Número 6. Primavera 2014Publicació Popular de l'Alt Urgell

Mercadona a la Seu d’Urgell

Good Preu, economia solidària

Opinió: En terra estrangera

Entrevista a Itziar Badenas, de l’Ateneu

de l’Alt Urgell

A L’EXPECTATIVA

L’obertura d’un supermercat Mercadona a la Seu d’Urgell posa en alerta el comerç local

+ que 1000 paraules Fotodenúncia

Tanquem el mandat municipal amb un regal en-verinat: un nou establiment Mercadona. Ali-mentació, drogueria i altres necessitats bàsi-ques. Es modifica el pla urbanístic per poder

dir, agafat amb pinces, que es troba al centre urbà i que promourà així el comerç local. Equilibris a mida per que-dar bé. De cara a la galeria, però difícilment a la pràctica.

Entre els urgellencs regna l’expectació per saber l’im-pacte que tindrà. L’esperança de captar forasters de pas està ben renyida amb el neguit que genera en el petit co-merç alimentari un competidor de primera categoria.

S’han promés llocs de treballs. És un fet indiscutible, de calaix. Ara bé, s’ha calculat els que es perdran entre d’altres supermercats locals per als qui l’establiment del

totpoderós Juan Roig és una amenaça directa?Sobre el projecte planen, a més, sospites d’amiguisme en

la redacció del Pla Estratègic Comercial. Es confirmessin o no, costaria ben poc fer les coses més transparents per esvair qualsevol dubte. A qui feia por un concurs públic?

Tot plegat té un regust ja conegut al llarg del mandat: grans anuncis i titulars que ens han de situar al mapa. Il·lusions llamineres de creixement després de set anys de crisi salvatge i paisatge desolador. A la pràctica, molt sovint s’han fet volar coloms i poca cosa més. Massa curt-terminise i política de gestió i poca visió estratègica, de futur. Manquen apostes consensuades, valentes i que explorin camins diferents, que s’allunyin de la imitació acrítica de models al·liens a la nostra idiosincràcia.

Què ens donarà?

Editorial

Rocòdrom del Parc del Segre. Finançat amb fons europeus, la manca de certificació fa que aquest equipament, a mig acabar, romangui en desús. Tan costa resoldre situacions a voltes inverosímils?

Visita’ns a: www.palanca.cat Per anunciar-te o contactar

envia un mail a:info@palanca.cat

Avui compres a preu públic, demà revens a preu privat!

Good Preu, economia solidària des de la infància

Ras i curt

Són les onze del matí i els a l u m n e s de l’escola rural Sant Miquel de

Peramola tenen una nova assignatura: treballar en la creació i el funciona-ment d’una cooperativa.

Des de fa gairebé cinc anys a l’escola de Pera-mola els alumnes parti-cipen en la creació dels materials que vendrà la cooperativa que han cre-at amb el suport de les fa-mílies i mestres. Es tracta d’una resposta de l’esco-la a una demanda social —necessitem emprene-dors— que a la vegada s’aprofita per aprofundir en molts altres temes de manera transversal. Hi ha barrejats molts con-ceptes: autoestima, èxit, col•laboració, motivació, responsabilitat, creati-vitat etc. Aparentment poden semblar massa conceptes per a un pro-jecte, però a la pràctica funciona. El models que proporciona la comunitat educativa i la comunitat del poble de Peramola són fonamentals per po-der tirar endavant.

Good Preu és el nom d’una empresa feta i cre-ada per nens, gestionada

per nens i amb col•labo-ració d’adults. “Fa sis anys quan vaig arribar al poble em va sorgir la necessitat de fer participar la gent del poble dins l’escola”, explica el director del centre, Fede Cerón. Però en un poble de gent gran, calia fer-ho a l’inrevés: treure l’escola fora. “Vam fer un hort, i amb dos pa-drines i una mare vam començar a realitzar ac-tivitats amb la canalla. La proporció eren un adult per a tres nens. D’aques-ta manera calia seleccio-nar activitats. En principi aquestes activitats havien de fer que a partir de pe-tits èxits creixés l’autoes-tima dels alumnes. Des-prés ens vam posar en contacte amb un respon-sable del Departament i amb la Fundació Món Rural per tirar endavant el projecte”. Les altres es-coles de la ZER Narieda o el Centre de Recursos no els havien informat, així que aparentment estaven bastant sols a l’aventura.

El projecteEls motius del projecte són un cúmul de petites coses: lectura de la re-alitat social, necessitat de finançar altres petits projectes i treballar l’au-toestima i la creativitat (a

l’escola dediquen sis ho-res a l’educació artística i musical).

Una vegada explicat el funcionament d’una em-presa als alumnes, es re-alitza una votació per fer el model d’empresa. “Tre-ballem conceptes com empatia, assertivitat, treball en equip, valors... Com són les empreses i de quines eines es valen per treballar. Tenim es-tatuts, fitxes de socis, uns representants, es va ges-tionar un permís a l’Ajun-tament, va demanar-se un NIF, tenen un espai de treball, un lloc i unes hores per treballar, etc.”. Com una empresa real.

Quan es pregunta què en pensen a la canalla i les famílies, Cerón res-pon que “encara que pugui semblar mentida, no els ho hem demanat mai. Com que fem coses de grans, ens qüestionem coses de grans. Ningú pregunta a un mecànic què pensa de la seva fei-na”. Pot ser un tipus de joc simbòlic sofisticat. “A la pràctica crec que tots n’han de fer una bona valoració, ja que és una hora que mai ens saltem. Podríem moure tots els horaris de totes les as-signatures, però la que es dedica a l’empresa no es

toca ni es qüestiona”.

Objectius i plaçosA curt i llarg termini els objectius relacionats amb l’empresa són fer cèn-tims. “Ho hem comentat amb el grup de treball ICE de l’UDL, i tot que sembla descarat pensar en això, ens ha permès fer sortides que d’altra manera les famílies no haurien estat capaces d’assumir”. Finalment, fa unes setmanes, a una entrevista amb el direc-tor de SSTT de Lleida d’Ensenyament se’ls va dir que era un objectiu legítim. “També cal dir que destinem certa parts dels beneficis a alguna obra social, ho recullen els nostres estatuts”.

A llarg termini com a educadors s’han d’anar introduint nous materials i productes per continuar treballant amb motivació. Els docents i col•labora-dors que han passat per l’escola han anat rebent una formació que hauri-en de fer extensible a al-tres escoles. Un altre ob-jectiu és estendre aquesta emprenedoria a l’àmbit científic. Aquest any tre-ballen al Recercaixa, de la fundació La Caixa, i a final de maig presenten el seu projecte científic.

Els inspectors definei-xen els alumnes de l’es-cola rural com a alumnes molt autònoms que fun-cionen molt bé quan ar-riben a la universitat. Per resultats acadèmics estan per sobre d’escoles priva-des. Per tant, aquesta ex-periència els pot aportar una base més sòlida com a individus. D’altra banda hi ha una forta implicació social, en un poble que ja s’implica. Cerón recorda que les cooperatives són l’únic model d’empresa

que funciona, excepte algunes excepcions. Pot-ser caldria anomenar-ho societats anònimes, però rebríem una forta crítica.

“El projecte ha sorgit en un moment de cri-si i cal tenir en compte aquest factor. El tarannà de qui ho hagi d’impulsar també és important. No-saltres ho vam enfocar de cara a treballar aspectes personals dels alumnes (autoestima, autonomia, motivació etc.), aspectes socials (escola oberta al poble), aspectes curricu-lars (creativitat, compta-bilitat, valors, expressió escrita i oral, investigació científica), i la necessitat econòmica (s’ha de pagar el viatge de final de curs que escullen els alum-nes)”.

Per tant, afirma el di-rector, ha de ser cada escola qui ho determini. ”En els primers punts tothom hi estaria d’acord, però l’últim és el més dis-cutible: l’econòmic. Si es realitza un projecte com aquest per aconseguir 70 €, després de molta fei-na, el segon any ningú no el voldrà fer (hi ha nens amb 10 € de setmanada) no val la pena l’esforç”. A més, reconeix què hi ha poques escoles rurals implicades (Montferrer, Montellà, Martinet i al-guna més a l’Alt Urgell i Cerdanya). “A altres es-coles també se’ls va pro-posar però sembla que hi havia altres prioritats més urgents als centres. L’escola rural s’ha d’en-tendre com un cas es-pecial, està ubicada en petits pobles, on no hi ha gaires activitats ex-traescolars. Per tant, pot ser un bon complement, però requereix un impor-tant esforç de la comuni-tat educativa”.

Vist d’aprop: Mercadona a la Seu

El pro-per mes de maig — m e s d ’e lec c i -ons mu-

nicipals — està prevista l’obertura d’un nou esta-bliment de la companyia Mercadona a la Seu d’Ur-gell. Des de l’aprovació del projecte el març de l’any passat en un ple ex-traordinari amb els vots a favor de CiU i PP (9) i els vots en contra de la resta de partits a l’oposició (8), la notícia no ha deixat in-diferent ningú.

Mercadona S.A. es va fundar a finals dels anys setanta amb la voluntat per part del seu presi-dent, Juan Roig, d’ampli-ar l’empresa d’alimenta-ció càrnia que dirigia en aquell moment a Pobla de Farnals, al País Valencià. Actualment la companyia factura 20.000 milions d’euros anuals i disposa de 1.356 supermercats re-partits arreu del territori.

Segons la revista For-bes Juan Roig acumula la quarta fortuna més gran de l’Estat i es posiciona dins de les 300 persones més riques del món amb 3.500 milions d’euros. Recentment ha estat vin-culat amb la trama de la comptabilitat B del Partit Popular, fet que va negar davant l’Audiència Nacio-nal tot i admetre que va donar 100.000 euros a la Fundación para el Análi-sis y los Estudios Socia-les (FAES), presidida per l’expresident espanyol José María Aznar López.

Descens del comerç de proximitat La competència que pot representar per a la resta d’establiments situats a la ciutat o rodalies —sobre-tot al petit comerç dedi-cat al sector alimentari— ha estat un dels punts més criticats pels sectors més reticents a l’aprova-ció del projecte. El Pla Estratègic Comercial es va publicar l’any 2013 amb la voluntat de po-tenciar el comerç al ter-ritori. Segons el regidor de Promoció Econòmica, Jordi Pallarès, els estu-dis d’hàbits de consum i el Pla Estratègic confir-men que “existeix una demanda important per part d’urgellencs i de ciu-tadans que viuen prop de la Seu d’un equipament d’aquestes característi-ques. Ara que no hi és, la majoria d’aquests ciuta-dans compren fora de la Seu. Volem atraure’ls i re-tenir-los, també pel petit comerç. Així s’ha treba-llat a la taula de comerç formada per Ajuntament i representants del co-merç local.”

Un d’aquests repre-sentants és Ramon Fer-rer, president de la Unió de Botiguers de la Seu d’Urgell (UBSU), que afirma que en la decisió d’obrir un Mercadona a la Seu “hi ha punts posi-tius i negatius”. Segons afirma Ferrer, els quasi 120 socis que conformen l’UBSU tenen opinions discordants però majo-ritàriament es mostren a l’expectativa. “Sabíem

que aquest moment ha-via d’arribar i una cosa són els interessos comer-cials i l’altra els interes-sos de tota la ciutadania. Creiem que la gent va als supermercats a comprar productes de marca però si algú vol un bon filet seguirà anant a la petita botiga. Per això, conside-rem que on afectarà més és a les mitjanes empre-ses i grans superfícies”.

En aquest sentit el president de l’UBSU ho veu com una oportunitat per al petit comerç de renovar-se i especialit-zar-se, sobretot el dedicat a l’alimentació. Opinió que comparteix el regi-dor de Promoció Eco-

nòmica, que opina que l’obertura del Mercadona pot ser una oportunitat per al petit comerç per “guanyar nous clients”. Altres estudis, però, as-senyalen tot el contrari. La sociòloga i periodista Esther Vivas denuncia en el seu llibre El negoci del menjar (Ed. Icaria) la desaparició creixent del petit comerç que en l’in-terval de 1998-2004 havia disminuït un 73,6%.

Remei Uz, cap de premsa de Mercadona S.A. a Catalunya, afirma que als treballadors i tre-balladores de l’empresa se’ls farà un contracte indefinit de 40 hores setmanals a realitzar de

dilluns a dissabte. En el procés de selecció, que estarà obert fins al proper 31 de març, es prioritzarà la contractació de gent del municipi. El sou base és de 1.269 euros bruts al mes amb una progressió salarial de fins a 1.420 euros nets mensuals. “La sala de ventes ocuparà entre 1500 i 1600 m2, la resta s’utilitzarà com a sala de formació, els ves-tuaris dels treballadors i treballadores, el magat-zem i el pàrquing per a clients”, explica Uz. Les seccions amb què comp-ta l’establiment són les de fruiteria, carnisseria, pei-xateria, xarcuteria, forn, drogueria i perfumeria;

El nou Mercadona genera expectativa

amb servei a domicili. El model de proximi-

tat i d’àmbit familiar amb productes a baix preu és en el que se sustenta l’empresa per definir la seva marca. Aquest fet ha estat criticat per diversos investigadors com Vivas, que denuncia la impor-tació de productes de proximitat com taronges etiquetades com a valen-cianes tot i que segons afirma, son importades d’Argentina, per exemple.

Segons Oscar Ordeig, que encapçala el grup municipal Progrés- la Seu, “la llei de contractes obliga a fer un concurs públic a partir de 20.000 euros. El 2012, l’Ajunta-

ment va destinar 17.900 euros a la redacció d’un Pla Estratègic Comercial que es va adjudicar a An-gerri Consultors, quan-titat que no obligava le-galment a fer un concurs públic. Aquesta consul-toria està presidida per Jaume Angerri, Director general de Comerç de la Generalitat de Catalunya i President del Comitè Executiu per Convergèn-cia i Unió.”

El Pla Estratègic és el document en el que es basa l’Ajuntament per iniciar el projecte, ja que la consultoria veu im-prescindible l’obertura d’un establiment d’aques-tes característiques dona-

da la demanda ciutadana. També és el text en el que es va basar el govern per a iniciar el projecte. D’al-tra banda, segons afirma Ordeig, es proposa “di-rectament la construcció d’un establiment Merca-dona a la ciutat”.

Una gran superfície dins l’àrea urbanaSobre la ubicació escolli-da per aquest establiment també se n’ha parlat molt. El nou Mercadona se si-tuarà a la zona PERI-3 de la ciutat, entre l’avinguda del Valira i la carretera N-260. A part de l’esta-bliment l’Ajuntament té previst habilitar una zona d’aparcament gratuït i

una parcel•la urbana de 1.600 m2 destinats a ha-bitatge públic i un punt d’informació dels dos parcs naturals de la co-marca que se situaran on s’ubicava l’antiga duana.

Ramon Ferrer consi-dera que la ubicació és un punt bàsic perquè la superfície no afecti el pe-tit comerç. “El que sí que vam deixar clar a l’Ajunta-ment és que ens tindrien en peu de guerra si no ho l’ubicaven dins de l’àrea urbana de la Seu. No ens agrada el sistema de Pui-gcerdà, per exemple. Si algú puja de Barcelona i ha de parar a comprar allà, va a la gran super-fície ubicada als afores però ja no entra a dins de la ciutat. Si tens l’establi-ment integrat, dónes més vida”, afirma.

El cert és, però, que el nou establiment no s’ha incorporat dins l’àrea ur-bana sinó que és el ma-teix perímetre urbà el que s’ha modificat per tal que el supermercat que-di integrat a la Seu. Les modificacions del Pla Ge-neral d’Ordenació Urba-na han portat cua. Òscar Ordeig, del grup munici-pal Progrés-la Seu, con-sidera que la tramitació urbanística “ha estat un escàndol” i considera que les modificacions s’han fet “a mida per construir el nou Mercadona”.

Els costos dels llocs de treballDe les quasi mil persones que van deixar el currí-culum, 60 persones han

estat seleccionades per formar part dels més de 74.000 treballadors que conformen l’empresa. En els propers mesos aques-tes persones s’hauran de traslladar a Barcelona per iniciar la formació i unes altres vindran de la capital per guiar aquests treballadors en l’inici de l’obertura de l’establi-ment.

Aquest fet ha estat el més valorat entre la po-blació de la ciutat, que ho veu com una oportunitat per fer baixar l’atur, que en el cas de la capital al-turgellenca se situa en el 17,4% (IDESCAT). Tan-mateix, segons una anà-lisi que recull l’Associació Catalana de Supermer-cats i Distribuïdors, l’im-pacte net sobre la crea-ció d’ocupació en grans superfícies és pràctica-ment zero, ja que qualse-vol increment en l’ocupa-ció que es pugui observar a nivell local es deu a una reducció de llocs de tre-ball als voltants del ter-ritori. Així doncs, en ter-mes generals, per a cada lloc de treball que s’ocupa en una gran superfície es destrueix 1,4 llocs de tre-ball en el petit comerç.

Caldrà esperar per veu-re si l’aposta per al nou establiment resulta un nou motor econòmic que eviti la fuga de compra a altres indrets i dinamitzi el comerç local. O, si per contra, la ciutat passa a formar part d’un cas més de destrucció de llocs de treball i monopolització comercial.

El nou Mercadona genera expectativa

Quan acabis de llegir no em llencis, passa’m!

Veus de la comarca

El TTIP és conegut per les seves si-gles en an-glès, Tractat

Transatlàntic de «lliure» comerç i inversions, i ac-tualment es troba en fase de negociacions. Segons la pròpia Comissió Eu-ropea és “un tractat de comerç que s’està nego-ciant amb l’objectiu d’as-solir un acord raonable i equilibrat entre la UE i els EUA per eliminar els drets de duana i avançar cap al reconeixement mutu de les normes apli-cables als productes de la UE i els EUA o treballar en l’elaboració de normes transatlàntiques”. Aques-

tes negociacions secretes arriben desprès d’anys de pressió per part dels lob-bys de les grans empreses multinacionals i comp-

ten amb el suport de PP, PSOE, CIU, UPyD i C’s.

Pel que s’ha anat fil-trant, el TTIP comporta-rà tres grans canvis:

1. Eliminació nor-mes i regulacions estatals que limiten beneficis a les multinacionals

2. Obrir i fomentar la privatització de tots els sectors públics

3. Establir una es-tructura judicial no de-mocràtica i internacional capaç de defensar els in-teressos de les multinaci-onals davant de possibles canvis en els Estats

Si finalment aquest tractat s’aprova, es crearà la zona de lliure comerç més gran del món. La le-gislació que se’n deriva-rà planteja una amenaça seriosa ja que atempta contra els drets i serveis públics, les regulacions socials, laborals, ambien-tals i de seguretat sani-tària i els drets de propi-etat intel•lectual. A més, qualsevol inversor privat internacional podria des-afiar, a través dels tribu-

nals, qualsevol legislació estatal que sigui «nociva» per als seus interessos

passant per sobre de la sobirania popular. També garantiria que després de la seva privatització, als Estats els resulti pràcti-cament impossible re-cuperar els seus serveis públics, a través de me-sures de protecció als in-versors.

El TTIP és doncs, l’atac a la democràcia i a la so-birania dels pobles més gran dels últims anys, que subordina tota voluntat popular als interessos de les grans empreses i el gran capital. La princi-pal característica de les negociacions del TTIP és el secretisme i l’ocultació d’informació, arribant fins al nivell que la Co-missió Europea bloqueja-rà l’accés públic a tots els

documents relacionats amb el TTIP durant els propers 30 anys.

Els polítics i grans mit-jans de comunicació, tots ells mesells del poder, es-tant ocultant el procés de forma intencionada i es-tratègica per tal d’evitar la lluita contra un tractat que suposarà un “escac i mat” de la classe treba-lladora, augmentant les desigualtats socials, l’atur, la precarietat laboral i

l’exclusió, així com la re-pressió i el control social.

Com a Països Catalans, com a poble que s’ha posat dempeus i està co-mençant a caminar cap a la seva plena sobirania, el TTIP a més, és la cessió de la total sobirania a les grans estructures capita-listes transnacionals. El TTIP és la legalització

del saqueig massiu i la planificació del cop d’es-tat progressiu però impa-

rable del capital, d’apro-var-se farà que sigui el país on sigui, vulgui el que vulgui la voluntat po-pular o les lleis d’aquest, s’imposaran els interes-sos del capital i les grans transnacionals.

Des de l’assemblea d’Endavant OSAN de l’Alt Urgell, pensem que cal plantar cara al TTIP i aturar-lo. Davant el seu secretisme cal començar a explicar què és i a qui serveix el TTIP com a primer pas per activar la lluita. De forma paral·lela a la lluita contra aquesta última ofensiva del gran capital cal començar a bastir una alternativa so-cialista i feminista als Pa-ïsos Catalans.

Endavant Alt Urgell

Què és el TTIP?En cas d’aprovar-se, es crearia la major zona de

lliure comerç del món

Suposa la cessió la sobirania a les grans estructures

capitalistes internacionals

El secretisme i l’ocultació han

caracteritzat les negociacios del

TTIP

El TTIP vol assolir un acord entre la UE i els EUA per

eliminar drets de duana

Anna BonetArqueòloga i peramolina

Rocio Romero

Geòloga

Cap a la vaga de totes

En terra estrangera

Per rumiar-hi

Què es la vaga de to-tes? #VagaDeTotes

és una iniciativa sorgida de diferents espais femi-nistes i a la qual s’estan sumant dones diverses, de totes les edats i amb bagatges activistes, labo-rals i personals diversos.

Mitjançant el procés assembleari obert iniciat fa mesos, es va decidir que els grups que s’hi ad-herissin treballaran cap a la vaga general —soci-al i laboral, productiva i reproductiva, feminista i radical— a la primave-ra de 2015. Se segueixen organitzant assemblees quinzenals a Ca la Dona i d’altres a espais oberts per continuar definint les formes en què podem fer visible la nostra protesta d’una forma que ens re-presenti a totes.

Davant les diferents mesures i polítiques le-

gals, socials i econòmi-ques que atempten de forma cada vegada més greu contra els nostres drets, la nostra dignitat i la nostra llibertat, les do-nes volem reapropiar-nos de la vaga com a eina de lluita, tot recuperant la tradició de les dones que han jugat papers clau en vagues i revoltes histò-riques. Què vol dir que ens volem reapropiar de la vaga com a eina com-bativa? Vol dir, en primer lloc, que el format de les vagues generals dels darrers anys no ens ser-veix, atès que es limita a interpel•lar un treba-llador assalariat immers en el mercat laboral re-conegut, tot excloent-ne moltes persones i molts treballs.

Per això ens plantegem la necessitat de convocar una vaga que visibilitzi

específicament les con-dicions de desigualtat en què ens trobem les dones, on les nostres demandes siguin protagonistes, una vaga en què puguem su-mar-nos des de les nos-tres possibilitats i que reflecteixi les diferents realitats que ens traves-sen: aturades, jubilades, treballadores de la llar, estudiants, precàries, mestresses de casa, au-tònomes, treballadores sexuals, migrants…

Així, la iniciativa #Va-gaDeTotes proposa una vaga productiva, sí, però sobretot una vaga que desbordi els clàssics pa-trons androcèntrics, que serveixi a totes les per-sones, treballadores i no treballadores, i a tots els treballs: productius, reproductius, domès-tics, sexuals, formals o submergits. Una vaga

de consum, una vaga de cures, una vaga de deso-bediència civil, en fi, una vaga de totes.

Per voler convocar una vaga no ens manquen motius: lleis retrògrades com la de l’avortament o la de la reproducció assis-tida, que ens condemnen a la maternitat obligatò-ria heterosexual i ens ne-guen altres maternitats; la violència masclista que durant els primers mesos de 2014 ja ha assassinat 22 dones; retallades cri-minals de serveis públics i de benestar social que acabem amortint les do-nes tot incrementant les hores dedicades a la cura i atenció de persones; una repressió brutal que ens deté, empresona i muti-la; l’exclusió sanitària o les lleis d’estrangeria que ens condemnen al treball submergit, al racisme i a

les agressions xenòfobes; reformes laborals que aprofundeixen en la de-sigualtat laboral que ja de per si enfrontem les dones.

Aquests són només al-guns d’una llarga llista de motius que ens porten a dir que n’estem fartes, que volem plantar-nos, i que volem una vaga con-vocada per les dones que representi les dones.

Més info i manifest complert a https://vaga-detotes.wordpress.com/

Des que va comen-çar la crisi han hagut d’emigrar

milers de joves, amb for-mació o sense. La manca de feina que s’adeqüi als nostres estudis, el fet que la poca feina que hi ha sigui sense qualificació i precària, la inaccessibi-litat dels requisits en els nostres sectors per a jo-ves acabats de llicenciar, uns salaris que impedei-xen cobrir les necessitats bàsiques i la dificultat que aquest jovent es pu-gui automantenir fa que molts joves optin per marxar en busca d’una oportunitat laboral que

aquí no troben. Jo mateixa sóc una

d’aquestes joves que ha migrat a un altre país per poder tenir més oportu-nitats. Vaig haver de par-tir després de tres anys d’haver estat treballant en feines temporals, pre-càries i sense cap relació amb els meus estudis. Vaig poder reunir uns quants estalvis, però in-suficients per poder es-tudiar un màster, ja que encara que em pogués permetre la matrícula, viure a Barcelona durant un curs val quatre vega-des la matrícula. Aquest és un altre dels drames

dels joves que vivim al Pirineu, la dificultat eco-nòmica d’accedir a estu-dis superiors.

Quan et trobes en una situació així et sents frus-trada, sents que tot el que has fet no ha servit de res, els diners que han invertit els teus pares en la teva formació se n’han anat en orris, notes que comences a oblidar els coneixements que ha-vies adquirit i cada cop et sents més inútil i im-productiva. Realment et sents fracassada.

Vaig decidir formar-me amb l’anglès. Per tant, vaig decidir invertir els

diners estalviats en mar-xar a Gales, una nació dins del Regne Unit. Les facilitats que vaig obtenir i la situació en què em trobava m’obligaven a fer-ho. Jo no volia marxar de cap de les maneres, m’en-canta el Pirineu i sempre parlo molt orgullosa de la nostre comarca. Però és una llàstima que aques-ta terra no m’hagi pogut aportar la meva pròpia autonomia a través d’una feina que m’omplís. Per això em va costar un mes poder adaptar-me a la nova situació, una altra cultura, llengua, societat, país, etc. La por de tornar

a fracassar i d’haver de tornar amb les mans bui-des et persegueix cons-tantment.

Aquesta experiència m’ha fet perdre la por de començar de zero. Ara mateix em veig motiva-da per poder anar-me’n a qualsevol lloc del món i poder iniciar una nova vida. No tinc gens clares les meves prioritats en aquest moment.

De cara: Itziar Badenas, membre de l’Ateneu de l’Alt Urgell

“L’Ateneu és la correcció d’errors d’altres projectes”

Com neix el projecte de l’Ateneu?A la Seu s’han intentat engegar diferents pro-jectes que creessin punts d’unió entre la població, que han acabat sempre fent figa. L’Ateneu és fruit de la correcció dels errors dels altres projectes ante-riors centrant-se en un

públic global. La gent que va fer possible els altres projectes s’ha cohesionat en l’Ateneu, i això ha pro-duït una opció més forta que les anteriors.

Per què feia falta un es-pai així?A diferència d’altres po-blacions, a la Seu la gent va molt a la seva. L’antic teixit de poble s’ha per-dut, el fet de conèixer-se entre tothom, ajudar-se en el que calgués... Aquí

Implicada en d’altres iniciatives predecessores, com ara la trobada juvenil Quelcom es Cou, la visió oberta i més sòlida que suposa l’Ateneu de l’Alt Urgell l’ha dut a un major compromís amb el projecte. N’és sòcia i forma part de la comissió d’Economia. Amb el seu esforç i el de molts altres socis i sòcies, espera poder engegar l’espai ben aviat.

ja no ho tenim, i per això el que intentem és resta-blir aquest aire perdut.

Què és el que perse-gueix?Arribar a crear una xarxa social que pugui arribar a ajudar qualsevol de la Seu i voltants, ja sigui per començar un projecte cultural, consolidar un punt de trobada o un es-pai d’adhesió.

Qui en forma part?Molta gent de base som persones que ens hem anat movent per dife-rents associacions cultu-rals de la Seu i altres ban-des. Entre els socis hi ha tot tipus de gent i edats, que el que volen és fer co-ses. Gent inquieta.

Quines activitats s’hi du-ran a terme?Per als socis i amics de l’Ateneu s’obrirà un ser-vei de bar on poder-se trobar de manera infor-mal. I s’estan habilitant

diferents espais al lo-cal (l’antiga bodega de Capdevila) per poder fer reunions, ja siguin d’associacions culturals o d’altre tipus de la Seu, com espais per a tallers, on tothom està convidat a plantejar-ne.

En quina fase us trobeu ara? Actualment estem en fase d’obres al local. Tenim previst inaugurar al maig, però encara ens falta molt per fer. Actualment estem fent una campanya de donacions entre socis i

encara no socis per poder anar comprant el materi-al d’obra que ens fa falta. A més, tant dissabtes al matí com dimarts i dijous a la tarda hi ha jornades de treball obertes a tot-hom

Què necessiteu?Actualment on estem més estancats és en te-mes més especialitzats de l’obra. Per això fem una crida a tothom interessat i que entengui d’aquests temes perquè ens ajudi. També estem oberts a donacions de material de construcció i altres coses necessàries per acabar d’arreglar l’espai.

Val la pena tot aquest es-forç?Com tots els projectes col·lectius, el de l’Ateneu

té uns costos, uns com-promisos i uns sacrificis. Però és força evident que les coses no canvien soles ni un dia per l’altre. Veu-re que llavors plantades

fa anys comencen a do-nar fruits ara ha de servir per tenir sempre present que, si bé hi ha moments de boira, la feina feta i constant acaba pagant la pena.

“A la Seu la gent va molt a la seva, el

teixit de poble s’ha perdut”

“En forma part gent de base de diferents espais socioculturals”

“L’Ateneu persegueix arribar a crear una xarxa

social”