Solucionari basic 2

Coordinació editorial: Francesc SolàCoordinació tècnica: Marcel PlanasDisseny: Laia SalcedoMaquetació: Mariona Ribó

Il·lustracions: Lluïsot

© 2006, Xavier Abelló Vilella, Judith Rodríguez Rubio

© 2006 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA

Mallorca, 45, 4a planta. 08029 BarcelonaTelèfon 93 217 20 54. Fax 93 237 34 69e-mail: [email protected] edició: març de 2006Dipòsit legal: B-16710-2006ISBN: 84-489-1874-6Printed in SpainGRADISAAv. Apel·les Mestres, 40-4208820 El Prat de Llobregat

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, queestableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponentsper danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessinpúblicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, ola seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipusde suport o comunicada per qualsevol mitjà sense l’autorització preceptiva.

Aquest llibre es basa en els programes i les programacions de la Secretaria dePolítica Lingüística i del Consorci per a la Normalització Lingüística i té encompte els principis i les propostes metodològiques del document del Conselld'Europa Marc de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar i avaluar.

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ..................................................................... 5

UNITAT 1 ................................................................................... 8

UNITAT 2 ................................................................................ 24

UNITAT 3 ................................................................................ 34

UNITAT 4 ................................................................................ 51

UNITAT 5 ................................................................................ 68

UNITAT 6 ................................................................................ 82

INTRODUCCIÓ1. Destinataris/àries

Aquest curs de llengua catalana de nivell Bàsic 2 va adreçat a aquelles persones adultes que

volen començar a usar la llengua catalana en contextos comunicatius que demanen un

domini bàsic de la llengua.

2. Metodologia

Aquest llibre de text utilitza una metodologia basada en l’enfocament comunicatiu per tas-

ques, d’acord amb el programa de nivell Bàsic de la Secretaria de Política Lingüística de la

Generalitat de Catalunya.

Entenem per tasques aquelles activitats que recreen situacions comunicatives reals en què l’a-

lumnat ha d’interactuar en llengua catalana amb els companys i companyes de classe per

aconseguir un objectiu.

Els parlants d’una llengua entenen, parlen, llegeixen i escriuen de forma indistinta durant

l’acte comunicatiu, segons quin sigui el seu objectiu. Per tant en aquest llibre de text no tre-

ballem les habilitats lingüístiques per separat, sinó de forma integrada a les tasques. El fet que

es posi èmfasi en una habilitat o en una altra depèn exclusivament del que hagi de fer l’a-

lumnat per aconseguir l’objectiu comunicatiu.

Aquest plantejament també ens porta a la conclusió que en un llibre de text basat en un enfo-

cament comunicatiu per tasques no són absolutament necessaris materials audiovisuals adap-

tats als coneixements de l’alumnat. El nostre objectiu consisteix a aconseguir que la com-

prensió, la parla, la lectura i l’escriptura s’adquireixin simultàniament i progressiva a partir de

la interacció en contextos comunicatius reals. Es pretén, en definitiva, que l’alumnat cons-

trueixi la seva competència comunicativa per mitjà de la reflexió sobre els paral·lelismes i les

diferències respecte de la seva llengua primera, per mitjà dels coneixements i les habilitats de

les persones amb qui interactuï i, evidentment, per mitjà del guiatge i dels referents que pugui

aportar el professorat. Els textos orals i escrits que qualsevol parlant d’una llengua utilitza com

a font de documentació per comunicar-se (pàgines web, ràdio, televisió, revistes, fullets...)

també seran de gran utilitat en determinades tasques per aconseguir aquest objectiu.

A més, els exponents lingüístics i els continguts gramaticals i lèxics estan treballats en aquest lli-

bre des d’un punt de vista purament funcional, mai com un objectiu en si mateixos. Que es

treballi un contingut en una unitat concreta i d’una manera determinada depèn exclusivament

de l’ús comunicatiu que n’ha de fer l’alumnat per aconseguir el seu objectiu en una tasca.

3. Les tasques

Cada unitat consta sempre d’una diagnosi inicial en què s’anuncia l’objectiu comunicatiu de launitat; de tres tasques intermèdies en què l’alumnat es prepara per aconseguir l’objectiu comu-nicatiu i, finalment, de la tasca final, en què s’assoleix l’objectiu mitjançant els recursos adquirits.

5

L’objectiu comunicatiu de les tasques s’ha d’assolir en la majoria dels casos treballant junta-ment en grup, la qual cosa incentiva l’alumnat a utilitzar la llengua per exposar i fer valer, siés el cas, el seu punt de vista. En altres casos l’alumnat ha d’interactuar individualment ambels altres membres de la classe per resoldre la tasca i fins i tot pot assumir determinats rolsquan el context comunicatiu ho demani.

Quan es portin a terme les tasques a classe el professorat ha de deixar interactuar l’alumnatlliurement. Simultàniament, però, ha de guiar-lo individualment i col·lectiva, li ha de facilitarquan sigui necessari els recursos perquè pugui assolir l’objectiu de la tasca i ha de solucionarels conflictes que puguin sorgir pel fet d’interactuar en un context comunicatiu real. Finalmentha d’actuar com el model lingüístic de referència de l’alumnat i ha d’ajudar-lo a adquirir elsconeixements lingüístics necessaris en cada tasca. A la guia de les tasques que segueix aques-ta introducció s’especifica tot el que el professorat ha de tenir en compte perquè aquestes esdesenvolupin adequadament.

4. Els exponents lingüístics

Per portar a terme les tasques, l’alumnat ha de conèixer i utilitzar tota una sèrie d’exponentslingüístics concrets, que trobareu especificats en cada tasca.

La selecció d’aquests exponents lingüístics s’ha dut a terme a partir de les necessitats expres-sives que té qualsevol persona catalanoparlant en un context comunicatiu semblant al de latasca. Aquesta llista no pretén ser en cap cas exhaustiva i, per tant, cal que el professoratfomenti i incentivi la capacitat comunicativa de l’alumnat i, alhora, l’ajudi a discriminar entreels exponents lingüístics adequats al context i els que no ho siguin.

La manera de treballar els exponents lingüístics pot ser molt diversa i variada. Actualment hiha molt de material a l’abast del professorat per practicar-los. Nosaltres recomanem de crearsituacions comunicatives fictícies a l’aula en què calgui usar aquests exponents lingüístics deforma contextualitzada i, alhora, controlada.

De totes maneres volem cridar l’atenció al professorat una vegada més en el fet que l’objec-tiu de les tasques no és que l’alumnat reprodueixi aquests exponents, sinó que sàpiga asso-lir l’objectiu comunicatiu plantejat. Els exponents lingüístics, per tant, són una eina més alseu abast que l’ajudaran a assolir-lo de manera més fàcil. D’aquí que ens hàgim limitat a pre-sentar-ne una llista.

5. La teoria i els exercicis de gramàtica i lèxic

Els exponents lingüístics de cada tasca presenten en la majoria dels casos particularitats gra-maticals i lèxiques. El fet de treballar-les per mitjà d’explicacions teòriques i exercicis de pràc-tica pot ajudar l’alumnat a fer-lo conscient de les regularitats existents i, així, facilitar la uti-lització d’exponents nous adequats al context comunicatiu o bé l’aplicació en contextoscomunicatius diferents dels que ja s’han treballat.

Si a les tasques l’alumnat acostuma a treballar en grup, hem dissenyat les explicacions teòri-ques i els exercicis de gramàtica i de lèxic perquè se segueixi el mateix sistema. En aquestscasos la funció del professorat serà guiar l’alumnat a deduir les respostes correctes per mitjà

6

del contacte personal que aquest darrer hagi pogut tenir amb la llengua catalana, per mitjàde la comparació amb la seva llengua materna sigui o no propera al català o per mitjà dededuccions lògiques a partir de la competència lingüística en llengua catalana que adquirei-xi a mesura que avanci el curs. En aquest sentit és interessant de fomentar que l’alumnatpugui també prendre el rol del professorat per ajudar la resta de companys en algun con-tingut determinat. Tanmateix, cal que el professorat faci sempre les explicacions i els aclari-ments que siguin necessaris per ajudar a comprendre i aplicar els continguts.

6. El material d’aula

El material d’aula consisteix en un conjunt de làmines en què es reprodueixen de forma aug-

mentada algunes de les imatges que s’utilitzen al llibre de text per treballar el lèxic més

significatiu del curs. El professorat pot utilitzar-les per treballar a l’aula aquest vocabulari amb

l’alumnat d’una forma més gràfica. Nosaltres, a més, recomanem de penjar-les a l’aula durant

la unitat o durant tot el curs, si hi ha la possibilitat, perquè l’alumnat pugui consultar-les pel

seu compte sempre que necessiti recordar una paraula. Aquestes làmines també poden ser

d’utilitat al professorat i a l’alumnat per repassar vocabulari en cursos més avançats.

7. L’avaluació

En aquest llibre de text també hem incorporat elements avaluatius que permeten a l’alum-nat d’organitzar-se l’aprenentatge i fer-ne un seguiment.

Cada unitat comença amb la diagnosi, que serveix perquè l’alumnat conegui els contingutsde la unitat i valori quins coneixements previs en té per així poder-se organitzar de formamés adequada i profitosa.

Al final de les tasques 1, 2 i 3 hem inclòs sempre un altre punt d’avaluació perquè l’alumnatreflexioni sobre si el seu aprenentatge durant la tasca ha estat adequat i sigui conscient dequines mancances té abans de continuar.Cada unitat es clou amb un punt d’avaluació final, en què es motiva l’alumnat a autoavaluar-se sobre el seu progrés i sobre les dificultats i mancances que té. L’objectiu d’aquest darrerpunt és, evidentment, que l’alumnat sigui conscient dels seus progressos i resolgui les man-cances detectades abans de passar a la unitat següent.

Per la seva part, el professorat ha d’explicar per a què serveixen aquests punts d’avaluació,ha de motivar l’alumnat a utilitzar-los, ha de fer-lo conscient dels avantatges de convertir-seen aprenent autònom que sap regular el seu procés d’aprenentatge i, finalment, ha de com-provar que aquestes autoavaluacions es corresponen amb les seves apreciacions sobre el pro-grés d’aprenentatge de cadascun dels alumnes de classe.

En definitiva, aquest llibre de text pretén que l’alumnat adult de nivell B2 comenci a usar din-

tre de les seves possibilitats la llengua catalana en contextos comunicatius bàsics i, alhora, vol

fer-lo conscient de la necessitat de perfeccionar aquest aprenentatge fins a esdevenir un cata-

lanoparlant o una catalanoparlant capaç de comunicar-se de forma autònoma i conviure en

català amb els ciutadans i les ciutadanes que l’envolten.

7

8

UNITAT 1LA NOSTRA EMPRESA

Diagnosi (pàgina 7)

En aquesta unitat, l’alumnat haurà de treballar en grup per constituir una empresa, però

també haurà d’actuar individualment per fer reivindicacions laborals que l’afectin directa-

ment dintre de l’empresa. Ara bé, el professorat ha d’evitar que les discussions s’allarguin in-

necessàriament.

Per tal que les decisions de cada grup siguin interessants per a la resta de la classe, l’alumnat

ha de tenir clar des del començament de la unitat que l’objectiu final és establir un acord de

col·laboració amb alguna altra empresa.

Tasca 1: Muntem l’empresa (pàgina 8)

Objectiu: constituir una empresa i decidir-ne el nom.

Desenvolupament de la tasca:

És molt important que el professorat participi en les presentacions del primer dia de classe per

així poder formar grups en què els membres tinguin unes mateixes afinitats laborals.

L’alumnat, per exemple, pot muntar empreses com una botiga, una empresa de neteja, una

empresa de publicitat, un restaurant, una oficina d’assegurances, etc. Qualsevol negoci en què

calguin 5 o 6 persones per fer-lo funcionar serà adequat.

Si no hi hagués afinitats laborals entre els membres de la classe, es pot demanar a alguns alumnes

que assumeixin un rol determinat. En cas que l’alumnat estigui mancat d’idees, el professorat

haurà de facilitar-los-en.

Cloeu la tasca fent que diversos alumnes expliquin a la resta de la classe a què es dedica la se-

va empresa i que presentin els membres que la formen.

El document que trobareu a continuació és per donar importància a la constitució de l’empresa,

donar realisme a l’activitat i familiaritzar l’alumnat amb el llenguatge administratiu i laboral.

Feu-ne una fotocòpia per a cada grup i ajudeu els alumnes a completar-lo.

DOCUMENT DE CONSTITUCIÓ D’EMPRESA

Nom:

Activitat econòmica de l’empresa:

Adreça:

Municipi:

Codi postal:

Telèfon:

NIF:

Plantilla de l’empresa:

Les persones sotasignants certifiquen la certesa de les dades referents a l’empresa que con-stitueixen i es comprometen a treballar plegats durant la unitat 1 del nivell Bàsic 2 per por-tar a terme aquest projecte.

, d de

Signatures

9

Nom Cognoms DNI Nacionalitat

Dades de l’empresa

Membres constitutius

Tasca 2: Les condicions laborals (pàgines 9-10)

Objectiu: arribar a acords sobre l’organigrama de l’empresa, el sou, l’horari i les vacances.


L’alumnat ha de treballar en grup. Cal que el professorat faciliti idees a l’alumnat sobre les pos-

sibilitats d’organització laboral (jerarquitzada o no jerarquitzada). En aquest sentit, caldria

proposar un model poc o gens jerarquitzat per tal de fomentar que l’alumnat treballi en igual-

tat de condicions i amb el mateix poder decisori, faci la tasca que faci dintre de l’empresa. Per

fomentar aquesta idea cal recordar als membres de cada grup que tots i totes són membres

fundadors i que, per tant, tenen llibertat d’opinió i de decisió encara que no ocupin un lloc

de comandament.

Pel que fa al sou, els horaris i les vacances, cal seguir el mateix criteri que acabem d’exposar,

sempre que els serveis que ha d’oferir l’empresa no quedin desatesos.

Cal cloure la tasca amb la posada en comú que es proposa a la tasca. També cal ressaltar les

semblances entre empreses perquè l’alumnat vagi pensant possibles acords de col·laboració.

Tasca 3: Què hauré de fer a la feina? (pàgina 11)

Objectiu: arribar a acords en la distribució de les feines que haurà de fer cada membre de l’em-

presa durant la jornada laboral.


Cada membre del grup ha d’exposar les activitats que voldrà dur a terme a l’empresa i arri-

bar a acords amb la resta de membres del grup quan hi hagi alguna activitat coincident.

Aquestes activitats han d’estar relacionades amb el lloc de treball assignat a la tasca 2.

El professorat només ha d’intervenir quan hi hagi discrepàncies que podrien allargar la tasca

innecessàriament.

També cal dir a l’alumnat que la descripció d’aquestes tasques no ha de ser excessivament

minuciosa, sinó que es tracta d’expressar les preferències de cadascú en aquest sentit i fer-les

compatibles amb les de la resta.

Cal cloure la tasca amb la posada en comú. El professorat pot intervenir-hi per ressaltar les sem-

blances i la compatibilitat entre les empreses de classe.

10

Tasca final: Voldreu treballar amb nosaltres? (pàgina 12)


Tal com s’especifica a la tasca, primer s’han de reunir els membres de cada empresa per de-

cidir quin projecte de col·laboració volen dur a terme.

En cas que l’alumnat estigui mancat d’idees proposeu-los projectes del tipus següent:

• Subministrament de béns i productes

• Anàlisi de la producció

• Reformes al local de l’empresa

• Disseny de la imatge corporativa

Per dur a terme la tasca cal que el grup es divideixi en dos. Uns hauran d’atendre les propostes

que les altres empreses volen fer-los i els altres faran la proposta a una altra empresa.

Abans d’iniciar les reunions, expliqueu als alumnes el protocol que cal seguir:

• Exposició del projecte

• Plantejament de dubtes i preguntes

• Aclariment de dubtes i preguntes

Estigueu atents al funcionament de les reunions per tal que hi intervinguin tots els alumnes.

Cal evitar que les persones amb més recursos lingüístics monopolitzin els torns de paraula.

Cal cloure la tasca fent la posada en comú i signant l’acord de col·laboració que trobareu a

continuació. Ajudeu els grups a emplenar-lo.

11

12

ACORD DE COL·LABORACIÓ ENTRE

i

, d de 200

REUNITS:

Per part de l’empresa :

1.

2.

3.

4.

5.

I per part de l’empresa :

1.

2.

3.

4.

5.

ACORDEN:

1.

2.

3.

I, en prova de conformitat, signen aquest document per duplicat.

(Signatures)

GRAMÀTICA

1. Els numerals (pàgina 13)

Completa i recorda-te’n

Ara practica-ho

L’any 2004, a Catalunya es van signar (751) set-cents cinquanta-un convenis col·lectius que pre-

veien un augment salarial mitjà del 3,06%. Aquests convenis van afectar (1.766.670) un mi-

lió set-cents seixanta-sis mil sis-cents setanta treballadors dels sectors de l’agricultura, la indús-

tria, la construcció i les empreses de serveis. El col·lectiu més nombrós és el dels treballadors

del sector serveis, en el qual l’any 2004 treballaven (1.073.426) un milió setanta-tres mil qua-

tre-centes vint-i-sis persones. A l’Estat espanyol, el total de convenis col·lectius pactats va ser

de (4.182) quatre mil cent vuitanta-dos i van afectar la xifra de (7.800.582) set milions vuit-cents

mil cinc-cents vuitanta-dos empleats, dels quals (3.774.005) tres milions set-cents setanta-qua-

tre mil cinc treballaven al sector serveis i (2.351.405) dos milions tres-cents cinquanta-un mil qua-

tre-cents cinc, a la indústria. En aquest cas, l’augment salarial mitjà va ser del 2,96%.

2. El pronom hi (pàgina 14)


–I tu encara treballes en aquella fàbrica de Martorell?

–Ui, no! Ja no hi treballo!

13

100

cent200

dos-cents300

tres-cents

400

quatre-cents

500

cinc-cents

600

sis-cents

700

set-cents

800

vuit-cents

900

nou-cents

1.000mil

2.000

dos mil

3.000

tres mil

1.000.000

un milió

2.000.000

dos milions

3.000.000

tres milions

Ara practica-ho

Jo ø he treballat molts anys en una bugaderia industrial, però ara ja no hi treballo. En canvi, la

Simona fa més de cinc anys que hi treballa. Diu que fa moltes hores però que el sou està bé.

Ara treballo en una empresa de neteja. Cada dimarts i cada dijous ø vaig a unes oficines a nete-

jar. És pesat perquè hi he de ser a les sis del matí. Ah! I algun dissabte també hi vaig. I em paguen

hores extra, eh? Els altres dies de la setmana netejo les aules d’un col·legi. Al matí no hi tre-

ballo perquè fan classes i, per tant, hi he d’anar a les cinc de la tarda.

3. El pronom atributiu ho (pàgina 15)


–Un bon dependent ha de ser amable i aquest noi ho sembla!

Ara practica-ho

Per al nou restaurant necessito dos cambrers, però han de ser persones amables i també es-

pavilades. L’Eric ho sembla, però a vegades ø és massa seriós. En canvi, la Paula no ø és gens

tímida, però sempre ø està distreta. Ah! I han de ser puntuals. L’Eric ho és. També he de con-

tractar un maître responsable. El Santi ho és. Sí, crec que ø serà un bon maître. A la cuina ne-

cessito gent creativa. El Marc no ho és gens, però ø és molt treballador. L’Eduard sí que ho és.

L’altre dia va fer un plat espectacular. Segur que formen un bon equip. És clar que no sé si el

Marc està gaire interessat a canviar de feina. Almenys no ho sembla. Li hauré d’oferir un bon

sou. Si aconsegueixo un bon equip, serem un gran restaurant. I tant que ho serem!

4. El present dels verbs irregulars en -ndre (pàgina 16)


–Jo treballo en una sabateria i (atendre) atenc la clientela.

14

atendre

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres

ells, elles, vostès

atenc

atens

atén

atenem

ateneu

atenen

Ara practica-ho

Jo sóc encarregada en una botiga on (vendre) venem roba per a dona i també per a home. Es-

tà sonant el telèfon! Que no el sentiu? Rosa, (respondre) respons el telèfon, si us plau? Com

que arribo molt puntual, primer de tot (encendre) encenc els llums de l’aparador. Una mica

més tard arriben els dependents i les dependentes, que (atendre) atenen la clientela. Ei! Mar-

ta i Lola, (prendre) preneu nota dels models que ja no tenim en estoc per fer la comanda, oi?

A la botiga hi treballen, a més, la Marta, la Rosa, el Bernat i la Lola. Ah! I la Ingrid, que és no-

va però (aprendre) aprèn molt de pressa.

5. El present dels verbs d’opinió (pàgina 17)


–Jo (pensar) penso que el Manel serà un bon dependent! A mi (semblar) em sembla que és el

candidat ideal!

–Sí, però jo (creure) crec que és una mica tímid. No (trobar) trobes?

Ara practica-ho

–Jo (creure) crec que el Miquel serà un bon dependent! No (trobar) trobes, Marisa?

–A mi (semblar) em sembla que és un xicot molt amable, però el cap de vendes (pensar) pen-

sa que li falta empenta. I vosaltres què (creure) creieu?

15

semblar

a mi

a tu

a ell, ella, vostè

a nosaltres

a vosaltres

a ells, elles, vostès

em sembla

et sembla

li sembla

ens sembla

us sembla

els sembla

pensar

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


penso

penses

pensa

pensem

penseu

pensen

trobar

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


trobo

trobes

troba

trobem

trobeu

troben

creure

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


crec

creus

creu

creiem

creieu

creuen

–Nosaltres ho hem estat comentant i (semblar) ens sembla que no és el millor candidat. Vos-

altres que coneixeu el Paco no (trobar) trobeu que és molt més dinàmic?

–Sí, és veritat! Però tant la Rosa com jo (pensar) pensem que el Miquel té una gran formació

en màrqueting. A més, a tots els venedors (semblar) els sembla que és un bon company de feina.

–Enric, tu tens l’última paraula. Qui (creure) creus que és el millor candidat?

6. El futur dels verbs en -ar i en -ir (pàgina 18)


–Avui comencem a treballar al supermercat. Jo (cobrar) cobraré a la caixa!

–I jo (repartir) repartiré les comandes a domicili!

Ara practica-ho

Demà obrim el supermercat i tothom ha de saber quina és la seva feina. L’Helena (despatxar)

despatxarà a la peixateria i el Paco i la Maria (encarregar-se) s’encarregaran de la carnisseria i

la xarcuteria. Raquel i Mihaela, vosaltres (cobrar) cobrareu els clients a la caixa i els (oferir) oferireu

el servei de repartiment a domicili. Tu, Miquel, (fer) faràs les comandes i (reposar) reposaràs

els productes. Ah! I si cal (substituir) substituiràs la Mihaela i la Raquel. El Ramon i el Paco (repar-

tir) repartiran els encàrrecs a domicili, però només el Paco (conduir) conduirà la furgoneta, perquè

fa més anys que té carnet de conduir. Estic segur que tots junts (treballar) treballarem com un

equip i que (complir) complirem amb la nostra feina. Recordeu que us (exigir) exigiré puntu-

alitat. Ah! Jo, com que sóc l’encarregat, (manar) manaré.

7. El futur dels verbs en -er i en -re (pàgines 19)


–Jo de gran (ser) seré pintor!

–D’acord, però (aprendre) aprendràs a no embrutar les parets, oi?

16

cobrar

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


cobraré

cobraràs

cobrarà

cobrarem

cobrareu

cobraran

repartir

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


repartiré

repartiràs

repartirà

repartirem

repartireu

repartiran

Ara practica-ho

Després d’un mes de vacances, demà tots nosaltres (reprendre) reprendrem la feina a la pastis-

seria. Tu, Remei, (respondre) respondràs el telèfon. Ja saps que per al cap de setmana tenim

molts encàrrecs. Enric i Pep, (ser) sereu puntuals, no? A primera hora han d’estar enllestits els

croissants i les ensaïmades. Jo (atendre) atendré els clients i l’Anna (ser) serà l’encarregada d’em-

bolicar els pastissos. Ja sabeu que hi ha dos xavals nous a l’obrador, però segur que de segui-

da (aprendre) aprendran com funcionen els forns.

8. El futur dels verbs irregulars voler i poder (pàgina 20)


–Isabel, (voler) voldràs escombrar la botiga abans de plegar?

–D’acord, però demà (poder) podré plegar una mica abans?

Ara practica-ho

–Maria, quan (voler) voldràs fer vacances aquest any?

–M’agradaria fer-les el mes de juliol. Quan les (voler) voldran fer les altres companyes?

–Ui, a l’agost, segur!

–Però, si m’he de quedar sola a la botiga, no sé si tota sola (poder) podré ocupar-me de tot.

–No pateixis! Segur que l’Anna també (voler) voldrà fer vacances al juliol i entre totes dues

(poder) podreu atendre els clients i portar els comptes. A l’agost no arriba gènere nou!

–Perfecte! I a la tarda (poder) podrem obrir a les sis en lloc d’obrir a les cinc? És que, amb la

calor que fa, no ve ningú tan aviat.

–Ja en parlarem.

17

ser

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


seré

seràs

serà

serem

sereu

seran

aprendre

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


aprendré

aprendràs

aprendrà

aprendrem

aprendreu

aprendran

voler

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


voldré

voldràs

voldrà

voldrem

voldreu

voldran

poder

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


podré

podràs

podrà

podrem

podreu

podran

9. El present i el futur de la perífrasi d’obligació (pàgines 21-22)


–Vinga, que tenim molta feina! Avui hem de netejar els vidres.

–Doncs si no tenim temps de netejar les aules haurem de fer-ho demà.

Ara practica-ho

Pep, avui has d’escombrar i fregar el terra del restaurant. Si no tens temps de netejar les

copes, ho hauràs de fer demà. Vosaltres, Luisa i Marc, heu de netejar els vidres i demà haureu

de treure la pols de les ampolles. La Maria no us podrà ajudar perquè avui ha de netejar les

neveres i demà haurà d’encarregar-se de fer el menú. On són el Santi i el Rashid? No es recor-

den que han d’anar a la bugaderia a buscar les estovalles i els tovallons nets? I demà a primera

hora hauran de parar les taules, perquè tenim una reserva al migdia. Jo no tinc temps d’aju-

dar-vos perquè he de repassar la comptabilitat i demà hauré d’atendre els proveïdors. Vinga,

tots a la feina! Avui hem d’enllestir-ho tot.


–Just el dia que inaugurem la botiga arribeu tard. Que no sabeu que cal arribar puntual? A par-

tir d’ara, caldrà treballar fort si volem que el negoci funcioni!

Ara practica-ho

A veure, nois! Tenim molta feina! Per començar, cal descarregar les totxanes del camió. També

cal tallar rajoles per començar a enrajolar els lavabos. Ah! I cal fer les regates, que demà vénen

els electricistes. La setmana vinent, caldrà enguixar les parets. I també caldrà posar el sòcol.

18

present del verb caldre

cal arribar puntual

futur del verb caldre

caldrà arribar puntual

present del verb haver

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


he

has

ha

hem

heu

han

de netejar

de netejar

de netejar

de netejar

de netejar

de netejar

futur del verb haver

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


hauré

hauràs

haurà

haurem

haureu

hauran

de netejar

de netejar

de netejar

de netejar

de netejar

de netejar

10. El present de la perífrasi de probabilitat (pàgina 23)


–Tu fas de forner? Ui, suposo que deu ser molt pesat treballar de nit, oi?

Ara practica-ho

Hola! Jo sóc nou i començo avui a treballar. Tu deus ser l’encarregada, no? Molt de gust! Ui,

vosaltres deveu ser els peixaters, vestits amb davantals i botes d’aigua. Ah! Aquelles noies

deuen ser les caixeres i aquell xaval vestit de blanc deu ser el carnisser. Però suposo que devem

ser més gent treballant aquí, no? Bé, ja ens anirem coneixent! Per on començo? Jo dec ser el

reposador, oi? Doncs au, a la feina!

19

deure

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


dec

deus

deu

devem

deveu

deuen

ser

ser

ser

ser

ser

ser

LÈXIC

1. Els oficis (pàgina 24)


20

policia periodista bomber

taxista

grum

recepcionista

Completa i repassa

21

jutge

advocada

-er/-era -ista -or/-ora altres

bomber/bombera periodista

taxista

recepcionista

netejador/netejadora

professor/professora

policia

grum

jutge/jutgessa

advocat/advocadaconserge

administratiu/

administrativa

mestre/mestra

consergenetejadora administrativa

professor / mestre

2. La descripció dels oficis (pàgina 26)

Respon i recorda-te’n

3. L’organigrama de l’empresa (pàgina 27)


Comentari per al professorat: És recomanable que el professorat formuli a un/a alumne/a

cada pregunta del qüestionari per anar comentant el significat d’aquests adjectius. Per fomen-

tar el debat, es recomana també que l’alumnat faci primer una posada en comú per parelles

o per petits grups i que després n’exposi els resultats a la resta de companys i companyes.

22

president/a

gerent/a

director/a

subdirector/a

cap de Relacions Laborals cap d'Informàtica cap

de Manteniment

secretari/ària tècnic/a operari/ària

4. Les qualitats a la feina (pàgina 28)


5. El món laboral (pàgina 29)


Es necessita comercial per a empresa d’assegurances

Alta a la seguretat social

Horari flexible

Les persones interessades han d’enviar el currículum a l’apartat 2.671

Necessitem dependent/a per a botiga de mobles

Amb o sense experiència

Incorporació immediata

Es busca cuiner/a

S’ofereix jornada laboral de 8 h i vacances a l’agost

Es necessita electricista

Contracte fix

Sou a convenir

Comentari per al professorat: És recomanable que el professorat formuli a un/a alumne/a

cada pregunta del qüestionari per anar comentant el significat d’aquests adjectius. Per fomentar

el debat, es recomana també que l’alumnat faci primer una posada en comú per parelles o

per petits grups i que després n’exposi els resultats a la resta de companys i companyes.

23

UNITAT 2L’HABITATGE QUE TANT HE SOMIAT


En aquesta unitat, l’alumnat ha d’interactuar individualment per vendre i comprar un habitatge.

Per tal que la unitat funcioni correctament, és convenient que l’alumnat comenci a pensar amb

antelació l’habitatge en què els agradaria viure, quin preu estarien disposats a pagar, quina dis-

tribució els agradaria que tingués, etc.

També s’han de pensar un preu de venda versemblant de l’habitatge en què viuen actualment

i quins elements de l’habitatge actual poden fer-lo atractiu a possibles compradors o com-

pradores.

Si hi hagués alumnes que manifesten que no tenen habitatge propi o que el que tenen ac-

tualment ja els satisfà, cal animar-los a assumir un rol inventat per tal que puguin participar

plenament en la tasca.

Tasca 1: Com hauria de ser l’habitatge dels meus somnis? (pàgines 32-33)

Objectiu: assabentar-se de les ofertes d’habitatges que s’adapten més als desigs i preferències

personals i informar de les característiques de l’habitatge propi a les altres persones.


Per tal que la tasca no s’allargui excessivament, cal proposar a l’alumnat que limiti les llistes

de característiques de l’habitatge a aquelles que en facilitin la compra o la venda de forma més

ràpida. També cal que aquestes característiques siguin versemblants, especialment el preu.

Com que és molt difícil que cada alumne/a de classe conegui totes les ofertes de la resta de

companys i companyes, és convenient que entre tots s’ajudin a trobar un habitatge que s’a-

dapti a les preferències de cadascú.

Per cloure la tasca, uns quants alumnes voluntaris poden explicar quins habitatges han selec-

cionat.

Tasca 2: Quines reformes hi hauria de fer? (pàgina 34)

Objectiu: assabentar-se de les prestacions dels habitatges que s’adapten més als desigs i pre-

ferències personals i decidir les reformes que s’hi haurien de fer. A continuació facilitar aques-

ta mateixa informació sobre l’habitatge propi a altres persones.

24


En aquesta tasca, l’alumnat només ha d’interactuar amb aquelles persones que ofereixen un

habitatge que els interessa i, alhora, amb les persones que s’interessin seriosament per l’ha-

bitatge propi.

És possible que, durant aquesta tasca i la següent, l’alumnat s’assabenti de noves ofertes. En

aquests casos caldria recomanar de cenyir-se a les ofertes conegudes per tal de no dispersar-

se i allargar la tasca excessivament.

Feu la posada en comú. Mentrestant, l’alumnat ha d’anar decidint l’habitatge que li agrada-

ria comprar.

Tasca 3: Com hauria de ser el barri? (pàgina 35)

Objectiu: assabentar-se de les característiques generals de la zona o el barri on estan situats

els habitatges que s’adapten més als desigs i preferències personals i facilitar aquesta mateixa

informació sobre l’habitatge propi a altres persones.


Cal seguir el mateix procediment que en la tasca anterior.

Al final, cada alumne hauria de tenir bastant clar quin habitatge vol comprar i, a més, hauria

d’haver trobat algun comprador o compradora per al seu.

Tasca final: Avui em compraré l’habitatge que tant he somiat! (pàgina 36)


L’alumnat ha de treballar per parelles per tal d’arribar a un acord final de venda de l’habitat-

ge antic i, a continuació, per arribar a un acord de compra de l’habitatge nou.

Durant la tasca, l’alumnat ha d’utilitzar totes les estructures lingüístiques treballades a la uni-

tat per comprovar que l’habitatge que vol comprar compleix veritablement totes les seves ex-

pectatives. També ha de facilitar aquesta mateixa informació a les persones interessades en el

seu habitatge actual.

Digueu-los que no siguin massa exigents ja que la tasca es pot allargar excessivament.

Cloeu la tasca fent que els alumnes descriguin l’habitatge que s’han comprat.

Si hi hagués algú que no ha pogut vendre el seu habitatge o no se n’ha comprat cap, pot ex-

plicar-ne també les raons.

El professorat ha de fer veure la utilitat pràctica de tots els continguts apresos i animar les per-

sones de classe a posar-los en pràctica en situacions reals.

25

GRAMÀTICA

1. Els interrogatius (pàgines 37-39)


–Què portes a la mà?

–Les claus de la meva nova casa!

–Que t’has comprat un pis?

–Sí, per fi m’he decidit!

–Quin banc t’ha concedit la hipoteca? Quina agència immobiliària t’ha venut el pis? Quins mo-

bles t’hi enduràs? Suposo que no em deixaràs sense sofà!

–Tranquil! El pis ja està moblat!

–Quines són les teves tovalloles? Jo ja no me’n recordo!

–I qui serà el primer a venir a sopar a la teva nova casa?

–Tu, pesat!

–On és el pis?

–És molt a prop! Podràs venir sempre que vulguis!

–Va, explica’m més coses! Com és?

–És molt gran!

–I quan vas decidir comprar-te un pis?

–Ja fa temps que em rondava pel cap!

–Quant temps fa que busques pis? És assolellat? Quanta llum hi ha? Quants banys hi ha?

I d’habitacions, quantes n’hi ha?

–Anem-hi i així pararàs de fer preguntes!

Ara practica-ho

–Així què us heu comprat? Un pis, una casa…?

–No, un àtic.

–Ah, caram! I com és?

–Home, és petit però és molt acollidor.

–Quantes habitacions hi ha?

–Hi ha dues habitacions i un menjador molt gran.

–I que hi ha terrassa?

–Sí, i tant!

–Quants metres quadrats té?

–Em sembla que uns 25.

26

–I on és?

–A l’avinguda dels Països Catalans, a prop del Centre Cívic.

–Ja deveu tenir ganes d’anar-hi a viure! Quan us hi traslladeu?

–Mira, demà mateix ve el camió de les mudances.

Completa i repassa

2. Els quantitatius (pàgines 40-41)


–El meu barri m’encanta. No hi trobo a faltar res però la veritat és que hi ha massa trànsit.

–Ah! I ara hi fan obres. Així que hi ha molt soroll.

–També és veritat que hi ha poques botigues: només un forn de pa i una fruiteria.

–Tampoc no hi ha gaires papereres. Això sí! No hi ha gens de delinqüència.

–I ara me’n vaig al centre de la ciutat, perquè al meu barri no hi ha cap farmàcia.

Ara practica-ho

El meu barri és molt tranquil perquè hi ha pocs veïns i no hi ha gens de trànsit. No hi ha res

que m’agradi tant com la tranquil·litat! A més, és un barri molt net. Jo diria que hi ha massa

papereres: n’hi ha una a cada tres passes! Però no hi ha gaires contenidors per al vidre: només

n’hi ha dos en tot el barri i sempre estan plens. Ah! No hi ha cap supermercat, però hi ha un

forn de pa i una carnisseria.

27

de lloc de manera de temps

on com quan

adverbis interrogatius

per referir-se a coses

què

per referir-se a persones

qui

pronoms interrogatius

masculí singular

quin

masculí plural

quins

femení singular

quina

femení plural

quines

adjectius interrogatius per referir-se tant a coses com a persones

masculí singular

quant

masculí plural

quants

femení singular

quanta

femení plural

quantes

adjectius interrogatius de quantitat

Completa i repassa

3. Les preposicions de lloc (pàgina 42)


–El pis és en un carrer molt cèntric. Concretament a l’avinguda de Lluís Companys.

–Hi ha un altre pis en venda al carrer Robert Graves.

–Ah, sí! He vist l’anunci. És un edifici amb moltes torretes de flors als balcons, oi?

Ara practica-ho

Ara visc en un pis als afores i m’agradaria viure en una zona més cèntrica. M’han dit que hi ha

un pis en venda al passeig Marítim, però un pis en aquest barri deu ser molt car. També m’a-

gradaria viure al nucli antic, però segur que hauria de fer reformes al pis. Ah! Estan construint

un edifici a la rambla de Sant Joan i un altre al carrer de Sant Jordi. Així que potser sí que tro-

baré la casa dels meus somnis.

4. El pronom en i el verb haver-hi (pàgina 43)


–Que hi ha pàrquing?

–No, no n’hi ha.

Ara practica-ho

–Au, va, explica’m com és el pis! Que hi ha terrassa?

–Sí, hi ha una terrassa enorme. Però l’edifici té una pega!

–Una pega? Que no hi ha ascensor?

–Sí que n’hi ha. Uf, només faltaria, vivint al cinquè pis... El que passa és que no hi ha pàrquing.

–Com que no hi ha pàrquing? Quants anys té l’edifici?

28

masculí singular

molt

masculí plural

molts

femení singular

molta

femení plural

moltes

masculí singular

poc

masculí plural

pocs

femení singular

poca

femení plural

poques

singular

gaire

plural

gaires

massa

invariable

invariables

gens

cap

res

–Home, deu tenir quinze anys!

–I no n’hi ha cap a prop?

–M’han dit que n’hi ha un dues cantonades més avall, però no sé quant en demanen de lloguer!

–A prop de casa meva n’hi ha un i el lloguer de la plaça costa 90 euros.

–Però casa teva és lluny! No m’interessa. Prefereixo llogar una plaça al pàrquing que hi ha al

carrer Antoni Gaudí!

5. L’ús dels verbs ser i haver-hi (pàgina 44)


–Agafa les claus de casa! Em sembla que són damunt de la taula.

–No, aquí hi ha les claus del cotxe.

Ara practica-ho

A prop de casa meva hi ha una fruiteria i un forn de pa, però no hi ha cap carnisseria. Fixa’t

que la carnisseria més propera és al carrer Marià Fortuny. I, és clar, és molt lluny. A la canto-

nada hi ha un quiosc, però al barri només hi ha una farmàcia i és a la plaça de la Font. La me-

va oficina també és lluny. Així que hi vaig en autobús. La parada és al capdavall del carrer. Ah!

I el videoclub és just al carrer del darrere.

6. El condicional dels verbs en -ar i en -ir (pàgina 45)


–L’àtic és preciós! Però segur que a l’estiu hi deu fer molta calor! Jo hi (instal·lar) instal·laria ai-

re condicionat.

–Doncs jo (construir) construiria una barbacoa a la terrassa.

Ara practica-ho

Per fi ens hem comprat la casa dels nostres somnis. Hi hauríem de fer algunes reformes, però

no ens posem d’acord. Jo (fer) faria obres al bany, però tu (preferir) preferiries reformar la cui-

na. La Júlia i la Mireia, les petites de la casa, (pintar) pintarien la seva habitació de color blau.

A més, tu i el Manel (construir) construiríeu una piscina al jardí. En canvi, l’avi Alfons hi (plan-

tar) plantaria rosers, que són la seva passió. Només estem d’acord en una cosa: tots ens hi (tras-

lladar) traslladaríem avui mateix.

29

instal·lar

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


instal·laria

instal·laries

instal·laria

instal·laríem

instal·laríeu

instal·larien

construir

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


construiria

construiries

construiria

construiríem

construiríeu

construirien

7. El condicional dels verbs voler i poder (pàgina 46)


–Jo (voler) voldria una casa gran, assolellada i amb jardí!

–Però ni tu ni jo (poder) podríem pagar una casa així!

Ara practica-ho

El petit de la casa (voler) voldria viure en una casa amb gronxadors al jardí. Així (poder) po-

dria jugar amb els seus amics. Però la Maria i jo (voler) voldríem viure en un àtic. Oi, Maria? Tu

(voler) voldries un àtic amb una terrassa ben gran i així (poder) podries prendre el sol a l’estiu.

Però suposo que amb els nostres sous no (poder) podríem pagar la hipoteca d’un àtic. I tu i el

Pep no (voler) voldríeu comprar un àtic al centre de la ciutat? No sé per què us entesteu a viu-

re als afores quan (poder) podríeu vendre la casa i comprar un pis cèntric. Els vostres fills són

grans i segur que (voler) voldrien viure a la ciutat perquè així (poder) podrien sortir amb els amics

sense preocupar-se de l’hora de tornada. Sí, és clar, jo també (poder) podria vendre el pis, pe-

rò no (voler) voldria perdre els diners que hi hem invertit en reformes.

8. El condicional de la perífrasi d’obligació (pàgina 47)


–Aquesta és la casa dels meus

somnis, però hauríem de refor-

mar el bany.

–Aquesta és la casa dels teus som-

nis? Doncs a la casa que jo vull hi

hauria d’haver una gran terrassa.

Ara practica-ho

La casa dels meus somnis hauria de ser gran i assolellada. A més, hi hauria d’haver almenys tres

habitacions. Si fos una casa de segona mà, hauria d’estar ben conservada. L’edifici no hauria

de tenir gaires veïns, perquè a mi m’agrada la tranquil·litat. Si no hi hagués jardí, hi hauria

d’haver terrassa. Ah! I a la cuina hi hauria d’haver rentaplats.

30

voler

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


voldria

voldries

voldria

voldríem

voldríeu

voldrien

poder

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


podria

podries

podria

podríem

podríeu

podrien

haver

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


hauria

hauries

hauria

hauríem

hauríeu

haurien

de reformar

de reformar

de reformar

de reformar

de reformar

de reformar

LÈXIC

1. La descripció de l’habitatge i de l’entorn (pàgina 48)


– Comprar mobles seria una despesa massa important. Per això busco un pis moblat.

– I la cuina hauria d’estar completament equipada.

– El menjador de casa és petit. Per això voldria un pis amb un menjador ben gran.

– I si no és nou, almenys hauria d’estar reformat.

– Jo visc en un pis vell però m’agradaria comprar-me’n un de nova construcció.

– Vull un pis assolellat perquè en un pis fosc com el meu hi fa més fred.

– A més, hauria de ser un pis cèntric perquè ja estic cansat de viure als afores.

– I si al final m’he de comprar un pis als afores, almenys el barri hauria d’estar ben comunicat

amb el centre de la ciutat.

– Ah! I les voreres haurien de ser ben amples, perquè al meu carrer les voreres són estretes i

no puc passar amb el carro de la compra.

– El meu barri és molt sorollós. Així que vull comprar-me un pis en un barri ben tranquil.

– Però els mobles no haurien de ser antics sinó ben moderns.

2. Les prestacions de l’habitatge (pàgina 49)


Àtic en venda

Dues habitacions, terres de gres, menjador, cuina de gas ciutat reformada, bany, gran terras-

sa de 60 metres quadrats

Casa d’una planta

Només 5 anys d’antiguitat, tota reformada, quatre habitacions, menjador amb llar de foc, jar-

dí i garatge

Estudi d’obra nova

Una habitació, cuina-menjador independent i terrassa, climatitzat amb calefacció i aire condi-

cionat, acabats de primera qualitat. Preu mensual del lloguer: 450 €

Pis de segona mà

Quart pis amb ascensor, tres habitacions amb parquet al terra i armaris encastats, dos banys,

menjador, cuina equipada, possibilitat de plaça de pàrquing

31

3. L’entorn i el mobiliari urbà (pàgina 50-51)


32

el parc

el banc

la font

la papererala parada d’autobús

la boca de metro

la cabina de telèfons

l’arbre

33

l’escola

els gronxadors

el senyal de trànsit

la bústia

el contenidor el pas de vianants

el semàfor

la vorera

la farmàcia

el fanal

UNITAT 3EM POTS AJUDAR?


És convenient que el professorat prepari amb antelació algun material per donar idees a l’a-

lumnat per solucionar els problemes dels altres grups. Poden ser útils els llibres, les revistes o

les pàgines web sobre bricolatge, mecànica o medicina familiar. És recomanable que siguin en

català, però també pot ser útil material en altres llengües.

En cas que no hi hagi mitjans tècnics ni possibilitats de tenir-hi accés, el professorat pot adop-

tar el rol de persona experta en el tema i fer recomanacions que siguin versemblants.

També cal tenir en compte que en aquesta unitat és més important la versemblança en les

solucions proposades que l’exactitud i el detall. També cal tenir present que en la majoria de

casos l’alumnat pot triar entre solucionar o prevenir un problema. En aquest darrer cas, les

causes del problema donen les pautes per prevenir-lo.

Tasca 1: Se m’ha espatllat la rentadora (pàgina 54)

Objectiu: demanar ajuda per resoldre un problema domèstic recent i trobar conjuntament una

solució als problemes domèstics que plantegen els altres grups.


Cal donar idees a les persones que no hagin tingut cap problema domèstic recent o a qui no

se li n’acudeixi cap. No cal que sigui un problema que hagin tingut necessàriament tots els

membres del grup, sinó que més aviat es tracta de trobar-ne un d’hipotètic que pugui passar

a la llar i que sigui més o menys difícil de solucionar.

Durant el desenvolupament de la tasca cal recordar a l’alumnat que utilitzi el perfet.

Finalment cal ajudar l’alumnat a trobar solucions als problemes domèstics dels altres grups. Re-

cordeu que és més important recórrer al sentit comú i a la prevenció que no pas trobar solu-

cions que requereixin una gran habilitat manual o tècnica.

Cloeu la tasca amb la posada en comú i feu que l’alumnat utilitzi les diferents persones del perfet.

34

Tasca 2: Se’m va rebentar la roda del cotxe (pàgina 55)

Objectiu: demanar ajuda per resoldre o prevenir una avaria del cotxe succeïda en el passat i

trobar conjuntament una solució als problemes que plantegen la resta de grups.


El desenvolupament és idèntic al de la tasca 1. En aquesta ocasió, però, cal recordar que cal

buscar una avaria que hagi succeït fa força temps per tal de fomentar l’ús del passat en els ex-

ponents lingüístics.

Tasca 3: No em trobava gens bé (pàgina 56)

Objectiu: demanar ajuda per prevenir una malaltia lleu succeïda en el passat i buscar con-

juntament la manera de prevenir les que plantegin els altres grups.


Com a les altres tasques, cal ajudar els grups a trobar una malaltia en cas que no tinguin ide-

es. Recordeu-los també que ha de ser una malaltia o una molèstia lleu. És convenient d’evitar

malalties greus o llargues que puguin incomodar algú de classe.

A l’hora de descriure’n els símptomes recordeu-los d’utilitzar l’imperfet.

Doneu-los idees també per trobar la manera de prevenir o alleujar les malalties dels altres grups.

Tasca final: Què m’aconselles? (pàgina 57)


Els alumnes han d’interactuar a l’aula fins que s’hagin entrevistat amb algú de cada grup.

En cas que no hi hagi acord als grups a l’hora de decidir quina és la millor solució, podeu in-

tervenir-hi per donar la vostra opinió i facilitar així un acord.

Ajudeu l’alumnat a redactar el text de les solucions escollides i reviseu-ne l’ortografia abans de

penjar-los a l’aula. Utilitzeu la plantilla que teniu a continuació per facilitar-los la feina.

35

36

SOLUCIONS, PREVENCIONS I REMEIS

Membres del grup:

Avaria domèstica:

Solució:

Avaria del cotxe:

Solució:

Malaltia lleu:

Prevenció:

GRAMÀTICA

1. Els adverbis de temps (pàgines 58-59)


Són les onze de la nit i l’Elisabet està molt cansada, perquè avui, com cada dimecres, ha anat

a classe de català. El curs és cada dilluns i cada dimecres de les vuit del vespre a tres quarts de

deu de la nit. Així que abans-d’ahir també hi va anar. Sort que el dimarts no té classe perquè

ahir a dos quarts de vuit va haver de portar el cotxe al taller. Ah! I demà s’ha d’aixecar aviat

perquè a les vuit en punt té visita al CAP amb la metgessa de família. Sort que demà passat ja

és divendres i anirà a sopar amb la colla.


El Daniel està molt content perquè aquesta setmana es posa a treballar a la botiga. A més, la

setmana vinent comença el curs de català. Ja s’hi va apuntar la setmana passada. Sort que el

mes passat va anar a Bolívia a veure la família, perquè aquest mes està molt atrafegat. Ah! I el

mes vinent haurà de portar el cotxe al taller i després a la ITV.

2. L’ús de bé/malament, ben/mal, bo/dolent i bon/mal (pàgines 60-61)


–Ei, Ramon! Quant temps sense veure’t! Estàs bé?

–Doncs fa dies que em trobo malament.

–Ja et vaig dir que un constipat mal curat porta complicacions!

–Sí, noi! Estic ben fotut!

–A mi em van receptar unes pastilles per a la tos molt bones! De seguida em vaig trobar bé!

–Doncs a mi m’han receptat un xarop que té un gust molt dolent. És fastigós!

–Però has anat al metge, no? Perquè la veritat és que fas mala cara!

–Sí, el Dr. Martínez és un bon metge! Però no hi ha res que curi un constipat!

Ara practica-ho

–Ei, xaval! Tens mal color! Que no et trobes bé?

–No gaire. Fa dies que dormo malament.

–Jo conec un remei molt bo per a l’insomni. T’has de beure un got de llet calenta amb un ra-

jolí de conyac. Segur que t’aixeques ben descansat!

–Ah!, no està mal pensat! És una bona idea!

–Però vigila! Només un rajolí i que el conyac no sigui d’aquell tan dolent de garrafa, que si no

aniràs a dormir gat.

37

Completa i repassa

3. Els pronoms de complement indirecte (pàgines 62-63)


–Bon dia, doctora! He vingut perquè a mi em fan molt de mal tots els ossos!

–Digues a la doctora què et passa a tu!

–Ara li fa vergonya parlar, però té vòmits.

–Ja ho veu! A tots ens fa mal alguna cosa!

–Nenes, a vosaltres us fa mal la panxa, no?

–Ah! I al meu marit i al meu sogre també els fa mal la panxa! Vol dir que tots els de casa te-

nim un virus?

Ara practica-ho

A la feina aquests dies estem tots malalts. A la Maria i a mi ens fa mal l’estómac i tenim nàu-

sees. L’Enric també tenia mal d’estómac i li van dir que era un virus. Ha estat un munt de dies

de baixa. A vosaltres no us fa mal l’estómac, no? Espero que aquest virus no s’encomani! A tu

et fa mal el queixal del seny, oi? Prepara’t, perquè a mi em van arrencar un queixal no fa gai-

re i m’ho vaig passar molt malament. Ah! I per postres tinc els bessons a casa, perquè a tots

dos els fa mal l’orella!

38

ben mal

adverbis de manera davant d’un participi

bé malament

adverbis de manera darrere del verb

masculí singular

bo dolent bons dolents bona dolenta bones dolentes

masculí plural femení singular femení plural

adjectius darrere del nom

masculí singular

bon mal bons mals bona mala bones males

masculí plural femení singular femení plural

adjectius davant del nom

4. La combinació de pronoms (pàgines 64-65)


–Aquesta casa és un desastre! Ahir se’m va espatllar el rentaplats i avui se m’ha espatllat la ren-

tadora!

–A la cuina sembla que hi hagi fantasmes. A tu ahir se’t va trencar un got i avui se t’ha tren-

cat un plat!

–La setmana passada a la Mireia se li va espatllar l’ordinador!

–Ah! I avui ens haurem de dutxar amb aigua freda perquè se’ns ha espatllat l’escalfador!

–No se us deu haver trencat cap mirall a vosaltres, no? Mira que és mala sort!

–I per postres, als veïns de dalt se’ls ha inundat la casa i ara tenim goteres!

Ara practica-ho

Estic amoïnat perquè als veïns de dalt se’ls va rebentar una canonada de l’aigua i ara a nosal-

tres se’ns ha escrostonat la pintura del sostre per culpa de la humitat. Per acabar-ho d’adobar,

avui mentre anava a treballar se m’ha punxat una roda del cotxe. I només fa un mes que el

vaig portar al taller perquè se’m van espatllar els amortidors. A més a la Raquel se li ha trencat

la clau dins del pany i ara l’haurem de canviar. Un dineral, vaja! A vosaltres se us ha acabat ai-

xò d’estar tot el dia connectats a Internet perquè no sé d’on sortiran els calés per pagar-ho tot.

No sé com tens la barra de queixar-te perquè ahir la grua se’t va emportar el cotxe i perquè

avui se t’ha espatllat el vídeo!

5. El perfet (pàgines 66-67)


–Hola, Pep! Com ha anat el cap de setmana?

–Malament, perquè he estat malalt i m’he quedat al llit!

39

estar

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


he

has

ha

hem

heu

han

estat

estat

estat

estat

estat

estat

quedar-se

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


m’he

t’has

s’ha

ens hem

us heu

s’han

quedat

quedat

quedat

quedat

quedat

quedat

Ara practica-ho

Avui tota la família hem anat d’excursió, però hauria valgut més que ens haguéssim quedat a

casa. Per començar s’ha rebentat una roda del cotxe. A més, jo he caigut. Mira! Tinc el peu

tot inflat! Vosaltres no rigueu, que ja heu rigut prou abans! I tu, en lloc de venir a ajudar-me,

has seguit jugant amb la canalla. Ah! I amb el fred que feia els nens s’han constipat.


–Com és que (arribar) has arribat tard aquest matí?

–Resulta que (perdre) he perdut les claus del cotxe. Així que m’havia d’aixecar aviat per aga-

far l’autobús, però com que aquesta nit (dormir) he dormit malament (fer) he fet tard. Ni tan

sols (prendre’s) m’he pres un cafè! No tenia temps! En definitiva, aquest matí (ser) ha sigut

desastrós!

Ara practica-ho

Com que tant la Maria com jo (adormir-se) ens hem adormit, no (poder) hem pogut esmorzar.

A més jo (perdre) he perdut l’autobús i (haver) he hagut d’escoltar l’esbroncada del director.

Després per fi (prendre’s) m’he pres un cafè però (tacar-se) m’he tacat els pantalons i vosaltres

(riure’s) us heu rigut de mi. Un cop a casa, els nens (barallar-se) s’han barallat. Sort que des-

prés tots dos (fer) han fet les paus. Ah! I a l’hora de sopar (fondre’s) s’ha fos la bombeta. Avui

(aprendre) he après que quan un s’aixeca amb el peu esquerre val més tornar al llit.

Completa i repassa

6. El passat (pàgina 68)


–Ei, Laura! Ahir no (venir) vas venir a esmorzar!

–És que (adormir-se) em vaig adormir!

40

-at -it -ut -gut -es/-ès altres

tacat

barallat

adormit perdut pogut

hagut

rigut

pres

après

fet

fos

Ara practica-ho

La setmana passada el Marc i jo (tenir) vam tenir un petit accident de cotxe. Jo conduïa i no

(veure) vaig veure un senyal d’stop. Quan el Marc (adonar-se) es va adonar que venia un altre

cotxe, ja era massa tard i el nostre flamant Citroën (topar) va topar amb el cotxe que venia per

l’esquerra. Per sort només (trencar-se) es va trencar un far i (abonyegar-se) es va abonyegar el

para-xocs. Reconeix, Marc, que tu (enfadar-se) et vas enfadar molt amb mi. Just quan vosal-

tres ens (trucar) vau trucar al mòbil estàvem fent els papers per a l’assegurança. Sort que

aquelles noies no (fer-se) es van fer mal i tot (quedar) va quedar en un petit ensurt.

7. L’imperfet (pàgina 69)


–La setmana passada vas estar malalt, no? Com et trobes?

–Més bé. Però la setmana passada (esternudar) esternudava contínuament i (tenir) tenia mol-

ta febre. Dissabte encara no (saber) sabia si podria venir a treballar.

41

venir

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


vaig

vas

va

vam

vau

van

venir

venir

venir

venir

venir

venir

quedar-se

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


em vaig

et vas

es va

ens vam

us vau

es van

adormir

adormir

adormir

adormir

adormir

adormir

esternudar

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


esternudava

esternudaves

esternudava

esternudàvem

esternudàveu

esternudaven

saber

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


sabia

sabies

sabia

sabíem

sabíeu

sabien

tenir

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


tenia

tenies

tenia

teníem

teníeu

tenien

Ara practica-ho

La setmana passada, tant jo com la Mireia (estar) estàvem malaltes i (dormir) dormíem molt.

Per tant, els de casa (espavilar-se) s’espavilaven com (poder) podien. La Mireia (tenir) tenia la

varicel·la, però (millorar) millorava molt de pressa. Quan vosaltres, de petits, vau passar la va-

ricel·la (tenir) teníeu molta més febre i no (menjar) menjàveu gens. Jo (estar) estava constipa-

da però (prendre’s) em prenia un antigripal molt bo i de seguida em vaig trobar bé. Tu (es-

ternudar) esternudaves i (tenir) tenies mocs, però no vas agafar el constipat tan fort com jo.

8. L’imperfet del verb ser (pàgina 70)


–Ei, xavals! Ahir us vaig telefonar i no éreu a casa!

–No, és que érem a casa d’uns amics, que ens van

convidar a sopar!

Ara practica-ho

Ahir, mentre el Nelson i jo érem a casa sols vam sentir l’alarma del cotxe. La veritat és que la

va sentir el Nelson perquè jo era a la dutxa. El Marc i la Josune no hi eren. Així que vam bus-

car pertot arreu, però la clau no era enlloc. Com que tu i el Paco éreu al cine teníeu el mòbil

desconnectat. Al cap d’una estona vam sentir que arribava algú. Sort que eres tu i que tenies

les claus del cotxe!

9. L’imperfet dels verbs dir i fer (pàgina 71)


–Ahir, mentre (fer) feia el dinar, em vaig tacar el jersei nou!

–Jo ja t’ho (dir) deia, que a la cuina s’ha de portar sempre davantal!

42

ser

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


era

eres

era

érem

éreu

eren

dir

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


deia

deies

deia

dèiem

dèieu

deien

fer

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


feia

feies

feia

fèiem

fèieu

feien

Ara practica-ho

Ahir a la nit, mentre jo (fer) feia una truita per sopar, els nens (dir) deien que volien veure els

dibuixos animats del Shin-Chan i el Miquel (dir) deia que necessitava calés per anar-se’n de cap

de setmana. Ja (fer) feia estona que m’estaven atabalant i tu no (dir) deies res. Vaja, que et (fer)

feies el sord! I just en aquell moment ens vam quedar a les fosques. Vosaltres (dir) dèieu que

hi havia fantasmes i l’avi i jo (dir) dèiem que devia ser per culpa dels veïns, que (fer) feien obres

a casa. Tots plegats (fer) fèiem tant d’escàndol que al final els veïns van sortir al replà. Just quan

jo (dir) deia que calléssiu vam sentir que picaven a la porta. Quan vaig obrir, els veïns, amb

una llanterna a la mà, ens van dir que no havíem de patir, que la tempesta ja s’allunyava i que

aviat tornaria l’electricitat. Sort que quan vaig tancar la porta i us vaig mirar tots (fer) fèieu la

mateixa cara d’avergonyits que jo.

10. L’ús del perfet, el passat i l’imperfet (pàgina 72)


–Mira! Ahir quan (tornar) tornava cap a casa en moto (tenir) vaig tenir un accident!

–Doncs aquest matí jo (caure) he caigut d’una escala mentre (netejar) netejava els vidres.

Ara practica-ho

Quina ratxa que porto! La setmana passada (espatllar-se) es va espatllar la rentadora i fins

aquest matí no (venir) han vingut els del servei tècnic a arreglar-la. A més, dissabte, quan la Ma-

ria i jo (anar) anàvem a fer la compra setmanal (punxar-se) es va punxar una roda del cotxe i no

(trobar) trobàvem el gat. Així que (conduir) vaig conduir fins al pàrquing de casa amb la roda

punxada i després (anar) vam anar al supermercat a peu. No saps com (pesar) pesava la com-

pra! Fins dilluns no (poder) vaig poder portar el cotxe al taller. Ah! I avui, just mentre (obrir) obria

la porta de casa, (trucar) han trucat del col·legi de la petita per dir-me que (fer-se) s’ha fet mal

jugant. Així que (haver) he hagut de portar-la a Urgències. Sort que no (ser) ha sigut res important.

43

LÈXIC

1. Les avaries (pàgines 73-74)


Avui el Josep ha tingut un mal dia. Quan s’ha aixecat ha vist que se li ha escrostonat la pintu-

ra del sostre i se li ha esquerdat una paret. Segur que deu ser per la humitat! Volia escoltar la

ràdio, com cada matí, però no se li ha engegat. Potser se li han acabat les piles! Mentre esmorzava

se li ha trencat un got. A més, se li ha espatllat la rentadora i se li ha embussat l’aigüera. Men-

tre era a la feina, se li ha rebentat una canonada i se li ha inundat la casa. A la nit, mentre es

feia uns ous ferrats, se li ha incendiat la paella i mentre sopava se li ha fos la bombeta del llum

del menjador. Un mal dia!

44

2. Les eines (pàgina 75)


45

la cola

les alicates

la barrina

la brotxa

els cargols

la cinta adhesiva

la clau anglesa

els claus

els claus de ganxo

el martell

el paper de vidre

el pinzell

els tacs

el tornavís

el trepant

3. El cotxe (pàgines 76-77)


46

el capó

el para-xocs

el volant

el clàxon

la direcció

el pedal del’embragatge

el pedal del fre

el pedal de l’accelerador

el canvi de marxes

l’intermitent el far la llanta

el fre de màel gat

la porta

la roda

la finestreta

el dipòsit dela gasolina

el parabrisa el retrovisorel maleter

el tub d’es-capament

47

la bateria

la bugia

els amortidors

la corretja de distribució

el carburador

4. Els senyals de trànsit (pàgina 78)


48

cediu el pas

avançament prohibit

paviment relliscós

gir prohibit

pas de vianants

visibilitat reduïda

intersecció ambprioritat de pas

de la dreta

detenció obligatòria

revolt perillós

intersecció de sentitgiratori obligatori

velocitat màxima

sentit obligatori

intersecció ambprioritat de pas

calçada sense sortida

circulació prohibida

aparcament prohibit

circulació en tots dos sentits

entrada prohibida

5. La farmaciola (pàgina 79)


49

l’alcohol

les càpsules

el cotó fluix

les benes

l’esparadrap

les tiretes

el iode

les gases

les estisores

les pastilles

la pomada

les pinces el xarop

l’aigua oxigenada

6. Les malalties i els petits accidents (pàgines 80-81)


– Doncs jo tinc un bon constipat. Tinc molta tos i com que no he deixat de fumar tinc el pit

carregat.

– Em sembla que tinc la grip. Atxim! Ai, quin esternut! A més, tinc febre i mal de gola.

– El petit ha caigut de la bicicleta. Ja ho veu! S’ha pelat els colzes i els genolls i com que s’ha

donat un bon cop al cap li ha sortit un nyanyo.

– A veure si em toca ja, que tinc un mareig i unes nàusees!

– Uf! Espero que el lavabo no estigui ocupat! Ja torno a tenir vòmits.

– Uf! A veure si el metge em recepta alguna cosa per tallar la diarrea.

– Que sóc badoca! He relliscat i m’he torçat el turmell. Em sembla que m’he fet un esquinç.

– Jo he tingut un accident de moto. Ja ho veus! A banda d’aquest blau a l’ull i del trenc que

m’he fet a la cella, m’he trencat el canell.

– Doncs jo avui cuinant m’he fet un tall al dit i una bona cremada a la mà!

– Ui! Quin mal de queixal! Quin flegmó m’ha sortit!

50

UNITAT 4VIATGEM PER CATALUNYA


En aquesta unitat, l’alumnat haurà de treballar en grup per organitzar un viatge a una comar-

ca catalana i haurà d’obtenir informació a partir de textos orals i escrits reals. El professorat,

per tant, haurà de treballar conjuntament amb els grups per facilitar-los la manera d’obtenir

la informació que necessitin.

El millor sistema per aconseguir-la és a través d’Internet. Seria molt interessant, doncs, que

durant els dies que duri aquesta unitat hi pogués haver un o dos ordinadors a l’aula que hi

estiguessin connectats. Si no és possible per raons tècniques, el professor o la professora els

l’haurà de facilitar impresa. També es poden consultar prospectes turístics o informatius.

Caldrà ajudar l’alumnat a resoldre els problemes de comprensió dels textos que consultin.

Cal també estar alerta i guiar-los directament cap a la informació que necessiten perquè la

consulta no s’allargui innecessàriament. En cada tasca se citaran algunes fonts per obtenir

la informació de forma directa i fàcil.

Tasca 1: Quina comarca visitarem? (pàgines 84-85)

Objectiu: arribar a un acord pel que fa a la comarca que els membres del grup voldrien

visitar i determinar la manera d’arribar-hi.


Abans de començar, el professorat o bé els mateixos alumnes poden explicar algun viatge

que hagin fet a alguna comarca catalana. També és interessant de presentar el mapa de les

comarques de Catalunya i les capitals, així com donar informació de la comarca en què els

alumnes viuen en aquest moment.

Si teniu la possibilitat, pengeu a l’aula un mapa comarcal de Catalunya o dels Països Catalans.

Per decidir els itineraris es pot utilitzar un mapa de carreteres. Tota aquesta informació es

troba també a l’Atles de l’Enciclopèdia Catalana, que podeu portar a l’aula perquè l’alumnat

el consulti.

Durant la discussió per grups, cal motivar-los a utilitzar el passat o el perfet. Les persones que

no hagin viatjat mai per Catalunya hauran d’utilitzar el condicional.

Si en algun grup no hi ha acord, poden decidir la comarca per votació.

Cloeu la tasca fent la posada en comú.

51

Tasca 2: Què hi farem si fa bon temps? (pàgines 86-87)

Objectiu: decidir les activitats del viatge segons les condicions meteorològiques de la comar-

ca triada.


Abans de començar la tasca és convenient de fer una breu introducció sobre el paper dels

consells comarcals en la gestió comarcal. També cal apuntar breument les principals carac-

terístiques climàtiques de les principals zones geogràfiques de Catalunya. Trobareu informa-

ció al lloc web del Servei Meteorològic de Catalunya (http://www.meteocat.com).

Per trobar el lloc web de qualsevol consell comarcal només cal apuntar el nom de la comar-

ca en un cercador. El web de la comarca acostuma a ser el primer o el segon lloc web tro-

bat. En tots els casos hi trobareu informació sobre les activitats turístiques i culturals de cada

comarca. En alguns casos, el web del consell comarcal permet accedir als webs dels diferents

pobles que componen la comarca.

Remarqueu als alumnes que no es tracta de buscar informació molt detallada. Si observeu

algun grup que cau en aquest error, ajudeu-los a generalitzar. També heu d’intervenir si

algun grup no arriba a cap acord per excés d’informació. Podeu fer-ho expressant les vostres

predileccions o bé la vostra experiència personal.

Acabeu la tasca fent que els grups expliquin a la resta de la classe les activitats que han selec-

cionat.

Tasca 3: Què hi menjarem? (pàgina 88)

Objectiu: elaborar un menú amb els plats característics de la comarca triada.


En gairebé tots els webs dels consells comarcals hi ha informació sobre restauració i gastrono-

mia típica de la zona. En algunes ocasions és possible visitar la pàgina web d’alguns restaurants

de la zona. El professorat també pot ajudar l’alumnat a partir de l’experiència personal.

Per saber els ingredients d’un plat determinat només cal apuntar-ne el nom al cercador i en

la majoria dels casos obtindreu la recepta ràpidament. El mateix nom del plat en moltes oca-

sions és prou transparent. No oblideu que l’objectiu és elaborar un menú i saber els ingredi-

ents principals del plat, no pas aprendre a cuinar-los.

Si no hi ha possibilitat de trobar informació autèntica sobre la gastronomia de la zona, l’alum-

nat es pot inventar un menú genèric que vagi en consonància amb la situació geogràfica de

la comarca.

52

Ajudeu l’alumnat amb el vocabulari que no conegui. Ensenyeu-los també a deduir significats

a partir de la seva llengua materna (si és possible) o del context. Procureu tenir diccionaris

bilingües a l’aula perquè l’alumnat s’acostumi a utilitzar-los.

Cloeu la tasca fent la posada en comú.

Tasca final: Organitzem el viatge (pàgina 89)


Deixeu que l’alumnat elabori el cartell al seu gust. Digueu-los també quina informació és ne-

cessari que contingui.

En aquesta guia trobareu una plantilla per a l’alumnat que estigui poc inspirat.

Cada grup ha d’arribar a un acord sobre quin és el viatge més interessant de dur a terme.

Recordeu que cada grup és un vot.

53

54

VIATGE A

Organitzat per .

Dies: .

Mitjà de transport i desplaçament:

Activitats programades:

1.

2.

3.

4.

Consideracions climatològiques:

Menú de degustació:

Primer plat:

Segon plat:

Postres:

Preu aproximat, tot inclòs:

Apunteu-vos al nostre viatge!No us en penedireu!

GRAMÀTICA

1. Les preposicions de direcció (pàgines 90-91)


Per anar de / des de Montblanc a / fins a Tarragona hem de passar per Valls. Tardarem una

mitja hora perquè de / des de la capital de la Conca a / fins a Tarragona hi ha una mica més

de trenta quilòmetres. Un cop a Tarragona podem anar cap al sud de la Costa Daurada a

menjar-nos una bona graellada de peix.

Ara practica-ho

Podríem anar de / des de Girona a / fins a Figueres per l’autopista. Però si agafem la carretera

que va a / cap a la Bisbal d’Empordà podríem parar a Púbol, per visitar el castell que Dalí va

regalar a Gala. Un cop allà podem tirar per la carretera que va a / fins a Castelló d’Empúries

passant per Sant Pere Pescador i, de / des de Castelló d’Empúries, podem anar a / fins a

Figueres, per visitar el Museu Dalí, o a / fins a Cadaqués, a la casa que tenia Dalí a Portlligat,

i després continuar cap al cap de Creus.

2. Els adverbis de lloc (pàgines 92-93)


–damunt/sota Després de passar per damunt del pont hi ha un desviament.

–a la dreta/a l’esquerra Ara hem de tirar a la dreta i de seguida arribarem al poble.

–a prop/lluny Vinga, ànim! Ja som a prop del poble!

–endavant/endarrere Que s’acaba la gasolina? Doncs amb la gana que tenim ara no podem

tirar endarrere. Segur que sortint del poble trobarem una altra gasolinera!

–dalt/baix Mireu el far que hi ha dalt del penya-segat!

–al capdamunt/al capdavall A la tarda podríem anar a visitar el castell que hi ha al capdamunt

de la muntanya.

–al centre/als afores Ah! I segons la guia als afores del poble hi ha una ermita.

–davant/darrere M’han dit que a la fonda que hi ha davant de l’església s’hi menja molt bé.

–amunt/avall Després de dinar, anirem carrer Major avall fins al port.

55

3. Les comparacions (pàgina 94)


–Quina nevada! Aquí hi neva més que al sud.

–Sí, aquí hi fa menys fred que als Pirineus.

–Això sí! Hi fa tant vent com a tot Catalunya!

Ara practica-ho

Mira la previsió del temps! Demà a Osona farà sol. En canvi, als Pirineus hi nevarà. Ja se sap

que sempre hi neva més que a Vic. Demà a Osona es preveu una temperatura màxima de 6º.

Déu n’hi do! En canvi, a la costa de Barcelona i Tarragona les temperatures màximes seran

de 14º. És clar, sempre hi fa menys fred que aquí. Ui! Mira, a la Costa Daurada es preveu vent

de força 7. Gairebé tant com a l’Empordà.

4. El present dels verbs conèixer i saber (pàgina 95)


–Ei, Mihail! Tu (conèixer) coneixes el Priorat?

–No, no el (conèixer) conec. Només (saber) sé que hi fan bon vi!

56

conèixer

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


conec

coneixes

coneix

coneixem

coneixeu

coneixen

saber

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


sé

saps

sap

sabem

sabeu

saben

Ara practica-ho

–Per què no anem a la muntanya? Vosaltres (conèixer) coneixeu la Cerdanya? Jo (conèixer)

conec un hostal a Puigcerdà que és molt acollidor.

–També podríem anar a la Vall d’Aran! Nosaltres no (conèixer) coneixem la comarca i diuen

que el paisatge és preciós! No recordo a quin poble, però hi ha un refugi on ens podríem

allotjar. Em sembla que el Pep i la Laura (saber) saben on és.

–I si anem al Pallars? A vosaltres us agraden els esports d’aventura, no? I no (saber) sabeu que

és un lloc ideal per practicar-ne?

–Res d’esports d’aventura, que el Ronald i jo no (saber) sabem nedar. Jo proposo que anem

a la Garrotxa! Ei, Maria, (saber) saps que en aquesta comarca hi ha volcans com el de

Montsacopa o el de Santa Margarida?

–Fantàstic! A més, em sembla que l’Íngrid i el Hans (conèixer) coneixen una casa rural a prop

d’Olot.

–Ei, jo vull anar a la platja! I si anem al Baix Ebre? M’han dit que hi ha unes cales fantàstiques.

Segur que el Jaume (saber) sap com arribar-hi i (conèixer) coneix algun restaurant on podem

menjar un bon arròs.

–Em sembla una bona idea. També podríem anar al delta de l’Ebre. Tu (conèixer) coneixes la

zona?

–Mireu, nois! Jo només (saber) sé que tenim moltes idees però ens hauríem d’anar decidint!

57

LÈXIC

1. El paisatge (pàgines 96-97)


58

el turóla serra

el prat

el bosc

la vall

59

la muntanya

la cova

l’estany l’hort

el camp

el llac

el riu

el golf

el penya-segat

el cap

la cala

el mar

la platja

60

2. Els llocs d’interès turístic (pàgines 98-99)


el castelll’ermita

l’aqüeducte

el mirador

el monestir

61

el campanar

l’església

l’estàtua

el celler

les ruïnes

la catedral

el port

el far

el museu

el palau

el pont

el mas

3. Les vies de circulació (pàgines 100)


62

el peatge

el desviament

el camí

la pista forestal

el coll

el túnel

el revolt

la carretera

el sender

l’autopista

l’autovia

l’àrea de servei

4. El clima (pàgina 101)


A la Vall d’Aran es preveu neu en cotes altes. La temperatura mínima baixarà i a la nit farà

força fred. Al Pallars i a l’Alt Urgell es preveu pluja i fins i tot alguna calamarsada. Al Segrià

caldrà anar amb compte a la carretera perquè hi haurà boira i perill de gelada. A les comar-

ques del Vallès, al Barcelonès, al Maresme i al Garraf hi haurà núvols a primera hora del matí

i es preveu algun ruixat, però a poc a poc s’obriran clarianes. El sol serà el protagonista al

Montsià i al Baix Ebre, on farà molta calor. Al Baix Camp, al Tarragonès i al Baix Penedès farà

molta xafogor a causa de la humitat i no es descarta algun xàfec a última hora de la tarda. A

l’Empordà farà vent durant tot el dia i al Berguedà, Osona i el Bages es preveu una forta tem-

pesta amb llamps i trons.

63

5. La gastronomia catalana (pàgines 102-105)


64

Ingredients principals:

farina, sucre, oli, confitura

de cabell d’àngel i ous.

pastissets

65

Ingredients:

calçots. La salsa es fa amb

ametlles i avellanes, toma-

ques, alls, nyores, bitxo,

oli, vinagre i sal.

calçots

Ingredients principals: col,

patates, cansalada i alls.

trinxat de la Cerdanya


ametlles, sucre, canyella

i aigua.

menjarblanc


cargols, pebre, sal i oli.

cargols a la llauna


farina, sucre, ous, oli, llet,

llevat, matafaluga i canyella.

bunyols de l’Empordà


escarola, ceba, tonyina,

bacallà, anxoves i olives. La

salsa es fa amb nyores, alls,

ametlles, oli, vinagre i sal.

xató


66

esqueixada de bacallà pa amb tomàquet

faves a la catalana fideus rossejats

peus de porc sèpia amb mandonguilles

67

coca amb recapte

escudella i carn d’olla

capipota

arròs negre canelons

crema catalana escalivada

UNITAT 5RECEPTES D’ARREU DEL MÓN


Uns dies abans de començar la unitat cal demanar a l’alumnat que pensi un primer plat, un

segon i unes postres de la seva terra i que s’assabenti de la manera de cuinar-los. També se’ls

pot demanar que portin a classe llibres de cuina de la seva terra per poder consultar-los du-

rant la unitat.

Per facilitar el desenvolupament de les tasques el professorat pot buscar per Internet receptes

típiques dels llocs d’origen de l’alumnat per a aquells que estiguin mancats d’idees. També pot

buscar directament aquells plats que els alumnes decideixin cuinar. El sistema més senzill con-

sisteix a escriure entre cometes el nom del plat en un cercador. Primer proveu-ho en català,

però si no obteniu cap resultat, feu el mateix en anglès, en francès o en espanyol. En la ma-

joria d’ocasions obtindreu resultats que us poden ser útils per ajudar l’alumnat.

Tasca 1: Decidim el menú (pàgina 108)

Objectiu: decidir conjuntament el menú internacional que elaborarà cada restaurant.


Els grups de treball d’aquesta unitat han d’estar formats per alumnat d’un mateix lloc d’ori-

gen. Si no és possible, agrupeu-los per proximitat geogràfica i proposeu-los de buscar un me-

nú compost per un plat de cada lloc.

Si surt més d’un grup amb persones d’un mateix indret, procureu que la proposta de menú

de cada grup sigui diferent.

Si observeu que algun grup no arriba a decisions concretes, interveniu-hi per expressar la vos-

tra opinió. Si així tampoc no hi arriben, proposeu-los de fer votacions.

Tasca 2: Quins ingredients porta? (pàgina 109)

Objectiu: assabentar-se dels ingredients del plat que cada alumne/a ha d’aprendre a cuinar.


Durant el desenvolupament d’aquesta tasca heu d’ajudar l’alumnat a trobar el nom català dels

ingredients del plat que ha d’explicar. Els diccionaris bilingües us poden ser de molta utilitat.

68

Si hi ha productes dels quals desconeixeu el nom, preneu-ne nota i consulteu-los mentre els

alumnes treballen. Feu extensives les consultes a la resta de la classe perquè tothom n’estigui

assabentat. Podeu utilitzar la pissarra per anar-los apuntant.

Si observeu que algun grup és creatiu en la combinació dels ingredients, demaneu-los que ho

expliquin a la resta de la classe al final de la tasca.

Tasca 3: Com es prepara? (pàgina 110)

Objectiu: aprendre els passos necessaris per cuinar cadascun dels plats del menú internacio-

nal.


Ajudeu l’alumnat a redactar la recepta del plat que han d’explicar. La graella de la unitat és

tan sols una ajuda per a l’alumnat per organitzar-se la informació. També poden redactar la

recepta de forma esquemàtica.

Quan els alumnes s’expliquin les receptes, feu-los utilitzar i combinar les diferents estructures

apreses durant la unitat.

Tasca final: El nostre menú internacional (pàgina 111)


A continuació trobareu unes plantilles perquè l’alumnat pugui redactar les receptes del menú

internacional que han elaborat. Feu-los-en fotocòpies perquè puguin repartir-les als altres

grups. Ensenyeu-los també a redactar tota la informació de la manera més clara possible per

tal que els altres membres de la classe ho entenguin. Solucioneu-los tots els dubtes ortogrà-

fics que tinguin.

Quan cada grup esculli el millor menú, interveniu en les valoracions si hi ha persones que mo-

nopolitzen les decisions o bé si observeu que els membres del grup no arriben a acords pel

motiu que sigui.

69

70

Nom del plat:

Ingredients i quantitats:

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

Preparació:

1.

2.

3.

4.

5.

6.

GRAMÀTICA

1. Els pronoms de complement directe (pàgines 112-113)


1. Primer talleu el xai, el saleu, l’empebreu i després el sofregiu en una cassola amb oli.

2. Després peleu una ceba mitjana, la trinxeu ben petita i l’afegiu a la cassola.

3. Mentrestant peleu dos o tres grans d’all i després els piqueu en un morter amb una culle-

radeta de comí. Hi afegiu una mica d’aigua i a la cassola.

4. Tot seguit talleu a trossets dues o tres tomaques i també les afegiu a la cassola.

5. Si teniu julivert fresc, en podeu afegir una mica al sofregit. També hi podeu posar corian-

dre, però no n’utilitzeu gaire perquè el sabor predominant ha de ser el del comí.

6. Finalment, heu d’abocar el caldo a la cassola fins a cobrir l’estofat i ho heu de deixar coure

tot a foc lent durant una hora o una hora i mitja amb la cassola tapada.

Ara practica-ho

Per fer mussaka, que és un plat típic de Grècia, heu de tallar a rodanxes tres o quatre albergí-

nies grosses. Després les heu de salar i les heu de deixar reposar una mitja hora en una escor-

redora perquè perdin l’aigua. Després les heu de fregir en oli abundant. No oblideu que un

cop fregides heu de posar les albergínies damunt d’un paper absorbent per eliminar l’excés

d’oli.

Tot seguit heu de sofregir dues cebes picades. Mentrestant, heu de pelar quatre tomàquets i

els heu de trinxar ben petits. Afegiu mig quilo de carn picada a la paella i després els tomà-

quets. Llavors heu de salar el sofregit i l’heu de deixar al foc mitja hora. Un cop el sofregit es-

tà llest, l’heu de lligar amb dos ous batuts. Si teniu pa ratllat, també en podeu afegir una mi-

ca al sofregit perquè sigui més espès.

Agafeu una plàtera fonda per anar al forn. No oblideu que abans l’heu d’untar amb una mi-

ca d’oli. A continuació, feu una capa amb la meitat de les albergínies. Després hi heu d’afegir

la salsa i la resta de les albergínies. Finalment ho heu de cobrir tot amb beixamel i formatge

ratllat i ho heu de deixar coure al forn aproximadament una hora. Bon profit!

2. Els pronoms en i hi (pàgina 114)


–Al cuscús també hi poso cúrcuma.

–Ah! I quanta n’hi poses?

–Només un pessic!

71

Ara practica-ho

–La sopa de fesols negres és un plat veneçolà.

–Quants n’hi poses?

–Amb mig quilo n’hi ha prou per a dues persones. Primer de tot els has de bullir en una cas-

sola.

–Quanta aigua Ø poses a la cassola?

–No ho sé, però l’aigua ha de cobrir els fesols. Ah! També hi has de posar força sal i un pessic

de pebre negre.

–Al sofregit hi deus posar ceba.

–Sí, una ceba mitjana, un porro i un pebrot no gaire gros.

–I ja està?

–També hi has de posar alls.

–Quants n’hi poses?

–Dos o tres grans. Ah! No t’oblidis del comí!

–Comí? Quant n’hi poses?

–Una culleradeta.

3. Les expressions de temps (pàgina 115)


Primer, posa en un bol mig quilo de mató, un ou, tres cullerades de farina, dues cullerades de

sucre i un pessic de sal. A continuació, ho has de remenar bé amb una cullera. Després, em-

polvora una mica de farina damunt d’una taula o del taulell i fes un rotllo amb la pasta. Tot

seguit, amb un ganivet talla dotze rodanxes de pasta. Llavors, escalfa oli en una paella i fre-

geix les coques. Finalment, serveix les coques de mató amb una mica de mel al damunt.

4. L’imperatiu dels verbs regulars (pàgines 116-117)


Per dinar fes una bona ensalada russa i una truita a la francesa. Primer, (tallar) talla les verdu-

res a trossets. Mentre s’escalfa la paella amb oli, (batre) bat els ous per a la truita. Quan l’ai-

gua sigui calenta, (bullir) bull les verdures. Un cop fredes, (amanir) amaneix l’ensalada amb un

bon raig d’oli.

Comentari per al professorat: A excepció de primer i finalment, la resta d’adverbis i locu-

cions es poden utilitzar en qualsevol ordre. L’objectiu de l’activitat és aprendre’n el signifi-

cat i veure la importància d’utilitzar marques d’ordre.

72

73

present del verb tallar

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


tallo

talles

talla

tallem

talleu

tallen

imperatiu del verb tallar

tu

vostè

nosaltres

vosaltres

vostès

talla

talli

tallem

talleu

tallin

present del verb batre

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


bato

bats

bat

batem

bateu

baten

imperatiu del verb batre

tu

vostè

nosaltres

vosaltres

vostès

bat

bati

batem

bateu

batin

present del verb bullir

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


bullo

bulls

bull

bullim

bulliu

bullen

imperatiu del verb bullir

tu

vostè

nosaltres

vosaltres

vostès

bull

bulli

bullim

bulliu

bullin

present del verb amanir

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


amaneixo

amaneixes

amaneix

amanim

amaniu

amaneixen

imperatiu del verb amanir

tu

vostè

nosaltres

vosaltres

vostès

amaneix

amaneixi

amanim

amaniu

amaneixin

Ara practica-ho

Per fer gambes a la pequinesa, primer de tot (tamisar) tamiseu 200 g de farina. Després (afe-

gir) afegiu a la farina una culleradeta de llevat en pols, un pessic de sal i mig got de cervesa.

A continuació, (batre) bateu un ou per afegir-lo a la barreja anterior. Llavors (barrejar) barre-

geu bé la pasta amb una cullera de fusta.

Tot seguit (pelar) peleu mig quilo de gambes grosses. Un cop pelades, (escalfar) escalfeu oli en

una paella i (arrebossar) arrebosseu les gambes amb la pasta. Quan l’oli sigui ben calent, (fre-

gir) fregiu les gambes fins que quedin daurades. Un cop fregides, (posar) poseu-les damunt d’un

paper absorbent per eliminar l’excés d’oli i després (col·locar) col·loqueu-les en una plàtera.

El cop de gràcia de les gambes a la pequinesa és la salsa. Per fer-la, (posar) poseu en un cassó

quatre cullerades de vinagre, el suc d’una taronja i d’una llimona, una cullerada de sucre, una

cullerada de farina de moresc, un pessic de sal i una mica de bitxo. Un cop tots els ingredients

són al cassó, (deixar) deixeu coure la salsa fins que sigui espessa i (remenar) remeneu-la de tant

en tant. Tot seguit, (abocar) aboqueu la salsa per damunt de les gambes arrebossades. Per aca-

bar, (servir) serviu el plat ben calent.

5. L’imperatiu del verb fer (pàgina 118)


–Ajuda’m una mica, dona! Au, (fer) fes el sofregit!

Comentari per al professorat: A l’enunciat es proposa completar els espais buits amb la

segona persona del plural de l’imperatiu perquè és una persona verbal molt utilitzada per

donar instruccions, però podeu proposar a l’alumnat de conjugar també la segona perso-

na del singular.

74

fer

tu

vostè

nosaltres

vosaltres

vostès

fes

faci

fem

feu

facin

Ara practica-ho

Vinga, fem el sopar entre tots, que si no soparem tardíssim. Fàtima i Miquel, feu el pa amb to-

maca. Vostès són vegetarians, oi? Doncs facin una bona plàtera d’amanida per a tothom. Tu men-

trestant fes el favor d’anar parant taula. I vostè que hi té traça faci uns quants talls de pernil.

6. El present dels verbs de preferència (pàgina 119)


–Jo vull un pastís de xocolata. Ja saps que (agradar) m’agrada molt!

–Doncs jo (preferir) prefereixo una macedònia. I tu no (estimar-se) t’estimes més menjar fruita

després d’aquest tiberi?

Ara practica-ho

Heu triat ja? Jo volia demanar cuscús, però (estimar-se) m’estimo més un plat més lleuger. Potser

demanaré amanida grega de primer i un filet Stroganov de segon. Segur que tu (preferir) prefe-

reixes cuscús, oi? Per als nens, com que (agradar) els agrada la pasta, podríem demanar macarrons...

Ah, no! Segur que (estimar-se) s’estimen més un plat de canelons. A l’avi (agradar) li agrada el peix.

Segur que demana una sarsuela. És clar que potser (preferir) prefereix un llenguado a la planxa.

Vosaltres, si no (agradar) us agrada la carn, podeu demanar tofu. Aquí el fan boníssim.

75

preferir

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


prefereixo

prefereixes

prefereix

preferim

preferiu

prefereixen

estimar-se més

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


m’estimo més

t’estimes més

s’estima més

ens estimem més

us estimeu més

s’estimen més

agradar

a mi

a tu

a ell, ella, vostè

a nosaltres

a vosaltres

a ells, elles, vostès

m’agrada

t’agrada

li agrada

ens agrada

us agrada

els agrada

7. La variació d’estructures a les receptes (pàgines 120-121)


–Per fer una truita amb carabassó, primer (tallar) talla els carabassons a daus. A continuació

es (fregir) fregeix el carabassó amb poc oli.

–Cal salar els carabassons?

–I tant, hi (tirar) has de tirar força sal, perquè, si no, la truita no tindrà gust.

Ara practica-ho

1. Primer, (imperatiu) pela les patates.

2. A continuació, (expressió d’obligació) les has de tallar a bocins

3. i (expressió d’obligació) les has de salar.

4. Seguidament, (expressió d’obligació) has de fregir les patates amb força oli.

5. Mentrestant, (oració impersonal) es baten els ous.

6. Quan les patates estiguin fregides, (imperatiu) aboca els ous batuts a la paella.

7. Tot seguit, (oració impersonal) es barreja tot.

8. Quan una banda de la truita estigui cuita, (perífrasi d’obligació) has de tombar la truita.

9. Finalment, (oració impersonal) se serveix la truita en un plat.

76

LÈXIC

1. Les qualitats dels plats i dels aliments (pàgina 122)


–Avui he de menjar alguna cosa lleugera, perquè m’he engreixat. Em sembla que demanaré

una amanida.

–Jo menjaria llenties amb xoriço, però potser és un plat massa pesant i a les tres he de tornar

a la feina!

–Aaaagh! Que picant!

–Ja t’he dit que havies de demanar tabasco verd, que és més suau!

–Mengeu, mengeu! Jo m’espero, que això està molt calent.

–Ui! Aquesta sopa és dolça. Porti’m un saler, si us plau!

–Ui! Això està massa salat! Demà tindré la tensió pels núvols!

–Cambrer, aquest vi s’ha fet agre. Me’n pot portar una altra ampolla, si us plau?

–La meva escudella és freda. Que me la podria escalfar, si us plau?

–Que ets exigent! Només està tèbia! No cal que te l’escalfin!

–Aquesta carn està crua. Si us plau, que me la podria coure una mica més?

–Vols el meu plat? Jo encara no he començat i aquest bistec és massa cuit per al meu gust!

–I un sorbet de llimona? No, no, que si és molt àcid tindré cremor d’estómac.

–Mmmmm! Pastís de xocolata amarga! Aquesta és la que m’agrada a mi i no la xocolata amb llet!

2. Els aliments (pàgines 124-125)


Les verdures: les albergínies, els alls, les bledes, les carxofes, les cebes, els cogombres, la col,

la coliflor, l’enciam, els espinacs, les faves, el julivert, els naps, les pastanagues, les patates, els

pebrots, els pèsols, els porros, els raves, les remolatxes, els tomàquets

El peix: els calamars, les cloïsses, la daurada, els escamarlans, les gambes, els llagostins, el llen-

guado, el llobarro, el lluç, els musclos, el rap, el salmó, les sardines, la sèpia, la tonyina

Els queviures: les ametlles, l’arròs, les avellanes, els cigrons, els espaguetis, la farina, els fesols,

els fideus, les llenties, la llet, els macarrons, les mongetes, l’oli de gira-sol, l’oli d’oliva, els ous,

la sal, el sucre, el vinagre


La carn i els productes de xarcuteria: els bistecs de vedella, la botifarra, la cansalada, la carn

picada, les costelles de corder, les cuixes de pollastre, l’espatlla de xai, el formatge, el fuet, el

77

gall dindi, les guatlles, el llom de porc, la llonganissa, la mortadel·la, el pernil dolç, el pernil

salat, els peus de porc, els pits de pollastre, el tall rodó, el xoriço

Les espècies: l’alfàbrega, el bitxo, la canyella, el comí, el coriandre, el curri, la farigola, el fo-

noll, el gingebre, el llorer, la menta, la nou moscada, les nyores, l’orenga, el pebre, el roma-

ní, el sèsam, les tàperes

Les fruites: les aranges, les cireres, els kiwis, les llimones, les maduixes, les magranes, les

mandarines, els mangos, el meló, les peres, la pinya, els plàtans, les pomes, els préssecs, les

prunes, el raïm, la síndria, les taronges

3. Les mesures (pàgina 126)


GoulaschHongria

Ingredients per a 4-6 persones

un quilo de carn de bou, vedella i porc

una ceba, cinc tomàquets i un pebrot verd, tot

tallat a trossos

40 g de mantega

una fulla de llorer

una culleradeta de pebre vermell

unes quantes tàperes

caldo de carn

sal i pebre negre

Tagin hutMarroc

Ingredients per a 4 persones

un lluç d’un quilo tallat a rodanxes

una ceba

un pebrot verd

dos tomàquets

tres grans d’all

un manat de julivert o de coriandre fresc

pebre vermell i pebre negre

comí

78

AlfajoresAndalusia


500 g de farina

250 g de sucre

sis rovells d’ou

una clara d’ou muntada a punt de neu

25 g de mantega

50 g de coco ratllat

un pot de confitura

una mica de llevat en pols

essència de vainilla

RomescoCatalunya


un grapat d’avellanes torrades i un altre

d’ametlles

una tomaca madura

una cabeça d’alls

dues nyores

una llesca de pa fregit

un bon raig d’oli

un rajolí de vinagre

un pessic de sal

4. Les accions quotidianes per cuinar (pàgina 127)


Risotto a la milanesa

Per fer un risotto a la milanesa, heu de tallar ben fina una ceba petita i l’heu de sofregir a foc

lent amb 25 g de mantega i una mica de sal i safrà. Quan la ceba estigui daurada, heu de ti-

rar a la cassola mig quilo d’arròs. Després d’un parell de minuts, hi heu d’abocar el caldo de

carn i ho heu de remenar tot amb una cullera perquè els grans d’arròs quedin despresos. Pas-

sats deu minuts, hi heu d’afegir una mica més de mantega i formatge ratllat. Llavors ho heu

de deixar coure tot a foc lent fins que l’arròs estigui al punt. Una mica abans, heu de tastar el

risotto per si cal rectificar de sal.

Truchas de batata

Aquestes postres fetes amb moniatos són típiques de les Canàries. Per fer la massa heu de pas-

tar un quilo de farina, 250 g de llard i 20 g de sucre i, a continuació, ho heu de deixar repo-

sar una hora.

Mentrestant heu de remullar 50 g de panses amb una mica d’aigua freda. També heu d’escalfar

aigua per escaldar 125 g d’ametlles. Un cop fet, les podreu pelar fàcilment. Després les heu

de moldre ben fines amb una batedora elèctrica. A part, heu de pelar els moniatos i els heu de

fer bullir amb aigua i sal. Un cop cuits, els heu d’escórrer i els heu de triturar. Ho podeu fer tam-

bé amb la batedora elèctrica. Tot seguit, heu de barrejar la pasta de moniatos amb les amet-

lles i les panses, a més d’una copeta d’anís, una culleradeta de canyella, 200 g de sucre, la pell

de mitja llimona ratllada i un pessic de matafaluga.

Un cop la massa ha reposat, heu d’estirar la massa amb el corró fins aconseguir una làmina fi-

na, que heu de tallar en cercles d’entre 10 i 15 cm de diàmetre. També heu de batre un ou.

Aleshores heu de farcir les porcions amb la pasta de moniatos. Heu de tancar les porcions en

forma de mitja lluna i unir les vores amb una mica d’ou batut. Ara només falta fregir les tru-

chas de batata amb oli abundant i empolvorar una mica de sucre al damunt. Deixeu-les refre-

dar abans de servir-les.

79

5. Els estris de cuina (pàgines 128-129)


80

l’obridor

els molls

el batedor

la mà de morter

la mànega de pastisseria el motlle

la cullereta

la forquilla

el ganivet

el cullerotel morter

la gerra la cafetera

el llevataps

el corró

la tassa

la cullera

l’obrellaunes

81

el plat pla el plat fondola plàtera

la paella

el cassó la cassola

l’olla

els estalvis

la ratlladora

la planxa el pot

el saler

el colador

l’embut

el got

la sucrera

el bol

l’escorredora

la manyopla

la copa

el setrill el porróla baieta

l’escumadora la paleta

el davantal

la safata

l’agafadorel drap

UNITAT 6ANEM A UN ESPECTACLE


Per tal que l’alumnat s’impliqui en la tasca des d’un bon començament caldria relacionar el

fet d’anar a un espectacle amb la celebració del final de curs.

Els alumnes podran treballar amb qualsevol tipus d’espectacles que hi hagi en cartellera en el

moment de fer la unitat. Cal deixar que l’alumnat triï els espectacles segons els seus gustos.

Si l’alumnat no té els mitjans per consultar les cartelleres d’espectacles, faciliteu-los l’accés a

Internet o bé porteu-los material actual en aquest sentit, que heu d’haver recompilat ante-

riorment. Per trobar informació sobre espectacles a la xarxa, feu la consulta següent en qual-

sevol cercador: espectacles + nom de la localitat.

Si sou d’alguna localitat petita en què no hi ha una cartellera gaire extensa, podeu treballar amb

informació de diverses localitats o de la localitat gran que tingueu més propera. També és pos-

sible treballar, per exemple, amb la informació sobre espectacles de la vostra localitat i, simul-

tàniament, amb la de Barcelona, per exemple, per tenir un ventall més ampli de possibilitats.

Tasca 1: I a tu, què t’agrada? (pàgina 132)

Objectiu: formar grups de companys i companyes amb gustos similars a l’hora de triar un es-

pectacle.


Heu de deixar que els alumnes i les alumnes s’agrupin sense la vostra intervenció. Per fer-ho

han d’interactuar a l’aula i parlar amb els altres companys i companyes per saber els seus gus-

tos i convèncer-los de formar un grup.

La vostra funció durant la tasca és ajudar les persones a qui costi prendre una decisió sobre el

seu tipus d’espectacle favorit. També haureu de facilitar la formació de grups quan sorgeixi al-

gun inconvenient que ho impedeixi, com ara espectacles massa especialitzats que tan sols agra-

den a una persona sola. En aquests casos feu recomanacions, suggeriu canvis, etc.

Finalitzeu la tasca amb la posada en comú. Doneu també l’oportunitat de canviar-se de grup

a les persones que vulguin fer-ho. Eviteu, però, que es formin grups massa nombrosos o grups

massa reduïts.

82

Tasca 2: Quin espectacle triem? (pàgina 133)

Objectiu: decidir l’espectacle en cartellera a què vol assistir cada grup.


Abans d’iniciar la tasca heu d’haver fet recerca per trobar informació sobre espectacles rela-

cionats amb els gustos de cada grup. Tot i així, deixeu que cada grup busqui la informació que

necessitarà. Faciliteu-los-la vosaltres només en el cas que algun grup us demani ajuda.

Si algun grup té moltes dificultats per trobar informació, recomaneu-los de treballar amb un

altre tipus d’espectacle.

Eviteu que algú imposi el seu criteri per damunt dels altres. Fomenteu també la participació

de les persones a qui costi intervenir.

Feu la posada en comú per cloure la tasca i recordeu als alumnes que, al final, hauran de triar

l’espectacle dels altres grups que els agrada més.

Tasca 3: On comprem les entrades? (pàgina 134)

Objectiu: obtenir tota la informació necessària per assistir a l’espectacle.


El sistema de treball és el mateix que a la tasca anterior.

Segurament molta de la informació que necessiten obtenir els alumnes en aquesta tasca ja

s’haurà discutit a l’anterior. En aquest cas han de recompilar-la tota i obtenir la que no tinguin.

La graella ha de quedar completa, sempre que sigui pertinent per a l’espectacle amb què tre-

balla cada grup. Si no ho és, feu-los buscar informació que ho sigui.

Faciliteu els mitjans perquè l’alumnat pugui fer trucades telefòniques reals per obtenir la in-

formació que els manqui sobre algun espectacle. Recomaneu-los, però, que abans es prepa-

rin bé la conversa que mantindran.

Feu la posada en comú. Animeu també l’alumnat a assistir a l’espectacle escollit.

83

Tasca final: Qui s’hi apunta? (pàgina 135)


L’alumnat ha d’interactuar lliurement per l’aula. Cadascú s’ha d’entrevistar amb alguna per-

sona de tots els altres grups. En cada entrevista cal explicar tota la informació de l’espectacle

de forma atractiva per convèncer l’interlocutor i escoltar les propostes dels altres grups.

Recordeu a l’alumnat de repartir el cartell informatiu del seu grup i de recollir els dels altres

grups. Aquests cartells serviran a l’alumnat per decidir a quin espectacle vol apuntar-se.

L’alumnat pot apuntar-se a un espectacle mentre dugui a terme les entrevistes amb els altres

grups, però és millor que els recomaneu que ho facin al final, quan hagin escoltat totes les pro-

postes, per tal d’evitar embolics posteriors durant el recompte d’inscrits.

Per fer les inscripcions cada membre del grup ha de tenir una llista d’inscripció, en la qual ha

d’apuntar-hi totes les persones interessades a assistir a l’espectacle del seu grup.

Al final s’han de reunir els membres de cada grup i fer el recompte de persones inscrites.

Si hi ha possibilitat i l’alumnat ho vol, assistiu tots plegats a l’espectacle que hagi tingut més

acceptació. Relacioneu aquesta activitat amb la cloenda del curs.

84

85

Vols venir a ?

Característiques de l’espectacle:

1.

2.

1.

2.

2.

Informació sobre l’espectacle:

Horari:

Dia:

Lloc:

Preu:

Rebaixes o descomptes per a grups:

Lloc de venda de les entrades:

Desplaçament:

Si vols més informació, pregunta-me-la!

86

NO T’HO PENSIS MÉS.

APUNTA-T’HI ARA MATEIX!

Llista de persones inscrites

Espectacle:

Nom i cognoms

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

GRAMÀTICA

1. Els exclamatius (pàgina 136)


–Has vist l’última pel·lícula del Tom Hanks? Que divertida! M’ho vaig passar bomba!

–Què dius! Jo em vaig avorrir molt! Quin pal de pel·lícula!

Ara practica-ho

–Que emocionant! M’encanten les pel·lícules de terror!

–Quina por que he passat! El pròxim dia que anem al cine podríem anar a veure una pel·lícu-

la d’amor!

–Ai, no! Quin pal!

–I una comèdia?

–Sí, sí! Que divertit! Recordeu aquella pel·lícula de la Sandra Bullock? Quin fart de riure!

–Au, va! Quin rotllo! Jo em vaig avorrir! A mi m’agraden les pel·lícules d’acció! L’última del Vin

Diesel era genial!

–Que bèstia que ets! Si tot eren cops de puny i pistoles!

–Doncs jo m’estimo més les de dibuixos animats. No fa gaire n’han estrenat una de la Píxar

Studios. El cap de setmana la vaig anar a veure. Quina passada de pel·lícula!

–No hi ha res com les pel·lícules de ciència-ficció. Per cert, aquesta nit fan La guerra de les ga-

làxies a la televisió! Quins efectes especials! Això sí que és bon cinema!

–Que antiquat que ets! Aquesta pel·lícula té una pila d’anys.

–El que jo no entenc és per què anem junts al cine! Que difícil que és acontentar-vos a tots!

2. Les expressions d’aprovació o desgrat (pàgina 137)


3. Els superlatius (pàgina 138)


–Ahir vaig veure una obra de teatre que més que avorrida va ser avorridíssima.

Comentari per al professorat: És recomanable que el professorat plantegi a un/a alumne/a

cada situació del qüestionari per anar comentant el significat d’aquestes expressions. Per fo-

mentar el debat, es recomana també que l’alumnat argumenti les seves preferències.

87

Ara practica-ho

–L’altre dia vaig anar al circ. Hi havia (molta) moltíssima gent. Van ser més de tres hores d’es-

pectacle. Així que es va acabar (tard) tardíssim. Però valia la pena. Va ser tal com m’ho imagi-

nava. El presentador anava (elegant) elegantíssim amb frac i barret de copa. L’actuació dels pa-

llassos va ser (divertida) divertidíssima i la dels trapezistes, (emocionant) emocionantíssima.

També hi havia un domador de tigres. A mi allò em semblava (perillós) perillosíssim. Va ser un

gran espectacle. Tothom va marxar (entusiasmat) entusiasmadíssim.

–Segur que l’entrada era (cara) caríssima.

–Home, la meva entrada em va costar sis euros, però l’entrada per a la canalla era (barata) ba-

ratíssima.

4. El pronom de complement directe ho (pàgina 139)


–Hem de comprar les entrades anticipades o el mateix dia de l’espectacle?

–No ho sé!

Ara practica-ho

–Decidit! Anem al Teatre Nacional. Sabeu quin és el dia de l’estrena?

–No Ø sé si és divendres o dissabte, però si teniu un programa ho podem mirar.

–Jo en tinc un! Mireu, és dissabte.

–Ui, jo aquest dissabte no puc venir. Ho sento! I si hi anem dissabte vinent?

–Ostres, tu! Ja Ø sabíeu que seria divendres o dissabte! Segur que no pots venir?

–Mmmm! D’acord, ho intentaré.

–Molt bé! Que Ø sabeu si hem de comprar les entrades anticipades?

–No cal, però si les comprem anticipadament potser fan descomptes per a grups. El que no

sé és com es fa.

–Al programa ho diu. Mira! Ho podem fer per telèfon o per Internet.

–Val més que les comprem per telèfon, no?

–Au, doncs! Ja ho saps! Vinga, que et dic el número de telèfon!

5. El present, el futur i el condicional del verb venir (pàgina 140)


–Ei, xavals! Per què no veniu al teatre amb nosaltres demà?

–Demà? Fantàstic! Jo sí que vindré.

–Jo vindria, però no puc perquè no tinc cangur!

88

Ara practica-ho

–Demà a la tarda fan un espectacle de titelles a la plaça! Que vindreu vosaltres i els nens?

–Fantàstic! I tant que vindrem.

–Doncs si vosaltres també veniu serem una colla.

–Per què? Qui més vindrà?

–També vindran la Fàtima i el seu cosí.

–I l’Esther i el Nelson han dit que si plegaven aviat de treballar també vindrien amb la canalla.

–I tu, Aziza, que vindràs?

–No, jo no vindré perquè la Nur encara està malalta. La Mariona va dir que vindria a veure-la,

però li diré que vingui amb vosaltres a la plaça.

–I tant! Com més serem, més riurem.

6. L’ús dels verbs anar i venir (pàgina 141)


–Tenim entrades per anar al teatre. Per què no veniu amb nosaltres?

–Genial! Ens encantaria!

Ara practica-ho

–Últimament no sortim mai tota la colla! Per què no (anem/venim) anem al cine aquesta nit?

–Ui, nosaltres no podem (anar/venir) venir, perquè hem promès als nens que demà (anirí-

em/vindríem) aniríem d’excursió a la muntanya i ens hem d’aixecar molt aviat.

89

present

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


vinc

véns

ve

venim

veniu

vénen

futur

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


vindré

vindràs

vindrà

vindrem

vindreu

vindran

condicional

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


vindria

vindries

vindria

vindríem

vindríeu

vindrien

–Nosaltres sí que (anirem/vindrem) vindrem. Tenim moltes ganes de veure aquella pel·lícula

de por que van estrenar divendres.

–I tu, Miquel, que (vas/véns) véns?

–Em sap greu, però no puc perquè (vaig/vinc) vaig a sopar a casa d’uns amics.

–Podríem trucar a la Vilma! Potser vol (anar/venir) venir!

–Ei! Si la Vilma (va/ve) ve, jo també (aniré/vindré) vindré.

LÈXIC

1. Els espectacles (pàgines 142-143)


Nacho Mastretta en concert

Diumenge 24 d’abril, a les 21 h

El Teatre Metropol es vestirà de gala per rebre una de les propostes més personals i sòlides del

panorama musical. El polifacètic Mastretta ens presentarà els temes del seu nou treball, Mú-

sica de automóvil, amb l’acompanyament de moltíssims instruments. Nacho Mastretta, que és

músic i compositor, és un dels talents més respectats de la música actual per la seva llibertat i

creativitat.

Trencanous

Companyia de David Campos

Divendres 6 de maig, a les 22 h

La companyia de dansa de David Campos, amb

un cos de més de vint ballarins de diverses na-

cionalitats, presenta la seva versió del fantàstic ba-

llet de Txaikovski. El coreògraf Campos sap com-

binar perfectament la formació clàssica amb la

recerca contemporània.

90

Hatzàrdia

Cia. Pepa Plana


La còmica vallenca Pepa Plana arrencarà les ria-

lles dels espectadors amb una obra al voltant

de les casualitats, els camins encertats i els equi-

vocats. Pepa Plana ens presenta un ventall de

personatges entranyables que ens transporta-

ran a un món de situacions màgiques, a les

quals contribueixen un nas de pallasso i un es-

plèndid vestuari.

84 Charing Cross Road

Adaptació i direcció: Isabel Coixet


Aquesta és l’estrena teatral d’aquesta directora cinematogràfica reconeguda internacional-

ment pels seus èxits a la gran pantalla. En aquesta nova experiència, Coixet compta amb un

repartiment de luxe: un actor, Josep Minguell, i una actriu, Carme Elias, de qualitats sobrades

per interpretar dues persones separades per l’oceà que es comuniquen al llarg de vint anys no-

més per correspondència.

Simfonia n. 4 de Mahler

Barcelona Modern Project

Divendres 3 de juny, a les 21.30 h

La Barcelona Modern Project, sota la direcció del vallenc Marc Moncusí i amb la interpretació

de la soprano tarragonina Marta Mateu, ens oferirà una versió gairebé inèdita d’aquesta sim-

fonia de Mahler amb els arranjaments que va fer el 1921 Erwin Stein. El públic podrà gaudir

d’una formació musical en la qual toquen diversos músics de Tarragona i que està dirigida per

un dels joves directors d’orquestra amb més projecció, el qual es va formar a Berlín amb Da-

niel Barenboim.

91

2. El teatre (pàgines 144-145)


92

la taquilla

el guarda-roba

el vestíbul

l’entrada

93

el galliner

el focus

la llotja

el teló

l’escenari

la sortida d’emergència

l’acomodador

el seient

la platea

la fila

el camerino

Solucionari basic 2

Documents

Transcript of Solucionari basic 2