Grup 10:
EL MN RERE LES XARXES SOCIALS

Grup format per:Pedro Montilla RosPatri lvarez PealverCarlota Gomez CarrascoHelena Nebot Garcia

INTRODUCCI

Qu amaguen les xarxes socials? On va a parar la nostre informaci personal?

Quines sn les xarxes socials amb ms delictes i assetjaments? Un cop borrem una publicaci, on va a parar? Com podem trobar-la?

Hi ha algun mtode per rastrejar les xarxes socials?

Quins coneixements hi ha sobre les nostres dades i drets a les xarxes socials?

mbit legal d'aquestes.

XARXES SOCIALS

FACEBOOK

Major transferncia d'informaci privada.

Apareix el nom, cognoms, nmero de telfon i/o correu electrnic, data de naixement i sexe, la poblaci on vius, els estudis, experincia laboral, aficions, estat sentimental, pgines que t'agraden, grups als quals t'has afegit, entre d'altres.

Permet ajustar la teva privacitat.

INSTAGRAM

Compte a travs de Facebook,on es transfereixen totes les dades.

Nou compte: dades personals.

Es limita a nmero de telfon i/o correu electrnic, nom complet, nom d'usuari i contrasenya.

No t una gran seguretat. Compte privat: si no autoritzes, no poden veure les teves publicacions. Compte pblic: qualsevol pot veure les teves publicacions.

TWITTER

Xarxa social pblica.

Tot el que es penja, ho pot veure qualsevol.

Dades personals: telfon, correu electrnic, nom complet i nom d'usuari.

No t massa seguretat.

SNAPCHAT

Permet enviar fotografies o vdeos durant un mxim de deu segons.

Vint-i-quatre hores desprs, desapareixen dels dispositius.

Permet editar fotografies o vdeos amb efectes, textos, icones o dibuixar a sobre.

Noms envies a una srie de contactes determinats.

Ja coneixem les xarxes socials ms famoses i les que pateixen ms delictes, assetjaments o abusos.Ara coneixerem alguns casos....

http://image.slidesharecdn.com/alejandroescobar-ciberbullying-140501231412-phpapp02/95/alejandro-escobar-ciber-bullying-1-638.jpg?cb=1399004086

PERFILS FALSOS I ASSETJAMENTS

Perfil fals: ELS PERFILS FALSOS I LA POLTICA

Creaci de perfils falsos per grup d'ultradretans dins la xarxa social Facebook.

Objectiu: robar imatges i informaci personal de persones independentistes.

Procs: es penjava tota la informaci al perfil de Facebook anomenat "Bizarradas Separatas". Objecte de tot tipus d'abs, insults i burles. Per tal d'obtenir tota aquella informaci rellevant, demanava sollicitud d'amistat a travs d'un perfil fals anomenat Gisela Serra Lpez.

https://www.llibertat.cat/2014/02/perfils-falsos-a-les-xarxes-socials-25097

Assetjament: L'AUGMENT DEL CIBERBULLYING

Augment del ciberbullying: a causa de l'aparici d'Internet i de les seves influncies amb els joves. Cada vegada hi ha ms casos i molt greus.

Ciberbullying= robatori de fotografies i informaci privada, que es pengen amb l'objectiu de ridiculitzar o fer mal a la seva vctima.

Paper dels pares s fonamental per tal d'acabar amb aquest problema.

Edat de les vctimes, entre els 11 i els 15 anys.

Una forma de saber o adonar-se que el fill est patint aquests assetjaments, s a travs dels canvis que tenen d'actitud.

http://www.elperiodic.ad/noticia/26647/del-bullying-al-ciberbullying

SEGRESTOS VIRTUALS

Segrest virtual: 33 CASOS DE SEGRESTOS VIRTUALS FINS EL JULIOL DE 2016

Principis 2016: 33 casos de segrestos virtuals fins al juliol.

Es contacta amb la vctima per telfon i se li fa creure que un familiar seu ha sigut segrestat, per tal de cobrar pel seu rescat.

Els Mossos diuen que els segrestadors, demanen quantitats baixes de diners, truquen des de nmeros ocults, des de Xile i no deixen penjar el telfon.

Enric Martnez, cap de la Unitat Central de Segrestos i Extorsions dels Mossos, va assegurar que els delinqents van trucant de forma aleatria, i les seves vctimes sn, sobretot, de la zona alta de Barcelona.

5 juliol 2016: primera vctima a Catalunya. Aquesta, va enviar 1200 euros a Xile per tal de rescatar a la seva filla.

Els segrestos virtuals sn estafes, i els Mossos han llenat un vdeo a les xarxes socials per mostrar com actuen els suposats segrestadors.

https://www.youtube.com/watch?v=oDxN15I8S4k&feature=youtu.be

Aix s un segrest virtual: https://www.youtube.com/watch?v=tauuqM1iZP8

INVESTIGACI SOBRE LES PUBLICACIONS ELIMINADES

Qu passa quan eliminem una publicaci? Selimina realment? O simplement, deixa de ser visible per segueix estant a la xarxa?

Enfoquem aquesta part del treball a 5 de les xarxes socials ms utilitzades:

- Facebook : la mateixa xarxa social et permet recuperar publicacions eliminades.

- Instagram : per a la recuperaci de fotografies eliminades seria necessari lajuda dun programa de recuperaci de fotografies.

- Snapchat : aquesta aplicaci no permet la recuperaci de fotografies i vdeos

- Twitter : la mateixa aplicaci et proporciona la recuperaci de continguts

- Gmail : tens un perode de mxim 30 per a recuperar un correu eliminat. Un cop superat aquest termini el correu no es pot recuperar.

METODES DE RASTREJAMENT A LES XARXES SOCIALS I PERQUE SERVEIXEN

Quan parlem de mtodes de rastrejament, de quines maneres en podem distinguir, en les xarxes socials, trobem de dos tipus:

- Webs que rastrejen les xarxes socials amb un objectiu dirigit al mrqueting.

- Persones que rastrejen publicacions determinades per fer un s no adient.

Aquestes empreses que utilitzen el rastrejament ho fan amb la finalitat de saber que s el que volen els usuaris, ja que a partir daquest rastrejament, es poden guiar per all que est ms de moda, all que la gent ms aclama, els productes ms comentats o ms buscats,etc. Sens dubte, aquest mtode ajuda molt a les empreses, ja que amb les estadistiques extretes i les valoracions dels seus usuaris els hi pot ajudar molt en el seu creixement. Les xarxes socials sutilitzen avui en dia prcticament en tot el mn, encara ms si ens centren el en sector adolescent.

En el segon cas, parlem de rastrejament de les xarxes per a un s no adient, s a dir, amb una finalitat negativa..

Anteriorment, hem parlat de perfils falsos. Aqu s on entrarien en joc aquests perfils. Sn perfils manipulats per persones que no sn qui diuen ser, amb finalitats desagradables i dolentes. Busquen apropar-se a la gent, normalment als ms joves, ja que aquests tenen una innocncia ms gran que per exemple, en persones ms grans. Aquests perfils falsos, segueixen a aquestes vctimes a les seves xarxes socials, estan a prop delles, s a dir, veuen plasmat a la pantalla el seu dia a dia i els seus interessos i aficions. La finalitat daquest rastrejament, s apropar-se cada cop ms a la vctima, acte que podra acabar incls amb la quedada personalment daquestes dues persones. A partir daqu, ens trobem amb un ventall de possibilitats de cara a aquesta quedada; des de que no arribs a passar res, fins a una violaci o incls un segrest o assassinat.

XARXES SOCIALS. Y T HAS REVISAT LA PRIVACITAT DE LES TEVES?

F