flor de cardSant Llorenç des Cardassar * Juny del 2006 * núm. 338

Can Amer

En aquest número:

* Ses Toltes Velles, una possessió que ha donat nom a moltes cases de la contrada llorencina* Margalida Fullana guanya el seu 9è Campionat d'Espanya, el 6è consecutiu* L'Ajuntament ofereix una beca per investigar Sant Joan Pelut* Miquel López Crespí parla sobre el bloc nacionalista i d'esquerres* Notes sobre gitanos i estrangers a Mallorca, per Ramon Rosselló* Tirant Lo Blanc, un article de l'Obra Cultural Balear* Fritz Bolquestein, per Tomàs Martínez* Ignasi Umbert escriu sobre Joan Pau I* Les seccions fixes de cada mes

12345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789

Editorial 2 (146)

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant Llorenç desCardassar (Mallorca)Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Correu electrònic: flordecard@premsaforana.catTelèfon: 971 569119Publicitat: Ignasi Umbert: 670 355462Juny del 2006Número 338Dipòsit legal: 765-1973Edita: Associació cultural Flor de CardImprimeix: Gràfiques Muntaner (Manacor)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem QuinaJoan SantandreuGuillem SolerIgnasi Umbert

Col·laboren

Josep Cortès Can Amer PortadaEspipellades 3Margalida Fullana 15Tal dia com avui 18

Galmés/Pont Ses Toltes 4Guillem Pont Jaume Ramis 6Rafel Umbert Sant Joan Pelut 7Pau Quina Immigrants 8Ignasi Umbert Església 9Nicolau/Simonet Demografia 10Miquel López Crespí Nacionalisme 12Auditòrium Esclerosi múltiple 13Cecili Buele Llengua 14Ramon Rosselló Història 16Plataforma Transport escolar 17Gabriel Ensenyat Tirant lo Blanc 18Joan Roig Tertúlia de cafè 19Crom el Nòrdic Filosofia 20Margalida Fiol Pàgina infantil 21Miquel Jordan E.L.A. 22Xesc Umbert El temps 23Tomàs Martínez Bolkestein 24Bel Nicolau Comptabilitat

Distribució

Nota

Els articles apareguts en aquesta revista ex-pressen únicament l'opinió dels seus propisautors.

El carrer Mossèn Galmés

Durant el mes de juny el carrer Mossèn Galmés ha patituna modificació important en relació al trànsit, ja que s'ha donatuna altra capa d'asfalt i s'han habilitat aparcaments per als cotxesi nombrosos passos zebra per als vianants. Les obres, naturalment,no han passat desapercebudes i hi ha hagut opinions per a totsels gust.

Segons la nostra opinió està bé que els carrers -no nomésel de Mossèn Galmés- disposin d'un tipus d'asfalt més fi, ja quedisminueix el renou de rodament dels vehicles i els veïnats podendescansar més tranquils, però no estam d'acord, com hem ma-nifestat moltes altres vegades, en què es vagin acumulant capesd'asfalt una damunt l'altra, ja que els empedrats arriben a quedarpardavall el carrer, amb les conseqüències d'entrada d'aigua ales cases que aquesta situació comporta. Per què no es lleval'asfalt vell, com fan a molts altres indrets? Tampoc no consideramque fes falta una nova capa d'asfalt, ja que la que hi havia noestava gaire deteriorada, exceptuant alguns punts que s'haguessinpogut solucionar millorant el ferm del subsòl.

El sistema que han escollit per senyalitzar el carrer presentaavantatges i inconvenients. En els primers hi podem posar el fetque, havent de passar sovint d'un costat a l'altre, els cotxes hand'anar més poc a poc, i més tenint en compte que els carrils sónmolt estrets i els camions difícilment hi caben sense invadir elcarril contrari. En els segons, que per entrar al carrer des d'unatravessia es fa complicat veure si ve algun cotxe, amb el perilld'accident que suposa; això es podria solucionar posat miralls atots els encreuaments, com de fet hi ha a Son Servera.

Tampoc no hi ha coincidència d'opinions sobre si haguésestat millor aparcar mig any a cada costat de carrer, com passa agairebé tot el poble, i així es compartirien les molèsties entre totsels veïnats de la zona.

Si bé és ver que s'han pintat nous passos zebra, que donenpreferència als vianants, també ho és que són molts els cotxesque no els respecten. Esperem que no es compleixi la dita queafirma que són "benaventurats els qui creuen amb els passoszebra, perquè prest veuran Déu".

Per als veïnats ha estat una bona idea suprimir les rues degoma per obligar a disminur la velocitat dels vehicles, ja que elsrenou que provoquen els rodes en passar-hi no afavoreix de capmanera el descans i fins i tot posam en dubte que compleixin elslímits de decibelis que assenyala la llei.

Som del parer que aquesta iniciativa està encaminada aentorpir el pas dels cotxes que van o vénen d'Artà, amb la qualcosa hi estam d'acord. El temps dirà si la solució ha estat o nol'encertada i si no ho és esperem que l'Ajuntament sàpiga rectificar.Ara toca el torn a la carretera de Son Servera.

Maria Umbert, s'encarregada des Partit Popular per gestionar IB3, ha demanat queli augmentin es pressupost des primer any de televisió autonòmica amb 30 milionsd'euros, però troba que no hi emporta dir per a què els ha de menester.Tenint en compte que això són més de tretze milions i mig diaris de ses antiguespessetes i que ets espectadors sols no arriben an es 5% (comptant que sa lliga defutbol només se dóna per IB3, sense pagar), no trobau que haguessin pogut trobargestors més eficients?Si pagàs des seus dobbers, en lloc des nostros, per ventura miraria més prim!

S'altre dia, a Eivissa, varen detenir un correu que duia amagades 70 bosses decocaïna ran des collons, amb un pes total de prop d'un quilo i mig. Pegant a bulto,ve a ser com si dugués una botella grossa d'aigo mineral dins es calçons blancs.Aquest se devia creure que el confondrien amb en Nacho Vidal, perquè pensar-seque no sospitarien d'un embalum com aquest és trobar-se molt collonut quan enrealitat només és un collonera, o un collonarro bosses tristes!

Espipellades 3 (147)

Pareix que es Partit Popular té clares algunes idees sobre sa conservació de sanostra llengo: Que en es nou Estatut de cap de ses maneres pot tenir es mateixosdrets i obligacions que es castellà; que convé no xerrar de català, sinó de mallorquí,menorquí i eivissenc; que ses escoles poden retallar s'ensenyament en català enfavor de s'anglès...I llavonses diven que són conservadors! Lo únic que volen conservar són es dobbersde sa butxaca. De sa seva, naturalment.

Es batle de Santa Margalida, des Partit Popular, reconeix que sa veu de ses cintes éssa seva, però creu que no té valor legal perquè la gravaren sense es seu permís.Per ventura s'entrevista hauria d'haver anat així: "Toni, que te sap greu que gravi sanostra conversa, on reconeixes que fas d'intermediari per cobrar comissions perrequalificar terrenys?". I ell hauria respost: "Grava, homo, no en mancaria d'altra!"Per lo que se veu, sa barra des polítics és com sa misericòrdia de Déu: infinita!

"No pot ser mai quehi hagi corrupciódins es Partit Popular" Jaume Matas

Diuen que ha sortit -o ha de sortir- una llei segons sa qual abans de matar es porcsels han de dormir, que sinó s'estressen i passen massa pena d'estirar es potons.Si qualcú ha de fer matances i vol anar per sa llei, des d'aquí li oferim es nostrosserveis, ja que en Felip i jo hem format una tuna per cantar-los un vou-veri-vouabans d'arrambar-los s'acorador, i amb ses veus que tenim no pot ser mai que nos'adormin com un tronc.També estam fent gestions davant ets organismes pertinents per comprovar si anes toros braus també els afecta aquesta norma, que si és així farem un negoci rodó.

S'arquebisbe de Madrid Antonio María Rouco Varela recomana en una carta que seresi públicament per Espanya a totes ses diòcesis de s'estat.Com que es quart poder té molta influència damunt sa societat, noltros volemseguir ses seves instruccions, encara que considerem que per ventura haguésconvengut més posar-mos hi es mes passat: Pare nostro, Vós qui estau en el cel,feis que Espanya arribi a sa final i guanyi es Campionat del Món, ra, ra, ra!I si ses nacions que formen Espanya segueixen fent-ne de ses seves, llancem esnostro crit de guerra: A por ellos, ohé, a por ellos, ohé, a por ellos, a por ellos, ohé,ohé, ohé!Ho veis com costa poc fer-los contents i creure, criatures.

Ses Toltes Velles és una posses-sió del terme de Sant Llorenç des Car-dassar, situada entre Son Paparra, sesRotes Noves, Can Fal·lera i Son Vivesde Dalt. El 1578 pertanyia a MateuFemenia i fou valorada en 2.300 lliures.El 1595 era del mateix propietari, teniacases i molí de sang, era dedicada alconreu de cereals i a ramaderia ovina,el bestiar de feina estava format pertres bous, tres egües i dos muls. Hihavia una guarda de 214 ovelles. Feiauna renda anual de 100 lliures, 100quarteres de blat roig, 20 de civada,10 d'ordi, tres ovelles, mitja quarterade llavor de lli, una barcella de faves iun quintar de formatge.

Dins la possessió hi havia lesterres denominades es Camp de saFont de na Nina, sa Rota de ses Gome-les i es Camí de sa Torre. El 1658 erade Joan Antoni Femenia, de Santa Mar-galida, tenia cases i era dedicada alconreu de cereals i a ramaderia ovina.Feia una renda anual de 10 lliures, 10quarteres de blat, 15 d'ordi, 25 decivada i dos quintars de formatge. Finsaquí el que ens conta la Gran Enciclo-

pèdia de Mallorca.Per visitar i parlar de ses Toltes

ens hem trobat amb les germanes An-tònia i Joana Grimalt Parera, propietà-ries de part de la finca i les cases. Lesacompanyava l'amo en Llorenç Feme-nias, espòs de n'Antònia, més conegutcom en Llorenç de ses Toltes, tot i queaquest nom li ve perquè de fadrí viviaa unes cases de foravila també anome-nades així, que eren de la mateixabarriada i no són les úniques, suposamque antigament tot era una mateixafinca.

N'Antònia i na Joana ens contenque a ca sa padrina seva eren tresgermanes que quedaren orfes de parei mare molt joves. Dues de les ger-manes es casaren ben jovenetes i latercera se'n va anar a viure amb la fa-mília de ca don Domingo, a Sant Llo-renç. S'informaren del que costava uncol·legi i pagaven aquesta mateixaquantitat a aquesta família perquèaquella nina estàs cuidada i tenguésuna educació. Quan va ser major es vacasar amb un manacorí i se'n va anara viure a Manacor, varen tenir duesfilles, una va ser monja i l'altra es vacasar i va tenir set fills, entre ellsn'Antònia i na Joana.

Ens conten que ses Toltes sem-

pre han tengut aigua, hi havia una síniai feien una part d'hort. Prop de les caseshi havia un figueral i unes altres quarte-rades d'ametlers, sembraven cerealsque després guardaven als graners delsòtil, anaven molent el blat que consu-mien durant tot l'any, i, com per totesles possessions, solien pastar una ve-gada a la setmana. L'excedent de ce-reals que tenien era venut, una vegadahaver acabat la recol·lecció; aquestavenda i posterior cobrada quasi coin-cidia amb la fira de setembre de Ma-nacor i la padrina de n'Antònia i naJoana qualque any aprofitava aquestdia de fira per comprar-se una joia.

Tenien una bona guarda d'ove-lles, formatjaven una temporada, envenien una part i estojaven el quehavien de menester per al consum dela casa. Ens conten que una vegada al'any solien passar les "monges ver-melletes", que eren unes monges queanaven vestides de color vermell i se'ncuidaven de nins orfes, anaven a de-manar caritat per les possessions, algúdel poble les solia acompanyar amb uncarretó.

Més sovint que la visita de lesmonges era la d'una persona queanomenaven "Breiet", es passejavaamb un carro i duia una espècie de

Enrevoltant Sant Llorenç 4 (148)

Ses Toltes Velles Antònia Galmés i Aina Pont

merceria ambulant, duia fils, vetes,botons… (hem de tenir en compte queen aquell temps apedaçaven i ataco-naven molt la roba), també duia sucre,arròs… Compraven el que havien demenester i ho solien canviar amb ous.

L'any 1936 quan hi va haver elMoviment, a ses Toltes s'hi va instal·larun quarter de soldats nacionals per ferfront al desembarc de sa Punta den'Amer; al puig de ses Toltes hi haviaun control des d'on dominaven Son Car-rió i sa Coma. Varen tallar tots els ta-rongers que tenien a un corral davantles cases per poder tapar els canons.

Ens conten con feien la bugadaantigament: era un procés molt feinósrentar per tanta gent a mà, posaven laroba dins el cossi -actualment encaral'hem pogut veure dins la cuina antiga,devora la foganya-, hi posaven cendrai aigua ben calenta, l'endemà o mésendavant havien de donar unes quan-tes pasades d'aigua clara, però ensdiuen que la roba quedava molt neta ifeia una olor molt agradable.

La finca, amb el pas del temps igeneracions, s'ha anat dividint, les ca-ses, que tenen forma d'una "ela" avuisón de dos propietaris diferents, unesacaben de ser reformades, eren la partde construcció més recent, dependèn-cies per a animals, magatzem, etc… iles més antigues, que són les que hemvisitat, no han sofert cap reformaimportant, tot i que conserven bé els

elements que la caracteritzen, com lavolta d'aresta de l'entrada, la foganya,el cossi i totes les parets i portals ori-ginals.

Fa uns trenta anys que l'amo enLlorenç se'n cuida de les terres. Arra-bassaren els arbres i dedicaren la fincaa la sembra de patates i mongetes,havien fet un pou i trobaren aiguasuficient perquè la finca pogués ser dereguiu, venien les patates a Sa Pobla iqualque dia se'n duien quatre camio-nades. Actualment hi sembren cereals.

Dels pagesos que han passat perses Toltes, i dels qui més se'n recorden

n'Antònia i na Joana ja sigui pels anysd'estada ja sigui per coincidènciad'edats són l'amo Aleix i la madona Ca-talina i dels seus quatre fills, na Coloma,en Montserrat, en Joan i na Margalida.

Des d'aquí desitjam salut i bo-nança a tota aquesta família.

Ses Toltes

Enrevoltant Sant Llorenç 5 (149)

1234567890123456789012345678901212123456789012345678901234567890121212345678901234567890123456789012121234567890123456789012345678901212123456789012345678901234567890121212345678901234567890123456789012121234567890123456789012345678901212123456789012345678901234567890121212345678901234567890123456789012121234567890123456789012345678901212123456789012345678901234567890121212345678901234567890123456789012121234567890123456789012345678901212123456789012345678901234567890121212345678901234567890123456789012121234567890123456789012345678901212123456789012345678901234567890121212345678901234567890123456789012121234567890123456789012345678901212123456789012345678901234567890121212345678901234567890123456789012121234567890123456789012345678901212123456789012345678901234567890121212345678901234567890123456789012121234567890123456789012345678901212123456789012345678901234567890121212345678901234567890123456789012121234567890123456789012345678901212123456789012345678901234567890121212345678901234567890123456789012121234567890123456789012345678901212

1234567890123456789012345678901212345123456789012345678901234567890121234512345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345123456789012345678901234567890121234512345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345123456789012345678901234567890121234512345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345123456789012345678901234567890121234512345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345123456789012345678901234567890121234512345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345123456789012345678901234567890121234512345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345123456789012345678901234567890121234512345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345123456789012345678901234567890121234512345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345123456789012345678901234567890121234512345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345123456789012345678901234567890121234512345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345

Vaig llegir la notícia de bon matí, des-prés de les quatre gotes, clares i ro-genques, que evidencien que avui, diade començament de l'estiu, serà diade calor, En Jaume Ramis és mort. Esla resultant d'un accident de trànsit -un altre!- passats varis dies en coma.La premsa provincial -que en titularsel qualifica de dibuixat i artista polifa-cètic- assenyala la seva col·laboracióen varis setmanaris de Manacor, la tira"vuits i nous" de Ultima Hora, el PremiCiutat de Palma de Periodisme, els anysde treball professional com a publicistaa Madrid, la il·lustració dels llibres "Elsboscos de les Illes Balears" i "La clasedominante", les seves exposicions depintura a diversos indrets i els efectesespecials de la pel·lícula "Buñuel y lamesa del rey Salomón".Pedro Comas, director de Ultima Horaen un article d'opinió assenyala, entrealtres coses, "Genial, caótico y entra-ñable. Habia que quererelo como era...Tenerlo ha sido un lujo. Perderlo, unduro golpe.". A la mateixa pàgina tam-bé s'assenyala:J. Santandreu: "He visto muy pocaspersonas com mas facilidad de plasmaruna idea en papel". Antoni Tugores:"Siempre lo he considerado un artistaintegral. Lo sabia hacer todo... Comodibujante no habia nadie mejor". RieraFerrari: "Dibujaba de maravilla. Sutrabajo era sensacional..."

Des de la modèstia i marginalitat d'a-questes pàgines, m'agradaria fer undiscret afegit al que diu la premsa;primer per ampliar el seu currículum itambé per contar una petita anècdota.Val a dir que el vaig conèixer en el curs1981-82 amb motiu de la confecció delmaterial didàctic del "Projecte Mallorca82", (interessant -i no repetida- expe-riència interdisciplinar de la UIB). Peraquest motiu vam compartir diversesvetlades de feina i mig sopar; la darreravegada que vaig parlar amb ell va serquan li vaig demanar permís per pu-blicar els seus dibuixos al web de sesSitges (2003), dibuixos que, de formaprèvia ens havia cedit per elaboraralguns materials didàctics. Entre i

Jaume Ramis Sureda Guillem Pont

entre, a dir ver i si no es considera elseguiment que en feia a través de lapremsa, pocs contactes.

A nivell curricular, si més no, voldriaafegir idò que, de banda alguns di-buixos per al material didàctic deses Sitges, que es poden veure aInternet, va il·lustrar totes les fitxesdidàctiques del "Projecte Mallorca82", just abans d'iniciar la seva feinaa "Els boscos...", així com també"Brulla". Vocabulari per al cicle inicial(1986), editat del Govern Balears irealitzat pels monitors de ses Sitges.

Ben bé voldria signar la majoria delsqualificatius que d'ell, avui s'assenya-len. Efectivament era una mica caòtic,per quedar amb ell et veies amb feines,duia tants de trulls... però un dia com-pareixia amb la carpetota sota el braç,en un Din A3 de dibuix, primer en llapisi després a tinta dibuixada amb extre-ma rapidesa i destresa les idees que lianaves suggerint. Era un tro i un llampa l'hora. Amb quatre encertades i pro-porcionades retxes feia la fotografia auna idea... magistral!

L'anècdota neix en una d'aquestes vet-lades a ca nostra. Si no recordo ma-lament, treballàvem juntament amb enJaume Sureda i na Caterina, que cui-dava els detalls: llum, menjar i beure...les fitxes del "Mallorca 82". Tot peramor a l'art! "Aquí dibuixarem un carrerque convé que tengui una balconada ique hi passi un cotxe per poder tre-ballar es conceptes de.." i així, des-

Necrològica 6 (150)

comptant algun possible detall aclari-dor, solia acabar la comanda. En Jaumees posava a treballar amb el cos tiratcap enrera i la carpetota inclinada fent,si fa no fa, 90º en relació al tòrax. Ellanava dibuixant la idea mentre, amben Sureda, anàvem pensant i comentatcom podria ser la fitxa següent...i així,unes vegades acabat i altres simple-ment embastat anàvem produint ma-terial... En una d'aquestes vetladesmentre, baixet per no distreure'l anà-vem parlant, amb musiqueta de fons,sobre material a fer ens adonàremque... en Jaume roncava! S'havia dor-mit dibuixant!, amb el llapis a la mà!Tots quatre vam riure l'eixida... i des-prés de desenfadats comentaris sobrepossibles motivacions a tanta son, itambé perquè ja era tardet, vam post-posar la tasca pendent per a un altredia.Efectivament, en Jaume Ramis era unapersona singular i generosa.

La Junta de Govern de Sant Llorenç desCardassar, per unanimitat acorda apro-var la convocatòria d'una beca de recer-ca sobre la dansa de Sant Joan Pelut,que es regirà per les bases següents:

1.-BENEFICIARIS: En podran ser be-neficiaris persones i grups, sense dis-tinció d'origen, residència ni edat.

2.-TEMA: Els temes de les beques 2006versaran sobre "La Dansa de Sant JoanPelut a Sant Llorenç des Cardassar",s'hauran de centrar particularment en:

1.- Recull de la memòria oralsobre la festa.

2.- La memòria escrita: Els ar-xius, contextualització històrica, ante-cedents i evolució.

3.- DOCUMENTACIÓ: Per optar a laselecció i concessió de la beca s'hauràde presentar:a) Projecte que es desitja dur a terme,periodització i calendari d'execució (quemai no podrà excedir de 9 mesos).b) Currículum del/s participant/s.

c) Sol·licitud de participació i acceptacióde les bases d'aquesta convocatòria.d) S'haurà d'esmentar si el projecte téconcedida alguna altra subvenció.e) Tota la documentació haurà de serredactada en català i presentada ensuport informàtic.

4.- PRESENTACIÓ: La documentaciós'haurà de lliurar en sobre tancat is'haurà d'enviar a les oficines de l'A-juntament de Sant LLorenç.

5.- TERMINIS: El període de lliura-ment serà de 20 dies hàbils des de lapublicació d'aquesta convocatòria.

6.- PROCÉS DE SELECCIÓ:a) Un jurat decidirà el projecte

seleccionat.b) Les beques podran declarar-

se desertes, segons el criteri del jurat.També es podrà dividir el seu importentre diversos participants.

c) El veredicte del jurat es faràpúblic en un termini no superior a 10dies hàbils des del final del termini de

recepció de projectes.d) La documentació no becada

podrà ser recollida a l'Ajuntament deSant Llorenç des Cardassar, en un ter-mini no superior a 30 dies després d'ha-ver comunicat el veredicte.

7.- IMPORT I LLIURAMENT: L'importde la beca és de 700 euros.El lliurament de l'import de les bequeses farà en dos terminis: la meitat des-prés de l'anunci del veredicte i la restaen finalitzar i lliurar el treball.

8.- PUBLICACIÓ: El resultat del pro-jecte guanyador podrà ser editat i/o di-vulgat a criteri de l'Ajuntament. L'autorha de cedir-li els drets per a tal fi.

9.- ACCEPTACIÓ: La participació enaquesta selecció i convocatòria suposal'acceptació d'aquestes bases.

10.- JURAT: Les decisions del jurat se-ran inapel·lables. El jurat es reserva eldret de resoldre sobre qualsevol contin-gència no prevista en aquestes bases."

Beca Sant Joan Pelut Rafel Umbert

Necrològica 7 (151)

Espontàniament, l'altre dia vaigrecordar la meva experiència de l'anypassat com a professor d'immigrants aBarcelona i em vaig adonar (just enaquell moment a la terrassa, bevent lameva inseparable orxata) que haviaviscut una aventura molt enriquidora iinoblidable (pel que sembla tot ho va-loram transcorregut cert temps. Deuser que som uns éssers eminentmentretrospectius). He de reconèixer queencara que hagi experimentat amb tottipus d'alumnes (adults catalanopar-lants, adults castellanoparlants, ado-lescents, i, fins i tot, funcionaris, queper cert són una raça a part, però d'aixòja en parlaré en un altre article), ambcap he après tant com amb aquella pe-tita Babel. I és que poder estar en unamateixa classe amb nigerians, roma-nesos, pakistanesos, marroquins, sud-americans i, fins i tot, amb un de Ban-gladesh i un de Sierra Leona, païsosque jo difícilment sabria situar en unmapa, és realment formidable.

Mirau si sóc betzol que al principivaig maleir la meva sort. I no perquèfos racista ni res d'això (Déu me'n sal-vi), però és que ajuntar dins una ma-teixa classe un nigerià que només sabiaanglès; dues dones musulmanes que

només xerraven àrab (i, a més, desco-neixien les grafies occidentals); un al-gerià que només sabia francès; un xilèque només parlava el castellà (o sim-plement xilè perquè si els blaveros deper aquí diuen que el català i el mallor-quí són massa diferents per seruna mateixa llengua, haurien desentir xerrar el xilè. Aquest sí queno és pareix en res al castellà deMadrid. I sinó, que algú em diguiquè punyetes significa "Te compro,cachaí". I no, no té res a veureamb comprar). Resultat: no sabiaper on començar. No podia fer lesclasses totalment en català per-què ningú l'entenia, ni en castellàperquè passava el mateix. Què po-dia fer? Doncs ja em veus dientuna cosa en català per traduir-ladesprés al castellà, seguidamenta l'anglès (mai l'he xerrat tant comen aquell dos mesos) i finalmentoferir una àmplia gamma de se-nyes, perquè de francès i àrab (iper-donau la meva ignorància) noen sé gens ni mica. Bé, ara ja unparell de nocions bàsiques. Perexemple, sabíeu que la forma ma-llorquina xítxero (que es diferenciade la catalana pèsol) ve directamentde l'àrab? Això m'explicaren els meusalumnes marroquins quan em sentirenparlar d'aquest llegum. I és que no hiha res com ensenyar per aprendre.

Però fora perdre el fil de la randa,allò que vull assenyalar és que allò erauna jungla, almenys lingüística. Però,una vegada acostumat, no sabeu comd'agradable va ser aquell merder. Vaigaprendre la realitat de Nigèria (sabíeu

que allà també hi ha naciona-lismes enfrontats?); la diferènciaentre un xiïta i un sunnita (la qualés mínima, així que, segons emcontaren, tots els enfrontamentsa Iraq es basen en la lluita pelpoder, no per diferències religio-ses ja que ells mateixos tenenamics xiïtes i a la inversa); la fes-ta musulmana del mè; etc. I so-bretot vaig aprendre a conèixerles persones, més enllà de racesi prejudicis. I al final, gratant,

gratant, vaig descobrir que amb vel,amb pell negre, amb texans o amb n'Alào el Bon Jesús, tots tenim els mateixosanhels, els mateixos sentiments i elsmateixos defectes. Però per una raó ol'altra hem deixat que les etiquetes que

posam a la gent (negre, moro, ianqui...)ocultin l'humà que hi ha al darrere.L'humà que, per cert, no és tan diferenta nosaltres. Us ho puc assegurar.

I per acabar, m'acomiadaré re-cordant la darrera escena que vaig viu-re amb ells. Recordo que era el darrerdia, els vaig donar els resultats de lesproves i per celebrar el final del cursels vaig portar una capsa de FerrerosRocher. Quan els varen veure s'entu-siasmaren de debò i allò es convertíen una festa. Encara recordo el ball típicde Sierra Leona que em dedicà enWilliam Sabas, en agraïment per les xo-colatines. Com ja havia dit, inobli-dable...

Frase del mes: "El problema de la im-migració és econòmic. Jo sóc rica i nin-gú m'ha vengut a demanar si la mevasituació és il·legal. I això que des de famolts d'anys visc a Itàlia com a turista"(Donna Leon, escriptora).

Més enllà del batiport 8 (152)

Immigrants, un nou món per conèixer Pau Quina

A principis dels anys vuitanta vacaure a les meves mans un llibre queduia per títol "En el nom de Déu", untítol que semblava voler dir moltes co-ses, especialment que en el nom deDeu s'han fet, i segurament hi hagi llocson encara es fan, moltes coses. L'autors'anomenava David Yallop, un escritor-investigador anglès que durant prop detres anys havia treballat sobre les cir-cumstàncies de la mort del papa JoanPau I. Les conclusions d'aquest autoreren que algú tenia molt d'interès enquè Joan Pau I no seguís assegut a lacadira de Pere.

Pocs anys després (el 1990), eljesuïta Jesús López Sáez, responsablede la Comunitat d'Ayala (Madrid), escriu"Se pedirá cuenta", on qüestiona laversió oficial i les nombroses preguntesque es fa i que a hores d'ara no hanestat contestades.

La mort de Joan Pau I ha estatun tema que quasi des dels dies quevaren passar sempre ha tingut un in-terès per als catòlics sincers que con-tínuament veuen com l'Església oficialels amaga la veritat d'algunes de lesseves actuacions, i especialment en elsdarrers trenta anys del passat segle XX.

Però, com sia que fa molt poctemps ha arribat a les meves mans unnou llibre de Jesús López Sáez, oncontinua demanant explicacions al PapaJoan Pau II sobre la mort del seu an-tecessor Joan Pau I. Aquest llibre elrecomano a tots els que estiguin inte-ressats sobre aquest tema; el seu títolés "El Dia de la cuenta" i fa una ex-haustiva anàlisi sobre la mort de JoanPau I, ampliant-lo amb moltíssimesdades aparegudes des què va aparèixerel seu llibre "Se pedirá cuenta", 15 anysabans.

Però si he decidit escriureaquestes ratlles és perquè fa pocs diesun bon amic meu em va dir: "A tu, queestàs interessat en els temes de l'Es-glésia, et deixaré la trilogia de la versiócinematogràfica de "El Padrino", i almateix temps em va recomanar queveiés primer la tercera part d'aquestatrilogia. Temps em va mancar perquèel mateix vespre posés la pel·lícula alvídeo i puc dir que el que vaig veure vaésser una rèplica del que havia llegitvint-i-cinc anys enrera, o del que d'unamanera subtil havia insinuat el jesuïtaJesús López Sáez en els seus llibres a-bans esmentats. La trama de corrupcióexistent a les dependències del Vaticàque la pel·lícula mostra, amb tota laseva cruesa, s'ajusten tant a la realitatque sembla que l'autor del guió de lapel·lícula, Mario Puzo, hagués arribat atreure informació dels arxius secrets delVaticà: els personatges són tant reco-neguts que no és necessari fer cap es-forç per a identificar-los. Personatgescom Marcinkus, President del IOR;Roberto Calvi, President del quebratbanc milanès, l'Ambrosià; Michele Sin-dona, mafiós i blanquejador de diners;Licio Gelli, fundador de la secta maçò-nica P2, i tota una sèrie de personatgessecundaris que s'havien infiltrat dintreel poder de decisió que, amb un pocmés, duen a la quebra total al Vaticà.

Així i tot, el cost econòmic foude més de 250 milions de dòlars. I unaimatge del més desoladora: Calvi apa-

regué penjat davall un pont del riu Tà-mesi, anomenat Blackfrias "Pont delsfrares negres"; Michele Sindona apare-gué a la seva cel·la mort per una dosisde cianur; Marcinkus fou traslladat aun poble perdut de Nord Amèrica i maimés s'ha sabut res més d'ell i algunsaltres personatges que també morirenen circumstàncies estranyes; Licio Gellifou aglapit per la policia, etc., etc. Finsara, el Vaticà encara no ha dit aquestaboca és meva i de tot el que va passaraquell vespre entre el 28 i 29 de se-tembre de 1978 res se'n sap. Joan PauII va comparèixer davant el Pare senseque ens hagués aclarit: De què va morirJoan Pau I, el seu antecessor?

De tot això n'era ben conscientJoan Pau I, el papa del somriure. Ellmateix, a la seva seu veneciana, haviaestat víctima de les maniobres bancà-ries d'aquests personatges mafiosos ivolia posar fi a tot això netejant l'Es-glésia. Va cometre algun error, possible-ment comentant-ho amb algú indignede la seva confiança, i això seguramentva ésser el motiu de la seva mort, ipossiblement l'Església Catòlica vaperdre un altre Joan XXIII, que tant limancava.

El dubte, després de quasi trentaanys, subsisteix i és molt difícil per unque coneix els significats dels silencis ila vocació que tenen alguns dels podersque dirigeixen la nostra Església, nopensar que és ben possible que JoanPau I fos una víctima dels interessosd'aquestes forces amagades que volendominar l'Església. I si això fos així hihauria que considerar Joan Pau I coma sant. Santo subito. Per què no?

No seria aquesta la primera ve-gada que un Papa mor assassinat. Lahistòria del papat n'està plena de mortsde papes, i tots per motius puramentterrenals. Però aquesta sempre ha es-tat la força de Roma, la capacitat desobreviure a qualsevol tragèdia perbrutal que aquesta hagi estat perquè,com diu l'Evangeli: "I Jo et dic que tuets Pere; damunt aquesta pedraedificaré la meva Església i les forcesde la mort no la podran dominar", Ma-teu, Cp. 15 v. 18.

Religió 9 (153)

De què va morir Joan Pau I? Ignasi Umbert

Demografia i societat 10 (154)

NAIXEMENTS

* El dia 23de maig va néixera Sant Llorenç a-quest al·lot de lafotografia, que noés altre que enSalvador GalmésDomínguez, filld'en Llorenç in'Eva Maria. La

nostra enhorabona.* Dia primer de juny va néixer a

Cala Millor n'Alioune Faye, fill d'en Gorai na Mame Venus. Enhorabona.

* El mateix dia primer varen néi-xer a Sant Llorenç dos bessons, enMateu i en Marc Febrer Negre, que sónfills d'en Rafel i n'Eva Maria. Salut.

* El 7 de juny, a sa Coma, vanéixer n'Ana Carla Maria del Mar Qual-mann, que per lo vist és filla de naBianca. Enhorabona.

* El 14 de juny va néixer a SantLlorenç en Llucià Gelabert Llaneras, filld'en Miquel Àngel i na Catalina. Salut.

* Dia 15 de juny, a sa Coma, vacomparèixer en Fabio Sánchez Hingst,fill d'en Manuel i na Melanie. Salut.

DEFUNCIONS

* El dia 23de maig va acabarla seva vida naMagdalena LlullRosselló, una llo-rencina de 87anys que vivia alcarrer de sa Sínia.Que la vegem enel cel.

* Dia 2 de juny va morir a SantLlorenç en Pedro Puigròs Gomila, al'edat de 93 anys. Descansi en pau.

* El 3 de juny, va morir al Portde Manacor na Joana Maria EstelrichMas, de 46 anys, d'edat. Al cel sia.

* Dia 12 de juny va acabar laseva vida en Joan Umbert Llull, als 88anys d'edat. Descansi en pau.

* El dia 22 del mateix mes vamorir na Magdalena Umbert Llull, de91 anys, germana d'en Joan, esmentata l'apunt anterior. Al cel sia.

* El dia 13de juny va aca-barla seva vidan'Antoni ServeraServera, més co-negut com en ToniMetxo, a l'edat de62 anys. Quepuguem pregarmolts d'anys perell i que descansi en pau.

* Dia 21 de maig va morir a SonCarrió en Guillem Sureda Llambies, de89 anys. Que el vegem en el cel.

* El 28 de maig, a Cala Millor, vamorir en Wilhelm Manhenke, un ale-many de 85 anys. Descansi en pau.

* El 12 de juny, a Sa Coma, vaacabar la seva vida na Margaret Half-penny, de 78 anys d'edat. Al cel sia.

* Dia 14 de juny va morir a SonCarrió na Gertrud Swadzba, als 92 anysd'edat. Descansi en pau.

* El 19 de juny, a Cala Millor, vamorir un alemany de 57 anys, enFriedrich Beck. Al cel sia.

* El dia 20de juny va acabarla seva vida n'Es-teva Salas, unllorencí molt co-negut que tenia75 anys. Que pu-guem pregar perell durant moltsd'anys.

* El dia 16de juny va morir aSant Llorenç n'An-tònia Melis Vives,de malnom Toni-na Garbeta, als 93anys d'edat. Quepuguem pregarmolts d'anys perella.

NOCES* Dia 26 de maig es casaren

n'Antoni Mesquida Llull, llorencí i naMarta Santa de Oliveira, natural delBrasil. Enhorabona.

* El 16 de juny es casaren n'An-toni Gelabert Caldentey, llorencí i naYolanda Leonor Reyes Jiménez, deBarcelona. Enhorabona.

(Ve de la pàg 22)

una autèntica aventura sortir-ne sensetudar les transmissions. És per això queno resulta extrany veure com una rodase surt de l'eix després de patir un copen el tallant asfal.

La senyalització també és moltdeficient. Es van instal·lar semàfors pe-rò al poc temps el govern els va vetar,doncs, segons conten, el xófer de l'a-leshores president Bagaza, que encerta ocasió anava conduint begut, vaxocar contra un d'ells, succés que vaprovocar el seu desús.

Dic jo, com si l'inanimat i tricoloraparell tingués la culpa de la meula queportava el xófer del president!

El carrers de Bujumbura tampocno tenen il·luminació nocturna.

Una altra de les peculiaritats d'a-quest lloc tan especial la podem trobara 35 km de la capital, en una ciutatanomenada Bugarama.

A Bugarama cada dia, desprésd'apuntar l'alba, nombrosos ciclistesmuntats en unes dures bicicletes xine-ses, inicien una desenfrenada cursa,carregats amb devers 100 kg de ba-nanes cada un, baixant rabents pelsdavallants carrers sense més fre queel propi peu descalç. El motiu no ésaltre que arribar el més prest possibleal mercat de la ciutat per vendre lesbananes. Però l'espectacle que prota-gonitzen aquestes bones gents sensecap mena de retgiró és tan esborro-nador que els anomenam kamikazes.

I més si tenim en compte queBugarama, més que una ciutat, és unencreuat de camins on conflueixen lacarretera que va a Bujumbura, la queva a Gitega i la que va a Kayanza i Ki-rundo, a més d'un camí que porta aIjenda.

Com veuen, tot un embull on desdel punt de vista occidental sembladifícil no ja viure-hi, sinó sobreviure.

I així, tira-tira, amb l'agradívolacompanyia de l'etxerevida Caty, hemarribat a la fi de la nostra primera tres-cada pel país dels mil pujols.

Miquel Jordan i Ronsano

Publicitat 11 (155)

Aquests dies hi ha reunions dedelegacions del PSM, EU i ERC per mirarde tirar endavant una coalició electoralper a les autonòmiques del 2007. Perara no hi ha acords definitius; simplescontactes i res més. Sembla que elsreunits, en vistes de les actuals cir-cumstàncies de crisi del PSM, volenajornar fins que passin les vacances dejuliol i agost qualsevol decisió definitivano fos cosa que complicàs encara mésles possibilitats electorals de les cúpulesdirigents d'aquestes organitzacions.ERC, que potser pensa que pot con-solidar la seva presència a les Illes unavegada que ha constatat la crisi delPSM, encara no ha donat el vist-i- plaua l'operació electoral i, molt manco, ala formació d'una nova força política,el bloc d'esquerra nacionalista, queindubtablement faria innecessàries lesseves sigles com a partit independent.En el moment de redactar aquesta crò-nica no hi ha res d'aclarit per a l'any2007. A hores d'ara estam, doncs, sen-se saber si els partits que s'han reunitvolen tirar endavant només un procésd'unitat electoral o si voldrien anar mésenllà i prioritzar la construcció d'unanova força política illenca, un bloc d'es-querra nacionalista pastat des de labase en la línia que han defensat sem-pre homes com Miquel Àngel Maria, PepJuárez, secretari general de la CGT deles Illes, Cil Buele, Llorenç Buades i quisigna aquest article, que d'ençà fa anyspugna en la línia de concretar aquestbloc de lluita i mobilització. Un bloc delluita contra la dreta especuladora; unbloc que, per altra banda, ja existeixen la pràctica quotidiana del poble, deles seves avantguardes més comba-tives.

Però, per a desgràcia de tots

aquells sectors de l'esquerra alternativaque volem aquest bloc de l'esquerraautèntica de la nostra terra i que hau-ríem desitjat que s'hagués anat con-cretant de seguida que s'esdevenguéla derrota del Pacte de Progrés ara jafarà tres anys, mai no veiem que aquestdesig tantes vegades demanat pelsdistints col·lectius que lluiten activa-ment contra la dreta es concreti perpart ni banda. Moltes reunions per dis-cutir de llistes per a servar sous i ca-diretes però res de treball unitari desde la base per donar suport i enfortirels moviments de base. Caldria tornarllegir en referència a aquestes qües-tions el que va escriure el secretari ge-neral de les Illes de la CGT Pep Juárezen un magnífic article titulat "Per unbloc desbloquejat".

Pensam que els dirigents dePSM, EU i ERC no poden ajornar finspassades les vacances una decisióquant a si s'ha de bastir una coalicióelectoral o un autèntic bloc d'esquerranacionalista que, per descomptat, ésquelcom de ben diferent de barallar-se per qui ha d'anar el primer o el segonen les llistes.

Els dirigents que s'han reunitaquests dies no han donat encara capresposta engrescadora als col·lectiuspolítics, culturals i sindicals, a les pla-taformes que des de fa anys fan políticades de la base com a servei al poble,mai pensant en anar els primers en unallista electoral. Com molt bé explicavaPep Juárez, secretari de la CGT-Illes enl'article abans esmentat, la unitat quevol l'esquerra alternativa va molt mésenllà "de les intencions electoralistesd'alguns dirigents, només guiades pelseu instint de supervivència política".

No es tracta solament de canviarde polítics, sino de política. En moltesde les declaracions que demanen unacoalició electoral, i que sovint confonenamb un bloc, que seria quelcom de bendiferent, una nova força política per en-frontar-se a l'efecte devastador del PPi aliats, en moltes d'aquestes declara-cions, repetesc, fetes amb tota la bonaintenció del món, hi ha molt poc de pro-gramàtic, de política alternativa a la

depredació present i al neoliberalismedominant. Recordem que la destruccióambiental no és solament responsabi-litat del PP. El PSOE, com escriu LlorençBuades, l'històric dirigent de l'antifran-quisme illenc en un article titulat "Unbloc electoralista per servar les cadire-tes?" "hi té bastant a veure, i tambéUM, que fa formar part del govern delPacte de Progrés". Un bloc d'esquerras'ha d'oposar activament, com diu Llo-renç Buades al model neoliberal euro-peu que s'expressa en el Tractat deMaastricht, o en el projecte constitu-cional europeu. A nivell estatal nomésla CGT s'ha oposat activament al poderde les multinacionals. I, en relació a laprecarietat laboral, aquest futur blocd'esquerra hauria de tenir una políticaben diferent, per exemple, a les pràcti-ques quotidianes de CC.OO. i UGT querecentment han signat amb la patronaluna reforma laboral que ataca greu-ment els interessos dels treballadors.

Nosaltres estam totalment d'a-cord amb les idees expressades peldirigent de la CGT illenca en e magíficarticle "Per un bloc desbloquejat". Estractaria, com ha escrit Pep Juárez ihan defensat tants i tants activistes del'esquerra alternativa de les Illes, d'anarbastint un bloc de lluita des de la basede la societat, no des de les cúpulesdirigents que des de la transició hanabandonat les idees de socialisme,transformació social, república i auto-determinació i ara, en veure que podenperdre poltrona i privilegis, s'apunten,de forma oportunista i interessada, aqualsevol moguda que pugui arreplegarun parell de vots que els salvi de l'ex-traparlamentarisme i els obligui a gua-nyar-se la vida com tots els altres mor-tals, fent feina en una professió, en unofici. Aquest és l'autèntic drama queamaga la confusió intencionada en eldebat "coalició electoral per al 2007 obloc d'esquerra nacionalista". Els diri-gents que són a punt de perdre el souen no arribar al 5% de l'electorat sónels primers que atien i fomenten la con-fusió en referència a aquesta importantqüestió cabdal per al futur polític deles Illes. A molts dels polítics de la mo-

Col·laboració 12 (156)

Per un bloc nacionalista com cal Miquel López Crespí

queta i el cotxe oficial ja els va bé unasimple coalició electoral per a provarde salvar el sou. Però a nosaltres ensinteressa el futur de Mallorca i de lesIlles i ben poc els problemes que puguitenir un polític professional per a provarde continuar en nòmina.

L'esquerra alternativa, els sec-tors, col·lectius i plataformes que estammobilitzats contra la dreta depredadoraque ens malgoverna volem anar molmés enllà d'aquesta simple batalletaper a la supervivència d'aquells queferen malbé el nostre Pacte de Progrés.Necessitam acabar amb la incompetèn-cia de la dreta i de la falsa esquerra,fer fora del govern de les Illes totsaquells entestats en la destrucció deMallorca i de les Illes, tots aquells que,per activa i per passiva, no fan res peraturar l'especulació, la depredacióconstant de recursos i territori. I lacrítica de l'esquerra alternativa vaevidentment contra el PP i els seus sa-tèl·lits, però també contra aquella es-querra de la moqueta que quan va go-vernar no sa saber fer un autèntic Plad'Ordenació Territorial que aturàs ladestrucció del país. O, ara mateix, unaesquerra oficial que pacta amb el PP lamarginació del català en el nou estatutde les Illes, així com pacta amb el PPel flirteig amb el secessionisme lin-güístic en el nou estatur valencià. Pera l'esquerra alternativa de les Illes elcanvi que volem no solament és estètic,llevar aquells que no ens agraden enla gestió del règim, sinó, i sobretot, elque volem és un canvi de política, uncanvi autèntic que aturi els efectes de-vastadors -i en alguns casos irrever-sibles- del pacte PP-UM.

Per això volem, i hem escritnombrosos articles al respecte, que escomenci a bastir un bloc d'esquerranacionalista com cal, un bloc allunyatdel simple oportunisme electoralista,lluny del simple instint de supervivènciadels polítics fracassats, com molt béapunta Pep Juárez. Un bloc de l'esquer-ra alternativa on tenguin cabuda, desde la base i amb dret de decisió, totsaquells col·lectius socials que han estati estan a l'avantguarda de les mobilit-zacions socials contra l'especulació, endefensa del territori i els nostres min-

vats recursos naturals; un bloc de lluita(i també electoral) on l'autèntic pro-tagonisme correspongui a l'avantguar-da real de la nostra terra, els grups iplataformes que s'han manifestat con-tra la guerra i contra l'imperialisme, endefensa dels drets laborals dels tre-balladors, per la convivència i la inte-gració igualitària dels immigrants; totsaquells col·lectius que són en primeralínia de la lluita en defensa del català,cada vegada més marginat i minoritzatamb pactes com el de l'estatut de lesIlles, signat per PP i PSOE. Un blocd'esquerra nacionalista que presenti ala societat un programa que tengui encompte el problema de la violènciamasclista contra les dones, que estiguia l'avantguarda de la lluita pels nostresdrets nacionals i socials, que sigui actiuen el combat contra el renaixement delfeixisme a les nostres ciutats.

Col·laboració 13 (157)

L'Ajuntament de Sant Llorençdes Cardassar ha organitzat aquestmes de juny a l'Auditòrium sa Mànigade Cala Millor una funció a benefici del'Associació Balear d'Esclerosi Múltiple.

La funció ha estat a càrrec delCor de l'Hospital Universitari de SonSureda, i també de l'actor Joan CarlesBestard, que ha interpretat el popularpersonatge de Madò Pereta. Tant el Corde Son Dureta com Joan Carles Bestardhi han actuat desinteressadament.

Aquest és el bloc d'esquerra na-cionalista que volem i pel qual lluitamactivament des de fa molts d'anys, desdel primer dia que començàem la lluitacontra el feixisme en els anys seixantadel segle passat, quan teníem quinzeanys i ja érem enmig del carrer sensepor de la Brigada Social lluitant peraquest país lliure i solidari al qual hemdonat els millors anys de la nostra vidai al qual donarem tot el que ens restade la nostra existència. Un instrumentd'intervenció política útil, vàlid i ne-cessari per als sectors populars de lanostra societat, un bloc de lluita que jaexisteix enmig del carrer, en el combatquotidià contra la dreta i els depreda-dors, contra el feixisme i l'imperialisme,un bloc que té poc a veure amb la tristahistòria de nòmines, cotxes oficials, pri-vilegis, moqueta de palau i altres mi-sèries semblants.

Esclerosi múltipleLa convocatòria de públic ha es-

tat tot un èxit. En aquest sentit, l'orga-nització ha acomplert els seus objectiusi ha obtingut uns ingressos de 2.880euros (que equivalen a 479.000 de lesantigues pessetes). Aquesta xifra haestat possible gràcies a l'esforç i a laparticipació desinteressada de tantes itantes persones, que hi han treballatde valent.

La funció va tenir lloc el passatdivendres 9 de juny.

123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456

Aquesta crònica no és una de lesmeues columnes habituals, malaura-dament. Abans de que es parle per mi,vull relatar els fets que m'ocorreguerenel passat 21 de juny, perquè considereque vaig patir un abús policial, i queaquest podria haver-ho rebut qualsevolcatalanoparlant. El passat 21 de juny,séia en una terrassa de la plaça d'enColl, a Ciutat de Mallorca, parlant ambdos amics i la propietària del local, unadona major que ens estava contant unacaiguda que havia tingut feia unes set-manes, i que l'havia tingut en l'hospitalper trencament de cadera. Encara nohavíem pogut demanar res, quan s'a-propen dos agents de la Policia Nacio-nal, i ens demanen el DNI, accedintnosaltres immediatament. Jo els vaigpreguntar, en català, quina era la causade la identificació, al que ells respone-ren: "No te entiendo" i "Habla en Es-pañol que no te entiendo", mostrant apartir d'aleshores una actitud molthostil. Les formes varen fer posar-senerviosa la propietària, que els pre-guntà si també volien el seu. Un delspolicies li respongué: "No, el suyo nohace falta", però l'altre digué: "Sí, trái-galo, es su obligación", la dona entràal local, i tot seguit eixí amb ell. La do-na, esverada els digué: "Ya me detu-vísteis el año pasado, i repetia espan-tada: "Me vais a detener?". Un dels poli-cies, que tocava constantment un cla-uer amb la bandera espanyola ben vi-sible, li digué que això no era un DNI,que era una fotocòpia en color plasti-ficada, davant del qual la dona s'esveràconsiderablement i reiterà la preguntade si l'anaven a detindre, a la qual elpolicia contestà "Podemos detenerla".Davant aquesta situació, els vaig dirque em pareixia molt fort, que aquestadona estava al seu local i que no haviafet res. En aquest moment, després dedir-me "Tú te callas que no hablo con-tigo", la situació es desencadenà. M'or-denaren que treiés el que duia a lesbutxaques, i jo ho vaig deixar damuntla taula. Cridant-me em digueren queme n'anés amb ells a part, a un bancde pedra que hi ha a la plaça, la qualestava plena de gent un poc estranyada

Llengua 14 (158)

Marc Peris: Crònica d'una detenció il·legal Tramès per Cecili Buele

en aquells moments. Quan estava ambells, a part, em digueren textualment"Como sigas haciéndote el chulo tevamos a dar de hostias", mentre und'ells em xafava el peu (anava ambsandàlies), amb la seua bota. En aquestmoments jo ja estava prou esverat,amb això vull remarcar que ni em passàpel cap resistir-me a res, ja que temiaper la meua integritat física. La gent ala plaça no parava de mirar estranyada,i supose que era això el que feia queels nervis del policia anaren en aug-ment. Em va dir que posés les mansdamunt el banc, cosa que jo vaig fer.Ell malgrat tot m'ho repetia constant-ment, com veié un testimoni que hi eraa vora, jo li deia estranyat i esmaperdut"però si tinc les mans damunt delbanc!". Procedí a luxar-me un braç igirar-me'l, i a emmanillar-me. Enaquests moments, la gent de la plaça,freqüentada per turistes i veïns delbarri, començà a exclamar i preguntarquè passava, així com també ho feia lapropietària de l'establiment, que deia"ell no ha fet res, mos detindran a tots!"visiblement alterada davant la situació.

En aquests moments els vaig dirque no estava conforme amb com s'ha-via procedit amb la identificació, i queem digueren els números de placa. Aixòels va acabar d'emprenyar pel que sem-bla, malgrat ser un deure seu, i unavantatge quan no hi ha res que ama-gar. Em digueren que ja els apuntavendesprés, jo els vaig demanar si me'lspodien donar en aquell moment. Laseua actitud empitjorà, i em diguerenque m'anaven a detenir, jo els vaig pre-guntar per què, i per què m'havien em-manillat si jo no m'havia resistit. Esnegaren a dir-me el motiu de la deten-ció, argüint que ja m'ho dirien a comis-saria. Al poc temps, i davant la per-plexitat de la gent que hi havia a laplaça, arribà un cotxe de la policia na-cional (els dos agents anaven en moto),i el més exaltat m’introduí dins el cotxecolpejant-me amb força el cap contrael marc de la porta. Després li digué:“llévalo a jefatura, que ahora nos en-cargamos nosotros”. No cal descriurel’efecte que em produïren aquestes

paraules; els vaig demanar als dospolicies de dins el cotxe si podien estarpresents ells o el meu advocat mentrem’interrogaven, al qual em respongue-ren “te interrogarán ellos” i després“Que te calles ya pesao”, així com “Mira,es que nosotros también somos poli-cías, ¿sabes?”.

Dins la sala d’interroga-tori, jono les tenia totes amb mi, per com ha-vien anat els esdeveniments. Temia quevingueren els dos policies i m’apallis-saren. Un altre que entrà a la sala, envore’m la cara em digué: “Tranquilo queaquí no golpeamos a nadie”. Jo total’estona mirava una taca de sang a laparet. Una estona després, entrà el po-licia que m’havia agredit, jo no li voliamostrar la meua evident preocupació.Un altre agent desconegut a la portaem feia el senyal de silenci amb el dit ala boca. El primer començà a insultar-me, dient que era un “mierda”, i que“la escoria como tu no se merece vivir”,me digué: “Ahora no eres tan chulitode mierda, ahora que no estan tusamigos”. Jo per dissimular la meua an-goixa, somreia per l’absurd i l’infantilde la situació, l’agent m’amenaçà: “Note rías que te meto una paliza”, i “Note rías que te vuelo la cabeza”. Desprésd’una estona entrà un altre agent queem digué: “mira, no te lo pregunto co-mo policia, sino como persona (literal-ment), ¿crees que tu detención ha sidocorrecta o que ha habido irregularida-des?”. Jo li vaig contar molt breumentel que havia passat, i ell posà una ex-pressió facial que no vaig poder iden-tificar. Poc després, entrà més tranquilel policia que m’havia detingut (pel quehe sabut després, hi havia una vintenade persones fora, incloent gent de l’O-bra Cultural Balear i del PSM telefonantal delegat de Govern. Em va demanarsi volia un advocat, i jo li vaig dir quesí, mentre intentava recordar el nomdel meu advocat em digué que com noho sabia m’assignava un d’ofici. Fentcas omís de la meua demanda, sen’anà. A la fi l’advocada que jo haviatriat entrà, i vaig poder anar al bany(no m’ho havien permès) després dequatre hores de detenció.

Em comunicaren que es faria unjudici immediat, al dia següent a les11 de matí. Fora, mentre jo hi era adins, també es produïren alguns inci-dents amb la gent que era fora. Pel quees veu, a la meua companya no la tele-fonaren malgrat que jo havia demanatque ho feren, i li digueren que jo nohavia demanat per ella. No els deien sijo hi era a dins detingut, ni la causa dela detenció. L’actitud hostil dels policiesque eren a vora, i dels que m’haviendetingut prosseguí, arribant a amena-çar una de les persones, apuntant-losamb la porra “Como no te calles te me-to también dentro”. Una funcionària,visiblement alterada, cridà “Aquí no sehabla en catalán, hablad en castellano”.

El judici fou completament kaf-kià. No serví de res aportar dos testi-monis, o que els policies es contradirenconstantment. Ells declararen primer, icomençaren afirmant que se m’havienadreçat en “mallorquí”, que jo m’havia

resistit a donar el DNI (després l’altrepolicia digué que el vaig lliurar imme-diatament), que jo m’havia resistit“dando manotazos”, i que “aguantamosel chaparrón como pudimos”. A mésd’aquestes mentides, s’inventaren quejo els havia dit “policia fascista, sois lapolicia de Franco, policia represora” i“Conozco al director de la policia, saldréantes que vosotros”. Evidentment,aquestes frases no eixiren de la meuaboca. Encara que les haguera pensat,la por a ser colpejat m’haguera fetcallar. No conec ni sé qui és el directorde la policia a Mallorca, si ho haguéssabut no hagués patit aquests abusos.

Tot el judici fou un muntatge,fent-me perdre tota confiança en elsistema judicial, si és que encara entenia alguna. La jutge féu callar la meuaadvocada en diverses ocasions, i quanparlava ella, o jo, la cara de disgustera evident, quan no xerrava directa-ment amb qui tenia al costat.

Sé que tota aquesta història potcostar de creure, però és la pura rea-litat. Mai m’atreviria a afirmar-lo ambaquesta rotunditat si no fos perquè hovaig patir en primera persona, i aixím’ho ratificaren nombrosos testimonisque hi eren aleshores. La impunitatamb què patim aquests abusos ha d’a-cabar, i per això pense dur endavantuna denúncia pública. Un servidor estàfart que cada vegada que s’adreça aun policia, de qualsevol cos, en català,la resposta siga la mateixa, arribant finsi tot en casos com aquest a conseqüèn-cies molt pitjors. Crec, sincerament,que si els hagués parlat en espanyol,no m’hagueren detingut, i que amb laimpunitat de la que gaudeixen, com hepogut comprovar, tots els catalano-parlants podem ser-ne víctimes.

Marc Peris i CarratalàCiutat de Mallorca

Juny del 2006

Llengua 15 (159)

Aquest mes de juny la corredorallorencina Margalida Fullana va acon-seguir el seu novè títol de Campionad'Espanya, en una carrera que es vadur a terme a Bilbao, al parc Ollargan.El segon lloc el va ocupar Ruth Moll,una menorquina que va acabar a 4:42minuts de na Margalida. Val a dir quela nostra corredora n'ha guanyats sisde consecutius, una marca que seràmolt difícil de superar per la qual li do-nam la nostra més cordial enhorabona.

La comarca del llevant deu teniralguna cosa especial per a les corre-dores de bicicleta de muntanya, ja quela serverina Margalida García també vaguanyar el Campionat d'Espanya en lacategoria júnior ; aprofitam l'ocasió perfelicitar-la de bon cor. Com a curiositatvolem esmentar que la corredora llo-rencina va donar una roda de darreraa la serverina, ja que la que portavano tenia la qualitat necessària per en-vestir el circuit amb garanties. Tambéli va regelar el seu casc perquè li portàssort. Uns gest generosos que no podemmés que aplaudir.

123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234

Margalida Fullana: novè títol de Campiona d'Espanya Josep Cortès

Vetladesen elMolíd'enBou

Divendres7 de juliol

Caterina ValriuProfessora de la UIBContes d'amor d'arreu del món

Per apuntar-se: Bel Nicolau

Com a contrapartida, però, tam-bé volem censurar les paraules de naMargalida quan afirma que si no li do-nen més dobbers no correrà en pistani en el Mundial ni en els Jocs de Pekín.Una persona que ha guanyat centenarsde milions de les antigues pessetes nohauria d'esser tan ronyosa a l'hora derepresentar el seu país, i hauria deprocurar que, així com són habitualsels seus èxits esportius, no ho haurien

d'esser tant les seves manifestacionseconòmiques, que el prestigi que tanmerescudament es guanya a la bicicletano l'hauria de perdre a l'hora de parlarde dobbers.

En la primavera de l'any 1611,compareixia davant el tribunal de la In-quisició de Mallorca la dona MagdalenaBeltrana, gitana, natural de Felanitx,de 18 anys d'edat, la qual tingué encontra quatre testimonis; les dues pri-meres manifestaren que vivint en unapossessió, des de molts de temps "oyande noche grande ruydo por el patio ylos aposentos altos como de gente quecaminaba con grandes pisadas y dehombres y de anumales y daban golpespor las paredes y arrastraban por elsuelo que hacían tanto ruydo que delespanto llegaron las dos testigos aestar muy malas y que había tres mesesque vino a la dicha casa la dicha Mag-dalena Beltrana, gitana, y las dixo queallí había un gran thesoro de oro y platay joyas y perlas, y que el ruydo queoyan le causaban doze personas encan-tadas que guardaban el thesoro y quepara sacarle y deshacer el encanto eramenester hacer ciertas oraciones". Lesaltres testimonis també conten altresfets protagonitzats per aquesta gitana.Va resultar que per treure el sobredittresor demanava 200 lliures, però esva conformar amb la meitat. Digué queno en sabia res d'encanteris, i si haviacomès errors se'n penedia i demanavaperdó. L'oració que havia de resar latercera dona testimoni per curar un fillmalalt havia de ser en el santuari deSant Salvador. El tribunal dictà queaquesta acusada havia d'oir una missaresada en la capella del Sant Oficiestant en forma de penitent "con velay coroça en la cabeça, soga al pescue-zo, abjuración de levi, vergüenza públi-ca, cien açotes, destierro deste distritopor tiempo de cinco años". Fou execu-tada la sentència dia 21 de juliol de1611. (Id, p. 610-612)

Història 16 (160)

Notes sobre gitanos i estrangers a Mallorca (III) Ramon Rosselló

Dia 28 de febrer de 1624, el lloc-tinent general de Mallorca va concedirguiatge i assegurança a favor de MiquelMaldonado, gitano, perquè pogués pas-sejar per l'illa i treballar. (ARM A-A 229,f. 226)"El Rey y per se Magestad lo llochtinenty capità general. "Ab tenor de les pre-sents, y per justes causes nostron àni-mo dignament movents, guiam y ase-guram, per guiat y asegurat haver vo-lem, la persona de Michel Maldonado,gitano, pera que llíberament y sensincórrer en pena alguna puga pasetjarper tota la present Isla y treballar enella, lo qual guiatja y llicèntia volemsia duradora durant lo biniplasi de suSeñoria Il·lma., manant a tots los offi-cials reals y universals que durant lodit guiatje, en pena de 200 lliures fran-cas etc., no molesten ni perturben lodit Mi. Maldonado. Dat. en Mallorca enlo castell real als 28 de febrer deMDCXXIIII. Don Hierònim Augustín".

L'any 1628, Magdalena Malla,gitana, de 25 anys d'edat, tingué qües-tions amb el Sant Ofici perquè una donaque tenia un fill de l'amant acudí a ellaperquè aquest es volgués casar. La gi-tana li demanà dos rals mallorquins iun ral castellà i amb un grum de salque tirà dins una escudella d'aigua vapronunciar aquestes paraules:"Como esta sal y este dineroes querido y amado por todo el mundoasí sea su suerte de Anacon la palabra de Dios y deaquella sacratísima santa eternidadque sea la ventura de Ana,que sea querida y amadade la persona que ella tiene voluntady de quien tiene el hijopara que sea procurada y amada d'ely no tenga otra mugera quien querer sino a ella".(Francesc Riera i Montserrat, Bruixes ibruixots davant la Inquisició de Mallorcaen el segle XVII. 1979, p. 11)

L'any 1633, una altra gitana ano-menada Gràcia de Torres, natural deCàller (Sardenya), habitadora de Ciutat,de 20 anys d'edat, deia la bonaventurai havent anat a una casa va assegurara una al·lota que si volia ser rica i feliç

ella faria que ho fos. Per tal d'aconse-guir-ho entraren dins una cambra onhi havia un mirall i prenint una grapadade sal, mirant el mirall hi va fer creusdamunt amb un tros de sal i després hialenà tres vegades dient oracions inin-tel·ligibles. En dies següents continua-ren altres actes de superstició. Lagitana fou detinguda per la Inquisició,tancada a la presó, condemnada iseverament amonestada, treta a la ver-gonya pública pels carrers acostumatsde Ciutat i desterrada durant quatreanys de Mallorca amb pena de 200assots si no complia l'exili. Sembla queel tribunal va descobrir que una altragitana que es feia passar per germanad'aquesta, realment no ho era però noes pogué saber on havia anat a parar.(Id, p. 49-50)

L'any 1636, morí a Inca un gitanode nom desconegut: "A 17 de octubre1636, fonch sepultat un gitano, sensetestament. Diffinides com a bobià".(ADM, Difunts f. 62)

Dia 19 de novembre de 1652, fouanotat l'inventari de béns de DiegoTorres, gitano, mort sense haver fettestament, béns registrats a instànciade Pere Caselles, "marmessor de laseva ànima"."Primo, en les cases hont habitava lodit diffunt, se ha attrobat lo següent:Primo, una caxa de pi, vella, sens panyni clau.Ítem, una camisa a la gitanesca, usada.Ítem, unes bonetes.Ítem, unes faldetes llevonades, guar-nides, usades.Ítem, unes stovalles de fil y cotó, velles.Ítem, altre camisa de home, vella.Ítem, altre camisa de dona, vella.Ítem, altre camisa de dona, de drapde compre, vella.Ítem, dos coxineres, usades.Ítem, dos càñoms, usats.Ítem, altre camisa de dona, bona.Ítem, un giponet de gra d'ordi llistat.Ítem, dotze palms de gra d'ordi.Ítem, un guardapits de gra d'ordi.Ítem, stovalletes de gra d'ordi.Ítem, altre gipó de gra d'ordi.Ítem, un gipó de tabi violat y vermell. .Ítem, un gipó de home de stam y seda

ab mànagues, de tabi.Ítem, calsons de paño blaus.Ítem, calses de seda morades.Ítem, faldetes de miñona, bones.Ítem, davantal petit blau, usat.Ítem, sinch cambuxos.Ítem, una tavallola de seda ab violes.Ítem, calsons de lli, dolents.Ítem, un torcaboques.Ítem, altre camisa de dona a la gitana.Ítem, altres bonetes.Ítem, altres bonetes.Ítem, altre coxinera, vella.Ítem, una espasa.Ítem, sinch posts y dos banchs.Ítem, calses de dona taronjades.Ítem, un albardà.Ítem una picornia de fer barrines.Ítem, sis plats grans.Ítem, sinch plats petits.Ítem, set scudelles.Ítem, altre caxa, vella.Ítem, unes stanalles y altres petites.Ítem, una cadireta de fust.Ítem, altre caxa de sepí, nova.Ítem, denou grans de coral y un deplata.Ítem, quatre fils de grans de coral dinsuna bossa negra.Ítem, dos coxineres obrades, noves.Ítem, un brigay ab randa.Ítem, quatre torcaboques, bons.Ítem, dos gonelletes blanques de grad'ordi, usades.Ítem, unes faldetes de tabi, guarnides.Ítem, casaca de tafatà negre.Ítem, un cos de domàs sens mànegues.Ítem, faldetes de stemenya, usades.Ítem, gipó de seda, tala forastera.Ítem, casaca de paño, usada.Ítem, gipó de tabi blau y vermey.Ítem, un cosset de Santa Clara.Testimonis: Francesc Coll, sastre, iAntoni Pellisser, bracer. (ARM, notariJoan Pont P-871, f. 180-181)

Dia 19 de desembre de 1724, escomunicava al regent de l'Audiència deMallorca, que el Rei havia concedit in-dult als presos de qualsevol delictes,excepte el de lladres, gitanos, donesde la Galera (Pietat), crims de lesa Ma-jestat, pecat nefando (sodomia), falstestimoni, renegats, blasfems, fabrica-dors de moneda falsa, extracció de gè-neres prohibits, assassins de capellansi morts alevoses. (ARM A-A 981).

El dia 13 de juny, una quinzenade membres de la "Plataforma per untransport digne pels alumnes de bat-xillerat del municipi de Sant Llorenç" imembres del sindicat STEi, s'entre-vistaren amb una representació de l'e-quip de Govern encapçalada pel seubatle. A la mateixa, tant l'Ajuntamentcom els representants de la Plataformaconstataren que la solució inicial d'in-tentar compatibilitzar el bus llançaderano ha donat bon resultat i que, a més,deixaria els alumnes de Sa Coma, CalaMillor i Son Carrió al marge de la so-lució.

En aquest sentit, els membresde la Plataforma traslladaren al batletota una sèrie de propostes encami-nades a donar una solució final a laproblemàtica, com ara que l'Ajunta-ment sol·liciti l'am-pliació de la con-cessió del transportescolar dels alum-nes d'ESO i als debatxillerat i mòduls,cosa que permetriaque tots aquestsalumnes del muni-cipi tinguessin eltransport ben co-bert.

La Platafor-ma també sol·licitàque l'Ajuntamentinsti per decret mu-nicipal al ConsellEscolar de Mallorcaa què es pronunciïsobre aquestaqüestió, i que,s'insti la Conselleriad'Educació a fi-nançar les despe-ses que suposarial'ampliació de laconcessió deltransport escolarals alumnes debatxiller del mu-nicipi.

El batle as-sumí les propostes

i es va comprometre a iniciar totes lesgestions plantejades per la Plataformai l'STEI. Els propers dies l'Ajuntamentde Sant Llorenç realitzarà una llista po-ble a poble dels alumnes afectats perla manca de transport escolar, per tald'ajustar la proposta d'ampliació de laconcessió del transport escolar.

La Plataforma valorà positiva-ment la reunió, així com les adhesionsque s'estan produint, cosa que reafirmales justícia dels plantejament que la vanfer néixer, com ara la del Sindicat STEIo recentment el suport de la Federaciód'Associacions de Pares d'Alumnes deMallorca.

Transport escolar

Plataforma

Major, 47-Sant Llorenç

Diversos 17 (161)

La literatura cavalleresca, el sor-giment de la qual va lligat a les obresde Chrétien de Troyes (1170-1183) iles aventures de la cort cavallerescadel rei Artús, durant un llarg períodede temps es caracteritzà pel seu ca-ràcter fantàstic i meravellós, amb unsherois capaços de fer gestes que ultra-passaven les possibilitats de qualsevolésser humà. Aquest caire sobrenaturales mantengué si fa no fa fins que Cer-vantes en féu la seva paròdia a travésdel “Quixot”. Ara bé, al segle XV, dinsl’àmbit català, ens trobam amb duesobres que s’allunyen en bona part d’a-questa manera d’entendre la qüestió,introduint-hi una dosi de realisme finsaleshores desconeguda. Es tracta del’anònim “Curial e Güelfa” i del “Tirantlo Blanc”, d’autoria sempre debatudaperò que, en tot cas, hem d’atribuir alcavaller valencià Joanot Martorell i, perventura, amb afegitons d’altres mans(Martí Joan de Galva) i deutes ambJoan Roís de Corella.

Tant el “Curial” com el “Tirant”mostren escassos elements inversem-blants, en general, i, quan n’hi ha, sónusats de manera ben diferent a comeren fets servir en les tradicions ori-ginals. Els protagonistes, tot i esser va-lerosos, no tenen capacitats sobrehu-manes, les aventures són situades i lo-calitzades en llocs concrets, descritsamb detallisme, que tendeix a plasmar-los amb realisme, de manera que escreï la impressió de proximitat amb ellector del seu temps, el qual se sentpròxim a l’obra, creu que els fets sónpossibles i, fins i tot, reals.

Això és així, en part, perquèl’autor es basa en fets trets de la realitatper construir la ficció literària. Perexemple Joanot Martorell s’inspirà enun “heroi” de carn i os, Roger de Flor(el cabdill de l’epopeia dels almogàversen terres bizantines, a principi del segleXIV), per crear el seu Tirant. Noméscal veure les fites coincidents en totesdues “gestes”: 1) El marc on tenen llocés l’imperi bizantí. 2) Els dos prota-gonistes s’enfronten i derroten els turcsque assetjaven Constantinoble. 3) Ésuna història amb final trist (Roger de

Flor és assassinat; Tirant mor en certamanera “assassinat” per l’autor. 4)Tirant i Roger moren a la mateixaciutat, Adrianòpolis. 5) Tots dos ho fanabans de poder-se instal·lar en el poderi gaudir de l’amor de la princesa queels havia estat promesa (una nebodade l’emperador en el cas de Roger deFlor; una filla pel que fa a Tirant). 6)Tant un com l’altre ocuparen càrrecssemblants, així com els seus acom-panyants, que continuaren actius des-prés de la mort dels protagonistes.

D’altra banda els fets cavalle-rívols que ocorren –sobretot els prota-gonitzats per Tirant quan al principi dela novel·la és un jove cavaller errant-eren ben a l’abast de Joanot Martorell,el qual al llarg de sa vida es comportàcom un cavaller, que en diverses oca-sions mantengué desafiaments ambaltres persones. El més famós de tots,quan recalà a Londres per defensarl’honor d’una germana seva, en unabatalla a ultrança que havia de tenirlloc davant la cort reial anglesa peròque no s’arribà a celebrar. Per això noés estrany que el “Tirant” comenci aAnglaterra, lloc que Martorell coneixiabé, ja que fet i fet hi romangué durantmés d’un any. També en una altra oca-sió els seus germans –ell era absent-desafiaren Ausiàs March, que demoravael matrimoni amb una altra germanaseva, Isabel, amb qui finalment es casà–novel·lista i poeta eren cunyats-, tot i

que n’enviudà al cap de molt poctemps. Una família bregosa, sens dub-te, els Martorell...

Així mateix, Martorell prenguécom a mostra episodis bèl·lics del seutemps. Per exemple, el setge de Rodesde la ficció està basat en l’atac realcontra aquesta illa dut a terme pelmamelucs d’Egipte el 1444. Tot i queMartorell no hi fou present, es tractavad’un esdeveniment força conegut al seutemps i sobre el qual fins i tot poguérecollir informació de primera mà decombatents que hi havien participat.

I així podríem seguir establintparal·lelismes entre la realitat i la ficciómartorelliana. Això explica perquèCervantes va salvar el “Tirant” de lacremadissa generalitzada d’obres ca-valleresques amb què fa començar el“Quixot”: perquè era una novel·la rea-lista i creïble, del seu gust, en una èpo-ca en què les aventures de cavallersfabulosos ja havien passat de moda.

Gabriel Ensenyat PujolProfessor de la Universitat

de les Illes Balears

Llibres 18 (162)

El Tirant lo Blanc i el realisme novel·lesc

Tal dia com avui

ARA FA 20 ANYS (1986)* Dia 20 les monges se'n van del

poble, després d'haver-hi estat devers150 anys.

ARA FA 15 ANYS (1991)* Es dóna per acabat l'embe-

lliment de Cala Millor.* Dia 10, l'amo Pere Antoni Gal-

més, de Son Berga, compleix 100 anys.* Dia 15 Miquel Vaquer d'UIM,

passa a esser el nou batle.

ARA FA 10 ANYS (1996)* Dia 17 Antoni Riera Melis és

nomenat membre numerari de l'Institutd'Estudis Catyalans, i s'inscriu en el de-partament d'Història Medieval.

Josep Cortès

Joan Roig

Jaume: Bon vespre, de què livoleu pegar, anit? Des Mundial, de po-lítica, o de què?

Julià: Jo, com que pas de futbol,començaré parlant des mundial a sameva: No vos ha d'estranyar com saselecció espanyola toca i pensa i tornatocar, això no és un equip de futbol,pareix més un d'escacs: té Casillas, Rei-nes, Reis i Torres. El Japó no en potguanyar cap, si dins s'equip en té unque nom Nikita-Nitoka!

Tomeu: Ara, parlant amb unpoc més de seriositat des Mundial: uncompany no molt aficionat an es futbol,em deia: No passis pena, ara no com-prens que això és com tot? Tot estàmanipulat. Jo ara te diré es quatre fi-nalistes: Alemanya, Brasil, Itàlia i Ar-gentina. Jo li vaig explicar s'impossi-bilitat de veure Alemanya i Argentinadins aquest quatre, perquè s'enfronta-ven abans, però va seguir sa xerrada ime va contestar: Es igual, si no hi haArgentina perquè Alemanya hi serà, hihaurà Anglaterra o Franca. Tot marque-ting, tot dobbers, innocent... ai!

Jaume: Té raó, Espanya la tor-narà cagar, com sempre. Et recordarées pics que me record: Adelardo contraBrasil, a Xile. Michel i el referee contraBrasil, Eloy contra Bèlgica, Arconadacontra França, Cardeñosa contra Brasil,Zubizarreta contra Nigèria, Nadal i Hie-rro contra Anglaterra, Julio Salinas con-tra Itàlia. Saps què és això? No sabemcompetir, som innocents i si te falta aixòja ho pots ser bo, no guanyes res. Esteu company tenia raó, França mos haeliminat i Itàlia ha passat a la italiana.

Xesc: Ala idò, jo comencaré ambsa política, cada setmana lo mateix. Se-rà possible que no se'n recordin comnegociaren ells amb Eta? I com secomportaren sa resta de partits ambells com a govern? O confien en sa poca

Tertúlia de cafè 19 (163)

memòria des poble?Julià: Jo sí que me'n record. Dia

3-11-98 n'Aznar va comentar ses nego-ciacions amb sa banda terrorista d'Eta,que duien més de mig any matant quasicada setmana. Eta va passar a denomi-nar-se Grup d'Alliberació del País Basc,menys p'en Piqué, que els anomenavagrup armat. Sa segona passa va seracostar presos, i sa tercera prometégenerositat de part des govern. Des-près de recordar aquesta època de s'ac-tual oposició, jo me deman: Per quèsón tan hipòcrites? O només els inte-ressa sa foto i tornar an es poder?

Ramon: Ja se sap: a sa dretad'ara... bé com a sa de sempre liagradaria que es seus sabessin manari ets altres obeir.

Jaume: Jo parlaré des de Ba-lears. Com que no volien tren, la Sra.Cabrer, amb s'excusa de s'enderro-cament de terra damunt sa via, mosva tenir es tren aturat devers mig any,fent potadetes damunt sa taula, quasiels acusà de terroristes, perquè ellaveia un perill molt gros de descarrila-ment. Haurem de tenir es tren aturatmentre no s'arregli tot lo mal fet p'etsineptes de sempre, deia ella. Però ara,a partir des pujol de Son Talent a sacarretera nova, anant a Ciutat, arreu,arreu li cauen més toneladas que quilosno li queien an es Pacte del Progrés;Jo no l'he vista gens donant explica-cions, ni n'he vist cap d'esquerres fentes moneiot com va fer ella. Qui són escrispadors, sa dreta o s'esquerra?

Julià: Jo demanaria al Sr. Matasque no faci es números tan aviat, o ques'assessori abans de xerrar. O es quese'n riu de noltros? A sa rissaga deCiutadella entre vaixells i barquetes sen'enfonsaren una trentena i uns quantsde baixos de tendes i cafès que hi has'explanada des port. Això, segons ells,mos costarà uns nou milions d'euros.

Podrien explicar a quant pensen pagarses reparacions? Perquè no tots hanquedat inservibles, o sí? I encara quehi haguessin quedat tots no valen nide molt tots aquests dobbers. O sia unarissaga caríssima! Com en vénguin unesquantes n'hi haurà que no importaràque tornin sortir a pescar.

Ramon: Dues des poble i llavorspodem acabar com sempre i ja hauremcomplit. Segons tenc entès, de fora po-ble mos duen fems an es nostro puntverd. No se pot aturar, això? S'altre diame donaren una petita alegria: me ne-garen s'idea de s'Ajuntament de fer espolígon on se junten ses dues carrete-res d'Artà i Son Servera, per devers saCova. Ara, si en Jaume ho troba, podrí-em acabar amb dites populars.

Jaume: Tot hom les sap peròalmanco quedarà constància. Començ:Mai plou a gust de tots. A caldera vella,bony o forat.

Ramon: Moix escaldat d'aiguatèbia tem. Qui es pastor que muyi. Quitracta amb porcs ses orelles li grunyen.

Xesc: Saben més un misser i unase que un misser tot sol. Es tests,semblen a ses olles.

Julià: Qui fa Nadal en es carrer,fa Pasqua en es braser. Qui vol collir,que sembri a bon lloc.

Mariano: Un homa torna arribarmés de mig gat a ca seva. Sa donal'espera i quant entra l'envesteix dient-li: aquest pic és sa darrera vegada, noaguant més, mos hem de separar, tan-mateix ni tan sols s'al·lot que tenim ésteu. Uep, diu ell, no n'hem parlat mai,però ara és s'ocasió. Ja ho sé que noés meu, però tampoc no és teu. Quèestàs boig? Hi ha que veure lo que fas'alcohol, com que no és meu? Tu terecordes quan érem a s'Hospital? Undia me digueres: mentres ma dutx,canvia'm es nin. Vaje si el te vaig can-viar, i ben canviat!

El pacte social: Freud (I) Crom el Nòrdic

Filosofia 20 (164)

Introducció a"els filòsofs de la sospita"

En la web Filòpolis tracten Marx,Nietzsche i Freud com a "filòsofs de lasospita". L'afirmació és encertada: Marxdenuncia l'ordre social, Nietzsche lesbases morals i Freud el coneixementpsicològic (tots tres aspectes molt rela-cionats amb la problemàtica pràctica,és a dir, ètica, de l'home). Aquests tresfilòsofs tenen un lloc en el pacte social,doncs els tres ajuden a donar interpre-tacions a l'ètica (es diu que el primerpas per arribar al coneixement és la fi-losofia, i no poques vegades és veritat).Realment, la mentalitat que tenia l'ho-me al segle XIX és ben diferent de laque té l'home recent del segle XX, iindubtablent quan estiguem ja benentrat al segle XXI els nostres fills i nétsviuran una mentalitat també molt dife-rent. En aquest sentit, deixo parlar alseditors de la colecció "Debate":

"La imatge que l'home té de simateix en el segle XX (si podem per-metre'ns aquesta generalització), éstan diferent de la que el del segleXIX tenia de si mateix... (...)L'home del segle XIX es va veurecom un ésser que confiava en laraó i en el progrés, amo del seudestí, instal·lat en un injust sistemasocial, quasi convençut d'haverresolt la majoria dels problemescientífics i d'haver arribat a la per-fecció en la filosofia i en l'art".

"L'home de finals del nostresegle coneix dues terribles guerresmundials i centenars de guerreslocals, la revolució econòmica i so-cial, l'auge dels feixismes, el mo-viment d'alliberació de la dona, laruptura de les convencions en lite-ratura, art i filosofia, el descobri-ment de les forces psíquiques in-conscients, la revolució de les cièn-cies físiques i biològiques, i altresfenòmens de major o menor en-vergadura que foten pel terra laseva imatge d'ésser racional, cen-tre de l'Univers i dominador del seudestí".

"Entenem que els canvis

més im-portants es produïren com aconse-qüència d'idees i teories sorgidesen el segle XIX i principis del XX: lavindicació dels drets de la dona de MaryWoll-stonecraft, la teoria de l'evolucióde Charles Darwin, el materialisme dia-lèctic de Karl Marx i Frederich Engels,les propostes filosòfiques de FrederichNietzsche, la teoria de la relativitatd'Albert Einstein, el psicoanàlisi de Sig-mund Freud, i les propostes literàriesde Franz Kafka, i que podem reunir arai mostrar les fonts originals d'aquestesobres i teories en aquesta col·lecció,"Set llibres per entendre el segle XX".(Vegeu com Nietzsche, Marx i Freudformen part d'aquests filòsofs).

Després d'aquest comentari so-bre els canvis del segle XIX al XX, sensemés preàmbuls, passem al pensamentde Freud.

La psicoanàlisi

Segons Freud (que no nega, alcontrari, fins troba probables, queShopenhauer i Nietzsche feren aproxi-

macions, almenys simbòliques, al psico-anàlisi), en el nostre subconscient en-terrem totes aquelles vivències desa-gradables, o temptacions insatisfetes,que experimentem ja des de la infància.La censura intenta eliminar tot senti-ment de rebel·lia, el que aconsegueixa vegades conscientment, però no tan-tes subsconscientment (tot el conceptede societat de Freud gira obsessiva-ment al tema de la censura; la frase"la religió és l'opi del poble" és de Marx,però estaria perfectament aprovada perFreud). El mètode de Freud per tal dedescobrir la veritat del subconscientconsisteix en "acomodar" al pacient,desfer-lo de vincles exteriors i de sen-timents de vergonya, per a fer-lo con-fessar els seus temors ocults.

En contra d'allò que afirmà (i in-tentà) la filosofia helenística, sobretotl'epicúria, Freud no fa un "combat ra-cional contra els instints", sinó que afir-ma, com Hume, que l'home és quasitotalment vulnerable a les temptacionsde l'instint, i per tant la felicitat coinci-deix amb la seva satisfacció. Freud

subratlla radicalment els instintssexuals com a determinadors dela constitució mental de l'individuu(no tots els psicoanalistes coïnci-diran en els aspectes concrets deFreud: alguns donen més impor-tància al pessimisme i a la por queal sexe com a determinant de lacensura en la societat).

La personalitat de Freud va pertres graus: primer només hi hal'allò, els instints; després es creael jo, que limita les exigències deplaer de l'allò a l'aquí i a l'ara, idel jo sorgeix el superjo, que par-teix de la moralitat per a reprimirla resta de la personalitat.

Freud dedica gran part de la sevaobra a definir "la personalitatd'índole sexual" i els "mecanismesde defensa" amb els que el jo esdoblega contra el superjo, peròaquestes dues parts considero pocnecessari explicar-les per al pactesocial, de forma que intentaréexplicar com veu la felicitat i lasocietat Freud.

Pàgina infantil 21 (165)

Margalida Fiol

Anar l'ull al bou amb l'E.L.A. 22 (166)

Daixo-daixo amb na Caty per Burundi, Miquel Jordan i Ronsano

el país dels mil pujols

En aquesta petenga secció do-nam avui inici a una nona sèrie dedi-cada als savis proverbis burundesos,que el trescador missioner Miquel Pa-rets i Serra va agombolar durant els18 anys en que portà la conhortadoraparaula de Déu al petit país de l'Àfricacentral, i que com veuran són molt cu-riosos i encertats.

Per als burundesos la paraula éssummament important, com queda benpalès en el següent comentari que ellssolen dir:Els nostres padrins ens llegaren unproverbi que diu: "Si no escoltem elsconsells dels demés, haurem d'escoltarla tomba". És a dir, o una cosa o l'altra.No hi caben arranjaments. Tan cert ésque anirem al fossar com que llegaremla nostra paraula o el nostre oblit. Fa-cem, idò, un esforç, lleguem la nostraparaula, juntament amb les dels nos-tres companys. Totes juntes -les parau-les llegades- formen com un ramat devaques o de xotets, que són propietatde la comunitat. Cada una de les nos-tres paraules -viscudes- fa la històriade la nostra comunitat, del nostre po-ble".

Tal i com vam dir en la nostraanterior trobada entre aquestspàgines, avui iniciarem de la mà dela deixondida Caty Salom i Paretsun interessant viatge que mitjançantels records de les seves etxerevidesexplicacions de quan l'any 1991 vavisitar Burundi, ens permetrà co-nèixer un poc més el demble delpaís centreafricà.

Per començar recordam quanna Caty ens deia: "Ens dormírem aBrussel·les i ens aixecàrem aBurundi. Després de vuit hores devol vam passar d'un país desenvo-lupat amb un altre subdesenvolupat.Així arribàrem aquell 12 de juliol alpaís dels mil pujols".

Com molt bé diu la nostraguapa exploradora, a Burundi sel'anomena el país dels mil pujols,doncs situat en el cor del continentafricà la seva forma, que també

pareix un cor, agombola un relleu ambuna teringa de pujols esbrufats derugos, que és la casa tradicional bu-rundesa, així com tàlvegs i zones mar-jalenques.

El seu nom complet és Republikayu Burundi i té una extensió de 27.834km2. Les seves coordenades són 2º 45'i 4º 28' de latitud sud i 28º 50' delongitud est.

Al nord limita amb Ruanda, al'est i al sud amb Tanzània, i a l'oestamb la República Democràtica delCongo i el llac Tanganyika.

Té una població de devers 7 mi-lions d'habitants, amb una densitat de147 hab/km2, xifra que li fa ocupar elsegon lloc del continent africà. Tan altadensitat de població provoca que tot elterreny disponible sigui cultivat, raó perla qual aquest cultiu intemsiu porta aun perill d'erosió de la terra.

La seva economia és fona-mentalment agrícola, tot i que es tractasobretot d'una agricultura de subsis-tència orientada a l'autoconsum, comés el cas de les bananes, llegums, sor-go, blat o mandioca, dedicat-se aaquesta tasca el 95% de la població.

La indústria és pràcticamentinexistent i la poca que té és pública i

de molt baix rendiment. Hi ha una solafactoria de te, una altra de cafè, duesde cervesa amb patent estrangera i unade cotó.

La indústria privada es redueixa petites empresas de caire molt rudi-mentari i poc desenvolupades entecnologia. Només hi ha sdues centralshidràuliques, una a Rwegura i l'altra enel riu Ruzizi, però aquesta última éscompartida amb Ruanda i Zaire.

En mineria té petits jaciments deníquel a Musongati, Turba i Caolín.

I na Caty ens seguix contant:"Només tocar terra ens adonàrem queaquell aeroport no era Son Sant Joansinó un lloc molt especial: era el tercermón, on tot és fa de forma manual ires no està mecanitzat".

Santa raó té quan diu que és unlloc molt especial. L'aeroport de Bu-jumbura es troba a 11 km de la capital.Les 300.000 ànimes que hi viuen hofan en una ciutat força peculiar i bastantconfusa, ja que es compon d'un centre

(Ve de la pàg 22)

amb alguns carrers asfaltats però tanplens de clots que per als cotxes és

(Passa a la pàg. 10)

El temps de juny 23 (167)

Els gràfics i el mapa de pluges són elaboratsa partir de les dades recollides a l'estaciópluviomètrica de Can Xesc i col·laboradors

Res, al·lots, que no en va mai una de tota sola. Quan jo era jove unes poquesvegades en s'any -o cap vegada- plovia terra roja, però ara hem arribat a un puntque d'Àfrica cap aquí tot hi compareix: terra i personal. Lo que és terra, aquestmes ha fet oi i sa cosa de sa pols pot ser que tengui relació amb so canvi climàtic,però lo que sí té relació amb Africa són ses rissagues: s'arribada de grans massesd'aire calent d'origen saharià fa oscil·lar sa pressió atmosfèrica tan ràpidamentcom per fer pujar i baixar un parell de metros es nivell mitjà de la mar. En es gràficde damunt se veuen amb detall ses oscil·lacions més importants d'aquest fenomentan poc agradable i tan depressiu.

Xesc

Hi ha noms de ciutats que pas-sen a la història perquè en elles s'hihan celebrat aconteixements impor-tants, i noms de persones que són re-cordades per la seva trajectòria per-sonal o per algun fet extraordinari.Davos, Porto Alegre o Schengen sónnoms de ciutats recordades perquè hanestat llocs capdavanters en els canvisque ha experimentat la societat occi-dental els darrers anys.

Bolkestein és el llinatge d'un co-missari europeu, responsable del mer-cat interior fa uns anys, liberal holan-dès, que presentà a estudi de la UnióEuropea una directiva anomenada"Directiva relativa als serveis al mercatinterior".

El senyor Fritz Bolkestein seràrecordat per ser l'autor d'aquesta direc-tiva que, en cas d'aprovar-se, provocaràque, pràcticament, tots els serveis pú-blics i socials subministrats dins l'Eu-ropa dels 25 siguin considerats com aproductes econòmics ordinaris. Sectorsessencials com la cultura, l'educació,els serveis sanitaris i tots els serveisde l'àmbit de protecció social, podenser sotmesos als mateixos requisits dela competència econòmica de les mer-caderies.

Aquesta directiva causarà un de-teriorament dels sistemes públics depensions, d'ajuda social o de coberturadels serveis sanitaris en benefici de lesassegurances privades i de les empre-ses que escaparan al control dels es-tats.

La directiva Bolkestein pot sig-nificar la desregulació dels nostre sis-tema educatiu i el fi de tota forma dediversitat cultural i augmentarà el poderd'un òrgan tan poc democràtic com laComissió Europea que tendrà la clau

Des del meu racó 24 (168)

Bolkestein Tomàs Martínez

per decidir els aspectes de la compe-tència en el terreny dels serveis, persobre les legislacions nacionals.

La norma Bolkestein estableix elprincipi del país d'origen, segons el qualel qui dóna un servei està únicamentsubjecte a la llei del país on està esta-blert (el país d'origen). L'estat originariserà l'encarregat de controlar els ser-veis que es fan i qui els fa, encara quees facin en un altre estat membre. Alstreballadors dels països membres se'lspodran aplicar normatives d'un altrepaís on els drets socials siguin menors(botant-se els convenis laborals i lesnormes de protecció dels consumidorsi del medi ambient). Als treballadorsestrangers se'ls aplicaran les norma-tives laborals i salarials del seus païsosd'origen.

Així una empresa de Polònia quepresti un servei a Espanya, per exemplereparacions de cotxes, estarà subjectaa les lleis de Polònia i no a les d'Espa-nya. No hi haurà una única legislacióper a tots els que prestin serveis dinsd'un territori, sinó que cada empresaaplicarà la legislació del seu país d'o-rigen.

Les diferències existents entreels sistemes jurídics, socials, educatiusi sanitaris dels 25 estats de la Unió Eu-ropea animaran els prestadors de ser-veis a traslladar les seves seus als es-tats membres amb exigències menors.Al mateix temps, els estats més exi-gents es veuran obligats a rebaixar elseus nivells d'exigència per tal d'evitarla fugida d'inversors o que no se n'ins-tal·lin altres de nous, entrant en unabatalla sens fi d'ofertes a la baixa. Totaixò suposarà un atac frontal al Dret

del Treball, a l'Europa social, als dretsde la ciutadania. Desregulitzarà el mer-cat a costa d'una pèrdua de poder ad-quisitiu i de drets adquirits pels treba-lladors per fer front a les empresesd'origen estranger que faran una fortacompetència de serveis al país on estaninstal·lades.

Des de fa un any diverses instàn-cies nacionals i europees (associacions,sindicats, partits polítics, etc.) han fetsaltar l'alarma i han fet una crida a lamobilització de les forces progressistesper lluitar contra aquest projecte de di-rectiva que, si s'aprova, de fet s'haaprovat dins el més de juny una versióamb un text ambigu que ha tingut elsuport de països com França i Alema-nya, en principi reticents, pot suposarla deslocalització massiva d'empresescap als països de la UE que ofereixenles lleis laborals, ambientals, de pro-tecció social i de protecció al consu-midor menys exigents, l'empitjoramentde les condicions laborals dels treba-lladors, la prohibició legal de dur a ter-me polítiques, per part de les admi-nistracions públiques, de foment i sub-venció per a la implantació d'escoles,hospitals, serveis socioculturals i altresserveis bàsics per al benestar de laciutadania.

El senyor Bolkestein ha fet tot elque havia de fer per passar a la història.