Treball xarxes socials

Click here to load reader

  • date post

    05-Dec-2014
  • Category

    Documents

  • view

    386
  • download

    3

Embed Size (px)

description

 

Transcript of Treball xarxes socials

  • 1. INTRODUCCI I JUSTIFICACI El nostre treball de recerca est enfocat en les Xarxes Socials. Com a futurs docents, pares i propis usuaris, hem triat aquest tema per conscienciar a la gent, ja que actualment forma part de la nostra vida diria, tant socialment com professionalment. A ms, als darrers anys hi ha hagut una evoluci tecnolgica que s'ha inserit dins l'mbit educatiu i aix fa que l'ensenyament juntament amb les TIC sigui un procs primordial dins les aules, per enriquir i donar qualitat a l'educaci. Amb aquesta investigaci, el que volem aconseguir s donar a conixer una visi diferent i correcta del concepte de Xarxa Social, ja que aquest s molt extens. No noms es centra en les ms conegudes per la societat (Facebook, Twitter, Tuenti,...), sin que sestableixen diferents classificacions. Nosaltres hem volgut anar ms enll i fins i tot hem sortit al carrer per poder reflectir en aquest treball la opini de la gent; visitat una escola, per saber quina concepci tenen els professors i els alumnes sobre aquest recurs; i tamb els comeros, per comprovar si els empren per publicitar-se. Considerem que es una tasca molt laboriosa per tamb necessria, si volem donar un enfocament diferent i sobretot de realitat a la nostra recerca. Font imatge: sociales http://padresonones.es/noticias/ampliar/1442/borrar-un-perfil-de-las-redes-
  • 2. 1. CONCEPTE XARXES SOCIALS 1.1.Que sn les xarxes socials? L'aparici de la web 2.0 ha ajudat a amplificar la interacci entre les persones amb una plataforma, que permet la relaci entre usuaris. Castaeda, l'any 2010, va definir les xarxes socials com una eina telemtica de comunicaci que tenen com a base la web. S'organitza al voltant de perfils personals o professionals dels usuaris i tenen com a objectiu connectar seqencialment als propietaris de dits perfils. Les xarxes socials sn xarxes online que proporcionen formes dinteracci social, definides com a intercanvi dinmic entre persones i institucions poltiques en cotextos de complexitat. Es tracta d'un sistema obert i en construcci permanent que involucra a conjunts que s'identifiquen a les mateixes necessitats i problemtiques i que s'organitzen per potenciar els seus recursos. Per tant, podem concloure que les xarxes socials sn una forma de interacci social on les persones es comuniquen, integren una comunitat i cooperen, a travs de nodes, on representen cada individu, que estan connectats en lnia per poder facilitar la comunicaci. Aquestes permeten construir un perfil pblic en un sistema, gestionar una llista d'altres usuaris amb els quals comparteixen un vincle, i, veure i crear els seus vincles i els realitzats per altres en el sistema. 1.2. Caracterstiques de les xarxes socials Les caracterstiques principals de les xarxes socials sn: Participatius i efectius Inestabilitat i dissoluci constant Conjunt de persones amb iguals necessitats, interessos, curiositats, etc. Organitzats per potenciar recursos Amb identitat --> perfil Regulats per normes de conducta. Font imatge: http://www.eoi.es/blogs/alvaromartinezramos/2012/05/28/analisis-top-redessociales-nacionales-einternacionales/
  • 3. 2. TIPOLOGIA DE XARXES SOCIALS Segons Pablo Burgueo, podem classificar les Xarxes Socials de dues formes: analgiques i digitals. -Les primeres, sn aquelles relacions socials que es desenvolupen en el medi fsic i proper, s a dir, sense recrrer a cap aparell digital. Podria ser una conversa entre els amics a un bar, entre la famlia a casa dels avis o a l'escola amb els companys de classe. Font imatge:http://www.digitaltrends.com/computing/study-gmail-users-youngerbetter-educated-than-aol-yahoo-users/ -Les segones, en canvi, corresponen a les relacions socials que sn possibles mitjanant la intervenci de qualsevol aparell tecnolgic per interactuar amb una o un grup de persones. La presncia no s important, simplement la adquisici d'un aparell informtic (mbil, Tablet, ordinador) que permeti aquesta comunicaci s suficient. Desprs sols s necessari descarregar-se les aplicacions que ja tots coneixem: Facebook, Ovo, Skype, Twitter, entre molts altres. Per Burgueo vol anar ms enll i fa una distinci entre verticals i horitzontals (en aquestes darreres). Les verticals no estan dirigides a cap usuari especfic, sin a un pblic en general i sense uns interessos definits o concrets. L'entrada i la participaci sn lliures i sense cap fi definit. Exemples: Facebook, Twitter, Google +, etc. Font imatge: http://asktutorial.com/como-conseguir-conversaciones-efectivas-en-redessociales/
  • 4. Al contrari que les anteriors, les horitzontals s es dirigeixen a uns usuaris definits . A ms, comparteixen uns interessos comuns. Es distingeixen diversos grups: Professionals (dedicades a les relacions professionals: Viadeo i Linked In), d'Oci (dirigida a usuaris interessats en temes d'esport, cine, msica, etc: Minube, Dogster, etc) i mixtes (que abarquen mbits tant professionals com personals: Yuuglo, Unience, etc). Font imatge: http://www.crunchbase.com/company/dogster Font imatge: http://lagranmanzana.es/general/5781-internacionalizacion-principales-redessociales-viadeo-infografia/ Font imatge: http://www.ennovate.es/como-encontrar-trabajo-gracias-a-linkedin/
  • 5. Trobem altres classificacions per: La seva relaci Xarxes humanes: fomenten les relacions entre les persones, en acord als seus gustos, interessos i activitats en general. Per exemple: Tuenti Font imatge: http://gabuntu.com/2013/04/16/si-piensas-usar-flickr-para-guardar-tusfotos-piensalo/ Xarxes Socials de Continguts: els perfils es creen a partir de la informaci trobada en el mateix ordinador. Per tant, les relacions que s'estableixen es donen segons els arxius als quals tinguin accs la resta d'usuaris. Un exemple seria Flikr, en el qual es puja fotografies i vdeos per compartir-los. Font imatge: http://notasdeunagafapasta.blogspot.com.es Xarxes Socials d' Objectes: uneixen marques, automvils i llocs. Per exemple: Respectance. Font imatge: http://www.viralblog.com/social-media/interview-with-emosocial-networkrespectance/ La seva localitzaci: Xarxes Socials Sedentries: es refereix a aquelles xarxes que es modifiquen d'acord als continguts publicats, les relacions, els events, etc. L'exemple que tenim ms a m i que est Adquirint molta popularitat s el Blogger. Font imatge: http://www.websitegratis.org/plataforma-blogger-para-crear-un-website-gratis/
  • 6. Xarxes Socials Nmades: les seves caracterstiques sn molt similars a les xarxes sedentries, amb la diferncia que se li afegeix l'element de la zona geogrfica. Un exemple seria skout. Font imatge: http://www.pcmag.com/article2/0,2817,2405750,00.asp La seva plataforma: Xarxa Social MMORPG i Metaversos: la base s Client-Servidor i permet que molts jugadors puguin introduir-se en un joc virtual on podran compartir amb els altres moltes experincies dins daquell mn imaginari. Un exemple s Gladiatus. Font imatge: http://macetesdegladiatus.blogspot.com.es/2010/04/nivel-decriaturas.html Xarxa Social Web: la base s la mateixa estructura tpica d'una web i es centra en trobar gent per a poder relacionar-se, compartir idees, explorar els interessos dels altres, etc. Un exemple seria el My Space. Font imatge: http://marketing.es/wp-content/uploads/2010/10/myspace-old-logo.jpg
  • 7. Continuant amb la classificaci de les xarxes socials, segons Wikipedia, no hi ha una tipologia en concret. Han aplicat la tipologia de dividir-ho en horitzontals i verticals: Horitzontals: cerquen la interrelaci entre les persones en general, com per exemple xarxes socials damistat com Facebook, tuenti, Google, Bebbo. Verticals per tipus d'usuaris: van dirigits a uns usuaris especfics, amb un inters en concret, com Linkedin, MyCatSpace. Verticals per tipus d'activitats: sn les que cerquen promoure una activitat per particular com per exemple informatives, de presentacions o de comunicaci, com per exemple YouTube, Micrbloggin, Twitter, Slideshare, Wikipedia, Skype... Segons Ciudadano digital, es poden distingir els segents tipus de xarxes socials: Generals/personals: sn aquelles en les que es comparteix i s'intercanvia informaci de tipus personal o general i no tenen classificaci de la informaci, com per exemple Facebbok, Twitter, Tuenti, etc. Professionals: sn les xarxes socials dirigides a un pblic concret i, la informaci que s'intercanvia es de tipus laboral. El seu objectiu es tenir contactes laboralment, recomanacions, etc, com per exemple Linked In, Viadeo, etc. D'oci: sn aquelles que promouen un intercanvi d'informaci relacionat amb el oci, msica, jocs, viatges, etc, com per exemple Last.FM, Wipley, Minube, Dogster i Moterus. Continguts: en aquesta tipologia s'agrupen membres segons el contingut que comparteixen, com per exemple fotografies, jocs, vdeos, etc. Qualque exemple sn: Scribd, Flickr, Bebo, Friendster, Dipity, FileRide,etc. Geogrfiques: es produeix la connexi segons la localitzaci de cadasc, com per exemple: Foursquare, Gowalla, Latitude, Brigthkite, Fire Eagle,etc. 3. FUNCIONS DE LES XARXES SOCIALS Les funcions de les xarxes socials a internet les podem resumir en les 3Cs: Comunicaci, perqu ens ajuden a posar en com coneixements, ja que permeten un intercanvi dinmic entre persones, grups i institucions. Existeix la possibilitat d'interactuar amb gent diversa, encara que no la coneguem. Per altra banda, el grau de difusi s molt alt per la seua rapidesa i pel gran nombre de persones a les que afecta. Comunitat, perqu ens ajuden a trobar i integrar comunitats, ja que la gent que comparteix coneixements perqu s'identifiquen amb les mateixes necessitats o problemes s'organitzen per potenciar els seus recursos. A ms, amb la fora del grup, generen canvis que d'altra manera podrien ser difcils d'aconseguir. Cooperaci, perqu ens ajuden a realitzar coses junts, Ja que permet compartir els nostres interessos, preocupacions o necessitats. D'aquesta manera, trenca l'allament entre les persones i institucions. Aix, donen a l'anonimat popularitat, al discriminat integraci, al diferent igualtat.
  • 8. Font imatge: http://www.microsoft.com/business/es-es/Content/Paginas/article.aspx? cbcid=503 3.1.Serveis de les xarxes socials Per a poder desenvolupar aquestes funcions s'empren els servicis que posseeixen les xarxes, aquests sn: Compartir contingut com fotografies, vdeos, pgines web, textos, msica o notcies. Enviar missatges privats a d'altres usuaris Participar en jocs socials que ofereix el servici Comentar el contingut compartit per altres usuaris Publicar events per anunciar esdeveniments a la seva xarxa de contactes Parlar en temps real amb un o ms usuaris mitjanant xat o sistemes de conversi grupal Crear grups exclusius per a determinats contactes Publicar comentaris en el perfil o espai personal d'altres usuaris 3.2.Classificaci de les xarxes socials Segons la utilitzaci d'aquests servicis podem classificar les xarxes per temtica, per activitat i per contingut. 3.2.1.Per temtica Professionals: Relacionades amb els negocis i activitats comercials. La seua activitat permet compartir experincies i relacionar grups, empreses i usuaris interessats en la collaboraci laboral. Identitat cultural: Molts grups creen les seues prpies xarxes que fan referncia als seus orgens, ja que amb la globalitzaci hi ha una preocupaci per mantenir la identitat. Aficions: Estan dirigides als amants d'alguna activitat d'oci i temps lliure. Aquestes sn molt diverses. Moviments Socials: Es desenvolupen al voltant d'una preocupaci social. Viatges: Connecten viatgers que comparteixen les seues experincies per tot el mn. Aquestes xarxes han guanyat terreny a les tradicionals guies de viatges. Altres temtiques: Trobem, per exemple, xarxes socials especialitzades en l'aprenentatge d'idiomes, plataformes per a talents artstics, de compres...
  • 9. 3.2.2.Per activitat Microblogging: Ofereixen un servici d'enviament i publicaci de missatges breus de text. Tamb permeten seguir a d'altres usuaris, encara que aix no estableix necessriament una relaci recproca. Jocs: En aquestes plataformes es reuneixen usuaris per jugar i relacionar-se amb altres persones mitjanant els servicis que ofereixen. Geolocalitzaci: Aquestes xarxes mostren el posicionament amb el que es defineix la localitzaci d'un objecte, ja siga una persona, un monument o un restaurant. Marcadors Socials: L'activitat principal es emmagatzemar i classificar enllaos per a ser compartits amb altres i, aix mateix, conixer les seues llistes de recursos. Aquests serveis ofereixen la possibilitat de comentar i votar els continguts dels membres, enviar missatges i crear grups. Compartir objectes: Els membres d'aquestes xarxes comparteixen diversos continguts com vdeos, fotografies, o notcies, i mitjanant esta collaboraci s'estableixen les relacions que tampoc tenen que ser mtues de forma obligatria. Font imatge: http://www.eldiariofenix.com/content/claves-para-aumentar-laproductividad-en-las-redes-sociales 3.2.3.Per continguts Fotos: Ofereixen la possibilitat d'emmagatzemar, ordenar, buscar i compartir fotografies. Msica: Especialitzades en escoltar, classificar i compartir msica, permeten crear llistes de contactes i conixer, en temps real, les preferncies musicals d'altres membres.
  • 10. Vdeos: Ofereixen llistes d'amics per a la participaci collectiva de vdeos mitjanant els recursos dels usuaris, i els gustos dels mateixos. Documents: Podem trobar, publicar i compartir els textos definits per les nostres preferncies d'una manera fcil i accessible. Presentacions: Permeten la possibilitat de classificar i compartir les seves presentacions professionals, personals o acadmiques. Notcies: Es poden veure en un nic lloc la informaci que ms li interessa al usuari, i mitjanant la xarxa relacionar-se establint fils de conversaci amb altres membres. Lectura: Comparteixen opinions de llibres o lectures i poden classificar les seves preferncies literries i crear una biblioteca virtual de referncies. 3.3 .mbits de les xarxes socials Per altra banda, aquestes funcions de les xarxes socials es poden aplicar a diferents mbits, segons el servei que es faci d'elles. Negocis. Aquesta capacitat de connexi de les xarxes socials a baix cost s molt positiva per als emprenedors i les petites empreses que busquen ampliar la seva base de contacte. Aix mateix, solen actuar com una eina de gesti de les relacions amb els clients per a empreses que venen productes i servicis. Les empreses tamb poden utilitzar les xarxes socials de la publicitat en forma d'anuncis publicitaris i de textos. Donat que les empreses operen a nivell mundial, les xarxes socials poden fer que sigui ms fcil mantenir el contacte amb persones de tot el mn. Laboral. Molts d'usuaris han trobat millors llocs de treball a partir de les xarxes socials. En elles els usuaris detallen en els perfils la seva ocupaci, les empreses en les que han treballat o el currculum acadmic. Medicinal. Les xarxes socials estan comenant a ser adoptades pels professionals de la salut com un mitj per a la gesti de coneixements institucionals, difondre els coneixements i per a posar de relleu els metges i les institucions. Altre aspecte s l'aparici de grups, en les xarxes socials, de patologies poc freqents. El seu objectiu es posar en contacte a persones de distints mbits geogrfics per poder ajudar-se i donar-se recolzament. Educatiu. Les xarxes socials educatives sn grups de persones relacionades i connectades per linters com en l'educaci. L'alta interrelaci entre persones, coneixement i eines que proporcionen desenvolupen espais comuns per a pares, alumnes i professors on la implicaci dels agents educacionals donen lloc a una enriquidora collaboraci. Les xarxes socials educatives es converteixen en entorns de participaci i descobriment, faciliten el consens, creen noves dinmiques de treball fora i dins de l'aula, i permeten el rpid fluxe d'informaci, desenvolupant aix la socialitzaci del coneixement.
  • 11. 4. DESTINATARIS Per poder explicar cap a qui van dirigides les xarxes socials, hem de comenar amb una definici: Les xarxes socials sn estructures socials compostes per grups de persones, les quals estan connectades per un o diversos tipus de relacions, tals com a amistat, parentiu, interessos comuns o que comparteixen coneixements. Per tant les xarxes socials estan dirigides a tot tipus d'usuari, en aquest projecte ens anem a centrar a les xarxes socials en internet, les quals tenen un tipus d'usuari definit en funci de la temtica de la xarxa social. Per arribar a aquesta conclusi hem de tenir en compte un estudi realitzat per Javier Celaya (2009) en el qual estan reflectits les dades actuals dels usuaris de la xarxa: Fa una dcada, els usuaris de la Xarxa amb prou feines arribaven al 1% de la poblaci espanyola. A mitjan 2008 ja superem la mtica xifra dels 20 milions d'internautes. Segons les dades de l'informe de AIMC (febrer, 2008), la meitat d'ells t entre 25 i 44 anys. La Xarxa segueix sent un lloc on predomina el gnere mascul, amb un 58% d'usuaris homes enfront d'un 42% de dones. El 45,7% pertany a la classe mitjana, mentre que un 21,5% a la denominada classe mitjana alta, i un 16,1% a la classe alta. En els ltims mesos, la Web social s'ha convertit en el principal canal d'informaci i comunicaci entre molts ciutadans. L'estudi Wave 3.0 d'Universal McCann (mar, 2008) demostra que els espanyols som uns dels internautes ms actius en la web social: Un 78% dels usuaris d'Internet a Espanya llegeix blogs Un 64% forma part d'alguna xarxa social Un 44,6% puja o descarrega fotografies de la Xarxa Un 86% puja o veu vdeos Un 51% escolta podcasts Aquest estudi reflexa el canvi de la societat davant les xarxes socials i la rapidesa amb que la societat sha adaptat. Aprofitem les dades d'un altre estudi realitzat per la 10 edici de l'Enquesta Anual a Usuaris d'Internet (2008), que realitza l'Associaci per a la Recerca dels Mitjans de comunicaci (AIMC), la majoria dels enquestats declara utilitzar la Xarxa per llegir notcies d'actualitat, pujar fotos i vdeos, aix com per descarregar-se msica i pellcules. Totes aquestes dades ens porten al fet que les xarxes socials permeten als usuaris expressar-se lliurement sense intermediaris, convertint-se en el mitj habitual per compartir opinions i recerca de informaci. A poc a poc, els nous canals digitals s'estan convertint de forma imparable en un dels principals canals d'informaci enfront dels mitjans tradicionals. Font imatge: http://pyme-marketing.com/usar-las-redes-sociales-para-hacer-crecer-tunegocio/
  • 12. 5. ACCESSIBILITAT DE LES XARXES SOCIALS Les xarxes socials tenen un nivell d'accessibilitat baix ha assegurat Blanca Alcanda, directora general de Technosite. Les 8 plataformes ms esteses a Espanya: Facebook, Tuenti, MySpace, Xing, LinkedIn, Twitter, Flickr i Windows Live Spaces, han estat avaluades segons el grau d'accessibilitat a partir d'una nova metodologia elaborada per Technosite, que inclou l'anlisi del compliment de dotze aspectes o criteris d'accessibilitat. Des del punt de vista de l'anlisi de requeriments tcnics, el nivell d'accessibilitat s molt deficient, mentre que segons l'experincia dels usuaris amb discapacitat el nivell s deficient. LinkedIn s la plataforma que ha mostrat un nivell d'accessibilitat tcnica ms alt, amb tres estels sobre cinc, equivalent a un nivell d'accessibilitat moderat. Li segueixen Flickr i Xing, amb dos estels en l'apartat d'anlisi tcnica, la qual cosa suposa un nivell d'accessibilitat deficient. En la resta de plataformes l'anlisi tcnica ofereix una qualificaci d'accessibilitat molt deficient o de inaccessibilitat total. Aix, les que presenten majors barreres d'accessibilitat des del punt de vista tcnic sn Tuenti i MySpace. A ms de l'anlisi tcnica, l'informe ha recollit l'experincia dels usuaris amb discapacitat. De la seva valoraci es recull que la que presenta un nivell d'accessibilitat major s Flickr (valorada amb tres estels sobre cinc), seguida per Xing, Twitter, Facebook i LinkedIn, amb dos. Per contra, les pitjors en accessibilitat en opini dels usuaris sn MySpace, Windows Live Spaces i Tuenti, que obtenen un estel, la qual cosa suposa una accessibilitat molt deficient. L'Observatori d'Accessibilitat ha elaborat una srie de recomanacions. Entre elles assenyala la necessitat de desenvolupar una codificaci correcta capa de ser interpretada de forma adequada pels dispositius de navegaci dels usuaris amb discapacitat; realitzar un desenvolupament accessible dels formularis; aplicar alternatives de text a les imatges; donar importncia a la utilitzaci correcta dels encapalats, o tenir en compte el contrast entre el contingut i el fons. Es tracta, conclou el document, d'aplicar els requisits d'accessibilitat en tots els continguts. Font imatge: http://yotambiencomunico.wordpress.com/2013/03/23/son-accesibles-lasredes-sociales/
  • 13. 6. AVANTATGES I INCONVENIENTS DE LES XARXES SOCIALS Avantatges: Les xarxes socials han canviat els hbits a la societat tothom pot produir els seus continguts i han passat a formar part de la nostra vida diria, amb elles ens relacionam i interactuam amb la resta de persones ja sigui amb intercanvi dinformaci com musica, vdeos... Hem de tenir en compte que tenir una srie de inconvenients per tamb hi ha algunes avantatges de utilitzar-les. Entre les seves avantatges podem destacar: Poder trobar-se amb coneguts i persones que es pot haver perdut el contacte. Compartir moments amb els nostres amics i famlia maldament no estiguin al nostre mateix lloc. Es poden fer noves amistats, parelles... i poder compartir els mateixos interessos. Es pot contactar amb persones sense importar la distancia, es fan amics de qualsevol part del mon sense haver-hi fronteres. Estar actualitzats de informaci sobre els temes que ens interessen, acudir o participar en actes o events amb altres persones. Tamb existeix, a part del perfil personal, el perfil professional. Algunes avantatges poden ser: Sn molt tils per a la recerca de personal, ja que pots accedir molt fcilment a la seva informaci. Permeteixen realitzar foros i conferencies online, sense haver de reunir-se personalment. Amb les xarxes socials es mes fcil fer mrqueting i ha generat una major interactivitat amb els seus consumidors, a ms de ser molt ms econmic. En lmbit professional es poden facilitar i millorar les relacions comercials. El consumidor por conixer les caracterstiques dels seus productes, a ms de promocions, noticies de la empresa, descomptes, nous productes... Lempresa pot saber que es el que ms linteressa al client i aix poder utilitzar aquesta informaci per a futures ventes duna manera estratgica. Inconvenients: Les xarxes socials ens ofereixen moltes possibilitats, es per aix que hi podem trobar moltes de positives, per hem d'anar alerta amb altres que poden comportar varios riscos. Un mal s de la xarxa pot generar conseqncies bastant desagradables. Els riscos sn bidireccionals. A ms, la majoria, van dirigits als menors d'edat que sn els ms febles. Per tant, s'han de ficar en prctica tots els recursos necessaris per lluitar en contra dels mals usos.
  • 14. Trobem organitzacions que defensen aquesta causa com Chaval.es, Seguridad Web 2.0, Agencia Espaola de Proteccin de Datos, Fundaci Alia2, Protegelos, Pantallas Amigas, Padres 2.0 i Cobertura Protegemenores. Tamb s important fomentar un s responsable als nins des de les aules. Prdua de la privacitat Tota la informaci que pugem a una xarxa social, be siga dades personals, fotos, vdeos o arxius passen a formar part de la xarxa i es perd el control de la seva difusi. Per tant, qualsevol persona desconeguda o perillosa pot tenir accs a informaci personal i utilitzar-la per robar, espiar, manipular informaci,... PREVENCI: Les contrasenyes han de ser d's personal i no s'han de facilitar a ning. Hem de tenir molt clar amb qui compartim informaci privada com nombres de telfon, adreces, correu electrnic, comptes bancaris... S'ha de prestar especial atenci quan agreguem com a amics a persones que no coneixem per que tenen una fotografia de perfil molt atractiva per a ser veritat. S'ha de cuidar la informaci que es comparteix en conversacions en lnia amb contactes que no es coneixen S'ha de fer la configuraci de privacitat necessria per a que la informaci que es publiqui sigui visible noms per a les persones en les que realment confiem. Es interessant cercar el nostre nom peridicament a internet per dur un control de qu la nostra informaci no ha sigut manipulada. Cyberbulling El ciberbulliyng es produeix quan un menor acosa psicolgicament amb amenaces, humiliacions, insults... a un altre menor mitjanant internet, telfons mbils, consoles de jocs o d'altres tecnologies telemtiques. A ms, la gent acosadora ho fa des de l'anonimat. Quan una de les persones o les dues sn adultes parlem de ciberacs. Font imatge: http://boristopciberbullying.wordpress.com/ciberbullying-en-arroz-yhabichuelas/que-es-el-ciberbullying/
  • 15. PREVENCI: No obrir documents de persones que no coneixem No respondre e-mails que demanen les nostres dades Ignorar les provocacions que ens podem trobar en la xarxa. Si l'acs arriba a realitzar-se, guardar les proves Utilitzar la netiqueta, aquesta fa referncia al conjunt de normes de comportament general per tenir una bona conducta en les xarxes socials i en el mn virtual. Grooming El grooming, sn aquelles accions i conductes d'un adult amb l'objectiu de guanyar-se l'amistat d'un menor per a obtindre fotos o vdeos pornogrfics i/o abusar sexualment d'ell. El grooming t quatre etapes: la primera etapa consisteix amb l'enlla d'amistat amb el menor, fingint que l'adult s un nin; la segona etapa fa referncia a l'obtenci d'informaci clau de la vctima; la tercera etapa intenta, mitjanant la seducci, aconseguir fotos o vdeos pornogrfics davant d'una webcam; la quarta etapa s el ciberacs on l'adult extorsiona a la vctima amb l'objectiu d'obtindre material pornografic o un contacte per a realitzar un abs sexual. Font imatge: http://www.pantallasamigas.net/otros-webs/ciberbullying-net.shtm PREVENCI: Ubicaci de l'ordinador en un lloc de trnsit on es puguin veure les activitats que realitza el menor, evitar collocar-lo a les habitacions dels nins No installar webcam, o si s'installa fer-ho amb una contrasenya No utilitzar links que especifiquen l'edat Enfortir l'ordenador amb un software que s'actualitzi constantment
  • 16. Sexting El sexting consisteix a enviar continguts de tipus sexual (principalment fotografies o vdeos) produts generalment pel propi emissor, a altres persones, per mitj de telefons mbils. Altre variant s el sexcasting que es dna quan hi ha una gravaci de continguts sexuals a travs de la webcam i posterior difusi. Aquest mal s de la xarxa afecta sobretot als adolescents, ja que en aquestes edats es produeixen unes necessitats d'autoafirmaci en aquest grup. PREVENCI: No produir fotografies ertiques, perqu si s'envien es perd el control d'on podran acabar No collaborar amb l'expansi d'una foto o vdeo pornogrfic No sollicitar a ning aquest tipus de fotos o vdeos Font Imatge: http://www.sexting.es/
  • 17. 8. BIBLIOGRAFIA: Apunts Lina Escandell i del curs 2010-2011 Celaya, J. (2009).La empresa en la Web 2.0: el impacto de las redes sociales y las nuevas formas de comunicacin online en la estrategia empresarial. Algunos datos sobre la dimensin de la web social (pp.35-36) Espaa. Ediciones Gestin 2000. Lpez, J.A. (2013) Entre probetas: Enfermedades raras en facebook. RTVE.es. Espaa. Retrieved from: http://www.rtve.es/noticias/redes-sociales/ Martnez, F. (2013) Las redes sociales: una aproximacin conceptual y una reflexin terica sobre los posibles usos y gratificaciones de este fenmeno digital de masas. Teccom Studies. Espaa. Retrieved from: http://www.teccomstudies.com/numeros/revista-1/136-las-redes-socialesuna-aproximacion-conceptual-y-una-reflexion-teorica-sobre-los-posiblesusos-y-gratificaciones-de-este-fenomeno-digital-de-masas?start=6 Martnez, G. (2012) Todo nuestro conocimiento nos viene de las sensaciones. Retrieved from: http://psicologiavivirmejor.blogspot.com.es/2012/07/redes-sociales-susventajas Ponce, I. (2012) Internet, Web 2.0. Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte. Espaa. Retrieved from: http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-20/1043-redessociales?start=3 Ponce, I. (2012) Internet, Web 2.0. Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte. Espaa. Retrieved from: http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-20/1043redes-sociales?start=4 Ponce, I. (2012) Internet, Web 2.0. Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte. Espaa. Retrieved from: http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-20/1043redes-sociales?start=5 Ramos, C., Pedraza, D. (2009) Gua de manejo de redes sociales de internet. Organizacin de los Estados Americanos. Estados Unidos. Retrieved from: http://portal.oas.org/LinkClick.aspx?fileticket=RHIdC3cS3Qw %3D&tabid=1483