LES HORMONES Collegi Sagrat cor de Jess - JESUTES Casp

1er Batxillerat. BIOLOGIA 2014/15.

Tutor: Marcel Costa Mentora: Marga Montobbio

Autores: Susanna Pla i Marina Cabr

NDEX

1. Presentaci ........................................................................................................3

2. Competncies .................................................................................................... 4

2.1. Competncies generals

2.2 . Competncies especfiques

3. Objectius .............................................................................................................9

3.1. Objectius especfics dels continguts

3.2. Objectius procedimentals

3.3. Objectius actitudinals

4. Continguts .........................................................................................................10

5. Programaci de la seqncia didctica ..........................................................11

6. Criteris generals datenci a la diversitat .......................................................23

7. Criteris generals davaluaci ...........................................................................24

8. Connexi amb altres matries .........................................................................25

9. Annexos .............................................................................................................26

3

1. Presentaci

En aquesta unitat didctica (UD) es treballa el funcionament del sistema endocr lefecte de les hormones en lassignatura de Biologia, en primer de Batxillerat de la modalitat cientfica. Tindr una durada de sis sessions i correspondr a un cicle daprenentatge. Es planteja en el context de lesport i el dopatge seguint el llibre Biocontext de leditorial Teide, perqu s un tema proper i adequat per la seva edat fisiolgica. Es reflexionar sobre els efectes de les hormones al cos i emetran opinions. En base a aquest context, es treballar amb diversos ABP partint darticles i notcies de casos reals desportistes amb problemes o curiositats hormonals ja sigui per dopatge o per malaltia, o b alguna notcia informativa sobre les hormones. Els alumnes hauran de conixer els diferents conceptes i mecanismes dacci de les hormones per a poder comprendre aquests missatgers qumics i opinar crticament sobre els seus efectes. Lobjectiu de la UD s que coneguin les principals hormones del nostre cos, el seu funcionament, els usos teraputics i els efectes degut al seu mal s, treballant-ho competencialment.

Sinicia amb lexplicitaci didees prvies, sintrodueixen els conceptes principals, les hormones i la seva classificaci segons la tipologia. Tamb sanalitzen els diferents tipus de transport de membrana cellular, es fa una aplicaci amb altres contextos desportistes (ABP) i finalment s fa una sntesi com a producte final amb la creaci dun pster, trptic o fullet (digital) que es demanar a posteriori dels exmens. Una de les dificultats que preveiem s que no spiguen treballar amb la metodologia dABP. Preveient aquest fet, hem optat per dedicar una sessi a resoldre conjuntament un ABP model. Tamb, tenint en compte que en els treballs en grup, pot ser que tots no treballin per igual, aplicarem la tipologia de grups dexperts on tothom t una responsabilitat perqu haur dexplicar la seva recerca al grup base on completaran un qestionari final de lABP.

Savaluar lactitud, que inclou el treball cooperatiu i la participaci (10%), el qestionari de larticle o notcia del grup expert (30%), qestionari grup base (20%), la coavaluaci de la explicaci/presentaci als grups base dABP (10%) i el producte final (30%).

4

Cicle, Nivell, Matria

1er Batxillerat. Biologia.

El context daprenentatge i aplicaci

Es comena plantejant el context del dopatge, que sintroduir amb lobservaci duns fragments dun vdeo de la srie Aqu no hay quien viva, on la Beln, la protagonista, vol que li donin una hipoteca, i li diuen que per aix, haur de passar una prova d'esfor. Ella, com que veu que no s massa esportista, desesperadament busca en un gimns substncies per dopar-se, encara que el seu entorn li diu que no ho faci. En aquest primer fragment aturarem el vdeo i farem preguntes a la classe tipus; Creieu que s bo dopar-se?, Tenen ra els amics de la Beln, per qu?, Qu li pot passar? La intenci s crear un bon clima de confiana perqu els alumnes expressin les seves idees i opinions.

A continuaci, seguirem amb el vdeo i veurem com aconsegueix la substncia a travs d'una amic, en el mercat negre, finalment es veuran alguns dels smptomes i com acaba a l'hospital on li hauran de realitzar un rentat destmac. Aix doncs, a travs d'aquest vdeo s'extrauran les idees espontnies dels alumnes mitjanant una conversa o debat.

Per tant, el context daprenentatge ser lesport i el dopatge. A ms, tindrem uns contextos ms especfics, els ABP, on treballarem amb casos reals sobre diferents tipus dhormones, el seu funcionament i els trastorns que provoca un mal funcionament hormonal, ja sigui per malaltia o per dopatge.

Exemplificarem un ABP que ser treballat conjuntament a laula. Aquest ser dhormones peptdiques i es contextualitzar amb el cas de lhormona del creixement (GH) i els efectes en lesportista Letuni. Es tractaran els efectes fisiolgics, la regulaci i el cicle cellular i el mecanisme dacci.

Els altres ABP seran sobre el cicle menstrual i lesport, el cas de Ben Johnson que fa 25 anys va donar positiu per estanozolol i va ser retirat de lesport, el cas de Lance Amstrong, un cas recent de dopatge, tamb la histria de Daro Rodrguez, un ex-futbolista del Shalke que va haver de prendre corticoides (un tipus dhormona) per temes mdics, i per ltim una notcia de

5

recerca on parla de lestudi de la insulina intelligent, que pot millorar la vida de moltes persones afectades per la diabetis.

Finalment, retornant al context inicial els farem argumentar si ls dhormones s bo o contraproduent i hauran delaborar com a producte final un pster o trptic per al Consorci de lAjuntament.

6

1. Competncies

2.1. Competncies generals

Competncia comunicativa lingstica i audiovisual: Sessions 1 a 6.

Aquesta competncia es treballar al llarg de totes les sessions per principalment a les tres primeres on hi haur el debat inicial sobre el dopatge per aconseguir que lalumnat expressi conceptes, idees i pensaments. Tamb es treballar en la segona, on es fomenta el dileg socrtic per comenar a tractar conceptes terics. Hi haur una construcci dels coneixements socials amb discussions i contrast dopinions de manera eficient i collectivament. I a la tercera sessi tamb hi s present, treballant i construint conjuntament el model dABP.

Al treballar els ABP, hauran de cercar informaci i dominar la llengua tant oralment com per escrit, en mltiples suports i amb el complement, quan calgui, d'altres llenguatges (audiovisual) en varietat de contextos (webs, bloc, noticies).

Per tant, aprendre a comunicar-se requereix l's dels registres lingstics, tant a les primeres sessions com a la ltima. A lhora de presentar el producte del problema plantejat en el context tamb hauran de fer s dels llenguatges audiovisuals i els mitjans de comunicaci al exposar-ho davant el grup.

- Debat (en la primera sessi per extreure idees prvies) i dileg socrtic. (1 i 2) - Llegir textos, noticies, bloc i redactar els qestionaris dels ABP. (3 a 6) - Actituds per saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), en la

coavaluaci. (6)

Competncia de gesti i tractament de la informaci: Sessions 3 a 6.

Es treballar aquesta competncia quan es treballin els ABP. La cerca d'informaci a les xarxes, la capacitat de valorar si la informaci obtinguda s pertinent, d'acord amb les preguntes formulades (en el qestionari) o en funci dels objectius proposats, com la facultat de convertir-la en coneixement. Es far una gesti d'aquesta informaci per tal de generar

7

coneixement. Hauran danalitzar, contrastar i interpretar la informaci obtinguda aplicant els conceptes en els qestionaris. Finalment, hauran de sintetitzar i presentar els resultats obtinguts a travs dels mitjans convencionals (pster, fullet o trptic) o de les TIC (de forma digital).

- Cercar, captar, seleccionar, registrar i processar informaci, utilitzant tcniques i estratgies diverses per tal delaborar correctament els ABP. Utilitzaran diverses fonts de transmissi (oral, imprs, audiovisual i digital) que els permetr accedir a la informaci fins a la seva transmissi. (3 a 6)

Competncia digital: Sessions 1, 2 i 6.

Es treballar aquesta competncia al llarg de totes les sessions al disposar de recursos tecnolgics i utilitzar-los en el tractament i la gesti de la informaci en el cas de la creaci dun blog per lassignatura. Aix doncs, es podr utilitzar en petites comunitats de treball no presencial que permetin compartir coneixement digitalment.

Tamb susar suport digital en format PowerPoint, amb imatges i vdeos per les tres primeres sessions inicials i lenquesta via mbil.

- Visualitzar vdeos (per entendre el context, el mecanisme de transport de membranes i la regulaci hormonal). (1 i 2)

- Enquesta via mbil, suport amb presentaci PowerPoint. (1 a 3) - Blog, en totes les sessions per compartir tasques i informaci. (1 a 6) - Presentaci digital del producte final pster, trptic o fullet. (6)

Competncia personal i interpersonal: Sessions 4 a 6.

Aquesta competncia es treballar al crear els grups per fer els ABP. Inicialment seran grups dexperts on sadjuntaran pels seus interessos personals, i segons lABP escollit shauran de posar dacord en la repartici de tasques i responsabilitzar-se del treball assignat, per ser capaos de recollir la informaci necessria i realitzar el treball grupal. Posteriorment, es faran els grups base, de manera heterognia on hauran dacceptar la diversitat i la capacitat d'escoltar i d'aprendre dels altres.

8

En aquest segon grup, s on hauran de mostrar autocontrol, creativitat i esperit emprenedor. Hauran de saber treballar en equip i disposar d'habilitats dialgiques i de mediaci i, al crear el producte final, on hauran d'actuar amb comproms per millorar l'entorn des de la seva acci individual fent un pster, trptic o fullet informatiu pel Consorci de lAjuntament. En aquest, sexplicar el funcionament de les hormones i els seus efectes perjudicials perqu no shan de subministrar si no s amb prescripci mdica.

- Al treballar en grups dexperts de manera cooperativa i collaborativa (ABP). (4 a 6) - Reagrupaci a un grup base per treballar el qestionari de totes les ABP i realitzaci

del producte final (pster, fullet o trptic). (6)

Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn: Sessions 1 a 6.

Aquesta competncia es treballar al llarg de totes les sessions perqu el context de lesport i el dopatge s una realitat social i l'alumnat haur de comprendre crticament aquesta realitat que el rodeja dins i fora del mn de lesport. Sanalitzaran els problemes socials des d'un punt de vista esportiu i alhora global. Mitjanant els casos del dopatge saniran construint valors tics.

- Hauran dentendre lefecte de les hormones en lesport. (1 a 6) - Treballaran amb diferents malalties amb hormones conegudes i coneixeran els efectes

fisiolgics del dopatge i els seus tractaments. (1, 3 a 6)

2.2. Competncia especfica

Competncia de comprensi i capacitat d'actuar sobre el mn fsic: Sessi 1 a 6.

Es treballar la competncia al apropiar-se dels conceptes per prendre decisions informades de com tenir cura dels hbits de vida saludables i un consum racional i responsable. Comprendran el paper que la cincia pot tenir en el cas de lesport i el dopatge.

9

2. Objectius

3.1. Objectius especfics dels continguts

Conixer el concepte dhormona i el seu model general de funcionament. Sessi 1 i 2. Distingir i classificar els diferents mecanismes dacci segons la tipologia hormonal.

Sessi 2. Interpretar la regulaci hormonal. Sessi 2 i 3. Analitzar els tipus dhormones existents al cos hum. Sessi 2 i 6. Justificar els diversos trastorns (malalties) del sistema endocr, analitzant els efectes

fisiolgics mitjanant casos reals desportistes. Sessi 3 a 6. Aplicar i sintetitzar tots els coneixements en un producte final (pster, fullet o trptic).

Sessi 6.

3.2. Objectius procedimentals

Obtenir i tractar la informaci de manera crtica. Sessi 4 a 6 Cercar informaci de manera selectiva i amb criteri. Sessi 4 a 6 Comunicar el coneixement construt als companys de grup i al fer el producte final

(pster, fullet o trptic). Sessi 5 i 6

3.3. Objectius actitudinals

Participar i respectar les opinions en el debat inicial respecte el dopatge. Sessi 1 i 2 Cooperar amb els companys en els treballs grupals. Sessi 4 a 6 Reflexionar sobre les conductes saludables envers diferents aspectes com lesport, el

dopatge o la prevenci dalgunes malalties. Sessi 6 Tenir una actitud crtica davant el consum dhormones en casos no teraputics Sessi

6

10

3. Continguts

Concepte de dopatge i les seves conseqncies. Sessi 1 Comunicaci entre cllules i missatgers qumics. Sessi 2 Secreci dhormones per les diferents glndules i caracterstiques daquestes. Sessi 2 Descripci i anlisis dels diferents tipus de transport de membrana cellular. Sessi 2 Identificaci de les fases del cicle cellular. Sessi 3 Mecanisme dacci de les hormones peptdiques i esteroides. Sessi 2 a 6 Control i regulaci hormonal. Sessi 2 a 6 Efectes fisiolgics de les hormones. Sessi 3 a 6 Hbits saludables en relaci al consum daquestes substncies. Sessi 6

11

4. Programaci de la seqncia didctica

Primera sessi

Fase del cicle

Exploraci didees prvies.

Descripci i gesti daula

Primer de tot ens presentarem i els explicarem lestructuraci i lavaluaci de la UD. Els informarem del blog que s on els hi anirem penjant els recursos que necessitaran i els proporcionarem el nostre correu electrnic per si necessiten el nostre contacte per dubtes, preguntes, o pel que sigui necessari. Seguidament, introduirem el context del dopatge i lesport a travs dun vdeo duna srie televisiva. A partir daqu es far un debat per explicitar les idees prvies i les opinions dels alumnes. A continuaci els hi passarem una enquesta via mbil per veure quin coneixement tenen del temari.

Com estructurarem les 7 prximes sessions? (10 min)

Introduirem lestructuraci i avaluaci de les segents sessions a travs de suport PowerPoint i els presentarem el blog.

s bo dopar-se? (25min)

Tot seguit comenarem introduint un vdeo de fragments duna srie de televisi on es produeixen una srie de situacions que plantegen el context del dopatge, que s el que volem introduir per la U.D juntament amb lesport. Amb aquest vdeo pretenem que els alumnes explicitin les seves idees prvies en relaci al context que anirem desenvolupant durant la UD.

Laturarem un parell de vegades per formular preguntes:

12

Quin tipus de substncies sn les que vol la Beln? Com funcionen? Qu s la EPO? I la nandrolona? El nostre cos en produeix? Per qu va en un gimns a buscar-les? Creieu que fa b volent-se dopar per passar la prova desfor? Al final quina substncia sha pres? Quin tipus de substncia s? De les substncies anomenades, per qu es pren la amfetamina, no seria millor la EPO?

Al finalitzar el vdeo sestablir un debat per opinar sobre el dopatge i sintentar crear un bon clima daula. Procurarem fomentar la participaci de tots els alumnes i el respecte del torn de paraula.

Arrel de la presentaci del context del dopatge i les hormones, es realitzar una breu xerrada sobre la histria del dopatge, els controls de dopatge en lesport, explicat a mode dexperincia personal, ja que ho hem viscut en primera persona. Es realitzar amb lajuda dun suport visual PowerPoint.

Qu en sabem de les hormones? (10 min.)

Desprs del debat, els alumnes realitzaran una enquesta via mbil o ordinador tipus test, no ser avaluable per servir per adonar-se quin coneixement tenen del tema i ser una activitat dautoregulaci. Ho faran individualment i posteriorment escriuran aspectes que els hi interessi saber sobre el tema que es tractar. Sels comunica que s annima, individual i no avaluable.

Material i Recursos

- Un PowerPoint amb lestructura de la UD i presentaci del blog. A continuaci, en el mateix PowerPoint; tipus de dopatge, mesures detectores i casos reals histrics (Annex 1.1).

- Vdeo de la srie Aqu no hay quien viva. - Enquesta de la web socrative.com, amb preguntes realitzades per nosaltres sobre el

temari, per treballar lautoregulaci i fomentar curiositat dels temes a tractar (Annex 1.2).

- Graella dobservaci per valorar actitud (Annex 1.3)

13

Atenci a la diversitat

- Per tal datendre les possibles diversitats, en aquest cas, sutilitzen fragments de vdeo duna srie prou coneguda i apropiada per a totes les edats i maduresa.

- Sutilitzaran diverses maneres de transmissi de la comunicaci (vdeo, oral i visual en el PowerPoint).

Avaluaci Regulaci

- Savaluar lactitud enfront al debat. Amb una graella observarem la participaci en el debat, per hauran de ser aportacions adequades, s a dir, constructives.

- Tamb avaluarem que respectin el torn de paraula i siguin respectuosos envers les opinions dels companys.

Suggeriment

- Intercalar fragments de vdeo amb preguntes perqu el ritme de la sessi no es faci pesat. Aix es recorden detalls ms concrets i es pot profunditzar ms.

- Fer lenquesta de mbil al final de la sessi perqu si els alters treballar mitjanant eines TIC com els telfons mbils, desprs es podrien distreure el que queda de la sessi.

Segona sessi

Fase del cicle

Introducci de nous conceptes i estructuraci.

14

Descripci i gesti daula

Lobjectiu daquesta sessi s introduir nous continguts a partir dun dileg socrtic, conixer el concepte dhormona i el seu model general de funcionament, i finalment es far una petita sntesi final dels conceptes bsics tractats fins ara.

Recordem! (5 min)

A linici daquesta sessi es recordaran algunes de les idees que es varen tractar en la sessi anterior. Principalment, qu s el dopatge i els efectes de les hormones.

Dialoguem sobre el tema? (30 min)

Siniciar un dileg socrtic perqu surtin els nous conceptes bsics per entendre les hormones: missatger qumic, teixit diana, glndules i tipus, el control i la regulaci hormonal.

Amb suport PowerPoint els mostrarem imatges i conjuntament anirem posant nom als conceptes bsics. Per no fer una classe unidireccional anirem preguntant contnuament per aconseguir que aprenguin els conceptes a travs de les seves intervencions i participaci. Tamb es treballar la distinci dels dos tipus dhormona principals a partir de dues imatges i vdeos on sextrauran les diferncies amb tota la classe conjuntament. Per tant, els alumnes estaran asseguts al seu lloc habitual.

Posem en ordre les idees bsiques! (15 min)

Finalment, conclourem la sessi amb un reps dels conceptes ms rellevants mitjanant un esquema-resum entre tots.

15

Material i Recursos

- Presentaci PowerPoint per treballar els conceptes dhormones. Sacompanyar dimatges i alguns vdeos (Annex 2.1).

Atenci a la diversitat

- Per tal datendre les possibles diversitats a laula, utilitzarem diverses vies de transmissi: PowerPoint, vdeos, imatges, comunicaci oral, corporal i esquemes.

Avaluaci Regulaci

- No savaluar res ms que lactitud pel que fa a la participaci en la construcci de coneixement conjuntament. I es far a travs duna graella dobservaci.

Tercera sessi

Fase del cicle

Introducci de nous conceptes i treball conjunt dABP.

Descripci i gesti daula

Lobjectiu daquesta sessi s treballar tots conjuntament un cas dABP dun esportista amb problemes en lhormona GH i introduirem conceptes de transport de membrana i el cicle cellular.

16

ABP: Cas Letuni (35min)

Plantejarem un ABP, en aquest cas ser una notcia de lesportista Letuni (jugador de bsquet amb gegantisme, un problema de creixement). A partir daquesta notcia sensenyar a treballar amb la metodologia dABP. Els continguts seran lhormona del creixement i les disfuncions qu pot tenir. Desprs de plantejar preguntes a laire, com per exemple, qu volem saber i quin s el problema? els repartirem un qestionari amb preguntes ja formulades en forma de guia. Amb aix, dirigirem les preguntes per treballar el contingut de cicle cellular, transport de membrana i regulaci hormonal de les cllules.

Completem lesquema-resum (12 min)

Farem una sntesi de tots els conceptes treballats sobre la hormona del creixement (GH) mitjanant lesquema-resum ja iniciat en la sessi anterior.

Escull el teu prxim ABP! (3min)

Al final de la sessi els hi direm els cinc temes dABP que posteriorment es treballaran per grups. Hauran de formar cinc grups de sis persones segons la noticia o personatge que ms els motivi i interessi per analitzar-la ms a fons. Aquests grups els formaran com ells vulguin i deixarem un full perqu sapuntin.

Material i Recursos

- Presentaci PowerPoint per treballar lABP de Letuni (Annex 3.1). - Noticia del cas Letuni i qestionari (Annex 3.2). - Full per apuntar-se al ABP (Annex 3.3).

Atenci a la diversitat

- Per tal datendre les possibles diversitats a laula utilitzem diverses vies de transmissi: PowerPoint, imatges, comunicaci oral i esquemes.

- En la formaci dels grups dexperts els deixarem escollin el que ms els motivi treballar, per tant seran homogenis per interessos.

17

Avaluaci Regulaci

- Avaluarem el comportament i latenci pel que sest treballant. Que mantinguin el silenci en les explicacions. Sobservar mitjanant una graella dobservaci.

Quarta sessi

Fase del cicle

Aplicaci dels coneixements a contextos diferents.

Descripci i gesti de laula

En aquesta sessi comenaran a treballar els diferents casos dABP que van escollir lltim dia. Dedicarem tota la sessi al grup dexperts.

Comenament del treball per ABP amb grups dexperts (50 min)

Durant aquesta sessi es reuniran els grups dexperts per analitzar la notcia o article corresponent i buscar informaci per explicar els processos relacionats amb lesdeveniment o situaci de la notcia i les hormones en concret.

Els docents anirem passant pels grups, escoltant les discussions sobre el tema, i ajudant en els possibles dubtes que apareguin. Hauran danar contestant un qestionari per tal de recollir la informaci trobada de manera crtica.

Material i Recursos

Llistat dels diferents qestionaris dels ABP. El cicle menstrual i lesport (Annex 4.1)

18

Notcia sobre la diabetis intelligent (Annex 4.2). El cas de Daro Rodrguez (Annex 4.3). Correr te hace feliz (Annex 4.4). El cas de Lance Armstrong (Annex 4.5). El cas de Ben Johnson (Annex 4.6).

- Blog on hi haur enllaos i referncies per a treballar alguns dels ABP. - Un parell dordinadors per grup per fer la recerca dinformaci dels diferents casos.

Atenci a la diversitat

- Facilitarem pgines web al blog perqu inicin la recerca dinformaci i disposaran de diverses vies dinformaci (blog, webs i notcies).

- Els grups seran els dexperts i sn homogenis pel que fa als interessos cap al tema escollit i linters.

- Durant els ABP donarem atenci personalitzada a tots aquells alumnes que tinguin dificultats de comprensi i fomentarem el treball cooperatiu.

- Es tindr en compte el nivell de concreci en els qestionaris i guiarem a aquells alumnes que presentin dificultats descriptura i expressi.

Avaluaci Regulaci

- Savaluar el qestionari de lABP un cop hagin finalitzat. I es tindr en compte la recerca dinformaci acurada, que siguin crtics en descartar informaci incoherent i que spiguen sintetitzar-la.

- Tamb savaluar lactitud davant el grup. Han de saber treballar cooperativament, s a dir, shan de repartir tasques i donar-se responsabilitats perqu conjuntament elaborin la fitxa. Aix sobservar amb una graella dobservaci on ens fixarem en les interaccions entre alumnes i si hi ha comunicaci.

19

Cinquena sessi

Fase del cicle

Estructuraci i sntesis.

Descripci i gesti de laula

En aquesta sessi els grups dexperts acabaran de resoldre els ABP. Posteriorment, els alumnes es reagruparan en nous grups on hi hagi un expert de cada especialitat, s a dir, format per alumnes que hagin treballat una notcia/article diferent, lanomenem grup base. En aquest grup, hauran dexplicar i comunicar als companys la informaci recollida mentre es coavaluen mitjanant una rbrica de coavaluaci. Aquesta rbrica tindr unes indicacions per saber quins aspectes hauran de transmetre al grup base i els criteris per avaluar als seus companys.

Enllestim lABP (15min)

Els grups que treballen una mateixa notcia es reuneixen per acabar denllestir el qestionari i parlar de com ho exposaran per tal dassolir els criteris de coavaluaci als que estaran sotmesos pel seus companys.

Transmet-me b la informaci que tavaluo! (35 min)

Sagruparan de manera que un expert de cada tema es reunir amb els altres i formaran un nou grup heterogeni, seleccionat pels mateixos nmeros de la llista dinscripci, s a dir, els primers de cada grup expert aniran a un grup base, els segons en un altre i aix contnuament fins a formar els sis grups de cinc persones. Per tant, tots ells hauran treballat aspectes diferents de les hormones. Hauran dexplicar la seva recerca als companys del nou grup. Hi haur una pauta dorientaci, on saclarir la informaci que haur daparixer en lexplicaci als seus companys per tal de complimentar un qestionari final com. Mentre es realitzen les presentacions/explicacions, aniran fent una coavaluaci.

20

Material i Recursos

- Qestionari de preguntes pel grup base (Annex 5.1). - Base dorientaci i rbrica per la coavaluaci (Annex 5.2). - Un parell dordinadors (per grup) per fer la recerca en els ABP.

Atenci a la diversitat

- Els nous grups seran heterogenis. Es formaran segons la llista dinscripci inicial per ordre. Saconseguir diversitat tan cognitiva com dinters.

- Durant la sessi estarem atents a recolzar als alumnes que presentin ms dificultats a lhora dexpressar als companys la informaci del seu qestionari i les coavaluacions.

- Es tindr en compte el nivell de concreci dels qestionaris dels ABP en aquells alumnes que tinguin dificultats en lescriptura i expressi.

Avaluaci Regulaci

- Hi haur una coavaluaci entre els alumnes. Seguiran una base dorientaci establerta per veure quins conceptes sn els que shan de transmetre entre ells.

- Savaluar lactitud del grup, s a dir, han de saber respectar als companys i no interromprels quan exposin la seva part. Aix sobservar amb una graella on ens fixarem amb uns tems.

Sisena sessi

Fase del cicle

Estructuraci dels conceptes i sntesis final dels ABP.

21

Descripci i gesti de laula

En aquesta sessi el que es pretn s que un cop tots ja estiguin informats de tots els casos estudiats i hagin omplert el qestionari final de grup base, es faci una sntesi final i sestructurin els conceptes estudiats en forma desquema de manera collectiva.

Fi dels ABP (5 min)

En aquesta sessi sacabaran de realitzar les presentacions entre grups dels ABP en cas que la sessi anterior no hi hagus hagut temps.

Sntesis final de continguts treballats (25-30 min)

A continuaci es far una sntesi-resum de tots els conceptes i les idees extretes en els ABP de manera que lobjectiu, s que quedi tot clar i estructurat. La sntesi la realitzar el docent conjuntament amb els alumnes de manera que es fomenti un aprenentatge social. Els alumnes estaran organitzats en grups i els mantindrem aix per no perdre temps.

Explicaci de com ser el producte i determinar data dentrega (5 min)

En els ltims minuts sagruparan en els grups que ja estaven (excepte si hi ha algun problema i no han treballat b) i repartirem el full de lexplicaci pel producte final que voldrem que realitzin i presentin desprs dexmens, per tant, determinarem el dia dentrega. Tamb els ho proporcionarem la rbrica amb la qual ens basarem per corregir.

Hem aprs? (10 min)

Abans de finalitzar la classe els fem tornar a resoldre el test via mbil que van resoldre ja a principis de la UD, per tal de comprovar si han aprs i shan enriquit de coneixements. Si no hi ha temps, els deixem lenlla i posem una data lmit perqu la puguin resoldre, ja que s un recurs virtual on hi poden accedir quan vulguin.

22

Material i Recursos

- Full explicaci del producte final (Annex 6.1) - Enquesta de la web socrative.com per treballar lautoregulaci i sadonin del que a han

aprs. (Annex 6.2) - Rbrica davaluaci pel producte final (Annex 6.3)

Atenci a la diversitat

- Els nous grups seran els mateixos heterogenis (els del grup base) si no hi ha excepci.

Avaluaci Regulaci

- Savaluar el producte final. Es tindr en compte el contingut, el llenguatge rigors i sinttic i la originalitat.

23

5. Criteris generals datenci a la diversitat

Atenci als diferents nivells cognitius:

- Al llarg de la unitat farem diversos grups, per ens centrarem en els heterogenis (formats per 6 alumnes) de manera que entre ells podran ajudar-se cooperativament.

- Atendrem a tots aquells alumnes que tinguin dificultats en lexpressi tan oral com escrita.

Diferents transmissions dinformaci per atendre a les diferents intelligncies:

- Suport audiovisual divers; presentacions PowerPoint amb imatges, vdeos, comunicaci oral i corporal.

- Tasques poc tancades sin orientades, per tant, afavoreix a la autonomia i creativitat de lalumnat.

Alumnes desinteressats:

- Amb el context de lesport creiem que els alumnes estaran ms interessants.

24

6. Criteris generals davaluaci

Actitud dels alumnes (10%): el comportament a classe, mantenir-se en silenci quan el professor explica, respectar els torns de paraula, participaci activa positiva, cooperaci en els treballs grupals i respectar als companys. Mitjanant graella observaci.

- La participaci constructiva. (5%) - La cooperaci i respecte amb els integrants dels grups i en general. (5%)

Tasques (90%):

Treball dABP (60%). - Qestionari dABP (experts) (30%) - Qestionari de grup base (20%) - Coavaluaci de la transmissi de coneixements (10%)

Pster o trptic (30%). - Continguts (7,5%) - Organitzaci (7,5%) - Originalitat i creativitat (7,5%) - Vocabulari cientfic i ortografia (7,5%)

25

7. Connexi amb altres matries

Educaci fsica: es treballen aspectes de lesport, com per exemple, la histria de lesport, el dopatge i altres valors implicats com ltica i justcia en les competicions. El context s lesport i el dopatge, per tant, les hormones es treballen principalment en aquest mbit durant totes les sessions.

Qumica: el concepte tractat en aquesta unitat didctica, lhormona, est relacionada amb la seva composici qumica, per tant, hi ha moltes relacions amb aquesta disciplina.

Llengua: els alumnes contnuament es comunicaran a travs de treballs grupals i llegiran diferents noticies via internet. Tamb hauran de realitzar un parell de qestionaris on treballaran lexpressi escrita. Es valorar positivament la utilitzaci de vocabulari especfic (cientfic). Sobretot en el producte final que es tracta dun trptic, fullet o pster.

Tecnologia: els alumnes han de ser capaos de fer una recerca a travs dinternet per poder respondre les qestions del dossier de lABP i elaborar un pster digital o trptic. Tamb tindr una connexi quan es parli de les noves tecnologies que susen per detectar dopatge en les competicions.

26

8. Annexos

Annex 1.1. Presentaci Power Point

27

28

29

30

31

32

33

34

35

Annex 1.2 Enquesta via mbil

1. Les hormones sn substncies A Segregades a l'exterior de l'animal B Que produeixen respostes rpides C Qumiques que s'alliberen per la transmissi de l'impuls nervis D Secretades a la sang E No ho s

2. Les hormones NO tenen mai estructura de A Esteroide B Polisacrid C Protena D No ho s

3. Les hormones actuen sobre: A Un teixit diana B L'hipotlem C La neurohipfisi D El cerebel E No ho s

4. Quines de les segents glndules sn mixtes A La glndula tiroides i la glndula paratiroides B Les glndules suprarenals i les glndules mamries C Les glndules sudorpares i les glndules lacrimals D Les glndules sexuals i el pncrees E No ho s

5. Quin d'aquests tipus de receptors de transducci de senyal, s incorrecte. A Associats amb enzims B Associats a canals inics C Associades a l'osmosi D Associades a protenes G

6. El control del sistema endocr est a crrec de: A El sistema nervis. B El sistema nervis autnom

36

C L'hipotlem i la hipfisi D El pncrees E No ho s

7. La regulaci del sistema endocr es produeix majoritriament mitjanant... A Estimulaci nerviosa. B Retroestimulaci optativa. C Molcules retrgrades. D Retroalimentaci negativa. E No ho s

8. Digues quina d'aquestes afirmacions s correcte sobre la EPO A No s una hormona B Noms s'obt per via exgena C Millora la resistncia muscular D Augmenta el volum muscular E No ho s

9. Els controls de dopatge, la recollida de mostres d'orina... A Es realitzen cada vegada amb menys freqncia B Identifiquen nicament hormones presents a la sang C S'analitzen en el microscopi D Cap de les anteriors s correcta E No ho s

10. La progesterona A Interv en el transport doxigen a les cllules B s una hormona peptdica C Quan augmenta, el rendiment esportiu disminueix D s la hormona "de la felicitat" E No ho s

11. La diabetis tipus 1 A No necessita l'aportaci exgena d'insulina B Mata totes les cllules pancretiques que produeixen insulina C Es produeix quan disminueix el sucre a la sang D S'est provant la "insulina intelligent" en persones E No ho s

37

12. La glndula endocrina que segrega endorfines s A el pncrees B la tiroides C la hipfisi D la glndula suprarenal E No ho s

13. L'hormona GH A la fabriquem noms endogenament B estimula la mitosi de cellular C millora el tractament de les persones que pateixen acromeglia D No ho s

14. Els corticoides... A Sn hormones peptdiques B No sutilitzen per usos teraputics C Produdes per glndules suprarenals D Produdes a la tiroides E No ho s

15. Un cop finalitzat el test, et demanaria que contesteu amb tota sinceritat les dues segents qestions (recorda que s annim!) Tens curiositat per saber les respostes del test anterior?

A Si. Hi ha alguna que he dubtat i vull saber quina era la correcta B Si. Per noms per saber quantes he encertat C Si. Per aix buscar la respostes pel meu compte d'aquelles que hi tinc curiositat D No. M's igual. E No. Perqu no puntua.

16. Tens alguna curiositat sobre les hormones ? ----------------

----------------

17. Quan tinc curiositat sobre un tema, magrada el repte de cercar la informaci per satisfer la meva curiositat.

A True B False

38

18. Si alguna cosa no t sentit per mi, tendeixo a explorar en busca de respostes fins que trobo el sentit.

A True B False

19. M'agrada fer recerca sobre temes que m'interessen. A True B False

Annex 1.3

PAUTA DOBSERVACI

GRAELLA DOBSERVACI N SESSI: GRUP:

VALORACI OBSERVACIONS GENERAL

1. Quants alumnes hi ha a la classe?

2. Hi ha molta diversitat (cultural,

39

religiosa,...)?

3. Hi ha algun Pla Individualitzat a la classe?

4. Quan temps porta el professor amb aquest grup classe?

5. Quina diversitat de gnere podem trobar-hi?

ABANS DE COMENAR LA CLASSE

6. Treuen el material abans o a lhora de comenar la classe?

7. Porten el material necessari per la classe?

8. Els costa molt fer silenci?

DURANT LA CLASSE 9. Prenen apunts?

10. Pregunten per resoldre els dubtes dels continguts?

11. Pregunten per algun inters sorgit/curiositat?

12. Mostren inters per les activitats realitzades?

13. Compleixen amb els deures assignats a casa i a laula?

14. Es distreuen amb els companys?

15. Tenen respecte pels seus companys/es?

16. En les activitats per parelles o en grup, ajuden als seus companys?

17. Recullen abans de que acabi lhora?

40

La valoraci de lapartat GENERAL es realitzar de manera normal (numricament). La valoraci dels altres apartats es realitzar segons els segents valors: 1- Mai; 2- Ocasionalment; 3- Freqentment; 4- Sempre.

Annex 2.1. PowerPoint El sistema endocr i les hormones

41

42

43

44

45

46

47

48

Annex 3.1 Com es treballa un ABP? El cas de Letuni i la GH

49

50

51

52

53

Annex 3.2. Fitxa treball ABP Letuni

ABP: GEGANTISME DE LETUNI

ABC.DEPORTES HEMEROTECA > 15/10/2009

Bienvenu Letuni: el pivot del futuro tiene 15 aos y ya mide 2,24

Jimmy Dolan, entrenador universitario, viaja a frica para fichar a un joven y gigantesco miembro de una tribu africana al que ha visto jugar en un vdeo. Le cuesta mucho convencer a los padres de Saleh para que dejen viajar a su hijo a Estados Unidos, pero al final lo logra y el gigantesco y annimo chico africano se convierte en la estrella del equipo universitario de baloncesto. Bienvenu Letuni, un jugador de 2,24 metros nacido en una modesta aldea de Bandundu (Repblica Democrtica del Congo).

54

Letuni, de 15 aos y que apenas hace ocho meses que juega a baloncesto, est a prueba en el DKV Juventud desde el pasado viernes. Participara en el campus de la capital. Un ex pvot se qued "asombrado por su altura y el tamao de sus manos" y, tras ver sus evoluciones en la pista, pens que podra ganarse la vida jugando. Letuni padece gigantismo, una alteracin en el crecimiento que en breve resolver con una intervencin quirrgica, como en su da hicieron Roberto Dueas o Gheorge Muresan. Su gran altura y su corta edad han llamado la atencin de los medios Bienvenu Letuni se esfuerza por coordinar, baln en mano, su enorme cuerpo de gigante. "Es un jugador que tiene muy buena edad para que, con este fsico, poder trabajar sin prisas a un plazo, por ejemplo, de cuatro aos", explica Mart, quien destaca que "slo con los das que lleva aqu entrenndose, ya ha dado un salto increble en cuanto a coordinacin".

Cas

Bienvenu Letuni s un noi que va nixer en una tribu de la Repblica Democrtica del Congo. T 15 anys i una estatura de 2,24 metres dalada. Va anar a EEUU on va triomfar en un equip universitari i el 2010 el va fixar lequip DKV de Badalona.

Qestionari dABP

1. Qu s el gegantisme?

2. Quina hormona s la causant del gegantisme? Quin tipus dhormona pertanyen? Quina funci t?

3. Quina o quines sn les glndules endocrines secretores daquestes hormones? I els teixits diana en aquest cas?

4. Qui controla i regula la hormona del gegantisme?

5. Com saltera el cicle cellular en presncia de GH? Quins problemes pot causar a la salut?

6. Per qu Letuni t gegantisme i no acromeglia?

7. Es pot obtenir GH de manera exgena? Com?

8. Quins sn els efectes de la GH si es subministra de manera exgena sense s teraputic?

55

Annex 4.1 Fitxa treball ABP Insulina intelligent

ABP: INSULINA INTELIGENTE

domingo 15 de feb 2015

Desarrollan 'insulina inteligente' para tratar la diabetes

POR: NOTIMEX/WASHINGTON

Los pacientes de diabetes podran evitar el pesado seguimiento constante de los niveles de azcar en la sangre, gracias al reciente desarrollo de una forma inteligente de insulina, que se activa de manera automtica al elevarse la glucosa.

56

Un grupo de investigadores estadounidense desarrollaron un innovador compuesto que podra revolucionar la forma en que se trata la diabetes tipo 1 y aunque por ahora se encuentra en fase experimental, ha resultado ser eficaz en ratones.

Danny Chou, bilogo qumico en la Universidad de Utah que dirigi la investigacin, afirma que esta insulina inteligente sustituira los anlisis de sangre y las repetidas inyecciones durante el da para mantener el azcar en la sangre bajo control.

Una sola dosis del nuevo compuesto se mantendra en circulacin en el cuerpo durante un mximo de 24 horas y se activara en caso necesario, cuando los niveles de azcar se eleven, por lo que los pacientes tendran que inyectarse una vez al da, explica el cientfico.

Los pacientes diabticos todava tienen que adivinar en cierta medida la cantidad de insulina que necesitan. Con esta nueva insulina, ni siquiera se alteraran las actividades de los diabticos, que se paralizan cuando los niveles de glucosa bajan demasiado, sostuvo.

La diabetes tipo 1, que normalmente comienza en la infancia, es una enfermedad autoinmune en la que el cuerpo mata a todas sus clulas beta pancreticas que producen insulina, la cual regula el azcar en la sangre y sin ellas los niveles de glucosa fluctan sin control.

Por ello los pacientes deben monitorear la glucosa varias veces al da e inyectarse en caso necesario, pero demasiada insulina puede reducir demasiado los niveles de azcar y provocar episodios de hipo-glucemia, responsables del 10 por ciento de las muertes por diabetes tipo 1. Por otro parte, administrar muy poca insulina cuando la glucosa est demasiado alta, puede dar lugar a complicaciones graves a largo plazo, tales como ceguera y daos neuronales. En teora con la insulina inteligente no habra ninguno de estos problemas, asegura Chou.

La insulina inteligente, conocida como Ins-PBA-F, est diseada para unirse a una protena de la sangre llamada albmina, tan pronto como se inyecta, lo cual permite que se almacene en el cuerpo y se libere cuando los niveles de azcar alcancen cierto umbral.

En el estudio, publicado en la revista cientfica PNAS, los ratones diabticos recibieron una sola inyeccin diaria de la insulina modificada y registraron niveles de glucosa tan estables como los observados en roedores sanos.

57

El equipo de investigadores esperan probar el tratamiento en pacientes humanos dentro de dos a cinco aos.

Cas Sha desenvolupat un nou sistema que evitar que les persones diabtiques hagin destar controlant els nivells de sucre en la sang cada dos per tres i pot facilitar la vida a moltes persones. Llegiu haureu descobert de qu es tracta. Responeu les preguntes del qestionari:

Qestionari dABP

1. Per qu la insulina s una hormona?

2. Quin tipus dhormona s? Quina s la glndula endocrina dorigen? I lrgan o teixits diana?

3. Quina funci t la insulina en els ssers humans?

4. Qu s la insulina intelligent? Per qu no es pot utilitzar encara amb els humans?

5. Per malalts de diabetis, s positiu realitzar esport? Expliqueu el perqu.

6. Quins trastorns pot provocar una falta o disminuci de la producci daquesta hormona?

7. Quina s la seva funci en tractaments mdics? Don sextreu de manera exgena?

8. Aquesta hormona, utilitzada per usos que no siguin mdics, s una substncia dopant? Es pot detectar el dopatge per insulina?

9. Quines conseqncies podria tenir el consum exgena daquesta hormona, si no s necessria per motius mdics?

10. Llista de dubtes qu tingueu sobre el tema.

58

Annex 4.2 Fitxa treball ABP La dona i lesport

ABP: El cicle menstrual i lesport.

20 Gener 2015

CICLO MENSTRUAL Y DEPORTE TRIWOMAN SPACE OF FEMALE ATHLETES

Las hormonas regulan muchsimas funciones del organismo, pero en el caso de las mujeres, su papel es an ms importante, ya que son las encargadas del ciclo menstrual, con todas las alteraciones que

59

ello conlleva. Y de eso vamos a hablar a continuacin.

Cuando los niveles de alguna hormona estn ms altos o ms bajos de lo normal, repercute en el estado anmico, en el estado de la piel, en el peso e incluso en el ritmo vital.

Si nos centramos en la influencia de estas en el rendimiento deportivo, las hormonas de la mujer que nos interesar analizar son los estrgenos y la progesterona.

Los estrgenos son hormonas producidas por los ovarios que estimulan el tero para que construya el endometrio, que ser donde se aloje el vulo fecundado. Los estrgenos se producen en la fase de maduracin del vulo, cuando todava est dentro del ovario.

El descenso de estrgenos puede provocar cambios en el humor, irritabilidad y depresin.

Adems, los estrgenos influyen en el metabolismo de las grasas y el colesterol de la sangre, por lo que afectan a la hora de analizar el tipo de energa que requiere nuestro cuerpo para moverse con el ejercicio fsico.

La progesterona por otra parte, hace que el revestimiento del tero crezca ms, con el objetivo de alojar al vulo fecundado despus de la ovulacin. Si el vulo no es fertilizado, descienden los niveles de progesterona, lo que provoca el desprendimiento del endometrio.

La progesterona acta desarrollando el tejido glandular de las mamas, preparando el tero para el embarazo y aumentando la temperatura basal (1-2 C) despus de la ovulacin.

La progesterona tiene adems otras funciones importantes en el organismo:

Efecto sedante y analgsico del sistema nervioso.

Proteccin cardiovascular.

Metabolismo de huesos y msculos.

Estimula la produccin de colgeno, aumentando la elasticidad de la piel.

Normaliza los niveles de coagulacin de sangre.

60

Reduce la retencin de lquidos.

Regula la glndula tiroides.

Reduce la inflamacin.

Restablece la libido (apetito sexual) Sin entrar en variaciones individuales, las fases del ciclo menstrual afectan por tanto sobre el rendimiento debido al baile de hormonas que se produce a lo largo de los das.

Aunque cada mujer sea un mundo (y solo estoy hablando de hormonas), se pueden generalizar ciertos aspectos:

PRIMERA FASE

El ciclo menstrual se inicia con la menstruacin (da 1 al 5 aproximadamente), en la que se produce un descenso de estrgenos y progesterona, lo que nos provoca cansancio y debilidad, adems de las molestias propias que cada mujer pueda manifestar en esos das. Hay que aadirle la prdida de sangre, que hace que disminuyan los niveles de hemoglobina, y un aumento de la frecuencia cardiaca, aumentando as la fatiga muscular y una bajada de niveles de fuerza.

SEGUNDA FASE

La fase folicular (del da 6 al 13) se caracteriza por un aumento de estrgenos, con la progesterona estable. Esta circunstancia nos da una mayor sensacin de energa que en la semana previa.

TERCERA FASE

En torno al da 14 se produce la ovulacin, en la que los estrgenos estn en su punto mximo y la progesterona en niveles bajos. Los niveles altos de los estrgenos favorecen el entrenamiento de fuerza y velocidad, as como una recuperacin ms rpida. Una fase propicia para aumentar el volumen y la intensidad del entrenamiento.

Hay que tener en cuenta tambin que en esta fase empieza a haber un aumento de peso debido a la retencin de lquidos, factor a tener en cuenta si compites en deportes de lucha por ejemplo, donde el peso es fundamental.

CUARTA FASE

61

A partir del da 17 y hasta el 28, tiene lugar la fase ltea, o premenstrual. A medida que nos acercamos al da de la menstruacin, los niveles de estrgenos descienden bastante y la progesterona aumenta, lo que hace que supuestamente el rendimiento sea menor.

Dependiendo del deporte que practiques, el aumento de peso durante estos das ser ms o menos favorable para ti.

Conclusiones

Estudios realizados durante los ltimos aos coinciden en que en las fases en las que hay una gran cantidad de progesterona puede disminuir el rendimiento deportivo, ya que esta es una hormona catablica. Tambin se ha observado que el mayor rendimiento fsico de la mujer se encuentra en las fases en las que hay un aumento en los niveles de estrgenos.

Por lo tanto, a la hora de planificar un entrenamiento, se debera de hacer coincidir la 3 semana del ciclo con la semana de mayor volumen o carga de trabajo (mayores pesos, series, ms volumen).

Por el contrario, en la fase premenstrual aumenta el nivel de progesterona, por lo que los ejercicios a realizar durante esa semana deberan de ser ms moderados, o hacerla coincidir con la semana de descarga.

Aprende a escuchar a tu cuerpo y respeta sus ciclos vitales. Aunque a veces te parezca que juegan en tu contra, las hormonas ests funcionando as para que todo vaya bien dentro de ti.

Cas: Avui dia lesport sest popularitzant cada vegada ms i ja son moltes noies i dones que el practiquen. El cicle menstrual secreta unes hormones que poden modificar el rendiment esportiu i que tamb presenten altres funcions relacionades amb altres aspectes del funcionament del cos.

Qestionari dABP

1. Quines hormones participen en el cicle menstrual?

62

2. A quin tipus dhormona pertanyen?

3. Quina o quines sn les glndules endocrines secretores daquestes hormones? I els rgans o teixits diana en aquest cas?

4. Explica el cicle menstrual anomenant les hormones que hi intervenen seguint el grfic de larticle.

5. Qui controla la menstruaci?

6. Les fases del cicle menstrual afecten a la prctica esportiva? I al rendiment? Com?

7. Quines altres funcions tenen en lorganisme aquestes hormones?

8. En la prctica esportiva femenina, com es poden planificar els entrenaments per tal daugmentar-ne el rendiment? Quins perodes dentrenament aconsellareu?

9. Si afects al rendiment esportiu, aix vol dir que hem de deixar de practicar esport durant els perodes menys favorables? Influeix la prctica esportiva sobre el cicle menstrual?

10. Llista de dubtes o curiositats qu tingueu sobre el tema.

Annex 4.3. Fitxa de treball ABP El cas de Lance Amstrong

ABP: CAS ARMSTRONG

18 ENE 2013 Dopaje en el Ciclismo Con qu se dopaba Lance Armstrong?

Charla con el director del Programa Nacional de Antidopaje de Coldeportes, quien explica el "coctel" que utilizaba el pedalista.

Por: Mariana Escobar Roldn

El ciclista confes que para ganar los siete ttulos del Tour de Francia consumi hormonas como EPO y testosterona y se practic transfusiones de sangre. Orlando Reyes explica el coctel que utilizaba y cmo el transporte de oxgeno fortaleca su masa muscular. Advierte sobre el peligro que representan.

63

Consumi Armstrong sustancias prohibidas?, consumi EPO?, recurri al dopaje sanguneo y transfusiones?, us testosterona, cortisona y hormona del crecimiento humano?, lo hizo durante los siete Tours que gan?. Esas fueron las preguntas que le hizo la presentadora Oprah Winfrey al ciclista estadounidense Lance Armstrong. A todas respondi con un s rotundo y adems llam a esa mezcla de sustancias como un coctel.

Lo que consumi no solo le cost la carrera al deportista, los ttulos del Tour y el reconocimiento mundial que haba alcanzado. La propensin a sufrir cncer y un infarto cardiaco o cerebral aumentan para quienes se dopan con el fin de mejorar su rendimiento deportivo.

Orlando Reyes, director del Programa Nacional Antidopaje de Coldeportes, explica que la hormona EPO (eritropoyetina), utilizada por Armstrong, es producida normalmente en el organismo de todas las personas y su funcin es estimular la produccin de glbulos rojos en la mdula sea. Cuando los deportistas se inyectan dosis mayores a las naturales, aumenta el nmero de glbulos rojos y el oxgeno se transporta mejor por la sangre. Con ms oxgeno, se alcanza mayor rendimiento en deportes de larga duracin, como el ciclismo. Por eso, las personas que sufren de anemia (tienen menos glbulos rojos en la sangre), se cansan con ms facilidad. La EPO se consigue en el mercado de forma sinttica y es producida por laboratorios para fines mdicos. Sin embargo, adquirirla no es fcil. Solo est en unidades renales de hospitales y quienes no pueden encontrarla de esa forma deben acudir al trfico ilegal, bastante comn en el universo del dopaje, segn Reyes. Hace diez aos era difcil de detectar en los controles de doping. Sin embargo, en la actualidad se puede hacer mediante una simple muestra de orina que examinan en laboratorios de todo el mundo, incluso en el de Coldeportes.

Otro mtodo utilizado por Lance Armstrong era el de transfusiones de sangre. De acuerdo a Reyes, este procedimiento permite, como el anterior, aumentar el nivel de glbulos rojos y producir el mismo efecto menos cansancio. Hay dos maneras de hacerlo: se consigue en un banco de hospital o al deportista le sacan unidades que conservan durante un tiempo y luego vuelven a inyectrselas. Al final, la persona termina con ms glbulos.

Hay quienes dicen que este mtodo no es doping porque se trata de hacer algo con la sangre propia. Pero Reyes dice que es una estrategia artificial y tramposa de mejorar el rendimiento.

Tanto la EPO como la transfusin pueden ser muy peligrosas para la salud, explica el funcionario de Coldeportes: aumentar los niveles de glbulos rojos de manera rpida hace que aumente la densidad de la sangre, eso incrementa la presin sangunea y la resistencia que hacen los vasos sanguneos al paso de la sangre. Por eso, puede llegar a haber infartos cardiacos y cerebrales.

La testosterona es la hormona que completa el coctel de Armstrong. Se trata de la hormona sexual masculina que aumenta la sntesis de protenas en los tejidos, los

64

fortalece, acrecienta la masa muscular y hace que el organismo se recupere con mayor agilidad, todas necesarias para un deportista. Sin embargo, como los anteriores, su riesgo es considerable: produce tumores en el hgado, aumento del colesterol sanguneo, arterioesclerosis y cncer testicular, como el que el mismo ciclista norteamericano padece.

Cas Ens trobem davant un dels casos ms escandalosos subministrament dhormones en esportistes. Es tracta de Lance Armstrong i llegint el segent article entendreu qu va succeir i podreu contestar algunes preguntes del qestionari segent.

Qestionari dABP

1. Qui s Lance Armstrong i quina problemtica va generar?

2. De quines hormones estem parlant?

3. Quina o quines sn les glndules endocrines secretores daquestes hormones? I els rgans o teixits diana en aquest cas?

4. Quins altres mtodes per dopar-se hi ha? En que consisteix?

5. Com sn els controls antidping? Com va poder evitar-los Lance?

6. Explica com funcionen les dues substncies dopants que apareixen larticle. Les produm de manera natural al nostre cos?

7. Quines conseqncies en la salut pot tenir aquest tipus de dopatge?

8. Penseu que s just pels esportistes que no shan dopat durant aquest anys? Per qu?

9. Llista de dubtes o curiositats qu tingueu.

65

Annex 4.4. Fitxa de treball ABP El cas de Ben Johnson

ABP: CAS BEN JOHNSON

MARTES 24 DE SEPTIEMBRE DEL 2013 | 13:06

Ben Johnson, 25 aos despus del escndalo que

convulsion el deporte El deporte mundial recibi hace 25 aos la primera gran convulsin del dopaje con un protagonista que dio el pistoletazo de salida a una serie de escndalos que an no se ha podido detener: el canadiense Ben Johnson fue atrapado con un positivo por estanozolol tras ganar la final olmpica de 100 metros en Sel 88 ante el estadounidense Carl Lewis.

66

Aquel impacto destap un hecho real en el deporte de alta competicin, hasta entonces acotado a la prctica organizada de dopaje de Estado, sobre todo en los pases del Este de Europa. La toma de conciencia de esta lacra del deporte y su lucha entraban en un nuevo camino.

El mundo asisti atnito aquel 24 de septiembre de 1988 a una victoria contundente de Johnsonsobre Lewis en la pista del estadio olmpico de Sel. El canadiense de origen jamaicano levant el brazo y el dedo ndice sobre la lnea con autoridad, firmando un nuevo rcord del mundo (9.79).

Dos das despus se supo la verdad. Todo era mentira. Johnson dio positivo por estanozolol, un esteroide anabolizante. Adis a una hazaa que solo era un espejismo, un fiasco superior a su efmera hazaa.

As comenz un proceso ruinoso para este atleta nacido en Falmouth (Jamaica) hace 51 aos y que emigr a los 14 con su madre y 6 hermanos a Canad. Un cambio brusco para un chico de carcter difcil, que pas del clima tropical de su pas de origen al fro de Ontario.

Aquel escndalo sirvi para abrir una investigacin judicial del llamado caso Johnson y el cambio de normativas en la Federacin internacional de Atletismo (IAAF), que despoj al canadiense de todos sus ttulos y marcas despus de que el atleta incurriera en dos positivos ms en 1993.

La IAAF le sancion de por vida y le elimin el historial. Para dicho organismo Ben Johnson nunca gan nada, y la mejor marca reflejada en su palmars es de 10.14 en 100 metros, registro que nunca le hubiese llevado a ningn lugar destacado en el atletismo mundial.

Johnson sigui buscando protagonismo fuera de las pistas tras su retirada. En 1997 se convirti en el entrenador personal del ex futbolista argentino Diego Armando Maradona, y dos aos despus se fij en l el Al-Saadi Ghadafi, hijo del dictador libio, quien lo contrat como preparador fsico ante su proyecto de jugar al ftbol en Italia.

Diego Maradona dio positivo en el Mundial94 celebrado en Estados Unidos por efedrina, por lo que tuvo que cumplir 15 meses de sancin. Por su parte, Ghadafi lleg a jugar en el Perugia, de la serie A, pero fue despedido por dar positivo en un control por consumo de nandrolona.

67

La lista de deportistas ilustres relacionados con el deporte no se detuvo en Johnson. La hemorragia del dopaje se agrav posteriormente con casos incesantes en la historia.

Cas:

Fa 25 anys lesportista Ben Johnson va protagonitzar un gran escndol dos dies desprs de guanyar els 100 metres en els JJOO de Sel 88. El positiu per dopatge en estanozolol va canviar la seva carrera esportiva completament. A la notcia segent sespecifiquen ms detalls daquest succs de la cara negativa de lesport.

Qestionari dABP

1. Qui s Ben Johnson? Quina problemtica va protagonitzar fa 25 anys?

2. Que s lestanozolol? Quina funci fa dins del cos hum?

3. El cos hum produeix aquesta substncia? Per qu? quina hormona s la ms semblant a lestanozolol?

4. Sutilitza per usos mdics? Si s aix, quins?

5. Quins efectes nocius pot tenir la ingesta daquesta substncia?

6. s una substncia detectable en controls antidopatge? Quins controls passen els esportistes?

7. Cita alguns esportistes que hagin donat positiu per dopatge daquesta substncia.

8. Llista de dubtes o curiositats qu tingueu.

68

Annex 4.5. Fitxa de treball ABP El cas de Daro Rodrguez

ABP: CAS DARO RODRIGUEZ

DEPORTES - DOPING

Corticoides: la sustancia que complica a Daro Rodrguez

Qu son los corticoides y por qu estn prohibidos por la Agencia Mundial Antidopaje

03.07.2013

De acuerdo a lo que establece la lista de sustancias prohibidas de la Agencia Mundial

Antidopaje (WADA por sus iniciales en ingls), en su inciso S9, en referencia a las

drogas prohibidas "en competencia", "todos los Glucocorticoides estn prohibidos

cuando se administran por va oral, intravenoso, intramuscular o rectal".

69

Segn se supo la sustancia prohibida encontrada en la orina de Daro Rodrguez fueron

corticoides y entran en el nombrado inciso.

Los corticoides son una variedad de hormonas del grupo de los esteroides (producida

por la corteza de las glndulas suprarrenales) y sus derivados. Se usan principalmente

para aplicaciones teraputicas, utilizndose principalmente debido a sus propiedades

antiinflamatorias e inmunosupresoras y a sus efectos sobre el metabolismo.

"Los corticoides afectan el metabolismo de carbohidratos, grasa y protenas y regulan el

glucgeno y los niveles de presin arterial. Poseen propiedades de pronunciada

actividad antiinflamatoria y altera el tejido conectivo respondiendo a lesiones. Los

efectos antiinflamatorios y de tejido conectivo de los glucorticoides pueden enmascarar

lesiones, llevando a lesiones ms importantes en los atletas. Por esto y por los efectos de

regulacin metablica, para la administracin de la sustancia se requiere que se llene un

formulario de exencin por uso teraputico", esto es establecido por varios sitios webs

especializados en antidoping.

Los corticoides son parte de varios medicamentos que se usan normalmente para tratar

alergias o inflamaciones, por ejemplo, Flodin D, Prednisone, Kalitrn fuerte, Lordex,

Ioncort; son todos medicamentos que al tomarlos, haran que d positivo el examen

antidopaje.

Al famoso ciclista Lance Armstrong se lo acusa de haber tomado corticoides en el Tour

de Francia de 1999.

Como se entiende que la sustancia es de uso teraputico, el haber llenado el llamado

Formulario de Exencin por Uso Teraputico lo habra salvado al aurinegro de este

calvario.

Cas Daro Rodrguez, ha estat observat de ben a prop degut a que li van trobar un nivell de corticoides superior al normal. Tot i aix, no lhan sancionat. En larticle es presenta el cas daquest jugador de futbol en relaci a una substncia dopant.

Qestionari dABP

1. Qui s Daro Rodrguez? Quina problemtica va protagonitzar? Per qu no el van sancionar?

2. Que sn els corticoides? Quin tipus dhormona sn?

70

3. Quina o quines sn les glndules endocrines secretores daquestes hormones? I els rgans o teixits diana?

4. Quina funci tenen aquestes hormones en els humans?

5. Sutilitzen per usos medicinals? Si s aix, per quins?

6. Quins efectes secundaris poden presentar?

7. Quan estan considerades prohibides?

8. Coneixes algun esportista que hagi presentat un cas de dopatge amb el consum daquesta hormona?

9. Llista de dubtes o curiositats qu tingueu.

Annex 4.6. Fitxa de treball ABP Correr te hace feliz

ABP: Correr te hace feliz

Correr te hace feliz 17-10-2012| Al correr generas endorfinas, las "fuentes de la felicidad". Qu esperas?

CARACAS.- Son diversas las razones de correr de cualquier ser humano comn, en el caso de no ser un atleta lite, claro est. Para todos aquellos que deben asistir a algn trabajo o estudian, los kilmetros son una buena dosis de una hormona que se conoce como endorfinas. Estas son unas pequeas protenas que trabajan como neurotransmisores del placer.

71

Conocidas porque ayudan a aliviar dolores, entre algunas de las cosas, pero finalmente por todos sus beneficios al momento de realizar la actividad, te ayudan a sentirte feliz.

Est cientficamente comprobado que correr nos hace felices. Las culpables como habamos dicho anteriormente son las endorfinas, esta protena nace en una parte del cerebro llamada hipfisis. Qu es lo que ocurre con el ejercicio? Pues la actividad fsica es la encargada de estimular la produccin de la misma. Las sensaciones que producen estas en nuestro organismo se podra decir incluso que son similares a las de la morfina o la herona, lgicamente sin los efectos negativos que vienen en ellas. Estos qumicos naturales se convierten en unos analgsicos por ende naturales, lo que nos ayuda en caso de molestias o dolores sin la necesidad de emplear algn qumico ajeno a nuestro cuerpo, adems, estimulan los centros de placer del cerebro.

Las endorfinas incluso tienen la capacidad de protegernos de los virus y bacterias que invaden comnmente nuestro organismo. Lamentablemente el tiempo de vida de las endorfinas es muy corto, esto se debe a que existen diferentes enzimas de nuestro cuerpo que las liquidan, en fin, debe ser as para que haya un equilibrio en el organismo.

Aunque las endorfinas se producen de manera natural con el ejercicio, es posible generar algunas en menor proporcin realizando actividades como:

-Escuchar msica. -Yoga, Tai-chi. -Riendo. -Tomando caf. -Estando en contacto con la naturaleza. -Recordando buenos momentos. -Descansando o durmiendo. -Practicando sexo. A + ejercicio + salud mental

Si eres alguien que est acostumbrado a correr regularmente, cuando por alguna razn debes parar por varios das, seguramente habrs notado que te encuentras irritable con mayor facilidad o deprimido. Estos efectos de depresin o irritabilidad por lo general comienzan a manifestarse despus de una semana de inactividad forzada.

Es muy comn el que una persona sedentaria sea ms propensa a estar deprimida que alguien que se ejercita habitualmente. Numerosos estudios afirman que los sntomas de tensin, irritabilidad y depresin pueden aparecer en una persona en forma que, por alguna razn, deja de ejercitarse.

Cas:

72

Actualment, lesport sest popularitzant cada vegada ms i en intervals ms amplis dedat i s que diuen, que fer esport et fa feli, per...s un mite? O s veritat que hi ha efectes que afavoreixen la felicitat?

Qestionari dABP

1. Qu exposa larticle?

2. Parla duna hormona, quina s? Quina s la glndula endocrina que la produeix? I lrgan o teixit diana?

3. Explica la funci que tenen les glndules endocrines productores daquesta hormona i com la produeixen, lemmagatzemen i lalliberen.

4. Per qu es diu que sn les hormones de la felicitat? Quan es creen?

5. Per qu es creen?

6. Quin efecte tenen? Tenen efectes secundaris?

7. Es pot potenciar la seva producci?

8. Per qu es diu que la msica s el dopatge recomanat per esportistes?

9. Llista de dubtes o curiositats qu tingueu.

Annex 5.1. Qestionari grups base

Qestionari: Grups base

FULL DE POSADA EN COM

1. Amb la cooperaci de tots els membres del grup base, conjuntament i cooperativament, heu domplir aquesta taula amb la finalitat de fer una sntesi dels coneixements adquirits.

Nom de la hormona o derivat

Glndula/es excretora Teixit/s diana Funci al nostre cos

73

2.Comenta alguns dels efectes que poden tenir per la salut, el consum excessiu daquestes hormones o derivats que heu treballat en els ABP.

74

3. Amb tot el que heu aprs sobre les hormones i els seus derivats, respecte el dopatge, recomanareu a un amic que vol consumir aquestes substncies a fer-ho? Per qu?

4. Les hormones o derivats, tenen usos medicinals en ocasions puntuals i poden ser molt importants en aquest aspecte. Anomeneu 3 usos teraputics de 3 hormones diferents.

Annex 5.2. Coavaluaci de grups

COAVALUACI GRUPS BASE DABP

Representants experts:

Grup1: Grup 4:

Grup2: Grup 5:

Grup3: Grup 6:

Criteris davaluaci

Quin grau dassoliment Grup1 Grup2 Grup3 Grup4 Grup5

Continguts (4)

Ha contestat tot el qestionari amb la informaci correcte (2)

75

No es presenta tota la informaci, li falta alguna pregunta per contestar (1,5)

Els continguts presentats sn molt bsics i no et permet entendre el cas que ha tractat (0,7).

No ha contestat a quasi res i no s en quin cas ha treballat (0).

Explicaci al grup (3)

Presenta els conceptes de manera clara, entenedora, ordenada, demostrant que sho a treballat i ho he ents. (2)

Presenta b, lentonaci normal, sentenen els continguts tot i que hi han respostes que no est molt clares. (1,7)

Costa una mica entendre els continguts, llegeix les respostes i no sentn gaire. (1)

No sentn res, no s de qu mest parlant (0)

Treball cooperatiu (2)

Grcies a la seva aportaci al grup, hem pogut completar el treball de grup base. (2)

Ha cooperat poc en el grup per alguna aportaci ha estat bona (1)

No ha cooperat gens (0)

Temps (1) Sajusta al temps (mxim 5 min.) (1)

Passa 1-2 minuts del temps establert (0,6)

Passa 3 minuts (0)

Extres (+0,5)

Ha fet tot el qestionari i ha buscat informaci complementaria, la qual ens ha explicat (+0,5)

76

Annex 6.1 Presentaci tasca producte final

Presentaci dun trptic, fullet o pster, en format convencional o digital, amb lobjectiu dinformar al ciutad.

El Consorci de lAjuntament, us demanem als estudiants de Biologia del centre de secundria dels Jesutes de Casp, la realitzaci dun fullet, trptic o pster (format lliure elecci) per informar als ciutadans/es del funcionament, les funcions i els efectes que tenen diverses hormones i substncies dopants pel cos hum.

Ats que heu treballat aquests aspectes recentment, creiem que sereu les persones idnies per aquesta conscienciaci realitzant una reflexi crtica del mal s daquestes substncies, que poden tenir greus riscos per la salut. Sha de poder

77

interpretat per part de la majoria dels ciutadans/es per tamb ha de ser rigors cientficament.

Barcelona, 27 de febrer de 2015

La segent tasca es realitzar en grups, que seran els mateixos del grup base del treball dABP. La data dentrega est per determinar i ser la setmana del 9 de mar.

El que ha de quedar representat, com a mnim, en aquesta tasca s:

- Qu sn les hormones - Diferents tipus dhormones amb exemples - El paper de les hormones - Diferents usos - Efectes secundaris

Tamb podeu plasmar altres aspectes que creieu convenients com recomanacions, comentaris, fotografies, enllaos,... Annex 6.2. Rbrica per la valoraci del trptic o fullet

1er Batxillerat. Biologia. Les hormones.

2.5 2 1.5 1 Organitzaci Cont

informaci ben organitzada,

amb introducci,

desenvolupa- ment i

conclusi.

Cont informaci

ben organitzada amb algunes de les parts.

T informaci

ben organitzada,

sense apartats.

Lorganitzaci s confusa pel lector.

78

Vocabulari Cientfic

Han utilitzat correctament

vocabulari cientfic i no t

faltes ortogrfiques

Han utilitzat poc per

correctament vocabulari cientfic i

sense faltes ortogrfiques

Han intentat utilitzar

vocabulari cientfic per incorrecta-ment i amb alguna falta ortogrfica

No incorporen vocabulari

cientfic i/o hi han moltes

faltes dortografia

Contingut Demostren tenir un complet

coneixement sobre el tema

Demostren tenir cert

coneixement sobre el tema

Demostren tenir un

coneixement duna part del tema

No demostren tenir

coneixements del tema

Originalitat i creativitat

La forma dexpressar la informaci s

molt original, el disseny est molt elaborat amb bones

imatges.

La forma dexpressar la informaci s original i

sha elaborat un bon

disseny amb algunes imatges..

La forma dexpressar la informaci s original,

amb poques imatges

adequades.

Exposen la informaci sense cap disseny i

sense cap imatge.