1- Xarxes Informàtiques 2 - Les Xarxes d’àrea local - 2.1 - Estructura d’un LAN 3 - Dispositius Electrònics D’interconnexió 4 - L’encaminador 5 - El cablejat Estructurat 6 - La Fibra Òptica 7 - Protocols de Xarxa - 7.1 - Funcions del TCP i IP - 7.2 - Adreça IP 8 - Relació dels equips en una xarxa - 8.1 - Avantatges i Inconvenients 9 - Grups de Treball i Domini 10 - Anàlisi d’una Xarxa Existent 11- Recursos Compartits

Una xarxa local consta d’ordinadors i altres disposituis que estan conectats per mitjans físics o sense fils.

Aquests recursos poden ser (hardware) i (software).

Segons el tamany de la xarxa: LAN: xarxa d’àrea local. Xarxa

d’extensió física generalment situada dins un edifci.

WAN: xarxa d’àrea extesa. Xarxa d’extensió física gran i deslocalitzada.

Segons la relació entre els ordinadors de la xarxa:

Xarxes amb servidors: els recursos compartits es troben en un sol ordinador.

Xarxes igualitàrias: els recursos es troben estesos entre tots els ordinadors de la xarxa.

2.1 – ESTRUCTURA D’UNA LAN N’hi han dos tipus d’estructura

LAN En estrella: on els equips estan

connectats a un equip central. En arbre: els equips es

connecten en modes intermitjos, generalment anomenats switchs.

La tarjeta de xarxaAnomenada NIC, es la interfície que

permet connectar al equip a una xarxa.

Són dispositius que centralitzen tot el cablejat de la xarxa. Cada equip té un port.

Hi han dos tipus de dispositius:- Concentrador (hub)- Conmutador (switch)

Concentrador (hub):Es un dispositiu d’interconnexió de xarxa. Rep

un paquet de dades per un port i el retransmet a la resta d’equips. Si hi ha molta informació de cop pot provocar una saturació a la xarxa.

Conmutador (switch):Es un dispositiu d’interconnexió de xarxa.

Enmagatzemma la MAC de tots els equips connectats a la xarxa. Quan rep un paquet de dades el retransmet només al equip al que hi va adreçada. Ajuda a que no es saturi la xarxa.

Més conegut com a router, s’encarrega de conectar diferents xarxes entre si. Transmeten els paquets de informació d’una xarxa a una altre.

Suport físic o mitjà per on viatja la informació dels equips fins als concentradors o conmutadors.

El cable de parell trenat es el mes utilitzat per la connexió d’equips en LAN.

El cable de parell trenat te diverses categories:- Categoria 5e: 100 Mbps a 1 Gbps- Categoria 6e: 1 Gbps- Categoria 6e i 7e: 10 Gbps El cable de parell trenat te un inconvenient però

que es l’atenuació (pèrdua de senyal) produïda per pertorbacions electromàgnetiques.

És un suport o mitjà físic de transport d’informació i dades format per filaments molt prims. Amb un filament de fibra òptica podem transmetre un total de 1 Tbps.

Hi han conectors ST i SC.

Els dispositius que es connecten en xarxa han de poder establir comunicació entre ells per tal de poder intercanviar dades. El protocol que mes s’utilitza es el TCP i IP i es el llenguatge que fa possible l’internet.

Funcions del TCP A l’emissor: - Divideix en paquets l’informació. - Codi d’error per comprobar que el paquet arriba al seu destí.- Lliura els paquets al IP. Al receptor:- Rep i ordena els paquets que li envia el IP.- Comproba que estiguin correctes.- Extreu la informació útil dels paquets.- Si detecta un error en el paquet, genera un paquet que l’envia

al emissor per a que repeteixi l’enviament. Funcions del IPGestiona la transmissió dels paquets d’informació . Les

avantatges del IP són de baix cost d’implementació i es senzill.

Cada un dels equips connectats a la xarxa rep un identificador adreça IP.

192.168.0.1Amb aquest identificador sabrem quin es l’equip

i a quina xarxa esta conectada.N’hi han tres classes: Classe A: num de xarxes=128

num.dipos./xarxa=16777216 Classe B: num de xarxes=16384

num.dipos./xarxa=65536 Classe C: num de xarxes=2097152

num.dipos./xarxa=255Hi ha adreçes IP per adreçes privades.

La finalitat d’una xarxa es compartir recursos.

Maquinari: impressores, sistemes d’emmagatzematge, etc.

Software: aplicacions, arxius, dades, etc. Segons la relació dels equips conectats

tenim xarxes iguàlitaries o xarxes client-servidor.

Xarxes iguàlitaries: Avantatges:- Senzilles d’instal·lar i configurar.- Cada usuari decideix que comparteix i que no.- Barates d’implementar.- Quan un equip falla nomes queda afectat aquell equip.- Menys trànsit d’informació. Incovenients:- Nombre reduït d’ordinadors.- Díficils d’administrar.- S’han de decidir permisos a cada equip per separat.- Nivell de seguretat baix.

Xarxes client-servidor: Avantatges:- Temps de resposta molt ràpids.- Permisos i recursos fàcils d’administrar.- Xarxes més segures Inconvenients:- Cost d’implementació elevat.- Xarxa dependent del servidor.- Trànsit molt intens cap al servidor.

Grups de treball:Els ordinadors els podem dividir en diferents

grups anomenats “grups de treball”. Això ens ajuda a trobar més ràpid i fàcilment.

Dominis:Els conjunts d’equip client-servidor en una

xarxa local. Cadascun d’aquests conjunts els anomenem “dominis”. En aquest domini cada servidor s’encarrega del seus propis clients.

La consola de comandaments del Windows disposa d’una sèrie d’instruccions molt útils alhora de fer l’anàlisi d’una xarxa.

IPCONFIG: mostra la actual configuració de la xarxa TCP / IP del nostre equip. Amb /all ens mostrarà tota la informació disponible.

PING: Comproba l’estat de la connexió des de l’equip on realitzem l’anàlisi fins a un equip remot, que tornen fins el nostre equip, mesurant velocitat i perduà d’informació.

Com a administrador d’una xarxa podem compartir tot tipus de recursos; podem compartir i qui hi pot accedir-hi.

Hem de poder indentificar quins usuaris de la xarxa per tal de permetre l’accés segons el perfil del usuari.

Un grup d’usuaris és un conjunt de usuaris que tenen el mateixos privilegis.

És aconsellable definir els permisos per a grups de treball, i no fer-ho de manera individual.