Sistema immunitari i limfàtic

U.D. 9 Crèdit C3 Salut i higiene.

Professor Floren Vallecillo

Sistema immunitari i limfàtic INTRODUCCIÓ.

El sistema immunitari és el conjunt de mecanismes d'un organisme que el protegeixen contra les malalties per mitjà de la identificació i l'eliminació de patògens i cèl·lules tumorals. Detecta una gran varietat d'agents, des de virus a cucs parasitaris, i cal que els distingeixi de les cèl·lules i els teixits saludables propis de l'organisme per tal de funcionar correctament.

Per a sobreviure a aquest repte, han evolucionat nombrosos mecanismes dedicats a reconèixer i neutralitzar els patògens.

El sistema immunitari dels vertebrats consisteix en molts tipus de proteïnes, cèl·lules, òrgans i teixits, que interactuen en una xarxa elaborada i dinàmica.

Sistema immunitari i limfàticHi Ha TRES LÍNIES DE DEFENSA DE LES INFECCIONS

El primer nivell de defensa són les a)barreras físiques i externes.

Si el primer nivell es superat, el b)sistema immunitari innat ofereix una resposta immediata, però no específica.

Tanmateix, si els patògens eviten amb èxit la resposta innata, els vertebrats tenen una tercera capa de protecció, c)el sistema immunitari adaptatiu, que és activat per la resposta innata. En aquest cas, el sistema immunitari adapta la seva resposta durant una infecció per a millorar el seu reconeixement del patogen. Aquesta resposta millorada és posteriorment retinguda després de l'eliminació del patogen.

a).Barreres de superfície Diverses barreres protegeixen els organismes de les

infeccions, incloent-hi barreres mecàniques, químiques i biològiques.

Tanmateix, com que els organismes no poden aïllar-se completament del seu medi, altres sistemes participen en la protecció de les obertures corporals, com ara els pulmons, intestins i l'aparell genitourinari. Als pulmons, la tos i els esternuts expulsen mecànicament els patògens i altres irritants de les vies respiratòries. L'acció netejadora de les llàgrimes i l'orina també expulsa patògens mecànicament, mentre que les mucositats secretades pels aparells respiratori i gastrointestinal serveixen per a atrapar i enganxar els microorganismes.

Les barreres químiques també protegeixen de les infeccions. La pell i l'aparell digestiu secreten pèptids antimicrobians

b).Immunitat innata Els microorganismes o toxines que aconsegueixin entrar

en un organisme es trobaran amb les cèl·lules i els mecanismes del sistema immunitari innat.

Les defenses immunitàries innates són inespecífiques, cosa que vol dir que responen als patògens d'una manera genèrica. Aquest sistema no confereix una immunitat permanent contra un patogen. El sistema immunitari innat és el sistema dominant de defensa en la majoria d'organismes.

Sistema immunitari i limfàtic

Una imatge de microscopi electrònic de rastreig d'un neutròfil individual (en groc), empassant-se bacteris d'àntrax (en taronja).La línia blanca equival a 5 micròmetres.

Immunitat innata

Immunitat innata Barreres humorals i químiques Inflamació

La inflamació és una de les primeres respostes del sistema immunitari davant una infecció. Els símptomes de la inflamació són una vermellor i una tumefacció, que són causades per l'augment del flux sanguini vers un teixit.

Sistema del complement

El sistema del complement és una cascada bioquímica que ataca la superfície de les cèl·lules alienes. Conté més de vint proteïnes diferents i deu el nom a la seva capacitat de "complementar" l'eliminació de patògens per part dels anticossos.

En els humans, aquesta resposta és activada per la unió del complement a anticossos que s'han ancorat a aquests microbis, o la unió de proteïnes del complement a carbohidrats de la superfície dels microbis. Aquest senyal desencadena una ràpida acció letal.

Immunitat innata

Immunitat innata

Immunitat innata

Immunitat innata Barreres cel·lulars Els leucòcits (glòbuls blancs) actuen com a organismes

unicel·lulars independents, i són el segon braç del sistema immunitari adaptatiu. Els leucòcits innats inclouen els fagòcits (macròfags, neutròfils i cèl·lules dendrítiques), mastòcits, eosinòfils, basòfils i cèl·lules NK. Aquestes cèl·lules identifiquen i eliminen els patògens, o bé atacant els patògens més grans per contacte directe, o bé absorbint i posteriorment eliminant els microorganismes. Les cèl·lules innates també són mediadores importants en l'activació del sistema immunitari adaptatiu.

La fagocitosi és una part important de la immunitar innata cel·lular duta a terme per cèl·lules anomenades fagòcits,

Immunitat innata Els neutròfils i els macròfags són fagòcits que viatgen pel cos a

la recerca de patògens invasors. Els neutròfils es troben normalment dins la sang i són el tipus més abundant de fagòcit,

Immunitat innata Les cèl·lules dendrítiques són fagòcits situats en teixits

que estan en contacte amb el medi extern; per tant, es troben principalment a la pell, el nas, els pulmons, l'estómac i els intestins.

Els mastòcits es troben als teixits conjuntius i les mucoses, i regulen la resposta inflamatòria. Sovint estan associats a les al·lèrgies i les anafilaxis.

Els basòfils i eosinòfils estan relacionats amb els neutròfils. Secreten mediadors químics que estan implicats en la defensa contra els paràsits i juguen un paper en les reaccions al·lèrgiques, com ara l'asma.

Les cèl·lules NK (natural killer) són leucòcits que ataquen i destrueixen cèl·lules tumorals o cèl·lules infectades per virus.

Immunitat innata

Immunitat innata

Immunitat innata

Immunitat innata

Immunitat innata

Immunitat innata

Immunitat innata

Immunitat innata

Immunitat innata

Immunitat innata

c).Immunitat Adaptativa El sistema immunitari adaptatiu

Aquest sistema evolucionà en els primers vertebrats i permet una resposta immunitàra més forta, així com la memòria immunològica, en què cada patogen és "recordat" per un antigen distintiu.

La resposta immunitàra adaptativa és específica per cada antigen i requereix el reconeixement d'antígens aliens específics durant un procés anomenat presentació d'antigen. L'especificitat de l'antigen permet generar respostes a mesura per cada patogen o cèl·lula infectada per un patogen específics.

La capacitat d'oferir aquestes respostes a mesura és conservada al cos per les cèl·lules de memòria. Si un patogen infecta el mateix cos més d'una vegada, es fan servir aquestes cèl·lules de memòria específiques per a eliminar-lo ràpidament

Immunitat Adaptativa

Limfòcits Les cèl·lules del sistema immunitari adaptatiu són uns

tipus especials de leucòcits, anomenats limfòcits.

Els limfòcits B i els limfòcits T són els tipus principals de limfòcits i deriven de cèl·lules pluripotents hematopoètiques de la medul·la òssia.

Els limfòcits B estan implicats en la resposta immunitària humoral i maduren el la mèdul·la òssia.

Els limfòcits T estan implicats en la resposta immunitària cel·lular i maduren en el tim.

Immunitat Adaptativa Limfòcits T

Les cèl·lules T només reconeixen una diana aliena, com ara un patogen, després que els antígens (petits fragments del patogen) hagin estat processats i presentats en combinació amb un receptor propi anomenat molècula de complex d'histocompatibilitat principal (MHC). Hi ha dos subtipus principals de limfòcits T: els limfòcits T citotòxics i els limfòcits T col·laboradors. Els limfòcits T citotòxics només reconeixen antígens acoblats a molècules d'MHC de classe I, mentre que els limfòcits T col·laboradors només reconeixen antígens acoblats a molècules d'MHC de classe II.

Immunitat Adaptativa Limfòcits B i anticossos

Un limfòcit B identifica patògens quan els anticossos de la seva superfície s'uneixen a un antigen aliè específic. Aquest complex antigen/anticòs és recuperat pel limfòcit B . Aleshores, el limfòcit B presenta aquests pèptids antigènics a les seves molècules superficials d'MHC de classe II. Aquesta combinació d'MHC i antigen atrau un limfòcit T col·laborador corresponent, que activa el limfòcit B.

Quan el limfòcit B activat comença a dividir-se, la seva descendència (plasmòcits) secreten milions de còpies de l'anticòs que reconeix aquest antigen. Aquests antígens circulen dins el plasma sanguini i la limfa, s'uneix a patògens que expressin l'antigen i els marca per destrucció per activació del complement, o per absorció i destrucció per fagòcits. Els anticossos també poden neutralitzar directament les amenaces, unint-se a les toxines bacterianes o interferint amb els receptors que utilitzen els virus i els bacteris per a infectar cel·lules.

Immunitat Adaptativa Memòria immunitària

Quan els limfòcits B i els limfòcits T són activats i comencen a proliferar, algunes de les seves descendents esdevindran cèl·lules de memòria longeves.

Durant la vida de l'animal, aquestes cèl·lules de memòria recordaran cada patogen que s'hagi trobat l'organisme i poden llançar una resposta contundent si el patogen és detectat de nou. És una memòria "adaptativa" car té lloc al llarg de la vida d'un individu com una adaptació a la infecció per aquest patogen i prepara el sistema immunitari per amenaces futures. La memòria immunològica pot existir o bé en forma de memòria passiva a llarg termini o memòria activa a llarg termini.

Immunitat Adaptativa

Immunitat Adaptativa

Immunitat Adaptativa

Immunitat Adaptativa

Sistema limfàtic

El sistema limfàtic està constituït pels vasos limfàtics i pels ganglis limfàtics. El líquid que conté es denomina limfa. Els vasos limfàtics són cecs, és a dir no tenen sortida. Per les seves parets absorbeixen part del líquid intersticial i ho condueixen als vasos sanguinis.

El sistema limfàtic realitza tres funcions:

Retornar a la sang una gran part del plasma que, a causa de la pressió, ha sortit dels capil·lars sanguinis.

Transportar els greixos absorbits en l'intestí, evitant així que arribin massa concentrades al cor.

Produir anticossos. En els ganglis limfàtics es generen limfòcits, els quals produeixen anticossos. Els principals ganglis limfàtics es troben el coll, aixelles i engonals. La seva inflamació és símptoma de patir una infecció.

Sistema limfàtic

.-Órgans limfoids primaris:

Mèdul·a óssia roja

Tim

.-Órgans limfoids secundaris:

Melsa

Ganglis limfáticos

Teixit limfoid associat a mucoses

.-Limfa

.-Vasos limfàtics

Sistema limfàtic

mèdul·la òssia

Sistema limfàtic

Tim

Funcions madurar limfócits T i produir hormones.

Sistema limfàtic

La melsa

És un òrgan de l'abdomen, la funció del qual és la destrucció d'eritròcits vells i servir de reservori de sang. És un centre d'activitat del sistema reticuloendotelial, part del sistema immunitari. La seva absència predisposa a determinades infeccions

Sistema limfàtic

Ganglis i vasos limfàtics

Sistema limfàtic. Ganglis

Sistema limfàtic. Ganglis

Sistema immunitari i limfàtic Els trastorns del sistema immunitari poden provocar malalties.

Les malalties d'immunodeficiència es produeixen quan el sistema immunitari és menys actiu del normal, resultant en infeccions recurrents i potencialment letals.

La immunologia cobreix l'estudi de tots els aspectes del sistema immunitari que tenen una rellevància especial per la salut i les malalties humanes. S'espera que la investigació en aquest camp jugui un paper important en la promoció de la salut i el tractament de malalties.

El sistema immunitari és una estructura notablement eficient que conjuga especificitat, induïbilitat i adaptació. Tanmateix, a vegades falla la defensa, i aleshores es dóna un de tres casos: immunodeficiència, autoimmunitat i hipersensibilitat

Els trastorns del sistema immunitari Immunodeficiència La immunodeficiència té lloc quan un o més dels components

del sistema immunitari queden inactius. La capacitat del sistema immunitari de respondre a patògens és reduïda tant en els infants com en els vells . Als països desenvolupats, l'obesitat, l'alcoholisme i l'ús de drogues són causes habituales d'una funció immunitària pobra. Tanmateix, la malnutrició és la causa més habitual d'immunodeficiència als països en desenvolupament.

A més, la pèrdua del tim a una edat primerenca degut a una mutació genètica o l'extirpació cirúrgica resulta en una greu immunodeficiència i una gran vulnerabilitat a les infeccions.

La immunodeficiència també pot ser heretada o adquirida. La malaltia granulomatosa crònica, en què els fagòcits tenen una capacitat reduïda de destruir patògens, és un exemple d'immunodeficiència heretada o congènita. La SIDA i alguns tipus de càncer causen una immunodeficiència adquirida

Els trastorns del sistema immunitari Autoimmunitat Una resposta immunitària excessiva representa l'altre extrem

de l'espectre de les disfuncions immunitàries, especialment els trastorns autoimmunitaris.

El sistema immunitari no és capaç de distingir correctament entre allò que és propi i el que és aliè, i ataca parts del cos. En condicions normals, molts limfòcits T i anticossos reaccionen amb pèptids propis.

Una de les funcions de les cèl·lules especialitzades (situades al tim i la medul·la òssia) és presentar antígens propis, produïts arreu del cos, als limfòcits joves i eliminar els limfòcits que reconeixen antígens propis, evitant l'autoimmunitat.

Els trastorns del sistema immunitari La hipersensibilitat

Resposta immunitària que danya els teixits propis del cos. Es divideixen en quatre classes (tipus I-IV) segons els mecanismes implicats i el curs temporal de la reacció hipersensible.

La hipersensibilitat de tipus I és una reacció immediata o anafilàctica, sovint associada amb les al·lèrgies. Els símptomes van de lleus molèsties fins la mort.

La hipersensibilitat de tipus II és quan els anticossos s'uneixen a antígens de les cèl·lules pròpies del pacient, marcant-les per destrucció.

Hipersensibilitat de tipus III. Els immunocomplexos dipositats en diversos teixits desperten aquestes reaccions .

La hipersensibilitat de tipus IV (també coneguda com a hipersensibilitat cel·lular o hipersensibilitat retardada sol trigar entre dos i tres dies a desenvolupar-se. Les reaccions de tipus IV estan implicades en moltes malalties autoimmunitàries i infeccioses, però també poden implicar dermatitis de contacte