Fest

a M

ajor

200

2

la PalancaSETEMBRE 2002 Núm. 246 Preu 2

PUBLICACIÓ D�ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Fest

a M

ajor

200

2Artesa

deSegre

Artesa de

Segre

la Palanca

3

la P

ala

nca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D�ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALDe demòcrates i nacionalistes

NOTICIARIBreusAcabats els carrers d’Artesa

LA NOGUERABreus

ESPORTSArtesencs al Caucas20 anys de la Vuelta

OPINIÓUna nova etapa

INFORMEDescobrint Antona. Primers resultatsL’Acadèmia Balmes i el Sr. Xandri

MUNICIPISXI Jornada Cultural a Alòs de Balaguer

FESTA MAJOR D’ARTESA

TEMA DEL MESFotos en color dels primers equips de futbol i bàsquet

CARTES A LA REDACCIÓParc eòlic de Sant Mamet

Primer sopar de veïns a la FàbricaCarta d’agraïment a “Temps d’esport”El refugi d’animals de ForadadaAgraïment de les Dones PuntairesCom ens hem de veure!De carrers i voreres

IN MEMORIAMCercant la llum

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSArtesa des del paleolític fins als ibers

PARLEN LES ENTITATSUn estiu Altis

MÚSICA, MESTRE!Concert d’homenatge a Joan Giribet i Boneta

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSUn altre 11 de setembre

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESAPlens, Comissions de Govern i Informes d’Alcaldia

HUMORBarbaritats del nostre poble

PALANC-OCIEncreuat. Sense perdre els orígens. Jeroglífic

IMATGES D’AHIRAvinguda Maria Anzizu.1933

Festa Major 2002

Els castellers s’han convertit ja enun element tradicional de la FestaMajor d’Artesa de Segre.

Foto: Sergi Valls i Jové

4

5

6

11

12

15

16

21

22

24

27

31

33

34

36

39

40

43

45

46

4

la P

ala

nca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

(per anunciar-los, feu-nos arribar la informació ambtemps)

8 d’octubre:Inici d’un curs de manualitats (tardes de 15h a17h) a la sala de les Artesenques Actives (EscolesVelles), a càrrec d’Emília Borda

12 d’octubre:- Acció de gràcies al Santuari de Refet- Excursió a Cardona (amb visita a les mines desal), organitzada per les Artesenques Actives

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestatd’Artesa de Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanovade Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES D’AGOST

Municipi d’Ar tesa de Segre

Naixements:dia 12: Ariadna Carbonell i Bou,

filla de Llorenç i de Montserratdia 13: Francesc Tecchia i Sotelo,

fill d’A. José i de M. TeresaDefuncions:dia 4: M. Pau Brescó i Boliart (94 anys),

natural d’Alentorndia 14: Carme Montserrat i Mallol (85 anys),

natural de Bellmuntdia 18: Enric Codina iPuig (78 anys),

natural de Montmagastredia 24: Carme Ribalta i Gualdo (91 anys),

natural d’OliolaMatrimonis:dia 24: M. Roser Aumedes i Tarsà (d’Artesa)

Miquel J. Nieto i Barnés (de Balaguer)dia 30: Neus Quesada i Jiménez (d’Artesa)

Sergio D. Bertola i Favot (d’Artesa)

Municipi de Foradada

Matrimonis:dia 31: Montserrat Boliart i Cortés (de Foradada)

Ferran Felip i Huguet (de St. Martí de Maldà)

Meteorologia

L�Agenda

AGOST

Municipi d’Ar tesa de SegreDades facilitades per l’Ajuntament d’Artesa de Segre(observatori de la Pl. Ajuntament).

Temperatura mitjana del mes: 22°Temperatura màxima: 35° (dia 15)Temperatura mínima: 9° (dia 12)Amplitud tèrmica màxima: 21° (dies 14 i 15)Amplitud tèrmica mínima: 5° (dia 27: màx. 20° i mín. 15°)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 23 mm (dia 21)Total precipitacions: 79 mm

Municipi de Vilanova de MeiàDades facilitades per l’Ajuntament de Vilanova deMeià (estació del Camp de Futbol).

Temperatura mitjana del mes: 22,3°Temperatura màxima: 36° (dia 15)Temperatura mínima: 8,1° (dia 11)Dies amb precipitacions: 12Precipitació màxima: 15,6 mm (dia 22)Total precipitacions: 53 mm

Municipi de ForadadaDades facilitades per l’Ajuntament de Foradada.Dies amb precipitacions: 7Precipitació màxima: 20 mm (dia 24)Total precipitacions 63 mm

5

la P

ala

nca

Editorial

De demòcrates i nacionalistesL’escalada en el grau de tensió que mantenen el Govern central del PP iel Govern del País Basc està arribant a límits preocupants, almenys pera aquells que es puguin considerar més o menys nacionalistes, indepen-dentment de si són catalans, bascos o gallecs. La cosa ja fa temps que dura. De fet, podríem dir que des que a Madridmana el PP la cosa ha anat de mal en pitjor. La gota que probablement havessat el vas, però, ha estat la polèmica nova Llei de Partits, que hatrencat el consens sobre aquest tema que s’havia mantingut fins al mo-ment entre totes les forces polítiques. I és que el PP, en la seva desespe-rada lluita contra el terrorisme, ha travessat la delicada frontera que hiha entre la dura responsabilitat de governar amb fermesa i l’aparició decerts tics dictatorials fruit de la impotència. Amb això no pretenem en absolut justificar la violència que genera elterrorisme; però no estem gens convençuts que il·legalitzar una forçapolítica que té el suport a les urnes d’unes 200.000 persones sigui elcamí més adequat. Aquest fet, que és molt rellevant, no tan sols no es téen compte, sinó que a més se’ns vol fer creure que es tracta només d’unsquants eixalabrats que s’han begut l’enteniment. Si es continua tractantel problema amb aquesta superficialitat i no s’aprofundeix en la qüestió,difícilment hi haurà solució. Cal recordar també que l’actual Govern espanyol va gaudir d’unatreva unilateral d’ETA de més d’un any, durant la qual –que se sàpiga–no va moure ni un dit per intentar almenys acabar amb el terror quegenera aquesta organització. Ni tan sols es van proposar iniciar unamesura recomanada per gent coneixedora de la problemàtica: l’acosta-ment dels presos al País Basc. Malauradament mai sabrem si això hau-ria servit de res perquè ni se’n va plantejar seriosament la possibilitat. En aquestes darreres setmanes, la qüestió ha anat degenerant de talmanera que s’ha convertit en una autèntica caça de bruixes, intentantcriminalitzar qualsevol actitud que es pugui considerar perillosa per launitat d’Espanya. El més greu és que el PSOE combrega amb el PP finsa tal punt que, quan parlen els dirigents d’uns o altres sobre qüestionsnacionalistes, no saps ben bé de quin partit són. I el que fa posar els pèlsde punta és aquest missatge subliminal que s’està donant a la poblacióquan es fa la disjunció entre demòcrates i nacionalistes. Que potser unnacionalista no és demòcrata? Que potser volen dir que els nacionalistessón també terroristes? Compte, que per aquí anem molt malament. Des de Catalunya, tot això ens ho hem de prendre molt seriosamentperquè també ens afecta de ben a prop. I és que quan s’ataca els naciona-lismes, aprofitant la delicada situació de la nació basca, el missatge tam-bé va per a nosaltres. O sigui que no val a fer-se l’orni. Ara que els catalans estem celebrant els 25 anys de la restauració dela Generalitat i del retorn del president Tarradellas, aquestes veus ques’aixequen des de diferents punts de la Meseta profunda ens fan dubtarque aquest llarg camí hagi servit per entendre cap tipus de sentimentdiferenciador, encara que fos majoritari, en un Estat que pretén que totssiguem iguals. “Ara és hora segadors, ara és hora d’estar alerta...” L’himne nacio-nal de Catalunya ens adverteix que no ens podem relaxar en la defensade la nostra identitat. Caldrà, doncs, que “esmolem ben bé les eines”.No en el sentit literal, és clar, però haurem de desvetllar les nostres cons-ciències adormides si volem que se’ns respecti com a poble.

Col·laboradors/es del mes: Joan Roca, Vicent Roca, Eva Solanes, JosepRos, Oriol Llera, IES Els Planells, Gimnàs Altis, Sícoris, Jordi Alins,Jordi Esteban, Enigma Card, Rafa i Richard Córdoba

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Mota i PérezMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICCarme Barril i BrescóRamon Giribet i BonetaNúria Ribes i NovauMiquel Regué i Gili

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE750 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)27 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.arrakis.escorreu electrònic: lapalanc@teleline.es

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

6

la P

ala

nca

Noticiari

Volen recuperar Rubió de Baix

Un trentena de persones de Foradada, Artesa i Agramunt vénentreballant des de fa un temps per recuperar el poble de Rubió deBaix (també anomenat Rubió de Sols), abandonat des de fa unsanys. Aquest nucli deshabitat pertany al municipi de Foradada iestà situat damunt el turó del càmping del Cel de Rubió, amb el riuSegre als seus peus. Des de fa tres anys, persones vinculades alpoble hi celebren la Festa Major (15 d’agost) i ara estan decidits amillorar els accessos i a restaurar les cases i edificis del poble,amb l’ajuda de l’Ajuntament de Foradada. La primera actuacióque s’hi ha fet és l’arranjament del cementiri i per als anys vinentsestà previst restaurar l’església de Sant Miquel i la capella de SantEduald del Castell i preservar la zona del Barranc de la Serra de laVall. (La Mañana, 10-08-02)

Mortal accident de trànsit a CubellsLa matinada del dia 24 d’agost, cinc joves de Ponts i Artesaque viatjaven en un vehicle Volkswagen Golf, van patir un ac-cident a la carretera C-26, a l’alçada de Cubells. Un d’ells, veíde Ponts, va morir i els altres quatre van patir ferides de diver-sa consideració.

Mn. Salvador, destinat a AgramuntDesprés de poc més de sis anys com a vicari d’Artesa, on va cele-brar la seva primera missa el 24 de juny de 1996, Mn. SalvadorSolsona va acomiadar-se dels seus feligresos durant la missa de12 del passat diumenge 15 de setembre. Artesa ha estat el seuprimer destí com a sacerdot, tot i que els tres anys anteriors ja hiva estar: dos anys com a seminarista de caps de setmana i un anyde pràctiques de pastoral, temps que va compartir amb Mn. RocSalvia. Des de setembre de 1996, la seva tasca s’ha desenvolupatal costat de Mn. Pere Balagué. Durant tots aquests anys s’ha fetcàrrec de diversos pobles de les rodalies, ha impartit classes dereligió catòlica a Els Planells (els primers anys a Primària i des-prés a Secundària) i ha tingut cura del grup d’escolans. Ara, elBisbat l’ha destinat a Agramunt. En el seu comiat va tenir parau-les de disculpa i d’agraïment i va afirmar que recordarà de formaespecial el seu primer destí. Per altra banda, va remarcar la bonaacollida que sempre havia tingut a Els Planells i el suport que se lihavia donat. En acabar la missa, Mn. Pere també va tenir unesparaules d’agraïment per a ell i va donar pas al lliurament d’unsobsequis de record dels escolans i de la parròquia.

Taller de la teràpia del riure a CubellsA Cubells, l’Associació de Dones Mareselva i laResidència de Gent Gran Verge del Castell hanorganitzat un taller de rialloteràpia que s’estàdesenvolupant durant els mesos de setembre ioctubre a la Sala d’Actes de l’Ajuntament. Lessessions tenen lloc els dimarts i els dijous de 17ha 19h i són impartides per l’especialista JosepM. Querol. La teràpia del riure, que va néixer alsEstats Units i al Canadà, té efectes molt positiussobre la salut en general i està especialment in-dicada contra l’estrés, l’insomni, la depressió il’ansietat.

Robatori d’una porta a Els PlanellsDurant el cap de setmana dels dies 7 i 8 de se-tembre es va produir un fet insòlit al centre edu-catiu Els Planells. Es tracta de la desapariciód’una porta metàl·lica de dues fulles d’uns dosmetres cada una, que va haver de ser arrencadade les seves fixacions i transportada en un vehi-cle gran. Aquesta porta correspon al nou pati deparvulari que es va acabar a principis del curspassat, però es troba al costat oposat a la carrete-ra de Montsonís; per la qual cosa els lladres pro-bablement van actuar de nit sense possibilitat deser descoberts. Mentre els fets van ser denunci-ats davant els Mossos d’Esquadra per la direcciódel centre de primària, l’Ajuntament ha tapat pro-visionalment aquesta sortida. Per altra banda, afinals de setembre han començat les obres d’unapista poliesportiva annexa al pati de parvulari (enun nivell més baix), que constitueix una nova fased’ampliació de les zones d’esbarjo a Els Planellsper part de l’Ajuntament.

500 quilos de haixix amagats al boscEls Mossos d’Esquadra van comissar la partidad’haixix més gran trobada mai a tota la provín-cia de Lleida. Es tracta de prop de 500 quilo-grams d’haixix que havien estat amagats per unciutadà francès en un bosc proper a Vilanova deMeià. La rocambolesca història començà el dia6 de setembre, quan un vehicle Citroën C5 ambmatrícula francesa, presumptament robat, es sal-tà diversos controls policials, des de Guadalajarafins a Lleida, fins que arribà a la comarca de laNoguera. Un cop a les nostres contrades, el ve-hicle es perdé per camins propers a Santa Mariade Meià. En la recerca, hi participaren una dot-zena de vehicles policials i dos helicòpters. Lapolicia, finalment, trobà el vehicle; però el con-ductor fugí a través del bosc. Hores després, elsMossos detingueren aquest individu a Alentorn,on havia arribat a peu des de Vilanova. Es tractadel ciutadà francès Erik D., de 35 anys. Desprésde declarar davant el Jutjat de Balaguer, el ciuta-

7

la P

ala

nca

Noticiari

dà francès quedà en llibertat amb càrrecs. El dia 11 de setembre esdescobrí el veritable motiu de la fuga. Erik D. tornà a casa nostraamb un vehicle marca Volvo, per tal de recollir un valuós paquetque havia amagat al bosc abans de ser localitzat per la policia:prop de 500 quilos d’haixix. Els Mossos, a l’aguait des de feia unsdies, van localitzar de nou el delinqüent francès, que va tenir tempsd’escapar-se un altre cop a través del bosc, això sí, abandonant ladroga i el vehicle. Els Mossos han dictat una ordre de detenció anivell internacional d’Erik D. i investiguen si ell mateix va portarl’haixix des del Marroc. (Segre, 7, 8 i 13-09-02).

Celebració a Santa Maria de Refet

El passat 8 de setembre, Seró i la Comunitat Religiosa de Refetvan recuperar la celebració de la festa de Refet en el seu dia propi,el dia de les Marededéus trobades. Primerament, es va celebraruna missa solemne a les 18h, que fou presidida per Mn. ÀngelSavall, rector de la parròquia de Seró. L’acompanyament musicalva anar càrrec de la Coral Pontsicana. Després, la mateixa coralva interpretar un concert polifònic fins que el temps ho va perme-tre. Finalitzaren la celebració amb l’adoració a la Mare de Déu deRefet i, com a coronament festiu i fraternal de la celebració mari-ana, un tast de dolços. La celebració també va servir de comiat deMn. Àngel, que fins ara estava al càrrec de les parròquies de Seró,Tudela, Refet, Montclar i la Donzell. Mn. Salvador, fins fa pocvicari de la parròquia d’Artesa, serà vicari d’Agramunt i es faràcàrrec de Montclar i la Donzell; mentre que Mn. Bonifaci Fortuny,rector de Ponts, s’encarregarà de les de Seró, Tudela i Refet. Pelque fa a Mn. Àngel, es farà càrrec de les parròquies de Vilanovade Meià, de Santa Maria de Meià i de tots els pobles de les rodali-es fins a Alentorn.

Cloenda d’activitats d’estiu de les Terres del MarquesatCada any, l’Associació Cultural Les Terres del Marquesat ce-lebra la cloenda de les seves activitats d’estiu amb una troba-da, una visita a algun lloc d’interès i un sopar de germanor.Aquest any, una seixantena de participants es van aplegar aCubells per tal de portar a terme aquestes activitats. Els parti-cipants, procedents de diferents indrets de la zona, van des-plaçar-se fins a l’àrea del pou de glaç, per tal de conèixer lahistòria d’aquest indret. Després es varen traslladar fins a l’es-glésia del Castell, on es va dur a terme una sessió de diapositi-ves amb els moments més destacats de les activitats que s’han

realitzat aquest estiu. Es va finalitzar amb elsopar de germanor.

Alentorn acull una nena saharianaDurant aquest estiu, la família Armengol-Solsonad’Alentorn ha acollit una nena sahariana de 12anys, Nasra, en col·laboració amb l’Associaciód’Amics del Poble Saharauí. Aquesta associa-ció ja porta anys realitzant aquest tipus d’activi-tat, però és la primera vegada que tenim notíciaque alguna família del municipi d’Artesa n’hagiacollit un nen o una nena. Tot i que els com-panys i companyes que van venir a Catalunyaamb la Nasra ja han tornat al seu país, ella s’haquedat per tal de poder ser operada de l’oïda.Mentrestant, està escolaritzada a l’IES Els Pla-nells amb els nens i nenes de la seva edat.

El coordinador de UP visita la CooperativaJoan Caball, coordinador nacional del sindicatUnió de Pagesos, va visitar la Cooperativad’Artesa el passat 6 de setembre. Caball va visi-tar diferents instal·lacions de l’empresa, com lesoficines, el celler i el molí de pinso. També vaentrevistar-se amb el senyors Francesc París iJoan Camats, president i gerent, respectivament,de la Cooperativa d’Artesa. Amb aquests direc-tius va parlar de temes agropequaris d’actuali-tat, com ara de l’escorxador L’Agudana, de laproblemàtica dels purins i del sector vitiviníco-la. (Segre, 14-09-02).

Enguany no hi ha ral·liDesprés que Artesa hagi acollit durant quatreanys consecutius (1998-2001) una prova delCampionat d’Espanya de ral·lis, enguany no secelebrarà aquesta competició als nostres camins.La prova automobilística organitzada pel RACCtampoc se celebrarà enguany a cap indret deCatalunya, ja que la Federació Espanyola haapostat per altres autonomies. Falta veure si enanys vinents la prova tornarà a Catalunya i, con-cretament, a Artesa. De fet, la norma de l’orga-nització és canviar la ubicació del ral·li cada qua-tre o cinc anys, ja que no vol repetir recorregutsni seus durant massa temps.

Proposta de conveni per al MuseuDesprés de la reunió del passat 9 d’agost entrerepresentants de l’Ajuntament d’Artesa, els an-tics col·laboradors del Museu del Montsec imembres de l’associació cultural La Roureda,aquesta última ha mantingut diverses entrevis-tes amb l’Alcalde per concretar les condicionsque ha de reflectir el futur conveni de col·la-boració per a fer-se càrrec del funcionament delMuseu. Segons La Roureda, la durada hauria de

9

la P

ala

nca

Noticiari

ser de 2 anys, prorrogables anualment fins un màxim de 10, i eltermini, fins a la posada en marxa del projecte museístic. Tambés’hauria de constituir una Comissió de Seguiment i Control, for-mada per l’Alcalde, el membre de La Roureda que aquesta entitatdesigni i el Regidor de Cultura. Pel que fa a les activitats a desen-volupar, la programació anual es presentaria dins el trimestre an-terior al començament de l’any programat.

Millores a la carretera Torre de Fluvià-Cubells

A finals del mes de setembre es van iniciar les obres de millora dela carretera que uneix el poble de la Torre de Fluvià amb el deCubells, de 3 quilòmetres de longitud. Aquestes millores consis-teixen en l’eixamplament de la via, que passarà dels 4 metres ac-tuals als 6. Fins ara, la carretera era molt estreta i feia difícil el pasde dos vehicles a la vegada. El pressupost de l’obra és de 50.480euros, 40.000 dels quals seran finançats pel Pla Únic d’Obres iServeis de la Generalitat i la resta per l’Ajuntament de Cubells(recordem que la Torre, a la imatge, és un nucli d’aquest municipi).

El Bisbat reconeix la tasca de Mn. RocEl Full Parroquial del Bisbat d’Urgell del 29 de setembre es va ferressò de l’article que va publicar la nostra revista el passat mes de

juliol amb motiu dels 40 anys de campaments aSalgar. En el Full es parla de la figura de Mn.Roc Salvia, de la gran tasca que ha realitzat aSalgar i del seu impuls a les colònies del Bisbatd’Urgell.

Cremen dos cotxes a ArtesaLa matinada del diumenge al dilluns dia 30 desetembre, uns desconeguts van calar foc a dosvehicles estacionats al carrer Prat de la Ribad’Artesa, dins l’aparcament de l’edifici de laGranja. Es tracta d’un vehicle Renault Express id’un Renault 21, que van quedar totalment cal-cinats. També aparegueren cremats dos conteni-dors situats prop d’aquest lloc. Es desconeix lamotivació d’aquests actes delictius i els Mossosd’Esquadra investiguen l’autoria dels fets.

Artesa, 75 anys de ciutatEl Club de Lectu-res va organitzardurant la FestaMajor d’Artesauna exposició fo-togràfica comme-morativa dels 75anys de ciutatd’Artesa (aquesttítol li fou conceditel 1927). L’exposi-ció mostrava dife-rents imatges so-bre l’evolució

d’Artesa entre 1927 i 1952, i constitueix la pri-mera part de les tres que es faran. Aquesta entitattambé edità el núm. 9 de la revista Lectures, ambfotos i comentaris sobre la mateixa temàtica.

10

la P

ala

nca

Noticiari

Acabats els nous carrers d’Artesaquest mes de setembre, ja es po-den donar pràcticament per aca-

bades les obres de carrers nous ques’han vingut realitzant des de finalsde l’any passat a Artesa. Aquestes són obres incloses al PlaÚnic d’Obres i Serveis de Catalunya(PUOSC) que, juntament amb altres aAnya, Baldomar, Seró i Tudela, corres-ponen al municipi d’Artesa de Segre peral període 2000-2003. Es tracta de lesurbanitzacions del carrer Roca delCudós, per una banda, i del conjunt for-mat pels trams finals dels carrers Esco-les, Monges i Jesús Santacreu. Ambdós projectes han estat redactatsper l’arquitecta municipal Sra. ÀngelsEspar. La primera d’aquestes obres, quecomptava amb un pressupost d’execu-ció de 44,5 milions de ptes. i una sub-venció del PUOSC de 10 milions, vaser adjudicada a l’empresa Sorigué SAper 36,1 en el Ple del 12-06-2001. Pelque fa a l’altra, el pressupost inicial erade 73,6 milions de ptes. i la subvenciódel PUOSC era de 26,4 milions de ptes.,tot i que finalment va ser adjudicada aCarrers i Obres SA per 66,9 milions deptes. (Ple del 17-08-2001). La resta de

l’obra ha estat fi-nançada per unaaportació de fonsmunicipals (cor-responent al10% del cost del’obra) i per lescontr ibucionsespecials aplica-des als veïnsafectats. Les obres enqüestió han mi-llorat molt l’as-pecte de les zones on s’han fet. Proba-blement la més destacable és la sego-na, per la seva proximitat a la zona delSenill, que en aquests darrers anys hatingut un desenvolupament notable. Noobstant, cal fer una certa crítica a partird’algunes qüestions que la vox populies planteja: ¿Urbanitzar el carrer Rocadel Cudós era molt prioritari o es podiahaver invertit en altres millores al mu-nicipi? I respecte a l’accés a aquest car-rer, per què s’ha deixat tan estret i si-nuós? ¿Les voreres dels trams dels car-rers Escoles i Monges havien de ser tanamples en uns carrers tan estrets? I la

il·luminació d’aquesta zona, havia deser tan descaradament exagerada res-pecte a la resta de l’enllumenat públic? Per altra banda, ens agradaria remar-car la instal·lació d’arbres i papereres(fins ara no s’acostumava a urbanitzaraixí a Artesa); però, sobretot, que lasolució per salvar el desnivell entre elcarrer Escoles i el carrer JesúsSantacreu, amb un mur i unes escalesvistoses i una zona ajardinada, ha dig-nificat molt aquesta zona i sembla gau-dir de gran acceptació popular.

La Palanca

AA

A dalt, el mur i les escales que salven el desnivell entre els carrers Santacreu i Escoles. A baix, a l’esquerra, el c. J. Santacreu, i a la dreta, el c. Roca del Cudós

11

la P

ala

nca

La Noguera

2a Fira d’EntitatsEl diumenge 8 d’agost, la capital de la Noguera va acollir laSegona Fira d’Entitats, organitzada per l’Associació de Do-nes d’Almatà i l’Associació d’Amics de Sant Josep del Molí.Un dels objectius d’aquesta iniciativa, és que les diferentsentitats que formen part de la ciutat de Balaguer es coneguinentre si i que també es donin a conèixer a la resta de la ciuta-dania. Cal destacar la participació d’unaúnica entitat de fora de la capitalnoguerenca, l’Associació Cultural Terresdel Marquesat. De cara a properes edicions,els organitzadors pretenen obrir la Fira aaltres associacions de la comarca.

Un xofer sense carnet a BalaguerEl cap local de CDC i regidor de l’Ajunta-ment de Balaguer, Josep Lluís Bonet, va ferpúblic que el consistori balaguerí ha tingutcontractat durant tres anys un xofer que notenia carnet de conduir, i que aquest haviacirculat durant aquest temps amb els vehi-cles municipals per tota la població, ambels possibles problemes que aquest fet podia haver causat encas d’un accident. L’alcalde de la ciutat, Miquel Aguilà, vaexplicar que el consistori, necessitant un treballador de for-ma urgent, l’havia contractat de forma provisional i que lacontractació s’anul·là tant bon punt es van assabentar queno tenia permís de conduir.

Obres de la nova TiuranaEl president de la Generalitat, Jordi Pujol, va inaugurar eldia 1 de setembre les obres d’urbanització del nou poble deTiurana, situada al poble de Solés. Aquesta urbanització s’haconstruït al costat de l’ermita d’aquest poble, i està prepara-da per edificar-hi 25 habitatges. A les 12 del migdia el presi-dent participà en la celebració eucarística i posteriorment vavisitar el cementiri i el mirador de Tiurana. Per últim, vadescobrir una placa commemorativa.

Excavació arqueològica a TartareuAquest mes de setembre, el castell de Tartareu és l’escenaride la seva primera excavació arqueològica. Un equip formatper vuit persones, alguns membres de la Universitat de Lleidai altres col·laboradors del municipi, han iniciat les tasquesarqueològiques després de realitzar una neteja exhaustiva ala zona. Una de les primeres troballes ha estat la descobertade la torre circular, a més d’un doble mur de la fortificació.

Normativa especial per a Mont-rebeiEl president de la Diputació, Josep Pont, va anunciar quedemanarà a la Generalitat que elabori, en col·laboració ambel Govern d’Aragó, una normativa específica que permetiprotegir el congost de Mont-rebei com a espai natural a pre-servar. Des de la Diputació es creu que les mesures de pro-tecció d’aquesta àrea s’haurien de fer més efectives, tant siés reconeguda com a Patrimoni Mundial de la UNESCOcom si finalment no prospera la iniciativa.

Trobada de “Motards” a la NogueraEl cap de setmana dels dies 7 i 8 de setembre va tenir lloc aSant Llorenç de Montgai i a Menàrguens una concentracióde “motards”, organitzada pel grup “Sheriffs” de Bellpuig,en la qual hi varen participar unes 300 motos de totes lesmarques i models, vingudes de diferents punts de Catalunyai també de la resta d’Espanya (Saragossa i Sant Sebastià,

entre d’altres indrets).

Potabilitzadora d’aigua a BellcaireEls inicis dels treballs de construcció de laplanta potabilitzadora d’aigua de Bellcaired’Urgell s’ajornaran durant un temps ja quela subhasta pública d’adjudicació de lesobres de construcció d’aquest equipamentha quedat deserta. Per aquest motiu, el con-sistori de la població ha posat en marxa unprocés negociat, a partir del qual assumiràpersonalment la contractació d’una empre-sa que adquireixi el compromís de tirar en-davant aquest projecte. Aquesta importantinfrastructura s’ubicarà en la zona conegu-

da com “Camí de la Serra”, a la vora dels dipòsits munici-pals de la població.

Zona esportiva de TorrelameuAquest mes de setembre han començat a Torrelameu les obresd’anivellament d’un terreny de dues hectàrees, a la partidadel “Pla”, destinat a allotjar una nova zona esportiva. Aquestacontemplarà, en primer lloc, la construcció d’un camp defutbol i, a continuació, la instal·lació de diferents equipa-ments esportius. Fins ara s’han dut a terme els treballs d’am-pliació de la xarxa d’aigua potable, la col·locació de l’enllu-menat públic i la implantació del sistema de clavegueram.

Anna M. Vilanova

Esports

Artesencs al Caucasquest juliol de 2002, dos arte-sencs, en Dominic Aldavó i jo

mateix Joan Roca (CUDOS, secciód’excursionisme), acompanyats peren Joan Seire i Elisabet Socies, bonsmuntanyencs i amics del Centre Ex-cursionista de Lleida, vam fer un vi-atge per fer muntanya i turisme a lesmés alta serralada europea, el Caucas. La serralada del Caucas que geo-gràficament està situada entre el marsNegre i Caspi, al límit entre Europa iÀsia, és humanament parlant un mo-saic de cultures: són musulmans o cris-tians ortodoxos; les races són eslaves,caucàsiques o turques; hi ha també an-tigues nacions que amb la desintegra-ció de la Unió Soviètica han recuperatla independència, que són Armènia,Georgia i Azerbaitjan. També en el dar-rers anys hem sentit parlar molt delCaucas pel ressò mediàtic que ha tin-gut la guerra de Txetxènia, un conflic-te encara obert i pendent de resolució.El Caucas segons la mitologia gregaclàssica va ser la presó de Prometeu,on va ser castigat per haver obert lacaixa de Pandora, com si la guerra quepateixen els actuals pobles caucasiansen fos encara conseqüència. I tanmateix, alpinísticament parlant,és un paradís: grans muntanyes en unentorn natural magnífic. Nosaltres vamanar a la República autònoma de

Gabardino-Balkaria, una regió molttranquil·la, situada dintre de Rússia i onhi ha el Mont Elbrús, el nostre objectiualpinístic del viatge que amb una alça-da de 5.645m és el sostre d’Europa. Peranar a Rússia, donat que no és un paísfàcil per a viatjar per lliure (cal visat iuna invitació, gairebé ningú parla unidioma occidental, el seu alfabet no ésel llatí sinó el ciríl·lic i altres dificul-tat), vam decidir, en contra de com hohavíem fet en altres viatges fins llavors,i traint l’autèntic esperit aventurer, anar-hi amb viatge organitzat i amb guia demuntanya.

El nostre primer destí va ser la ciutatde Moscou, que a pesar d’una primeraimpressió no gaire bona (els edificis quevam veure des del taxi que ens va reco-llir a l’aeroport ens van semblar funci-onals, sense manteniment i amb cablespenjant que anaven dels uns als altres),després vam trobar-la encantadora, ambuns edificis històrics magnífics (elKremlin i la plaça Roja, per exemple),amb molts parcs, molt neta i amb unagent molt amable. De Moscou vam aga-far l’avió fins a Min Vody, una ciutatpropera al Caucàs. Allà, a l’aeroport,ja ens esperaven en Serguei, el nostreguia de muntanya, i la seva simpàtica imaca filla Dasha de 18 anys, que ensva fer d’intèrpret de l’anglès al rus, aixícom de cuinera en totes les excursions. Els primers dies els vam dedicar al’aclimatació a l’alçada. Vam allotjar-nos en un camp d’alpinistes situat a2.400m, en un paratge de muntanyesimpressionant. D’allà, aprofitant el bontemps, vam fer el cim d’un pic de4.400m anomenat Tiutiubashi, des delqual vam gaudir d’una magnífica vistade l’Elbrús i de muntanyes per totesbandes. La segona setmana, camí del’Elbrús, vam ser testimonis dels con-trastos de Rússia: a la mateixa vall onhi ha l’observatori astronòmic de neu-trons més gran del món, encara hi hauna centraleta telefònica que ha de fun-cionar amb operadora. Així mateix,A l’aresta del Tiutiubashi amb l’Elbrús al fons

Tot el grup al camp d’alpinistes, preparats per una sortida

AA

12

la P

ala

nca

13

la P

ala

nca

l’Elbrús té un telefèric fins els 3.800m,que a l’hivern funciona com a estaciód’esquí, mentre que la resta de les mun-tanyes de la serralada es mantenen enestat feréstec i natural, inalterades perla mà de l’home. Al costat de l’estaciódel telefèric vam visitar un petit museusobre la història del Caucàs durant la IIGuerra Mundial, on s’explica que vaser conquerit per l’exèrcit alemany pelseu valor estratègic i per les seves re-serves de petroli, que alpinistes del’exèrcit alemany van arribar a plantarla bandera nazi al cim de l’Elbrús i que,quan posteriorment va ser reconqueritper l’exèrcit Roig, en van retirar la ban-dera. A l’acomiadar-se de nosaltres, elvigilant del museu que ens havia fetl’explicació, ho va fer en castellà, ambel puny alçat i cridant: “¡No pasarán!” L’Elbrús és un volcà inactiu, cobert

per una glacera immensa (170 km2), tangran com el municipi d’Artesa. És uncim tècnicament fàcil, la seva dificul-tat principal és l’alçada, i el seu princi-pal perill a l’estiu és que en cas de boi-ra i mal temps és molt fàcil perdre’s, jaque en una glacera tan gran es perdenràpidament el punts de referència. To-tes les guies i llibres que havia consul-tat indiquen que en cas de boira i maltemps el més prudent és renunciar alcim, tal i com va passar. Al momentd’atacar el cim, va començar el maltemps. Tres dies vam estar esperant unamillora al refugi a 4.100m, la qual vaarribar el dia que havíem de marxaramb avió cap a Moscou i cap a casa.Mala sort! El repte queda obert per unaaltra vegada o per uns altres companys.

Joan Roca i Llobet Joan Roca al segon cim del Tiutiubashi

Esports

20 anys de la Vuelta, a Artesaurant aquest mes de setembres’ha disputat la 57 edició de la

Vuelta Ciclista a Espanya. Ara fa vintanys, Artesa acollia la sortida d’unaetapa d’aquesta ronda ciclista. Fou el 29 d’abril de 1982 el dia enquè Artesa acollí la sortida de la nove-na etapa (final a Puigcerdà) de la Vuelta.La segona cursa ciclista més importantdel món (després del Tour), fou gua-nyada en aquella edició per MarinoLejarreta (després que Ángel Arroyofos desposseït del títol per doping). Els artesencs vam poder observar els

prolegòmens de la prova (a la Plaça del’Ajuntament) i vam veure en acció cor-redors com Laguía, Perico Delgado,Belda, Recio, Rupérez Pino o Vilamajó(a la foto) i equips com Reynolds, Teka,Zahor, Huesitos o Kelme. En aquells temps, l’organització dela ronda ciclista va oferir a Artesa lasortida d’etapa, donat que els anava béper cobrir aquella jornada de muntanya.Això no va suposar cap cost econòmicper al Consistori presidit per Vicent

Roca i el benefici publicitari per a lanostra ciutat va ser molt bo. Avui endia, seria impensable acollir una sorti-da d’etapa sense pagar quantitats mili-onàries. La nostra comarca ha vist passargrans voltes, les últimes de les qualsvan ser la Vuelta 95 al seu pas per Artesai Comiols i la Vuelta 2001 al seu pasper Artesa.

Fotos cedides per Vicent RocaMiquel Regué i Gili

D

15

la P

ala

nca

Opinió

Una nova etapaota vida es compon d’una sèried’etapes que cal superar, encara

que a vegades la vida quotidiana faque no ens n’adonem. Cada etapa dela nostra vida té una sèrie d’avantat-ges i inconvenients, d’aspectes posi-tius i negatius, de característiques es-pecífiques; al mateix temps, fer elcanvi d’una etapa a una altra implicauna adaptació, admetre unes pèrduesperò també esperar unes millores. Per a mi, aquest mes de setembre hasuposat el final d’una d’aquestes eta-pes: la d’estudiant. Han sigut uns anysque he passat envoltada primer de deu-res i de controls, després de llibres delectura obligada i de calculadores, i fi-nalment d’apunts i de treballs en gruppendents. Sense adonar-me’n, aquesta etapafinalitzada ha anat acompanyada tam-bé de la meva infància, la meva puber-tat i la meva adolescència, que són coma petites vides, ja que cada una d’elles

comporta canvis físics, psicològics iemocionals, que donen la sensació queencara que siguis la mateixa persona,siguis a la vegada una persona diferent.Aquests canvis et donen la possibilitatd’anar coneixent poc a poc la teva per-sonalitat, i també la d’aprendre de tumateix. Crec que, a part d’aprendre a l’esco-la, a l’institut i a la universitat, tambéhe après de la pròpia vida, a través detot allò que he fet i que m’ha succeït.He après de la gent que m’envolta, peròtambé he après dels meus errors, de te-nir l’oportunitat d’equivocar-me, per-què encara que diuen que l’home ésl’únic animal que es pot entrebancardues vegades a la mateixa pedra, sem-pre es vigila més. Per altra banda, heaprès d’aquells que m’han ajudat, peròtambé d’aquells que, sense voler-ho,m’han intentat barrar el pas. Així doncs, si en alguna ocasió m’heenfadat amb algú considero que al cap

del temps també m’ha servit per treu-re’n alguna conclusió que m’ha fet créi-xer i madurar com a persona. Potserm’han fet i he fet mal, però tots està-vem aprenent a viure amb nosaltresmateixos i amb els altres, i això no ésfàcil. Per tant, és moment de perdonari demanar perdó. Ara, quan estic a punt de tenir l’úl-tim títol acadèmic a les mans, em tocaentrar en una altra etapa, que és la delmón laboral, la d’enviar currículums ila de buscar feina. Una etapa en la qualsegurament cometré errors, però quesempre intentaran ser diferents als co-mesos fins ara. No començo de zero,sinó que continuo; és com si la mevavida fos un llibre, i estigués en un altrecapítol. S’ha acabat per a mi una etapamolt important, però ara s’obre davantmeu tot un món, que estic ansiosa dedescobrir.

Anna M. Vilanova

T

16

la P

ala

nca

Informe

Descobrint Antona. Primers resultatsntre els dies 19 d’agost i 13 desetembre s’ha portat a terme la

5a campanya d’excavacions al jaci-ment arqueològic d’Antona, gràciesal suport de l’Ajuntament d’Artesa,de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i dela Generalitat de Catalunya. A diferència d’altres anys, a partirde l’any 2001, les característiques deljaciment ens van fer plantejar la neces-sitat de formar un equip de personesvinculades a Artesa, conscients queaquest és un pas més en la difusió deljaciment. L’abandonament al qual havia estatsotmès el jaciment, malgrat les exca-vacions del Dr. Maluquer als anys 70,havia potenciat l’aflorament d’una co-berta vegetal que impedia la visualit-zació de les restes arqueològiques, fetque va comportar que, des de l’any1998 i fins al 2000, els nostres treballses centressin en la neteja d’aquesta co-berta a fi de crear un espai on podercomençar a treballar. De fet, no ha es-tat pràcticament fins l’any passat quepodem començar a tenir resultats i ela-borar hipòtesis de treball. La importàn-cia del jaciment comença a ser evidenti Antona, a poc a poc, es va convertint

en un jaciment de referència en el mónde la recerca arqueològica al mig Segre. Fins al moment, s’han identificatdues grans fases d’ocupació del turó.La primera correspondria a un poblatibèric, que cobriria un període centratentre el segle III aC., que oscil·lariaentre finals del segle IV aC. i la prime-ra meitat del segle II aC., i que s’esten-dria pel cim del turó i per la seva ves-sant nord. Del poblat, s’ha pogut docu-mentar, de moment, una gran murallafeta amb carreus de dimensions consi-derables, i que presenta una ampladad’uns 4 m i una alçada d’uns 2 m. Sensdubte, aquestes dimensions, així comel fet que es trobi tan ben conservadaens situen davant d’una de les mura-lles més espectaculars i interessants delperíode ibèric a Catalunya. La segona fase d’ocupació es situa-ria en època medieval, a partir dels se-gle X i XI, i aniria estretament vincu-lada al procés de reconquesta feudal.La posició estratègica del turó, contro-lant un ampli territori i el pas del riu,és una de les claus que permetrien en-tendre la necessitat de construir unanova fortificació. L’estudi dels documents dels seglesXI, XII i XIII ha permès constatar comles restes conservades d’aquest mo-ment corresponen al castell deMalagastre, conquerit als musulmanspel comte de Barcelona, Ramon Bor-rell, l’any 1018. La identificació

d’Antona amb Malagastre s’ha establertgràcies a una acta de donació, redacta-da l’any 1048, en la qual els comtesd’Urgell, Ermengol i Constança, donena Arnau Mir de Tost el castell deMalagastre. En aquest document s’es-pecifica que el castell es troba situat alcomtat d’Urgell, al costat del riu Segre,i que afronta a orient amb Artesa, al sudamb Monte Rupto i Santa Mera, a oc-cident amb Alòs i Rubió, i al nord ambAlòs i Vernet. La construcció, no només del castell,sinó d’un complex sistema de fortifi-cació, permet atribuir a Malagastre uninterès defensiu i estratègic de primerordre, que es basteix aprofitant idesmontant les restes del poblat ibèric. El castell és un edifici de planta rec-tangular, d’uns 32 m de llargada peruns, com a mínim, 8 – 10 m d’ampla-da, orientat en direcció nord – sud, iformat per dues cambres rectangularsals extrems. Entre els resultats d’en-guany, cal destacar la recuperació delpassadís d’entrada al recinte i la cons-

Vista del castell de Malagastre amb les habitacions excavades

Excavació dels dipòsits d’emmagatzematge

Passadís d’entrada al castell

E

17

la P

ala

nca

Informe

tatació que la superfície del castell ésmés extensa del que, presumiblement,es coneixia, documentant-se una novaala d’estances a la vessant oest. Ara sabem que l’accés al castell esproduiria per la part posterior del re-cinte, obligant al visitant a donar unavolta considerable per poder entrar al’interior. L’entrada donaria a un pas-sadís que distribuiria tot unseguit d’estances a banda ibanda. A l’ala dreta, única zonaexcavada fins al moment,s’han identificat quatre es-tances. En una d’aquestes esconserven, encara, els arren-caments de dos arcs quepressuposen que ens trobaríem davantd’un edifici de dues plantes. En una al-tra, s’han pogut documentar les restesde quatre dipòsits d’emmagatzematge,dos d’ells amb un desguàs que permetintuir que ens trobaríem davant d’undipòsit per guardar algun líquid (aigua,vi, oli...). Exteriorment, la façana est presentauna torre i un important talús, fet pos-teriorment a mode de reforç. Les dife-rents superposicions de murs, els dife-rents tipus de morter amb que estanconstruïts... han posat en evidència queel castell es fruit de diferents reformesque, presumiblement, cal atribuir a di-ferents fases d’ocupació. Sota el castell, es documenta una al-tra espectacular muralla que ressegueixtota la vessant est del turó, formant unaterrassa artificial, a la qual semblenadossar – se diferents estructures, for-mant part d’un gran complex defensiu.

La muralla conserva, com a mínim, uns2 m d’alçada; de moment, s’han pogutidentificar cinc torres de planta quadrada. Les dades obtingudes fins al momentpressuposen una acció constructivad’un calibre considerable i uns paràme-tres constructius que, sens dubte, estantotalment vinculats a la creació d’unafortalesa perfectament planificada per

complir les funcions de defensa i decontrol del territori. El treball realitzat fins ara ha permèsobrir moltes expectatives i evidenciarque ens trobem davant d’un jacimentde primer ordre donades les monumen-tals estructures que apareixen i el bonestat de conservació que presenten. Malgrat l’espectacularitat d’Antonaés ara un fet evident, no podem acabaraquesta ressenya sense agrair el suportque l’Ajuntament d’Artesa ens ha ofertdes de l’inici de l’excavació, l’any1998, i, molt especialment, del d’ales-hores regidor de cultura, RamonGiribet, que va creure en el nostre pro-jecte quan ben just s’intuïa el castell; iel d’empreses privades, com la Coope-rativa d’Artesa, que ens va ajudar du-rant les primeres campanyes; i, també,el dels aleshores col·laboradors i col·-laboradores del Museu del Montsecque, durant els dissabtes d’aquell hi-

La importància del jaciment co-mença a ser evident i Antona, apoc a poc, es va convertint en unjaciment de referència en el mónde la recerca arqueològica

Excavació de l’enderroc de la torre Tasques de resseguiment de la muralla medieval

Vista del tram descobert de la muralla ibèrica, en la zona que correspondria a la porta

Vista d’una de les torres que vigilaven l’accés al castell

vern, ens van ajudar a obrir-nos pasenmig de tanta vegetació.

Eva Solanes i PotronyJosep Ros i Mateu

18

la P

ala

nca

Informe

L’Acadèmia Balmes i el Sr. Xandri

Biografia esquemàtica del Sr. Lluís Xandri i Serra

- Nadiu de Masies de Voltregà (Osona)- Nat el 20 de febrer de l9l6- Fill de Joan i Mercè

Estudis:- Primària: Col·legi dels Germans de “La Salle”- Magisteri: Escola Normal de la Genera-litat de Catalunya- Llicenciat en Filosofia i Lletres: Univer-sitat de Barcelona- Diplomat en Vendes. Agent ComercialCol·legiat núm. 166.2l3

- Professor per oposició de la Comissió Nacional de ProductivitatIndustrial (Màrqueting), Madrid l963

Experiènices professionals:- Mestre de l’Escola Nacional de Premià de Mar (Maresme). l934- Mestre de l’Escola particular d’Artesa de Segre. 1935-l936- Fundador i Director de l’Acadèmia Balmes. 1940-l946- Professor de Màrqueting (cursos d’Administració i Direcció d’Empreses)- Conferències i cursos sobre Comerç Exterior- A partir de 1946, va deixar l’ensenyament i les seves experiències professi-onals pertanyen al món comercial, on ha ocupat càrrecs de rellevància

quest mes volem contribuir a acla-rir una mica millor la història de

l’Acadèmia Balmes, una entitat docentd’Artesa que encara conserva fortesempremtes en la memòria del seu anticalumnat i també a la mateixa ciutat (alcarrer Balmes hi ha un edifici conegutcom l’Acadèmia). Creiem que aquesta tasca és un deurede la nostra revista, atès que en el llibreHistòria d’Artesa de Segre hi ha dades er-rònies, com dir que es va fundar al segleXIX. Alguns errors són importants, peròno poden ser imputats a l’historiador, Sr.Josep Lladonosa, sinó a la persona o per-sones que el van informar de forma equi-vocada. Esperem que aquest informe serveixi peresmenar el greuge que en el seu dia se liva fer a l’Acadèmia, al Sr. Lluís Xandri (elseu fundador) i a tot l’alumnat que van viu-re aquella època engrescadora. Hem apro-fitat l’avinentesa de la publicació d’un lli-bre sobre l’Acadèmia, del qual n’hem ex-tret el text principal amb l’autorització delseu autor, el propi Sr. Xandri.

Història de l’Acadèmia Balmes“Al parlar de l’Acadèmia Balmes, hempensat que tots aquells que visquereml’ahir un xic llunyà, sabem prou bé quel’entitat era quelcom més que un cen-tre d’ensenyament i és per això que hemcregut convenient fer-ne història i ex-plicar als que no ho saben, i d’una ma-nera particular a la nova generació queformen els nostres néts, com va nèixer,com va desenvolupar-se ien definitiva que significa-va per a tots, aquella Aca-dèmia Balmes. Corria l’any 1934, quanun grup d’amics, tots ellsdesapareguts (Cirilo Caste-llana, Farré, Marsol, Fco.Cases, Marcel·lí Santa-maria, entre altres -e.p.d.-),formaven part d’una Enti-tat que s’anomenava “Casalrepublicà artesenc”, avuiBanc de Bilbao. Al fons delcafè hi havia un teatre (des-prés cinema i sala de ball).

Volien una escola privada, capaçd’ensenyar el batxillerat i de donar res-posta als anhels de cultura que preteniael referit Centre; així després d’un as-saig fallit, per mediació del Dr. Serralta(metge d’Artesa), Delegat de la “Co-missió de Cultura Catalana de la Gene-ralitat de Catalunya”, demanaren aBarcelona un professor capaç de resol-dre les seves inquietuds.

La Comissió de Cultura sabia que perindicació de Ventura Gassol, Consellerde Cultura, s’havia adreçat a LluísXandri (exalumne de l’Escola Normalde la Generalitat) una carta de felicita-ció per la seva actuació al front de l’es-cola de Premià de Mar, corresponent ala sol·licitud de l’Ajuntament i d’uncentenar de firmes. Al produir-se elmoviment catalanista del 6 d’octubre

de 1934 i perdre drets laGeneralitat, va quedar senseefecte el nomenament provi-sional i així la sol·licitud delDr. Serralta tingué acollida iresposta positiva. Després d’una primeraentrevista amb el Sr. CiriloCastellana, mantinguda a laseva casa d’Artesa, els di-rectius del Casal varen tras-lladar-se a Premià de Marper conèixer de manera di-recta els informes sobrel’actuació del Sr. Xandri.Des de la mateixa localitat

AA

19

la P

ala

nca

Informe

van escriure i després,des d’Artesa, confir-maren la decisió de queesperaven la incorpora-ció a l’escola dintre de lamajor brevetat possible. I així fou, que recor-dant la primera visita ibona impressió, el Sr.Xandri, jove de 19 anysarribava a Artesa, pled’il·lusions i amb el corper endavant. Tot esta-va per fer, no hi haviares, solament una taulad’escriptori, una sala gran de teatre i alfons un escenari sense cortinatges, nitan sols el teló de fons. La situació era per desanimar aqualsevol, però fou així que, animatd’una extraordinària confiança en simateix, començaren les classes ambpocs alumnes però amb molta il·lusiói d’una manera prodigiosa les matrí-cules augmentaran ràpidament, do-nant-se el cas que alguns dels paresque pertaneixien al “Coro” (entitatd’idees un xic oposades a la Directi-va del Casal) es feien socis, perquèels seus fills poguessin assistir a l’es-cola. La preocupació en aquells mo-ments era aconseguir taules individu-als i així es recorda que el Sr.Santamaria, fuster i veí de l’escola,es veia acorralat diàriament pel Sr.Xandri demanant-li per favor un es-forç perquè els alumnes poguessintenir la seva taula. Al cap de poc, es van celebrar exà-mens trimestrals, presidits per la Juntadel Casal. A fi de curs els exàmens erenpúblics i presidits per pares i per la Jun-ta. La presidència (sem-blant a un tribunal d’exà-mens oficials) resultavasuggestiva i atraient,amb moltes plantes,mapes i les conegudespissarres. L’examen de cadaalumne es feia d’acordamb els programes de lesassignatures i les pregun-tes orals i escrites obeï-en al sorteig que es feiamitjançant un “bombo”amb boles numerades.

Durant aquest curs, i aprofitant quehi havia un carrabiner de Madrid, ta-quígraf del Congrés dels Diputats, esdonaren unes classes de taquigrafia queresultaren molt interessants. Amb l’exposició dels treballs esco-lars, acabava el curs amb un festivalinfantil, preparat amb totes les il·lu-sions. Es va aprofitar el teatre, arreglatentre tots (les mampares fetes pel fus-ter i la roba comprada a Barcelona). Elsdecorats (un representava un bosc i l’al-tre un casa) foren degudament arreglatspel pintor d’Artesa Sr. Bruno. L’èxit vingué acompanyat d’un “Votde gràcies” de la societat i d’un oficide l’Ajuntament que, per acord unàni-me, felicitava el Sr. Xandri per l’èxitobtingut, animant-lo a seguir la trajec-tòria que havia emprès. En aquell temps,al Sr. Xandri se’l coneixia com el “mes-tre nou”. Entre els alumnes que passaren perl’escola, cal recordar els noms de Ca-ses, Boher, Castellana, Claró, Cortasa,Campabadal, Nogués, Camarasa, Sala,Sánchez, Cirera, Solé, Guiu... i molts

altres dels quals enaquest moment no enrecordem els noms. Entotal eren 42 alumnes. I així, sense adonar-nos-en, esclatà la tristai terrible guerra espa-nyola, que desfeia lesfamílies i tots els plansque tots, i d’una mane-ra especial els apolítics,poguessin haver tingut.No se sabia què passa-ria i la intranquil·litat,que augmentava cada

dia, feia que els de fora procuressin tor-nar al costat dels pares esperant esde-veniments. El temps de la guerra correspon a unaltra història, que cadascú va viure comva poder. Així deixem aquells temps perparlar novament de la segona època del’escola d’Artesa, que més tard s’ano-menaria ACADÈMIA BALMES. Després de la guerra i per diferentsconductes, es feia arribar al Sr. Xandriel desig que tornés a Artesa. Cal remar-car les insistències afectuoses i tambéincondicionals del Sr. Cirilo Castellana,que en aquells dies resultaren decisives. El Sr. Xandri recordava amb moltefecte i simpatia l’acollida i estimaciódel poble d’Artesa. Si bé, des d’unaperspectiva de futur recolzada per fa-miliars i amics, se li aconsellava que-dar-se a Barcelona. El resultat fou queel sentiment tingué més suport que lalògica persuasió de crear-se un futur. Iaixí fou, quan després d’aconseguir lapromesa de poder disposar de dues au-les, per allà l‘any 1940, novament elSr. Xandri es dirigia a Artesa amb el

somni que més li agra-dava: tractar els alum-nes i treballar amb ellsamb l’afectuosa i sug-gestiva il·lusió de la gentmenuda i jove que ha depreparar-se per la vidaamb instrucció, educa-ció i la confiança en unmateix. L’arribada a Artesafou agradable, comsempre, però el veure lesdues aules que no erenmés que una sala sepa-

20

la P

ala

nca

Informe

rada amb una petita paret i situada alprimer pis de “Cal Cadiraire” no va re-sultar molt suggestiu. No obstant, ja respodia sorprendre i així començaren lesclasses en companyia del mestre Sr.Vinyoles. Seguien els exàmens i les exposici-ons dels treballs amb un gran èxit i erenvisitades per moltes persones d’Artesai de fora. A mitjans d’agost del segon curs,durant les vacances d’estiu, el Sr.Xandri va desplaçar-se des deBarcelona i va convocar una reunió delspares dels alumnes (que tingué lloc ala sala del teatre) per informar-los d’unaproposta molt bona que li havien fet aBarcelona i, per tant, que no podia con-tinua el proper curs. La sorpresa fou general i les pregun-tes del perquè, amb les conegudes so-lucions, demostraren una vegada mésl’estima de tots. Això va fer més difícilal Sr. Xandri tancar-se en banda, comvulgarment es diu, i així es parlà delfutur i de la limitació que oferien lesdues aules. Immediatament sorgirensolucions. Es parlà d’un edifici apropi-at, fins i tot d’un pis que tenia el Sr.Àngel Plens darrera de casa seva, ondesprés hi va viure el notari. El Sr.Xandri, que desitjava sortir-ne airós, vaassenyalar com a apropiat el lloc on hihavia la fàbrica de sabó del Sr. Plens,pensant que no hi hauria solució. Traslladats a l’edifici del Sr. Plens,es va convenir que, per donar classes,el mateix seria que les aules fossin a laplanta baixa que en pisos; i en aquestcas es podrien edificar els que fossinconvenients. En la reunió de l’endemà es donavacom a feta la construcció de l’edifici.Els Srs. Cases i Espinal, entre d’altres,parlaren de crear unes “accions de5.000 ptes”. El suggeriment tenia ac-ceptació, fins que el Sr. Plens (e.p.d.),amb una emocionada reacció que és perrecordar, digué textualment: “Artesam’ha donat molt, i ara tinc l’oportucitatde correspondre. Si m’ho permeteu,faré construir l’edifici de dos o tresplantes sobre la fàbrica de sabó. Elsplànols de distribució els farà el Sr.Xandri. No hem de fer accions. Tot cor-rerà del meu compte i al Sr. Xandri licobraré un petit lloguer, que més que

preu serà un pagament simbòlic”. Totera tan convincent que no hi cabien mésmotivacions. Seguidament començaren lesobres i pocs mesos després tenia llocla solemne inauguració de l’ACADÈ-MIA BALMES, que amb tanta il·lu-sió s’havia construït. Tenia un granrebedor, un despatx gran amb un sofàgran i dues butaques (obsequi delsalumnes), una petita biblioteca, unaltre despatx petit i tres aules (deco-rades amb diferents colors). Una erasimbòlicament dedicada a les nenes:taules individuals i cortinatges decolor rosa. Hi havia una aula blavapels grans i una altra verda pels pe-tits. Acabava l’edificació amb una“torreta” amb quatre reflectors. L’exposició d’aquell any fou ex-traordinària i fins i tot hi haviaestands, entre els que cal anomenar“La Caixa de Pensions”, “Casa Tei-xits Rosell” i “Fàbriques Pericas Boi-xeda i Cia”. Varen desfi lar-himoltíssimes persones i l’exposicióperdurà uns quinze dies. A més a mésde les autoritats locals, moltes altrespersonalitats com el Director de laCaixa de Pensions de Barcelona, elSr. Boixeda de la fàbrica i altres, ferende l’exposició un acte solemne de lainauguració de l’Acadèmia Balmes. Pocs dies després, de retorn d’unviatge a Andorra, el Governador Ci-vil de Lleida va fer una parada-visitaa Artesa i les autoritats locals aprofi-taren per acompanyar-lo a l’Acadè-mia Balmes. La seva visita, com potsuposar-se, fou molt ben acollida i les

seves paraules de felicitació van serun estímul més per a seguir treballantamb molta il·lusió. Aquell dia va ne-var tant i tant que els camins i carre-teres estaven cobertes amb tantaquantitat de neu que feia impossibledistingir les pròpies voreres. El Go-vernador, conscient de la seva res-ponsabilitat, va decidir anar a Lleidafos com fos. Així, amb unes raque-tes lligades a les sabates, amb duesmules i en companyia dels Srs. Valls,Joan Cirera (de La Granja) i altres,varen sortir en direcció a Balaguerper arribar a l’endemà a Lleida des-prés de passar una gran aventura. Més tard, amb motiu de la visita pas-toral del Sr. Bisbe Monsenyor Aureliodel Pino Gómez, el molt recordat mos-sèn Lluís (e.p.d.), que donava classesde llatí, tingué la gentilesa d’acompa-nyar-lo a l’Acadèmia Balmes. Enmigde moltes demostracions de respecte igratitud per la seva visita, les seves pa-raules quedaven en el fons del cor detothom. Molts s’han preguntat el perquè delnom de l’Acadèmia. Jo els diré simple-ment que Jaume Balmes fou un granfilòsof de Vic (la meva pàtria petita perhaver nascut a Masies de St. Hipòlit deVoltregà). D’altra banda, recordo quequan jo era estudiant llegia moltes ve-gades el “CRITERIO”, una obra ambuna filosofia senzilla i molt compren-sible, que estableix molt clarament ladiferència entre lo hipotètic (suposats)i els fets reals”.

La Palanca

21

la P

ala

nca

Municipis

XI Jornada Cultural a Alòs de Balaguerl passat dissabte 21 de setembrea les 19h va tenir lloc a Alòs la

Jornada Cultural que es fa cada anyi que arriba enguany a la seva onze-na edició. El conferenciant convidat va ser elSr. Conrad Meseguer i Sebastià, cap del’Àrea d’Indústria de l’Institut Catalàd’Energia, i la xerrada va portar com atítol Aprofitament de les Energies Re-novables. Durant la conferència es va parlar deles energies renovables com una ma-nera de reduir les emissions de diòxidde carboni a l’atmosfera sense haver dereduir massa el consum energètic actu-al, així com del pla de la Generalitat deCatalunya per aprofitar al màximaquestes energies a Catalunya i els di-versos mecanismes per aprofitar aques-ta energia, com són l’energia solar tèr-mica i fotovoltaica, la hidràulica,l’eòlica, el biogas i la provinent de labiomassa. Es van explicar les parts tèc-niques més importants de cada una i elsseus aspectes econòmics, com larentabilitat i les diverses subvencionsque es lliuren per afavorir el seu ús. Dins del pla de la Generalitat ja es-mentat, es van donar una sèrie de va-lors numèrics perquè els assistents a laconferència, una cinquantena de perso-nes, es fessin una idea aproximada del

què pretén aquest pla. Com a dades im-portants, destaca l’augment del percen-tatge de les energies renovables dins delglobal del consum des del 2,7% fins al5,4% l’any 2010, tot i que des d’Europaes pretén assolir el 12% en aquest ma-teix període de temps. També es va es-mentar el fet que en el futur l’energiahidràulica perdria pes dins de les energiesrenovables, passant del 62,7% actual al28,8%, i l’energia eòlica passaria de repre-sentar menys del 2% actual al 13,3%. En el col·loqui posterior a la confe-rència, les preguntes i comentaris vananar dirigits bàsicament sobre el parceòlic projectat a la serra de St. Mamet iel debat que s’ha obert a favor i en con-

tra d’aquest. Sobre aquest tema, el con-ferenciant va destacar que dins del ma-teix ecologisme hi ha les dues vessants,la que està en contra dels parcs eòlicsperquè poden malmetre la fauna de lazona, i la que hi està a favor, que nomira tant els animals i defensa la re-ducció de les emissions de diòxid decarboni a l’atmosfera. Així doncs, la Jornada Culturald’aquest any a Alòs de Balaguer ensha acostat una mica més a entendre elsmecanismes tècnics i econòmics de lesenergies renovables i de les intencionsde la Generalitat de Catalunya pel quefa al seu aprofitament.

Oriol Llera

E

22

la P

ala

nca

Festa Major d�Artesa

Festa Major d’Artesa 2002urant els dies 25, 26, 27, 28 i 29 de setembre es va celebrar laFesta Major d’Artesa, que tanca el cicle de les festes d’estiu a

casa nostra. Enguany la programació de la Festa Major no va aportar cap activi-tat especialment innovadora, però el ventall d’ofertes lúdico-culturalsfou d’allò més variat i a gust de tothom. Malgrat la fresca de la nit, les havaneres d’“Els pescadors de l’Es-cala” i la cremada de rom encetaren la festa el dimecres, amb granconcurrència de públic a la plaça Major. El dijous, i per primer any, es traslladà la traca i les activitats infan-tils a la tarda. A la nit, el Sopar de Germanor comptà amb rècord decomensals, un total de 402, amenitzat per la banda de jazz “Pixie-Dixie”. La ballaruca anà a càrrec de la magnífica “Banda 973” i d’unfluix disco-mòbil. La salsitxada popular emplenà els estómacs delsmés “farreros” i els preparà per una sessió d’after a la Dàlia Blanca. El divendres, més actes infantils, el campionat de botifarra i ballamb els excel·lents grups “Marina” i “De Noche”. El dissabte, dia de competicions esportives i festa de ball countryamb un peculiar grup amb seu a Baldomar, el “Honky Tonk L-136”. Ala tarda, ball amb “Marimba”, i a la nit, “Tràfic” al pavelló i el grup“La Vanda” a la Dàlia Blanca. L’espectacle de varietats tornà a Artesa,però enguany amb un cartell un xic pobre. I el diumenge, castellers, amb les colles de l’Hospitalet de Llobregati de Sabadell i sardanes amb “Montgrins”. A la tarda, partits de futboli bàsquet amb els primers equips del CE Artesa i el CENG. I al vespre,gran ball amb la destacada orquestra “Montgrins” i amb un pavelló plede gom a gom. Dels actes fora del programa oficial, destaca l’augmentde firetes a la plaça de l’Ajuntament, amb l’aprofitament del solar del’antiga Caserna.

D

Text i fotos: La Palanca

VIII Campionat de Botifarra50 parelles van disputar la vuitena edició del Concurs de Botifarra, cele-brat al pavelló poliesportiu. Després de la disputa de la fase prèvia, lessemifinals les jugaren: la parella Jordi Roiger-Carles Galceran contra laparella Pere Ramon Farré-Carlos Guàrdia; i la parella Francesc Torrelles-Jordi Garí contra els germans Josep i Joan Roca. A la final, hi arribarenJordi Roiger-Carles Galceran, que venceren als germans Roca. Un anymés, aquest acte es convertí en un dels més exitosos de la Festa Majord’Artesa de Segre.

A dalt, d’esquerra a dreta: Antoni Español (massatgista), David Galceran, Àlex Trepat, Jaido (juvenil), Xavier Ribera, Miquel ÀngelAubets, Jaume Caballer Brito (entrenador), Joan Macià (president del club), Jordi Llorens, David Guàrdia, Sergi Beltran, Marc Farré,Fran Bessone i Ventura Samarra. A baix: Xavier Solsona, Enric Miranda, Carles Galceran, Oriol Llera, Ricard Martínez, Daniel Leal,Jordi Francesca, Ton Durany (delegat) i Cristian Peirón

Futbol: CE Artesa de Segre. Primera Regional. 2002-2003

la Palanca

A dalt, d’esquerra a dreta: Jordi Regué, Joel Galceran, Francesc Cases (president del club), Gerard Cases, Enric Ros, Pere Solans (segonentrenador), Xavier Hervàs (primer entrenador), Lluís Agramunt (patrocinador). A baix: David Saura, Marc Galceran, Xavier Serra,Francesc Bernaus, Marc Vilanova, Pere Mola i Miquel Regué

Bàsquet: CENG-Trèbol Artesa. Segona Catalana. 2002-2003

la Palanca

27

la P

ala

nca

Cartes a la Redacció

Parc Eòlic de Sant MametAmb aquest nom va tenir lloc a la Dà-lia Blanca, la nit del passat 28 d’agost,un acte públic que va congregar un quò-rum no gaire nombrós però d’origendivers, amb assistents de les comarquesdel Pla de Lleida. La reunió, convocada pel local “Grupd’Amics de la Serra de Sant Mamet”,pretenia tractar públicament el projec-te de realització d’un parc eòlic al cimde la dita serra mitjançant la fórmulade debat-informatiu; però l’absència detots els convidats a la ponència quepodien mantenir postures favorables alprojecte va fer que el debat fos impos-sible amb la qual cosa l’acte esdevin-gué en una conferència-fòrum protago-nitzada a la taula pels ponents de l’úni-ca opció representada: la dels detrac-tors del projecte, el Sr. Joan Vàzquezde l’associació ecologista IPCENA i elSr. Roger Pasqual de la “Plataforma delPriorat”. Posteriorment, a la part final del acte(el fòrum), la participació a la taula esva veure reforçada per les intervenci-ons de qui havia d’ésser el moderadordel debat, el nostre veí Josep Galceran(de Cal Ferrer de Baldomar). De tot el que es va dir a la conferèn-cia i fòrum posterior cabria destacar: 1.- L’energia eòlica, com la hidroe-lèctrica, és una energia renovable queno contamina l’atmosfera; però, al’igual que la hidroelèctrica, no estàexempta d’efectes negatius sobre elmedi a la zona on s’ubiquen els elec-trogeneradors eòlics (molins de vent).La prova la tenim en que, a l’anomenat

mapa eòlic de Catalunya, la Generali-tat prohibeix totalment o restringeix laimplantació d’aquesta mena de fàbri-ques d’electricitat a gairebé el 38% delterritori català. 2.- El parc eòlic de Sant Mamet, al’espera de que ho confirmi l’estudiambiental, ocupa part de l’hàbitat deltrencalós (espècie protegida que trobemals cingles del Montsec) i afectarà visi-blement el paisatge de bona part de laplana lleidatana. 3.- L’Ajuntament d’Alòs és insen-sible vers les espècies protegides, des-trueix un conjunt paisatgístic iemprobreix el patrimoni natural comú.El paisatge és un bé comú, amb valorsestètics, que pertany al patrimoni natu-ral d’una determinada zona i que ésgestionat conjuntatment per les admi-nistracions locals i autonòmiques cor-responents. Cada un, dins de la sevaparcel·la de poder, procura modularl’acció humana sobre el medi i el pai-satge. Els ajuntaments, mitjançant lescompetències urbanistiques de què sóndipositaris, ordenen el paisatge i distri-bueixen territorialment l’activitat hu-mana. Mentre que la Generalitat, mit-jançant el Departament de Medi Am-bient, vetlla perquè la intensitatd’aquesta acció humana sobre el medino sobrepassi els límits legalment es-tablerts. Amb aquesta distribució de lescompetències corresponents a la gestiódel paisatge ja es veu si un conjuntpaisagístic és deteriorat per accionshumanes no catastròfiques. La respon-sabilitat d’aquesta pèrdua de patrimoni

natural s’ha d’imputar a l’ajuntamentque (des)ordena la porció de paisatgeque s’ha malmés. 4.- El que caldria fer, en el cas queens ocupa, es mobilitzar la gent sensi-bilitzada amb el tema. Així es podriapressionar Medi Ambient per a queimposi el màxim de mesures correcto-res al projecte, en el supòsit que s’exe-cuti, per tal de minimitzar l’impacteambiental i visual. 5.- Una noble finalitat no justificauna gestió salvatge i insolidària delsrecursos naturals compartits. Vist elgran pes que han tingut els argumentseconòmics a l’hora d’aconseguirl’acord entre l’empresa promotora il’ajuntament d’Alòs, és obligatori dirque si el finançament municipal fossuficient, segurament mai s’hauria ar-ribat a aquest acord. Si l’objectiu del’ajuntament d’Alòs es restaurar lesmalmeses arques municipals, podiahaver recorregut abans a opcions méssostenibles que la destrucció salvatged’un recurs natural que ni tan sols éspropi: el conjunt paisatgístic delMontsec. 6.- En lloc de fer-se la punyeta elsuns als altres (els d’Alòs espatllant elpaisatge de Vilanova, Artesa... els deForadada amenaçant amb convertir enirrespirable l’aire d’Artesa amb la plan-ta de purins annexa a una central tèr-mica de gas) trinxant el medi ambient,lo que haurien de fer els ajuntamentsde la zona és mirar d’explotarsosteniblement el patrimoni naturalcompartit. Si tots ells demanessin con-

28

la P

ala

nca

juntament que el Montsec fos parc na-tural, a part de dinamitzar l’economíaturística de la zona i emplenar tots so-lidàriament una mica més la caixa delstributs locals, es dotaria a la vegueriade ponent amb un parc natural properper a l’esplai dels seus habitants (queara per ara és l’única de les 7 que no enté cap, ¿que no ens el mereixem elsponentins un parc natural?). 7.- Un cop hagi passat la cojunturapolítica favorable a la implantació delsparcs eòlics i tornin a funcionar –sensedistorsions polítiques– les lleis del lliure

mercat, previsiblement apareixeranparcs poc competitius que s’hauran dedesmantellar. Si el de Sant Mamet ésd’aquestos, podrem mai recuperar elpaisatge i la vegetació desartigada oserà ja massa tard? O potsercontrariament, i si és tan competitiu quedecideixen ampliar-lo, on s’acabarà?Tenen sol·licitades moltes hectàrees deterreny (massa per a encabir-hi només33 molins). 8.- Actualment el projecte està pa-rat per manca de permisos d’Urbanis-me i de Medi Ambient, els quals han

actuat a instàncies de les al·legacionspresentades (que han denunciat defec-tes de forma). Així mateix, falta pre-sentar el projecte de la línia que ha deconnectar el parc amb la xarxa d’altatensió. Una actuació que quan es rea-litzi també tindrà un fort impacte am-biental i visual (en el supòsit que la restadels ajuntaments de la zona n’autorit-zin el pas per llurs municipis. Esperemque no.

Text i fotos: Felicià Espinal

Des de 1906 el municipi d’Artesa deSegre gaudeix d’un magnífic exponentde l’arquitectura modernista industrial:la Colònia de la Fàbrica. Després demés de 30 anys d’abandonament, avuipodem dir que s’ha recuperat per al’habitatge aquesta joia del nostrepatrimoni. Fou a l’any 1996 quan la iniciativaprivada, havent promogut la rehabili-tació dels blocs de vivendes dels fabri-cants, enllestia la reconstrucció del pri-mer dels edificis, posant a la venda llurspisos. Prèviament ja s’havien produïtles adquisicions de les naus de l’antigafàbrica de filatures, les escoles i cape-lla, la casa del porter, la casa del direc-tor i les cases dels encarregats. Tot això, junt amb la compra d’al-guns pisos ha anat repoblant aquest in-dret d’Artesa de Segre. Cal recordarque, fins que la fàbrica va haver de tan-car, aquest era un dels centres neuràl-gics del municipi amb instal·lacions que

cobrien totes les ne-cessitats d’un nuclipoblacional: església,escola, economat... Avui, amb l’actualveïnatge, si bé algunesde les instal·lacionsexistents antigamentno hi tenen lloc, elsnous habitants pensemque hem de recuperar,en la mesura del pos-sible, l’ambient quealeshores s’hi respira-va. Amb aquest ànim, després de sisanys de convivència, el passat dia 10d’agost, els veïns del bloc de vivendesvam organitzar un sopar de germanoren el que ens hi aplegàrem 34 perso-nes. Malgrat les baixes temperaturesd’aquest estiu, va ser una vetllada moltanimada en la qual ens coneguérem al-guns veïns, descoberts després de tempsde compartir l’edifici. Un èxit que tots

Primer sopar de veïns a la Fàbricavam celebrar amb unvariat i exquisit àpataportat per tots els as-sistents, el qual va serregat amb una magní-fica sangria feta ambels excel·lents vinsd’Artesa de Segre. Ja abans de comen-çar, entre els assistentses va anar fornint laidea de recuperar –perSant Jaume, com esfeia antigament– la

Festa Major de la Colònia de la Fàbri-ca. Amb aquesta intenció ens posem atreballar per intentar fer-la realitat. Us convidem a veure el reportatgegràfic d’aquest sopar a l’apartat festesi tradicions del uep sobre Artesa deSegre a la següent adreça

http://artesadesegre.tripod.com

Ramon I. Canyelles

Carta d’agraïment a “Temps d’esport” (estiu 2002)Voldríem aprofitar les pàgines de lanostra revista per felicitar totes lespersones que van organitzar les esta-des d’estiu “Temps d’esport”, lesquals es van dur a terme a la nostraciutat durant els mesos de juliol iagost. Creiem que, de la mateixa maneraque critiquem les coses quan pensemque estan mal fetes, també és just fe-

licitar la gent quan les coses es fanbé. Per a nosaltres, aquestes estadeshan estat molt ben fetes i molt benorganitzades. Potser hi haurà gent que no pensiaixí. Nosaltres, com a pares, us vo-lem donar el nostre recolzament i unaempenta per a què el proper estiu elsnostres fills puguin seguir coneixent,a més a més desl esports clàssics (fut-

bol i bàsquet), altres esports nouscom aquest any els heu ensenyat(piragüisme, tirolina...). Ànim per a tirar endavant, tant amonitors com a organitzadors, per talque l’experiència es torni a repetir. Uns pares agraïts.

Carlos Pérez GarciaMaribel Colom Ariet

Cartes a la Redacció

29

la P

ala

nca

El refugi d’animals de ForadadaEstimats amics:Com a presidenta de l’Associació Pro-tectora d’Animals Amics dels Animalsde La Noguera, que des del maig d’en-guany gestiona el refugi situat al termemunicipal de Foradada, em dirigeixo avosaltres per expressar el nostre agraï-ment a totes aquelles persones que, ambla seva desinteressada col·laboració,han fet possible que tirem endavant elnostre projecte. Tot i que els començaments han sigutmolt feixucs, em sento molt orgullosade la capacitat dels membres de la Jun-ta Directiva, que, partint de zero, nos’han desanimat mai i han dedicat totel seu temps a la causa que ens uneix. Els canvis portats a terme al refugisón molts, però la meva intenció és quesigueu vosaltres mateixos qui ho com-proveu apropant-vos fins a Foradada. Actualment tenim 38 gossos i 13 gatsde totes les mides i races, animals tran-quils i molt carinyosos, amb les sevesnecessitats cobertes però que esperenuna família que els hi doni una segonaoportunitat. Tots els nostres animalsestan desparasitats interna i externa-ment i reben una alimentació basada enel pinso. Evidentment, a la nostra pro-tectora no es practica l’eutanàsia, ex-cepte en casos de malaltia incurable. Acollir un dels nostres animals nosuposa cap despesa, excepte la col·lo-cació del xip (36 euros), una mesura

obligatòria a Cata-lunya i necessària pertal de facilitar la recu-peració de l’animal encas de pèrdua. Durant aquesttemps hem condicio-nat els compartiments(cada animal disposad’un confortable llit iben aviat començarema instal·lar unes case-tes de fusta) per tald’aïllar els animals del fred a l’hivern. Aprofito també aquesta oportunitatper oferir-vos el servei de pensió, moltútil i econòmic si heu de marxar de capde setmana o de vacances. El problema més gran amb el que araens trobem és la necessitat de trobarvoluntaris que puguin dedicar 2 o 3hores a la setmana per tal de repartirles feines diàries que comporta el refu-gi. Si esteu interessats en ajudar-nos,podeu dirigir-vos a la botiga del carrerBisbe Bernaus núm. 25 d’Artesa deSegre, coneguda familiarment com CalParco, o bé trucant al telèfon de l’As-sociació, el 676 83 56 22. Gràcies de tot cor als socis de la pro-tectora, als voluntaris, als veterinarisque ens ajuden, als comerços d’Artesade Segre, a les famílies que han acollitanimals del nostre refugi, i espe-cialment als bombers d’Artesa, a les fà-

briques de pinso Purina i Eukanuba i alsenyor Josep Maria Guàrdia, alcalde deForadada. Si t’agraden els animals, estarem or-gullosos de tenir-te entre nosaltres. Fes-te voluntari de la protectora i els nos-tres animals t’ho agrairan. Si no dispo-ses de temps per venir a ajudar-nos potscol·laborar amb nosaltres de moltesmaneres: portant mantes, pinso, pa sec,medicaments, collars, corretges, pro-ductes de neteja i tot allò que creguisque ens pot ser útil. Gràcies una vegada més per confiaren nosaltres.

Carmen AlfaroPresidenta de l’Associació

Protectora d’AnimalsAmics dels Animals de La Noguera

Foto: Pierre

Cartes a la Redacció

Agraïment de les Dones Puntaires

El passat 25 d’agost, per la Fira del Meló, Artesa de Segre va celebrar la 5aTrobada de Puntaires, on s’hi podien veure gran varietat de treballs de lapunta al coixí, a l’agulla i frivolité. Hi havia representats 60 pobles d’arreu de Catalunya i de part de l’Aragó, amb untotal de 450 puntaires. Les Dones Puntaires d’Artesa de Segre volem fer públic el nostre agra-ïment a totes les entitats, empreses i establiments que hi van col·laborar, jaque ens han estat de gran ajut. Moltes gràcies.

Dones Puntaires d’Artesa de Segre

Cartes a la Redacció

30

la P

ala

nca

Com ens hem de veure!A cinc quilòmetres d’Artesa de Segrees troba situat un poble anomenatTudela de Segre, és un poble petit queté poc més de cent habitants i que estroba al cim d’un turó. Fins aquí res de nou, qualsevol potpensar que es tracta d’un poble comqualsevol altre, ja que a vista de carre-tera podreu observar lesseves cases, l’església,les granges, el “mític”castell del poble... Però, en aquest cas, larealitat supera la ficció.Si us hi endinseu, podreuobservar com és viure enun poble on la única rutaturística que podem ofe-rir als visitants és la quetravessa uns carrers i ca-ses que, lluny de serúnics i irrepetibles en laseva bellesa, estan aban-donats de la mà de... sense cap tipus demirament. Ara bé, tot i això, qui pensa que noes pot gaudir del turisme actiu en famí-lia a Tudela és que encara no hi ha es-

tat. La gran oferta i diversitat d’activi-tats que ofereix són irrepetibles. Podemdeleitar-vos amb esports per a totes lesedats, paisatges idíl·lics que és merei-xen l’admiració de tots i noves experi-ències que mai oblidaràs. Però per a què no us perdeu res i hogaudiu tot al màxim, us anirem deta-

llant pas a pas la milloroferta de cada racó. No-més a l’arribar, ja heude prestar atenció al pa-viment, el qual farà quetingueu l’excursiómogudeta degut a lesbrutals escletxes i clotsque poden fer que avan-çar un metre sigui esgo-tador, si aneu a peu, i unral·li si heu triat el trans-port a motor. Suposant que ha-gueu aconseguit supe-

rar el primer obstacle, present en tot eltrajecte, us brindem la possibilitat degaudir d’un dels itineraris més arqueo-lògics de Tudela: la ruta de les ruïnes.Aquesta, recrea els edificis esfondratsdel poble i els més mal conservats; fentque la ruïna, element fidel durant tot eltrajecte, sigui una realitat que es trobaquan s’obre la porta. La propera parada la trobem a l’es-glésia del poble, que no ha estat decla-rada Patrimoni Mundial ni destaca comun conjunt arquitectònic, però que perals veïns és un símbol, encara que solssigui per mirar i no tocar, sobretot per-

què actualment s’han tancat bona partdels accessos interiors degut al mal es-tat de conservació i perill d’esfondra-ment. Si més no, podeu fer fotos de re-cord. Totes aquestes coses i moltes méssón les que podreu trobar si ens visi-teu. Ja és trist, noo? Realment fa faltaarribar al extrem de fer publicitat ne-gativa del nostre poble per aconseguirque les coses canviïn? Encoratjar lagent que pugi per a què constati que nos’exagera en la redacció d’aquest arti-cle! És per reflexionar-ho, no? On són les ajudes que se’ns prome-ten cada any i que no arriben mai? Onsón tots aquests personatges que sur-ten del forat quan hi ha eleccions pro-metent, prometent i prometent i desprésamagant-se per no donar explicacions? Totes aquestes preguntes i més quemai obtenen resposta, són l’únic quetenim per reivindicar una situació quea mesura que passa el temps empitjora.Realment ha de passar una desgràciaper a què tot canviï????

Montse Llorens, Sònia Cinca i Júlia Viladrich

De carrers i voreresSóc fill d’Artesa de Segre i estic moltorgullós de ser-ho. He viscut a Artesa40 anys i durant 12 hi vaig tenir un ne-goci. Ara visc a Barcelona; però, ambla meva senyora, pugem cinc o sis ve-gades cada any i a l’estiu ens hi estemtres o quatre mesos. En el temps que estic aquí, em pas-sejo moltes vegades pels carrers i pla-ces del poble, la qual cosa segur queno fa el senyor batlle; i això que viu aArtesa.

Volia comentar que el carrer BisbeBernaus fa pena del malament que està,tot i que cada diumenge hi fan mercat ihi passa molta gent per anar a l’esglé-sia. Més amunt, al principi de les esca-les, hi ha un jardí, si és que així li voleudir perquè és un niu de porqueria i es-combraries al centre del poble. Si jo fosel batlle, ja faria més de 10 anys quel’hauria tret i hagués fet unes escalescom Déu mana. Sobre els carrers, jo no diré que no

hi ha alguna cosa que estigui bé, peròn’hi ha moltes en mal estat i algunessense asfaltar. I de les voreres no enparlem: estan totes fetes pols i no potspassar per elles. Jo diria a aquests senyors de l’Ajunta-ment que, només arreglant un o dos carrerscada any, en pocs anys aquest poble d’Artesade Segre no semblaria el mateix i llavors espodria passar bé per les voreres. Un artesenc de soca-rel.

Ramon Camats i Solé

31

la P

ala

nca

Company que obries via per tartera, bosc i neu,tot cercant la llum d’albada, quasi sempre davant meu;amb el cor mig adormit, doncs era matinada,tan sols ens guiaven el frontal i nostra veu.

A l’entorn del foc de camp, en arribar la vesprada,comentàvem i discutíem, entonats pel got de vi,temes delicats com el més enllà o el destí,tot cantant cançons de gresca entre xerrada i xerrada.

Mes el dubte al fons regnava en les nostres decisions,la flama d’aquell foc enyoratn’era sens dubte el més fidel retrat,doncs poca llum donava a tan importants qüestions.

Ara que has fet l’última excursiói la llum del món per tu ja és apagada,digues company si pots:N’hi ha una altra d’amagada que ens serveixi d’il·lusió?

Això que jo et demano sembla ser vana quimera,doncs ningú no ha donat raó,després de l’hora darrera, ja en la nova dimensió,de què hi ha a l’altre costat, més enllà d’eixa frontera.

Mes, fem volar el pensament,i recordant el foc preatquan veien pujar la guspiraperdent-se en el firmament,se’m planteja una qüestió,una pregunta em ve a la ment:On vas guspira, tot és cendra i res més?

Recordant el JoanEl teu company

Cercant la llum

Nota d’agraïmentLa família Giribet-Sellart volem expressar públicament el nostre més sin-cer agraïment a l’Orfeó Artesenc pel concert que va organitzar en homenat-ge al nostre estimat Joan el passat diumenge 22 de setembre, amb motiu delprimer aniversari de la seva malaurada defunció (18-09-2001).

In Memoriam

33

la P

ala

nca

La Pàgina de l�IES Els Planells

Artesa des del paleolític fins als ibersquest mes volem presentar-vos elsegon treball premiat del nostre

centre als Premis de Recerca Educa-tiva del Consell Comarcal de La No-guera. Aquest treball ha estat realit-zat per l’alumna Anna Porta iFontdevila i duu per títol “Artesa iComarca des del paleolític fins alsibers”. Ha estat tutorat per la pro-fessora na Carme Barril. Ací teniu,doncs, l’explicació feta per la pròpiaalumna del seu treball. El treball de recerca titulat“Artesa i Comarca des delpaleolític fins als ibers” trac-ta de l’arqueologia que es tro-ba a les nostres terres, estudi-ada concretament amb els ja-ciments de La Cova del Parco(paleolític superior, epipaleolític i neo-lític), els dòlmens de Montmagastre(l’edat de bronze), la indústria lítica(neolític) i Antona (època ibèrica, tot ique també abasta altres períodes pos-teriors), fent al mateix temps una in-troducció general a les diverses etapesde la història fins a l’època ibèrica. La Cova del Parco, situada al termemunicipal d’Alòs de Balaguer, és undels jaciments claus de la prehistòria il’arqueologia del país, juntament ambAntona, ja que és un dels únics jaci-ments d’Espanya que comprèn de l’any15.000 al 2.000 aC, perquè té una fased’epipaleolític molt important i perquèens permet conèixer més profundamentla fase del Magdalenià. Les excavaci-ons que s’hi efectuen gairebé anualmentestan dirigides pel Sr. Fullola i la Sra.Ma. Àngels Petit, als quals els vaig fer unaentrevista, que considero molt interessant. Els dòlmens (sepulcres megalítics)són unes grans construccions de pedraels quals eren construïts amb la finali-

tat d’enterrar-hi els morts. Elmegalitisme és un dels grans misterisde la història pel que fa a la seva cro-nologia i a les seves interpretacions. ElMontsec és un dels llocs on se’n pottrobar més, alguns d’ells són La Lloelladel Llop, el del Cogulló, etc. Un dels altres temes presents al tre-ball és la indústria lítica de la comarcade La Noguera, que inclou destrals, picsi tascons de pedra, entre altres. La Rou-reda de Vernet és un dels molts punts

de la ribera del Segre on es fabricarenaquestes peces. I finalment, Antona, on vaig anar atreballar com a voluntària l’any passat.És un jaciment que fa molts pocs anysque s’excava (es començà amb el doc-tor Maluquer), però actualment s’hi fancampanyes cada estiu, amb uns resul-tats molt satisfactoris. Primerament espensava que era un poblat ilerget, elspobladors ibers de les terres de Ponent.Però, realment, hi ha molt més, com perexemple, un castell medieval que mitjan-çant documents sembla ser que correspona l’anomenat Malagastre, unes pintures ru-pestres, etc. L’objectiud’aquest treball ésdonar a conèixer lariquesa arqueològi-ca d’Artesa, que,personalment, crecque està poc reco-neguda. Però per ferun bon estudi

d’aquest tema, no n’hi ha prou en aga-far llibres, s’ha de visitar els jaciments,els museus, anar a les reunions i, si cal,visitar altres jaciments fora del nostreentorn (en el meu cas, el Molí de l’Es-pígol) per tal d’entendre més bé totsaquests coneixements que s’han inten-tat resumir en el treball però que ni ambcinquanta ni amb cent pàgines no n’hiha prou per a donar a conèixer al lector lagran quantitat de misteris i de coneixementsque ens falten per descobrir.

L’arqueologia és una ci-ència molt pràctica que enspermet descobrir el nostrepassat mitjançant les restesmaterials, una ciència basa-da en l’experimentació, lacomprovació... que és el

que he intentat fer jo. Aquest treball enspermet tenir una idea molt general delque hi ha a Artesa a nivell arqueològic, d’unamanera molt resumida i esquemàtica. En conclusió, tenim un patrimonicultural molt ric, però moltes vegadesels jaciments no estan massa ben con-servats; i és una gran pena, per aquestmotiu cal reconèixer la feina dels ar-queòlegs, tant els professionals com elsno professionals. D’aquesta maneraaprofito i dono les gràcies a totes aque-lles persones que m’han ajudat a dur aterme aquest treball.

IES Els Planells

L’objectiu d’aquest treball és donar aconèixer la riquesa arqueològicad’Artesa, que està poc reconeguda

AA

34

la P

ala

nca

Parlen les Entitats

Un estiu AltisAmb l’arribada de l’estiu, els méspetits de casa poden veure com s’es-vaeix la constant activitat del cursescolar i perillen de caure en el tedi il’avorriment. És per això que enguany el GimnàsAltis ha organitzat estades esportivesdurant els mesos de juliol i agost;especialment adreçades a nens i nenesde tres a dotze anys. Aquest públic tanexigent ha pogut gaudir d’un ampli ven-tall d’activitats, entre les quals desta-quem: aeròbic, steps, manualitats, des-coberta de la natura, jocs populars, ex-cursions, cuina, jocs amb aigua i bany,gimnàstica rítmica... Les imatges ens mostren diferentsmoments d’aquestes estades: una clas-se d’steps, un taller de cuina, una ses-sió de gimnàstica rítmica o la sortida ala Palanca.

35

la P

ala

nca

Parlen les Entitats

Aquest estiu també hem estat prepa-rant de valent l’exhibició realitzada eldiumenge 25 d’agost amb motiu de laFira de Sant Bartomeu. Un cop més,petits i grans van unir-se en una varia-da mostra d’aeròbic, steps, gimnàsticarítmica, funky, salsa i, com a novetatd’enguany, balls de saló. El programafou el següent:- REMIX: a càrrec dels monitors delGimnàs, una coreografia d’aeròbic ambles cançons més escoltades de l’estiu.- LIKE A PRAYER: Les més joves ensvan oferir una sessió de gimnàstica rít-mica i d’expressió corporal.- TOMA VITAMINA: Aquests quatreballarins ens van oferir l’actuació méssalsera, com podeu apreciar a la imatge.- TORERO: Un cop més, l’aeròbic delgrup Gim-Or fou el més aplaudit de latarda.- I THINK I LOVE YOU: Tota unaexhibició de hip-hop i funky amb lesnoies més explosives del Gimnàs.- DJ7: Una coreografia d’aeròbic queles noies van ballar amb molt de ritme.- VIDA: De nou, les més veteranes delGimnàs, amb un cold down, que podemveure a la fotografia.- AVE MARÍA: Una combinació ex-plosiva de salsa i d’aeròbic.- AÚN HAY MÁS: Steps a càrrecd’aquestes cinc noies tan marxoses (ve-ieu fotografia).- SOY YO: El trio amb més marxa delGimnàs ens ballà aquest conegut temaamb una coreografia d’aeròbic.- GYMNE: de nou, una novedosa co-reografia de funky.- 12. REMIX STEPS: Una complicadacoreografia d’steps, amb l’espectacularfinal que veieu a la fotografia. El punt final a la tarda el posà l’ex-hibició de balls de saló, novetat incor-porada aquesta Fira, amb una rumba iun cha-cha-cha, apresos durant el cursde ball que organitzà el Gimnàs elsmesos anteriors. Per últim només ens queda agrair, ennom de tot el Gimnàs, a aquells que ensvau fer costat i que vau aplaudir l’ex-hibició d’aquest agost. Us esperem atots al desembre, recolzant la Maratóde TV3!

Gimnàs Altis

Música, Mestre!

36

la P

ala

nca

Concert d’homenatge a Joan Giribet i Bonetal passat diumenge 22 de setembre,l’Orfeó Artesenc d’Artesa de Segreva realitzar un homenatge pòstum aJoan Giribet i Boneta.

Joan Giribet i Boneta va néixer aArtesa de Segre el 31 de març de 1952.Va començar a cantar amb les Carame-

lles La Dàlia Blancaals 18 anys i dosanys més tard, el1972, va ésser undels fundadors del’Orfeó Artesenc.Ha format part du-rant 28 anys de les 5

juntes que ha tingut l’Orfeó i durant unperíode de tres anys, a mitjans dels anys80, va ser-ne President. Va continuarcom a cantaire actiu fins que la mort elva sorprendre el matí del 18 de setem-bre de 2001.

A l’església d’Artesa, passades les 7de la tarda va començar el Concertd’Homenatge que l’Orfeó Artesenc vadedicar a JoanGiribet i Boneta.L’Orfeó va de-manar a Mn.Ramon Soler quepresentés aquestconcert, pel sim-ple motiu queamb el Joan vanestar junts desdel comença-ment i durantmolts anys: “En primerlloc felicito l’Or-feó Artesenc peraquest gest tanbonic de retre homentatge al Joan.L’agraïment és la prova més clara, mésmaca i elegant de manifestar l’estima-ció a una persona. El Joan era real-ment estimat per tots. Amb aquest concert, agraïm al Joanla seva presència continuada dins l’Or-feó, des que va començar fins que ensdeixà. Present en els moments alts, peròtambé en els moments baixos, que éson se salven totes les entitats. El Joan

sempre hi era amb una presència: - Alegre: se li notava que gaudiacantant. En tenia necessitat; per això,el Joan cantava a tot arreu, a les Ca-ramelles, a la feina, mentre feia anarel ribot cantussejava sovint, també acasa en els moments de relaxació, enles seves sortides a la muntanya, quans’asseia en un replà o a la nit a la ten-da, amb els amics, amb el grup d’ha-vaneres... Com fruïa només pel gust decantar i passar-s’ho bé! - Dinàmica: es donava a l’Orfeó for-mant sempre part de la junta. Duranttres anys en fou President. - Positiva: la seva veu segura i afi-nada era un puntal fort a la veu delstenors. El Ramon Casals, l’anterior di-rector, em deia el divendres a l’assaig:“Encara em sembla que sento, mentrecantem, la veu timbrada i decidida delJoan”. - Amiga: un gran amic de tots. L’Or-feó crea harmonia de veus i de cors. Amb aquest homenatge, honorem elJoan, i amb ell, de retruc a la seva fa-

mília: esposa, fills, mare i germans.Honorem la ciutat, el País. La grande-sa de les famílies, dels pobles, delPaís... rau en la vàlua i l’entrega deles persones que la composen. És també aquest homenatge un estí-mul per a tots els cantaires de l’OrfeóArtesenc, per a seguir essent la veu so-nora i alegre d’Artesa, sense defallen-ça, creant harmonia en un món sovintfarcit de violència.

Al Joan, que des de l’eternitat avuiens acompanya, gràcies pel bon rastrede llum i cant que encara clareja i res-sona entre nosaltres. A l’OrfeóArtesenc, endavant, sempre més, sen-se defallir, que per molts anys pugueuser la veu joiosa d’un poble que cantai estima”. Després d’aquestes paraules de Mn.Ramon, van començar les cançons, quetotes elles havien cantat al costat delbon amic Joan (Plomes al vent, Rosade Bardissa, Per tu jo cantaria, El meuavi, Sota de l’om, El rossinyol, Elabanico, Muntanyes del Canigó, Jun-tes les Mans...) durant 29 llargs i inten-sos anys. A mig concert, després d’unes pa-raules del President, Serafí Enrique,l’Orfeó Artesenc va fer entrega d’unrecord a la família. La placa portava lasegüent inscripció: Rossinyol que ale-gre cantes no emmudeixis ni amb lamort, doncs ens manquen tes canta-des per gaudir d’un bon acord. Van finalitzar el concert amb una

havanera. Estractava d’unahavanera que elJoan havia cantatmoltes vegadesamb el grup d’ha-vaneres que havi-en format ambuns companys del’Orfeó: L’Acor-dió Captaire, ique Josep LluísGuzman va ar-ranjar especial-ment per a l’oca-sió (podeu veurela partitura a la

pàgina següent). Després d’unes paraules d’agraïmental nombrós públic que s’havia aplegata l’església, el Director va convidar alscantaires de les corals veïnes que vanvenir, una vegada més a dornar suporta l’Orfeó Artesenc, per cantar una dar-rera cançó: El rossinyol.

Text: Segi Valls i JovéFotografies: Arxiu Orfeó Artesenc

E

37

la P

ala

nca

Música, Mestre!

Rossinyol que alegre cantesno emmudeixis ni amb la mort,doncs ens manquen tes cantades

per gaudir d’un bon acord.

39

la P

ala

nca

Des del País dels Pirineus

Un altre 11 de setembrea corranda dels anys, en el seuetern discórrer, ja ens ha portat

un altre 11 de setembre; data simbò-lica per molts catalans, en memòria ien record d’aquella malaurada jor-nada de 1714. En aquell 11 de se-tembre, els estols bor-bònics de Felip V pre-nien a l’assalt la ciu-tat de Barcelona i totseguit feien taula rasa,amb el Decreto deNueva Planta, de lesllibertats i preeminències de la naciócatalana, uniformant-la amb la resta del’Estat espanyol i iniciant-se una llarganit amb la persecució sistemàtica delsmés preuats signes diferencials de ladita nació, amb un aferrissat bandeja-ment fins i tot de la seva mil·lenàriallengua. Els nostres veïns catalans han vol-gut recordar per sempre més aquelladissortada diada i l’han enaltit al rangde Festa Nacional, en memòria i re-membrança d’aquell 11 de setembre demala anyada, en la qual la raó de la for-ça s’imposà sobre la força de la raó,malgrat la fermesa d’uns defensors que–galvanitzats pel clam de “Catalans...Catalunya”, invocat pel Conseller enCap Rafael de Casanova– passaren a

reposar, per sempre més, al Fossar deles Moreres on, com va dir FredericSoler (Serafí Pitarra), “no s’hi enteracap traïdor”. Molts anys han passat des d’aquellstràgics esdeveniments i, en el transcurs

d’aquestos, el poble català ha hagutd’escolar els set calzes d’amargor tot iafrontant –amb pena però amb digni-tat– el vent negre d’un nacionalismeespanyol sectari excloent i intolerant,entestat en estendre el certificat de de-funció de la nació catalana. Aquest en-calçament va assolir els més enlairatssostres de cruenta repressió durant latenebrosa dictadura franquista, sorgidad’una insurrecció militar –alenada iprotegida pel nazisme alemany i el fei-xisme italià– contra el legítim governde la II República, en uns temps de vi ide roses pels règims totalitaris de lavella Europa. Però, a desgrat de tals batzegadeshistòriques, l’indestructible amor demolts ciutadans de la dita Catalunya

envers la seva terra, la seva llengua iles seves tradicions i costums, ha per-mès el reeiximent des de les catacum-bes del referit poble. Així, en aquestsinicis del tercer mil·lenni de la Huma-nitat, el fet diferencial català segueix i

continua; malgrat elsbotiflers de torn i elssomnis unificantsprovinents de l’altiplàcastellà amb delirisd’imperis tronats i,com a fidels hereus del’espanyolització del

territori català, a “decretazo limpio”. Per nostra part, ciutadans d’aquestaacollidora terra andorrana, que mai re-negarem de la nostra nissaga lleidata-na i catalana amb la ferma seguretat quemolts altres catalans que laboren i vi-uen sota aquests cels pirinencs pensentalment com nosaltres mateixos, ens so-lidaritzem plenament amb el simbolis-me de la Diada de l’11 de setembre.Així mateix, fem vots per a què aques-ta històrica nació sense estat, amb fer-mesa i amb la força d’una raó incon-testable, continuï maldant pels caminsde la tan volguda autodeterminació;sense emprar mai les armes de la vio-lència i petjant pels camins de la per-suasió, com diu aquella fraseunamuniana que va fer perdre els es-treps al mateix general Millán Astrayel 12 d’octubre d’un llunyà 1936 a l’Au-la Magna de la Universitat deSalamanca. Per a tots els nacionalistes catalans,des d’aquesta terra andorrana (aquestjove estat i vell país que ha enaltit lanostra comuna llengua a la categoriad’idioma nacional, únic i no compartitamb altra parla forana), van els nostressentiments solidaris amb els seus afanysi les seves esperances. Tot rememorantal dit Conseller en Cap i agrumollantun immortal sentiment, els esperonema seguir defensant la seva històrica per-sonalitat sota el clam: Catalans,Catalunya!

Sícoris

Que aquesta històrica nació sense estat continuïmaldant pels camins de l’autodeterminació senseemprar mai les armes de la violència i petjantpels camins de la persuasió

L

40

la P

ala

nca

Informació Municipal d�Artesa

Mes d’agostSESSIONS DEL PLE

Ple ordinari: 9-08-2002Absències: Per CiU, Sra. Segú.

Aprovació per unanimitat del’acta de la sessió ordinària del 12 dejuliol de 2002.

Proposta de modificació núm. 3del Pressupost Municipal de 2002, ambun increment de 180.255,75 euros, ob-tinguts del superàvit de l’any 2001 i demajors ingressos. Amb aquesta modi-ficació el pressupost passa a ser de3.237.195,44 euros. Aprovada d’acordamb la següent votació:- A favor: 6 vots (5 ERC i 1 PP)- Abstencions: 4 vots (3 CiU i 1 PSC)

Aprovació per unanimitat decomparèixer en l’exposició pública delPla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya2003, demanant que s’hi inclogui l’ac-tuació inajornable de l’obra “Xarxa declavegueram i pavimentació de C/ Eresi C/ Pati d’Alentorn”, que té un pressu-post d’execució per contracta de84.666,44 euros.

Aprovació per unanimitat d’ac-ceptar les subvencions concedides pelDepartament d’Indústria, Comerç iTurisme de la Generalitat (PERC 2002)per a les obres d’electrificació corres-ponents a masia Llargués de Sant Marcde Batlliu (17.000 euros) i a l’àrea d’es-barjo de La Palanca de Vernet (3.800euros). Així mateix, demanar a aquestdepartament que la subvenció assigna-da a la masia Can Bullich de laVedrenya (9.700 euros), sigui adjudi-cada a alguna de les altres propostespresentades per aquest ajuntament alPERC, ja que la propietat de CanBullich ha desistit de fer l’obra.

Aprovació inicial per unanimi-tat dels projectes bàsics i d’execució,redactats per l’arquitecte Sr. Guimet, deles següents obres a realitzar al centreeducatiu Els Planells: “Ampliació delpati de pàrvuls i de la zona poliesportiva(1a i 2a fase)”, amb un pressupost de

69.024,42 euros, i “Millores a vestidors,teulada, tanca i calefacció”, amb unpressupost de 69.112,56 euros.

Aprovació per unanimitat de ladesestimació del recurs de reposiciópresentat pel Sr. Francesc Amorós iPeruga pel que fa al traçat de l’alinea-ció d’un vial al tram de la carretera deBaldomar, atès que l’estudi de detalls’adequa a les Normes Subsidiàries dePlanejament.

Aprovació per unanimitat de lesfestes locals d’Artesa pel 2003: 20 degener (St. Sebastià) i 26 de setembre(divendres de la Festa Major).

Aprovació per unanimitat del’acceptació d’un ajut de 8.064,24euros, atorgat per a fer front a les des-peses ocasionades per les gelades deldesembre de 2001 per la Direcció Gral.d’Administració Local.

Aprovació per unanimitat de lacertificació núm. 5, per import de27.985,12 euros, de l’obra “Urbanitza-ció dels trams finals dels carrers Mon-ges, Escoles i Jesús santacreud’Artesa”, signada per l’arquitectamunicipal Sra. Espar a favor de l’em-presa Carrers i Obres SA.

Aprovació per unanimitat de lessegüents certificacions d’obres, signa-des per l’arquitecta municipal Sra.Espar a favor de l’empresa Sorigué SA:a) Certificació núm. 6, per import de19.001,03 euros, de l’obra “Urbanitza-ció del C/ Roca del Cudós d’Artesa”.b) Certificació núm. 14, per import de

9.262,16 euros, de l’obra “Urbanitza-ció del servei d’abastament d’aigua,tram escomesa - dipòsit de capçalera,del sector industrial El Pla”.c) Certificació núm. 14, per import de1.795,11 euros, de l’obra “Urbanitza-ció Polígon 1. Culs de sac. Sector in-dustrial El Pla”.d) Certificació núm. 14, per import de26.255,59 euros, de l’obra “Urbanitza-ció Polígon 2. Sector industrial El Pla”.e) Certificació núm. 6, per import de448,72 euros, de l’obra “Annex II alprojecte d’urbanització del Polígon 2.Infraestructures de telecomunicacionsal Polígon Industrial”.

COMISSIONS DE GOVERN(dels dies 12 i 19 d’agost)

Proposar a l’alcaldia concórrera la convocatòria del Departament deCultura de la Generalitat per a la con-cessió de subvencions per realitzaciód’intervencions arqueològiques i pale-ontològiques durant l’any 2002, dema-nant-ne per a la intervenció que es rea-litzarà aquest any al jaciment arqueo-lògic d’Antona.

Contractar mitjançant tramitacióordinària, procediment restringit i for-ma de concurs, l’obra “Adequació del’espai davant del pont sobre el Canald’Urgell a Vilves”, redactat perl’arquitecta municipal Sra. Espar, ambun pressupost d’execució per contractade 18.032,97 euros. Aprovar, així ma-teix, el plec de clàusules administrati-ves que regiran aquesta contractació.

Concedir un ajut econòmic alsAmics de la Sardana per la celebracióde la ballada amb cobla del diumenge4 d’agost. La quantitat serà la mateixaque per la ballada de l’any passat.

Proposar a l’alcaldia la conces-sió de les següents llicències d’obres:- Al Sr. Daniel Leal i Palacios, perconstruir una tanca i una barbacoa alterreny posterior de l’edifici de Cra.Baldomar 6.- A la Sra. Maria Vila i Fontanet, per

41

la P

ala

nca

Informació Municipal d�Artesa

enrajolar el terra del local de C/ BisbeBernaus 29.- A la Sra. Montserrat Camats i Puig,per arrebossar i pintar façana de l’edi-fici de Cra. Tremp 77.- A CPAC Confeccions SL, per rehabi-litació d’un edifici de magatzem agrí-cola a la Colònia la Fàbrica 6 de Vilves.- Al Sr. Salvador Maluquer iBrescó, per construcció d’un ma-gatzem agrícola i paller a la par-cel·la 55 del polígon 9.- A París Campabadal SCP, per cons-trucció d’una explotació de “paves”i de cria de boví a la parcel·la 103del polígon 25.- Al Sr. Primitivo Farré i Franqué, perconstrucció d’una explotació porci-na de producció a la parcel·la 7 delpolígon 15.- Al Sr. Josep Batalla i Buchaca,per construcció d’una explotacióporcina i avícola a la parcel·la 296del polígon 15.- Al Sr. Julio Jiménez i Hernández,per tapiar porta a l’edifici de C/ Pratde la Riba 2.- A la Sra. Teresa Campabadal iFarré, per arranjar teulada canviantteules i pintar façanes de l’edifici deCra. Ponts 19.- Al Sr. Josep F. Galceran i Ausàs,per distribució d’una pastisseria-granja a la planta baixa de l’edificide Cra. Ponts 47.

Proposar a l’alcaldia la conces-sió de les següents llicències de gual:- Als Srs. Miquel i Ramon Regué, Av.Maria Anzizu 29.- A Montsec Natura i Aventura SL.,local B de Cra. Agramunt 94.

Proposar a l’alcaldia la resolu-ció de les següents llicències ambien-tals, condicionades a l’acreditació tèc-nica de l’adequació de l’activitat i de

les instal·lacions a la llicència atorga-da, havent d’establir els sistemes decontrol especificats a la proposta:- A París Campabadal SCP, per legalit-zació i instal·lació d’una explotació ra-madera, a desenvolupar a la parcel·la103 del polígon 25.- Al Sr. Primitivo Farré i Franqué, perlegalització d’una explotació porcina deproducció a la parcel·la 7 del polígon15.- Al Sr. Josep Batalla i Buchaca, perlegalització d’una explotació porcina iavícola existent a la parcel·la 296 delpolígon 15.

INFORMES DE L’ALCALDIA

Les reclamacions presentadesper l’empresa Montsec Natura i Aven-tura SL, per la presumpta construcciód’una granja a Clua, no contenen al·lu-sió a cap PEIN, cosa que s’havia fetconstar erròniament en l’acta de la Co-missió del passat 5 de juny.

Proposada a l’Alcaldia la redac-ció i aprovació d’un PEIN, es demana-rà al Departa-ment de MediAmbient que fa-ciliti un tècnicespecialitzat quepugui fer unaconferència a

Artesa explicant que és un PEIN i quinssón els seus avantatges i inconvenients.

El PIM ha subvencionat amb un77,82% l’obra “Urbanització del tramfinal del C/ Prat de la Riba i creació deplaces d’aparcament”.

El Sr. Lluís Xandri i Serra, mes-tre cofundador de l’Acadèmia Balmes,ha visitat l’Alcaldia i ha expressat el seupesar perquè el llibre Història d’Artesade Segre, de l’historiador ManelLladonosa, no reflecteix la realitat del’activitat docent i de promoció de la cul-tura que va fer aquella institució en unsmoments històrics molt delicats.

El Departament de Justícia de laGeneralitat ha proposat a l’Ajuntamentd’Artesa la seva adhesió al conveni sig-nat amb la Federació de Municipis deCatalunya i l’Associació Catalana deMunicipis per tal de fomentar l’execu-ció de programes de competència de laSecretaria Sectorial de l’Execució Penal.

Al pou de Clua s’han hagut defer tasques de neteja i aprofundimentde la perforació, atès que el cabal d’ai-gua obtingut inicialment s’havia esgo-tat. Caldrà entubar els metres perforats,podent-se utilitzar la mateixa bomba.

L’Alcalde demanarà visita a laDirecció Gral. de DesenvolupamentRural per tractar de la realització de la2a fase de l’obra de la carretera de Clua.

Ramon Giribet i Boneta

Ajuntament d’Artesa de Segre

Llar d’Infants Municipal “El Bressol”

L’Ajuntament informa que:- A la Llar d’Infants Municipal encara resten 9 pla-ces lliures.- No s’obriran llistes d’espera fins a cobrir la totalitatde les places lliures.

Setembre de 2002

43

la P

ala

nca

Humor

45

la P

ala

nca

Palanc-oci

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12 13 14

12

Horitzontals1. “ Culebrón” imprès. Consonants.- 2. Relatiu a l’ull. Conso-nant tossuda. Planta que té diferenciat el tronc de les bran-ques.- 3. Consonants. Singular, en ponen els rèptils. Al revés,un dels extrems de l’imant. El seient ritual del rei.- 4. Plural,mig foli. Escrivint en la llengua de l’amo del món, el número1.- 5. Individu d’un antic poble germànic establert a la dretadel Rin. Al revés, estimi. Allò que queda després de la desfe-ta.- 6. Al revés, recull de notícies. Tros d’un conjunt.- 7. Alrevés, element que forma part de l’embolcall natural de moltsmamífers. Indústria prehistòrica del nord d’Àfrica estesa pertot el Magrib i una bona part del Sàhara. Estrany.- 8. Conso-nant cantonera. Atmosfera. Al revés, fa que sigui llis. Vocaloberta.- 9. Usar. Lletra rodona. Una de les cames del tren.-10. Contrari de malalt. Al revés, la segona consonant. Fruitsque s’associen amb les mones.- 11. Vergonyosa. Contrari deverda.- 12. Femení, que comprimeix. Pronom de segona per-sona.Verticals1. Plural, llança múltiple usada per capturar els aliments. La

segona consonant.- 2. El desè més. Derivat làctic relacionat amb la mel.- 3. Ni jo, ni ell. Al revés, fruit del papaier. Prefix negatiu.-4. Allò que percep el sentit de l’olfacte. Vocal tancada. Tractament a qual hom sotmet un metall per endurir-lo.- 5. Femení, relatiua la navegació. Al revés i femení, contrari de pobra.- 6. Metall usat pels joiers. Fer servir els gests i les accions d’un altre.Preposició o nom de consonant.- 7. Consonant que té una germana gran i una de bessona. Plural, fustes que sostenen les teules.Gambada.- 8. Tros de terra sembrat de llegums. Ocell que sona com un corredor de rallys. Consonant amb revolts.- 9. Consonantcantonera. La cuixa saborosa procedent d’un animal brut. Qui paga, mana i acomiada la gent sense contemplacions.-10. Notamusical. En tinc coneixement. Alumini. Mamífer semblant a la cabra.- 11. Habilitat especial. Servei públic. La pinta de la terra.-12. Sorgir. Al revés, numeral cardinal que té una versió femenina.- 13. Obertura d’una fortificació per on es fa sortir un canó. Alrevés, relatiu a l’ós.- 14. Persona que professava una art mecànica. Individu que excel·leix en un esport.

Sense perdre els orígens per Jordi Esteban

InaugurarTot començament d’una activitat humana –privada o pública, indi-vidual o col·lectiva– té el seu acte d’inauguració i la seva litúrgia.Penseu en els bateigs, els casaments, els actes d’inauguració decursos acadèmics, de botigues, de serveis públics, de campionats,dels Jocs Olímpics... Són actes amb un caire solemne, festiu. Ens empolainem perassisitir-hi. Esperem que algú amb autoritat digui unes paraulesserioses i adients d’obertura, brindem... Per què aquests actes els anomenem inauguracions? Els ro-mans, en aquests casos, feien la inauguratio: convocaven els àu-gurs (uns endevins que esbrinaven el futur llegint els movimentsde les aus) perquè diguessin si l’empresa que s’engegava tindriaèxit o seria un fracàs i, per tant, si els que l’havien de dur a termeeren benau-(gu)-rats o malau-(gu)-rats. Els àugurs eren els en-carregats d’anunciar el destí de l’activitat: auguraven el futur. Nosaltres no fem esbrinar què diuen els ocells quan iniciem unaactivitat important. En tenim prou amb l’expressió dels bons desigsd’èxit, felicitat salut o riquesa. Però el nom inauguració continuarecordant-nos aquesta consulta sobre el destí de la nostra vida idels nostres actes. Us desitjo uns bons auguris.

Jeroglífic per www.enigamcard.com

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Fotonovel·la. TM.- 2. Ocular. R.Arbre.- 3. RT. Ou. loP. Tron.- 4. Quartilles. One.- 5. Ubi.imA. Restes.- 6. iraicitoN. Part.- 7. lèP. Aterià. Rar.- 8. L.At. asillA. A.- 9. Emprar. O. Rail.- 10. Sa. eC. Plàtans.-11. Tímida. Madura.- 12. Compressora. Us.VERTICALS: A partir de les horitzontals.JeroglíficPatinet (patí, net)

Petit vehicle sense motor

SOFRÍ

POLIT

la Palancawww.lapalanca.arrakis.es

973 40 11 58 (contestador automàtic)

lapalanca@arrakis.es

RÀDIO 91.2 FM91.2 FM ARTESA

46

la P

ala

nca

Imatges d�Ahir

Avinguda Maria Anzizu. 1933

a foto d’aquest mes és de F. So-lanes, el fotògraf d’Artesa cone-

gut per Sisquet, i correspon a l’avin-guda Maria Anzizu d’Artesa, any1933. A primer cop d’ull, costa d’identifi-car la situació d’aquests corrals i patis.Aleshores l’avinguda Maria Anzizu eraals afores del poble, i era un carrer moltrústic i amb uns arbres recent plantats.Al costat esquerre, la vorera encaras’havia de fer i a la dreta s’hi veu ungran herbassar i una caseta solitària. Allà on s’acaben els edificis noméses veu el descampat de la Planta de laGranja i fins a la serra de Montsonísno s’hi distingeix cap més casa. Al ter-reny on avui hi ha la plaça de l’Ajunta-

ment i molt més enllà, tot era un campde conreu de cereals, amb oliveres iametllers. Encara que queda fora de lafoto, on avui hi ha ubicat el CAPd’Artesa, a Cal Don Juanito hi tenienl’era i un cobert per la palla. Respecte a les cases de l’esquerra,en primer terme i darrere els arbres, hiha el pati del Fonset. Tot seguit trobemla portalada del Farràs; Cal Fortugós(Mirmí); Cal Camats de Montargull; ales tres arcades blanques, els patis delNogués; Cal Flores, avui del Galceran;Ca l’Olaguer, avui del Cristòfol; el patide la filla del Cristòfol, avui el bloc del’Oliva; i el més alt és el cobert d’adobsi garatge dels camions de Cal Portomeu,actualment un altre bloc de pisos.

És curiós observar que en aquest car-rer dels afores d’Artesa, tan atrotinataleshores, el mes passat, amb motiu dela Fira de Sant Bartomeu, s’hi ubicà elfiral dels vins i dels tastets. A més, enconsiderar-lo una zona cèntrica del po-ble, els venedors ambulants (cada ve-gada més nombrosos) l’han anat “con-querint” com a lloc d’ampliació delmercat setmanal de cada diumenge.També és zona propera al nucli centralon aquest mes s’hi situen les “firetes” dela Festa Major. Amb els anys, tot va can-viant. La gent, els costums i els pobleses van fent grans.

Text: Bartomeu Jové i SerraFoto cedida per Joan Nogués i Sirvan

L

La Foto

Aquest mes de setembre s’han acabat les obres de diversos carrers d’Artesa. A la foto, podem observar elmur i les escales que salven el desnivell entre els carrers Escoles i Jesús Santacreu. (Foto: Miquel Regué)