Bilal Harrak |Carlos Carrasco Calderón

XARXES

Índex

Pàgina

1. Introducció 3

1.1. Xarxes informàtiques 3

2. Tipus de xarxes 4

2.1 Xarxa LAN 4

2.2 Xarxa WAN 4

3. Parts d’una xarxa 5

3.1 Dispositius d’interconnexió 5

3.2 Targeta de Xarxa 6

3.3 Cablejat 7

4 Arquitectura de xarxa 8 – 9

5 Protocols de Xarxa 9

2

1. Introducció

Sistema binari: Codi numèric que utilitza 0 i 1.

1 bit: unitat mínima d’informació.

1 byte= 8 bits.

1 Kbyte = 1024 bytes.

1 Mbyte = 1024 Kbytes.

1 Gbyte = 1024 Mbytes.

1 Tbyte = 1024 Gbytes.

1.1 Xarxes informàtiques

Connexió entre ordinadors entre ordinadors i altres dispositius (impressora, escàner),

per afavorir la comunicació i l’intercanvi d’arxius.

3

2. Tipus de xarxes

2.1. Xarxa LAN

Una LAN és un tipus de xarxa informàtica caracteritzada pel seu caràcter 'local' o de

curta distància que permet la connexió i/o comunicació de dues o més màquines.. La

seva extensió està limitada a uns 200 metres que podria arribar a 1 quilòmetre usant

repetidors. Les tecnologies més emprades en LAN són Ethernet i Wi-Fi.

L'oposat a una LAN és una WAN. Aquestes dos contrasten pel fet que una LAN és molt

més ràpida i acostuma a moure un volum més alt d'informació que una WAN i que les

WAN normalment funcionen sobre línies dedicades.

2.2 Xarxa WAN

Una WAN és un tipus de xarxa informàtica que destaca per la seva grandària, capaç de

cobrir distàncies des de 100 Quilòmetres a 1000, així acostumen a ser WAN aquelles

xarxes que traspassen límits municipals, regionals o estatals. Les WAN són formades

per conjunts de LAN. Normalment quan parlem de WAN parlem de xarxes

d'operadores, científiques, governamentals, etc.

Una WAN és una xarxa punt a punt, és a dir, una xarxa de paquet commutat. Les

xarxes WAN poden utilitzar sistemes de comunicació via satèl·lit o via ràdio. Va ser

l'aparició dels portàtils i les PDA que van començar a introduir el concepte de xarxa

sense fils.

4

3. Parts d’una xarxa

3.1 Dispositius d’interconnexió

- Concentrador (hub): envia un paquet de dades atots els ordinadors.

Funcionament: Actua al 1r nivell o nivell físic, sense entrar per tant a analitzar les

adreçes MAC de destí. És per això que tot el que hi arriba és reenviat

indiscriminadament a tots els ordinadors connectats. Per tant, si estem connectats

a un concentrador, contínuament estarem rebent paquets dels quals no som

destinataris. Això és poc segur, i si es vol evitar es pot usar un commutador

(switch), que és més car, però només envia cada paquet allà on pertoca.

- Commutador (switch): envia les dades només a l’ordinador que les ha demanat.

Funcionament: El commutador ha de saber, per a cada cable que hi té connectat, a

quina adreça MAC correspon cada un. Per fer-ho, internament guarda una taula de

correspondències, que va actualitzant a mesura que li arriben paquets de nous

ordinadors.

Quan no sap una adreça, utilitza una adreça de difusió per preguntar-la a tothom.

-Router o encaminador: dispositiu que permet connectar la xarxa LAN amb Internet.

5

3.2 Targeta de Xarxa

Tarja que trobem dins l’ordinador que permet connectar el cable de xarxa. Una targeta

de xarxa, és una targeta d'expansió inserida dins l'ordinador amb una o més obertures

externes, per on és connectat el cable de xarxa.

La targeta de xarxa, també anomenada adaptador de xarxa o NIC, permet la

comunicació entre els diferents dispositius connectats entre si i també permet

compartir recursos entre dos o més equips (discs durs, CD-ROM, impressora, etc). Hi

ha diversos tipus d'adaptadors en funció del tipus de cablejat o arquitectura que

s'utilitzi a la xarxa, però actualment el més comú és l'Ethernet, que utilitza una

interfície o connector RJ-45.

6

3.3 Cablejat

Cable de coure de parells trenats. Es basa en la tecnologia de Ethernet, amb

connectors RJ45. És fàcil d’usar i per això es fa servir en xarxes domèstiques i en

empreses. La informació es transmet mitjançant impulsos elèctric pels cables.

L’estàndard més utilitzat es el cable de parells trenats de categoria 6 (2003), que

permet velocitat de transmissió de dades de fins a 1 GB/s, Estàndard 802.3 ab.

El cable de fibra òptica. La informació es transmet mitjançant petits impulsos

de llum. És el mitja mes ràpid, però també és el mes car. S’utilitza per

exemple en instal·lacions científiques d’avantguarda.

7

4. Arquitectura de xarxa

L’arquitectura fa referència a l’estructura física de la xarxa, un cop interconnectats tots

els dispositius. En xarxes d’àrea local s’han utilitzat diversos tipus d’arquitectura:

Bus: La xarxa en bus és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un

medi de comunicació comú bidireccional: el bus, on es troben ben definits els punts de

terminació.

Aquesta topologia necessita de tècniques, a nivell de circuits i a nivell de protocols, per

a compartir-ne i repartir-ne la capacitat del medi entre els nodes de la xarxa.

Anell: la xarxa en anell és una topologia de xarxa on cada node té una única connexió

d'entrada i una altra de sortida. Cada node es connecta amb el següent fins l'últim que

s'ha de connectar amb el primer. D'aquesta manera, es forma un camí unidireccional

tancat format per enllaços punt a punt entre cada node.

8

Estrella: La Xarxa en estrella és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a

un node central o hub mitjançant enllaços punt a punt, que actua d'enrutador per

transmetre els missatges entre nodes.

Cel·lular: La xarxa es compon d’àrees circulars.

Exemple: les xarxes sense fil.

5. Protocols de Xarxa

Són les especificacions tècniques que han de seguir els dispositius connectats en xarxa

per poder comunicar-se i transferir informació.

- Adreça MAC: número que té assignat cadascuna de les targes de xarxa.

- TCP/IP: número que s’assigna a cada ordinador dins d’una xarxa.

9