Número 4. Primavera 2014Publicació Popular de l'Alt Urgell

La Fundació Sant Hospital de la Seu

El Grup d’Arqueologia de

Peramola

Opinió: La Unió Europea té un

parlament?

Entrevista a Maria Vilà, cap de l’AEIG

Urgellenc

ENDEUTAMENT CRÒNIC

+ que 1000 paraules Fotodenúncia

Que vivim una època de desmantellament progres-siu de l’estat del benestar no és cap secret. Apro-fitant la crisi, es retallen serveis públics i drets

socials conquerits gràcies a les lluites de molts. La man-ca d’ingressos de l’administració pública és el gran argu-ment al què s’agafen polítics i gestors per desfer aquestes conquestes.

El preocupant, però, és que a una circumstància con-juntural s’hi afegeixin errors de gestió que condemnen la viabilitat d’un servei, que posen en safata insistir en la precarització del sistema públic en benefici del privat. En el cas que tracta aquest número, l’endeutament crònic de la Fundació Sant Hospital(FSH) de la Seu d’Urgell, que deixa compromesa i ferida qualsevol actuació de futur

pel que fa la sanitat pública a la comarca.Un tema del qual se n’ha parlat poc, massa poc. Per

abocar una mica de llum l’Assemblea Social va reunir-se amb el Patronat, la Gerència i el Comitè d’empresa de la FSH. En les properes pàgines trobareu què van donar de si aquestes reunions.

Principalment es constaten dues coses: que la mala ges-tió dels darrers anys ha deixat un forat important i que l’organització de la FSH propicia un control públic poc acurat i qualificat del què passa a l’hospital; la percepció és que al Patronat li va gran una tasca per la qual no està sempre necessàriament preparada. A partir d’aquí, massa clarobscurs. És hora que els ciutadans comencen a dema-nar comptes sobre una institució tan cabdal.

Cal saber què passa a l’hospital

Editorial

Accesos als petits pobles. A l’espera que arribin els jocs d’hivern i les seves inversions, per als habitants dels pobles més allunyats arribar a casa és tota una aventura. Qui sap si també serà modalitat olímpica.

Visita’ns a: www.palanca.cat Per anunciar-te o contactar

envia un mail a:info@palanca.cat

Vist d’aprop

Resum de les reunions entre l’Assemblea Social de la Seu amb el Patronat, Gerència i Comitè d’Empresa de la FSH

Per tal de donar co-b e r t u r a mèdica, el sistema ca-talà té dues

vessants: la pública amb l’Institut Català de la Sa-lut (ICS) i la concertada amb el Servei Català de la Salut (CatSalut). Dins d’aquest últim hi ha la Xarxa Hospitalària d’Uti-litat Públic (XHUP). El sector concertat és una xarxa formada per un conjunt de centres sani-

taris de Catalunya, de ti-tularitat privada, amb els que el Catsalut contracta la prestació de serveis. La Xhup integra un conjunt d’hospitals i centres sani-

taris que estan agrupats en diferents consorcis sa-nitaris.

A la comarca tenim els Centres d’Atenció Primà-ria que se situarien dins del ICS i la Fundació Sant Hospital que se situaria a dins de la XHUP.

Estructuració de la FSHLa FSH està encapçalada pel Patronat, format per:

•Alcalde de l’ajunta-ment de la Seu d’Urgell, que és el president del Patronat

•Representant del pri-mer partit de l’oposició

•Tres representants de l’església (1 designat pel bisbe i l’ajuntament, 1 sa-cerdot de la parròquia de

St. Ot i 1 prevere)•2 representants de la

societat civil•Cap de l’àrea Sanitària

de l’Alt Pirineu i Aran•Cap de l’ICS de Llei-

da.Per sota el Patronat

s’organitza la direcció-ge-rència, que actualment està vacant ja que fa po-ques setmanes el Sr. Joan Altimiras comunicava la seva renúncia al càrrec. I per davall i segons l’orga-nigrama de l’hospital hi ha dues direccions més: la direcció assistencial, que recentment ha ocu-pat el Sr. Jordi Fàbregas, i la direcció operativa assistencial, que actual-ment ocupa la Sra. San-dra Montanyà.

Pressupost anualCada mes arriben per part de la Generalitat

entre 900.000 i 1 milió d’euros per fer front als pagaments, principal-ment nòmines i quotes dels bancs.

Actualment el pres-

supost anual és aproxi-madament de 15 milions d’euros, dels quals més del 90% procedeixen de la Generalitat de Catalu-nya. Ho fan per tres ca-mins diferents:

•CATSALUT és el més important, ja que aquest departament és qui con-tracta la FSH per cobrir les necessitats sanitàries de la població en aquesta regió.

•ICASS, per part del departament de Benestar i Família, ja que la FSH també té una residència d’ancians.

•SEM, Servei d’Emer-gències Mèdiques: a l’hospital hi ha una base

activa d’aquest servei.La resta del pressupost

prové de les mútues pri-vades com Mútua Co-marcal, DKV o SIGSA, que utilitzen l’hospital

per tractar determinades qüestions. En els últims temps s’han negociat nous convenis amb les mútues.

Segons el Comitè d’Empresa el lloguer d’espais a metges privats no és tan beneficiós com sembla. Actualment és el metge qui lloga els espais i materials per realitzar les intervencions. Abans es realitzava la interven-ció corresponent i es fac-turava a les mútues.

L’endeutamentSegons els represen-

tants de la FSH existeixen dos factors externs que (següent pàgina)

El sistema sanitari a la comarca, la Fundació Sant Hospital

Vist d’apropinflueixen en l’endeuta-ment: un és la situació de crisi estructural que pateix el sistema sanitari amb un deute constant amb la Seguretat Social; l’altre és la situació actual de crisi econòmica.

El tercer i important factor que va fer augmen-tar el deute de la FSH va ser la necessitat que hi va haver el 2006 d’adequar les instal·lacions. Es van adequar quiròfans, boxs d’urgència i admissions, que havien quedat obso-lets i que van suposar una inversió important, i per tant endeutament.

Durant les obres es va rescindir el contrac-te amb la primera em-presa, UTE Felca-Riera, perquè segons tècnics contractats per la FSH procedents del Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC) no s’estaven rea-litzant bé els treballs, tot i que el Comitè d’Empresa assegura que les obres re-alitzades van rebre la le-galització corresponent. Aquesta primera empresa va demandar la FSH per rescindir el contracte de

forma unilateral i es va haver d’indemnitzar.

L’empresa que es va contractar per acabar la segona fase de les obres va ser TEYCO-COMSA, proposada pel Consorci Hospitalari de Catalunya.

A més, actualment el pressupost de contracta-ció per part de la Gene-ralitat ha disminuït res-pecte dels anys anteriors. El Comitè d’Empresa apunta que la comarca de l’Alt Urgell és una de les comarques que rep més diners de sanitat per ciu-tadà.

A dia d’avui el patri-moni de l’hospital és negatiu. S’estan prenent mesures per reduir les despeses i poder-se adap-tar a la situació (tanca-ment de la segona planta, reducció de la plantilla i del sou dels treballa-dors, etc.) sense perdre

la qualitat dels serveis a l’usuari. S’ha negociat amb el banc (BBVA) una carència del pagament de capital.

Segons el Comitè d’Empresa, el deute al 2003 era de 6 milions d’euros i actualment és de 20 milions d’euros.

El Comitè també co-menta que entre 2005 i 2007 es va privatitzar el servei de cuina amb l’em-presa SERHS. A causa de les queixes amb el ser-vei per part dels usuaris

aquest tracte es va haver de desfer havent de pagar la corresponent indem-nització, entre 90.000 i 100.000 euros. També re-corda que cuines SERHS va ser la responsable de les cuines dels col·legis

de primària, amb un con-tracte amb el Consell Co-marcal.

El Comitè també es-menta que entre els anys 2008 i 2009 hi va haver la contractació més im-portant amb el Consorci Hospitalari de Catalunya per realitzar assessora-ments. I que al 2013 hi ha hagut una despesa de més de 200.000 euros en indemnitzacions.

ServeisPer part del patronat es defensa que les llistes d’espera del Pirineu són de les més baixes de tot Catalunya. Les llistes d’espera van en funció de les prioritats i segons els criteris de cada servei per garantir l’equitat i que hi

hagi diversos circuits. Les llistes d’espera ofi-cials a juny de 2013 eren les que mostra el gràfic superior.

El Comitè d’Empresa

també apunta que un pa-cient no consta en llista d’espera fins que no se li truca i se li dóna dia i hora de visita. Per tant, quan es diu “ja li truca-rem”, el temps que trans-corre fins que no es truca al pacient no consta en cap llista d’espera.

Actualment s’està rea-litzant una reestructura-ció de serveis per coordi-nar-se amb els hospitals Santa Maria i Arnau Vila-nova de Lleida. La forma-ció de personal mèdic, el seguiment dels pacients i la contractació de ser-veis es farà amb aquests hospitals. Amb aquest últim punt es vol evitar contractar un consultor que si té algun contra-temps no pugui realitzar

el servei. En canvi, si es contracta un servei a un conjunt de consultors és més fàcil suplir aquesta manca de personal, com ha passat aquests últims

mesos amb l’uròleg.Segons les estadísti-

ques, la FSH és l’hospital més mal valorat de Cata-lunya, amb un 7,7. Segons el Comitè d’Empresa, l’any 2012 l’hospital re-cull el 60% de les queixes registrades a la regió sa-nitària de l’Alt Pirineu i Aran.

El patronat té previst fer un pla d’enquestes amb el personal assisten-cial i d’admissions, fent petits canvis que ajudin en els circuits interns i potenciant el servei d’atenció a l’usuari com a eina per canalitzar les queixes i suggeriments.

ActualmentSegons el Comitè d’Em-presa a dia d’avui els ser-

veis que ofereix l’hospital són:

•Pediatria i ginecolo-gia: treballadors liberals pagats per l’Hospital St. Joan de Déu.

Ras i curt•Radiologia: treballa-

dors liberals pagats per la Fundació Sant Hospital.

•Dermatologia: no hi ha servei a l’hospital, el metge de capçalera té contacte amb Dermatolo-gia de Lleida. Actualment també hi ha una consulta privada de dermatologia el dissabte al matí.

•Salut mental: el servei puja de Lleida, abans era a l’hospital.

•Oncologia: el servei puja de Lleida, cada set-mana o quinze dies apro-ximadament.

•Urologia: el servei puja de Lleida, cada quin-ze dies aproximadament.

•Traumatologia: servei de la Fundació Sant Hos-pital.

•Cirurgia: servei de la Fundació Sant Hospital.

•Oftalmologia: servei de la Fundació Sant Hos-pital.

•Medicina Interna (subespecialitats: cardio-logia, reumatologia, ne-frologia, hematologia): amb un conveni amb Santa Maria o Arnau els metges de medicina in-terna de l’hospital tenen relació amb els especia-listes de Lleida.

•Urgències: servei de la Fundació Sant Hospital.

•Laboratori: servei de la Fundació Sant Hospi-tal.

•Anestèsia: servei de la Fundació Sant Hospital.

•Farmàcia: servei de la Fundació Sant Hospital.

FuturEls representants de la FSH ens afirmen que està totalment garantit, com fins ara.

Hem corroborat que l’hospital té un important deute per unes

obres que no han respost a les veritables necessitats i que van ser fruit d’una po-lítica sanitària en la que la gestió va ser portada amb criteris poc clars per part del Consorci Hospitalari de Catalunya. Van tenir un seguiment tant econòmic com de consultoria no mas-sa apropiats i un Patronat on els alcaldes i membres del Bisbat no són les per-sones més apropiades per tenir aquestes responsabili-tats. Per moltes raons: for-mació, experiència i vincu-lació amb el món sanitari, amb tota la complexitat que aquest comporta.

En resultà un deute amb la banca que continuaran pagant els nostres fills i que comporta una situació molt injusta pels ciutadans de l’Alt Urgell. Uns diners que repercuteixen en el bé comú no han de ser retornats amb interessos a la banca, resca-tada amb diners públics.

Les respostes dels polítics i el CatSalut no són més que justificacions per consoli-dar un model sanitari que no beneficia en absolut als usuaris. Novament, reta-llada rere retallada, se’ns allunya del model sanitari que teníem abans del decret llei del 16/2012 (de mesures urgents per garantir la sos-

tenibilitat del Sistema Naci-onal de Salut), on els princi-pis d’igualtat, universalitat, gratuïtat i qualitat del servei quedaven garantits. No hem d’oblidar que els serveis pú-blics s’han de finançar amb recursos públics i gestio-nar-se demanera pública. Posant els mitjans suficients per garantir la seva transpa-rència.

El fet d’obrir les portes a les mútues a través dels nous convenis que l’hospital ha establert continua sent la conseqüència de l’aplicació de criteris que estableixen que els mutualistes, pel fet de pagar quantitats addici-onals de diners, rebran un tracte diferent. Per exem-ple: majoritàriament gau-diran de les millors habita-cions en planta, el sopar de l’ acompanyant, la TV i ca-dires pagade. Som el primer hospital de Catalunya que vam fer pagar als acompa-nyants per aquestes cadires.

Estem d’acord que les mú-tues i les entitats privades sempre han estan vincu-lades a la sanitat catalana, però la intrusió que es to-lera i potencia en el mo-ment actual amb l’excusa de la crisi econòmica ratlla la manca total d’ètica d’al-guns professionals, que no dubten en treballar a les dos bandes. Actitud tolerada pel Patronat, amb l’excusa que el lloguer d’instal·lacions proporciona uns ingressos

extres. Aquestes instal·lacions les

estem pagant tots els usua-ris. Per tant no entenem per què des de la privada s’ob-té uns beneficis que sense dubte són molt més grans del que estan pagant. Volem una estructura sanitària al servei de les persones i que no respongui a interessos polítics ni privats.

La crisi hauria de servir per aprendre i exigir, no pas per guanyar diners a costa de fomentar les desi-gualtats. És indubtable que primer cal tenir clar que el model sanitari que volem ha d’estar basat en uns va-lors de justícia social, equi-tat, i que la salut passa per la promoció i la prevenció. No podem potenciar dos mo-dels sanitaris: el dels pobres i el de les classes socials més afavorides en detriment dels anteriors.

A Catalunya hem viscut molts casos de corrupció dins de la sanitat, com per exemple el de la Corpora-ció de Salut Maresme Selva o el de l’Hospital de Reus. A més, la comissió investiga-dora del Parlament només ha servit per vendre una imatge de transparència de cara a l’opinió pública. Però els diners que s’han estafat al poble no tornaran. Úni-cament ens retallen serveis sanitaris, que són drets, i ens intenten convèncer que no hi ha un altra solució.

Com ho veiem des de l’Assemblea Social

Veus de la comarca

El grup d’Ar-q u e o l o g i a de Peramola (GAP) som un col·lectiu

autogestionat d’arqueo-logia social format per persones de la comarca. Creiem que l’arqueologia i la història han d’interac-tuar directament amb la gent del municipi on es treballa, i tot el que s’in-vestiga ha de ser retornat a la societat.

El nostre objectiu és po-der actualitzar i ampliar la informació arqueolò-gica de manera científica col·laborant estretament amb: grups de recerca universitaris com el Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (CSIC-UAB), el CSIC Milà i Fontanals, historiadors locals com Josep Espunyes, i perso-nes com Francesc Riart (de qui és el nostre logo-tip) entre altres... mentre apropem el coneixement arqueològic a la població del nostre entorn.

Un dels nostres eixos i característiques és el tre-ball en xarxa amb i per les persones del territori. Perquè emprem l’arqueo-logia com una eina social crítica: reivindicant el va-lor, el respecte i l’autoges-tió del territori rural.

En les nostres activi-tats, potenciem el conei-xement del propi entorn com una eina de dina-mització social. Si apre-nem del nostre passat i dels nostres orígens, po-drem detectar/analitzar les dinàmiques socials i processos històrics que ens han fet arribar fins als nostres dies i podrem conèixer i estimar la nos-tra identitat i la del nostre

territori per crear un fu-tur millor.

Finalment, la nostra tasca principal rau en aprofitar tot aquest co-neixement històric per desenvolupar noves ac-tivitats i dinàmiques col-laboratives a les nostres zones; que enriqueixin al territori de manera Inter generacional; ja que en-tenem que l’actiu prin-cipal del territori són les persones.

Pel que fa a les activi-tats que fem hem d’es-mentar que la nostra particularitat és que to-tes les activitats estan totalment adaptades a la persona o entitat que les demana per fer projectes a mida que responguin a les necessitats reals d’un territori (visites guiades, tallers, activitats…) i in-tentant aportar una visió multidisciplinària (in-tegrant biologia, geolo-gia…) i de gènere.

Exemples de tot el que he manat fent fins ara són: el camp de treball internacional per la recu-peració del patrimoni ar-queològic (amb Coordi-nació Rural de Catalunya, aquest serà el 3r any), el programa Apadrina un Monument amb l’escola Sant Miquel de Peramola, presentació i publicació de la nostra tasca en con-gressos i cicles de xerra-des, la I Setmana

Arqueològica de Pe-ramola (prospeccions autogestionades amb voluntaris de la UAB on també participaven en activitats amb la gent del poble) i tallers i activitats amb l’INS Aubenç i altres centres.

GAP Peramola

El grup d’arqueologia de Peramola

Mercadona: ni a la Seu d’Urgell, ni enlloc

Moltes d e n o -s a l -t r e s

ens considerem afor-tunades de viure en una comarca que ens nodreix amb produc-tes de petits agricul-tors i ramaders. Po-dem anar al mercat un dimarts i tenir la cer-tesa que comprarem productes de qualitat i proximitat, sense grans intermediaris ni grans distàncies. Això és molt positiu nu-tricionalment, ja que com menys distància hi ha entre la zona de producció i el lloc de consum menys altera-ció haurà patit el pro-ducte. A més, la majo-ria de mètodes agraris de la nostra zona es basen en l’equilibri i el respecte, tot el con-trari que en el cas de l’agricultura industri-al, fonamentada en el monocultiu i el mal-tractament de la terra per aconseguir més producció amb conse-qüències mediambi-entals fatídiques.

Però no només obte-nim un benefici en la qualitat sinó que tam-bé donem vida i feina a una part de la nostra comarca, que viu un despoblament pro-gressiu. Tot i aquestes i moltes més facilitats en comparació amb al-

tres zones, també tenim accés a múltiples cadenes de supermercats que ens venen productes de pro-cedència i qualitat dubto-ses però amb una estètica sortida d’una passarel·la.

Una d’aquestes cadenes construirà un supermer-cat d’aquí poc a la Seu. Potser aquesta notícia no ens alarma, encara que estiguem en contra del seu model productiu. Però filem prim, en con-cret el supermercat serà un Mercadona. Tots hem sentit a parlar dels mag-nífics preus d’aquesta fa-mosa superfície, però qui s’hi amaga darrera? Juan Roig n’és el president, la seva fortuna és una de les cinc primeres d’Espa-nya, és el tercer empresa-ri més influent a l’estat després d’Emilio Botín i Amancio Ortega i també és un dels energúmens embolicats en el mediàtic cas Bárcenas. Les proves apunten a suposades do-nacions de Mercadona al PP per valor de 240.000 euros.

A més, Juan Roig, com a president de l’Institut de l’Empresa Familiar, ha exigit reiteradament la necessària flexibilit-zació del mercat laboral, la reducció del cost de l’acomiadament, el retard de l’edat de jubilació als 67 anys, el trasllat dels festius entre setmana als dilluns i la desvinculació de la pujada salarial a l’augment de l’IPC. Així, a

part de ser un engranatge més dins de la dreta ràn-cia de l’estat espanyol, també te el títol de cacic. Ja son nombrosos els sin-dicats que han denunciat abusos als treballadors i acomiadaments improce-dents, entre d’altres.

Ara ja sabem qui s’ama-ga darrere Mercadona i què fa, però i els produc-tes? Oli del Marroc i Por-tugal amb l’etiqueta Made in Spain, orxata Hacen-dado valenciana feta amb xufla de l’Àfrica, taronges suposadament valencia-nes però d’origen argentí, carabasses de Panamà, peix congelat africà, pro-ductes cosmètics amb components prohibits pel departament de Sa-nitat... Tot això amb uns preus que fan impossible competir amb el nostre petit comerç.

La complicitat de l’Ajuntament només fa que perpetuar un model basat en la precarització del treball a joves i adults, un model basat en la des-trucció del territori per assolir un benefici mà-xim, un model que obliga a molts urgellencs i ur-gellenques a marxar per poder trobar feina digna, un model basat en l’oli-garquia dels rics sobre els pobres. Per tant, des d’Ar-ran Alt Urgell mostrem el nostre màxim rebuig i menyspreu a l’obertura d’un Mercadona a la nos-tra comarca.

Arran Alt Urgell

Rocío Romero Geòloga

Pau LozanoMilitant de l’Esquerra

Independentista

El 25 de maig hi ha eleccions al Par-lament de la Unió

Europea, l’únic òrgan d’elecció popular, que disposa d’una capacitat d’actuació molt limitada i en molts casos es basa a ratificar decisions ja pre-ses per altres estaments. De fet, el centre de deci-sió de la UE es troba en institucions no elegides democràticament com la Comissió Europea, el Banc Central Europeu o el Tribunal de Justícia de

Ara que governen les nostres vides, per què no el nostre cos?

La Unió Europea té un parlament?

Per rumiar-hi

la Unió Europea. La crisi ha fet caure la

màscara a la UE, que da-vant les contradiccions entre els interessos de les classes populars i el gran capital cada vegada més confrontats, s’ha mostrat inequívoca i inflexible al costat dels més rics i po-derosos. Ha imposat les polítiques de la misèria arreu del continent, però especialment i de forma dramàtica als països del sud amb els plans d’aus-teritat pensats per poder mantenir beneficis mili-onaris.

La crisi no sols ens ha mostrat una UE constru-ïda per satisfer les ne-cessitats del capital per sobre de les persones, també que està disposa-

da a sacrificar qualsevol espai de democràcia si aquest posa en perill els beneficis dels rics. Així, hem vist com es posava a dit un govern tecnocràtic a Itàlia i com es prohibia la celebració d’un refe-rèndum sobre el paga-ment del deute a Grècia, alhora que es destituïa el govern convocant.

En primera persona hem viscut també com es reformava la irrefor-mable constitució espa-nyola per ordre del gran capital, per posar el paga-ment del deute als bancs com a prioritat absoluta. Reforma constitucional que evidentment no va estar sotmesa a votació democràtica. Un verita-ble cop d’estat del gran

capital europeu que se-gresta la ja insuficient i ineficaç democràcia que tenia l’Estat. Un cop dels més rics avalat, una vega-da més, pels polítics tite-lles del PP, PSOE i CIU que van firmar-lo.

Ara ells mateixos ens vindran a demanar que els votem en un parla-ment amb nul·la capaci-tat d’intervenció real i on només es reprodueixen debats estèrils. Un apa-rador i una menjadora més per mantenir satis-feta una classe política absolutament sotmesa als interessos de la classe dominant.

El 25 de maig no vota-rem quin tipus d’UE vo-lem, ja que aquest no és un projecte democràtic

Actualment es-tem vivint una situació de regressió de

drets socials, laborals, en educació i sanitat. Ara, a més, es vol influenciar en el cos de la dona, com si aquest fos part de les propietats de l’estat i el govern pogués decidir sobre ell sense tenir en compte les dones.

El govern espanyol pretén dur a terme una reforma de l’avortament. Amenaça amb anul•lar la Llei de la salut sexual i reproductiva (SSR) i d’in-terrupció voluntària de l’embaràs (IVE) de l’any 2010 i aspira a fer una nova versió de la llei de despenalització parcial

de l’avortament del 1985. Totes aquestes mesures fan evident l’objectiu de restringir el dret al propi cos de la dona perquè no-més sigui permesa la re-producció amb un home al costat, una actuació to-talment excloent.

Què passarà amb els més de 400 avortaments realitzats a l’any a cau-sa de malformacions del fetus? La dona que s’ho pugui permetre podrà viatjar a un altre país on sigui legal practicar l’avortament. La dona que no s’ho pugui perme-tre tindrà dues opcions: anar a una clínica clan-destina i posar la seva vida en perill, o tenir-lo i mantenir sense ajudes la

dependència i la qualitat de vida del futur individu (recordem que el PP vol eliminar la Llei de depen-dència).

Amb avortament o sen-se aquests fetus no tenen futur, amb la qual cosa podem concloure que no sols és una llei masclista sinó també classista. El pitjor de tot és la con-demna a qui decideixi lliurement sobre el seu propi cos, ja que si una dona avorta dins del país estarà perpetrant un de-licte pel qual podrà ser condemnada a 6 anys de presó.

Ens ha tocat a les do-nes ser l’objectiu de tal distracció. Em pregunto si serà perquè els atacs

a aquest col•lectiu és el que menys moviments socials agita? Ens creuen dèbils? Potser el PP havia d’assegurar-se pagar el tribut del suport de l’Es-glésia? Volen acontentar els ultracatòlics i altres reaccionaris del PP? O simplement ja no saben on més tocar per acabar de destruir aquesta so-cietat? Si bé sabíem que no teníem la versió més desitjada de societat, ara sabem que encara pot ser pitjor.

Com afirmava al Con-grés dels Diputats Onint-za Enbeita, diputada d’Amaiur, la reforma de l’avortament és l’única promesa electoral del PP que cínicament s’han

proposat complir. Una nova cortina de fum, l’única forma d’amagar que la resta de promeses no tan sols no les han complert sinó que n’han fet reformes oposades. Segurament també sigui una forma de distracció i de treure ferro al finan-çament il·legal, la comp-tabilitat paral·lela, la cor-rupció i les mentides de Rajoy.

Ara més que mai les dones hem de ser, com di-gué Maria-Mercè Marçal, tres voltes rebels!

en el qual puguem deci-dir les persones que for-mem els diferents pobles d’Europa. Les eleccions tan sols seran un especta-cle mediàtic encarat a la legitimació de la UE, un intent més d’amagar la seva naturalesa autorità-ria al servei de les grans elits europees.

Hem de tenir clar que el futur el tenim a les nostres mans. Cal que les classes populars, els diversos pobles d’arreu d’Europa, ens comencem a organitzar i recuperem la sobirania. És necessari que aconseguim la nostra independència, que si vol ser real passa inevitable-ment per sortir de la UE i rebutjar-ne l’austeritat i el deute imposat. Ara més que mai ens cal la independència per canvi-ar-ho tot!

De cara: Maria Vilà, cap d’agrupament de l’AEIG Urgellenc

“A l’hora de la veritat, quan ets al Cau, compensa molt l’estona amb la canalla”

Us han dit gaire cops massoques per fer la vostra feina sense co-brar un sou?Déu n’hi do. Ens hem sentit dir bastantes ve-gades que som especials i que no tothom faria el que fem. Però penso que compensa. Sí que potser hi ha dies que preferiries estar fent una altra cosa, però a l’hora de la veritat, quan hi ets, compensa molt l’estona amb la ca-nalla, veure que en reali-tat són molt agraïts.

Què diferencia el Cau d’un esplai?Els valors potser són si-milars, treballem en el mateix entorn, però te-nim una altra manera de veure-ho, una altra filo-sofia. Potser ells no tre-ballen tant en projectes com nosaltres, que volem assolir uns objectius. A banda de jugar, volem anar una mica més enllà.

Per què us vau embarcar en aquest projecte?A la Seu fan falta alter-

A l’Agrupament Escolta Urgellenc des dels seus inicis el 2010, enguany n’és la cara visible. Una tasca que fa amb il·lusió i que ha posat a prova el seu compromís. Amb els infants del Cau, però també amb la societat urgellenca. Fer de cap demana hores de dedicació i responsabilitat. Esforços que els menuts, diu, recompensen amb escreix.

Quan acabis de llegir no em llencis, passa’m!

natives. Fora de l’escola només hi ha activitats esportives. Si no t’hi vols dedicar i vols una alter-nativa, l’única que hi ha és el Cau. A més, fan falta associacions juvenils, que la gent es mogui.

Quines són les adver-sitats que heu afrontat aquests 4 anys?Moltes. Sobretot el fet de no tenir un espai propi, això et limita molt. Sí que vas fent i et cedeixen co-ses, i agraïts, però sempre falta allò de sentir-t’ho teu. També de vegades fa falta el recolzament de la gent de la Seu, que no t’acaba de donar suport quan fas coses. Però a banda d’això...

L’educació en el lleure és més senzilla que l’educa-ció formal?No ho sé perquè mai no he estat en una aula. Ima-gino que és diferent, per-què si que estàs educant però d’una manera més relaxada. Els nens estan en un altre ambient, pots

parlar amb ells d’una al-tra manera. Sí que tenim un cert ordre, però no com dins d’una aula. Dins d’una aula no hi ha la proximitat que tenim, es-tan més marcats. Però no és només jugar, també és aprendre. A ser persones, a tractar amb la gent... qüestions que a l’escola potser no es toquen tant.

Fer de cap implica molta feina...Si t’hi poses és perquè t’agrada i quan comences una cosa així saps que hi hauràs d’invertir un temps que podries dedi-car a altres coses. Sí que és molta feina, més enllà dels dos caps de setmana en què et trobes amb els nens, però si la fas a gust tampoc suposa un gran sacrifici.

I què aporta?Per a mi va ser una mena d’alliberament. Perquè necessitava un canvi, al-guna cosa diferent. No fer només la vida de casa a la universitat i viceversa, la

vida de feina i exàmens. I això per a mi és molt important. Suposo que a cadascú li deu aportar alguna cosa diferent. Pot-ser un dia et fa mandra però quan arribes i veus els nens t’alegren el dia. A vegades no estàs bé del tot i quan acabes la sessió de Cau surts millor.

Us trobeu en un moment de canvi, oi?Sí, els caps que vam co-mençar el projecte fa 4 anys comencem a fer-nos grans, a tenir d’altres res-ponsabilitats que et men-gen més temps. I el fet de no poder-hi dedicar tot el temps que voldries o veure que hi ha d’altres coses a fer i que el Cau et pren el temps que neces-sitaries fa que molts ho deixem a final de curs. Hi ha un relleu que ve per darrere amb força i ga-nes. I per això aquest és una mica un any d’impàs.

Quin perfil busqueu per als futurs caps?El més important és que t’agradin els nens i l’edu-cació en lleure i que et gratifiqui o et compensi dedicar-los aquest temps. També ganes de pas-sar-t’ho bé i que t’agradi

el que fas.

Més enllà del Cau, què falta al jovent de la Seu?Sobretot ganes de par-ticipar. Com a comarca tenim un caràcter una mica tancat, ens costa arrencar, fer coses. A ve-gades agafem les coses amb moltes ganes però quan requereixen una mica de compromís i no està remunerat, de se-guida abandonem. Quan es fa alguna cosa a la Seu sempre hi som els matei-xos. Està molt bé perquè ens agrada i volem fer-ho, però si no s’hi impli-ca ningú més la cosa va perdent. Cal no només queixar-se perquè no hi ha res, sinó fer perquè hi sigui.

Els caps sou simples companys de feina?Durant aquests quatre anys jo crec que hem establert un lligam molt més fort. No som com-panys, som caps, però som amics. És important que hi hagi una confian-ça, un entendre’s. Potser no ser íntims però sí que és necessari avenir-se una mica. Perquè si no al final hi vas a disgust, i així les coses no surten.