Download - Juna Laura UD ESO

Màster en Formació del Professorat de Ciències Naturals Aprenentatge i Ensenyament de les Ciències Naturals III

2014-2015

Tutora: Mar Carrió Llach Mentor: Xavier Muñoz

JUNA FUMÀS BOIXADERA LAURA MATAS LALUEZA

CREEM VIDA!

UNITAT DIDÀCTICA DE 1R D’ESO

Índex

1. INTRODUCCIÓ ____________________________________________________________________ 4

2. UNITAT DIDÀCTICA DE LA ESO_______________________________________________________ 6

3. MATERIAL PER ALS ALUMNES ______________________________________________________ 25

Creem vida! _____________________________________________________________________ 26

Quines característiques tenen els éssers vius? __________________________________________ 27

La funció de nutrició ______________________________________________________________ 30

Nutrició heteròtrofa ______________________________________________________________ 31

Nutrició autòtrofa ________________________________________________________________ 32

La funció de relació _______________________________________________________________ 34 Què és la relació? ______________________________________________________________________ 34 1. La funció de relació ________________________________________________________________ 35 2. La funció de relació ________________________________________________________________ 37 3. La funció de relació ________________________________________________________________ 39 4. La funció de relació ________________________________________________________________ 41 5. La funció de relació ________________________________________________________________ 43 6. La funció de relació ________________________________________________________________ 45 7. La funció de relació ________________________________________________________________ 47 8. La funció de relació ________________________________________________________________ 49 9. La funció de relació ________________________________________________________________ 51

Com es relacionen amb el medi els musclos? __________________________________________ 53

Són éssers vius les llavors? _________________________________________________________ 56 Disseny de l’experiment _________________________________________________________________ 56 Experiment ___________________________________________________________________________ 59

Són éssers vius les llavors? Conclusions _______________________________________________ 64

La funció de reproducció ___________________________________________________________ 65 La reproducció _________________________________________________________________________ 67 La reproducció _________________________________________________________________________ 68

Els llevats _______________________________________________________________________ 69

Som-hi! ________________________________________________________________________ 71

Presentem els nostres éssers vius ____________________________________________________ 72

4. MATERIAL PER ALS PROFESSORS ___________________________________________________ 74

5. AGRAÏMENTS ___________________________________________________________________ 86

Creem vida! 4 Introducció

1. Introducció La nostra unitat didàctica s’emmarca en l’assignatura de ciències experimentals de 1r d’ESO en

la qual treballarem les funcions vitals dels éssers vius, com són la relació, la reproducció i la

nutrició. Tota la unitat didàctica queda contextualitzada amb la història de cinc extraterrestres

que necessiten crear vida al seu nou planeta, anomenat9-Kushtan,i demanen ajuda als nostres

petits científics perquè no saben com fer-ho. L’objectiu dels alumnes al llarg de la unitat

didàctica és descobrir quines són les funcions bàsiques dels éssers vius i crear el seu propi

ésser viu per presentar-lo davant de tota la classe tot anomenant les seves

característiques.Durant la unitat didàctica es contemplen diferents tipus d’objectius. Els de

contingut pretenen que els alumnes coneguin quines són les característiques i funcions vitals

(nutrició, relació i reproducció) que tenen els éssers vius i que, per tant, aprenguin a

diferenciar-los dels éssers inerts, així com a realitzar dissenys experimentals per validar

hipòtesis i a tractar la informació de forma crítica. Per altra banda, amb els objectius

procedimentals i actitudinals volem aconseguir que els alumnes siguin capaços de treballar en

equip (que ajudin als companys i que siguin ajudats per ells), que siguin capaços d’autoavaluar

la seva feina i avaluar la dels seus companys i que mantinguin una actitud activa, participativa i

de respecte cap als companys en tot moment. A més, també volem que s’adonin que estan

aprenent i que per tant s’autoregulin el seu propi aprenentatge.

Les dificultats amb les quals ens podem trobar poden estar relacionades amb la metodologia

que utilitzem. Els alumnes de 1r d’ESO, tan el grup C com el D, són grups d’alumnes molt

heterogenis i no estan acostumats a treballar en equip i a ajudar-se entre ells. Això representa

un gran repte per a nosaltres perquè els hem de fer entendre que no poden treballar

individualment, sinó que ho han de consensuar tot amb la resta del seu grup, cosa que implica

que si algun membre del grup presenta més dificultats l’hauran d’ajudar per tal de triomfar

com a grup. Per això és molt important que s’ajudin entre ells, perquè només així podran

avançar.

Creiem que aquesta forma de treballar pot ser molt motivadora i pot donar resultats molt

positius, però alhora ens obliga a portar un bon control del funcionament de cada grup. Com

que a l’aula som tres professors això no representarà un gran problema, ja que en els

moments de més activitat ens podem donar un cop de mà per tal que tots els grups quedin

atesos. A més, cada dia els grups s’autoavaluaran, de manera que ens serà més fàcil detectar

els possibles problemes que puguin sorgir i alhora els servirà com a valoració per veure com

funciona el seu grup

Per altra banda, creiem que la temporització també ens pot representar una font de

problemes perquè els alumnes de 1r d’ESO estan acostumats a participar molt durant les

classes i sovint el temps se’n va sense que ens n’adonem. Per això, ens fa por que les 15

sessions que hem programat se’ns allarguin. Tot i això, com que hem programat les sessions

com si fossin de 50 minuts i realment tenim 1 hora, creiem que no serà un gran problema.

Pel que fa al material que els donarem, serà material molt pautat perquè els alumnes no

tinguin problemes per seguir-lo i així evitar que es perdin. Al final de la unitat didàctica

demanarem el dossier de cadascú que representarà una part de la nota final molt important.

5 Introducció

L’avaluació dels coneixements serà contínua. La seva funció serà formadora i formativa, així

com d’autoregulació de l’aprenentatge. El 40% de la nota estarà basat en el dossier, el 30% en

la presentació de l’ésser viu, el 20% en la capacitat de treballar en equip i el 10% en l’actitud

individual.

El producte final que volem obtenir és un dossier en el qual tenen tota la informació que ells

han recollit sumada a la que nosaltres els hem donat i una presentació d’un ésser viu amb una

explicació de les característiques que els demanem en un format lliure, ja sigui en forma de

pòster, de presentació en diapositives, de maqueta, etc.

Creem vida! 6 Unitat didàctica de la ESO

2. Unitat didàctica de la ESO

Cicle, nivell i matèria Ciències experimentals de 1r d’ESO.

Context d’aprenentatge i d’aplicació El primer dia rebrem un mail de 5 astronautes del planeta imaginari Kushtan que ens demanen

que els ajudem perquè volen crear vida al seu planeta i no saben com fer-ho. Els alumnes

hauran de treballar en grups de 5 persones per tal de descobrir quines són les característiques

que tenen els éssers vius. L’objectiu final de la unitat didàctica és que cada grup acabi

dissenyant el seu propi ésser viu i presentant-lo davant de la classe. Per fer-ho, els grups

aconseguiran cada dia una targeta amb una característica que haurà de tenir l’ésser viu, i a

partit d’aquí hauran de crear-lo.

Treball per competències

Competències generals

• Competència comunicativa, lingüística i audiovisual:

o Transmetre els coneixements assimilats de forma clara i concisa, a l’hora d’explicar-

los als companys i als professors, com és cas de les activitats cooperatives, com la

dela reproducció, i de l’exposició del seu ésser viu.

o Obtenir informació de materials escrits i imatges, per comprendre les funcions de

nutrició, relació i reproducció dels éssers vius.

o Aportar el coneixement del llenguatge de la ciència. Parlar amb propietat dels

diferents conceptes, com ara dels termes de nutrició autòtrofa i heteròtrofa,

reproducció sexual i asexual, etc.

o Descriure fets i fenòmens, explicar-los i exposar-los, justificar-los i argumentar-los, i

definir-los, per ser capaços d’entendre’ls. En moltes de les activitats proposades

caldrà que entenguin el que estan fent per tal d’explicar-ho a un o varis companys,

al professor a tota la classe. De la mateixa manera hauran d’exposar de forma clara

el seu ésser viu davant de tota la classe, mitjançant el suport que creguin

convenient.

• Competència artística i cultural: Desenvolupar la imaginació i creativitat alhora de crear

un ésser viu fictici.

• Competència tractament de la informació i competència digital: Ser crític amb la

informació i ser capaç de sintetitzar i utilitzar la informació que els proporcionem per tal

d’entendre les funcions bàsiques dels éssers vius.

• Competència d’aprendre a aprendre:

o Reconèixer les limitacions de les pròpies idees i de fer-les evolucionar a partir

d’observar el món amb nous ulls i de contrastar-les amb les dels altres.

o Ser capaç de fer-se preguntes sobre els éssers vius del seu entorn, d’imaginar

respostes, d’autoregular-les, de treballar en equip, de no desanimar-se davant de

7 Unitat didàctica de la ESO

les dificultats, de reconèixer les pròpies potencialitats i carències i, molt

especialment, de reconèixer el plaer d’aprendre i de compartir el saber amb els

altres. Es veurà força reflectit en l’autoavaluació i coavaluació que cada grup farà al

final de cada sessió.

o Indagar i formular hipòtesis quan treballen en disseny experimental.

o Se conscients dels errors que han comès durant les activitats proposades,

autocorregir-los i autoavaluar-se.

o Ser conscients dels errors que cometen els seus companys durant les activitats,

ajudar-los a corregir-los i a autoavaluar-se.

o Avaluar de forma crítica la feina dels companys.

o Prendre consciència de l’adquisició de coneixements.

• Competència d’autonomia i iniciativa personal: Ser capaç de treballar en equip, ser capaç

d’organitzar-se de manera efectiva, negociar i prendre decisions per evitar conflictes dins

del grup i per tirar endavant sense problemes, i ser capaç d’adquirir coneixements de

forma autònoma. Per exemple, en les activitats de grups d’experts la responsabilitat de

que els seus companys de grup entenguin aquells conceptes recau sobre ells.

• Competència social i ciutadania: Ser capaç de respectar les opinions dels companys en tot

moment, de donar l’opinió pròpia sense faltar el respecte i de mantenir una discussió de

manera civilitzada.

• Competència d’interacció amb el món físic: Suposa el desenvolupament i aplicació del

pensament cientificotècnic per interpretar la informació que es rep i per predir i prendre

decisions amb iniciativa i autonomia.

Implica també la diferenciació i valoració del coneixement científic en contrast amb

d'altres formes de coneixement, i la utilització de valors i criteris ètics associats a la ciència

i al desenvolupament tecnològic.

Implica el desenvolupament de la competència científica:

o Pensar científicament a partir de construir i utilitzar versions elementals però

complexes dels grans models de la ciència com és el cas de la creació, mitjançant

peces de construcció, d’un model que explica la fotosíntesi.

o Analitzar i donar resposta a problemes contextualitzats, a partir de plantejar-se

preguntes investigables científicament, de planificar com trobar evidències de les

explicacions inicials elaborades, de posar en pràctica el procés de recerca

d’aquestes evidències, de deduir conclusions i d’analitzar-les críticament, a l’hora

de dissenyar un experiment amb llenties germinades per comprovar la funció de

nutrició i relació de les plantes.

o Pensar de manera autònoma i creativa alhora de dissenyar experiments i crear un

ésser viu a partir dels coneixements apresos.

o Comunicar en llenguatge científic les dades, les idees i les conclusions utilitzant

diferents modes comunicatius i argumentar-les tenint en compte punts de vista


diferents del propi, tant a l’hora d’obtenir conclusions dels experiments realitzats,

com per comunicar als companys i professors allò que saben i han après.

o Comprendre textos de contingut científic relacionats amb les funcions de nutrició,

relació i reproducció dels éssers vius.

Objectius d’aprenentatge

Objectius generals

• Cooperar en grups socialment heterogenis en la resolució de problemes abordables amb

els conceptes i procediments propis de les ciències, en aquest cas l’ésser viu.

• Demostrar iniciativa i creativitat en el plantejament de propostes, tant en el plantejament

d’hipòtesis i prediccions com en la creació de l’ésser viu.

• Valorar críticament la informació que reben dels seus companys i companyes, així com la

del professor (que pot fer preguntes per fer-los plantejar allò que estan dient) i la dels

materials que utilitzen.

• Comprendre les grans idees de la ciència, ja que en algun moment les mateixes preguntes

que ens estem plantejant (què està viu i què no ho està, quines característiques tenen els

éssers vius, etc.) també se les van plantejar diferents científics.

• Utilitzar conceptes i estratègies pròpies del treball científic per plantejar preguntes

rellevants: plantejament d’hipòtesis, de possibles respostes a partir dels resultats

obtinguts, etc. Tot plegat es treballa en els diferents experiments plantejats al llarg de la

unitat didàctica, com ara el de la relació i nutrició de la planta de la llentia.

• Utilitzar conceptes i estratègies pròpies del treball científic per obtenir conclusions a partir

d’evidències i proves experimentals, com ara la pràctica de la reproducció del llevat.

• Ajudar els companys i companyes en la regulació de les dificultats que manifesten.

• Mantenir una actitud activa i participativa en les activitats.

• Comprendre missatges de contingut científic.

• Comunicar missatges de contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit.

• Reconèixer que per a l’exercici de moltes professions es necessiten coneixements científics.

Els astronautes extraterrestres, per exemple, necessiten l’ajuda dels nostres petits

científics ja que no tenen els coneixements científics necessaris.

Sessió 1:

• Explicitar els coneixements previs sobre les característiques fonamentals dels éssers vius.

• Contrastar les diferents opinions sobre aquestes característiques amb els companys del

grup.

• Consensuar amb els companys de grups les característiques generals dels éssers vius.

Sessió 2:

• Manipular de forma correcta i curosa les mostres d’éssers vius.

• Analitzar les diferències entre els éssers inerts i els éssers vius.


• Identificar quins éssers de la mostra que tenen són vius i quins no.

• Arribar a un acord sobre quines són les característiques dels éssers vius.

Sessió 3:

• Explicitar les idees prèvies sobre la nutrició.

• Identificar el procés de respiració com a nutrició.

• Explicitar la nutrició heteròtrofa.

Sessió 4:

• Explicitar les idees prèvies sobre la fotosíntesi.

• Relacionar la fotosíntesi amb la nutrició.

• Treure conclusions (utilitzant el material que simula el CO2 i l’H2O) sobre per què durant la

fotosíntesi s’allibera O2.

• Establir les principals diferències entre la nutrició autòtrofa i l’heteròtrofa.

Sessió 5:

• Explicitar dubtes sobre la nutrició.

• Experimentar la germinació de les llenties

Sessió 6:

• Extreure conclusions sobre la funció de relació a partir d’imatges.

• Consensuar amb els companys de grups la definició de relació.

• Identificar la forma de relacionar-se amb el medi dels éssers vius de les fotografies.

• Identificar els diferents estímuls i resposta a partir de diferents imatges.

Sessió 7:

• Sintetitzar els continguts treballats sobre la relació.

• Observar com els musclos responen a diferents estímuls, i que per tant es relacionen amb

el medi.

Sessió 8:

• Formular hipòtesis sobre si les llavors són éssers vius.

• Dissenyar un experiment per validar una hipòtesi (l’aigua és necessària per a la nutrició de

les plantes / les plantes es relacionen amb el medi).

• Aplicar en el disseny de l'experiment els continguts de nutrició i relació treballats.

Deures de setmana santa:

• Manejar un experiment de manera independent (a casa).

• Aplicar els coneixements obtingutsdurant les darreres classes, és a dir, que les plantes,

com a éssers vius, fan les funcions vitals de nutrició i relació.

• Definir què passa a la seva planta i per què.


• Responsabilitzar-se sobre la tasca que han de dur a terme.

• Treure conclusions dels resultats obtinguts en el seu experiment individualment.

Sessió 9:

• Comparar amb els companysles conclusions obtingudes en els diferents experiments

realitzats durant les vacances de Setmana Santa.

Sessió 10:

• Comprendre un text sobre un tipus de reproducció.

• Comunicar la informació de forma clara i entenedora als seus companys.

• Conèixer i identificar els dos tipus bàsics de reproducció.

Sessió 11:

• Sintetitzar els coneixements sobre la reproducció mitjançant un torn de preguntes abans

de començar .

• Aplicar els coneixements sobre la reproducció asexual per poder treure conclusions de les

imatges que observen del llevat.

• Aplicar els coneixements de la nutrició per relacionar l’obtenció d’energia amb la capacitat

de reproduir-se.

• Predir què passarà quan el llevat tingui sucre i què passarà quan no en tingui.

• Visualitzar un tipus de reproducció asexual.

• Treure conclusions dels resultats obtinguts.

Sessió 12:

• Sintetitzar tots els continguts treballats en la creació de l’ésser viu i la seva presentació.

• Explicitar els dubtes que puguin quedar.

• Dissenyar un ésser viu en base a unes característiques.

Sessió 13:

• Crear un ésser viu, ja sigui sobre paper, maqueta, etc.

• Aplicar els coneixements per explicar les característiques del seu ésser viu.

Sessió 14 i 15:

• Comunicar els conceptes apresos davant de la classe mitjançant el recurs que han preparat

en grup (el seu ésser viu).

• Ser crítics amb la informació que donen i la que reben.

Objectius procedimentals

• Utilitzar el treball cooperatiu per millorar el clima de l’aula i la cohesió de grup.

• Utilitzar el treball cooperatiu per la comprensió i interpretació de lectures i imatges.

• Utilitzar el treball cooperatiu per ajudar als companys.

• Utilitzar el treball cooperatiu per ser ajudat pels companys.


• Utilitzar el treball cooperatiu pel disseny i realització d’experiments.

• Utilitzar el treball cooperatiu per la creació d’un ésser viu.

• Gestionar el temps del qual disposen: organitzar-se per poder acabar les activitats

proposades.

• Apropiar-se dels objectius d’aprenentatge i dels criteris d’avaluació, que se’ls han explicat

clarament el primer dia.

• Autoregular-se l’aprenentatge.

• Autoavaluar-se i avaluar el grup al que pertanyen mitjançant una taula diària i un test final.

Objectius actitudinals

• Mostrar actituds de respecte envers els companys.

• Acceptar les crítiques dels companys.

• Respectar els companys.

Continguts Els alumnes hauran treballat durant l’educació primària les funcions vitals dels éssers vius, així

com l’estructura cel·lular d’alguns animals, plantes i fongs. Tot i això, durant aquesta unitat

didàctica es pretén aprofundir en cadascuna de les funcions dels éssers vius.

• Identificació i caracterització dels trets comuns de tots els éssers vius a nivell individu, a

partir de trobar evidències en éssers vius de l’entorn proper.

• La nutrició com a intercanvi de matèria i energia amb al medi.

• La respiració com a part del procés de nutrició.

• La relació com a capacitat de respondre als estímuls del medi.

• La reproducció com a procés per crear nous individus a partir d’altres. També com a

transferència d’informació.

Seqüència d’activitats

Sessió 1 FASE DEL CICLE

• Exploració d’idees prèvies i introducció a l’ésser viu.

DESCRIPCIÓ

El primer dia consistirà en la introducció del que farem durant tota la unitat didàctica. Rebrem

una carta que ens han enviat els astronautes de Kushtan, on ens demanen que els ajudem a

crear vida al seu nou planeta(10’).

Després de llegir la carta, farem els 10 grups de 3 persones amb els quals treballaran durant la

resta de la unitat didàctica. Abans de començar a treballar, cada grup haurà de pensar un nom

pel seu grup(10’).


A continuació, cada grup haurà de fer una llista de les característiques que creuen que tenen

en comú el éssers vius (30’).

GESTIÓ D’AULA

Aquesta classe ens servirà per introduir la unitat didàctica i per explicar als alumnes com

treballarem durant aquests dies i com els avaluarem. Els repartirem en 10 grups heterogenis

de 3 persones, que ja els tindrem pensats prèviament. Els alumnes treballaran gairebé sempre

amb el seu grup, perquè d’aquesta manera pretenem millorar la cohesió de grup. També els

explicarem que al final de cada sessió, cada grup farà una avaluació de com ha funcionat cada

membre del grup, col·locant un gomet verd, groc o vermell en una graella, en funció del

comportament que ha tingut cadascú (verd→ molt bé, groc→ regular, vermell→ malament).

A continuació, repartirem la carta que ens han enviat i la llegirem entre tots. Després,

agruparem els alumnes en els 10 grups heterogenis de 3 persones i mouran les taules per

seure junts i treballar en equip.

Aquesta primera sessió no estarà dirigida exclusivament a treballar les idees prèvies perquè

considerem que en poden sortir moltes, i hem cregut necessari treballar-les per separat a

l’inici de cada sessió.

MATERIALS I RECURSOS

• Carta

• Full per anotar les característiques dels éssers vius


• Introducció a les principals funcions que tenen els éssers vius

DESCRIPCIÓ

Farem 5 grups heterogenis de 3 alumnes. Repartirem a cada grup un joc de 3 mostres

(donarem 1 ésser viu molt clar, un ésser inert també molt clar i una tercera mostra que pot

generar més dubtes). Cada grup haurà de triar quines són les característiques que té cada

mostra, basant-se amb les llistes que van fer el dia anterior (les llistes seran diferents perquè

no haurem fet posada en comú). Per fer.-ho hauran d’omplir una graella(20’). A continuació,

hauran de pensar quina de les mostres és un ésser viu i anotar les característiques que

compleix com a tal(15’).

Quan cada grup hagi decidit quines són les característiques que té el seu individu, s’hauran

d’assegurar que tot els membres del grup ho han entès perquè un d’ells (escollit

pel professor) haurà d’explicar-ho davant de tota la classe.

Farem una posada en comú de les característiques que creuen que tenen els éssers vius i

acordarem una llista definitiva de les característiques (15’).


GESTIÓ D’AULA

Aquesta sessió la farem amb la meitat de la classe (15 alumnes) i la farem al laboratori.

Treballarem en 10 grups heterogenis de 3 alumnes (seran grups diferents dels habituals). Cada

grup haurà d’assegurar-se que tots els seus membres han entès el que han treballat, perquè

només 1 d’ells (escollit pel professor) sortirà a explicar-ho en representació del seu grup.

Finalment farem una posada en comú, en la qual els alumnes hauran de fer escolta activa

perquè hauran d’explicar les característiques que tenen els éssers vius sense repetir les que

han dit els seus companys.


• Joc de mostres 1

o Cargol marí viu

o Còdol calcari

o Tros de fusta


o Cactus petit en un test

o Roca amb fòssil reconeixible (petxina)

o Cristal·litzador amb cristalls de CuSO4 en formació


o Planta

o Os

o Espelma encesa


o Llavors de llentia

o Mineral

o Got d’aigua


o Peixet viu

o Granota de plàstic

o Patata

• Full on escriuran la llista definitiva de les característiques dels éssers vius.



• Síntesi de les funcions vitals.

• Exploració de les idees prèvies de la nutrició.

• Introducció a la funció de nutrició.

DESCRIPCIÓ

Començarem la classe repassant els conceptes que vam extreure la sessió anterior: les

característiques dels éssers vius i les tres funcions vitals(10’).

Abans de començar a treballar, explicarem als alumnes que al final de la sessió demanarem el

dossier només a un dels alumnes de cada grup (escollit pel professor) i l’avaluarem. Els direm

que per això és molt important que tots els membres del grup estiguin atents a completar el

dossier correctament i ajudar, si cal, als seus companys a completar-lo (5’).

Els alumnes hauran de respondre, amb el seu grup habitual de 3, unes preguntes que els

introduiran a la funció de nutrició i extrauran les idees prèvies que en tenen sobre el tema

(10’).

A continuació farem una posada en comú del que han respost a les preguntes. La idea és que

acabem definint la nutrició com el procés pel qual els éssers vius obtenen energia a partir

d’una font de carboni, que els serveix per poder realitzar les seves funcions vitals. Farem

l’esquema següent, en el qual es veu que a partir d’una font de carboni s’obté energia.

FONT DE CARBONI ----------------------------> Energia

A l’esquema hi afegirem la captació de l’O2 i la sortida de CO2 i H2O. Els farem pensar a què els

sona això i veurem que és la respiració (que serveix per obtenir energia!). Haurem de dir que

no tots els organismes (alguns bacteris) utilitzen l’oxigen, n’hi ha que poden utilitzar altres

molècules i que per tant no respiren oxigen com nosaltres(25’).

Per deures els introduirem a la nutrició heteròtrofa mitjançant un exercici en el qual es

preguntantaran com ens nodrim nosaltres. Hauran d’anotar el que van menjar el dia anterior i

que pensin de què es nodreix allò que van menjar. D’aquesta manera s’adonaran que tot el

que mengem prové d’un altre ésser viu, i que aquests també es nodreixen (si són heteròtrofs)

d’altres éssers vius.

GESTIÓ D’AULA

Els alumnes respondran les preguntes amb els grups de 3 habituals. Farem una posada en

comú del que ha sortit i a partir d’aquests conceptes farem una explicació de quina és la funció

de nutrició (utilitzant el diàleg Socràtic).


• Full amb les preguntes de la nutrició.

• Full amb l’exercici de la nutrició heteròtrofa (deures).



• Introducció a la nutrició heteròtrofa.

• Aplicació del concepte de nutrició heteròtrofa.

• Exploració d’idees prèvies de la nutrició autòtrofa (la fotosíntesi).

• Introducció al tipus de nutrició autòtrofa.

DESCRIPCIÓ

Començarem fent una posada en comú de l’exercici que havien de fer per deures. Ens

adonarem que els éssers vius dels quals ens nodrim són matèria orgànica i són la font de

carboni, per tant s’anomena nutrició heteròtrofa. També els dibuixarem una glucosa perquè

s’adonin que porta carbonis i així ja ens servirà per la següent sessió en la qual haurem de

construir glucoses. Puntualitzarem també que com poden veure les plantes no “mengen”

matèria orgànica i que per tant tenen un altre tipus de nutrició. Aleshores tornarem a

l’esquema inicial i canviarem la paraula font de carboni per matèria orgànica, d’aquesta

manera tindrem l’esquema de la nutrició heteròtrofa, que dibuixarem a una cartolina que

penjarem a l’aula (15’).

Introduirem la nutrició autòtrofa fent unes preguntes sobre què en saben de la fotosíntesi per

extreure les idees prèvies del tema. Els alumnes hauran de respondre aquestes preguntes de

forma individual i després, farem una posada en comú. Creiem que serà una bona font d’idees

prèvies perquè molt pocs la relacionaran amb la nutrició (15’).

A continuació els explicarem que la fotosíntesi és un tipus de nutrició. D’aquesta manera els

farem reflexionar que si és un tipus de nutrició la seva finalitat ha de ser la d’obtenir energia.

Els explicarem que les plantes no poden obtenir matèria orgànica del medi i que, per tant,

l’han de crear. Ho fan mitjançant el procés de la fotosíntesi, mitjançant la qual es crea matèria

orgànica a partir de matèria inorgànica (CO2 i H2O) i llum. Ho relacionarem amb la respiració,

puntualitzant que les plantes sempre respiren, però sense entrar en més detall(20’).

GESTIÓ D’AULA

Els alumnes estaran asseguts amb el seu grup. Durant la posada en comú hauran de prendre

apunts de les conclusions a les quals arribem. Completarem l’esquema de la nutrició

heteròtrofa a la pissarra, després nosaltres el dibuixarem en una cartolina gran perquè es vegi

clar i el penjarem en un racó de l’aula.

Continuarem amb la nutrició autòtrofa, en la qual en grups respondran les preguntes d’idees

prèvies de la fotosíntesi i després farem la posada en comúentre tots.


• Full de l’exercici de la nutrició heteròtrofa.

• Cartolina per fer l’esquema.

• Full d’idees prèvies de la nutrició autòtrofa.



• Aplicació de la fotosíntesi.

• Síntesi de la nutrició autòtrofa.

DESCRIPCIÓ

Els proposarem fer una activitat de simulació de la fotosíntesi, amb la qual hauran de crear

matèria orgànica(glucosa→ C6H12O6) a partirde CO2 i H2O. Els donarem l’H2O i el CO2 formats

amb boles de plastilina, i ells hauran de formar les glucoses a partir d’aquestes. Durant el

procés de construcció de la matèria orgànica s’adonaran que els sobra l’oxigen. A continuació

hauran de respondre unes preguntes en grup sobre aquest procés(15’).

Posteriorment, farem una posada en comú de les preguntes i explicarem que tot aquest procés

s’anomena nutrició autòtrofa. Nosaltres els dibuixarem l’esquema de la fotosíntesi en una

cartolina i la col·locarem damunt la cartolina de la nutrició heteròtrofa, perquè entenguin que

la nutrició autòtrofa és igual que l’heteròtrofa però que necessita el pas previ d’obtenció de la

matèria orgànica a partir d’inorgànica. Recollirem el dossier d’un dels membres del grup(20’).

L’últim quart d’hora de la sessió el dedicarem a fer germinar llavors de llentia. Durant la

segona sessió de la unitat didàctica haurem donat aquestes llavors com a exemple d’ésser viu.

El fet de pensar que les llavors són éssers vius pot generar molta controvèrsia i per això,

haurem de comprovar si ho són. Si les llavors són éssers vius haurien de tenir nutrició

autòtrofa, i per tant necessitaran H2O, CO2 i llum per viure. Repartirem dos gots de plàstic,

cotó i llavors de llentia a cadascú i hauran de posar les llavors a germinar.És molt important

que cada dia recordem als alumnes que han de posar una mica d’aigua a les llavors perquè

germinin, i perquè creixi la planta, ja que les utilitzarem posteriorment per fer un altre

experiment (15’).

GESTIÓ D’AULA

Començarem explicant-los l’activitat de simulació de la fotosíntesi. Faran l’activitat amb el seus

grups de 3 i respondran les preguntes corresponents. Després farem una posada en comú de

les respostes a les preguntes i els explicarem el procés complet de la nutrició autòtrofa a partir

de l’esquema.

Per últim, repartirem a cada alumne dos gots de plàstic amb cotó perquè hi facin germinar les

llavors. Les hauran de col·locar dins el got envoltades de cotó fluix que hauran de mantenir

humit. Posaran el seu nom als gots iels deixarem a un racó de l’aula.


• Boles de plastilina de 3 colors diferents (un color per l’oxigen, un pel carboni i un altre per

l’hidrogen).

• Preguntes sobre la fotosíntesi.

• Cartolina per fer l’esquema.

• Llenties.

• Gots de plàstic.


• Cotó.

• Aigua.


• Exploració d’idees prèvies de la funció de relació.

• Introducció a la funció de relació.

DESCRIPCIÓ

Donarem un full amb 2 fotografies d’éssers vius que s’estan relacionant amb el medi, a cada

grup. Cada grup haurà de respondre les preguntes que se’ls plantejaran per cada

fotografia(20’).

A continuació, farem una posada en comú de totes les possibles relacions que cada grup

ha trobat a les seves imatges i els demanarem que escriguin la definició del que creuen que és

la funció de relació dels éssers vius amb el medi. Farem una posada en comú i explicarem

exactament el que és la relació, tot escrivint l’esquema de: estímul � resposta(20’).

Per últim, entre tots buscarem quin és l’estímul i la resposta de cadascuna de les seves

fotografies, que apuntaran en una taula(10’).

GESTIÓ D’AULA

Els alumnes s’agruparan amb els seu grup habitual de 3 o 4 membres.Quan hagin respost les

preguntes que se’ls plantegen, farem una posada en comú entre tots. Utilitzarem la pantalla

digital per passar les fotografies en les quals buscarem quin és l’estímul i quina és la resposta.

Com sempre recollirem el dossier d’un dels membres del grup.


• 9 fulls amb 2 imatges d’éssers vius a cadascun i amb les preguntes que han de respondre.


• Aplicació del concepte de relació dels éssers vius amb el medi.

DESCRIPCIÓ

En aquesta sessió treballarem la funció de relació dels musclos amb el medi. Farem la classe al

laboratori, i per tant, treballarem només amb la meitat del grup (15 alumnes).

Donarem 1 musclo a cada grup de 3 alumnes. Cada grup haurà de seguir les indicacions del

guió que repartirem i respondre les preguntes en cada cas.

Primer observaran com es comporten els musclos quan es troben en aigua de mar, i com

responen als estímuls d’entrar en contacte amb una substància àcida, de ser tocats per un

objecte aliè, de quedar-se amb poca aigua al seu medi. Per fer-ho hauran d’omplir una graella

que els donarem (30’).

Per últim farem una posada en comú entre tots (20’).


GESTIÓ D’AULA

Aquesta sessió es durà a terme al laboratori amb la meitat del grup classe. Els alumnes

treballaran en petits grups de 3 durant tota la pràctica. Al final farem una posada en comú

entre tots.


• Musclos vius

• Aigua de mar

• Llimona

• Agulles emmanegades

• Cristal·litzadors


• Disseny experimental

DESCRIPCIÓ

Aquesta sessió la dedicarem a dissenyar un experiment per comprovar que les plantes tenen

nutrició autòtrofa i que es relacionen amb el medi. L’experiment el dissenyaran a classe però

l’hauran de dur a terme a casa seva, com a deures de Setmana Santa.

A l’inici la classe farem, entre tots, una pluja d’idees sobre què podem fer per comprovar-ho,

sabent que disposem de llenties germinades(15’).

A continuació, farem 3 grups homogenis de 10 alumnes. Amb l’ajuda d’un professor, cada grup

haurà de dissenyar un dels experiments per comprovar que les plantes necessiten aigua (H20),

llum i que es relacionen amb el medi. Els alumnes hauran d’omplir el full amb el disseny

experimental, anotant la pregunta, la hipòtesi, les variables, etc.

Per últim, com que serà l’última sessió abans de les vacances de setmana santa, els explicarem

que cadascú s’endurà dues plantes a casa seva per dur a terme l’experiment que ha dissenyat

el seu grup i haurà de fer-ne un seguiment (els donarem un full per fer les anotacions).Hi haurà

10 alumnes que treballaran la llum, deixant la planta control exposada a la llum i l’altra planta

en un lloc fosc; 10 més que treballaran l’aigua, de manera que continuaran regant la planta

control i deixaran de regar l’altra; els 10 alumnes restants treballaran la relació, posaran una

de les plantes dins d’una caixa que tindrà un forat, mentre que l’altra la deixaran fora(35’).

Quan tornin de vacances posarem en comú tots els resultats dels experiments i ens donaran el

full de seguiment per avaluar-lo.

GESTIÓ D’AULA

A l’inici de la classe, després d’explicar als alumnes que volem comprovar si realment les

plantes necessiten H2O, llum i que es relacionen amb el medi, entre tots haurem de pensar

possibles experiments per demostrar-ho.

A continuació, separarem els alumnes en 3 grups homogenis, agrupats en funció de les

capacitats dels alumnes. Cada grup, guiat per un professor (serem 3), haurà de dissenyar un


dels experiments. Els alumnes amb més capacitats i més implicats dissenyaran l’experiment de

la relació perquè és el que requereix més esforç, un altre grup dissenyarà l’experiment amb la

llum i l’altre amb l’aigua.

Per últim, repartirem a cadascú les plantes amb les quals hauran de fer els experiments durant

les vacances.

Hem considerat necessari posar deures de setmana santa perquè després d’aquesta, els

alumnes de 1r d’ESO tenen el crèdit de síntesi, i d’aquesta manera ens assegurem que el tema

no queda tan tallat.


• Full del disseny experimental.

• Plantes de llentia crescudes.

• Full de seguiment de les plantes (deures de vacances de Setmana Santa).


• Exploració de les idees prèvies de la reproducció.

• Introducció als tipus de reproducció dels éssers vius.

DESCRIPCIÓ

Començarem preguntant què és la reproducció (ja ho haurem tractat durant les dues primeres

sessions), i així veurem les idees prèvies que tenen.

Per grups de científics els donarem un text que haurà de llegir i entendre. Els pot tocar el de la

reproducció sexual o el de l’asexual. L’objectiu de l’activitat és entendre el text per ser capaç

d’explicar-lo. Per fer-ho els grups de 3 es dividiran en 2, de manera que 2 aniran al grup de

reproducció sexual i 1 al de reproducció asexual, o a l’inrevés (15’).

Quan hagin llegit i entès el text, cadascú tornarà al seu grup i explicarà el tipus de reproducció

que ha treballat a la resta del grup (10’).

A continuació, cada grup haurà de contestar unes preguntes sobre els dos tipus de reproducció

(15’). Després ho posarem en comú(10’).

GESTIÓ D’AULA

Dividirem els grups de 3 en 2 i 1, i els de 4 en 2 i 2. Una part del grup anirà al grup de

reproducció asexual i l’altra a la reproducció sexual. Cada grup haurà de llegir i entendre el text

que els hagi tocat perquè després l’hauran d’explicar a la resta del seu grup, per poder

respondre conjuntament unes preguntes sobre els dos tipus de reproducció. Per últim farem la

posada en comú de la resposta de les preguntes.


• Text reproducció sexual

• Text reproducció asexual


• Preguntes de síntesi


Exploració i síntesi dels resultats de l’experiment.

DESCRIPCIÓ

En aquesta sessió posarem en comú els resultats que ha obtingut cada alumne de l’experiment

que ha fet durant les vacances.

Agruparem els alumenes en els mateixos 3 grups que van dissenyar l’experiment i deixarem

15’ minuts perquè s’expliquin com els ha anat i quins resultats han obtingut, tot omplint una

taula(15’).

La resta de la sessió la dedicarem a fer una posada en comú de tots els experiments. Cada

grup explicarà tindrà un portaveu què explicarà com han realitzat el seu experiment i quins

resultats i conclusions n’han extret. La resta dels alumnes ho hauran d’anotar a una taula(35’).

GESTIÓ D’AULA

A l’inici de la sessió els alumnes s’agruparan en els mateixos grups de 10 amb els quals van fer

el disseny de l’experiment abans de marxar de vacances, la resta de la classe serà en comú,

però mantindrem els grups.


• Full de seguiment de l’experiment complet.

• Taules de seguiment de cada experiment.


• Aplicació i síntesi de la funció de reproducció.

DESCRIPCIÓ

La sessió la durem a terme al laboratori amb la meitat del grup classe.

Primer de tot repassarem els continguts treballats en la sessió anterior: la reproducció sexual i

l’asexual. Ho farem mitjançant preguntes que dirigirem a diferents alumnes.

Abans de començar la pràctica ja tindrem preparades dues mostres de llevat en un

portaobjectes excavat: una amb sucre i l’altra sense. La sessió consistirà en observar al

microscopi què passa en cadascun dels casos i entendre el perquè.

Dividirem els alumnes en els seus grups de 3. Cada grup haurà d’observar una de les mostres i

fer un dibuix del que hi veuen (10’). Després, s’intercanviaran amb un altre grup per observar

la segona mostra i també en faran un dibuix (10’). Hauran d’intentar explicar el que estan

veient en cada cas i el perquè (15’). Finalment, farem una posada en comú (15’).

GESTIÓ D’AULA

Treballaran en els grups de 3 habituals, observant les dues mostres diferents als microscopis.

Després de reflexionar en petit grup sobre el que veuen farem una posada en comú.



• Llevat

• Sucre

• Portaobjectes excavat

• Microscopis

• Full per fer el dibuix de les mostres i anotar l’explicació

• Vídeo explicatiu de la reproducció del llevat:

https://www.youtube.com/watch?v=XJEc3wDAVbo

• Guió de la pràctica:

http://www.xtec.cat/cda-bages/consulta/consvinya/5laboratori/1llevats.pdf


• Síntesi i aplicació de les 3 funcions vitals dels éssers vius: reproducció, relació i nutrició.

DESCRIPCIÓ

Dedicarem aquesta classe per fer la construcció de l’ésser viu.

Donarem a cada grup algunes característiques sobre el tipus de nutrició i reproducció que ha

de complir l’ésser viu de cada grup. A més, per ajudar-los els donarem una pauta amb el que

volem que surti al pòster o presentació que preparin perquè no es deixin res important(10’).

A partir d’aquí, deixarem que cada grup s’organitzi i comenci a preparar l’ésser viu(40’).

GESTIÓ D’AULA

Els alumnes s’ajuntaran amb el seu grup de 3 per poder començar a treballar amb el seu ésser

viu. Els portarem material bàsic, com cartolines, perquè puguin començar a treballar, però si

necessiten altres materials els hauran de portar ells de casa seva.


• Pauta del que ha de contenir una bona presentació de l’ésser viu (Ha de durar 5 minuts,

han de parlar tots els membres del grup,...)

• Cartolines


• Síntesi i aplicació de les 3 funcions vitals dels éssers vius: reproducció, relació i nutrició.

DESCRIPCIÓ

Els alumnes s’ajuntaran en grups de científics i continuaran treballant en la creació del seu

ésser viu i en l’explicació de les seves característiques (50’).

GESTIÓ D’AULA

Els alumnes, agrupats amb el seu grup de 3, continuaran treballant de forma autònoma, i si els

cal podran demanar ajuda als companys o professor.



• Síntesi de les 3 funcions vitals dels éssers vius: reproducció, relació i nutrició.

DESCRIPCIÓ

Cada grup farà l’exposició de l’ésser viu que han creat i l’explicació de les seves

característiques. Les exposicions duraran 5 minuts i hi hauran de participar tots els membres

del grup. Al final de cada exposició, s’obrirà el torn de preguntes, en el qual els companys

podran preguntar, comentar o aconsellar a cada grup. Els alumnes que no facin la presentació

hauran d’estar atents perquè hauran d’omplir una taula amb les característiques dels éssers

vius dels companys(50’).

GESTIÓ D’AULA

Cada grup sortirà a exposar el seu ésser viu davant de tots els companys.


• Presentacions de cada grup.

• Taula de resum de les presentacions de cada grup.


• Síntesi de les 3 funcions vitals dels éssers vius: reproducció, relació i nutrició.

DESCRIPCIÓ

S’acabaran les exposicions d’aquells grups que no hagin pogut fer-ho el dia anterior. Els últims

10 minuts de la classe, donarem un qüestionari d’autoavaluació a cada grup perquè s’avaluïn

entre ells i reflexionin sobre la feina que han fet entre tots(50’).

GESTIÓ D’AULA

Cada grup sortirà a exposar el seu ésser viu davant de tots els companys.


• Presentacions de cada grup.

• Taula de resum de les presentacions de cada grup.

Criteris generals d’atenció a la diversitat Durant tota la unitat didàctica treballarem de forma cooperativa, en petits grups heterogenis,

perquè es vegin obligats a ajudar-se els uns als altres. Les activitats estan dissenyades de

manera que tots els membres del grup hagin d’aportar alguna cosa i estaran adaptades a

diferents nivells. D’aquesta manera tots els alumnes tindran un rol imprescindible: els més

avantatjats s’encarregaran de les tasques més complicades i ajudaran a la resta, i els més

desavantatjats tindran tasques assumibles que els faran pujar l’autoestima i sentir-se part del

grup.

Criteris generals d’avaluació • Dossier final 40%

L’avaluarem mitjançant la rúbrica següent:


Alumne/a:

Molt

(4 punts)

Basstant

(3 punts)

Bé

(2 punts)

Poc

(1 punt)

Gens

(0 punts)

Dossier

complet

Apunts de

classe

Claredat i

netedat

Exercicis

corregits

• Presentació de l’ésser viu 30%

o Preparació 10%

o Presentació oral 10%

Grup:

Molt

(4 punts)

Basstant

(3 punts)

Bé

(2 punts)

Poc

(1 punt)

Gens

(0 punts)

Conté tots els

ítems

requerits

Explicació

correcta dels

conceptes

Repartiment

equitatiu de

l’exposició

Expressió

oral clara

Presentació

atractiva

Ésser viu ben

fet


o Respostes a les preguntes dels companys / professors 10%

• Treball cooperatiu i actitud 30%

o Graella diària 5%

o Autoavaluació final del grup 5%

o Avaluació del professor 20%

Es valorarà utilitzant la següent taula d’observació, en la qual cada ítem es valorarà del 0 al

4, on 0 és gens, 1 poc, 2 bé, 3 bastant i 4 molt.

Alumne/a Pregunta

els dubtes

Mostra

actutud

participativa

Està atent/a

a les

explicacions

Ajuda als

companys

Fa els

deures

Porta el

material

Connexió amb altres matèries

Llengües • Obtenció d'informació rellevant de diferents fonts i en diferents suports, elaborar-la,

contrastant-la i usant-la en el plantejament d'un problema o debat.

• Ús dels diferents tipus de textos per comunicar i argumentar dades i idees oralment i per

escrit: descripció, explicació, definició, exposició, justificació, argumentació.

• Lectura crítica de textos amb contingut científic, obtinguts de fonts diverses.

Tecnologies

• Utilització dels dispositius TIC per a l’observació, recollida i tractament de les dades i

presentació i comunicació de resultats.

• Ús racional i estalvi de materials.

25 Material per als alumnes

3. Material per als alumnes En aquest apartat recollim el dossier que aniran completant els alumnes a mesura que avanci la unitat didàctica.

Creem vida!

Hola nois i noies!

Som la Gova, en Ospo, l’Eika, en Numt i en Lin,

cinc astronautes del planeta Kushtan. Demà

farà quatre anys que vam marxar d’expedició

a buscar un nou planeta on portar tota la

població Kushtaniana ja que Kushtan corria un

gran perill: la nostra estrella s

Estàvem molt contents perquè havíem trobat

un planeta que reunia totes les

característiques del planeta Kushtan, però

quan ja tornàvem per donar la bona notícia,

vam rebre un missatge de Kushan en el qual

ens explicaven que la situació era

no tornéssim o també moriríem.

Per tot això ens vam veure obligats a aterrar al que seria el nostre nou planeta a partir

d’aleshores, el planeta 9-Kushtan.

Fa 6 mesos que vivim aquí i se’ns estan acabant les provisions. És un planeta perfe

exactament com Kushtan, però no hi ha vida, per tant no hi ha aliment. Per això hem decidit

que va sent hora de buscar una solució, necessitem crear vida al 9

de la tecnologia més avançada; l’únic problema és que ca

per on començar. Primer de tot hauríem de tenir clar el més bàsic:

està? Com ho podem diferenciar? Quines característiques

comunes tenen tots els éssers vius?

Hem fet una recerca i hem esbrin

té pràcticament les mateixes característiques que el planeta

Terra, per això contactem amb vosaltres, esperant que ens

pugueu ajudar a resoldre les preguntes que tenim i així a

crear vida.

Us demanem per favor que ens ajudeu am

crear un 9-Kushtan tant bonic i divers com el vostre planeta Terra!

Gova, Ospo, Eika, Numt i Lin ☺

Material per als alumnes

Creem vida!

Som la Gova, en Ospo, l’Eika, en Numt i en Lin,

cinc astronautes del planeta Kushtan. Demà

farà quatre anys que vam marxar d’expedició

a buscar un nou planeta on portar tota la

població Kushtaniana ja que Kushtan corria un

gran perill: la nostra estrella s’estava apagant.

Estàvem molt contents perquè havíem trobat

un planeta que reunia totes les

característiques del planeta Kushtan, però

quan ja tornàvem per donar la bona notícia,

vam rebre un missatge de Kushan en el qual

ens explicaven que la situació era límit i que

no tornéssim o també moriríem.


Kushtan.

Fa 6 mesos que vivim aquí i se’ns estan acabant les provisions. És un planeta perfe


que va sent hora de buscar una solució, necessitem crear vida al 9-Kushtan. A la nau disposem

de la tecnologia més avançada; l’únic problema és que cap de nosaltres és científic i no sabem

per on començar. Primer de tot hauríem de tenir clar el més bàsic: què està viu i què no ho

està? Com ho podem diferenciar? Quines característiques

comunes tenen tots els éssers vius?

Hem fet una recerca i hem esbrinat que el planeta 9-Kushtan

té pràcticament les mateixes característiques que el planeta

Terra, per això contactem amb vosaltres, esperant que ens

pugueu ajudar a resoldre les preguntes que tenim i així a

Us demanem per favor que ens ajudeu amb els vostres coneixements per tal que puguem

Kushtan tant bonic i divers com el vostre planeta Terra!

☺

Creem vida! 26 Material per als alumnes


Fa 6 mesos que vivim aquí i se’ns estan acabant les provisions. És un planeta perfecte ja que és


Kushtan. A la nau disposem

p de nosaltres és científic i no sabem

què està viu i què no ho

b els vostres coneixements per tal que puguem


Quines característiques tenen els éssers vius?

Abans de començar a crear nous éssers vius cal que tinguem clares quines

característiques tenen els éssers vius. Per això us proposem que cada grup

científic faci una llista de les característiques que creieu que tenen els éssers

vius.

1. Feu una llista de, com a mínim, 8 característiques que creieu que tenen els éssers vius i

descriviu breument què vol dir cadascuna d’elles.

Característica Descripció


2. Cada grup rebrà 3 mostres. Per cadascuna d’elles, marqueu quines característiques de la

llista que vau fer compleix cadascuna d’elles.

Característiques Mostra 1:

Mostra 2:

Mostra3:

3. Decidiu si hi ha alguna mostra que és un ésser viu. En el cas afirmatiu expliqueu les seves

característiques i justifiqueu-les, tot contrastant-les amb les de l’ésser inert. Penseu que

després un de vosaltres (el que triï el profe) ho haurà d’exposar davant de la resta de la

classe en representació del grup, per tant assegureu-vos que tots els del grup de treball ho

enteneu a la perfecció.


4. Ha arribat l’hora que entre tota la classe decidim quines són les característiques que

defineixen un ésser viu i les apunteu aquí. Per a fer-ho primer escoltarem al representant

de cada grup i debatrem si estem d’acord o no amb el que diu.

La funció de nutrició

Gova: Quina gana! Què fem avui per dinar?

Numt: Podríem provar de fer un plat terrícola! Avui he vist

que una pel·lícula on sortia

plat molt estrany. Paella li’n deien!

Lin: Ah caram! Així que els terrícoles també mengen?

Numt: I tant! Quatre o cinc cops al dia!

1. Què és per tu la nutrició?

2. Per què creus que és imprescindible que els éssers vius es

3. Què passa quan no ens nodrim?


La funció de nutrició

Quina gana! Què fem avui per dinar?

Podríem provar de fer un plat terrícola! Avui he vist

que una pel·lícula on sortia una família menjant un

plat molt estrany. Paella li’n deien!

Ah caram! Així que els terrícoles també mengen?

I tant! Quatre o cinc cops al dia!

tu la nutrició?

Per què creus que és imprescindible que els éssers vius es nodreixin?

Què passa quan no ens nodrim?



Nutrició heteròtrofa

Com et nodreixes tu? Fes memòria de què vas menjar ahir per sopar i apunta un aliment.

Pensa d’on prové (de quin animal, planta, etc.). Ara pensa si aquest animal o planta es nodria

quan estava viu i, si és així, anota de què ho feia.

Nutrició autòtrofa

Gova Ostres! Us heu adonat que no tots els éssers vius es

nodreixen de la mateixa manera?

Lin: És veritat, les plantes, per exemple, ho han de fer d’alguna

diferent a la nostra, no?

Eika: Exacte! He llegit que hi ha éssers vius que són

és a dir, necessiten nodrir

que prové d’altres éssers vius) que obtenen del medi. No

obstant, altres éssers vius com les plantes no poden agafar

aquesta matèria orgànica del medi, per això tenen una

nutrició autòtrofa.

Numt: Què és la nutrició autòtrofa?

Saps què és la fotosíntesi?

Qui la fa?

Què es necessita per fer-la?

Per què serveix?



Ostres! Us heu adonat que no tots els éssers vius es

nodreixen de la mateixa manera?

És veritat, les plantes, per exemple, ho han de fer d’alguna

nostra, no?

Exacte! He llegit que hi ha éssers vius que són heteròtrofs,

és a dir, necessiten nodrir-se de matèria orgànica (matèria

que prové d’altres éssers vius) que obtenen del medi. No

obstant, altres éssers vius com les plantes no poden agafar

aquesta matèria orgànica del medi, per això tenen una

Què és la nutrició autòtrofa?



Ara imagineu que sou organismes fotosintètics, per exemple un pomer. Del medi agafeu

molècules de CO2 (formades per 1 Carboni i 2 Oxígens) i molècules d’H2O (formades per 2

Hidrògens i 1 Oxigen) a partir de les quals heu de construir matèria orgànica (C6H12O6).

Imagineu que la llum del Sol és l’energia que necessiteu per separar les diferents peces que

formen cada molècula i tornar-les a unir per formar la matèria orgànica.

Conclusions:

• Què volem obtenir a partir de l’aigua i el diòxid de carboni (mitjançant la llum del sol)?

• A partir de l’aigua i el diòxid de carboni només obteniu matèria orgànica? Què més obteniu?

• Per què creus que passa això?

La nutrició mitjançant la qual els éssers vius fabriquen la seva pròpia matèria orgànica a partir

de matèria inorgànica s’anomena nutrició autòtrofa. La fotosíntesi és un tipus de nutrició

autòtrofa.

O O

C

Molècula de diòxid de carboni

H H

O

Molècula d’aigua


La funció de relació

Lin: Renoi! Aquests nois i noies són molt llestos; van dir que

una funció vital és la relació!

Ospo: La què? Què diantres és això?

Lin: Doncs la veritat és que no ho tinc massa clar. Eika, que ho

saps tu?

Eika: Jo només sé que tots els éssers vius es relacionen amb el

medi que els envolta, però no entenc com i per què ho

fan! Haurem de tornar a demanar ajuda als de la Terra!

Per investigar què és la relació cada grup científic tindrà una fitxa en la qual hi ha dos éssers

vius relacionant-se amb el medi. L’haureu d’omplir entre tots els membres del grup i al final

posarem en comú amb tots els grups les conclusions a les quals haureu arribat.

Què és la relació? 1. Després de mirar les fotografies i respondre les preguntes, intenteu explicar què és la

relació.

2. Escriviu la definició de relació que hem decidit entre tota la classe.


1. La funció de relació

Llenguado al fons del mar.

Gira-sols.


Què fa l’ésser viu de la fotografia?

Per què creus que ho fa?



fotografia?



Escriu quin és l’estímul i la resposta que podem veure en cada fotografia:

Fotografia Estímul Resposta

Llenguado al fons del mar

Gira-sol

Gat

Dia molt calorós

Camaleó

Pingüí amb la seva mare

Gos

Planta

Home

Arbre de fulla caduca

Eriçó amagat

Dona i home

Palmera

Bebè

Cargol

Persona

Nen

Planta



Gat.

Dia molt calorós.



