Guia Xarxes Socials Gencat

download Guia Xarxes Socials Gencat

of 54

Transcript of Guia Xarxes Socials Gencat

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    1/54

    Guia dusos i estila les xarxes socials de laGeneralitat de Catalunya

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    2/54

    Generalitat de Catalunya

    Departament de la PresidnciaDirecci General dAtenci Ciutadana

    www.gencat.cat

    Guia dusos i estil ales xarxes socials

    de la Generalitat de Catalunya

    Avs legal

    Aquesta obra est subjecta a una llicncia Reconeixement 3.0 de Creative Commons.Sen permet la reproducci, la distribuci, la comunicaci pblica i la transformaci per

    generar una obra derivada, sense cap restricci sempreque sen citi el titular dels drets(Generalitat de Catalunya.Departament de la Presidncia). La llicncia completa es potconsultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca

    Primera edici: juny de 2010

    Disseny i maquetaci: www.villuendasgomez.com

    ISBN: 978-84-393-8387-1La Guia s un document obert. Millorem-la collaborativament:

    [email protected]/gencat

    www.twitter.com/gencat

    BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

    Guia dusos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de CatalunyaISBN 9788439383871I. Catalunya. Generalitat

    1. Xarxes socials en lnia Catalunya Disseny 2. Portals dInternet Catalunya 3. Administraci electrnica Catalunya 4. Tractament detextos Manuals destil 5. Imatge corporativa Catalunya Disseny681.324:353(467.1)

    http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.cahttp://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca
  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    3/54

    5 5

    6

    7

    8 9

    11 11

    12 13

    14 16

    17 18

    18 19

    20 21

    21 22

    22 23

    24 24

    24

    25

    26 26

    27

    28 28

    29 29

    29

    29

    30 31

    31 31

    31 31

    32 33

    33 33

    33

    34 35

    35 35

    37 37 37

    38

    41 41

    42 43

    44

    46

    1. Presentaci- Introducci- Principis que inspiren la presncia de la

    Generalitat a les xarxes socials- Consells i recomanacions d's per al personal

    de la Generalitat

    2. Bloc2.1 Publicaci2.2 Continguts2.3 Gesti de comentaris

    3. Twitter3.1 Gesti de comptes3.2 Aspectes de presentaci3.3 Continguts3.4 Fer xarxa: seguits i seguidors3.5 Integraci

    3.6 Verificar el compte3.7 Incidncies en la publicaci

    4. Facebook4.1 Perfils, pgines i grups4.2 Pgines com a soluci corporativa4.3 Gesti de comptes4.4 Continguts4.5 Gesti de comentaris4.6 Creaci de xarxa4.7 Integraci4.8 Aspectes de presentaci4.9 Privacitat

    5. Linkedin5.1 Grups5.2 Estratgies de gesti de continguts

    6. Youtube6.1 Aspectes de presentaci6.2 Gesti de comptes6.3 Continguts6.4 Xarxa

    6.5 Integraci

    7. Flickr7.1 Aspectes de presentaci7.2 Gesti de comptes7.3 Continguts7.4 Xarxa7.5 Integraci

    8. Slideshare8.1 Aspectes de presentaci8.2 Gesti de comptes8.3 Continguts i xarxa8.4 Integraci

    9. Delicious9.1 Objectius9.2 Gesti de comptes9.3 Continguts i etiquetatge

    10. Criteris lingstics10.1 Registre10.2 Llengua10.3 Traducci de noms de persona i de lloc

    11. Convencions grfiques11.1 Abreviacions11.2 Majscules i minscules11.3 Escriptura de nombres11.4 Recursos tipogrfics i signes de puntuaci

    12. Imatge grficaLes xarxes socials en el Programa d'identificacivisual de la Generalitat

    ndex

    0

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    4/54

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    5/54

    5

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    Presentaci

    Introducci

    L's de les xarxes socials provoca canvis en les nostres esferes personal, sociali professional. Centrant-nos en l'mbit professional, l'actual escenari de gran

    connectivitat entre persones i la gesti de la informaci generada afavoreix ques'avanci cap a formes d'intelligncia collectiva que estan canviant les organitzacions.L'accs a les xarxes socials mitjanant els aparells mbils garanteix la participaci desd'arreu; i, com ms gent les usa, ms se'n poden multiplicar les utilitats. Ofereixen,doncs, un excellent escenari cap a la millora i la innnovaci.

    A ms de facilitar la participaci i implicaci de la ciutadania i altres actors en lagovernana, les xarxes socials complementen els canals de comunicaci bidireccionalde l'Administraci (atenci telefnica, presencial...). Al mateix temps que el web de laGeneralitat serveix per oferir informaci actualitzada, les xarxes socials:

    Proporcionen respostes immediates a les persones usuries, per aqu la informaci

    oferta s til tamb a altres persones amb la mateixa situaci (es guanya temps irecursos, tal com succeeix en el canal web en general). Tot aix d'una manera mspropera, ja que estem en el context personal de l'usuari.Redirigeixen la gent cap al web corporatiu (o cap a un recurs acordat que tingui tantcrdit com la informaci generada pels canals oficials) per ampliar la informaci oficial.Faciliten la creaci de xarxes temtiques d'usuaris que, al seu torn, produeixenconeixement fonamental i complementari perqu l'organitzaci conegui elsinteressos i la informaci que generen aquestes xarxes i els pugui tenir en compte.

    La Guia d'usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya estableix unespautes comunes per a la presncia homognia de la Generalitat a les xarxes socials.s un instrument dinmic i tothom hi pot fer aportacions des de la seva experincia

    [email protected].

    La Guia cont el procediment que cal seguir per obrir bsties, comptes i perfils dequalsevol departament, servei o marca (per extensi, tamb d'ens amb personalitat

    jurdica prpia i empreses pbliques participades majoritriament per la Generalitat)en aquests espais de relaci i participaci. Aix mateix, enumera les diferentseines de xarxa social, els diversos usos i objectius de presncia en cadascuna, lesrecomanacions per a una presncia adequada i reexida i tamb els criteris d'estilcomunicatiu ms adequats per a cada eina.

    1

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    6/54

    6

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    El procediment d'obertura el coordina la Direcci General d'Atenci Ciutadanadel Departament de la Presidncia. La Direcci General, un cop garantits tots elsestndards, lliura els corresponents comptes i perfils d'entorns d'edici a la unitatsollicitant, amb la imatge corporativa (avatars, imatges de fons i altres elements)establerta per a entorns de xarxa social per la Direcci General de Difusi Corporativaal Programa d'identificaci visualwww.gencat.cat/piv/aplicacio/16_xarxes.html .

    D'altra banda, gencat Delicious http://delicious.com/gencat/bundle:apps cont lallista actualitzada del conjunt d'aplicacions usades per gestionar ms eficament cadaeina de xarxa social.

    Principis que inspiren la presncia de la Generalitat deCatalunya a les xarxes socialsA l'hora d'interaccionar amb la ciutadania, cal fer-ho sempre en un to d'acord amb els

    valors compartits de la Generalitat i tots els seus professionals:Servei pblic s la ra de ser, la comunicaci a travs de les xarxes socials ha deser tan o ms efica del que ho s la presencial, al mateix temps que ha de ser mseficient i donar ms resultats sense crixer gaire ms en recursos. Conv mostraren tot moment una predisposici a escoltar i ajudar el ciutad en tot el que siguipossible, i oferir solucions a tots els seus dubtes.Transparncia . s la norma bsica dels mitjans socials. Cal mostrar-se tal com sl'organitzaci, amb naturalitat.Qualitat. S'han d'oferir serveis de qualitat a tota la ciutadania, seguint els protocolsestablerts.Coresponsabilitat , saber a qui es representa i cap a qui, com i on es comunica.S'han de tenir en compte les normes de convivncia i les normes d's de les xarxes

    socials mateixes.Participaci en iniciatives ciutadanes , com si fossin prpies, a ms defomentar la participaci de la resta de ciutadania.Coneixement obert , amb nou enfocament de la propietat intellectual, quepermeti crear les condicions necessries per generar riquesa amb les dades i elscontinguts elaborats per l'Administraci.

    El to amb qu conversarem ha de ser sempre proper i cordial. La comunicaci en lesdiferents xarxes socials on la Generalitat s present sempre s cap a la ciutadania.Per tant, hem d'intentar escoltar les persones i donar respostes adequades a les sevesnecessitats, perqu els usuaris d'aquests espais sentin que la nostra presncia no s

    intrusiva i participem en la seva conversa d'igual a igual.

    Avatars extretsdel Programa

    didentificacivisual

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    7/54

    7

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    Quan som a les xarxes socials, hem de tenir present que entrem en un terreny propide la ciutadania. I aqu cada usuari t la seva opini, que no sempre hem de compartir,per s respectar. La nostra presncia no t com a objectiu fer canviar aquestesopinions, ni imposar les nostres, tan sols pretenem compartir, escoltar i conversar ambla ciutadania en el seu espai.

    Com a principi general, des dels perfils corporatius no es poden emetre opinionspersonals i la lnia editorial ha de coincidir amb la del lloc web oficial.

    Consells i recomanacions d's per al personal de laGeneralitatLes xarxes socials ofereixen un nombre illimitat de possibilitats de les quals lespersones que treballen a la Generalitat poden gaudir de manera responsable. Fins i totquan interaccionin des dels seus perfils personals a les xarxes socials, com que snmembres de la instituci, haurien de poder tenir en compte una srie de recomanacionsper garantir-ne un bon s.

    Les opinions que s'emetin en qualsevol perfil social sn de caire personal i en cap casextrapolables a l'organitzaci. L'empleat o empleada t dret a expressar lliurement lesseves opinions o punts de visita sobre qualsevol tema que cregui oport.

    Per evitar possibles conflictes amb el servei que oferim, recomanem un seguit

    d'accions:Qualsevol treballador de la Generalitat, amb presncia a les xarxes socials, potexpressar aquesta condici lliurement.Cal usar el correu electrnic no corporatiu per registrar comptes personals aqualsevol pgina externa a la Generalitat, ja que aquesta informaci podria ser malinterpretada o utilitzada per a fins no desitjats. Aquesta recomanaci s'entn referidaexplcitament a Twitter i a Facebook.S'hauria d'evitar participar en accions o moviments que puguin suscitar unadegeneraci de la reputaci de la Generalitat i els serveis que ofereix.Es recomana actuar de forma transparent i respectant la legislaci. Per a aquellesactuacions personals vinculades amb l'mbit professional, cal recordar que lanormativa lingstica recalca la responsabilitat del funcionariat en la normalitzaci

    lingstica del catal en tots els seus mbits d'actuaci.No s'haurien de publicar comentaris despectius ni ofensius a Internet.Si s'usen les xarxes socials durant la jornada laboral, cal fer-ne un bon s i sempreorientat a aconseguir una millora del servei que s'ofereix.Recordem que qualsevol activitat a la xarxa queda enregistrada indefinidament i saccessible per a tots els usuaris.

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    8/54

    8

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    La Generalitat de Catalunya disposa duna plataforma de blocs corporativa quesegueixen una mateixa plantilla i un mateix disseny que sajusten a les necessitats delsdepartaments.

    El bloc funciona com a nexe duni de totes les xarxes socials dels departaments dela Generalitat. Aix significa que la resta deines complementen el bloc i susen perfomentar-ne la difusi. Per acabar de complir aquesta funci de retroalimentaci,

    inclourem ginys (widgets) al bloc que dirigeixin cap a les xarxes socials del departamenten qesti; daquesta manera, aconseguim arribar a un nombre ms ampli dusuarisi crear una xarxa encara ms gran. Es tracta d'integrar-ho tot perqu els usuarisconeguin els diferents perfils del departament a la xarxa i puguin escollir des de quinswebs prefereixen establir-hi relaci.

    Bloc

    2

    http://blocs.gencat.cat

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    9/54

    9

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    Cal tenir clar que el bloc s una eina corporativa al servei del departament, per aix, elperfil de redacci s corporatiu (s a dir, que l'usuari que genera els continguts ho fades d'un perfil genric). Amb tot, hi poden haver blocs en qu els apunts vagin signatsper nom i cognoms de persones (blocs de servei, de marca, etc.).

    Lobjectiu del bloc s difondre informaci relacionada amb lactualitat, sobre projectesdels departaments, sobre actes, etc. Els apunts es publiquen sovint per mantenir laconversa amb els lectors del bloc. Per aix resulta crucial planificar l'editorialitzacidels apunts, que han de ser textos interessants i dinmics, que incentivin el debat i que

    estiguin relacionats amb lactivitat del departament, servei o marca.

    La intenci final, per, s que els apunts promoguin la participaci de la gent. Pertant, ser necessari continuar la feina de redacci amb una bona difusi dels apuntsmitjanant les eines de xarxa social de qu disposem. Posteriorment, es gestionaranels possibles comentaris. A continuaci detallem el procs de publicaci d'apunts i decomentaris.

    Per sollicitar l'alta d'un bloc, cal trametre un formulari mitjanant leina de Suportgencat http://suport.gencat.cat que en concreti els requeriments (denominaci,imatge de capalera, ginys o widgets i connectors oplugins de la barra lateral).

    2.1 Publicaci2.1.1 PeriodicitatLa recomanaci general s publicar un apunt per setmana o setmana i mitja, ja que sla mesura justa per deixar temps per als comentaris dels usuaris; en aquest sentit, sms important la qualitat que la quantitat.

    Aix mateix, caldr valorar quines hores i quins dies sn ms oportuns per a lapublicaci i difusi dels apunts segons el comportament de la xarxa que alimenti el blocen qesti. Daquesta manera, aconseguirem la mxima propagaci de lapunt a travsde les diverses eines de xarxa social.

    2.1.2 Pautes destila) EstructuraEl text ha de tenir sis pargrafs com a mxim (al voltat d'unes 400 paraules) i elspargrafs han de ser breus i concisos, distributs en dos nivells de lectura. Al primernivell sintetitzarem la informaci principal i al segon, hi exposarem la informaciaddicional (ampliaci i detalls).

    b) Organitzaci de la informaciI. TtolsPrioritzarem els titulars informatius, s a dir, els que expliquen el contingut de lapuntde manera sinttica. Han de ser atractius, per mai no shan de desmarcar del registre

    formal.

    http://suport.gencat.cat/framedesk/logon.asp?URL=/framedesk/Default.asphttp://suport.gencat.cat/framedesk/logon.asp?URL=/framedesk/Default.asp
  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    10/54

    10

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    II. Primer nivell de lecturaUtilitzarem estructures (preguntes retriques, sentncies, etc.) que convidin areflexionar.

    Els pargrafs han de ser ms explicatius i cal tenir en compte que han de ser breus; sbsic saber resumir la informaci al mxim. Aix mateix, s'aconsella acabar amb unafrase que convidi a seguir llegint el segon nivell.

    III. Segon nivell de lecturaHi recollirem la informaci addicional, s a dir, els detalls que permeten ampliar elcontingut inicial per que no sn essencials per fer-se una idea general de lapunt.

    No s necessari fer una conclusi final en forma de resum; cal recordar queestem publicant en l'entorn d'Internet i si no prioritzem la informaci important alcomenament, l'usuari pot abandonar la pgina i no seguir llegint. En altres paraules, elresum o informaci important ha danar al primer nivell i no al segon. Es tracta doferira lusuari les claus bsiques del text als primers pargrafs perqu pugui decidir si liinteressa el tema o no.

    s interessant que quan se citi un concepte, nom propi o terme que pot serdesconegut pel lector s'enllaci a una font de confiana on poder ampliar informaci(fonts prpies de la Generalitat, diccionaris o llocs web amb garanties com la

    Viquipdia http://ca.wikipedia.org).

    c) ImatgesPer fer els apunts ms atractius, s recomanable illustrar-los amb imatges. Calconixer els drets de propietat intellectual de les imatges que utilitzarem per illustrarels apunts, tant si sn propietat de la Generalitat com si pertanyen a terceres persones.Si s aix, s necessari aconseguir-ne la cessi dels drets.

    Podem obtenir imatges amb llicncia Creative Commons http://cat.creativecommons.orga diferents repositoris dInternet http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHPgencat/?p=1285.Sn imatges amb llicncies que protegeixen els drets dautor, per que permeten algunsusos per part de terceres persones.

    2.1.3 DifusiQuan publiquem un apunt nou al bloc, en farem difusi a Facebook i Twitter: podemreproduir el ttol de lapunt afegint-hi lenlla, o b cercar formes ms atractives(preguntant els usuaris sobre un tema en concret, animant a la participaci, etc.).s important dirigir la participaci cap al bloc per centralitzar el debat en una solaplataforma.2.1.4 Usos lingsticsEls blocs de la Generalitat es redacten en llengua catalana. La plataforma de blocscorporatius est preparada per contenir altres versions idiomtiques, com per exemple

    el gencat bloc, que disposa de versions en catal, castell i angls.

    http://ca.wikipedia.org/http://cat.creativecommons.org/http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/?p=1285http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/?p=1285http://cat.creativecommons.org/http://ca.wikipedia.org/
  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    11/54

    11

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    2.2 ContingutsEn primer lloc, sha devitar que el bloc es converteixi en una agenda; per tant, no hiinclourem convocatries dactes ni previsions. nicament publicarem apunts sobreconvocatries a actes rellevants quan es pretengui generar un debat previ que suscitarl'inters d'assistir a la sessi per continuar la conversa mantinguda al bloc. En canvi, sque pot ser interessant redactar crniques dactes de certa transcendncia un cop jahagin tingut lloc.

    La informaci que es publica al bloc ha de tenir valor afegit per atraure l'inters delslectors. Al mateix temps, s important determinar les lnies temtiques del bloc enalguna de les seves pgines perqu els usuaris n'estiguin informats.

    Per exemple, els apunts del gencat bloc informen sobre projectes de la Generalitat deCatalunya a la Xarxa, com ara nous webs, productes multimdia, aplicacions, eines,solucions corporatives i altres serveis. Tamb informen de diferents temes relacionatsamb Internet, innovaci, gesti del coneixement i governana electrnica i oberta(e-Government i open Government): tramitaci telemtica, multicanalitat, accessibilitat,usabilitat, gesti del canvi a les organitzacions o legislaci en aspectes com lareutilitzaci (llicncies de propietat intellectual i drets dautor) o la protecci de dadespersonals.

    2.3 Gesti de comentaris

    Es recomana que els comentaris del bloc siguin moderats. Conv fer pbliquesles directrius bsiques de publicaci de comentaris, com les que fa el gencat blochttp://blocs.gencat.cat, basades en la pertinncia (comentaris adequats al fil de laconversa), el respecte (s d'un llenguatge no ofensiu) i el tipus dinformaci (respectea la protecci de dades i privacitat de les persones). Sobretot shan devitar lesinformacions publicitries.

    Si els comentaris no compleixen aquests requisits, no es poden publicar i es potsollicitar als seus autors si volen reformular-los.

    Els responsables de l'edici del bloc poden garantir una mnima qualitat lingstica delscomentaris quan calgui (correcci ortogrfica) atenent el carcter de model que tenen

    els blocs de l'Administraci.

    El termini adient per respondre els comentaris ha de ser com a mxim de 24 hores.

    http://blocs.gencat.cat/http://blocs.gencat.cat/
  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    12/54

    12

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    Twitter s una plataforma de micromissatgeria que permet publicar missatges de textcurts (fins a 140 carcters) i conversar amb els altres usuaris per mitj de navegadorsweb o a travs de clients d'escriptori i de telefonia mbil. La conversa s oberta aInternet (encara que es poden protegir les converses d'un compte perqu nomsles puguin veure els seus seguidors) i shi construeixen xarxes socials a partir delseguiment dels usuaris que ens interessin.

    s una eina idnia per comunicar nous serveis, per referenciar informacions diverses(dagenda, emergncies, noves publicacions...) i per retransmetre esdeveniments, pertamb s una eina per dialogar i collaborar. En aquest sentit, els perfils de Twitter de laGeneralitat de Catalunya han dafavorir la conversa i interaccionar amb els usuaris.

    Twitter

    3

    www.twitter.com/gencat

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    13/54

    13

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    3.1 Gesti de comptesEls perfils dels diferents departaments de la Generalitat sn corporatius i els autoritza iconfigura la Direcci General dAtenci Ciutadana (DGAC). Les persones responsablesdaquest canal dels departaments shi han de posar en contacte per demanar-nel'autoritzaci. La DGAC en decideix la idonetat i, en cas afirmatiu, el configura, informade les pautes per gestionar-lo i subministra la imatge grfica adequada segons el PIV(avatar i fons) que certifica l'oficialitat del procs.La denominaci dels comptes de departaments o serveis es forma a partir del nompropi de lmbit, servei o marca i afegint-hi el sufix cat.

    Per exemple:

    Justcia: @justiciacatSalut: @salutcatEmergncies: @emergenciescat

    Els comptes de Twitter de la Generalitat de Catalunya es creen des de correus electrnicsde gencat i cada compte ha de tenir associat un correu diferent, ja que el sistema que faservir Twitter no permet que un mateix correu tingui diversos comptes associats.

    Per garantir l'administraci ptima d'aquests comptes, l'adequada protecci de dades ila transferncia de responsabilitat i de control, el model de presncia de la Generalitat ales xarxes socials evita treballar directament amb l'identificador i la contrasenya de les

    diferents aplicacions de xarxa social.

    Els comptes de Twitter de la Generalitat es creen des de correus electrnics degencat i es gestionen des de l'aplicaci Hootsuite. La DGAC obre els comptes, tantde Twitter com de Hootsuite, i designa un usuari advanced, que fa d'administrador. Almateix temps, aquesta persona pot nomenar, si escau, ms usuaris editors corporatiustant entre el personal propi de la Generalitat com extern (empreses provedores de

    aplicaciHootsuite

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    14/54

    14

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    continguts, etc.). L'usuari advancedi els editors han d'obrir, al seu torn, un compte deHootsuite amb una adrea prpia des de la qual gestionaran el compte de Twitter, aixcom el de Facebook.

    Cal tenir present que un compte de Twitter que ha estat sis mesos sense actualitzar sconsiderat un compte inactiu i pot ser eliminat automticament.

    3.2 Aspectes de presentaci3.2.1 Personalitzaci dels comptesPer implementar les pautes didentitat corporativa als comptes de Twitter de laGeneralitat, la Direcci General dAtenci Ciutadana (DGAC) defineix els camps

    segents:a) El nom del compte, amb lestructura nom del departament, servei o marca.Generalitat.b) La imatge de lavatar del perfil dacord amb el Programa didentifcaci visualwww.gencat.cat/piv/aplicacio/16_xarxes.htmlc) El bloc o web de referncia, que ha de ser la URL prpia del departament, servei omarca.d) La localitzaci, que s Catalunya.e) Una descripci breu per a lapartat Bio, que ha de constar de Projectes i activitat de[nom del departament, servei o marca] de la Generalitat de Catalunya i que no ha detenir ms de 160 carcters.

    f)Colors de disseny. Fons #ffffff, text #333333, enllaos #ac2215, barra lateral #ffffffi vora de la barra lateral #4d4d4d.g)Fons. Imatge composta per la marca general del departament en qesti i la URLprpia del departament, servei o marca en format apasat. Es recomana que lalada nosuperi els 800 pxels per evitar el tall de pantalla.

    3.2.2 Usos lingsticsEls tuits es redacten majoritriament en catal, la llengua comuna i prpia. Tamb se'npoden redactar en castell i en angls, segons el tipus de continguts de qu es tracti.

    Pel que fa als retuits, es respectar la llengua en qu han estat escrits originriament.

    3.2.3 Estructura del tuitEls tuits es componen dun text (a mode de titular) i preferentment dun enlla escuratmitjanant laplicaci adoptada corporativament (en aquest cas, el Hootsuite) quepermet comptabilitzar la mtrica del perfil de manera fcil i gil i a ms, sempre que espugui, duna etiqueta (hashtag) introduda pel smbol #.

    Text + enlla escurat + #hashtagAnlisi de comptes Twitter del Parlament de Catalunya http://ow.ly/1nfaU#ogov

    Pel que fa al text, cal que la informaci sigui sinttica, rigorosa i concisa. Per aix, simportant adjuntar-hi un enlla sempre que sigui possible, ja que, daquesta manera,

    sofereix als usuaris la possibilitat dampliar el contingut.

    http://ow.ly/1nfaUhttp://ow.ly/1nfaU
  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    15/54

    15

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    En el cas de retransmissi d'actes en directe (live blogging) a travs de Twitter no snecessari que hi hagi associat cap enlla, per s important sempre acompanyar el tuitde la hashtagque faci referncia a l'acte. L'estructura del tuit ha de seguir aquest ordre:

    Autor + Cita + #hashtagBoris Mir: Les competncies transversals sn importants en el nou sistemaeducatiu #sessioweb

    3.2.4 EnllaosEls enllaos aporten valor afegit al tuit. Cal llegir b els textos que s'enllacen iassegurar-se que la font s fiable. Si es tracta de llocs web, cal buscar-ne les persones

    que l'han creat i veure si se'ls pot donar crdit. En general, cal evitar enllaar blocspersonals, tret daquelles informacions que sn rellevants pel contingut (seleccionatamb lobjectiu del perfil de Twitter de la Generalitat) i no pas per lopini de la personablocaire.

    3.2.5 Etiquetes (hashtags)Letiqueta anuncia la temtica del tuit i hem d'usar les que ja es fan servir a Twitter.La manera de saber si una etiqueta est en s s escriure-la al buscador de Twitterhttp://search.twitter.com (ex: administracio) i aix esbrinarem si est en s o no.Letiqueta ha de ser curta.

    Ls detiquetes permet recuperar la informaci duna manera gil; aix, els usuarispoden cercar i filtrar contingut a partir de les etiquetes. A ms a ms, sn un indicadordels temes de ms actualitat a Twitter.

    3.2.6 Retuits (RT)Els retuits sn tuits daltres persones usuries que tornem a publicar per collaborar a laconversa. Perqu els altres usuaris puguin retuitejar-los, els tuits han de tenir uns 125-130 carcters com a mxim (segons la llargada del nom del perfil).

    Per norma general, shan descriure amb el format segent:RT + @nomdelperfilretuitejat + text + enlla escurat + #hashtagRT @tecnimap2010. Tota l'actualitat de lesdeveniment a Facebook

    http://ow.ly/1gCCQ#tecnimap

    s important que lenlla del primer tuit sobri i es torni a escurar amb laplicaci degesti de tuits adoptada perqu el tingui en compte a lhora de comptabilitzar la mtricadel perfil.

    Continguts dinters per retuitejar:Que provinguin de fonts de confiana (poden ser institucions o individus experts enleix temtic del compte de Twitter).Provinents dusuaris que tinguin reconegut prestigi.Informacions oficials.

    http://search.twitter.com/http://twitter.com/tecnimap2010http://ow.ly/1gCCQhttp://twitter.com/search?q=%23tecnimaphttp://twitter.com/search?q=%23tecnimaphttp://ow.ly/1gCCQhttp://twitter.com/tecnimap2010http://search.twitter.com/
  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    16/54

    16

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    No s recomanable retuitejar automticament a travs duna paraula clau.El volum de retuits no ha de superar el de tuits de producci prpia. Inicialment, es potconsiderar acceptable un equilibri entre les dues modalitats de publicaci, sobretot perlobjectiu inicial de construir xarxa.

    Si el text supera els 140 carcters, cal escurar-lo de manera que sigui intelligible; finsi tot, si hi ha ms duna hashtag, sen pot esborrar alguna. En el cas que el text siguipoc entenedor o amb errades lingstiques, o b hi vulguem afegir contingut, es potmodificar per millorar-lo sempre que al final safegeixi la frmula:

    Text + enlla + #hashtag + /via @nomdelperfilretuitejat

    Tota l'actualitat de lesdeveniment a Facebook http://ow.ly/1gCCQ#tecnimap/via @tecnimap2010

    3.3 Contingutss important establir uns canals interns de provisi de continguts i informar les unitatsdirectives que hi ha aquesta eina per comunicar de forma immediata esdeveniments,novetats, consultes, emergncies, etc. Aix no obstant, les persones encarregades degestionar el perfil de Twitter shan de responsabilitzar dels continguts que publiquen alperfil, de les converses que sen derivin i de retuitejar els continguts que es considerinrellevants.

    Per mantenir la xarxa social de Twitter, hi ha dhaver activitat de manera continuadasense fer-ne un s abusiu. En circumstncies normals es considera que es podenfer d1 a 10 tuits diaris, excepte quan es retransmeti un acte en directe, en qu potinteressar de publicar-ne ms perqu els usuaris puguin seguir les idees substantivesde lesdeveniment o s'informi sobre emergncies, etc.

    s recomanable gestionar els continguts, els comentaris i les respostes de maneramanual. A ms, permet depurar possibles usuaris o contingut spam.

    Hootsuite permet programar tuits, que pot ser til quan necessitem publicar el tuit demanera diferida. Tot i aix es recomana no abusar d'aquesta utilitat.

    3.3.1 Tipus de contingutsInformacions daltres fonts

    Nous apunts ( posts) al bloc corporatiu.Retransmissions en directe dactes.Publicaci de nous vdeos, fotos, presentacions, etc. als repositoris dInternet.Convocatries pbliques de processos de selecci.Novetats del web, noves seccions, publicacions.Notes de premsa publicades al web. Quan es tuitegi una nota de premsa, cal redactarde nou el titular per a aquest mitj i afegir-hi lenlla cap al web.

    http://ow.ly/1gCCQhttp://twitter.com/search?q=%23tecnimaphttp://twitter.com/tecnimap2010http://twitter.com/tecnimap2010http://twitter.com/search?q=%23tecnimaphttp://ow.ly/1gCCQ
  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    17/54

    17

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    Continguts generats a TwitterAnunci i invitacions a actes.Incidents, emergncies i comunicacions de crisi.Continguts elaborats exclusivament per a Twitter a partir dinformacions contrastadesde la xarxa que afegeixin valor al perfil de la Generalitat. Aix afavoreix que el perfil esposicioni com a filtre de confiana de continguts dalta qualitat.

    Un cop consolidada lactivitat a Twitter, es pot automatitzar la publicaci de tuitsmitjanant una assignaci RSS pel que fa a certs continguts (convocatries pbliques,subvencions, diaris oficials, etc. i sempre que no generin un volum excessiu).

    3.3.2 Consultes i altres aportacions dels usuarisLes mencions o allusions que ho requereixin s'han de respondre com ms aviat millor.N'hi ha de dues menes:a) Formulaci de preguntes, dubtes i sollicituds. Les que siguin d'un mbit msparticular poden ser respostes amb un missatge directe.b) Crtiques: en el cas de situacions de crtica oberta positiva, lopci ms adequada scontestar pblicament amb la finalitat de mostrar que es dna resposta a les opinionsdels usuaris. Si la crtica s negativa, caldr estudiar amb profunditat la queixa i donar-hi resposta de forma constructiva.

    En els casos en qu calgui donar ms informaci, es pot remetre l'interlocutor a una

    bstia de correu electrnic.

    Totes les consultes i queixes dels diferents departaments, serveis i marques es podranrepositar en un wiki al portal d'Atenci Ciutadana, grup Internet, de la plataformae-Catalunya, perqu puguin servir per a altres ocasions a tota la comunitat que gestionala presncia de la Generalitat a les xarxes socials.

    3.4 Fer xarxa: seguits (following) i seguidors(followers)Quan s'obri un perfil de departament, es far un seguiment actiu daltres departamentsi organitzacions rellevants. Procurarem seguir persones i organitzacions relacionadesamb la nostra estratgia de servei. Com a principi orientador, se seguir qualsevol

    persona que shagi fet seguidora del nostre perfil, ja que es considera una norma denetetiqueta bsica. nicament evitarem seguidors amb un avatar ofensiu (per exemple,pornogrfic) o que facin spam, als quals bloquejarem perqu tampoc no puguin figurarentre els seguidors del perfil.

    La nostra reputaci a Twitter tamb depn del nombre dusuaris que seguim. Hi hadhaver un nombre equilibrat entre els nostres seguidors i els usuaris a qui nosaltresseguim. Altrament, es considera que sest fent un mal s de leina, ja que lobjectiu scompartir coneixement de manera bidireccional i crear xarxa social.

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    18/54

    18

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    Ara b, per poder gestionar ptimament aquesta comunicaci, caldran llistesespecfiques de persones o organitzacions que hem de seguir de ms a prop perqu laseva activitat sadiu ms amb el nostre perfil.

    No es planteja la possibilitat dautomatitzar el seguiment a usuaris per paraula clau. Ambtot, un cop el compte ja tingui una presncia consolidada pel que fa a nombre deseguidors i aquests seguidors hagin demostrat una certa trajectria en la publicacide continguts, es pot arribar a automatitzar la gesti dusuaris que seguim ( following)mitjanant lopci automtica (amb aplicacions tipus Socialoomph). Si s'opta per aquestasoluci, cal que hi hagi persones que vetllin peridicament perqu les persones queseguim no incompleixen les normes establertes.

    3.5 IntegraciEls comptes de Twitter, pel seu carcter pblic, es poden integrar a altres espaismitjanant ginys (widgets), petites aplicacions que permeten integrar en una pgina webinformaci externa, per fer-ne promoci. Es poden integrar a:

    Espais propis: blocs corporatius, web de gencat.cat, webs de departaments o websespecials.Espais propis externs: pgina de Facebook de gencat, pgines de Facebookdaltres departaments, etc. a travs duna pestanya, un giny lateral o via publicaciautomtica.Espais aliens: oferint la possibilitat dintegrar el giny perqu qualsevol persona el

    pugui afegir a la seva pgina, bloc, etc.

    3.6 Verificar el compteCom que pot ser complicat distingir entre un compte oficial i el d'una persona impostora,Twitter ofereix el servei de compte verificat. Aquest servei consisteix a collocar undistintiu en aquells comptes que ha pogut comprovar que eren autntics. Per podergaudir d'aquest servei, cal, un cop iniciada la sessi a Twitter, emplenar el formulari deverificaci ahttp://twitter.com/account/verify_request.

    Abans d'enviar el formulari, s important publicar en el web oficial almenys un enlla capal compte de Twitter. D'aquesta manera es facilita el procs de verificaci.

    Aix mateix, s'ha de tenir en compte que qualsevol canvi en el nom d'usuari, bio oinformaci del compte far que es perdi la condici de compte verificat i s'haur detornar a iniciar un altre procs de verificaci.

    http://twitter.com/account/verify_requesthttp://twitter.com/account/verify_request
  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    19/54

    19

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    3.7 Incidncies en la publicaciEn la gesti de comptes de Twitter, i tamb de Facebook, pot succeir que aquestesaplicacions deixin de funcionar puntualment. No hi podrem fer res per evitar-ho,solament esperar que tornin a funcionar.

    Per tamb pot passar que l'eina de gesti que fem servir per gestionar aquestscomptes, Hootsuite, estigui aturada per algun tipus d'incidncia. Sn aturades de serveique no solen durar gaire temps, per pot resultar crtica en la cobertura o retransmissid'un esdeveniment, per exemple. Per evitar que aix impedeixi l'activitat normaldels comptes, es proposen recursos alternatius per solucionar concretament la partcorresponent a Twitter.

    En el cas de connexi lentaPodem fer servir la versi micro de Hootsuite que utilitza els Hootlets (que sn extensionsde Hootsuite) http://hootsuite.com/apps que hi ha per a Firefox i Chrome. Es tractad'accedir a la direcci que fan servir els Hootlets, s a dir: http://hootsuite.com/network/hootlet. El Hootlet ens dna accs noms al formulari d'inserci d'entrades. sa dir, la interfcie bsica per poder tuitejar. Tamb el podem usar en el cas de tenir unaconnexi dolenta.

    En el cas de caiguda general de servei del HootsuiteImatges i text (Twitpic): Si volem publicar tuits de missatges i imatges a Twitter i el

    servei de Hootsuite no funciona, podem fer-ho mitjanant correu electrnic a travsde Twitpic. Loperativa s senzilla. Es tracta d'enviar un correu electrnic a una adreafixa (que es distribuir als responsables dels comptes) del tipus [email protected]. El text de l'assumpte ser el text del tuit i sempre portar unadjunt amb la imatge/fotografia que hem pres amb el telfon mbil, PDA o altreaparell. Amb aquesta opci no es pot publicar noms text, ja que sempre incorpora laimatge com a document adjunt.Text (Bit.ly): Associada a cada compte de Twitter de gencat hi haur una compte al'escurador bit.ly que ens permetr tuitejar quan el servei de Hootsuite no funcioni.Ens servir per poder publicar text i enllaos, i alhora podrem seguir mantenint latraabilitat estadstica dels enllaos que haguem utilitzat (i que no podem escurar viaHootsuite).

    En el cas de caiguda del servei de Hootsuite per mantenimentClients de mobilitat: La majoria d'aturades de funcionament de les eines corresponena millores en la seva interfcie web. Aix implica que no funciona el web, per podemaccedir al servei a travs de terminals mbils tipus iPhone http://hootsuite.com/iphone i Android http://hootsuite.com/android. La versi per a Blackberry est endesenvolupament.

    http://hootsuite.com/appshttp://hootsuite.com/network/hootlethttp://hootsuite.com/network/hootlethttp://hootsuite.com/iphonehttp://hootsuite.com/iphonehttp://hootsuite.com/androidhttp://hootsuite.com/androidhttp://hootsuite.com/iphonehttp://hootsuite.com/iphonehttp://hootsuite.com/network/hootlethttp://hootsuite.com/network/hootlethttp://hootsuite.com/apps
  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    20/54

    20

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    Aquesta xarxa social s una plataforma per comunicar-nos i compartir, entreusuaris que coneixem, informaci, fotografies, vdeos i enllaos. A ms, els usuarispoden participar a les comunitats que els interessin. Facebook tamb ofereix la

    possibilitat denviar missatges privats tant als nostres contactes (anomenats amicsa Facebook) com a persones que no coneixem per que sn a Facebook, i de crearesdeveniments per animar o convidar a la participaci dalgun acte.

    Facebook

    4

    www.facebook.com/gencat

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    21/54

    21

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    Daltra banda, hi ha un conjunt daplicacions que complementen les funcionalitatsbsiques de Facebook i que aporten un ventall nou de funcions, tant ldiques comprofessionals.

    Facebook s una de les xarxes socials ms conegudes arreu del mn i amb msusuaris actius. En aquest sentit, s una plataforma adient per adrear informaci a unaaudincia mplia i per aix la Generalitat ha escollit ser-hi present.

    4.1 Perfils, pgines i grupsFacebook ofereix diferents opcions segons si lusuari es representa a ell mateix, a unainstituci, a una empresa o un negoci, o a un grup de gent. Aix doncs, es pot crearun perfil, una pgina (oficial o de comunitat) o un grup segons quins siguin els seusobjectius dins daquesta xarxa social. Facebook es reserva la potestat dordenar (i enalguns casos tancar) aquestes solucions si no se cenyeixen als criteris establerts.

    4.1.1 PerfilTenen perfil les persones que, a ttol individual, es donen d'alta a Facebook.

    4.1.2 PginaLes pgines sn ptimes per a institucions, empreses o negocis, celebritats, etc.

    Les gestionen un o diversos perfils.

    a) Pgina oficialLes pgines oficials permeten a institucions, empreses o altres entitats de crear el seuespai oficial dins de Facebook i aix poder-se comunicar amb els seus seguidors.

    b) Pgina d'una comunitatAquestes pgines tenen com a objectiu donar suport a una causa o un moviment. Siaquesta pgina esdev molt popular (milers de fans) ser adoptada i actualitzada per lacomunitat de Facebook.

    4.1.3 GrupEls crea un usuari (creador) i les persones que s'hi afegeixen poden tenir rols diferents:administrador, vocal i membre. Els grups poden ser pblics, privats o secrets i serveixenper formar xarxa al voltant d'un tema o un inters especfic.

    4.2 Pgines com a soluci corporativaLa pgina s la soluci corporativa escollida per als diferents departaments de laGeneralitat. De fet, s lopci ms adient per a les institucions i per als rgans que lesconstitueixen, ja que Facebook atribueix un carcter diferencial a les organitzacions detot tipus per distingir-les dels perfils personals.

    La creaci d'un perfil per a un departament o servei est fora de tot plantejament, ja

    que incompleix les normes d's de Facebook.

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    22/54

    22

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    Les pgines tenen una srie de caracterstiques que les fan molt interessants a l'horade monitorar el que succeeix a la xarxa. Disposen d'estadstiques completes delsusuaris que s'hi associen, amb informaci d'edat, sexe, llengua, pas, etc.

    4.3 Gesti de comptesLes pgines de Facebook dels diferents departaments de la Generalitat sncorporatives i les autoritza i configura la Direcci General dAtenci Ciutadana (DGAC).Els responsables dels departaments shi han de posar en contacte per obtenir uncompte de Facebook amb lavatar corresponent i les indicacions pel que fa a la pgina ia la imatge corporativa.

    Com en el cas de Twitter, les pgines de Facebook de la Generalitat de Catalunya escreen des de correus electrnics de gencat i tamb es gestionen des de l'aplicaciHootsuite. La DGAC obre els comptes, tant de Facebook com de Hootsuite, i designaun usuari advanced, que fa d'administrador. Al mateix temps, aquesta persona potnomenar, si escau, ms usuaris editors corporatius. L'usuari advancedi els editorshan d'obrir, al seu torn, un compte de Hootsuite amb una adrea prpia des de la qualgestionaran el compte de Facebook i el de Twitter.

    Les pgines de Facebook s'obren directament sense vincular-les a cap perfil personal.Si no es fes aix, quan es publiquessin nous continguts, apareixeria el nom del perfild'usuari associat a la pgina, en comptes del nom de la pgina. Ateses aquestes

    limitacions, la DGAC designa un administrador de mxima confiana per gestionarels continguts de cada pgina de la Generalitat a Facebook. Aix els permet editar lapgina des del seu compte personal de Facebook i amb la garantia de poder gestionartotes les opcions d'edici.

    4.4 ContingutsEs recomana no publicar gaires entrades diries a Facebook. Una mitjana d'entre 2 i 3seria el nombre habitual per dependr del tipus d'activitat del compte.

    Publicarem a Facebook informacions procedents de fonts prpies:Nous apunts al bloc corporatiu.Retransmissions en directe dactes: enllaos a pgines per seguir en streamingactes

    concrets.Publicaci de nous vdeos, fotos, presentacions, etc. als repositoris dInternet.Novetats del web, noves seccions, publicacions.

    Cal evitar la publicaci automtica de tuits a Facebook, ja que la redacci de les dueseines s diferent. A Twitter es fan servir hashtags i se cita sovint a d'altres usuaris, demanera que si sindiqussim el contingut podria quedar descontextualitzat.

    Si es publica des de Hootsuite, sha de tenir en compte que encara no permet adjuntarimatges sin noms text. Per tant, en el cas que es vulguin publicar imatges, caldr fer-ho directament des del web de Facebook.

    Daltra banda, la pgina de Facebook permet afegir pestanyes per poder accedir a la restade repositoris del departament o servei (Youtube, Flickr, Twitter, etc.) i ginys laterals.

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    23/54

    23

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    4.4.1 Usos lingsticsLa llengua ds per a la publicaci dentrades a Facebook s majoritriament el catal,la llengua prpia i comuna. Tamb se'n poden publicar en castell i en angls segons eltipus de contingut de qu es tracti.

    4.5 Gesti de comentarisLadministrador gestiona qui pot escriure al mur de la pgina, si noms ell, nomsels admiradors o tothom. Es recomana que sigui noms ladministrador qui puguiescriure al mur. Per aix, a l'apartat de Configuraci, que es troba just a sota de la caixad'escriptura del mur, caldr desmarcar l'opci Els admiradors poden escriure o publicar

    contingut al Muri seleccionar que la Vista per defecte del mursigui Noms escrits perpgina. A ms, de les opcions del capdamunt del mur, escollirem la nostra pgina, demanera que noms es puguin veure els missatges escrits pels administradors de lapgina.

    Aix no treu que els admiradors puguin fer comentaris a les entrades publicades ja queel contingut s obert. Per tant, caldr parar atenci als possibles comentaris quan espublica una nova informaci perqu Facebook no envia alertes via correu electrnicdel que es comenta a la pgina (s que hi ha la possibilitat de subscriure's mitjanantRSS a les actualitzacions d'estat). En el cas que, per determinades circumstncies, esvulgui restringir l'opci de comentar les entrades del mur, caldr anar a Configuraci

    i desactivar l'apartat Els comentaris sobre notcies s'ampliaran per defecte. Amb tot, esrecomana no fer-ho.

    Els comentaris s'han de respondre com ms aviat millor dins el mateix espai on hatingut lloc la pregunta o consulta. Shan de donar les grcies a lusuari per la sevaparticipaci i cal afegir els continguts necessaris per complementar-ho. Si el comentaris inapropiat o impertinent, caldr buscar la manera adient de respondre lusuarieducadament, enllaant informaci o redireccionant-lo a altres webs que puguin oferiruna resposta, si escau. s important respondre corporativament, s a dir, en nom dela pgina i no del perfil dadministrador (sha de vigilar perqu s fcil confondres aFacebook). Podrem classificar els comentaris de la manera segent:a) Formulaci de preguntes, dubtes i sollicituds.b)Crtiques: en el cas de situacions de crtica oberta positiva.

    Al Facebook respondrem sempre pblicament a l'apartat de comentaris, que sl'nic espai on els usuaris poden escriure els seus missatges si hem fet cas de lesinstruccions comentades al principi de l'apartat. Si la crtica s negativa, caldr estudiaramb profunditat la queixa i donar-hi resposta de forma constructiva.

    En tots els casos, la resposta sha de coordinar amb la unitat responsable de lainformaci en qesti i, si escau, es pot comunicar de manera privada amb un correuelectrnic per si lusuari necessita ms informaci. Es recomana guardar en un arxiutotes les consultes i queixes perqu poden servir per a altres ocasions.

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    24/54

    24

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    4.6 Creaci de xarxaUna de les caracterstiques principals de les pgines de Facebook s que no tenenun llistat damics, com els perfils, sin dadmiradors amb la qual cosa, en comptes dedemanar als usuaris de fer-sen amics, ladministrador haur didear altres estratgiesper aconseguir que el nombre dadherits a la pgina augmenti.

    Les pgines poden disposar d'una URL prpia (ex: www.facebook.com/gencat) a partirdels 25 membres. Per tal d'arribar a aquesta xifra en poc temps es recomana dur aterme algunes accions:

    Enviar un correu electrnic a llistes de contactes del departament en qestiComunicar mitjanant una nota de premsa la creaci duna pgina

    Contractar, amb el cost que aix suposa, un espai de la barra lateral de Facebook peranunciar-shi.

    4.7 IntegraciLa integraci de Facebook a espais aliens es pot gestionar de diverses maneres:

    Mitjanant ginys ( widgets), petites aplicacions que permeten integrar en una pginaweb informaci externa per tal de fer-ne promoci, a espais propis (blocs i webde gencat, web dels departaments, webs especials, etc.). www.facebook.com/facebook-widgetsEn espais aliens: a travs dalguna aplicaci que permeti que els usuaris publiquin alsseus perfils de Facebook informaci creada pels departaments (mdul Share This al

    web dalgun departament/servei http://sharethis.com)

    4.8 Aspectes de presentaciPer millorar la presentaci de les pgines web de Facebook, es pot installar l'aplicaciStatic FBML que permet afegir contingut tant en la barra lateral (sidebar) de la pginacom en pestanyes addicionals generades amb el contingut HTML que es desitgi.

    Les imatges d'impacte que es mostraran han de seguir les pautes d'identitatcorporativa. Per als bners departamentals, es recomana una amplada de 182px i unaalada de 90px.

    Els bners es mostraran segons el nivell jerrquic de la pgina.

    A la pgina gencat es mostraran els dels departaments, ordenats alfabticament.Desprs dun espai de separaci, es mostraran els dels serveis de la Generalitat isenllaar amb la pgina corresponent.Les pgines dels departaments sempre tindran a dalt de tot el bner de gencat i acontinuaci els serveis que es puguin englobar dins el departament.Les pgines de serveis tindran sempre com a primer bner el de gencat i acontinuaci poden aparixer els de departaments i serveis relacionats.

    Aquesta mateixa aplicaci ens permet tenir una pestanya amb el contingut HTML quedesitgem, de tal manera que podem afegir contingut extern i integrar-ho a Facebook(ex: www.facebook.com/picodulce.fanpage).

    http://www.facebook.com/gencathttp://www.facebook.com/facebook-widgetshttp://www.facebook.com/facebook-widgetshttp://sharethis.com/http://www.facebook.com/picodulce.fanpagehttp://www.facebook.com/picodulce.fanpagehttp://sharethis.com/http://www.facebook.com/facebook-widgetshttp://www.facebook.com/facebook-widgetshttp://www.facebook.com/gencat
  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    25/54

    25

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    4.8.1 Com inserir un bner en una pginaRequisits previs: cal disposar de privilegis d'administraci de la pgina, que la imatgeque volem enllaar es trobi en un servidor pblic i disposar de coneixements bsics enhtml.

    En primer lloc, cal installar l'aplicaci Static FBML a la pgina1. www.facebook.com/apps/application.php?id=4949752878.A continuaci editem la pgina: ja hi haurem de trobar l'aplicaci FBML installada.2.Seleccionem lopci3. editari sobrir un quadre on afegirem el codi html.

    Un exemple podria ser:

    Un cop editat, desem els canvis i tornem a la pgina. En el men de la pgina superior,4.

    hauria d'aparixer una pestanya amb el ttol caixa on figurar el nostre contingut.En la part superior dreta d'aquesta caixa, hi apareix un llapis que cal clicar i5.

    seleccionar Mou a la pestanya Mur.

    4.9 PrivacitatLes opcions de privacitat de les pgines de Facebook de la Generalitat sn les que hi haper defecte en el sistema.

    http://www.facebook.com/apps/application.php?id=4949752878http://www.facebook.com/apps/application.php?id=4949752878http://www.gencat.cat/img2/temp/escudo_tcm32-28377.gifhttp://www.gencat.cat/img2/temp/escudo_tcm32-28377.gifhttp://www.gencat.cat/img2/temp/escudo_tcm32-28377.gifhttp://www.gencat.cat/img2/temp/escudo_tcm32-28377.gifhttp://www.facebook.com/apps/application.php?id=4949752878http://www.facebook.com/apps/application.php?id=4949752878
  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    26/54

    26

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    s una plataforma dinteracci de professionals perqu intercanvin experinciesper millorar la seva praxi laboral. El portal permet crear grups d'inters al voltantd'iniciatives o projectes concrets, fer o respondre preguntes, publicar o buscar llocs detreball... En el cas concret de la Generalitat, gencat i els departaments creen grups que

    comparteixen informaci resumida que aporta valor als professionals.

    5.1 GrupsEls grups de Linkedin poden ser oberts o tancats, als quals s'accedeix per invitaci.En qualsevol cas, la privacitat dels continguts del grup est garantida, ja que els grupsno sn indexables. Linkedin s una xarxa de persones i no s convenient que lesorganitzacions hi obrin perfils personals amb la idea de disposar dURL pblica deltipus:www.linkedin.com/in/nomusuari

    5.1.1 Gesti de grups a LinkedinEs crear un grup per departament/rea/divisi i hi haur un administrador-propietari

    com per a tots els grups de lorganitzaci, que atorga drets dadministrador per a cadagrup departamental.

    En qualsevol cas, com en totes les eines de xarxa social, es tracta de fomentar unagesti descentralitzada que garanteixi la viabilitat del sistema.

    5.1.2 Apartats d'un grup a Linkedina) Resum. Recomanem publicar-hi continguts que aportin alt valor a partir dels debatssencers iniciats en instruments propis com els blocs.b) Debats. Frums per debatre temes.c) Notcies. Publicaci per feeds.d) Ocupaci. Anuncis de feina.

    e) Subgrups. Si sen creen.f) Gesti del grup i altres aspectes.

    Cal promoure els grups en entorns externs (bloc, Facebook, Twitter...), ja que Linkedinno en facilita gaire la difusi.

    Linkedin

    5

    http://www.linkedin.com/in/nomusuarihttp://www.linkedin.com/in/nomusuari
  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    27/54

    27

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    5.2 Estratgies de gesti de contingutsa) Fer promoci prpia del grup (bloc, frums, etc.).b) Automatitzar la publicaci de continguts de lapartat Notcies amb feeds (via RSS)dels continguts publicats en els altres repositoris i xarxes (principalment de Twitter,bloc, Facebook...). Per no saturar el canal, es recomana publicar manualment noms lesnotcies o informacions relacionades amb el departament o servei. Aix aconseguiremoferir als usuaris d'aquest grup continguts ms especialitzats.c) Com que els debats al voltant de temes es vehiculen en el bloc, a Linkedin espubliquen, de manera manual i a l'apartat Resum. Els usuaris seguidors del grup rebranun correu electrnic d'avs automtic cada cop que les persones administradoresintrodueixin un nou tema de debat.

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    28/54

    28

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    Youtube s una plataforma que permet als usuaris publicar, veure i compartirvdeos. s idoni per difondre audiovisuals informatius o didctics sobre l'activitatdels departaments. Complementa la plataforma multimdia corporativa BIG (Banciconogrfic de la Generalitat de Catalunya).

    6.1 Aspectes de presentaci: personalitzaci delscomptesYoutube permet personalitzar la pgina. Cal diferenciar entre canal normal, que

    noms ens deixa pujar vdeos de menys de 10 minuts, i canal Premium, que no ofereixlimitacions de durada.

    Canal normal: Es pot personalitzar l'avatar i els colors bsics del canal (fons, colorsde font, enllaos, etc.).Canal premium: Es pot personalitzar l'avatar, els colors bsics del canal (fons,colors de font, enllaos, etc.) i es pot publicar una capalera prpia de 960 pxelsd'amplada i 150 pxels d'alada.

    Youtube

    6

    www.youtube.com/gencat

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    29/54

    29

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    6.2 Gesti de comptesEls canals de Youtube dels diferents departaments de la Generalitat sn corporatiusi els autoritza i configura la Direcci General dAtenci Ciutadana. Els responsablesdels departaments shi han de posar en contacte per obtenir un compte amb lavatarcorresponent i les indicacions pel que fa al canal i a la imatge corporativa.

    Els comptes de Youtube de la Generalitat de Catalunya es creen des de correuselectrnics de gencat i tamb es gestionen des de l'extensi de Firefox anomenadaFireUploader (www.fireuploader.com). Aquesta aplicaci permet accedir als contingutsde Youtube del nostre compte sense haver d'accedir al lloc web de Youtube; funcionad'una manera molt semblant a la lgica d'un client FTP. Ens permet pujar els vdeos i

    afegir el ttol, descripci i etiquetes, que desprs seran visibles des del web de Youtube.

    No s recomanable vincular el compte de Youtube amb el de Facebook o Twitter.s preferible controlar manualment la difusi de vdeos a d'altres xarxes socials, demanera que el contingut relacionat amb el que hi publiquem s'adapti a cada xarxa.

    6.3 ContingutsEl web de Youtube permet classificar els vdeos per llistes de reproducci i es potescollir quina llista volem que es reprodueixi o quin vdeo volem que aparegui com adestacat dins l'apartatVdeos ylistas de reproduccin.

    Quan publiquem un vdeo, cal posar-li un ttol i una descripci. A ms, tamb s'had'emplenar el camp Etiquetas amb paraules clau que facin referncia al vdeo enqesti per facilitar-ne la cerca.

    6.4 XarxaTot i que Youtube cont funcionalitats prpies de xarxa social per interactuar amb elsusuaris com ara la missatgeria i el sistema de comentaris, s'ha optat per concentraraquesta funci a la resta d'eines presentades i usar Youtube noms com a mitj dedifusi de vdeos. Per complir amb aquesta funci de repositori, s recomanable activarla pestanya Nadie puede enviar comentarios sin aprobacin dins l'apartat Comentariossobre tu canal.

    Amb la mateixa idea d'evitar la interacci amb els usuaris a travs de Youtube perconcentrar-la a les altres xarxes socials, a l'apartat Opciones para compartir y emitirvdeos marcarem No permitir comentarios, No permitir votaciones sobre comentarios,No permitir respuestas en vdeo i No permitir que se punte este vdeo.

    6.5 IntegraciLa forma ms habitual d'integrar aquest servei en altres llocs ser a partir de laincrustaci d'algun dels continguts en altres mitjans com per exemple els blocs. Aixpermet als lectors del bloc poder gaudir del recurs sense haver d'anar a un altre web,aix evitem que el lector es perdi i optimitzem el nombre de clics.

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    30/54

    30

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    Flickr s un repositori d'imatges que complementa, igual com Youtube, la plataformamultimdia corporativa Banc iconogrfic de la Generalitat de Catalunya (BIG).

    A Flickr es poden publicar fotografies d'actes institucionals, rodes de premsa,presentacions, etc. dels departaments distribudes en diferents lbums segons latemtica. Cal tenir en compte que la versi lliure t un lmit de crregues mensual de

    100 MB (10 MB per foto) i que si es vol ms capacitat cal contractar la versipro.

    Flickr tamb permet la publicaci de vdeos de molt curta durada (90 segons).

    Flickr

    7

    www.flickr.com/gencat_cat

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    31/54

    31

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    7.1 Aspectes de presentaci: personalitzaci delscomptesFlickr permet afegir el nostre avatar. Les mides de la imatge sn de 48 x 48 pxels.

    Tamb podem escollir la forma com els nostres usuaris veuen el nostre canal. s a dir, sivolem que les fotos apareguin en columna simple, a doble columna o a triple columna; isi volem que els lbums i colleccions del nostre compte apareguin al costat.

    7.2 Gesti de comptesEls canals de Flickr dels diferents departaments de la Generalitat sn corporatius iels autoritza i configura la Direcci General dAtenci Ciutadana. Els responsables

    dels departaments shi han de posar en contacte per obtenir un compte amb lavatarcorresponent i les indicacions pel que fa al canal i a la imatge corporativa.

    Els comptes de Flickr de la Generalitat de Catalunya es creen des de correus electrnicsde gencat i tamb es gestionen des de l'extensi de Firefox anomenada FireUploader(www.fireuploader.com). Aquesta aplicaci permet accedir als continguts de Flickr delnostre compte sense haver d'accedir al lloc web de Flickr; funciona d'una manera moltsemblant a la lgica d'un client FTP. Ens permet pujar fotos i afegir el ttol, descripci ietiquetes, que desprs seran visibles des del web de Flickr.

    7.3 Continguts

    S'ha de configurar el compte de Flickr perqu les fotografies tinguin una llicnciaCreative Commons (Atribuci-No derivada).

    Per aix cal accedir a l'opci Tu cuenta / Privacidad y permisos / Opcionespredeterminadas para las cargas nuevas/ Qu licencia tendr tu contenido i triarl'opciAtribucin-No derivada.

    7.4 XarxaLa difusi dels materials publicats a Flickr t lloc a travs de les altres xarxes socials,com Twitter i Facebook, amb la finalitat d'arribar a un nombre ms gran d'usuaris.

    S'ha de configurar el compte de Flickr perqu compleixi la funci de repositori d'imatges

    exclusivament. Per estalviar la publicaci de comentaris que actuen com a xarxa social,cal seleccionar dins de Privacidad y permisos, a l'apartat d'Opciones predeterminadas paralas cargas nuevas / Quines pueden agregar notas, etiquetas y personas l'opci Slo t.

    7.5 IntegraciLa forma ms habitual d'integrar aquest servei en altres llocs s a partir de la incrustacid'algun dels continguts en els blocs corporatius. Es pot incrusta com una part delcontingut d'un apunt del bloc, per tamb es poden fer ginys (widgets) a la barra lateralque permeten accedir a la galeria de Flickr des del bloc del departament, servei o marca.

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    32/54

    32

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    Aquesta eina permet publicar presentacions, documents de text, PDF i vdeos. Serveixper publicar determinades informacions de forma ms esquemtica (formaci, gestionsi activitats especfiques dun departament, etc.).

    Slideshare

    8

    www.slideshare.net/gencat

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    33/54

    33

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    8.1 Aspectes de presentaci: personalitzaci delscomptesSlideshare permet personalitzar la pgina amb el nostre avatar. Les mides de la imatgesn de 100 pxels per 100 pxels.

    8.2 Gesti de comptesEls canals dSlideshare dels diferents departaments de la Generalitat sn corporatiusi els autoritza la Direcci General dAtenci Ciutadana (DGAC). Els responsablesdels departaments shi han de posar en contacte per obtenir un compte amb lavatarcorresponent i les indicacions pel que fa al canal i a la imatge corporativa.

    Els comptes dSlideshare de la Generalitat de Catalunya es creen des de correuselectrnics de gencat i tamb es gestionen des de lextensi de Firefox anomenadaFireUploader (www.fireuploader.com). Aquesta aplicaci permet accedir als contingutsdSlideshare del nostre compte sense haver daccedir al lloc web dSlideshare; funcionaduna manera molt semblant a la lgica dun client FTP. Ens permet pujar presentacions iafegir el ttol, descripci i etiquetes, que desprs seran visibles des del web dSlideshare.

    8.3 Continguts i xarxaLa difusi dels materials publicats a Slideshare t lloc a altres xarxes socials, comTwitter i Facebook, amb la finalitat d'arribar a un nombre ms gran d'usuaris. En elcas d'Slideshare no podem evitar la possibilitat que ens facin comentaris, per no

    la promourem. L'nica part de xarxa de l'aplicaci que farem servir s la part desubscripcions.

    Perqu Slideshare compleixi exclusivament la funci de repositori de presentacions, calentrar a Edit profile / Privacy settings i seleccionar l'opci No one en les quatre opcionsque ens apareixen.

    Tots els materials que publicarem a Slideshare, ja siguin presentacions o documents,han d'estar en format PDF. Hi definirem: ttol del document, etiquetes, llicncia CCcorresponent, format de pgina contnua, definici del fitxer amb el ttol del document ivisi a pgina completa.

    Perqu totes les presentacions tinguin una llicncia Creative Commons Reconeixement3.0 (CC BY 3.0), cal anar a Edit profile / Manage account / Choose defaults for yourcontenti triar l'opci CC attribution License.

    8.4 IntegraciLa forma ms habitual d'integrar aquest servei en altres llocs s incrustant algun delscontinguts en el bloc corporatiu. Aix permet als lectors poder gaudir del recurs sensehaver d'anar a un altre web per poder consultar-ne el contingut. D'aquesta manera,evitem que el lector es perdi i optimitzem el nombre de clics necessaris.

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    34/54

    34

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    Delicious s un servei de marcadors socials en lnia, s a dir, un repositori dURLde llocs web interessants o de documents de tota mena que estiguin publicats a laXarxa. Seguint el model dels anomenats Preferits, el llistat de llocs webs dintersque semmagatzemen al navegador personal, Delicious proposa als usuaris compartiraquest material a la Xarxa i ordenar-lo grcies a ls detiquetes (tags) i bundles (paquetsdetiquetes), que sn molt tils perqu faciliten la cerca de materials per paraula claudins del mateix portal.

    Un altre servei que ofereix Delicious s la creaci duna xarxa prpia de persones(network) amb qui compartir els marcadors socials i laccs a la hotlist, on es troben elsmarcadors ms vistos darrerament.

    Delicious

    9

    www.delicious.com/gencat

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    35/54

    35

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    9.1 Objectiusa)Crear un histric de tot el contingut compartit per la Generalitat a travs de qualsevoldels seus perfils.b)Fer un seguiment de tot el contingut generat per la Generalitat a Internet.c)Organitzar un espai d'emmagatzematge de continguts d'inters i ordenaci segons laseva temtica i procedncia.

    9.2 Gesti de comptesEls comptes de Delicious de la Generalitat de Catalunya es creen des de correuselectrnics Yahoo associats a correus electrnics de gencat i tamb es poden gestionardes d'altres eines.

    9.3 Continguts i etiquetatgeHi ha una informaci bsica que haurem d'emplenar a lhora de desar un enlla. Aquestainformaci consisteix en quatre camps:

    URL: la URL del recurs.Ttol: el ttol del recurs. Normalment el sistema agafa automticament el ttol delrecurs a desar, aix que s possible que ho haguem de canviar perqu s'ajusti alcontingut.Notes: s la part on descrivim l'enlla. s til per ampliar la informaci que donen elttol o les etiquetes i perqu desprs sigui ms fcil de trobar a partir d'una cerca.Etiquetes: les fem servir per descriure i classificar els recursos, i serveixen per

    agrupar-los de manera ordenada.

    Cal definir amb precisi les paraules amb qu etiquetarem els marcadors socials. Hemde tenir en compte que cada etiqueta (tag) noms pot estar formada per una nicaparaula que ha de descriure, de forma concisa i clara, el contingut compartit. Recordemtamb que no hi ha cap lmit d'etiquetes per marcador; per tant, en podem utilitzar tantescom necessitem per ordenar adequadament els marcadors.

    Per aconseguir que el material compartit sigui homogeni, establirem un conjunt depautes d'etiquetatge.

    Hem d'etiquetar sempre sense accents i sense signes de puntuaci.Si necessitem dos mots per definir correctament el contingut, creem paraules

    compostes. Per exemple, en el cas de llibres electrnics una etiqueta correctaseria llibreselectronics.Si el contingut compartit s generat des de qualsevol organisme oficial de laGeneralitat de Catalunya, sempre afegim en primer lloc l'etiqueta gencat.Si el contingut compartit s generat oficialment des d'un departament de laGeneralitat de Catalunya, sempre afegim, en segon lloc, l'etiqueta del departament.En el cas que el departament disposi de ms d'una etiqueta departamental, escolliml'opci o les opcions ms adients.

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    36/54

    36

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    s important no oblidar l'etiqueta departamental, ja que s la que ens permet classificarels marcadors en categories o paquets d'etiquetes (bundles). Aix facilita la cerca dematerials per departaments. Aix mateix, es poden crear altres bundles per agruparcontinguts de temtica semblant.

    Es recomana limitar el nombre de bundles amb l'objectiu de facilitar-ne la classificaci iconcretar al mxim els continguts. En aquest sentit, s essencial fer una bona tria delstermes que els definiran, que hauran de ser clars i concisos.

    La llista de les etiquetes per a cada departament:

    Departament de la Presidncia presidenciaDepartament de la Vicepresidncia vicepresidencia

    Departament dAcci Sociali Ciutadania

    acciosocial ciutadania

    Departament dAgricultura,Alimentaci i Acci Rural

    agricultura alimentacio acciorural

    Departament de Cultura i Mitjansde Comunicaci

    cultura mitjanscomunicacio

    Departament dEconomia i Finances economia finances

    Departament dEducaci educacio

    Departament de Governacii Administracions Pbliques

    governacio administracionspubliques

    Departament dInnovaci,Universitats i Empresa

    innovacio universitats empresa

    Departament dInterior, RelacionsInstitucionals i Participaci

    interior relacionsinstitucionalsparticipacio

    Departament de Justcia justicia

    Departament de Medi Ambienti Habitatge mediambient habitatge

    Departament de Poltica Territoriali Obres Pbliques

    ptop urbanisme

    Departament de Salut salut

    Departament de Treball treball

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    37/54

    37

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    Criterislingstics

    10Aquests criteris shan extret dels Criteris lingstics de la Secretaria de PolticaLingstica i dels Criteris lingstics del Departament de Justcia i shan adaptat a lesnecessitats especfiques de les xarxes socials.

    L'aplicaci d'aquests criteris no s universal i s'ha d'aplicar d'acord amb lescaracterstiques especfiques de cada eina de xarxa social.

    10.1 RegistreEn general, cal mantenir un to formal en lescriptura de les entrades al bloc, al Twitteri a Facebook, per proper i fresc dacord amb la immediatesa i dileg que permetenaquestes eines. En el cas que es faci necessari dirigir-se als usuaris (preguntes,invitacions, etc.), cal utilitzar la primera persona del plural. Ex.: Encara som a tempsdinscriurens a la 20a sessi web.

    Cal utilitzar un to neutre i constitut per informacions sense implicaci subjectiva.

    10.2 Llengua10.2.1 Llengua estndardLa varietat estndard de la llengua s lescollida per redactar entrades, ja que esconsidera neutra i intelligible per a tots els usuaris.

    El model de llengua sha de caracteritzar per la seva formalitat, la seva concisi, la sevaclaredat i la seva neutralitat, s a dir, labsncia dusos discriminatoris, llenguatge nosexista i altres.

    10.2.2 EstrangerismesCal evitar la profusi danglicismes caracterstics del mn dInternet i usar els

    neologismes i les formes adaptades pel Termcat www.termcat.cat.

    Aix doncs, escriurem en catal tots els termes estrangers que puguin ser traduts. Si laforma autctona no est gaire difosa, i si el nombre de carcters ens ho permet (en elcas de Twitter), afegirem entre parntesis lequivalent en angls.

    10.2.3 Ordre de la fraseEn general, les frases segueixen lordre lgic i natural propi de la llengua catalana:subjecte + verb + complement directe/atribut + complement indirecte + altres

    complements

    Els complements circumstancials de temps i de lloc es poden desplaar acomenament de frase per donar-hi ms mfasi.

    http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.8c297de990e791e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=a7a593235c409110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a7a593235c409110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.8c297de990e791e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=a7a593235c409110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a7a593235c409110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/Justicia/menuitem.cc15117be9e6a1b6bd6b6410b0c0e1a0/?vgnextoid=5d12a1c9c9203110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5d12a1c9c9203110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www.termcat.cat/http://www.termcat.cat/http://www20.gencat.cat/portal/site/Justicia/menuitem.cc15117be9e6a1b6bd6b6410b0c0e1a0/?vgnextoid=5d12a1c9c9203110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5d12a1c9c9203110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.8c297de990e791e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=a7a593235c409110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a7a593235c409110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.8c297de990e791e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=a7a593235c409110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a7a593235c409110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    38/54

    38

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    10.2.4 Verbs-nomsLes estructures nominals, en qu sutilitza un nom en substituci dels verbscorresponents, sovint sn ms llargues, ms abstractes i ms impersonals, i per tantms difcils dentendre que les frases amb verb corresponents. Per aquest motiu,tot i que es tracta duna estructura que en molts casos no presenta problemes decomprensi, conv no abusar-ne.

    Aix doncs, en comptes duna nominalitzaci, utilitzarem una forma verbal (ex.: elconseller far la presentaci de... hauria de ser: el conseller presentar...).

    10.3 Traducci de noms de persona i de llocLa finalitat daquest punt s exposar una llista de criteris de traducci en catal icastell, en una primera part. En una altra, les equivalncies catal-francs, catal-angls i catal-alemany. Sempre que n'hi hagi, la llista ofereix les formes corresponents,per no indica quan s'han d'usar.

    Es pretn establir uns criteris d'actuaci mnims a l'hora de traduir noms propis (o nomscomuns que actun com a tals) en principi entre el catal i el grup de llenges: castell,angls, francs i alemany. +infohttp://tinyurl.com/traduccionoms

    10.3.1 Criteris de traducci de noms de persones, coses i

    llocsa) En principi, hi ha noms transparents que no sn de fet propis i que permeten sertraduts perqu estan formats per noms comuns. s aqu on es localitzen la majoria deproblemes de traducci de noms propis.

    Ministeri de JustciaDepartamento de Justicia

    En canvi, la traducci dels que sn estrictament propis funciona de manera moltdiferent.

    Manuel Duran i Basb)La traducci literal dels noms transparents pot impedir que el resultat de latraducci literal expressi el mateix que designava el nom abans de ser tradut. Es podenplantejar els casos segents:

    I. Que la llengua a qu es tradueix (llengua d'arribada) disposi de termes que es puguincorrespondre amb els de la denominaci inicial, per que puguin fer entendre una altracosa. Aleshores cal afegir algun terme que aclareixi l'expressi.

    el Centre dEstudis Jurdics (del Ministeri de Justcia)el Centro Penitenciario Ponent (Lleida)

    II. Que el resultat de la traducci literal sigui comprensible i s'entengui b, tot i que lallengua d'arribada no disposi de termes d'equivalncia exacta. En aquest cas, es pot

    adoptar la traducci literal.la Cambra dels Comuns (cambra baixa del Parlament britnic)

    http://tinyurl.com/traduccionomshttp://tinyurl.com/traduccionoms
  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    39/54

    39

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    III. Que la traducci literal no sigui comprensible i no s'entengui prou b. Llavors cal ferla traducci funcional del nom (s a dir, expressar-lo en termes i conceptes equivalentsde la llengua d'arribada).

    Ministry of Justice of the Government of Catalonia (Departament de Justcia)el ministre d'Hisenda britnic (Chancellor of the Exchequer)el Parlament alemany (Bundestag)

    IV. Que es tracti de noms pels quals s'identifiquin de manera generalitzadaorganitzacions molt conegudes o b que no tinguin formes equivalents clares en lallengua d'arribada. Aleshores, s preferible no fer-ne la traducci.

    el Trinity College de Dubln

    c) En alguns noms propis transparents, s'hi ha de distingir una part genrica i el nucli,que s invariable (s a dir, que no s'ha de traduir) i que, prpiament, els individualitza.

    Collegi de Procuradors de Tribunals de Lleida (en catal)Colegio de Procuradores de Tribunales de Lleida (en castell)

    d) En general, cal tenir en compte en quin context es fa la traducci. Aquest punt devista permet entendre que no hi ha una nica soluci en la traducci de noms propis,sin que a diverses situacions comunicatives hi poden escaure formes diferents.

    En els segents casos, es fa un s social de les denominacions; les formes oficials sn

    en castell la primera i en catal la segona i la tercera:Fundaci per a la Promoci MdicaFederacin de Coros de ClavAsociacin Catalana para el Desarrollo de la Mediacin y del Arbitraje

    En els casos que vnen a continuaci, encara que les formes oficials siguin Huesca iLleida, hi ha un s tradicional daquestes formes:

    OscaLrida

    10.3.2 ResumCriteris de traducci de noms de persones, coses i llocs. Tendncia a traduir el

    text del nom propi originari (o dels noms comuns que actun com a tals) tant com espugui a la llengua d'arribada. Cal tenir en compte, per, que la forma que s'usi s'adeqial pblic receptor del missatge.

    a) Criteris generals catal-castellEs tradueixen:

    els topnims perqu es tracta duna comunicaci no oficial. (s recomanable usar lesformes tradicionals, quan nhi hagi.)les denominacions dorganitzacions, documents i altres similars dmbit pblic. Ex.:Departamento de Justicia de la Generalidad de Cataluaels noms de personatges histrics, sants, etc.

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    40/54

    40

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    No es tradueixen:els noms propis de personales denominacions dorganitzacions i empreses. Ex.: Marcial PonsEdiciones Jurdicas, SA

    b) Traducci de la part especfica duna denominaciEs tradueix:

    el topnim si hi ha una forma tradicional. Ex.: Centre Penitenciari de Saragossael nom de personatges histrics, sants, etc. Ex.: el Hogar Infantil Nuestra Seora dela Misericordia de Gerona

    No es tradueixen:el nom propi estrictament. Ex.: Centro Educativo Els Tillersel topnim si no existeix una forma tradicional. Ex.: Centre Penitenciari de Badajoz

    c) Llistes d'equivalncies catal-castell i catal-francs/angls/alemanyCastell-catal:

    Persones: Carmen Lpez / Carmen Lpez; un fiscal en cap / un fiscal jefeCoses: Departament de Justcia/ Departamento de Justicia; Collegi d'Advocats deGirona / Colegio de Abogados de GironaLlocs: l'Hospitalet de Llobregat / L'Hospitalet de Llobregat; Espanya / Espaa

    Catal-francs/angls/alemany:Persones: senyor Josep Fornells Gmez / Monsieur Josep Fornells Gmez; Sir JackStraw / Sir Jack Straw; el senyor o Sr. Bachmann / Herr BachmannCoses: Tribunal Internacional de Justcia / International Court of Justice; TrinityCollege (Dubln) / Trinity College (Dublin); Generalitat de Catalunya / Generalitat deCatalunya (Regierung von Katalonien)Llocs: Cinquena Avinguda (Nova York) / Fitth Avenue (New York); el Pont de Suert /Pont de Suert; Colnia / Kln

  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    41/54

    41

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    Convencionsgrfiques

    1111.1 AbreviacionsL'abreviaci s l'escurament d'un mot o d'un grup de mots o partcules per estalviarrepeticions innecessries i/o per guanyar espai en els documents. Les abreviacions esclassifiquen en abreviatures, sigles (i acrnims) i smbols. A Facebook i al bloc potserno s tan necessari ls de les abreviacions com ho pot ser en altres entorns com araTwitter. +info

    http://tinyurl.com/abreviacions

    11.1.1 AbreviaturesSn abreviacions d'un o d'alguns mots originades per la prdua d'algunes lletresinternes o finals i que s'indica amb un punt o una barra o b un dels dos signesindistintament. Conserven l'accent, si el mot sencer en du. Si ja estan establertes,seguirem els criteris generals i les acabarem sempre amb un punt al final. Si no hoestan, es formen amb un punt situat sempre davant de la primera vocal de la sllaba apartir de la qual sescura la paraula.

    dept.= departament (ja establerta)secci = secc.(no establerta)

    Noms sescriuen en majscula si sn noms de persona o si estan a principi de frase.

    11.1.2 Sigles, acrnims i smbolsLes sigles sn abreviacions que es formen amb majscules, generalment inicials desubstantius i adjectius, de la denominaci que representen. En canvi, els acrnims esformen ms lliurement amb la intenci de poder ser llegits per sllabes, com un mot. Elssmbols sn signes grfics que representen una paraula, un sintagma o un valor i queestan establerts majoritriament per institucions oficials i internacionals competents.

    En les sigles, sha devitar duplicar les lletres com a marca de plural. Pel seu s, espoden convertir en un nom com.

    RH (recursos humans)gencat, la sida

    Sescriuen sense deixar espais en blanc entre lletres i sense marcar la suspensi demots amb punts.

    UnescoDavant les sigles que es pronuncien com a mots, sapostrofen els articles el i la i lapreposici de.

    lMBA

    Els smbols (convencions internacionals) no admeten cap marca de plural ni duen puntfinal.m = metre/metres

    http://tinyurl.com/abreviacionshttp://tinyurl.com/abreviacions
  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    42/54

    42

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    11.2 Majscules i minsculesMajscules i minscules: L's de la lletra majscula i de la minscula s una convenci ino pas una qesti gramatical. +infohttp://tinyurl.com/minusculesminuscules

    Segons si es tracta d'un nom propi o d'un nom com:11.2.1 Persones

    Pere Ferrerel cap del Servei de Suport Jurdic (per: els caps de servei)la consellera de Salut Maria Josep Serra (o Maria-Josep Serra o MJ Serra en aquestltim cas, noms a Twitter.

    11.2.2 CosesOrganismes:

    el Departament de Justcia (per: els departaments de Cultura i Justcia)lEscola d'Administraci Pblica [de Catalunya]

    Plans, jornades, ponncies i cursos:

    el Pla interdepartamental per a majors de 18 anys (per: un pla per...)el Programa de reparaci de la vctimal'XI Jornada sobre Delinqncia Juvenil (per: les jornades La Comunicaci en l'mbitdel Dret; aqu la denominaci de les jornades comena amb el mot La)

    Documents i trmits oficials:l'Estatut d'autonomia de Catalunya, el Codi civil, el Codi penalel Reial decret legislatiu 1/2007 (per: cal un reial decret per regular els trmits del'adopci)

    Toponmia:l'Hospitalet de LlobregatCAP El Remei (per: els CAP del Remei i del...)

    Segons la situaci del mot en el text i com l'afecten els signes depuntuaci:Majscules:

    inici de textinterrogaci i admiraci (excepte si va desprs de dos punts i en una enumeraci depreguntes. Ex.: Es plantegen dues qestions: on es va publicar la Llei?, quan?)desprs de punt (excepte si es tracta dun punt dabreviaci)desprs de punts suspensius (excepte si desprs dels punts continua unaenumeraci separada per comes. Ex.: Convocades les places de subalterns, auxiliars,administratius..., i tamb dagents forestals)citacions: si sn a principi de frase, just desprs de les cometes

    Minscules:

    coma o punt i coma: jornada per presentar els serveis en lnia, i tamb sessi davaluaci

    desprs de dos punts (excepte si el que ve desprs es tracta duna citaci)parntesis: desprs de parntesi (excepte si la frase anterior acaba amb punt)citacions: si es troben al mig de la frase, just desprs de les cometes

    http://tinyurl.com/minusculesminusculeshttp://tinyurl.com/minusculesminuscules
  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    43/54

    43

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    11.3 Escriptura de nombresEls numerals sn mots o sintagmes que expressen un nombre, que es pot representargrficament mitjanant lletres o mitjanant xifres.

    N'hi ha de diversos tipus, per els que solen suscitar ms dubtes a l'hora d'escriure'lssn els cardinals, ordinals i partitius. +infohttp://tinyurl.com/escripturanombres

    Per norma general, seguirem aquests criteris. No obstant aix, noms perqestions despai es poden fer excepcions i escriure amb xifres els casos que,per regla, sescriuen amb lletres.

    Cardinals: expressen la quantitat d'una magnitud determinada (un, dos, tres...)Ordinals: expressen ordre de collocaci, aparici i prioritat (primer, segon, tercer...)Partitius: expressen una part o fracci de la unitat (mig, ter, quart...)

    11.3.1 Concurrncia amb l'apostrofaciEls nombres que s'apostrofen quan s'escriuen amb lletres tamb s'apostrofen quans'escriuen amb xifres, tant si sn arbigues com romanes.

    l'ud'ul'1d'11

    l'XI

    d'XI11.3.2 Diferncia entre nmero i nombreEl terme nombre es pot considerar un sinnim de quantitat de.

    el nombre d'assistents al CongrsEl terme nmero fa referncia a la xifra amb qu una persona o una cosa s designadadins d'una srie o collecci.

    la pgina nmero 4el nmero de telfon 93 301 50 37

    11.3.3 Numeraci de textos normatiusTtols, captols, articles i apartats: cardinals en xifres arbigues (1, 2, 3...)Seccions: ordinals en xifres arbigues (1r, 2n, 3r...)Disposicions: ordinals en lletres (primera, segona, tercera...)

    Pel que fa a les normes descriptura, intentarem escriure en lletres (i al Twitter,sempre que hi cpiga en 140 carcters):

    quantitats del zero al nouels nmeros centi milquantitats aproximadesquantitats seguides del mot vegada/vegades

    inici de frase

    edats i duradesdcades (sempre en minscula i en singular)festivitats i esdeveniments histrics

    http://tinyurl.com/escripturanombreshttp://tinyurl.com/escripturanombres
  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    44/54

    44

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    rang o categoriamillennispactes i/o clusules d'un contractesubstantiu quartsubstantiu dcim

    I en xifres arbigues:quantitats de dues o ms xifresestadstiques i textos tcnicscardinals en contacte amb una abreviatura o un smbolnmeros que formen part de sries

    horaris d'actes o serveis pblicsttols, captols, articles i apartats de textos legalsadrecesdatacionscursos acadmics i altres perodesgrauspercentatgesapartats: 1r o 1)decimalsfraccions (o trencats)

    En grafia mixta:quantitats formades per un nombre rod de milions, bilions, trilions, etc.Tant en lletres com en xifres arbigues o romanes:

    congressos, jornades, fires, etc.En xifres romanes:

    carreteres nacionals radials: N-IIdistrictes urbansseglescaptols pressupostarisreis i papes: Benet XVI

    11.4 Recursos tipogrfics i signes de puntuaciNi Twitter ni Facebook no permeten ls de cursiva ni negreta ni versaleta. Per aix,nicament farem s de les cometes. En el punt segent nespecifiquem els casos. Encanvi, aquests usos tipogrfics s'han d'usar en el cas del bloc.+infohttp://tinyurl.com/tipografics

    11.4.1 Recursos tipogrficsI. Cursiva

    ttols dobres diverses: llibres publicats, obres d'art (excepte les de l'antiguitat),pellcules, obres de teatre, obres musicals, programes de rdio i televisi

    ttols de publicacions peridiques

    ttols de cartells, opuscles, trptics i catlegsestrangerismes i llatinismes no adaptatscomentaris, acotacions o anotacions fora del text

    http://tinyurl.com/tipograficshttp://tinyurl.com/tipografics
  • 8/9/2019 Guia Xarxes Socials Gencat

    45/54

    45

    Guia dusos i estil a les xarxes socialsde la Generalitat de Catalunya

    lies si acompanyen el nom propi (llevat de reis, papes i sants)per expressar ironia o doble sentitper marcar colloquialismes i vulgarismesnoms cientfics d'animals i planteslletres que encapalen elements de llistes verticalspe