Xarxes socials privacitat

Click here to load reader

  • date post

    12-Jul-2015
  • Category

    Documents

  • view

    343
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of Xarxes socials privacitat

Competncies TIC Grup 12

GRUP 12. COMPETNCIES TIC XARXES SOCIALS:PRIVACITATManuel Castro PrezSusana Climent SerraAida Cortias MartnezSergio Pia Lopera

INTRODUCCI

En aquest treball anem a parlar de si s possible mantenir a les xarxes socials la privacitat, si la gent dna peu, s conscient de qu es pot perdre i ser capaos de poder fer que la gent sigui conscient de qu tenim una llei que ens protegeix per mantenir la protecci de dades. Tot i aix haurem de parar molt de compte de qu s el que exposem de la nostra vida en una xarxa social determinada.Classificarem per edats la importncia que estableixen en mantenir relacions segures a la xarxa, es pot fer amics sense necessitat de ser conscients de qu exposes la teva vida a internet?

Linternet s l'era de la tecnologia, estem en plena evoluci, tant que quasi tots avui en dia pertanyem a les xarxes com facebook, twitter,tuenti, whatssap,segur que hi ha gent que conegueu que s poc propensa a tindre tots aquests contes,i tamb ens adonem de qu els que no pertanyen a aquests grups sn gent de 30-40 anys normalment.

Tot i que la privacitat s un dret, qu farem si ens furten un conter per exemple al tuenti? O qualsevol pgina dinternet? Ens protegeix la llei de protecci de dades del BOE:

http://www.boe.es/sede_electronica/informacion/proteccion_datos.php

Per clar, nosaltres tindrem l'nica responsabilitat de la protecci que nosaltres posem a les xarxes, com hem de fer que nicament ho vegin les persones que nosaltres volem, el que passa s que no totes les pagines d'internet tenen aquesta opci, per tant, quelcom tan innocent com pujar una foto a una daquestes xarxes...pot ser una de les pitjors causes de intrusisme a la privacitat de les teves dades. El que es recomana s estar ven informat del que est protegit a la xarxa i el que no, per aix nosaltres som responsables de la conscincia que s mant a lhora de la publicaci de qualsevol dada a internet al cap i a la fi.OBJECTIUS

Els objectius a tractar sn que la prpia persona s responsable d'utilitzar el sentit com i el bon s de la xarxa social.

Defensem que no s qesti d'estar a favor o en contra de les xarxes, sabem ben b que hi ha ms coses positives que ens aporta que negatives per sempre amb coneixements.

La qesti s que s'ha de ser transparent, no fer a la xarxa el que no faries al carrer, certs usos impliquen riscos.

La xarxa social no ha inventat ni substitut res, noms ha creat una altra manera de relacionar-se, fent aix que el bulling i el ser xafarder es propagui ms depressa i faci ms mal ja que no es quedaria noms a nivell local sin que el missatge es difondria a massivament per tot areu.

El sentit com intimitat/seguretatTres grups en les xarxes: anomenem natius digitalals que han nascut a la era de la tecnologia, la gent gran( que ha incorporat aquestes tecnologies desprs a las seva vida, adaptan-les) i per ltim la gent amb pocs recursos econmics o simplement que no li interessa ( no es precisament gent gran).Breu descripci de privacitat,seguretat i xarxa social:

Privacitat/intimitat: Pot ser definida com l'mbit personal de la vida dun individu que es desenvolupa en un espai reservat i que es deu mantenir la confidencialitat.Seguretat: s l'estat de protecci contra potencials perills i inclou tant la sensaci personal de estar s i estalvi com les mesures adoptades per fer front a riscos i amenaces (incloent la prevenci laboral, les institucions com la policia o els mecanismes tcnics)..Xarxa social:s una estructura social composta per individus o organitzacions anomenats "nodes" que estan lligats per un o ms tipus dinterdependncia com ara amistat, parentesc, interessos comuns, intercanvis financers, relacions sexuals, creences, coneixements o prestigi. RECURSOS I METODOLOGIAEls recursos emprats son les pgines webs, blogs, articles de peridic, pgines de buscadors com el google i el Diigo, i de les mateixes xarxes socials com facebook, tuenti,twitter, vdeos ilustratius del you tube, imatgesi per les enquestes.

En quan a la metodologa sha utilitzat per mitj duna bsqueda exhaustiva elaborant el treball fent pros y contras de les xarxes socials.

RISCOS I ADDICCI A LA XARXA

PRDUA DE LA PRIVACITAT I S INADEQUAT DE LA SEVA IMATGEEl fenomen "phising" o suplantaci de lusuari s una practica que va en augment en les xarxes socials

Mitjanant contactes comuns la persona que vol suplantar el teu perfil va demanant dades personals als nostres contactes aprofitant la confiana fins que t les dades suficients per suplantar el teu perfil

Hi ha la possibilitat de qu tractin i publiquin en la xarxa informaci falsa o sense autoritzaci de lusuari, sent aix un ciberdelicte

Quan parlem de ls inadequat dimatges, ens trobem que qualsevol persona coneguda pot publicar imatges en les quals sortis, amb el que comporta sortir en imatges que tu no vols que qualsevol les pugui veure. Trobem important, el fet de demanar perms alhora de publicar imatges

Sexting : Consisteix en la difusi o publicaci de continguts de ndole sexual, de manera voluntria que s enviat per mbil o qualsevol dispositiu de tecnologia. Pot semblar una manera divertida de insinuar-se o coquetejar amb alg per si el remitent no es preocupa de protegir la seva imatge aquesta es difondra de manera massiva i ser de domini pblic.ACCS A CONTINGUTS INADEQUATSPer protegir als menors de edat del accs a pgines de adult, es deuran donar unespautes tant als progenitors com als educadors o tutorsde bloquejar aquestes pgines a l'ordinador que t accs qualsevol menor.

Ha augmentat amb l' s diari del mbil i de les xarxes, elciberdelits, com a conseqncia dedifondre vdeos de ndole sexual de menors de edat a travs del whatssap, facebook o twitter.

Ciberdelits consideraria tant el que penja el vdeo, amb consentiment o no de tots el membres que hi participen, com el que el passa als amics a travs de les xarxes o se'l queda gravat al mbil o altres xarxes (difusi), sent undelicte penat fins a 9 anys de pres, tot i sent menors de edat. Quan passa aix, el vdeo es bloqueja del lloc on s penjat per cap la possibilitat de qu es pugui tornar a difondre si alg se'l guarda, fent que la vida de les persones que apareixen en aquest vdeo sigui qestionada per sempre.CIBERBULLYING I CIBERGOOMINGLes xarxes socials tamb es poden utilitzar per ridiculitzar o assetjar persones, abs inadequat als companys o a desconeguts. Els termes"ciberbullying i cibergrooming" fan referncia a ls inapropiat de les xarxes socials.

Ciberbullyingsentn ls de les xarxes socials per ridiculitzar o insultar persones mitjanant lanonimat o per suplantaci de perfil de l'usuari.

Cibergroomingfa referncia a una persona adulta que es fa passar per un noi adolescent per a aconseguir contactes majoritriament ambnoies de fins a 15 anysper mantenir converses de caire ertic, en primer moment, i per assetjar les noies desprs.CONTACTE AMB PERSONES DESCONEGUDESS'utilitza moltla tcnica dels cstings promocionals per captar a menors de edat pels pederastes o assetjadors sexuals. Tamb hi hamolts jocs virtuals que aquests individusutilitzen per conixer les seves vctimes. En moltes oportunitatsenvien un link per veure si la curiositat del nenpot ms i l'enganxen per dur-lo a un altre xat i des d'aqu poder establir una relaci.

Les xarxes socials han fet, tamb, queincrements la violncia de gnere.

Moltes persones utilitzen el Facebook o el Twitter per controlar a les seves parelles,saber amb qui parlen, saber qu fan o amb qui ho fan, per tamb utilitzen aquestes xarxes per penjar fotos degradants de la seva parella o pujar vdeos d ndole sexual de les seves ex parelles.ADDICCIEl fet de qu cada dia utilitzem ms les xarxes socialsper a informar-nos o per a xafardejar les cosesha provocat una addiccien moltes persones.

Cada cop hi ha ms gent jove i de mitjana edat queconsulta el Facebook i el Twitter cada cinc minuts, hi ha experts que diuen que el gran addicte quan saixeca la primera cosa que fa s mirar tot tipus de xarxes socialsi si no ho fa,es posa nervis, t ansietat, pot tenir una conducta compulsiva i obsessiva, pot comenar a suar,li pot faltar la respiraci o fins i tot pot arribar a tenir taquicrdies. Sntomes provocats per altres addiccions com ara el tabac o lalcohol.

Unestudipublicat enla revista Psychological Science afirma queles xarxes socials provoquen ms addicci que lalcohol i el tabacja que s ms difcil prescindir delles i ms fcils aconseguir-les degut a qu ho pots fer des de lordinador, des de la tablet o des del mbil, t un cost molt ms baix que el de lalcohol o el tabac i a part no repercuteix a la salut.SUPLANTACI DIDENTITAT O IDENTITAT FALSAEl fet dutilitzar internet a la vida quotidiana ( per comprar, llegir, escoltar msica, xarxes socials) comporta perills.Utilitzant la informaci publicada en els perfils socials es pot suplantar la identitat mitjanant la anulaci i expropiaci que fa el ssuplantador de les contrasenyes o dades personals de la persona afectada.

CONCLUSIONSLutilitzaci del sentit com s la base de un bon s de la xarxa per al manteniment de la seguretat en quan a la privacitat.

Ls dels elements de privacitat a les xarxes socials esdev prioritari.

Els membres de les xarxes socials fan s de les poltiques de privacitat .

Les lleis de privacitat a internet haurien de ser ms accesibles i ms entendibles.

Caldria una campanya dinformaci sobre els perills de la privacitat a internet.