Juna Laura UD ESO

Mster en Formaci del Professorat de Cincies Naturals Aprenentatge i Ensenyament de les Cincies Naturals III

2014-2015

Tutora: Mar Carri Llach Mentor: Xavier Muoz

JUNA FUMS BOIXADERA LAURA MATAS LALUEZA

CREEM VIDA!

UNITAT DIDCTICA DE 1R DESO

ndex

1. INTRODUCCI ____________________________________________________________________ 4

2. UNITAT DIDCTICA DE LA ESO_______________________________________________________ 6

3. MATERIAL PER ALS ALUMNES ______________________________________________________ 25

Creem vida! _____________________________________________________________________ 26

Quines caracterstiques tenen els ssers vius? __________________________________________ 27

La funci de nutrici ______________________________________________________________ 30

Nutrici hetertrofa ______________________________________________________________ 31

Nutrici auttrofa ________________________________________________________________ 32

La funci de relaci _______________________________________________________________ 34 Qu s la relaci? ______________________________________________________________________ 34 1. La funci de relaci ________________________________________________________________ 35 2. La funci de relaci ________________________________________________________________ 37 3. La funci de relaci ________________________________________________________________ 39 4. La funci de relaci ________________________________________________________________ 41 5. La funci de relaci ________________________________________________________________ 43 6. La funci de relaci ________________________________________________________________ 45 7. La funci de relaci ________________________________________________________________ 47 8. La funci de relaci ________________________________________________________________ 49 9. La funci de relaci ________________________________________________________________ 51

Com es relacionen amb el medi els musclos? __________________________________________ 53

Sn ssers vius les llavors? _________________________________________________________ 56 Disseny de lexperiment _________________________________________________________________ 56 Experiment ___________________________________________________________________________ 59

Sn ssers vius les llavors? Conclusions _______________________________________________ 64

La funci de reproducci ___________________________________________________________ 65 La reproducci _________________________________________________________________________ 67 La reproducci _________________________________________________________________________ 68

Els llevats _______________________________________________________________________ 69

Som-hi! ________________________________________________________________________ 71

Presentem els nostres ssers vius ____________________________________________________ 72

4. MATERIAL PER ALS PROFESSORS ___________________________________________________ 74

5. AGRAMENTS ___________________________________________________________________ 86

Creem vida! 4 Introducci

1. Introducci La nostra unitat didctica semmarca en lassignatura de cincies experimentals de 1r dESO en

la qual treballarem les funcions vitals dels ssers vius, com sn la relaci, la reproducci i la

nutrici. Tota la unitat didctica queda contextualitzada amb la histria de cinc extraterrestres

que necessiten crear vida al seu nou planeta, anomenat9-Kushtan,i demanen ajuda als nostres

petits cientfics perqu no saben com fer-ho. Lobjectiu dels alumnes al llarg de la unitat

didctica s descobrir quines sn les funcions bsiques dels ssers vius i crear el seu propi

sser viu per presentar-lo davant de tota la classe tot anomenant les seves

caracterstiques.Durant la unitat didctica es contemplen diferents tipus dobjectius. Els de

contingut pretenen que els alumnes coneguin quines sn les caracterstiques i funcions vitals

(nutrici, relaci i reproducci) que tenen els ssers vius i que, per tant, aprenguin a

diferenciar-los dels ssers inerts, aix com a realitzar dissenys experimentals per validar

hiptesis i a tractar la informaci de forma crtica. Per altra banda, amb els objectius

procedimentals i actitudinals volem aconseguir que els alumnes siguin capaos de treballar en

equip (que ajudin als companys i que siguin ajudats per ells), que siguin capaos dautoavaluar

la seva feina i avaluar la dels seus companys i que mantinguin una actitud activa, participativa i

de respecte cap als companys en tot moment. A ms, tamb volem que sadonin que estan

aprenent i que per tant sautoregulin el seu propi aprenentatge.

Les dificultats amb les quals ens podem trobar poden estar relacionades amb la metodologia

que utilitzem. Els alumnes de 1r dESO, tan el grup C com el D, sn grups dalumnes molt

heterogenis i no estan acostumats a treballar en equip i a ajudar-se entre ells. Aix representa

un gran repte per a nosaltres perqu els hem de fer entendre que no poden treballar

individualment, sin que ho han de consensuar tot amb la resta del seu grup, cosa que implica

que si algun membre del grup presenta ms dificultats lhauran dajudar per tal de triomfar

com a grup. Per aix s molt important que sajudin entre ells, perqu noms aix podran

avanar.

Creiem que aquesta forma de treballar pot ser molt motivadora i pot donar resultats molt

positius, per alhora ens obliga a portar un bon control del funcionament de cada grup. Com

que a laula som tres professors aix no representar un gran problema, ja que en els

moments de ms activitat ens podem donar un cop de m per tal que tots els grups quedin

atesos. A ms, cada dia els grups sautoavaluaran, de manera que ens ser ms fcil detectar

els possibles problemes que puguin sorgir i alhora els servir com a valoraci per veure com

funciona el seu grup

Per altra banda, creiem que la temporitzaci tamb ens pot representar una font de

problemes perqu els alumnes de 1r dESO estan acostumats a participar molt durant les

classes i sovint el temps sen va sense que ens nadonem. Per aix, ens fa por que les 15

sessions que hem programat sens allarguin. Tot i aix, com que hem programat les sessions

com si fossin de 50 minuts i realment tenim 1 hora, creiem que no ser un gran problema.

Pel que fa al material que els donarem, ser material molt pautat perqu els alumnes no

tinguin problemes per seguir-lo i aix evitar que es perdin. Al final de la unitat didctica

demanarem el dossier de cadasc que representar una part de la nota final molt important.

5 Introducci

Lavaluaci dels coneixements ser contnua. La seva funci ser formadora i formativa, aix

com dautoregulaci de laprenentatge. El 40% de la nota estar basat en el dossier, el 30% en

la presentaci de lsser viu, el 20% en la capacitat de treballar en equip i el 10% en lactitud

individual.

El producte final que volem obtenir s un dossier en el qual tenen tota la informaci que ells

han recollit sumada a la que nosaltres els hem donat i una presentaci dun sser viu amb una

explicaci de les caracterstiques que els demanem en un format lliure, ja sigui en forma de

pster, de presentaci en diapositives, de maqueta, etc.

Creem vida! 6 Unitat didctica de la ESO

2. Unitat didctica de la ESO

Cicle, nivell i matria Cincies experimentals de 1r dESO.

Context daprenentatge i daplicaci El primer dia rebrem un mail de 5 astronautes del planeta imaginari Kushtan que ens demanen

que els ajudem perqu volen crear vida al seu planeta i no saben com fer-ho. Els alumnes

hauran de treballar en grups de 5 persones per tal de descobrir quines sn les caracterstiques

que tenen els ssers vius. Lobjectiu final de la unitat didctica s que cada grup acabi

dissenyant el seu propi sser viu i presentant-lo davant de la classe. Per fer-ho, els grups

aconseguiran cada dia una targeta amb una caracterstica que haur de tenir lsser viu, i a

partit daqu hauran de crear-lo.

Treball per competncies

Competncies generals

Competncia comunicativa, lingstica i audiovisual:

o Transmetre els coneixements assimilats de forma clara i concisa, a lhora dexplicar-

los als companys i als professors, com s cas de les activitats cooperatives, com la

dela reproducci, i de lexposici del seu sser viu.

o Obtenir informaci de materials escrits i imatges, per comprendre les funcions de

nutrici, relaci i reproducci dels ssers vius.

o Aportar el coneixement del llenguatge de la cincia. Parlar amb propietat dels

diferents conceptes, com ara dels termes de nutrici auttrofa i hetertrofa,

reproducci sexual i asexual, etc.

o Descriure fets i fenmens, explicar-los i exposar-los, justificar-los i argumentar-los, i

definir-los, per ser capaos dentendrels. En moltes de les activitats proposades

caldr que entenguin el que estan fent per tal dexplicar-ho a un o varis companys,

al professor a tota la classe. De la mateixa manera hauran dexposar de forma clara

el seu sser viu davant de tota la classe, mitjanant el suport que creguin

convenient.

Competncia artstica i cultural: Desenvolupar la imaginaci i creativitat alhora de crear

un sser viu fictici.

Competncia tractament de la informaci i competncia digital: Ser crtic amb la

informaci i ser capa de sintetitzar i utilitzar la informaci que els proporcionem per tal

dentendre les funcions bsiques dels ssers vius.

Competncia daprendre a aprendre:

o Reconixer les limitacions de les prpies idees i de fer-les evolucionar a partir

dobservar el mn amb nous ulls i de contrastar-les amb les dels altres.

o Ser capa de fer-se preguntes sobre els ssers vius del seu entorn, dimaginar

respostes, dautoregular-les, de treballar en equip, de no desanimar-se davant de

7 Unitat didctica de la ESO

les dificultats, de reconixer les prpies potencialitats i carncies i, molt

especialment, de reconixer el plaer daprendre i de compartir el saber amb els

altres. Es veur fora reflectit en lautoavaluaci i coavaluaci que cada grup far al

final de cada sessi.

o Indagar i formular hiptesis quan treballen en disseny experimental.

o Se conscients dels errors que han coms durant les activitats proposades,

autocorregir-los i autoavaluar-se.

o Ser conscients dels errors que cometen els seus companys durant les activitats,

ajudar-los a corregir-los i a autoavaluar-se.

o Avaluar de forma crtica la feina dels companys.

o Prendre conscincia de ladquisici de coneixements.

Competncia dautonomia i iniciativa personal: Ser capa de treballar en equip, ser capa

dorganitzar-se de manera efectiva, negociar i prendre decisions per evitar conflictes dins

del grup i per tirar endavant sense problemes, i ser capa dadquirir coneixements de

forma autnoma. Per exemple, en les activitats de grups dexperts la responsabilitat de

que els seus companys de grup entenguin aquells conceptes recau sobre ells.

Competncia social i ciutadania: Ser capa de respectar les opinions dels companys en tot

moment, de donar lopini prpia sense faltar el respecte i de mantenir una discussi de

manera civilitzada.

Competncia dinteracci amb el mn fsic: Suposa el desenvolupament i aplicaci del

pensament cientificotcnic per interpretar la informaci que es rep i per predir i prendre

decisions amb iniciativa i autonomia.

Implica tamb la diferenciaci i valoraci del coneixement cientfic en contrast amb

d'altres formes de coneixement, i la utilitzaci de valors i criteris tics associats a la cincia

i al desenvolupament tecnolgic.

Implica el desenvolupament de la competncia cientfica:

o Pensar cientficament a partir de construir i utilitzar versions elementals per

complexes dels grans models de la cincia com s el cas de la creaci, mitjanant

peces de construcci, dun model que explica la fotosntesi.

o Analitzar i donar resposta a problemes contextualitzats, a partir de plantejar-se

preguntes investigables cientficament, de planificar com trobar evidncies de les

explicacions inicials elaborades, de posar en prctica el procs de recerca

daquestes evidncies, de deduir conclusions i danalitzar-les crticament, a lhora

de dissenyar un experiment amb llenties germinades per comprovar la funci de

nutrici i relaci de les plantes.

o Pensar de manera autnoma i creativa alhora de dissenyar experiments i crear un

sser viu a partir dels coneixements apresos.

o Comunicar en llenguatge cientfic les dades, les idees i les conclusions utilitzant

diferents modes comunicatius i argumentar-les tenint en compte punts de vista


diferents del propi, tant a lhora dobtenir conclusions dels experiments realitzats,

com per comunicar als companys i professors all que saben i han aprs.

o Comprendre textos de contingut cientfic relacionats amb les funcions de nutrici,

relaci i reproducci dels ssers vius.

Objectius daprenentatge

Objectius generals

Cooperar en grups socialment heterogenis en la resoluci de problemes abordables amb

els conceptes i procediments propis de les cincies, en aquest cas lsser viu.

Demostrar iniciativa i creativitat en el plantejament de propostes, tant en el plantejament

dhiptesis i prediccions com en la creaci de lsser viu.

Valorar crticament la informaci que reben dels seus companys i companyes, aix com la

del professor (que pot fer preguntes per fer-los plantejar all que estan dient) i la dels

materials que utilitzen.

Comprendre les grans idees de la cincia, ja que en algun moment les mateixes preguntes

que ens estem plantejant (qu est viu i qu no ho est, quines caracterstiques tenen els

ssers vius, etc.) tamb se les van plantejar diferents cientfics.

Utilitzar conceptes i estratgies prpies del treball cientfic per plantejar preguntes

rellevants: plantejament dhiptesis, de possibles respostes a partir dels resultats

obtinguts, etc. Tot plegat es treballa en els diferents experiments plantejats al llarg de la

unitat didctica, com ara el de la relaci i nutrici de la planta de la llentia.

Utilitzar conceptes i estratgies prpies del treball cientfic per obtenir conclusions a partir

devidncies i proves experimentals, com ara la prctica de la reproducci del llevat.

Ajudar els companys i companyes en la regulaci de les dificultats que manifesten.

Mantenir una actitud activa i participativa en les activitats.

Comprendre missatges de contingut cientfic.

Comunicar missatges de contingut cientfic utilitzant el llenguatge oral i escrit.

Reconixer que per a lexercici de moltes professions es necessiten coneixements cientfics.

Els astronautes extraterrestres, per exemple, necessiten lajuda dels nostres petits

cientfics ja que no tenen els coneixements cientfics necessaris.

Sessi 1:

Explicitar els coneixements previs sobre les caracterstiques fonamentals dels ssers vius.

Contrastar les diferents opinions sobre aquestes caracterstiques amb els companys del

grup.

Consensuar amb els companys de grups les caracterstiques generals dels ssers vius.

Sessi 2:

Manipular de forma correcta i curosa les mostres dssers vius.

Analitzar les diferncies entre els ssers inerts i els ssers vius.


Identificar quins ssers de la mostra que tenen sn vius i quins no.

Arribar a un acord sobre quines sn les caracterstiques dels ssers vius.

Sessi 3:

Explicitar les idees prvies sobre la nutrici.

Identificar el procs de respiraci com a nutrici.

Explicitar la nutrici hetertrofa.

Sessi 4:

Explicitar les idees prvies sobre la fotosntesi.

Relacionar la fotosntesi amb la nutrici.

Treure conclusions (utilitzant el material que simula el CO2 i lH2O) sobre per qu durant la

fotosntesi sallibera O2.

Establir les principals diferncies entre la nutrici auttrofa i lhetertrofa.

Sessi 5:

Explicitar dubtes sobre la nutrici.

Experimentar la germinaci de les llenties

Sessi 6:

Extreure conclusions sobre la funci de relaci a partir dimatges.

Consensuar amb els companys de grups la definici de relaci.

Identificar la forma de relacionar-se amb el medi dels ssers vius de les fotografies.

Identificar els diferents estmuls i resposta a partir de diferents imatges.

Sessi 7:

Sintetitzar els continguts treballats sobre la relaci.

Observar com els musclos responen a diferents estmuls, i que per tant es relacionen amb

el medi.

Sessi 8:

Formular hiptesis sobre si les llavors sn ssers vius.

Dissenyar un experiment per validar una hiptesi (laigua s necessria per a la nutrici de

les plantes / les plantes es relacionen amb el medi).

Aplicar en el disseny de l'experiment els continguts de nutrici i relaci treballats.

Deures de setmana santa:

Manejar un experiment de manera independent (a casa).

Aplicar els coneixements obtingutsdurant les darreres classes, s a dir, que les plantes,

com a ssers vius, fan les funcions vitals de nutrici i relaci.

Definir qu passa a la seva planta i per qu.


Responsabilitzar-se sobre la tasca que han de dur a terme.

Treure conclusions dels resultats obtinguts en el seu experiment individualment.

Sessi 9:

Comparar amb els companysles conclusions obtingudes en els diferents experiments

realitzats durant les vacances de Setmana Santa.

Sessi 10:

Comprendre un text sobre un tipus de reproducci.

Comunicar la informaci de forma clara i entenedora als seus companys.

Conixer i identificar els dos tipus bsics de reproducci.

Sessi 11:

Sintetitzar els coneixements sobre la reproducci mitjanant un torn de preguntes abans

de comenar .

Aplicar els coneixements sobre la reproducci asexual per poder treure conclusions de les

imatges que observen del llevat.

Aplicar els coneixements de la nutrici per relacionar lobtenci denergia amb la capacitat

de reproduir-se.

Predir qu passar quan el llevat tingui sucre i qu passar quan no en tingui.

Visualitzar un tipus de reproducci asexual.

Treure conclusions dels resultats obtinguts.

Sessi 12:

Sintetitzar tots els continguts treballats en la creaci de lsser viu i la seva presentaci.

Explicitar els dubtes que puguin quedar.

Dissenyar un sser viu en base a unes caracterstiques.

Sessi 13:

Crear un sser viu, ja sigui sobre paper, maqueta, etc.

Aplicar els coneixements per explicar les caracterstiques del seu sser viu.

Sessi 14 i 15:

Comunicar els conceptes apresos davant de la classe mitjanant el recurs que han preparat

en grup (el seu sser viu).

Ser crtics amb la informaci que donen i la que reben.

Objectius procedimentals

Utilitzar el treball cooperatiu per millorar el clima de laula i la cohesi de grup.

Utilitzar el treball cooperatiu per la comprensi i interpretaci de lectures i imatges.

Utilitzar el treball cooperatiu per ajudar als companys.

Utilitzar el treball cooperatiu per ser ajudat pels companys.


Utilitzar el treball cooperatiu pel disseny i realitzaci dexperiments.

Utilitzar el treball cooperatiu per la creaci dun sser viu.

Gestionar el temps del qual disposen: organitzar-se per poder acabar les activitats

proposades.

Apropiar-se dels objectius daprenentatge i dels criteris davaluaci, que sels han explicat

clarament el primer dia.

Autoregular-se laprenentatge.

Autoavaluar-se i avaluar el grup al que pertanyen mitjanant una taula diria i un test final.

Objectius actitudinals

Mostrar actituds de respecte envers els companys.

Acceptar les crtiques dels companys.

Respectar els companys.

Continguts Els alumnes hauran treballat durant leducaci primria les funcions vitals dels ssers vius, aix

com lestructura cellular dalguns animals, plantes i fongs. Tot i aix, durant aquesta unitat

didctica es pretn aprofundir en cadascuna de les funcions dels ssers vius.

Identificaci i caracteritzaci dels trets comuns de tots els ssers vius a nivell individu, a

partir de trobar evidncies en ssers vius de lentorn proper.

La nutrici com a intercanvi de matria i energia amb al medi.

La respiraci com a part del procs de nutrici.

La relaci com a capacitat de respondre als estmuls del medi.

La reproducci com a procs per crear nous individus a partir daltres. Tamb com a

transferncia dinformaci.

Seqncia dactivitats

Sessi 1 FASE DEL CICLE

Exploraci didees prvies i introducci a lsser viu.

DESCRIPCI

El primer dia consistir en la introducci del que farem durant tota la unitat didctica. Rebrem

una carta que ens han enviat els astronautes de Kushtan, on ens demanen que els ajudem a

crear vida al seu nou planeta(10).

Desprs de llegir la carta, farem els 10 grups de 3 persones amb els quals treballaran durant la

resta de la unitat didctica. Abans de comenar a treballar, cada grup haur de pensar un nom

pel seu grup(10).


A continuaci, cada grup haur de fer una llista de les caracterstiques que creuen que tenen

en com el ssers vius (30).

GESTI DAULA

Aquesta classe ens servir per introduir la unitat didctica i per explicar als alumnes com

treballarem durant aquests dies i com els avaluarem. Els repartirem en 10 grups heterogenis

de 3 persones, que ja els tindrem pensats prviament. Els alumnes treballaran gaireb sempre

amb el seu grup, perqu daquesta manera pretenem millorar la cohesi de grup. Tamb els

explicarem que al final de cada sessi, cada grup far una avaluaci de com ha funcionat cada

membre del grup, collocant un gomet verd, groc o vermell en una graella, en funci del

comportament que ha tingut cadasc (verd molt b, groc regular, vermell malament).

A continuaci, repartirem la carta que ens han enviat i la llegirem entre tots. Desprs,

agruparem els alumnes en els 10 grups heterogenis de 3 persones i mouran les taules per

seure junts i treballar en equip.

Aquesta primera sessi no estar dirigida exclusivament a treballar les idees prvies perqu

considerem que en poden sortir moltes, i hem cregut necessari treballar-les per separat a

linici de cada sessi.

MATERIALS I RECURSOS

Carta

Full per anotar les caracterstiques dels ssers vius


Introducci a les principals funcions que tenen els ssers vius

DESCRIPCI

Farem 5 grups heterogenis de 3 alumnes. Repartirem a cada grup un joc de 3 mostres

(donarem 1 sser viu molt clar, un sser inert tamb molt clar i una tercera mostra que pot

generar ms dubtes). Cada grup haur de triar quines sn les caracterstiques que t cada

mostra, basant-se amb les llistes que van fer el dia anterior (les llistes seran diferents perqu

no haurem fet posada en com). Per fer.-ho hauran domplir una graella(20). A continuaci,

hauran de pensar quina de les mostres s un sser viu i anotar les caracterstiques que

compleix com a tal(15).

Quan cada grup hagi decidit quines sn les caracterstiques que t el seu individu, shauran

dassegurar que tot els membres del grup ho han ents perqu un dells (escollit

pel professor) haur dexplicar-ho davant de tota la classe.

Farem una posada en com de les caracterstiques que creuen que tenen els ssers vius i

acordarem una llista definitiva de les caracterstiques (15).


GESTI DAULA

Aquesta sessi la farem amb la meitat de la classe (15 alumnes) i la farem al laboratori.

Treballarem en 10 grups heterogenis de 3 alumnes (seran grups diferents dels habituals). Cada

grup haur dassegurar-se que tots els seus membres han ents el que han treballat, perqu

noms 1 dells (escollit pel professor) sortir a explicar-ho en representaci del seu grup.

Finalment farem una posada en com, en la qual els alumnes hauran de fer escolta activa

perqu hauran dexplicar les caracterstiques que tenen els ssers vius sense repetir les que

han dit els seus companys.


Joc de mostres 1

o Cargol mar viu

o Cdol calcari

o Tros de fusta

Joc de mostres 2

o Cactus petit en un test

o Roca amb fssil reconeixible (petxina)

o Cristallitzador amb cristalls de CuSO4 en formaci

Joc de mostres 3

o Planta

o Os

o Espelma encesa

Joc de mostres 4

o Llavors de llentia

o Mineral

o Got daigua

Joc de mostres 5

o Peixet viu

o Granota de plstic

o Patata

Full on escriuran la llista definitiva de les caracterstiques dels ssers vius.



Sntesi de les funcions vitals.

Exploraci de les idees prvies de la nutrici.

Introducci a la funci de nutrici.

DESCRIPCI

Comenarem la classe repassant els conceptes que vam extreure la sessi anterior: les

caracterstiques dels ssers vius i les tres funcions vitals(10).

Abans de comenar a treballar, explicarem als alumnes que al final de la sessi demanarem el

dossier noms a un dels alumnes de cada grup (escollit pel professor) i lavaluarem. Els direm

que per aix s molt important que tots els membres del grup estiguin atents a completar el

dossier correctament i ajudar, si cal, als seus companys a completar-lo (5).

Els alumnes hauran de respondre, amb el seu grup habitual de 3, unes preguntes que els

introduiran a la funci de nutrici i extrauran les idees prvies que en tenen sobre el tema

(10).

A continuaci farem una posada en com del que han respost a les preguntes. La idea s que

acabem definint la nutrici com el procs pel qual els ssers vius obtenen energia a partir

duna font de carboni, que els serveix per poder realitzar les seves funcions vitals. Farem

lesquema segent, en el qual es veu que a partir duna font de carboni sobt energia.

FONT DE CARBONI ----------------------------> Energia

A lesquema hi afegirem la captaci de lO2 i la sortida de CO2 i H2O. Els farem pensar a qu els

sona aix i veurem que s la respiraci (que serveix per obtenir energia!). Haurem de dir que

no tots els organismes (alguns bacteris) utilitzen loxigen, nhi ha que poden utilitzar altres

molcules i que per tant no respiren oxigen com nosaltres(25).

Per deures els introduirem a la nutrici hetertrofa mitjanant un exercici en el qual es

preguntantaran com ens nodrim nosaltres. Hauran danotar el que van menjar el dia anterior i

que pensin de qu es nodreix all que van menjar. Daquesta manera sadonaran que tot el

que mengem prov dun altre sser viu, i que aquests tamb es nodreixen (si sn hetertrofs)

daltres ssers vius.

GESTI DAULA

Els alumnes respondran les preguntes amb els grups de 3 habituals. Farem una posada en

com del que ha sortit i a partir daquests conceptes farem una explicaci de quina s la funci

de nutrici (utilitzant el dileg Socrtic).


Full amb les preguntes de la nutrici.

Full amb lexercici de la nutrici hetertrofa (deures).



Introducci a la nutrici hetertrofa.

Aplicaci del concepte de nutrici hetertrofa.

Exploraci didees prvies de la nutrici auttrofa (la fotosntesi).

Introducci al tipus de nutrici auttrofa.

DESCRIPCI

Comenarem fent una posada en com de lexercici que havien de fer per deures. Ens

adonarem que els ssers vius dels quals ens nodrim sn matria orgnica i sn la font de

carboni, per tant sanomena nutrici hetertrofa. Tamb els dibuixarem una glucosa perqu

sadonin que porta carbonis i aix ja ens servir per la segent sessi en la qual haurem de

construir glucoses. Puntualitzarem tamb que com poden veure les plantes no mengen

matria orgnica i que per tant tenen un altre tipus de nutrici. Aleshores tornarem a

lesquema inicial i canviarem la paraula font de carboni per matria orgnica, daquesta

manera tindrem lesquema de la nutrici hetertrofa, que dibuixarem a una cartolina que

penjarem a laula (15).

Introduirem la nutrici auttrofa fent unes preguntes sobre qu en saben de la fotosntesi per

extreure les idees prvies del tema. Els alumnes hauran de respondre aquestes preguntes de

forma individual i desprs, farem una posada en com. Creiem que ser una bona font didees

prvies perqu molt pocs la relacionaran amb la nutrici (15).

A continuaci els explicarem que la fotosntesi s un tipus de nutrici. Daquesta manera els

farem reflexionar que si s un tipus de nutrici la seva finalitat ha de ser la dobtenir energia.

Els explicarem que les plantes no poden obtenir matria orgnica del medi i que, per tant,

lhan de crear. Ho fan mitjanant el procs de la fotosntesi, mitjanant la qual es crea matria

orgnica a partir de matria inorgnica (CO2 i H2O) i llum. Ho relacionarem amb la respiraci,

puntualitzant que les plantes sempre respiren, per sense entrar en ms detall(20).

GESTI DAULA

Els alumnes estaran asseguts amb el seu grup. Durant la posada en com hauran de prendre

apunts de les conclusions a les quals arribem. Completarem lesquema de la nutrici

hetertrofa a la pissarra, desprs nosaltres el dibuixarem en una cartolina gran perqu es vegi

clar i el penjarem en un rac de laula.

Continuarem amb la nutrici auttrofa, en la qual en grups respondran les preguntes didees

prvies de la fotosntesi i desprs farem la posada en comentre tots.


Full de lexercici de la nutrici hetertrofa.

Cartolina per fer lesquema.

Full didees prvies de la nutrici auttrofa.



Aplicaci de la fotosntesi.

Sntesi de la nutrici auttrofa.

DESCRIPCI

Els proposarem fer una activitat de simulaci de la fotosntesi, amb la qual hauran de crear

matria orgnica(glucosa C6H12O6) a partirde CO2 i H2O. Els donarem lH2O i el CO2 formats

amb boles de plastilina, i ells hauran de formar les glucoses a partir daquestes. Durant el

procs de construcci de la matria orgnica sadonaran que els sobra loxigen. A continuaci

hauran de respondre unes preguntes en grup sobre aquest procs(15).

Posteriorment, farem una posada en com de les preguntes i explicarem que tot aquest procs

sanomena nutrici auttrofa. Nosaltres els dibuixarem lesquema de la fotosntesi en una

cartolina i la collocarem damunt la cartolina de la nutrici hetertrofa, perqu entenguin que

la nutrici auttrofa s igual que lhetertrofa per que necessita el pas previ dobtenci de la

matria orgnica a partir dinorgnica. Recollirem el dossier dun dels membres del grup(20).

Lltim quart dhora de la sessi el dedicarem a fer germinar llavors de llentia. Durant la

segona sessi de la unitat didctica haurem donat aquestes llavors com a exemple dsser viu.

El fet de pensar que les llavors sn ssers vius pot generar molta controvrsia i per aix,

haurem de comprovar si ho sn. Si les llavors sn ssers vius haurien de tenir nutrici

auttrofa, i per tant necessitaran H2O, CO2 i llum per viure. Repartirem dos gots de plstic,

cot i llavors de llentia a cadasc i hauran de posar les llavors a germinar.s molt important

que cada dia recordem als alumnes que han de posar una mica daigua a les llavors perqu

germinin, i perqu creixi la planta, ja que les utilitzarem posteriorment per fer un altre

experiment (15).

GESTI DAULA

Comenarem explicant-los lactivitat de simulaci de la fotosntesi. Faran lactivitat amb el seus

grups de 3 i respondran les preguntes corresponents. Desprs farem una posada en com de

les respostes a les preguntes i els explicarem el procs complet de la nutrici auttrofa a partir

de lesquema.

Per ltim, repartirem a cada alumne dos gots de plstic amb cot perqu hi facin germinar les

llavors. Les hauran de collocar dins el got envoltades de cot fluix que hauran de mantenir

humit. Posaran el seu nom als gots iels deixarem a un rac de laula.


Boles de plastilina de 3 colors diferents (un color per loxigen, un pel carboni i un altre per

lhidrogen).

Preguntes sobre la fotosntesi.

Cartolina per fer lesquema.

Llenties.

Gots de plstic.


Cot.

Aigua.


Exploraci didees prvies de la funci de relaci.

Introducci a la funci de relaci.

DESCRIPCI

Donarem un full amb 2 fotografies dssers vius que sestan relacionant amb el medi, a cada

grup. Cada grup haur de respondre les preguntes que sels plantejaran per cada

fotografia(20).

A continuaci, farem una posada en com de totes les possibles relacions que cada grup

ha trobat a les seves imatges i els demanarem que escriguin la definici del que creuen que s

la funci de relaci dels ssers vius amb el medi. Farem una posada en com i explicarem

exactament el que s la relaci, tot escrivint lesquema de: estmul resposta(20).

Per ltim, entre tots buscarem quin s lestmul i la resposta de cadascuna de les seves

fotografies, que apuntaran en una taula(10).

GESTI DAULA

Els alumnes sagruparan amb els seu grup habitual de 3 o 4 membres.Quan hagin respost les

preguntes que sels plantegen, farem una posada en com entre tots. Utilitzarem la pantalla

digital per passar les fotografies en les quals buscarem quin s lestmul i quina s la resposta.

Com sempre recollirem el dossier dun dels membres del grup.


9 fulls amb 2 imatges dssers vius a cadascun i amb les preguntes que han de respondre.


Aplicaci del concepte de relaci dels ssers vius amb el medi.

DESCRIPCI

En aquesta sessi treballarem la funci de relaci dels musclos amb el medi. Farem la classe al

laboratori, i per tant, treballarem noms amb la meitat del grup (15 alumnes).

Donarem 1 musclo a cada grup de 3 alumnes. Cada grup haur de seguir les indicacions del

gui que repartirem i respondre les preguntes en cada cas.

Primer observaran com es comporten els musclos quan es troben en aigua de mar, i com

responen als estmuls dentrar en contacte amb una substncia cida, de ser tocats per un

objecte ali, de quedar-se amb poca aigua al seu medi. Per fer-ho hauran domplir una graella

que els donarem (30).

Per ltim farem una posada en com entre tots (20).


GESTI DAULA

Aquesta sessi es dur a terme al laboratori amb la meitat del grup classe. Els alumnes

treballaran en petits grups de 3 durant tota la prctica. Al final farem una posada en com

entre tots.


Musclos vius

Aigua de mar

Llimona

Agulles emmanegades

Cristallitzadors


Disseny experimental

DESCRIPCI

Aquesta sessi la dedicarem a dissenyar un experiment per comprovar que les plantes tenen

nutrici auttrofa i que es relacionen amb el medi. Lexperiment el dissenyaran a classe per

lhauran de dur a terme a casa seva, com a deures de Setmana Santa.

A linici la classe farem, entre tots, una pluja didees sobre qu podem fer per comprovar-ho,

sabent que disposem de llenties germinades(15).

A continuaci, farem 3 grups homogenis de 10 alumnes. Amb lajuda dun professor, cada grup

haur de dissenyar un dels experiments per comprovar que les plantes necessiten aigua (H20),

llum i que es relacionen amb el medi. Els alumnes hauran domplir el full amb el disseny

experimental, anotant la pregunta, la hiptesi, les variables, etc.

Per ltim, com que ser lltima sessi abans de les vacances de setmana santa, els explicarem

que cadasc sendur dues plantes a casa seva per dur a terme lexperiment que ha dissenyat

el seu grup i haur de fer-ne un seguiment (els donarem un full per fer les anotacions).Hi haur

10 alumnes que treballaran la llum, deixant la planta control exposada a la llum i laltra planta

en un lloc fosc; 10 ms que treballaran laigua, de manera que continuaran regant la planta

control i deixaran de regar laltra; els 10 alumnes restants treballaran la relaci, posaran una

de les plantes dins duna caixa que tindr un forat, mentre que laltra la deixaran fora(35).

Quan tornin de vacances posarem en com tots els resultats dels experiments i ens donaran el

full de seguiment per avaluar-lo.

GESTI DAULA

A linici de la classe, desprs dexplicar als alumnes que volem comprovar si realment les

plantes necessiten H2O, llum i que es relacionen amb el medi, entre tots haurem de pensar

possibles experiments per demostrar-ho.

A continuaci, separarem els alumnes en 3 grups homogenis, agrupats en funci de les

capacitats dels alumnes. Cada grup, guiat per un professor (serem 3), haur de dissenyar un


dels experiments. Els alumnes amb ms capacitats i ms implicats dissenyaran lexperiment de

la relaci perqu s el que requereix ms esfor, un altre grup dissenyar lexperiment amb la

llum i laltre amb laigua.

Per ltim, repartirem a cadasc les plantes amb les quals hauran de fer els experiments durant

les vacances.

Hem considerat necessari posar deures de setmana santa perqu desprs daquesta, els

alumnes de 1r dESO tenen el crdit de sntesi, i daquesta manera ens assegurem que el tema

no queda tan tallat.


Full del disseny experimental.

Plantes de llentia crescudes.

Full de seguiment de les plantes (deures de vacances de Setmana Santa).


Exploraci de les idees prvies de la reproducci.

Introducci als tipus de reproducci dels ssers vius.

DESCRIPCI

Comenarem preguntant qu s la reproducci (ja ho haurem tractat durant les dues primeres

sessions), i aix veurem les idees prvies que tenen.

Per grups de cientfics els donarem un text que haur de llegir i entendre. Els pot tocar el de la

reproducci sexual o el de lasexual. Lobjectiu de lactivitat s entendre el text per ser capa

dexplicar-lo. Per fer-ho els grups de 3 es dividiran en 2, de manera que 2 aniran al grup de

reproducci sexual i 1 al de reproducci asexual, o a linrevs (15).

Quan hagin llegit i ents el text, cadasc tornar al seu grup i explicar el tipus de reproducci

que ha treballat a la resta del grup (10).

A continuaci, cada grup haur de contestar unes preguntes sobre els dos tipus de reproducci

(15). Desprs ho posarem en com(10).

GESTI DAULA

Dividirem els grups de 3 en 2 i 1, i els de 4 en 2 i 2. Una part del grup anir al grup de

reproducci asexual i laltra a la reproducci sexual. Cada grup haur de llegir i entendre el text

que els hagi tocat perqu desprs lhauran dexplicar a la resta del seu grup, per poder

respondre conjuntament unes preguntes sobre els dos tipus de reproducci. Per ltim farem la

posada en com de la resposta de les preguntes.


Text reproducci sexual

Text reproducci asexual


Preguntes de sntesi


Exploraci i sntesi dels resultats de lexperiment.

DESCRIPCI

En aquesta sessi posarem en com els resultats que ha obtingut cada alumne de lexperiment

que ha fet durant les vacances.

Agruparem els alumenes en els mateixos 3 grups que van dissenyar lexperiment i deixarem

15 minuts perqu sexpliquin com els ha anat i quins resultats han obtingut, tot omplint una

taula(15).

La resta de la sessi la dedicarem a fer una posada en com de tots els experiments. Cada

grup explicar tindr un portaveu qu explicar com han realitzat el seu experiment i quins

resultats i conclusions nhan extret. La resta dels alumnes ho hauran danotar a una taula(35).

GESTI DAULA

A linici de la sessi els alumnes sagruparan en els mateixos grups de 10 amb els quals van fer

el disseny de lexperiment abans de marxar de vacances, la resta de la classe ser en com,

per mantindrem els grups.


Full de seguiment de lexperiment complet.

Taules de seguiment de cada experiment.


Aplicaci i sntesi de la funci de reproducci.

DESCRIPCI

La sessi la durem a terme al laboratori amb la meitat del grup classe.

Primer de tot repassarem els continguts treballats en la sessi anterior: la reproducci sexual i

lasexual. Ho farem mitjanant preguntes que dirigirem a diferents alumnes.

Abans de comenar la prctica ja tindrem preparades dues mostres de llevat en un

portaobjectes excavat: una amb sucre i laltra sense. La sessi consistir en observar al

microscopi qu passa en cadascun dels casos i entendre el perqu.

Dividirem els alumnes en els seus grups de 3. Cada grup haur dobservar una de les mostres i

fer un dibuix del que hi veuen (10). Desprs, sintercanviaran amb un altre grup per observar

la segona mostra i tamb en faran un dibuix (10). Hauran dintentar explicar el que estan

veient en cada cas i el perqu (15). Finalment, farem una posada en com (15).

GESTI DAULA

Treballaran en els grups de 3 habituals, observant les dues mostres diferents als microscopis.

Desprs de reflexionar en petit grup sobre el que veuen farem una posada en com.



Llevat

Sucre

Portaobjectes excavat

Microscopis

Full per fer el dibuix de les mostres i anotar lexplicaci

Vdeo explicatiu de la reproducci del llevat:

https://www.youtube.com/watch?v=XJEc3wDAVbo

Gui de la prctica:

http://www.xtec.cat/cda-bages/consulta/consvinya/5laboratori/1llevats.pdf


Sntesi i aplicaci de les 3 funcions vitals dels ssers vius: reproducci, relaci i nutrici.

DESCRIPCI

Dedicarem aquesta classe per fer la construcci de lsser viu.

Donarem a cada grup algunes caracterstiques sobre el tipus de nutrici i reproducci que ha

de complir lsser viu de cada grup. A ms, per ajudar-los els donarem una pauta amb el que

volem que surti al pster o presentaci que preparin perqu no es deixin res important(10).

A partir daqu, deixarem que cada grup sorganitzi i comenci a preparar lsser viu(40).

GESTI DAULA

Els alumnes sajuntaran amb el seu grup de 3 per poder comenar a treballar amb el seu sser

viu. Els portarem material bsic, com cartolines, perqu puguin comenar a treballar, per si

necessiten altres materials els hauran de portar ells de casa seva.


Pauta del que ha de contenir una bona presentaci de lsser viu (Ha de durar 5 minuts,

han de parlar tots els membres del grup,...)

Cartolines


Sntesi i aplicaci de les 3 funcions vitals dels ssers vius: reproducci, relaci i nutrici.

DESCRIPCI

Els alumnes sajuntaran en grups de cientfics i continuaran treballant en la creaci del seu

sser viu i en lexplicaci de les seves caracterstiques (50).

GESTI DAULA

Els alumnes, agrupats amb el seu grup de 3, continuaran treballant de forma autnoma, i si els

cal podran demanar ajuda als companys o professor.



Sntesi de les 3 funcions vitals dels ssers vius: reproducci, relaci i nutrici.

DESCRIPCI

Cada grup far lexposici de lsser viu que han creat i lexplicaci de les seves

caracterstiques. Les exposicions duraran 5 minuts i hi hauran de participar tots els membres

del grup. Al final de cada exposici, sobrir el torn de preguntes, en el qual els companys

podran preguntar, comentar o aconsellar a cada grup. Els alumnes que no facin la presentaci

hauran destar atents perqu hauran domplir una taula amb les caracterstiques dels ssers

vius dels companys(50).

GESTI DAULA

Cada grup sortir a exposar el seu sser viu davant de tots els companys.


Presentacions de cada grup.

Taula de resum de les presentacions de cada grup.


Sntesi de les 3 funcions vitals dels ssers vius: reproducci, relaci i nutrici.

DESCRIPCI

Sacabaran les exposicions daquells grups que no hagin pogut fer-ho el dia anterior. Els ltims

10 minuts de la classe, donarem un qestionari dautoavaluaci a cada grup perqu savalun

entre ells i reflexionin sobre la feina que han fet entre tots(50).

GESTI DAULA

Cada grup sortir a exposar el seu sser viu davant de tots els companys.


Presentacions de cada grup.

Taula de resum de les presentacions de cada grup.

Criteris generals datenci a la diversitat Durant tota la unitat didctica treballarem de forma cooperativa, en petits grups heterogenis,

perqu es vegin obligats a ajudar-se els uns als altres. Les activitats estan dissenyades de

manera que tots els membres del grup hagin daportar alguna cosa i estaran adaptades a

diferents nivells. Daquesta manera tots els alumnes tindran un rol imprescindible: els ms

avantatjats sencarregaran de les tasques ms complicades i ajudaran a la resta, i els ms

desavantatjats tindran tasques assumibles que els faran pujar lautoestima i sentir-se part del

grup.

Criteris generals davaluaci Dossier final 40%

Lavaluarem mitjanant la rbrica segent:


Alumne/a:

Molt

(4 punts)

Basstant

(3 punts)

B

(2 punts)

Poc

(1 punt)

Gens

(0 punts)

Dossier

complet

Apunts de

classe

Claredat i

netedat

Exercicis

corregits

Presentaci de lsser viu 30%

o Preparaci 10%

o Presentaci oral 10%

Grup:

Molt

(4 punts)

Basstant

(3 punts)

B

(2 punts)

Poc

(1 punt)

Gens

(0 punts)

Cont tots els

tems

requerits

Explicaci

correcta dels

conceptes

Repartiment

equitatiu de

lexposici

Expressi

oral clara

Presentaci

atractiva

sser viu ben

fet


o Respostes a les preguntes dels companys / professors 10%

Treball cooperatiu i actitud 30%

o Graella diria 5%

o Autoavaluaci final del grup 5%

o Avaluaci del professor 20%

Es valorar utilitzant la segent taula dobservaci, en la qual cada tem es valorar del 0 al

4, on 0 s gens, 1 poc, 2 b, 3 bastant i 4 molt.

Alumne/a Pregunta

els dubtes

Mostra

actutud

participativa

Est atent/a

a les

explicacions

Ajuda als

companys

Fa els

deures

Porta el

material

Connexi amb altres matries

Llenges

Obtenci d'informaci rellevant de diferents fonts i en diferents suports, elaborar-la,

contrastant-la i usant-la en el plantejament d'un problema o debat.

s dels diferents tipus de textos per comunicar i argumentar dades i idees oralment i per

escrit: descripci, explicaci, definici, exposici, justificaci, argumentaci.

Lectura crtica de textos amb contingut cientfic, obtinguts de fonts diverses.

Tecnologies

Utilitzaci dels dispositius TIC per a lobservaci, recollida i tractament de les dades i

presentaci i comunicaci de resultats.

s racional i estalvi de materials.

25 Material per als alumnes

3. Material per als alumnes En aquest apartat recollim el dossier que aniran completant els alumnes a mesura que avanci la unitat didctica.

Creem vida!

Hola nois i noies!

Som la Gova, en Ospo, lEika, en Numt i en Lin,

cinc astronautes del planeta Kushtan. Dem

far quatre anys que vam marxar dexpedici

a buscar un nou planeta on portar tota la

poblaci Kushtaniana ja que Kushtan corria un

gran perill: la nostra estrella s

Estvem molt contents perqu havem trobat

un planeta que reunia totes les

caracterstiques del planeta Kushtan, per

quan ja tornvem per donar la bona notcia,

vam rebre un missatge de Kushan en el qual

ens explicaven que la situaci era

no tornssim o tamb morirem.

Per tot aix ens vam veure obligats a aterrar al que seria el nostre nou planeta a partir

daleshores, el planeta 9-Kushtan.

Fa 6 mesos que vivim aqu i sens estan acabant les provisions. s un planeta perfe

exactament com Kushtan, per no hi ha vida, per tant no hi ha aliment. Per aix hem decidit

que va sent hora de buscar una soluci, necessitem crear vida al 9

de la tecnologia ms avanada; lnic problema s que ca

per on comenar. Primer de tot haurem de tenir clar el ms bsic:

est? Com ho podem diferenciar? Quines caracterstiques

comunes tenen tots els ssers vius?

Hem fet una recerca i hem esbrin

t prcticament les mateixes caracterstiques que el planeta

Terra, per aix contactem amb vosaltres, esperant que ens

pugueu ajudar a resoldre les preguntes que tenim i aix a

crear vida.

Us demanem per favor que ens ajudeu am

crear un 9-Kushtan tant bonic i divers com el vostre planeta Terra!

Gova, Ospo, Eika, Numt i Lin

Material per als alumnes

Creem vida!

Som la Gova, en Ospo, lEika, en Numt i en Lin,

cinc astronautes del planeta Kushtan. Dem

far quatre anys que vam marxar dexpedici

a buscar un nou planeta on portar tota la

poblaci Kushtaniana ja que Kushtan corria un

gran perill: la nostra estrella sestava apagant.

Estvem molt contents perqu havem trobat

un planeta que reunia totes les

caracterstiques del planeta Kushtan, per

quan ja tornvem per donar la bona notcia,

vam rebre un missatge de Kushan en el qual

ens explicaven que la situaci era lmit i que

no tornssim o tamb morirem.


Kushtan.

Fa 6 mesos que vivim aqu i sens estan acabant les provisions. s un planeta perfe


que va sent hora de buscar una soluci, necessitem crear vida al 9-Kushtan. A la nau disposem

de la tecnologia ms avanada; lnic problema s que cap de nosaltres s cientfic i no sabem

per on comenar. Primer de tot haurem de tenir clar el ms bsic: qu est viu i qu no ho

est? Com ho podem diferenciar? Quines caracterstiques

comunes tenen tots els ssers vius?

Hem fet una recerca i hem esbrinat que el planeta 9-Kushtan

t prcticament les mateixes caracterstiques que el planeta

Terra, per aix contactem amb vosaltres, esperant que ens

pugueu ajudar a resoldre les preguntes que tenim i aix a

Us demanem per favor que ens ajudeu amb els vostres coneixements per tal que puguem

Kushtan tant bonic i divers com el vostre planeta Terra!

Creem vida! 26 Material per als alumnes


Fa 6 mesos que vivim aqu i sens estan acabant les provisions. s un planeta perfecte ja que s


Kushtan. A la nau disposem

p de nosaltres s cientfic i no sabem

qu est viu i qu no ho

b els vostres coneixements per tal que puguem


Quines caracterstiques tenen els ssers vius?

Abans de comenar a crear nous ssers vius cal que tinguem clares quines

caracterstiques tenen els ssers vius. Per aix us proposem que cada grup

cientfic faci una llista de les caracterstiques que creieu que tenen els ssers

vius.

1. Feu una llista de, com a mnim, 8 caracterstiques que creieu que tenen els ssers vius i

descriviu breument qu vol dir cadascuna delles.

Caracterstica Descripci


2. Cada grup rebr 3 mostres. Per cadascuna delles, marqueu quines caracterstiques de la

llista que vau fer compleix cadascuna delles.

Caracterstiques Mostra 1:

Mostra 2:

Mostra3:

3. Decidiu si hi ha alguna mostra que s un sser viu. En el cas afirmatiu expliqueu les seves

caracterstiques i justifiqueu-les, tot contrastant-les amb les de lsser inert. Penseu que

desprs un de vosaltres (el que tri el profe) ho haur dexposar davant de la resta de la

classe en representaci del grup, per tant assegureu-vos que tots els del grup de treball ho

enteneu a la perfecci.


4. Ha arribat lhora que entre tota la classe decidim quines sn les caracterstiques que

defineixen un sser viu i les apunteu aqu. Per a fer-ho primer escoltarem al representant

de cada grup i debatrem si estem dacord o no amb el que diu.

La funci de nutrici

Gova: Quina gana! Qu fem avui per dinar?

Numt: Podrem provar de fer un plat terrcola! Avui he vist

que una pellcula on sortia

plat molt estrany. Paella lin deien!

Lin: Ah caram! Aix que els terrcoles tamb mengen?

Numt: I tant! Quatre o cinc cops al dia!

1. Qu s per tu la nutrici?

2. Per qu creus que s imprescindible que els ssers vius es

3. Qu passa quan no ens nodrim?


La funci de nutrici

Quina gana! Qu fem avui per dinar?

Podrem provar de fer un plat terrcola! Avui he vist

que una pellcula on sortia una famlia menjant un

plat molt estrany. Paella lin deien!

Ah caram! Aix que els terrcoles tamb mengen?

I tant! Quatre o cinc cops al dia!

tu la nutrici?

Per qu creus que s imprescindible que els ssers vius es nodreixin?

Qu passa quan no ens nodrim?



Nutrici hetertrofa

Com et nodreixes tu? Fes memria de qu vas menjar ahir per sopar i apunta un aliment.

Pensa don prov (de quin animal, planta, etc.). Ara pensa si aquest animal o planta es nodria

quan estava viu i, si s aix, anota de qu ho feia.

Nutrici auttrofa

Gova Ostres! Us heu adonat que no tots els ssers vius es

nodreixen de la mateixa manera?

Lin: s veritat, les plantes, per exemple, ho han de fer dalguna

diferent a la nostra, no?

Eika: Exacte! He llegit que hi ha ssers vius que sn

s a dir, necessiten nodrir

que prov daltres ssers vius) que obtenen del medi. No

obstant, altres ssers vius com les plantes no poden agafar

aquesta matria orgnica del medi, per aix tenen una

nutrici auttrofa.

Numt: Qu s la nutrici auttrofa?

Saps qu s la fotosntesi?

Qui la fa?

Qu es necessita per fer-la?

Per qu serveix?


Nutrici auttrofa

Ostres! Us heu adonat que no tots els ssers vius es

nodreixen de la mateixa manera?

s veritat, les plantes, per exemple, ho han de fer dalguna

nostra, no?

Exacte! He llegit que hi ha ssers vius que sn hetertrofs,

s a dir, necessiten nodrir-se de matria orgnica (matria

que prov daltres ssers vius) que obtenen del medi. No

obstant, altres ssers vius com les plantes no poden agafar

aquesta matria orgnica del medi, per aix tenen una

Qu s la nutrici auttrofa?



Ara imagineu que sou organismes fotosinttics, per exemple un pomer. Del medi agafeu

molcules de CO2 (formades per 1 Carboni i 2 Oxgens) i molcules dH2O (formades per 2

Hidrgens i 1 Oxigen) a partir de les quals heu de construir matria orgnica (C6H12O6).

Imagineu que la llum del Sol s lenergia que necessiteu per separar les diferents peces que

formen cada molcula i tornar-les a unir per formar la matria orgnica.

Conclusions:

Qu volem obtenir a partir de laigua i el dixid de carboni (mitjanant la llum del sol)?

A partir de laigua i el dixid de carboni noms obteniu matria orgnica? Qu ms obteniu?

Per qu creus que passa aix?

La nutrici mitjanant la qual els ssers vius fabriquen la seva prpia matria orgnica a partir

de matria inorgnica sanomena nutrici auttrofa. La fotosntesi s un tipus de nutrici

auttrofa.

O O

C

Molcula de dixid de carboni

H H

O

Molcula daigua


La funci de relaci

Lin: Renoi! Aquests nois i noies sn molt llestos; van dir que

una funci vital s la relaci!

Ospo: La qu? Qu diantres s aix?

Lin: Doncs la veritat s que no ho tinc massa clar. Eika, que ho

saps tu?

Eika: Jo noms s que tots els ssers vius es relacionen amb el

medi que els envolta, per no entenc com i per qu ho

fan! Haurem de tornar a demanar ajuda als de la Terra!

Per investigar qu s la relaci cada grup cientfic tindr una fitxa en la qual hi ha dos ssers

vius relacionant-se amb el medi. Lhaureu domplir entre tots els membres del grup i al final

posarem en com amb tots els grups les conclusions a les quals haureu arribat.

Qu s la relaci? 1. Desprs de mirar les fotografies i respondre les preguntes, intenteu explicar qu s la

relaci.

2. Escriviu la definici de relaci que hem decidit entre tota la classe.


1. La funci de relaci

Llenguado al fons del mar.

Gira-sols.

La funci de relaci

Qu fa lsser viu de la fotografia?

Per qu creus que ho fa?



fotografia?



Escriu quin s lestmul i la resposta que podem veure en cada fotografia:

Fotografia Estmul Resposta

Llenguado al fons del mar

Gira-sol

Gat

Dia molt calors

Camale

Ping amb la seva mare

Gos

Planta

Home

Arbre de fulla caduca

Eri amagat

Dona i home

Palmera

Beb

Cargol

Persona

Nen

Planta



Gat.

Dia molt calors.



