PLATERO I JO

• Platero és petit, suau; tan tovet per fora que sembla que està fet de cotó fluix, que no té óssos.

• Tan sols els miralls d’atzabeja dels seus ulls són durs com dos escarabats de color negre.

• El deixo sol i se’n va al prat i acaricia tèbiament amb el morret, fregant-les, les floretes roses, blaves, grogues…

• El crido dolçament:’’Platero!’’, i ve cap a mi amb un trot alegre que sembla que se’n rigui, en un no sé quin cascavelleig ideal.

• Menja tot el que li dono. Li agrades les taronges, les mandarines, els raïms de moscatell, les figues morades, amb la seva cristal·lina goteta de mel.

• És tendre i mimós, igual que un nen o una nena…; però fort i sec per dins, com una pedra…

• Quan passejo sobre d’ell, els diumenges pels carrerons del cap del poble, els homes pagesos, vestits de mudar i tranquils, es queden mirant-nos:

- És d’acer… És d’acer. Acer i plata de lluna al mateix temps.