Introducci³. Xarxes locals

download Introducci³. Xarxes locals

If you can't read please download the document

  • date post

    19-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    214
  • download

    0

Embed Size (px)

description

Activitat d'informàtica.

Transcript of Introducci³. Xarxes locals

Introducci. Xarxes locals.En un ordinador qualsevol, es poden distingir dos components diferents: el hardware i el software. El hardware s el conjunt de tots els elements fsics que componen lordinador. I el software, s el conjunt de programes que dirigeixen les tasques que executen els circuits elctrics de lordinador. Aix que, podrem diferenciar el hardware del software duna manera senzilla, el primer daquests seria el cos de lordinador; i el software, la ment daquest, el que controla.Des dun punt fsic, s a dir, el hardware, podem distingir quatre parts diferents: la UCP, la memria principal, els busos i els perifrics: UPC: s la Unitat Central de Procs. Aquesta sencarrega del control de lordinador processant instruccions per a aix, i hi podem diferenciar: - Unitat aritmeticolgica (UAL): sencarrega del processament de dades i permet fer operacions simples (com la suma, la resta i desplaament). - Unitat de control (UC): sencarrega de dur a terme el control, s a dir, de generar els senyals necessaris per activar els elements de lordinador en funci de les instruccions. - Registres: memria interna del processador que proporciona les dades a la unitat aritmeticolgica i en la qual aquesta emmagatzema el resultat de les seves operacions.

Memria principal: s el dispositiu que emmagatzema informaci en forma de dades codificades en llenguatge binari (seqncies de 0 i 1) i al qual saccedeix directament per la UCP. s de lectura i escriptura, per quan lequip es desconnecta del corrent elctric, es perd el seu contingut. Busos: sn els canals (cables, circuits electrnics,etc.) pels quals les instruccions, les dades i els senyals de control viatgen entre les diferents unitats fisques de lordinador. Perifrics: aquests permeten enviar i rebre informaci del mn exterior a lordinador i a la inversa, i segons com flueixen les dades entre ells i lordinador, podem classificar-nos en:- Perifrics dentrada: sn dispositius que permeten que lusuari introdueixi informaci a lordinador (les dades viatgen des del perifric cap a lordinador); com per exemple: el teclat, el ratol, lescner, el micrfon o la cmera digital.

- Perifrics de sortida: sn dispositius que usa lordinador per mostrar els resultats a lusuari, s a dir, les dades flueixen des de lordinador cap a lexterior. I aquests elements sn per exemple: el monitor, la impressora o els altaveus.

- Perifrics dentrada i sortida: sencarreguen denviar i rebre dades a lordinador, o des dell. Alguns perifrics dentrada i sortida sanomenen demmagatzematge, com per exemple: el mdem, els discos flexibles, el llapis de memria USB, la targeta de xarxa, la targeta de so,... Segons lexplicaci anterior, un ordinador consta de dues parts, el hardware, el qual vam explicar abans; i el software, el qual es podria definir com La classificaci s la segent: Software de sistema: alla en la mesura del possible els detalls especfics de lordinador particular, i es constitut principalment pel:- Sistema operatiu: s la base software de qualsevol ordinador, que permet treballar amb lordinador i shi installa la resta de tipus de software.- Drivers o controladors de dispositius: sn programes que permeten que el sistema operatiu es comuniqui amb els perifrics. Software de desenvolupament: programes que permeten crear altres programes, s a dir, eines que ajuden un programador a escriure un software nou. Se solen conixer com llenguatges de programaci i nhi ha molts (Java, Pascal, Cobol, PHP, ASP...) Software daplicaci: programes que sexecuten sobre el software de sistema i permeten que els usuaris facin tasques especfiques (fulls de clculs, Internet, presentacions, processadors de textos, etc.)Per a utilitzaci de lordinador, el primer programa que necessitem, s un que ens ajudi a controlar tant lordinador com els perifrics, si no, difcilment ens hi entendrem. I lencarregat de fer aix ser el sistema operatiu, un constituent del software de sistema. Sistema operatiu (SO): s el conjunt de programes que permeten la comunicaci de lusuari amb lordinador, i en gestiona els recursos de manera eficient (UCP, memria, emmagatzematge, etc.) Els elements principals del sistema sn:- Gesti de processos - Gesti de memria- Gesti darxius i directoris- Gesti de l E/S (Entrada/Sortida)- Seguretat i protecci - Comunicaci i sincronitzaci - Intrpret dordresLa connexi entre lordinador, s a dir, software ms hardware, dna a lloc a la xarxa informtica. Xarxa informtica: sn el conjunt dordinadors interconnectats entre ells que permet que aquests comparteixen recursos (impressores, discos durs, etc.) i informaci (programes, dades). Alguns dels avantatges de treballar en xarxa sn els segents:- La possibilitat de compartir perifrics (impressores, fax...).- La possibilitat de compartir informaci mitjanant bases de dades.- La eliminaci de dades disperses als ordinadors.- La possibilitat de disposar dun control dusuaris ms exhaustiu.- La possibilitat de disposar de cpies de seguretat ms rpides i segures.Per per poder treballar amb tots els ordinadors necessiten una pea essencial, la targeta de xarxa. Targeta de xarxa: tamb es pot anomenar adaptador de xarxa o NIC (que vol dir, Network Interface Card). s un dels elements fonamentals en la composici de la part fsica duna xarxa drea local, que permet configurar lordinador on sinstalla i afegir-lo a la xarxa drea local, independentment del sistema operatiu que tingui.

En lrea de les xarxes, podem distingir diferents tipus segons la seva extensi. Aquestes sn la PAN, la LAN, la CAN, la MAN i la WAN. Cadascuna, com est clar, t una extensi diferent de totes, en les quals, es diferencien per la distncia que poden arribar a abraar. PAN (Personal Area Network): la seva extensi abraa uns pocs metres i permet connectar dispositius a un ordinador via Bluetooth. LAN (Local Area Network): xarxa drea local, que abraa una extensi per cap alt, un edifici. Aix, la majoria de les aules dinformtica i oficines t normalment, una xarxa daquest tipus. CAN (Campus Area Network): la seva extensi abraa diversos edificis de la mateixa universitat. MAN (Metropolitan Area Network): la seva extensi abraa diversos edificis de la mateixa rea metropolitana. WAN (Wide Area Network): la seva extensi abraa diversos edificis de localitats, provncies i fins i tot pasos diferents. Existeix una clau WEP (Wireless Equivalent Privacy), que s un sistema dautenticaci, identificaci i xifratge de les comunicacions en xarxes WLAN, s a dir, en xarxes drea local que es caracteritzen perqu el mitj de transmissi que fan servir s laire, amb lestalvi important en cable que suposa interconnectar diversos equips perqu formin una xarxa. En les xarxes sense fil, Wireless LAN o WLAN, podem destacar les diferents tecnologies sense fil ms utilitzades, els Infrarojos, el Bluetooth i el Wi-fi.Per a conectar totes les peces, necessitem una pea fonamental, els cables. Aquests tenen diferents disposici fsiques. Sn aquestes: Topologia en arbre: es tracta de tenir una torre, al qual es connecta un mdem i a aquest es connecten uns altres dos mdems, i a partir daquests els diferents ordinadors es connecten a la xarxa. Com tot, t uns avantatges i uns incovenients.- Avantatge: Poden haver-hi ms ordinadors connectats a la xarxa.- Inconvenient: la xarxa pot anar molt lenta, per no tant com la tipologia en estrella.

Topologia en estrella: est format per un mdem, i a partir daquests es connecten els ordinadors.- Avantatge: hi han ms ordinadors connectats que en la tipologia tipus arbre.- Inconvenient: la xarxa va molt lenta.

Topologia en anell: els diferents ordinadors es connecten entre ells, sempre formant una rodona. Per tant, noms es connecten els ordinadors que la formen. - Avantatge: tots tenen el mateix accs. - Inconvenient: si algun cable daquests falla, afecta a la resta.

Topologia en bus: el mateix nom ho defineix. Tots estan connectats entre ells de forma que duna mateixa xarxa, es connecten els diferents ordinadors, grcies als cables.- Avantatge: s la ms econmica, ja que permet a diferents ordinadors utilitzar la mateixa xarxa.- Inconvenient: com ms cables hi hagin, ms lent anir la connexi.

El switch (commutador) s un dispositiu que ens permet connectar diversos dispositius de xarxa (ordinadors, impressores de xarxes, etc.), i tamb crear topologies de tipus estrella. Els switch disposen duna srie de ports (boques) a les quals es connecten tots els dispositius de xarxa, i depenent de a quin dispositiu estigui connectat i en quin port, genera una taula que mant en memria per seleccionar el destinatari de la informaci.Grcies a aquesta taula, el switch ens permet enviar informaci dun element de xarxa a un altre fent una comprovaci prvia don va la informaci i seleccionar per a aix noms el dispositiu de destinaci. I en canvi, el hub (concentrador), no t la capacitat de generar la taula, i per tant envia la informaci de destinaci per mitj de tots els seus ports. Els mitjans encarregats de la transmissi sn dos, els cables i laire. Anteriorment hem explicat les diferents tipologies dels cables. Cables: els parells trenats consisteixen en quatre parells de fils trenats de manera independent i entre ells, recoberts duna capa allant externa (cable UTP) i que al final de cada extrem tenen un connector RJ45. Tamb hi ha altres tipus de cables de parells trenats en els quals lallament i la seguretat sn ms grans: STP i FTP. El cable UTP connecta la targeta de xarxa de lordinador a travs del connector RJ45 amb els concentradors (mitjanant un dels ports). Aire: primer hem dinstallar dos components hardware en la nostra xarxa: la targeta de xarxa sense fil a travs del port USB, i un punt daccs sense fil, connectat a un switch que recollir tots els senyals i els distribuir per la xarxa. Si volem connectar-nos a Internet necessitem un dispositiu que permeti passar les senyals. Hi han dues maneres de connectar-se a aquesta. Si volem fer-ho de manera que pertany a una xarxa drea local, el hardware necessari ser el encami