Guia xarxes-socials

Click here to load reader

  • date post

    13-Nov-2014
  • Category

    Technology

  • view

    1.835
  • download

    6

Embed Size (px)

description

 

Transcript of Guia xarxes-socials

  • 1. NDEX 1. INTRODUCCI............................................................................................................................................. 1 2. ELS SOCIALS MEDIA..................................................................................................................................... 2 3. CLASSIFICACI DELS SOCIALS MEDIA ......................................................................................................... 3 4. LA REPUTACI SOCIAL I ELS SOCIAL ANALYTICS ......................................................................................... 6 5. LES XARXES SOCIALS ................................................................................................................................... 8 6. CLASSIFICACI DE LES XARXES SOCIALS ..................................................................................................... 9 7. LES XARXES SOCIALS PERSONALS ............................................................................................................. 10 8. LES XARXES SOCIALS PROFESSIONALS ...................................................................................................... 11 9. LES XARXES SOCIALS TEMTIQUES ........................................................................................................... 13 10. LES XARXES SOCIALS AL MN ................................................................................................................... 15 11. EL MRQUETING ONLINE I LES XARXES SOCIALS ...................................................................................... 18 12. EL COMMUNITY MANAGER ...................................................................................................................... 22 13. LES XARXES SOCIALS I LES PIMES .............................................................................................................. 29 14. EL FUTUR: LEVOLUCI DELS SOCIAL MEDIA ............................................................................................ 37 15. CASOS DXIT ............................................................................................................................................ 38 16. GLOSSARI .................................................................................................................................................. 40Guia de Xarxes Socials
  • 2. 1. INTRODUCCI1.1 Qu significa web 2.0 ?El concepte Web 2.0 est associat a un fenomen basat en la interacci que sassoleix a partir de diferentsaplicacions en la xarxa, que faciliten fonamentalment el compartir la informaci i la collaboraci entre els seususuaris.La clau de la web 2.0 s compartir, collaborar i experimentar.El futur s aprendre a compartir i el concepte a desenvolupar s socialitzar.1.2 Diferencies entre web 1.0 i web 2.0En la web 1.0 lusuari t accs a la informaci noms com a receptor, no t la possibilitat de participar delscontinguts, las pgines sn esttiques, generalment en format HTML. La interacci dels usuaris s prcticamentinexistent i la informaci en la web s construda noms pels propietaris de la web i no es nodreix dopinions orecursos aportats pels seus usuaris que no poden compartir rs entre ells.En la web 2.0 les pgines sn dinmiques, integren recursos multimdia com vdeos, sons, que es podencompartir. Els formats utilitzats per dissenyar-les sn java script, PHP, u altres, que permeten msfuncionalitats. Utilitzen interfaces de fcil comprensi per facilitar la interacci de lusuari. La informaci es potpresentar en diferents formats ( escrita, audiovisual), i es pot compartir entre els usuaris o entre aquests i elspropietaris de les pgines. Permet crear contingut al propi usuari i la informaci es pot transmetreunidireccional o bidireccionalment, 1Guia de Xarxes Socials
  • 3. 2. ELS SOCIAL MEDIA2.1 Qu sn los Social Media?Sn mitjans de comunicaci social en els que la seva informaci i contingut s generat pels propis usuarismitjanant ls de les noves tecnologies, que permeten un fcil s i accs mitjanant tcniques dedici,publicaci i intercanvi.Els Social Media sn un conjunt de plataformes digitals (blocs, wikis, comunitats de contingut (vdeo, imatge),microblocs, sindicaci de continguts, xarxes socials, etc. ) que amplien limpacte de WOMM (marketing Boca aboca) i el fan mesurable i, per tant, rendibilitzable.2.2 Diferencies entre els Social Media i els mitjans de masses Audincia: Ambds proporcionen la tecnologia que permet a qualsevol persona accedir-hi, de manera que tots dos poden arribar a una audincia global. Accs: Els mitjans de masses sn generalment de pagament i sn propietat dun particular o dun govern, mentre que els Social Media estan en general disponibles per qualsevol persona amb poc o cap cost. Facilitat ds pels creadors: En els mitjans de masses la producci del contingut requereix normalment de recursos i coneixements especialitzats. La majoria dels Social Media no. Instantaneitat: El temps que transcorre entre la producci del contingut i el seu lliurament a les audincies pot ser llarg (dies, setmanes o mesos) en comparaci amb els Social Media, que poden oferir continguts duna forma quasi instantnia. Edici del contingut: En els mitjans de masses, una vegada creat el contingut aquest no pot ser alterat, mentre que en els Social Media no noms poden enriquir-se amb els comentaris de las audincies, sin que el contingut pot ser alterat instantniament pels seus productors, millorant en contingut per les audincies. 2Guia de Xarxes Socials
  • 4. 3. CLASSIFICACI DELS SOCIAL MEDIAComunicaci: Blocs: Blogger, LiveJournal, TypePad, WordPress, Vox Frums: vBulletin, phpBB Micro-blogging: Twitter,Plurk, Pownce, Jaiku, Tumblr Xarxes socials : Facebook, LinkedIn, MySpace, Orkut, Skyrock, Netlog, Hi5, Tuenti Sistemes dagregaci : FriendFeed, Youmeo Events: Upcoming, Eventful, Meetup.comCollaboraci: Wikis: Wikipedia, PBwiki, wetpaint Marcadors socials Delicious, StumbleUpon, Stumpedia, Google Reader Noticies: Digg, Mixx, Reddit Llocs dopini: epinions, YelpMultimdia: Compartir fotos: Flickr, Zooomr, Photobucket, SmugMug Compartir vdeos: YouTube, Vimeo, Revver Compartir art: deviantART Informaci en viu: Ustream.tv, Justin.tv, Skype Compartir msica: imeem, The Hype Machine, Last.fm, ccMixter, SoundCloudOci: Mns virtuals : Second Life, The Sims Online, Habbo Jocs en lnia: World of Warcraft, EverQuest, Age of Conan, Spore, Angels online Jocs compartits: Miniclip Joc de geo-referncia: Foursquare, Gowalla, SCVNGR3.1 Qui sn els usuaris reals dels Social Media i com actuen?Podem establir sis diferents tipus dusuaris del Social Media: El Creador: s el que crea, construeix el Social Media pels dems. Aquest usuari publicar informaci enun Bloc, web, xarxa social, etc. i pujar i compartir arxius de text, dimatge, vdeo i udio. 3Guia de Xarxes Socials
  • 5. El Crtic: s el qui respon a les publicacions dels dems. Sempre qualifica amb puntuacions i rankings aaltres publicacions, realitza crtiques dalgun producte o servei i contribueix amb articles i opinions en wikis,frums, grups de discussi, etc. El Collector: s qui organitza i ordena el contingut, ja sigui per ell mateix com pels dems, mitjanantFeeds RSS, Social Bookmarkings com Digg, etiquetant fotografies (Flickr, Facebook), etc. El Sociable: s aquell que suneix a diferents xarxes socials com Twitter, MySpace, Facebook, i mantvaris perfils actius. LEspectador: s lusuari ms com i s aquell que mira i llegeix Blocs, mira vdeos generats per altresusuaris, llegeix discussions en frums, escolta podcasts i busca critiques i opinions dels dems respecte a unservei o producte. LInactiu: s el que est connectat a la xarxa per de cap manera participa en el Social Media: Noredacta cap post, no comparteix contingut, no llegeix blocs ni webs, ni rs que hagi sigut generat per altres.3.2 Perqu els Social Media sn importants per les Pimes?Els social media shan convertit en un element fonamental en les empreses, tant pel seu funcionament operatiucom per construir la seva identitat i cultura; o sigui, la seva imatge i el seu posicionament.Una marca, una empresa, el seu producte o el seu servei, han passat a convertir-se en objectes socials i, pertant, han de comunicar-se mitjanant la web social.Es tracta duna funci estratgica, tant en les grans com en les petites i mitjanes empreses; potser encara msimportant per les Pimes perqu acostumen a operar en mercats ms locals.Si hi ha alguna cosa que permet aquesta nova forma de treballar s, sobretot, construir relacions amb lacomunitat mitjanant ls de les eines amb les que aquesta comunitat consumeix, comparteix, genera idistribueix contingut i informaci.3.3 Quins sn els principals errors que fan les Pimes en Social Media o en el marketing digital?Quan les Pimes es plantegen la seva estratgia de comunicaci i marketing no poden recrrer a consultors oagencies degut a la seva manca de recursos.Per, com en les grans, les petites i mitjanes empreses necessiten comunicar-se i relacionar-se amb el seusclients i usuaris i s en aquest punt en que els Social Media apoden jugar un rol transcendental ja que les einesa utilitzar sn iguals per tothom: blocs, wikis, comunitats de contingut (vdeo, imatge), microblocs, sindicacide continguts, xarxes socials, etc.Lerror ms important per una Pime s creure que aquesta realitat no s per ella, quan en realitat s tractaduna clar avantatge que li pot aportar un gran valor afegit davant de la seva competncia. Les empreses queoperen en mercats locals han de considerar els Social Media com una eina estratgica pel seu impacte directeque poden tenir les accions que faci amb elles en els seus pblics objectius.Un error de les Pimes s considerar que el cost que pot suposar desenvolupar una estratgia en Social Medias una despesa i no una inversi. 4Guia de Xarxes Socials
  • 6. Si una Pyme vol posicionar-se de cara al seu futur ha destar convenuda de la necessitat de crear la sevaIdentitat Digital, gestionar la seva Reputaci Online i realitzar accions creatives en Social Media amb lobjectiuestratgic de transmetre confiana i generar un comproms amb els seu pblic objectiu.Sempre resultar ms econmic invertir temps i diners en Social Media que gestionar las conseqncies dunaincorrecta o nulla estratgia en aquest sector.El canvi que em dentendre s que ara s el nostre pblic objectiu el que pot generar continguts que ens podenafectar en positiu i en negatiu i que un mal posicionament a Google o un comentari negatiu difs mpliamentper la xarxa pot fer que els nostres clients no ens comprin els nostres productes o que les empreses deixin decontractar els nostres serveis.Avui, les empreses sn les responsables de la gesti de la seva Reputaci Online, de la construcci de la sevaIdentitat Digital i de ls de les eines de la web social, que sn les mateixes que utilitzen els seus pblics percomunicar-se, conversar, compartir i generar contingut.En els Social Media, la participaci en i amb la comunitat lhem de considerar una acci clara de marketing.Un dels factors que fan fracassar moltes accions en Social Media per part de les Pimes s la improvisaci o lamanca de planificaci. Hi ha moltes empreses que fan accions puntuals utilitzant algunes de les eines dels SocialMedia per sense cap objectiu prviament marcat o sense una estratgia clara. 5Guia de Xarxes Socials
  • 7. 4. LA REPUTACI SOCIAL I ELSOCIAL ANALYTICS4.1 Qu s la reputaci social?La reputaci duna empresa sorgeix de la comparaci en la ment de lindividu de la imatge duna empresa, osigui, de les caracterstiques que atribueix a lempresa basant-se en la seva experincia i coneixement, amb elque ell considera que han de ser els valors i comportaments ideals per aquest tipus dempresa.La reputaci no s la imatge duna empresa, sin un judici o valoraci que sefectua sobre aquesta imatge. Lareputaci no s fruit duna campanya de marketing, sin que s un valor que es construeix mitjanant unaplanificaci i una gesti efica al llarg del temps.La reputaci social ser doncs el resultat de lestimaci dels diferents pblics (clients, inversors, socis, empleats,institucions, associacions, administracions pbliques, empreses de la competncia, etc.) que tinguin una relaciamb lempresa mitjanant ls dels Social Media.4.2 Social Analytics: mtriques per entendre la reputaci socialEl primer pas consisteix en definir lunivers de monitoritzaci: marques comercials, productes, noms delempresa, personalitats, etc. I ha de ser lo ms mplia possible i molt precisa, ja que della dependr lxit o elfracs dels resultats que obtinguem en lestudi i de les decisions estratgiques de comunicaci 2.0 que vulguememprendre.Cal acompanyar cada element dels seus sinnims, termes relacionats, conceptes relatius al sector, etc.I no esnoblidem de pensar en els conceptes o noms que facin servir els nostres usuaris o clients.Ens caldr disposar dun sistema que ens permeti explorar la xarxa duna forma sistemtica i en temps real, quecerqui mencions publicades en diferents canals (web, noticies, frums, blocs, microblocs, comentaris sobrevdeo, part pblica de xarxes socials, etc.) i una vegada detectades haur de poder valorar automticamentaquestes mencions (positives, negatives o neutres).Aquesta valoraci sha de poder ponderar per la rellevncia del mitj on shagi trobat. Una forma til i raonablede calcular la rellevncia dun mitj s aplicar la mitjana de la seva rellevncia web (per exemple utilitzant ndexscom el Page Rank o Alexa) i la seva rellevncia social (Technorati, delicious, etc.).Las mencions shan demmagatzemar de manera que ens permeti construir un reporting, el qual haur depresentar les segents mtriques tant per lanlisi intern com extern ("Social Analytics"): Popularitat (nombre de mencions): mitjana expressada en percentatge de la nostra marca i mitjana delsector. Valoraci mitjana de les nostres mencions i valoraci mitjana del sector. Grfiques devoluci diria i dacumulats per estudiar les tendncies. Distribuci de mencions pels conceptes definits a linici de lestudi i tamb per canals. Valoraci de marques segmentada per conceptes i canals. Creuar las mencions de cada marca per conceptes i establir un mapa de brand association (aquest enspermetr extraure la imatge de la marca percebuda pel consumidor) . Creuar las mencions de cada marca pels diferents canals per estudiar la cobertura. Construir rankings de mitjans on figurin la popularitat, valoraci, rellevncia, conceptes i canals per lanostra marca i les del sector en estudi. 6Guia de Xarxes Socials
  • 8. Disposar de nvols de termes que puguin recalcular-se aplicant filtres per marques, conceptes, canals,etc., amb lobjectiu de conixer la terminologia relativa a les nostres marques en boca dels consumidors.El valor daquesta informaci s incalculable. Permet conixer quina s la imatge duna marca per part delconsumidor, establir nous models de relaci entre lempresa i els seus consumidors i, fins i tot, noves maneresde comercialitzar els nostres productes o serveis mitjanant les eines web 2.0.Anlisis de marca, estudi qualitatiu de campanyes, optimitzaci del pressupost dinversi en comunicaci 2.0,perfeccionament de lestratgia SEO, sn noms alguns exemples daplicaci dels Social Analytics.Podeu trobar algunes eines de Social Analytics a:http://telligent.com/products/telligent_analytics/http://www.kontagent.com/http://www.google.com/intl/es_ALL/analytics/index.html 7Guia de Xarxes Socials
  • 9. 5. LES XARXES SOCIALS5.1 Qu s una Xarxa Social?Una xarxa social s una estructura social formada per individus o empreses que estan vinculats per un o mstipus especfics d interdependncia.Colloquialment podrem dir que s una associaci de persones reunides per lamistat, treball o oci.El terme va ser encunyat pel professor JA Barnes en la dcada de 1950, que defineix la mida duna xarxa socialcom un grup de prop de 100 a 150 persones.5.2 Que signifiquen els sis graus de separaci?El concepte de sis graus de separaci es refereix a la idea que tothom est a sis passos de distncia dequalsevol altra persona del mn; de manera que, mitjanant una cadena damic a amic, ens pot permetreconnectar dues persones que no es coneixen en sis passos o menys. 8Guia de Xarxes Socials
  • 10. 6. CLASSIFICACI DE LES XARXES SOCIALSDe xarxes socials fonamentalment nhi ha de dos tipus: Analgiques o xarxes socials off-line: sn aquelles en les que les relacions socials, amb independncia del seu origen, es desenvolupen sense mediaci daparells o sistemes electrnics. Digitals o xarxes socials on-Line: sn aquelles que tenen el seu origen i es desenvolupen mitjanant els mitjans electrnics i que podem classificar: Pel seu pblic objectiu i temtica: o Xarxes socials Horitzontals: Sn aquelles dirigides a tot tipus dusuari i sense una temtica definida. Es basen en una estructura que permet lentrada i participaci lliure i genrica sense un fi definit, a part del de generar massa. Exemples: Facebook, Orkut, Identi.ca, Twitter. o Xarxes socials Verticals: Sn les que estan concebudes sobre la base dun eix temtic agregador. El seu objectiu s el de congregar al voltant duna temtica definida a un collectiu concret. En funci de la seva especialitzaci, poden classificar-les en: Xarxes socials Verticals Professionals: Dirigides a generar relacions professionals entre els seus usuaris. Exemples: Viadeo, Xing y Linked In. Xarxes socials Verticals dOci: El seu objectiu s congregar a collectius que desenvolupin activitats doci, sport, usuaris de videojocs, fans, etc. Exemples: Wipley, Minube Dogster, Last.FM y Moterus. Xarxes socials Verticals Mixtes: Ofereixen als seus usuaris i empreses un entorn especfic per desenvolupar activitats tant professionals com personals entorn als seus perfils: Yuglo, Unience, PideCita, 11870 Pel subjecte principal de la relaci: o Xarxes socials Humanes: Sn aquelles que centren la seva atenci en fomentar les relacions entre persones unint individus segons el seu perfil social i en funci dels seus gusts, afecciones, llocs de treball, viatges o activitats. Exemples: Koornk, Dopplr, Youare y Tuenti o Xarxes socials de Continguts: Les relacions es desenvolupen unint perfils mitjanant el contingut publicat, els objectes que posseeix lusuari o els arxius que es troben en el seu ordinador. Exemples: Scribd, Flickr, Bebo, Friendster, Dipity, StumbleUpon y FileRide. o Xarxes socials dInertes: Conformen un sector nou entre les xarxes socials i el seu objectiu s unir coses inertes com marques, autombils, llocs, etc. Exemple: Respectance. Per la seva localitzaci geogrfica o Xarxes socials Sedentries: Aquest tipus canvien en funci de las relaciones entre persones, els continguts compartits o els esdeveniments creats. Exemples: Rejaw, Blogger, Kwippy, Plaxo, Bitacoras.com, Plurk o Xarxes socials Nmades: A las caracterstiques prpies de las xarxes socials sedentries se li suma un nou factor de canvi o desenvolupament basat en la localitzaci geogrfica del subjecte. Aquestes xarxes es componen i recomponen en funci dels subjectes que es trobin geogrficament a prop del lloc en el que es trobi lusuari, els llocs que hagi visitat o aquells als que tingui previst anar. Exemples: Latitud, Brigthkite, Fire Eagle y Skout o Per la seva plataforma o Xarxa Social MMORPG: Normalment construdes sobre una base tcnica Client-Servidor Exemples: (WOW, SecondLife, Lineage, Gladiatus, Travian, Habbo). Xarxa Social Web: La seva plataforma de desenvolupament est basada en una estructura tpica de web. Exemples: MySpace, Friendfeed y Hi5 9Guia de Xarxes Socials
  • 11. 7. LES XARXES SOCIALS PERSONALSLobjectiu principal de totes les xarxes socials de carcter personal consisteix en connectar als usuaris i crearuna gran comunitat.Aquestes xarxes ens permeten localitzar amics i mantenir amb ells un contacte virtual.Principalment els usuaris les utilitzen per el seu temps doci i per el seu entreteniment.Tot i el seu principal objectiu de servir per connectar amb els dems poc a poc han anat desenvolupant altresaplicacions per tal datraure un major nombre dusuaris.La majoria permeten compartir fotografies, vdeos, enviar missatges, fer comentaris, publicar articles, organitzarevents, participar en grups, etc. i totes elles estan preparades per oferir els seus serveis des dels mbils.FACEBOOKEs tracta duna xarxa social pensada per connectar amics en tot el mn. El seu creixement espectacular la situacom a capdavantera a nivell ds global.- Origen: fundada el 2004 a EE.UU. per ls dels estudiants de la Universitat de Harvard. El nom fa referncia albutllet que ladministraci de la universitat donava als estudiants de primer any amb lobjectiu de que esconeguessin entre ells.- Seu: Palo Alto, California.- Fundador: Mark Zuckerberg.- Serveis: permet localitzar i classificar els contactes, participar en grups temtics, compartir fotos i vdeos,enviar regals, disposar dun espai mur on els teus contactes puguin deixar missatges, etc.A nivell dempresa ens permet crear pgines amb perfil dempresa.MYSPACEs un espai amb multitud daplicacions pels seus usuaris i entre aquestes destaca la de que els nous grupsmusicals poden promoure la seva msica i donar-se a conixer. MySpace tamb incorpora un servei dedescarrega de msica.- Origen: Creat el 2003.- Seu: California.- Fundador: Tom Anderson.- Serveis: compartir enllaos, msica, vdeos, fotos, comunicar-se amb amics, conixer gent, disposar de blocs,mostrar el teu estat dnim. Molt especialitzada en temes musicals.TWITTERs una aplicaci de microblogging basada en publicar missatges curts. s una aplicaci amb un altssimcreixement, s especialment popular al Jap.- Origen: creada al 2006 va comenar com un projecte dinvestigaci.- Seu: San Francisco.- Fundador: Jack Dorsey.- Serveis: Com a servei de microblogging permet enviar texts amb una longitud mxima de 140 carcters. Laseva principal finalitat s poder informar en tot moment del que estem fent i poder compartir informaci ambaltres usuaris. Ens permet seguir events en directe, transmetre converses, intercanviar opinions, etc.Podem veure un vdeo explicatiua: http://www.youtube.com/watch?v=_8y79gnc35E&feature=player_embedded 10Guia de Xarxes Socials
  • 12. 8. LES XARXES SOCIALS PROFESSIONALSLes xarxes socials professionals s basen en gestionar la nostra vida professional i els contactes que en ellapuguem tenir.El networking que proporcionen aquestes xarxes ens pot ajudar a trobar o canviar de feina, generar nousnegocis, aconseguir clients, localitzar personal qualificat, etc.Aquestes xarxes tamb permeten organitzar i participar en events, unir-se a grups de discussi, gestionar elscontactes, etc.Com a serveis afegits podem utilitzar-les per fer consultes a experts en diferents mbits professionals o fins i totper descobrir nous canals de venda pels nostres productes o serveis.LINKEDINLa podem considerar el lder mundial entre les xarxes socials professionals i s molt popular a EE.UU. iactualment ja ho s a nivell europeu a excepci dalemanya on domina Xing. s espacialment til a nivelldaccions de networking i per proporcionar-nos professionalment.- Origen: creada el 2003.- Seu: California.- Fundador: Reid Hoffman.- Serveis: Podem publicar el nostre currculum i perfil professional, gestionar la nostra xarxa de contactes,accedir a las ofertes de feina, trobar clientes, generar grups de debat, organitzar events, etc.XINGSe dedica a gestionar i establir contactes professionals. s molt important a Alemanya i una alta penetraci enpasos europeus.- Origen: creada el 2003 a Alemanya amb el nom de OpenBC. Xing en xins significa s possible.- Seu: Hamburg.- Fundador: Lars Hinrichs.- Serveis: frums de discussi, calendari devents, butllet setmanal, borsa de treball, xarxa de contactesprofessionals. I, en la versi premium, els usuaris disposen de funcions afegides com la recerca ms acurada, lapossibilitat de veure qui ha visitat el nostre perfi, etc.VIADEOs una xarxa social professional dorigen Francs. El seu objectiu s la promoci professional dels seus usuaris.Es vol estendre principalment per pasos emergents com s el cas de lIndia.- Origen: creada a Frana el 2004.- Fundador: Dan Serfaty.- Serveis: buscar oportunitats laborals, intercanviar experincies professionals en els grups dusuaris, mantenirel contacte amb antics companys destudis, etc.NETWORKING ACTIVOs una xarxa social de contactes professionals dorigen espanyol. No pretn competir amb les grans xarxesprofessionals, sin que vol ser el seu complement. Es basa en practicar networking i fer contactes. Edita unarevista dedicada al mn de les xarxes professionals i organitza congressos.- Origen: creada a Madrid el 2006.- Fundador: Emilio Mrquez.- Serveis: entrar en contacte amb professionals de diferents sectors, etc. NEURONA:Un bon lloc per millorar la nostra xarxa de contestes professionals ja que hi podem trobar ms mig mili deprofessionals donats dalta en ms 50 sectors i agrupats en ms de 100 comunitats professionals. Ha estatcomprada per Xing. 11Guia de Xarxes Socials
  • 13. ECONOZCO:Una eina que ens facilita poder contactar amb milers de professionals mitjanant els nostres contactes deconfiana i on podrem accedir a noves oportunitats professionals. Ha estat comprada per Xing.FIRSTDIALOG:Una nova xarxa social de professionals on es poden incloure documents i vdeos en el perfil, a ms dun cercadordofertes de feina utilitzant diversos filtres.PARTNERUP:Una xarxa social professional adreada a petites empreses i emprenedors per tal de que puguin fer contactes,collaborar o compartir experincies o projectes.MEETTHEBOSS:Una xarxa social dirigida a emprenedors, executius o empresaris. Amb eines exclusives per fer seguiment delsnostres interessos i activitats preferides. Un lloc interessant per fer networking i compartir informaci de valorafegit.IXIMATI:Una xarxa social per professionals dAmrica Llatina, desenvolupada a Mxic amb lobjectiu de fomentar elcontacte i lintercanvi dexperincies entre executius.GNOSS:Creada a Espanya, s una xarxa social professional que permet a les empreses tenir un registre propi des donpoder administrar els comptes dusuari dels seus membres.MEDBOOK:Aquesta xarxa social professional est dirigida especficament a professionals de la salut dEspanya. Permetpublicar blocs, participar en frums i crear contingut multimedia.ALTRES: StartupNation, BizNik i Entrepreneur Connect: per contactar amb emprenedors. Ning: un espai per crear i participar en xarxes socials personalitzades. ideas4all: especialitzada en innovaci oberta. Domestika, NotasWeb: dirigides a programadors i dissenyadors. Murcianegocios: adreada a promoure contactes professionals en lentorn de la regi murciana. 11870, Salir: dedicades al mn de las tendes. 12Guia de Xarxes Socials
  • 14. 9. LES XARXES SOCIALS TEMTIQUESLes xarxes socials temtiques sn i seran cada vegada ms utilitzades pels usuaris.El seu xit s que van dirigides a usuaris amb els mateixos gustos i interessos. Aquests sn ms afins entre ells jaque comparteixen una mateixa afici.Aquest sector s especialment atractiu per les empreses anunciants ja que laudincia en aquestes comunitatsest molt ms segmentada, de manera que la publicitat pot arribar fcilment al seu pblic objectiu.ViatgesUnes de les que tenen ms bona acollida ja que els aficionats a viatjar suneixen per compartir experincies iajudar als dems a planificar els seus viatges.:Tripadvisor: una xarxa destinada a compartir, opinar i trobar informaci sobre viatges, hotels i llocs per visitar.Cuentatuviaje.net: un portal creat per compartir experincies, aconsellar, penjar fotos.TravBuddy: una comunitat per viatgers que permet publicar crniques de viatges, penjar fotos, participar enfrums.Wayn: una pagina web que possibilita obrir blocs per explicar viatges, participar en frums, localitzar companysde ruta, trobar mapes i recomanacions.MsicaEn aquest mercat podrem escoltar msica i compartir coneixements sobre canons i els seus intrprets.Last.fm: podem configurar el nostre perfil en funci de les nostres preferncies musicals. Permet descobrirnova msica amb els eu sistema de selecci de canons.Mog: permet buscar, escoltar, compartir canons, crear llistes de reproducci, editar el perfil dusuari, etc.RedKaraoke.es: permet gravar i penjar canons cantades per nosaltres i escoltar als dems usuaris.Mercora.com: permet als usuaris crear una selecci de les seves colleccions de msica.Nvivo.es: ofereix un calendari de concerts en directe. Permet als usuaris mostrar en el seu bloc o pgina web elsconcerts als que tinguem previst assitir.CinemaEspecialment tils per cinfils.Flixter: permet publicar crtiques de les darreres pellcules, apuntar-se a un club de fans i interactuar amb altresusuaris mitjanant frums.Catodicos.com: pels seguidors de series de televisi. Els usuaris poden comentar les seves series, veure fitxesdactors i actrius, discutir sobre arguments per noves series i, fins i tot, deixa veure series de televisi en vdeostreaming. 13Guia de Xarxes Socials
  • 15. LlibresPels qui els agrada la literatura i suneixen per analitzar les obres, establir comparacions, recomanar llibres, etc.Library Thing: permet crear un catleg dels nostres llibres, trobar gent amb gustos similars, trobarrecomanacions de nous llibres per llegir, etc.Anobii: ens ajuda a organitzar la nostra collecci de llibres. Possibilita conixer gent que llegeixi els mateixosllibres. Ofereix la possibilitat de crear la nostra llista de desitjos per apuntar-nos els llibres que volem llegir.Shelfmates: permet crear collecci de llibres i entrar en contacte amb membres amb gustos similars amblobjectiu de compartir opinions.FotografiaEls usuaris sapunten en aquestes xarxes socials amb lobjectiu principal de compartir les seves fotos.Flickr: permet penjar fotografies i fer cerques dimatges per etiquetes. Actualment t ms de dos mil milions defotografies.Fotolog: basa la seva activitat en lintercanvi de fotos.Webshots: serveix per emmagatzemar i gestionar fotos de forma rpida i senzilla. Permet guardar fins a 1.000fotos de forma gratutaAltresPequelia: Una xarxa social exclusivament per pares i fills, amb un bloc que ens explica novetats pels nens.Abuelos en la red: Ara tamb hi ha un espai on els avis puguin compartir les seves experincies, presumir denets, etc.mypetbum: Un espai on els propietaris de mascotes poden trobar-hi parella, intercanviar fotos, ancdotes, etc. 14Guia de Xarxes Socials
  • 16. 10. LES XARXES SOCIALS AL MNQuines sn les principals xarxes socials per pasos?El mapa del mn de les xarxes socials a juny del 2010 segons dades extretes dAlexa i Google Trends:Per pasos:Destaquem que en el darrer any sha produt lavanament de Twitter per sobre de MySpace (a Austrlia iCanad) i sobre Bebo (al Regne Unit) i el lent creixement de Linkedin.Altres dades a destacar: Facebook t colonitzada Europa i est estenent el seu domini amb ms de 200 milions dusuaris. QQ , lder a la Xina, s la major xarxa social del mn (300 milions de comptes actius). MySpace ha perdut el seu lideratge a tot arreu. V Kontakte s la ms popular en els territoris de Rssia. Orkut s molt forta a lndia i el Brasil. Hi5 segueix sent lder al Per, Colmbia, Equador i altres pasos dispersos com Portugal, Monglia,Romania. 15Guia de Xarxes Socials
  • 17. Odnoklassniki s forta en alguns territoris de lantiga Uni Sovitica. Maktoob s la ms important comunitat rab.Xarxes socials especfiques daltres pasos: Tuenti a Espanya Iwiw a Hongria Nasz-Klas a Polnia Cyworld a Corea del Sud Friendster a les Filipines Hyves a Pasos Baixos Lide de la Repblica Txeca Mixi al Jap One a Litunia Draugiem a Letnia Wretch a Taiwan Zing a VietnamLes xarxes socials dorigen espanyolA Espanya les xarxes locals estan creixent. En els ltims anys han aparegut moltes xarxes de procedenciaespanyola que ha sabut atraure al pblic local. Aquestes son les plataformes que estan aconseguint una majorxit a nivell espanyol.TUENTITuenti es uan de les xarxes ms vistades a Espanya. Va ser creada al 2006 per cincjoves. Els nom de Tuenti va surgir va surgir de la necessitat de tribar un queinclogus tu i ti. Fa referencia a tu identidad. El protal es dirgeixprincipalment als estudiants i colegials. Permet a lusari crear el seu perfil, pujarfotos, estar en contacte amb amic, organitzar events, etc. T 5,1 milions dusaris. A diferencia daltres xarxessocials, Tenti garantitza una major seguretat. No permet que els perfils dels ususaris apareguin als buscadors.Per unir-se a aquesta comunitat, fa falta disposar duna invitaci,WAMBAWamba es una altra xarxa local de procedncia espanyola. Va ser fundada per EnriqueDubois. La seu est ubicada a Palma de mallorca. El seu objectiu principal es loci.Serveix per a fer amics i estar informat devents i activitats culturals. Acumila mes de8,4 milions dusuaris a Espanya. El portal ha sigut adquirit per Mio tv, una televisi on line. Aspira a tenirpresencia internacional.KETEKEKeteke es una xarxa social de recent creaci per part de Telefnica Mviles. Laaplicaci est especialment pensada pel funcionament des de els telfons mbils.Tambe est disponible des de lordinador i mitjanant el servei de televisi digital depagament Imagenio. El portal ofereix la posibilitat deditar el perfil, buscar amics,crear un blog, pujar fotos i videos. La plataforma disposa de leina Keteke City, que permet als usaris participaren un mo virtual, formant part de la vida duna ciutat.FESTUCEs una xarxa social temtica nascuda a Espanya. Va ser fundada el 2006 per tonirSalvatella. El portal sha especialitzat en oci. T ms de 300.000 usuaris. Permet estar 16Guia de Xarxes Socials
  • 18. al corrent de tots els events i coneixer gent de la mateixa ciutat. Susa principalment amb el telefon mbil ambel fi destar sempre localitzables i saber per on es mouen elsnostres amics.Quins sn els perfils de les xarxes socials ms utilitzats a la xarxa?Les perfils de les xarxes socials ms utilitzats a la xarxa sn: Facebook, Google, Yahoo i Twitter (dades USA), perun estudi realitzat per la plataforma doptimitzaci social Gigya demostra que els usuaris confien determinadescomptes a determinats serveis.Per exemple, en webs doci la majoria es connecta mitjanant Facebook, per quan es tracta de llocs nouslelecci s Twitter, ms que rs per un tema de privacitat. 17Guia de Xarxes Socials
  • 19. 11. EL MRQUETING ONLINE I LES XARXES SOCIALS11.1 Marketing relacional i networking a les xarxes socialsEl Marketing Relacional consisteix bsicament en crear, enfortir i mantenir les relacions de les empreses amb elsseus clients, cercant assolir els mxims ingressos per client fomentant la complicitat i la interacci daquest ambla marca.Podem definir el networking com lart de construir i mantenir relaciones personals i/o professionals a llargtermini, que impliquen sempre un benefici conjunt per les dues parts implicades.Les bones relacions professionals sn un dels elements claus en lxit laboral i personal. Mitjanant elnetworking, sestableixen relacions amb persones que comparteixen interessos professionals comuns i potsuposar una important font de collaboracions i aliances.Les xarxes socials de contactes professionals on-line, mitjanant comunitats virtuals, permeten compartir iintercanviar els nostres coneixements i idees, al mateix temps que ens permeten conixer mltiples perfilsprofessionals dinters o a altres professionals amb interessos comuns disposats a collaboracions en lmbitlaboral establint sinrgies i amb elles contribuir a assolir els nostres objectius professionals i personals.11.2 Qu s el marketing on-line?El Marketing s una funci de lorganitzaci i un conjunt de processos per crear, comunicar i donar valor alsclientes, i per portar les relacions amb ells, de manera que beneficien a tota lorganitzaci.El e-Marketing (Marketing on-line), s el mrqueting de productes o serveis mitjanant Internet.11.3 Tipus daccions de mrqueting on-lineEls tipus daccions de mrqueting on-line poden ser classificades depenent de dos grans valors: conversi iimatge.En lesquema podem veure diferents accions en funci daquest dos valors: 18Guia de Xarxes Socials
  • 20. s molt difcil que una nica estratgia ens faci tenir xit a Internet. Caldr planificar una estratgia demrqueting en varis nivells en funci duns objectius prviament marcats.11.4 Avantatges del mrqueting on-line Permet mesurar de forma molt precisa i de forma continua el resultat de les campanyes. Permet entrar directament en contacte amb els potencials clientes o usuaris. Permet continues adaptacions i modificacions de les campanyes segons les exigncies del moment. s molt ms econmic que les accions en mitjans de comunicaci tradicionals. Permet analitzar el tipus de clientela que adquireix el nostre producte o sinteressa en ell.11.5 Els Social Media i el mrquetingEls Social Media sn una bona inversi en marketing, perqu: Juguen amb un consumidor actiu i productor de continguts (prosumer), molt ms involucrat iapassionat. Generen lligams emocionals amb el consumidor, mitjanant converses i interaccions amb les marques. A diferencia daltres acciones publicitries, sn progressius i exponencials, perqu el que avui esconstrueix segueix en peu dem. El seu efecte viral fa que els indicadors clau creixin de forma exponencial. El nostre contingut t que viatjar a on hi ha el pblic objectiu. Les webs corporatives perden audincia davant dels Social Media.11.6 Les xarxes socials i la comunicaci: mitja i suport publicitariA lhora de planificar una estratgia de marketing on-line en les xarxes socials s important comprendre el mitji adaptar el missatge i les estratgies a les practiques dels seus usuaris, per tal que arribi de forma efica alnostre pblic objectiu.Un banner amb un gran rati de conversi en campanyes de pagament per clic (PPC) no t perqu funcionar enlentorn de les xarxes socials i si ens saltem les normes socials, la nostra marca pot deixar destar ben vista i lesnostres campanyes on-line produir uns efectes contraris als desitjats.Les xarxes socials sn un excepcional suport publicitari: Segons dades de la consultora comScore, 13 milions despanyols sn usuaris habituals de les xarxessocials (el 30% de la poblaci del nostre pas). En lactualitat, 7 de cada 10 vendes on-line es generen mitjanant les xarxes socials. Sota el concepte de fans i amb la creaci de diferents aplicacions, saconsegueix accedir al consumidorduna manera directa i quasi imperceptible mitjanant ls de campanyes de marketing on-line. Exemple: Publistars, creada por Social Point. 19Guia de Xarxes Socials
  • 21. 11.7 La creativitat i les xarxes socialsCreativitat s un procs mental i social que suposa la generaci de noves idees o conceptes, o novesassociacions dela ment creativa entre idees o conceptes ja existents.La Creativitat s una part fonamental de lsser hum, i s un recurs crtic per la vida individual, per leconomiade les empreses i per b de la societat.Les idees sn els motors del creixement del futur i les comunitats creatives permeten la seva potenciaci i enaquest sentit ls de les xarxes socials esdev fonamental, degut a la seva potencialitat en la interacci entre elsdiferents usuaris.11.8 Com incloure les xarxes socials en el nostre pla de marketing?Per possessionar el nostre producte, servei o marca en la xarxa i aprofitar els seus beneficis s necessarirealitzar un pla de marketing digital que inclogui ls de la promoci en les xarxes socials.Promocionar-se en les xarxes socials t molts beneficis ja que s un canal addicional de visites web qualificades,sn una potent eina de fidelitzaci, ens ajuden a augmentar el branding, generen enllaos externs que apuntena la nostra web i permeten obtenir un feedback dels nostres productes i serveis.Passos fonamentals en una bon pla de mrqueting:1) Crear un bloc amb la informaci que vulguem promoure.Un bloc a ms de ser una bona eina per donar visibilitat als nostres continguts en els cercadors es convertir enla plataforma que distribuir els nous continguts cap a les xarxes socials. Molts portals de la web 2.0 importarande forma automtica la informaci que publiquem en el nostre bloc.2) Crear un perfil o compte en les principals xarxes socials i en aquelles que considerem que sn msinteressants per promocionar els nostres productes o serveis.No podem donar-nos dalta en totes las xarxes socials i no totes les xarxes socials sn les apropiades per elnostre pla de marketing a la web 2.0. Si disposem de vdeos tutorials del nostre producte crear un canal en una xarxa social de vdeos(Youtube, Dailymotion, Metacafe, Vimeo) ser el ms aconsellable. Si tenim un grup de msica la millor xarxa social para promocionar-lo ser MySpace.Si constantment creem events corporatius un grup a Facebook ser una eina ideal per promocionar-los. Si tenim una tenda virtual i constantment publiquem ofertes interessants Twitter pot ser unaeina efica. Si publiquem ofertes de treball Linkedin s la xarxa social professional ms interessant percomunicar-ho.3) Personalitzar el perfil o compte.Moltes xarxes socials permeten customitzar el disseny grfic de la pgina de lempresa que vulguem crear.Podem publicar el nostre logo, pujar informaci corporativa, inserir un link que apunti ala nostra web, canviarels colors i el disseny grfic del fons de la pgina, etc.Recordem que s important que els diferents socials que fem semblin una ampliaci del nostre web principal. 20Guia de Xarxes Socials
  • 22. 4) Actualitzar amb freqncia el nostre compte.Aquesta s la part ms difcil per les empreses i on la majoria fracassa.Mantenir viu i actualitzat el perfil de lempresa en les xarxes socials s la part ms important. Totes les setmaneshem de pujar continguts, fotos, vdeos que donin consistncia a la nostra presencia en la web 2.0. Ja hi ha einesen el mercat que permeten centralitzar ledici de varis perfils en diferents xarxes socials.5) Comunicar lexistncia de les nostres comptes en les xarxes socials.Bona part del trfic dun perfil o compte en una xarxa social vindr del posicionamient que obtingui dins de lamateixa xarxa social, per no pot ser suficient sobre tot al principi.En la fase dintroducci de la xarxa social haurem de comunicar a la nostra base de dades que tenim una novapresencia on-line en la web 2.0.Un email dirigit a la nostra base de dades comunicant i enllaant a les nostres comptes de les xarxes socials potser una bona iniciativa.Una altra tctica que funciona s collocar botons denllaos en la nostra web convidant als visitants a unir-se alsnostres grups a les xarxes socials.6) Mesurar els resultats.En cada xarxa social es generaran diferents tipus dimpactes i contactes que ens complicaran una mica elprendre mesures. Entre altres, podrem mesurar els fans dun grup de Facebook, el nombre de seguidors aTwitter, el nombre de reproduccions dun Vdeo, etc. El que ser ms complicat s ponderar cada contacte iimpacte en igualtat de condicions. 21Guia de Xarxes Socials
  • 23. 12. EL COMMUNITY MANAGER12.1 Qu s un community manager?Als administradors dun Social Media sels denomina Community Manager.El Community Manager s la persona responsable de mantenir i fer crixer les relacions de lempresa amb elsseus clients en lmbit digital, grcies al coneixement de les necessitats i els plantejaments estratgics delorganitzaci i els interessos dels clients.Dins de les estratgies sociales, sorgeix el perfil del Community Manager (CM), una figura que prov delgestor o moderador de comunidades online, y que comena a perfilar-se com una funci corporativa,independentment de que lorganitzaci tingui una comunitat on-line propietaria o no.Existeixen dos tipus de Community Managers: el gestor de comunitats on-line. el gestor de la comunitat de la marca.12.2 Com ha de ser un community manager?Encara que no hi hagi cap carrera per ser un CM hi ha unes qualitats que caldria tenir en compte a lhora de triarla persona adient per la nostra empresa:Aptituds tcniques: Coneixement sectorial: ha de conixer el sector en el que lempresa treballa, per poder-la ajudar a millorar la seva credibilitat i reputaci. Coneixements de marketing, publicitat i comunicaci corporativa: per entendre els objectius del negoci i alinear la seva activitat amb ells. Redacci: ha de saber escriure b i li ha dagradar fer-ho. Un punt geek: ha de sentir passi per les TIC, per Internet i la web 2.0. No li ha de fer por provar noves aplicacions i serveis. Creativitat: en leconomia de latenci i de la sobreabundncia de la informaci, les ments creatives tenen ms possibilitades de guanyar quota datenci. Experincia en comunicaci on-line: ha de conixer els canals ms adequats i tenir bons contactes a Internet. Cultura 2.0: existeixen uns valors i normes de conducta (netiquette) i els ha de conixer.Habilitats socials: Bon conversador: ha d ser un bon comunicador en general i un bon conversador en particular: ha de saber escoltar i saber respondre. 22Guia de Xarxes Socials
  • 24. Resolutiu: ha de saber donar respostes de forma rpida i adequada. Agitador: ha de saber incentivar la participaci, per fer de la comunitat un espai viu i dinmic. Emptic: per ser capa de posar-se en el lloc dels dems. Assertiu: ha de tenir carcter i personalitat propis, defenent les seves opinions davant del dems quan sigui necessari. Comprensiu: ha de saber valorar les opinions dels altres participants en la comunitat. Treball en equipo: ha de saber coordinar, collaborar i compartir. Lder: ha de saber liderar des de la participaci i ha de detectar nous lders dins de la comunitat. Moderador: sha desforar per mantenir un bon ambient entre els usuaris. Moderant tensions per amb fermesa a lhora de tallar actituds incorrectes. Incentivador: ha de saber plantejar incentius als usuaris i detectar les carncies en la comunitat.Actitud: til: ha de ser un bon company, al que li ha dagradar servir i servir dajuda pels dems. Obert: ha dentendre i apreciar la diversitat. Ha devitar ser categric i entendre que a Internet hi ha gent que sap ms que un mateix i ha destar disposat a donar veu a aquests coneixements, sense voler ser ell el protagonista o tenir sempre la ra. Accessible: ha de ser proper en el tracte. Always on: ha de viure en connexi permanent a la xarxa. Connector: ha de detectar i facilitar oportunitats, connectant a membres de la comunitat entre s. Early adopter: li ha dagradar estar a la ltima, ha de ser com un caador de tendncies. Evangelista: ha de ser un apassionat de la marca, de lempresa i de la vida. Defensor de la comunitat: ha de saber que representa als clients i als usuaris davant de lempresa i no al revs Li ha dagradar la gent. Transparent: especialment en les normes i en la igualtat entre els usuaris.12.3 Quines tasques ha de fer un community manager? Escoltar: Ha de monitoritzar constantment la xarxa per cercar converses sobre lempresa, la competncia o el mercat. Fer circular aquesta informaci internament: Del que escolti ha de ser capa dextreuren la part rellevant, crear un discurs que sentengui i fer-lo arribar a les persones adients dins de lempresa. 23Guia de Xarxes Socials
  • 25. Explicar la posici de lempresa a la comunitat: El CM s la nica veu de lempresa cap a la comunitat, unaveu positiva i oberta que transforma la jerga interna de la companyia en un llenguatge que puguin entendreels seus clients. Ha de respondre i conversar activament en tots els Social Media en els que lempresa tinguipresencia activa (perfil) o en els que es produeixin mencions importants. Ha descriure articles en el bloc delempresa o en altres Social Media, utilitzant totes les possibilitats multimdia que pugui. I ha de seleccionar icompartir continguts dinters per la comunitat. Buscar lders, tant interna com externament: La relaci entre la comunitat i lempresa ha destar basada enla tasca dels seus lders i persones dalt potencial. El CM ha de ser capa didentificar i reclutar a aquests lders,no noms entre la comunitat sin, i sobre tot, dins de la prpia empresa. Trobar canals de collaboraci entre la comunitat i lempresa: La majoria de directius desconeix com lacomunitat pot ajudar a fer crixer la seva empresa. No s quelcom que hagi fet servir mai en la seva carrera, nique hagi estudiat en las escoles de negocis. El CM ha de saber ensenyar-li el cam i ajudar-lo a dissenyar unaestratgia clara de collaboraci.12.4 Quines eines ha de conixer un community manager?Serveis 2.0: Blogging: El blocs sn eines imprescindibles avui per la creaci de comunitats mitjanant la generaci de bons continguts dutilitat pels seus usuaris. Leina ms popular avui s Wordpress (wordpress.com). Livestreaming. Sn blocs ms lleugers i fcils dactualitzar, amb menys possibilitats de personalitzaci. El primer va ser Tumblr (tumblr.com), per Posterous (posterous.com) est creixent molt. Microblogging. Especialment Twitter (twitter.com), un servei de microblogging lder i que permet als seus usuaris enviar comentaris basats en text, amb una longitud mxima de 140 carcters. Interessants tamb Yammer (yammer.com) i Social Cast (socialcast.com), plataformes amb ms funcionalitats que Twitter, que permeten a tots els treballadors duna empresa comunicar-se en un entorn privat. Xarxes socials. El lder s Facebook (facebook.com). Por darrera, MySpace (myspace.com) i a Espanya, Tuenti (tuenti.com). En quan a les professionals, LinkedIn (linkedin.com) i Xing (xing.com). Tamb hi ha les comunitats verticals (sectorials), que poden ser molt importants pels CM de cada sector. Uns exemples dEspanya: Minube (minube.com) o Unience (unience.com). Serveis de publicaci 2.0. Els ms populars, YouTube (youtube.com) per publicar vdeos, Flickr (flickr.com), el lloc de referncia per fotografies, i com exemple daltres actius digitals, Slideshare (slideshare.net), per publicar presentacions tipus Powerpoint.Eines de productivitat: Ecto (illuminex.com/ecto). Una aplicaci descriptori, que sintegra amb les principals eines de blogging en el mercat, sirvint a la vegada de backup en lordinador i que ens permet actualitzar varis blocs des duna nica interfcie. Tweetdeck (tweetdeck.com). La millor aplicaci descriptori per Twitter, que tamb integra MySpace i Facebook en una mateixa interfcie i ens permet gestionar grups i varies comptes al mateix temps. Permet sincronitzaci amb la seva aplicaci per iPhone. 24Guia de Xarxes Socials
  • 26. Seesmic Desktop (seesmic.com). Similar a lanterior. Basecamp (basecamphq.com). Eina de gesti de projectes on-line. Inclou llista de to dos, esdeveniments, enmagatzament darxius, alertes, missatgeria amb esttica de bloc i altres funcionalitats. MailChimp (mailchimp.com). Gestor de mailings que ofereix una llista interessant de capacitats com gesti, recerca, anlisis i plantilles de HTML personalitzades. Sintegra amb Wordpress, Twitter, Salesforce... Get Satisfaction (getsatisfaction.com). Plataforma de feedback de clients, on aquests poden trobar respostes a les seves preguntes i solucions als seus problemes. UserVoice (uservoice.com). Similar a Get Satisfaction. Google Apps (google.com/apps). Suite ofimtica on-line per empreses que inclou aplicacions com Gmail, Google Calendar, Google Docs o Google Sites. Twitter Analyzer (twitteranalyzer.com). Una interessant aplicaci web que ofereix estadstiques ds dels comptes de twitter i de retwitts i mencions. Social Oomph (socialoomph.com). Un servei creat per facilitar la gesti de les comptes a Twitter, tornar automticament el following, enviar DMs automtics de resposta, programar tweets, descobrir nous followers, etc. Friendorfollow (friendorfollow.com). Aplicaci de gesti de followers de Twitter. Huitter (huitter.com). Permet fer unfollow de manera massiva a les persones que no testan seguint a Twitter.Eines de monitoritzaci: Google Blogsearch (blogsearch.google.es). Eina que cerca i indexa la informaci continguda en milers de blocs, oferint als usuaris la possibilitat de cercar dins daquestes dades. Twitter Search: (search.twitter.com). El motor de recerca de Twitter ens permet conixer en temps real tot el que estan dient sobre nosaltres o la nostra marca. Socialmention (socialmention.com). Recerques en blocs, microblocs, llocs per publicar enllaos, imatges o vdeos buscant paraules concretes per descobrir que es diu o comenta dun producte, o servei, dun tema o duna persona. Tamb ofereix alertes de Social Media i un widget. IceRocket (icerocket.com). Un cercador en blocs que agrega resultats de Google Blogsearch i Technorati, i ofereix tendncies en les cerques. Backtweets (backtweets.com). Cercador denllaos a Twitter per conixer quins usuaris de Twitter han enllaat els nostres blocs o webs. Permet rebre alertes RSS. Radian6 (radian6.com). Aplicaci web per rastrejar la conversa a Internet sobre productes o persones. 25Guia de Xarxes Socials
  • 27. ScoutLabs (www.scoutlabs.com) .Proporciona una plataforma basada en la web perqu les empreses mantinguin xats en viu sobre els seus productes. Nielsen online (nielsen-online.com). Eina capa de mesurar qualitativament les opinions i continguts generats pels internautes en els blocs, frums i xarxes socials d Internet. Smmart (cierzo-development.com). Plataforma per la monitoritzaci i millora de la reputaci duna marca en los mitjans digitals, blogosfera, cercadors i xarxes socials. Monitter (monitter.com). Monitoritza el que sest dient de la nostra empresa a Twitter en temps real amb una interfcie multicolumna similar a TweetDeck. Laplicaci permet fer recerques de la nostra marca o producte o els de la competncia i personalitzar el seu aspecte al gust de lusuari.Per ajudar a la funci del Community Manager: Google Trends: (google.es/trends). Busca tendncies i compara el volum de las recerques per pasos i regions. HowSociable: (howsociable.com). Eina de mesura de la visibilitat de la marca basada en 22 tipus diferents de mtriques. Addict-o-matic: (addictomatic.com). Crea una pgina personalitzada amb les darreres alertes sobre la nostra marca o producte. Tinker: (tinker.com). Segueix converses en directe a Facebook o Twitter. Facebook Lexicon: (facebook.com/lexicon). Es tracta duna eina de seguiment de tendncies de keywords. Mostra el volum de posts sobre paraules especfiques grcies a la quantitat de dades que hi hagin creades pels usuaris i associades als diferents keywords.12.5 Cultura 2.0: la deontologia professional dels community managersA les normes bsiques de conducta a la web se les denomina netiquette, valors dInternet o cultura 2.0.Normes bsiques de conducta a la web Escriure un castell correcte. Est comprovat que els tuits ben escrits aconsegueixen ms retuits que els mal escrits. Cal vigilar amb lortografia, evitar escriure amb majscules (que sassocien a cridar) i oblidar-nos de lescriptura tipus sms; cal utilitzar cometes per marcar paraules estrangeres o neologismes i eliminar el llenguatge groller. Enfatitzar les emocions. No hem doblidar que en el llenguatge escrit no s possible donar entonaci, de manera que las frases curtes es poden malinterpretar. Per evitar malentesos s important invertir el temps necessari per aconseguir que el sentit duna frase quedi clar per tothom. s recomanable a ms, utilitzar emoticons bsics, per simular tons de complicitat o ironia. Mantenir la correcci necessria. Cal pensar abans descriure i evitar les paraules o actituds que puguin resultar molestes o ofensives per altres usuaris (evitant frases que puguin resultar ofensives des del punts de vista de religi, raa, poltica o sexualitat). 26Guia de Xarxes Socials
  • 28. Valors 2.0: Honestedat: en un entorn transparent, la mentida, apart destar mal vista, s ms fcil de ser descoberta. Respecte: cal tractar als dems com ens agradaria ser tractats a nosaltres, participant amb educaci i amb ment oberta i amb conscincia de la diversitat de cultures i dopinions. Humiliat: cal conixer les nostres limitacions i estar disposats a aprendre dels altres. Generositat: cal estar disposat a compartir informaci i actius digitals de valor, amb els dems. Ajudar, ser dutilitat als dems i invertir el nostre temps sense esperar a priori rs a canvi. Reciprocitat: ser justos i correspondre a un elogi, a un favor. Atorgar visibilitat al treball dels altres i ser agrats. Collaboraci: la cultura peer-to-peer i la collaboraci entre persones treballant de forma coordinada, ajudats per les tecnologies ens facilitar la co-creaci de continguts. Obertura: els entorns de collaboraci oberts creen major valor que els tancats.12.6 Qu s la SMO (Social Media Optimization)?La SMO s un conjunt de mtodes per poder generar accions de mrqueting mitjanant els Social Media.Aquestes mtodes inclouen feeds RSS, botons denviament a llocs tipus DIGG, blocs i funcionalitats de terceresparts com Flickr, YouTube, etc.El SMO sha dentendre tamb com una forma de fer marketing en cercadors (SEM).Passos que cal fer:1. Escoltar a qui ja esta parlant de nosaltres.2. Plantejar un Social Media Plan: o sigui quina ser la nostra estratgia en els Social Media.- trobar un community manager- crear unes normes de joc- definir lestratgia basada en objectius i publics.3. Arrancar: Social Marketing Optimization4. Mesurar lxit.Algunes variables que poden ajudar-nos a quantificar lxit: Vdeos vists Enllaos aconseguits Trfic aconseguit Vendes / leads aconseguits Amics / followers / participants / comentaris / participaci assolits etc. 27Guia de Xarxes Socials
  • 29. i, a part de les xifres, haurem de poder contestar varies qestions: Qu han aprs de nou sobre nosaltres? Qu hem aprs dells? etc. 28Guia de Xarxes Socials
  • 30. 13. LES XARXES SOCIALS I LES PIMES13.1 IntroducciEn un informe global realitzat sobre 15.000 empreses, lempresa Regus ha publicat el segent: El 44% de les Pimes indiquen que han adquirit nous clients utilitzant espais propis en les xarxes socials (el 28% en grans empreses). Ms dun 25% de les Pimes ja estan dedicant pressupostos de mrqueting a mitjans socials, degut a que consideren que s el mitj on el retorn de la inversi es fa ms tangible. Mentre que la funci ms habitual s la de mantenir-se en contacte amb els usuaris, les Pimes valoren lxit assolit en ladquisici de nous clients, a ms dels beneficis en la retenci i la interacci assolides amb els seus clients habituals. Tot i que moltes empreses de gran consum que estan presents en llocs de xarxes socials no han informat de les xifres reals de la venda directa que hagin pogut obtenir, han valorat molt positivament els beneficis que han acumulat en el reconeixement de marca i les relacions pbliques assolides.Daquesta enquesta podem concloure que les empreses que encara no hagin entrat en el mn de les xarxessocials poden estar deixant escapar una oportunitat de negoci important.13.2 Com podem treuren profit?Tot dependr del que vulguem obtenir, o sigui de quins sn els nostres objectius i com ms ben definits estiguinms possibilitats de treuren profit tindrem.Com ja va passar amb la web 1.0 no serveix de rs invertir en fer un desenvolupant inicial i desprs oblidar-nosdel seu manteniment. En el mn de la web 2.0 lexigncia de dedicar-li temps s molt ms alta i si volenmantenir els nostres espais actualitzats i que siguin atractius pels dems (objectiu bsic per tenir xit en el mnde la web 2.0) haurem de dedicar-li un mnim de temps setmanal.Cada empresa haur destudiar la seva situaci particular, informar-se molt b sobre el que li poden oferir lesdiferents xarxes socials que hi ha al mercat i planificar una estratgia de treball amb un concepte ben definit iuns objectius clars.I no ens oblidem que la clau per triomfar en el mn del web 2.0 s el concepte de compartir. Aqu cal estaroberts a compartir informaci i a que els usuaris puguin dir la seva sense restriccions. Si us preocupa saber elque pensen dels nostres productes i/o serveis o de la nostre empresa o, fins i tot, de vosaltres no us hi poseu.13.3 Perqu sn importants les xarxes socials per una empresa?Les xarxes socials son importants per que. Son gratutes. Moltes eines socials disponibles i un nic cost referent a temps de dedicaci. Donen resultats rpids des de el primer dia de campanya. Son flexibles. La adaptaci al que demana laudincia es fcil i rpid. Ofereixen altres fonts tils per a valorar el trfic. Els enllaos entrants al lloc de cadascun. Aconseguir enllaos amb el Social Media es mes segur que comprar enllaos i millora la tasca de SEO. Els seus usuaris solen ser previsibles. 29Guia de Xarxes Socials
  • 31. No requereix tant temps i dedicaci com es pot pensar. Ens permet realitzar estratgies de marca. Permet fidelitzar millor el trfic existent Es pot segmentar per visitants. El futur d Internet es social.Les xarxes socials son importants per a la nostra empresa per que: Ens ajuden a fomentar la imatge de la nostra empresa a Internet. Ens proporcionen imatge corporativa. Ens permeten interactuar amb els nostres clients. Ens generen noves oportunitats de negoci. Potencien el trfic de qualitat cap al nostre web.13.4 Quines sn les estratgies bsiques duna empresa en les xarxes socials?1.- La estrategia Participativa: creant perfils i aplicacions i aconseguint que els usuaris participin i facin delnostre contingut part de la seva informacin o us diari.La principal presencia en les xarxes socials es defienix amb el prefil dusuari. Una instituci o empresa, pot crearel seu perfil i alimentar-lo de contingut que pugui ser til per lusuari. Aquest contingut, ha dadaptar-se alcarcter de cada xarxai el to del producte. Hi ha xarxes especialmente ldiques, com pot ser Tuenti, focalitzadesen la msica, que seria el cas de Myspace,i generalistes com FaceBook. Eina FaceBook: permet la creaci dunapgina de negoci dins dels seu perfils crealt la figuar de fan al voltant de lempresa o instituci.http://www.facebook.com/business/?pagesLa dinamitzaci dels perfils ha de ser:Freqent: sense saturar a lusuari per actualitzant amb suficient freqncia per mantenir la seva frescura.Vera: la comunicaci ha de tenir un carcter autntic, notori i transparent com lusuari, evitant el to corporatiu.Contingut til per a lusuari: que faci que lusuari safegeixi a la xarxa i es mantingui.2.- La estrategia Publicitaria: ens plantegem les xarxes com un suport mes i en algunes daquestes nomspodrem arribar per aquesta via o amb una aproximaci creativa molt diferneciadora..Facebook: te en els seus Flyers un sistem a publicitari molt sencill, econmic i efica que permet una gransegmentaci. La seva contractaci es practicament instantania i segueix una format molt similar a GoogleAdwords. Son facils de montar i permeten una segmentaci efica a un cost redut.Tuenti: til per arribar al pblic jove. Les seves campanyes son cares i integrades al 100% dins els seu contingutpero amb resultats que superen el 30% de rati de clic. Les campanyes es segmenten per perfils que inclouenedat, ciutat, i sona destudis o oci.Xarxes verticals: En cada cas han de negociar-se amb les propietaris daquestes i la segmentaci temtica queens ofereixen donen grans possibilitats si els nostres continguts estan associats a la mateixa.Eines i recomanacions:Flyers de FaceBook: http://www.facebook.com/ads 30Guia de Xarxes Socials
  • 32. 13.5Relaci duna empresa amb els seus clients mitjanant les xarxes socials?Les xarxes socials sn claus per a la millora de relacions amb els clients i el desenvolupament de nous productes.Exemples prctics: Dell s un bon exemple duna empresa que utilitza les xarxes socials a favor seu. La companyia ha posat en marxa el bloc Direct2Dell , lobertura duna lnia directa de comunicaci entre lempresa i els seus clients. Dell tamb ha obert un frum pblic per a les idees dels clients. de Dell IdeaStorm s un lloc per als clients i altres persones interessades a presentar idees de negoci i tecnologia per a lempresa, en el que els seus usuaris podran votar pels seus favorits. La companyia diu que aix pot reduir els costos associats amb el desenvolupament de productes, aix com proporcionar un grup denfocament ms ampli per proporcionar informaci sobre el desenvolupament. Starbucks tamb ha llanat MyStarbucksIdea I al mateix temps est present a Twitter @ MyStarbucksIdea SalesForce.com promou lintercanvi dIdees amb Idea Exchange, permeten als clients interactuar amb les idees daltres usuaris. 31Guia de Xarxes Socials
  • 33. A part dels clients no ens hem doblidar dels empleats de la nostra empresa. Sha utilitzat durant molt de tempsles intranets de les empreses per comunicar-se entre si, per lexplosi en ls de les xarxes socials com Twitter,Facebook i LinkedIn est canviat aquesta relaci.Per tal de que una empresa pugui millorar la relaci amb els seus clients utilitzant les xarxes socials li caldr: Conixer laudincia. hem daconseguir saber el seu comportament, les seves preferncies, el que els agrada i el que no, saber a quins horaris es connecten, quines aplicacions utilitzen ms, en quines altres xarxes socials es mouen, etc. Alinear els objectius de lempresa amb les eines dels Social Media. hem dentendre que cada eina t un s i un impacte diferent en la comunitat on-line, i per tal daconseguir el mxim rendiment de la inversi que fem en cada mitj cal utilitzar el canal adequat a cada estratgia plantejada. Establir procediments. sha de regular com farem servir la comunicaci en els Social Media per tal devitar que perdem lenfocament donat pels objectius de lempresa. Identificar els recursos i treballar en equip. s important saber amb quins recursos comptem, per cal tenir presents que aquests no han de ser nicament econmics. El capital hum s molt important i cal actuar amb esperit dequip. Tots els directius i personal de lempresa han de formar part del projecte i recolzar-lo. Els directius hauran daprendre a participar en les comunitats online, per aprendre dels seus clients i com utilitzar aquest coneixement per plantejar nous objectius.Fa 10 anys la vida privada era privada, la gent no li agradava comunicar als dems dades consideradespersonals. Avui estem en lanomenada generaci gran hermano.http://www.facebooknoticias.com/2010/04/21/video-sobre-uso-de-las-redes-sociales-a-nivel-global/13.6 Pros i contres de les xarxes socialsLes xarxes socials shan convertit en tot un fenmen social. Estan revolucionant la forma de comunicar-se idinteractuar. Ofereixen moltes posibilitats que poden arribar a ser valioses per a diversos mbits de la vida. Pera teruren el mxim de partit, es necessari coneixer les seves aventatges i inconvenients. A continuaci,sexposen els pros i contres principals daquestes plataformes:Aventatges:Les aventatges son nombroses. El seu atractiu escencial radica en la participaci i interacci que proporcionenals internautes. La relaci entre els usuaris pasa de ser vertical a ser horitzontal, fent possible que tots estiguinal mateix nivell. Qualsevol pot convertir-se en emisor i produir els seus propis continguts.Gracies a les xarxes socials, es possilbe posar-se en contacte amb gent que habitualment no es podria teniracces. Permeten establir relacions amb persones de difernets sectors i pasos.Les xarxes socials han agafat una especia lrellevancia en temps de crisis. Les xarxes de caracter professional sonuna bona eina per establir contactes professionals i trobar oportunitats laborals. Les empreses fan cada cop mesus a lhora de buscar personal.En el mbit empresarial, les xarxes socials tamb obren moltes possibilitats. Hi ha empreses que comencen atreure partit a les seves oficines. Creen gurps privats, que funcionen com a una especie dintranet per acompartir informaci corporativa. Un exemple daquesta iniciativa es la empresa Serena Sftware (EEUU) que vaimpulsar les divendres Facebook. Permet dedicar una hora a la setmana als seus treballadors a actualitzar elsseus perfils, colaborar amb ambics i establir nous contactes. 32Guia de Xarxes Socials
  • 34. Les xarxes socials son una plataforma idilica per loci. Permeten desenvolupar hobbies i formar part de diversescomunitats. Permeten acudir a events i participar en actes i conferncies. Serveixen per mantenir-se en contacteamb amics, especialment amb els que viuen lluny. Amb lajuda daquestes xarxes seliminen les fornteresgeogrfiques.Una altra ventatge de les xarxes socials radica en la possibilitat dincrustar tot tipus de continguts. Sanomenalife streaming que possibilitat enir tota la nostra vida resumida a la xarxa social.Inconvenients:Segons un recent informe de lAgencia Espaola de Proteccin de Datos, el 43% dels usuaris tenen configurat elseu perfil de forma que tothom pugui veurel. Daquesta manera, la provacitat pot veures en perill. Esespecialment rellevant en el cas dels menors. Per a tenir un major control es necessari aprendre a configurar lesopcions de privacitat.Un altre risc al que es poden enfrentar les usuaris de les xarxes socials es realtiu a la suplantaci de personalitat.La Agencia Espaola de Proteccin de Datos, ha rebut recentment la primera denuncia dun ciutada persuplantaci de personalitat. A conseqncia daix, sha iniciat una inspecci de dues xarxes socialsinternacionals i un web espanyol.Hi ha una certa falta de control de les dades. Tot el que publiquem pot convertir-se en propietat de les xarxessocials. No fa gaire, Facebook, va anunciar que tots els continguts passarien a formar part de la seva propietat,per desprs va rectificar comunicant que de moment, no anava a aplicara questa mesura.Les xarxes socials poden consumir tot el nostre temps. Sha de saber administrar b per no passar la vida davantde la pantalla.13.7 Com es pot beneficiar la nostra empresa de les xarxes socials?Algunes de les oportunitats perqu la nostra empresa pugui beneficiar-se, mitjanant les estratgies demarketing online en les xarxes socials sn: Gesti de la reputaci on-line: fent un seguiment de les converses que es generen sobre la nostra marca. Fidelitzaci: podem fidelitzar als usuaris actius presents en les xarxes socials oferint valor a la comunitat on-line i aconseguint que aquests es converteixin en fidels promotores de lempresa o marca. Estratgia de marca (branding): crear una presencia positiva de la marca en lentorn de les xarxes socials pot ser beneficis per la nostra marca i reputaci on-line Trfic: les xarxes socials poden generar trfic cap a la nostra web i cap a altres espais corporatius de lempresa (blocs, microsites, etc.). Optimitzaci per cercadors (SEO): una empresa compromesa amb el valor i la qualitat duna xarxa social pot beneficiar-se tamb mitjanant lobtenci denllaos, el que es traduir en un millor posicionament en els resultats orgnics dels cercadors.Lestratgia de marcaLes xarxes socials haurien de ser part de lestratgia duna marca o empresa per 5 raons principals: Una marca t xit quan escura la distancia en la ment dels consumidors entre el lloc on es troben ara i on volen arribar. Les xarxes socials poden fer aix al respondre les seves consultes i pors, guiant-los cap a la visi que desitgen per a ells mateixos, per exemple: aprimar-se, estar ms sans, tenir ms xit, etc. 33Guia de Xarxes Socials
  • 35. Las marques necessiten defensors que les difonguin i no existeix res millor que les xarxes socials per mostrar recomanacions, suggeriments, experincies, comentaris, etc. Las marques necessiten comunicar-se en tots els nivells de consumidores i copsar totes les emocions dels seus clients, ja siguin positives com negatives. Las marques necessiten escoltar, no noms perqu si, sin per poder evolucionar com a marca i mirar danar millorant en el temps. Las marques necessiten ser consistents i constants en la vida dels seus clients. Els feeds RSS ens donen lopci de participar en la vida dels consumidors, al mateix temps de no forar la presencia de la marca en la seva vida diaria.El llibre destil de lempresa per les xarxes i altres medis socialsAmb larribada de la Web 2.0 i els Social Media shan multiplicat les possibilitats per tamb els interrogantssobre el seu s.Un dels elements que sha dapartar a aquesta realitat s precisament el llibre destil de les empreses.A tall dexemple caldria contemplar:- La publicaci i s de fotografies.- La publicaci i s de dades personals.- Laccs del personal a les seves comptes personals.- La propietat dels comptes personals, blocs, etc. que sutilitzin per lempresa, etc.Exemple de limitaci:La normas ms restrictivas hasta el momento, han sido las del Washigton Post. Segn stas, los periodistashasta en sus cuentas personales representan al medio. Nada de lo que sea dicho en esas cuentas puede ir encontra de la lnia editorial del Post. Dicho esto, uno de sus redactores jefes decidi cerrar su cuenta en Twitterporque pens que sus opiniones personales podran confundirse con las de su peridico.Com podem impulsar el nostre negoci utilitzant els Social Media?Alguns consells: Elabora el teu propi mrqueeting benfic:La socialitzaci ha fet evident que perqu una Marca tingui xit on-line, ha dhumanitzar-se i no actuar com unaempresa distant. Hem de concentrar-nos en actuar com alg que t quelcom important i sobre tot interessantque compartir. Les marques han dactuar com ser humans i no publicar coses irrellevants.Una manera efectiva pot ser donarrecolzament a alguna causa social obenfica ja que aix aconseguirem que la gent liimporti el que li diem i sinteressi de veritat pelnostre missatge, apart de proporcionar-nos altresbeneficis com la publicitat que ens potreportar. 34Guia de Xarxes Socials
  • 36. Una opci s convertir la nostra marca o negocio en un activista en comptes dun silencis filantrop i demanarals usuaris que ens atorguin el seu suport.Un bon exemple s Pepsi amb la seva camapanya Refresh Everything (Refresca-ho tot) en la que busca que elsseus usuaris votin per triar la causa que Pepsi ha dajudar donant diners.Involucrant als usuaris, Pepsi ha aconseguit que els seus consumidors participin duna acci social i al mateixtemps assoleixen una imatge positiva per la seva marca.I, com que la causa que ms vots aconsegueixi s la que guanya, motiven als usuaris a que comparteixin lacampanya amb els seus contactes. No oblidis el mn real:Moltes estratgies es centren en impactes a internet i sobliden de que elsespais fsics i els objectes tangibles sn mitjans molt eficients per atraure fansals nostres espais socials i a linrevs.Un exemple el trobem amb Burger King i la seva campanya WhooperSacrifice, en el que tenies que sacrificar 10 amic de Facebook i rebies unaWhooper GRATIS! No oblidis els mitjans tradicionals:Encara que el periodisme ciutad i el contingut generat pels usuaris no para de creixer, encara resulta moltpositiu rebre latenci dels mitjans tradicionals de comunicaci.A ms, la majoria daquests mitjans tamb funcionen en el Social Media i ens poden aportar prestigi si parlen denosaltres o de la nostra marca, producte o servei. Crea sinrgies entre diferents departaments de lempresa:Una bona estratgia social depn directament de la tecnologia, per el seu rol a vegades queda eclipsat per lesdecisions daltres departaments de lempresa.En aquest sentit s aconsellable pensar en una bona sinrgia dins de lempresa entre lequip de mrqueting i eltecnolgic i que entre ells dos planifiquin b lestratgia social a implementar.Com trobar i conixer gent en les xarxes socials?Podem utilitzar les seents eines: Snitch.name s un servei que ens permet buscar per nom i cognom a una persona en lesxarxes socials ms importants i en totes elles al mateix temps. Alguns dels llocs que cobreix sn Facebook,MySpace, Flickr, LinkedIn, Hi5, Twitter, Google, blocs de WordPress, etc. YoName ens permet trobar lusuari que estem buscant dins de MySpace, Friendster, Xanga,Facebook, Digg i Match. 35Guia de Xarxes Socials
  • 37. Jahoot es un cercador en temps real que no busca en la web sin exclusivament en xarxes socialsque estiguin a la web com facebook, twitter, stumpleupon, linkedin, digg, del.ici.us, technorati, etc. Google Social Search es part de Google Labs i actualment ja esta integrat en el cercador deGoogle. Aquest servei busca en la nostra llista de contactes a Google com: Google Buzz, Google Talk, contactesde correu i Twitter, etc. Convoflow s un cercador especialitzat en xarxes socials i realitza les cerques a Facebook,Twitter, Friendfeed, Identi.ca o Digg, amb una gran funcionalitat i en temps real. BuddyFetch s una aplicaci web especialitzada en cerques a xarxes socials i entrobar amistats a la Web. Aquest servei permet cercar per conceptes com edat, idioma, gnere o ubicaci. Wink People Search s una eina per cercar en xarxes socials que ens permet trobar no nomsamics, sin obtenir el seu telfon, adrea, llocs Web, fotos, treball, etc. aix com ubicar persones on-line. Pipl.com s un motor de recerca de persones en la Web. Intelius En aquesta eina de cerca a xarxes socials podem trobar perfils, a ms dubicaramics pel seu nom, email, o paraules clau. Zoominfo.com Aquesta eina inclou la cerca en les xarxes socials en general, aix com enles subscripcions dorganitzacions i la seva informaci de contacte. 36Guia de Xarxes Socials
  • 38. 14. EL FUTUR: LEVOLUCI DELS SOCIAL MEDIAEl terme Social Media va ser creat el 2008 i avui encara est en plena evoluci.Els Social Media estan evolucionant per satisfer les necessitats socials de les persones amb noves propostes i lesrees en les que evolucionaran ms sn:1. El coneixement del que volen els usuaris: Ens distanciarem cada cop ms de la idea dusuaris, consumidors,compradors, els Social Media ha tornat a donar valor a lelement hum, a la interacci digital. La gent volexpressar-se, fer connexions significants i pertnyer a comunitats rellevants i receptives i, en aquest sentit, lesempres shauran dadaptar a aquests nous comportaments.2. La creaci de rellevncia i valor: La gent busca rellevncia de la seva experincia social, i que li aporti valor.3. Permetre la convergncia: Actualment la gent est perduda quan tracta de seguir les converses quemantenen en diferents llocs. Calen aplicacions ms ben dissenyades, fcils dusar, que permetin cerquesflexibles, que deixin agregar altres plataformes, etc.4. La construcci duna experincia sincronitzada: En la era del iPhone, las regles de joc han canviat i caldrcrear plataformes i aplicacions que permetin sincronitzar mbils, web interacci en viu.5. La innovaci en lespai dels anunciants: Cal que els anunciants entenguin els nous comportaments delsusuaris i entenguin que aquests mentre estan conversant sobre un tema en concret potser els pot interessarconixer loferta dun producte o servei relacionat. Els anuncis dirigit resultaran ms rentables que elstradicionals banners.6. Ajudar a al gent a organitzar-se el seu espai social: Cada cop la gent est donada dalta en ms plataformes ili cal poder-se organitzar per tal daccedir a tota la informaci que li pot interessar. Etiquetar vdeos, arxivarconverses i donar ms rellevncia a las recerques, sn alguns dels principals requeriments.7. La irrupci de nous professionals en els Social Media: Hi haur noves oportunitats de feina orientades aexperts dominin aquest sector.8. Aprofitar la globalitzaci: Les empreses hauran dentendre les diferencies entre els costums i patrons decomportament dels usuaris de diferents pasos i adaptar els seus productes, comunicacions, etc. a les diferentsnecessitats que se li 37Guia de Xarxes Socials
  • 39. 15. CASOS XITEn aquest apartat presentem casos prctics de Pimes que han implementat les xarxes socials en la seva vessantprofessionals i han obtingut millores apreciables en la seva relaci vers els seus clients o han vist ampliat el seumercat potencial:MUNICH s una empresa catalana fabricant de sabatilles esportives que ja fa temps que disposa dun webhttp://www.munichsports.com des don es pot comprar els seus productes i personalitzar-los i duna fortapresencia en els Social Media per tal de mantenir una comunitat de clients viva i poder interactuar amb ells.Ara disposa