PLATERO I JO

Maria Pasques Pujantell

PLATERO

u Platero és petit, pelut, suau; tan tovet per fora, que sembla que està fet de cotó fluix, que no té óssos.

u Tan sols els miralls d'atzabeja dels seus ulls són durs com dos escarabats de cristall negre. El deixo sol i se’n va al prat, i acaricia tèbiament amb el seu morret, fregant-les, les floretes roses, blaves, grogues…

u El crido dolçament: “Platero!”, i ve cap a mi amb un trot alegre que sembla que se’n rigui, en un no sé quin cascavelleig ideal.

u Menja tot el que li dono. Li agraden les taronges, les mandarines, els raïms de moscatell, les figues morades, amb la seva cristal·lina goteta de mel...

u És tendre i melindrós igual que un nen o una nena...; però fort i sec per dins, com de pedra...

u Quan passejo sobre d’ell, els diumenges, pels carrerons del cap del poble, els homes pagesos, vestits de mudar i tranquils, es queden mirant-nos:

u -És d’acer... És d’acer. Acer i plata de lluna al mateix temps.

u FI