la PalancaJUNY 2009 Núm. 321 Preu 2,30

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Viatge a la Guerra CivilViatge a la Guerra Civil

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIAL: Monopoli farmacèutic

NOTICIARIBreus. Malestar pel tancament d’una farmaàcia. Elec-cions al Parlament europeu 2009

MUNICIPISActivitats de Vilanova de Meià. Aplec a l’ermita deSant Sebastià. Un nou Sant Crist per l’església deGàrzola. Presentació del llibre Tòrrec. Tòrrec rep una vi-sita molt espacial. Reunió de Micropobles a Foradada

NOGUERA

EL CAP INFORMASi sabem que fer exercici físic va bé, fem-ne!

ESPORTSActivitats del Club de Lleure Altis. Festa del bàsquet

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSÚltimes notícies de l’IES

NARRATIVA: XX Premi de Narrativa Breu

VIDA SOCIAL

PARLEN LES ENTITATSFesta d’aniversari. El llibre Alentorn. Història d’unpoble de la Noguera

TEMA DEL MESViatge a la Guerra Civil

PARLEN LES ENTITATSCreació de l’EMD de Baldomar. Festa de Primaveraa Baldomar. Agraïments. Teatre: Els deu negrets. As-sociació de dones La Coma de Meià. Renovació de laJunta dels Amics de la Sardana. La ruta de l’aigua.Temps d’excursions a les escoles, és final de curs!

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

RACÓ CULINARI: Gastronomia a la Fira de Balaguer

OPINIÓ: La innovació en les nostres vides

PARTITS POLÍTICSL’apunt del PSC: Els tècnics, al servei de l’ajuntament?

CARTES A LA REDACCIÓ. IN MEMORIAM

FA 25 ANYS: Juny de 1984

DE COLLITA PRÒPIA: Majoria d’edat? Per a què?

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

DES DE L’AJUNTAMENT: L’ajuntament d’Artesaal·lega a Comiols

PER QUÈ DIEM...... que algú agafa la mona, la turca, el gat o que esposa la mantellina?COSES DEL BRIMERO: La força del temps

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIR: La Festa de la Vellesa. 1963

4

5

21

Viatge a la Guerra Civil

La visita d'un centenar de persones a lestrinxeres i refugis de la L2, entre Artesa iMarcovau, i a l'escola militar ubicada al"castell" de Tudela va significar un viatgeen el temps a la complicada època de laGuerra Civil.

Foto: Josep M. Espinal

19

28

37

6

23

50

15

47

34

39

3510

1843

44

17

22

26

38

40

46

49

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Fonts: Ajuntament d’Artesa de Segre, Ajuntament de Vilanova de Meià, Ajuntament de Foradada i Servei Meteorològic de Catalunya.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

Fonts: Registres Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestat d’Artesa deSegre, Ajuntament de Foradada i Ajuntament de Vilanova de Meià.

FESTES MAJORS3, 4 i 5 de juliol: Collfred (veure pàg. 46)17, 18 i 19 de juliol: Foradada i Tudela de Segre24, 25 i 26 de juliol: Montclar i Vilves25 de juliol: Colldelrat31 de juliol, 1 i 2 d’agost: Alentorn1 i 2 d’agost: Tòrrec

MAIG

Municipi d’Alòs de BalaguerDefuncions:dia 23: Josep Llera i Lladós (93 anys), natural d’Alòs de Balaguer

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 28: Martí Badia i Sala, fill de Romà i d’Elvira

Defuncions:dia 3: Antoni Ribó i Roqué (81 anys), natural de Vilanova de Meiàdia 4: Alexandre Cachafeiro i Loureda (35 anys), natural d’Andorra(accident moto)dia 14: Pilar Purgimon i Moncunill (84 anys), natural d’Ogerndia 19: Victoria Muñoz i Molina (91 anys), natural de Lubrín (Almeria)

Matrimonis:dia 23: Xavier Mora i Puigcernau (veí d’Artesa)

Esther Gilabert i García (veïna de Bellpuig)dia 31: Maria Millaray Grañà i Moran (veïna de Vilves)

Jaime Luis Julibert i Milan (veí de Terrassa)

Municipi de Vilanova de Meià

Naixements:dia 21: Marc Vilanova i Prat, fill de Miquel Àngel i de Montse

28 de junyCanvi de dia i d’hora! A les 19h, a la Dàlia Blanca,cinema en català amb la projecció de la pel·lículaPelegrins. Organitza: Ajuntament d’Artesa de Segre

Cada divendres d’estiuA les 22h, a la plaça de l’Ajuntament d’Artesa de Segre,Sardanes a la fresca. Organitza: Amics de la Sardana(veure pàg. 31)

3 de juliolA les 22h, dins del cicle Caminades de la lluna plena,Caminada fins a Vernet i camí d'Alentorn. Organit-za: Club de Lleure Altis

5 de juliolA les 13h, a la plaça de l’Ajuntament d’Artesa deSegre, ballada de sardanes dins del cicle Els diu-menges... SARDANES (veure pàg. 31)

Fins al 18 de juliolA la pista poliesportiva del Camp d’Esports d’Artesade Segre Campionat infantil de futbol sala. Organit-za: CE Artesa de Segre

Fins a l’1 d’agostA les 22h, a la pista poliesportiva del Camp d’Esportsd’Artesa de Segre Campionat d’estiu de futbol sala.Organitza: CENG

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana del mes: 19,6°Temperatura màxima: 34º (dies 21 i 30)Temperatura mínima: 5º (dies 1, 3 i 16)Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 3 mm (dia 10)Total precipitacions: 7 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana del mes: 18,2°Temperatura màxima: 32,4° (dia 30)Temperatura mínima: 4,4º (dia 2)Dies amb precipitacions: 7Precipitació màxima: 3,7 mm (dia 10)Total precipitacions: 6,8 mm

MAIG

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 17,9°Temperatura màxima: 29,5° (dia 30)Temperatura mínima: 4º (dia 2)Dies amb precipitacions: 7Precipitació màxima: 37,2 mm (dia 14)Total precipitacions: 42,4 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 1 (dia 10, 4 mm)

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL22 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)35 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.catcorreu electrònic: revista@lapalanca.cat

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions."LA PALANCA" no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

El monopoli farmacèuticLa polèmica generada arran del tancament judicial de la Farmàcia Pla-Campabadal, a conseqüència d’una denúncia efectuada per la responsablede la Farmàcia Aldavó, dóna peu a una sèrie de reflexions en relació alsestabliments expenedors de medicaments. En primer lloc, cal dir que en ple segle XXI resulta aberrant que existeixiun monopoli en aquest sector tan bàsic i d’ús quotidià per a la ciutadania. AArtesa podem comprar menjar, roba, regals o qualsevol altre producte allàon vulguem, però estem obligats a anar a comprar els medicaments delsquals depèn la nostra salut a un comerç que ens ha estat imposat. Aquest és el cas d’Artesa, però també és el que passa en altres poblacionsde dimensions similars. És clar que, si no ens agrada el que hi ha, podemagafar el cotxe i anar a comprar medicaments a altres localitats veïnes.Sempre i quan tinguem cotxe, una mica de temps o la malaltia que ensafecta no sigui una qüestió urgent. Qualsevol persona pot obrir el negoci que vulgui, on desitgi i com entingui ganes, excepte els llicenciats en farmàcia que estan lligats de mans ipeus a l’hora d’obrir negoci propi: o paguen un traspàs astronòmic o busquenl’ocasió en un municipi que hagi augmentat d’habitants i en el qual capllest de torn (nissagues de farmacèutics de tota la vida o gent amb bonscontactes i assessors legals i carregats de duros) hagi sol·licitat l’oberturad’un nou establiment. Tota una quimera. Tan gran deu ser el poder del col·lectiu de farmacèutics amb farmàciapròpia que cap govern s’ha atrevit mai a eliminar aquest monopoli que fapudor a ranci i que ens remet a uns temps en què els drets i les llibertats deles persones eren controlats per una dictadura. L’únic cas que ens deixaentreveure una escletxa de lum és el del País Basc, on hi ha lliure mercat iqualsevol apotecari pot obrir la seva botiga sense estar condicionat per aquestmonopoli retrògrad. El cas que afecta Artesa és molt peculiar, ja que la Farmàcia Pla-Campabadal va aconseguir la llicència d’obertura després de 4 anys detràmits i gestions, amb el visitiplau del Departament de Salut. La titular dela Farmàcia Aldavó, que també havia sol·licitat l’obertura d’aquest segonestabliment (pocs dies després que els altres), va interposar una demandaesgrimint que no hi havia el mínim d’habitants que marca la llei per obriruna segona farmàcia. O sigui, per un costat Farmàcia Aldavó volia obrir una segona farmàciaa Artesa, però quan la llicència es va concedir a Farmàcia Pla-Campabadal,va recórrer al·legant que no hi havia prou habitants. D’això se’n diucoherència! El més curiós del cas és que ara que s’ha tancat la farmàcia perquè elTribunal Superior de Justícia de Catalunya així ho ha sentenciat, s’obre unnou procés per l’obertura d’una segona farmàcia, ja que actualment sí quehi ha el nombre d’habitants que així ho permet. Una altra gran mostra decoherència del sistema! En fi, que Artesa s’ha quedat sense una segona farmàcia i s’ha obert unafractura social i ciutadana, que esperem que no faci arribar la sang al riu. Només ens resta l’esperança que algun dia el sector farmacèutic siguialliberat d’aquest monopoli de foscos interessos i que triomfi aquellestabliment que millor preu i servei doni i no pas aquell que viu ancorat enel passat i que s’aprofita d’uns privilegis impropis dels temps actuals.

Col·laboradors/es del mes: Josep Tarragona, Iolanda Masanés, Antònia Estrada, RufinoGabaldón, Mar Eroles, Manel Torres, Amics i Veïns de Tòrrec, Esther Blázquez, Mercè Nogués,Pepita Pont, Fina Cregenzan, IES Els Planells, David Sellart, Associació de la Gent Gran,Manuel Gabriel, Junta Veïnal de Baldomar, Amics de Baldomar, Artesenques Actives, DolorsPuigcernau, Amics de la Sardana, Francesc Gessé, Biblioteca Joan Maluquer i Viladot, JosepA. Sánchez, Joan Giribet, Noemí Farré Cortadelles, Eva Maza, Albert Vidal, Ton Bonet,Jordi Alins, David Fusté, Ramon Monfà, Jordi Esteban, Vicent Roca

Comencen les obres a "Les Monges"

A primers de juny van començar les obres de rehabilitació de la partmés nova de l’antic col·legi Sant Josep, conegut popularment com"Les Monges", ja que la titularitat del centre havia estat de les Ger-manes Dominiques. L’adquisició de l’edifici va ser una decisió del’anterior equip de govern municipal (CiU), que no va comptar ambel suport del grup que avui dirigeix l’Ajuntament (ERC). No obs-tant, això no va ser obstacle per a què en el Ple ordinari del mes degener ambdós grups es posessin d’acord per a tirar endavant aquestprojecte, amb l’abstenció del PSC. L’actuació s’emmarca dins delconjunt d’obres promogudes per l’Estat contra la crisi econòmica iva ser adjudicada a l’empresa Construccions Lumbierres SL per unimport d’uns 434.000 euros en el Ple del passat mes d’abril. Lesobres consisteixen en la rehabilitació del conjunt d’aules com a edi-fici sociocultural i el condicionament del pati, que quedarà com aespai exterior d’ús públic.

El castell de Montsonís acull el Premi "Pica d’Estats"

La nit del divendres 29 de maig, el castell de Montsonís va acollirl’acte de lliurament del XX Premi Turístic Internacional "Pica d’Es-tats" de Premsa, Ràdio, Televisió i Internet, que convoca anualmentel Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. El presidentd’aquesta institució, Jaume Gilabert, va remarcar que la cerimòniaes feia al castell de Montsonís per escenificar la voluntat de la Dipu-tació de Lleida de promocionar el patrimoni de les comarques llei-datanes i per deixar constància de la importància del nostre turismerural. El lliurament va comptar amb l’assistència d’unes 120 perso-

nes, mentre que l’encarregada de presentar l’acteva ser la periodista i actriu lleidatana Txe Arana.En aquesta edició s’hi van presentar 207 treballsperiodístics, agrupats en 9 categories. El Jurat es-tava format per persones molt conegudes del mónperiodístic.

Dimiteix la Junta de la Cooperativad’ArtesaA la passada assemblea ordinària de la Cooperati-va d’Artesa de Segre, celebrada el dissabte 20 dejuny, l’aprovació de la venda d’actius (fàbrica delsAlamús, nau d’Agramunt...) i l’ampliació de capi-tal (per tal de poder capitalitzar la cooperativa) vanquedar eclipsades per la dimissió en ple de la Junta(sis dels set membres, donat que un estava absent).En la propera sessió extraordinària, que se celebra-rà el divendres 3 de juliol, caldrà en primer llocratificar una nova Junta i posar a aprovació de l’as-semblea la controvertida ampliació de capital. El20 de juny ja hi va haver un grapat de socis que vandemanar donar-se de baixa per negar-se a posar di-ners a l’esmentada ampliació.

Forta pedregada sobre ArtesaEl 6 de juny, cap a les 10 de la nit, es va produir unaforta pedregada al municipi d’Artesa de Segre,acompanyada de fort vent i molta pluja i que vadurar aproximadament un quart d’hora. Com a con-seqüència, el cos de Bombers Voluntaris d’Artesava haver de desembossar alguns desguassos. Con-cretament, a la carretera d’Agramunt, davant de lesantiguitats, tota la meitat dreta de la carretera vaquedar inundada. La carretera de Montsonís, entrela primera i la segona cruïlla que porten alpoliesportiu, també es va inundar. Els serveis esvan donar per finalitzats a les 24 hores.

Millora de la C-14 entre Artesa i PontsA finals de maig, el Departament de Política Terri-torial i Obres Públiques, dintre d’un programa dequatre actuacions de millora de la xarxa viària peral període 2009-2010, ha impulsat la licitació deles obres de millora d’un tram de 13 quilòmetresde la C-14 entre Artesa de Segre i Ponts, per unimport de 3,7 MEUR. A més de reforçar el ferm entot aquest tram, s’actuarà en dos encreuaments pertal d’afavorir la seguretat viària, concretament enels accessos a Colldelrat i a Oliola. Així mateix, elstreballs inclouran la neteja de les cunetes i els ele-ments de drenatge transversal, així com la renova-ció de la senyalització vertical i horitzontal. Es pre-veu que les obres comencin la primavera vinent itinguin un termini d’execució de quatre mesos.L’Ajuntament d’Artesa de Segre pensa presentar unaal·legació per a què també s’inclogui dins d’aquestamillora el tram de la travessia urbana per dins la ciutat.

6

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Foto: Josep Tarragona

7

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Malestar pel tancament d’una farmàcial dimarts 16 de juny, la Justíciava obligar al tancament de la

Farmàcia Pla-Campabadal, ubicadaal carrer Balmes d’Artesa de Segre,a l’alçada de la plaça de l’Ajunta-ment. Els cronistes de la ciutat ens havienexplicat que Artesa havia tingut fins atres farmàcies abans de la Guerra Ci-vil, però durant dècades només n’hihavia hagut una, la Farmàcia Aldavó,ja que la normativa per donar noves lli-cències és molt restrictiva pel que fa anombre d’habitants. La propietària dela farmàcia de Cubells, per exemple, alsanys 1990 ja havia intentat obrir-ne unaa Artesa sense èxit, abans d’instal·lar-se en aquest poble veí. El 2007, però, la Farmàcia Pla-Campabadal va aconseguir l’autoritza-ció per obrir una segona farmàcia. Defet, l’havia sol·licitada al Departamentde Salut el 2003 i el permís va tardaren arribar degut als recursos presentatsper la Farmàcia Aldavó, al·legant irre-gularitats en la ubicació de l’establi-ment i en el nombre d’habitants del’Àrea Bàsica de Salut. El Departamentels va desestimar adduint que, segonsels seus barems, es complien ambdósrequisits. La Farmàcia Aldavó va recórrer alTribunal Superior de Justícia deCatalunya, que va aplicar uns baremsdiferents que donaven com a resultatuna població de menys de 5.000 habi-tants a la zona d’Artesa. La conseqüèn-cia ha estat la sentència en ferm que

tothom coneix. Avui dia, amb l’increment de pobla-ció dels darrers anys, sembla que escompleix el requisit del 5.000 habitantsa l’Àrea Bàsica de Salut (Artesa ambAlòs i Vilanova), per la qual cosa amb-dues farmàcies ja han demanat una novallicència. Aquesta situació ha produït una for-ta indignació entre la població dels tresmunicipis afectats i durant la setmanava començar a córrer la veu que el diu-menge 21 de juny es faria una concen-tració davant la Farmàcia Aldavó perexpressar el malestar popular contral’actitud dels propietaris d’aquesta.Desconeixem l’origen d’aquesta mani-festació no convocada de manera legal,però pràcticament tothom n’era conei-xedor.

E

Així és que, cap a les 11 del matí, ungrup de manifestants es van trobar a laplaça de l’Ajuntament i es van despla-çar fins a la carretera d’Agramunt, da-vant de la Farmàcia Aldavó, on s’hi vaaplegar fins a unes 300 persones, algu-nes de les quals portaven xiulets, cas-soles i altres objectes sorollosos. Re-sulta difícil saber quina gent anava amanifestar-se i quina a tafanejar. El certés que la concentració va obligar a ta-llar el trànsit durant més de mitja hora,fet que va provocar retencions. Els con-centrats cridaven diferents consignes:"Volem la farmàcia", "Retira la denún-cia"... Els Mossos d’Esquadra vigilavenl’entrada de la farmàcia durant la pro-testa, però no es van produir incidentsgreus tot i que dos fills de la propietà-ria van sortir a l’exterior a mirar la con-centració. La policia va prendre les da-des a dues persones, una que portavaun aparell de megafonia i una altra queva llençar un ou a la façana. L’alcalde Sabanés ha lamentat aques-ta situació en considerar que amb duesfarmàcies la població gaudia de millorservei i que la normativa que permetaquestes situacions és "obsoleta al se-gle XXI". L’endemà de la protesta ja corre en-tre la gent la consigna que cal repetir laprotesta el diumenge següent.

La Palanca

9

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Eleccions al Parlament europeu 2009es eleccions al Parlament euro-peu a la nostra comarca, igual-

ment que al conjunt del país i de l’Es-tat espanyol, es resumeixen en unaparaula: abstenció. En una pinzellada ràpida als resul-tats del nostre municipi, hem de desta-car, en primer lloc, la baixa participa-ció: 37,4% (en consonància, però, ambla global de Catalunya del 37,5%). Ensegon lloc, cal fer menció a l’augmentdels vots nuls (del 0,1% de l’any 2004al 0,8%) i, sobretot, dels vots en blanc(de l’1,3% de l’any 2004 al 3,9%). Pel que fa als resultats per candida-tures, i atesa la reducció de la partici-pació, totes disminueixen en el nom-bre absolut de votants. Referent als ter-mes relatius, assenyalar que tant el PPcom ICV el mantenen pràcticamentigual (amb un descens del 0,2% i unaugment del 0,2% respectivament).ERC i, especialment, el PSC-PSOE te-nen un descens de suports (disminucióde l’1,8% i del 6’1%). CiU es converteixen l’única candidatura que augmenta elssuports, amb un increment del 2,9%. Per meses, destacar que la major par-ticipació es produí en la Mesa B de lesEscoles Velles i la menor en la Mesade l’Ajuntament. Els vots nuls, arribena l’1% tant a la Mesa B de les Escoles

L

Velles com a la Mesa de la Sala Parro-quial. Molt destacable és el fet que elsvots en blanc assoleixin el 4,9% a laMesa B de les Escoles Velles i el 5,4%a la Mesa de l’Ajuntament. En relació als resultats als municipispropers, i en conjunt, CiU esdevé laforça més votada, seguida per ERC, elPSC i el PP. Aquí també són destacables

tant el vots en blanc com els vots nuls.Com a anècdota, esmentar que tant aCubells com a Foradada els vots d’ERCes van assignar erròniament a la Falan-ge Española de las JONS, fet que vahaver de ser corregit en el recompteoficial de vots..

La Palanca

10

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

Activitats de Vilanova de MeiàUn sopar molt ben guanyat!Els alumnes de l’escola "Mare de Déu del Puig de Meià" deVilanova de Meià, enguany varen participar per primera ve-gada a la tradicional Tirada de Bitlles Provincial que orga-nitzava el Club de Bitlles Gàrzola, amb motiu de les Festesde Santes Creus, els dies 2 i 3 de maig passats, a Vilanova deMeià. Després de molts mesos d’esforç i aprenentatge, el dia dela Tirada es van lluir d’allò més i a part dels trofeus quevaren guanyar, també s’endugueren un bon pernil amb elqual els obsequià el Club de Bitlles. Així el passat 15 de maig, els joves tiradors juntamentamb els seus pares, varen celebrar un sopar molt merescut.

L’alcalde lliura els diplomes del curs d’informàticaPer tal d’adreçar els coneixements i avantatges de les novestecnologies a tothom, enguany a l’ajuntament de Vilanovade Meià, s’han tornat a impartir cursos d’informàtica adre-çats als més joves dels nostres pobles. Els cursos, a càrrec d’en Jordi Oronich (de form@clickde Térmens) i subvencionats per la Generalitat de Catalunya,es varen dur a terme des del mes de febrer fins el passat mesde maig, en què el dia 27 varen finalitzar les classes. Aquestmateix dia, l’alcalde de Vilanova de Meià, Xavier Terré, i elprofessor, Jordi Oronich, varen fer l’entrega de diplomes atots els nens i nenes que hi havien assistit.

Els nostres avisConeixeu aquests avis de la foto? Doncs són alguns delsavis tan simpàtics que tenim a Vilanova de Meià. Si us per-deu pel poble i feu cap al conegut carrer de La Perdiu, allíels trobareu. Ells us informaran de tot allò que vulgueu co-nèixer.

Text: Iolanda MasanésFotos: Antònia Estrada i Rufino Gabaldon

Aplec a l’ermita de Sant Sebastiàom ja és tradició des de fa uns anys a Santa Mariade Meià, l’aplec de Sant Sebastià se celebra el dia de

la segona Pasqua, enguany el dia 31 de maig. Al voltant d’un centenar de veïns varen aplegar-se a l’ermitad’aquesta població per celebrar un dinar conjunt en honor al sant. Entre els actes que es dugueren a terme hi hagué lacelebració d’una missa, en la qual es beneí coca que va serrepartida entre tots els assistents. Seguidament, es va celebrarun dinar popular i després, a la tarda, els més joves de lacolla va jugar a les bitlles. L’esplèndid dia que va fer acompanyà molt bonament la jornada.

Text i fotos: Mar Eroles Novau

C

11

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

Un nou Sant Crist per l’església de Gàrzolal passat 17 de maig a les 13 ho-res, prop d’una seixantena de

persones varen reunir-se a l’esglésiadel Remei de Gàrzola amb motiud’una missa molt especial: la dona-ció d’un nou Sant Crist, acte solem-ne que fou oficiat per mossèn AntoniPich. La història no deixa de ser més quecuriosa, quan hem sabut que el SantCrist ha estat una donació d’una famí-lia d’Albatàrrec, en concret, de la se-nyora Serafina Prim, que tenia el Santa casa per una promesa que va fer elseu difunt marit. La Serafina, quan morí el seu espòs,volia fer donació del Sant Crist a l’es-glésia d’Albatàrrec i així ho va comu-nicar a l’ajuntament de la vila. Però elcert és que en aquesta població ja n’hihavia un i l’alcalde va donar l’opció depoder-lo dur a una altra parròquia en laqual no n’hi hagués cap. En l’esmentatconsistori també s’hi troba el gendre dela família Gabaldón-Griñó de Gàrzola,qui va comunicar que a l’església delRemei de Gàrzola el Sant seria rebutamb molta devoció i que tots els seusveïns n’estarien més que agraïts. Així,gràcies a aquesta família, ara el SantCrist es troba a l’església d’aquestapoblació. Després de la missa, hi hagué un pis-colabis per a tots els assistents a l’acte,gentilesa de l’Associació de Veïns deGàrzola i de l’Ajuntament de Vilanova

de Meià, al qual la senyora Serafinamostrà el seu agraïment per tan caloro-sa rebuda i per la magnífica celebracióque envoltà aquest dia. Els veïns tam-bé li varen entregar un gran ram de flors

com a mostra del seu agraïment per tantmemorable gesta.

Text: Iolanda MasanésFotos: Rufino Gabaldón i Manel Torres

E

VILANOVA DE MEIÀACTIVITATS D’ESTIU

PER LA MAINADAEl dia 1 de juliol comencen les activitas a les tardesd’estiu a Vilanova de Meià, adreçades a tots els nens inenes del municipi i estiuejants que durant aquests mesosestan per aquí. Les activitats clouran el dia 28 d’agost amb una festade cloenda per tots els participants.

Busquem col·laboradors. Tel. 973 415005

Presentació del llibre Tòrrecl passat 14 de juny es va presen-tar al poble de Tòrrec, el llibre

que porta per títol precisamentTòrrec.

L’autor, Pere Sala,acompanyat per Salva-dor Maluquer, directorgeneral de Pressupostosde la Generalitat, XavierSust, periodista i escrip-tor, Xavier Terré, alcal-de de Vilanova de Meià,i Antoni Bertran, com arepresentant del poble

de Tòrrec, va presentar el llibre de po-emes Tòrrec. A l’acte també hi van as-sistir familiars, amics i coneguts del’autor. En Pere Sala va néixer l’any 1916 aCal Músic de Tòrrec, fill de Pere iBrígida. Va iniciar els seus estudis al’internat d’Osona i després es preparàels estudis a distància per a Batxillerat.Al finalitzar la guerra, el Comitè Localva decidir oferir-li la plaça de mestre ala població de Tòrrec. Aquests sóndoncs, els inicis d’una llarga carrera de-dicada a l’ensenyament. Per ell, la família, la seva professió,els amics i el seu poble han estat sem-pre la seva raó de viure, i de tot aixòn’ha deixat palesa en aquest llibre per-què perduri en la memòria de tots elstorregalls.

Aquest petit recull de poemes és unviatge pels indrets més característics ipeculiars del poble. En són bons exem-ples les coves de la Vansa, les tolles dela Peixera, el molí, les fonts, els car-rers... El nostre amic Pere defineix el seupoble en un dels seus poemes ambaquestes paraules:Tots sabem que és molt petit,que no és al pla ni a la muntanya,i si bé no és gens bonic,és potser el més eixeritde Catalunya i d’Espanya. Entre d’altres coses, és l’autor d’al-gunes obres de teatre que s’han repre-sentat a la població, així com també del’himne de Tòrrec. Després de l’acte de presentació delllibre, es va fer un di-nar de germanor, alqual hi van assistiraproximadament unes100 persones. En aca-bar, l’autor va proce-dir a signar llibres. Vaser un acte molt fami-liar, en què les dife-rents autoritats vandedicar unes paraulesmolt emotives a l’au-tor. L’Associaciód’Amics i Veïns de

E

Tòrrec vol agrair al Pere la seva dedi-cació i l’estima que ha tingut durant totsaquests anys per donar a conèixer elnostre poble amb aquest petit recull depoemes. Enhorabona, Pere.

Associació d’Amics i Veïns de Tòrrec

Tòrrec rep una visita molt especialren temps difícils i molts delsnostres veïns marxaven a altres

països, com l’Argentina, per fugir dela misèria i per poder trobar una vidamillor. Molts dels que se’n varen anarja no tornaren i ara els seus descen-dents volen conèixer les arrels delsseus progenitors. Així és com la família de JaumePuigpinós Boixadós, nascut a Tòrrecl’any 1880 i que va morir a Santa Fe(Argentina) l’any 1972, ha retornat alnostre país, i en concret a visitar Tòrrec,per tal de conèixer la casa del seu besavi. Jaume Puigpinós era descendent de

E

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

12

la P

alan

ca

Cal Bisbe i arribà al’Argentina amb tansols 17 anys, juntamentamb el seu germà Sal-vador. Es va casar ambM. Teresa Guàrdia i allítingueren descendèn-cia. Fa uns mesos elsseus besnéts, Rodrigo iGastón, residents aSanta Fe (Argentina),van emprendre el viat-ge cap a Catalunya pertal de poder veure els

13

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

seus familiars més propers. Entre lesvisites programades, hi havia la visitaal poble de Tòrrec, on Antonio BertranRoca els va acompanyar a la casa d’oneren descendents. En senyal d’agraï-ment, l’Associació de Veïns de la vilaels van entregar "la clau del poble". Almateix temps, els germans Puigpinósels varen donar, com a record de la sevaestada, un llibre amb imatges de la his-tòria del seu avi, un recull de fets quemostren el record i l’enyorança del seuavi Jaume per la seva terra catalana. Després de la visita a Tòrrec, elRodrigo, el Gastón i la resta de famíliaPuigpinós, que ha pogut retrobar-se alcap d’uns quants anys, van dirigir-secap a l’Ajuntament de Vilanova deMeià, on varen ser rebuts pel regidorde cultura, Carles Jaime Marcó, i per

Reunió de Micropobles a Foradadal dissabte 6 de juny va tenir lloca Foradada una reunió de tre-

ball entre l’Associació de Micropo-bles de Catalunya (AMC) i represen-tants del Govern de la Generalitat. L’AMC agrupa diversos municipisde Catalunya menors de 500 habitants,entre els quals hi ha Foradada i Vilanovade Meià. La finalitat d’aquesta associ-ació és donar veu conjunta a aquestspetits municipis, ja que malgrat agluti-nar poca població, gestionen el 40% delterritori. Les principals dificultats ambquè es troben, a part del finançament,són l’oblit per part d’algunes compa-nyies de serveis, l’aïllament de perso-nes grans o dependents i la manca deperspectives socioeconòmiques. La jornada estava organitzada en tresparts. En primer lloc es van reunir ambMarc Cerón i César Garcia, represen-tants del Departament de Justícia, ja quel’AMC està en tràmits de signar un con-

veni amb la direcció general encarrega-da de les mesures alternatives a la presó. Després d’un descans, la trobada vaser amb el director general d’Adminis-tració Local, Carles Bassaganya, el qualels va explicar les accions i els progra-mes del Departament de Governaciódestinats a donar suport als municipispetits i atendre les seves necessitats es-pecífiques, contribuint així a l’equili-bri territorial.

Finalment, durant el dinar es va ce-lebrar l’assemblea de l’AMC, en la quales va aprovar una actualització dels òr-gans directius, amb el doble objectiude reforçar la direcció i representar mésbé l’amplia pluralitat política de l’enti-tat. Entre altres incorporacions, es vanomenar Ann Gyles, alcaldessa d’Alfés(Segrià), com a presidenta adjunta.

Ramon Giribet i Boneta

E

En els llocs habituals

A LA VENDA

l’historiador Ramon Bernaus Santa-creu. Allí, els germans entregaren el lli-bre de records de la descendència delseu avi Jaume. El Rodrigo i el Gastón varen agrairmoltíssim la calorosa rebuda que havi-

en tingut en tot moment i l’inoblidablerecord que s’emportaven del seu paísde descendència.

Text: Iolanda MasanésFoto: Esther Blázquez i Iolanda Masanés

15

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Estació de desinfeccióLa Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha proposata l’ajuntament de Ponts la instal·lació d’una estació de des-infecció del musclo zebrat per a les embarcacions que entrini surtin del pantà de Rialb. Des d’aquest ajuntament s’haassenyalat que de moment només és una proposta. D’altrabanda, al càmping de Sant Llorenç de Montgai s’hi ha habi-litat una estació que ha estat homologada per la CHE, perdonar una sortida transitòria a les activitats esportives esti-uenques que es duen a terme a la zona. Recordem que laConfederació ha prohibit la navegació pels embassamentsque no disposin d’aquesta estació per a evitar la proliferaciódel musclo zebrat.

Un català fitxa pel WiganRobert Martínez, de Balaguer, serà el primer català que entrenarà ala Premier League. Concretament, ho farà al Wigan Athletic i du-rant tres temporades. El balaguerí també tenia damunt la taulauna oferta del Celtic de Glasgow. Durant la temporada 2008-2009 havia entrenat el Swansea, equip de la segona divisióbritànica que l’any passat va fitxar l’artesenc Fede Bessone.

Consorci del parapentLa Diputació de Lleida, segons el que va comentar el seupresident Jaume Gilabert durant la Trobada Empresarial dela Seu d’Urgell, té la intenció de col·laborar amb els ajunta-ments d’Àger i Vilanova de Meià en un projecte comú per acrear un consorci del parapent, ja que aquest esport té unfort atractiu turístic.

Centre del romànicEl patronat d’Amics i Protectors del monestir de Santa Mariade Gualter, juntament amb l’ajuntament de la Baronia deRialb, ha elaborat un pla de dinamització del patrimoni ar-tístic del municipi, en què es contempla l’adequació d’unespai dins el monestir per destinar-lo a un centre d’interpre-tació del romànic del municipi.

Escalades perillosesUna nena de 14 anys va escalar l’arc central de la novapassarel·la de vianants de Balaguer, posant en perill la sevavida. Aquest fet pot provocar el debat sobre si s’hauria demodificar l’estructura del pont per evitar possibles perills obé si s’hauria de col·locar algun cartell prohibint l’escalada.Per altra banda, pot provocar el debat de com s’ha d’educarals infants sobre el perill.

Cessió de fons

Els alcaldes dels Ajuntaments d’Artesa de Segre, Bellmuntd’Urgell i Preixens han signat un contracte amb l’ArxiuComarcal de la Noguera per a la cessió en dipòsit del seufons documental. Amb aquest acord, els ajuntaments s’acu-llen a la possibilitat que ofereix la legislació actual perquèels municipis petits puguin conservar els seus documents enels arxius comarcals.

Coca de 60 metresLa 13a festa de la Coca. celebrada a Balaguer a finals delmes de maig. va reunir més de 2.000 comensals, que vanpoder degustar un tros de la coca preparada per a l’ocasió,una coca amb samfaina de 60 metres de llarg. També es vacelebrar la segona edició del Concurs de Coques per a noprofessionals.

Anna M. Vilanova

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Activitats del Club de Lleure Altisurant les darreres setmanes, elClub de Lleure Altis ha partici-

pat en diferents activitats. El diumenge 24 de maig, com ja eshabitual, es va celebrar el seu Festivalde Primavera, amb variades actuacionsper part dels alumnes del gimnàs, elsquals van participar amb aeròbic, gim-nàstica rítmica, acrobàcies, steps,batuca, taekwondo, dansa oriental...L’assistència de públic va ser molt nom-brosa i tots vàrem gaudir d’aquest fes-tival. Agraïm a tots els participants i alpúblic el seu entusiasme, a l’Ajunta-ment i a la revista La Palanca el reurecolzament. El dissabte 6 de juny, el Club Espor-tiu Linyola, organitzava el Campionatde Catalunya de Fisic-Culturisme,puntuable pel campionat d’Europa dela Federació Catalana de Fisic-Culturisme. El Club de Lleure Altis vaparticipar-hi amb l’atleta Nicola Petrov,de només 18 anys, en la categoria deprincipiants, obtenint una meritòria se-gona posició.

Aquest campionat consta de duesproves en què els jutges valoren la qua-litat i proporció de cada competidor. Estracta d’una primera rutina on hand’adoptar les set posicions obligatòries,tot fent una comparació amb els altresparticipants de la mateixa categoria. Enla rutina lliure, l’atleta té un minut perdemostrar el millor de si mateix ambun suport musical. Al final de les altrescategories se’ls dona un altre minut per

esplaiar-se i posar per als seus segui-dors. En aquest cas hi vàrem assistir unacinquantena d’artesencs. Per altra banda, el divendres 5 dejuny es va començar el cicle de "Cami-nades a la llum de la lluna", amb unasortida a Salgar. Les properes tindranlloc el 3 de juliol, el 7 d’agost i el 4 desetembre.

Mercè Nogués

D

16

la P

alan

ca

Els passats 6 i 7 de juny el CENG va celebrar la Festa del Bàsquet. Amb aquesta es va cloure la temporadadel club i en el dinar de germanor celebrat al pavelló es va homenatjar els components dels equips preminimasculí (campions de Lleida) i del júnior (guanyadors de la fase regular i semifinalistes del campionat deLleida).

Festa del Bàsquet

17

la P

alan

ca

El CAP InfEl CAP InfEl CAP InfEl CAP InfEl CAP Infororororormamamamama

Si sabem que fer exercici físic va bé, fem-ne!ots els estudis duts a terme finsaquest moment demostren els

beneficis de la pràctica diària d’unestil de vida actiu. També està plenament demostrada larelació entre la manca d’activitat físi-ca, el sedentarisme i la incidència deles malalties cròniques més freqüents,com per exemple: l’obesitat, la diabe-tis, les dislipèmies, la hipertensió arte-rial, les malalties cardiovasculars o res-piratòries i altres com l’osteoporosi il’artrosi. Tot i així, la pràctica d’exercici físicde forma regular és poc habitual en lanostra societat. Segons dades del De-partament de Salut, a Catalunya l’any2006 al voltant del 40% de les perso-nes majors de 14 anys eren sedentàrieso mínimament actives, la qual cosa faque la inactivitat física sigui un proble-ma de salut. L’exercici físic, juntament amb altreshàbits de vida saludable, com una ali-mentació adequada, representa un delselements principals per fer front a mol-tes malalties cròniques. Cal passar de la teoria a la pràctica,cal anar més enllà… Si sabem que ferexercici físic va bé, fem-ne! Des delCAP d’Artesa de Segre volem utilitzarl’exercici físic com a eina de promocióde la salut, atesos els beneficis que com-porta a persones sanes i també en aque-lles amb certes "limitacions" per a laseva pràctica. Els professionals del CAP hem vol-gut engrescar un grup de persones i hemanat a caminar amb ells durant quatresetmanes. Voldríem que, a partir d’ara,siguin aquestes persones qui establei-xin una constància i n’engresquin al-tres en l’activitat. L’últim dia d’aquest període organit-zat, en arribar al CAP d’Artesa, es vaobsequiar els participants amb un re-frigeri de fruita per rehidratar-se.

Beneficis de l’activitat i l’exer-cici físic- L’activitat física que cal practicar perobtenir una millora de la salut i preve-nir la malaltia és com a mínim de 30minuts d’activitat d’intensitat modera-da durant 5 o més dies a la setmana.- L’exercici físic és positiu a totes lesedats, però sovint s’oblida que en lespersones grans, a més dels efectes ge-nerals que li són atribuïbles, la pràcticaregular d’activitat física és fonamentalper mantenir la seva independència i au-tonomia i per millorar la socialització.- Els beneficis per a la salut depenendel tipus d’activitat que es practica.- Alguns dels beneficis són immediats,com ara una sensació de benestar, i d’al-tres s’obtenen només amb la constàn-cia, com ara la disminució del risc demort per malaltia coronària. Si es deixa depracticar l’exercici de manera regular, es vanperdent aquests efectes positius; pertant, cal mantenir-se actiu sempre.- Les persones físicament actives viuenmés anys que les sedentàries i amb mi-llor qualitat de vida.- Amb l’exercici físic es redueix la possibi-litat de patir un infart de miocardi o cere-bral, osteoporosi, diabetis tipus 2, hiperten-sió arterial, augment del colesterol san-

guini, excés de pes o càncer de còlon.- L’exercici físic ens pot ajudar a aban-donar el consum de tabac, de drogueso d’alcohol.- La pràctica d’exercici físic milloral’humor (costa més deprimir-se) i aju-da a veure la vida amb més optimisme.- L’exercici físic ajuda a dormir millor,fer més bones digestions i mantenir unhàbit intestinal adequat.- L’exercici físic regular manté entrenatsels músculs per a totes les activitats dià-ries, la qual cosa ajuda a evitar dolorsmusculars, articulars i ossis, a controlarmillor l’osteoporosi i l’aparició de vari-ces i les molèsties que comporten.- Una forma física saludable ens per-met tolerar millor les temperatures ex-tremes, fred i calor, i el dolor. Tambéens capacita per fer més feina, rendirmés en la nostra activitat professional,en els nostres estudis i fins i tot en lesnostres diversions.- L’exercici físic regular és una de leseines més idònies per assolir la millorqualitat de vida possible en cada edat icircumstància.

CAP Artesa de SegrePepita Pont Aldomà,

Fina Cregenzan Ortiz

T

"Olorem i collim la rosa avui, perque demà es marcirà".

Joseph Rudyard Kipling, escriptor i poeta britànic (1865 – 1936)

19

la P

alan

ca

Últimes notícies de l’IESLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els Planells

L’IES comença a treballar ambPissarres Digitals InteractivesDes de mitjans d’aquest any acadèmic2008-2009 que tot just s’ha acabat, al-guns cursos de l’institut han començata treballar amb un recurs metodològicinnovador: la pissarra digital interacti-va. Es tracta d’una eina emmarcadadins les anomenades tecnologies del’aprenentatge i la comunicació, lesTAC, que és el nom que reben els re-cursos tecnològics aplicats al món del’educació. Les pissarres digitals interactives(PDI) són un sistema integrat per unordinador, un videoprojector i un sis-tema de control del punter que s’utilit-za per escriure sobre la superfície pro-jectada. Amb aquest sistema de con-trol, el punter es transforma en un guixamb múltiples possibilitats de canviarel traç, de forma, gruix i color; i tambéfa la mateixa funció que el ratolí del’ordinador. El resultat és la possibili-tat d’integrar tots els recursos propisde la informàtica (tot tipus deprogramari, connexió a la xarxa) en lesintervencions pedagògiques. El profes-sorat disposa d’una àmplia bateria derecursos audiovisuals per incorporar-los a les explicacions quan ho creguiconvenient. L’alumnat és un col·lectiu de «na-dius digitals» perquè la informàtica i

els dispositius digitals de tot ti-pus han format part de la sevavida des dels seus primers anysi veuen amb naturalitat i ambentusiasme estimulant la incor-poració d’aquestes tecnologi-es en la seva vida acadèmica.

Arts plàstiques i literatu-ra per acabar el cursEls alumnes d’Educació Visu-al i Plàstica de 4t d’ESO vanrealitzar una activitat creativacom a cloenda del curs 2008-2009. Sota la supervisió de la pro-fessora de l’àrea Montse Mi-ralles, es van distribuir engrups per a crear les seves prò-pies adaptacions d’alguns delsquadres més importants de lahistòria de la pintura europeamoderna, com El crit,d’Edvard Munch; La nitestelada, de Vincent VanGogh; El bes, de Gustav Klimt. Les obres resultants van serexposades a la recepció delcentre i l’experiència va tenir continu-ïtat amb un grup d’alumnes de 2nd’ESO. Des de l’àrea de Llengua cas-tellana i literatura se’ls va encarregarque escrivissin un text narratiu oassagístic lliurement inspirat en algun

dels quadres dels seus companys de 4td’ESO. Alguns dels resultats es podenllegir al blog del curs:http://cienmilkilos.wordpress.com.

IES Els Planells

VVVVVida Socialida Socialida Socialida Socialida Social

Primera Comunióa Cubells

20

la P

alan

ca

El passat 7 de juny, a l'església de Sant Pere de Cubellsvan fer la Primera Comunió, oficiada per mossèn MariàBergés, aquestes tres noietes: Gisela, Zaira i Maria Teresa.

Foto: David Sellart

Champions

Moment en què Eto'o va aconseguir el primer gol de lafinal de la Champions, que va guanyar el Barça.L'organització d'aquest muntatge al carrer va anar a càrrecde la Penya Barcelonista d'Artesa.

21

la P

alan

ca

NarNarNarNarNarrrrrraaaaatititititivvvvvaaaaa

XX Premi de Narrativa Breu

migdia del diumenge 31 demaig, a la Dàlia Blanca, va tenir

lloc l’acte de lliurament de premis dela vintena edició del Premi de Nar-rativa Breu d’Artesa de Segre, queorganitza l’Ajuntament del munici-pi sota la coordinació de la Bibliote-ca Joan Maluquer i Viladot.

1a Categoria: Cicle Inicial de PrimàriaAccèssits

- La granota desobedient de JosepMarco i Mitjavila (Ossó de Sió)- L’extraterrestre que volia anar a laterra d’Albert Puigpinós i Jiménez(Artesa de Segre)

1r Premi- La dent dormilega d’Oriol Castellà iJou (Artesa de Segre)

2a Categoria: Cicle Mitjà de PrimàriaAccèssits

- El domador poruc d’Aleix Serra iPerals (Artesa de Segre)

- El misteri del tresor extingit d’AdriàGil i Solé (Artesa de Segre)

1r Premi- El rebombori dels instruments deJudit Algué i Font (Artesa de Segre)

3a Categoria: Cicle Superior PrimàriaAccèssits

- El Vali i la seva àvia de Madi AhmedBaba Ahyad (Artesa de Segre)- La gran cursa de Carla Solanes iBosch (Balaguer)

1r Premi- La derrota del Datmal de Júlia Fol-guera (Balaguer)

4a Categoria: 1r Cicle d’ESOAccèssits- El més important: ajudar i regalarsomriures de Berta Sala i Vilà (Oliana)- El monstre del zodíac d’AsierIraizoz i Rico (Agramunt)

1r Premi- Un llarg viatge d’Elisabeth Poyo i

Serentill (Seròs)

5a Categoria: 2n Cicle d’ESOAccèssit

- Coses de la vida d’Anna Salué iGarcia (Balaguer)

1r Premi- La núvia negra de Gisela Ramonedai Rumí (Balaguer)

6a Categoria: Nascuts i nascudes en-tre 1989 i 1991

Accèssit- Quan gairebé és quasi de RaquelGalofré i Bofarull (Valls)

1r Premi- Fent camí d’Ariadna Cardona iFarreny (Arbúcies)

7a Categoria: Més de 19 anys1r Premi

- El secret del coyote de Jordi Solé iComas (Sabadell)

AA

14

la P

alan

ca

23

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Festa d’aniversaril passat 23 de maig, l’Associacióde la Gent Gran d’Artesa de

Segre i Comarca va celebrar la sevaFesta d’Aniversari. Hi va haver tot un seguit d’actes:missa, dinar de germanor a l’HostalMuntanya, havaneres... Al finalitzar el dinar, es va homenat-jar dues persones de l’associació, queen aquest cas varen ser Maria RosellGimó i Benet Porta Codina, als qualsels serveis del Departament de Gover-nació de Lleida els va fer entrega d’undiploma acreditatiu, mentre que l’asso-ciació els va obsequiar amb un ram deflors i una capsa de bombons respecti-vament. L’acte va ser presidit per l’al-calde, un representant del Consell Co-marcal de la Noguera, el director de "laCaixa" i altres personalitats que ens vanfer l’honor de la seva assistència. En acabar el dinar, al local de l’as-sociació del carrer Balmes, es va cele-

brar l’Assemblea General reglamenta-ria de tots els anys, en la qual es vadonar comptes de l’estat econòmic, aixícom el canvi de membres de la Juntadirectiva, els projectes per aquest any2009 i altres comentaris adients. Com a fi de festa es va fer una can-tada d’havaneres per un grup de

Balaguer, la qual va ser molt aplaudi-da. Va ser una jornada molt completa queesperem que es pugui anar celebrant permolts anys més.

La Junta

E

24

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

El llibre Alentorn. Història d’un poble de la Nogueral pasat 29 de maig, a la sala d’ac-tes de la Cooperativa d’Artesa i

organitzat pel Club de LecturesArtesenc, l’historiador ManuelGabriel, que substiuia al també his-toriador Joan Bellmunt, va presen-tar el llibre Alentorn. Història d’unpoble de la Noguera, escrit per EstherPérez Ferruz. A continuació teniu latranscripció del que allí es va dir."Les paraules volen, els escrits roma-nen" afirmaven els antics romans, perdonar importància al que ha estat es-crit. I d’això us vull parlar avui: de laimportància de la memòria escrita enl’obra que avui tinc el gust de presen-tar-vos i que es titula Alentorn. Histò-ria d’un poble de la Noguera; i tambéde la constància de la seva autora,Esther Pérez Ferruz, en recopilar el lle-gat documental aplegat pel seu marit,en Pere Novau Gost. En evocar la figu-ra de qui fou un apassionat per la histò-ria de la contrada que més estimava, nopuc estar-me de dir que, quan el vaigconèixer per primera vegada, el quemés em sorprengué fou la seva vehe-mència i el seu entusiasme per conèi-xer i divulgar el llegat històric d’aquestindret de la Noguera, ja que, una vega-da retirat de les seves obligacions pro-fessionals, va viure completament lliu-rat a la recerca de documents que certi-

fiquessin la importànciahistòrica del passat de lapoblació que estimava. Peraquest motiu, en PereNovau s’implicà plena-ment en un projecte de re-cerca historiogràfica localque considero força reeixit. El polític alemanyHelmut Kohl va afirmaruna vegada que un pobleque no coneix la seva his-tòria no pot comprendre elpresent ni construir el seufutur. I l’escriptor irlandèsÒscar Wilde va dir tambéque l’únic deure que tenim amb la his-tòria –amb la nostra història– és tornar-la a reescriure sovint. La més conegu-da de les virtuts que hom atribueix a lahistòria és la de fer-nos comprendre elpresent a través del passat i, també, en-tendre el passat a través del present, jaque esdevé el conjunt de fets que unaèpoca troba dignes de menció en unaaltra. Aquest procés recíproc d’interac-ció entre el lector-historiador i els fetshistòrics concrets s’anomena diàleg en-tre el passat i el present, entre la socie-tat d’ahir i la societat actual. Quan hom es pregunta per les moti-vacions de la recerca deliberada del pas-sat, se li acuden conceptes com la iden-

titat col·lectiva, l’enriquiment cultural,la diversió, l’evasió intel·lectual, etc. Defet, la familiaritat amb la història refor-ça tant les identitats individuals com lescol·lectives. Saber qui érem i d’on hemvingut és un requisit essencial per a unpresent estable i ple de confiança enl’esdevenidor. Tal com ho demostren lahistòria i la psicoanàlisi, el coneixementdel propi passat no ha de ser –no potser– del tot exacte o precís, però sí queha de ser substancial i segur de si ma-teix. Com que la maduresa humana ensexigeix, per tant, una consciència de lavida real, entesa com una trajectòriacontinuada, el fet de familiaritzar-nosamb el temps dels nostres avantpassats,o de rememorar etapes i escenes passa-des que potser recordem, no és pas unsimple passatemps d’afeccionats a lesantiguitats, sinó que és un componentessencial de la nostra personalitat. A Catalunya, d’història local se n’hafet i se’n fa, per sort, seguint uns ca-mins conceptuals i metodològics bendiversos. Des del tipus d’investigaciópacient que han practicat tantes gene-racions d’erudits voluntaristes i bene-mèrits, com per exemple els metgesrurals, els sacerdots de les parròquies oels mestres d’escola local, fins al méscientífic que practiquen els professio-nals de la recerca històrica. En aquestscasos, sempre s’ha dit que, si bé no espot ser poeta sense inspiració, ni no-vel·lista sense imaginació, tampoc noes pot ser historiador sense... una paci-ència infinita! Això i tot, a molts

E

25

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

d’aquests cronistes locals voluntarisse’ls ha atribuït una marcada tendènciaa centrar-se en una mena d’obsessiólocalista, que sol anar unida a certesparticularitats, com la d’interpretar elsesdeveniments històrics a partir del seupropi microcosmos, a partir de la pre-sentació sumària de certes dades inèdi-tes exhumades dels arxius i dotadesd’un cert volum d’informació de cairetoponímic o etnogràfic del lloc o delfet estudiats. Aquest, però, no és el casde l’obra que avui tinc l’honor de pre-sentar, perquè acompleix l’objectiu quese n’esperava: el de documentar i d’en-tretenir un públic majoritari que té in-terès en conèixer els orígens i l’evolu-ció d’un indret del municipi d’Artesade Segre. Davant de la feliç iniciativa de lapublicació d’aquest llibre, calia pregun-tar-se: Qui servaria la memòria recolli-da per en Pere Novau si no hi havia undels seus que en parlés i la fes pública?Qui seria l’encarregada de bastir, doncs,el pont d’enllaç amb la regió dels re-cords històrics col·lectius del pobled’Alentorn? En aquest cas, el mèrit deparlar-ne i d’establir-ne la via d’enllaçha recaigut en la seva vídua, EstherPérez, la qual, fent gala d’una enormecapacitat de treball i de compromís ambtot el que fa referència a Alentorn i almunicipi d’Artesa de Segre, ha escrit ieditat l’obra que aviat tindreu a les vos-tres mans. Per tal d’aconseguir aquestaimportant fita bibliogràfica –pel que fa

referència als esdeveniments més re-marcables de la història local d’aques-ta localitat de la Noguera i a l’inventaridel seu patrimoni històric i artístic–,l’autora ha comptat amb la plena adhe-sió i el suport de la seva família, d’al-gunes institucions locals com el Clubde Lectures d’Artesa de Segre, de larevista La Palanca, així com de perso-nes particulars de la ciutat de Lleida,de la comarca i del municipi d’Artesade Segre. En fullejar aquest volum, el lectorintuirà ràpidament que es tracta d’unapublicació queinclou els aspectes més significatius dela història, l’economia, el patrimoniartístic, el folklore i els costums locals,amb una menció especial de gran valoretnològic, com ho és la història delsforcaires d’Alentorn i de la seva manu-factura més característica: les forquesde fusta de lledoner que han donat famaa aquesta població arreu de Catalunyai a d’altres comunitats autònomes del’Estat espanyol. En avançar en la sevalectura també hi trobarà una ressenyaacurada de quins han estat els perso-natges històrics i els fets socials mésremarcables esdevinguts a la població,amb força referències fotogràfiquessobre diferents aspectes de la seva vidacivil i religiosa. Les fotografies antiguestenen – ara més que mai– un alt valor etno-gràfic, perquè ens mostren tal com havíemestat, a què ens dedicàvem i on vivíem,sense eufemismes ni ambigüitats.

Havent estat pregat per l’EstherPérez a revisar les proves d’ediciód’aquest volum, no vaig poder estar-mede rememorar l’emoció que sentia enPere Novau en pensar en els temps he-roics d’aquesta contrada i en els vesti-gis antics que encara conserva; en lesil·lustres nissagues dels Alentorn i delsLlar, que tanta importància política tin-gueren a la Catalunya dels segles XVIi XVII i que van tenir aquí les sevescases pairals. L’autora ha volgut com-memorar aquesta circumstància amb larecuperació de la memòria escrita d’al-guns fets cabdals de la vida d’Alentorn,per tal d’evitar que passessin directa-ment al camp de l’oblit. Aquesta publi-cació, per tant, pretén brindar a les ge-neracions futures i també a les perso-nes que no saben o no recorden quinesvan ser les ocasions memorables en queles institucions o els veïns il·lustresd’Alentorn van protagonitzar tal o qualesdeveniment o es van esforçar en mi-llorar el benestar col·lectiu, la qual cosaus proporcionarà, a ben segur, mésd’una agradable sorpresa. Fet i debatut, aquest llibre pretén seruna eina de referència fonamental al’hora de conèixer i entendre què vasuposar l’esforç dels homes i les donesd’Alentorn per al municipi d’Artesa deSegre i per al Segre Mitjà. Gràcies perl’atenció que m’heu brindat.

Manuel Gabriel i Forn

Festa del 60è aniversari

Per a tos els nascuts a Artesa i comarca l’any 1949:estem preparant una gran festa per celebrar, durantel proper mes d’octubre, el nostre 60è aniversari.

Si et fa il·lusió de retrobar-te amb amics i conegutsi compartir aquest dia plegats, pots adreçar-te alssegüents telèfons per facilitar-nos la teva adreça i

et mantindrem informat.

Telèfons de contacte:973 40 00 62, 973 40 10 38,973 40 05 17, 973 40 02 13

Festa del 50è aniversari

Els de la Nova Cançó ja estem en marxa.Enguany fem 50 anys!!!

Si voleu gaudir de la festa que estem preparantper l’octubre, aneu fent guardiola.

Poseu-vos en contacte amb nosaltres per afacilitar-nos les vostres dades i us mantindrem

informats.

Truqueu a la nit a:Pilar (973 40 21 56), Àngel (973 40 20 26),Pepi (973 40 07 80), Lídia (973 40 00 18)

26

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Viatge a la Guerra Civilprofitant l’embranzida de la pu-blicació del llibre sobre la Guer-

ra Civil, el passat mes d’abril, des dela revista La Palanca hem volgutcontribuir a donar a conèixer els im-portants vestigis d’aquest fet histò-ric a les nostres contrades. En col·laboració amb l’Ajuntamentd’Artesa de Segre, el diumenge 21 dejuny vam organitzar una visita a la zonad’Artesa-Marcovau coneguda com aL2, on hi ha importants restes de trin-xeres, refugis i nius de metralladores(mal anomenats búnquers), i a una es-cola militar de la guerra a Tudela deSegre. Les explicacions van anar a càrrecde Xavier Reñé i Pere Tardà, dos histo-riadors i estudiosos de la Guerra Civil.La veritat és que van demostrarsobradament el seu coneixement deltema en general, però sobretot pel quefa a la zona d’Artesa i comarca i, enconcret, dels vestigis que vam visitar. L’activitat consistia en una convoca-tòria oberta feta a través dels mitjanshabituals: la pròpia revista, l’emissoramunicipal, cartells, algunes invitacionsi Internet. Degut a la data i la possiblecalor, a més de la convocatòria impro-visada d’una manifestació pel tanca-ment de la farmàcia Pla-Campabadal,vam preveure que amb la participaciód’una cinquantena de persones es po-dia considerar l’activitat com un èxit.A l’hora de la veritat, però, ens vam tro-bar amb la concurrència de més de centpersones, la qual cosa ens fa fer alentir

una mica el desenvolupament de l’actei vam haver de retallar una de les visi-tes previstes. Tot va començar a les nou de matí, al’aparcament del centre educatiu ElsPlanells. Allà es va donar el tret de sor-tida fins a Marcovau, reagrupant la gentper evitar una massificació de vehicles.Vam deixar els cotxes a cal Jou i vamcomençar a gaudir de les primeres apro-ximacions històriques de la mà delsnostres guies. Durant una petita ascen-sió a la cota 398 vam poder veure granquantitat de trinxeres i refugis, fins quevam entrar en un d’aquests. Proveïts dellanternes i ben ajupits, ja que l’acumu-lació de terra al llarg dels anys haviafet disminuir l’alçada del refugi, ens vanendinsar sota terra per intentar imagi-nar-nos com es devien sentir els sol-dats republicans quan sofrien els bom-bardejos de les tropes franquistes. Hidevien caber unes quaranta persones. Reñé ens va fer adonar de la impor-tància estratègica –si és que algú enca-ra no ho tenia clar– de la zona d’Artesade Segre, que aquell hivern a cavallentre 1938 i 1939 va veure com l’he-roica resistència de l’exèrcit republicàresultava totalment inútil davant la po-tència de les sis divisions (més una mésde suport) dels rebels. En aquesta zonade conflicte es calcula que hi devia ha-ver més de 90.000 soldats entre un bàn-dol i l’altre en aquell moment. Després havíem de continuar la vi-sita una mica més enllà, al serrat del’Àliga, per veure nius de metrallado-

AA

res, un altre dels elements d’aquesta lí-nia de defensa coneguda com a L2, peròamb tanta gent es van trencar les previ-sions horàries i ho vam deixar per a unaaltra ocasió. Desplaçats fins a Tudela de Segre,l’ajuntament ens va obsequiar amb unpetit refrigeri a base de coca amb xo-colata i begudes. Abans d’entrar a l’edifici conegutcom el castell de Tudela, propietat decal Pubill, Reñé ens va demostrar una

27

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

interessants pintures, que el convertei-xen en un edifici emblemàtic i, pel quesabem, probablement únic en tot l’Es-tat espanyol. De la bona conservació d’aquestsinteressantíssims vestigis n’hem dedonar gràcies als seus propietaris, peròtambé hem de ser conscients que és unpatrimoni que cal preservar. Per tant,haurem d’exigir tant a l’Ajuntamentcom a les institucions superiors que fa-cin un esforç per a entendre’s amb elspropietaris i poder convertir l’edifici enun centre d’interpretació de la GuerraCivil. Pot ser un focus de gran interèshistòric i cultural amb la resta de patri-moni de la guerra, molt ben documen-tat per la tasca realitzada per l’Associ-ació Cultural La Roureda, que gestio-na el Museu del Montsec. La potencialitat de tot aquest conjuntva quedar demostrat amb l’activitat, jaque entre les cares conegudes de la gentdel país vam descobrir-ne força de des-conegudes. Parlant amb alguns d’ells,resulta que venien de procedències tanllunyanes com Barcelona, Cassà de laSelva, Vimbodí... Us imagineu totaquest patrimoni ben condicionat, bensenyalitzat, ben museografiat...? Ambuns horaris i uns guies de cap de set-mana i festius, amb la possibilitat devisites concertades per a grups entresetmana, amb els mitjans de difusióadequats... Nosaltres sí. Creiem queaquest tema, com tots, té un públic. Iresulta que aquí disposem d’un bonpatrimoni sobre la Guerra Civil. A més,amb l’anomenada recuperació de lamemòria històrica, estem convençuts ésel moment de pujar al tren. Aprofitem-

ho i que no ens passi com en tantes al-tres ocasions, en què per deixadesa, perdesconeixement, per relaxament de lesautoritats competents... hem deixat esca-par algun tren o hem perdut alguna deles pàgines de la nostra història. La pre-sència de l’alcalde i d’alguns regidors ensfan pensar que anem pel bon camí. No podem acabar sense el capítoldels agraïments. En primer lloc a la fa-mília de cal Pubill de Tudela, als qualstambé felicitem per haver mantingutintactes les valuoses pintures de la casa.Altres probablement no ho haurien fet.Per altra banda, no cal dir que sense elsuport tècnic dels nostres guies, elXavier i el Pere, l’activitat no hauriaresultat tan interessant. En l’apartat lo-gístic, cal destacar la contribució ines-timable de Protecció Civil i de lesArtesenques Actives. En la difusió,Ràdio Artesa, CENG i La Roureda. Fi-nalment, hem de dir que l’empenta do-nada per l’Ajuntament d’Artesa ens vafer decidir per tirar endavant aquestainiciativa i que l’ajuda de l’OlgaMayora, la seva tècnica de turisme, varesultar fonamental. Nosaltres, des de La Palanca, hemposat el nostre granet de sorra i li con-tinuarem posant mentre calgui, però arano podem fer gran cosa més que el quehem fet: donar a conèixer un importantpatrimoni que molta gent del país nosabia que existia. Ara és el torn de lesinstitucions. Així és que "Som-hi!".Això és el que es diu des de la Genera-litat, no?

Text: Ramon GiribetFotos: Josep M. Espinal

vegada més el seu coneixement de lazona. En esclatar la guerra, la propietatva ser decomissada pel comitè de re-sistència antifeixista i es veu que enprincipi s’utilitzava només per a fer-hireunions. A partir de 1937, davant lanecessitat de formació de quadres decomandament intermig, els republicansho van convertir en una escola militar,de la qual en van arribar a sortir trespromocions de 50 sergents cada una. Ales parets encara s’hi conserven unes

28

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Creació de l’EMD de BaldomarAjuntament d’Artesa de Segreva aprovar en el Ple

extraordinari de l’1 de juny lacreació de l’Entitat MunicipalDescentralitzada (EMD) deBaldomar. Un pas més en els tràmitsque han de portar a la resoluciódefinitiva. Baldomar és un dels 21 nuclis depoblació del municipi d’Artesa, ambuna superfície aproximada de 20 km2,dels 176 que en té tot el municipi.Baldomar havia estatmunicipi propi, al qual hihavia adscrits els pobles deClua, Vernet i la Vall d’Ariet,però l’any 1926 es vanagregar al municipi d’Artesade Segre. Actualment a Baldomar hiha 113 veïns empadronats. Lapràctica totalitat amb dret asignatura va donar suport a lacreació de l’EMD. Actual-ment es governa amb unaJunta Veïnal, que porta unatrajectòria des del 7 de generde 1942, quan es va formar laprimera, amb actes, comptes i sistemaelectoral propi. El conveni marc aprovat perl’Ajuntament és el que ha de regir eltraspàs de competències. En aquest cashi han fixades les necessàries quemarca la llei, unes de lliures perdescarregar l’administració d’Artesa iper permetre més autogovern, i unesde compartides com els serveis socialsi tècnics, protecció civil i comu-nicacions. Altres no són transferibles:padró municipal, cadastre, aprovacióde POUM, venda de patrimoni, entred’altres. En l’apartat econòmic, l’EMDrecollirà, per un cantó, els ingressos dela seva àrea geogràfica, que coincideixamb els límits de l’Àrea Privada deCaça. Per un altre, la proporciód’habitants serà l’argument en laparticipació dels ingressos globals quearribin al municipi, així com en lescàrregues dels serveis globals. És a dir,els recursos que toquin per la poblaciói geografia, no per les competències.

Aquest conveni, és revisable a peticióde 2/3 parts dels membres del’Ajuntament o de l’EMD, incoant-seexpedient tot seguit.

Que és una EMD?En cap moment la figura d’EMDsignifica segregació o independència,donat que les circumstàncies legals noho permeten. La creació d’una EMDdona la capacitat jurídica necessària peraconseguir l’autonomia en els recursos

i en la presa de decisions, descarregantl’administració de l’Ajuntamentd’Artesa i augmentant els recursosexterns que globalment arriben almunicipi. Això vol dir l’interessant queés per Artesa poder crear EMDs en totsels nuclis on la llei ho permet. Una EMD és un govern local,reconegut per:- La Llei 7/1985, de 2 d’abril,reguladora de les Bases del RègimLocal (LRBRL).- L’article segon del Text refós de laLlei municipal i de règim local deCatalunya, aprovat per DecretLegislatiu 2/2003, de 28 d’abril.- També ho recull l’Estatut deCatalunya de 2006, en el seu article86.7. A iniciativa de la majoria dels veïnsinteressats o de l’ajuntament, es podenconstituir en EMD les concentracionsde població que dins d’un municipiformin nuclis separats, i la llei els hade garantir la descentralització i lacapacitat suficients per a portar a terme

les activitats i prestar els serveis de llurcompetència. De totes maneres, requereixl’aprovació definitiva del govern de laGeneralitat i sempre que es compleixintres requisits:- La constitució no pot comportar unapèrdua de qualitat en la prestació delsserveis generals del municipi.- Haurà de comptar amb recursossuficients per a complir les sevesatribucions.

- Han de concórrercircumstàncies de naturalesageogràfica, històrica, social,econòmica i administrativaque ho requereixen.

La següent llista, sóncompetències necessàries del’EMD- Vigilància dels béns d’úspúblic i dels comunals.- La conservació il’administració del seupatrimoni, inclòs el forestal, ila regulació de l’aprofitamentdel seus béns comunals.

- L’enllumenat públic i la neteja viària.- L’execució d’obres i la prestació deserveis de competència municipald’interès exclusiu de l’entitat, quan nosón a càrrec del municipi respectiu ola comarca.- L’ordenació del trànsit de vehicles ide persones en el seu àmbit.- La conservació i el manteniment delsparcs i els jardins i del patrimonihistòric i artístic.- Les activitats culturals i esportives. Totes aquestes competències, id’altres, es reglamenten en un«Conveni Marc» que han de signar elpoble i l’Ajuntament d’Artesa deSegre.

Òrgans de govern de l’EMDQuan s’elegeix l’alcalde de Municipi,també s’elegeix l’alcalde-presidentde l’EMD, amb els vots dels veïns iveïnes empadronats en l’àmbitterritorial del poble. Els regidors-vocals es designen amb posterioritata les eleccions.

L’

29

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Quines possibilitats apareixen ambla creació de l’EMD?- Optar directament a convocatòries dediferents departaments, fins i totd’Europa, destinades a ens locals, senseprendre res del que avui arriba a Artesa.- Possibilitat de demanar l’obra delPUOSC, sense el límit actual de 60.000euros de subvenció.- Ingressos directes de la Diputació deLleida. El Pla d’Inversions Local (PIL),ha destinat 30.000 euros a cada EMDaquesta legislatura, a part del PIL queté l’Ajuntament d’Artesa.- Ingressos directes del Departament de

Governació per a la gestió de l’EMD.- Existeix, per exemple, la possibilitatde demanar al Departament de Treballla contractació d’AODLs i alDepartament de Justícia de ferconvenis i donar feina a reclusos.

ConclusionsL’EMD és la fórmula d’organitzacióadministrativa, jurídica i política quemés autonomia permet tenir a un pobleagregat. Amb l’EMD no es fa altra cosaque convertir en possibilitat real lesaspiracions que molts ciutadans tenen. L’EMD no comporta cap disminució

de la qualitat dels serveis queactualment es presten al poble, ans alcontrari, suposa la possibilitat de poderdecidir més directament sobre aquestsi d’ampliar-los. L’EMD no comporta capdesequilibri econòmic o territorial, niper Artesa, ni per un poble. Cadascúoptarà i disposarà com inverteix elsseus propis recursos, a la vegadaaugmentats i més eficaçment. Amb l’EMD, tothom hi guanya.

Junta Veïnal de Baldomar

Èxit de la Festa de Primavera de Baldomarl 30 de maig va tenir lloc la Fes-ta de Primavera que organitza

cada any l’associació de veïns Amicsde Baldomar. Un total de 50 participants van cui-nar un plat i el varen dur a la plaça dela Font, on tots els assistents els varenpoder degustar. La nova Junta treballa en les altresactivitats que es realitzaran durant l’any.La següent activitat serà la Revetlla deSant Joan, amb l’encesa de la fogueraamb la Flama del Canigó, seguit de so-par popular amb música en directe.L’últim dissabte de juliol tindrà lloc laFesta del Conill Cuinat.

E

Donem les gràcies a tots els qualsamb la seva desinteressada col·la-boració fan possible tot això. Fem Festa! Fem Baldomar! Aprofitem per expressar la nostrasatisfacció vers l’EMD, ja que l’1 de

juny es va aprovar en el Ple de l’Ajun-tament. Ara només resta esperar la res-posta de Governació i esperem que si-gui el més aviat millor i positivament.

Associació de veïns Amics de Baldomar

Agraïmentses de l’associació ArtesenquesActives volem fer uns

agraïments. En primer lloc, agrair la visita delClub de Vehicles Històrics de Lleida.Gràcies a ells vàrem poder gaudir deles seves "màquines" el diumenge al

D matí. A més, també agraïm a la famíliaGuàrdia la seva col·laboració enl’organització de l’acte. Així mateix, donem les gràcies a totel públic que va assistir a l’obra "Elsdeu negrets", així com al director,actors, equip tècnic, equip d’esce-

nografía, modistes, perruquera i tots elsque fan possible que dos cops a l’anypuguem gaudir d’uns dies de teatre. Moltes gràcies.

30

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

REPARTIMENTper ordre d’aparicióThomas Roger JOEL REYMary Roger PILAR GREGORIVera Claytone EMMA ESTRADAPhilip Lombard JOSEP MARCHDolly Martone NÚRIA SERRADELLWilliam Blore VICENÇ FARRÀSGeneral Mackenzie JAUME FARRÉEmily Brent LIDIA ROCARuth Malgrave M. DOLORS PALETDr. John Armstrong JOSEP MIRÓ

EQUIP TÈCNICVestuari: Montse Duran, amb M. ÀngelsGili, Divina MateoPrimers apunts: Pepita Monell, Dolors Mo-rera

Regidores: Yolanda Massana, MartaCañellasImatge: Roger MateoCaracterització: Dolors PortilloSo i luminotècnia: Josep Manel Gil,Xavier FarràsEscenografia: Xavier Farràs, amb EvaCendra, Yolanda Massana, MaribelColom, Núria Mases, Valentí Petrov iJuan VegaOmbra polivalent: Marta CañellasProducció: Dolors MoreraRegidoria i adjunt a direcció: Eva Cendra

Direcció: Joan Roca

Durada 2:20h inclòs un descans de 10minuts

Teatre: Els deu negretsl Grup de Teatre d'Artesa i lesArtesenques Actives van repre-

sentar l'obra Els deu negrets, elspassats 12, 13 i 14 de juny. Aquest clàssic de novel·la negra,original d'Agatha Christie, va serrepresentat pel quadre escènic localamb gran encert i va mantenir elsespectadors en constant suspens. Vuit assassinats encadenats configu-ren una història en què una jutgessamalalta terminal imparteix la justíciad'una forma molt peculiar.

Text i fotos: Josep M. Espinal

E Foto: Josep Manel Gil

31

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Associació de dones La Coma de Meiàn viatge amb molt de gust. El passat 6 de juny, un petit grup

de l’Associació de Dones de Vilanovade Meià varen desplaçar-se fins a lesBodegues de Raïmat per poder veureles magnífiques instal·lacions i planta-cions que hi ha dins d’aquest prestigi-ós entorn. La visita que varen fer almatí, va anar acompanyada d’una dol-ça degustació de vins dels cellers de lesbodegues de Raïmat. Havent dinat, visita guiada al Mu-seu de Lleida, diocesà i comarcal, onvaren poder apreciar les valuosescol·leccions centenàries, que convi-den al visitant a fer un viatge per lahistòria i el patrimoni del nostre ter-ritori, mostrant així les nostres arrels

Renovació de la Junta dels Amics de la Sardanans és grat informar de larenovació de la Junta dels Amics

de la Sardana d’Artesa de Segre. El passat 13 de març, a l’assembleageneral ordinària, es va aprovar perunanimitat autoritzar el president per acobrir les baixes de la Junta. Finalment, la composició de la novaJunta és la següent:

- President: Josep Criado Garcia- Vicepresidenta: Núria Jové Rosell- Secretària: Teresa Solsona Jou- Tresorera: Mercedes Espinosa Arenas- Vocals: Rosa M. Pallarés Rigat, MariaJovell Solé, Jaume Sala Sala Alhora, s’ha creat un grup de treballformat per Trini Alarcón Girao, DolorsArtigues Piqué, M. Àngels Gili Vilella,

Mercè Giribet Boneta i Teresa PedrolCurià. Aquest estiu tornem a fer "Sardanesa la fresca". Esperem que us animeu avenir i que pugueu gaudir de la sardana.

U

E

des de la prehistòria i fins als nostresdies. De tornada, varen aprovar un copmés la diversitat dels seus viatges

culturals.

Text: Iolanda MasanésFoto: Dolors Puigcernau

SardanesSardanesSardanesSardanesSardanes a la fr a la fr a la fr a la fr a la frescaescaescaescaesca

Lloc: Pl. AjuntamentLloc: Pl. AjuntamentLloc: Pl. AjuntamentLloc: Pl. AjuntamentLloc: Pl. AjuntamentHorari: de 22h a 24hHorari: de 22h a 24hHorari: de 22h a 24hHorari: de 22h a 24hHorari: de 22h a 24hDies: els divendresDies: els divendresDies: els divendresDies: els divendresDies: els divendres

Juny: dies 19 i 26Juny: dies 19 i 26Juny: dies 19 i 26Juny: dies 19 i 26Juny: dies 19 i 26 Juliol: dies 3, 10, 17, 24 i 31Juliol: dies 3, 10, 17, 24 i 31Juliol: dies 3, 10, 17, 24 i 31Juliol: dies 3, 10, 17, 24 i 31Juliol: dies 3, 10, 17, 24 i 31Agost: dies 7, 14 i 28Agost: dies 7, 14 i 28Agost: dies 7, 14 i 28Agost: dies 7, 14 i 28Agost: dies 7, 14 i 28 Setembre: dies 4 i 18Setembre: dies 4 i 18Setembre: dies 4 i 18Setembre: dies 4 i 18Setembre: dies 4 i 18

La sardana, dansa nacional de CatalunyaLa sardana, dansa nacional de CatalunyaLa sardana, dansa nacional de CatalunyaLa sardana, dansa nacional de CatalunyaLa sardana, dansa nacional de Catalunya

Amics de la SardanaAmics de la SardanaAmics de la SardanaAmics de la SardanaAmics de la SardanaApartat de correus 22Apartat de correus 22Apartat de correus 22Apartat de correus 22Apartat de correus 2225730 Artesa de Segre25730 Artesa de Segre25730 Artesa de Segre25730 Artesa de Segre25730 Artesa de Segre

33

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

La ruta de l’aigual dissabte 9 de maig ens vàremmoure amb tres temes

mediambientals importants: la depu-radora d’aigües residuals deBalaguer, el Molí del Duc i la RodaHidràulica de Torrelameu. Un diamiediambiental i sostenible, dogmade la nostra associació. Vam encetar el dia de la mà de ToniGarcía (tècnic de la depuradora d’ai-gües de Balaguer), el qual ens vaintroduir a les instal·lacions amb lesbases de tractament i separació de resi-dus i tota una quantitat de maquinàriamolt sofisticada. És curiós veure coml’aigua tractada correctament no fa capmena d’olor i torna al riu amb condici-ons òptimes, com si res l’hagués em-brutat. Des del despatx de control, eltècnic ens va explicar d’una maneraplanera tot el funcionament, amb totesles etapes del tractament. També ens vaexplicar, diferents temes del laborato-ri. És interessant com in situ es pot en-tendre un sistema tan sofisticat. Aproximadament a les 12 hores jaérem al Molí del Duc, on ens esperavaen Pere Solanelles (actual propietari).El Josep M. Alsina, propietari d’una

E moderna farinerad’Artesa de Segreens va recordar ideleitar amb les se-ves explicacions, jaque ell tenia una an-tiga farinera similara la del senyor Pere.Tots dos es varensecundar mútua-ment. A les 13:30 horesja érem davant laroda hidràulica deTorrelameu, la Nòriatal com ells en diuen. Editen una revistade la població que du aquest nom. Ens laposaren en marxa, pujant aigua al braçalde distribució. Tot un espectacle magní-fic, val a dir també que a l’esdevenimenthi assistiren l’alcaldessa de la població,Núria Trullols, el president del rec i al-tres membres. Ens varen obsequiaramb una caixa de pomes, símbol de lapoblació. A l’entorn de la roda i a l’om-bra d’uns xops, ens acomodàrem ambdues taules, on vàrem dinar de picnic. Després de dinar i per acomiadar-nos,vam donar un tomb pel poble, visitant la

plaça on hi ha una placa dedicada al granpintor torrudà Miquel Viladrich, fill in-signe de la vila, on cada any s’hi celebraun premi internacional que du el seu nom.Un Mural realitzat per l’escultor i cera-mista Enric Orobitg. Visita de l’esglésiade l’Assumpció amb una interessant pilabaptismal i la sala d’exposicions i pintu-res de l’Ajuntament. Una visita molt aprofitada. Fins lapròxima.

Francesc Gesséwww.marquesat.net

Temps d’excursions a les escoles, és final de curs!apropa l’estiu, senyal que un al-tre curs ja s’acaba.

La majoria de les escoles estan pre-parant les excursions amb tots els seusalumnes, alguns altres potser ja les hanfet, però la realitat és que d’aquí unsdies les aules quedaran buides, els pa-tis restaran en silenci, els companysaniran de vacances... i els casals d’es-tiu es posaran en marxa. Els alumnes de l’escola «Mare deDéu del Puig de Meià» de Vilanova deMeià, el passat 23 de maig ja varen ferel viatge de fi de curs. Enguany, el des-tí va ser Catalunya en miniatura a Tor-relles de Llobregat, el magnífic com-plex turístic i cultural en miniatura mésgran del món, on hi ha els edificis i lesrealitzacions més representatives delPrincipat. Tot seguit, a la tarda, a gau-

dir tots junts d’unadivertida estona alParc d’Atraccionsdel Tibidado deBarcelona. I com ja es tradi-ció a tots els centres,durant l’any, elsnens i nenes han re-alitzat diverses acti-vitats, per fer «ca-laix» per l’excursió,tals com vendre ti-res de números perla cistella de Nadal,Carnaval, venda de flors per SetmanaSanta, les roses que no varen faltar perSant Jordi, entre d’altres. Des del més petit fins el més gran,tots han participat conjuntament amb

un objectiu molt clar: el viatge de finalde curs.

Text: Iolanda MasanésFoto: Antònia Estrada

S’

34

la P

alan

ca

Notícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la Biblioteca

Novetats de junyNOVEL·LA

El caçador d’estels. Khaled Hosseini.Ed. Amsterdam

Més de 6 milionsde llibres venutsarreu del món,traduït a 42 idio-mes, més de dosanys a la llista dellibres més ve-nuts del NewYork Times.B e l l í s s i m anovel·la sobrel’amistat, la traï-

ció i el preu de la lleialtat.

El viatge de l’elefant. José Saramago.Ed. El Balancí

"Se’m va dir quees tractava del vi-atge d’un elefantque, al segleXVI, sota el reg-nat del rei JoanIII, va ser portatde Lisboa aViena. Vaig pres-sentir que allà hihavia una histò-

ria…"

El xinès. Heaning Mankell. Ed.Tusquets Editors

Màrius Torres, del poeta al lector.Margarida Prats Ripoll. Ed. PagèsEditors

¿Quiere ser millonario? Vikas Swarup.Ed. AnagramaAl cinema vaguanyar elsÒscars i els Glo-bus d’Or ameri-cans. Narra comun jove indianalfabet i po-bre, RamaM a h o m aThomas, partici-

pa en el concurs de la tele ¿Quiénquiere ser millonario?

BIOGRAFIES

Oda inacabada. Memòries. PasqualMaragall. Ed. LamagranaRecorda les dol-çors olímpiques iles amargors delseu pas per laGeneralitat, i re-itera la seva de-cepció ambZapatero, Mon-tilla i el PSC.

Amb to intimista, despulla la seva ex-periència com a malalt d’Alzheimer.

ALTRES

El malestar de la cultura catalana.Josep-Anton Fernàndez. Ed. Bibliote-ca Universal EmpúriesIdees noves i exemples originals pro-vinents tant de la literatura com del ci-nema i la televisió.

GUIES

- Guia de càmping’09. Generalitat deCatalunya.- Guia d’establiments de turisme ru-ral’09. Generalitat de catalunya.- Guía Michelín, España & Portugal2009. Hoteles y restaurantes

35

la P

alan

ca

Racó CulinariRacó CulinariRacó CulinariRacó CulinariRacó Culinari

Gastronomia a la Fira de BalaguerTaula rodona sobre tècniquesalimentàriesLes activitats gastronòmiques cada copadquireixen més volada a Fira Balaguer.Per a l’acte de cloenda, hom va triar unrepresentant d’aquest món, l’IsmaPrados, conegut gastrònom i popularpresentador de TV3.

Una hora abans de l’acte final, a lasala d’actes, es desenvolupà una taularodona amb el lema "Tècniques alimen-tàries i productes de la zona", que diri-gí l’Ismael i en la qual l’acompanyarenaltres tres coneguts cuiners de Lleida(Joan Burguès, del restaurant Cassia deLleida; Mercè Camins, de Casa Mercède Fontdepou; i en Josep A. Sánchez,del restaurant La Solana de Foradada). Si la cuina és avui un tema "demoda", no és menys cert que concitatambé posicions ben diverses quant amaneres d’entendre-la. Les diversesvisions, però, que del tema puguin exis-tir, no poden superar la definitiva qües-tió de fons: cuina ben feta i cuina malfeta. La cuina, com tot, forma part de lanostra civilització i, com ella, had’avançar... Els defensors de la "cuinatradicional", han d’entendre que el queavui entenem per tradicional, no ho erafa uns quants anys... que no és cert quesempre hagi estat així. Cal recordar queni la patata, ni el pebrot, ni la tomataformaven part de la nostra alimentaciófa només 500 anys... És a dir, la cuinas’ha anat adaptant als moments, alsavenços i a les fams (amb la creaciódels recaptes i altres mil solucions pera no llançar res) i a les èpoques d’abun-dor (originant-se les escudelles méscomplexes i altres plats a base de ma-tèries més cares).

Els defensors a ultrança de la cuina"moderna" cal que siguin conscientsque representen això: l’evolució natu-ral de la cuina, que es mou amb elstemps i, curiosament, s’ha mogut i moltdurant els anys de bonança econòmica.A hores d’ara hi ha un cert compàs d’es-pera i la crisi convida al realisme... Així, doncs, la balança tornarà a equi-librar-se i la cuina continuarà essentmirall del moment i de la cultura quevivim, i haurem de recordar que l’im-portant és conèixer a fons la base de lacuina que ens ha arribat per a poder, acompàs amb els temps, millorar-la, in-corporant les innovacions necessàries ino deixant en l’oblit moltes tècniquesque, venint del passat, són encara benútils. Finalment, hom va qüestionar l’evo-lució positiva dels productes locals alservei de la nostra cuina... Potser hemvenut la qualitat a canvi de la quantitat(parlem de fruita, un dels emblemes deles terres de Ponent, i de les verduresde l’horta, amb la desaparició de varie-tats d’una qualitat inqüestionable a can-vi d’altres de més duradores, més re-sistents, però perillosament semblantsa pilotes de tennis...). En aquest tema,però, sembla que hi ha indicis d’un can-vi de direcció i no trigarem a veure re-cuperades algunes varietats locals...Així sigui! Però aquest podria ser temad’un altre article.

"La Cuina de la Mel" a la Firade BalaguerEl dia 2 del passat mes de maig, perprimer cop, l’associació Noguera Cui-

na, va fer-se càrrec de la campanya "Lacuina de la mel". L’associació, en aquests moments,està en tràmits per a canviar el seu nompel de Montsec Cuina i, entre altrescampanyes, com la "Del paisatge a lacuina" que celebrarem el proper mesd’octubre, assumim la continuïtat de lacampanya ja veterana "La cuina de lamel", tot centrant les activitats al mesde maig i amb inici de campanya a laFira de Balaguer que, com sabeu, cadavegada es bolca més en els aspectesgastronòmics i de producte de la zona. Si l’any anterior vam presentar duesreceptes de cuina de mel (enregistra-des en un vídeo i presentades i comen-tades pels seus autors), que vam poguerveure i tastar també a la Fira d’Artesade l’any passat, enguany, amb la novaconcepció de Montsec Cuina, les recep-tes van sumar sis de sis restaurants, totsmembres de l’associació. El vídeo jas’ha convertit en un curtmetratge oncada un dels restauradors ensenya comelabora la seua recepta. En l’acte de presentació, amb la salad’actes de Fira Balaguer de gom a gom,un a un els restauradors van explicar eldesenvolupament de cada procés i, comno podia ser menys, serviren una es-plèndida mostra de tot allò que havíempogut veure i sentir, arrodonint així unacte gastronòmic que esperem millorarl’any vinent amb noves idees i aporta-cions a l’entorn de la mel i aglutinanten la campanya aquelles iniciatives quepuguin anar sorgint.

Josep A. Sánchez Amorós

37

la P

alan

ca

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinió

La Innovació en les nostres videsesprés d’anys d’economiabasada en l’especulació i en la

manca de valors, ens trobem ara quehem de córrer per a posar-nos al diade tots els deures que havíem d’havertingut en compte quan les vaqueseren grasses. 15 d’octubre de 2004. Entro en unapetita oficina que es fa dir "AgènciaImmobiliària". Pregunto per un anuncique hi ha penjat justament en aquellmateix aparador en aquell precísmoment. La encarregada despenja eltelèfon i fa una trucada a un subjecteque no sabem ni on es troba. Acteseguit, ens comunica que el preu queestà penjat és incorrecte, cal afegir-hiun 20%. Després de la sorpresa i laindignació… no hi ha possibilitat deprotesta. Giro cua i me’n vaig. Ara, quan aquesta bogeria és històriai els governs s’adonen que ells hi eren,també, en aquesta partida de pòquer,embutxacant, ara tornem a donar valorals professionals de veritat i a la feinaben feta. I apareixen els americans i ensvolen ensenyar que el millor ésInnovar. Però què és innovar? I perquè ho hede fer jo, això? Tota la vida he estatfent el que sabia i anant a les fires acopiar el que feien els altres. I ara johe d’Innovar? Doncs sí, ara ho hem de fer. Hem dededicar els nostres esforços ainvestigar, a estudiar, a descobrirnecessitats que encara no existeixen, afer creure als consumidors que allò quenosaltres farem és el que s’ha decomprar.

Evidentment això té un cost. Quinretorn pot tenir aquesta inversió? Bé,investigar té el seu cost, però tambépodem buscar ajuda. Hi ha suport deles administracions. D’altra banda, hemd’investigar, però també hem deprotegir allò que hem descobert. Lespatents i altres proteccions són una einaimportantíssima en elnostre treballd’investigació. Ara bé,realment es podendescobrir coses en elnostre dia a dia? Doncssí, precisament en elnostre treball diari ésquan podem fer elsgrans descobriments id e s e n v o l u p a r - l o s .L’Ipod no el vadescobrir Apple, sinó un enginyer dePhilips. Allí no se’l van escoltar i nova parar fins que algú ho va fer. Vaaconseguir una cita amb en Steve Jobs.I en 4 mesos, l’Ipod era una realitat. Hem d’investigar, hem d’innovar,hem de protegir aquestes innovacionsi hem de fer-les rendir. O bé lesfabriquem nosaltres o bé les llicenciem.Hi ha moltes empreses obertes a crearnoves línies de producte, o a llençar-sea noves aventures si hi ha prougaranties. I si realment la invencióprové d’un particular i fa faltafinançament, no cal trucar la portanomés als bancs. També podem anar abuscar un Business Angel. O com deiaun altre americà, les tres F’s, fools,friends and family (família, amics ibojos).

I si a més aquestes innovacions espoden produir a la vora d’una empresaque dona suport o amb un intercanviuniversitats-empresa, pot tenir majordifusió. I com més ampla l’anella decontactes, millor. Perquè, potser, sitrobem ràpidament un interessat en elnostre producte, tot sortirà rodat. La

manera de trobar les sinèrgies per alnostre producte és havent desenvolupatuna bona xarxa de contactes que enspermetin agilitar els nostres projectes. No és senzill innovar. No obstant, aCatalunya fa molts anys que ho hemestat fent. I a Artesa hi ha forçainiciatives de renovació de producte,sobretot en el sector gastronòmic. Aixòno és exactament la innovació de la queestava parlant, però s’inclou en lamateixa filosofia. Podem intentardescobrir coses noves. Einstein deiaque si no volies obtenir els mateixosresultats, no facis les mateixes coses.Fes-les d’una altra manera. Doncs això. Salutacions.

Joan Giribet i Carlí

Hem de dedicar els nostres esforçosa investigar, a estudiar, a descobrirnecessitats que encara no existeixen,a fer creure als consumidors que allòque nosaltres farem és el que s’ha decomprar

D

38

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

L’apunt del PSC-PM... Els tècnics, al servei de l’ajuntament?

er aconseguir els objectius que esmarca un govern, cal tenir tèc-

nics que trobin solucions als proble-mes i al mínim cost possible. De sempre, la despesa en tècnics haestat molt elevada. Seguiment d’obres,informes sobre les llicències, visites,punts de vista, memòries i projectes imés projectes, molts dels quals s’om-plen de pols en un prestatge per serimpossible la seva execució, sigui per ha-ver estat substituït pel d’un altre tècnic mésafí quan es canvia de govern, o per disse-nyar obres inassolibles, innecessàries, oque no existeix partida pressupostària. En definitiva, moltes factures d’ho-noraris que es mengen una part impor-tant de la despesa dels pressupostos.L’any 2007 amb 274.798,78 euros, el2008 es van pressupostar 350.000 eurosi al 2009 n’hi ha 200.000 més. Dife-rents cops hem demanat un tècnic a jor-nada completa amb tots els serveis, in-closa la redacció de projectes i les di-reccions d’obra, que permetria estalvi-ar molts diners. A més a més, que en-tengui com funciona el nostre munici-pi i planifiqui i prepari projectes assu-

mibles, prioritzantels que més es ne-cessiten. Aquest2009 s’ha aprovat enel Pressupost la con-tractació d’aquesttècnic, però el go-vern d’ERC no estafent ni un pas perdur-ho a terme. Valmés anar gastant di-ners del poble, gene-rar errors pel desco-neixement de la rea-litat d’aquest com-plex municipi nostre, projectar obrescaríssimes i dificultar-ne l’execució. Una altra qüestió. El passat 9 de juny,10 persones vàrem gaudir d’una visitaal Senat. Acompanyats del senador delnostre grup, Josep Maria Batlle, ensendinsarem en el Madrid dels Aústriesi després recorreguérem tots els raconsde l’edifici del Senat, tant l’antic comel nou. Així mateix assistirem a unasessió de la cambra, amb la presènciadel President del Govern i de diferentsministres que responien a les inter-

P

Ànim, Oriol!Algunes persones d’Artesa m’han pre-guntat si l’Oriol ja no practica el ciclis-me de competició perquè a les fotos delBasella-Moto Club Segre no hi sortia. Doncs resulta que el van deixar forade l’equip, no perquè estigués en baixaforma (alguns rendeixen menys que ell),sinó perquè un pare d’un corredor deGandesa (Terra Alta) es va oferir per por-tar-los a les curses si hi ficaven al seu fill. Nosaltres aquest any correm dintredel Moto Club Segre pel nostre comp-te. Ens paguem totes les despeses i es-collim les proves que més ens interes-sen. L’Oriol està corrent l’Open delRibagorza (Aragó) i està classificat en2a posició. També corre la VoltaAnbaso, que són 9 curses de BTT, to-

tes a prop de Manresa. A més està fentmoltes curses de carretera, algunesd’entre 180 i 220 km, ja que aquest anyestà eufòric de forma. Dintre d’untemps ja tornaré a explicar els resultatsobtinguts. També dono les gràcies a la gent queens pregunta per ell. El podreu trobarcada dia entrenant pels camins o carre-teres. Doneu-li ànims perquè se’ls me-reix. Llàstima que no hi hagi un equipd’aquí i pogués portar el nom d’Artesaarreu de Catalunya i d’Aragó. Ànim, Oriol! Nosaltres sí que confi-em en tu.

Ramon Badia

pel·lacions d’alguns senadors. Desd’aquestes ratlles volem agrair al JosepMaria, l’atenció prestada com a guia co-neixedor de tot el que vàrem veure iviure.

Josep Galceran i SellartCarme Miquel i Brufau

Membres del Grup municipal PSC-PMa l’Ajuntament d’Artesa de Segre

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

39

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Un famós de TV3 visita la nostra comarcaLes passades vacances de Setmana Santa, el director delprograma Polònia de TV3, Toni Soler, i els seus amics vanestar gaudint d’una estada a la casa rural de Cal Pedrol deVall-llebrerola. D’aquests clients en guardem un bon record. Són personesmolt senzilles i amables. Durant aquells dies van visitarVilanova de Meià, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre i elsantuari de Salgar. Felicitem la pastisseria Borrell pel detall que van teniramb el Toni, el qual va encomanar una mona de Pasqua i lasorpresa va ser quan va veure que a sobre hi havia impresala seva cara. "Chapeau", Pere! T’enviem una salutació de laseva part. Aprofitem aquestes línies per dir que les cases ruralsd’aquesta comarca ens esforcem a donar un bon servei, laqual cosa ajuda a una bona afluència de públic i beneficia elcomerç d’Artesa.

Cal PedrolMercè Giribet

Anya un poble viu. La Travessa d’AnyaAnya era un poble viu. El seu reduïtnombre d’habitants no va evitar que tin-gués una de les associacions culturalsmés importants d’Artesa de Segre. Erael Grup Cultural La Travessa d’Anya. Considero, com a expresident del’esmentada associació, que era unaentitat prou important per Artesa i ro-dalies. I amb el seu altruisme, les sevesganes de fer i la implicació amb tot elque pogués ser convivència i cultura,vàrem fer d’Anya un poble viu, singu-lar i conegut per tots els veïns del mu-nicipi d’Artesa de Segre. La qual cosava fer que els actes que organitzàvem,

ja fossin exposicions de pintura, de ce-ràmica, de ferro forjat i d’altres arts,com els concerts de música clàssica, oles dues Trobades anuals d’Acordionis-tes de la Noguera, o els concorregutsballs de saló per a la gent gran d’Anyai dels pobles de les rodalies, activitatscom dèiem força concorregudes que ensomplien de satisfacció, convertissinAnya en un poble viu. L’entitat del Grup Cultural La Tra-vessa d’Anya que jo vaig tenir l’honorde presidir juntament amb els com-panys de la Junta durant divuit anys,estava molt sensibilitzada, dins de les

nostres possibilitats pressupostàries, enfomentar la convivència entre els nos-tres vilatans i la gent de les rodalies totorganitzant els actes culturals i recrea-tius per tots plegats. Aprofito aquestes línies per agrair atots els membres de la Junta Directivaque jo presidia tots els esforços, la vo-luntat i les hores de dedicació, així coma tots els veïns que amb la seva partici-pació, empenta i solidaritat van ferd’Anya un poble viu, admirat per laseva projecció de la cultura.

Ferran Salvat i Parés

InmemoriamInmemoriamInmemoriamInmemoriamInmemoriam

In memoriamEl dia 1 de juliol es compleix un any de la defunció del nostre amic EmilioGil Camps. Com si fos avui volem recordar totes les vivències i les bonesestones que vàrem passar amb ell. Et recordarem sempre.

Els teus amics que molt t’estimen

40

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

LA FITXA

Número: 30Data: juny de 1984Preu: 75 ptes.Pàgines: 28

Juny de 1984a revista supera el nombre habi-tual de pàgines i arriba per pri-

mera vegada a les 28. PORTADA. Sense cap títol, unacomposició fotogràfica ens mostral’empenta d’un grup de jovent d’aque-lla època que es dedicava a fer desfila-des. EDITORIAL. L’editorial Estimar lanatura és una crida a gaudir de l’estiuen plena natura, a partir de l’eslògan"Fem nostre l’estiu", molt de moda enaquella època, sense oblidar-se d’aspec-tes com la pau i la salut. LOCAL. En aquesta ocasió, la Infor-mació municipal es limita a la relacióde factures i de llicències d’obres delmes de maig. Diverses notícies sobre activitatsqueden recollides en el Noticiari Localde Josep M. Solans: donació de sang,celebració de les respectives setmanesculturals de l’institut de FP i del Clubde Lectures, exposició fotogràfica del’IEI amb imatges de la Noguera, cele-bració del centenari del col·legi SantJosep... Destaca la medalla d’or deTeresa Sellart en llançament de pes fe-mení, aconseguida a les Olimpíades dela FP celebrades a Esplugues deLlobregat aquell 4 de maig. Sobretot,però, ens crida l’atenció la posada enfuncionament de l’embotelladora de vide la Cooperativa d’Artesa i l’aparicióal mercat de la denominació Castellsd’Artesa. COMARCA. Ferran Sánchez Agus-tí, des del seu Mirador del Montsec, ensnarra un interessant capítol de la histò-ria de les nostres contrades a Poblamenti devastació d’Alòs de Balaguer iVilanova de Meià al segle XIV. Desprésde l’expulsió definitiva dels musul-mans, aquestes poblacions no recupe-ren població fins l’empenta donada perJaume II a principis del s. XIV. A finalsdel mateix segle, el comte Mateu deFoix, en el seu intent de reclamar elsseus drets a la corona d’Aragó, va de-vastar la zona. J. Armengol dedica l’article Forada-da a parlar del curs de català que hatingut lloc en aquesta població durantdos dies a la setmana des del mes de

novembre. Com ahomenatge a la nos-tra llengua publicael poema La vacacega de Joan Mara-gall. POESIA. Amb elpoema de Maragall,la revista publica unsonet de Magí Ser-ra i Piqué dedicat Ala senyora PilarSolé i Poch en el seu87è aniversari. CAMP. J. Santa-creu reflexiona so-bre Els incendis del’estiu. El neguit delpagès en aquestaèpoca fins que hasegat són les pedre-gades i els incendis.Santacreu suggereixmesures per evitarel llançament de bu-rilles a les cunetes iles espurnes de lesmàquines de segar.A més, proposa ser-veis complementaris a la tasca delsbombers. URBANISME. L’arquitecte FredericArmengol reflexiona sobre Els proble-mes de la ciutat d’avui. A partir del lemade l’urbanista Ildefons Cerdà "Urbanit-zeu el camp,ruralitzeu la ciutat",Armengol fa un re-pàs de les diferentstendències urbanísti-ques des de principisdel s. XIX. Les con-clusions es poden re-sumir en l’afirmacióque "... un habitatgedigne necessita inse-rir-se en un espaiurbà acceptable..." ENTREVISTA.Jesús Santacreu en-trevista Miquel Mas-sana i Rodrí-guez,regidor d’Artesa deSegre per AP-PDP-

UL. Massana ja havia estatregidor durant el període1974-1979 i en aquestanova etapa era l’únic regi-dor de la seva coalició. Des-taca la bona convivènciaentre els membres del con-sistori, malgrat les discre-pàncies. El seu objectiu du-rant el mandat era "aconse-guir que tots els carrersd’Artesa de Segre estiguinben enllumenats", ja que erael responsable de trànsit,enllumenat públic i televi-sió. TEMA DEL MES. Els

L

41

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

redactors Santacreu i Jové escriuen Ungrup de models d’Artesa i moltes des-filades, article del mes que ve molt benil·lustrat a la portada. L’ànima del grup,que ja portava més d’un any d’activi-tat, era la perruquera Dolors Portillo.Les seves desfilades eren autèntics es-pectacles i en aquest temps havien es-tat tres vegades a la discoteca NewStudy d’Artesa, però també havien des-filat a la discoteca Green’s de Ponts i alGremi de Perruqueria de Lleida. CULTURA. Estudi de la fauna de laPeixera és un estudi publicat a la re-vista Ilerda l’any 1982, que la revistarecull pel seu interès local. El 1r centenari i la seva anècdota ésun breu article sense signar que expli-ca que fins a 12 persones de diferentsgeneracions de la mateixa família vananar al col·legi Sant Josep al llarg delsseus 100 anys d’existència. ASSOCIACIONS. Joan Aranès iClua, del Grup de Muntanya del CENG,signa l’article Fer muntanya. Amb elseu estil literari, Aranès ens descriu lessensacions de l’ascensió al cim delPerdiguero (3.200m, Pirineu aragonès)des de la marxa d’aproximació del diaanterior fins a la matinada en què s’hiacosten. Conclou: "Allà baix, els jocsbruts continuen. Però també sabem queles utopies són aconseguibles. Ho de-mostrarem un cop més. El cim ens es-pera". Camp d’estiu, de l’Agrupament Es-colta i Guia Mare de Déu del Pla, és unarticle sobre la importància d’aquestaactivitat. Es repassa tots els llocsd’acampada, des del primer

(Montcortés, Pallars Sobirà, 1977) finsal d’aquell any (Guardiola de Bergue-dà), posant èmfasi en el coneixementdel país que això suposa per als infantsi joves. En una pàgina sencera s’explica da-tes, preus i condicions dels campamentsorganitzats a Salgar i Argentera pelsAmics de la Natura. Tot i tractar-se depublicitat, ens recorda la petjada dei-xada entre nosaltres pel recordat i esti-mat Mn. Roc. La cursa d’armament és un articlesense signar on s’exposa el perill de ladinàmica armamentística a nivell mun-dial. Es contraposa el creixement delsentiment pacifista i es posa com aexemple les concentracions del 20 demaig a diferents ciutats catalanes (aBarcelona, cent mil persones). ESPORTS. La Sociedad de Pesca-dores Deportivos de Artesa de Segreinforma és un article d’aquesta entitat(en castellà) que se centra en dues co-ses. Primer, la inauguració de la sevaseu social a les Escoles Velles, el 28 demaig, a càrrec del director general deMedi Natural, Martín Arnaiz, amb lapresència de diferents autoritats, totsells acompanyats pel president de l’en-titat, Pere Borrell. Segon, la nova i pre-cària temporada de pesca. CARTES A LA REDACCIÓ. Unapàgina sencera ocupa la carta Missivade rèplica a l’Ajuntament, signada perJaume Farrando. De fet, es tracta d’unacontrarèplica, que comença així: "M’es-perava una carta de resposta més ob-jectiva, i no personal, més veig que haestat tot el contrari..." Resulta compli-

cat d’explicar-ho, ja que és la terceracarta sobre el mateix tema. En resum,jo diria que és un d’aquells casos enquè ambdues parts deuen tenir la sevapart de raó, de manera que en cada car-ta es van afegint nous arguments per acontrarestar els de l’altre. Farrando afir-ma que "... aquest serà el meu darrerescrit en aquesta polèmica..." Es pot fer una demanda?, signadaper M.M.B., pregunta si es pot fer unapàgina infantil a partir d’alguns ante-cedents puntuals sobre aquesta temàti-ca. L’autor o autora de la carta tambées mostra partidari d’un espai en caste-llà que "delectaria els nostres ciutadanscastellans i tothom estaria content". Informació i menors, de DanielXixons, és una queixa sobre el fet deno deixar entrar els menors de 25 anys(sí, ho heu llegit bé: 25 anys) a la con-ferència "L’ús de les drogues, ara iaquí", organitzada durant la SetmanaCultural del Club de Lectures. La deci-sió, no anunciada als programes, va serpresa per l’entitat a última hora. La cartaacaba així: "Quan la divulgació segueixessent un interrogant a porta tancada,podrà ser el que vulgueu, tot menyscultura". HUMOR. Aquest mes, els popularspersonatges Quimet i Cosme van faltara la seva cita mensual. El seu lloc vaser cobert per un parell d’acudits es-crits sobre el ministre Morán. Us enrecordeu d’aquella onada d’acudits ambel ministre socialista com a protagonis-ta? Van fer història.

Ramon Giribet i Boneta

Anuncis per a la història

Anunci d’un dotzè de pàgina de la botiga de queviures pro-bablement més emblemàtica d’Artesa pel temps que va es-tar oberta (des de 1857 fins fa ben poc, és a dir, durant 150anys)

43

la P

alan

ca

De Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita Pròpia

Majoria d’edat? Per a què?l govern central proposa unareforma de la llei que autorit-

zarà l’avortament sense permís pa-tern als 16 anys". Aquesta és una partde la reforma de la llei de l’avorta-ment que el govern preveu tirar en-davant. Tots sabem que:- Un jove fins arribar als 18 anys nopot exercir el seu dret a vot. És a dir, nopot elegir els seus representants polí-tics perquè s’entén que no té la madu-resa suficient per saber a qui pot votarperquè el representi políticament (trans-cendental).- Un jove fins als 18 anys no pot obte-nir el carnet de conduir cotxes. És clar,no té la responsabilitat suficient permenar un vehicle de quatre rodes.- Un jove fins als 18 anys no serà jutjatcom a adult per un delicte (estomacauna velleta i no sap el què es fa!). I així aniríem esmentant situacionsper les quals un noi de menys de 18anys no se’l considera prou madur, res-ponsable, assenyat... Per això hi ha unaordenació jurídica que estableix la ma-joria d’edat, que en el nostre país i d’en-çà de la Constitució de 1978, és de 18anys.

Una altra situ-ació: Una noia de16 anys s’ha que-dat embarassadai vol "solucionarel problema" sen-se "preocupar elspares". Doncs,cap problema: avorta aprofitant un capde setmana i tal dia farà un any. "Proble-ma" resolt i pares "in albis". És clar, la llei li ho permet. En aquestcas és prou madura, responsable, asse-nyada... per decidir sense consentimentpatern que vol avortar. Suposo que haureu notat el meu tofoteta i l’humor negre en les situacionsque he volgut exemplificar. La mevaincredulitat i descontent és tant quem’atreveixo a fer-ne broma, segura-ment perquè aquí s’aplicaria allò de"riure per no plorar", si no fos perquèés un tema prou dramàtic. No cal que manifesti el meu desa-cord en aquest apartat de la llei, no?Penso que vivim en un món de parado-xes i contradiccions i, allò que és mésgreu, un món ple d’irresponsabilitats! Voldria que quedés molt clar que noem vull manifestar sobre la llei d’avor-

tament... No hi vull entrar! No em con-sidero de mentalitat tancada, ni conser-vadora, ni de dretes, ans al contrari!Però aquest nova "parida" (mai millordit i perdoneu el mot) del nostre go-vern és per emmarcar-la en el quadred’honor de les estupideses. No caldria, potser, pensar en concen-trar tots els nostres esforços en una lleique promogués la formació d’una sexu-alitat responsable en els nois i noies? El problema que pot representar pera una adolescent un embaràs no desit-jat no és tema banal que pot ella per sisola solucionar sense l’empara d’unspares que sempre, sempre han de ser alseu costat! Si una noia és capaç de pren-dre una decisió així sense fer-ho saberals seus pares, anem molt malament itot plegat pot acabar pitjor!

Noemí Farré Cortadelles

"E No caldria, potser, pensar en concentrartots els nostres esforços en una llei quepromogués la formació d’una sexualitatresponsable en els nois i noies?

www.lapalanca.cat rrrrreeeeevista@lavista@lavista@lavista@lavista@lapalanca.capalanca.capalanca.capalanca.capalanca.cattttt www.lapalanca.cat

44

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes de maigSESSIONS DEL PLEPle ordinari (7 de maig)

S’acorda, per unanimitat, apro-var inicialment els padrons fiscals 2009corresponents a taxa per la recollidad’escombraries, aparadors i vitrines,canonades, llocs públics, marquesines,guals, impost de vehicles, clavegueres,nínxols, portes a l’exterior i tribunes.

S’aprova, per unanimitat, adju-dicar les següents obres:a) "Nou accés a Anya", amb un pressu-post d’execució per contracte de15.147,54 euros, a l’empresa Macotec905 SL pel preu d’11.206,90 euros més1.793,10 euros d’IVA.b) "Pavimentació de carrers a la Colò-nia la Fàbrica", amb un pressupostd’execució per contracte de 98.995,39euros, a l’empresa Project Managementi Solutions PMS 345 SL pel preu de74.843,91 euros més 11.975,02 eurosd’IVA.c) "Xarxa de clavegueram a Vilves",amb un pressupost d’execució per con-tracte de 36.085,73 euros a l’empresaTouriño y Marcos SL pel preu de24.886,71 euros més 3.981,87 eurosd’IVA.d) "Pavimentació del camí d’accés aVernet", amb un pressupost d’execucióper contracte de 32.663,70 euros, a l’em-presa Áridos Romà SAU pel preu de22.405,61 euros més 3.584,90 euros d’IVA.

S’acorda, per unanimitat, apro-var la certificació núm. 1, per un im-port de 27.685,21 euros, corresponenta l’obra "Pavimentació i renovació dela xarxa d’aigua potable del carrer Ra-val de Ponts, resta del carrer Major iplaça de l’Església d’Anya" realitzadaper Jospe M. Sala Amigó.

S’aprova, per unanimitat, veri-ficar el text refós del Pla especial urba-nístic del Catàleg de masies i cases ru-rals d’Artesa de Segre que incorpora lesprescripcions de l’acord de la Comis-sió Territorial d’Urbanisme de data 20de novembre de 2008.

S’acorda, per unanimitat, ratifi-

car l’acord d’aprovació provisional delPla d’Ordenació Urbanística Municipal(POUM), d’Artesa de Segre, feta perl’ajuntament Ple en data 27 de novem-bre de 2007, que incorpora la resoluciód’al·legacions a l’aprovació inicial,l’Informe d’impacte ambiental, la Me-mòria econòmica financera i el text re-fós del Pla especial urbanístic del Ca-tàleg de masies i cases rurals.

S’acorda l’aprovació inicial delssegüents projectes d’obra:a) "Modificació del projecte bàsic id’execució de la canalització de bom-beig i la xarxa d’abastament i distribu-ció al nucli rural de Collfred", redactatper l’arquitecta M. Àngels Espar Ca-nal, amb un pressupost d’execució percontracte de 184.883,20 euros. Apro-vat d’acord amb la següent votació:- A favor: 7 vots (5 ERC i 2 PSC)- Abstencions: 3 vots (CiU)b) "Enllumenat públic del nucli urbà deMontmagastre", redactat per l’enginyertècnic industrial Josep M. LliróCentellas, amb un pressupost d’execu-ció per contracte de 10.845,88 euros.Aprovat per unanimitat dels assistents.c) "Escola de Música", redactat per l’ar-quitecte Frederic Armengol Martín, ambun pressupost d’execució per contractede 256.261,40 euros, la primera fase i201.474,02 euros, la segona fase. Apro-vat d’acord amb la següent votació:- A favor: 8 vots (5 ERC i 3 CiU)- Abstencions: 2 vots (PSC)d) "Segona Fase del Casal Culturald’Artesa de Segre", redactat per l’ar-quitecte Frederic Armengol Martín,amb un pressupost d’execució per con-tracte d’1.927.250,78 euros. Aprovat

d’acord amb la següent votació:- A favor: 8 vots (5 ERC i 3 CiU)- En contra: 2 vots (PSC)

S’aprova, per unanimitat, subs-criure amb Assumpta Jou Solsona, ti-tular de la Masia Janot, un conveni envirtut del qual se li delega la contracta-ció i execució de l’obra inclosa al PERCamb el número 369, "ElectrificacióMasia Cal Janot", segons projecte del’enginyer tècnic industrial Joan VilellaVilana que té un pressupost de95.851,40 euros.

S’aprova, per unanimitat, el Plecde Bases i la convocatòria de la plaçade conserge pel CEIP Els Planells.

S’acorda, per unanimitat, l’apro-vació inicial dels següents documents,redactats per l’enginyer tècnic indus-trial Joan Vilella Vilana:- Pla d’Emergència Municipal per In-cendis Forestals- Pla d’Emergència Municipal per Ne-vades- Pla d’Emergència Municipal per Inun-dacions

S’acorda, per unanimitat, inici-ar, a requeriment de la Direcció Gral.d’Administració Local de la Generali-tat l’expedient de delimitació del Ter-me Municipal d’Artesa de Segre (No-guera) amb els de Ponts i Oliola (No-guera), així com nomenar els membresde la Comissió Municipal de Delimita-ció: Domènec Sabanés Porta, alcalded’Artesa de Segre, el qual ostentarà elcàrrec de president de la ComissióMunicipal de Delimitació, Joan CamatsCampabadal i Toni Belchi Escobosa,regidors d’aquest ajuntament, MiquelOrtiz Terré, arquitecte municipal, i M.Carme Alés Novell, secretària titulard’aquest ajuntament.

S’acorda, per unanimitat, el no-menament dels cinc membres designatsper l’ajuntament per a formar part delComitè d’avaluació i seguiment deldesenvolupament del Pla de Barris alNucli Antic d’Artesa de Segre:

45

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Domènec Sabanés Porta, Toni BelchiEscobosa, Mercè Nogués Galceran,Josep Galceran Sellart (del PSC-PM) iSalvador Maluquer Brescó (de CIU).Així mateix, s’aprova el nomenamentdels membres del Comitè en represen-tació de dues associacions ciutadanes(Artesenques Actives i el Grup Localde Puntaires), dos agents econòmics isocials (Associació de Comerciants i LaRoureda) i dues entitats més (La Pa-lanca i el CUDOS).

S’aprova, per unanimitat, ratifi-car l’aprovació inicial de modificaciódels Estatuts del Consorci Grup d’Ac-ció Local Noguera-Segrià Nord, acor-dada per la Junta General del Consorcide data 11 de març de 2009.

JUNTES DE GOVERN(ordinàries de 14, 21 i 28 de maig)

S’acorda pregunbtar a l’ADFquins són els camins que demanaràaquesta entitat i fer un sondeig de quinssón els que presenten pitjors condici-ons de manteniment per a concórrer ala convocatòria de subvencions de ges-tió forestal sostenible demanant-hi ajutper al seu arranjament.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres:- A Arcadi Fons Capell, per condicio-nar celler i canviar rajoles del terrad’habitatge, C/ Bisbe Bernaus 21,d’Artesa de Segre.- A Cárnicas Pijuan SL, per la instal·la-ció d’un pou de bombeig de 0,5 m3,depuradora d’oxidació total de 32,4 m3

i arqueta de presa de mostres de 0,1 m3,C/ Únic 13, Colònia la Fàbrica.- A Joan Vilella Huguet, per enrajolarla terrassa de l’immoble, Ctra. deTremp 31, d’Artesa de Segre.- A Andreu Bertran París, per col·locarsòcol en façana de l’immoble, Pl. Mig-dia 5, de Baldomar.- A Carmen Fonoll Anguera, per pintarla façana de l’immoble, C/ Sants Cosmei Damià 8, d’Artesa de Segre.- A Antonio Buñol Solé, per la cons-trucció d’una piscina, C/ Únic 5, Colò-nia la Fàbrica.- A Àrids i Prefabricats Cubells SL, per

fer un envà divisori de supermaó de 40m2, enguixar parets, aplacar sostre ipaviment lliscat, Ctra. d’Agramunt km.0,5 d’Artesa de Segre.- A Fernando Camats Jou, per canviarmobles de cuina, canviar rajoles delbany i tancament parcial amb aluminidel balcó de la 2a planta, Av. MariaAnzizu 78, d’Artesa de Segre.- A Judit Jou Llorens, per col·locar pedra ala façana del C/ Fassina de l’immoble deCtra. de Baldomar 2, d’Artesa de Segre.- A Francesc Solé Monfà, per treure llo-ses de la planta baixa i canviar canona-da de clavegueram de 5 m al magat-zem, C/ Església 5, d’Artesa de Segre.- A Josep Mirmí Solé, per canviar dues bi-gues de fusta de la coberta de l’immoble,Ctra. d’Agramunt 10, d’Artesa de Segre.- A Josep Castells Brescó, per la cons-trucció d’un cobert agrícola a la par-cel·la 44 del polígon 13, a Alentorn.- A David Saura Gasset, per canviar lateulada del cobert agrícola, parcel·la223 del polígon 15, a Anya.- A Josep Vendrell Cortina, per la re-construcció de coberta en un cobertagrícola, C/ Pont s/n (Cal Tarré), aAlentorn.- A Construccions del Segre i la No-guera SL, per enrajolar la terrassa del’immoble, Ctra. d’Agramunt 92,d’Artesa de Segre.- A Xavier Rendé Pujol, per treure ba-ranes de balcons existents i col·locar-ne d’alumini, C/ M.D. de Salgar 40,d’Artesa de Segre.- A Gas Natural Distribución SDG SA,per la instal·lació d’una planta satèl·litde regasificació de gas natural liquat pelsubministrament al terme municipald’Artesa de Segre al Polígon Industrialel Pla, C/ Onze de Setembre, parcel·la109, d’Artesa de Segre.

S’acorda la concessió de la lli-cència per la primera utilització i ocu-pació a Construccions i PromocionsMateu Rendé SL, pels 4 habitatgesunifamiliars adossats a C/ Castellot 11-17, d’Artesa de Segre.

S’acorda la concessió de les se-güents llicències ambientals:- A Natural Distribución SDG SA, perexercir l’activitat d’una Planta satèl·litde regasificació de Gas Natural Liquat

de 59,9 m3 de capacitat, al polígon in-dustrial el Pla, C/ Onze de Setembre,parcel·la 109, d’Artesa de Segre.- A Tennesse SL, per exercir l’activitatd’un Bar Musical, C/ M.D. del Pla 4baixos B, d’Artesa de Segre.

S’acorda la concessió pròrrogade llicència d’obres a Celurubí SL, perl’acabament de la construcció d’edificide 34 habitatges i aparcament, C/Marcel·lí Farré 5, d’Artesa de Segre.

S’acorda autoritzar a CárnicasPijuan SL la connexió del servei de cla-vegueram a la xarxa general de lesinstal·lacions de l’empresa, C/ Únic 13,de la Colònia la Fàbrica.

S’acorda autoritzar les següentsllicències de segregació:- A Francisco Rovira Solé, per la se-gregació de 158,96 m2 de la finca urba-na del C/ Castell 1, de Tudela de Segre.- A Joan Oriola Palau, per la segrega-ció de 617,30 m2 de la finca urbana delC/ Roc del Cudós 6, d’Artesa de Segre.

S’acorda concedir llicència d’ober-tura d’establiment i activitat a FranciscoMarín Reyes, per la instal·lació i ober-tura d’una òptica, Ctra. d’Agramunt, 9baixos local A, d’Artesa de Segre.

S’acorda atorgar els següents ajuts:- A la revista local La Palanca, 1.500euros per l’edició d’un llibre sobre laGuerra Civil a Artesa de Segre. En com-pensació cediran a l’Ajuntament 80exemplars d’aquest.- A l’Associació de Salut Mental de laNoguera, 500 euros per a la realitzaciód’activitats, atès que dels seus serveixen gaudeixen també persones del nos-tre municipi.- A l’Associació de Veïns i Amics deBaldomar, 900 euros per a la comprad’unes cistelles de bàsquet.

INFORMES D’ALCALDIA

La Diputació de Lleida ha ator-gat una subvenció de 15.000 euros perl’obra del carrer de la Mesquita deBaldomar.

Eva Maza i Batlle

46

la P

alan

ca

Des de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’Ajuntament

L’Ajuntament d’Artesa al·lega per Comiolsn relació a l’estudi informatiu il’estudi d’impacte ambiental "Mi-

llora general. Condicionament del pasde Comiols. Carreteres L-512, C-1412b i C-14. Tram: Artesa de Segre-Isona i Conca Dellà", aprovat tècni-cament el dia 20 de març de 2009 perla Direcció General de Carreteres, iatesa la transcendència de les afec-tacions, tan econòmiques com terri-torials, de connectivitat i ambientalsque aquesta nova via pot generar enel nostre municipi, l’Ajuntamentd’Artesa de Segre, tal i com es vaaprovar per unanimitat en el Ple ex-traordinari d’1 de juny, hi ha presen-tat una al·legació. Aquesta al·legació agafa com a baseel Pla Territorial Parcial de Ponent(PTPP) aprovat en data 24 de juliol de2007 per la Generalitat de Catalunya.L’Ajuntament d’Artesa de Segre estàtotalment d’acord amb aquest Pla, tantpel que fa a la proposta de traçat referita la L-512 i C-1412b, com a la Norma-tiva del Pla en relació a la millora i exe-cució de noves infraestructures. Creiemque, tant pel que fa als objectius com ales finalitats i a tota la normativa quedesenvolupa, és un bon Pla per al nos-tre municipi donat que és molt respectu-ós amb el nostre territori i preveu un crei-xement i un desenvolupament sosteniblesi adequats a les nostres necessitats. Estem totalment convençuts que lamillora de la L-512 i C-1412b ha de ser-vir per al desenvolupament del nostreterritori a partir dels seus recursos i elseu potencial endogen: agricultura, rama-deria, caça, turisme rural, paisatge, fau-na..., i no ha de suposar la destrucció oempitjorament d’aquests. Per tant, i atèsque les 4 propostes de l’estudi informa-tiu presentat en 2009 tindrien un granimpacte econòmic, de mobilitat iconnectivitat, ecològic i paisatgístic so-bre el nostre territori, i donat que la in-tensitat mitjana de trànsit actual que su-porta aquesta via és inferior als 1.000vehicles/dia i amb poca previsió de crei-xement a mitjà termini, no creiem justi-ficat un traçat de nova planta tan costósd’execució a nivell econòmic i amb tantd’impacte sobre el territori.

En aquest sentit, l’Ajuntamentd’Artesa de Segre proposa milloraraquesta via respectant al màxim el tra-çat actual de la L-512 i C-1412b i lesNormes d’ordenació territorial del PlaTerritorial Parcial de Ponent. Es plan-teja mantenir majoritàriament el traçatactual, tot eixamplant la via i millorant-la en els punts on sigui necessari ambels mateixos paràmetres que proposal’estudi informatiu del 2009. Agafemde les alternatives 1 i 2 el radi mínimde 265 m per a una velocitat específicade 80 km/h, i de les alternatives 3 i 4,un pendent màxim del 8%. Amb el qualproposem el següent recorregut:- Fer la variant d’Artesa que enllaça laC-14 amb la L-512 per la zona de l’ ITV,tal i com es proposa al PTPP. El qual ésviable amb un pendent del 8%.- Continuar pel traçat actual, fins uns200 m abans d’arribar al Pontd’Alentorn.- Fer una variant al Pont d’Alentorn.Aquesta començaria uns 200 m abansd’entrar al poble. Tindria un viaducteen la part central de 350 m, que quedi ala mateixa alçada que el pont actual perno crear un impacte visual negatiu, so-bre tot pels habitants del poble. I torna-ria a enllaçar amb la carretera existenten el punt on ho fa el camí de Vernet.- Continuar el traçat per la mateixa car-retera fins a Montargull. Introduint coma millora de traçatrefer la corba "delSabater" (del pk6+300 al pk6+600), lloc habi-tual d’accidents,amb un radi mínimde 265 metres.- A l’alçada deMontargull, perpoder mantenir lavelocitat de 80 km/h, es proposa ferun viaducte de 300m paral·lel al riu deMontargull, persalvar un petit en-trant de la vall.Aquí el traçat esproposa, com fins

ara, per la banda nord-oest per evitarl’afectació a camps de conreu, grangesi grans terraplens i obertures en trinxe-ra en el territori.- De Montargull fins a Folquer es pro-posa seguir amb el mateix traçat, sua-vitzant les corbes amb un radi mínimde 265 m per a poder mantenir la velo-citat de 80 km/h.- El pas de Folquer es fa seguint elmateix traçat actual i evitant afectaci-ons als propietaris de les parcel·les i alshabitatges i per a poder mantenir l’en-llaç actual de la L-512 amb la C-1412b.- Des de Folquer cap dalt, com que eltraçat de la carretera actual no permet–ni de bon tros– mantenir la velocitatde 80km/h, es proposa un traçat nou,seguint al màxim les traces de l’actuali adaptat el màxim possible al territori.Des del pk 17+300 s’inicia l’ascens aComiols amb un pendent constant del8% fins al pk 21+600. De fet, la majorpart va per túnel (2 falsos túnels i untúnel), de manera que la seva afectaciósobre el territori és mínima.- Del pk 21+600 fins al coll de Comiolses manté la traça actual, excepte en lacorba que hi ha entre el pk 21+700 i pk22+100, la qual es suavitza amb un radide 265 m.

Ajuntament d’Artesa de Segre

E

Divendres 3 de juliolDe mitjanit a la matinada, molta marxa ambel Dj Machito

Dissabte 4 de juliol19:00h Jocs per la canalla

(i potser pels que no són canalla)22:00h Sopar de GermanorCap a mitjanit, ball amb el duo Laser i DiscoMòbil fins a la matinada

Hi haurà coca per a tothom!Diumenge 5 de juliol

13:00h Santa Missa20:00h Ball de tarda amb el duo Laser

També hi haurà coca per a tothom!

Festa Major deCollfred 2009

47

la P

alan

ca

PPPPPer què diem...?er què diem...?er què diem...?er què diem...?er què diem...?

...que algú agafa la mona, la turca, el gat o que es posa la mantellina?

otes aquestes dites es refereixena la mateixa cosa i varien segons

les diverses contrades: vol dir quealgú beu massa i s’embriaga. Es diu que a les mones els agradamolt el vi i que les emborratxa molt imolt per poc que en beguin. Segonssembla, quan un simi ha tastat una micade vi, li agafa una veritable passió perla beguda i costa grans esforços evitarque en torni a beure ja que l’animal faservir tot el seu enginy per mirard’aconseguir-ne més. Així, quan unsimi ha begut poc o molt una begudaalcohòlica, se’l veu fer fortes capcina-des i caure constantment de costat, tot icaminar amb mans i peus alhora.D’aquí la dita, al relacionar aquestaafecció de les mones amb algú que abu-sa de qualsevol beguda espirituosa is’embriaga. En els seus orígens, la ditapotser era emborratxar-se com unamona. Se’n diu també agafar el gat, tot re-ferint-se a prendre la bota de vi con-

feccionada amb la pell d’un gat. A moltsllocs de Catalunya, i també fora d’ella,era freqüent utilitzar la pell d’aquestanimal, un cop ben repelada, per a fer-ne petits recipients que podien conte-nir tota mena de líquids, entre ells tam-bé el vi en quantitat suficient per a em-borratxar-se. Per això se’n diu anar gat,igualment, d’algú que va begut. Pel que fa a la dita agafar la turca,té els seus orígens en la fama que teni-en els turcs, segles enrera, de embor-ratxar-se a més i millor amb aiguardent,per la prohibició de beure vi que fal’Alcorà. Si a aquesta beguda si sumael fet de fumar opi en gran quantitat,cosa per a la qual també tenien bonadisposició, no hi ha dubte que les tur-ques que agafaven eren considerables ipodien arribar a durar uns quant dies.Originàriament, de ben segur que la ditaseria de l’estil d’agafar una borratxe-ra turca, però amb el temps i per es-curçar la frase deu haver quedat tal comla coneixem ara en referència a la idea

d’embriagar-se en general. Finalment, la dita agafar o posar-sela mantellina té el seu origen en lescomarques més fredes de Catalunya, alsPirineus, en les quals per feinejar de bonmatí, a l’hivern, calia abrigar-se molt.Però, és clar, per a fer segons quinesfeines a pagès, portar tanta roba a so-bre engavanyava massa i es feia feixucel trastejar. Per això hom deia que esposava una mantellina o bé que s’abri-gava per dintre mirant d’entrar en ca-lor a base de beure vi i menjar alls icoses picants. La mantellina era, anti-gament, una vestimenta d’abric, llargai estreta, feta de llana, que es feia ser-vir per a cobrir-se el cap i les espatllesi que l’utilitzaven tant els homes comles dones. Més tard es va transformaren una peça de teixit fi, com un vel detul o de ganxet, que només les donesportaven per entrar a l’església.

Albert Vidal

T

Ja podeu recollir les bases dels següentsconcursos a l’Ajuntament o consultar-lesa www.artesadesegre.cat:

- 12è Concurs de Pintura Ràpida- Concurs de Productes Estranys delCamp- 2n Concurs de Fotografia

Mostra d’Artistes Locals. Si esteuinteressats en participar en aquesta mostraposeu en contacte amb l’Ajuntament.

Si voleu participar o exposar a la Fira deSant Bartomeu, demaneu informació.

Ajuntament d’Artesa de SegreTel. 973 40 00 13 (ext. 031 o 032)

Coses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del Brimerooooo

La força del temps mesura que van passant los anys, la gent va canviant. Sembla que la gent cada vegada surti més dolenta,

però jo crec que no. Lo que passa és que s’ha perdut tot lorespecte que quan jo era petit hi havia a totes les cases. L’edu-cació ha de començar a casa. Al meu temps, quan un fillarribava a casa, lo primer, "bon dia" o "bona tarda". Eracom una obligació. Ara, res de res. És normal que tots no surten iguals. Un es pot assemblartant amb lo pare com amb lo padrí, com també amb los avant-passats. També hi ha persones que demostren tenir més pocacultura que lo fill. Com la senyora que va anar a parlar ambla mestra sobre lo seu fill i, com que no li devia donar la raó,va començar a bufetades, li va estirar els cabells, la va tirarper terra i la va amenaçar que li arrencaria lo cap. És clar,aquella mare estava convençuda que lo seu fill li havia dit laveritat i es va portar com una fera. De mares que creuen lo seu fill com si fos un sant n’hi hamoltes. Lo que no arriben a aquests extrems. Em recordo de quan nosaltres érem petits. Sabríem quediuen la veritat quan els convé. I bé, per avui ja n’hi ha prou. Per una vegada, la justíciadóna la raó a la mestra.

Ton Bonet

AA

49

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ociSOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Repugnància.- 2. Uniforme. Ar.- 3. Data. Oto. O.- 4. Imantar. Ram.- 5. Momo.Roseta.- 6. Er. SL. Senat.- 7. Nadala. Remi.- 8. T. O. Allet. T.- 9. Ainar. Era. Z.- 10. Roal. O. Ca.- 11.Interruptor.VERTICALS: a partir de les horitzontals.JeroglíficVilves. (VI, L, V és)Problema d’escacs1- ..., Dh2+; 2- Rg4, f5+; 3- Rg5, Dxg2+; 4- Rf4 (si Dxg2, Ae3++), Dd2+; 5- Re5, Ah2+; 6- Re6,Dd6++.

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Horitzontals1. Fàstic, aversió.- 2. Vestit que iguala. Argó.- 3. Dia concret. Formaprefixada que significa orella. Vocal rodona.- 4. Convertir una substàn-cia en un imant. Conjunt de flors o tipus de memòria.- 5. Departamentdel Camerun. Últimament està molt de moda menjar-ne al cine o nomde dona.- 6. Terminació d’infinitiu. Societat limitada. Cambra alta.- 7.Felicitació nadalenca. Faci servir els rems.- 8. Consonant amb teulada.És al bell mig del Sol. Bolet comestible. Consonant dental.- 9. Renillar.Període de temps caracteritzat per un invent. La darrera lletra de l’alfa-bet.- 10. Or amb molta lliga de coure. Vocal amb complex de roda. Gosmallorquí.- 11. Giny emprat per encendre el llum.

Verticals1. Relatiu a les nocions d’un art, ciència.- 2. Encisa de forma amorosa.Al revés, home jove.- 3. Mamellam. Lliurat, que no ha estat comprat,que s’ha fet gran.- 4. Ostentosa. Al revés, nom de la consonant canto-nera.- 5. Anar a l’anglesa. Consonant amb teulada. Lloc segur on hi hafoc. Consonant tossuda.- 6. Consonants assortides. Argó. Article con-

tracte. El metall que es pot simbolitzar per un au.- 7. Que manifesta amor. Matrícula pertanyent a la província de nom mésferotge. L’última vocal.- 8. El parent més polit. Individu d’un poble sudanès de l’Àfrica occidental. La consonant del pa.- 9.Cent. Ocell que anuncia la primavera. La vintena lletra de l’abecedari.- 10. Al revés, parella de vocals que es queixen. Alrevés, pren la vida o tipus de planta. Cobalt.- 11. Adobar amb bona olor.

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

Nom d’un poble

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les negres

Tibidabo

Als Evangelis hi ha un passatge en quèJesús és portat dalt d’una muntanya desd’on es veuen moltes ciutats i regnes.El dimoni, per temptar-lo, li diu: "Etdonaré tot això si m’adores de genolls"(en llatí: Tibi dabo haec omnia…). Alsegle XVII un rei va visitar el cim deCollserola i va quedar esbalaït davantla panoràmica que es dominava desd’aquell punt: la ciutat de Barcelona,els pobles de la rodalia, el port i el mar...Aquella visió li va recordar l’esmentatpassatge evangèlic, cosa que va comen-tar amb els que l’acompanyaven. Aixòva donar peu a denominar Tibidaboaquest indret.

Onomasticon Cataloniae VII, 273(Joan Coromines)

sississississis

50cinccinccinccinccinc

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

50

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

La Festa de la Vellesa. 1963

mb el patrocini de la "Caja dePensiones para la Vejez y de

Ahorros" que era "la Caixa"d’aquells anys, se celebrava anual-ment la Festa de la Vellesa, que alnostre poble tenia molt bona acollida. Unes setmanes abans, les padrines iels padrins ja es preocupaven per quinvestit haurien de lluir el dia de la festa,de la seva festa. L’esdeveniment eraesperat amb il·lusió, ja que aquell diase sentien protagonistes, si és que noho eren tot l’any. En aquell temps no estava de modaportar la gent gran a una residència i,fins al fi de la vida, es quedaven a casa,a casa seva, amb els fills i els néts. Eraun costum ben bonic. Com hem dit, era un dia especial,que amb les fotos i les anècdotes erarecordat i comentat molts dies després.S’ho passaven tan bé que ja esperavenla festa de l’any següent.

La comitiva sortia de davant de "laCaixa", passaven per la carretera i pelBisbe Bernaus fins a l’església, onmossèn Sabaté feia la missa. Desprésanaven al Cine Coliseum, on se’ls feiaun obsequi i les autoritats i el directorde "la Caixa" feien els parlaments, quetractaven generalment de la "joia d’en-vellir". Per acabar, es feia un dinar de ger-manor a la Fonda La Palma del Manoloi la Mari. Algú s’aixecava a parlar, hihavia algun cantant improvisat, la"Come Prima" del Mingo el Flores,molts aplaudiments i tothom cap a casaben content. Podem dir que era una fes-ta entranyable, on es tractava la gentgran amb sensibilitat i afecte. Les cases del fons s’identifiquen fà-cilment: cal Maluquer (avui calMianes), cal Petit i cal Cadiraire. La gent de la foto són: el VicentSerentill Solé (de Rubió i de cal Farràs

d’Artesa), la Lina Serentill (casada a calRebolleda), la Maria del Guiu, la Ro-ser del Bonadona, la Lurdes Roca, laperruquera Neus Mianes, la Filo delsXolladors, la Felisa del Pelayo... aquíen saltem tres... la Teresina del Jan i laPaquita del Comenge. Les autoritats són: l’alcalde Ribes,el més alt és el director de "la Caixa",el Tortajada (en aquell temps, secretaride l’ajuntament i jutge de Pau), elMianes barber i l’Antoni Blanc de calJosepet. Falten els nois i les padrines que ana-ven al davant. Tant a l’església com alColiseum, com a La Palma, s’hi reuniauna gran quantitat de persones. Era una festa d’uns valors, amb un sentitpeculiar que avui, amb el jovent més dis-pers, potser seria més difícil de repetir.

Bartomeu Jové i SerraFoto cedida per Vicens Roca i Mianes

AA

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

La festa de final de curs, organitzada per l'AMPA del CEIP Els Planells, és un indicador que arriba l'estiui, per tant, les vacances escolars. Fins al setembre, la vida familiar s'intensifica. (Foto: Josep M. Espinal)