II CONCURS DE MICRO-RELATS

Aquesta temàtica ha estat triada pel guanyador del I Concurs de Micro-Relats, ja que va decidir que els relats per al II Concurs es titolarien...

Els dracs són uns monstres que ben podríem dir que són parents dels nostres actuals rèptils. Eren gegants, de 30 metres o més d’alçada. Tenien ales, una llarga cua, urpes com ganivets i el cos ple d’escates, escates que, segons les espècies de dracs, podien ser de diferents colors..

Uns treuen foc per la boca. Uns altres, gel. Uns tenen escates de color negre i uns altres, de color roig. Són els dracs, éssers mitològics que han protagonitzat molts contes de fades, llegendes i passatges de la història passada. Algunes persones sostenen que van viure en el nostre món; els altres, que són producte de la nostra imaginació...

Mi dragón y yo…

Era un dissabte per la nit, vaig anar a la muntanya i vaig veure un dragonet perdut, era molt menut i bonic, sabia que ens faríem bons amics. Dos dies després sa mare va anar a la cova i va veure que el seu dragonet havia desaparegut. El va buscar fins que va trobar al guardià dels dracs, ell li va dir que el tenia un xiquet de sis anys, la seva mare el va buscar per on solen anar els xiquets: la placeta, la piscina ... fins que el va trobar a la casa del veí del xiquet. El dragonet va veure a sa mare per la finestra, li va tirar foc, per avisar-la que estava allí. Sa mare va passar de llarg, però el dragonet va eixir corrents darrere d’ella. Li va presentar al xiquet que li deien Héctor i tots van ser molt bons amics .

L’any 2012, un drac va atacar un castell.

El drac va anar a atacar el castell de Marc, però a vegades un amic anava a

visitar-lo, li deien Héctor

Marc i Héctor van lluitar moltes, moltes

hores, però...

al final, es van fer amics del drac.

Josep, junto con sus padres y sus hermanas cuidaron al huevo hasta que éste se rompió y la sorpresa fue que no era un pollito, sino un dragón, y le pusieron de nombre Obélix. Josep le daba todos los días de comer, lo cuidaba mucho y lo sacaba de paseo. Josep le enseñó a ser bueno y a no escupir fuego. Cuando Obélix se hizo grande no era Josep el que lo sacaba a pasear, era Obélix el que llevaba a Josep de paseo. Obélix lo subía a su lomo y sobrevolaban todo el pueblo.

Érase una vez un niño llamado Josep que iba paseando por el bosque, cuando de repente, entre unos matorrales encontró un huevo. Primero se asustó porque el huevo era muy grande, pero como estaba en el suelo junto al matorral, decidió cogerlo y llevárselo a su casa y preguntar a sus padres cómo podía cuidar al huevo para que naciera el pollito.

Como era muy bueno, toda la gente lo quería y le daban de comer. Todos los niños del pueblo querían jugar con él y se paseaban todos a lomos de Obélix.Llegó un día en que Obélix era muy grande y Josep no podía cuidar de él, ya que no cabía en su casa. Habló con sus padres y decidieron llevarlo a un parque para que estuviera más cómodo y pudiera estar con otros animales grandes como él.Ahora es Josep y todos sus amigos y vecinos del pueblo los que van a ver a Obélix al parque, y a pesar de que ya hace muchos años que Obélix vive con otros animales, éste cuando ve a Josep y a todos sus amigos, se pone muy contento y los pasea por el parque para que conozcan todos a sus nuevos amigos.

El meu drac va tindre nóvia i junts van tindre 30 fills. Jo vaig cuidar de tots els dragonets, mentrestant Relàmpago es va fer molt gran i fortíssim i va tindre moltes més filles i nóvies.

Jo tenia un drac que es deia Relàmpago. El meu drac era enorme, tenia unes potes gegants i una ratlla roja per l’esquena. Era responsable d’ell mateix i vivia amb mi en un castell d’or. Tots els homes de Borriol, el poble on vivíem, volien matar a Relàmpago. Jo vaig ajudar al meu drac a vèncer-los, però en la lluita a mi em van clavar una espasa. Relàmpago els va matar a tots i jo em vaig curar.

Hace años, había una niña que pensó en hacer un dragón de papel. Marta, que así se llamaba la niña, no sabía nada de dragones, por eso quedó con su padre que después de cenar le contaría una historia real de dragones chinos.Llamaron por teléfono y su padre le dijo que se tenía que ir y que otro día se la contaría. Marta le vió preparar una mochila muy grande y pensó en esconderse dentro.Se quedó dormida y soñó que viajaba como su padre a China, donde tenía un amigo dragón que le enseñó todos los secretos sobre él y además estuvieron en su cueva donde tenía muchas figuritas de papel.

Cuando Marta se despertó se dió cuenta que había sido un sueño, pero la sorpresa fue que en el bolsillo de su chaqueta llevaba... UNA FIGURITA DE UN DRAGÓN DE PAPEL...

Me encontré un dragón i pum! lo maté, porque estaba loco. Más adelante me encontré una cría de dragón llorando, la cogí y se la enseñé a mi amigo Marc. Jugamos con ella, le pusimos de nombre Marhec y le enseñamos un montón de cosas. Construimos una casa en un valle cerca del bosque, jugábamos con el dragón, a él le gustaba cazar y nos traía muchos animales para hacer la comida, nuestro vecino llevaba

“pastissets” y comiamos todos juntos. Hicimos viajes montados en el dragón, fuimos a Castellón, pasamos por Madrid, por Valencia, Borriol y nos fuimos a casa.

Els dracs van tornar a la terra i eren mascotes dels xiquets.

Al meu drac li dien Bily, els dos vam anar al Foreber, allí hi havia un xiquet que em va reptar a que lluitara el meu drac contra el seu. Jo vaig acceptar el repte. Vam acordar que lluitaríem en el Camp dels Dracs, el dia 24 de gener de 2380 a les 3 de la vesprada. El que guanyara es quedaria amb els dos dracs. Com a testimonis vindrien un amic seu i un meu, era el tracte. Va arribar el dia, però els dracs no van voler lluitar, perquè eren amics i a més a més volien estar cada un en el seu amo.

Muchos niños y niñas tienen un buen amigo. Otros tienen muchos Y Ana y su dragón tenían una amiga muy especial.Un día la profesora pidió a todos los niños y niñas de la clase que dibujasen a su mejor amigo o amiga y que contaran a los demás como era.Al día siguiente, cada uno enseñó su dibujo y habló sobre él. Cuando le llegó el turno a Ana ella mostró un dibujo de un dragón y de algo que parecía la Luna.

Ana contó que ahora, cuando se despertaba en mitad de una pesadilla ya no tenía que ir en busca de su amigo el dragón ni correr al cuarto de sus padres a buscar refugio, porque con solo abrir un poco los ojos y mirar la luna, las pesadillas se alejaban. Por eso, la Luna era su mejor amiga. Algunos compañeros se quedaron muy sorprendidos. La profesora creyó que Ana no había entendido lo que había que hacer y le explicó de nuevo que debía dibujar a su mejor amiga o a su mejor amigo. Entonces Ana contó su historia.

Contó que le daba miedo la oscuridad y que a veces tenía pesadillas. Explicó también que sus padres no le dejaban encender la luz por la noche, pero que ella abría las cortinas y por la ventana entraba la luz de la Luna, enorme y brillante, la luna iluminaba y así dejaba de sentir miedo.

Los otros niños la escucharon en silencio. Esa noche probaron también a dejar abiertas las cortinas. Todos conocieron a la amiga de Ana y disfrutaron del placer de dormir con una amiga que te alumbra y te acompaña.Desde entonces, muchos otros niños de la clase se hicieron también amigos de la Luna …

Hi havia una vegada un drac que volia ser el meu amic, jo també volia ser amic seu.

Anàvem per tots els pobles caminant per les muntanyes, ens agradava jugar al parc a futbol, també féiem “footing” i anàvem a l’ermita de Sant Vicent.

Érem campions en ping-pong i tenis.

El meu drac i jo tots els dies anem a passejar pel poble. Un dia vam vore un castell molt gran. Tenia una torre altíssima de pedra i una porta de ferro. Vaig deixar el drac a la porta i vaig pujar unes escales que no s’acabaven mai. Dalt de la torre em vaig trobar un drac dissecat.Vaig agafar unes rodes i me’l vaig endur a una cabanya que tenim a la muntanya.

El vaig deixar dins la cabanya, i no vaig dir res a ningú. Al dia següent els meus amics entraren dins de la cabanya i s’asustaren molt. Jo els ho vaig contar tot, i ens posarem a jugar amb el drac. Passaren dos mesos i vaig recordar que EL MEU DRAC ME’L VAIG DEIXAR A LA PORTA DEL CASTELL!... Pobret s‘haurà mort? Vaig tindre sort perquè els veïns li van donar de menjar.

Un dia en un volcà vivia un drac que es passava el dia dormint. Es deia Irian i era un drac volador que llançava foc per la boca. Era un drac gegant, roig com el foc, de tres caps i tres banyes i en cada cap tenia una diadema. Només volava per les nits perquè a la gent els feia por.

Una nit com no tenia son va eixir a passejar pel jardí a un lloc no molt lluny. Jo també passejava per allí, de sobte em vaig trobar al drac mirant-me amb els ulls molt grans. No em vaig espantar, per això el vaig cridar i li vaig dir que s’ arrimara . El drac es va acostar i sense dir ni mitja paraula em va convidar a pujar damunt d’ell. Vam volar els dos junts i no ens vam separar mai.

Hi havia un drac que li deien Poxo, i un xiquet anomenat Pepe. Pepe va preguntar a sa mare:

-Mare, mare, puc anar amb el drac Poxo? Sa mare li va contestar:

-Bé, ves-te’n.Pepe se’n va anar amb el drac Poxo, van anar a volar i van arribar fins els núvols, després van veure les muntanyes nevades, van tornar a casa i li van dir a sa mare que estava nevat a la muntanya . Van agarrar els esquís i quan van obrir la porta van vore la mare de Pepe vestida amb: les ulleres, la gorra, la jaqueta, el pantaló d’esquí i les botes.

Pepe li va preguntar: - Per què t’has vestit en la roba d’esquí? - Perquè vull anar amb vosaltres.- va contestar la mare.Després se’n van anar i estaven feliços.

Això era un dia que feia molt de fred i un xiquet que es deia Xavier estava al carrer, s’avorria molt perquè no tenia amics, aleshores se’n va anar a casa a jugar amb les seus joguines i les va traure. Hi havia un drac molt gran i mentre jugava amb el seu drac es va quedar dormit. Va tenir un somni: Anava pel carrer, estava molt avorrit perquè no tenia amics i de sobte es troba en un castell, mira per la finestra i la gent era com unes formiguetes. Quan es girà va vore un drac molt gran, el drac va fer un intent de menjar-se’l, però Xavier li va donar menjar que duia a la butxaca, i era que el drac tenia molta fam perquè ningú li donava menjar.Es van fer molt amics, muntava al drac, van anar fins el poble i tots els xiquets volien ser amics seus. Però de sobte es va sentir: quiquiriqui!

Tot era un somni!.

Els xiquets i xiquetes que han participat, han decidit que el guanyador del II Concurs de Micro-Relats, és...

ENHORABONA A TOTS!!!, ELS RELATS I LES L.LUSTRACIONS,

ENS HAN TORNAT A AGRADAR MOLT!!!