Post on 10-Jul-2015
INDEX
1. Concepte de dol i pèrdua. 2. Tipus de dol i de pèrdues. 3. Etapes del procés de dol. 4. Factors determinants de la resposta al dol. 5. Reaccions en un procés de dol. 6. Factors de risc de dol patològic. 7. Valoració d’infermeria. 8. Intervencions d’infermeria.
1. PÈRDUA I DOL
DOL Resposta emotiva davant la pèrdua d’una cosa o d’una persona.Comporta sofriment.
PÈRDUA És l’acció de
perdre o rebre dany en alguna
cosa.
2. TIPUS DE PÈRDUES
Pèrdues de persones. Pèrdues d’objectes. Pèrdues de funció o part corporal. Pèrdues del rol. Pèrdues d’estatus Pèrdua de relacions i llaços afectius. La mort
2.2. DIFERÈNCIA MORT/ALTRES PÈRDUES
La intensitat dels sentiments: reacció més profunda,dolorosa i perllongada.
Impossibilitat de recuperar la persona que s’ha perdut.
És un esdeveniment vital estressant de primera magnitud.
Relacionat amb risc de salut: Depressió,ansietat generalitzada, augment de risc de mort sobre tot per suïcidi,consum de alcohol, fàrmacs, etc.
2.3.TIPUS DE DOL
A. DOL “NORMAL” Les respostes d’una persona a la pèrdua
s’esperen, hi ha presència de símptomes i un desenvolupament que es preveu.Mort inesperada: les fases de xoc i negació
perduren més temps.Mort esperada: el dol es dona abans que la
mort es produeixi i culmina quan hi ha la mort.
Duració: 6 mesos a 1 any.
B. DOL ANTICIPAT S’expressa amb anterioritat a la pèrdua. Es percep com a inevitable.
C. DOL INHIBIT O NEGAT L’expressió del dol està negada o inhibida per falta
d’afrontament de la persona a la realitat de la pèrdua.
D. DOL CRÒNIC Aquest tipus de reacció s’arrastra a lo llarg dels anys,
la persona és absorbida per constants records i té dificultat per reintegrar-se a la xarxa social.
E. DOL PATOLÒGIC. Poden ser el dol negat i el crònic. Pèrdua dels equilibris físics i psicològics. La reacció a la pèrdua o els mecanismes de defensa són
de tal intensitat que la persona necessita ajuda professional.
Símptomes: Esgotament nerviós. Símptomes hipocondríacs. Dependència a fàrmacs, OH, etc.
3. FASES DEL DOL
3.1. FASES DE LA PERSONA TERMINAL (KÜBLER-ROSS)
3.2. FASES DE LA PERSONA QUE TÉ UNA PÈRDUA (Catherine M. Sanders desenvolupa la Teoria integradora del dol)
Són etapes per les quals transcorre el procés de recuperació.
3.1. FASES DEL DOL (PERSONA TERMINAL) KÜBLER-ROSS
NEGACIÓ
IRA O RÀBIA
NEGOCIACIÓ
DEPRESSIÓ
ACCEPTACIÓ
XOC EMOCIONAL
IRA, HOSTILITAT
CULPABILITAT
TRISTESA
RESSIGNACIÓ
3.2. FASES DE LA PERSONA QUE TÉ UNA PÈRDUA (SANDERS)
1. FASE DE SHOCK O AFLICCIÓ AGUDA Fase d’alarma. Es caracteritza perque la persona presenta:
Incredulitat
Debilitat muscular
Negació/acceptació
InquietudConfusió
Alt. Del patró de la
son Alt. Patró alimentari
Angoixa
2. FASE DE CONCIÈNCIA DE LA PÈRDUA Es caracteritza per:
Ansietat de separació
Estrés perllongat
Culpa Agressivitat
Sentir la presència del mort
IncredulitatNegació
3.FASE DE CONSERVACIÓ/ AÏLLAMENT. Es caracteritza per:
Aïllament Impaciència
Desesperació Fatiga i debilitat
Necessitat de son
Impotència
Recolzament social
disminuït
FASES DEL DOL 4. FASE DE
REORGANITZACIÓ/CICATRITZACIÓ. Acceptació intelectual i emocional de la perdua. Es torna a asumir el control.
Energia física
Es busca un significat
Es tracta d’oblidar
Patró de son
adequat
5. FASE DE RENOVACIÓ. La persona ha recuperat el seu estil i sentit de vida. Apareix un nou sentit d’auotcompasió i el subjecte
apren a viure sense la presència de l’altre. La persona viu per a si mateixa encara que tingui
sentiments de soledat i recordi al difunt.
4. FACTORS DETERMINANTS DE LA RESPOSTA AL DOL A. Nivell d’estima a la persona: intensitat i qualitat de la
relació d’amor amb la persona. B. Característiques de la mort/ tragèdia. C. La personalitat. D. Participació en el cuidatge de la persona. E. La durada de la malaltia. F. Disponibilitat del recolzament familiar. G. Nivell de comunicació entre nosaltres i els nostres
familiar i amics. H. Crisis concurrents. I. Antecedents. J. Classe socioeconòmica i la nacionalitat.
5. REACCIONS EN UN PROCÉS DE DOL.
REACCIONS ADAPTADES SENTIMENTS I EMOCIONS.
5. REACCIONS EN UN PROCÉS DE DOL.
REACCIONS ADAPTADES PART COGNITIVA: pensaments.
Incredulitat.ConfusióPensaments obsessius sobre la persona.Sentit de presència de la persona.
PART CONDUCTUAL: trastorns de la son i alimentaris, aïllament, distraccions, conductes d’evitació, etc.
5. REACCIONS EN UN PROCÉS DE DOL.
REACCIONS DESADAPTADES.
INTERFERÈNCIA EN EL
FUNCIONAMENT PERSONAL I
SOCIAL
5. REACCIONS EN UN PROCÉS DE DOL.
REACCIONS DESADAPTADES. TIPUS. 1. REACCIONS RETARDADES: Absència
d’emocions.
2. REACCIONS DISTORSIONADES: Hiperactivitat, simptomatologia somàtica i exacerbació de trastorns previs, atacs de pànic, alteracions en les relacions, hostilitat i agressivitat, afectivitat rígida, símptomes depressius, incapacitat per parlar de la persona, etc.
3. REACCIONS CRÒNIQUES : permanència del dol com a estil de vida.
6. FACTORS DE RISC DEL DOL PATOLÒGIC
Edats extremes. Mateixa edat que el difunt. Pèrdues múltiples o acumulades. Crisis concurrents. Malalties mentals o somàtiques. Dol no resolt de pèrdua prèvia. Absència de recolzament social i emocional.
6. FACTORS DE RISC DEL DOL PATOLÒGIC
Situació socioeconòmica conflictiva. Negació de la pèrdua. Obligacions múltiples. Relació de dependència amb el difunt. Mort inminent o imprevista. Reacció aguda amb atacs de pànic. Pèrdua social inacceptable o socialment negada.
7. VALORACIÓ D’INFERMERIA
Valorar la resposta de la persona que viu el dol. Identificar la fase del dol Identificar les necessitats d’informació i comunicació.
Valorar el nivell de recolzament disponible. Suport físic i emocional.
Valorar els elements afegits d'estrès. Valorar la resposta de la família davant la
situació.
7. VALORACIÓ D’INFERMERIA
1a. Visita . Setmana de la pèrdua: Factors de dol complicats previs psicopatologia prèvia diagnosticada i la presència de factors de risc de dol patològic.
Determinar quines persones de la família poden provocar més desequilibri.
Situació de risc, citar al mes No risc, citar 2 –3 mesos Primer any no risc
acompanyament / valorar
Aspectes somàtics de la salut : son, descans, menjar etc.
Significació de la pèrdua: canvis que genera , creences,alternatives substitutories.
Manera d’afrontar la crisi: culpa,impotència,ira, negació, depressió experiències personals anteriors i manera d’afrontar-les
Vivència de la pèrdua i expectatives d’ajuda
8. INTERVENCIONS D’INFERMERIA.
Objectius principals:
AJUDAR I ACOMPANYAR
CAPACITAT D’ESCOLTA
FACILITAR EXPRESSIÓ
D'EMOCIONS I PENSAMENTS
RESPECTE EN LA INDIVIDUALITAT DE L’EXPRESSIÓ DEL DOLOR I LA RECUPERACIÓ.
ESTAR ATENT A LES REACCIONS
DISTORSIONADESANIMAR A LA REALITZACIÓ D’ACTIVITATS
TASQUES DEL PROCÉS DE DOL GRIEF-WORKGRIEF-WORK
Reconèixer i acceptar la realitat de la pèrdua Parlar i acceptar el dolor i la desorientació que comporta Comprendre la naturalesa i les dimensions de la pèrdua:
econòmiques, laborals,afectives,físiques... Expressió dubtes,culpa protesta crítiques envers la pèrdua Esbrinar els propis recursos i superar obstacles Donar-se temps per curar-se i reconduir l’energia
emocional:Temps, béns materials, estimació un mateix etc. Tenir o trobar una relació de suport Aprendre a dir “adéu” i sentir-se còmode en aquesta
situació
INDICADORS
POSITIUS: La persona torna a les
seves activitats Canvis en la casa No s'aïlla Parla de com li va el
procés
NEGATIUS: Esperar el retorn Evitar assistir al funeral Dificultat per parlar-ne amb
familiars i amics Símptomes físics semblants
persona morta Forts sentiments de culpa Fort desig de mort i
pensaments suïcides Pèrdua d'interèsImportant: No disminueix
amb el temps
S’HA ACABAT QUAN
Capacitat de recordar i parlar de la persona morta sense plorar ni desconcertar-se
Capacitat d'establir noves relacions i d’acceptar els reptes de la vida
BIBLIOGRAFIA
Duñas, M. Patricia. Habilidades de comunicación y estrategias en el ámbito sanitario. Edit: formación alcalá: Jaén; 2004.
Agudo, E et al. Manual CTO de Enfermería. 2ª edición. Edit: CTO Medicina: Madrid;2004.