UIBIC@’T FASE 2

Universitat de les Illes Balears

Disseny i desenvolupament de programes d’educació flexible i a

distància

(2118)

Aquest documents correspon a l’estudi de necessitats que hem

realitzat per tal de definir amb més concreció el perfil de les

persones usuàries i com aquestes interactuen amb el seu entorn

(serveis, instal·lacions, temps d’oci...). Així mateix recull

suggeriments i demandes que han expressat amb tota llibertat.

20/12/2011

Sandra García

Alejandro Gómez

Raquel Sánchez

UIBIC@’T (FASE 2)

UIBIC@’T té com a usuari potencial l’estudiantat de la UIB, així que hem decidit

realitzar un petit estudi de necessitats que engloba diferents aspectes que considerem

hem de tenir en compte a l’hora de dissenyar l’entorn virtual on es produirà la

interacció entre els participants.

Hem de considerar que les persones usuàries formen part d’una institució, en

aquest cas la Universitat de les Illes Balears, i en concret la Facultat d’Educació, on

conflueixen diferents plans d’estudis. L’estudiantat va ser enquestat de forma

presencial un divendres al migdia de forma aleatòria.

La mostra del nostre estudi és de 45 subjectes, dels quals 39 són de sexe femení i 6

són de sexe masculí. Són estudiants de 3 plans d’estudis diferents: Pedagogia (17),

Infermeria (11) i Educació Primària (16). Un dels subjectes de sexe femení de la mostra

pertany a la carrera de Química.

Primer de tot, els hem preguntat quins elements consideren que ha de tenir aquest

espai de comunicació exclusiu. A continuació, mostrem els resultats d’aquest primer

item per ordre de preferències:

Que hi hagi Fòrums

Que hi hagi interacció entre usuaris

Que tingui capacitat d’adjuntar i compartir arxius

Que tingui una estructura senzilla (molt visual i la informació exposada amb

claredat).

Que disposi d’informació sobre cursos, estudis.

Que sigui accessible (intuïtiu i que funcioni les 24h.)

Que ofereixi informació sobre recursos útils i rellevants pels estudis.

Que disposi d’una bústia de suggeriments

Que informi sobre les beques

Que disposi d’un servei d’orientació

Que informi sobre les sortides professionals i els serveis per cercar feina.

Que tingui un bon suport tecnològic

Que tingui xarxa social

Que disposi de correu privat

Que disposi d’un taulell d’anuncis

Que es faci per a tota la comunitat estudiantil

Que doni informació per a fer currículums

Que permeti crear un perfil d’usuari.

En el segon ítem del qüestionari fa referència als serveis de la UIB que coneixen. Les

respostes ens permetran focalitzar de manera òptima els continguts de la comunitat,

encara que en un futur puguin canviar. Hem identificat algunes mancances

d’informació sobre alguns serveis que considerem s’han de fomentar més ja que

podrien millorar la qualitat de l’experiència universitària, un dels nostres objectius

principals.

SERVEIS SI NO

Cabines d’estudi 34 (75,5%) 11 (24,5%)

Servei de beques 40 (88,8%) 5 (11,2%)

Aula d’idiomes 23 (51,1%) 22 (48,9%)

Cercador de cursos 20 (44,5%) 25 (55,5%)

Borsa de treball 32 (71,2%) 13 (28,8%)

Voluntariat 28 (62,2%) 17 (37,8%)

G9 12 (26,7%) 33 (73,3%)

Campus esport 44 (97,8%) 1 (2,22%)

Transport accés UIB 42 (93,3%) 3 (6,7%)

Cicles de cinema 20 (44,4%) 25 (55,5%)

Com podem observar, existeix una desconeixença sobre alguns serveis interessants

com l’aula d’idiomes (50%), el cercador de cursos (>50%), cicles de cinema (>50%), G9

(73,3%) o cicles de cinema (55,5%). La interpretació que fem d’aquests resultat és

negativa, independentment de les causes que generen la desinformació de

l’estudiantat. ¿Com pot ser que un 24,5% dels subjectes no conegui les aules d’estudi?

¿Com pot ser que un 55,5% no conegui l’aula d’idiomes? El tema del G9 és diferent, ja

que l’alumnat de grau no ha de fer assignatures de lliure configuració. D’altra banda,

alguns serveis si que gaudeixen de més publicitat o interessen més a la comunitat

universitària. Com veiem, un 97,8% sí que coneix les instal·lacions esportives i un

88,8% coneix el servei d’informació de beques. Curiosament, més endavant veurem

com les mateixes persones que denuncien la manca d’espais per a estudiar són les

mateixes que desconeixen l’existència dels mateixos. Aquesta contradicció

informacional resulta cabdal per a entendre que alguna cosa falla en el sistema de

gestió de la informació o en la implicació-motivació de l’estudiantat a l’hora

d’interessar-se per l’oferta cultural o els espais disponibles.

D’una altra banda, hem volgut apropar-nos a les tendències d’ocupació d’espais del

campus a les hores lliures. La taula següent mostra els resultats obtinguts.

ESPAIS FAVORITS PERCENTATGES

Cafeteria 86,7%

Biblioteca 26,7%

Bancs i taules exteriors 48,9%

Jardins 44,4%

Ordinadors 24,4%

Hall de la biblioteca 53,3%

Altres Aules buides (4,44%), C. Esport (2,22%)

Els subjectes van poder marcar amb una “X” més d’una opció i van deixar clar que la

cafeteria és el seu lloc preferit per passar l’estona, relacionar-se, desconnectar, o fer

feina. El hall de la biblioteca és el segon espai més votat. Com veurem en apartats

posteriors, a la gent li agrada molt aquest vestíbul ja que es troba molt a gust, malgrat

els hi agradaria que fos més gran o que estigues dotat de més mobiliari. Els espais

exteriors també són força freqüentats per l’estudiantat. En darrera posició, se situen la

biblioteca i les aules d’ordinador, però com ja veurem més endavant, aquests espais

són es troben al punt de mira dels subjectes enquestats, ja que no reuneixen les

condicions òptimes per a la seva utilització. Com hem pogut comprovar, una manca

d’espais que responguin a les expectatives de benestar i qualitat de l’estudiantat obliga

sovint a ocupar aules buides, malgrat, com han expressat també són poc funcionals i

incòmodes.

El següent ítem a analitzar es refereix a com els individus solucionen els problemes,

en concret hem volgut saber a través de qui els solucionen, qui els ofereix més

confiança o suport específic. Els subjectes també han pogut triar més d’una opció i els

resultats estan reflectits en la següent taula:

RECURSOS/SERVEIS PERCENTATGES

Consergeria 53,3%

Serveis Administratius de la Facultat 77,8%

Son Lledó 24,4%

Professorat 35,5%

Grup d’iguals 51,1%

Pàgina web de la UIB 31,1%

Altres Facebook (2,22%), Att. Discapacitats,

tema de dislexia (2,22%).

Independentment de l’eficiència criticada pels subjectes de la mostra en preguntes

posteriors de resposta lliure, els serveis administratius de la facultat es col·loquen en

primera posició en el rànquing de solucionadors de problemes. En segona posició se

situa la consergeria on més de la meitat de l’estudiantat acudeix per diferents

qüestions. Així mateix, més de la meitat soluciona els seus problemes a través del

suport dels companys i les companyes, fet que valorem positivament ja que UIBIC@’T

necessita d’aquest fort motor d’interacció. La pàgina web de la UIB també proporciona

solucions a alguns problemes però veiem que podria solucionar més. Una estudiant de

grau d’Educació Primària ens comenta que a través de la xarxa social “Facebook”

soluciona problemes a nivell professional ja que existeix una pàgina específica de

suport de l’àmbit de magisteri. Una altra estudiant necessita el suport de l’oficina

d’atenció a les persones discapacitades ja que presenta un problema de dislèxia.

Malgrat només sigui una persona que hagi expressat aquest tipus de suport, ens alegra

saber que la UIB li proporciona els recursos que necessita o al menys l’orienta.

Per finalitzar l’enquesta vam decidir formular dues qüestions obertes. La primera

pretén obtenir dades sobre el grau de cobertura d’expectatives dels currículum dels

diferents plans d’estudis. En concret, volem saber si l’estudiantat considera que les

assignatures que cursen tenen una funcionalitat pràctica i què en pensen del tema. Un

91,1% dels subjectes ha contestat a la pregunta. Un 68,3% dels subjectes pensa que el

currículum no compleix amb les seves expectatives a nivell de posar en pràctica els

coneixements teòrics, és a dir, pensen que cap assignatura té aplicabilitat o al menys

una gran quantitat de les assignatures, ja que no ho experimentes a través dels crèdits

pràctics. Les seves respostes contenen una forta càrrega de pessimisme o d’una gran

preocupació pel que seran capaços i capaces d’aplicar quan finalitzin els seus estudis

universitaris. A continuació, exposem un llistat d’argumentacions d’aquest 68,3% de la

mostra.

Només fem teoria pura i dura.

Els treballs que realitzem no tenen concordança amb la carrera.

Les assignatures no se centren en els nins i nines.

Només es fa pràctica en el pràcticum de final de carrera.

Què ens ha d’ensenyar un professorat incompetent que mai no ha trepitjat una

aula?

Tots els apunts els agafem a mà (no els pengen a campus com a altres estudis).

Les assignatures presenten contradicció entre els discurs teòric i la metodologia

de les classes.

Bologna és una merda.

Alguns professors reconeixen que són conills d’índies.

Ens manquen eines i recursos (dotació aules), llavors no val la pena.

Sobrecàrrega de treballs.

La càrrega de teoria i la de pràctica no estan equilibrades.

Assignatures pobres, estructura pobre i poc aplicativa.

El professorat no motiva.

Avaluació a través del saber memorístic.

Moltes assignatures no es poden dur a la pràctica.

Es donen massa coses per sabudes, sobretot a les optatives.

En canvi, un 9,7% dels subjectes pensa que el currículum sí cobreix les seves

expectatives. Hem de dir que les quatre persones que han contestat afirmativament,

no argumenten la seva resposta exceptuant una que expressa que algun professor se

salta el programa presentat a l’inici de curs, o senzillament contesta:

Estic content/a amb la universitat

Estic content/a amb el professorat

El 22% restant no ha contestat amb rotunditat. Les seves argumentacions són les

següents:

Hem de formar-nos a través d’altres vies com el voluntariat.

Com que estem a primer curs, les assignatures són introductòries o bàsiques.

Seguir un programa és poc funcional.

Algunes assignatures són útils.

En relació a aquests resultats, creiem que UIBIC@’T podria activar mecanismes de

gestió de coneixement: afavorir noves fórmules d’aprenentatge i millorar l’accés a la

informació sobre serveis que complementin la mancança d’oportunitats d’aplicar els

coneixements teòrics.

La darrera qüestió que ens ha interessat explorar és el grau de satisfacció, si es pot

dir d’alguna manera, de l’estudiantat, amb els serveis i recursos que utilitzen. Els hem

preguntat obertament si millorarien alguna cosa. Les respostes han estat d’allò més

variades. En aquesta ocasió, 7 persones no han contestat a la pregunta. Han hagut

algunes que han estat compartides per una bona part de la mostra, sobretot les que

fan referència a la dotació de recursos i millora d’espais d’estudi. Us mostrem a

continuació un llistat amb les propostes de millora que hem recollit ordenades amb el

criteri de més sol·licitades a menys:

Millora de la xarxa WI-FI

Més informació i orientació al començament dels estudis.

Més endolls a les aules.

Més espais per a treballar en grup.

Necessitat d’una biblioteca més gran i oberta més hores.

Que es publicitin més els serveis de la UIB.

Millorar la comoditat del mobiliari.

Que el mobiliari sigui mòbil, més adequat per metodologies que responen a

una pedagogia progressista.

Calefacció equilibrada.

Neteja dels banys i disponibilitat de rotllos de paper.

Més ordinadors.

Necessitat d’un clima més respectuós, motivador i afectuós envers

l’estudiantat.

Que millori la metodologia d’alguns/es docents.

Que millori la coordinació entre el professorat

Bus circular

Més cadires i taules al vestíbul de la biblioteca.

Que baixin les ratios professor-estudiant

Que el professorat avisi amb temps quan sap que no impartirà classe.

Més pràctica i menys teoria.

Major eficiència dels serveis administratius

Més places d’aparcament.

Que no hi hagi tants canvis de sentit en els vials del campus.