Sistema immunitari Batx

Click here to load reader

  • date post

    24-Oct-2014
  • Category

    Documents

  • view

    45
  • download

    10

Embed Size (px)

Transcript of Sistema immunitari Batx

SISTEMA IMMUNITARI

La defensa contra les infeccions La immunitat es la resistncia que presenten els organismes davant la infecci. La immunologia s la cincia que estudia la immunitat. La immunitat pot ser:- Natural Activa Passiva

- Artificial Activa Passiva

Natural

Artificial

Activa

Passiva

Sistema immunitari- El sistema immunitari s el conjunt de mecanismes dun organisme que el protegeixen contra les malalties per mitj de la identificaci i leliminaci de patgens i cllules tumorals. Est format per tres lnies de defensa: Barreres Sistema immunitari inespecfic (innat) Sistema immunitari especfic (adaptatiu)

Barreres mecniques, qumiques i biolgiquesMecniques Pell i mucoses Als pulmons, la tos i els esternuts expulsen mecnicament els patgens i altres irritants de les vies respiratries. Lacci netejadora de les llgrimes i lorina tamb expulsa patgens mecnicament. Les mucositats secretades pels aparells respiratori i gastrointestinal serveixen per atrapar i enganxar els microorganismes. Qumiques La pell i laparell digestiu secreten pptids antimicrobians (les defensines). A la saliva, les llgrimes i a la llet materna hi ha lisozim... Biolgiques Flora bacteriana

Sistema immunitari Actua quan lagent patogen travessa les barreres i entra a lorganisme. La resposta immune s la reacci del sistema immunitari davant lentrada dun agent estrany o antigen. Pot ser:- Inespecfica - Especfica

Sistema immunitari inespecfic El sistema immunitari innat s el conjunt de cllules i mecanismes de defensa no especfica, reconeixen i responen a patgens duna manera rpida per genrica. Les funcions principals del sistema immunitari innat inclouen: Produir inflamaci. Activaci del sistema del complement per a identificar bacteris, activar cllules i promoure la neteja. La identificaci i eliminaci de substncies alienes per mitj de glbuls blancs especialitzats. Lactivaci del sistema immunitari adaptatiu per mitj dun procs conegut com a presentaci dantigen.

La inflamaci

Etapes: Producci de lestmul desencadenant Producci i alliberament de mediadors de la inflamaci Accions desencadenades per els mediadors: Dilataci dels vasos sanguinis de la zona: envermelliment, augment de la temperatura Augment de la permeabilitat dels capillars: inflamaci local Dolor: estimulaci dels receptors Activaci de les cllules fagocitries

La resposta inflamatria es caracteritza pels segents smptomes: envermelliment (rubor) calor (calor) tumefacci (tumor) dolor (dolor)

La inflamaci s estimulada per factors qumics alliberats per cllules lesionades i serveix per a establir una barrera fsica contra lescampament de la infecci, aix com per a afavorir la curaci dels teixits lesionats un cop shan eliminat els patgens.

Cllules fagocitries Els fagcits sn els glbuls blancs que protegeixen el cos ingerint (fagocitant) protenes alienes nocives, bacteris i cllules mortes o moribundes. Inclouen neutrfils, moncits, macrfags, cllules dendrtiques ... Es troben circulant, a la sang, o en els teixits. Sn vitals per combatre les infeccions, aix com a lhora de mantenir els teixits sans mitjanant leliminaci de cllules mortes i moribundes que han arribat a la fi de la seva vida.

Quan es produeix una infecci, senvia un senyal qumic de socors per atreure fagcits al lloc dinfecci Quimiotaxi Aquests senyals qumics poden incloure protenes de bacteris, productes del complement i citocines alliberades pels macrfags situat al teixit a prop del lloc dinfecci. Els fagcits abandonen el flux sanguini i penetren als teixits afectats Diapedesi

Neutrfils Glbul blanc que es fabrica i madura a la medulla ssia, desprs passa a la sang. Hi ha uns 5.000 milions de neutrfils en un litre de sang humana. Noms viuen uns 5 dies. Una vegada han rebut els senyals apropiats, triguen uns trenta minuts en abandonar la sang i arribar al lloc dinfecci. Sn devoradors voraos i rpidament absorbeixen els invasors coberts danticossos i complement, aix com cllules danyades o residus cellulars. Posteriorment moren i passen a formar part del pus. Poden secretar productes que estimulen lacci de les altres cllules fagocitries.

Moncits Glbul blanc que es fabrica a la medulla ssia i madura a la sang. Hi ha uns 500 milions de moncits en un litre de sang humana. Desprs de 8 hores destar a la sang migra als diferents teixits. Segons el lloc on es troba rep diferents noms: Sistema nervis: Cllules de la micrglia. Fetge: cllules de Kpffer. Ossos: Osteoclasts. Pulm: Macrfags alveolars. Teixit conjuntiu: Histicits.

Cllules dendrtiques Sn un tipus de moncits que es troben als teixits que estan en contacte amb el medi exterior (pell, part interior del nas, pulmons, estmac, intestins...) Sn molt eficaces a lhora de fagocitar material perills pel cos. Sn cllules presentadores dantigen.

Basfils / Mastcits Sn cllules que tenen el seu origen en la medulla ssia, on soriginen els precursors immadurs, que tenen un curt recorregut en la sang i que en arribar als teixits, especialment el teixit conjuntiu, es converteixen en mastcits Tenen en el seu citoplasma diversos grnuls que contenen histamina i altres substncies qumiques que quan salliberen al teixit que les envolta i provoquen diverses reaccions que inclouen la dilataci dels capillars, inflor i desenvolupament de picor. Aquestes cllules participen tamb en els processos de curaci i reparaci de les ferides

Cllules responsables de la immunitat innata

Sistema del complement El complement s un conjunt de ms de 30 protenes plasmtiques solubles (-globulines) que formen un sistema enzimtic en cascada. Est sempre present de forma inactiva. Sactiven de manera seqencial amb la presncia de complexes antigen - antics o directament per antgens. Aquestes protenes reben el nom de complement perqu ajuden i complementen els mecanismes de resposta immune. Les principals sn els components C1 a C9, el factor B i el factor D.

Activitat del sistema del complementLactivaci en cascada dels seus components pot produir: Formaci dun complex perforador (C5b-9, CAM o MAC) que provoca la lisi del microorganisme. Inici dun procs inflamatori agut, els seus components C3a i C5a provoquen lalliberament dels mediadors (anafilotoxines) que contenen els mastcits i els basfils i es produeix vasodilataci. Opsonitzaci dels patgens mitjanant el fragment C3b, fent-los ms atractius als macrfags. Funci de quimiotaxi: el fragment C5a atreu als neutrfils i macrfags cap al lloc de la infecci.

Els interferons Sn protenes segregades per determinades cllules dels vertebrats quan son infectades per un virus. S' uneixen a la membrana plasmtica de les cllules sanes i les immunitzen davant la infecci per al mateix o altres virus. Mecanisme dacci: El virus infecta la cllula (a) La presncia de lc. nucleic viral indueix lexpressi de gens dinterfer (c) Linterfer s secretat per la cllula infectada Es fixa a un receptor especfic duna cllula no infectada Aquesta uni indueix la producci denzims que inhibeixen la traducci de lRNA viral i estimulen lacci dendonucleases que degraden lRNAm viral

Sistema immunitari especficCaracterstiques: - Reconeixement del que s propi - Totes les molcules que sn capaces dactivar el sistema immunitari reben el nom dantgens. Qualsevol macromolcula aliena a lorganisme s reconeguda pel sistema immunitari i es desencadena una resposta immunolgica. - Resposta especfica Mitjanant lactivaci dels limfcits i la fabricaci danticossos. - Memria Cllules de memria.

ReconeixementComplex major dhistocompatibilitat (MHC) = antgens leucocitaris humans (HLA) Totes les cllules tenen molcules a la seva superfcie que sn niques per cada persona. Aquestes molcules constitueixen el sistema HLA o MHC i serveixen per diferenciar el que s propi del que no ho s.

Hi ha tres tipus de protenes MHC: Classe I - Sexpressen en gaireb totes les cllules nucleades de lorganisme Serveixen per presentar antgens peptdics de cllules prpies (antgens intracellulars) alterades als limfcits T (CD8+) o cllula T citotxica (Tc). En el cas dhaver estat infectada per un bacteri, alguna de les protenes bacterianes podria ser digerida i parts della mostrades a la superfcie cellular mitjanant una molcula d'MHCI per a ser reconeguda pel sistema immunitari i ser destruda per tal deliminar lagent infeccis.

Processament de pptids associats a molcules MHC-I: protenes presents en el citosol son degradades per el proteosoma, i els pptids passen al RE, on sassocien a les molcules dMHC-I. Posteriorment passen a laparell de Golgi i, mitjanant vescules secretores, a la membrana cellular on sn exposats.

Classe II - Sn expressades exclusivament per cllules presentadores dantigen (macrfags, cllules dendrtiques i limfcits B). Aquestes molcules suneixen a pptids normalment dorigen exogen derivats de protenes estranyes (bacterianes, vriques, etc) que sn internalitzades per endocitosi i digerides per ser seguidament presentades en superfcie. Aquests antgens podran ser llavors, reconeguts per limfcits T collaboradors i cllules Th ( T helpers)

Classe III - Engloben membres del sistema del complement i molcules implicades en la inflamaci, com els factors de necrosi tumoral alfa (TNF) i beta (TNF). No sn protenes de membrana i no tenen cap paper en la presentaci dantigen.

Els limfcits Sn glbuls blancs que es caracteritzen morfolgicament per tenir un nucli arrodonit i molt poc citoplasma. Sn cllules de mida petita. Nhi ha de dos tipus: Limfcits B (o cllules B). adquireixen la seva immunocompetncia en la medulla ssia. La seva funci s formar anticossos quan troben un antigen. Una part es transforma en cllules de memria. Limfcits T (o cllules T). Es formen a la medulla ssia i adquireixen la seva immunocompetncia en el tim. Al seu contacte amb lantigen poden ser cllules de memria o b cllules efectores am