Treball xarxes socials

17
INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ El nostre treball de recerca està enfocat en les Xarxes Socials. Com a futurs docents, pares i propis usuaris, hem triat aquest tema per conscienciar a la gent, ja que actualment forma part de la nostra vida diària, tant socialment com professionalment. A més, als darrers anys hi ha hagut una evolució tecnològica que s'ha inserit dins l'àmbit educatiu i això fa que l'ensenyament juntament amb les TIC sigui un procés primordial dins les aules, per enriquir i donar qualitat a l'educació. Amb aquesta investigació, el que volem aconseguir és donar a conèixer una visió diferent i correcta del concepte de Xarxa Social, ja que aquest és molt extens. No només es centra en les més conegudes per la societat (Facebook, Twitter, Tuenti,...), sinó que s’estableixen diferents classificacions. Nosaltres hem volgut anar més enllà i fins i tot hem sortit al carrer per poder reflectir en aquest treball la opinió de la gent; visitat una escola, per saber quina concepció tenen els professors i els alumnes sobre aquest recurs; i també els comerços, per comprovar si els empren per publicitar-se. Considerem que es una tasca molt laboriosa però també necessària, si volem donar un enfocament diferent i sobretot de realitat a la nostra recerca. Font imatge: http://padresonones.es/noticias/ampliar/1442/borrar-un-perfil-de-las-redes- sociales

description

 

Transcript of Treball xarxes socials

Page 1: Treball xarxes socials

INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ

El nostre treball de recerca està enfocat en les Xarxes Socials. Com a futursdocents, pares i propis usuaris, hem triat aquest tema per conscienciar a la gent,ja que actualment forma part de la nostra vida diària, tant socialment comprofessionalment. A més, als darrers anys hi ha hagut una evolució tecnològica que s'ha inserit dinsl'àmbit educatiu i això fa que l'ensenyament juntament amb les TIC sigui un procésprimordial dins les aules, per enriquir i donar qualitat a l'educació. Amb aquesta investigació, el que volem aconseguir és donar a conèixer una visiódiferent i correcta del concepte de Xarxa Social, ja que aquest és molt extens. Nonomés es centra en les més conegudes per la societat (Facebook, Twitter,Tuenti,...), sinó que s’estableixen diferents classificacions.Nosaltres hem volgut anar més enllà i fins i tot hem sortit al carrer per poderreflectir en aquest treball la opinió de la gent; visitat una escola, per saber quinaconcepció tenen els professors i els alumnes sobre aquest recurs; i també elscomerços, per comprovar si els empren per publicitar-se. Considerem que es una tasca molt laboriosa però també necessària, si volem donarun enfocament diferent i sobretot de realitat a la nostra recerca.

Font imatge: http://padresonones.es/noticias/ampliar/1442/borrar-un-perfil-de-las-redes-sociales

Page 2: Treball xarxes socials

1. CONCEPTE XARXES SOCIALS

1.1.Que són les xarxes socials?

L'aparició de la web 2.0 ha ajudat a amplificar la interacció entre les persones ambuna plataforma, que permet la relació entre usuaris.

Castañeda, l'any 2010, va definir les xarxes socials com una eina telemàtica decomunicació que tenen com a base la web. S'organitza al voltant de perfilspersonals o professionals dels usuaris i tenen com a objectiu connectarseqüencialment als propietaris de dits perfils.

Les xarxes socials són xarxes online que proporcionen formes d’interacció social,definides com a intercanvi dinàmic entre persones i institucions polítiques encotextos de complexitat. Es tracta d'un sistema obert i en construcció permanentque involucra a conjunts que s'identifiquen a les mateixes necessitats iproblemàtiques i que s'organitzen per potenciar els seus recursos.

Per tant, podem concloure que les xarxes socials són una forma de interacció socialon les persones es comuniquen, integren una comunitat i cooperen, a través denodes, on representen cada individu, que estan connectats en línia per poderfacilitar la comunicació. Aquestes permeten construir un perfil públic en un sistema,gestionar una llista d'altres usuaris amb els quals comparteixen un vincle, i, veure icrear els seus vincles i els realitzats per altres en el sistema.

1.2. Característiques de les xarxes socials

Les característiques principals de les xarxes socials són:• Participatius i efectius• Inestabilitat i dissolució constant• Conjunt de persones amb iguals necessitats, interessos, curiositats, etc.• Organitzats per potenciar recursos• Amb identitat --> perfil• Regulats per normes de conducta.

Font imatge: http://www.eoi.es/blogs/alvaromartinezramos/2012/05/28/analisis-top-redes-sociales-nacionales-einternacionales/

Page 3: Treball xarxes socials

2. TIPOLOGIA DE XARXES SOCIALS

Segons Pablo Burgueño, podem classificar les Xarxes Socials de dues formes:analògiques i digitals.

-Les primeres, són aquelles relacions socials que es desenvolupen en el medifísic i proper, és a dir, sense recórrer a cap aparell digital. Podria ser unaconversa entre els amics a un bar, entre la família a casa dels avis o al'escola amb els companys de classe.

Font imatge:http://www.digitaltrends.com/computing/study-gmail-users-younger-better-educated-than-aol-yahoo-users/

-Les segones, en canvi, corresponen a les relacions socials que són possiblesmitjançant la intervenció de qualsevol aparell tecnològic per interactuar ambuna o un grup de persones. La presència no és important, simplement laadquisició d'un aparell informàtic (mòbil, Tablet, ordinador) que permetiaquesta comunicació és suficient. Després sols és necessari descarregar-seles aplicacions que ja tots coneixem: Facebook, Ovo, Skype, Twitter, entremolts altres.

Però Burgueño vol anar més enllà i fa una distinció entre verticals i horitzontals (en aquestes darreres).Les verticals no estan dirigides a cap usuari específic, sinó a un públic en general i sense uns interessos definits o concrets. L'entrada i la participació són lliures i sense cap fi definit. Exemples: Facebook, Twitter, Google +, etc.

Font imatge: http://asktutorial.com/como-conseguir-conversaciones-efectivas-en-redes-sociales/

Page 4: Treball xarxes socials

Al contrari que les anteriors, les horitzontals sí es dirigeixen a uns usuaris definits .A més, comparteixen uns interessos comuns. Es distingeixen diversos grups:Professionals (dedicades a les relacions professionals: Viadeo i Linked In), d'Oci(dirigida a usuaris interessats en temes d'esport, cine, música, etc: Minube,Dogster, etc) i mixtes (que abarquen àmbits tant professionals com personals:Yuuglo, Unience, etc).

Font imatge: http://www.crunchbase.com/company/dogster

Font imatge: http://lagranmanzana.es/general/5781-internacionalizacion-principales-redes-sociales-viadeo-infografia/

Font imatge: http://www.ennovate.es/como-encontrar-trabajo-gracias-a-linkedin/

Page 5: Treball xarxes socials

Trobem altres classificacions per:

• La seva relació

– Xarxes humanes: fomenten les relacions entre les persones, en acord alsseus gustos, interessos i activitats en general. Per exemple: Tuenti

Font imatge: http://gabuntu.com/2013/04/16/si-piensas-usar-flickr-para-guardar-tus-fotos-piensalo/

– Xarxes Socials de Continguts: els perfils es creen a partir de la informaciótrobada en el mateix ordinador. Per tant, les relacions que s'estableixen esdonen segons els arxius als quals tinguin accés la resta d'usuaris. Unexemple seria Flikr, en el qual es puja fotografies i vídeos per compartir-los.

Font imatge: http://notasdeunagafapasta.blogspot.com.es

– Xarxes Socials d' Objectes: uneixen marques, automòvils i llocs. Perexemple: Respectance.

Font imatge: http://www.viralblog.com/social-media/interview-with-emosocial-network-respectance/

• La seva localització:

– Xarxes Socials Sedentàries: es refereix a aquelles xarxes que es modifiquend'acord als continguts publicats, les relacions, els events, etc. L'exemple quetenim més a mà i que està Adquirint molta popularitat és el Blogger.

Font imatge: http://www.websitegratis.org/plataforma-blogger-para-crear-un-website-gratis/

Page 6: Treball xarxes socials

– Xarxes Socials Nòmades: les seves característiques són molt similars a lesxarxes sedentàries, amb la diferència que se li afegeix l'element de la zonageogràfica. Un exemple seria skout.

Font imatge: http://www.pcmag.com/article2/0,2817,2405750,00.asp

• La seva plataforma:

– Xarxa Social MMORPG i Metaversos: la base és Client-Servidor i permet quemolts jugadors puguin introduir-se en un joc virtual on podran compartir amb els altres moltes experiències dins d’aquell món imaginari. Un exemple és Gladiatus.

Font imatge: http://macetesdegladiatus.blogspot.com.es/2010/04/nivel-de-criaturas.html

– Xarxa Social Web: la base és la mateixa estructura típica d'una web i es centra en trobar gent per a poder relacionar-se, compartir idees, explorar els interessos dels altres, etc. Un exemple seria el My Space.

Font imatge: http://marketing.es/wp-content/uploads/2010/10/myspace-old-logo.jpg

Page 7: Treball xarxes socials

Continuant amb la classificació de les xarxes socials, segons Wikipedia, no hi ha unatipologia en concret. Han aplicat la tipologia de dividir-ho en horitzontals i verticals:

• Horitzontals: cerquen la interrelació entre les persones en general, com perexemple xarxes socials d’amistat com Facebook, tuenti, Google, Bebbo.

• Verticals per tipus d'usuaris: van dirigits a uns usuaris específics, amb uninterès en concret, com Linkedin, MyCatSpace.

• Verticals per tipus d'activitats: són les que cerquen promoure una activitatper particular com per exemple informatives, de presentacions o decomunicació, com per exemple YouTube, Micrbloggin, Twitter, Slideshare,Wikipedia, Skype...

Segons Ciudadano digital, es poden distingir els següents tipus de xarxes socials:

• Generals/personals: són aquelles en les que es comparteix i s'intercanviainformació de tipus personal o general i no tenen classificació de lainformació, com per exemple Facebbok, Twitter, Tuenti, etc.

• Professionals: són les xarxes socials dirigides a un públic concret i, lainformació que s'intercanvia es de tipus laboral. El seu objectiu es tenircontactes laboralment, recomanacions, etc, com per exemple Linked In,Viadeo, etc.

• D'oci: són aquelles que promouen un intercanvi d'informació relacionat ambel oci, música, jocs, viatges, etc, com per exemple Last.FM, Wipley, Minube,Dogster i Moterus.

• Continguts: en aquesta tipologia s'agrupen membres segons el contingutque comparteixen, com per exemple fotografies, jocs, vídeos, etc. Qualqueexemple són: Scribd, Flickr, Bebo, Friendster, Dipity, FileRide,etc.

• Geogràfiques: es produeix la connexió segons la localització de cadascú,com per exemple: Foursquare, Gowalla, Latitude, Brigthkite, Fire Eagle,etc.

3. FUNCIONS DE LES XARXES SOCIALS

Les funcions de les xarxes socials a internet les podem resumir en les 3Cs:

• Comunicació, perquè ens ajuden a posar en comú coneixements, ja quepermeten un intercanvi dinàmic entre persones, grups i institucions. Existeixla possibilitat d'interactuar amb gent diversa, encara que no la coneguem.Per altra banda, el grau de difusió és molt alt per la seua rapidesa i pel grannombre de persones a les que afecta.

• Comunitat, perquè ens ajuden a trobar i integrar comunitats, ja que la gentque comparteix coneixements perquè s'identifiquen amb les mateixesnecessitats o problemes s'organitzen per potenciar els seus recursos. A més,amb la força del grup, generen canvis que d'altra manera podrien ser difícilsd'aconseguir.

• Cooperació, perquè ens ajuden a realitzar coses junts, Ja que permetcompartir els nostres interessos, preocupacions o necessitats. D'aquestamanera, trenca l'aïllament entre les persones i institucions. Així, donen al'anonimat popularitat, al discriminat integració, al diferent igualtat.

Page 8: Treball xarxes socials

Font imatge: http://www.microsoft.com/business/es-es/Content/Paginas/article.aspx?cbcid=503

3.1.Serveis de les xarxes socialsPer a poder desenvolupar aquestes funcions s'empren els servicis que posseeixenles xarxes, aquests són:

• Compartir contingut com fotografies, vídeos, pàgines web, textos, música onotícies.

• Enviar missatges privats a d'altres usuaris• Participar en jocs socials que ofereix el servici• Comentar el contingut compartit per altres usuaris• Publicar events per anunciar esdeveniments a la seva xarxa de contactes• Parlar en temps real amb un o més usuaris mitjançant xat o sistemes de

conversió grupal• Crear grups exclusius per a determinats contactes• Publicar comentaris en el perfil o espai personal d'altres usuaris

3.2.Classificació de les xarxes socialsSegons la utilització d'aquests servicis podem classificar les xarxes per temàtica, per activitat i per contingut.

3.2.1.Per temàtica

• Professionals: Relacionades amb els negocis i activitats comercials. La seuaactivitat permet compartir experiències i relacionar grups, empreses iusuaris interessats en la col·laboració laboral.

• Identitat cultural: Molts grups creen les seues pròpies xarxes que fanreferència als seus orígens, ja que amb la globalització hi ha unapreocupació per mantenir la identitat.

• Aficions: Estan dirigides als amants d'alguna activitat d'oci i temps lliure.Aquestes són molt diverses.

• Moviments Socials: Es desenvolupen al voltant d'una preocupació social.• Viatges: Connecten viatgers que comparteixen les seues experiències per tot

el món. Aquestes xarxes han guanyat terreny a les tradicionals guies deviatges.

• Altres temàtiques: Trobem, per exemple, xarxes socials especialitzades enl'aprenentatge d'idiomes, plataformes per a talents artístics, de compres...

Page 9: Treball xarxes socials

3.2.2.Per activitat

• Microblogging: Ofereixen un servici d'enviament i publicació de missatgesbreus de text. També permeten seguir a d'altres usuaris, encara que això noestableix necessàriament una relació recíproca.

• Jocs: En aquestes plataformes es reuneixen usuaris per jugar i relacionar-seamb altres persones mitjançant els servicis que ofereixen.

• Geolocalització: Aquestes xarxes mostren el posicionament amb el que esdefineix la localització d'un objecte, ja siga una persona, un monument o unrestaurant.

• Marcadors Socials: L'activitat principal es emmagatzemar i classificarenllaços per a ser compartits amb altres i, així mateix, conèixer les seuesllistes de recursos. Aquests serveis ofereixen la possibilitat de comentar ivotar els continguts dels membres, enviar missatges i crear grups.

• Compartir objectes: Els membres d'aquestes xarxes comparteixendiversos continguts com vídeos, fotografies, o notícies, i mitjançant estacol·laboració s'estableixen les relacions que tampoc tenen que ser mútues deforma obligatòria.

Font imatge: http://www.eldiariofenix.com/content/claves-para-aumentar-la-productividad-en-las-redes-sociales

3.2.3.Per continguts

• Fotos: Ofereixen la possibilitat d'emmagatzemar, ordenar, buscar i compartirfotografies.

• Música: Especialitzades en escoltar, classificar i compartir música, permetencrear llistes de contactes i conèixer, en temps real, les preferències musicalsd'altres membres.

Page 10: Treball xarxes socials

• Vídeos: Ofereixen llistes d'amics per a la participació col·lectiva de vídeosmitjançant els recursos dels usuaris, i els gustos dels mateixos.

• Documents: Podem trobar, publicar i compartir els textos definits per les nostres preferències d'una manera fàcil i accessible.

• Presentacions: Permeten la possibilitat de classificar i compartir les seves presentacions professionals, personals o acadèmiques.

• Notícies: Es poden veure en un únic lloc la informació que més li interessa alusuari, i mitjançant la xarxa relacionar-se establint fils de conversació amb altres membres.

• Lectura: Comparteixen opinions de llibres o lectures i poden classificar les seves preferències literàries i crear una biblioteca virtual de referències.

3.3 .Àmbits de les xarxes socials

Per altra banda, aquestes funcions de les xarxes socials es poden aplicar a diferentsàmbits, segons el servei que es faci d'elles.

• Negocis. Aquesta capacitat de connexió de les xarxes socials a baix cost ésmolt positiva per als emprenedors i les petites empreses que busquenampliar la seva base de contacte. Així mateix, solen actuar com una eina degestió de les relacions amb els clients per a empreses que venen productes iservicis. Les empreses també poden utilitzar les xarxes socials de lapublicitat en forma d'anuncis publicitaris i de textos.

Donat que les empreses operen a nivell mundial, les xarxes socials poden fer quesigui més fàcil mantenir el contacte amb persones de tot el món.

• Laboral. Molts d'usuaris han trobat millors llocs de treball a partir de lesxarxes socials.

En elles els usuaris detallen en els perfils la seva ocupació, les empreses en les quehan treballat o el currículum acadèmic.

• Medicinal. Les xarxes socials estan començant a ser adoptades pelsprofessionals de la salut com un mitjà per a la gestió de coneixementsinstitucionals, difondre els coneixements i per a posar de relleu els metges iles institucions.

Altre aspecte és l'aparició de grups, en les xarxes socials, de patologies pocfreqüents. El seu objectiu es posar en contacte a persones de distints àmbitsgeogràfics per poder ajudar-se i donar-se recolzament.

• Educatiu. Les xarxes socials educatives són grups de persones relacionades iconnectades per l’interès comú en l'educació. L'alta interrelació entre persones,coneixement i eines que proporcionen desenvolupen espais comuns per a pares,alumnes i professors on la implicació dels agents educacionals donen lloc a unaenriquidora col·laboració. Les xarxes socials educatives es converteixen en entornsde participació i descobriment, faciliten el consens, creen noves dinàmiques detreball fora i dins de l'aula, i permeten el ràpid fluxe d'informació, desenvolupantaixí la socialització del coneixement.

Page 11: Treball xarxes socials

4. DESTINATARIS

Per poder explicar cap a qui van dirigides les xarxes socials, hem de començar amb una definició: “Les xarxes socials són estructures socials compostes per grups de persones, les quals estan connectades per un o diversos tipus de relacions, tals com a amistat, parentiu, interessos comuns o que comparteixen coneixements.”

Per tant les xarxes socials estan dirigides a tot tipus d'usuari, en aquest projecte ens anem a centrar a les xarxes socials en internet, les quals tenen un tipus d'usuari definit en funció de la temàtica de la xarxa social.

Per arribar a aquesta conclusió hem de tenir en compte un estudi realitzat per Javier Celaya (2009) en el qual estan reflectits les dades actuals dels usuaris de la xarxa:

“Fa una dècada, els usuaris de la Xarxa amb prou feines arribaven al 1% de la població espanyola. A mitjan 2008 ja superem la mítica xifra dels 20 milions d'internautes. Segons les dades de l'informe de AIMC (febrer, 2008), la meitat d'ellsté entre 25 i 44 anys. La Xarxa segueix sent un lloc on predomina el gènere masculí, amb un 58% d'usuaris homes enfront d'un 42% de dones. El 45,7% pertany a la classe mitjana, mentre que un 21,5% a la denominada classe mitjana alta, i un 16,1% a la classe alta. En els últims mesos, la Web social s'ha convertit en el principal canal d'informació i comunicació entre molts ciutadans.”L'estudi Wave 3.0 d'Universal McCann (març, 2008) demostra que els espanyols som uns dels internautes més actius en la web social:• Un 78% dels usuaris d'Internet a Espanya llegeix blogs • Un 64% forma part d'alguna xarxa social • Un 44,6% puja o descarrega fotografies de la Xarxa • Un 86% puja o veu vídeos • Un 51% escolta podcasts

Aquest estudi reflexa el canvi de la societat davant les xarxes socials i la rapidesaamb que la societat s’ha adaptat.

Aprofitem les dades d'un altre estudi realitzat per la 10ª edició de l'Enquesta Anuala Usuaris d'Internet (2008), que realitza l'Associació per a la Recerca dels Mitjansde comunicació (AIMC), la majoria dels enquestats declara utilitzar la Xarxa perllegir notícies d'actualitat, pujar fotos i vídeos, així com per descarregar-se música ipel·lícules.Totes aquestes dades ens porten al fet que les xarxes socials permeten als usuarisexpressar-se lliurement sense intermediaris, convertint-se en el mitjà habitual percompartir opinions i recerca de informació. A poc a poc, els nous canals digitalss'estan convertint de forma imparable en un dels principals canals d'informacióenfront dels mitjans tradicionals.

Font imatge: http://pyme-marketing.com/usar-las-redes-sociales-para-hacer-crecer-tu-negocio/

Page 12: Treball xarxes socials

5. ACCESSIBILITAT DE LES XARXES SOCIALS

Les xarxes socials tenen un nivell d'accessibilitat “baix” ha assegurat Blanca Alcanda, directora general de Technosite. Les 8 plataformes més esteses a Espanya: Facebook, Tuenti, MySpace, Xing, LinkedIn, Twitter, Flickr i Windows Live Spaces, han estat avaluades segons el grau d'accessibilitat a partir d'una nova metodologia elaborada per Technosite, que inclou l'anàlisi del compliment de dotze aspectes o criteris d'accessibilitat.

Des del punt de vista de l'anàlisi de requeriments tècnics, el nivell d'accessibilitat és“molt deficient”, mentre que segons l'experiència dels usuaris amb discapacitat el nivell és “deficient”. LinkedIn és la plataforma que ha mostrat un nivell d'accessibilitat tècnica més alt, amb tres estels sobre cinc, equivalent a un nivell d'accessibilitat “moderat”.

Li segueixen Flickr i Xing, amb dos estels en l'apartat d'anàlisi tècnica, la qual cosa suposa un nivell d'accessibilitat “deficient”. En la resta de plataformes l'anàlisi tècnica ofereix una qualificació d'accessibilitat “molt deficient” o de “inaccessibilitat total”. Així, les que presenten majors barreres d'accessibilitat des del punt de vista tècnic són Tuenti i MySpace.

A més de l'anàlisi tècnica, l'informe ha recollit l'experiència dels usuaris amb discapacitat. De la seva valoració es recull que la que presenta un nivell d'accessibilitat major és Flickr (valorada amb tres estels sobre cinc), seguida per Xing, Twitter, Facebook i LinkedIn, amb dos.

Per contra, les pitjors en accessibilitat en opinió dels usuaris són MySpace, WindowsLive Spaces i Tuenti, que obtenen un estel, la qual cosa suposa una accessibilitat “molt deficient”.

L'Observatori d'Accessibilitat ha elaborat una sèrie de recomanacions. Entre elles assenyala la necessitat de desenvolupar una codificació correcta capaç de ser interpretada de forma adequada pels dispositius de navegació dels usuaris amb discapacitat; realitzar un desenvolupament accessible dels formularis; aplicar alternatives de text a les imatges; donar importància a la utilització correcta dels encapçalats, o tenir en compte el contrast entre el contingut i el fons.

Es tracta, conclou el document, d'aplicar els requisits d'accessibilitat en tots els continguts.

Font imatge: http://yotambiencomunico.wordpress.com/2013/03/23/son-accesibles-las-redes-sociales/

Page 13: Treball xarxes socials

6. AVANTATGES I INCONVENIENTS DE LES XARXES SOCIALS

Avantatges:

Les xarxes socials han canviat els hàbits a la societat tothom pot produir els seuscontinguts i han passat a formar part de la nostra vida diària, amb elles ensrelacionam i interactuam amb la resta de persones ja sigui amb intercanvid’informació com musica, vídeos... Hem de tenir en compte que tenir una sèrie deinconvenients però també hi ha algunes avantatges de utilitzar-les.

Entre les seves avantatges podem destacar:

Poder trobar-se amb coneguts i persones que es pot haver perdut elcontacte.

Compartir moments amb els nostres amics i família maldament no estiguinal nostre mateix lloc.

Es poden fer noves amistats, parelles... i poder compartir els mateixosinteressos.

Es pot contactar amb persones sense importar la distancia, es fan amics dequalsevol part del mon sense haver-hi fronteres.

Estar actualitzats de informació sobre els temes que ens interessen, acudir oparticipar en actes o events amb altres persones.

També existeix, a part del perfil personal, el perfil professional. Algunes avantatgespoden ser:

Són molt útils per a la recerca de personal, ja que pots accedir moltfàcilment a la seva informació.

Permeteixen realitzar foros i conferencies online, sense haver de reunir-sepersonalment.

Amb les xarxes socials es mes fàcil fer màrqueting i ha generat una majorinteractivitat amb els seus consumidors, a més de ser molt més econòmic.

En l’àmbit professional es poden facilitar i millorar les relacions comercials.

El consumidor por conèixer les característiques dels seus productes, a mésde promocions, noticies de la empresa, descomptes, nous productes...

L’empresa pot saber que es el que més l’interessa al client i així poderutilitzar aquesta informació per a futures ventes d’una manera estratègica.

Inconvenients:

Les xarxes socials ens ofereixen moltes possibilitats, es per això que hi podemtrobar moltes de positives, però hem d'anar alerta amb altres que poden comportarvarios riscos.Un mal ús de la xarxa pot generar conseqüències bastant desagradables. Els riscossón bidireccionals.A més, la majoria, van dirigits als menors d'edat que són els més febles. Per tant,s'han de ficar en pràctica tots els recursos necessaris per lluitar en contra dels malsusos.

Page 14: Treball xarxes socials

Trobem organitzacions que defensen aquesta causa com Chaval.es, Seguridad Web2.0, Agencia Española de Protección de Datos, Fundació Alia2, Protegelos, PantallasAmigas, Padres 2.0 i Cobertura Protegemenores.També és important fomentar un ús responsable als nins des de les aules.

• Pèrdua de la privacitatTota la informació que pugem a una xarxa social, be siga dades personals, fotos, vídeos o arxius passen a formar part de la xarxa i es perd el control de la seva difusió. Per tant, qualsevol persona desconeguda o perillosa pot tenir accés a informació personal i utilitzar-la per robar, espiar, manipular informació,...

PREVENCIÓ:• Les contrasenyes han de ser d'ús personal i no s'han de facilitar a ningú.• Hem de tenir molt clar amb qui compartim informació privada com nombres

de telèfon, adreces, correu electrònic, comptes bancaris...• S'ha de prestar especial atenció quan agreguem com a amics a persones

que no coneixem però que tenen una fotografia de perfil molt atractiva per aser veritat.

• S'ha de cuidar la informació que es comparteix en conversacions en línia amb contactes que no es coneixen

• S'ha de fer la configuració de privacitat necessària per a que la informació que es publiqui sigui visible només per a les persones en les que realment confiem.

• Es interessant cercar el nostre nom periòdicament a internet per dur un control de què la nostra informació no ha sigut manipulada.

• CyberbullingEl ciberbulliyng es produeix quan un menor acosa psicològicament amb amenaces, humiliacions, insults... a un altre menor mitjançant internet, telèfons mòbils, consoles de jocs o d'altres tecnologies telemàtiques. A més, la gent acosadora ho fa des de l'anonimat. Quan una de les persones o les dues són adultes parlem de ciberacós.

Font imatge: http://boristopciberbullying.wordpress.com/ciberbullying-en-arroz-y-habichuelas/que-es-el-ciberbullying/

Page 15: Treball xarxes socials

PREVENCIÓ:

• No obrir documents de persones que no coneixem• No respondre e-mails que demanen les nostres dades• Ignorar les provocacions que ens podem trobar en la xarxa.• Si l'acós arriba a realitzar-se, guardar les proves• Utilitzar la netiqueta, aquesta fa referència al conjunt de normes de

comportament general per tenir una bona conducta en les xarxes socials i enel món virtual.

• GroomingEl grooming, són aquelles accions i conductes d'un adult amb l'objectiu de guanyar-se l'amistat d'un menor per a obtindre fotos o vídeos pornogràfics i/o abusar sexualment d'ell. El grooming té quatre etapes: la primera etapa consisteix amb l'enllaç d'amistat amb el menor, fingint que l'adult és un nin; la segona etapa fa referència a l'obtenció d'informació clau de la víctima; la tercera etapa intenta, mitjançant la seducció, aconseguir fotos o vídeos pornogràfics davant d'una webcam; la quarta etapa és el ciberacós on l'adultextorsiona a la víctima amb l'objectiu d'obtindre material pornografic o un contacte per a realitzar un abús sexual.

Font imatge: http://www.pantallasamigas.net/otros-webs/ciberbullying-net.shtm

PREVENCIÓ:

• Ubicació de l'ordinador en un lloc de trànsit on es puguin veure les activitats que realitza el menor, evitar col·locar-lo a les habitacions dels nins

• No instal·lar webcam, o si s'instal·la fer-ho amb una contrasenya• No utilitzar links que especifiquen l'edat• Enfortir l'ordenador amb un software que s'actualitzi constantment

Page 16: Treball xarxes socials

• Sexting

El sexting consisteix a enviar continguts de tipus sexual (principalment fotografies o vídeos) produïts generalment pel propi emissor, a altres persones, per mitjà de telefons mòbils.

Altre variant és el sexcasting que es dóna quan hi ha una gravació de continguts sexuals a través de la webcam i posterior difusió. Aquest mal ús de la xarxa afecta sobretot als adolescents, ja que en aquestes edats es produeixen unes necessitats d'autoafirmació en aquest grup.

PREVENCIÓ:

• No produir fotografies eròtiques, perquè si s'envien es perd el control d'on podran acabar

• No col·laborar amb l'expansió d'una foto o vídeo pornogràfic

• No sol·licitar a ningú aquest tipus de fotos o vídeos

Font Imatge: http://www.sexting.es/

Page 17: Treball xarxes socials

8. BIBLIOGRAFIA:

➢ Apunts Lina Escandell i del curs 2010-2011

➢ Celaya, J. (2009).La empresa en la Web 2.0: el impacto de las redes socialesy las nuevas formas de comunicación online en la estrategia empresarial. Algunos datos sobre la dimensión de la web social (pp.35-36) España. Ediciones Gestión 2000.

➢ López, J.A. (2013) Entre probetas: Enfermedades raras en facebook. RTVE.es. España. Retrieved from:http://www.rtve.es/noticias/redes-sociales/

➢ Martínez, F. (2013) Las redes sociales: una aproximación conceptual y una reflexión teórica sobre los posibles usos y gratificaciones de este fenómeno digital de masas. Teccom Studies. España. Retrieved from: http://www.teccomstudies.com/numeros/revista-1/136-las-redes-sociales-una-aproximacion-conceptual-y-una-reflexion-teorica-sobre-los-posibles-usos-y-gratificaciones-de-este-fenomeno-digital-de-masas?start=6

➢ Martínez, G. (2012) Todo nuestro conocimiento nos viene de las sensaciones. Retrieved from: http://psicologiavivirmejor.blogspot.com.es/2012/07/redes-sociales-sus-ventajas

➢ Ponce, I. (2012) Internet, Web 2.0. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. España. Retrieved from: http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-20/1043-redes-sociales?start=3

➢ Ponce, I. (2012) Internet, Web 2.0. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. España. Retrieved from: http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-20/1043-redes-sociales? start=4

➢ Ponce, I. (2012) Internet, Web 2.0. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. España. Retrieved from: http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-20/1043-redes-sociales? start=5

➢ Ramos, C., Pedraza, D. (2009) Guía de manejo de redes sociales de internet.Organización de los Estados Americanos. Estados Unidos. Retrieved from:http://portal.oas.org/LinkClick.aspx?fileticket=RHIdC3cS3Qw%3D&tabid=1483