Solucionari Naturals Llibre 2ESO C

8/14/2019 Solucionari Naturals Llibre 2ESO C

1/45

Cincies

de la Naturalesa

4. Solucionaridel Quadern de

lalumne

2

ESO

A. Caamao, J. de Manuel, R. Grau, D. Obach, E. Prez-Rendn


2/45

Lacci de les forces

1. Llegeix les frases segents i subratlla les que continguin la paraula foraamb el significat que li donemen fsica.

La fora del vent era tan gran que va fer caure molts arbres. Hi havia fora ambient al concert.

En Joan va fer molta fora per aixecar el televisor.

El jugador va xutar amb molta fora la pilota, que va entrar per lescaire de la porteria.

La Nria estava fora contenta.

Quins efectes pot produir una fora en actuar sobre un objecte?

Tipus de forces

2. Classifica les accions segents amb el tipus de fora que actua en cada cas. Uneix amb una fletxa segonscorrespongui.

Ara, classifica les forces a distncia apuntant la lletra on correspongui.

Forces magntiques: A

Forces gravitatries: D

Forces electrosttiques: E

7

11

Forces

Fora a distncia

Fora de contacte

La fora dels imants de la porta duna nevera.

La fora que fa larquer en tensar la corda dun arc.

La fora que fa un jugador de futbol en xutar una pilota.

La fora que actua sobre la pilota de futbol quan estsuspesa en laire.

La fora que fa que saixequin els cabells secs quan ens pentinem.

A

B

C

D

E

Una fora, en actuar sobre un objecte, s capa de fer-lo passar del reps al moviment, de canviar-ne lavelocitat o la direcci del moviment, i de deformar-lo.


3/45

Forces

8

Pesem igual a la Terra que a la Lluna?

3. Segurament haurs vist fotografies o pellcules dels astronautes que van caminar per la Lluna amb ves-tits espacials. Un astronauta vestit daquesta manera a la Terra pesaria uns 1800 N. A la Lluna tindria un

pes de 300 N. A la Lluna els objectes pesen menys perqu la fora datracci s ms petita que a la Terra.Aquestes diferncies en el pes dun mateix objecte a la Terra i a la Lluna les trobem tamb en els altres pla-netes del sistema solar, tal com es pot veure en les dades de la taula segent.

a) Quin s el planeta de massa ms gran? I el planeta de massa ms petita?

El planeta Jpiter s el de massa ms gran. El planeta Mercuri s el de massa ms petita.

b) Quin s el pes dun paquet de sal d1 kg a la Terra? 10 N.

c) I a la Lluna? 1,6 N.d) I a Mart? 4 N.

e) En quin planeta pesaria ms? I en quin pesaria menys?

En Daniel es pesa en una bscula i comprova que la seva massa s de 50 kg.

a) Quant pesa?

b) Quant pesaria a la Lluna? Diries que sha aprimat? Quan val la seva massa?El pes a la Lluna = 50 kg 1,6 N/kg = 80 N. No sha aprimat. La seva massa s la mateixa, 50 kg;el que canvia s el pes.

c) I a Jpiter?

c) El pes a Jpiter = 50 kg 26 N/kg = 1.300 N.

d) I tu, quant pesaries a Mercuri?

Lalumnat ha de multiplicar la seva massa per 4 N/kg.

e) En quin astre podries fer salts amb ms facilitat?A la Lluna, ja que s en lastre on la fora datracci s ms petita.

Astres Massa de lastre respecte

de la massa de la Terra,

el valor de la qual sha

agafat com a 100

Fora gravitatria

sobre un objecte

d1 kg de massa (N)

Mercuri 6 4

Venus 80 9

Terra 100 10

Mart 10 4

Jpiter 31 . 700 26

Saturn 9 .500 11

Lluna 1 1,6

Pesaria ms a Jpiter i menys a Mercuri i Mart.

Pes den Daniel = 50 kg 10 N/kg = 500 N.


4/45

Forces

9

Representaci de les forces

4. Dibuixa sobre les illustracions les forces que sindiquen a continuaci.a) La fora gravitatria i la fora que fa la m sobre la poma.

b) La fora que fa la m sobre la paret.

Fixat en les fletxes, que representen forces diferents, i respon les preguntes que sindiquen.

1 cm = 2 N

1) F1= 5 N 4) F

4= 3 N

5) 6)

F5= 3 N F

6= 1 N

7)

F7= 8 N

2) 3)

F2= 4 N F

3= 10 N

a) Quina s la intensitat de cada fora? Escriu al costat de cada fletxa el valor de la intensitat de la fora.

b) Quines forces tenen la mateixa direcci?

La 1 i la 5; la 3 i la 6, i la 4 i la 7.

c) Quines forces tenen la mateixa direcci i el mateix sentit? La 4 i la 7.I la mateixa direcci i el sentit contrari? La 1 i la 5, i la 3 i la 6.

d) Quines tenen el mateix punt daplicaci? La 6 i la 7.

Dibuixa, mitjanant una fletxa, les forces que actuen sobre aquest objecte en cada moment. Fes servir les-cala 1 cm = 5 N.

a) Una fora de 10 N amb sentit sud.

N


5/45


6/45

La unitat de la pressi

1. Omple els buits de les oracions segents:

El nom de la unitat de la pressi s pascal i el seu smbol s Pa.

Un pascal s la pressi que fa una fora dun newton sobre una superfcie

dun metre quadrat.

Fixat en les figures segents: mostren la mateixa capsa sobre el terra; en primer lloc, descansant sobre la carams petita i, en segon lloc, descansant sobre la cara ms gran.

En quin cas la pressi que fa la capsa sobre el terra ser ms gran? L1.

Per qu? Perqu la fora s la mateixa per la superfcie de suport s ms petita.

Les mides de la capsa sn: 0,20 m 0,20 m 1,0 m. Si el pes de la capsa s de 200 N, determina

la pressi que fa en els dos casos.

1) Superfcie de la base: S = 0,20 m 0,2 m = 0,040 m2

Pressi: P = = = 5.000 N/m2 = 5.000 Pa

2) Superfcie de la base: S = 0,20 m 1,0 m = 0,20 m2

Pressi: P = = = 1.000 N/m2 = 1.000 Pa

11

22

Pressi

1) 2)

FS

200 N0,20 m2

FS

200 N0,040 m2


7/45

Pressi

12

2. Quina pressi exerceixes sobre el terra?

Vols determinar la pressi que exerceixes sobre el terra quan ests dret. Qu necessites saber?

El meu pes i la superfcie de contacte dels peus amb el terra. Explica com ho pots determinar i quin material necessites per fer-ho.

El pes es pot determinar amb una bscula. Mesurem la massa i, multiplicant per 10 N/kg, obtin-drem el pes. La superfcie dels peus la podem determinar collocant-los sobre un paper quadricu-lat i dibuixant-hi el contorn de les sabates amb un llapis. Es compten els quadrets i es calcula lasuperfcie multiplicant el nombre de quadrets per la superfcie dun quadret. La pressi la deter-minarem dividint el pes per la superfcie

Fes una estimaci de la pressi que creus que exerceixes: resposta oberta.

Mesura del pes: massa 10 N/kg.

Mesura de la superfcie dels peus:

Pressi exercida sobre el terra:

P= = Atenci a les unitats. La superfcie sha dexpressar en metres quadrats.

La pressi que has determinat sassembla a la que havies predit? Resposta oberta.

Com seria la pressi si taguantessis sobre un sol peu? Calcula-la.

La pressi seria, aproximadament, el doble, ja que la superfcie s la meitat. Es calcula multiplicantper 2 la pressi calculada anteriorment.

Imaginat que et poses unes xanques. Si la superfcie de la base de cada xanca s de 0,004 m 2, quinapressi exerciries si taguantes sobre les dues xanques? I si ho fas sobre una?

La superfcie de les dues xanques seria 0,008 cm2.

Les pressions es determinarien dividint el pes per la superfcie de les dues xanques, en el primer cas,i per la superfcie duna xanca, en el segon cas.

3. La pressi en els lquids

a) Completa el dibuix segent, que representa un recipient ple daigua amb tres forats, dibuixant els

rajos daigua que surten dels forats. Explica els dibuixos que fas.

F(pes)

S

Resposta oberta. Els alumnes expliquen els dibuixos que han feti per qu.


8/45

Pressi

13

b) Fixat en la illustraci. Dibuixa, mitjanant fletxes, les forces que fa laigua sobre cada cm2 de les pa-

rets de la presa, el vaixell i el submarinista.

c) En David i la Slvia han fet un experiment per mesurar la fora ascensional sobre dues esferes (A i B)

que tenen un volum diferent. Amb un dinammetre han pesat cada una de les esferes. A continua-

ci les han pesades dins de laigua i han elaborat una taula amb les dades obtingudes per determi-

nar les forces ascensionals.

Mira les dades de la taula. On pesen menys les esferes, a fora de laigua o a dins? Com ho expliques?

Pesen menys dins laigua.Per la fora ascensional que exerceix laigua cap amunt.

Com creus que es pot calcular la fora ascensional?

Es pot calcular la fora ascensional de cada cos restant el seu pes fora de laigua del pes dins delaigua.

Completa la taula, calculant la fora ascensional i indicant el volum de cadascuna (escriu groso petit).

Pes Pes a dinsde laiguaFora

ascensional Volum

A 5N 1N

B 6N 4N

5 N 1 N = 4 N gros

6 N 4 N = 2 N petit


9/45

Pressi

4. La pressi atmosfrica: lexperincia de Torricelli

Si omplim un got amb aigua i el submergim parcialment cap per avall dins dun recipient amb aigua, la

de dins del got no surt. Com s que passa aix? Aristtil, filsof grec que va viure fa ms de 2.000 anys,

ho va explicar dient que la naturalesa tenia horror al buit: laigua no sortia del got perqu, si en sor-

ts, com que no hi podria entrar aire, lespai que hi quedaria seria buit i aix no era possible.

Tanmateix, al segle XVII un itali anomenat Evangelista Torricelli va trobar una manera de fer el buit.

Torricelli va omplir amb mercuri un tub de vidre dun metre de llarg tancat per un extrem. Va submer-

gir una mica el tub invertit en una cubeta que tamb contenia mercuri. El mercuri va baixar fins a una

altura duns 76 cm per sobre del mercuri de la cubeta. Com que no hi havia res per sobre del mercuri

del tub, Torricelli havia fet el buit.

Torricelli va explicar aquell fet dient que laire de latmosfera exercia una pressi sobre la superfcie del

mercuri de la cubeta. Aix doncs, segons ell, el mercuri del tub havia baixat fins que la pressi del seu

pes havia estat igual que la pressi atmosfrica. Molta gent no va acceptar lexplicaci de Torricelli.

Un cientfic francs, Blaise Pascal, va ajudar a convncer la gent que lexplicaci de Torricelli era correcta.

Va pensar que si la pressi de latmosfera suportava la columna de mercuri, aquesta columna seria ms

petita dalt duna muntanya. All, la pressi de latmosfera s ms baixa. Aix doncs, Pascal va escriure a

la seva germana, que vivia prop del Puy du Dme, una muntanya de 1.500 m daltitud, perqu fes lex-

periment de Torricelli al cim. Quan ho va fer, laltura de la columna de mercuri va ser noms de 70 cm.

Daquesta manera, Pascal va obtenir la prova per confirmar la teoria de la pressi atmosfrica.

a) Qui va dir que la natura t horror al buit?

b) Com explica Aristtil el fet que laigua del got no surti?

c) Qui va aconseguir fer el buit? Com ho va fer?

d) Com explica Torricelli el fet que laigua del got no surti?

e) Quin cientfic estava dacord amb la interpretaci de Torricelli?

f) Per qu la columna de mercuri de lexperincia de Torricelli s ms petita dalt duna muntanya que

a nivell del mar?

14

Laigua no surt perqu si ho fes quedaria un espai sense res, buit, i aix no s possible.

Torricelli. Ho va fer omplint amb mercuri un tub dun metre de llarg tancat per un extremi submergint-lo una mica capgirat en una cubeta amb mercuri. El mercuri va descendirfins a una altura duns 76 cm.

Torricelli ho explica perqu considera que laire fa una pressi sobre la superfcie de lai-gua del recipient que impedeix que laigua surti.

Blaise Pascal.

Perqu, dalt la muntanya, el gruix (altura) daire que hi ha sobre la muntanya s ms pe-tit que a nivell del mar.

Aristtil.


10/45

1. La velocitat mesura la rapidesa.

Aquest plnol mostra la ubicaci del centre on estudien lOmar, la Cristina, la Maria i en Llus. Tamb indica laposici de casa seva i el temps que tarden a arribar al centre cada dia.

2. Tria la resposta correcta.

a) La distncia recorreguda dividida pel temps que hem trigat es diu:

1. Velocitat.

2. Velocitat mitjana.

3. Acceleraci.

b) Lacceleraci mitjana s:

1. La velocitat dividida pel temps.

2. Laugment de la velocitat per unitat de temps.

3. La variaci de la velocitat en cada unitat de temps.

c) La grfica posici-temps ens permet determinar:

1. On s el mbil a cada instant.

2. El temps.3. La fora.

15

33

Fora imoviment

Tenint en compte que trien el cam ms curt,digues:

a) A quina distncia de lescola s cada casa?(Mesura la distncia sobre el plnol del ca-m ms curt tenint en compte lescala).

b) Qui va ms rpid a lescola?

Casa de lOmar (6 min)

Casa den Llus (3 min)

Casa de la Cristina50 m

Casa de la Maria (10 min)Escola

Les velocitats en m/min: lOmar s el msrpid, va a 41,6 m/min; desprs la Maria,a 35 m/min; en Llus, 53,3 m/min; i laCristina, 23,7 m/min.

La de lOmar, a 250 m; la de la Maria, a350 m; la den Llus, a 16 m, i la de la Cris-tina, a 166 m.


11/45

Fora i moviment

16

d) La grfica velocitat-temps ens dna una idea de:

1. El lloc on s el mbil a cada instant.

2. La velocitat del mbil a cada instant.3. El temps.

e) Una fora:

1. s causa de moviment.

2. s causa de canvi en el moviment.

3. s necessria perqu un objecte es mantingui en moviment.

f) Per a un mateix objecte:

1. Com ms gran sigui la fora que actu, ms rpid anir.

2. Com ms gran sigui la fora que actu, ms acceleraci tindr.

3. Com ms gran sigui la fora que actu, menys acceleraci tindr.

3. Quin s el nedador ms rpid?

La taula segent ens proporciona els temps que han invertit diversos nedadors en diferents curses.Cursa Nedador Temps

l100 m lliures

Joan 60 s

Maria 65 s

Carles 68 s

Rosa 70 s

200 m esquena

Esteve 144 s

Llus 150 s

Carme 140 s

Cristina 145 s

400 m lliures

Josep 272 s

Pere 250 s

Eullia 330 s

Teresa 270 s

a) Quina s la velocitat mitjana del nedador ms rpiden cada cursa?

En la cursa dels 100 m lliures.

El ms rpid va ser en Joan,

amb una velocitat mitjana = = 1,7 m/s

En la cursa dels 200 m esquena.

En la cursa dels 400 m lliures.

b) Quin ha estat el nedador ms rpid de tots?

100 m

60 s

La ms rpida ha estat la Carme, amb una velocitat mitjanade = = 1,4 m/s.200 m

140 s

El ms rpid ha estat en Pere, amb una velocitat mitjanade = = 1,6 m/s.400 m

250 s

En Joan.


12/45

4. Comparaci de cotxes. La taula segent mostra les caracterstiques de quatre models de cotxes:

a) Quin s el cotxe que t una acceleraci ms gran? Explica qu vol dir tenir ms acceleraci.

b) Calcula la seva acceleraci en m/s2.

c) Quina relaci hi ha entre la massa dun cotxe i lacceleraci? Tria dos models com a exemple.

d) Quina relaci hi ha entre la fora de tracci dun cotxe i lacceleraci? Tria dos models com a exemple.

5. Estudi experimental dun moviment

Tothom sap que un atleta no mantla mateixa velocitat durant tot el tra-jecte duna cursa.

Fes una suposici de la maneracom pot variar la velocitat dun

atleta en els 200 m llisos.

Sense considerar valors numrics,dibuixa de manera aproximada la

grfica distncia-temps del cas quehas suposat. Resposta oberta.

Fora i moviment

17

Model Motor

(cubicatge i potncia)

Massa Temps per passar

de0

a100

km/h

Velocitat mxima

1 1,6 L,120 CV 1.065 kg 9,1 s 203 km/h

2 1,6 L, 120 CV 1.145 kg 9,8 s 201 km/h

3 1,6 L, 175 CV 1.205 kg 7,6 s 220 km/h

4 1,6L, 175 CV 1.130 kg 7,1 s 225 km/h

Distncia (m)

Temps(s)

El que t lacceleraci ms gran s el cotxe 4, perqu s el que tarda menys temps a aconseguir el ma-teix increment de velocitat.

Es passa la velocitat a m/s:100 km 100.000 m

Com menys massa, ms acceleraci amb motors iguals. Models 1 i 2, o models 3 i 4.

Com ms fora, ms acceleraci amb masses iguals. Models 2 i 4.

Com que lincrement de la velocitat en 7,1 segons ha es-tat 27,7 m/s, la seva acceleraci s:

h 3.600 s= = 27,7 m/s

27,7 m/s7,1 s

= 3,9 m/s2

Un cas possible podria ser el queexpliquem: el corredor, al princi-pi, augmenta la velocitat; desprs,la mant constant, i tot seguit, ladisminueix i la mant constantfins al final.


13/45

Dissenya un experiment per comprovar la variaci de la velocitat que experimenta un company o companya declasse en una cursa de 200 m feta al pati.

Et proposem lexperiment segent.

Material:

cinta mtrica de 20 m 10 cronmetres

Procediment:

Marca un recorregut recte de 200 m, i fes marques cada 20 m. A cada marca, hi ha dhaver un alumne amb un cronmetre. El corredor se situa a linici del recorregut. A un senyal, el corredor comena a crrer i sengeguen tots els cronmetres. Quan el corredor passa per cada marca satura el cronmetre que toqui. A una taula com la de la dreta es recullen les dades.

Fes la grfica distncia-temps a partir dels valors recollits a la taula.

Recull a la teva llibreta un informe de les diferncies entre la grfica distncia-temps del corredor suposat i laque heu obtingut amb la cursa dun company o companya de classe.

Fora i moviment

18

Distnciaen metres

Tempsen segons

0,0 0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

120,0

140,0

160,0

180,0

200,0

Distncia (m)

Temps(s)

Resposta oberta.

Resposta oberta, segons les dadesrecollides.


14/45

1. Lenergia s necessria perqu les coses es moguin, funcionin o sescalfin.

Lenergia elctrica sorigina en una central elctrica

que pot ser: nuclear, hidrulica, elica, etc.

Lenergia trmica sorigina en una combusti.

Lenergia lumnica procedeix del Sol o duna lmpada.

Lenergia qumica dels aliments prov de manera indirecta del Sol.

Lenergia qumica de les piles prov duna reacci qumica.

Lenergia cintica del rellotge prov de lenergia potencial gravitatria dels pesos.

Lenergia es manifesta de formes diferents

2. Relaciona les expressions de lesquerra amb les corresponents de la dreta. s lenergia gravitatria de laigua.

s lenergia de les piles, dels aliments, del petroli, etc.

s lenergia que es pot obtenir de les plantes i de les restes orgniques.

s lenergia que sobt en trencar el nucli de substncies com lurani.

s lenergia cintica del vent.

s lenergia duna molla estirada o comprimida.

19

44

Qu s lenergia?

Lenergia elica

Lenergia hidrulica

La biomassa

Lenergia nuclear

Lenergia potencial elstica

Lenergia qumica

a) Encercla amb un llapis de color cadas-

cun dels objectes del dibuix que neces-

sitin energia; de color blau els objectes

que requereixin energia elctrica; de

color vermell els que necessitin energia

trmica; i de color groc els que utilitzin

altres formes denergia.

b) Les oracions incompletes segents indi-

quen lorigen o la procedncia de cadascu-

na de les energies amb qu funcionen els

objectes de la figura anterior. Completa-les

amb les paraules segents, tenint en

compte que pots repetir algunes paraules.

lumnica reacci central Sol

combusti potencial gravitatria

hidrulica


15/45

Qu s lenergia?

20

Lenergia es converteix duna forma a una altra

3. Les figures mostren tres muntatges; a cadascun hi ha diferents transformacions denergia. En el primer, nomshas dacabar les frases que indiquen la transformaci denergia que t lloc en cada dispositiu. En els altres dos

muntatges has dafegir, per a cada dispositiu, la frase completa que indiqui la transformaci denergia.

Pila: lenergia qumica es transforma en energia elctrica.

Motor: lenergia elctrica es transforma en energia cintica.

Pes: lenergia cintica es transforma en energia potencial gravitatria.

Lmpada: lenergia elctrica es transforma en energia lumnica.

Cllula fotovoltaica: lenergia lumnica es transforma en energia elctrica.

Ventilador: lenergia elctrica es transforma en energia cintica.

Pes: lenergia potencial gravitatria es transforma en energia cintica.

Dinamo: lenergia cintica es transforma en energia elctrica.

Bombetes: lenergia elctrica es transforma en energia lumnica.

Un esfor no sempre s treball4. Indica en quina de les figures sest fent treball. Justifica la resposta.

A B

En el dibuix A, el treballador pujaun sac mitjanant una politja; enaquest cas es fa treball perqu unafora origina un desplaament.

En el dibuix B, la viatgera sost lamaleta sense moure-la; en aquestcas no hi ha treball, perqu la

fora no origina un desplaament.


16/45

Qu s lenergia?

21

Mquines5. La figura mostra mquines diferents. Seguint lexemple de la primera mquina, assenyala lesfor amb

fletxes blaves i la crrega amb fletxes vermelles i amb mides relatives (si la mquina multiplica la fora,

la crrega ser ms gran que lesfor;i si,en canvi,s multiplicadora del desplaament,la crrega ser mspetita que lesfor).

Una mquina meravellosa: la bicicleta6. La bicicleta es fa servir com a mitj de transport a tot el mn. s una de les maneres ms eficients de des-

plaar-se dun lloc a un altre i consumeix molta menys energia que qualsevol vehicle motoritzat. El seuconsum energtic noms s comparable al vol dels ocells. Si passeges en bicicleta per un pla consumirsla mateixa energia que si ho fas a peu, per ho fars tres vegades ms rpid. Aix vol dir que la bicicletanoms gasta la tercera part de lenergia necessria per fer el trajecte. A ms, et canses menys perqu etdesplaces assegut i els teus msculs no han daguantar-te el pes del cos. Un altre avantatge de la bicicle-ta s que no contamina, perqu no fa servir combustibles fssils. La bicicleta s una mquina estranya per-qu no augmenta la fora. Est dissenyada per multiplicar la distncia. La bicicleta es mou progressiva-ment ms lluny que els peus damunt del pedal, per hem dempnyer amb molta ms fora amb els peusperqu les rodes funcionin. La bicicleta s una mquina multiplicadora de la distncia.

Quin daquests models triaries? Justifica la resposta.

de muntanya urbana plegable

Resposta oberta.


17/45

Qu s lenergia?

22

Experiments amb la bicicleta7. Inventa un experiment que posi de manifest que la bicicleta s una mquina multiplicadora del des-

plaament. A continuaci et fem una proposta per fer lexperiment.

Material necessari:

bicicleta

cinta mtrica

pesos

cordill

Procediment:

1. Colloca una bicicleta amb les rodes cap amunt, com indica la figura, amb els engranatges que vulguis.

a) Atura una volta dels pedals; fixat quantes vegades gira la roda de darrere.

b) Situant dos dinammetres a la roda de darrere i al pedal, podrs comprovar la relaci entre lesfori la crrega.

2. Repeteix lexperiment amb altres engranatges per comprovar en quina circumstncia un engranatge min-

va lesfor.

Conclusi:

Escriu un informe sobre els avantatges de la bicicleta. Inclou els resultats de la investigaci.

Resposta oberta.


18/45

23

55

Calori temperatura

Temperatura, energia trmica i calor

1. Relaciona amb fletxes els termes de la dreta amb les definicions de lesquerra; pot haver-hi ms dunafletxa. Recorda que lenergia cintica dun cos o duna partcula s Ec= 1/2 m v2, en qu ms la massa dela partcula i vs la velocitat.

Suma de lenergia cintica de totes les partcules

que formen un cos.

Depn de lenergia cintica mitjana de les partcules

dun cos.

Depn de la velocitat mitjana de les partcules

que formen un cos.

Transferncia denergia trmica entre dos cossos.

Depn de la velocitat de les partcules, de la seva

massa i del nombre de partcules que hi ha.

Depn de lenergia cintica de les partcules

i del nombre de partcules que hi ha.

Per qu no hi ha transferncia denergia trmica quan es posen en contacte dos cossos que es troben a la ma-teixa temperatura?

La transferncia denergia cintica t lloc com a conseqncia dels xocs de les partcules que tenen ms

energia amb altres que en tenen menys. Si de mitjana les partcules dels dos cossos tenen la mateixa

energia cintica (es troben a la mateixa temperatura), llavors la transferncia neta denergia cintica des

de les partcules dun cos fins a les de laltre ser nulla.

Energia trmica

Temperatura

Calor


19/45

2. Per qu sencongeix un globus inflat quan el fiquem al congelador?

Quan introdum un globus inflat en un congelador observem que, desprs duna estona, ha disminut devolum. Mira els dibuixos i respon les preguntes.

a) Amb quina de les opinions ests ms dacord?

a) Amb la C. El fred fa que les partcules es moguin ms lentament.

b) Explica amb les teves paraules el perqu de la resposta anterior i digues per qu no ests d'acord amb

les altres explicacions.

A B

C D

Calor i temperatura

24

El globus es fa ms petit al conge-

lador,perqu el fred fa ms petites

les partcules de laire.El fred fa que les partcules

de laire sapropin.

El fred fa que les partcules es

moguin ms lentament.

El fred fa que el globus

de goma sencongeixi.

Lexplicaci podria ser la segent: la disminuci de la temperatura fa disminuir la velocitat de les par-tcules i, consegentment, xoquen menys vegades amb la paret interior del globus i amb menys

fora; aix fa que disminueixi la pressi interna que fa laire. La pressi atmosfrica, que ara s su-

perior, fa disminuir el volum del globus. Com a conseqncia daquesta disminuci de volum, aug-

menta la freqncia dels xocs i la pressi interna. La contracci finalitza quan les dues pressions, in-

terna i externa, tornen a estar igualades.

El volum de les partcules s sempre el mateix i no depn de la temperatura. Lexplicaci que consi-

dera que el fred fa que les molcules sapropin s de carcter esttic. Lapropament mitj de les mol-

cules es deu a la disminuci de la velocitat. El globus (la goma del globus) no sencongeix aprecia-

blement pel fred; podem comprovar-ho posant un globus sense inflar a la nevera.


20/45

El termoscopi: un dispositiu per mesurar la temperatura

3. El 1592, Galileu va idear un instrument molt senzill per mesurar petites variacions de temperatura cor-poral que es basava en la relaci entre la pressi i la temperatura dun gas. La figura mostra un termos-

copi que s una variant del de Galileu, construt amb una llauna de refresc i un tub de plstic o de vidretransparent molt prim.

Explica per qu el lquid puja quan escalfem la llauna aguantant-la amb les dues mans o b quan la collo-quem directament al sol o li apliquem aire calent mitjanant un eixugacabells.

Com influir el volum daire atrapat a dins de la llauna en laltura a la qual arriba la columna a una tempe-ratura determinada?

Com influir la variaci de la pressi atmosfrica?

Calor i temperatura

25

Si escalfem la llauna aguantant-la amb les dues mans,

veiem que la columna daigua puja.Aquest esquema mostra linterior de la llauna, on hiha una petita quantitat daigua acolorida.

En augmentar la temperatura, augmenta la velocitat mitjana de les partcules de laire i, en conseqn-

cia, augmentar la freqncia dels xocs i la pressi que fa laire sobre la superfcie del lquid que hi ha a

la llauna. Aquest excs de pressi far pujar el lquid pel tub fins a laugment de la pressi hidrosttica.

A la superfcie del lquid podem dir quepatmosfrica

+ phidrosttica

= pressi de laire a linterior de la llauna.

Com ms gran sigui el volum de laire atrapat, ms gran ser lincrement de volum en augmentar la

temperatura; per tant, ms sensible ser el termoscopi.

Si disminueix la pressi atmosfrica, el nivell del lquid en el tub pujar. Per tant, perqu laparell sigui

fiable com a mesurador de la temperatura, cal assegurar-se que la pressi atmosfrica no varia.


21/45

Investigant quin lquid sescalfa ms rpidament

4. Volem investigar quin lquid, laigua o letanol (alcohol etlic), augmenta ms de temperatura quan els es-calfem igual.

Dissenya un procediment experimental per poder respondre la qesti plantejada.

a) Caldr agafar la mateixa quantitat daigua que detanol?

b) Indica la quantitat daigua i detanol que agafars i les operacions i mesures que fars.

Sha fet la investigaci i shan mesurat les dades segents:

m (aigua) = 100 g; Tinicial

(aigua) = 20 C; Tfinal

(aigua) = 60C;

m (etanol) = 100 g; Tinicial

(etanol) = 20 C; Tfinal

(etanol) = 89,6C

c) Quin dels dos lquids sha escalfat ms?

d) Quin ha estat laugment de temperatura de laigua? I de letanol?

T(aigua) =

T(etanol) =

e) Quin necessita ms calor per augmentar la seva temperatura fins al mateix valor?

f) Quin dels dos lquids t una capacitat calorfica especfica ms gran?

g) Quantes vegades s ms gran la capacitat calorfica especfica de laigua que la de letanol?

c(aigua) T(etanol)c(etanol) T(aigua)

Calor i temperatura

26

balana electrnica

escalfador elctric

alcohol

flasc rentadoramb aigua

vasos de 250 cm3

cronmetretermmetre

= = =

S, cal comparar la mateixa massa daigua que detanol.

Es prenen 100 g de cada lquid i es colloquen en vasos de 250 cm3. Es mesura la temperatura inicial delslquids amb un termmetre i sanota. Sescalfa amb un fogonet de but durant el mateix temps, primer

laigua i desprs lalcohol. El temps es mesura mitjanant un cronmetre. Cal no modificar la flama.

Letanol.

60 C 20 C = 40 C

89,6 C 20 C = 69,6 C

Laigua.

Laigua.

69,6 C40 C

1,74


22/45


23/45

Propagaci de la calor

28

Informe de la investigaci

Objectiu

Resultats

Investigaci

2. Quines superfcies absorbeixen millor la radiaci trmica?

Totes les superfcies absorbeixen la radiaci igual? Farem una investigaci per esbrinar-ho. Investigarem tres su-perfcies: una de negra, una de reflectora i una de blanca o clara. Pensa com podries investigar aquesta qes-

ti i escriu a la llibreta el mtode que seguiries. La figura adjunta et mostra el muntatge que podries fer.

Fes la investigaci.

Recull les dades obtingudes temperatura-temps i fes les gr-

fiques corresponents.

Ordena les superfcies de les que absorbeixen ms b la ra-

diaci a les que ho fan pitjor.

Fes un informe del conjunt de la investigaci i del resultat

obtingut.

Contrasta el teu mtode amb el que descriu el text segent:

a) Agafem tres llaunes: una de negra, una de recoberta amb paper dalumini i una altra de color clar

(tamb es pot recobrir de paper blanc).

b) Omplim totes tres llaunes amb la mateixa quantitat daigua.

c) Posem un termmetre a cada llauna per mesurar la temperatura.

d) Posem les tres llaunes en un lloc on rebin radiaci solar directa o b les escalfem mitjanant un fo-

cus de llum potent o una estufa elctrica parablica.

e) Mesurem la temperatura ambient i la temperatura de laigua de cada llauna a intervals de temps

regulars.

f) Enregistrem aquestes dades en una taula temperatura-temps i representem grficament les dades ob-

tingudes per a cada superfcie.

Temperatura/C Temps/min Temperatura/C Temps/min Temperatura/C Temps/min

Superfcie negra Superfcie platejada Superfcie blanca

Les respostes sn obertes.

Resposta oberta

Resposta oberta


24/45

Conclusi:

3. Quins cotxes sescalfen ms: els blancs o els negres?

Tres alumnes fan prediccions, i les justifiquen, sobre quins cotxes els negres o els blancs sescalfaran

ms desprs destar exposats a la radiaci solar, tenint en compte la radiaci que reben del Sol i la que

irradien. Llegeix les prediccions i comentaris que fan i digues amb quina ests dacord, si s que coin-

cideixes amb cap, i per qu et sembla que les altres no sn correctes.

Propagaci de la calor

29

A Els cotxes negres sescalfaranms perqu absorbeixen msenergia del Sol.

C Els cotxes de tots dos colors shauranescalfat igual, perqu absorbeixenla mateixa quantitatdenergia del Sol.

B Els cotxes negres estaranms freds perqu irradien msenergia.

Les respostes sn obertes.

La resposta correcta s la A. Les superfcies negres absorbeixen ms la radiaci trmica que les superf-

cies blanques.

La B s incorrecta perqu, tot i que s cert que els cotxes negres irradien ms calor, aix no invalida que

siguin el que estan a una temperatura ms alta, perqu tamb absorbeixen ms energia. En els dos ti-

pus de cotxes (blancs i negres), la temperatura final s una temperatura estacionria, ja que lenergia

absorbida s igual que lemesa, per en el cas dels cotxes negres, aquesta temperatura s ms alta.

La C s incorrecta perqu les superfcies negres absorbeixen ms la radiaci trmica que les blanques.


25/45


26/45

La propagaci de la llum

1. Fixat en la figura. Shan collocat dues plaques foradades,P1i P

2, entre una pantalla blanca i un focus pun-

tual de llum, F.

a) Dibuixa els lmits de la taca lluminosa que es veu sobre la pantalla.b) Creus que el punt X estar illuminat? No.

c) Perqu el punt Xquedi illuminat, com has de desplaar el focus Fde llum, sobre la lnia recta de punts?

d) Dibuixa en quin interval es pot trobar el focus Fperqu el punt X estigui illuminat.

La cambra obscura

2. La figura mostra un esquema duna cambra obscura; al davant hi ha una espelma. Dibuixa la seva imatge

sobre la pantalla de la cambra i explica com s.

31

77

La llum

F X

P1

P2

pantalla

Cap amunt.

El focus es pot trobar entre els punts 1 i 2.

1

2

A

A

BB

C

C

s invertida i ms gran.


27/45

Els eclipsis

3. Qu s un eclipsi de Sol?

4. Dibuixa els rajos del Sol que delimiten lombra de la Lluna sobre la Terra.

5. Completa les frases segents amb les paraules Terra i Lluna.

En un eclipsi de Sol, una part de la Terra es troba dins de lombra de la Lluna. El Sol, la Llunai la Terra es troben alineats en aquest ordre.

En un eclipsi de Lluna, la Terra sinterposa entre el Sol i la Lluna. El Sol, la Terra i la Llunaes troben alineats en aquest ordre.

6. Eclipsi de Lluna. Situa la Lluna en el diagrama per tal de representar un eclipsi de Lluna. Dibuixa-hi els ra-jos del Sol.

Miralls

7. Fixat en les fotografies segents que mostren diferents miralls. Indica en cada cas: mirall cncau o con-vex; imatge dreta o invertida; imatge ms gran o ms petita; i imatge real o virtual.

La llum

32

_______________________ _______________________ _______________________

Quan la Lluna es colloca entre el Sol i la Terra, els rajos del Sol formen una ombra de la Lluna sobre laTerra. Aquesta ombra s leclipsi de Sol.

Cncau, dreta, ms gran ivirtual.

Convex, dreta, ms petita ivirtual.

Cncau, invertida, ms petitai real.


28/45

Lents convergents i lents divergents

8. Hem posat a prop de la paraula cinciesuna lent convergent i una lent divergent. Dibuixa com creus quees veur aquesta paraula a travs de les lents.

Omple els buits, per distingir si una lent s convergent o divergent respecte als parmetres de la taula.

Visita a loculista

La Maria i la Nria tenen problemes de visi. La Maria no pot veure el que hi ha apuntat a la pissarrai la Nria t dificultats per llegir.

A loculista, a la Maria li posen al davant unes lletres que es van fent cada cop ms petites i li pre-gunten que digui fins on pot distingir-les. Desprs li proven diferents lents fins que pot veure clara-ment les lletres.

A la Nria, en comptes de posar-li un cartell li donen un full amb un text escrit en lletres cada copms petites. A la Maria li diagnostiquen miopia i a la Nria, hipermetropia.

Lull miop no forma la imatge ntida a la retina com ho fa un ull normal, sin al davant, perqu elcristall (la lent de lull) s massa gruixut o perqu el globus ocular s massa llarg. Per corregir aquestdefecte s a dir, perqu la imatge es formi a la retina es fa servir una lent divergent.

Lull hipermetrop forma la imatge ntida darrere de la retina, perqu el cristall s massa prim o per-qu el globus ocular s massa curt, i per corregir-la es fa servir una lent convergent.

La llum

33

Lent convergent Lent divergent

El gruix de les lents

Les imatges

El poder de concentraci de la llum

Lent convergent

s ms gruixut al migque als extrems.

s ms gruixut als extrems.

Sempre sn ms petites.Sn ms grans a prop de lobjecte, i in-vertides i ms petites lluny daquest.

Es pot concentrar en un puntla llum del Sol o duna bombeta.

No es pot concentrar la llum.

Lent divergent

CINCIES CINCIES


29/45

Aquestes dues figures mostren el funcionament dun ull normal. A la figura A es mostra un ull amb laimatge dun objecte lluny formada a la retina, i a la B, amb la imatge dun objecte proper.

9. La figura C correspon a un ull defectus que tracta de formar la imatge dun objecte lluny.

a) Quin defecte t lull?

b) Com es diu aquest defecte?

c) Quines sn les causes possibles?

d) Amb quin tipus de lent es pot corregirel problema?

e) Dibuixa-la sota el dibuix .

10. La figura D correspon a un ull defectus que tracta de formar la imatge dun objecte proper.

a) Quin defecte t lull?

b) Com es diu aquest defecte?

c) Quines sn les causes possibles?

d) Amb quin tipus de lent es pot corregir el pro-blema?

e) Dibuixa-la sota el dibuix .

La llum

34

A B

C

C

D

D

No pot formar la imatge dun objecte llunyen la retina, sin abans daquesta.

Miopia.

El cristall s massa bombat o b el globusocular s massa llarg.

Amb una lent divergent.

No pot formar la imatge dun objecte proper ala retina i ho fa darrere daquesta.

Hipermetropia.

El cristall s massa prim o b el globus oculars massa curt.

Amb una lent convergent.


30/45


31/45

Investigaci

2. Quins factors afecten la freqncia de vi-braci dun regle subjectat per un dels ex-

trems a una taula?

Lobjectiu daquesta investigaci s deter-minar els factors que afecten la freqnciade vibraci dun regle subjectat per un delsextrems.

a) Pensa en els factors que poden afectar la freqncia de vibraci del regle i fes-ne una llista.

b) Fes algunes prediccions de la manera com cadascun daquests factors poden alterar la freqncia de

vibraci del regle.

c) Escriu un pla detallat de com duries a terme de manera sistemtica la investigaci.

d) Porta a terme el teu pla i presenta en un informe els resultats tenint en compte les prediccions fetes.

Caracterstiques duna ona

3. En la figura es mostra lona duna nota obtinguda per oscilloscopi.

El so

36

ms

Es recomana ls dun regle llarg que pugui dur, a lextrem lliure, un pes, com surt a la figura.

Aquests factors poden ser: la longitud del regle, la massa del regle, la massa del pes collocat a lex-

trem del regle, el material de qu est fet el regle, lamplitud inicial de la vibraci. No s necessari

estudiar totes les variables; les ms interessants podrien ser la massa i la longitud.Aquests factors po-

den ser: la longitud del regle, la massa del regle, la massa del pes collocat a lextrem del regle, el ma-

terial de qu est fet el regle, lamplitud inicial de la vibraci. No s necessari estudiar totes les va-

riables; les ms interessants podrien ser la massa i la longitud.

Cada factor pot alterar la freqncia augmentant-la i minvant-la.

Per determinar com influeix cadascun dels factors enumerats en la freqncia de la vibraci del re-

gle, shan de mantenir tots constants tret del que sinvestiga, que sanir variant per determinar com

afecta la freqncia de la vibraci.

15

10

5

0

-5

-10

-15

10 20 30 40 50 60 70


32/45

El so

37

Dibuixa lona duna nota amb el mateix to que lanterior, per menys intensa.

Dibuixa lona duna nota de la mateixa intensitat que la primera per de to ms alt.

4. Tria la resposta correcta.

El so no es propaga...

a) ...per laire.

b) ...pels lquids.

c) ...pel buit.

El so es propaga millor...

a) ...pels lquids.

b) ...pels slids.

c) ...pel buit

d) ...pels gasos.

Quan copegem amb fora la superfcie dun

tambor amb un escuradents, la qualitat del so

que augmenta s...

a) ...la intensitat.

b) ...el to.

c) ...el timbre.

d) ...la reverberaci.

Leco es produeix per...

a) ...labsorci del so.b) ...la refracci del so.

c) ...la reflexi del so.

d) ...lampliaci dun so.

Un contrabaix emet una nota de freqncia

de 64 Hz; una tuba, de 256 Hz; una trompeta, de

1.024 Hz; i una flauta, de 2.048 Hz. Linstrument

que emet una nota ms aguda s ...

a) ...el contrabaix.

b) ...la tuba.

c) ...la trompeta.

d) ...la flauta. El to dun so est relacionat amb...

a) ...la intensitat de la vibraci.

b) ...la reflexi del so.

c) ...la freqncia de vibraci de linstrument.

d) ...la reverberaci.

Un so greu s un so de freqncia...

a) ...alta.

b) ...baixa.

c) ...intermdia.d) ...molt gran.

15

10

5

0

-5

-10

-15

10 20 30 40 50 60 70

ms

15

10

5

0

-5

-10

-15

10 20 30 40 50 60 70

ms


33/45


34/45

Propietats dels metalls

1. Les fotografies mostren objectes fets amb diferents metalls.

a) Escriu per a cada propietat lobjecte o els objectes que la posin de manifest.

conductors de lelectricitat: bombeta.

conductors de calor: olla de pressi. brillants: pulsera, gerro, monedes. deformables: tots els metalls ho sn. elstics: molla. gran resistncia mecnica: graella, escala, monedes. gran densitat: plomada de busseig. poca densitat: escala. punt de fusi molt alt: bombeta. poc oxidables: olla de pressi, polsera, gerro, monedes.

b) Quina propietat s comuna a tots els metalls?

39

99

Metalls

La conductivitat.


35/45

Metalls

40

A cada terme una definici

2. Associa els termes de lesquerra amb la definici corresponent.

s lobtenci dun metall a partir del seu xid. s una dissoluci de dos metalls o ms. s el procs dobtenci dun metall. s el mineral del qual sextreuen els metalls. s loxidaci dun metall.

Investigaci

3. La sal afavoreix la corrosi del ferro?

Els objectes de ferro soxiden ms de pressa a la costa que en els llocs dinterior. Podria explicar-ho elfet que la sal de les gotes daigua salada accelera la corrosi.

Com comprovaries aquesta hiptesi?

La figura mostra sis propostes que han fet diferents alumnes per comprovar la hiptesi que la sal afa-voreix la corrosi del ferro. En cada cas, un dels tubs dassaig actua com a control.

Aliatge Corrosi Mena

Reducci Metallrgia

A B

DC

E F

aigua salada

aigua salada

aigua de laixeta aigua salada

aigua de pluja aigua salada aigua de laixeta

cot fluixi deshidratant

aigua salada gotes daiguade pluja

gotes daiguasalada


36/45

Metalls

41

Indica, de manera justificada, quines propostes permetrien comprovar la hiptesi i quines no.

LecturaLa siderrgia

4. El ferro s el metall que ms fem servir, ens serveix per fabricar eines, vehicles, cases, ponts, etc.Lobtenci del ferro a partir de les menes rep el nom de siderrgia. Les menes ms importants estanformades per xid de ferro. Tot i que la reducci de lxid de ferro no s fcil, els nostres avantpas-sats ho van aconseguir fa ms de 3 .000 anys. Obtenien el ferro escalfant la mena barrejada amb car-b en un forn, tal com mostra la figura. El carboni que cont el carb vegetal redueix lxid i allibe-ra el ferro.

Avui dia, el ferro sobt escalfant la mena barrejada amb carb de coc i pedra calcria en un forn quesanomena alt forn. El carb de coc, que s carboni amb impureses, sobt del residu de lhulla que sun carb fssil que sextreu de les mines. La barreja sintrodueix a la part superior del forn i, quan ses-

calfa grcies a laire calent que entra per la part de baix, el carboni redueix lxid i el ferro fos es dipo-sita a la part inferior, don sextreu. La pedra calcria afavoreix leliminaci dimpureses que acompa-nyen la mena.

Fabricaci antiga del ferro.

el ferro esforma aqu

mena de ferro

i carb vegetal

fuita de gasos

A: Lassaig no funciona, la presncia de sal no s lnica diferncia. En el tub de control no hi ha aigua.B: Aquest assaig s factible si la presncia de sal s lnica diferncia entre el tub de control i el tub ambaigua salada, com seria el cas si laigua salada shagus obtingut dissolvent la sal.C: Aquest assaig seria factible si la presncia de sal s lnica diferncia entre el tub de control i el tubamb aigua salada, com seria el cas si laigua salada shagus obtingut dissolent la sal en aigua de pluja.D: Aquest assaig seria factible si la presncia de sal s lnica diferncia entre el tub de control i el tub ambaigua salada, com seria el cas si laigua salada shagus obtingut dissolent la sal en aigua de laixeta.E: Aquest assaig no seria factible, perqu la presncia de sal no s lnica diferncia entre el tub de con-trol i el tub amb aigua salada. En el tub de control no hi ha aigua ni humitat.F: Aquest assaig seria factible, perqu la presncia de sal s lnica diferncia entre el tub de control i eltub amb aigua salada.


37/45

Metalls

a) Qu tenen en com el mtode actual dobtenir ferro i el que es feia servir fa tres mil anys?

b) Quines diferncies trobes entre els dos mtodes?

42

crrega de mena, de ferro,coc i calcria

entrada dairecalent

sortidadel ferro ferro escria

sortidade lescria

Fabricaci actual del ferro.

En tots dos mtodes, lantic i lactual, sescalfa la

mescla de la mena amb el carb i sallibera el ferro,en ser redut lxid pel carboni.

En el mtode antic, es feia servir el carboni procedent del carb vegetal i, en lactual, sutilitza el car-boni del carb de coc. Una altra diferncia entre tots dos s que en lantic la mena de ferro es barreja-va amb el carboni procedent del carb vegetal, i en lactual la mena de ferro es barreja amb pedra calc-

ria, que facilita leliminaci de les impureses que acompanyen la mena.


38/45

Propietats dels cids i les bases

1. Uneix amb fletxes els requadres que estiguin relacionats entre si. Pot haver-hi ms duna fletxa que sur-ti del mateix lloc.

43

1010

cids i lcalis

Reaccions dels cids i de les bases

2. Completa les equacions segents:

a) cid clorhdric(aq) + hidrxid de sodi(aq) clorur de sodi(aq) + aigua(l)

b) cid ntric(aq) + xid de sodi(aq) nitrat de sodi(aq) + aigua(l)

c) cid clorhdric(aq) + carbonat de calci(s) clorur de calci(aq) + dixid de carboni(g) + aigua(l)

d) cid clorhdric(aq) + bicarbonat de sodi(s) clorur de sodi(aq) + dixid de carboni(g) + aigua(l)

e) cid sulfric(aq) + magnesi(s) sulfat de magnesi(aq) + hidrogen(g)

Quines de les reaccions anteriors sn reaccions de neutralitzaci?

a, b, c i d.

Quin nom reben algunes substncies que sobtenen en les reaccions anteriors, com el clorur de sodi,

el nitrat de sodi, el clorur de calci i el sulfat de magnesi? Sals.

cids

Bases

lcalis

Carbonats

i bicarbonats

La soluci t un pH inferior a7

.Reaccionen amb metalls com el zinci el magnesi desprenent hidrogen.

La soluci t un pH superior a 7.

Neutralitzen els cids.

Sn solubles en aigua.

Reaccionen amb els cids desprenentdixid de carboni.

Acoloreixen substnciesque sanomenen indicadors.


39/45


40/45

cids i lcalis

45

Descripci del procs dobtenci duna sal

4. Els dibuixos segents mostren com cal procedir al laboratori per obtenir sulfat de magnesi a partir dxidde magnesi i cid sulfric dilut.

Descriu al costat de cada dibuix quina s loperaci que es fa i quin propsit t. Anomena les substncies,solucions i instruments que es fan servir en cada etapa.

Investigaci guiada: quin comprimit anticid s millor?

5. Disposes de dos comprimits anticids de marques diferents,A i B, i vols saber quin dels dos s capa de neu-tralitzar ms quantitat dcid.

a) Qu et sembla que podrem fer per saber-ho?

b) Com podem mesurar el volum dcid clorhdric que neutralitza una determinada massa

de comprimit?

c) Com sabrem que hem neutralitzat tota la mostra i no cal afegir ms cid clorhdric?

1. Safegeix lxidde magnesi,mitjanant unaesptulao cullera,a la solucidcid sulfric,que es troba en

un vas, i sagitamitjanantuna vareta.

3. Sescalfala soluci desulfat demagnesimitjanantun bec deBunsen per

evaporar unapart de laigua.

Podrem mesurar la quantitat dcid clorhdric neutralitzat per una mateixa massa dels dos com-

primits.

Podem utilitzar una pipeta graduada o una bureta.

Ens cal utilitzar un indicador cid-base, que canvi de color en el moment en qu arribem a la

neutralitzaci. Si utilitzem un indicador lquid com, per exemple, una soluci de fenolftalena,

cal afegir unes gotes a la soluci de cada mostra danticid. La fenolftalena s lila en el medibsic (lanticid s bsic) i incolora en el medi cid.

4. Sacaba devaporarlaigua escalfantla cpsulasuaument a travsde vapor daigua(bany maria),amb lobjectiudobtenir cristallsgrans de sulfatde magnesi.

2. Sabocala solucide sulfat demagnesi enuna cpsula perevaporar laigua.


41/45

cids i lcalis

46

Completa lesquema del procediment dissenyat, ajudant-te de dibuixos com els que shan utilitzat en lac-tivitat anterior.

Fes la investigaci i pren nota de totes les mesures i dels resultats obtinguts.

massa (A) = massa (B) =Volum de la soluci dcid clorhdric necessari per neutralitzar la mostra de lanticid

A =

Volum de la soluci dcid clorhdric necessari per neutralitzar la mostra de lanticid

B =

Escriu la conclusi a la qual has arribat.

1. Triturar els comprimits A i B. 2. Pesar una mateixa massa dels anticids A i B.

3. Dissoldre les mostres en aigua i remenar amb unavareta. 4. Afegir dues gotes dindicador a cada mostra.

5. Omplir la pipeta graduada o la bureta amb la solucidcid clorhdric.

6. Mesurar el volum de la soluci dcid clorhdricnecessria per neutralitzar les mostres A i B.

Lalumnat ha de dibuixar un morter i unam de morter.

Lalumnat ha de dibuixar com safegeix ai-gua al vas i una vareta que lagita.

Lalumnat ha de dibuixar una bureta ambpina i suport, plena de soluci fins a len-rasament.

Resposta variable.

Resposta oberta.

Lalumnat ha de dibuixar una bureta ambel nivell de soluci per sota del zero. La so-luci del vas sha tornat incolora

Lalumnat ha de dibuixar com amb uncomptagotes shi afegeixen dues gotes. Lasoluci del vas s lila.

Lalumnat ha de dibuixar un vas i una ba-lana electrnica.


42/45

Com representem les substncies qumiques?1. El nom de les substncies qumiques pot ser molt

llarg i, a ms, varia duna llengua a una altra. Pertal devitar les confusions, els qumics utilitzen els

smbols i les frmules qumiques, que sn univer-sals. En aquest curs i en lanterior has estudiat elssmbols dels toms i les frmules dalgunes subs-tncies. Recordem-ne alguns.

47

1111

Productes

qumics

toms.

Completa la taula segent:

Nom Smbol

Carboni C

Zn

Nitrogen

Sodi

Plata

He

Sofre

Nom Smbol

H

Ferro

Cl

Calci

Or

Ne

Fluor

Nom Smbol

Coure

O

Alumini

Mg

Ni

Estany

I

Substncies qumiques.

Relaciona el nom amb la frmula qumica:

Clorur de sodi(s) H2(g)

Dixid de carboni(g) Al2O3(s)

xid de calci(s) H2O(l)

Clor(g) CaO(s)

xid dalumini(s) NaCl(s)

Hidrogen(g) CO2(g)

Aigua(l) O2(g)Oxigen(g) Cl2(g)

Hidrogen Cu

N

Ag

Na

S F

Clor

Zinc

Heli

Fe

Al

Sn

Oxigen

Magnesi

Nquel

Ca

Ne

Au

Iode


43/45

Productes qumics

48

El clor i la pedra calcria2. Uneix amb una fletxa el nom de les diferents substncies relacionades amb el clor i amb la pedra

calcria (a la columna esquerra) amb les oracions de la columna dreta. Pensa que pot sortir ms du-na lnia de cada substncia i de cada oraci.

s el component majoritari de la pedra calcria.

s el nom qumic de la sal comuna.

T propietats bsiques.

Quan sescalfa es descompon i es forma calviva i dixid de carboni.

s un gas de color verd-groc soluble en aiguai amb propietats decolorants. s txic.

s el lleixiu, amb propietats blanquejants

i desinfectants.

Es pot obtenir mitjanant lelectrlisi dunasoluci concentrada de sal comuna.

Es fa servir per neutralitzar lacidesa dels slso de les aiges.

s la cal apagada. Una dissoluci daquestas la lletada de cal.

s el nom qumic de la cal viva.

clorur de sodi(s)

carbonat de calci(s)

hipoclorit de sodi(aq)

hidrxid de calci(s)

clor(g)

xid de calci(s)


44/45

Productes qumics

49

Additius alimentaris3. Llegeix el text segent i contesta les qestions.

Si mires a letiqueta dun aliment manufacturat els ingredients que el formen, trobars en molts casos lapresncia de substncies qumiques anomenades additius alimentaris. Aquests additius shan afegit per talde fer que laliment es conservi millor i mantingui les seves propietats o perqu el seu color, gust i olormillorin. Els additius poden ser substncies naturals o sinttiques (obtingudes artificialment). Els addi-tius sidentifiquen per uns codis, Enmero, que indica que estan autoritzats per la Uni Europea. A lataula es mostren alguns tipus dadditius alimentaris i les funcions que desenvolupen.

a) En Daniel semporta per berenar una beguda de cola i un entrep fet amb pa de motlle. A lenvs dela beguda hi llegeix els additius E-150 i E-338, i a la bossa del pa, E-481, E-282 i E-200. Identifica elsadditius.

b) Quina s la funci dels conservants?

c) Quina s la funci dels emulgents?

d) Quina s la funci dels edulcorants?

e) Busca a casa teva letiqueta dun aliment manufacturat i fes una llista dels additius que hi ha.

Tipus dadditiu Funci Codi E

Colorants Fa que laliment sigui ms atractiu a la vista.

Exemple: clorofilla (E-140).

E-100 a E -199

Conservants Impedeixen que els microorganismes es desenvolupin enlaliment i el deteriorin. Exemple: sulfit de sodi (E-221).

E-200 a E-299

Antioxidants Eviten que loxigen de laire reaccioni, per exemple, amb elsgreixos, i soxidin. Exemple: vitamina E (E-307).

E-300 a E-399

Estabilitzants, emulgentsi espessidors

Estabilitzen les emulsions (margarines, salses, maioneses, etc.).Exemple: alginat de sodi (E-401).

E-400 a E-499

Potenciadors de sabor Milloren el gust dels aliments.Exemple: glutamat monosdic (E-621).

E-620 a E-640

Edulcorants Endolceixen els aliments. Exemple: aspartam (E-951). E-950 a E-967

LE-150 s un colorant; lE-338 s un antioxidant. LE-481 s un emulgent, i lE-282 i lE-200 sn con-servants.

Els conservants impedeixen que els microorganismes es desenvolupin en laliment i el deteriorin.

Els emulgents mantenen estables les emulsions.

Els edulcorants donen gust dol als aliments.

Depn de letiqueta que hagin escollit. Tamb poden mirar etiquetes de refrescos.


45/45

Solucionari Naturals Llibre 2ESO C

Documents

Transcript of Solucionari Naturals Llibre 2ESO C