Solucionari Parlem-ne

1

SOLUCIONARIDE LES ACTIVITATS

PARLEM-NE

33 situacions de català pràctic

2

1. Bon dia i bona hora

PÀGINES 5-6

1. LecturaLlegeix atentament aquests diàlegs en veu alta.Activitat oberta.

PÀGINES 6-7

2. ComprensióDesprés de la lectura dels diàlegs de les pàgines 5 i 6, respon les preguntessegüents:

Diàleg 1a) Com es diu el noi xinès? b) D’on és? c) Quants anys té? d) On viu? e) Quanttemps fa que va arribar a Catalunya? f) De què treballa? g) Qui és la Sun-mi Lee?h) Com s’escriu el seu nom i el seu cognom? i) És coreana o catalana, aquestanoia? Per què?a) Xiao Fan; b) De Fuzhou; c) 30 anys; d) A Santa Coloma de Gramenet; e) 5 anys;f) fa de perruquera; g) La seva amiga; h) Sun-mi és el nom; Lee és el cognom; i) Éscatalana. Perquè va néixer aquí, però els seus pares són coreans.

Diàleg 2a) Quin és el nom del senyor Esteve? b) A quin pis viu la família Esteve? c) D’onés la família Esteve? d) Per què aquesta família ha vingut a viure a Catalunya? e)Qui és la senyora Cinta? f) Per què està atabalada la senyora Cinta? g) Per què lasenyora Cinta diu a la senyora Puig que és molt amable? h) Quina expressió fanservir per acomiadar-se?a) Pere; b) 3r 4a; c) De València; d) Per la feina; e) La dona del Pere; f) Acabad’arribar; g) Li ha ofert ajuda; h) Passi-ho bé!

PÀGINA 7

3. Expressions per comunicar-sea) Estudia i aprèn-te altres expressions que també es fan servir per a lessalutacions, les presentacions i els comiats.Activitat oberta.

b) Busca en els diàlegs del començament les expressions que has estudiat iclassifica-les segons els quadres de la pàgina 7. Per exemple: Hola! (expressióper saludar en una situació informal).

Per saludar: Hola!; Bon dia i bona hora!; Per saludar interessant-se per algú: Bondia. Qui és vostè? Com està, senyora Marta?; Per respondre a la salutació: Sóc elseu veí. Molt bé, gràcies. I vostè?; Per presentar-se: Em dic Xiao Fan; Sóc el seu veí;Em dic Marta Puig; Sóc una veïna; Em dic Pere; Per presentar algú: Aquesta és laSun-mi; Li presento la meva dona; Es diu Cinta; Per respondre a la presentació: Moltde gust de conèixer-la. Per acomiadar-se: Adéu!; Fins demà; Passi-ho bé!

PÀGINA 84. Sons i lletresBusca el nom de les lletres de l’alfabet o abecedari i estudia’ls. Després,llegeix aquestes paraules i digues com s’escriuen. Per exemple: Núrias’escriu amb ena, u amb accent tancat, erra, i, a.

Vostè – demà – Joaquim – Buchyk – sóc – xinès – tretze – anys – pròxim –plaça – següent

3

Activitat oberta. (Per exemple: Buchyk s’escriu amb be, u, ce, hac, i grega, ca).

PÀGINES 8-95. Gramàticaa) Identifica els verbs de les oracions següents: Com et dius? D’on ets? El meunom s’escriu així. Quant temps fa que vas arribar a Catalunya? Jo síque vindré,però ella no podrà venir.

b) Activitat oberta.

c) Completa aquests diàlegs amb la forma adequada dels verbs que s’indiquen:–Ei! Qui sou, vosaltres?–Jo sóc el Gerard i ella es diu Ruth.

–Ells són germans i es diuen Buchyk de cognom.–D’on són, ells?–Els germans Buchyk són ucraïnesos i fan de guixaires.

–Si us plau, em pot dir on viu, vostè?–Jo visc al núm. 24 del carrer Nou.–Que teniu telèfon mòbil?–Sí, el meu número és el 690 478 521.

–Nosaltres som la Fàtima i en Rashid.–Ah, sí! Vosaltres viviu a Vic, oi? Jo també hi visc.–I quina adreça teniu, vosaltres?–Nosaltres vivim a la plaça del Pes.–Doncs jo visc al carrer de Sant Antoni.

–Vasyl, quants anys tens?–Tinc quaranta anys.–I quan fas els anys?–Faig els anys el 15 de desembre.–Quant temps fa que vas arribar a Catalunya?–Ara fa quatre anys.

–Bon dia, com està, vostè?–Jo estic molt bé, gràcies.

PÀGINA 106. Lèxica) Completa les frases següents amb els gentilicis adequats:–Jo em dic Gerard. He nascut a Catalunya. Sóc català.–Tu et dius Marco. Has nascut a les Filipines. Ets filipí.–Ella es diu Natsuki. Ha nascut al Japó. És japonesa.–L’Elizabeth i jo hem nascut a Guatemala. Som guatemalencs.–En Rashid i tu heu nascut al Marroc. Sou marroquins.–L’Erik i la Sofie han nascut a Noruega. Són noruecs.

PÀGINA 107. Expressió personal. Per treballar a l’aulaa) Presenta’t davant els companys i companyes de classe explicant com et dius,d’on ets, on vius, quants anys tens, quan fas els anys, quants germans tens,quants anys tenen, com es diuen i què fan.Activitat oberta. (Convé repassar primer els diàlegs de la unitat.)

4

b ) Amb altres companys o companyes, apreneu-vos els diàlegs delcomençament i representeu-los a classe.Activitat oberta.

c) Escriu un petit missatge presentant-te a un company o companya o una noiaamb qui vols fer amistat.Activitat oberta. (Exemple: Sóc la Paula. Visc a Vic. Faig 1r d’ESO.)

d) Amb altres companys o companyes, escriviu un diàleg en què tres personeses coneixen per primera vegada. Després llegiu-lo o representeu-lo davant de laclasse.Activitat oberta. (Oralment es poden decidir primer els noms, els orígens i a què esdediquen.)

5

Unitat 2. Com és casa teva?

PÀGINES 11-121. LecturaLlegeix atentament aquests textos en veu alta.Activitat oberta.

PÀGINES 12-132. ComprensióDesprés de la lectura dels textos de les pàgines 11 i 12, respon les preguntessegüents:

Text 1a) Viu lluny l’Helena? On? I en Hassan? b) Qui ha d’agafar el tren per anar a casaseva? Per què? c) Per què diu en Hassan que està ben comunicat? d) Com ésl’habitatge on viu l’Helena? e) On s’està en Hassan? f) Quin és el domicili d’enHassan? g) Com es pot posar en contacte l’Helena amb en Hassan?a) L’Helena viu una mica lluny, en un poblet. En Hassan viu al centre. b) L’Helena,perquè viu més lluny. c) Perquè pot moure’s amb metro o bus amb poques parades. d)Una casa d’una sola planta, que té una mica de jardí al voltant. e) En un pis antic delloguer. f) Plaça del Comerç, 8, 4t-2a. g) Per telèfon fix, mòbil o correu electrònic.

Text 2a) Com és de gran el pis? Quants m2 fa? b) On és el lavabo? I el menjador? c)Des d’on es pot anar a la galeria? d) Què hi ha a la galeria? e) On és el bany?Què hi ha? f) Per què hi ha dutxa sense banyera? g) Quantes habitacions hi ha alpis? h) Quines qualitats té el pis?a) Ni gran ni petit. Fa 90 m2. b) El lavabo és al rebedor. El menjador és al final delpassadís. c) Des de la cuina. d) El safareig, la rentadora i l’estenedor. e) Al fons, a ladreta del menjador. Hi ha lavabo, vàter, bidet, armari per a les tovalloles, una dutxaperò sense banyera. f) Per no malgastar aigua. g) Tres habitacions. h) Cèntric iassolellat.

PÀGINES 13-143. Paraules per expressar-sea) Activitat per fer en parelles. Demana a la teva parella com es diu, quina és laseva adreça, quin codi postal té, quin és el seu número de telèfon i si disposad’adreça electrònica. Amb aquestes informacions, escriu un text en forma detargeta.Activitat oberta. (Possibilitats: Com et dius?; On vius?; Quin codi postal tens?; Quinnúmero de telèfon tens?; Tens correu electrònic?)

b) Busca el significat que no sàpigues de les paraules que hi ha en el quadreanterior. Després dibuixa el plànol de casa teva o el d’una casa inventada iassenyala-hi el nom de les estances i altres elements que la configuren.Activitat oberta.

PÀGINA 144. Sons i lletresa) Llegeix a poc a poc i en veu alta aquestes frases sense pronunciar lesconsonants mudes, marcades amb lletra cursiva:

1. Al capdamunt de les teulades hi sol haver un parallamps per protegir elsedificis dels llamps i un penell per assenyalar la direcció del vent.

2. Quan entrem en un pis modern, primer de tot hi trobem un rebedor i després

6

un corredor o passadís.

3. És un edifici molt alt. Vols agafar l’ascensor per pujar fins al capdamunt? Desde dalt de tot podràs contemplar la ciutat i veure’n molts carrers.

Activitat oberta. (Totes les consonants marcades són mudes; i hi ha també algunasinalefa «protegilsedificis».)

PÀGINES 14-15

5. Gramàticaa) Completa aquestes frases amb els verbs i les preposicions que calgui.1 Les golfes són a la tercera planta. A la segona planta hi ha els dormitoris.2 El lavabo és a baix, a la planta baixa. A la primera planta hi ha el bany.3 S’estan en una zona residencial. Viuen en aquella casa amb jardí.4 L’antena de TV és al terrat de casa. El parallamps és a dalt, a la teulada.5 Viuen en un pis de lloguer. En aquest pis hi ha aire condicionat.

b) Completa les frases següents amb els adverbis, les expressions de lloc o leslocucions prepositives adients:1 Les urbanitzacions no són al centre de la població, sinó als afores.2 Els mobles vells, els tenim a dalt, a les golfes. Les eines són a baix, al garatge.3 A fora fa molt de fred. A dins s’està molt calent.4 Davant de l’escola hi ha un jardí, al darrere un poliesportiu.5 La farmàcia és sortint a l’esquerra i el forn de pa, a la dreta.

PÀGINA 166. Expressió personal. Per treballar a classea) En parelles. Explica com és el teu pis. Amb la informació que et doni la tevaparella, redacta un anunci per paraules perquè el pugui vendre o llogar.Activitat oberta. (L’activitat comença amb la descripció oral per part d’un membre de laparella, seguint els models de la unitat. L’altre membre ho convertirà en una mena defitxa.)

b) Escriu les preguntes corresponents a la informació de la primera columna.

INFORMACIÓ PREGUNTESCasa o pis Vius en una casa o en un pis?Al centre / als afores On vius: al centre o als afores?Metres quadrats Quants metres quadrats fa el teu pis?Nombre d’habitacions Quantes habitacions té el teu pis?Metro, autobús a prop Tens una parada de metro o autobús a prop?Sol Hi toca el sol?Ascensor Hi ha ascensor a l‘escala?Tranquil / sorollós És sorollós el teu pis?

c) En parelles. Redacteu un diàleg com el del text 1 de la lectura. Desprésrepartiu-vos els papers i llegiu-lo en veu alta; o bé apreneu-vos-el de memòria irepresenteu-lo.Activitat oberta. (Es pot fer sobre el patró del text, canviant-ne només algunesparaules: invertint lessituacions dels personatges.)

d) Com t’imagines la casa ideal? Explica en uns cent mots quinescaracterístiques té la casa dels teus somnis.Activitat oberta. (Es pot fer prèviament una petita llista: ubicació, grandària, nombred’habitacions, comoditats extra…)

7

3. Em coneixes?


PÀGINA 182. ComprensióDesprés de la lectura dels textos respon les preguntes següents:

Text 1a) A quina hora arribarà l’Olga a l’estació de Sants? b) Per què l’Olga no enviauna fotografia a l’Albert? c) És gaire alta, l’Olga? Està prima o més aviatgrassoneta? d) Com diu que té els cabells? I Els ulls? e) Com anirà vestida? f)Quant al caràcter, com diuen que és, l’Olga?a) A dos quarts de dotze del matí. b) No se n’ha recordat. c) No és gaire alta i està unamica grassoneta. d) Té els cabells castanys i els ulls grossos i entre blau i gris.e) Amb uns pantalons texans, una camisa de ratlles blaves i unes vambes blanques.f) Fa cara de bona persona i és riallera.

Text 2a) Quin càrrec ha exercit l’Ester a l’empresa Infotec? b) Ha estat capaç deprendre les decisions adequades? c) Per què és una persona important per altreball en equip? d) Com a persona, quines qualitats té? e) Com es mostra ambles persones amb qui no té prou confiança? f) Per què abandona l’empresa?a) Responsable del departament comercial.b) Sí, i en situacions imprevistes.c) Perquè té molta iniciativa i alhora és molt col·laboradora.d) Simpàtica, afable.e) Distanciada i tancada.f) Per emprendre nous reptes professionals.

PÀGINA 19

3. Paraules per expressar-sea) Busca en el quadre de la pàgina 19 les paraules que corresponen a aquestesdefinicions:1. que té molt de greix 2. que pesa poc i no és grassa 3. que té el nas curt iaplanat 4. que porta els cabells despentinats 5. que porta els cabells cargolatsen espiral 6. que és poc comunicatiu o comunicativa 7. que no li agrada lacompanyia dels altres 8. que xerra o parla molt 9. que explica a tothom les cosesque li passen 10. que presumeix molt de les seves qualitats i de les coses que fao té1: gras, grassa; 2: prim, -a; 3: xato; 4: esbullats; 5: rinxolats; 6: introvertit, -ida;7: esquerp, -a; 8: xerraire; 9: comunicatiu, -iva; extravertit, -ida; 10: presumit, -ida.

PÀGINA 204. Sons i lletresa) Llegeix a poc a poc les paraules següents remarcant la vocal neutra [´].

El gegant egoista[´] [´] [´] [´]

Les meves companyes [´] [´][´] [´]

8

És una noia molt xerraire�� [´] [´] [´] [´]

Porta els cabells esbullats [´][´] [´] [´]

En Pere camina pel bosc[´] [´][´] [´] [´]

La meva mare [´] [´] [´]

Activitat oberta.

PÀGINES 20-215. Gramàticaa) Identifica els adjectius que apareixen en les oracions següents:És un noi molt tímid.Té la cara força pigada.La Rut és amable i simpàtica.Porta els cabells massa llargs.La teva companya no és gaire treballadora.tímid, pigada, amable i simpàtica, llargs, treballadora.

b) Escriu les quatre formes d’aquests adjectius i classifica-les com en el quadreanterior: blanc, esvelt, gros, fred, ros, llarg, nerviós, presumit, fosc.Blanc, blanca, blancs, blanquesEsvelt, esvelta, esvelts, esveltesGros, grossa, grossos, grossesFred, freda, freds, fredesRos, rossa, rossos, rossesLlarg, llarga, llargs, llarguesNerviós, nerviosa, nerviosos, nerviosesPresumit, presumida, presumits, presumidesFosc, fosca, foscos, fosques

c) Canvia el gènere de les paraules destacades.1. En Joan és afectuós.2. El pare és molt tranquil3. El fill no és gens comunicatiu4. Tinc uns germans molt seriosos5. Ells són uns presumits6. Té els cabells blancs1 La Maria també és afectuosa.2 La mare no és gaire tranquil·la.3 La filla és força comunicativa.4 Les meves germanes no són tan serioses.5 Elles també són unes presumides.6 Les dents ben blanques i la pell blanca com la llet.

PÀGINA 226. Expressió personal. Per treballar a l’aulaa) Com ets? Prepara per escrit una breu descripció física i de caràcter de la tevapersona o d’un company o companya. Després exposa oralment la descripcióque n’has fet.Activitat oberta. (Cal fer una selecció prèvia del vocabulari.)

9

b) Escriu un missatge, en forma de carta o de correu electrònic, a un amic oamiga de la teva edat que no coneixes personalment perquè us heu fet amics perInternet. L’aniràs a veure la setmana vinent. Li demanes si pot venir a esperar-tea l’aeroport i li fas una descripció de la teva persona perquè et sàpiga identificar.Activitat oberta. (S’hauria de redactar respectant les quatre parts.)

c) Elabora un horòscop de caràcter d’un company o una companya i desprésllegeix-lo davant la classe.Activitat oberta. (Es pot mirar un model.)

10

4. La meva família

PÀGINES 23-241. LecturaLlegeix atentament aquest text en veu alta.Activitat oberta.

PÀGINA 242. ComprensióDesprés de la lectura del text respon les preguntes següents:a) Qui apareix a la fotografia de la Irina?b) Per què té aquesta fotografia a la seva habitació?c) Què recorda de l’àvia Maria?d) Quan diu la Irina que es van fer aquesta fotografia?e) Com és que ella no va arribar a conèixer l’avi?f) A qui diu la mare que s’assembla la Irina? I en Vladimir?g) Des de llavors, qui ha canviat més d’aspecte: el pare o la mare?h) Qui és el parent de la fotografia que porta ulleres? Tenia fills?i) En aquell temps, qui eren els únics néts de l’àvia?j) A qui va agafar gelosia la Irina? Per què?k) Com és ara la relació de la Irina i la Raïssa?a) Tota la seva família.b) Perquè li porta molts records.c) Es posava contenta quan l’anaven a veure al poble.d) Quan ella era molt petita.e) L’avi Vassili ja era mort.f) La Irina s’assembla a l’àvia i en Vladimir al besavi.g) La mare.h) L’oncle Maksim. Encara no en tenia.i) La Irina i en Vladimir.j) A la cosina Raïssa. Perquè havia estat consentida per l’àvia.k) S’avenen molt.

PÀGINES 24-253. Paraules per expressar-sea) Digues de què treballen els teus germans o els teus cosins. Per exemple: Elmeu cosí treballa (o fa) de taxista i la meva germana és metgessa.Activitat oberta.

b) Digues quantes persones viviu a casa teva. Per exemple: A casa som cincpersones. Visc amb la meva dona, els meus dos fills i amb el meu pare i la mevamare.Activitat oberta.

c) Observa l’arbre genealògic de la pàgina 25 i digues quins vincles de parentiutenen la Maria, la Irina i el Maksim amb els altres membres de la família.La Maria era la dona del Vassili, la mare de la Marina i el Maksim, la sogra de l’Anton il’Olga i l’àvia del Vladimir, la Irina i la Raïssa.La Irina és néta de la Maria i el Vassili, filla de l’Anton i la Marina, neboda del Maksim il’Olga, germana del Vladimir i cosina de la Raïssa.El Maksim és fill de la Maria i el Vassili, germà de la Marina, marit de l’Olga, cunyat del’Anton, pare de la Raïssa, i oncle del Vladimir i la Irina.

d) Quins vincles de parentiu hi ha: 1) entre la Maria i l’Anton; 2) entre el Maksim il’Anton; 3) entre l’Olga i la Maria?

Utilitza els els noms cunyat, cunyada; sogre, sogra; gendre, nora per respondre

11

les preguntes anteriors. Per exemple: La Maria és la … de l’Anton i l’Anton és el… de la Maria.1) La Maria és la sogra de l’Anton; 2) El Maksim i l’Anton són cunyats; 3) L’Olga és lajove (o nora) de la Maria.

PÀGINA 264. Sons i lletresa) Llegeix fent èmfasi en el so de la lletra e i de la lletra o d’aquestes paraules iclassifica-les.

1. cel, cent, nen, llet, preu, dent, verd, mes;2. pont, fosc, cor, forn, sort, som, vol, tot.

e oberta [E] e tancada [e] o oberta [O] o tancada [o]

cel cent pont foscnen llet cor fornpreu dent sort somverd mes vol tot

Ara llegeix en veu alta les paraules classificades remarcant el so de cada vocal.

PÀGINES 26-275. Gramàticaa) Copia les frases següents i substitueix els mots destacats amb lletra cursivaper la forma del possessiu adequada. Per exemple: El cosí que tinc el meucosí.1. Ahir va venir el germà que tinc (el meu germà) amb els amics d’ell (els seus amics) iles amigues d’ell (les seves amigues).2. És a prop d’aquí el pis on viviu vosaltres (el vostre pis)? –No, el pis on vivimnosaltres (el nostre pis) és lluny d’aquí.3. Coneixes els pares de l’Àngela (els seus pares)? Avui aniré a casa d’ella (a casaseva).4. La intenció que tinc (La meva intenció) és aconseguir la confiança d’ells (la sevaconfiança).5. Si has perdut el llapis que tu tens (el teu llapis), agafa el llapis que tinc jo (el meullapis).6. La germana que tenim (La nostra germana) va perdre els jocs de nosaltres (elsnostres jocs) i ara vol que li deixem els jocs de vosaltres (els vostres jocs).7. Alguns cosins que té (Alguns cosins seus) viuen a França. Una cosina que té (Unacosina seva) viu a Anglaterra.

PÀGINA 276. Expressió personala) Busca una fotografia de la teva família i explica com és. Escriu un text com elde la Irina i després comenta la fotografia oralment.Activitat oberta. (La fotografia ha de ser d’almenys tres persones. Cal identificar elparentiu i explicar alguna anècdota.)

b) Què recordes de la teva família de quan eres petit o petita? Prepara’t un textescrit sobre aquest tema i després llegeix-lo en veu alta.Activitat oberta. (Convé pensar, abans d’escriure, de qui parlarem i de quinaanècdota.)

c) En parelles. Parleu sobre què us agrada i què us desagrada de la vostrafamília. ¿Us aveniu amb els pares i amb els germans o germanes? Quin papertenen els amics o les amigues en la vostra vida?Activitat oberta. (Convé pensar, abans d’escriure, de qui parlarem i de quinaanècdota.)

12

5. I si et poses una faldilla?


PÀGINA 302. ComprensióDesprés de la lectura dels textos, respon les preguntes següents:

Text 1a) Què demana la filla a la seva mare?b) Per què la filla vol comprar-se un vestit?c) Per què la filla no vol posar-se la faldilla que té?d) Què li diu la mare que passarà si al final es compra un vestit?e) Quina mena de vestit li agradaria portar, a la Berta?f) Quina talla fa, la Berta?g) Li podran arreglar el vestit si cal fer-hi algun retoc?h) Quins vestits diu la Sandra a la Berta que s’emprovi?

a) Diners.b) Ha d’anar a un casament.c) Li ha quedat petita i estreta, i està passada de moda.d) Es quedarà sense paga.e) Informal.f) Mitjana.g) Sí.h) Un sense mànigues i escotat; un amb volants molt divertit; un conjunt texà.

Text 2a)Què fem després de dutxar-nos?b) Quines peces de roba interior en posen normalment els homes? I les dones?c) Quines peces de vestir estan dissenyades per a la pluja?d) Quines peces de vestir ens posem per abrigar el cap, el coll i les mans?e) Com són els mitjons d’esport: de fibra o de cotó?f) Què necessitem per anar a la piscina?g) Per a què serveixen la genollera, la turmellera i les benes?

a) Eixugar-nos amb una tovallola.b) Homes: calçotets, samarreta i mitjons. Dones: calces, sostenidors i mitges.c) Gavardina o impermeable.d) Cap: barret o gorra; coll: bufanda; mans: guants.e) De cotó.f) Banyador i xancletes.g) Genollera, dolors de genoll; turmellera, dolor de turmell; benes, per a ferides ilesions.

PÀGINES 30-313. Paraules per expressar-sea) Digues les peces de vestir del quadre de la pàgina 30 que corresponguin a lesfuncions següents:1 roba interior2 roba de dormir3 roba per a la pluja4 roba per fer esport

13

1. calces, calçotets, sostenidors2. pijama, peücs,3. gavardina, impermeable, anorac4. xandall, samarreta, mitjons

b) Digues quins complements del vestit del quadre de la pàgina 30 esnecessiten:1) per abrigar-se: barret, guants, mocador de coll.2) per anar ben mudat o ben mudada: bossa de mà, braçalet, collaret, corbata dellacet, polsera.3) per protegir-se de la pluja: botes, paraigua.

c) Relaciona les parts i els accessoris del vestit del quadre de la pàgina 30 ambla numeració d’aquestes il·lustracions.1, el coll; 2, la màniga; 3, el puny; 4, el trau; 5, el botó; 6, la vora; 7, el camal; 8, labutxaca; 9, la bragueta.

d) Completa aquestes frases amb les accions del quadre de la pàgina 30.1. L’americana i els pantalons els hem de penjar en un penja-robes.2. Si la roba es taca d’oli, l’haurem de rentar.3. Abans de desar la roba a l’armari, cal planxar-la.4. Si la roba s’embruta de pols, l’hem de raspallar amb un raspall.5. Abans de comprar-nos un vestit, ens l’hem d’emprovar.

PÀGINA 324. Sons i lletresa) Llegeix en veu alta aquestes seqüències sense pronunciar la vocal neutradestacada.cada una que em sents? mà esquerra aquí en tinc unpobre home que els veus? no en tinc cap anar a comprarquinze anys vine amb mi a mi em toca porto els diners

«Caduna»; «quem sents?»; «màsquerra»; «aquín tinc un»; «pobrhome»; «quelsveus?»; «non tinc cap»; «anàcomprar»; «quinzanys»; «vinemb mi»; «a mim toca»;«portols diners».

PÀGINES 32-335. Gramàticaa) Copia i completa les frases següents amb la perífrasi d’obligació o amb elverb caldre.

1. Tinc l’obligació d’aprofitar la robaHe/haig d’aprofitar la roba / Cal que aprofiti la roba.

2. Tenim l’obligació de portar corbataHem de portar corbata / cal que portem corbata.

3. És necessari escurçar la vora del vestitS’ha d’escurçar la vora del vestit/ Cal que s’escurci la vora del vestit.4. És obligatori dur el banyadorS’ha de dur el banyador / cal dur el banyador.5. Tenen l’obligació de llevar-se d’hora.S’han de llevar d’hora / Cal que es llevin d’hora.

6. Tens l’obligació de disfressar-teT’has de disfressar / Cal que et disfressis.

b) Canvia el temps verbal dels verbs haver i caldre pels temps que hi ha entreparèntesis.

1. S’han d’allargar…; (havien, hauran, haurien, van haver). s’havien d’allargar…;

14

s’hauran d’allargar; s’haurien d’allargar; es van haver d’allargar…

2. Cal portar…; (calia, caldrà, caldria, va caldre). calia portar…; caldrà portar…;caldria portar…; va caldre portar…

PÀGINA 336. Lèxica) Relaciona les expressions i frases fetes de la columna de l’esquerra amb elsignificat corresponent:1. Tu no t’estàs de res: c) et dónes tots els gustos; 2. Anar de vint-i-un botó: e) moltmudat, molt ben vestit; 3. Aquí n’hi ha per triar i remenar: b) molta abundància; 4.Acabarem a tres quarts de quinze: a) més tard del que toca; 5. Gratar-me la butxaca:d) pagar sense ganes.

b) Substitueix les expressions i frases fetes anteriors per aquestes altres: a lesquaranta, empolainat, no mires prim, per donar i per vendre, afluixar la bossa.1. no mires prim; 2. empolainat; 3. per donar i per vendre; 4. a les quaranta; 5. afluixarla bossa.

PÀGINA 337. Expressió personal. Per treballar a l’aulaa) Fes una llista amb les peces de vestir i els complements de robaimprescindibles que t’hauries d’endur a la motxilla si demà anessis de viatgedurant tres dies. Després respon en veu alta com en l’exemple: M’hauriad’emportar unes xancletes per dutxar-me. També caldria que m’emportés…Activitat oberta. (Cal pensar en roba interior, roba d’abric, roba esportiva, roba debany.)

b) Redacta un escrit de cent paraules sobre el tema següent: Vas vestit o vestidaa la moda? Què portes a l’hivern? I a l’estiu? Qui decideix la roba que etcompres?Activitat oberta. (Abans d’escriure es pot acordar oralment el contingut i l’ordre del text:exposar si es va molt a la moda; fer una llista de roba d’hivern i una d’estiu; establiralguna comparació entre elles; explicar per quins mecanismes s’obté la roba: amb elspares, en un centre comercial, al barri…)

c) En parelles. Explica què cal portar per fer una activitat determinada:anar d’excursió, a esquiar, al gimnàs, etc.Activitat oberta. (Possibilitats: Anar d’excursió: botes, anorac, pantalons, mitjons,samarreta; Anar a esquiar: bufanda, guants, jersei, folre polar. Anar al gimnàs:samareta, vambes, mitjons, pantalons curts, xandall…)

15

6. Què et ve de gust?


PÀGINES 35-362. ComprensióDesprés de la lectura dels textos aneriors respon les preguntes següents:Text 1a) Quin plat recomana el cambrer al senyor Mas?b) Com vol el fi let de vedella la senyora Mas?c) Què demana la senyora Mas de primer plat?d) Qui demana els calamars farcits?e) De què van farcits els calamars?f) Quines postres s’han acabat?g) Què demanen finalment els senyors Mas per postres?h) Escriu la nota del cambrer amb els plats que han demanat els senyors Mas.a) Escudella de bacallà.b) Amb poc pebre.c) Mongetes amb pernil.d) El senyor Mas.e) D’ou, pa ratllat, all, julivert i carn de salsitxa.f) El pastís de poma.g) Flam.h) Primers: escudella de bacallà i mongetes amb pernil. Segons: calamars farcits i filetde vedella al pebre. Postres: 2 flams.

Text 2a) Quina quantitat de bacallà sec es necessita per fer l’escudella?b) Quanta estona cal deixar en remull el bacallà?c) Un cop remullat, què s’ha de fer amb el bacallà? Ordena les accions: fregir-lo,espolsar-ne la farina, escórrer-lo, enfarinar-lo, posar-lo a bullir.d) Què s’ha de fer amb la ceba i el porro?e) Quins ingredients s’hi afegeixen al final, després d’haver-ho bullit tot 20 o 25minuts?a) 150 g de penca.b) Una hora o una hora i mitja.c) Escórrer-lo, tallar-lo a daus, enfarinar-lo, espolsar-ne la farina, fregir-lo, posar-lo abullir.d) Tallar-los a quadrets i enrossir-los.e) Arròs, coliflor, mongetes, sal i julivert.

PÀGINES 36-373. Paraules per expressar-sea) Relaciona cada àpat amb la part del dia corresponent. Per exemple:L’esmorzar es fa al…L’esmorzar es fa al matí.El dinar es fa al migdia.El berenar es fa a la tarda.El sopar es fa a la nit.b) Observa les il·lustracions i digues el nom dels aliments que hi ha. Perexemple: A l’amanida hi ha ceba, tomàquet, olives negres, pebrot, cogombre ienciam.Al plat combinat hi ha patates, pèsols, ou ferrat, cuixes de pollastre i pastanaga.A la fruitera hi ha raïm, pomes, taronges, préssecs i cireres.

16

De postres hi ha flam, maduixots amb nata, iogurt i gelat.

c) Digues quin és el teu plat preferit i quins ingredients bàsics hi ha (busca lesparaules necessàries en el diccionari). Per exemple: El plat que m’agrada més és/ són … Hi ha …Activitat oberta. (Almenys s’han d’esmentar quatre ingredients, entre els bàsics i elscondiments.)

d) Digues a quina acció de cuinar es refereixen les definicions següents:1. Posar oli, sal i vinagre a alguns menjars; 2. unir ingredientsdiversos; 3. moure el menjar amb una cullera perquè no s’enganxio perquè es barregi bé; 4. remenar ben fort els ous ambla forquilla; 5. cobrir de farina; 6. convertir en pols o en trossetsmolt petits els grans de cafè o altres productes; 7. prendreuna mica d’una beguda o d’un menjar per veure quin gust té;

8. cremar per damunt un aliment com el pa o les ametlles.

1. amanir; 2. barrejar; 3. remenar; 4. batre; 5. enfarinar; 6. moldre; 7. tastar; 8. torrar.

e) Escriu la definició d’una fruita o d’una verdura i no hi posis el nom. Després,llegeix-la en veu alta perquè els companys endevinin quina és.Activitat oberta. (La definició es pot basar en la forma, la grandària, el color extern iintern, el tipus de pinyol i l’ús que se’n fa.)

PÀGINA 384. Sons i lletresa) Llegeix a poc a poc les seqüències següents remarcant el so de les lletresdestacades:sopen al «clup»; és un plat «fret»; és un fruit «amarc»; quedaràs ben «tip»; xocolataamb «llet»; fruites del «bosc»; aquest mot és un «verp»; un meló «vert»; és cosa d’un«mac»; es mengen la «serp»; all i «julivert»; bacallà «sec»; eixuga’t amb el «drap»;arribaré «tart»; un minut «llarc»; feina feta no té «destorp»; té bon «gust»; producte«fresc».

PÀGINES 38-395. Gramàticaa) Canvia els verbs que apareixen destacats a la recepta de la pàgina següentper la forma del mode imperatiu o per la forma impersonal (consulta el quadreanterior). Tingues en compte que, en el mode imperatiu, hauràs de col·locar elspronoms darrere el verb.Primer, (es posen/poseu) a coure les mongetes, a foc viu, en una olla amb aiguabullent i sal. Un cop cuites, (s’escorren/escorreu-les). Mentrestant, (es talla/talleu) lacansalada, el pebrot i el pernil a quadrets, per separat, i (es ratllen/ratlleu) elstomàquets.Després, en una paella amb una mica d’oli, (s’hi enrosseix/enrossiu-hi) la cansalada,(s’hi afegeix/afegiuhi) el tomàquet ratllat i una mica de sal i sucre. Quan el tomàquetsigui cuit, (s’hi afegeix/afegiu-hi) l’all trinxat i el pernil. Finalment, (es remena/remeneu-ho) bé i (s’hi saltegen/saltegeu-hi) les mongetes a foc viu. (Es col·loca/col·loqueu-ho)en una plata i ja està a punt per servir.

b) Busca les paraules de la recepta de la pàgina 39 que marquen l’ordre isubstitueix-les per unes altres d’equivalents.Primer: per començar; mentrestant: al mateix temps; després: més endavant;finalment: al final.

PÀGINA 396. Expressió personala) Escriu un text d’unes 150 paraules explicant els hàbits alimentaris del teu

17

país. Fes referència als àpats, als horaris, al nombre de plats per àpat, a lescaracterístiques de la dieta, a les begudes, etc. Després, llegeix-lo en veu altadavant els companys i companyes.Activitat oberta.

b) En grup. Feu una visita al mercat i preneu nota d’alguns aliments que hi ha enaquestes parades: xarcuteria (o cansaladeria), polleria, peixateria, pesca salada(o bacallaneria), carnisseria, fruites i verdures. Després expliqueu com és elmercat i què venen en cada parada (per exemple: A la xarcuteria, hi venenformatge…).Activitat oberta.

c) Saps fer algun plat? Una truita, una amanida, uns espaguetis…? Explica’n larecepta (primer, els ingredients necessaris, i després, les operacions que calseguir).Activitat oberta. (Es recomana triar primer el plat en grup i oralment.)

18

7. Tens animals a casa?


PÀGINES 41-422. ComprensióDesprés de la lectura dels textos, respon les preguntes següents:

Text 1a) Té animals a casa la Paola? Quines espècies d’animals va tenir de petita?b) Per què en Gianni no va tenir un gos de petit?c) Segons la Paola, quins avantatges té un gos?d) Segons la mare d’en Gianni, quines obligacions es creen amb un gos?e) Què fa molta gent quan es cansa dels animals de companyia?f) Per què el pare de la Paola va donar la conilla a un criador de conills?a) Ara no. De petita va tenir peixos de colors, tortugues d’aigua i un conill nan.b) La seva mare no ho volia.c) És afectuós i fidel.d) Passejar-lo, banyar-lo, comprar-li el menjar, dur-lo a cal veterinari…e) Els abandona.f) Per fer-la criar.

Text 2a) Quantes iguanes importen els nord-americans cada any? Per què?b) De quin país centreamericà provenen les iguanes?c) Quins avantatges troben els nord-americans en aquest animal?e) ¿Hi ha gent que també abandona les iguanes? Per què?d) Quin és l’inconvenient més gros que tenen aquests animals?e) La importació d’iguanes als EUA, va camí d’augmentar o de disminuir?a) Més de mig milió. S’ha convertit en l’animal preferit.b) El Salvador.c) L’exotisme; que és vegetarià, no mossega i no molesta els veïns; i que és moltafectuós.e) Sí, perquè es fan molt grans.d) Transmeten malalties com la salmonel·la i la meningitis.e) Va camí d’augmentar.

PÀGINES 42-433. Paraules per expressar-se

A partir del quadre de la pàgina 42 respon aquestes preguntes:a) Quins ocells es crien en corrals i en granges per aprofi tar-ne la carn o elsous?b) Quins mamífers serveixen com a bèsties de càrrega?c) Quins mamífers salvatges són un perill per al bestiar d’un ramat?Quin sol causar una gran matança en l’aviram de corral o de granja?d) Quins ocells són rapinyaires (amb les urpes agafen fortament les preses)? Id’aquests, quins cacen de nit?e) Quins insectes tenen un fibló (una punxa al fi nal del cos) que fan servir perpicar?f) A l’arròs de peix, s’hi posa marisc. Què compraries a la peixateria per fer unapaella de peix?

19

g) Quins animals tenen peülles, urpes i unglots a les potes? Respon: Les potesdels gats tenen …, les potes dels cavalls tenen … i les potes dels porcs tenen …h) Relaciona els crits i sons amb els animals següents: gos, gat, xai ocorder, vaca, ocellets, granota, llop, serp, porc, cavall, insectes voladors, ase oruc, ocell cantador, lleó, gall. Per exemple: el lladruc del … ; el miol del… el beldel …a) Gall/gallina, ànec, colom, gall dindi, oca.b) Bou/vaca, cavall/euga, ase/somera.c) Ramat: llops. Aviram de corral o de granja: guineu o guilla.d) Àguila, voltor, esparver, falcó. De nit: òliba, mussol.e) Abella, vespa.f) musclo, gamba, escamarlà, cranc, petxina, sípia…g) Peülles: bou/vaca, cavall/euga, ase/somera, boc/cabra, cérvol… Urpes: gos, gat,guineu, llop, ós. Unglot; porc/truja, porc senglar…Les potes dels gats tenen urpes, les potes dels cavalls tenen peülles i les potes delsporcs tenen unglots.h) El lladruc del gos; el miol del gat; el bel del xai o corder; el mugit de la vaca; lapiuladissa dels ocellets; el rauc de la granota; l’udol del llop; el xiulet de la serp; elgruny del porc; el renill del cavall; el zumzeig dels insectes voladors; el bram de l’ase oruc; el refilet de l’ocell cantador el rugit del lleó; el cant del gall.

PÀGINA 434. Sons i lletresa) Llegeix a poc a poc les frases següents remarcant el so de les lletresdestacades:1. La cua de la guineu és llarga. 2. Les closques dels caragols sónfosques. 3. Molts peixos van coberts d’escates. 4. Els esquirols iels ratolins són rosegadors. 5. La gamba i l’escamarlà són crustacis.6. Les eugues i les vaques pasturen. 7. La gossa ha tingut siscadells. 8. Els llangardaixos s’arrosseguen per les roques.Activitat oberta. (Es tracta de distingir les u mudes)

b) Escriu les paraules de les frases anteriors que continguin els dígrafs gu o qu.Guineu, closques, fosques, esquirols, eugues, vaques, arrosseguen, roques.

PÀGINA 44

5. Gramàticaa) Substitueix amb el pronom en les paraules que hi ha entre parèntesis.1. El cavall que vols costa molts diners i jo no en tinc tants! (dediners)2. –Posi’m carn de bou per al gos, si us plau. –Quanta en vol? (decarn de bou)3. De llet, beu-ne molta! (de llet); però, de pastissos, menja’n pocs! (de pastissos)!4. En Jaume sempre parla d’animals exòtics, però jo no en parlo mai. (d’animalsexòtics).5. T’he dit que donessis menjar als conills! No te’n recordes mai. (de donar menjar alsconills).6. -Quants peixos hi ha a l’aquari? –N’hi ha quinze i se n’han mort tres. (de peixos).

PÀGINA 456. Lèxic

a) Forma els verbs corresponents de bel, bram, gruny, lladruc, miol, mugit,piuladissa, rauc, refilet, renill, udol, xiulet. Per exemple: belar, bramar, grunyir…Després, amb cada verb, fes un enunciat com aquest: Els porcs grunyen.Belar (els xais i ovelles belen); bramar (els ases i rucs bramen); grunyir (els porcsgrunyen); lladrar (els gossos lladren); miolar (els gats miolen); mugir (les vaquesmugeixen); piular (els ocellets piulen); raucar (les granotes rauquen); refilar (els ocells

20

cantadors refilen); renillar (els cavalls renillen); udolar (els llops udolen), xiular (lesserps xiulen).

b) Aparella els mascles (cavall, ase, toro, porc, boc, marrà, ós, gos, llop, lleó,tigre, cérvol) amb les femelles (vaca, euga, ovella, somera, cabra, truja, gossa,tigressa, óssa, cérvola, lleona, lloba).cavall, euga; ase, somera; toro, vaca; porc, truja; boc, cabra; marrà, ovella; ós, óssa;gos, gossa; llop, lloba; lleó, lleona; tigre, tigressa; cérvol, cérvola).

PÀGINA 45

7. Expressió personal. Per treballar a l’aula

a) Escriu una breu descripció d’un animal sense dir-ne el nom o bé memoritzauna endevinalla d’animals. Després llegeix la descripció o digues l’endevinallaen veu alta perquè els companys endevinin quin animal és.Activitat oberta. (Idees: grandària, nombre de potes, hàbitat, què menja…)

b) Dóna la teva opinió sobre els animals de companyia. Pots utilitzar les ideessegüents: la tria de l’animal, el fet de tenir-ne cura, la higiene, l’espai disponible iles despeses econòmiques (alimentació, veterinari). Pots preparar un escrit illegir-lo en veu alta o bé pots opinar oralment a partir de les anotacions fetes.Activitat oberta.

c) En parelles. Feu davant dels companys un debat sobre els avantatges i elsinconvenients de tenir animals de companyia. Anoteu en un full els argumentsque utilitzareu per defensar la vostra opinió.Activitat oberta. (Els avantatges i els inconvenients poden girar al voltant de: la higiene;les despeses; el temps i el lloc que ocupen; la felicitat dels animals; els beneficisemocionals per a les persones…)

21

8. Em sap molt de greu


PÀGINA 472. ComprensióDesprés de la lectura dels textos de les pàgines 46 i 47, respon les preguntessegüents:

Text 1a) On va a banyar-se l’Andrés Felipe cada estiu? Amb qui?b) Quina sorpresa han tingut aquest any?c) Quina bandera onejava a la platja quan els van picar les meduses?d) Per què s’hi van banyar, doncs?e) On van ser atesos per les picades?f) Quina iniciativa van prendre els socorristes? Per què?g) Amb quina fi nalitat escriu aquesta carta l’Andrés Felipe?

a) A Castelldefels, amb els amics.b) Han trobat un banc de meduses.c) La bandera groga.d) Perquè no la van veure.e) A la caseta de la Creu Roja.f) Inventar la bandera de perill de meduses. Perquè la situació ja durava dies.g) Donar les gràcies als socorristes.

Text 2a) Quin és el nom de l’empresa?b) Per quin departament de l’empresa demana el client?c) Amb qui vol parlar?d) Per què la secretària li demana disculpes?e) Quina excusa li dóna la secretària per explicar que el senyor Dalmau noés a l’oficina?f) Com es diu el client?g) Quin encàrrec deixa el senyor Fernández a la secretària?

a) Construccions Metàl·liques La Farga.b) Departament de vendes.c) Amb el senyor Dalmau.d) Perquè el senyor Dalmau no s’hi pot posar.e) El senyor Dalmau ha hagut de sortir.f) David Fernández.g) Que li truqui al mòbil.

PÀGINES 48-493. Expressions per comunicar-sea) Digues quina podria ser l’expressió adequada per a cada una d’aquestessituacions:1. L’Andrés Felipe agraeix el consell que li ha donat el seu amic: «…»2. La Carla dóna les gràcies a una companya per haver-la ajudat: «…»3. La companya de la Carla respon a l’agraïment: «…»4. Els pares d’un alumne agraeixen a la directora l’interès que ha mostrat pel seufill «…»

22

Activitat oberta. Possibilitats:1 Moltes gràcies pel teu consell.2 Gràcies per haver-me ajudat.3 No s’ho val; de res.4 Li agraïm l’interès que ha mostrat pel nostre fill.

b) Busca les expressions del quadre de la pàgina 48 que apareixen en el text 2 iclassifica-les. Per exemple: … (demanar disculpes); … (acceptar disculpes).Demanar disculpes: em sap greu; perdoni; disculpi les molèsties.Acceptar les disculpes: no es preocupi.

c) Busca en el text 2 l’expressió en forma d’excusa que utilitza la secretària.És que ha hagut de sortir de l’oficina.

PÀGINA 494. Sons i lletresa) Llegeix en veu alta els mots següents remarcant-ne les síl·labes destacades i,després, classifica’ls:qüestio, aquest, digui, llengua, ambigüitat, amigues, següent, quota, dediquis,paraiguot, freqüent, guerra, quilo, conseqüència, quedar, quan, barques, guant.La lletra u es pronuncia: qüestió, llengua, ambigüitat, següent, quota, paraiguot,freqüent, conseqüència, quan, guant.La lletra u és muda: aquest, digui, amigues, dediquis, guerra, quilo, quedar, barques.

PÀGINES 49-505. Gramàticaa) Copia i completa adequadament les frases següents amb els verbs ques’indiquen entre parèntesis:1. Els meus amics i jo volem donar les gràcies a aquests socorristes que hantingut una idea tan bona.2. Els socorristes van prendre una iniciativa genial i es van empescar unabandera nova.3. El senyor Dalmau en aquest moment no el pot atendre.4. Li vol deixar algun encàrrec?5. I tu, saps jugar als escacs?

PÀGINA 506. Expressió personala) En parelles. Elaboreu un escrit per ser publicat a la secció «Cartes delslectors» per tal d’agrair a una entitat, a un col·lectiu, a un grup de persones, etc.,els serveis, les atencions o els ajuts que us puguin haver donat en una situaciódifícil. Seguiu el model del text 1 «Perill de meduses»: presentació, explicació del’anècdota i agraïment final.Activitat oberta.

b) En parelles. Escriviu un diàleg en què un dels interlocutors demani disculpes idoni excuses sobre un fet determinat. Per exemple: una alumna arriba tard aclasse perquè s’ha espatllat el metro i es disculpa davant la professora; unalumne s’excusa al professor de no haver pogut fer els deures perquè el diaabans no es trobava bé, etc. Després, llegiu el diàleg en veu alta o representeu-lodavant la classe.Activitat oberta.

23

9. Dies molt especials


PÀGINA 52-532. ComprensióDesprés de la lectura dels textos de les pàgines 51 i 52, respon les preguntessegüents:

Text 1a) Quin dia fa 40 anys el pare de la Sandy?b) Què vol demanar la Sandy als avis per celebrar l’aniversari del pare?c) Com pensa guarnir el pati?d) Què pensa encarregar al tiet Andreu?e) Què pensa encarregar a la tieta Montse?f) Quina imatge vol fer estampar en una samarreta?g) A qui pensa encarregar que compri el pastís d’aniversari?h) Com vol que siguin les espelmes del pastís?i) Per què no apunta més coses en el full recordatori, la Sandy?a) El dissabte 5 d’agost.b) Que li deixin el pati.c) Amb llums, globus i serpentines.d) Que porti la càmera de vídeo.e) Que compri un bon regal.f) Una foto del pare quan era un nadó.g) A la mare.h) Sensacionals.i) Se li han acabat les idees.

Text 2a) Quin dia fi gura que s’ha mort el pare de la Sandy? De què s’ha mort?b) Veient que el Pete no sap què fer, què li diu la seva mare?c) Com ha reaccionat la Sandy en veure el Pete?d) Com és que la Sandy encara espera que el seu pare entri a casa enqualsevol moment?e) Ara, per al Pete, anar als enterraments, és una cosa positiva o negativa?f) Què opinen el Pete i la seva germana (autora d’aquest diari personal)del fet que la mare no els deixés anar a l’enterrament de l’avi?a) El 2 d’octubre. D’un atac de cor.b) Que l’hauria d’anar a veure.c) Se n’ha alegrat molt.d) No es creu que el seu pare s’hagi mort.e) Una cosa positiva.f) Que s’ha equivocat.

PÀGINES 53-543. Expressions per comunicar-sea) Digues l’expressió adequada per a aquestes situacions:1. Un bon amic s’alegra dels teus èxits i et felicita: «…»2. La Sandy fa un petó al seu pare i el felicita el dia que fa 40 anys: «…»3. T’acomiades d’una companya l’últim dia de classe, abans deles festes nadalenques i de Cap d’any: «…»Activitat oberta.Possibilitats:

24

1. Et felicito pels teus èxits.2. Per molts anys.3. Bon Nadal i feliç Any Nou.

b) Digues quina podria ser l’expressió adequada per a cadascuna d’aquestessituacions:1. El Pete transmet el seu condol a la Sandy per la mort del seu pare: «…»2. El Pete transmet el seu condol a la mare de la Sandy: «…»3. La mare del Pete escriu una nota expressant el condol de la família a la marede la Sandy: «…»Activitat oberta. Possibilitats:1. Ho sento molt.2. L’acompanyo en el sentiment.3. Accepti el meu condol.

PÀGINES 53-544. Sons i lletresa) Llegeix en veu alta els parells de mots següents: bellesa - vellesa; bola - vola;ball - vall; beure - veure; bena - vena; botar - votar.Després, relaciona’ls amb les definicions corresponents:1. … (acció de ballar); … (espai de terra entre muntanyes que té forma de V)2. … (conjunt de qualitats d’una cosa bella); … (període de la vida; qualitat devell)3. … (objecte rodó fet de qualsevol material); … (forma del verb volar)4. … (empassar-se un líquid); … (percebre una cosa amb els ulls)5. … (fer un bot, un salt); … (donar el vot en unes eleccions)6. … (tira de drap per tapar les ferides); … (conducte que porta la sang cap alcor)1. ball, vall; 2. bellesa, vellesa; 3. bola, vola; 4. beure, veure; 5. botar, votar; 6. bena,vena.

b) Escriu una frase curta amb cadascun dels mots anteriors.Activitat oberta.Possibilitats:1. un ball modern, la vall d’Aran;2. té una bellesa oriental, les malalties de la vellesa;3. una bola de paper, fa tres hores que vola;4. no puc beure llet, vull veure aquesta pel·lícula;5. vaig botar de l’espant, s’ha de votar el delegat;6. una bena per a la ferida, una vena del braç.

PÀGINA 555. Gramàticaa) Conjuga el present d’indicatiu dels verbs emportar-se i anar-se’n.Jo m’emporto, tu t’emportes, ell/ella s’emporta, nosaltres ens emportem,vosaltres us emporteu, ells/elles s’emporten.Jo me’n vaig, tu te’n vas, ell/ella se’n va, nosaltres ens n’anem, vosaltres us n’aneu,ells/elles se’n van.

b) D’acord amb el quadre anterior, completa les frases següents amb l’opciócorrecta donada entre parèntesis.1. Una ambulància es va emportar el pare de la Sandy a l’hospital.2. El vent s’ha emportat els papers de la taula.3. De casa només cal que portem l’esmorzar.4. El Pete no sap si anar a veure la Sandy.5. El Pete se n’ha anat i ha tornat més tard.6. No m’acabo de creure que l’avi se n’hagi anat.

25

PÀGINES 55-566. Lèxica) Completa el quadre de la pàgina 55 amb els adverbis de temps que hi falten.Abans-d’ahir l’altre / ahir / demà / demà passat

b) Respon aquestes preguntes:1. Si avui és dijous, quin dia era ahir? … ; quin dia era abansd’ahir?… ; quin dia era abans-d’ahir l’altre? …2. Si avui és dijous, quin dia serà demà? … ; quin dia serà demàpassat? … ; quin dia serà demà passat l’altre? …3. Quan és el cap de setmana? …1. Dimecres, dimarts, dilluns.2. Divendres, dissabte, diumenge.3. Dissabte i diumenge.

PÀGINA 567. Expressió personal. Per treballar a l’aulaa) Digues en veu alta el teu nom, la data de naixement i on vas néixer.Activitat oberta.

b) Fes un recordatori de l’aniversari dels companys i les companyes de classe.En una cartolina, escriu els noms, les dates de naixement i els anys que tenenara.Activitat oberta.

c) En grups. En una postal de felicitació, cadascú escriurà una dedicatòria (unafrase breu amb la signatura) per a un company o companya de classe queestigui a punt de fer els anys. Un del grup s’encarregarà de llegir en veu altatotes les dedicatòries el dia del seu aniversari.Activitat oberta.

d) Escriu el missatge que enviaries per correu electrònic a algú a qui se lihagués mort un familiar molt pròxim.Activitat oberta. (Exemple: Estimada Mònica / Vaig saber la mort del teu avi ahir i emvaig quedar molt trista / M’imagino com deus estar tu… / Molts petonets i sàpigues quepots comptar amb mi.)

26

10. Què et fa mal?


PÀGINA 592. ComprensióDesprés de la lectura dels textos de les pàgines 57 i 58, respon les preguntessegüents:

TEXT 1a) On ha anat la Melinda Rodríguez? Per què?b) Què té? Quan li fa mal el coll?c) Què s’ha pres per a la febre? Qui li ho ha fet prendre?d) Quan s’ha començat a trobar malament?e) On va agafar fred? Per què?f) Quina malaltia li diu el metge que té?g) Què s’haurà de prendre? Cada quan?h) Fins quan s’haurà de quedar al llit?i) Què li aconsella, al final, el metge sobre el tractament? Per què?a) Ha anat a cal metge perquè es troba malament.b) Té febre, mal de coll i tos. El coll li fa mal quan s’empassa la saliva.c) S’ha pres una aspirina que li ha fet prendre la seva mare.d) Es va començar a trobar malament ahir al vespre.e) Va agafar fred a la piscina, ja que s’hi van quedar fins tard i ja comença a ser tempsde pocs banys.f) Li diu que té angines, que és una infecció.g) S’haurà de prendre antibiòtics (una càpsula cada sis hores) i un xarop (unacullerada abans de cada àpat).h) S’haurà de quedar al llit mentre tingui febre.i) Li aconsella que, encara que ja es trobi bé, acabi de prendre’s totes les càpsules i elxarop que li ha receptat, perquè no és bo tallar el tractament.

TEXT 2a) Què és essencial per a la salut?b) Per què l’activitat física ajuda a prevenir i a tractar l’excés de pes?c) Quins beneficis proporciona als joves?d) Si vols començar a fer salut, què t’has de proposar?e) Si vols guanyar en salut, a què t’has d’acostumar? Què has de buscar?f) Si vols augmentar la força i la flexibilitat, quins exercicis has de fer?g) Descriu, de baix a dalt, les activitats físiques que es representen dins lapiràmide.a) Fer alguna activitat física de forma regular.b) Perquè regula la gana i augmenta el nombre de calories que es gasten cada dia.c) Els ajuda a relacionar-se amb els altres i a créixer millor, més alegres i més sans.d) Algun canvi d’hàbits, com, per exemple, pujar i baixar les escales, treure el gos apassejar més sovint, anar als llocs caminant, dedicar més temps al jardí, escombrar,etc.e) Cal acostumar-se a fer algun tipus d’exercici, buscant l’esport o l’activitat de lleuremés adient per a cada persona.f) Cal fer exercicis de musculació dos o tres dies a la setmana i exercicis de relaxacióentre tres i set dies setmanals.g) Activitat oberta de descripció de la piràmide.

27

PÀGINES 59-603. Paraules per expressar-seEstudia i aprèn-te algunes paraules que fem servir per referir-nos amolèsties, ferides, mals o malalties.

Activitat oberta.

a) Relaciona les il·lustracions amb les paraules subratllades que indiquen feridesi completa les frases relacionades a sota.1. M’he tallat. M’he fet un … al dit.2. M’he donat un cop al front i m’ha sortit un … .3. M’han tirat un roc i m’ha fet un … al cap.4. M’he cremat i m’ha sortit una … .5. M’he donat un … a la cama i m’ha sortit un … .1 d; M’he tallat. M’he fet un tall al dit.2 b; M’he donat un cop al front i m’ha sortit un bony.3 a; M’han tirat un roc i m’ha fet un trau al cap.4 c; M’he cremat i m’ha sortit una butllofa.5 e; M’he donat un cop a la cama i m’ha sortit un blau.

b) Completa les frases següents amb les paraules adequades del quadre de lapàgina anterior.1. M’he cremat. Tinc una … a la mà (ferida).2. El gat ha tret les urpes i li ha esgarrapat el braç. Té una … al braç (ferida).3. Hem passat per entremig de plantes que tenien punxes i ens hem esgarrinxatles cames. Les tenim plenes d’… (ferida).4. Tinc un … al pit que sembla que m’hagi d’ofegar (molèstia).5. No paren de mocar-se amb el mocador. Tenen molts … (molèstia).6. M’he torçat el peu i se m’ha inflat. Ara se m’ha abaixat la … del peu (molèstia).7. L’alcohol cou molt quan te’l poses en una ferida. Fa molta … (molèstia).8. Tinc molta set. Estic … . (estat del cos).9. La humitat i el fred emmalalteixen les persones delicades. Les fa posar …(estat del cos).10. Quants estossecs! El públic no para d’… (verb).1. M’he cremat. Tinc una cremada a la mà.2. El gat ha tret les urpes i li ha esgarrapat el braç. Té una esgarrapada al braç.3. Hem passat per entremig de plantes que tenien punxes i ens hem esgarrinxat lescames. Les tenim plenes d’esgarrinxades.4. Tinc un ofec al pit que sembla que m’hagi d’ofegar.5. No paren de mocar-se amb el mocador. Tenen molts mocs.6. M’he torçat el peu i se m’ha inflat. Ara se m’ha abaixat la inflor del peu.7. L’alcohol cou molt quan te’l poses en una ferida. Fa molta coïssor.8. Tinc molta set. Estic assedegat.9. La humitat i el fred emmalalteixen les persones delicades. Les fa posar malaltes.10. Quants estossecs! El públic no para d’estossegar.

PÀGINES 60-614. Sons i lletresa) Llegeix correctament aquestes sèries:Activitat oral.mots plans mots aguts mots plans mots agutsacaba’t acabat estira’m estiremrenta’t rentat crida’m cridemfixa’t fixat deixa’m deixem

28

b) Llegeix en veu alta aquestes frases:1. Renta’t amb aigua freda la ferida. T’has rentat la ferida? Crida’m quan hagisacabat. Vols que cridem el metge?2. Despulla’t i estira’t a la llitera. Com és que no t’has despullat ni t’has estirat ala llitera?3. Fixa’t com es fa. T’hi has fixat? Deixa’m que t’ho expliqui. Deixem les cosesclares.Activitat oral.

PÀGINES 61-625. Gramàticaa) Conjuga oralment la sèrie del quadre de la pàgina 61 a partir de l’enunciatsegüent: prendre’s un xarop per a la tos. Per exemple: Cal que (jo) em prenguiun xarop per a la tos. (Jo) m’he pres un xarop… (Jo) em vaig prendre… Cal que(ell) es prengui un xarop… Prengui’s (vostè)…Activitat oral.

b) Escriu al quadern la mateixa sèrie amb aquests enunciats:1. Despullar-se de cintura en amunt.2. Aixecar-se de la llitera i vestir-se.

cal que em despulli… – m’he despullat… em vaig despullar…cal que et despullis… – despulla’t… t’has despullat… et vas despullar…cal que es despulli… – despulli’s… s’ha despullat… es va despullar…cal que ens despullem… – despullem-nos… ens hem despullat… ens vam despullar…cal que us despulleu… – despulleu-vos… us heu despullat… us vau despullar…cal que es despullin… – despullin-se… s’han despullat… es van despullar…

cal que m’aixequi de la llitera i em vesteixical que t’aixequis de la llitera i et vesteixis – aixeca’t de la llitera i vesteix-tecal que s’aixequi de la llitera i es vesteixi – aixequi’s de la llitera i vesteixi’scal que ens aixequem de la llitera i ens vestim –aixequem-nos de la llitera i vestim-noscal que us aixequeu de la llitera i us vestiu – aixequeu-vos de la llitera i vestiu-voscal que s’aixequin de la llitera i es vesteixin – aixequin-se de la llitera i vesteixin-se

m’he aixecat de la llitera i m’he vestit – em vaig aixecar de la llitera i em vaig vestirt’has aixecat de la llitera i t’has vestit – et vas aixecar de la llitera i et vas vestirs’ha aixecat de la llitera i s’ha vestit – es va aixecar de la llitera i es va vestirens hem aixecat de la llitera i ens hem vestit – ens vam aixecar de la llitera i ens vamvestir us heu aixecat de la llitera i us heu vestit – us vau aixecar de la llitera i us vauvestir s’han aixecat de la llitera i s’han vestit – es van aixecar de la llitera i es van vestir

PÀGINA 626. Expressió personal. Per treballar a l’aulaa) En parelles. Escriviu un diàleg a partir dels records que tingueu de l’últimavegada que vau anar a cal metge. Un cop escrit, llegiu-lo en veu alta o bérepresenteu-lo davant la classe.Activitat oberta.

b) A partir de les informacions que et proporciona el text 2 de la lectura, explicaoralment els avantatges de l’exercici físic i el tipus d’exercici més adequat.Segueix el guió següent:

1. Per què cal fer exercici físic? 2. Quin tipus d’exercici cal fer?a) Edat adequada a) Per començar a fer salut (duradab) Beneficis a nivell físic i dies)

b) Per guanyar en salut (durada idies)

29

c) Beneficis a nivell psicològic c) Per augmentar la força i laflexibilitat (durada i cops persetmana)

d) Beneficis a nivell social c) fleflexibilita

Activitat oral oberta.

c) Busca informació sobre els primers auxilis i explica oralment com s’had’actuar en un cas concret: un cop al cap, quan surt sang del nas, cremades desol, etc. Elabora un text com aquest:

PICADES D’INSECTES

1. IntroduccióAlguns insectes, com les vespes, les abelles o els escorpins, tenen picadesverinoses. Si us pica un insecte verinós, la zona de la picada us farà mal,s’inflarà i es posarà vermella.2. Què s’ha de ferApliqueu-hi fred. Feu servir un drap moll amb aigua freda o una mica de gelembolicat amb un mocador. Renteu la zona amb aigua i sabó o amb unatovalloleta humida (sense alcohol).3. Què no s’ha de ferNo hi poseu amoníac, perquè fa baixar la inflor, però augmenta el dolor. Tampocno hi poseu saliva o fang, perquè es podria infectar la ferida.4. Quan cal anar al metgeSi teniu picades per tot el cos i apareixen butllofes vermelles, molta coïssor,malestar general o vòmits, aneu a urgències. Les picades d’un escorpí i d’uncentcames haurien de ser vistes per un metge, perquè el seu verí és molt potent.(Text adaptat del lloc web La pàgina escolta d’en Jou.)Activitat oral oberta.

30

11. Per què no t’estimava?


PÀGINA 652. ComprensióDesprés de la lectura dels textos respon les preguntes següents:

TEXT 1a) Amb qui estava tan enfadada l’Anna? Per què?b) Com és que ara veu les coses d’una altra manera?c) Quin canvi diu que s’ha produït en el seu cos?d) Tot i les molèsties, ¿el considera positiu, aquest canvi? Com el defineix?e) Per què necessita un amic o una amiga?f) Amb qui va parlar ahir? En què es va fixar d’aquesta persona?g) ¿Estima en Peter o només el necessita com a amic?h) Quina decisió pren al final?a) Estava enfadada amb la seva mare, perquè no l’entenia.b) Perquè ara és més gran i la seva mare està més tranquil·la.c) Li ha vingut la regla.d) Sí. Troba que els canvis del seu cos són bonics, i diu que tenir la regla és com tenirun dolç secret.e) El necessita per poder-hi parlar.f) Ahir va parlar amb en Peter, i es va fixar sobretot en els seus ulls blaus.g) Només el necessita com a amic.h) Que ha de veure en Peter més sovint i fer que parli amb ella.

TEXT 2a) Què ha resultat ser la xerrada sobre els «Sentiments»?b) Digues si són certes o falses aquestes proposicions:– estem interessats per les coses que els pares ens organitzen;– ens trobem a gust, i segurs, de la nostra aparença;– de vegades ens sentim avorrits, no estimats per ningú;– desitgem ser diferents dels altres;– ens amoïna la nostra sensibilitat sexual.c) Quin tema ha centrat el debat posterior?d) Què ha dit el senyor Roger sobre els qui pensen molt en el sexe i els qui no hipensen gens?a) Ha resultat ser una pel·lícula titulada Relacions personals.b) –Fals.– Fals.– Cert.– Fals.– Cert.c) El tema de la sensibilitat sexual dels adolescents.d) Que l’interès pel sexe és molt divers, igual que sentir atracció cap a persones del’altre sexe o del mateix sexe, i que les dues classes són completament normals.

PÀGINES 65-663. Paraules per expressar-se

Estudia i aprèn-te algunes paraules i expressions que fem servir per referir-nosals diferents estats d’ànim.

31

a) Completa les frases següents amb els adjectius subratllats dels quadres deles pàgines 65 i 66:1. Una persona està … quan està mig adormida per l’avorriment.2. Una persona està … quan agafa por per una amenaça o un perill.3. Una persona està … quan no té ànims ni alegria per algun disgust.4. Una persona està … quan se sent molt satisfeta amb alguna cosa.5. Una persona està … quan no té el cap clar, no sap què ha de fer o dir.1. Una persona està ensopida quan està mig adormida per l’avorriment.2. Una persona està espantada quan agafa por per una amenaça o un perill.3. Una persona està moixa quan no té ànims ni alegria per algun disgust.4. Una persona està cofoia quan se sent molt satisfeta amb alguna cosa.5. Una persona està atabalada quan no té el cap clar, no sap què ha de fer o dir.

b) Substitueix els verbs subratllats pels sinònims corresponents del quadreanterior.1. De vegades costa calmar la ira d’algunes persones molt excitades.2. No cal preocupar-se si la primera prova ens surt malament.3. Va haver de suportar les burles dels companys durant força temps.4. Sempre vaig desconfiar de les coses que m’explicava, perquè sovint mentia.5. No gosen caminar per aquell carreró tan fosc.1. Apaivagar.2. Amoïnar-se.3. Patir.4. Dubtar.5. S’atreveixen a.

PÀGINA 674. Sons i lletresa) Llegeix en veu alta les paraules següents i després destria-les en dues llistessegons el so de la lletra destacada: cas o cel.coses, cert, puc, aparença, canvis, dolç, cinema, amic, esforç, centrat, sóc,ascensor, acceptar, cabòries, piscina, pel·lícula.Com cas: coses, puc, canvis, amic, sóc, acceptar cabòries pel·lícula.Com cel: cert, aparença, dolç, cinema, esforç, centrat, ascensor, piscina

PÀGINES 67-685. Gramàticaa) Conjuga el present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu dels verbsavorrir-se, divertir-se, entristir-se i patir.Present d’indicatiu :Avorrir: m’avorreixo, t’avorreixes, s’avorreix, ens avorrim, us avorriu, s’avorreixen.Divertir-se: em diverteixo, et diverteixes, es diverteix, ens divertim, us divertiu, esdiverteixen.Entristir-se: m’entristeixo, t’entristeixes, s’entristeix, ens entristim, us entristiu,s’entristeixen.Patir: pateixo, pateixes, pateix, patim, patiu, pateixen.Present de subjuntiu :Avorrir: m’avorreixi, t’avorreixis, s’avorreixi, ens avorrim, us avorriu, s’avorreixin.Divertir-se: em diverteixi, et diverteixis, es diverteixi, ens divertim, us divertiu, esdiverteixin.Entristir-se: m’entristeixi, t’entristeixis, s’entristeixi, ens entristim, us entristiu,s’entristeixin.Patir: pateixi, pateixis, pateixi, patim, patiu, pateixin.Imperatiu :Avorrir: avorreix-te, avorreixi’s, avorrim-nos, avorriu-vos, avorreixin-se.Divertir-se: diverteix-te, diverteixi’s, divertim-nos, divertiu-vos, diverteixin-se.Entristir-se: entristeix-te, entristeixi’s, entristim-nos, entristiu-vos, entristeixin-se.

32

Patir: pateix, pateixi, patim, patiu, pateixin.

b) Completa aquests diàlegs amb les formes del present d’indicatiu dels verbsdonats entre parèntesis:1. –Què et passa? –Doncs que … (patir, jo) perquè fem tard.2. –Què li passa, a en Pere? –Doncs que … (avorrir-se, ell) molt.3. –Com estan els veïns? –Doncs espantats; no … (atrevir-se, ells) a sortir alcarrer.4. –Com esteu? –Doncs contents; … (divertir-se, nosaltres) molt!5. –Com és que no estan contents? –Doncs pensen que se n’han d’anar i …(entristir-se, elles).1. –Què et passa? –Doncs que pateixo perquè fem tard.2. –Què li passa, a en Pere? –Doncs que s’avorreix molt3. –Com estan els veïns? –Doncs espantats; no s’atreveixen a sortir al carrer.4. –Com esteu? –Doncs contents; ens divertim molt!5. –Com és que no estan contents? –Doncs pensen que se n’han d’anar is’entristeixen.

c) Completa les frases següents amb les formes del present de subjuntiu delsverbs donats entre parèntesis:1. No vull que estiguis ensopit; vull que … (divertir-se, tu)!2. No vull que tingui por; vull que … (atrevir-se, ella) a anar-hi.3. Vull que estigueu tranquils, que no … (patir, vosaltres) per mi.4. Vull que siguin honrats i que … (penedir-se, ells) del que han fet.1. No vull que estiguis ensopit; vull que et diverteixis!2. No vull que tingui por; vull que s’atreveixi a anar-hi.3. Vull que estigueu tranquils, que no patiu per mi.4. Vull que siguin honrats i que es penedeixin del que han fet.

PÀGINA 686. Expressió personal. Per treballar a l’aulaa) Com estàs d’ànims? Escriu un text breu en forma de diari personal queexpliqui les coses positives o negatives que t’han passat fa poc i que expressiels teus estats d’ànim com a conseqüència d’aquestes situacions.Activitat oberta.

b) En parelles. Prepareu-vos un breu diàleg que sigui una discussió entre mare ifill o filla sobre un fet relacionat amb:– la salut (fer esport, menjar adequadament, dur ulleres…);– els hàbits (el temps dedicat a l’ordinador o la televisió, l’hora d’anar adormir…);– els gustos (la manera de vestir, de pentinar-se, d’adornar el cos…);– o les preferències (la lectura, els estudis, els amics o amigues…)

Feu que, durant el diàleg, totes dues persones expressin estats d’ànim.Finalment, llegiu-lo en veu alta o escenifiqueu-lo a classe.Activitat oberta.

c) Mantenir el bon humor i els ànims positius és molt important. Digues algunaregla d’or que ajudi a no perdre’ls. Entre tots en farem un decàleg. Comacabaríem frases com aquestes: «Per estar content,…»; «Per estar tranquil,…»;«Per tenir bon humor,…»?Activitat oberta.

33

12. A quin preu van?

PÀGINA 691. LecturaLlegeix atentament aquests textos en veu alta.Activitat oberta.

PÀGINA 712. ComprensióDesprés de la lectura dels textos de les pàgines 69-71 respon les preguntessegüents:

TEXT 1a) Què compra la Farzana a la parada de fruita i verdures?b) A quina parada trobarà les mongetes cuites?c) Com és que es queda els tomàquets de sucar el pa?d) On diu el dependent que trobarà el julivert?e) Quants diners es gasta a la parada de la fruita i verdura?f) Per què no necessita una bossa per dur el que ha comprat?a) Mig quilo de cebes, un quilo i mig de taronges i tres quarts de quilo de tomàquets.b) A la parada de llegums cuits.c) Perquè són més barats.d) A la parada del peix.e) Tres euros i seixanta cèntims.f) Perquè duu el carret d’anar a comprar.

TEXT 2a) Amb qui va en Lluís a comprar el xandall que necessita? On hi van?b) A quina secció troben el xandall que busquen?c) Per què en Lluís no vol el xandall rebaixat un 40 %? Quin vol?d) Per a ell, què és l’important a l’hora de portar la roba?e) Amb què paga sa mare, en efectiu o amb targeta de crèdit?f) Per què li diu la dependenta que es guardi el tiquet de compra?a)Hi va amb la seva mare a uns grans magatzems.b) A la secció de moda i complements de joves.c) Perquè diu que sembla de saldo i que farà el ridícul. Ell en vol un de marca.d) L’important és que s’hi trobi a gust.e) En efectiu.f) Per si de cas l’ha de canviar.

PÀGINES 72-733. Paraules i expressions per comunicar-sea) A quins establiments es pot comprar pràcticament de tot?Als grans magatzems i als centres comercials.

b) A quins establiments trobem una àmplia oferta de productes de consum,sobretot d’alimentació?Als supermercats i als mercats.

c) Quins altres establiments venen aquests grups de productes:sardines pastissos tornavisos carn de porc antibiòtics sandàlieslluç tortells claus embotits alcohol xanclestonyina dolços cargols formatge benes botes

34

pollastres neveresànecs televisorsous rentadoresA la peixateria hi venen sardines, lluç i tonyina.A la pastisseria hi venen pastissos, tortells i dolços.A la ferreteria hi venen tornavisos, claus i cargols.A la xarcuteria hi venen carn de porc, embotits i formatge.A la farmàcia hi venen antibiòtics, alcohol i benes.A la sabateria hi venen sandàlies, xancles i botes.A la polleria hi venen pollastres, ànecs i ous.A la botiga d’electrodomèstics hi venen neveres, televisors i rentadores.

d) Amb quins embalatges solen anar aquests productes? Completa: una bossade patates fregides; un paquet d’arròs; una ampolla de vi; un pot de mel; unacapsa de bombons; una llauna d’espàrrecs; una safata de formatges.

e) A quines accions corresponen aquestes definicions? Completa els exemplesen cursiva amb la forma del verb correcta:1. Vendre en una botiga. A la fleca, et despatxen quan t’arriba la tanda.2. Escollir una cosa d’acord amb una qualitat determinada. Compra tomàquetsd’amanir i tria els més verdosos.3. Cobrir totalment una cosa amb paper, roba o una altra matèria flexible com elplàstic. Si un objecte és per regalar, demanem que ens l’emboliquin amb papersbonics.

f) En parelles. Escriviu un diàleg curt sobre el tema de comprar i vendre fentservir les expressions del quadre anterior. Després llegiu-lo en veu alta.Activitat oberta.

PÀGINA 734. Sons i lletresa) D’acord amb les informacions de la pàgina 73, destria en dues llistes lesparaules següents segons el so de la lletra destacada: c osa, pastís, posar,passar, cursa, onze, carnisseria, pesar, bossa, magatzem, sucar, zona, estret,verdosa, ozó, llegums. Després llegeix-les en veu alta remarcant el so de la essasonora.

Essa sonoraCosaPesarOnzePesarMagatzemZonaVerdosaOzó

Essa sordaPastísPassarCursaCarnisseriaBossaSucarEstretLlegums

La resta és activitat oberta.

35

PÀGINES 74-755. Gramàticaa) Completa els diàlegs següents amb cap o gens (de) i la forma adequada delpronom en:–Té formatge ratllat?–Ara no me… queda … .–Doncs posi’m formatge de bola; … té?–Sí que … tinc. Quant … voldria?–Posi-me… un tros d’uns cent grams–Té formatge ratllat?–Ara no me’n queda gens.–Doncs posi’m formatge de bola; en té?–Sí que en tinc. Quant en voldria?–Posi-me’n un tros d’uns cent grams.

–Voldria una mica de carn per estofar.–Ho sento, però no ens … queda … .–Doncs doni’m carn per arrebossar.–Quanta … vol?–Posi-me… un quart de quilo.–¿Ja … té prou o li… poso una mica més?–Voldria una mica de carn per estofar.–Ho sento, però no ens en queda gens.–Doncs doni’m carn per arrebossar.–Quanta en vol?–Posi-me’n un quart de quilo.–¿Ja en té prou o li’n poso una mica més?

–Veig que hi ha molts abrics, però no … hi ha … de rebaixat.–La setmana passada encara … hi havia uns quants. Ara ja no … queda …: s’hanvenut tots.–Veig que hi ha molts abrics, però no n’hi ha cap de rebaixat.–La setmana passada encara n’hi havia uns quants. Ara ja no en queda cap: s’hanvenut tots.

–No tenim … alcohol. Vés a la farmàcia a comprar-… una ampolla.–M’han dit que hi havia una farmàcia per aquí a prop, però no … veig … Sap si …hi ha una a prop d’aquí?–No tenim gens d’alcohol. Vés a la farmàcia a comprar-ne una ampolla.–M’han dit que hi havia una farmàcia per aquí a prop, però no en veig cap. Sap si n’hiha una a prop d’aquí?

PÀGINA 756. Expressió personala) Suposem que fa temps que estalvies per a un ordinador nou. Ja hasaconseguit aplegar tots els diners. Pots comprar-lo a terminis o al comptat. Quèfaries? Dóna dues raons que expliquin la teva decisió.Activitat oberta.

b) T’has de comprar roba i no vols que t’acompanyi la mare sinó els amics o lesamigues. On t’estimaries més comprar-la: en uns grans magatzems, en un centrecomercial o en una botiga? Explicaels avantatges de la teva preferència.

36

Activitat oberta.

c) En grup. Elaboreu un test d’unes deu preguntes per saber el grau de«consumisme» dels companys i les companyes de la classe. Per exemple:1. Quan els pares et donen la paga setmanal:a) al cap de pocs dies els tornes a demanar diners;b) saps distribuir els diners al llarg de la setmana.

2. Si t’acompanyen a comprar la roba:a) et conformes amb la roba que et compren;b) protestes si no és d’una determinada marca.

Després determineu la solució dels resultats de cada test:9-10 respostes a) gens consumista…9-10 respostes b) massa consumista…Finalment, exposeu els resultats globals a la classe.Activitat oberta.

37

13. Qui fa les feines de casa?


PÀGINES 78-792. ComprensióDesprés de la lectura dels textos, respon les preguntes següents:

TEXT 1a) Quantes persones viuen a casa de la Rosa? Quants germans són? Quina edatté cadascun d’ells?b) De què treballa el pare? Quan és a casa, quines feines fa?c) Per què la mare no té gaire temps per dedicar-se a la casa? De quès’encarrega?d) Què han de fer els fills per tirar endavant la casa? Perquè no hi hagidiscussions, com s’han organitzat?e) Per què la Rosa diu que tot li cau sobre ella? Sa mare renya els seus germanso més aviat els disculpa?f) Quina és l’opinió de la Rosa sobre aquesta situació?a) Hi viuen cinc persones. Són tres germans: l’Arcadio, la Rosa i el Mauricio, que tenen17, 13 i 8 anys respectivamentb) El pare fa d’agent comercial. Quan és a casa ajuda la mare a anar a comprar i detant en tant frega els plats.c) No té gaire temps perquè també treballa fora de casa. Però a casa s’encarrega defer les feines més difícils: cuinar, posar rentadores, fer la compra de la setmana…d) Han de compartir les feines de la casa. Per no discutir han penjat a la porta de lanevera tres llistes amb la feina que li toca a cada un.e) Perquè de vegades el germà gran, l’Arcadio, fuig de la feina dient que l’endemà téun examen importantíssim i el germà petit, el Mauricio, com que és un nen consentit,sovint no fa el que li toca. I a més a més, la mare més aviat els disculpa.f) Ella pensa que això li passa perquè és una noia i creu que no és just.

TEXT 2a) On passa les vacances la Rosa? Amb qui? Què estrenen?b) Per què diu la Rosa que aquest habitatge és molt còmode?c) Qui dorm a les lliteres? Qui dorm al sofà llit? Qui dorm al llit gran?d) Digues quatre equipaments de la cuina. Què incorporen els armaris de sota lacuina?e) Què es pot posar damunt de l’aigüera? Per a què serveix?f) Quin aparell dóna aigua calenta a l’instant? Per què disposa d’aigua senselímit?g) Quin equipament extra incorpora la caravana? Què s’hi pot desar?a) Passa les vacances amb els seus pares i els seus germans en un càmping. Iestrenen una caravana.b) Perquè hi ha tres ambients separats: el dormitori dels fills, el menjador amb la cuinai el dormitori de matrimoni.c) A les dues lliteres hi dormen els seus germans. La Rosa dorm al sofà llit. I els paresdormen al llit gran.d) La cuina té placa de dos fogons, campana extractora de fums, aigüera amb aixetade palanca, nevera, microones…

38

Als armaris de sota hi ha un verdurer, la galleda d’escombraries, portacoberts…e) S’hi pot posar una tapa, per poder tenir més espai per cuinar.f) L’escalfador dóna aigua calenta a l’instant i disposa d’aigua sense límit perquè hi haun dipòsit d’aigua de 40 l que es pot combinar amb la presa d’aigua directa delcàmping.g) Incorpora un garatge, on es poden desar les bicicletes.

PÀGINES 79-813. Paraules per expressar-seEstudia i aprèn-te algunes paraules i expressions que fem servir perreferir-nos a les coses i a les feines de casa.Activitat oberta.

a) Relaciona les il·lustracions següents amb els objectes subratllats del quadreanterior.Recipients: 1, plata: 2, setrilleres; 3, llauna; 4, gibrell; 5, setrill; 6, ampolla; 7, got.Accessoris i estris de cuina: 1, obrellaunes; 2, graelles; 3, escorredora; 4, llevataps;5, trencanous; 6, espàtula; 7, culler; 8, escumadora.Aparells electrodomèstics: 1, rentadora; 2, batedora; 3, rentaplats; 4, escalfador; 5,torradora.Estris de neteja: 1, escombra; 2, recollidor; 3, fregall; 4, plomall; 5, raspall; 6, pal igalleda de fregar.

b) Fes un dibuix del saló menjador de casa teva i un altre de la teva habitació. Enacabat, posa nom als mobles, als accessoris, a la roba, etc., que hauràs dibuixatutilitzant el vocabulari del quadre anterior.Activitat oberta.

c) Digues per a què serveixen les peces de roba que apareixen al quadre de lapàgina 79. Fes servir, entre altres, aquestes paraules: eixugar-se, estar mésabrigat, cobrir, netejar(-se), parar taula, agafar la safata del forn. Per exemple: lacoixinera serveix per cobrir el coixí perquè no s’embruti.Llençol: serveix per abrigar-se al llit per dormir.Manta: serveix per estar més abrigat al llit.Flassada: serveix per estar més abrigat al llit o en algun altre lloc.Cobrellit: serveix per cobrir el llit.Cortina: serveix per cobrir les finestres, perquè no entri tant la llum.Cortineta: serveix per cobrir les finestres més petites.Tovallola: serveix per eixugar-se la cara o el cos després de mullar-nos o rentar-nos.Tovalló: serveix per netejar-se la boca quan mengem.(es)tovalles: serveixen per cobrir la taula on mengem, per posar-hi els plats i elscoberts al damunt.Drap: serveix per netejar els objectes de pols, brutícia…Eixugamans: serveix per eixugar-nos les mans.

d) Digues quines feines de casa fas habitualment. Després digues qui sol fer lesaltres feines.Activitat oberta.

PÀGINES 81-824. Sons i lletresa) Escolta atentament la lectura de les paraules que tens a continuació iclassifica-les segons corres pongui. Després llegeix-les a poc a poc remarcantels sons de la lletra x.xarop, exacte, oxigen, fluix, flux , examen, compleix, complex, xerrar, coixinera,exòtic, xinès, fixa’t, xic, èxit, xut, ganxo, fix, punxa, panxa, galàxia, marxar, auxili,eixugamans, extractor, calaix, taxi

39

Sona com x ampú [S]: xarop, fluix, compleix, xerrar, coixinera, xinès, xic, xut, ganxo,

punxa, panxa, marxar, eixugamans, calaix.

Sona com mà x im [ks]: oxigen, flux, complex, fixa’t, fix, galàxia, auxili, extractor, taxi.

Sona com e x emple [gz]: exacte, examen, èxit, exòtic.

PÀGINA 825. Gramàticaa) Completa les frases següents amb haver, haver de o haver-hi.1. Avui jo m’… fet el llit. Cada dia m’… fer el llit. A la nostra habitació … dos llits.2. Ahir (nosaltres) … estendre la bugada al terrat: … posat dues rentadoresperquè … molta roba bruta.3. Ara que la mare treballa, els fills … compartir les feines de casa. A partir d’ara… més obligacions. Quan … acabat una feina, n’… començar una altra.1. Avui jo m’he fet el llit. Cada dia m’he de fer el llit. A la nostra habitació hi ha dos llits.2. Ahir vam haver d’estendre la bugada al terrat: havíem fet dues rentadores perquèhi havia molta roba bruta.3. Ara que la mare treballa, els fills han de compartir les feines de casa. A partir d’arahi ha més obligacions. Quan han acabat una feina, n’han de començar una altra.

PÀGINA 836. Expressió personal. Per treballar a l’aulaa) Explica, primer per escrit i després oralment, quins estris, coberts, accessoris,etc., de cuina es necessiten per fer les accions que tens a continuació.Per exemple:– Fer una truita a la francesa.– Preparar-se una torrada amb melmelada i la llet amb cacau de l’esmorzar.– Fer una amanida d’enciam i tomàquet.– Fer un puré de verdures.– Rentar els plats a l’aigüera en un gibrell, esbandir-los i deixar-los escórrer.– Escombrar el terra de la teva habitació i treure’n la pols dels mobles i delsobjectes delicats.Activitat oberta.

b) En grup. Cada membre del grup triarà una estança de casa seva que siguidiferent de la dels altres (el rebedor, el saló menjador, la cuina, el safareig, etc.) ihaurà d’explicar oralment què hi ha, mostrant-ne el dibuix que haurà fetprèviament.Activitat oberta.

c) Escriu un text breu explicant com comparteixes les feines de casa i quèn’opines.Activitat oberta.

40

14. El dia que vaig néixer

PÀGINES 83-861. LecturaLlegeix atentament aquests textos en veu alta.Activitat de lectura.

PÀGINES 86-872. ComprensióDesprés d’haver llegit els textos, respon les preguntes següents:

TEXT 1a) El juliol de 1994, a quina mena de llum s’apropava el cometa Shoemaker-Levy? I la Clara?b) A quin indret de les illes Canàries s’estava preparant un astrònom per veure lacol·lisió del cometa?c) Mentre era dins la panxa de la seva mare, quina notícia va escoltar la Clara eldia 20 de juliol?d) Per què, en aquell moment, la Clara es va posar a donar puntades de peu?e) Quan el cometa va entrar dins l’atmosfera de Júpiter, on van entrar la sevamare, el seu pare i ella?f) Què van veure llavors l’astrònom i ella? Què va passar tot seguit?a) El cometa Shoemaker-Levy s’apropava a la llum que produiria la seva gran explosiócontra Júpiter; la Clara s’apropava a la llum de la vida.b) A l’observatori del Roque de los Muchachosc) La notícia deia: «… aquesta nit, a partir de tres quarts de deu, Júpiter serà elplaneta més brillant de la història!…».d) Perquè tenia moltes ganes de veure per on sortia la veu d’aquella senyora que deiala notícia.e) A la sala de parts.f) Molta claror. El cometa va desaparèixer. Va néixer la Clara.

TEXT 2a) Quan tarda exactament la Terra a fer el seu recorregut al voltant del Sol?b) Cada quan s’afegeix un dia més a l’any comú o civil? Per què? Coms’anomena aquest any?c) Quin és el dia i el mes en què es produeixen els equinoccis de primavera itardor? I els solsticis d’estiu i d’hivern?d) Què és el que fa que hi hagi dia i nit a la Terra?e) Relaciona el moviment aparent del Sol sobre la Terra amb les quatre parts enquè dividim el dia. Per exemple: El Sol surt per l’est o llevant a la matinada, almatí el Sol…a) Tarda 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 46 segons.b) Com que l’any comú o civil és de 365 dies i, per tant, dura 5h, 48’ i 46’’ menys quel’any solar, cada quatre anys s’afegeix un dia a l’any comú i aleshores és quans’anomena any de traspàs, que té 366 dies.c) L’equinocci de primavera és el 21 de març, i el de tardor, el 23 de setembre. Elsolstici d’estiu és el 21 de juny i el d’hivern, el 21 de desembre.d) El moviment de rotació de la Terra al voltant del seu eix.e) El Sol surt per l’est o llevant a la matinada, al matí el Sol continua el seu ascens, almigdia arriba al zenit, a la tarda inicia el seu descens, al vespre desapareix per l’oest oponent i a la nit resta totalment amagat.

41

PÀGINES 87-893. Paraules per expressar-seEstudia i aprèn-te algunes paraules i expressions que fem servir per mesurar eltemps.

Activitat oberta.

a) Respon aquestes preguntes:1. A quin any va començar el segon mil·lenni de l’era cristiana?2. Si el 1992 es va celebrar el cinquè centenari del descobriment d’Amèrica,quants segles feia que es va descobrir?3. Enumera els mesos del primer semestre de l’any.4. A quin més fas els anys? Quin dia és el teu aniversari?5. Quan acostuma a ploure més: a la tardor o a l’estiu?6. Quin és el sinònim de la paraula subratllada d’aquest titular?: L’estiu més freddel darrer lustre empitjora amb un temporal en ple agost (22/08/2007).7. Si suposem que avui és divendres, quin dia era abans-d’ahir?; quin dia seràdemà passat?8. Quan s’acostuma a fer la migdiada: havent dinat o havent sopat?1. L’any 1000.2. Cinc.3. Gener, febrer, març, abril, maig i juny.4. Activitat oberta.5. A la tardor.6. Període de cinc anys.7. Abans d’ahir era dimecres. Demà passat serà diumenge.8. Havent dinat.

b) Llegeix en veu alta aquestes dates dient el nom del mes. Per exemple:

20/07/1994 20 de juliol de 1994.

16/03/2001 16 de març de 2001.

28/05/1964 28 de maig de 1964

12/09/2009 12 de setembre de 2009.

8/01/1982 8 de gener de 1982.

21/06/1975 21 de juny de 1975.

c) Observa les imatges següents i descriu-les utilitzant les expressions referidesals moments del dia i als verbs relacionats del quadre anterior. Per exemple: 1 Apunta de dia (o a l’alba) ja clareja (o es fa clar), però encara es veu lluir la lluna iles estrelles al cel.2. De bon matí comença a sortir el sol.3. A mitja tarda hi ha molta llum, sobretot a l’estiu.4. Al capvespre es comença a fer fosc.5. A mitjanit veiem la llum de la lluna i les estrelles.

d) Completa les frases amb del o de la i la part del dia corresponent:1. Treballa de nit i se’n va a dormir a les 5 de … .2. Els meus amics es lleven a les 8 … i van a dormir a les 12 … .3. L’horari escolar és de 9 … a la 1 … i de 3 a 6 … .4. L’Andreu té entrenament el dimarts i el dijous de 7 a 9 … .1. Treballa de nit i se’n va a dormir a les 5 de la matinada.2. Els meus amics es lleven a les 8 del matí i van a dormir a les 12 de la nit.3. L’horari escolar és de 9 del matí a la 1 del migdia i de 3 a 6 de la tarda.4. L’Andreu té entrenament el dimarts i el dijous de 7 a 9 del vespre.

42

e) Escriu quina hora marca cada rellotge segons el sistema del quadre anterior:7:15 8:45 21:00 21:30 22:00 5:00 5:08 6:23 15:38 19:53Un quart de vuit; tres quarts de nou; les nou; dos quarts de deu; les deu.Les cinc; mig quart de sis; un quart i mig de set; dos quarts i mig de quatre; tres quartsi mig de vuit.

PÀGINES 89-904. Sons i lletresa) Escolta atentament la lectura de les paraules que tens a continuació iclassifica-les segons correspongui. Després llegeix-les a poc a poc remarcantels sons de la lletra g: distingir, amagat, diumenge, alguna, regular, rígid, gent,agost, ganes, afegir, segons, urgent.

Sona com gat [g]. amagat, alguna, regular, agost, ganes, segons.

Sona com gener [J]: distingir, diumenge, rígid, gent, afegir, urgent.

b) Quines vocals van sistemàticament darrere g quan sona [J]?

La e o la i.

c) Per què la lletra ge de guerra i seguit es pronuncia com gat?Perquè hi ha una u entre la g i la vocal que la segueix.

PÀGINES 89-905. Gramàticaa) Digues si s’ha de col·locar l’article davant els dies de la setmana. Desprésllegeix les frases completes.Usem els dies de la setmana sense article quan ens referim al dia de la setmanaimmediatament anterior o immediatament posterior. En canvi, els usem amb articlesingular quan volem expressar repetició o freqüència.1. Fa festa tots … dilluns. No arribarà fins … dilluns. … dilluns és el primer dia dela setmana.2. Són fora des de … dimecres. El carnaval s’acaba … dimecres de cendra.3. Vindran … dijous. Actuen … dijous 16 d’agost. Ho vam saber … dimarts.4. La pastisseria obre … diumenge al matí. … diumenge hi haurà ball desardanes.1. Fa festa tots els dilluns. No arribarà fins dilluns. El dilluns és el primer dia de lasetmana.2. Són fora des de dimecres. El carnaval s’acaba el dimecres de cendra.3. Vindran dijous. Actuen el dijous 16 d’agost. Ho vam saber dimarts.4. La pastisseria obre el diumenge al matí. Diumenge hi haurà ball de sardanes.

PÀGINA 906. Expressió personal. Per treballar a l’aulaa) La Nerea treballarà de dependenta durant el mes de juliol en un quiosc dediaris i revistes. Explica oralment com serà la seva jornada laboral i el seu horari.Per exemple:

La Nerea cada dia, de dilluns a divendres, entrarà a treballar a dos quarts de deudel matí. Fins a les onze es dedicarà a reposar el gènere. Després, tindrà unquart d’hora…

09:30 … 11:00 reposició del gènere11:00 … 11:15 esmorzar11:15 … 14:00 atenció als clients14:00 … 15:45 dinar15:45 … 19:30 atenció als clients

43

19:30 … 20:00 recollir i tancar

Activitat oral oberta.

b) Escriu una redacció sobre una notícia que es va publicar el dia que vas néixer,semblant a la redacció del text 1 («Júpiter, l’astrònom i jo»). Demana informacióals teus pares d’aquell dia i, per trobar la notícia, busca l’hemeroteca d’algundiari a través d’Internet.Activitat oberta.

44

15. Què t’agradaria fer?PÀGINES 91-931. LecturaLlegeix atentament aquests textos en veu alta.Activitat de lectura.

PÀGINES 93-942. ComprensióDesprés d’haver llegit els textos de les pàgines 91-93, respon les preguntessegüents:

TEXT 1a) On haurà d’anar aquest estiu la Cristina si suspèn les matemàtiques?b) Per què la Joselyn no es podrà quedar a casa de la Cristina?c) Què li encantaria a la Míriam, estar-se al càmping o fer un viatge?d) On anirà de viatge la tieta de la Míriam? Quan hi anirà?e) Quan anirà en Hamza al Marroc? Per què creus que hi anirà?f) Com reparteix les vacances d’estiu en Robert?g) Quina mena de colònies li vindria de gust fer, a en Robert?h) Per què la Cristina no té gens de ganes d’anar a Galícia?a) Haurà d’anar a una acadèmia.b) Perquè se’n va a l’Equador a visitar la seva família i les seves amigues.c) Li encantaria fer un viatge.d) Anirà al Marroc. Aquest any.e) Hi anirà a finals de juliol. Hi anirà perquè ell és d’allà i anirà a visitar la seva família.f) Anirà de colònies al juliol i amb els avis a l’agost.g) Li agradaria anar a unes colònies d’informàtica.h) Perquè el poble on va és molt petit i s’hi avorreix.

TEXT 2a) Per què és difícil d’explicar a algú allò que ens agrada als catalans?b) Amb què acompanyem les paraules quan xerrem?c) Quan actuem amb seny, és a dir, quan som assenyats? Això passa sovint?d) Quan diem que som arrauxats?e) Per què ens diuen que som uns garrepes?f) Com és la geografia de Catalunya? I el menjar?g) ¿Ens agrada menjar i beure bé o això no ho tenim gaire en compte?h) Per què creus que ens agrada acollir les persones nouvingudes?a) Perquè som molts, set milions; i ja se sap: tants caps, tants barrets.b) Amb molta gesticulació.c) Som assenyats quan pensem les coses abans d’actuar. I això passa sovint.d) Quan actuem sense mesurar les conseqüències dels nostres actes.e) Perquè aquí acostumem a pagar cadascú el que ha consumit.f) La geografia de Catalunya és molt variada i per això també ho són els menjarscatalans.g) Sí. Ens agrada.h) Perquè la població de Catalunya ha anat evolucionant al llarg dels segles imodernament ha rebut grans onades immigratòries tant de dins com de fora de laPenínsula.

PÀGINES 94-953. Expressions per comunicar-seEstudia i aprèn-te algunes estructures que fem servir per expressar els gustos iles preferències, i incitar a actuar.Activitat oberta

45

a) Respon positivament o negativament aquestes preguntes:1. Que potser voldries anar de colònies?2. T’agradaria ser monitor o monitora d’un casal?3. Què t’agraden més: les matemàtiques o les socials?4. Teniu ganes de llegir el diari, ara?5. Què et ve més de gust, anar al museu de cera o al museu marítim?6. Us vindria de gust fer una caminada per la muntanya?Activitat oberta.

b) En parelles. Practiqueu les estructures de la pàgina 94 alternant les formes depreferència amb els vocabularis que us proposem a continuació:• Cinema: d’aventures, de por, romàntic, etc.• Lectura: novel·la, poemes, ciència-ficció, etc.• Música: rock, heavy, country, clàssica, etc.• Excursió: mar, muntanya, parc d’atraccions, etc.• Esport: futbol, tennis, volei, bàsquet, etc.• Begudes: aigua, vi, llet, taronjada, etc.Activitat oberta.

c) Expressa un suggeriment, un consell i una recomanació amb cadascuna de

les propostes següents. Per exemple: Fer un intercanvi. Fem un intercanvi?;Jo, si fos de vosaltres, el faria; Us aniria bé practicar l’anglès.

1. Anar d’acampada. Podríem …

2. Apuntar-se a un centre excursionista. I per què …

3. Aprendre francès durant l’estiu. I si …

4. Fer una sortida de convivències. Què us sembla …Activitat oberta.

PÀGINA 964. Sons i lletresa) Escolta atentament la lectura de les paraules següents i classifica-les segonscorrespongui. Després llegeix-les a poc a poc remarcant els sons destacats.jaqueta, mitja, viatge, gimnàs, gelat, mitjó, jove, just, imatge, estranger, desitjar,envejós, formatge, ajuntar, salvatgí, afegir, esponja, viatjar, prestigi, avantatjós,conserge, massatgista

Sona [J] com gent: jaqueta, gimnàs, gelat, jove, just, estranger, envejós, ajuntar,

afegir, esponja, prestigi, conserge

Sona [dJ] com platja: mitja, viatge, mitjó, imatge, desitjar, formatge, salvatgí, viatjar,

avantatjós, massatgista

b) A les llistes de l’activitat anterior observa quines vocals van després de la g iquines van després de la j. Així doncs, g va davant de …, … i j va davant de …,…, … .G va davant de e, i; i J va davant de a, o, u.

c) Ara practica amb aquest embarbussament: Setze jutges d’un jutjat mengenfetge d’un penjat.Activitat oral oberta.

PÀGINA 96-975. Gramàticaa) Fixant-te en els models del quadre anterior, conjuga en veu alta el condicionaldels verbs anar, poder, convenir i valer. Després, conjuga l’imperfet de subjuntiudels verbs apuntar, estalviar, venir (vingués…) i veure (veiés…).Condicional:

46

Aniria, aniries, aniria, aniríem, aniríeu, anirien.Podria, podries, podria, podríem, podríeu, podrien.Convindria, convindries, convindria, convindríem, convindríeu, convindrien.Valdria, valdries, valdria, valdríem, valdríeu, valdrien.

Imperfet de subjuntiu:Apuntés, apuntessis, apuntés, apuntéssim, apuntéssiu, apuntessin.Estalviés, estalviessis, estalviés, estalviéssim, estalviéssiu, estalviessin.Vingués, vinguessis, vingués, vinguéssim, vinguéssiu, vinguessin.Veiés, veiessis, veiés, veiéssim, veiéssiu, veiessin.

b) Canvia les formes verbals subratllades per les del condicional:1. Vols anar a la platja?2. Què t’agrada fer?3. Què els ve de gust?4. Què us estimeu més?5. Val la pena fer aquest viatge?6. Li convé repassar les matemàtiques.1. Voldries anar a la platja?2. Què t’agradaria fer?3. Què els vindria de gust?4. Què us estimaríeu més?5. Valdria la pena fer aquest viatge?6. Li convindria repassar les matemàtiques.

c) Canvia la primera forma verbal subratllada per la del condicional i la segonaper la de l’imperfet de subjuntiu:1. M’ agrada que vingui .2. S’ estimen més que hi aneu .3. Què us sembla si fem un viatge?4. Més val que repassin les matemàtiques.1. M’agradaria que vinguessis.2. S’estimarien més que hi anéssiu.3. Què us semblaria si féssim un viatge?4. Més valdria que repassessin les matemàtiques

PÀGINA 976. Expressió personal. Per treballar a l’aulaa) Quins plans tens per a aquest estiu? Faràs vacances? On les passaràs? Quèt’agrada fer durant l’estiu?b) Has nascut lluny de Catalunya? Explica’ns breument els gustos i lespreferències de la gent del teu país d’origen. Pots seguir el model del text 2 de lalectura.c) Segurament alguna vegada t’has preguntat pel teu futur i has pensat comvoldries que fos el món, o en les coses positives que podries fer: quèm’agradaria ser quan sigui més gran?; com m’agradaria que fos el món llavors?;què podria fer perquè el món fos un món millor?Explica breument els teus pensaments sobre aquestes tres qüestions en unescrit. Un periodista busca unes quantes respostes de persones de la teva edatper publicar-les en un diari adreçat als estudiants com tu.Activitat oberta.Activitat oberta.Activitat oberta.

47

16. La força mental és molt important


PÀGINA 1012. ComprensióDesprés d’haver llegit els textos de les pàgines 98-100, respon les preguntessegüents:

TEXT 1a) Quin esport practica la Gemma Mengual?b) Per què creus que l’anomenen «la sirena metàl·lica»?c) Quin objectiu s’ha marcat en els propers Jocs Olímpics de Pequín?d) Qui li va fer agafar afició a aquest esport? Què la va fascinar?e) A més de resistència i potència físiques, quines altres qualitats es necessitenper dominar aquest esport?f) Quantes hores es passa cada dia al CAR de Sant Cugat?g) Durant els entrenaments, què és el més cansat: el ballet o la coreografia? Iamb quina disciplina s’ho passa més bé?h) Què vol dir quan afirma que la força mental és molt important?a) La natació sincronitzada.b) Perquè ha guanyat sis medalles en els darrers mundials de Melbourne.c) Guanyar la medalla d’or.d) La seva cosina Judith. La va fascinar la combinació natació, música i ball.e) Molt d’esforç, molta disciplina i afany de superació.f) Entre vuit i onze hores, depèn del dia.g) El més cansat és la coreografia. Amb el que s’ho passa més bé és amb l’acrobàcia.h) Que t’has de convèncer que es pot fer i has de confiar en les teves possibilitats.

TEXT 2a) Quines molèsties evita el costum de deixar sortir la gent d’un vehicle abansd’entrar-hi?b) Quina norma de cortesia s’ha mantingut durant segles a l’hora de cedir elpas?c) Què hauries d’evitar quan obres una porta i ve una persona darrere teu?d) Què cal fer quan algú agafa les escales mecàniques i no vol pujar-lescaminant?e) A qui cal que cedeixis el seient?f) Quina peça de roba et salva d’algunes situacions enutjoses?g) En el cas que et vingui un esternut o un estossec, què hauries de fer? I si notens temps?h) Quina és la manera més educada de mocar-se?a) Evita les topades i les empentes.b) Que els homes cedeixin el pas a les senyores i els joves als més grans.c) Que la porta li caigui als morros.d) Cal mantenir-se a la dreta perquè els que vulguin caminar puguin passar perl’esquerra.e) A les persones grans i a les dones embarassades.f) Un mocador de butxaca.g) Tapar-te el nas i la boca amb un mocador. O almenys amb la mà.h) Amb moderació i girant la cara cap a un costat per ser discrets.

48

PÀGINES 101-1033. Paraules i expressions per comunicar-seEstudia i aprèn-te algunes paraules i expressions que fem servir per referir-nosals hàbits de conducta i als costums.

a) Respon aquestes preguntes:1. Et rentes les dents després de dinar? (sempre / sovint / de tant en tant / mai).2. Quan acostumes a anar-te’n a dormir? (d’hora / tard).3. Quan esmorzes? (abans de sortir de casa / a l’hora del pati).4. Fas migdiada després de dinar? (sovint / alguna vegada / mai).5. A la tarda, abans de sortir de casa, et pentines? (sempre / de vegades / mai).6. Quan agafes el metro? I l’autobús? I el tren? (cada dia / sovint / de tant en tant)7. A quina hora sol plegar de la feina el teu pare o la teva mare?8. Acostumes a arribar aviat, just o tard a l’hora d’entrar a l’institut?9. T’eixugues els cabells amb l’assecador? (sempre / sovint / de vegades / mai).10. Quants cops et dutxes a la setmana?Activitat oberta.

b) Digues quatre hàbits de conducta positius que tinguis costum de fer. Perexemple: Tinc costum d’agrair els favors.Activitat oberta.

c) Digues dos hàbits de conducta negatius que algú o algunes persones tenenper costum de fer. Per exemple: Alguns companys tenen per costum dirmentides.Activitat oberta.

d) Digues tres coses que acostumen a fer els teus pares el cap de setmana.Activitat oberta.

e) Digues alguns hàbits o costums positius que encara no hagis adquirit. Perexemple: Encara no m’he acostumat a guardar silenci.Activitat oberta.

PÀGINA 1034. Sons i lletresa) Escolta atentament la lectura de les paraules que tens a continuació iclassifica-les segons correspongui. Després llegeix-les a poc a poc remarcantels sons de la lletra l i el dígraf ll: molt, pell, algú, treballar, lunar, lluna, insultar,molèstia, despullar-se, lent, llegir, ull, vol, ball, val, llum, alhora, barallar-se.

Sona com fil: molt, algú, lunar, insultar, molèstia, lent, vol, val, alhora.Sona com fill: pell, treballar, lluna, despullar-se, llegir, ull, ball, llum, barallar-se.

b) Ara practica aquests sons amb l’embarbussament següent: Una ovellallanada, llanuda, des del cap fins als peus peluda; va fer un bè llanat llanut, desdel cap fins als peus pelut.Activitat oberta.

PÀGINA 1035. Gramàticaa) Completa aquests textos amb les formes correctes del present de subjuntiu.1. Les portes no estan pensades perquè hi … (passar) deu o dotze personesalhora. Per això, és costum esperar que la gent … (sortir) d’un vehicle o d’unasala abans d’entrar-hi. Encara que … (tu, voler) ser el primer a agafar un seient

49

buit, espera’t.Les portes no estan pensades perquè hi passin deu o dotze persones alhora. Per això,és costum esperar que la gent surti d’un vehicle o d’una sala abans d’entrar-hi. Encaraque vulguis ser el primer a agafar un seient buit, espera’t.

2. Quan no … (tu, poder) evitar d’esternudar, tapa’t el nas i la boca amb elmocador. I si tens mocs, no … (fer) que es … (passejar) pel nas. Treu el mocadori moca’t. Però no … (tu, ser) exagerat i fes-ho amb moderació.Quan no puguis evitar d’esternudar, tapa’t el nas i la boca amb el mocador. I si tensmocs, no facis que es passegin pel nas. Treu el mocador i moca’t. Però no siguisexagerat i fes-ho amb moderació.

3. És un acte de cortesia que, quan … (tu, empènyer) una porta per sortir idarrere … (venir) una altra persona, … (tu, tenir) l’amabilitat d’aguantar-la perquè… (poder) passar tranquil·lament; no la hi … (tu, deixar) caure als morros.És un acte de cortesia que, quan empenyis una porta per sortir i darrere vingui unaaltra persona, tinguis l’amabilitat d’aguantar-la perquè pugui passar tranquil·lament; nola hi deixis caure als morros.

PÀGINA 1046. Expressió personala) Explica oralment les coses que acostumes a fer el cap de setmana.Activitat oberta.b) Has vingut d’un altre país? Explica’ns:1. Quines coses hi són habituals. Per exemple: Hi acostuma a ploure molt. Al’hivern no hi sol fer tant de fred.2. Quins hàbits o costums té la gent que hi viu. Per exemple: Hi ha el costum deposar dos noms a les persones. Tenen costum de …3. A quines coses encara no t’has avesat (o acostumat) del nostre país? Perexemple: Encara no m’he avesat al menjar.Activitat oberta.c) Prepara’t un text breu en què expliquis dues maneres de ser amable i educat(segueix el model del text 2 de la lectura). Després llegeix-lo en veu alta.Activitat oberta.

50

17. Arribar-hi és molt fàcil

PÀGINES 104-1071. LecturaLlegeix atentament aquests textos en veu alta.Lectura de les pàgines 105-107. Activitat oberta.

PÀGINA 1072. ComprensióDesprés d’haver llegit els textos de les pàgines 105-107, respon les preguntessegüents:

TEXT 1a) Quins elements fan de Montserrat un espai únic al món?b) Quines edificacions acull la muntanya de Montserrat?c) Què hi podreu escoltar a la basílica?d) Cada quan teniu un tren a l’estació Barcelona - Pl. d’Espanya? A quina horasurt el primer tren?e) Quina línia heu d’agafar per arribar-hi?f) Si heu escollit l’opció de l’aeri, a quina estació heu de baixar?g) Si voleuagafar el cremallera, on heu de fer transbord?a) El seu entorn natural singular, el seu caràcter religiós i les manifestacions artístiquesque s’hi troben.b) El santuari de la Mare de Déu i un monestir amb 1.000 anys d’història.c) El cor de nois cantaires més antic d’Europa, l’Escolania de Montserrat.d) Surt un tren cada hora. El primer surt a les 8.36 h.e) La línia R5 Barcelona-Montserrat-Manresa.f) A l’estació Montserrat-Aeri.g) A l’estació de Monistrol de Montserrat.

TEXT 2a) Què volen fer l’Edgar i la Judith avui? On volen anar?b) Per què busquen una estació de metro?c) A qui demanen informació primer? Per què no els en pot donar?d) On obtenen la informació que necessiten? Qui els la dóna?e) Quantes estacions de metro hi ha a prop? De quines línies són?f) Quina línia de metro els va més bé? Per què?g) A quina estació han d’anar? Com hi van, a peu o amb autobús?h) Com es va fins a aquesta estació?a) Volen fer una excursió. Volen anar a Montserrat.b) Per arribar a la Plaça d’Espanya i agafar un tren que els hi porti.c) A un vianant. No els en pot donar perquè no és de Barcelona i no coneix prou bé laciutat.d) A una botiga de diaris. Els la dóna la dependenta.e) A prop hi ha dues estacions de metro. De les línies 1 i 4.f) Els va més bé la línia 1, perquè no cal fer transbordament.g) Han d’anar a l’estació de Marina. Hi van a peu.h) Primer han de tirar tot recte. Després, quan arribin a la segona cantonada, han degirar a la dreta i seguir el carrer Marina amunt. Després han de travessar uns quantscarrers. Al final hi ha una gran cruïlla. L’estació és a la vora.

PÀGINES 108-1093. Paraules i expressions per comunicar-se

a) Completa les frases següents amb les paraules subratllades del quadre de lapàgina 108:

51

1. Acabo de sentir a la ràdio que … molt gran a l’entrada de Barcelona: un camió… i ha bolcat (incidències).Acabo de sentir a la ràdio que hi ha un embús molt gran a l’entrada de Barcelona: uncamió ha tingut un accident i ha bolcat.2. He decidit … el tren per … a la feina (accions). Espero que el tren no s’… a migcamí (accions). De tant en tant el tren … i llavors … (incidències).He decidit agafar el tren per anar a la feina (accions). Espero que el tren no s’aturi amig camí. De tant en tant el tren té una avaria i llavors porta retard.3. Deixaré el cotxe a l’… de l’estació del tren (llocs). A la … de la taquilla (llocs)compraré un bitllet d’… i … (termes relacionats), perquè és més barat.Deixaré el cotxe a l’aparcament de l’estació del tren. A la finestreta de la taquillacompraré un bitllet d’anada i tornada, perquè és més barat.4. Miraré l’… dels trens amb … a Barcelona (termes relacionats). La … del … ésde mitja hora, si el tren no porta …, és clar (termes relacionats).Miraré l’horari dels trens amb destinació a Barcelona. La durada del trajecte és demitja hora, si el tren no porta retard, és clar.5. Quan … a l’estació de Barcelona-Sants, hauré d’… el metro (accions) i fer …(termes relacionats) a la … de Sagrera (llocs). Després, encara hauré de … unaestona (accions): des del metro a la feina hi ha uns deu minuts … (mitjà detransport).Quan arribi a l’estació de Barcelona-Sants, hauré d’agafar el metro i fer transbord a laparada de Sagrera. Després, encara hauré de caminar una estona: des del metro a lafeina hi ha uns deu minuts a peu.6. Ara sóc dret a l’… (llocs) de l’estació esperant que el tren … (accions).Ara sóc dret a l’andana de l’estació esperant que el tren arribi.7. El tren és ple de … (persones). Quan hi … tanta gent, gairebé mai no …(accions) el … (persones) a demanar el … (objectes).El tren és ple de passatgers. Quan hi ha tanta gent, gairebé mai no passa el revisor ademanar el bitllet.

b) Busca al diccionari les paraules del quadre de la pàgina 108 que desconeguisi després fes una pregunta per saber si els altres l’endevinen. Per exemple: Comse’n diu de la persona que va a peu pel carrer?Activitat oberta.

PÀGINES 109-1114. Sons i lletresa) Escolta atentament les paraules que tens a continuació i classifica-les d’acordamb el so de la consonant nasal: vinc, venim, vénen, lluny, llum, fan, fang, fam,torn, bony, terreny, cantem, entenc, plàtan, blanc, estrany, pam, carn, puny,càmping.b) Llegeix les paraules que has classificat tot remarcant-ne els sons nasals.Activitat oberta.c) Ara practica amb aquests embarbussaments:Tinc tanta set i tanta fam que a les cinc tinc son.De genollons codonys collia, de genollons collia codonys.Activitat oberta.

PÀGINES 110-1115. Gramàticaa) Inventeu-vos una frase per a cadascuna de les il·lustracions dels quadres deles pàgines 110 i 111. Si pot ser, utilitzeu les accions i altres paraules devocabulari que hi ha a la pàgina 104.Per exemple:El xofer continua endavant. De cop i volta s’atura i tira endarrere per deixarpassar unes vaques.Activitat oberta.

52

PÀGINES 111-1126. Expressió personal. Per treballar a l’aulaa) En parelles. A partir del plànol que teniu a continuació, un de vosaltres pensaun indret on voldria anar i demana al company o companya que li doni lesinstruccions necessàries per arribar-hi.Per exemple: Sóc a l’estació del tren. Voldria anar a la parada de metro méspropera.Com s’hi va des d’aquí?On hi ha una parada de metro prop d’aquí?Per anar a la parada de metro més propera, si us plau?Activitat oberta.

b) En grups. Trieu un indret emblemàtic de Catalunya, el País Valencià o les Illesper donar-lo a conèixer i animar els turistes a visitar-lo. Busqueu informació idesprés elaboreu un fullet informatiu seguint el model del text 1 de la lectura.Activitat oberta.

53

18. Què fem?

PÀGINES 113-1151. LecturaLlegeix atentament aquests textos en veu alta.Lectura de les pàgines 113 -115 del llibre. Activitat oberta.

PÀGINA 1162. ComprensióDesprés d’haver llegit els textos, respon les preguntes següents:

TEXT 1a) Quina pregunta no ens pot respondre el cercador Google?b) On actua el Mag Lari? Quin dia i a quina hora?c) Què poden fer els passatgers que viatgen en el tren turístic?d) Durant quins mesos el tren turístic fa tres viatges al matí i tres a la tarda?Quins dies de la setmana?e) Què ens permet descobrir el Museu de la Conca Dellà?f) En aquest museu, quin horari és encara vigent el mes de juny?g) Què fa el grup Macedònia durant el més de juny?h) Per on actua aquest grup musical? Què presenta?i) Com han estat escollides les noves fruites del grup?a) Com s’ho fan els mags per tallar una persona per la meitat o com poden ferdesaparèixer les coses?b) Al teatre de Blanes el dia 9 a les 17:30.c) Poden fer el circuit sencer o bé aturar-se en qualsevol de les parades per visitar elsatractius turístics que s’ofereixen al llarg del viatge i després reprendre’l amb el pas deltren següent.d) Durant els mesos de juny, juliol i agost, el tren turístic farà tres viatges al matí i tresa la tarda de dimarts a diumenge.e) Una zona que havia estat habitada per alguns dels últims dinosaures que vantrepitjar la terra.f) L’horari d’hivern, de dimarts a dissabte, d’11 a 14 h, i de 17 a 19 h el diumenge.g) Fa una gira.h) Actua per diverses poblacions presentant les noves fruites: l’Aida, la Berta, l’Èlia, laClàudia i la Laia.i) Han estat escollides entre 250 noies d’entre 11 i 15 anys.

TEXT 2a) Relaciona les paraules destacades del text amb la numeració de lesil·lustracions.b) Què passa pels carrers anunciant el començament de la festa?c) On s’apleguen les colles de castellers? Què fan?d) Amb quin espectacle de carrer queden bocabadats els més menuts?e) Amb quines atraccions de la fira la canalla s’ho passa d’allò més bé? I els mésgrans?f) Què fa el jovent que participa en el correfoc?g) A la nit, on es fa el ball de festa major? Amb quin ball romàntic se sol acabar?h) Per carnestoltes, quines desfilades recorren els carrers?a) 1, bandes de músics; 2, diables i dracs; 3, envelat i ball del fanalet; 4, carrosses idisfresses; 5, gegants i capgrossos; 6, titelles; 7, castells, grallers i enxaneta; 8,trabucaires; 9, cobla i sardanes.b) La cercavila.c) A la plaça.d) Amb els titelles.e) Als menuts els agraden els cavallets i les cadires voladores; als més grans, elsautos de xoc o les barraques de tir al blanc.

54

f) Corre i balla sota els focs d’artifici de diables i dracs.g) El ball es fa a l’envelat; el ball romàntic final és el ball del fanalet.h) Les rues amb carrosses i disfresses.

PÀGINES 116-1183. Paraules i expressions per comunicar-sea) Completa les frases següents amb les paraules referides a festes icelebracions del quadre de la pàgina 116.… de carrosses … de colles castellers … de Venèciadesfilada de carrosses aplec de colles castellers carnaval de Venècia… de mostres festa d’ ball defira de mostres festa d’aniversari ball de disfresses… de Sant Joan … als voluntaris … d’una pel·lícularevetlla de Sant Joan homenatge als voluntaris estrena d’una pel·lícula…d’una exposició … de música ball de …inauguració d’una exposició … concert de música ball de carnestoltes

b) Completa les frases següents amb els mots subratllats de les accionsrelacionades que hi ha al quadre anterior.1. Per carnestoltes tothom es … de coses diferents: de pallasso, de goril·la, defada, etc.Per carnestoltes tothom es disfressa de coses diferents: de pallasso, de goril·la, defada, etc.2. Els actors i les actrius que … en una obra de teatre han d’… el seu paperd’acord amb les indicacions del director, que és el qui … l’obra; no poden … .Abans de sortir a l’escenari es … la cara per caracteritzar el personatge que hand’… .Els actors i les actrius que actuen en una obra de teatre han d’interpretar el seu paperd’acord amb les indicacions del director, que és el qui dirigeix l’obra; no podenimprovisar. Abans de sortir a l’escenari es maquillen la cara per caracteritzar elpersonatge que han d’interpretar.3. El dia que es va … l’obra, el públic que … el teatre va … de valent. Els qui nohavien … l’entrada no hi van poder entrar.El dia que es va estrenar l’obra, el públic que atapeïa el teatre va aplaudir de valent.Els qui no havien reservat l’entrada no hi van poder entrar.

c) Substitueix les expressions en cursiva per algun dels adjectius de l’apartatQualitats i valoracions que hi ha en el quadre anterior:1. Un acte que ens causa emoció.Un acte emotiu.2. Un tema que ens crida l’atenció i desperta el nostre interès.Un tema atractiu i interessant.3. Una obra que ridiculitza els defectes d’algú, els costums d’una època, unessituacions determinades, etc.Una obra satírica.4. Un espectacle que impressiona i causa sorpresa i admiració.Un espectacle impressionant i sensacional.5. Un homenatge que se celebra amb gran pompa i amb unes cerimònies que lidonen importància.Un homenatge solemne i extraordinari.6. Una activitat que sempre és igual, que no fa cap canvi ni variació i, per tant,ens avorreix i ens cansa.Una activitat monòtona i avorrida.7. Un ball que és propi i característic d’un lloc o d’un país.Un ball típic.

d) Respon lliurement aquestes preguntes d’acord amb les formes del quadre deanterior:

55

1. Què t’estimes més, xatejar o mirar la televisió?; anar d’excursió o fer esport?;llegir o dibuixar?2. Què és el que t’agrada més?3. Què prefereixes, el futbol o el bàsquet?; les excursions o els viatges?;col·leccionar segells o col·leccionar papallones?Activitat oberta.

PÀGINA 1184. Sons i lletresa) Escolta atentament les paraules que tens a continuació i classifica-les d’acordamb els sons de la lletra r.revetlla, mèrit, haver, encara, ridícul, assajar, fer, artifici, tren, reserva, actuar,durada, persona, reunió, parada, brillant, escollir, passatgers, maquillar-se,diners, capgròs

erra forta erra fluixa erra mudarevetlla mèrit haverridícul encara assajarreserva artifici ferreunió tren actuarmaquillar-se durada escollir

persona passatgersparada dinersbrillantcapgròs

b) Llegeix les paraules de les llistes anteriors.Activitat oberta.c) Ara practica amb aquest embarbussament: En Pere Paret pintor, premiat perPortugal per pintar platets petits, per posar pebre picant.Activitat oberta.

PÀGINA 118-1195. Gramàticaa) Completa amb diferents fragments interrogatius per confirmar aquestsenunciats:–És una revetlla de Sant Joan molt animada, … No trobes?–Oh i tant com sí. –És clar que sí!

2. –Ja no juga al futbol tan bé com abans, … No et sembla?– Em sembla que no.

3. – … s’estima més xatejar que no pas mirar la TV?–És clar que sí! –Oi que s’estima més xatejar que no pas mirar la TV?És clar que sí!

4. – … els agrada més llegir novel·les d’intriga i acció?–Trobo que sí.No trobes que els agrada més llegir novel·les d’intriga i acció?–Oh, i tant com sí.

PÀGINES 119-1206. Expressió personal. Per treballar a l’aula

a) En grup. Demaneu als vostres companys o companyes quins són els seusentreteniments preferits a través d’una breu enquesta. Després exposeu els

56

resultats davant la classe.– A què dediques el temps lliure?– Quina activitat de lleure t’agrada més?– Què t’estimes més, jugar amb la play o mirar la TV?– Què prefereixes, xatejar o quedar amb els amics?Activitat oberta.

b) Prepara un escrit explicant una de les festes més populars del teu país. Uncop corregit, llegeix-lo a classe. Si pot ser, ensenya’n algunes imatges.Activitat oberta.

57

19. M’agrada molt, aquesta noia

PÀGINES 121-1221. LecturaActivitat oberta.

PÀGINA 1232. ComprensióText 1a) Digues el dia, el mes i l’hora en què s’ha connectat el visitant.b) Com se sent el visitant?c) Quin sentiment confessa el protagonista de la novel·la?d) Per què creu aquest personatge que estima la Salut?e) Aquest visitant, quan i on ha conegut la noia que li agrada tant? En diu elnom?f) Quan diu que es posa més content i que tot li va més bé?g) Per què demana a la noia que li enviï fotografies d’ella?h) Per què el visitant té dubtes que li n’enviï, de fotos?a) 12 d’agost a les 22:53 h.b) Xocat, és a dir, sorprès vivament per una cosa inesperada.c) Està enamorat d’una noia.d) Perquè li sembla la millor i diferent, una noia de veritat, i hi pensa constantment.e) A l’estiu, a la festa major del poble on passa les vacances. No en diu el nom.f) Quan ella es connecta al xat i ell s’hi pot comunicar.g) Perquè pensa que quan les miri serà com tenir-la ben a prop.h) Perquè li costa aconseguir que ella mostri els seus sentiments.

Text 2a) Per què pensa que no és un miratge l’enamorament de l’altre visitant?b) En aquesta nova etapa, aquest visitant diu que les persones experimentem unseguit de canvis: com veiem les coses?; ens interessem per coses a les qualsno donàvem importància?; de què ens adonem?c) Quan una persona s’enamora, què fa de diferent?; quines sensacions físiquesexperimenta?d) Quines advertències fa a l’altre visitant? Quin consell li dóna?e) Per què diu que té ganes de llegir-se la novel·la Com un miratge?a) Perquè ja sap el que és enamorar-se.b) Veiem les coses diferents; ens interessem per coses que abans no ens importavengens; ens adonem que ja no som nens i ens sentim atrets per un món nou.c) Dedica més temps a arreglar-se i té més cura a l’hora de triar la roba que es posarà.Experimenta un pessigolleig a l’estómac i nervis.d) Li diu que l’amor és cosa de dos i que, si es torna un amor impossible, llavors litocarà patir. El seu consell és que no desaprofiti aquest moment tan especial i que hointenti.e) Perquè el fragment que n’ha llegit, reproduït per l’altre visitant, li ha agradat molt.

PÀGINES 123-1243. Expressions per comunicar-sea) Quins sentiments mostra el primer visitant en el seu escrit? Tria tresexpressions dels quadres de les pàgines 123 i 124 del llibre de l’alumne que elsexpressin i transforma-les com si les digués ell.Activitat oberta.

b) Quins sentiments dels quadres de les pàgines 1123-124 descriu o expressael segon visitant?

58

Activitat oberta.

PÀGINES 124-1254. Els signes de puntuacióa) Prepara’t en silenci la lectura d’aquest fragment i després llegeix-lo amb curaen veu alta.Activitat oberta.

b) Copia el text de la pàgina 125 del llibre de l’alumne i substitueix les barrespels signes de puntuació adequats. Recorda que després de punt s’escriu lletramajúscula.He sentit a dir que, quan un està enamorat, la persona que estima li sembla la millor i lisembla diferent. A mi em va passar una cosa semblant. Sé que farà riure: quan la vaigveure, vaig pensar que era la primera vegada que veia una noia. Una noia de veritat,vull dir. Les que coneixia fins llavors eren una altra cosa. Ella era diferent.Fins i tot el nom, el tenia diferent: es deia Salut, i jo no coneixia ningú que se’n digués.

PÀGINA 1255. Gramàticaa) Tria l’opció correcta donada entre parèntesis:– Aquest estiu he conegut (he conegut / vaig conèixer) una noia que m’agradamolt.– ¿Ahir al vespre, et vas connectar (et vas connectar / t’has connectat) per xatamb aquella noia?– Acabo de llegir aquesta novel·la i m’ha agradat (em va agradar / m’ha agradat)molt.– El mes passat li vam demanar (vam demanar / hem demanat) que ens enviésuna fotografia.– ¿Us heu adonat (us vau adonar / us heu adonat) que la Sara i en Marcs’agraden?– Abans-d’ahir van sentir (van sentir / han sentit) a dir que la Laura i en Miquels’estimen.

PÀGINA 1266. Lèxica) Llegeix i completa les frases següents amb les paraules de la pàgina 126 delllibre de l’alumne: afecte, compassió, consol, felicitat, goig, joia, tendresa.– Li tinc una gran estimació; sento un gran afecte per ella.– De la calma que sentim quan algú fa que tinguem menys pena i dolor, se’n diuconsol.– Sento pena i dolor pel sofriment dels altres. D’aquest estat d’ànim, se’n diucompassió.– Quan contemplem una cosa que ens agrada molt, diem que sentim un grangoig.– La felicitat és un sentiment de molta satisfacció, de gran benestar.– Si una persona sent tendresa per algú, el tracta amb afecte i li diu paraulesdolces.Si alguna cosa ens produeix una gran alegria, diem que sentim joia.

PÀGINA 1267. Expressió personal. Per treballar a l’aulaa) Després de llegir els missatges dels visitants, decideixes afegir-te al fòrum perparlar del mateix tema. Escriu un text d’unes cent paraules donant els teusconsells o la teva opinió i expressant els teus sentiments o els d’una altrapersona. El text pot ser inventat. Recorda de triar una emoticonai una frase que t’identifiqui com a visitant per participar en el fòrum.Activitat oberta.

59

b) ¿Aquest estiu has fet alguna cosa que t’ha agradat molt (un viatge, unaexcursió, unes colònies, una nova amistat…)? Explica-ho expressant tots elssentiments positius que hagis experimentat.Activitat oberta.

c) En parelles prepareu les preguntes d’una entrevista per conèixer quins sónels sentiments positius d’uns quants nois i noies de la vostra classe sobre cosesconcretes (per exemple: Què t’agrada més: una pel·lícula d’amor o una de por?).Després decidiu quins són els companys i companyes que comparteixensentiments semblants.Activitat oberta.

60

20. Ajuda’m


PÀGINA 1292. ComprensióText 1a) Què s’inventa el visitant per no anar a l’escola?b) En realitat, per què fa campana?c) Qui li fa la vida impossible a l’escola?d) ¿Ell també se sent culpable de la situació en què es troba?e) Què li fa ràbia d’ell mateix?f) A quin lloc de l’escola s’ho passa més malament? Per què?g) Què li va passar abans-d’ahir?h) Per què no ha dit res a ningú?i) Per què ho ha confessat tot a un visitant anònim?j) Al final, de què té por: de fer un disbarat o de no obtenir ajuda?a) Diu als pares que té mal de coll i sensació de febre.b) Cada vegada li costa més anar a l’escola perquè no s’hi troba gens bé, amb elscompanys de classe.c) Una colla d’alumnes.d) De vegades, sí.e) La manera de ser (és tímid i no té facilitat per a l’esport) i el físic (es troba lleig: ésmés aviat gras, porta ulleres i li surten grans).f) Al pati, perquè es burlen d’ell i l’insulten.g) Li van fer la traveta mentre corria, va caure i se li van trencar les ulleres.h) Perquè li fa vergonya i creu que s’enfonsaria més pensant que és un covard.i) Perquè és anònim.j) De fer un disbarat.

Text 2a) ¿Per què creu que no n’hi ha prou que l’altre visitant li expliqui com se sent?b) Quin és el pas més difícil que hauria de fer?c) Amb quin animal compara l’actitud de l’altre visitant? Per què?d) En realitat, qui són els qui tenen un problema?e) Què pot passar si no ho conta a ningú més?f) A qui hauria d’explicar tot el que li passa?g) ¿Per què li aconsella que revisi les coses que fa o diu a l’escola?h) Quin és l’últim consell que li dóna?a) Perquè això que ha fet és només un petit pas; si no es vol enfonsar del tot, had’avançar i fer el pas més difícil.b) Plantar cara i actuar.c) Amb un estruç, que, quan se sent amenaçat, amaga el cap sota l’ala.

d) Els qui es burlen d’ell i l’insulten, ja que, per sentir-se superiors, necessiten humiliaralgú.e) Que, com una bola de neu, el problema es faci més gran i un dia pugui passar unacosa greu.f) Als seus pares.

g) Perquè potser irriten els seus companys.

h) Que es fiqui al cap que ell val tant com qualsevol altra persona.

PÀGINES 129-1303. Expressions per comunicar-sea) Quins sentiments negatius mostra el primer visitant en el seu escrit? Tria cincexpressions del quadre de la pàgina 130 del llibre de l’alumne que els expressin i

61

transforma-les com si les digués ell. Per exemple: Els caic molt malament(hostilitat).Activitat oberta.

PÀGINES 130-1314. Sons i lletresa) Llegeix les frases següents tenint en compte que els mots en cursiva espronuncien igual.– Sent un gran afecte pel seu germà. La notícia ha causat un gran efecte.– Que no sap que a mi no m’agrada passar per aquell camí?– Ha patit molta gana i molta set. Encara és petit: té pocs anys.– Em sembla que has de fer-ho; és un cas de consciència.– Aquesta nau espacial té una missió molt especial.– Digues-li que estigui callat si no vol que el castigui.Activitat oberta. (Totes les paraules destacades contenen les lletres a i e fluixes oàtones, que es pronunciencom a vocals neutres.)

PÀGINA 1315. Gramàticaa) Converteix aquestes frases en mandats.–Has d’explicar-ho als pares. –Explica-ho als pares.–Has de deixar-te ajudar. –Deixa’t ajudar.–Has de demanar-los consell. –Demana’ls consell.–Heu de respectar els altres. –Respecteu els altres.–Heu d’aprendre-us la lliçó. –Apreneu-vos la lliçó.–Heu de preguntar-los per què ho fan. –Pregunteu-los per què ho fan.

b) Converteix aquestes frases en prohibicions.–No t’has de sentir culpable. –No et sentis culpable.–No l’has de deixar sol a casa. –No el deixis sol a casa.–No has d’anar-hi amb por. –No hi vagis amb por.–No us heu de burlar dels altres. –No us burleu dels altres.–No us heu de sentir superiors. –No us sentiu superiors.–No heu de ser egoistes. –No sigueu egoistes.

PÀGINA 1326. Lèxica) Relaciona les paraules angoixa, ensopiment, fàstic, neguit, sofriment amb lessinònimes corresponents: repugnància, ansietat, patiment, inquietud,avorriment.angoixa, inquietud; ensopiment, avorriment; fàstic, repugnància; neguit, ansietat;sofriment, patiment.

b) Substitueix els mots destacats pel sinònim corresponent (sofrir, inquiet,avorrit, angoixa):

Estic neguitós. Estic inquiet. Això em fa passar ànsia. Això m’angoixa.

Em fa patir. Em fa sofrir. Està ensopit. Està avorrit.

PÀGINA 1327. Expressió personal. Per treballar a l’aulaa) En grups de tres. Un grup surt a la pissarra i escriu sis sentiments negatius.Tot seguit, cada membre del grup explica una situació que defineixi un dels sissentiments sense dir-ne el nom. Per exemple: Sento una gran inquietud i perdola tranquil·litat i l’ànim davant d’un perill o d’una amenaça.L’altre grup ha d’endevinar de quin sentiment negatiu es tracta (Sents por).Activitat oberta.b) Seguint el model de la lectura, escriu un text d’unes 150 paraules sobre un fet

62

que et faci sentir malament o que faci sentir malament algú (pots inventar-te’l).En acabat, demana a uns quants companys o companyes de la classe quecadascun es pensi un consell i que te’l digui després d’haver escoltat la lecturadel text.Activitat oberta.

63

21. Què dius, ara?


PÀGINES 135-1362. ComprensióText 1a) En què es basa el sentiment d’indiferència de la Paula envers elsextraterrestres: en la falta de proves o en les seves creences?b) ¿La Paula relaciona l’existència dels extraterrestres amb el fenomen delsovnis? Què són segurament els ovnis?c) Què va descobrir un investigador de la NASA quan va deixar anar gasincandescent al laboratori en condicions d’ingravidesa?d) ¿És probable que en les capes altes de la nostra atmosfera es formin bossesde gas? De què està format el 75 % de l’Univers?e) Què pot encendre les bosses de gas a l’espai?f) Digues dos arguments en què es basa en Gerard per demostrar que podenexistir els alienígenes.a) En la falta de proves.b) Petites boles de gas incandescent que es formen a l’espai.c) Que es formaven unes boles que es movien de manera idèntica als ovnis dels relatsde ciència-ficció.d) Sí, perquè el 75 % de l’Univers està format d’hidrogen.e) L’escalfor del Sol.f) El fet que encara no s’hagin posat en contacte amb els éssers humans i eldescobriment que al Cosmos hi ha més planetes que no es pensava, cosa que fa queles possibilitats que hi hagi vida extraterrestre augmentin.

Text 2a) Amb quina finalitat es busquen voluntaris? Quin és l’únic requisit?b) Què va fer servir la NASA per tal de captar senyals de ràdio de l’espai?c) Com va acabar el projecte SETI: va ser cancel·lat o va ser ajornat?d) Què ha passat amb les dades que es van recollir: han estat eliminades oesperen ser analitzades?e) Quin és el problema amb què es van trobar els investigadors per dur a termeaquesta tasca?f) Quina alternativa van trobar els científics per poder analitzar els senyalsrecollits pel potent radiotelescopi?g) Per què van pensar en els ordinadors de milions de llars?h) En què consisteix el programa organitzat i dissenyat de SETI@home ?a) Amb la d’analitzar senyals de radiotelescopis i trobar alienígenes. L’únic requisit éstenir ordinador.b) Un enorme radiotelescopi.c) Va ser cancel·lat.d) Esperen ser analitzades.e) Que no hi ha prou superordinadors perquè es decideixin a dedicar-ne un a aquestatasca.f) Fer servir la potència que no utilitzen els ordinadors de milions de llars.g) Perquè es troben increïblement infrautilitzats.h) En l’ús de la capacitat sobrant del processador de l’ordinador de personesvoluntàries, quan ells no l’estan utilitzant tota, per trobar alienígenes.

PÀGINA 1363. Expressions per comunicar-sea) Al llarg del diàleg del text 1, la Paula i en Gerardo utilitzen diverses

64

expressions per mostrar els seus sentiments neutres:– la Paula expressa la indiferència (dos cops), la impaciència (un cop) i lasorpresa (dos cops);– en Gerardo expressa la curiositat (un cop), la sorpresa o perplexitat (un cop) ila resignació (un cop).Amb l’ajut del quadre de la pàgina 136 del llibre de l’alumne, identifica lesexpressions de la Paula i en Gerardo que mostrin cada un d’aquests sentiments.Paulaindiferència: A mi, això dels extraterrestres, tant se me’n dóna / M’estranyaria molt queexistissin.impaciència: Au, vinga, deixem-ho córrer d’una vegada!sorpresa: De debò? / No m’ho hauria imaginat mai.Gerardcuriositat: Com ho saps?sorpresa: Què dius, ara!resignació: Ves, què hi farem!

PÀGINA 1374. Sons i lletresa) Llegeix aquestes frases posant èmfasi en les paraules destacades. Despréscopia les paraules que tenen el so [u] i substitueix-lo amb la lletra o o bé amb lalletra u.

1. Es van sentir trons. Ahir va haver-hi tempesta i va tr[u]nar molt. tronar

2. Els senyals vénen de molt lluny, d’una civilització molt ll[u]nyana. llunyana

3. La nau va anar cap al fons; es va enf[u]nsar a poc a poc. enfonsar

4. L’ebenista és un f[u]ster que treballa la fusta artísticament. fuster

5. Diuen que p[u]tser hi ha extraterrestres, però jo crec que no pot ser. potser

6. Reparteixen un full molt petit. És un f[u]lletó de propaganda. fulletó

7. La nau farà voltes al v[u]ltant de Mart; v[u]ltarà el planeta durant anys. voltant, voltarà

8. Tenen els jocs en un racó. Han arrac[u]nat les j[u]guines. arraconat, joguines

PÀGINES 137-1385. Gramàticaa) Expressa la possibilitat o la probabilitat d’aquestes frases per mitjà deperífrasis. Per exemple:Abans no era possible viatjar a l’espai. Abans no es podia viatjar a l’espai.És probable que els ovnis no existeixin. Els ovnis no deuen existir.

1. En altre temps no era possible enviar senyals de ràdio a l’espai.En altre temps no es podien enviar senyals de ràdio a l’espai.2. És probable que tot això sigui producte de la imaginació.Tot això deu ser producte de la imaginació.3. Era probable que la nau espacial s’estavellés contra Mart.La nau espacial es devia estavellar contra Mart.4. Possiblement els ordinadors personals analitzaran moltes dades.Els ordinadors personals poden analitzar moltes dades.5. Probablement alguns senyals rebuts eren d’extraterrestres.Alguns senyals rebuts devien ser d’extraterrestres.

PÀGINA 1386. Lèxica) A partir dels prefixos infra- (‘en grau inferior’), super- (‘molt superior’), extra-(‘fora’), inter- (‘entre’), macro- (‘molt gros’), micro- (‘molt petit’), etc., i lesdefinicions donades, forma les paraules corresponents:1. Ordinador molt superior: superordinador

65

2. Utilitzar en grau inferior: infrautilitzar3. Ésser que viu fora de la Terra: extraterrestre4. Que es troba entre planetes: interplanetari5. Organisme molt petit: microorganisme6. Molècula de grans dimensions: macromolècula

PÀGINA 1387. Expressió personala) En parelles. Escriviu cinc textos molt breus que donin peu a expressardiferents sentiments neutres com a resposta. Després llegiu-los en veu alta.Activitat oberta.

b) En parelles. Apreneu-vos el diàleg del text 1 i representeu-lo a classe (podeufer-hi canvis i, fins i tot, improvisar una mica).Activitat oberta.

c) En grups de quatre.1. Escriviu alienígenes al cercador de la pàgina http://www.3xl.net i cliqueu.2. Busqueu el reportatge «Com són els alienígenes?» i repartiu-vos la lectura deles quatre parts de què consta el reportatge.3. A partir del contingut de cada part, escriviu sis frases de construcció diversa:tres que expressin un fet com a possible i tres que expressin un fet com aprobable.Activitat oberta.

66

22. I tu, què en penses?


PÀGINA 1422. ComprensióText 1a) Què opinen la majoria de joves? Tria la resposta adequada:1. Pensen que l’aspecte exterior reflecteix realment com són les persones.2. Pensen que la imatge exterior de les persones compta més que no pas la sevamanera de ser.b) Quina d’aquestes raons aporta l’Òscar quan diu que això no és just?1. Les aparences enganyen.2. La gent vesteix com vol.c) Quin noi no comparteix l’opinió dels altres? Què en pensa, de tot això?d) Quina d’aquestes causes aporta l’Estefania per explicar que ara no es té encompte si ets una bona persona?1. La gent és molt superficial.2. La gent és poc amable.a) 2. Pensen que la imatge exterior de les persones compta més que no pas la sevamanera de ser.b) 1. Les aparences enganyen.c) El Toni, que opina que cadascú s’ha de vestir com més li agradi independentmentdel que pensin els altres.d) 1. La gent és molt superficial.

Text 2a) A la Isabelle, què li diuen les amigues?b) Què ha observat la Isabelle a la seva classe?c) Què li agradaria? Quin problema té?d) Què li recomana la Marie que faci primer de tot?e) ¿La Marie li aconsella que faci un canvi radical d’imatge? Per què?f) ¿Valdrà la pena que la Isabelle dediqui una mica més de temps a decidir compentinar-se i vestir-se? Com se sentirà?g) Què ha de fer la Isabelle si no té gaire clar com dur els cabells? Per què?h) Què li passarà a mesura que es faci gran?i) Quin és l’últim consell que l’a Marie dóna a la Isabelle?a) Que hauria de començar a arreglar-se.b) Que hi ha nois i noies que han canviat molt de manera de vestir.c) Trobar un estil propi i saber-se arreglar, però no sap per on començar.d) Petits canvis amb les samarretes, els pantalons, els collarets, les polseres, lessabates, etc., i, si la convencen, que continuï.e) No, perquè aleshores semblaria que anés disfressada.f) Sí, perquè després se sentirà més a gust que mai.g) Demanar consell a la perruqueria sobre el tipus de pentinat que li escau més a lacara, perquè un tall de cabells no és com canviar de roba, que te la treus i ja està.g) Que anirà canviant de gustos.i) Que observi el que li queda més bé i miri de ser ella mateixa, més que no pas imiticantants, models o joves famosos.

PÀGINES 142-1433. Expressions per comunicar-sea) Substitueix algunes expressions que es fan servir en el text 1 (La imatge és elque compta) per unes altres d’equivalents que hi ha en el quadre de la pàgina143 del llibre de l’alumne. Per exemple:

67

–I tu, Òscar, què hi dius? –Com ho veus, Òscar?

–Jo penso que … –A mi em sembla que …Activitat oberta.

PÀGINA 1434. Sons i lletresa) Escolta atentament la lectura d’aquests enunciats i subratlla la síl·laba tònicade les paraules destacades en lletra cursiva. Després llegeix-les correctament enveu alta.1. el mes de febrer / tinc febre2. el cap de la colla / gos amb collar3. va patir molt / surt al pati4. on s’ha ficat? / fica’t això al cap5. n’he agafat un / agafa’t fort6. ajuda’m / ajudem la mare7. portem notícies / porta’m amb moto8. demana’n un / tu sempre demanant

PÀGINA 1445. Gramàticaa) Quins verbs del quadre de la pàgina 144 del llibre de l’alumne són irregulars?Per què?Anar, estar, creure, veure, tenir i venir són verbs irregulars perquè no segueixen elmodel de la seva conjugació.b) Conjuga totes les formes del present d’indicatiu d’aquests verbs regulars:opinar, jutjar; debatre, interrompre; sentir.jo opino, jo jutjo, jo debatotu opines, tu jutges, tu debats,ell opina, ell jutja, ell debatnosaltres opinem, nosaltres jutgem, nosaltres debatemvosaltres opineu, vosaltres jutgeu, vosaltres debateuells opinen, ells jutgen, ells debatenjo interrompo, jo sentotu interromps, tu sentsell interromp, ell sentnosaltres interrompem, nosaltres sentimvosaltres interrompeu, vosaltres sentiuells interrompen, ells sentenc) Conjuga totes les formes del present d’indicatiu d’aquests verbs irregulars:anar-se’n, estar-se; seure, preveure; mantenir, intervenir.jo me’n vaig, jo m’estic, jo sectu te’n vas, tu t’estàs, tu seusell se’n va, ell s’està, ell seunosaltres ens n’anem, nosaltres ens estem, nosaltres seiemvosaltres us n’aneu, vosaltres us esteu, vosaltres seieuells se’n van, ells s’estan, ells seuenjo preveig, jo mantinc, jo intervinctu preveus, tu mantens, tu intervensell preveu, ell manté, ell intervénosaltres preveiem, nosaltres mantenim, nosaltres intervenimvosaltres preveieu, vosaltres manteniu, vosaltres interveniuells preveuen, ells mantenen, ells intervenen

d) Completa la sèrie següent amb els verbs irregulars indicats:jo convisc jo comprenc jo entenctu convius tu comprens tu entensell conviu ell comprèn ell enténnosaltres convivim nosaltres comprenem nosaltres entenem

68

vosaltres conviviu vosaltres compreneu vosaltres enteneuells conviuen ells comprenen ells entenenjo faig jo em dictu fas tu et diusell fa ell es diunosaltres fem nosaltres ens diemvosaltres feu vosaltres us dieuells fan ells es diuen

PÀGINA 1456. Expressió personal. Per treballar a l’aulaa) En parelles. Escolliu un tema (per exemple, la roba de marca) i feu-ne el motiud’un breu debat (deu minuts).1. Un company o companya haurà de defensar que està a favor de la roba demarca i l’altre company o companya que hi està en contra.2. Per rebatre l’opinió del teu company o companya, hauràs de defensar ambarguments l’opció que has triat.3. Prepara’t individualment la teva intervenció i fes les anotacions que et calguien un full sobre diversos aspectes relacionats.Activitat oberta.

b) Escriu un text d’unes cinquanta paraules donant la teva opinió sobre la notíciaque hi ha a la pàgina 145 del llibre de l’alumne. Recorda que les opinions cal quevagin acompanyades amb arguments.Activitat oberta.

69

23. Tinta a la pell


PÀGINA 1492. ComprensióText 1a) Què es vol fer la Carme? Per què els seus pares no volen que se’l faci?b) Per què la Glòria aconsella a la Carme que s’ho pensi bé abans de fer-se’l?c) Qui adora els tatuatges: en David o l’Ivan? Quina figura porta tatuada? Onpensa fer-se més tatuatges?d) Per què diu en David que per a ell el tatuatge que porta és molt especial?e) Què opina l’Ivan sobre els tatuatges? ¿Com diu que es comporta molta gent?f) En què es basa la Nicole per afirmar que alguns pírcings porten problemes?g) Segons la Carme, quina és la causa d’aquests problemes?a) Un pírcing al llavi. Perquè és massa jove i d’aquí a dos o tres anys veurà les cosesmolt diferent.b) Perquè fer-se un forat al llavi no és com tenyir-se els cabells, que, si no t’agradacom queden, te’ls pots canviar. A més, el cos canvia, la pell es dóna i els gustoscanvien amb els anys. El que amb 15 anys queda graciós amb 25 pot quedar patètic.c) En David. Un escorpí. Al clatell, als braços, al pit, a l’espatlla, al coll, a la part baixade l’esquena, al turmell…d) Pel moment en què se’l va fer i pel que significa: és escorpí.e) Creu que fer-se tatuatges és una parida. Molta gent se’ls fa sense tenir-ho gens clari al cap de poc se’n cansen.f) En el fet que ha llegit que els especialistes adverteixen que entre un 10 i un 30 %dels pírcings que es fan a l’orella s’acostumen a infectar. I els que es fan al melictambé poden portar problemes.g) Que la gent no se’ls cura bé: no segueix les normes de desinfecció i neteja.

Text 2a) Què recomana l’especialista Daniel Biosca a qui es vulgui decorar el cos?b) D’on vénen les paraules tatuatge i pírcing? Com es pot traduir pírcing?c) Digues un exemple de la utilització del tatuatge i un altre de l’ús del pírcing enel passat.d) ¿Com s’anomenaven els grups de joves que per primer cop es tatuaven i esclavaven agulles al cos? Amb quina altra indumentària mostraven la sevaprotesta i la seva rebel·lia?e) Dóna alguna explicació al fet que avui dia encara es facin aquestespràctiques.f) Quin és el motiu més important de l’aparició d’aquesta moda entre els jovesd’avui?a) Recomana tenir com a mínim 18 anys i estar molt segur de voler-se tatuar, perquèfer-se un tatuatge o segons quins forats és una decisió per a tota la vida.b) Totes dues vénen de dos mots anglesos tattoo i piercing. Piercing es pot traduir per‘perforació’ o ‘forat’.c) A l’Amèrica central, els maies es tatuaven el cos per destacar el seu nivell social. AAlaska, els homes esquimals es penjaven ossos a les orelles i al nas com a símbol demaduresa i per mostrar que eren caçadors.d) Punks. Vestien amb roba estripada, es feien tatuatges, es tenyien els cabells i se’lspentinaven en forma de cresta, com un gall. També lluïen cadenes i duien agullesclavades en parts del cos, com al nas i a les galtes.e) Hi ha diferents teories: per a alguns té a veure amb la decoració corporal, la bellesafísica o artística. Per a d’altres és com una prova de la seva resistència física al dolor i

70

n’hi ha d’altres que els fan aquestes pràctiques com a senyal de pertinença a alguntipus de comunitat o grup.f) D’una banda, hi ha el desig de ser diferent, però també hi ha una gran influènciad’alguns personatges sobre el jovent, sobretot de la música moderna, del món delsesportistes d’elit i dels actors o les actriusde cinema. És el que s’anomena efectemediàtic.

PÀGINES 149-1503. Paraules per expressar-sea) Relaciona les parts del cos subratllades en els quadres de la pàgina 149 delllibre de l’alumne amb la numeració de les il·lustracions que tens aquí sota.1. cabells; 2. parpella; 3. galta; 4. nas; 5. front; 6. cella; 7. ull; 8. orella; 9. llavi; 10.aixella; 11. braç; 12. panxa; 13. maluc; 14: cama; 15. coll; 16. pit; 17. canell, puny; 18.genoll; 19. peu; 20. dit; 21. natja; 22. clatell; 23. espatlla; 24. colze; 25. esquena: 26.cuixa; 27. turmell.b) Ara indica, en les il·lustracions, a quin indret són les altres parts del cos delmateix quadre.Activitat oberta.c) Relaciona les definicions següents amb algunes accions físiques del quadrede la pàgina 150:1. Obrir la boca a causa de la son.2. Fer sortir aire de la boca.3. Passar la llengua per alguna cosa.4. Fer un so musical fent sortir aire entre els llavis.5. Clavar les dents amb força.6. Absorbir amb força un líquid amb la boca.7. Agafar amb força una mica de pell amb el dit gros i l’índex.8. Fer una ferida a la pell amb les ungles.9. Tocar parts del cos que fan riure.10. Fregar alguna cosa amb les ungles.11. Examinar una cosa tocant-la amb les mans.1. Badallar.2. Bufar.3. Llepar.4. Xiular.5. Mossegar.6. Xuclar.7. Pessigar.8. Esgarrapar.9. Fer pessigolles.10. Rascar.11. Palpar.

PÀGINA 1514. Sons i lletresa) Llegeix correctament les frases següents posant èmfasi en les paraulesdestacades:1. L’animà a fer-se voluntari. L’anima a participar-hi. És l’ànima de l’equip.2. La revista publicà la notícia. La revista es publica cada mes. Una escolapública.3. No calia que ho copiés. Tu ho copies malament. No en facis més còpies.4. Volia que celebrés l’aniversari. Quan el celebres? Hi ha inventors moltcèlebres.Activitat oberta.

71

PÀGINES 151-1525. Gramàticaa) Transforma cada una d’aquestes frases en totes les formes de comparaciópossibles.1. Ara les modes duren més poc; en canvi, abans duraven molt més.2. Els joves d’ara necessiten més diners; en canvi, els joves d’abans no ennecessitaven tants.3. Avui dia els joves duen els cabells curts; en canvi, abans els duien llargs.4. Un pírcing a l’orella necessita molta higiene, igual que un pírcing al melic.1. Ara les modes duren menys que abans.2. Els joves d’ara necessiten més diners que els joves d’abans.3. Avui dia els joves duen els cabells més curts que els joves d’abans.4. Un pírcing a l’orella necessita tanta higiene com un pírcing al melic.

PÀGINA 1526. LèxicFes una frase amb cadascuna de les paraules següents seguint aquest model:

Badall Cada vegada que badallem, fem un badall.Estossec, esgarrapada, xiscle, (tirar) escopinada, buf o bufada, xiulet, pessic opessigada, llepada, mossegada, aplaudiment.Cada vegada que tossim, fem un estossec.Cada vegada que esgarrapem, fem una esgarrapada.Cada vegada que xisclem, fem un xiscle.Cada vegada que escopim, tirem una escopinada.Cada vegada que bufem, fem un buf.Cada vegada que xiulem, fem un xiulet.Cada vegada que pessiguem, fem una pessigada.Cada vegada que llepem, fem una llepada.Cada vegada que mosseguem, fem una mossegada.Cada vegada que aplaudim, fem un aplaudiment.

PÀGINA 1527. Expressió personal. Per treballar a l’aulaa) Fes una descripció oral del jove de la il·lustració.Activitat oberta.b) En parelles. Pregunteu als companys de la vostra classe si els agradaria fer-se un pírcing i si els agradaria fer-se un tatuatge. Doneu-los a triar quatrerespostes possibles per a cada una de les dues preguntes. A partir de lesrespostes, elaboreu un gràfic com el de l’exemple. Finalment, escriviuun text informatiu sobre els resultats, en què es comparin els percentatges deles dues enquestes.Activitat oberta.

72

24. En terres del Comte Arnau


PÀGINA 1562. ComprensióText 1a) Quin nom rep la llegenda de l’ànima en pena més coneguda a Catalunya? I aMallorca?b) Per què la seva ànima va ser condemnada a vagar cada nit?c) Explica breument les dues formes com s’apareix.d) En quines nits creuen veure el cavaller galopant pels aires a la comarca delRipollès?e) Quina és la població del Ripollès on tenen origen les llegendes del comteArnau?f) Digues tres indrets del plànol que estiguin relacionats amb la llegenda.a) Llegenda del Comte Arnau. Llegenda del Comte Mal.b) Perquè havia comès moltes malifetes i molt greus.c) Una llegenda diu que surt de l’infern al punt de la mitjanit cavalcant un cavall de foc,rabent com un llamp. A la gropa del seu cavall porta la monja que va ser la sevaestimada, castigada també com ell a penes eternes.L’altra llegenda diu que l’ànima d’Arnau va ser condemnada a caçar sense poderaturar-se mai. Diu que, a la claror de la lluna, s’aixeca de la tomba, pren el corn decaça i, en sentir el so del corn, surt de les entranyes de la terra una canilla de gossosnegres que corren al seu darrere, udolant com llops. Apareix a altes hores de la nit,envoltat de flames i traient foc pels ulls, per la boca i per les orelles, igual que el seucavall negre, que no se sap si corre o si vola. Cavall i cavaller deixen un rastre de focper allà on passen.d) En nits de tempesta.e) Gombrèn.f) Serra de Mogrony, gorg de Banyuts, castell de Mataplana.

Text 2a) Quina construcció hi ha a la carena del puig de Sant Pere? I sota la cinglera,situat en un replà?b) De quin estil diries que és el temple de Sant Pere de Mogrony?c) Explica el recorregut que fan les escales del comte Arnau: d’on parteixen?,per on passen?, on condueixen?d) Què explica la llegenda sobre l’origen de les escales que condueixen al pla deSant Pere?e) El comte Arnau, on s’apareixia a la seva vídua després de mort?a) L’església de Sant Pere. El santuari de la Mare de Déu de Mogrony.b) Romànic.c) Parteixen de l’hostatgeria, passen a tocar d’una petita ermita, adossada a la paretde la roca i condueixen dalt d’un pla, on hi ha el temple romànic de Sant Pere.d) Diu que les va fer esculpir el comte als seus mossos i després es va negar a pagarel preu convingut.e) Al castell de Mataplana.

PÀGINES 156-1573. Paraules per expressar-sea) Relaciona els accidents geogràfics subratllats del quadre de la pàgina 156 delllibre de l’alumne amb la numeració de les il·lustracions que tens tot seguit.1. cap; 2. badia; 3. platja; 4. cala; 5. península; 6. istme; 7. golf; 8. penya-segat; 9.

73

arxipèlag; 10. illot.1. cim; 2. serralada; 3. vall; 4. cinglera; 5. coll; 6. glacera; 7. congost; 8. turó; 9. rierol;10. cascada; 11. llac; 12. plana.

b) A partir de les paraules i les definicions donades entre parèntesis, completales frases de més avall; fondalada (tros de terreny més enfonsat que els quel’envolten); esvoranc (un forat que es fa en una cosa quan en cau un tros os’enfosa); clot (concavitat o excavació feta en la superfície d’un terreny); sot(clot, especialment en un camí).1. Les pluges s’han endut un tros de la carretera i hi han fet un esvoranc bengros.2. És una masia que està situada en un lloc molt obac, en una fondalada molthumida i plena de vegetació.3. El degotall de l’aigua ha acabat fent un clot a la roca.4. Aquesta pista forestal està plena de sots i només hi poden passar els cotxestot terreny.

c) Fes com en l’activitat anterior: pedregar (indret ple de pedres), corriol (camímolt estret), obac o obaga (vessant de la muntanya més humit, on el sol no tocagaire i fa menys calor que a l’altre vessant, al solell); solell o solana (vessantd’una muntanya on toca més el sol).1. Aquí encara hi ha clapes de neu perquè és el cantó obac o la part obaga de lamuntanya. En canvi, a la part del solell o a la solana de la muntanya la neu s’hafos completament.2. A les faldes de les muntanyes a vegades hi ha molts pedregars que fan de moltmal caminar.3. Ara haurem d’anar l’un darrere l’altre perquè caminarem per un corriol.

PÀGINA 1584. Sons i lletresa) Totes les paraules següents han de dur accent. Accentua-les amb accentobert (`) o tancat (´), segons correspongui, i després llegeix-les en veu alta.allà, ingràvid, pàgina, perquè, mèrit, idèntica, gairebé, créixer, església, però, mòbil,còmode, milió, recórrer, pólvora, aquí, líquid, pacífica, ningú, útil, pública.

PÀGINA 1595. Gramàticaa) Copia el text següent amb l’opció correcta. Després, llegeix-lo en veu alta.L’excursió d’avui transcorre (pel/al) pel vessant sud de la serra de Mogrony,concretament (dels/pels) pels voltants del puig de Sant Pere. Començarem acaminar (en/a) a l’indret anomenat pla de la Molina (per/en) per un corriolcosterut que ens portarà (fins al/cap al) fins al coll de Jou; poc després, hauremarribat (en el/al) al santuari de Mogrony.(Des del/Fins al) Des del santuari pujarem (per/en) per unes escales tallades(en/a) a la roca viva (des del/fins al) fins al pla i l’església de Sant Pere. En acabat,avançarem (cap a/des de) cap a llevant (en/per) per un camí planer molt bonic iarribarem (per/fins a) fins a un corriol que s’enfila (des del/cap al) cap al coll deMansillo, que dóna pas (al/en el) al vessant nord del puig de Sant Pere. (Desd’/Per) Des d’aquí farem una petita marrada per veure l’avenc o el forat de SantOu. (En/A) En aquest indret, farem un petit descans.

PÀGINA 1597. Expressió personal. Per treballar a l’aulaa) En grups. Elaboreu un full informatiu d’una excursió o un viatge que vulgueufer. Busqueu informació per tal de compondre un full informatiu semblant al dela pàgina 160 del llibre de l’alumne.Activitat oberta.b) Un dels membres del grup reparteix el fullet informatiu als altres grups, els

74

explica les característiques del viatge i respon totes les preguntes que li facin.Activitat oberta.c) Cada grup decideix quin viatge és més atractiu i nomena un representant queexposarà la decisió del grup a la resta de la classe i n’explicarà els motius.Activitat oberta.

75

25. Quin temps farà?

PÀGINA 1611. LecturaActivitat oberta.

PÀGINA 1642. ComprensióText 1a) A hores d’ara, a totes les comarques fa la mateixa mena de temps? Quintemps fa al pla de Lleida, a ponent?b) Ara mateix, a quines zones de Catalunya es desenvolupen nuvolades? S’hiprodueixen precipitacions? Com són: en forma de ruixats o de plugims?c) Fora de Catalunya, a quines altres zones creixen núvols? On hi ha núvolsd’una tempesta molt potent?d) A la tarda, també hi haurà ruixats? On? De quina forma es produiran aquestsruixats?e) Demà, quan podria tornar la inestabilitat: al matí o a la tarda?f) Quin serà l’estat de la mar? Com seran els vents: forts o febles?g) Aquesta pertorbació, s’acosta o s’allunya? Per a quan s’espera l’arribadad’una altra pertorbació? És del tot segur? Per què?a) No. Al pla de Lleida el dia és molt bonic, radiant, amb sol, però es veuen gransnuvolades a l’horitzó.b) A la costa, al prelitoral, al Pirineu i a punts de Catalunya central. Sí. En forma deruixats.c) Al País Valencià. Cap a les Balears.d) Sí. A la Catalunya central i al Pirineu. Seran ruixats irregulars, localment ambtempesta i calamarsa.e) A la tarda.f) Hi haurà mar de fons o maregassa, i els vents seran, en conjunt, febles.g) S’allunya. Diumenge. No és segur perquè no tots els mapes coincideixen.

Text 2a) Per què, de tant en tant, l’especialista del temps diu que farà sol si desprésplou?b) En el nostre país, ¿els tipus de temps són molt semblants o bé n’hi ha moltsde diferents?c) ¿Com és que de vegades, quan sortim de casa amb cel serè, es posa a plourea uns quants quilòmetres de distància?d) Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears, es troben més a prop del’Equador, més a prop del Pol Nord o a meitat de camí?e) Per què en qualsevol època de l’any podem tenir una invasió d’aire polar o unatac del desert del Sàhara?f) La diversitat del temps atmosfèric en el nostre país, és un al·licient o bé uninconvenient per als meteoròlegs?g) Per què no és tan emocionant per a un meteoròleg fer les previsions deltemps a les Illes Canàries?a) Perquè a Catalunya hi ha serralades i valls que fan que les previsions es compliquinmolt més perquè hi ha molts diferents tipus de temps.b) Hi ha diferents tipus de temps.c) Perquè en una mateixa comarca hi poden haver diferents tipus de temps. Fins i tot,en una mateixa muntanya, en un vessant pot fer un temps i en l’altre un temps diferent.d) Es troben a meitat de camí entre l’Equador i el Pol Nord.e) Perquè el nostre país és a meitat de camí entre l’Equador i el Pol Nord.

f) És un al·licient.

76

g) Perquè durant mesos i mesos el temps és pràcticament el mateix.

PÀGINES 165-1663. Paraules per expressar-sea) Relaciona les il·lustracions següents amb aquestes paraules: boira, pedra,gebre i rosada.Fotografia 1: boira.Fotografia 2: pedra.Fotografia 3: gebre.Fotografia 4: rosada.

b) A partir de les definicions donades entre parèntesis, completa les frasessegüents amb aquestes paraules: plugim, aiguats, xafogor, ruixats.1. Cal estar molt alerta, perquè, a la costa, hi podria haver alguns aiguats (plugesmolt fortes que causen grans torrentades i inundacions).2. El cel s’ennuvolarà i cauran precipitacions en forma de plugim (pluja fina).3. Al Pirineu i al Prepirineu hi haurà ruixats (precipitacions fortes de curta durada)aïllats, que poden caure en qualsevol indret.4. La humitat serà elevada a la costa i augmentarà la sensació de xafogor (calorsufocant a causa de la humitat).

c) Classifica les paraules següents: brisa, ventada, ratxa, marinada, ventijol,huracà.Corrents d’aire: brisa, marinada, ventijol.Cops de vent forts: ventada, ratxa, huracà.

d) Ordena de menys a més el grau d’agitació de l’estat de la mar amb aquestesparaules: marejol, mar plana, mar molt alta, mar arrissada, mar grossa omaregassa.Mar plana, mar arrissada, marejol, mar grossa o maregassa, mar molt alta.

e) Busca en el quadre de la pàgina 165 el verb adequat per completar les frasessegüents. Per exemple: Demà caurà aigua dels núvols en forma de gotes molt

seguides. Demà plourà.

1. Aquesta nit es dipositarà gebre. Aquesta nit gebrarà.

2. L’aigua del llac es transformarà en glaç. L’aigua del llac es glaçarà.

3. El cel es cobrirà de núvols. El cel s’ennuvolarà.

4. Abans de ploure, farà llampecs i farà trons. Abans de ploure, llampegarà itronarà.

5. Després de la tempesta, el cel es farà menys fosc. El cel s’aclarirà.

6. Correrà el vent de tramuntana. Bufarà la tramuntana.

PÀGINES 166-1674. Sons i lletresa) Escolta atentament la pronúncia de les paraules dels quadres de la pàgina 166del llibre de l’alumne i després llegeix-les correctament.Activitat oberta.

b) Llegeix correctament les frases següents i després copia-les (substitueix elsclaudàtors amb els signes fonètics per lletres i, si cal, posa-hi l’accent diacrític).1. Els homes tenen més pèls que les dones.2. L’huracà apareixerà pel sud.3. Què vols que li digui?4. Vol dir-te que té molta calor.5. És meteoròleg i es diu Alfred.6. La imatge ens ho mostra molt bé.

77

7. La carn de be no li agrada.8. Déu n’hi do, ja n’hem comptat deu!9. Són les dotze de la nit. Tinc son.10. Dóna els diners a la dona de la caixa.

PÀGINA 1675. Gramàticaa) Canvia les formes verbals d’aquest text predictiu, de manera que expressi unapredicció segura.De cara a dijous, la pertorbació s’hauria allunyat, però una altra pertorbacióvoldria entrar per la zona de l’estret de Gibraltar. Així doncs, es retiraria laprimera pertorbació de cara a dijous, divendres i potser dissabte, però la quearribaria per l’estret de Gibraltar podria començar a afectar-nos diumenge. Arabé, a partir de dilluns la pertorbació s’aniria allunyant.De cara a dijous, la pertorbació s’haurà allunyat, però una altra pertorbació entrarà perla zona de l’estret de Gibraltar. Així doncs, es retirarà la primera pertorbació de cara adijous, divendres i potser dissabte, però la que arribarà per l’estret de Gibraltarcomençarà a afectar-nos diumenge. Ara bé, a partir de dilluns la pertorbació s’aniràallunyant.b) Canvia les formes verbals d’aquest text predictiu, de manera que expressi unapredicció insegura.Demà passat augmentaran els núvols a la costa i es produirà algun ruixat:s’hauran aturat gran part de les precipitacions. Però a la tarda podrà tornar lainestabilitat, sobretot a la costa i al prelitoral, i potser hi haurà nevades feblescap al Pirineu. Però de cara als pròxims dies la pertorbació s’anirà allunyant.Demà passat podran augmentar els núvols a la costa i podria produir-se algun ruixat:s’haurien aturat gran part de les precipitacions. Però a la tarda podria tornar lainestabilitat, sobretot a la costa i al prelitoral, i potser podrien produir-se nevades feblescap al Pirineu. Però de cara als pròxims dies la pertorbació s’aniria allunyant.

PÀGINA 1686. Expressió personal. Per treballar a l’aulaa) Dibuixa el mapa del temps de les terres de parla catalana que correspongui ales prediccions que fa el text següent. Utilitza les icones que apareixen a lapàgina 168 del llibre de l’alumne.Per a demà es preveu un dia força variable, ja que estem afectats per l’acciód’una pertorbació amb vents forts de llevant que portaran molta humitat. AlPirineu més oriental hi haurà ruixats de neu en cotes altes i al Prepirineu esformaran nuvolades que podrien descarregar ruixats en formade calamarsa o pedra. A la Catalunya central es produiran tempestes, ambllamps i trons. A la zona del litoral creixeran nuvolades que podran produirpluges intenses i fins i tot alguns aiguats. En canvi, a ponent, al pla de Lleida, elcel estarà serè i lluirà el sol, tot i que a la tarda podria haver-hi núvols i clarianes.A les Illes i també a la zona costanera del País Valencià hi haurà ruixats itempestes. La mar estarà molt alterada amb maregassa i mar de fons o maror.En resum, tindrem un temporal de llevant que provocarà precipitacions itempestes, sobretot a la part oriental del país.Activitat oberta.

b) Aprèn-te el text de la pàgina 168 i explica davant la classe el mapa del tempsque has fet.Activitat oberta.

c) Enregistra la secció del temps del Telenotícies, treu-ne les informacions mésimportants i explica’n les previsions davant la classe amb l’ajut d’un mapa. Potsfer-ho a través del servei de vídeo a la carta de Televisió de Catalunya:www.tv3.cat/3alacarta.Activitat oberta.

79

26. Són autèntiques joies de la natura


PÀGINES 172-1732. ComprensióText 1a) Què passa ara amb les oliveres molt velles?b) Qui compra aquestes oliveres?c) Quantes oliveres es calcula que han sortit de Catalunya en els darrers deuanys?d) Si el tronc d’una olivera fa vuit o nou metres de circumferència, quina edat escalcula que té?e) Per què les arrels d’una olivera poden ser més velles que no pas el tronc?f) Quins són els motius que fan que hi hagi gent que compri aquestes oliveresmonumentals?g) Per què els pobles de la Mediterrània han venerat aquest arbre?h) Com és que ara també se n’envien exemplars únics a la Xina?a) Els pagesos les arrenquen i les venen per trasplantar-les en altres països.b) La gent rica de països europeus que volen presumir de tenir exemplars únics al jardíde casa seva.c) Un miler d’oliveres.d) Més d’un miler d’anys.e) Perquè tenen molta capacitat de regeneració i perquè sobreviuen més que les decap altre arbre als incendis, a les glaçades i a les tales.f) Són autèntiques joies de la natura: tenen una bellesa molt especial, amb els seustroncs tan recargolats i la seva capçada tan imposant.g) Els grecs el consideraven un arbre sagrat i mític i, per exemple, premiaven elsvencedors de les olimpíades amb una corona feta amb fulles d’olivera. Aquestaveneració va ser continuada pels romans i pels pobles successors, que van convertiraquesta planta no solament en un símbol de pau i fertilitat, sinó també en un cultiufonamental dels pobles mediterranis.h) D’una banda, per demostrar que ells també s’han fet rics i poderosos i perquèorganitzen els Jocs Olímpics l’any 2008 i volen tenir l’arbre sagrat de la Grèciaclàssica.

Text 2a) Quina és la part de les plantes que es desplaça?b) Per què els animals no digereixen les llavors dels fruits que mengen? Quès’aconsegueix d’aquesta manera?c) Com es desplacen els fruits que estan coberts de punxes?d) Per què hi ha fruits que són transportats pel vent?e) Quin element arrossega el fruit del cocoter per instal·lar-se en un nou indret?f) Què es menja del coco: la polpa que el cobreix o la part blanca que hi ha dinsla llavor? Per a què serveix la polpa?g) Quina planta té un mètode ben curiós d’escampar les llavors? Com lesescampa?a) Les llavors.b) Perquè les llavors estan protegides d’una mena de closca i els animals les expulsenamb els excrements. S’aconsegueix, en primer lloc, que, com que l’animal es mou, lallavor caigui lluny de la planta; en segon lloc, la llavor queda coberta pels excrementsde l’animal, que són un adob excel·lent.c) Es desplacen perquè s’enganxen al pèl dels animals.d) Perquè estan coberts de pèls sedosos, com si fossin borrissol.

80

e) L’aigua.f) La part blanca que hi ha dins la llavor. La polpa serveix perquè aquest fruit surienmig del mar i aguanti molt de temps sense podrir-se.g) El cogombre salvatge. Quan madura s’omple de líquid a pressió i es torna com unacàpsula explosiva. Quan els pèls que té senten el contacte d’alguna cosa, el cogombresurt disparat cap a un cantó i les llavors, barrejades amb el líquid, cap a l’altre.

PÀGINES 173-1743. Paraules per expressar-sea) Dibuixa un arbre de manera que es diferenciïn prou bé aquestes parts: arrels,soca (o soc), tronc, escorça, nusos (o gropes), branques, fulles, brots, capçada.Després escriu-les i indica-les amb fletxes.Activitat oberta.

b) Relaciona les il·lustracions amb els fruits corresponents (taronges, pomes,figues, préssecs, ametlles, prunes, llimones, cireres). Després digues el nom del’arbre fruiter. Fes-ho així: Això són ametlles. Són el fruit de l’ametller.Això són cireres. Són el fruit del cirerer.Això són figues. Són el fruit de la figuera.Això són pomes. Són el fruit de la pomera.Això són préssecs. Són el fruit del presseguer.Això són prunes. Són el fruit de la prunera.Això són taronges. Són el fruit del taronger.Això són llimones. Són el fruit del llimoner.

c) Tria l’opció correcta i respon: La llavor dels fruits secs (secs/carnosos), comles nous o les avellanes (avellanes/figues), va protegida per una part dura que esdiu clofolla (clofolla/pinyol).La llavor dels fruits carnosos (secs/carnosos), com les cireres o les prunes(prunes/ametlles), va protegida per una part dura que es diu p inyo l(closca/pinyol).

d) Digues el nom de l’arbre que fa pinyons. Digues també el nom dels arbres quefan castanyes, glans, nous i dàtils. Per exemple: L’arbre que fa pinyons és el pi.L’arbre que fa castanyes és el castanyer.L’arbre que fa glans és l’alzina.L’arbre que fa nous és la noguera.L’arbre que fa dàtils és el datiler.

e) Llegeix les informacions següents i tria la resposta adequada d’entre les quetens dins els parèntesis:1. Forma vegetal molt senzilla que viu en llocs humits i en organismes que espodreixen (fong, bolet o falguera).Fong.2. Òrgan reproductor d’un fong. Molts tenen una forma com de paraigua i espoden menjar, però n’hi ha que són verinosos (alga, liquen o bolet).Bolet.3. Dels grans d’aquest cereal se’n treu la farina per cuinar i per fer el pa (blat,civada o ordi).Blat.4. Cereal que fa unes panotxes amb uns grans grossos de color groc. Quans’escalfen els grans, surten crispetes (arròs, sègol o blat de moro).Blat de moro.5. Cereal que es cultiva per a l’alimentació del bestiar i per a la fabricació decervesa (civada, ordi o arròs).Ordi.6. Les infusions que es fan amb les flors d’aquesta planta aromàtica ajuden a ferla digestió (menta, camamilla o llorer).

81

Camamilla.

PÀGINA 1754. Sons i lletresa) Llegeix les frases següents remarcant la pronúncia de les formes verbals quetenen la vocal tònica destacada en negreta.1. Ara ens caiem molt bé, però abans no ens quèiem gaire bé.2. La llavor acabarà caient lluny de la planta. Semblava que quèieu a terra.3. Creiem que aquest bolet és comestible, però abans no ho crèiem pas.4. –Heu agraït els favors que ella us fa? –Sí, sempre que la veiem els hi agraïm.5. Ells li agraïen que els hagués ajudat. Nosaltres també li ho agraíem sempreque el vèiem.6. Traiem les entrades ara! Si les trèiem després potser ens quedaríem sense.7. –Duies el cinturó posat quan conduïes? –Sí, conduïa amb el cinturó bencordat.8. Quan conduíem el camió pel desert, dúiem un navegador GPS.Activitat oberta.

PÀGINES 175-1765. Gramàticaa) D’acord amb els quadres de la pàgina 175, transforma aquestes frasesescrivint primer el fet i després la causa.

1. Com que l’animal es mou, la llavor acabarà lluny de la planta. La llavoracabarà lluny de la planta perquè l’animal es mou.2. Com que els fruits d’aquestes plantes estan coberts de punxes, aleshores

s’enganxen al pèl dels animals. Els fruits d’aquestes plantes s’enganxen al pèldels animals perquè estan coberts de punxes.

b) Transforma aquestes frases escrivint primer la causa i després el fetconsegüent:1. Hi ha fruits que són arrossegats pel vent perquè estan coberts de pèls

sedosos. Com que hi ha fruits que estan coberts de pèls sedosos, sónarrossegats pel vent.2. Les plantes poden reproduir-se en altres indrets perquè les llavors es

desplacen amb una gran facilitat. Com que les llavors es desplacen amb unagran facilitat, les plantes poden reproduir-se en altres indrets.

PÀGINA 1766. Expressió personal. Per treballar a l’aulaa) Si haguessis de posar-te un cognom d’arbre o de planta, quin triaries? Buscainformació de l’arbre o de la planta que has triat per saber-ne més coses i fesuna fitxa com la de la pàgina 176 del llibre de l’alumne.Activitat oberta.

b) Escriu a la pissarra una pregunta sobre alguna curiositat relacionada amb elsarbres o les plantes. Al cap d’uns dies, demana als companys de la classe si hantrobat la resposta. Si no l’han trobada, llavors dóna’ls-la tu. Per exemple:–Per què algunes plantes són carnívores?–Per què hi ha algunes flors que s’obren durant la nit?–Per què a dins de l’ambre hi ha insectes ben conservats?–Com podem saber quants anys ha viscut un arbre?Activitat oberta.

82

27. Havia de ser una ciutat jardí


PÀGINA 1792. Comprensió lectoraText 1a) Per què està tan contenta la Maîté Vanneste?b) Com ha arribat a convèncer els seus pares?c) Quins indrets de Barcelona recorda especialment la Maîté?d) Quan preveu que tornarà a Barcelona? Amb qui vindrà?e) A qui els agradaria conèixer, als pares de la Maîté? Per què?f) On s’allotjarà la família Vanneste quan siguin a Barcelona?g) Al final, quina informació sobre la ciutat demana a la Mireia? Per què?a) Perquè tornarà a visitar Barcelona.b) No ha parat d’explicar-los meravelles de la ciutat.c) El Parc Güell i les Rambles; concretament la font de Canaletes.d) Tornarà aviat. Vindrà amb els seus pares.e) Als pares de la Mireia, per agrair-los les atencions que van tenir amb la seva fillaquan va ser a Barcelona vivint amb ells.f) En un hotel que hi ha a la plaça de la Catedral.g) Si hi ha alguna pàgina web en què es puguin consultar els plànols del metro i delsautobusos de Barcelona, perquè el seu pare és un home previsor i li agrada prepararbé els viatges.

Text 2a) Per què ha estat una sorpresa per a la Mireia el missatge de la Maîté?b) Quina ciutat belga li va agradar més a la Mireia? Per què?c) En què s’assemblen Bèlgica i Catalunya?d) De què s’havia fet moltes il·lusions la Mireia?e) Quines raons li donaven els seus pares per no deixar-la viatjar sola al’estranger?f) Per què ara està tan contenta que torni la Maîté a Barcelona?g) Al final, quina informació envia a la Maîté sobre la ciutat?a) Perquè, tot i que sabia que li havia agradat Barcelona, no s’esperava que volguéstornar-hi tan aviat.b) La ciutat de Bruges, perquè van fer una passejada en barca pels canals i, amb elspontets, que semblaven de miniatura, i els edificis antics, semblava que estaven fentun viatge al passat, era com entrar en un conte de fades.c) Bèlgica és un país no gaire gran i també s’hi parlen dues llengües.d) S’havia fet la il·lusió de fer un intercanvi pel seu compte, ara que ja es coneixien.e) Els seus pares deien que era massa jove per viatjar sola i a més deien que noconeixien els pares de la Maîté.f) Perquè així els seus pares es podran conèixer i potser així, al final, la deixaran anar-hi o s’animaran ells també a fer el viatge.

g) El web dels Transports Metropolitans de Barcelona.

PÀGINES 180-1813. Paraules per expressar-sea) Relaciona les paraules subratllades del quadre de la pàgina 180 amb lanumeració de les il·lustracions que hi ha a continuació.1. rètol; 2. aparador; 3. botiga; 4. gual; 5. bústia; 6. boca de claveguera; 7. senyal de

83

trànsit; 8. boca de metro; 9. paperera; 10. semàfor; 11. gronxador; 12. pas de vianants;13. fanal; 14. estàtua; 15. font; 16. vorera; 17. parc; 18. cruïlla; 19. cantonada.

b) Amb l’ajut d’un diccionari, fes una definició de les paraules voral, sot o clot,rambla, raval, rodalia, illa de cases, passatge, i altres que desconeguis, delquadre de la pàgina 180.Per exemple: el voral és el marge que hi ha a banda i banda de la calçada d’unacarretera perquè hi puguin circular els vianants o altres vehicles que no siguinautomòbils.Sot: clot, especialment a terra.Clot: concavitat en la superfície d’un cos sòlid.Rambla: passeig en una població.Raval: part d’una població que està o havia estat extramurs; part extrema d’unapoblació.Rodalia: terreny i conjunt de localitats que formen els voltants, el districte, d’unapoblació, d’una parròquia, etc.Illa de cases: en una població, edifici o conjunt de cases contigües separat dels altrespels carrers, les places, etc.Passatge: carrer curt, galeria entre dos carrers, reservat per a qui va a peu.

PÀGINES 181-1824. Sons i lletresa) Llegeix les frases següents, tenint en compte que s’ha de pronunciar tònica lasíl·laba subratllada.1. L’entrenador intercan vi a impressions amb els jugadors: estu di a com es potmillorar el joc de l’equip. Anun ci a que es produiran canvis en l’equip.2. Jo estal vi o una part de la paga. I tu també n’estal vi es una part?3. Denun ci en el mal tracte als animals i anun ci en que presentaran una denúncia.4. La professora ha recomanat a l’Àngel que estu di ï més i que no copiï elsdeures dels companys.5. Convé que els alumnes diferen ci ïn paraules distintes que s’escriuen igual ique les pronun ci ïn correctament.Activitat oberta.

PÀGINES 182-1835. Gramàticaa) Substitueix els circumstancials de lloc destacats en lletra cursiva pel pronomhi.1. Recordo que hi ha una parada de metro a prop de casa teva, però m’has de dircom es pot arribar a aquesta parada de metro.2. Ens allotjarem en un hotel que hi ha a la plaça de la Catedral i ens estaremquatre dies en aquest hotel.3. A mi també em va agradar molt Brussel·les i sobretot la ciutat de Bruges. Jotambé m’he quedat amb moltes ganes de tornar a Brussel·les i a Bruges.4. Bèlgica s’assembla a Catalunya, ja que també es parlen dues llengües aBèlgica.1. Recordo que hi ha una parada de metro a prop de casa teva, però m’has de dir coms’hi pot arribar.2. Ens allotjarem en un hotel que hi ha a la plaça de la Catedral i ens hi estarem quatredies.3. A mi també em va agradar molt Brussel·les i sobretot la ciutat de Bruges. Jo também’he quedat amb moltes ganes de tornar-hi.4. Bèlgica s’assembla a Catalunya, ja que també s’hi parlen dues llengües.

b) Completa les frases següents amb la forma correcta del present d’indicatiu ode l’infinitiu dels verbs anar i venir segons correspongui:1. –Carles, on vas aquest vespre?–Aquest vespre vaig al cine. Vols venir?

84

–I tant que vinc!2. –I vosaltres, voleu venir a fer una partida de billar?–No podem venir. Hem d’anar al poliesportiu a jugar un partit de bàsquet.

c) Completa aquest text, triant l’opció adequada donada entre parèntesis:Mireia, he convençut els meus pares perquè vinguem (anem/vinguem) a veure’t.El meu pare primer deia que aniríem (vindríem/aniríem) a Londres. Però no heparat fins que no l’he convençut que havíem de venir (venir/anar) a la teva ciutat,Barcelona.

PÀGINA 1846. Expressió personal. Per treballar a l’aulaa) Per parelles. Una parella decideix a quin punt de la ciutat de Barcelona volanar i facilita les dades d’aquest qüestionari:Amb què hi arribareu?: Amb autocar, amb avió, amb cotxe, amb tren o amb vaixell.On serà el punt d’arribada?: Estació de tren, estació d’autocars, punt d’aparcament.On voleu anar?: Si no sabeu l’adreça, indiqueu el lloc: Museu Picasso, Aquàrium,Parc Güell, etc.Què voleu agafar?: Metro, autobús o bé indistintament metro i autobús.Quanta estona voleu caminar i a quin pas?: 15, 20, 30… minuts a pas lent, normalo ràpid.Com voleu que aparegui la solució?: Descrita o dibuixada.

b) Descriu com és la població, el barri i el carrer on vius. Incorpora a la tevadescripció el vocabulari que has estudiat en aquesta unitat.Activitat oberta.

85

28. De què fas?


PÀGINA 1862. Comprensió lectoraa) De què fa en Jordi Fèlix? A què es dedica?b) Amb quines màquines eina el mecànic fa les peces dissenyades? Què fanaquestes màquines?c) Com és la feina d’un fresador i un torner? Físicament, quins avantatges iquins inconvenients té?d) Quines feines pot fer un jove que ha estudiat fabricació mecànica?e) Per què és una professió amb futur?a) És fresador. Es dedica a l’elaboració de peces industrials. És a dir, a partir dematerials com el ferro, l’alumini, el bronze, el llautó i derivats del plàstic, treballa fins aobtenir la peça que li hagin demanat. Una peça de ferro o d’alumini que es necessitaper a la confecció d’una màquina.b) Amb la fresadora i el torn. Aquestes màquines serren el material, el tornegen,n’arrenquen la ferritja fins a aconseguir que tingui una silueta determinada. Permetentreballar els materials, rebaixant, foradant, arrencant la llimalla…c) És una feina artesana i molt necessària per a la indústria. És una feina creativaperquè requereix enginy, que normalment proporciona la mateixa experiència.Físicament, és una feina una mica cansada, perquè el treball es fa amb les mans i s’had’estar dret, però l’atenció que requereix fa perdre la noció del temps, distreu i nocansa.d) Pot treballar en un taller mecànic, pot fer feines de manteniment en una indústria(quan una màquina s’espatlla, ell s’encarregarà de la part mecànica, i arreglarà aquellapeça o la tornarà a confeccionar). També pot fer de verificador, comprovant les midesde les peces realitzades. Sempre fem referència a un mecànic industrial metal·lúrgic,no pas a un mecànic de cotxes o un mecànic elèctric.e) Perquè les reparacions i el món industrial necessiten joves preparats per tirarendavant la indústria.

PÀGINA 1863. Paraules per expressar-sea) Cerca en un diccionari o en una enciclopèdia els noms dels oficis quedesconeguis del quadre de la pàgina 186. Després, amb paraules teves, fes-neuna breu descripció com en l’exemple següent:

El manyà o la manyana és una persona que fabrica i ajusta panys, claus i tota menad’objectes de ferro. Treballa en un taller i utilitza estris, com l’enclusa, i màquines, comel torn. També se’n diu serraller o serrallera. Quan no podem obrir un pany, hemd’avisar el manyà o el serraller.

Activitat oberta.

PÀGINA 1874. Expressió personal

a) Explica, per escrit i després oralment, l’ofici o la professió del teu pare, de lateva mare o d’un familiar. L’explicació haurà de respondre a les preguntes d’unqüestionari (en tens un model a continuació) que hauràs pensat abans i quefaràs servir per informar-te de l’ofici de la persona escollida.

86

QüestionariQuina és la teva professió?Quina és la teva feina actual?Com és la feina d’infermera?Quines coses t’agraden més de la teva feina?Quins aspectes no t’agraden tant?Per què és una professió bàsicament femenina?Quina titulació tens?Com són els estudis?Quines sortides laborals tenen els diplomats en infermeria?Creus que és una professió amb bones possibilitats de trobar feina?

Activitat oberta.

b) Explica, amb l’ajut d’un mural il·lustrat, un ofici o una professió del qualtinguis curiositat de saber més coses. L’explicció haurà d’informar dels aspectessegüents: a) característiques; b) màquines, eines i estris propis; c) descripciód’una tasca; d) importància social o econòmica.

Activitat oberta.

87

29. Jo voldria ser veterinària

PÀGINA 1881. LecturaActivitat oberta

PÀGINA 1892. Comprensió lectoraa) Per què vol ser veterinària, la Montse?b) Per què no havia pogut tenir un gos?c) Com és que ara està tan contenta?d) Com és la Layka? On la van anar a buscar?e) Segons la Montse, quins avantatges té la professió de veterinària?f) Quin programa de televisió mirava? Què li agradava de veure?g) Quins desavantatges o inconvenients té aquesta professióh) Què s’ha de fer per arribar a ser veterinària?a) Perquè sempre li han agradat molt els animals, especialment els gossos.b) Perquè els pares li deien que no podia ser fins que fos més gran.c) Ara està molt contenta perquè té una gosseta des de fa un mes.d) No és de raça i es diu Layka com la gossa russa que va anar a l’espai. Té el pèlmarró amb clapes negres i la van anar a buscar a la canera municipal.e) El fet de treballar amb amimals et permet curar-los i donar consells als seus amosperquè sàpiguen tenir-ne cura i no es tornin a posar malalts.f) Veterinaris de TV3. Li agradava veure com feien radiografies als animals, com elsposaven injeccions, com els operaven.g) Un inconvenient és que, si estàs operant un animal i es mor, ho has de comunicar al’amo o a la propietària, i això fa molta pena. És el mateix que passa en un hospitalquan es mor una persona; encara que és molt pitjor que es mori una persona; però,quan és un animal domèstic…, també fa molta pena.h) S’ha d’estudiar moltíssim.

PÀGINA 1893. Expressions per comunicar-se

a) Completa les expressions següents:

Desitjos1. M’agradaria ser mecànic de motocicletes.2. Voldria estudiar educació infantil.

Intencions1. Tinc la intenció de ser lampista i electricista.2. Provaré de fer auxiliar d’infermeria.

Fets possibles1. Si puc, tindré un taller propi.2. Si pogués, treballaria en una escola bressol.

Requisits1. Cal aprendre a treballar amb les mans.2. S’haurien de saber les tècniques curatives.

b) Contesta lliurement aquestes preguntes repetint l’enunciat:1. Què voldries ser? Jo voldria…2. Quina intenció tens? Tinc…

88

3. On t’agradaria treballar? Si pogués…4. Quins requisits s’han de tenir? S’ha…

Activitat oberta.


a) Escriu una redacció similar a la del text de la lectura («Què m’agradaria ser?»).Cal que la desenvolupis informant sobre els punts següents: 1. els propòsits iles intencions; 2. els motius; 3. les experiències; 4. els avantatges i elsinconvenients; 5. els requisits i les condicions.

Activitat oberta.

b) En grup. Voleu saber què voldrien ser els vostres companys i companyes declasse? Elaboreu una graella com la següent i feu-los les preguntes adients pertal d’emplenar-la. Després valoreu els resultats i presenteu-los a la resta de laclasse.

EL NOSTRE FUTUR PROFESSIONAL

Nom i cognomCom et dius?Com es lletreja el cognom?

Preferències, intencionsQuè t’agradaria ser?Quina intenció tens?

Fets possiblesSi poguessis, on treballaries?

AvantatgesQuins avantatges hi veus?

InconvenientsQuins inconvenients hi trobes?

Requisits i condicionsQuè s’ha de fer?Què cal aprendre?Com s’hauria de ser?

Activitat oberta

89

30. Vols treballar aquest estiu?

PÀGINES 191-1921. LecturaActivitat oberta

PÀGINA 1922. Comprensió lectoraa) Per què les botigues i els supermercats necessiten reforçar la plantilladurant l’estiu?b) En què consisteix la feina de reposador?c) Què es demana als llocs en què s’atén el públic? I als magatzems?d) Si vols estar a la caixa, què has de tenir en compte?e) En què consisteix la feina d’ajudant de cambrer? I de cuina?f) Què és imprescindible per fer la feina d’ajudant de cuina?g) En un parc temàtic, quines feines requereixen formació específica?Quines no en requereixen?h) Què es valora en les feines que pots fer en un parc temàtic?a) Per les vacances dels treballadors.b) Consisteix a tornar a omplir de productes les prestatgeries d’un supermercata mesura que van quedant buides, i de vetllar perquè tinguin una presentacióadequada.c) Cal tenir el graduat escolar i també dinamisme i facilitat de tracte.Als magatzems es demana força física, perquè s’ha de carregar i descarregar.d) És aconsellable ser ràpid amb el càlcul i tenir present que es treballa sotapressió i que, en acabar la jornada, cal quadrar els comptes.e) Consisteix a atendre els clients. La feina de cuina consisteix a ajudar apreparar el menjar i servir-lo.f) La netedat i la higiene.g) Les activitats d’animació i espectacles.No en requereixen la feina a lestaquilles, a les botigues i als restaurants.h) El coneixement d’idiomes, la bona presència i l’amabilitat.

PÀGINA 1933. Expressions per comunicar-sea) Completa les expressions del text següent amb les paraules que hifalten, d’acord amb el quadre de la pàgina 193 del llibre de l’alumne.

Aquest estiu he decidit de treballar. Els joves estudiants d’altres països notenen tantes vacances com nosaltres. Crec que és millor fer alguna activitatque quedar-me a casa sense fer res. Voldria treballar de reposador o almagatzem d’un supermercat. Em veig capaç de fer les dues feines. Tantl’una com l’altra requereixen força física, però la feina al magatzem és méspesada que la de reposador. Aquella és pitjor que aquesta. La feina decaixer no és tan fàcil com sembla. La meva germana ho veu de la mateixamanera que jo. Així és que estic decidit a fer de reposador. A veure sim’agafen. Ho faré tan bé com pugui.


90

a) Suposem que l’any vinent vols treballar durant les vacances de Nadal i has detriar una de les dues feines que et proposen els anuncis següents. Compara’lsfent servir les expressions treballades i digues, finalment, per quina feina et

decideixes.

DISTRIBUÏDORA D’ELECTRODOMÈSTICS BUSCA NOIS I NOIES QUEFACIN D’EMPAQUETADORS PER A LA CAMPANYA DE NADAL

Descripció: empaquetar articles amb capses de cartró i embolicar-les amb paper deregal.

Requisits: persones responsables, dinàmiques i ràpides, amb habilitats manuals iamb capacitat de treball en equip.

Estudis mínims: ESO

Experiència: no se’n requereix.

Horari: d’11 a 14 i de 18 a 22 h.

Duració: del 27 de desembre al 5 de gener.

Sou: 8 €bruts l’hora

Important CADENA DE MODA JUVENILnecessita dependents i dependentes per a la campanya nadalenca (12 dieslaborables)

Descripció: atendre els clients i assessorar-los, preparar les peces de roba per fer-lesatractives i accessibles (col·locació i reposició).

Requisits: gent amable i motivada pel món de la moda, amb ganes d’aprendre i capaçde treballar en equip.

Estudis mínims: ESO

Experiència: no se’n requereix.

Horari: tarda-vespre (15-21 h)

Sou: 350 € més comissions per vendes.

Tant en una feina com en l’altra, els estudis mínims que es necessiten són els d’ESO.Tant en una feina com en l’altra cal tenir capacitat de treballar en equip.Tant en una feina com en l’altra no es requereix experiència.L’horari de la feina d’empaquetadors és pitjor que el de dependent o dependenta per ala campanya nadalenca.

La resta de l’activitat és oberta.

b) A l’hora de buscar feina, cal tenir en compte les nostres preferències i lesqualitats personals. Tria les quatre preferències i les quatre qualitats que etdefineixin millor. Després, presenta’t oralment.

Gustos i preferències

91

– Gust pels treballs manuals– Tendència a la tranquil·litat– Interès per l’acció– Afició per l’esforç físic– Amor a la natura i els animals– Interès per la inventiva– Gust per la soledat– Interès per aprendre coses– Tendència a competir– Cerca de la companyia dels altres

QualitatsRàpidActiuReflexiuPrudentExpressiuImaginatiuSociableCallatImpetuósEndreçatConstantAcuratXerraireEntusiastaHàbil

Activitat oberta.

c) Cerca en l’enllaç www.barcelonesjove.net una feina de temporada quecorrespongui a les teves capacitats i preferències i, després, presenta-la

oralment davant la classe.

Activitat oberta

92

31. Com han pogut fer una cosa així?


PÀGINA 1962. Comprensió lectoraa) Què pregunta en Llorenç quan entra a la botiga d’electrònica?b) Què li respon el dependent?c) Quin preu marca al catàleg l’ordinador que busca en Llorenç?d) Quant costa, en realitat, el portàtil del catàleg a la botiga?e) Quina excusa li dóna el cap de secció?f) En Llorenç accepta l’excusa? Per què no se la creu?g) Quina obligació diu en Llorenç que té l’establiment en relació amb els preusdels catàlegs publicats?h) El catàleg que té en Llorenç, està caducat? Què li suggereix el cap de seccióque faci?i) Creus que en Llorenç està decidit a presentar una reclamació? On?j) Quin és el motiu de la reclamació? Quina falta ha comès l’establiment?a) Pregunta si encara queden ordinadors portàtils com el que hi ha en el catàlegd’ofertes de la botiga.b) Que no ho sap, que ho hauria de demanar a la Secció d’Informàtica, que hi ha alsegon passadís de l’esquerra, i que demani pel cap de secció.c) 699 €d) 1.699 €e) Que no és el preu que marca l’ordinador, i això que està rebaixat!, i que en l’etiquetamarca el preu que li ha dit.f) No. No creu que sigui un error d’impressió del catàleg, perquè els catàlegs se solenrevisar abans de publicar-los i els preus que hi ha són prou grossos i ben clars.g) Vendre el producte al preu anunciat.h) No. Diu que les ofertes són vàlides fins al 15 de febrer i que fa un parell de dies queel va trobar a la bústia de casa.i) Sí. Al Departament d’Atenció al Client. Li suggereix que vagi al Departamentd’Atenció al Client.j) Que el preu de l’ordinador que hi ha en el catàleg no coincideix amb el preu del’etiqueta que hi ha en l’ordinador.L’establiment no ha revisat el catàleg abans de publicar-lo, ha fet publicitat enganyosai ha jugat amb la bona fe del client.

PÀGINA 1963. Expressió personala) A partir del text de la lectura, assumeix el paper de Llorenç i emplena el Modelde reclamació / denúncia que devia presentar al Departament d’Atenció al Client.Inventa’t les dades que calgui.

Activitat oberta.

b) En parelles. Prepareu-vos un diàleg imaginari, com el del text de la lectura, apartir d’una de les situacions descrites a continuació. Feu servir algunesexpressions per comunicar-se dels quadres de la pàgina 193. Després llegiu-lo

en veu alta o bé representeu-lo.

– Un client vol bescanviar una peça de roba que ha comprat durant el període derebaixes perquè és defectuosa. L’establiment anuncia aquesta possibilitat decanvi o de retorn dels diners, però sense haver informat que no inclou les

93

rebaixes. A la botiga no li volen bescanviar ni retornar-li els diners perquè és unproducte rebaixat. El client mostra la seva disconformitat.

– Una persona ha de deixar el seu cotxe dins un aparcament. En tornar perrecollir-lo, s’adona que li han robat les rodes del vehicle. L’encarregat li diu queno es fan responsables del robatori perquè hi ha un cartell que així ho indica. Elpropietari del vehicle mostra la seva disconformitat perquè creu quel’aparcament ha incomplert les seves obligacions de vigilància i custòdia delvehicle.

Activitat oberta.

94

32. L’has vista?


PÀGINA 1992. Comprensió lectoraa) Quines són les tres pel·lícules considerades com a molt bones?b) Quines només són aptes per a majors de divuits anys?c) Quina es passa en versió original subtitulada? A quin cinema? Quant dura?d) Fan alguna pel·lícula d’intriga? Com es titula? Qui l’ha dirigida? Quins en sónels intèrprets principals?e) A quin gènere cinematogràfic pertanyen Jumper, 27 vestits i Seda?f) Quina pel·lícula recrea la llegenda del monstre del llac Ness?g) Al cinema Lauren, quantes sessions fan de la pel·lícula Bee movie? A quineshores?a) Bee movie, 27 vestits i Els crims d’Oxford.b) Seda i 27 vestits.c) 27 vestits. Al cinema Yelmo Icària. Dura 107 minuts.d) Sí. Els crims d’Oxford. L’ha dirigida Álex de la Iglesia. Els intèrprets principals sónaquests: Elijah Wood, John Hurt i Leonor Watling.e) Jumper, ciència-ficció.27 vestits, comèdia romàntica i Seda, drama.f) The water horse.g) Tres. A les 16.20, a les 18.15 i a les 20.30.

PÀGINA 2003. Paraules per expressar-seUn fet abans d’un altreanteriorment / temps enrerepoc abans / abans de / abans queno feia gaire (que) / feia poc (que)

Dos fets simultanisen el mateix moment / al mateix tempsquan / just quan / tot just…mentre… / mentrestant…

Un fet després d’un altrellavors / aleshoresdesprés / després de / en acabatde cop i volta / de sobteal cap d’un temps / dies desprésal cap de poc / més tard

a) bé: Completa les frases següents amb les paraules dels quadres de la pàgina200 que hi vagin1. Quan va arribar la policia, no feia gaire que havien fugit els lladregots.2. Ara és una ciutat deserta; però, anteriorment, havia estat plena de vida.3. Just quan els atracadors surten del banc, arriba la policia.4. Es va adormir al sofà mentre llegia el diari.5. Els uns treballen la terra; al mateix temps, els altres vigilen el bestiar.6. Primerament, s’assegura que ningú no el vegi; en acabat entra al banc delpoble.

95

7. Els indis veuen que arriben els soldats. Aleshores comencen a fer senyals defum.8. Avançaven per un carreró molt fosc. De sobte, van sentir un crit de terror.

(Nota: No són les úniques repostes correctes. N’hi pot haver d’altres.)

PÀGINA 2004. Expressió personala) En grups. Repartiu-vos les pel·lícules donades a la cartellera. Despréscadascun de vosaltres explicarà oralment les informacions de la pel·lícula que lihagi tocat.Activitat oberta.

b) Prepara’t per escrit un resum de l’argument de la pel·lícula que hagis vist i,després, explica’l oralment davant la classe.Activitat oberta.

96

33. En trauríem gran profit


PÀGINA 2022. Comprensió lectoraa) Per què és recomanable de fer un intercanvi?b) Quins són els dos avantatges principals que tu en trauries?c) Per què t’apuntaries a un Casal de Joves?d) Què aprendries a organitzar?e) El fet d’aconseguir crear vida al laboratori, què provaria?f) Podrien aconseguir-ho els científics? Quan?g) Quan es van poder expandir els mamífers a la Terra?h) Què devia causar l’extinció dels dinosaures?a) Perquè en trauríem gran profit personal.b) Activitat oberta.c) Activitat oberta. Respostes possibles: faria noves amistats, participaria en activitatsque m’interessen, aniria a festes i espectacles…d) El lleure.e) Que l’origen de la vida és un fenomen natural de les lleis físiques de l’Univers. Així,l’existència de vida en altres planetes quedaria àmpliament justificada.f) Sí. No estarien gaire lluny d’aconseguir-ho.g) Quan es van extingir els dinosaures, ja que se’ls haurien cruspit i aquests potsermai no haurien passat de ser bestioles, no gaire més grans que els esquirols.h) Diuen que hi devia haver hagut un gran canvi climàtic a la Terra i els grans rèptils no

s’hi devien haver pogut adaptar. En canvi, els mamífers, sí.

PÀGINA 2023. Expressions per comunicar-se

a) Completa lliurement les frases de més avall. En acabat, escriu la mateixa fraseconjugant en totes les persones els verbs que hi apareixen. Per exemple: Si (jo)m’hi apuntés, en trauria un gran profit. Si (tu) t’hi apuntessis, en trauries… Si(ell/ella) s’hi apuntés…

1. Si (jo) fes un intercanvi per aprendre… (anglès / francès / italià /…), voldriaanar a…2. Si (jo) aconseguís estalviar prou, em compraria…3. En cas que (jo) hagués nascut a l’Edat Mitjana, jo hauria estat…

Activitat oberta.

1. Si tu fessis un intercanvi… voldries anar a…Si ell fes un intercanvi… voldria anar a…Si nosaltres féssim un intercanvi… voldríem anar a…Si vosaltres féssiu un intercanvi… voldríeu anar a…Si ells fessin un intercanvi… voldrien anar a…

2. Si tu aconseguissis estalviar prou… et compraries…Si ell aconseguís estalviar prou… es compraria…Si nosaltres aconseguíssim estalviar prou… ens compraríem…Si vosaltres aconseguíssiu estalviar prou… us compraríeu…Si ells aconseguissin estalviar prou… es comprarien…

3. En cas que tu haguessis nascut a l’Edat Mitjana, hauries estat…

97

En cas que ell hagués nascut a l’Edat Mitjana, hauria estat…En cas que nosaltres haguéssim nascut a l’Edat Mitjana, hauríem estat…En cas que vosaltres haguéssiu nascut a l’Edat Mitjana, hauríeu estat…En cas que ells haguessin nascut a l’Edat Mitjana, haurien estat…

PÀGINA 2034. Expressió personala) Escriu un text d’unes 100 paraules que doni resposta a una hipòtesi, com perexemple:– Què passaria si un gran meteorit xoqués contra la Terra? Com es podriaevitar?– Posat que / Suposant que no s’haguessin pogut domesticar les vaques i elsbous, què hauria passat?

Activitat oberta.

b) Explica oralment una llegenda urbana i, després, demana als altres companysi companyes del grup que donin una explicació a l’enigma plantejat expressantun fet com a probable.

El submarinista que va fer cap al boscA no sé quin municipi es va calar foc i van acudir a apagar-lo alguns hidroavions. Quanla normalitat ja s’havia restablert, es van adonar que entre la cendra hi havia elcadàver d’un submarinista que encara portava la bombona d’aire a l’esquena.

Què devia haver passat?

La planta que canvia de lloc

Un dia l’àvia decideix anar a visitar els fills i els néts i, com que no els troba, canviauna planta de lloc perquè s’adonin que ha estat a casa. L’àvia es mor i arriben lesfestes de Nadal. La família fa l’arbre i, passat el dia de Reis, el treuen a l’escala perllençar-lo. Misteriosament, l’arbre canvia de lloc.

Què devia passar?

Activitat oberta.

Solucionari Parlem-ne

Documents

Transcript of Solucionari Parlem-ne