1

TREBALL XARXES INFORMÀTICA JÚLIA SUÑER 4t ESO-B

LES XARXES

LES XARXES...................................................................................................................................1

1. Les xarxes d’àrea local......................................................................................................1

1.1. Introducció:...................................................................................................................1

1.2. Tipus de xarxa................................................................................................................2

1.2.1. Segons el seu abast....................................................................................................2

1.2.2. Segons la seva topologia............................................................................................3

1.3. Construcció i planificació d’una xarxa............................................................................5

1.3.1. Els cables de connexió................................................................................................5

1.3.2. Els adaptadors de xarxa..............................................................................................6

1.3.3. Mòduls de connexió...................................................................................................6

2.4. Configuració d’una xarxa...............................................................................................7

2.4.1. Model de capes d’una xarxa de telecomunicacions...................................................7

2.4.2. Configuració d’una xarxa TCP/IP.................................................................................8

1. Les xarxes d’àrea local

1.1. Introducció:

- Una xarxa és un conjunt d’ordinadors interconnectats entre si per tal de compartir recursos. Les persones que utilitzen aquestes xarxes s’anomenen usuaris.

Maquinari: cable adaptador. Programari: Protocols de comunicació, programes de correu electrònic,

enviar arxius, ... .

AVANTATGES (exemples fent referència a la xarxa de l’escola).

Unitat de xarxa d’alumnes: un gran disc dur on podem desar les nostres coses. Des de qualsevol ordinador es pot accedir a una carpeta que està a l’ordinador que

tothom pot veure. Accés a internet amb un router o un mòdem comú. Compartim impressores i així podem imprimir des de qualsevol ordinador a una

mateixa impressora. Compartir informació referent a BBDD (bases de dades), (Ex: llistat d’alumnes). Concentrar dades i ordenar-les en una xarxa per usos i no per recursos, (Ex: puc tenir

alumnes, en una altre informació referent a les matèries i les puc consultar des de qualsevol ordinador que es connecti a la xarxa).

Controlar l’accés a aquests recursos, és a dir, informació o impressores per usuaris, i fins i tot poder auditar les accions que fan els usuaris i enregistrar-les.

1.2. Tipus de xarxa

2

TREBALL XARXES INFORMÀTICA JÚLIA SUÑER 4t ESO-B

1.2.1. Segons el seu abast

LAN (Local Area Network): L’abast és d’un edifici. Ex: nosaltres a l’escola tenim un LAN i a casa també en tenim una. També una botiga amb diferents punts de venda acostuma a tenir-los connectats formant una LAN.

MAN (Metropolitan Area Network): L’abast és d’una ciutat, poble o àrea metropolitana. Ex: S’utilitza per interconnectar les diferents botigues d’una ciutat i saber si un producte el tenen en una altre botiga, de la mateixa cadena a la població.

WAN (Wide Area Network): L’abast és el món: països, continents, ciutats, o diferents edificis de ciutats diferents. Ex: internet, o una xarxa bancària d’abast mundial.

1.2.2. Segons la seva topologia

Es refereix com a la informació flueix d’un terminal a l’altre , i a la manera d’accedir a la xarxa.

Topologia en Anell: Sistema obsolet (que ja no s’utilitza) però que va ser molt utilitzat a la dècada dels 80 i creat per IBM. S’anomenava Token ring i funcionava passant la informació d’un terminal a l’altre de manera circular i en un sol sentit. El problema que té és que, com que passa la informació d’un ordinador a un altre, si un està apagat ja no funciona. Però si tens molta informació és molt eficaç.

Imatge 1 Esquema d’una topologia en Anell

3

TREBALL XARXES INFORMÀTICA JÚLIA SUÑER 4t ESO-B

Topologia en Bus: Els ordinadors es connecten en un “bus” (cable comú que recorre la instal·lació i en el que puc intercalar o suprimir les instal·lacions de manera més o menys fàcil). L’avantatge que te és que si apago un ordinador continua funcionant.

Imatge 2 Esquema d’una tipologia en Bus

Tipologia en Estrella: Les dades arriben des del servidor a les estacions a través d’un element concentrador o hub en el que es connecten totes les línies dels ordinadors.

Imatge 3 Esquema d’una tipologia en Estrella

Topologia en Arbre: És una munió de xarxes en estrella, és a dir, a mida que la xarxa va creixent i es va complicant es va fent necessari afegir nous concentradors i altres elements que donaran connectivitat a la nostra xarxa.

Imatge 4 Esquema d’una topologia en Arbre

4

TREBALL XARXES INFORMÀTICA JÚLIA SUÑER 4t ESO-B

Topologia cel·lular: Molt actual gràcies a l’aparició de xarxes sense fil: blutooth, wireless, lan... . Treballen amb un senyal de l’ordre de GHz. L’avantatge que te és que, com que son xarxes sense fil, el pots connectar allà on vulguis, però l’inconvenient és que no són tan fiables i de seguida es para la connexió

Imatge 5 Esquema d’una topologia Cel·lular

1.3. Construcció i planificació d’una xarxa

Necessitem cables de connexió i que cada ordinador que es vulgui connectar tingui un adaptador, ja que si no hi ha adaptador l’ordinador no es podrà comunicar amb els altres. Quan la xarxa és molt gran necessitarà un concentrador o hub per connectar dos o més aparells.

1.3.1. Els cables de connexió

Per tal de connectar dos o més ordinadors o perifèrics necessito un mitjà per on vagin les dades.

Característiques:

Material, construcció i fabricació. Velocitat de transmissió assolible (mesurada en bps, bits per segon o múltiples

d’aquesta). Fiabilitat en front el soroll.

Coaxial: Cable de coure, ara està obsolet que podia arribar a transmetre informació fins 10Mbps. Era molt robust enfront interferències però l’atenuació d’aquest tipus de cable feia que el límit de la llargària de les xarxes fos 100m i la modificació relativament complicada.

Esquema de xarxa construïda amb coaxial

5

TREBALL XARXES INFORMÀTICA JÚLIA SUÑER 4t ESO-B

Fibra òptica: Cable construït per dues capes de polímer plàstic d’extremada transparència que transmet la informació en forma de llum. Per tan l’adaptador ha de traduir la informació a llum làser que anirà d’una estació a una altre. Degut al preu i en la manipulació d’aquestes xarxes només ho poden utilitzar les empreses grans que donen connectivitat a Internet a altres empreses o en grans distàncies.

Panell trenat: És el cable de coure més utilitzat. Està format per quatre parells trenats, el que li dona immunitat enfront el soroll que es pugui colar. Pot ser que porti a més una pantalla o no. El connector amb que acaben són els RJ45.

Cablatge estructurat: Actualment els edificis ja es construeixen amb diferents preses molt abundants i ja planificades que van a parar a un armari on es fan les connexions.

Categoria del cable segons la qualitat del coure i l’apantallament: Categoria 3: Velocitat màxima de dades 10 Mbps. Categoria 4: Velocitat màxima de dades 16 Mbps Categoria 5: Velocitat màxima de dades 100Mbps Categoria 6 i 7: Supera els Gbps.

El connector és de tipus crimpadora. S’encarrega de tallar pelar i fer la connexió.

Wifi (Wireless Fidelity): Connexió sense fils, per tan és aeri., la informació viatjarà per ones. En aquest tipus de xarxes els elements es podran entendre de 3 maneres:

Bluetooth: És de curt abast, poca velocitat i molt estàndard. Utilitzada per descarregar de manera fàcil cançons o fotografies d’un mòbil o MP3 a l’ordinador.

Infrarojos: Amb tecnologia semblant al comandament a distància, de curt abast, poca velocitat de transmissió i poc fiable. Va ser la primera tecnologia inalàmbrica per transmetre dades. Sensible als obstacles físics, molt directiu.

WLAN (Wireless LAN): Tecnologia especifica per ordinadors que pot assolir fins 56 Mbps. Abast fins a 100m d’espai.

1.3.2. Els adaptadors de xarxa

Són els elements que fan possible l’accés a la xarxa , dialoguen amb altres terminals per tal d’enviar la informació. El “llenguatge” que utilitzen s’anomena protocol Ethernet i s’encarrega de enviar els uns i els zeros en forma d’una ona que l’altre adaptador entendrà i sabrà interpretar.

Segons el bus on es connecta l’adaptador el tipus de xarxa serà diferent:

Integrada a la placa base: l’opció més utilitzada i s’utilitza en portàtils per estalviar més espai.

PCI: Són les més antigues però encara són molt freqüents. Necessiten un slot lliure i han de ser inserides obrint la torre del PC. No poden utilitzar-se en portàtils per raons físiques.

PCMCIA: S’utilitza en portàtils antics. És una escletxa per on s’insereix una targeta d’aquest tipus i que dona la connectivitat.

USB: Utilitzant aquest bus podem dotar de prestacions inalàmbriques (bluetooth, wireless LAN, cobertura...) inserint un dispositiu en forma de pendrive extraible.

6

TREBALL XARXES INFORMÀTICA JÚLIA SUÑER 4t ESO-B

1.3.3. Mòduls de connexió

Hub o concentrador: S’encarrega d’enviar els paquets que li arriben per una de les seves entrades a totes altres connexions que van als altres terminals, de manera que tots els ordinadors puguin rebre aquesta informació. L’Inconvenient és que tots els documents arriben a la mateixa hora i hi ha molt de trànsit.

Switch: Fa la mateixa funció que el hub però mira si els paquets corresponen a algun terminal d’aquest segment de xarxa i si no correspon el rebutja.

Router: Comunica la xarxa a una altre xarxa. Per met que la informació sigui filtrada depenent de la xarxa on vingui o fins i tot depenent de quin tipus d’informació tingui. També pot regular les xarxes amb les que podem connectar i quins serveis podem utilitzar. Ens permet impedir que es visitin adreces o que s’enviïn fitxers. També pot fer de hub o de switch però és malgastar les seves possibilitats. Es poden activar Firewall (és un rpograma que protegeix el teu ordinadorde virus).

Gateway: És com un router però que enllaça xarxes que no tenen perquè ser en el mateix protocol (idioma). També és el nexe d’unió de les xarxes de telefonia a la xarxa d’internet, per exemple, si des del meu mòbil vols consultar el teu correu en algun lloc ha d’haver-hi un gateway.

Access point: És com s’anomena el hub en xarxes inalàmbriques i a més permet passar de cable a sense fils o de sense fils a cable.

Servidor d’impressió: Permet connectar una impressora a una xarxa de manera que es pugui imprimir des de qualsevol terminal.

Repetidor de senyal: Permet fer que el senyal arribi més lluny, és a dir, agafa la senyal i la amplifica.

2.4. Configuració d’una xarxa

2.4.1. Model de capes d’una xarxa de telecomunicacions

1. La primera capa (física): S’encarrega de detalls com el tipus de cables, com ha de ser el senyal que transmet, amb quina freqüència... .

2. La segona capa (enllaç): S’encarrega de regular el procés pel que un ordinador transmet la informació al cable i és escoltat per els seus companys de xarxa.

3. La tercera capa (xarxa): S’encarrega de la transmissió de dades fora de la nostra LAN. A més a més també assegura que les dades trobin el camí fins a un altre ordinador. IP (Internet Protocol), és un seguit de números que tenen tots els ordinadors per identificar-los.

4. La quarta capa (transport): S’encarrega de fragmentar les dades en paquets i les envia, les desempaqueta i les posa en ordre. TCP (Transport Control Protocol): S’encarrega de com empaquetar la informació.

5. La cinquena capa: Són els programes que fan referència a rebre i obrir informació.

7

TREBALL XARXES INFORMÀTICA JÚLIA SUÑER 4t ESO-B

Imatge 6 Esquema capes d’una xarxa

TELNET: Permet la connexió remota al nostre ordinador des de un altre ordinador, i poder veure com està configurat, esborrar coses... .Cada capa necessita una certa informació addicional per poder complir la seva tasca. Aquesta informació es troba a l’encapçalament de cada paquet.

2.4.2. Configuració d’una xarxa TCP/IP

L’adreça MAC: Les targetes Ethernet disposen d’un nombre únic, que s’anomena adreça MAC.És un nombre de 48 bits que actua com a matricula identificativa del dispositiu. Aquest nombre només identifica la màquina a dins de la xarxa i per tan fora d’aquesta hem de tenir una altre per identificador.

Adreça IP: Identifica cada ordinador dins i fora de la xarxa i poder enviar informació. Té dues parts: una és l’adreça de xarxa que serà comuna a totes les màquines d’una mateixa LAN, i l’altre és l’adreça de màquina que serà diferent per a cada dispositiu.La IP són quatre números de 3 xifres que fan de 0 a 255, per tan són un total de 256 possibilitats.

Com es fa la transmissió a través del protocol TCP/IP?1. El missatge inicial es fragmenta en paquets amb la seva capçalera on hi ha

l’adreça origen i l’adreça destí.2. La informació arriba en paquets de l’origen al destí.3. Els paquets arriben al destí on son recol·lectats , comprovats i posats en ordre

que toca.4. El missatge es reconstrueix al destí.

- Tots els ordinadors de la mateixa xarxa , utilitzen la mateixa IP, ja que l’Internet és molt gran i no hi ha IP per tots i coincidien amb les d’un altre lloc.

- L’últim número es resta amb el penúltim i et diu quan els ordinadors de la mateixa xarxa tenen la mateixa mascara de xarxa.

8

TREBALL XARXES INFORMÀTICA JÚLIA SUÑER 4t ESO-B

1. Comprovació d’una estació

- És la comprovació d’una connexió

PING: El ping ens permet saber els paquets que enviem i rebem, els que s’han perdut i el temps d’espera.

Imatge 7 Ping a la pàgina web de Twitter

Imatge 8 Ping a la pàgina web de Twitter amb IP

TRACERT: És com el ping, però ens diu per quants llocs passa els tokens, és a dir, quants salts fa la informació.

Imatge 9 Tracert a la pàgina web dhgate

9

TREBALL XARXES INFORMÀTICA JÚLIA SUÑER 4t ESO-B

Imatge 10 Tracert a la pàgina web dhgate amb IP

IPCONFIG

Imatge 11 Ipconfig

LINK DEL BLOG

http://infosallejulia.blogspot.com.es/