Platero i Jo  

Laura Bernaus

• Platero és petit, pelut, suau; tan tovet per fora, que sembla que està fet de cotó fluix, que no té óssos.

Tan sols els miralls d’atzabeja dels seus ulls són durs com dos escarabats de cristall negre.

•  El deixo sol i se’n va al prat, i acaricia tèbiament amb el seu morret, fregant-les, les floretes roses, blaves, grogues...

•  El crido dolçament “Platero!”, i ve cap a mi amb un trot alegre que sembla que se’n rigui, en un no sé quin cascavelleig ideal.

•  Menja tot el que li dono. Li agraden les taronges, les mandarines, els raïms de moscatell, les figues morades, amb la seva cristal·lina goteta de mel...

•  És tendre i mimós igual que un nen o una nena...; però és fort i sec per dins com una pedra.

•  Quan passejo sobre d'ell, els diumenges pels carrerons del cap del poble, els homes pagesos, vestits de mudar i tranquils, es queden mirant-los:

-És d’acer...És d’acer. Acer i plata de lluna al mateix temps.

Fi