EL PROCÉS DE DOL

INDEX

1. Concepte de dol i pèrdua. 2. Tipus de dol i de pèrdues. 3. Etapes del procés de dol. 4. Factors determinants de la resposta al dol. 5. Reaccions en un procés de dol. 6. Factors de risc de dol patològic. 7. Valoració d’infermeria. 8. Intervencions d’infermeria.

1. PÈRDUA I DOL

DOL Resposta emotiva davant la pèrdua d’una cosa o d’una persona.Comporta sofriment.

PÈRDUA És l’acció de

perdre o rebre dany en alguna

cosa.

2. TIPUS DE PÈRDUES

Pèrdues de persones. Pèrdues d’objectes. Pèrdues de funció o part corporal. Pèrdues del rol. Pèrdues d’estatus Pèrdua de relacions i llaços afectius. La mort

2.2. DIFERÈNCIA MORT/ALTRES PÈRDUES

La intensitat dels sentiments: reacció més profunda,dolorosa i perllongada.

Impossibilitat de recuperar la persona que s’ha perdut.

És un esdeveniment vital estressant de primera magnitud.

Relacionat amb risc de salut: Depressió,ansietat generalitzada, augment de risc de mort sobre tot per suïcidi,consum de alcohol, fàrmacs, etc.

2.3.TIPUS DE DOL

A. DOL “NORMAL” Les respostes d’una persona a la pèrdua

s’esperen, hi ha presència de símptomes i un desenvolupament que es preveu.Mort inesperada: les fases de xoc i negació

perduren més temps.Mort esperada: el dol es dona abans que la

mort es produeixi i culmina quan hi ha la mort.

Duració: 6 mesos a 1 any.

B. DOL ANTICIPAT S’expressa amb anterioritat a la pèrdua. Es percep com a inevitable.

C. DOL INHIBIT O NEGAT L’expressió del dol està negada o inhibida per falta

d’afrontament de la persona a la realitat de la pèrdua.

D. DOL CRÒNIC Aquest tipus de reacció s’arrastra a lo llarg dels anys,

la persona és absorbida per constants records i té dificultat per reintegrar-se a la xarxa social.

E. DOL PATOLÒGIC. Poden ser el dol negat i el crònic. Pèrdua dels equilibris físics i psicològics. La reacció a la pèrdua o els mecanismes de defensa són

de tal intensitat que la persona necessita ajuda professional.

Símptomes: Esgotament nerviós. Símptomes hipocondríacs. Dependència a fàrmacs, OH, etc.

3. FASES DEL DOL

3.1. FASES DE LA PERSONA TERMINAL (KÜBLER-ROSS)

3.2. FASES DE LA PERSONA QUE TÉ UNA PÈRDUA (Catherine M. Sanders desenvolupa la Teoria integradora del dol)

Són etapes per les quals transcorre el procés de recuperació.

3.1. FASES DEL DOL (PERSONA TERMINAL) KÜBLER-ROSS

NEGACIÓ

IRA O RÀBIA

NEGOCIACIÓ

DEPRESSIÓ

ACCEPTACIÓ

XOC EMOCIONAL

IRA, HOSTILITAT

CULPABILITAT

TRISTESA

RESSIGNACIÓ

http://vimeo.com/3897789

3.2. FASES DE LA PERSONA QUE TÉ UNA PÈRDUA (SANDERS)

1. FASE DE SHOCK O AFLICCIÓ AGUDA Fase d’alarma. Es caracteritza perque la persona presenta:

Incredulitat

Debilitat muscular

Negació/acceptació

InquietudConfusió

Alt. Del patró de la

son Alt. Patró alimentari

Angoixa

2. FASE DE CONCIÈNCIA DE LA PÈRDUA Es caracteritza per:

Ansietat de separació

Estrés perllongat

Culpa Agressivitat

Sentir la presència del mort

IncredulitatNegació

3.FASE DE CONSERVACIÓ/ AÏLLAMENT. Es caracteritza per:

Aïllament Impaciència

Desesperació Fatiga i debilitat

Necessitat de son

Impotència

Recolzament social

disminuït

FASES DEL DOL 4. FASE DE

REORGANITZACIÓ/CICATRITZACIÓ. Acceptació intelectual i emocional de la perdua. Es torna a asumir el control.

Energia física

Es busca un significat

Es tracta d’oblidar

Patró de son

adequat

5. FASE DE RENOVACIÓ. La persona ha recuperat el seu estil i sentit de vida. Apareix un nou sentit d’auotcompasió i el subjecte

apren a viure sense la presència de l’altre. La persona viu per a si mateixa encara que tingui

sentiments de soledat i recordi al difunt.

4. FACTORS DETERMINANTS DE LA RESPOSTA AL DOL A. Nivell d’estima a la persona: intensitat i qualitat de la

relació d’amor amb la persona. B. Característiques de la mort/ tragèdia. C. La personalitat. D. Participació en el cuidatge de la persona. E. La durada de la malaltia. F. Disponibilitat del recolzament familiar. G. Nivell de comunicació entre nosaltres i els nostres

familiar i amics. H. Crisis concurrents. I. Antecedents. J. Classe socioeconòmica i la nacionalitat.

5. REACCIONS EN UN PROCÉS DE DOL.

REACCIONS ADAPTADES SENTIMENTS I EMOCIONS.

5. REACCIONS EN UN PROCÉS DE DOL.

REACCIONS ADAPTADES PART COGNITIVA: pensaments.

Incredulitat.ConfusióPensaments obsessius sobre la persona.Sentit de presència de la persona.

PART CONDUCTUAL: trastorns de la son i alimentaris, aïllament, distraccions, conductes d’evitació, etc.

5. REACCIONS EN UN PROCÉS DE DOL.

REACCIONS DESADAPTADES.

INTERFERÈNCIA EN EL

FUNCIONAMENT PERSONAL I

SOCIAL

5. REACCIONS EN UN PROCÉS DE DOL.

REACCIONS DESADAPTADES. TIPUS. 1. REACCIONS RETARDADES: Absència

d’emocions.

2. REACCIONS DISTORSIONADES: Hiperactivitat, simptomatologia somàtica i exacerbació de trastorns previs, atacs de pànic, alteracions en les relacions, hostilitat i agressivitat, afectivitat rígida, símptomes depressius, incapacitat per parlar de la persona, etc.

3. REACCIONS CRÒNIQUES : permanència del dol com a estil de vida.

6. FACTORS DE RISC DEL DOL PATOLÒGIC

Edats extremes. Mateixa edat que el difunt. Pèrdues múltiples o acumulades. Crisis concurrents. Malalties mentals o somàtiques. Dol no resolt de pèrdua prèvia. Absència de recolzament social i emocional.

6. FACTORS DE RISC DEL DOL PATOLÒGIC

Situació socioeconòmica conflictiva. Negació de la pèrdua. Obligacions múltiples. Relació de dependència amb el difunt. Mort inminent o imprevista. Reacció aguda amb atacs de pànic. Pèrdua social inacceptable o socialment negada.

7. VALORACIÓ D’INFERMERIA

Valorar la resposta de la persona que viu el dol. Identificar la fase del dol Identificar les necessitats d’informació i comunicació.

Valorar el nivell de recolzament disponible. Suport físic i emocional.

Valorar els elements afegits d'estrès. Valorar la resposta de la família davant la

situació.

7. VALORACIÓ D’INFERMERIA

1a. Visita . Setmana de la pèrdua: Factors de dol complicats previs psicopatologia prèvia diagnosticada i la presència de factors de risc de dol patològic.

Determinar quines persones de la família poden provocar més desequilibri.

Situació de risc, citar al mes No risc, citar 2 –3 mesos Primer any no risc

acompanyament / valorar

Aspectes somàtics de la salut : son, descans, menjar etc.

Significació de la pèrdua: canvis que genera , creences,alternatives substitutories.

Manera d’afrontar la crisi: culpa,impotència,ira, negació, depressió experiències personals anteriors i manera d’afrontar-les

Vivència de la pèrdua i expectatives d’ajuda

8. INTERVENCIONS D’INFERMERIA.

Objectius principals:

AJUDAR I ACOMPANYAR

CAPACITAT D’ESCOLTA

FACILITAR EXPRESSIÓ

D'EMOCIONS I PENSAMENTS

RESPECTE EN LA INDIVIDUALITAT DE L’EXPRESSIÓ DEL DOLOR I LA RECUPERACIÓ.

ESTAR ATENT A LES REACCIONS

DISTORSIONADESANIMAR A LA REALITZACIÓ D’ACTIVITATS

TASQUES DEL PROCÉS DE DOL GRIEF-WORKGRIEF-WORK

Reconèixer i acceptar la realitat de la pèrdua Parlar i acceptar el dolor i la desorientació que comporta Comprendre la naturalesa i les dimensions de la pèrdua:

econòmiques, laborals,afectives,físiques... Expressió dubtes,culpa protesta crítiques envers la pèrdua Esbrinar els propis recursos i superar obstacles Donar-se temps per curar-se i reconduir l’energia

emocional:Temps, béns materials, estimació un mateix etc. Tenir o trobar una relació de suport Aprendre a dir “adéu” i sentir-se còmode en aquesta

situació

INDICADORS

POSITIUS: La persona torna a les

seves activitats Canvis en la casa No s'aïlla Parla de com li va el

procés

NEGATIUS: Esperar el retorn Evitar assistir al funeral Dificultat per parlar-ne amb

familiars i amics Símptomes físics semblants

persona morta Forts sentiments de culpa Fort desig de mort i

pensaments suïcides Pèrdua d'interèsImportant: No disminueix

amb el temps

S’HA ACABAT QUAN

Capacitat de recordar i parlar de la persona morta sense plorar ni desconcertar-se

Capacitat d'establir noves relacions i d’acceptar els reptes de la vida

BIBLIOGRAFIA

Duñas, M. Patricia. Habilidades de comunicación y estrategias en el ámbito sanitario. Edit: formación alcalá: Jaén; 2004.

Agudo, E et al. Manual CTO de Enfermería. 2ª edición. Edit: CTO Medicina: Madrid;2004.