comprenent-hi la reprografia i el tractament

informtic, com tamb la distribuci

dexemplars mitjanant lloguer o prstec,

resten rigorosament prohibides sense

lautoritzaci escrita de leditor i estaran

sotmeses a les sancions establertes per la llei.

Tots els drets reservats.


5/126

ndexEl projecte dESO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

rea de Llengua catalana i literatura.. . . . . . . . . . . . . . . 10Contribuci de lrea a les competncies bsiques .. .. .. .. .. .. .. .. . 10

Estructura didctica .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

Lavaluaci en la LOE .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Lavaluaci en el projecte dESO de Text-La Galera .. .. .. .. .. .. .. .. 20

Avaluaci inicial i full de seguiment ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... .. 21

Avaluaci final i full de seguiment ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... . 25

Objectius detapa i criteris davaluaci de curs....................... 30

El treball unitat a unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

Programaci de continguts i objectius didctics

Orientacions i recursos didctics

Solucions

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121

Atenci a la diversitat - Refor

Atenci a la diversitat - Ampliaci

Unitat 9

Unitat 8

Unitat 7

Unitat 6

Unitat 5

Unitat 4

Unitat 3

Unitat 2

Unitat 1


6/126


7/126

Avui, a principi dun segle nou, ens trobem amb una societat

que ha canviat radicalment en els darrers anys, i amb uns

alumnes que tenen uns interessos i unes necessitats dife-

rents. Lany 2007, amb la implantaci de la LOE, sinicia una

poca de canvis.

Des de Text-La Galera ens proposem donar resposta a

aquestes noves necessitats dels alumnes, de lescola i la so-

cietat i hem preparat amb illusi un nou projecte basat en

els postulats de la nova llei.

Volem oferir als professors una eina til i efica perqu pu-

guin desenvolupar la seva tasca docent, uns materials quepuguin adequar-se a cada situaci daprenentatge i a les ne-

cessitats educatives de cada centre, de cada aula i, en defi-

nitiva, de cada alumne o alumna.

Esperem haver-ho aconseguit.

Presentaci


8/126

ESO El projecte8

Mantenint el comproms de renovaci pedaggica i qualitat

de leducaci, Text-La Galera ofereix per a aquest nou curs

una proposta trencadora, una nova lnia de materials didc-

tics per a lEducaci Secundria Obligatria.

Els canvis socials, pedaggics i legislatius han marcat el nou

plantejament didctic dels nostres materials.

Els alumnes de secundria, amb els nostres llibres apren-

dran...

a saber fer

a tenir criteri propi

a ser autnoms

a reflexionar sobre el seu procs daprenentatge

a verbalitzar i comunicar els seus aprenentatges

a tenir iniciativa

En definitiva, aprendran a aprendre, a preparar-se per acon-

seguir desenvolupar les capacitats bsiques i les com-

petncies que regeixen les relacions personals, socials i

professionals de la societat actual.

El projecte dESO

El projecte de Text-La Galera per a lEducaci Secundria


9/126

ESO El projecte 9

Respectant la LOE, apostem per...

La temporitzaci trimestral dacord amb els perodes ava-

luatius escolars. Els llibres dels alumnes tenen 9 unitats, tem-

poritzables en dos trimestres de tres unitats cada un i un l-

tim trimestre de dues unitats de treball i una final de sntesi.

Una estructura didctica coherent de les unitats en funci de

la seqncia lgica daprenentage:

1 Presentaci i sondeig dels coneixements previs.

2 Treball mitjanant la informaci i les activitats i les diferents

seccions segons lrea i atenent a la diversitat.3 Avaluaci al final de cada unitat.

Una atenci especial a la diversitat de ritmes daprenentat-

ge. Les activitats estan marcades segons si sn de refor o

ampliaci. La guia didctica va acompanyada de ms acti-

vitats de refor i dampliaci per atendre aquesta diversitat

dalumnat.

Les activitats sn intencionadament diverses i de treball de

les competncies bsiques proposades des dels currcu-

lums del Departament dEducaci:

dirigides

obertes

en grup i individuals

orals i escrites

ds de les TIC

de treball dels eixos transversals

procedimentals i manipulatives

de reflexide sntesi

Sha fet mfasi en lexplicitaci de la transversalitat i el

tractament de la llengua especfica de cada rea, dedicant es-

foros a pautar b la verbalitzaci i autoreflexi del treball

dels alumnes.

Aspectes didctics del projecte


10/126

ESO Competncies bsiques10

rea de Llenguacatalana i literatura

Aportaci de lrea a les competncies bsiques

En lEducaci Secundria Obligatria cal plantejar el des-envolupament integral i harmnic dels aspectes intellec-tuals, afectius i socials de la persona, entre els qualsleducaci lingstica ocupa un lloc preferent. Lassoli-ment de la competncia plena en catal, la llengua pr-pia de Catalunya, i castell s la garantia que lescolaproporciona als alumnes la competncia que els cal pertenir les mateixes oportunitats.

La primera competncia que cal considerar, dacord ambla finalitat de donar les eines perqu els nois i les noies pu-guin afrontar el reptes de la societat, s la competncia plu-rilinge i intercultural que, en essncia, s actuar ade-quadament en un mn plural, multilinge i multicultural. Aixsuposa conixer i valorar la diversitat de cultures, respectaraltres maneres de veure el mn i estar obert a tothom.

En el llibre Llengua catalana i literatura 1 del projec-te ESO aquesta competncia queda recollida en el

tractament de temes com ara la valoraci i el respecteper la diversitat cultural que deriven dalgunes activi-tats de reflexi per treballar en el grup classe de ma-nera transversal.

En relaci directa amb aquesta competncia ms global, hiha una segona, la competncia comunicativa, que en to-tes les rees esdev la clau i que en la lingstica articulaels aprenentatges que shan de fer en totes les llenges.Els aspectes parcials de la competncia comunicativa sn:la competncia oral i la competncia escrita.

La competncia oral, facilita, a travs dels intercanvis ambels altres, adults o no, elaborar i expressar idees, opi-nions i sentiments, s a dir, la construcci del propi pen-sament. Cal considerar-la en totes les seves dimensions,la de la interacci, lintercanvi de missatges, la de lescol-ta i la producci, i la de la mediaci, en gran grup o grupsms petits, atenent tant els aspectes verbals com els noverbals i a la possibilitat demprar diferents mitjans o lestecnologies de la informaci i la comunicaci. A ms lsreflexiu de la parla s leina ms efica per a laprenentatge.

El projecte ESO de llengua catalana treballa perqulalumnat assumeixi el paper dinterlocutor atent i co-operatiu en situacions de comunicaci, fet que laju-dar a intervenir de forma competent en el seu entorni a desenvolupar-se amb expressivitat i fludesa en unasocietat democrtica i participativa. Per aix el llibreLlengua catalana i literatura 1 presenta una propostadactivitats orals que sindentifiquen amb el picto-grama .

La competncia escrita sha de potenciar en totes les se-ves dimensions, receptives (lectura) i productives (escrip-tura), de comunicaci i creaci, i cal relacionar-la amb lesinteraccions orals que afavoriran un aprenentatge cadacop ms conscient i efica. Els processos de lectura i es-criptura sn complexos i diversos, per aix conv motivarqui llegeix i escriu perqu descobreixi en la llengua escri-ta una eina dentendres a si mateix o a si mateixa i a les

altres persones, i els fenmens del mn i la cincia.

El projecte ESO treballa aquesta competncia dunamanera progressiva partint de la lectura i comprensidel text, amb un treball posterior de manipulaci,una proposta de producci del text dirigida i, finalmentla producci lliure del text escrit. Aquest procs se-gueix una progressi de dificultat.

La competncia literria pren com a referncia la com-

petncia escrita fent que els nois i les noies puguin com-prendre millor el mn que els envolta, les altres personesi a si mateixos a travs de la lectura dobres de qualitat idel contacte amb les construccions de la cultura tradicio-nal.


11/126

ESO Competncies bsiques 11

El llibre del projecte ESO de llengua catalana i lite-ratura de primer curs facilita el desenvolupament delhbit lector i permet que els nois i les noies desco-breixin el plaer per la lectura, spiguen identificaresttiques i recursos, i aprecin textos literaris degneres diversos (narratiu, potic i teatral), recollits enel programa de "Lectura", com tamb altres formesesttiques de la cultura que ens envolta (refranys, di-tes i frases fetes, etc.).

Amb tot aix els nois i les noies van interioritzant els sen-yals de la cultura que els aniran precisant els criteris per serms rigorosos en les seves valoracions i gustos esttics,amb la qual cosa, a ms destimular la seva creativitat, esdesenvolupa el seu sentit crtic.

Els processos de la llengua escrita sn una de les claus enla competncia del tractament de la informaci i ls de

les tecnologies de la informaci i la comunicaci per alelaboraci de coneixement. La lectura i lescriptura din-formacions presentades en diferents llenges cosa faci-litada amb ls de les TIC aporta una nova dimensi alsprocessos de tractament de la informaci; i la diversitat depunts de vista i de manera de presentar les informacionsfacilita la flexibilitat mental necessria per a un aprenentatgecrtic.

En els llibres del projecte ESO de llengua catalana iliteratura sinclouen al llarg de totes les unitats unes

activitats (identificades amb el pictograma ) ambqu sinicia els alumnes al coneixement de lordinadori la recerca dinformaci a Internet, amb tot de pro-postes diverses de pgines web de diferents mbitsi temes dinters.

La verbalitzaci i les interaccions resulten claus en el de-senvolupament de la competncia daprendre a apren-dre, ja que regulen i orienten la prpia activitat amb pro-gressiva autonomia.

Les activitats que es plantegen en els llibres del pro-jecte ESO de llengua catalana i literatura estan pen-sades per facilitar als alumnes les estratgies perdemanar aclariments, per comunicar-se i expressar-seamb gestos, per fer servir diccionaris, per identificaralguns aspectes personals que ajudin a adquirir es-tratgies daprenentatge, en definitiva, per apren-dre a aprendre. Ladquisici daquestes capacitatsproporciona als alumnes el desenvolupament de la se-va autonomia i iniciativa personal. Tot aquest as-pecte queda reforat amb el plantejament dactivitatsdirigides que progressivament es van decantant capa activitats ms obertes i de reflexi.

La lectura, comprensi i valoraci de les obres liter-ries contribueix duna manera clau al desenvolupamentde la competncia artstica i cultural; s per aix queen els llibres del projecte ESO de llengua catalana i li-teratura sinclou en cada una de les unitats un text li-

terari, acompanyat de tot un seguit dactivitats de com-prensi lectora i dampliaci de vocabulari.

Daltra banda, la presncia de textos de temes de salut, desostenibilitat o relatius al medi natural contribueixen tam-b al desenvolupament de la competncia en el conei-xement i la interacci amb el mn fsic.


12/126

amagatall. La llegenda explica que fa uns trenta anys, el taur vamatar el bussejador que havia trobat lostra, tan gran com la mdun home oberta, imaginat quin disbarat. Per rematar el conte,diuen que un altre bussejador que lacompanyava va veure comlostra queia a la boca de la cova quan el taur senduia a dins laseva vctima.

Els ulls den Kip van brillar en sentir aquesta histria.

Com deu ser de gran aquesta perla? Si fa trenta anys lostraera com una m oberta, ara deu ser com una coca de blat demoro! va exclamar.

Noexageris!vaobjectarenRum.Ams,totplegatsunconte, una llegenda i res ms. Ja han mort uns quants ingenusen lintent de recuperar aquesta perla fantasma.

I per qu ha de ser una llegenda? Si laltre bussejador tambla va veure, podria ser veritat.

Nodiguisbestieses!Laperlanoexisteix,suna estpidalle-genda. A ms, el bussejador que va dir que la va veure caure alfonsmainovaintentaranarabuscar-la.Aixdemostraquenoexis-teix va raonar en Rum emmurriat.

Aix no demostra res, va pensar en Kip.

Es va passar la resta de la jornada en silenci, fins i tot quan vantrobarlapetitamola desardines, jaavanadalatarda.PensavaenlaLlunaRosa, iencomesfariade ricsilaconsegusdetro-bar.Is iemfesric,podriatornaraestudiar, ipotserfinsi tot podrem comprar un vaixell ms gran que

LImpacient. Algun dia anir a Kabaixiabus-carelpescadoraqui vaatacareltaurvacavillar.Hohaigdesabertot, sobre aquesta perla.

157

6

A en Kip li agradava navegar i pescar amb curric, per tamb liinteressavamoltuntipusde pescadiferent: lapescadostresi,na-turalment, no per les ostres en si, sin per la possibilitat de tro-bar-hi perles. Somniava de reunir-ne unes quantes per poderdeixar de treballar durant alguns anys i tornar a lescola. De vega-des,quanenRumnoel necessitavaperanaravendreelpeixquesobrava, ell aprofitava per anar a veure els bussejadors dostres.El gran mestre daquests pescadors, conegut en tots els poblesdelacosta,eraenIung,queshaviafetricgrciesalesperlesquehaviatrobatall largdelasevavida.Calb,ambelsullsallargatscomels xinesos, era fort com una tonyina, i era capa de resistir cincminutssotala igua.Limancavaunditdelamesquerra,queliha-via arrencat una morena quan era jove per ficar la m on nolhaviadeficar,contestavaquanalglipreguntavasobreaix.Totiquelafeinadepescadordeperlessarriscadaiqueelljaeraprouric,enIungcontinuavabaixantfinsaprofunditatsoncapaltrebus-sejador no arribava, all on noms hi havia fred i foscor, i peixosenormes i invisibles que li passaven a frec del cos. Era bon amicdenKip, idevegadesli indicavaonhihavia lescolniesdostres.Quantrobisunaperlalideiatacompanyaravendre-laaOr-gal. En traurs uns bons diners.

En Rum coneixia el somni den Kip de fer-se ric amb les perlesper poder tornar a lescola, per opinava que era massa perills,isemprequeentenia loportunitatmiravadetreure- liaquella ideadel cap.

Aquell mat que van sortir a pescar, xerraven tranquillament totesperant que piqus alguna cosa.

La setmana passada comentava en Rum, un taur enor-me va atacar un pescador de Kabaixi. Estava bussejant a la rocade les Mil Puntes i va aparixer la bstia. El va atacar, s clar, pe-rtoti a ixvatenirsort,nomslivaarrencarelbra.Seguramentperqu tot just acabava de menjar.

Persia larocadelesMilPuntesnohiha ostres!,a ixhosaptothom. Noms hi ha morenes, garotes i algun taur va dir enKip. Qu hi podia estar buscant?

Bah,deuserunguillat,aquest.Diuenquepotseranavaaldar-rere de la Lluna Rosa.

Buscava la lluna al fons del mar? S que devia estar una micaboig, o simplement borratxo va comentar en Kip, burleta.

No, no s aix. La Lluna Rosa, segons expliquen alguns fan-tasiaires,sunaperlaquehihaa lagrutaonaquelltaurtelseu

Creusqueelnoideldibuixpertanyaunpaseuropeu?

Quinetsemblaquepotser elseuofici?

Sapsqushipottrobaralinteriordunaostra?

MiguelLarrea (Madrid,1966)

LesaventuresdeKipParvativaserla primeranovellade MiguelLarrea.Rebutjadaperonze edito-rials,perqusobrepassavales400pgines,avuidiaportavenutsmsde10.000exemplars.El 2006Lar-reava publicarKipParvatii lom-bradelcaador,lasegonapart delanovellasobreaquestpersonat-geadolescentqueviua lescostesdelOcendicdurantelprimerquartdelsegle XX.

Lesaventuresde KipParvati nar-ralahistriadunjovequedes-prsdelamortdelseuparevahaverdedeixar lescolaiposar-seapescarambel seuoncleperdurdinersacasa.Perelseusomnissercapitde vaixelliper acon-seguir-homirardeguanyarproudinerspera lasevafamliaiperalsseusestudis.Quancomenaainvestigarsobreunafabulosaper-la,unasriede fetsprovocaranungrancanvienla vidadeljovepes-cadorielportarana viureunesex-traordinriesaventures.

Les aventuresde Kip ParvatiMiguel Larrea

156

Lectura

Vocabulari

cavillarPensar,reflexionar.

curric Estridepescaqueconsisteixenunacordaresistentillargaalaqualesfixa unhamgros.

emmurriatQueestirritat, enutjat.

garota Eridemar.

ingenuPersonamoltinnocent.

mola Granquantitatdepeixosquevanplegats.

morenaPeixdepell gruixudaisen-seescataamblabocagrossailesdentsagudes.

Lectura

158 159

6De ben segur que coneixes alguna llegenda del teu poble ociutat.Escriu-la i, desprs,presenta-la a la resta de la classe.

Per parelles,busqueu informaci sobre els animals marinsque surten en la lectura.A partir del material que hgiurecollit,elaboreu una fitxa com la segent:

Llegeix aquest fragment que descriu la casa humil on viviaen Kip Parvati.Fes un dibuix amb tots els elements que esdescriuen en el text:

En grups,representeu a classe cada una de les situacionssegents:

a En Kip intenta vendre al mercat una tonyina gegant al millor preu.Personatges: en Kip i dos compradors.

b En Kip sofereix com a grumet en un vaixell, per no el volen perqus massa jove.Personatges: en Kip i el capit del vaixell.

Escolliu,per parelles, un personatge de cada una de lescolumnes segents.Desprs, inventeu-vos una llegendarelacionada amb el mar en qu intervinguin els personatgesque heu triat.El text ha de seguir lestructura narrativa(plantejament,nus i desenlla):

12

11

10

9

8

activitats

Respondemanerabreucadaunadelesqestionssegents:

a Per qu a en Kip li interessa la pesca dostres?b Per qu a en Iung li manca un dit de la m dreta?c Quin s el somni den Kip?d Qu s la Lluna Rosa?e Qu pensa en Rum de la Lluna Rosa?f On viu el pescador a qui va atacar el taur?g Quines sn les caracterstiques fsiques den Iung?h A qu es dedica en Rum?i Qu shi troba a la roca de les Mil Puntes?

j Per qu en Kip decideix anar a Kabaixi?

Assenyala quins daquests adjectius fan referncia a en Kip:

a coratjs c mandrs e atrevit g aventurerb valent d poruc f guillat h boig

Relacionacadaun delsmotsdelaprimeracolumnaamblexplicacicorresponentdela segonacolumna:

a Rum 1 Peixos que habiten a la roca de les Mil Puntesb Orgal 2 Un bon amic den Kipc LImpacient 3 Pescador dostres de gran fortalesad Morenes 4 Nom dun vaixelle Iung 5 Poblaci on es venen les ostres

Indica quins sn els arguments que dna en Rum per evitarque en Kip vagi a buscar la Lluna Rosa.Desprs, explicaquines sn les proves que dna en Kip per defensarlexistncia de la Lluna Rosa.

Recorda que la comparaci serveix per fer evidents lessemblances entre dos objectes o persones,per exemplevermell com un tomquet.Resol,ara, les qestionssegents:

a Busca quatre comparacions en la lectura.

b Escriu-ne dues de noves: una que faci referncia a en Kip i laltra,a en Rum.

Redacta la possible entrevista que duran a terme a Kabaixien Kip i el pescador que va ser atacat per un taur.

Cerca informaci a Internet sobre els buscadors de perles.A partir de la informaci que hagis trobat, redacta un textdunes deu lnies.

7

6

5

4

3

2

1

Nom com: ___________________________Nom cientfic: _________________________Descripci:____________________________Alimentaci: __________________________Hbitat/Localitzaci: ____________________Observacions: _________________________

Fotografiade lanimal

LacasaonviviaenKipParvatiamblasevamareielsseustresgermanspetitseraal capdamuntdundaquellsturons,abrigadaper latapedacap-ada dun mango centenari. Era una casa senzilla: blanca, duna planta,dunasolaestana.Des delaporta esdominavenelsterrats delpoblequesescampavaturavall,el petitportala voradela platjaesquitxadadaltscocotersila immensitatblavadeloce.Aun costatdelacasa, lasevama-retreballavaunpetit hortqueproduablatde moro,tomquetsicebes.

R

U n j ov e p es c ad o r L a r e in a d e l es p e rl e s U n g ov e rn a do r

Una pe ix at er a Un do f m gic Un av iga rr ep a

U na n oi a D ue sg av in es qu e pa rl en U nm ar in er

U n ca pi t p ir at a U n am ul et m g ic M ar in er s po ru cs

R

A

R

142 143

Buscaeneldiccionariel significatdecadaunadaquestesparaulesdeltexti escriu-loenla tevallibreta:

ambre bocana esquer inconfusible punyent salabror spid

Relacionacadaunadaquesteslocucionsofrasesfetesamblessevesexpressions sinnimes:

Responcadauna delespreguntessegentssobrelalectura:

a Qu s Portocolom?

b Per qu el narrador ha anat a Mallorca?

c Qui lha acompanyat a Portocolom?

d En quines ocasions el narrador diu que ens vol fer denteta?

e En quin moment del dia van en barca?

f Per qu Mallorca t, segons lautor, un paisatge clssic i sembla queno hi hagi passat el temps?

g Com anomenen el mar els mallorquins?

h Qu tenen al costat dels camins per on passen?

Escriuel significatdelssintagmessubratllatsenaquestfragmentdela lectura:

Imaginaqueel narradorvoltornaraCiutat(PalmadeMallorca)pelmateixcamquelhadutaPortocolom.Ordenaelsllocsielselementsdelpaisatgequetrobaralatornada:

arbres camps ciutat Felanitx figueres garrofersmurs palmeres Portocolom Sant Salvador xais

5

4

3

2

1

Comprensi del text

Buscalalminasobreelvocabularidelportenla pginawebwww.grec.cat/home/cel/didac/lamines/g08b.jsp.Fesuncl icasobredecadaelementitapareixerelnom.Desprs,classificaelsmotsquehihas trobatenuna taulacomlasegent:

Relacionacadaundaquestssubstantiusambladjectiuoel sintagmapreposicionalcorresponentsegonseltextdelalecturaiescriu-losenlatevallibreta:

Converteixelssintagmesnominalsanteriorsenoracionsatributives,ambelsverbs ser, estar o semblarenqualsevoltempsdepassat.

Indicaquintipusde determinantstenenaquestssintagmesdelalectura:

8

7

6

Estudi de la llengua 6

ac

tivitats

a plom fer enveja

de dalt a baix

desplomat

fer delir

aplomat

fer babarotes

verticalment

sser quiet

sser encalmat

sser una bassa doli

fer denteta

Camps, ara en espera, garrofers, figueres am b alguna resta de la passa-da esplendor sucosa, unes palmeres datileres que maduren lentament elsseus rams de color dambre.

R

R

R

R

t ipusdevaixells partsdelvaixell installacions altres

alga

camins

columna

cotxes

esquer

olor

rams

torre

xais

aparcats

corromput

de color ambre

de quitr

inconfusible

laberntics

pasturadors

podrida

quadrada

Article DemostratiuPossessiu Numeral Quantitatiu Indef init

dosmilanys

algunaresta

elsllaguts

enBiel

tantacompanyia

elsseusrams

aquestapostal

unaamigaseva

Comprensi i expressi

El text que llegirs a continuaci descriu el port de Felanitx,Portocolom,en una de les poques de lany ms tranquilles.Lautor ens convida a acompanyar-lo en un recorregut plaentper camins que serpentegen,enmig dun paisatge de postal,fins a arribar a aquest port de caracterstiques tan singulars.

Les revistes de decoraci, les guies de viatges, les agncies im-mobiliries,etc.,publiquen textosque contenen descripcionsd es-pais destinats a les persones que tenen inters per conixeraquests llocs.

A lhora de descriure un espai segueix aquests passos:

Tria i observa ambatenciallquevolsdescriure:unacasa,undormitori, un estudi, un jard, una terrassa, un paisatge rural, ur-b,costaner. ..Fixatenlasituacidellloc, ladistribucidelsele-ments,elscolors, lesolors,eltacteilessensacionsqueaquestespai produeix.

Selecciona lescaracterstiques,e lstrets msrellevants quesin-gularitzenlespaiquevolsdescriureifes-neunall ista.Anotaelsadjectius que qualifiquen cada substantiu. Tamb pots utilitzarcomparacions.

Estructurai ordena la llista que has fet. Lliga les oracions ambconnectors que ajudin a organitzar els elements en lespai: ad-verbis (dins, fora, davant, darrere), expressions de lloc (ms en-davant, a dalt de tot, baixant les escales, etc.).

Redactael text segons lordre que hagis decidit: de dins a fo-raoa l inrevs,dedaltabaix,desquerraadreta. . .simportantexposar les idees amb frases curtes, fent servir enumeracions

i adjectius perqu el text sigui ms clar, objectiu i precs. Potsacompanyar lescrit amb la fotografia de lespai. Pensa en un t-tol adient.

Revisa elquehasescrit.Comprovalordredeladescripciielsrecursos lingstics que has fet servir. Corregeix els errors i es-mena tot all que sigui millorable.

El textdescriptiu (III)

140 141

6

Que qu hi faig al port de Fela-nitx en plena tardor? Doncs heanat a Mallorca per feina i alport per plaer, i ara us escricaquesta postal per fer-vos den-teta perqu, quan hi he arribatel port estava meravells, ambuna pau que mai no hi he vistals estius. La tarda queia ambplacidesa, el mar, el quasi llacdel port, era una bassa doli,com se sol dir, el sol ponent eltenyia de color de rosa i els lla-guts shi balancejaven com encmera lenta. Fa estrany da-nar a un lloc que noms hasvist en ple estiu, amb el solcaient a plom sobre els carrersi els teulats, sobre el mar, ambels velers i els llaguts movent-shi daqu dall i el soroll delsmotors i la gent a les terras-ses dels bars a sa Duana, i a lapart de sa Capella plena i esRivet amb tot de cotxes apar-cats, itrobar- lobuiticallat,comen un somni. Per saps que nos un somni perqu el mar, la

m,comdiuenelsmallorquins,fa fins i tot ms olor de lhabi-

tual, aquella olor inconfusiblede salabror i quitr i una micadesquercorromputi a lgapodri-da, tan reconfortant i que fatanta companyia perqu et vedesdelfonsdetotde lamem-ria olfactiva segurament lamspunyentievocadoraambles seves bases a la ms iniciali inicitica infantesa.

Camins labernticsemmarcats amb muretsde pedra secaHi hem vingut amb en Biel, sclar, i una amiga seva, na MariaMagdalena, des de Ciutat, i jaen acostar-nos a Felanitx, quanjaviemlatorrequadradaidau-rada de Sant Salvador, podersdalt de la seva muntanya, hemtombatala dretaienshemficatper camins laberntics, emmar-cats alguns amb murets de pe-dra seca, altres noms ambullastres o alzines. Camps, araen espera, garrofers, figueresambalgunarestadelapassadaesplendor sucosa, unes palme-resdatileres quemaduren lenta-

ment els seus rams de colordambre.Unsxais aqu,uns all,lents,pasturadors,buscant ambel morro, entre lherba, el brotmsverdispid.Calmaidl l icaenunpaisatgeclssic, imatgesisonsiolorsquesnels matei-xosdedosmilanysenrere.Ma-llorcataix,quehipotstrobarencararaconssostrets altemps,la meravella dunes zones sen-sehistria.Desprs dela seque-datdaquestte rritorisota mateixdeSantSalvadorcampsigarri-gai algunsforavila escampats,arribar al port, Portocolom, s,malgrat la tranquillitat que shirespira, un retorn a la vida con-tempornia. Iaraesticdisposata fer-vos ms denteta encaraperqu na Maria Magdalenaconsumada marinera ens vaconvidaralasevabarcaiensvadurarebrelafoscadesdelabo-cana, sArenal enll, sota ma-teix de la inconfusible columnaamb pell de zebra de la torredel far.

Narcs Comadira, Descobrir Catalunya,nm. 104 (desembre 2006).

Mallorca. Portocolom

Dimensi comunicativa

Dimensi esttica i literria

Text no literariPresentaci del tipus de textque es treballar en la unitat

Nmerodunitat

Activitats sobre la lecturaVocabularide la lecturaBiografia de lautori contextualitzaci de la lectura

Activitats de comprensi, destudi de la llengua,danlisi del text i dexpressi

Anticipaci a la lectura

Aquest s el llibre de primer dESOde Llengua catalana i literatura.

T 9 unitats, 8 unitats de programacii una final de recapitulaci,a ms dunes pgines dannexos.

Com s aquest llibre? Quins programes t cada unitat?DIMENSI COMUNICATIVA


(tipus de textos)

Estudi de la llenguaGramticaOrtografiaLxic

Estructura didctica

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Lectura

Literatura


13/126

6140 COMUNICACI El text descriptiu (III)

148 GRAMTICA Els altres determinants. El pronom

152 ORTOGRAFIA Consonants(I): les grafies de la essa sorda i de la essa sonora

156 LECTURA Les aventures de Kip Parvati, Miguel Larrea

160 LITERATURA Lanarrativa Unitat

Pgines dentrada

161

6LlegeixaqueststrescontesdePereCalders.Desprs,resol lesqestions:

a Digues a quin tipus de conte pertanyen aquests tres de Pere Calders.b Assenyala algun moment dhumor en aquests contes.c Digues quin dels tres contes sacosta gaireb a un acudit.

1

160

El conte i la novellaSota el terme de narrativashi inclou tota aquella literatura escri-ta en prosa que conta o narra histries amb lnim dinteressar ellector. De fet, les narracions poden ser ms o menys llargues; re-benelnomde conte,s isnmsaviatcurtes,ode novella,s isnllargues.Originriament, elscontes sescrivienmajoritriament enversierenelsconegutspoemespics.Desprs,elgnerevaevo-lucionar i es van escriure en prosa.

De novelles, nhi ha de molts tipus segons la temtica que trac-ten: daventures, amoroses, de cincia-ficci, fantstiques, polic-aques, gtiques o de terror, psicolgiques, etc.

El conte literari

El conte literari modern es caracteritza per una srie de trets:

Tunautorconegut.Elscontesambautorconeguthanrebutall largdelsseglesdiferentsnomssegonslpoca:faula,a l legoria,balada,exemplei apleg.Arab,dendelromantic isme,alse-gle XIX,elcontemodernhaanatprenentformasobretotdelamdun dels pioners, el nord-americ Edgar Allan Poe.

Utilitza una llengua i uns temes moderns i sescriu en prosa.

Sol ser breu. Per aix lautor ha de compondre rpidament unahistriaamb esdeveniments,misteri, tensi...que captilatencidellector,detalmaneraquelahistriacomenciiacabisensein-terrupcions i sense que linters minvi.

Totcontehadetenirun motiu queportaelpersonatgeprotagonis-taaferunadeterminadaacci;unatramao argument,quesolserunahistriaqueespotresumir, i, finalment,eltema,quenos ex-pressatclaramentperlautor,sin ques laideaque aquestvoltrans-metreatravsdelatrama.

Segons els temes, els contes poden ser de diferents tipus:

Realistes: tracten fets ordinaris, probables i versemblants.

Ldics: tracten de fets extraordinaris, improbables, sorprenentsi inversemblants.

Misteriosos: tracten fets estranys, possibles i dubtosos.

Fantstics: tracten fets sobrenaturals, impossibles i absurds.

Comlanovella,elcontesoltenirunaestructuraformadaperuna introducci, que situa el lector a dins de la histria; undesenvolupament , que presenta el conflicte que cal resol-dre i que inclou, duna banda, lacci ascendent, el clmax opuntculminanti,dela ltra, laccidescendentiun desenlla ,queslaresolucidelconflicte.Eldesenllaobertselpre-dominant en el conte contemporani.

Elnomde novellaprovdeltermeitalinovella,diminutiude nova,sadir,notcia,que,alsegle XV,de-signavauntipusde narracicurta,enprosa,que vapopularitzarGio-vanniBoccaccioambel seu Deca-mer(1471)i, desprs,MigueldeCervantesamblesNovelasejempla-res(1513).

Literatura La narrativa

activitatsJudici precipitat

Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabiasi era una amenaa o el testimoni delicat dunaadmiradora. Posats a triar, vaig quedar-me ambaix darrer (perqu vaig ms curt denamoradesquedenemics),i jaem feiatotde clculsfeliosa base dentrevistes deliqescents, quan va tru-car a la porta i aparegu un missatger daquestsque van amb moto. El cor em va bategar depressa. Per no: el noi em va dir que shaviaequivocat de pis i em va demanar que li tornsla flor.

Lhora en punt

La mort es present quan no se lesperava, i ellli digu que no li havia donat hora.

s que lhora la dono jo va respondre-li lamort.

No sempre, no sempre... replic ell. Ara,perexemple,t inclagendaplenaiavsnousvedundia.Pera mis. Telefoneu-medimartsqueve, a quarts de cinc, i quedarem per a una data.

s irregular, no puc fer-ho. Va contra els re-glaments digu la gran senyora.

Apa, bah! es defens ell, tot empenyent-lasuaument cap a la porta. Amb la feinada queteniu no em direu pas que depeneu dun difuntpuntual. En canvi, jo tinc compromisos inajor-nables.

I la mort sen va anar amb la calavera entre lescames, sense saber-sen avenir. No li havia pas-sat mai.

Meteorologia aplicada

Fa temps, van pagar-me amb un tal sense fonsdun Banc de Boira. Grcies al fet de no haver-lo pogut cobrar, he gaudit sempre de clarianes.

Pere Calders, De teves a meves . Edicions 62.

Literatura

163162

reps autoavaluaci

Llegeixatentament aquestfragment duncontedeMerc Rodoreda:

UN RAMAT DE BENS DE TOTS COLORS

A casa, a la casa vella del poble, hi tenem una galeria vidrada alprimer pis. Hi donaven tres balcons: el del meu dormitori, el dor-mitori dels meus pares i el de la sala, entremig dels altres dos. Ala sala hi havia cadires molt fines, entapissades de vellut de co-lor crema, amb les potes i el respatller daurats. Al mig de la ga-leria hi havia una taula de vmet voltada de quatre butaques quehifeienjoc, i,una cadarac,dosbalancinsambpuntesallonesposaelcap, ll igadesambcinteslluentsdesedarosa.Hoveigcomsi encara hi fos. Una tarda, perqu al collegi mhavien posat ore-lles de burro, el meu pare em va castigar: Vs-ten a dalt, emva dir, que no et vegi ms! Em vaig asseure en un balanc, igronxaquegronxars.Miravaelsvidresdelagaleria,queerendecolors.Nhihaviadeblancsideblausquepujavenamuntfentco-lumna, un s, un no. A dalt, de banda a banda, hi havia un fris devidres grocs. A baix de tot, un fris de vidres lila. I entre fris i frisi els que pujaven amunt a banda i banda nhi havia de verds i devermells ide pruna,demani!Elsprunaerenfullesdelliris ilesfu-lles de la tija dels lliris eren de vidre verd. La galeria donava alcamp,ielcampfeiapendsisenfilavacapala muntanyapartitperun cam amb roderes. I de tant gronxar-me i de tant mirar totsaquells colors que el sol que es ponia feia brillar i que tacaven laparet i el terra de la galeria, em vaig marejar. Per fer-me passar elmareigvaigalar-meiem vaigencastardenasa unvidrevermell.Ia leshoresvabaixarelramat.Esvansentiresquellesiels lladrucsdel gos; i va sortir el primer be. Tot vermell. Desprs en van sor-tir ms, i, mentre baixaven, per anar-los veient, em vaig posar acrrer dun vidre a un altre. I ara hi havia un be de color de pru-na darrere duna fulla de lliri, i ara un de blau al costat, i ara un deverd a mig aire... Em vaig ajupir tant com vaig poder, perqu elsvidres lila eren molt baixos, i vaig veure tres bens lila... I quan elsvoliaveuregrocselsvidresgrocserenelsquefeienelfrisde daltde tot el ramat ja havia passat.

Merc Rodoreda, La meva Cristina i altres contes. Edicions 62.

1 Assenyalaelsconnectorsespacialsdelsfragmentsdescriptiusiapuntalsenlateva llibreta.

2 Diguesquinsdaquestselementssndescritseneltext:

balcons butaquesfaana galeria

gos pare pastorsala taula vidres

3 Escriuenpluralcadaunadaquestesparaulesdelconte:

fris gos naspends pis

4 Assenyalaelsdeterminantsquetrobisdesdelcomenamentfinsacinteslluentsdesedarosai indicadequintipussn.

5 Diguesaquintipusdecontepertanyaquest.Desprs,redactanunfinali comparalambelque vaescriureMercRodoreda.

Diguessiles afirmacionssegentssncorrectesono.Encasqueno hosiguin,esmena-lesi justificalaresposta:

Dibuixos, fotografies o plnols, entre altres, sn informaci grfi-ca que apareix sovint al costat daquestes descripcions.

Abans de redactar la descripci dun lloc cal haver decidit com esfar: de dins a fora, desquerra a dreta, etc.

Si es vol que la descripci dun determinat paisatge sigui objecti-va i precisa, les frases han de ser ben llargues.

Elsconnectors espacialscom llavors, primer o sempre ajudenasi-tuar els elements dins lespai.

Tres, mitja, cinqu, dotzena i triplesncinctipusdiferentsdede-terminantsn umerals.

Elsdeterminantsindefinits indiquenun coneixementimprecsdelsubstantiu(per exemple, alguncotxe, pocsviatgers).

Elspronomsequivalena unsubstantiuoa unsintagmanominal.

Elsodela essapotsersord,comenJosep,osonor,comen Slvia.

Elsmots caa, dissort, celi saltespronuncienambessasorda.

La sescriudavantdevocalien qualsevolposic i.

Sotaeltermede narrativas incloula literaturaescritaenversqueexplicahistriesamblafinalitatd interessarellector.

Elconteliterarimoderntunautorconegut,util itzaunallenguaiunstemesmodernsisescritenprosa.

12

11

Literatura

10

9

8

Ortografia

7

6

5

Gramtica

4

3

2

1

Comunicaci

6

Reps Autoavaluaci

Essasorda

Sescriu Exemples

S

Aprincipi i a final de mot. Entre vocal i consonant

o entre consonant i vocal. Entre vocals(desprs dun prefix

o en mots compostos).

savi, fals astre, dansa

sotasignat, ecosistema

SS Entre vocals. tassa, pissarra

C Davant e, i en qualsevol posicimenys a final de mot. cera, ciri

Davant a, o, u en qualsevol posici. En els sufixos -ana, -ena . fora, can, forut, feli enyorana, temena

SC En determinadesparaules. adolescent, ascensor, escena,fascicle, piscina

153

6Pronunciacorrectamentcadaunade lesparaulessegentstenintencompteelssonsde la s:

m et g es sa B ru ss e l le s e m is so r a l es i a ma zo nad icesi zon a asil fro nt issa mag nsiad iv is or e xc es si u t op az i e xp re ss i b s ic

Assenyalaencadasriequinaparaulacontun sodela essadiferentdela resta:

a zero, frase, gasos, dansa, tesi.

b discussi, transistor, salsitxa, cinc.

c pinzell, enciam, catorze, riquesa.

Aprndememriaundaquestsembarbussamentsianotaquinssonsshirepeteixen:

Completaamb s oamb z cadaunadeles paraulessegentsiescriuunmotde lamateixafamlia:

po__ar at__ar pe__ar pin__ell ga__sendin__ar __o d ac s en__ill tr an__i gi r d ot__e

Completaelsversosdaquestpoemaamblesconsonantsquehifalten.Desprs,resollesactivitats:

a Quines grafies del so de la essa sorda hi has trobat?

b Consulta en el diccionari el significat del mots del poemaque no coneguis.

5

4

3

2

1

ac

tivitats

152

Ortografia Consonants (I)

Essa sorda i essa sonora

La lletra srepresenta dos sons fricatius:

un de sord (les cordes vocals no vibren): sal, pols, cansat. un de sonor (les cordes vocals vibren): casa, cervesa, enfonsament.

Posat la m al coll mentre pronuncies cada una daquestes esses i notars quina s sorda i qui-na s sonora. No sha de confondre el so de la essa sorda [s] amb el de la essa sonora [z]. Sndos sons diferents que ens permeten diferenciar, quan llegim en veu alta, paraules com:

rossa rosa caa casa

pea p es a e ls s as tr es els astres

Essasonora

Sescriu Exemples

S Entre vocals. En els derivats de fons-, dins-, trans-. cosa, masia enfonsar, endinsar, transistor

Z A comenament de mot. Darrere consonant. Entre vocalsen una paraula dorigen grec.

zona, zero alzina, esmorzar amazona, bizant

Un rus que s ros t un risi est al ras sense fer res.

Drap de la pol__, e__combra, e__polsadors,plomall, ra__pall, fregall de__part, camu__a,__ab de tall, baieta, lleixiu, sorra

i __ab en pol__, blauet, netol, galleda.Co__i, cubell, i picamatala __os,e__ponja, pala de plegar e __combraries,gibrell i __endra, __alfumant, capanes.

__urt el guerrer ver__ el camp de batalla.

M. Merc Maral, Cau de llunes. Editorial Aym.

Duc pa sec al sac,massec on sci el suco amb suc.

A B

R

R

149

6Assenyalaelsdeterminantsquetrobisen aquesttextiindicadequintipussn:

Classificaelsnumeralsdelesfrasessegentsen cardinals,ordinals,partitius, multiplicatiusi collectius:

a Sha comprat dos parells de mitjons.b Avui tenim el doble de feina que ahir.c Sempre veu el got mig ple daigua.d Ha resolt vint problemes en deu minuts.e Desprs de lamanida, voldr un quart de pollastre?

f Pots menjar la desena part del pasts.

Escriuenlletresaquestesadreces:

C/ de Mart I lHum, 255, 7, 11a

C/ de lOnze de Setembre, 674, 3r, 1a

C/ de Joan XXIII, 328, 4t, 3a

C/ del Doctor Trueta, 68, 1r, 2a

Completalesoracionssegentsambelsquantitatiusquehi haacontinuaci:

cap tanta fora prou gaire unes quantes molta massa

a Hem anat __ vegades a lAuditori.b __ geperut es veu el gep.c Teniu __ material per a aquest treball?d No hi ha __ gent que vulgui treballar en canvi de res: no tenim __

voluntaris.

e __ roba i tan poc sab, i tan neta que la volen.f Tinc __ gana.g Ens hem equivocat __ vegades: aix no ha de tornar a passar.

4

3

2

1

148

Els altres determinantsA ms darticles, demostratius i possessius, hi ha altres maneresde determinar el substantiu, per exemple, indicant-ne la quanti-tat, de manera precisa o imprecisa.

Elsdeterminants numerals expressenunnombreiesclassifiquenen cinc grups:

Cardinals:expressen unaquantitat exacta.Totselsn umeralscar-dinals sn invariables, excepte un, dosi cent (que tenen les for-mes una, duesi centsi centes).

Ordinals : indiquen ordre de successi, de prioritat o de collo-caci. Tenen gnere i nombre ( sis, sisena, sisensi sisenes).

Partitius: indiquen les fraccions o parts duna unitat ( mig, ter,des, cntim).

Multiplicatius :expressenelsmltiples(doble, triple, qudruple).

Collectius: indiquenquantitatsdiverses(parell, centenar, miler).

Elsdeterminants quantitatius expressenuna quantitatimprecisa,sensearribar aconcretar-la.Nhi hadinvariables( massa, prou, for-a) ;nhihaquenomsadmetenunaformaperals ingulariunaal-traperalplural(gaire, gaires, bastant, bastants) , inhihaaltresquepresenten les quatre formes ( molt, poc, quant, tant).

Els determinants indefinits indiquen un coneixement inconcret oimprecs del substantiu. Poden ser variables en gnere i nombre(un, algun, altre, tot) o invariables (cap, gens, res, cada).

Els determinants interrogatius i exclamatius(quin , quina, quins,quines, que) sutilitzen en oracions interrogatives i exclamatives.

Devegades,elsubstantiupotestardeterminatperungrupde pa-raules o sintagmadeterminatiu: un grapat de, un reguitzell de,una pila de, etc.

Els pronomsElspronomssnparaulesqueequivalenaunsubstantiuoa unsin-tagmanominal.Snelementsbuitsdesignificat, jaquenomses

pot saber a qu es refereixen a partir del context, i sn molt tilsper no haver de repetir paraules.

Hihapronomsdemoltstipus.Elspronoms demostratius , posses-sius, numerals, quantitatius i indefinits tenenles mateixesformesqueelsdeterminantscorresponents,perenllocdacompanyarelsubstantiu(aquell cotxesnou),elsubstitueixen( aquellsnou).

Elspronoms personals representen lestres personesgramaticals(jo, ens, et, vosaltres, ell, ella, els,etc. ) .Nhihadetnics(jo, tu)i dtons (em, et, el, li).

Tambhihapronoms interrogatius (qu, qui, on, quan, quant, quin)i relatius(que, qu, qui, on, el qual).

Enels determinantscardinalsses-criuunguionet entrelesdesenesilesunitats(quaranta-vuit) ientrelesunitatsiles centenes(cinc-centes).

LafrmulaD-U-C(desenes-unitats-centenes)tajudararecordarquanesfaservirel guionet.Ams,elsnu-meralsdesdel21 finsal29 interca-len una -i- entre la desena i lesunitats:vint-i-tres.

En lesfrasesnegativesi interroga-tives,lindefinitcapdeterminasubs-tantiuscomptables,mentrequeelquantitatiu gensdeterminasubs-tantiusnocomptables:Notinccapampolladellet. Noquedagensdellet.

Gramtica Els altres determinants. Els pronoms

ac

tivitats

Les fraccionsdeles hores sindi-quenenquartsdhora:

13.15:un quartduna

18.30:dos quartsdeset

10.45:tres quartsdonze

22.37:dos quartsimigdonze

Pronomspersonalstnics

s in gu la r p lu ra l

jomi

nosaltres

tu vosaltresvs

ell/ellavost

ells/ellesvosts

Ivaigsentircom menvaalodiperaquellshomesquepilotavenelsavionsque havien deixat caure sense misericrdia el contingut de les seves en-tranyesdamuntdunapoblaciindefensa.Marribavacomho fanlesona-desdelmar ambaquellquemig dormala platja.Acadamoviment,aquellsentiment, que fins aquell moment mera absolutament desconegut, sa-nava apoderant de mi. Em xopava per dins i per fora.

Aquell odi em va ajudar a resistir els dies que van venir desprs, com unblsamqueem suavitzslacossor terribledela ferida.Laltreblsamvaser en Jordi, que es va convertir en la meva ombra, que no em va deixarsolniunsegon.Vam sabercompartirllgrimesisilencis.Sobretotelsllargssilencis de la nit, quan el mn semblava ms ali que mai als sofrimentsdels homes i de les dones de la meva terra.

Jaume Cela,Silenci al cor. Editorial La Galera.

R

R

Estudi de la llengua

Activitats

Nmerode la unitat

ndex i contingutsde la unitat

Quadre ambla normativa ortogrfica

Quadresgramaticals

Programai continguts

Marges ambinformaci

mplementria

Activitats per comprovarqu has aprsActivitats de repsActivitatsInformaci

Pgina dinformaci Exercicis per treballarels continguts

Tipus dactivitats

TIC

oral

refor

ampliaciA

R


14/126

ESO Llengua catalana i literatura 114

Estructura didctica

DIMENSI COMUNICATIVA

Les unitats comencen amb una doble pgina que pre-senta lndex i els continguts de cada programa. La fo-tografia de fons anticipa el tema del text no literari que

es treballar al comenament de la unitat.

Pgines dentrada de la unitat

Lobjectiu daquest bloc de la unitat s lestudi de la llen-gua com a instrument de comunicaci. s per aix queels textos que es treballen sextreuen de la realitat pro-pera a lalumne i a partir daquests es proposen un se-guit dactivitats de comprensi, danlisi, destudi de lallengua i dexpressi.

Aquest primer bloc de la unitat consta de vuit pginesque es distribueixen de la manera segent: Una pgina de presentaci de les caracterstiques ge-

nerals duna tipologia textual. Una pgina amb un text representatiu daquesta tipologia. Sis pgines dactivitats a partir del text model i amb

nous exemples de textos de la mateixa tipologia.

Amb aquestes pgines, lalumne segueix un procs queconsta de la lectura del text, la comprensi, lanlisi delestructura i dels elements que el caracteritzen, dun es-tudi reflexiu del codi (gramtica, ortografia i lxic) i de laproducci o elaboraci dun text daquesta tipologia.

Les activitats estan pensades de manera que els alum-nes van adquirint tant estratgies de comprensi com

dexpressi escrita.

s per aix que les sis pgines dactivitats presenten les-tructura segent: Comprensi del text amb activitats dedicades a com-

prendre el text inicial i a treballar el vocabulari. Anlisi del text Sanalitza i es treballa la tipologia de

text fins a aconseguir que lalumne sigui capa darri-bar a la creaci dun altre text daquesta tipologia.

Estudi de la llengua Les activitats de gramtica, or-tografia i lxic daquest bloc sn o b un recordatori decontinguts que shan tractat en unitats anteriors, o bun avanament del contingut que es tractar amb de-tall i de manera sistematitzada en el programa cor-responent daquesta unitat.

Expressi amb activitats pautades de creaci dun textde la tipologia textual treballada.

Comunicaci


15/126

ESO Llengua catalana i literatura 1 15

Estructura didctica

En aquest programa es dna la informaci del temaque ja ha estat avanat en les activitats que formen partde lestudi de la llengua del programa de comunicaci.

La gramtica ha de ser entesa com a reflexi general so-bre ls dels diferents elements lingstics bsics i les re-gles elementals a partir de les quals es combinen aquellselements que sutilitzen per produir missatges correctes.A continuaci de la informaci presentada de manera ex-positiva, hi ha un bon nombre dactivitats que ofereixenloportunitat daplicar els continguts treballats (1 pginadinformaci i 3 pgines dactivitats).

Gramtica

En aquest programa es recull la informaci duna maneracompleta i esquematitzada en forma de fitxa del temao els temes que ja han estat avanats en les activitatsque formen part de lestudi de la llengua del programade comunicaci.

La programaci dortografia repassa i amplia els aspec-tes fonamentals de lortografa arbitrria que ja han es-tat treballats en letapa de primria.

Les activitats descriptura, compleci i manipulaci de pa-raules que presenten la dificultat ortogrfica treballada encada unitat es complementen amb un dictat preparat (1pgina dinformaci i 3 pgines dactivitats).

Ortografia

Aquest programa es treballa al llarg de tres unitats i elcontingut es basa en el coneixement del diccionari de lallengua, el seu s i, tamb, dels tipus de diccionaris i dela informaci diferent que sen pot obtenir (1 pgina

dinformaci i 1 pgina dactivitats).

Lxic


16/126


Estructura didctica

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

En aquest primer curs de lESO es presenten les ca-racterstiques generals dels gneres literaris en les cincdarreres unitats del llibre. Es tracta que lalumne spigaidentificar clarament els gneres narratius, el teatre i lapoesia.

A continuaci, es proposen algunes activitats que per-meten comprovar que shan assolit els continguts ele-mentals daquest bloc. Les propostes de treball com-

porten la lectura i la manipulaci de fragments de textosliteraris que illustren les caracterstiques i els recursosexpressius relacionats amb laspecte tractat en cadaunitat.

Literatura

En la doble pgina de la lectura distingim els elementssegents: unes preguntes danticipaci de la lectura,

al marge; una biografia de lautor, illustrada amb una fo-tografia; un text de presentaci i contextualitzaci delobra de la qual sha extret el fragment presentat; el texto la lectura prpiament dita, i un vocabulari que recullles paraules de la lectura que poden presentar alguna di-ficultat de comprensi per a lalumne.

Les activitats, basades en la lectura, constitueixen unexercici de comprensi lectora i una exploraci de lespossibilitats expressives de la literatura (2 pgines de lec-tura i 2 pgines dactivitats).

A lhora de seleccionar les lectures daquest llibre shantingut en compte diversos criteris: des de ladequaci pera ledat, la representaci dels gneres literaris bsics, finsa la representaci, tamb, tant dautors de novella juvenilcom dautors clssics de la literatura catalana o univer-sal.

Lectura

Tot baixant, quan ja havia travessat el poble de Burgo, vaigsentir els esgladinysde les sirenes dels bombers i de les ambu-lncies. A veure si mhauran fet un desastre, aquests matalots,emvaigmalfiar.I vaigbaixarcom unaexhalaci.A lentradadelpo-ble shavien aplegat un rogle de curiosos.

Qu ha passat?

Es veu que un fantic sha dedicat a llenar canalla a laboca-dordEsterri.Nhihantrobatmitjadotzenavadir lavelladelCa-naleres.

Pobrissons!Erencriaturesdebolquers.Deviaser unboigo undepravat va fer la mestressa del Pal.

Hi ha hagut desgrcies? em vaig esverar.

Semblaqueno.ElJepdeTavella,quesquiprimerhavistelsmarrecs,elsha trobatjuganttranquillament,benentretingutsfentcastells amb llaunotes abonyegades.

Devien anar escagassats, s clar! vaig pensar en veu alta.

Quines coses de dir, nena! va reganyar la dona. Enmigdaquell femer, tant se val que les criatures anessin netescom brutes!

Quan em vaig allunyar del grup, em vaig pal-parelcanutdelabutxacaivaigmormolarfluixet: Ostres, Net! Com us heupassat!

81

3

Eldillunsde Pasqua,lltimdiade lesvacances,em vaigllevarambganesde ferdissabte.Disposadaa netejarelscontenidorsdelesvalls dneu. Havent esmorzat, vaig traure la bici i vaig enfilar lapistadelavalldUnarre.Durantunahorai mitjavaigpedalejarcos-ta amunt, fins que, coronat el coll de Campirme, vaig ser al cap-damunt del Caubo, un magnfic mirador del pla dEsterri i de lesvalls dneu. Vaig traure tot el que portava a la motxilla i en vaigferunaparadeta damuntla gleva.Hihaviaunallaunadecoca-colai una de tonyina, una bossa de plstic, un tros de paper dalumi-ni, una ampolla de cervesa i una daigua mineral, i un bolquer decriatura. Vaig destapar el canut.

Qu farem, qu direm? Qu farem, qu direm?

Sabeu qu s tot aix de terra?

Una mostra molt variada de deixalles va dir una veu molteducada.

Qui ets tu?

Sc el Net, senyoreta. Era un pl amanerat.

Doncs,mira,Net,tu tencarregarsde coordinarloperaci.Vullque feu una neteja general descombraries per tot el pas que esveudesdacdalt.sadir,desdEscalfinsaMontgarri,i desda-qu fins al pontarr dEspot. Ho entens?

Ho entenc perfectament, senyoreta.

Vullqueporteutotalabrossaescampadaquerecolliualabo-cadormunicipal.sallbaix,veus?,onhihaunamicadefum.Liassenyalavacapalfonsdela vall.

Ho veig perfectament, senyoreta.

Asseguratquetotall quearreplegueusiguinrealmentdeixa-lles.Vulldirquelesampollesilesllaunesestiguinbuides,ielsbol-quers,cagatsopixats.Aveuresiembuidareubarsibotigues!

Estigui tranquilla, senyoreta.

Un cop els vaig haver engegat, vaig enfocar els prismtics capa labocador municipal. Dall dalt estant, podia atallarperfecta-ment com el tarter descombraries creixia com un bolet. No vantornar fins al cap duna estona, quan una pila de deixalles ja aixe-cava tant com una casa de deu pisos.

Qu farem, qu direm? Qu farem, qu direm? esbufega-ven. Sels notava baldats de cansament.

Aneu-vos-ena descansardinsdelcanut,que bus hoheuprouguanyat!

Quetsemblaquepodenserelsminairons?Nhassentitaparlarmai?

Enquinessituacions creusquepodriespreguntarQu farem,qudirem?

Coneixeslesvalls dneu,alPallarsSobir?Quenpotsexplicar?

PepColl (Pessonada,PallarsJuss,1949)sprofessorenun IESdeLleidaiun bonconeixedordelaparladelPallarside lesllegen-desdeles vallspirinenques,queharecollitenQuanJudesera fadrisa marefestejava i Muntanyesmaledes.Lasevagranimaginaciielseuparticularsentitdelhumorsnbenevidentsennovellesd-xitcom Elsecretde lamoixernerai Lamulavella.

Qufarem,qudirem? selcritdeguerradelsminairons,un eixamdssersdiminutsdelerososdo-beirlesordresdequielsguardaenuncanutetdagulles.Durantmoltsanys, moltes cases del Pirineushavienenriquit grciesal seutreball,peramblabanddelspoblesvananarapararal MuseuEtnolgicdEsterridneu.LaBet,unanoietadetretzeanysimig,aconsegueixrobarelcanutiallibe-rar-losdunainactivitatqueelspo-diahaverduta lamort.A partirdaqu,lesaventuressanirandes-cabdellantsenseparar.

Qu farem,qu direm?Pep Coll

80

Lectura

Vocabulariamanerat Ditdelposat, elsgestos,elllenguatge, lestil,etc. afectats,recercats,queesconformenamot-llosestablerts.

atallarVeuredelluny(algunacosa)sensedistingir-lab,albirar.

canutCan,tub.

escagassatQuevaperdentlafora,lavigoria,perunexcsdanardeventre.

esgladinyEixordadissa,estrpit,so-roll.

ferdissabte Ferlanetejai endreadelacasa,duna habitaci,etc.

glevaTerrs,te rreny.

rogle Rotlle,rotllada.

82 83

3Fixat que la Bet est en forma i es desplaa en bicicleta perla vall.Consulta en la pgina web http://esterrianeu.ddl.net/portadae.htmlles rutes en bicicleta tot terreny (BTT) quesofereixen i completa aquest quadre:

En quina daquestes quatre rutes es pot visitar un observatori docells?

Entra en la pgina web www.rodamots.com/calaix.asp?text=minairons i llegeix els diversos textos en qu els minaironssn els protagonistes.

Desprs,en grupsdequatre alumnes,llegiucada ununa daquesteshistriesiexpliqueu-laenunminutala restadelgrup.Finalment,redacteuentretots lavostra opinisobreaquests ssersfantsticsillegiu-laenveualtaa larestadelaclasse.

Imaginat que trobes el canut dels minairons.Escriucinc possibles activitats que faries realitzar als minairons.Exposa-les davant els teus companys i justifica-les.

Creus que hi ha alguna activitat que sigui impossibleper als minairons?

En el final de la novella roben el canut delsminairons a la Bet.Redacta un breu textnarratiu (dunes quinze lnies) en qu expliquisel robatori.Segueix les pautes segents:

a Indica el lloc on es desenvolupenels esdeveniments.

b Assenyala el temps en qu passen els fets:pot ser en passat o en present.

c Fes aparixer, a ms de la Bet, els personatgesque li roben el canut. No oblidis de presentar-los(edat, aspecte fsic, vestimenta).

d Explica els motius pels quals roben a la Betel canut dels minairons.

e Utilitza, per escriure el text, la primera o la tercerapersones del singular.

8

7

6

5

r ut a d if ic ul ta t l on gi tu d d ur ad a p un t de s or ti daQuatrepins

LaMollera

Isards

LaMola

TornaallegireltextdePepCollicontestalesqestionssegents:

a Quines persones intervenen en aquest text?

b Qu ha passat?

c Quina explicaci del fet dna la gent del poble?

d Qui et sembla que ha avisat els bombers i lambulncia?

e En quin estat troben les criatures?

f Com shauria dhaver manat la feina al minair perqu no hagusocorregut aquest incident?

g Per qu la mestressa del Pal renya la Bet? Creus que t ra?

h Quin dia es decideix la protagonista a fer neteja? Per qu et semblaque tria aquesta data?

Busca en el text totes les paraules que es fan servirper anomenar:

a Els infants. b La brossa.

Buscaenaquesta sopadelletres vuittopnimsesmentatsenla lectura:

C Q A E S T E R R IA B N A I E U E I AM I E U S G T R P SP T U E N O R A T EI R R B C A U B O PR R E T G U R U P GM S U T C B I R S OE S N M L A R G E MI O P S E R E O L T

M U E S C A L O B E

Classificaels topnimsenla columnacorresponent:

Els minairons sempre reclamen que sels mani feina o quesels faci parlar.Anota tres tasques que els encomanaries sitinguessis el canut dels minairons.

Cercaaltres personatgesfantsticsde latradici popularo delscon-tesquetambfacinfeinesiexplicacomsn.

4

3

2

1

coll pla poblaci mirador vall

activitats

R A

R


17/126

ESO Llengua catalana i literatura 1 17

Estructura didctica

La pgina de reps ha de servir a lalumne per recupe-rar i repassar els continguts que shan treballat en la uni-tat. Aquesta pgina t sempre la mateixa estructura i con-

sisteix en la lectura dun text acompanyada dun seguitdactivitats sobre el text.

La pgina dautoavaluaci tamb t la mateixa estruc-tura en totes les unitats i presenta, en aquest cas, un se-guit dafirmacions que els alumnes han de reconixercom a correctes o incorrectes. En tots dos casos, handargumentar la resposta en funci del que han estudiat.Les afirmacions sestructuren en blocs que corresponenals programes de comunicaci, gramtica, ortografia,

lxic i literatura. Aquesta pgina es pot treballar oralmenti en grup. La realitzaci daquesta activitat dautoavaluacipermet que lalumne sigui conscient del propi aprenen-tatge.

Reps i autoavaluaci


18/126


19/126

ESO Lavaluaci 19

Lavaluaci en la LOE

Lavaluaci sha convertit en un valus instrument de seguiment i valoraci dels resultats ob-

tinguts i de millora dels processos que permeten obtenir aquests resultats.

Resulta imprescindible establir procediments davaluaci dels diferents mbits i agents de lac-

tivitat educativa: alumnes, professors, centres, currculum, administracions, i comprometre les

autoritats corresponents a passar comptes de la situaci existent i el desenvolupament expe-

rimentat en matria deducaci.

La importncia que es concedeix a lavaluaci en la LOE es manifesta en el tractament dels di-

ferents mbits en qu sha daplicar, que abasten els processos daprenentatge dels alumnes,

lactivitat del professorat, els processos educatius, la funci directiva, el funcionament dels cen-

tres docents, la inspecci i les administracions educatives.

Aix sentn lavaluaci en la nova llei educativa:

Artculo 20. Evaluacin.

1. La evaluacin de los procesos de aprendizaje delalumnado ser continua y global y tendr en cuen-ta su progreso en el conjunto de las reas.

2. El alumnado acceder al ciclo educativo o etapasiguiente siempre que se considere que ha alcan-zado las competencias bsicas correspondientes yel adecuado grado de madurez.

3. No obstante lo sealado en el apartado anterior,el alumnado que no haya alcanzado alguno de losobjetivos de las reas podrn pasar al ciclo o eta-pa siguiente siempre que esa circunstancia no lesimpida seguir con aprovechamiento el nuevo cur-so. En este caso recibirn los apoyos necesarios pa-ra recuperar dichos objetivos.

4. En el supuesto de que un alumno no haya al-

canzado las competencias bsicas, podr perma-necer un curso ms en el mismo ciclo. Esta medidapodr adoptarse una sola vez a lo largo de la edu-cacin primaria y con un plan especfico de re-fuerzo o recuperacin de sus competencias bsicas.

5. Con el fin de garantizar la continuidad del procesode formacin del alumnado, cada alumno dispon-dr al finalizar la etapa de un informe sobre su

aprendizaje, los objetivos alcanzados y las com-petencias bsicas adquiridas, segn dispongan lasAdministraciones educativas.

Asimismo las Administraciones educativas esta-blecern los pertinentes mecanismos de coordi-nacin.

Artculo 29. Evaluacin de diagnstico.

Al finalizar el segundo curso de la educacin se-cundaria obligatoria todos los centros realizarnuna evaluacin de diagnstico de las competenciasbsicas alcanzadas por sus alumnos. Esta evalua-cin ser competencia de las Administracioneseducativas y tendr carcter formativo y orientadorpara los centros e informativo para las familias y pa-ra el conjunto de la comunidad educativa. Estasevaluaciones tendrn como marco de referencia las

evaluaciones generales de diagnstico que se es-tablecen en el Artculo 144.1 de esta Ley.


20/126

ESO Lavaluaci20

Lavaluaci en el projecte dESO de Text-La Galera

A Text-La Galera entenem lavaluaci com un dels principals components de lacci educati-

va. Lavaluaci regula el procs educatiu, s un seguiment de tot el procs densenyament-apre-

nentatge.

Perqu sigui efectiva, lavaluaci ha de ser continuada, ha de permetre la revisi dia a dia

del procs educatiu. Daquesta manera, s ms fcil detectar anomalies en el seu funcionament

i mirar de trobar-hi solucions amb prou temps per aplicar-les i garantir-ne la viabilitat.

Lavaluaci ha de ser un seguiment global de tot el procs, i no solament una valoraci dels

resultats. No nhi ha prou amb una valoraci sobre els fets i els conceptes apresos. Cal valo-

rar tamb quins procediments assolits i quins valors adquirits per cada alumne/a els acosten

als objectius educatius fixats i a ladquisici de les competncies bsiques.

Una avaluaci en tres fases

A Text-La Galera contemplem les tres fases de lavaluaci:

Lobjectiu de lavaluaci inicial sconixer la situaci de partida dels

alumnes. s indispensable per pro-gramar lajut educatiu ms conve-nient a cada cas i per poder mesu-rar-ne el creixement maduratiu. Hade servir per detectar nivells das-soliment dels continguts i les com-petncies bsiques que suposada-ment lalumnat ha treballat ambanterioritat.

En el projecte dESO de Text-LaGalera, els professors trobareu unaproposta davaluaci inicial del cursfotocopiable amb els criteris dava-luaci corresponents en aquestaguia, i tamb diferents eines, se-gons lrea, per sondejar els conei-xements previs a linici de cada unade les unitats del llibre de lalumne.

Lavaluaci formativa t com aobjectiu valorar la programaci que

sest desenvolupant a classe, ob-servar si els continguts i les activi-tats sn els ms adequats per ajus-tar la intervenci educativa a lesnecessitats que es detecten. Esporta a terme de manera continua-da al llarg de tot el procs dapre-nentatge.

En el projecte dESO es proposenactivitats davaluaci formativa encada una de les unitats del llibredels alumnes. A ms, en aquestaguia didctica els professors troba-reu les programacions de cada unade les unitats que us facilitaranlexercici de lavaluaci formativa,les observacions de la qual podenrecollir-se en la graella que facili-tem com a plantilla per al registre deles dades de cada grup dalumnes.

Avaluaci inicial Avaluaci formativa

A lavaluaci final lobjectiu s do-nar informaci sobre les capacitats

assolides per lalumnat al final delcurs o etapa. Serveix per qestionar-se la funcionalitat de lrea en elconjunt del currculum i la seva ade-quaci al Projecte curricular decentre. T una funci reguladora:la informaci que se nobt hadadrear-se ms a adequar les de-cisions segents sobre laprenen-tatge de lalumnat que no pas acertificar els nivells daprenentatgeassolits.

En el projecte dESO, en el llibre delalumne proposem una unitat de sn-tesi i avaluaci al final de cada llibrei tot un seguit dactivitats que revisenels continguts del curs i poden servircom a eina davaluaci. A ms, enaquesta guia els professors troba-reu una proposta davaluaci final delcurs fotocopiable amb els criteriscorresponents.

Avaluaci final


21/126

Avaluaci inicial


[material fotocopiable]

Nom:

Llegeix aquest text:

Llegeix aquestes afirmacions sobre la lectura i indica amb una C les que sncertes i amb una F les que sn falses:

No se sap si la reina dAnglaterra ha patit un accident o un atemptat.

Grcies a les empremtes digitals la policia confia a trobar el culpable.

El Roald est tranquil perqu no havia menjat cap xiclet de maduixa salvatge.

La Pamela i la Felicity Brown sn alumnes de sis B de lInstitut Berkeley.

Els alumnes de lInstitut Berkeley havien enganxat xiclets durant la visita a labadia deWestminster.

La Pamela havia enganxat el seu xiclet sota el primer banc.

2

1

Lendem mateix els diaris venien plens de grans titulars i declaracions dels testimonis pre-sencials. La mala sort de la reina havia estat fruit duna miserable bola de xiclet de madui-xa de la marca Strawberry OK. Els darrers informes de la policia aventuraven que algun des-aprensiu el devia haver llenat sobre el paviment reial hores abans de la cerimnia. Unaccident? Un atemptat? El Departament dInvestigaci Criminal de la policia de Londres,ms conegut com a Scotland Yard, havia rebut lencrrec, directament de Sa Majestat la Rei-na, de trobar i empresonar el culpable duna de les relliscades ms sonades i costoses de lim-peri. El cap de Scotland Yard afirmava categricament que, en aquells moments, sestaveninvestigant les empremtes digitals trobades a les restes del xiclet per poder empresonar, aviat,el culpable i fer-li pagar cara la seva acci criminal.

Quan el Roald va escoltar aquelles declaracions per televisi i va veure la cara de buldog delnmero 1 de Scotland Yard va saber que li cauria el pl, perqu el xiclet de maduixa salvat-ge de la marca Strawberry OK podia ser el seu: el xiclet que havia abandonat, noms dos diesabans, mentre visitava amb lescola labadia. Com que no sabia qu fer-ne, havia enganxatel xiclet sota el primer banc, amb la seguretat que mai seria descobert. I si havia rodolat, aldarrer moment, fins a la meitat del passads? Tamb la Pamela estava dall ms capficada.Havia fet una boleta del seu xiclet de maduixa desprs de mastegar-lo una hora llarga i se nha-via desfet pel procediment habitual: lhavia ben empastifat, aquesta vegada darrere el llibrede cntics que hi havia prop del reposapeus. Al cap i a la fi, havia fet el mateix que la sevaamiga, la Felicity Brown, a qui havia descobert enganxant-lo en un altre dels bancs. El Pe-ter Roscoe i el Jack Williams esperaven tamb dun moment a laltre la sirena del cotxe de

la policia. Sens dubte havien trobat ja els seus xiclets. I s que a la classe de cinqu B de lIns-titut Berkeley, durant la visita a labadia de Westminster, shavia desfermat una enorme pas-si devoradora. No pas per la cultura, no, sin per la goma de mastegar.

Jordi Folck, La guerra dels xiclets. Editorial La Galera.


22/126



Avaluaci inicial

Nom:

Explica el significat daquestes paraules de la lectura:

miserable: paviment:

rodolat:

desfermat:

desfet:

acluqus:

Relaciona cada una de les paraules de la columna de lesquerra amb una

de la columna de la dreta que vulgui dir el mateix:desaprensiu brbar

categric absolut

capficada engolidora

habitual usual

devoradora preocupada

salvatge insolent

Fixat en aquestes paraules que comencen totes amb la mateixa lletra.Torna-les a escriure seguint lordre en qu apareixen en el diccionari:

empremta empresonar escoltar escola endemencrrec enganxar empastifar enorme

Busca en el primer pargraf de la lectura una paraula que compleixi cada unade les condicions segents:

a T el so de e oberta:

b T el so de e tancada:

c T el so de o oberta:

d T el so de o tancada:

e T dues vocals juntes per que no pertanyen a la mateixa sllaba:

f T dues vocals en la mateixa sllaba:

6

5

4

3


23/126

Avaluaci inicial


Nom:

Accentua les paraules segents quan calgui:

endema declaracions reinacerimonia trobades passadisrodolat cantics tambecapficada devoradora numero

Ara, classifica cada paraula en la columna corresponent:

Escriu el plural de cada una de les paraules segents:

maduixa culpable passads reposapeus passi

Indica el subjecte i el predicat de les oracions segents:a Els diaris venien plens de grans declaracions.b Scotland Yard havia rebut lencrrec.c Havia enganxat el xiclet sota el primer banc.d La Pamela estava dall ms capficada.e La mala sort de la reina havia estat fruit duna miserable bola de xiclet.

Busca en el primer pargraf de la lectura dos exemples de cada una de lescategories gramaticals segents:

Escriu en un paper a part una notcia en qu sinformi els lectors de laccidentque ha patit la reina dAnglaterra a causa dun xiclet. Fes-ho en unes deu lnies.No toblidis de posar un ttol a la notcia.

11

10

9

8

7


agudes planes esdrixoles

substantiu adjectiu verb determinant adverbi preposici pronom


24/126



Avaluaci inicial

Comprnelsig

nificat

delalectura.

Llegeixexpress

ivament

untextliterari.

Explicaelsigni

ficat

delesparaules

.

Relacionacorre

ctament

paraulessinnimes.

Ordenaparaule

s

alfabticament.

Reconeixlacorrespondncia

entresoigrafia.

Aplicalesnorm

es

deseparacidesllabes.

Distingeixcorrectamentlessllabes

tniquessegon

slasevaposici.

Accentua

correctament.

Escriuelsplura

ls

correctament.

Reconeixlesca

tegories

gramaticals.

Nom dels alumnes


25/126

Avaluaci final


Nom:

Llegeix aquest text:1


Sembla que a gaireb totes les classes de totes les escoles del mn hi ha alg especialitzat afer la vida difcil als companys. El de la nostra era lEladi Rostoll, un bordegs que, ja desde primer curs, es dedicava a repartir amenaces i calbots si alg no feia el que ell manava ono li donava el que ell volia. Quan rem petits, a parvulari, ja destacava per la seva capaci-tat dembolicar la troca: tombava les construccions que els altres fiem, ens prenia lesmor-zar, si li agradava el que diem, o esgarrapava a un altre pel simple plaer de veurel plorar.Desprs, quan vam comenar a fer primria, va afinar la seva tcnica i es va especialitzar aextorsionar sota amenaa per obtenir cromos, joguines, retoladors, i fins i tot, alguna vega-da havia esbatussat alg perqu li fes els deures que ens donaven a casa. I a mesura que totsanvem creixent i pujant cursos, ell sanava fent gros i ample despatlles, gegant, al mateix

temps que augmentava la seva capacitat per a atemorir i torturar. Perqu, si alguna vegadaalg shi encarava, no en tenia prou desbatussar-lo, sin que, sdic i mentider, safanyava aanar-sen somicant teatralment a buscar un mestre o una senyoreta per denunciar el qui ellmateix acabava datonyinar que, a sobre, sovint era qui rebia el cstig, perqu el barrut delEladi Rostoll no parava de ploriquejar sense vergonya, repetint Ell mha pegat, mha pe-gat molt!. Queda clar, doncs, que era, per dir-ho ras i curt, un mala bstia, amb qui valiams no haver de tenir cap tracte.

Vull fer notar, per, que tot el que estic explicant ho dic en passat, perqu les coses han can-viat, i molt, els darrers mesos. Quan vam comenar cinqu aquest any, va venir un noi noua classe, que de seguida es va veure que seria lase dels cops de lEladi, que quan veia algdbil o desvalgut, no el deixava tranquil fins que en trobava un altre per torturar. El Jaume,

el nou, tenia un aspecte molt tranquil i discret, desmanegat, llargarut i molt, molt, prim. Gai-reb no parlava amb ning, a lhora del pati mirava com correm i si alguna vegada li hav-em dit si volia jugar a tocar i parar, somreia amb timidesa i noms contestava que jo no puccrrer gaire, perqu es veu que acabava de passar no s quina malaltia. I aix feia que es-tigus gaireb sempre allat. LEladi, s clar, tamb sen va adonar de seguida que el nou,com ell en deia, era la vctima perfecta per a la seva vocaci dabusador, i no va trigar gensa buscar-li les pessigolles. Locasi perfecta la va trobar el dia que el Jaume va venir a les-cola amb una pilota de futbol.

Aquesta pilota s meva va dir lEladi, tot just va baixar al pati, davant de tots. I no-ms jugaran els que jo digui.

Antoni Dalmases, La lli, Cavall Fort, nm. 1051 (maig de 2006)


26/126[material fotocopiable]

Avaluaci final

Nom:

Contesta aquestes preguntes sobre la lectura:

a Com defineix lautor Eladi Rostoll?

b Quina era lactitud de lEladi cap als companys durant la primria?

c Per qu el narrador qualifica Eladi de sdic i mentider?

d Quina s la caracterstica que ms destaca del Jaume?

e Per qu el Jaume no podia crrer gaire?

f Per qu Eladi considera Jaume com una vctima perfecta?

g Quin s lobjecte que Eladi vol agafar del Jaume?

h Quins sn els cursos escolars que sesmenten en el text?

i Qui creus que explica la histria de lEladi i el Jaume?

A partir del que safirma en la lectura, elabora un retrat, tant fsic com anmic,

del personatge de lEladi Rostoll. Lextensi ha de ser dunes deu lnies:

3

2



27/126

Avaluaci final


Nom:

Assenyala el subjecte i el predicat de cada una de les frases segents:

a Va afinar la seva tcnica i es va especialitzar a extorsionar sota lamenaa dobtenir cromos.b Ell mha pegat.c Va venir un noi nou a classe.d El barrut de lEladi Rostoll no parava de ploriquejar sense vergonya.e Gaireb no parlava amb ning.

Quines daquestes frases tenen el subjecte elidit?

Hi ha alguna oraci composta? Qina?

Completa la taula segent amb els adjectius corresponents:

Completa aquesta taula sobre les formes verbals:

Explica per qu les paraules segents porten accent o diresi:

a gaireb:

b mn:

c rem:

d primria:

e dbil:

f allat:

7

6

5

4


forma verbal persona nombre temps mode infinitiu i conjugaci

dedicava

rem

ha pegat

vull

va trigar

jugaran

mascul singular femen singular mascul plural femen plural

difcil

mala

petits

mentideres

gegant


28/126



Avaluaci final

Comprnelsig

nificat

delalectura.

Llegeixexpress

ivament

untextliterari.

Redactaambcoherncia,

ivaloralacorrecciortogrfica.

Identificaelsubjecte

ielpredicaten

unaoraci.

Coneixlamorfologia

deladjectiu.

Reconeixlapersona,elnombre,

eltempsielmodeverbals.

Coneixlesnorm

es

delaccentuaciiladiresi.

Nom dels alumnes


29/126



Avaluaci

Nom dels alumnes


30/126


Objectius detapa de lreade Llengua catalana i literatura

Criteris davaluaci de 1r curs

La matria de Llengua catalana i literatura de leducaci se-cundria obligatria t com a objectiu el desenvolupament deles capacitats segents:

1 Valorar la llengua i la comunicaci com a mitj per a la com-prensi del mn dels altres i dun mateix, per a participar enla societat plural i diversa del segle XXI, per a lenteniment i me-diaci entre persones de procedncies, llenges i cultures di-verses, evitant qualsevol tipus de discriminaci i estereotipslingstics.

2 Aconseguir la competncia comunicativa oral, escrita i au-diovisual en les llenges de lescola per comunicar-se amb elsaltres, per aprendre (en la cerca i elaboraci dinformaci, i enla transformaci dels coneixements), per expressar les opinionsi concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riquesesculturals i satisfer les necessitats individuals i socials.

3 Aconseguir la competncia en la llengua catalana com a vehi-

cle de comunicaci parlada o escrita, per a la construcci delsconeixements, per al desenvolupament personal i lexpressi,i per a la seva participaci en les creacions culturals.

6 Utilitzar amb autonomia i esperit crtic els mitjans de co-municaci social i les tecnologies de la informaci i comuni-caci per obtenir, interpretar, elaborar i presentar en dife-rents formats informacions, opinions i sentiments diversos iper participar en la vida social.

7 Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, perescrit o audiovisualment, de manera coherent i adequada alscontextos acadmic, social i cultural, adoptant una actitud res-pectuosa i de cooperaci.

9 Comprendre discursos orals i escrits en els diversos con-textos de lactivitat acadmica, social i cultural tot valorant lalectura com a font de plaer, denriquiment personal i de co-neixement dun mateix i del mn, i consolidar hbits lectors.

10 Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixe-ments bsics sobre les convencions dels gneres, els te-mes i motius de la tradici literria i els recursos estilstics, totvalorant el coneixement del patrimoni literari com una mane-ra de simbolitzar lexperincia individual i collectiva.

11 Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el fun-cionament de la llengua i les normes ds lingstic per com-prendre i produir missatges orals i escrits amb adequaci, co-herncia, cohesi i correcci, i transferir aquests coneixementsa les altres llenges que saprenen a partir de la reflexi so-bre els propis processos daprenentatge.

12 Conixer la realitat plurilinge de Catalunya, dEspanya idel mn actual, i valorar les varietats de la llengua i la diver-sitat lingstica del mn com una riquesa cultural.

13 Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confianaen la prpia capacitat daprenentatge i dus de les llenges iparticipar activament en el control i avaluaci del propi apre-nentatge i el dels altres.

Participar activament i reflexivament en interaccions orals, es-crites i audiovisuals per a laprenentatge i per a les relacionssocials, dintre i fora de laula i amb ls dels recursos de les

TIC.Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) de la vidaacadmica i altres situacions comunicatives, dels mitjans decomunicaci i literaris prxims als interessos de lalumnat(propsit, idea general), amb especial atenci als narratius, idescriptius.

Comprendre i sintetitzar seqncies audiovisuals, procedentsdels mitjans de comunicaci, relacionades amb les tipolo-gies narrativa, descriptiva.

Usar tcniques de sntesi, en suport paper o digital, per tal decomprendre textos orals i escrits: subratllat, esquemes i resum.

Produir textos (orals, escrits i en diferents suports) narratius,descriptius i conversacionals, usant procediments de planifi-

caci, elements lingstics per a la cohesi interna de les ide-es, registre adequat i revisi.

Aplicar diferents procediments i formats per enriquir els tex-tos orals, escrits o audiovisuals.

Mostrar inters per la millora de lexpressi oral, escrita i au-diovisual prpia i aliena i respectar les opinions daltri.

Exposar lopini sobre la lectura duna obra completa adequadaa ledat; reconixer-ne el gnere i lestructura global; valorarde manera general ls del llenguatge; i relacionar el contingutamb la prpia experincia.

Escriure textos, en suport paper o digital, prenent com a mo-del un text literari treballat a laula o realitzar-ne alguna trans-

formaci senzilla.Reconixer i valorar la diversitat lingstica, amb especialatenci a la situaci lingstica que es produeix al centre i enlentorn proper de lalumnat.

Participar activament i reflexivament en lavaluaci (autorre-gulaci, coavaluaci) del propi aprenentatge i el dels altres ambuna actitud activa i de confiana en la prpia capacitat dapre-nentatge i s de les llenges.


31/126


Continguts


Presentaci de les caracterstiques estructurals del text narratiu i del dietari.Cerca del significat del lxic desconegut.

Anlisi dun text narratiu. Producci de textos narratius.

Comprensi i producci de textos narratius.

s de tcniques de consulta dinformaci.

Estudi de la llengua (gramtica, ortografia, lxic)

Identificaci del subjecte i el predicat.

Compleci doracions amb el subjecte o el predicat.

Identificaci de verbs en forma personal.

Distinci entre oracions simples i oracions compostes.

Introducci de les correspondncies entre sons i grafies.

Definici del terme dgraf. Classificaci de paraules segons el so i la grafia.

Identificaci de grafies mudes.

Identificaci dels elements diferents duna entrada del diccionari de la llengua.

Coneixement de les abreviatures del diccionari.

Identificaci de les diverses accepcions dun mot.DIMENSI

COM

UNICATIVA

DIMENSIE

STTICAILITERRIA

31

Solucionari Exercicis Llibre Catala Text-la Galera

Documents

Transcript of Solucionari Exercicis Llibre Catala Text-la Galera