SISTEMA IMMUNITARI

La defensa contra les infeccions La immunitat es la resistncia que presenten els organismes davant la infecci. La immunologia s la cincia que estudia la immunitat. La immunitat pot ser:- Natural Activa Passiva

- Artificial Activa Passiva

Natural

Artificial

Activa

Passiva

Sistema immunitari- El sistema immunitari s el conjunt de mecanismes dun organisme que el protegeixen contra les malalties per mitj de la identificaci i leliminaci de patgens i cllules tumorals. Est format per tres lnies de defensa: Barreres Sistema immunitari inespecfic (innat) Sistema immunitari especfic (adaptatiu)

Barreres mecniques, qumiques i biolgiquesMecniques Pell i mucoses Als pulmons, la tos i els esternuts expulsen mecnicament els patgens i altres irritants de les vies respiratries. Lacci netejadora de les llgrimes i lorina tamb expulsa patgens mecnicament. Les mucositats secretades pels aparells respiratori i gastrointestinal serveixen per atrapar i enganxar els microorganismes. Qumiques La pell i laparell digestiu secreten pptids antimicrobians (les defensines). A la saliva, les llgrimes i a la llet materna hi ha lisozim... Biolgiques Flora bacteriana

Sistema immunitari Actua quan lagent patogen travessa les barreres i entra a lorganisme. La resposta immune s la reacci del sistema immunitari davant lentrada dun agent estrany o antigen. Pot ser:- Inespecfica - Especfica

Sistema immunitari inespecfic El sistema immunitari innat s el conjunt de cllules i mecanismes de defensa no especfica, reconeixen i responen a patgens duna manera rpida per genrica. Les funcions principals del sistema immunitari innat inclouen: Produir inflamaci. Activaci del sistema del complement per a identificar bacteris, activar cllules i promoure la neteja. La identificaci i eliminaci de substncies alienes per mitj de glbuls blancs especialitzats. Lactivaci del sistema immunitari adaptatiu per mitj dun procs conegut com a presentaci dantigen.

La inflamaci

Etapes: Producci de lestmul desencadenant Producci i alliberament de mediadors de la inflamaci Accions desencadenades per els mediadors: Dilataci dels vasos sanguinis de la zona: envermelliment, augment de la temperatura Augment de la permeabilitat dels capillars: inflamaci local Dolor: estimulaci dels receptors Activaci de les cllules fagocitries

La resposta inflamatria es caracteritza pels segents smptomes: envermelliment (rubor) calor (calor) tumefacci (tumor) dolor (dolor)

La inflamaci s estimulada per factors qumics alliberats per cllules lesionades i serveix per a establir una barrera fsica contra lescampament de la infecci, aix com per a afavorir la curaci dels teixits lesionats un cop shan eliminat els patgens.

Cllules fagocitries Els fagcits sn els glbuls blancs que protegeixen el cos ingerint (fagocitant) protenes alienes nocives, bacteris i cllules mortes o moribundes. Inclouen neutrfils, moncits, macrfags, cllules dendrtiques ... Es troben circulant, a la sang, o en els teixits. Sn vitals per combatre les infeccions, aix com a lhora de mantenir els teixits sans mitjanant leliminaci de cllules mortes i moribundes que han arribat a la fi de la seva vida.

Quan es produeix una infecci, senvia un senyal qumic de socors per atreure fagcits al lloc dinfecci Quimiotaxi Aquests senyals qumics poden incloure protenes de bacteris, productes del complement i citocines alliberades pels macrfags situat al teixit a prop del lloc dinfecci. Els fagcits abandonen el flux sanguini i penetren als teixits afectats Diapedesi

Neutrfils Glbul blanc que es fabrica i madura a la medulla ssia, desprs passa a la sang. Hi ha uns 5.000 milions de neutrfils en un litre de sang humana. Noms viuen uns 5 dies. Una vegada han rebut els senyals apropiats, triguen uns trenta minuts en abandonar la sang i arribar al lloc dinfecci. Sn devoradors voraos i rpidament absorbeixen els invasors coberts danticossos i complement, aix com cllules danyades o residus cellulars. Posteriorment moren i passen a formar part del pus. Poden secretar productes que estimulen lacci de les altres cllules fagocitries.

Moncits Glbul blanc que es fabrica a la medulla ssia i madura a la sang. Hi ha uns 500 milions de moncits en un litre de sang humana. Desprs de 8 hores destar a la sang migra als diferents teixits. Segons el lloc on es troba rep diferents noms: Sistema nervis: Cllules de la micrglia. Fetge: cllules de Kpffer. Ossos: Osteoclasts. Pulm: Macrfags alveolars. Teixit conjuntiu: Histicits.

Cllules dendrtiques Sn un tipus de moncits que es troben als teixits que estan en contacte amb el medi exterior (pell, part interior del nas, pulmons, estmac, intestins...) Sn molt eficaces a lhora de fagocitar material perills pel cos. Sn cllules presentadores dantigen.

Basfils / Mastcits Sn cllules que tenen el seu origen en la medulla ssia, on soriginen els precursors immadurs, que tenen un curt recorregut en la sang i que en arribar als teixits, especialment el teixit conjuntiu, es converteixen en mastcits Tenen en el seu citoplasma diversos grnuls que contenen histamina i altres substncies qumiques que quan salliberen al teixit que les envolta i provoquen diverses reaccions que inclouen la dilataci dels capillars, inflor i desenvolupament de picor. Aquestes cllules participen tamb en els processos de curaci i reparaci de les ferides

Cllules responsables de la immunitat innata

Sistema del complement El complement s un conjunt de ms de 30 protenes plasmtiques solubles (-globulines) que formen un sistema enzimtic en cascada. Est sempre present de forma inactiva. Sactiven de manera seqencial amb la presncia de complexes antigen - antics o directament per antgens. Aquestes protenes reben el nom de complement perqu ajuden i complementen els mecanismes de resposta immune. Les principals sn els components C1 a C9, el factor B i el factor D.

Activitat del sistema del complementLactivaci en cascada dels seus components pot produir: Formaci dun complex perforador (C5b-9, CAM o MAC) que provoca la lisi del microorganisme. Inici dun procs inflamatori agut, els seus components C3a i C5a provoquen lalliberament dels mediadors (anafilotoxines) que contenen els mastcits i els basfils i es produeix vasodilataci. Opsonitzaci dels patgens mitjanant el fragment C3b, fent-los ms atractius als macrfags. Funci de quimiotaxi: el fragment C5a atreu als neutrfils i macrfags cap al lloc de la infecci.

Els interferons Sn protenes segregades per determinades cllules dels vertebrats quan son infectades per un virus. S' uneixen a la membrana plasmtica de les cllules sanes i les immunitzen davant la infecci per al mateix o altres virus. Mecanisme dacci: El virus infecta la cllula (a) La presncia de lc. nucleic viral indueix lexpressi de gens dinterfer (c) Linterfer s secretat per la cllula infectada Es fixa a un receptor especfic duna cllula no infectada Aquesta uni indueix la producci denzims que inhibeixen la traducci de lRNA viral i estimulen lacci dendonucleases que degraden lRNAm viral

Sistema immunitari especficCaracterstiques: - Reconeixement del que s propi - Totes les molcules que sn capaces dactivar el sistema immunitari reben el nom dantgens. Qualsevol macromolcula aliena a lorganisme s reconeguda pel sistema immunitari i es desencadena una resposta immunolgica. - Resposta especfica Mitjanant lactivaci dels limfcits i la fabricaci danticossos. - Memria Cllules de memria.

ReconeixementComplex major dhistocompatibilitat (MHC) = antgens leucocitaris humans (HLA) Totes les cllules tenen molcules a la seva superfcie que sn niques per cada persona. Aquestes molcules constitueixen el sistema HLA o MHC i serveixen per diferenciar el que s propi del que no ho s.

Hi ha tres tipus de protenes MHC: Classe I - Sexpressen en gaireb totes les cllules nucleades de lorganisme Serveixen per presentar antgens peptdics de cllules prpies (antgens intracellulars) alterades als limfcits T (CD8+) o cllula T citotxica (Tc). En el cas dhaver estat infectada per un bacteri, alguna de les protenes bacterianes podria ser digerida i parts della mostrades a la superfcie cellular mitjanant una molcula d'MHCI per a ser reconeguda pel sistema immunitari i ser destruda per tal deliminar lagent infeccis.

Processament de pptids associats a molcules MHC-I: protenes presents en el citosol son degradades per el proteosoma, i els pptids passen al RE, on sassocien a les molcules dMHC-I. Posteriorment passen a laparell de Golgi i, mitjanant vescules secretores, a la membrana cellular on sn exposats.

Classe II - Sn expressades exclusivament per cllules presentadores dantigen (macrfags, cllules dendrtiques i limfcits B). Aquestes molcules suneixen a pptids normalment dorigen exogen derivats de protenes estranyes (bacterianes, vriques, etc) que sn internalitzades per endocitosi i digerides per ser seguidament presentades en superfcie. Aquests antgens podran ser llavors, reconeguts per limfcits T collaboradors i cllules Th ( T helpers)

Classe III - Engloben membres del sistema del complement i molcules implicades en la inflamaci, com els factors de necrosi tumoral alfa (TNF) i beta (TNF). No sn protenes de membrana i no tenen cap paper en la presentaci dantigen.

Els limfcits Sn glbuls blancs que es caracteritzen morfolgicament per tenir un nucli arrodonit i molt poc citoplasma. Sn cllules de mida petita. Nhi ha de dos tipus: Limfcits B (o cllules B). adquireixen la seva immunocompetncia en la medulla ssia. La seva funci s formar anticossos quan troben un antigen. Una part es transforma en cllules de memria. Limfcits T (o cllules T). Es formen a la medulla ssia i adquireixen la seva immunocompetncia en el tim. Al seu contacte amb lantigen poden ser cllules de memria o b cllules efectores amb diverses funcions.

Els anticossosEls limfcits B activats es diferencien: En plasmcits, el paper dels quals s la producci danticossos solubles. En limfcits B de memria.

Els anticossos (immunoglobulines o, popularment, "defenses") sn glicoprotenes que mostren una forma caracterstica dY Els anticossos es troben en dos formes: en forma soluble secretada a la sang i altres fluids del cos, en forma unida a la membrana cellular, ancorada a la superfcie dun limfcit B.

Els anticossos poden presentar-se en diferents varietats, conegudes com isotips o classes. En els mamfers nexisteixen cinc isotips, coneguts com IgA, IgD, IgE, IgG i IgM: IgA - Es troba a les mucoses, com el tub digestiu, el tracte respiratori i el tracte urogenital. Nimpedeix la colonitzaci per part de patgens. Tamb es troba a la saliva, les llgrimes i la llet.

IgD - La seva funci consisteix principalment en servir de receptor dantgens en limfcits B que no han estat exposats als antgens. IgG Proporciona la major part de la protecci immunitria basada en anticossos contra els patgens invasors. s lnic antics capa de creuar la placenta per proporcionar al fetus una immunitat passiva. Constitueix el 80% de les immunoglobulines totals

IgM - Sexpressa a la superfcie dels limfcits B i en forma de secreci amb gran afinitat per la seva diana. Elimina els patgens als estadis immediats de la resposta immunitria mitjanada pels limfcits B, fins que existeixen prou IgGs.

IgE Sn les responsables de les allrgies. Quan entra un allergogen es fabriquen IgE que es fixen a les membranes dels mastcits i dels basfils, quan entra de nou lallergogen es fixa a les IgE especfiques i desencadena lalliberament dhistamina i daltres mediadors qumics per part dels mastcits i basfils que desencadenen una resposta inflamatria: urticria, czema, angioedemes (sinflen els llavis, els dits...), dermatitis atpica i xoc anafilctic. Tamb protegeix contra cucs parsits.

Els limfcits B abans de la seva maduraci, quan encara no han estat exposats a lantigen, es coneixen com limfcits B verges i noms expressen els isotips IgM en la seva forma ancorada a la superfcie cellular. Comencen a expressar tant IgM com IgD quan arriben a la maduresa, i en aquest moment ja estan preparats per respondre als seus antgens. Lactivaci dun limfcit B segueix la seva trobada i uni amb el seu antigen, cosa que estimula la cllula perqu es divideixi i es diferenci en una cllula productora danticossos denominada cllula plasmtica. En aquesta forma activada, els limfcits B comencen a secretar anticossos en lloc dancorar-los a la membrana. Algunes cllules filles dels limfcits B activats pateixen un canvi isotpic, un mecanisme que provoca que la producci danticossos en les formes IgM o IgD es transmuti als altres tipus, IgE, IgA o IgG, que juguen diferents papers al sistema immunitari.

Funcions dels anticossos Neutralitzaci de lantigen Opsonitzaci Augment de la fagocitosi Activaci del sistema del complement Activaci dels limfcits T citotxics

Limfcits T Tenen un paper fonamental en el control i desenvolupament de la resposta immune especfica. Regulen la resposta immunitria i ajuden a leliminaci de microorganismes intracellulars. Es caracteritzen per tenir receptors especfics per els antgens anomenats receptors de cllules T o TCR que reconeixen pptids antignics units a molcules del MHC.

Receptors de Cllules T (TCR)Nhi ha de dos tipus: El TCR / est associat fsicament a una protena anomenada CD3, formant el complex funcional a la superfcie dels limfcits T. El TCR / participa en la interacci pptid - MHC i el CD3 en la transducci de senyals a linterior dels limfcits T. Representen el 90-99% dels limfcits T perifrics madurs. El TCR /, tamb est associat a CD3. Representen l1 al 10% de limfcits T perifrics madurs.

Limfcits T / Inclouen dues poblacions de limfcits: T CD4+ (collaboradors o helpers) Estan implicats en el reconeixement dantgens exgens units a MHC de classe II. T CD8+ (supressors/citotxics) - Reconeixen pptids generats per processos endgens i units a molcules d'MHC de classe I. Sencarreguen de destruir les cllules infectades i cllules canceroses.

Limfcits T / Reconeixen antgens de manera independent d'MHC de classe I o de classe II. No expressen les protenes CD4 ni CD8. Aquestes cllules estan implicades en el reconeixement de protenes indudes per estrs aix com antgens de micobacteris. La seva funci s eliminar les cllules del cos que es troben sota estrs, com ara les cllules infectades o les que estan en procs de transformaci tumoral.

Activaci dels limfcits T Lactivaci dels limfcits T es dna quan hi ha el reconeixement entre el receptor TCR i la molcula MHC amb lantigen a banda de lactivaci daltres molcules presents a la seva membrana.

Els limfcits T CD4+ sactiven amb molcules MHC de classe II i produeixen citoquines que activaran altres cllules del sistema immunitari (NK, limfcits T CD8+, limfcits B, macrfags...)

Els limfcits T CD8+ produeixen factors citotxics i destrueixen les cllules diana.

RGANS LIMFOIDES

Resposta primria i secundria

MAL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA IMMUNITARIQuan el sistema immunitari no pot exercir les seves funcions es produeixen trastorns que poden ser molt greus:Allrgies Problemes amb els transplantaments Malalties per deficincia immunolgica Malalties autoimmunes

Allrgia Lallrgia s una resposta exagerada de lorganisme quan entra en contacte amb determinades substncies provinents de lexterior. Aquestes substncies sanomenen substncies allergniques o allrgens. Quan un allergogen penetra en lorganisme dun subjecte allrgic, el sistema immunitari respon produint una gran quantitat danticossos (IgE). Aquests IgE suneixen a les membranes dels mastcits. Una exposici successiva al mateix allergogen produir lalliberaci de mediadors qumics, en particular histamina, que produir els smptomes tpics de la reacci allrgica.

Allrgens Generalment sn protenes o glucoprotenes. Poden ser inhalades, com la pols o el pollen; ingerit, como las protenes de la clara dou o el marisc; injectat, como la penicillina, o actuar per contacte, com la llana, lesparadrap o els metalls pesats.

Smptomes de lallrgia

Smptomes de lallrgia Cutanis: czema, dermatitis atpica, urticria i edema angioneurtic Pulmonars: asma, pneumopatia intersticial, pneumopatia eosinoflica Oculars: conjuntivitis, queratitis Otorinolaringolgics: rinitis, sinusitis, epistaxis, ansmia Digestius: vmits, diarrees, dolor abdominal Hematolgics: anmia, trombopnia, leucopnia, eosinoflia Generalitzats: anafilaxi o xoc anafilctic

Anafilaxi s una reacci allrgica que afecta a tot lorganisme. Les histamines i daltres mediadors qumics que salliberen provoquen el procs inflamatori. Pot ser greu o molt greu si obstrueix les vies respiratries, si hi ha una baixada sobtada de la pressi sangunia o si es presenten problemes cardacs

Immunodeficincia s un estat patolgic en el qual el sistema immunitari s incapa de desenvolupar una resposta immunolgica adequada davant la presncia dun antigen estrany i lantigen roman a lorganisme. Hi ha diferents graus dimmunodeficincia. Nhi ha de dos tipus: Primria - Dorigen gentic o innat. Pot afectar tant a les defenses especfiques com a les defenses inespecfiques. Secundria o adquirida - Apareix en qualsevol moment com a conseqncia de diversos factors: leucmia, exposici a radiacions, frmacs (alteraci de la flora normal pels antibitics), tractament prolongat amb immunosupressors, virus VIH...

SIDA (Sndrome dimmunodeficincia adquirida) Es una malaltia infecciosa causada pel virus VIH, que cursa amb una profunda alteraci de la immunitat cellular, la qual afavoreix la instauraci daltres infeccions i malalties de pronstic clnic greu. Des que es va descriure el primer cas lany 1981, han mort de SIDA al mn uns 6,4 milions de persones i se nhan infectat ms de 40 milions.

La infecci s caracteritza fonamentalment per una sndrome mononuclesica (febre, erupci cutnia, faringitis...) Al cap dun mes aproximadament desprs de la infecci es produeix un quadre clnic similar al duna grip, que sovint passa inadvertida. El virus pot restar inactiu fins a un perode de 10 anys, el virus es reactiva produint una virmia generalitzada que fa baixar les poblacions de limfcits i produeix una fallada del sistema immunitari moment en qu es poden produir infeccions per altres agents infecciosos poc habituals en persones sanes (tumors com el sarcoma de Kaposi, infeccions ms o menys greus i recidivant...)

Malalties autoimmunitries Sn les malalties on el nostre sistema immunitari funciona de manera anormal i ataca les cllules del propi organisme. s una resposta immunitria exagerada contra components moleculars de cllules i teixits presents de manera normal al cos. Les causes sn encara desconegudes i sn probablement el resultat de mltiples circumstncies,(essent sovint la predisposici gentica la ms normal). El sistema immunitari pot atacar un teixit, un rgan, varis rgans... Les parts ms afectades solen ser: Pell Msculs Articulacions Sang Glndules

Malalties autoimmunes Dermatomiositis Dermatomiositis juvenil Distrfia simptica reflexa Fibromilgia Miopaties inflamatries Lupus Eritemats Sistmic Malaltia de Crohn Anmia Perniciosa Artritis Reumtica Diabetis Mellitus Tipus 1 Esclerosis Mltiple Miastnia Gravis Malaltia de Graves Psoriasis ...

Psoriasis

Lupus Eritemats Sistmic