Internet i xarxes locals 2 - WordPress.com · 2012-03-28 · 18 2 Internet i xarxes locals Xarxes...

17

2Internet i xarxes locals

Sistema informàtic

Connexió física

Programari

Comunicació

Cercar informació

Seguretat a la xarxa

Router

Protocol TCP/IP

PSP

Descàrrega i intercanvi d’informació

A través de pàgina web

A través d’un cercador

Programes antivirus

Programes tallafocs

Xats i fòrums

Correu electrònic

Videoconferència

Entorn virtual

Eines i instrumentsde publicaciód'informació

Connexió física

Compartir informació

Compartir recursos

Locals

XARXES

Internet

Placa de xarxa/Ethernet

Concentrador(Hub)

18

Internet i xarxes locals 2

XarxesEls ordinadors es comuniquen entre ells a través de xarxes de comunicació. Per connectar diversos ordinadors per formar una xarxa cal un switch, hub o concentrador. És el centre de connexió d’un cablat en forma radial. La placa de xarxa que s’empra habitualmentés del tipus Ethernet. Aquests tipus de xarxes petites reben el nom de xarxes d’àrea local o LAN (de l’anglès, Local Area Network).

El cable de connexió és especial i en els seus extrems porta un connector mascle anome-nat RJ45 que es pot endollar indistintament a l‘ordinador o al concentrador. La connexió sense � ls o WiFi (de l’anglès, Wireless Fidelity) fa la mateixa funció, però amb ones de ràdio. Per a aquest tipus de connexió cal que el concentrador disposi d’un punt d’accés connec-tat externament, o bé integrat en el propi dispositiu.

El programari que fa possible el diàleg entre ells, és el que s’anomena protocol de comu-nicació, que es troba integrat en el propi sistema operatiu. Cada un dels ordinadors d’una xarxa s’identi� quen individualment amb un codi.

Una xarxa local permet compartir recursos de programari i de maquinari, i la connexió a Internet. La impressora sol ser un recurs compartit. Hi ha dos sistemes de compartir una impressora en una xarxa:

La impressora es connecta a un ordinador.

La impressora porta una placa de xarxa Ethernet i es connecta a la xarxa directament.

Es pot compartir també una carpeta del disc dur. Això és molt útil per desar-hi i recuperar els � txers des de molts ordinadors i ubicacions diferents.

La compartició d’aquesta carpeta té diferents nivells d’accés: accés lliure per a tothom o accés amb contrasenya. Les accions a realitzar-hi des dels ordinadors que hi accedeixen poden ajustar-se a les opcions següents: enregistrar i esborrar � txers, o bé es pot limitar a la lectura de � txers.

L’accés a Internet també és un recurs compartit d’una xarxa, ja que només hi ha un o diversos punts d’accés que donen servei a tots els ordinadors de la xarxa local.

1. Al compartir una carpeta del disc dur d’un ordinador en una xarxa, qualsevol pot escriu-re i esborrar � txers en la carpeta? L’accés pot ser restringit? De quina manera? Proveu de compartir una de les carpetes del vostre ordinador per poder respondre aquesta pregunta.

2. Explica dos sistemes perquè una impressora estigui disponible per a tots els ordinadors d’una xarxa local.

Activitats

19


Internet

Terminologia, estructura i funcionament

La paraula Internet ve de la contracció de dues paraules de llengua anglesa: International («internacional») i Network («xarxa»); per tant, com ja hauràs deduït, vol dir «xarxa interna-cional d’ordinadors». Internet és una xarxa d’abast planetari a la que hi són connectats milions d’ordinadors comunicats entre ells.

Per crear aquesta xarxa de milions d’ordinadors cal que hi hagi la connexió a nivell de maquinari (en anglès, hardware). L’ordinador ha de disposar d’un element que li permeti enviar i rebre informació digital amb altres ordinadors d’Internet. Per això cal:

Un mòdem. Un encaminador o router.

L’encaminador utilitza les línies telefòniques de banda ampla o ADSL. Aquest dispositiu admet la connexió de diversos ordinadors alhora, per cable o per WiFi, formant una xarxa local Ether-net, incorpora la funció d’un concentrador i de l’electrònica per a la connexió a Internet.

La línia telefònica posa en contacte els ordinadors dels usuaris amb els ordinadors del cen-tre proveïdor d’accés a Internet, que alhora es comuniquen amb altres formant xarxes més àmplies. La informació entre dos punts pot circular per camins diversos no preestablerts. Així si un punt de connexió o node no està disponible, la informació pot anar per altres camins.

El protocol TCP/IP (Transmission Control Protocol / Internet Protocol) és el llenguatge comú que fan servir els ordinadors per estar comunicats a Internet, per enviar i rebre dades. Cal con� gurar uns paràmetres a l’ordinador perquè es comuniqui correctament: l’adreça IP i el nom del DNS (Domain Name Server).

L’adreça IP és un conjunt de quatre blocs numèrics, de tres xifres cada un (amb un valor limitat a 255), que identi� ca l’ordinador de forma única en una xarxa d’ordinadors. Una adreça IP, pot ser, per exemple: 192.168.1.2. L’adreça IP pot ser � xa, és a dir, és única per a un ordinador i l’assigna l’administrador de la xarxa, o pot ser subministrada automàticament. En una xarxa no pot haver-hi dos ordinadors amb el mateix número.

L’entrada de l’adreça web es fa de la forma que ja coneixes, que rep el nom tècnic d’adreça URL (Uniform Resource Locator), i aquesta ha de ser traduïda a un valor IP, cosa que fa el servidor de noms o DNS. Les adreces URL, acaben amb un domini que indica el caràcter del lloc web.

Dominis genèrics

.com Organitzacions comercials

.edu Educació

.net Estructures de la xarxa

.cat Per a la llengua i la cultura catalanes

.org Organitzacions sense ànim de lucre

Dominis territorials

.es Espanya

.fr França

.jp Japó

.uk Regne Unit

.cl Xile

Taula 2.1. Dominis genèrics i territorials de les adreces URL.Figura 2.1. Exemple de núme-ro IP d’un ordinador.

20


A Internet els ordinadors, com en una xarxa local, poden comunicar-se seguint dos esquemes:

Client-servidor

Igual-Igual

L’esquema client-servidor és la relació que s’estableix entre un ordinador que consulta informació (client) i un altre que proporciona un servei o informació (servidor).

La comunicació d’igual a igual (en anglès, Peer to Peer o P2P), vol dir que cada ordinador pot actuar com a client i com a servidor dels altres connectats a la xarxa. És un sistema per compartir recursos de forma descentralitzada. Aquest model de comunicació és el que s’utilitza en les xarxes eMule o en sistemes de telefonia VoIP, com Skype.

3. Què vol dir que en una xarxa dos ordinadors estableixen una relació P2P?

4. Relaciona amb � etxes cada acrònim amb el seu signi� cat:

URL

DNS

IP

LAN

Internet Party

Uniform Router Left

Dynamic Number Size

Uniform Resource Locator

Line Aerial Network

Internet Protocol

Local Area Network

Domain Name Server

5. Uneix amb línies totes les possibilitats de connexió que pot haver-hi entre els cinc or-dinadors del dibuix, com si formessin part d’Internet.

a) Quantes línies de connexió surten de cada ordinador?

b) I en total?

c) Si es trenca la línia directa de connexió entre els ordinadors A i B, serà possible la

comunicació entre ells?

Activitats

21


6. Per saber quina adreça IP té un ordinador hi ha diversos sistemes. Un de molt rà-pid consisteix en obrir l’aplicació Símbol del sistema, que és al menú Accessoris. En aquesta finestra s’escriu la comanda ipconfig i es prem la tecla Intro. Ens retorna diversa informació relacionada amb la xarxa, entre la qual hi ha la IP. De la mateixa manera es pot saber amb quin nom es reconeix el nostre ordinador a la xarxa, però amb la comanda hostname.

Busca l’adreça IP i el nom del teu ordi-nador i anota-ho.

IPhostname

7. Les adreces IP següents pot ser que tinguin algun error. Localitza’l i explica quin és el problema.

Adreça IP Error

94.179.1.100

127.66.3.1.4

127.999.6.1

1255.255.255.1

8. Amb la comanda de xarxa ping, es pot saber quin número IP té un web. Per això cal obrir la finestra del sistema i escriure ping adreça_web, per exemple: ping www.uoc.edu, i el sistema retornarà diferents informacions entre les quals hi la IP. Localitza l’IP de les webs següents i anota-ho. Anota també el tipus genèric i territorial de cada una.

URL IPTipus de domini

genèric / territorialActivitat

http://www.icatfm.cat

http://www.pangea.org

http://www.google.co.uk

http://www.nintendo.co.jp

http://www.uoc.edu

http://www.nasa.gov

http://www.meteo.cat

http://www.paris.fr

22


Eines i instruments de cerca d’informació. Autoria i � abilitat

Els cercadors exploren la xarxa per proporcionar la informació que se li demana. En la � -nestra del cercador es pot posar una única paraula, i ens retornarà una llista de les pàgines on apareix la paraula. Es pot cercar més d’una paraula, de forma que el cercador retornarà tots els llocs on apareixen simultàniament totes les paraules, independentment de l’ordre d’aparició. Per cercar un conjunt de paraules en una seqüència determinada, hem de po-sar-les entre cometes.

Les opcions de cerca avançada permeten � xar condicions com l’idioma, el format del � txer, el lloc de la pàgina on apareix el valor buscat, etcètera.

Els textos, les fotogra� es, les animacions, les peces musicals, els vídeos i qualsevol altre pro-ducció tenen autors que les han creat, i això els atorga el dret de propietat intel·lectual. Els autors que alliberen aquests drets per compartir la seva obra amb altres ho fan constar mitjançant una llicència Creative Commons, la qual fa constar les condicions en què es pot emprar la seva obra, i sempre cal citar-ne l’autoria. Per a les teves produccions escolars o no, has de ser curós en el respecte a la llicència a què s’acull un autor.

9. Saps com i quan va néixer Google? Se sap quin és el secret de la seva e� càcia? Busca informació sobre els seus creadors i explica com van fer evolucionar el seu cercador.

10. Quina informació, genèrica, retornaria un cercador si introduíssim com a text de recerca: engranatges rectes? I en el cas d’introduir «engranatges rectes», donaria el mateix nombre de resultats? Per què?

11. Explora les opcions de cerca avançada d’un cercador i fes una llista amb les tres opcions que més t’hagin sorprès per la seva utilitat.

a)

b)

c)

Activitats

23


12. En un cerca avançada, com podríem excloure de la llista de resultats els que estiguin en un � txer pdf?

13. On et sembla que una informació determinada trobada amb un buscador serà més � able: a) en una pàgina personal, b) a la Viquipèdia, c) a la Gran Enciclopèdia Catalana? Justi� ca la teva resposta.

14. Visita la pàgina de les llicències Creative Commons (http://cat.creativecommons.org/llicencia/), i dels diferents tipus que hi ha, indica la que posa més restriccions en el seu ús i la que dóna més llibertat:

Llicència CC Restricció Característiques

Menys restrictiva

Més restrictiva

15. Indica el tipus de llicència dels webs següents en funció de si té drets de propietat reservats (Copyright) o drets alliberats amb llicència Creative Commons.

URL Tipus de llicència

http://ca.wikipedia.org/

http://www.enciclopedia.cat/

http://linkat.xtec.cat/

http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/

http://www.tv3.cat/

16. Ves a Google, a l’enllaç de mapes i a la � nestra de cerca, entra l’adreça que es proposa i completa les taules següents:

Lloc a cercar Què hi ha?

Plaça del rei, 5, Tarragona

Camp, 22-24, Esterri d’Aneu

Lloc a cercar Adreça exactaQuatre carrersque l’envolten

Camp Nou Barcelona

museu suro Palafrugell

24


Descàrrega i intercanvi d’informació

El sistema de descàrrega de � txers des del navegador és molt senzill, ja que fent clic amb el ratolí damunt de l’enllaç de descàrrega, el mateix navegador obre una � nestra que ens dóna dues opcions: descarregar o obrir el � txer. En els dos casos, per poder accedir al contingut del � txer cal que l’ordinador disposi del programa adequat capaç de mostrar-nos el seu contingut.

Quan la informació es descarrega es desa a l’ordinador. Per tant, aquest ha de tenir espai su� cient i és convenient tenir un antivirus instal·lat per evitar l’entrada de virus.

Per descarregar una imatge d’una pàgina, cal situar el cursor del ratolí damunt la imatgei fer clic al botó dret del ratolí. Apareix, tot seguit, un menú contextual que disposa de dife-rents opcions, entre elles, la de desar en un � txer de disc la imatge seleccionada.

17. Saps que pots cercar i descarregar imatges a Google amb llicència Creative Commons? Obre Google per cercar imatges i ves a l’enllaç Cerca avançada d’imatges. Escull una de les opcions de Drets d’utilització, que estigui etiquetada per reutilitzar. Localitzeu les imatges proposades i veri� queu en el web d’on procedeix la imatge que, efectivament, s’ofereix amb llicència CC. Baixeu-les.

Imatge a cercar Imatge escollida. Nom del � txer.Web. Nom de l’autor Tipus de llicència

Telèfon

Torre Collserola

Torre Ei� el

Viaducte Millau

Eurotúnel (Canalde la Mànega)

18. Per evitar l’entrada de virus o altres codis maliciosos al nostre ordinador en les descàrregues d’Internet indica dues mesures preventives bàsiques que hem de tenir presents. Quines són?

19. Molts músics i grups enregistren les seves obres i les ofereixen a la xarxa amb llicència Creative Commons. Els usuaris poden descarregar-les i utilitzar-les segons les condicions de la llicència escollida. Per trobar portals que s’acullen a aquesta modalitat només cal posar els mots «música Creative Commons» a un cecador. Exploreu el portal Jamendo: http://www.jamendo.com/es/. Com a exercici localitzeu, escolteu i baixeu les obres indicades a la taula.

Títol / Autor Estil musical Tipus de llicència Nom del � txer

Jazz

Pop

Rock

Activitats

25


Eines i instruments de publicació d’informació

Per publicar informació a Internet hi ha diferents recursos, el més clàssic és la pàgina web. Per això s’ha de tenir un espai i accés en un servidor web. Per dipositar els � txers de les pàgines en el servidor s’ha de disposar d’un nom d’usuari i una contrasenya, és el nivell mínim de seguretat.

Per elaborar pàgines hi ha diferents programes que permeten crear-les i editar-les en el nostre ordinador, i, posteriorment, enviar els � txers al servidor per a ser vistes des d’Inter-net. Qualsevol modi� cació o actualització posterior requereix l’edició des de l’ordinador que van ser creades i emmagatzemades per enviar els � txers de nou al servidor.

L’edició de pàgines en línia és un sistema més àgil. En una mateixa acció es fa l’edició i l’en-registrament al servidor. Té la gran avantatge de deslligar l’edició d’un ordinador concret i així es pot actualitzar des de qualsevol lloc que tingui connexió a Internet.

Els blocs o blogs són diaris personals publicats a Internet en els que l’autor o blocaire explica detalls de les seves activitats o opinions de fets de la vida quotidiana. Els articles s’organitzen normalment per data, com els diaris, i també per temes. Els blocs s’editen en línia amb programaris com WordPress o Blogger i s’allotgen en servidors especí� cs.

Xats i fòrums a Internet

Els xats i els fòrums són unes eines que permeten la co-municació interactiva entre usuaris de la xarxa, i són un recurs molt útil per al treball cooperatiu.

La paraula xat és l’adaptació al català de l’anglès chat, xerrada o conversa, i s’empra per referir-se a una conver-sa electrònica en directe a través d’Internet.

El fòrum és un espai virtual on els participants poden obrir temes de debat o fer consultes, i d’altres poden opi-nar o fer aportacions al tema. És una forma de comunicació però en diferit.

Figura 2.2. Blogger.

Emoció Emoticó

Somriure :-)Rialla :-DTristesa :-(Sorpresa :-oIndiferència :-IPicardia ;-)

26


20. Completa la conversa d’un xat posant les emoticones clàssiques construïdes amb sím-bols del teclat als espais marcats. La Fàtima és a quart d’ESO i el Miki a segon de batxi-llerat.

Fàtima_22: Hola Miki! __ Com estàs?

Miki_10: Ei! Hola guapa! Quina sorpresa! __

Fàtima_22: Tenia ganes de xerrar amb tu i t’he vist ... __

Miki_10: Estic estudiant Mates per a la selectivitat.

Miki_10: hi ha molta matèria, u� ! __

Fàtima_22: I com ho portes?

Miki_10: Molt bé, especialment Tecnologia industrial i Electrotècnia __

Fàtima_22: Carai que bé! No vull distreure’t, ja parlarem en un altre moment.

Fàtima_22: A10 guapo! Jo segueixo amb el projecte de recerca. __

Miki_10: Gràcies Fati, necessito concentrar-me.

Miki_10: Fins aviat! __

21. Explica què té d’especí� c un bloc al costat d’un lloc web.

22. Obriu el lloc http://blocs.xtec.cat/ visiteu alguns blocs i seleccioneu el que més us agradi. Analitzeu-lo i feu un petit resum de com està organitzat. A continuació, expli-queu per què l’heu escollit.

23. Un bloc pot ser públic o privat. En aquest segon cas imagina’t que els teus treballs de classe els penges al teu bloc perquè el professorat pugui valorar-te’ls. Com organit-zaries un bloc com si fos el teu espai personal de treball a classe?

Activitats

27


Comunicar-se amb el correu electrònicEl correu electrònic agilitza la comunicació entre persones per la seva rapidesa i � exibilitat. Hi ha dos sistemes de gestió. Un sistema és amb un programa client de correu, que des-carrega la «correspondència» des del servidor de correu a l’ordinador des d’on es realitza la consulta. Els missatges poden continuar en el servidor, i a l’ordinador on treballem hi haurà, doncs, una còpia.

L’altre model de gestió de correu electrònic és el correu-web, que es caracteritza per la consulta i gestió del correu en línia a través de pàgina web. Aquest sistema permet l’accés a la missatgeria i la seva gestió des de qualsevol ordinador connectat a la xarxa.

Els entorns virtuals per a l’aprenentatge

Un entorn virtual per a l’aprenentatge és un espai estructurat per seguir un curs i unes determinades matèries o assignatures. L’accés és amb identi� cació de l’estudiant per tal que entri directament a un espai personalitzat on apareixen els cursos i assignatures en què està matriculat.

Aquests entorns reben el nom de campus virtuals, els quals garanteixen la possibilitat de la formació contínua tot i que per qüestions laborals o geogrà� ques no es pugui assistir a un ensenyament presencial.

Sistemes de seguretat a la xarxa. Antivirus i tallafocs

La descàrrega i compartició de � txers porten associats el risc d’infectar el nostre ordina-dor amb programes de codi maliciós que no detectem � ns que el codi mostra els seus efectes. Són els anomenats virus. Els cucs i els troians, que tècnicament no són virus, no infecten � txers sinó que es propaguen a través de les xarxes col·lapsant-les.

Els programes antivirus tenen com a missió evitar la infecció i els efectes dels virus, els cucs i els troians. Han de ser capaços de:

Detectar la infecció i la presència del virus a l’ordinador.

Evitar que executin els seus efectes.

Evitar que arribin a entrar a l’ordinador i la seva propagació.

Per evitar que els troians i els programes espia entrin al nostre ordinador i alhora privar que puguin enviar dades a través d’Internet, cal tenir activat un programa anomenat tallafocs o Firewall.

24. Sabries explicar què és un campus virtual? Quines institucions els fan servir?

Activitats

28


25. Marca les accions que es poden fer amb un gestor de correu electrònic:

Adjuntar una fotogra� a.

Enviar simultàniament el mateix missatge a un grup de destinataris.

Enviar un missatge a un telèfon mòbil.

Derivar automàticament el correu escombraria a una carpeta especí� ca.

Rebre un document en paper.

Respondre un missatge sense haver d’escriure l’adreça del destinatari.

Enviar el missatge a un fax.

Organitzar els missatges rebuts en carpetes diferents.

Corregir l’ortogra� a del text del missatge.

26. Descriu les característiques generals dels virus informàtics. Què és un cuc? I un troià? Busca informació a la xarxa de com es propaguen i quins poden ser els seus efectes.

27. Cerca informació sobre el phishing i de com es pot protegir de la seva acció.

28. Per cloure les activitats del quadern organitzeu una estadística a nivell d’aula per sa-ber el grau d’utilització d’Internet. Compteu en cada cas quantes respostes positives hi ha i després calculeu el percentatge respecte el total d’alumnes. Els aspectes a preguntar són:

a) Tens compte de correu electrònic?

b) Uses el Messenger o similar?

c) Tens pàgina web pròpia?

d) Tens un bloc propi?

e) Tens per� l en alguna xarxa social?

f) Has demanat permís als pares per donar-t’hi d’alta?

g) Et connectes des de casa?

h) Tens un antivirus instal·lat i actualitzat al teu ordinador?

29


Escull la resposta correcta per a cada una de les preguntes següents:

1. Un ordinador que forma part d’una xarxa s’identi� ca i es diferencia dels altres per-què té:

a) Una marca i model diferent. b) Una URL única. c) Una adreça IP única. d) Una placa de xarxa diferent.

2. Els ordinadors d’una xarxa local de tipus Ethernet es connecten a un element anomenat:

a) Connectador. b) Concentrador o hub. c) Router o encaminador. d) Distribuïdor.

3. La xarxa Internet té una estructura en forma de:

a) Línia oberta. b) Cercle. c) Teranyina. d) Estrella.

4. Per a què un ordinador pugui estar connectat a Internet ha de ser capaç d’emprar i tenir ben con� gurat el protocol de comunicació:

a) TMB b) FFGC c) USB/COM1 d) TCP/IP

5. Un tallafocs o � rewall té per funció:

a) Evitar l’entrada de cucs i troians a través d’Internet. b) Evitar que l’ordinador s’escal� i deixi de funcionar. c) Activar una alarma quan li queda poca memòria. d) Procurar la seguretat perquè ningú vegi la informació.

6. És una adreça IP vàlida:

a) 193.116.05.01 b) 118.10.05.2.01 c) 224.12.331.15 d) 193.116.256.01

Activitats � nals d’avaluació

30


7. En un fòrum, la participació requereix:

a) Saber el codi HTML. b) Tenir un número IP. c) Tenir un codi identi� cador i una contrasenya. d) L’adreça de la persona moderadora.

8. Un bloc és:

a) Un lloc web en forma de llibreta digital. b) Un paquet o tros de pàgina web. c) Un lloc web personal que s’organitza per articles personals. d) Un dispositiu de connexió dels cables de xarxa local.

9. El dispositiu que connecta una xarxa local a la línia telefònica ADSL rep el nom de:

a) Connector Ethernet. b) Router o encaminador. c) Distribuïdor RJ45. d) Hub o concentrador.

10. Quina de les opcions de cerca que s’indiquen a continuació � ltrarà més i, per tant,generarà un nombre de resultats més petit en un cercador d’internet?

a) Engranatges. b) Rectes. c) «Engranatges rectes». d) Engranatges rectes.

Exercici � nal

Explica la principal diferència entre un sistema de correu amb un programa client i un sis-tema de correu web. Fes una relació d’avantatges i inconvenients de cada un d’ells.

Internet i xarxes locals 2 - WordPress.com · 2012-03-28 · 18 2 Internet i xarxes locals Xarxes...

Documents

Transcript of Internet i xarxes locals 2 - WordPress.com · 2012-03-28 · 18 2 Internet i xarxes locals Xarxes...