/ROT LLOREdÇ DE/ CRRDR//RRNOVEMBRE DE 1993 * N° 199

Parròquia de Son Garrió

Amb aquest número, Flor de Card obsequia els seussubscriptors amb la història de la parròquia de SonGarrió, escrita per Mn. Jordi Pascual.

GuillemNadal

El pintor llorencí pro-tagonitza aquest mésla secció de GuillemPont Gent de la nostragent.

IGDANYIaMR©II I FS BALEARS

Suplementliterari

Jaume Galmés iniciaun Suplement literarique a partir d'aquestmes ocuparà les pàgi-nes central de la revis-ta. Comptarà amb lescol·laboracions delllorencí Pere JosepSantandreu i del car-rioner Joan Comila,entre d'altres.

(Pag. 11 a 14)

Articles d'opinió

Guillem Pont (pàg. 3), PSM (Pag. 15), Pere JosepSantandreu (Pàg. 16), Ignasi Umbert (pàg. 18) iJosep Cerdà (pàg. 21), donen la seva opinió sobrediversos aspectes de l'actualitat llorencina.

Dedicació exclussiva

Com a notícia de darrera hora,hem de dir que en el ple del 29 denovembre l'equip de govern va acon-seguir, amb el recolzament del PartitPopular-Unió Mallorquina, que s'a-provàs la dedicació exclussiva del ba-tle, amb un sou de 141.000 ptes.mensuals i dues pagues extres, a lesquals s'hi han d'afegir 875.000 ptes.per a la Seguretat Social.

A la mateixa sessió, segons hem

pogut llegir als diaris perquè a l'horaque fan el ple els treballadors no hipodem assistir, es va fer constar que,gràcies al nou sistema de retribució,en Joan Santandreu se n'ha duit propde mig milió en tres mesos, i en Bar-tomeu Mestre més de tres-centes milpessetes en dos.

Unes decisions que sembla no s'a-venguin gaire a una Ajuntament quedeu més de 500 milions de pessetes.

Editorial pàg 2 (218) $£

Les aigües netes

Flor de Card

S'està discutint aquests dies -i potser pel retràs que li donen elspolítics caldria dir aquests mesos- sobre si l'explotació del serveid'aigua potable hauria d'anar a càrrec de l'Ajuntament o si seriamillor que se 'n cuidas una empresa privada. A principis d'any sem-blava que la cosa estava més o manco decidida, ja que l'equip degovern era partidari de la segona opció i els de l'oposició, que te-nen majoria, es decantaven per la primera. Darrerament, emperò,només els socialistes es mantenen de manera ferma en la seva pos-tura, ja que els altres quatre regidors semblen estar disposat atornar-se estudiar la possibilitat que defensa l'equip de govern: laprivatització.

Nosaltres, donant per suposat que el servei estàs ben duit fosquina fos la possibilitat que escullissin, ens decantam per la mu-nicipalització pels motius que exposam tot seguit.

En primer lloc, no seria lògic que l'Ajuntament fes una conside-rable inversió en pous, tuberies, safareig... i després la cedís a unaempresa privada. Si feien comptes fer-ho ens haguéssim pogut es-talviar tota aquesta despesa.

En segon lloc, si la concessió genera uns beneficis -que és el quehem de pensar-, aquests repercutirien en el propi municipi i po-drien servir, per exemple, per abaratir les quotes. Si es dóna a unaempresa privada se n 'aniran a la butxaca del concessionari.

En tercer lloc, si se 'n cuida l'Ajuntament s'hauran de contractarnous empleats, i alguns llorencins podrien aconseguir un lloc defeina. Com que a Sant Llorenç no hi ha empreses d'aigües, és moltprobable que si es privatitza els treballadors siguin externs.

En quan lloc, una empresa privada potenciaria el consum d'ai-gua per augmentar els beneficis, mentres que una pública podriapotenciar-ne l'estalvi. En aquest sentit creim que tenària un cairemés ecològic.

En cinquè lloc, el fet de municipalitzar el servei podria suposarun estalvi d'imposts (IAE, Impost de Societats...), f et que també po-dría repercutir en els rebuts que han de pagar els usuaris.

En sisè lloc, ja que les aigües brutes estan municipalitzades -oaixí ho sembla, perquè la veritat és que encara no hem vist cap re-glament que assenyali les normes de funcionament-, seria lògic queles netes també hi estassinja que segurament no ocasionaran tantsde problemes com aquelles.

I en setè lloc, fent les gestions oportunes alguna entitat d'estalviconfeccionaria els rebuts a uns preus ben competitius, molt més ba-rats que els d'una empresa privada.

Per tot això som partidaris de municipalitzar el servei, ja que,al cap i ala fi, hem de pensar que els qui se'n cuidaran seran unsempleats, i no tenim per què suposar que ho faran millor si cobrend'una empresa privada que si ho fan de l'Ajuntament.

Revista d'informació general de Sant Llorenç desCardassar (Mallorca).Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: Maria Calmés * Telèfon: 569509Novembre de 1993. Número 199Dipòsit legal: 765-1973Edita: Associació Cultural Flor de CardCIF: G07606185Imprimeix: Tirrena S.A. (Manacor)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem QuinaJoan SantandreuGuillem Soler

Col·laboren

Josep Cortès PortadaCrònica informal 6Espipellades 19Tal dia com avui 21Estampes llorencines 24

Guillem Pont De lleures, borinos... 3En Guillem Nadal 4

Sol, i de dol Batec 8Centr. Musical Santa Cecília 9Abbè Rovira Lira d'or 11Jaume Galmés La musa ària 12P.J.Santandreu Literaura infantil 13

Coses a dir 16Joan Gomila Inventari d'oratges 13Xavier Morell Viatge a l'estació Z 14J.Rosselló Ovidi en tankas 14PSM Pressupost-92 15Xerafí Sard Bàsquet 17Ignasi Umbert El POOT 18Josep Cerdà Carta d'un infant... 21Maria Galmés Si lleu... 22

Demografia 22Comptabilitat

R. Rosselló Història 23Bel Nicolau Distribució

* * * * * * *

Opinió pàg3 (219)

De lleures, borinos i pensaments, a lloure

Un company, evidentment no gaireafectat de feminisme, en certa ocasióm'intentava convèncer de que, per unadona, no hi ha llop més ferotge i cruelque una altra dona. I ja en fa mesos i•tal vegada anys d'això, però adesira latraducció de la idea -posant un altresubstantiu en el lloc de dona- em com-pareix al pensament. De totes les tra-duccions que n'he fet, la que última-ment ha martellejat més el cervell,potser perquè estic encara afectat d'unmalaltís llorencinisme, és aquella quees podria plantejar d'aquesta manera:

"Analitzats els darrers aconteixements,i també els dels darrers anys, i els an-teriorrs, és podria assenyalar amb unmarge relativament curt d'error, quequan algun llorencí/na o grup de llo-rencins/nes es mou, aportant algunacosa o fent quelcom que surti de lamés estricta i tediosa rutina local, l'ú-nica cosa lògica provinent d'un altrellorencí/na que pot esperar, en sentitmés o manco figurat, és una garro-tada".

Intentaré justificar aquest pensa-ment. Després de molts d'anys, potserl'antecedent més immediat seria elClub Card, un grup de joves d'aquestavila, decideix organitzar-se muntantformalment una associació per tal decanalitzar i estendre el seu altruisme,el seu llorencinisme, la seva il.lusió ila seva entrega, en comptes d'intentar-ho individualment, el que suposariauna mena de suïcidi, o en comptes decastrar possibles inquietuds amb horesi hores de televisió, cosa d'altra bandai dissortadament, ben normal.

Cerquen un nom, Lleure a lloure, adir ver encertadíssim i carregat d'unfort i arriscat significat, i uns objectius"defensar els interessos i els drets delsjoves de Sant Llorenç, així com fo-mentar i potenciar la participació d'a-quests en les activitats del poble", quepensen portar a bon lloc mitjançant lescomissions de Cultura, Festes i TempsLliure. (Flor de Card, num. 192)

Mitjançant concurs públic cerquenun logotip i comencen la campanya desocis. Fins aquí impecable!

Arriben les festes patronals i, comés lògic, desitjable, convenient i salu-dable, decideixen participar-hi.

Com és lògic, desitjable, convenienti saludable, porten encara el ciri a lamà, vull dir que es mostren tal comsón, per això, molt possiblement, sónels únics que participen a les festesdesinteressadament, sense cobrar pelservei i el treball que desenvolupen.Perquè no ens hem d'enganyar a nos-altres mateixos, segurament tots elsaltres grups i persones que hi partici-paren o bé cobraren o bé feien unafeina que els corresponia i per a laqual cobren mensualment.

És la seva primera participació, icom és lògic i no convenient ni desit-jable, encara desconeixen la diferènciaentre el parlar i el fer, entre el muntari el desmuntar. (Per favor, no confon-dre amb allò tan emprat i conegut comla diferència entre riure i fer riure carés un tòpic que, entre parèntesi i flui-xet haurem de convenir que, a dife-rència del que es pensava un temps,sempre ha estat més enriquidor i for-matiu el fer riure i actuar que no elbadar i riure).

I quina és la conclusió? Una certapolèmica. Val a dir que, des del meupunt de vista, sortosament personal i

intransferible, i en una primera im-pres'sió, la reacció de "Lleure a llou-re" -a "Les raons d'uns perqués, i mésperqués"- és molt ben argumentada ilògica, però tal vegada una mica exa-gerada, tant pel contingut com pel tre-ball que comporta, car en Rafel a "ElBé i el Mal i la cabra mallorquina " vafer un repàs encertat que resultà agrei provocatiu, com devia ésser la sevaintenció, i "Els perqués d'unes festes"d'un tal Borino, i de banda la xorradadel protagonisme, s'hagués pogut en-tendre com una crítica constructiva,encertada i necessària.

I dic "s'hagués pogut entendre",perquè la darrera frase del paràgrafque dedica al grup de joves llorencinsen el "Rum-rum d'un poble tranquil"pot mostrar o bé que els perqués erenuna garrotada o bé la manca de com-prensió, i alhora sensibilitat, per ac-ceptar la discrepància.

De totes maneres compártese total-ment l'opinió de Lleure a Lloure altractar el tema dels pseudònims quanels articles es refereixen a persones.De fet, en el lloc adient, que són lesassemblees de la revista on els acords,tal com correspon en una societat de-mocràtica, es prenen per majoria delsassamblearis, sempre he mostrat elmeu rebuig a aquest criteri de Flor deCard. I encara més, també compárteseaquella més contundent del capellà-poeta Jaume Santandreu quan assenya-la que "qui parla darrera parla ambso cul" (certament, a vegades poquesparaules diven moltes coses, eh?)

I això podria acabar amb un "Ànim,força i enginy Lleure a lloure! " o ambun "Tirau envant, que em feis enve-ja!", però encara es pot furgar unamica més amb un altre pensament pa-ral.lei:

(Continua a la pàg. 5)

Gent de la nostra gent pàg 4 (220)

En Guillem Nadal

Aquest estiu, a la fi!, vaig gaudird'una tarda tranquil·la i familiar amben Guillem Nadal i Soler ("Corrió", omés íntimament "es Gurr i").

La veritat és que últimament ens vè-iem poc. No coincidim a gaire indrets,cosa no gens estranya si es consideraque per tenir l'estudi a Son Servera, itambé perquè, i des de que és pintorprofessional i figura estimada, cotitza-da i reconeguda a tants d'indrets, pas-sa llargues temporades fora Mallorca( "normalment en faig mig i mig, migany aquí i mig any a fora, a Alema-nya, a New York, a París... crec queaixí he trobat un equilibri idoni, siestic més temps aquí, m'ofec, peròquan fa temps que estic fora m'e-nyor"), el que fa que les seves visitesa Sant Llorenç siguin espaiades, esqui-fides i bàsicament familiars.

Malgrat tot, la relació és viva. Peraixò després de l'abraçada vam pactarun horabaixa per veure'ns.

Quan el vell Patrol, amb tots elsmembres de la família, pujava 1'empi-nada costa que porta al seu estudi ser-verí, passaren pel pensament ràfeguesa lloure de temps enrera: dels "nassa-rrots" dels inicis de "Flor de Card",de l'eixida de les primeres pintades ala vila, dels campaments -alguns ambexperiències "pictòriques"- que com-partírem, dels dibuixos per a les fitxesde Ses Sitges... potser tenia una certapor, car el temps i els aconteixementsens podien haver fet trescar caminshumanament ben divergents.

Vaig disfrutar.

De la tarda tèbia i plàcida. De l'en-torn meravellós -comprenc perfectíssi-mament la construcció de l'estudi enaquest indret concret-. I, sobretot, del'hospitalitat i companyia d'en Gui-llem. Tal era, tal és.

Amb el seu somriure ampli, elsseus moviments secs del cap -per tirarels cabells al darrera-, i les sevesmanotades tan personals, ens mostràels arbres que havia sembrat, les ove-lles negres i els ametlers, els tests quehi havia sobre el turó i les calaveresafilerades de les vaques que havia tretd'un forn de calç... i també els seusquadres, els acabats i a punt de sortiri també els just iniciats, i aquells quedescansaven... i els objectes trobats

aquí i allà... i els catàlegs, la cervesa,els mots i les anècdotes. L'ésser.Compartírem una tarda.

Dies després, amb devoció, vaig fu-llejar els catàlegs,

"...Una obra, no en dubtem pas,que perdurarà, perquè és la vida ma-teixa, perpètuament inacabada, provo-cadora sense treva, però no en el sen-tit vulgar del terme: provocadora per-

Gent de la nostra gent/Opinió pàg 5 (221) tf

què recorda, sense concessions, lanostra condició terrestre... (F. Néde-llec. Castres, 1989)"

"...És un recital plàstic, aquest,que sense massa perifrasi es podria ti-tular "L'evangeli de l'hortie segonsGuillem Nadal". Vet-aquf, sinó, a-quest esforç per aproximar-se al mis-teri de l'ésser humà que representaaquest "retrocés " cap a la paleontolo-gia de quan començava a manifestar-se deixant els seus "grafitti "pels mursrocosos dels habitacles primitius...(M.Á. Riera. Caja de Valencia, 1991)

"...Si la força, el cos, són l'origen-si ho són el mite o la forma- tot justels podrem recordar si no és en for-mes vagues, imprecises, sempre fre-gant aquest espai evanescent, el sug-geriment, la vaguetat...(V.Llorca. LaMisericòrdia, 1991)"

"...Actividad de la pintura de Gui-llem Nadal como reconocimiento deuna tradición del Sur en la que lo ins-tantáneo, el acontecimiento, estánsiempre convocando a su doble; al la-do sombrío, el lado mítico de las co-sas, al que la pintura se refiere...(V. Llorca, köln, 1992)"

Després, amb certa morbosa curio-sitat, em vaig atrevir a rellegir aquellaprimera entrevista (Agost, 1985) queli vaig fer, just quan, amb aquella ex-posició de bicicletes a Sa Pietà Freda,acabava de decidir que deixava eltreball d'administratiu per dedicar-seexclussivament a la pintura:

"...És clar que el perill hi és, peròdepèn molt... es tracta de que el mun-tatge (de l 'art) et permeti seguir ju-gant sense que t'arribi a ofegar, queet deixi un marge d'acció... evident-ment entrar en el "joc de l 'art semprecrea una dependència, però presisa-ment és aquest el repte personal: do-minar aquesta dependència "

"..em sent a pler pintant. Però nosempre. A vegades m'empreny. És un

joc, una lluita d'aspectes anímics-sentiment, sentits...- i físics -pinzell,tela..."

"... una persona, una relació, unfet... et suggereixen el joc... "

"Per mi hi ha una cena relació en-tre la pintura i el sexe. Primer hi hael desig, una necessitat vital defer, dedonar-te; llavors hi ha el procés pas-sional, el treball, on com ésser total,et bolques, i finalment s'esdevé el re-laxament, l'obra acabada satisfactò-riament, i també, a vegades, el fracàs,la frustració... "

De llavors ençà la pintura d'en Gui-llem ha rodat món, i ell, sense deixard'ésser llorencí-serverí, s'allarga is'estén envers la universalitat, peròmantenint la senzillesa de les granspersones; amb el mateix ésser físic itambé humà, amb els peus en la sevaTerra.

Potser no cal dir res més. GràciesGuillem. Retrobar-te va resultar, -pertantes coses!-, un vertader plaer.

Texte: Guillem PontDibuix: Josep Cortès

(Ve de la pàg. 3)

JoieriaFemenias

llistes de nocesobjectes de regal

Rector Pasqual, 8Tel. 569072Sant Llorenç

"No hi ha manera. En aquest poblesempre hem d'errar el tret. Tan difícilresulta destriar allò que f a nosa d'allòque pot ajudar a aconseguir els propisobjectius o alguns de semblants?"

M'explicaré. Lleure a Lloure és ungrup que es mou envers un Sant Llo-renç millor. Sens dubte, Es Borino,des del moment en què sintetitza elsseus pensaments i els escriu, també.Llavors, per què perdre el temps ambel matisos i en la lluita per assentar elpropi pensament en lloc de treballarpel canvi de la realitat quotidiana de lavila?

En el fons hi veig certa semblançaamb altres -massa- dissortades lluitesque es van succeint sota qualsevolexcusa-sigles-parers.

Massa vegades les polèmiques llunyde resultar aclaridores -tal com cal-dria-, congrien diferències que, amb eltemps i mot rera mot, resulten difícilsde superar.

Conseqüentment crec que resultariamés lúcida la idea de juntar que no lade separar, la de consensuar en lloc dereafirmar la pròpia manera, -d'altrabanda i en altres contextes enriquido-ra- d'entendre els detalls.

Tanmateix l'objectiu de la lluita ésun altre:què?,qui?,per què?com?,quan?,de quina manera?

es controlen, tracten i manegen elsbens públics i locals; des dels dinersde tots a la salut, des de l'aigua al'aire, des de la terra a la Terra; endefinitiva treballar per la utopia delSant Llorenç que volem per a l'any2092!

O no és, tal vegada, així?

Guillem PontNovembre, 1993

Crònica informal Pag 6 (222)

^ %f

Encara que a vegades intenti fugirde la rutina cercant emocions fortes iprovant, ene que sigui de pensament,viure risc a l'aventura, la veritat ésque el qui signa aquesta secció és unhome de costums, acomodat a un ba-lancí de llengües, i al qual li agradatenir més o manco controlades les se-ves accions futures. Ja estam que unamica d'improvització i de disbauxadiuen qiue són bons per les neurones,però cadascú és així com és i mal as-sumpte si tots fóssim tallats amb elmateix mollo.

-Vols dir que amb l'edat et vas fentconservador?

-No..., o no ho crec. El tirs vanperquè teñe el costum de començar lacrònica amb allò que més em va cri-dar l'atenció, i aquest més, per allòque deia, faig comptes tornar-ho fer.

-I què va ser el que més et va cridarl'atenció?

-Una persona poc observadora diriaque fou la nit de trons i llamps, quepresagiava una sessió concordant ambla meteorologia; o el fet que les in-clemències del temps no fossin obsta-cle per a què la Sala s'omplís de goma gom d'un públic ansiós de sabercom acabaria lo del cadastre. Però no,amic contertuli, el que més em cridàl'atenció, sensible com som, fou lacorbata del balle. Era d'uns tons gri-sencs semblants als de l'americana,amb retxes com a rosenques que for-maven quadres de tamany irregular.

-Tampoc no crec que sigui res del'altre món...

-No..., si no fos perquè estava col-locada ben damunt una camisa marró,també més o manco quadriculada, queno sé si comptaria amb el vist i plaud'un estilista. Tot d'una que hàgimsortit de deutes proposaré que l'Ajun-tament contracti un assessor d'imatge,que sinó a l'instant els nostres repre-

sentants semblaran t estimons de Jeho-và, i és sabut que els seguidors d'a-questa secta no es distingeixen pre-cisament per la seva elegància vesti-menta!.

-Ala idò, ara que ja t'has espassatles ganes d'amollar alguna parida,pots començar a contar coses.

El punt 4, que va ser quan vaig ar-ribar, tractava de la demolició d'unesobres que ha fet un particular dins unazona pública (et sona gens, això?).Tothom va estar d'acord amb la pro-posta de l'equip de govern, però elregidor Sansó, visiblement excitat, vavoler remarcar que no només havia dequedar en paraules, com molts d'altresexpedients semblants que ha aprovat elplenari; si ha ocupat la via pública,que la desallotgi -va dir-, i si no hofa, que ho faci l'Ajuntament a compteseu. En Mateu Puigròs hi va convenir,i va fer vots perquè el Sr. Sansó de-fensas aquesta postura, davant futurscasos semblants, amb la mateixa vehe-mència amb què ho ha fet avui.

Segons l'orde del dia, a l'altre punthavien d'aprovar inicialment la Normacomplementària sobre regulació de ca-pacitat de població. Abans de comen-çar n'Antoni Cuc va pegar una estira-da d'orelles a l'arquitecte municipal,ja que tenim aprovat una reglament deNormalització Lingüística i no hi hamanera de que aquest subjecte faci capinforme en la nostra llengua. El batle,que es va presentar a les eleccionsamb un partit que en el seu escut duiales quatre barres i un arbre -no us nerigueu que és ben ver-, va demanarpaciència, pobre home, que si no ensap, què hi pot fer?

-Per exemple, aprendre'n...-Sí, però es veu que no hi deu tenir

gaire interès. N'Antoni Cuc va propo-sar que o fessin complir el Reglamento l'eliminassin.

-A l'arquitecte!?-No, al Reglament.-I en Miquel Galmés, l'encarregat

de normalitzar, què deia?-Ni pruna. Escoltava com si l'as-

sumpte no I'afectas.

-I de què anava aquest punt?-Pareix ésser que pel març va sortir

una norma segons la qual no es podienaprovar les Normes Subsidiàries si noassenyalaven quanta gent podia viurecom a màxim en els diferents nuclisdel terme municipal. Això vol dir que,per via que facin, és ben segur que esretrassaran una bona partida de mesos.

-I per què no ho aprovaren tot a launa, si això va sortir pel març?

-No t'ho sé dir, però d'aquesta ma-nera s'hauran retrassat un poc més ihaurem hagut de pagar més feina alstècnics encarregats del projecte. NaJerònia va votar en contra perquè tro-bava que era una exageració que hipoguessin viure 43.000 habitants. Justa Sa Coma, segons el projecte, n'hicabran 13.000, el doble dels que téArtà.

A continuació parlaren de l'execu-ció de la sentència sobre el Pressupostde 1992. Segons els tècnics del Con-sell, si no ho vaig sentir malament, hihavia dues possibilitats: la primera,que es mantinguessin els compromis-sos presos fins al 31 de desembre ique s'oblidassin dels posteriors; lasegona, que fos el jutge qui assenyalàsexactament el que s'havia de fer. Comés de suposar, els de l'equip de go-vern eren partidaris de la primera op-ció -el batle va assegurar que era lamés eloqüent (sie!?)-, ja que el jutgehagués pogut ordenar, per exemple,que tornassin als usuaris els dobbersque els havien cobrat de demés, o queels regidors havien de tornar a l'Ajun-tament totes les pagues que havien co-brat durant l'any.

-Supòs que els de l'oposició votarenen contra...

-Idò suposes malament. N'Antoni ina Jerònia votaren en contra, en To-meu Carbó es va abstenir i la resta vavotar a favor.

-No ho entenc.-En acabar el ple vaig demanar a

Mateu Domenge com és que no s'hihavien oposat, i ell em va contestarque, si m'havia de dir la veritat, solsno sabia exactament què votava.

Crònica informal pàg 7 (223) *f-Pareix que quan es tracta de tants

de dobbers convé que un sàpiga quèvota, i si no ho veu clar, que demanimés informació.

-Deixau-ho córrer, que Déu ensguard d'un ja-està-fet, i passem alpunt fort: el cadastre. Començarenllegint una moció conjunta de total'oposició a la qual demanaven que esrevisassin els valors cadastrals d'algu-nes zones del poble, entre les qualss'hi trobava el camí del Purgatori. Ha-vien fet fer una peritació a un tècnictitulat amb la intenció de reduir-losmés o manco a una tercera part. A-bans de començar a debatre el tema,el batle va demanar, amb el to pasto-ral que el caracteritza, que mirassinúnicament pel bé del poble i que perfavor no fessin política. Si no ho vaigcomptar malament ho va repetir cincvegades.

-Al nostre batle es veu que encara liqueden tics de temps enrera, perquèper a ell fer política està absolutamentbarallat amb fer feina per al poble. Ique un polític no pugui fer política éscom si un capellà no pogués dir missao un picapedrer fer cases. Trob quedevuit anys després d'haver-se morten Franco ja comença a ser hora decanviar de discurs.

-Hi ha coses que no canviaran mai.Com el fet que Sant Llorenç estiguientre els 25 darrers pobles d'Espanyaque encara no té Normes Subsidiàries,com va esmentar el secretari quan varesumir breument l'elaboració delcadastre. I com que el 1er de generencara no hi estaran, totes les zonesque avui són rústiques, almanco l'anyque ve, només pagaran com abans.

Tot seguit agafaren la paraula elsregidors socialistes, i na Jerònia varetreure al batle que només els infor-massin quan hi havia moguda popular,quan per ventura ja era massa tard perpoder solucionar l'embull. El batle liva recordar que ella tenia la llista desdel primer dia, i que si hagués volgutmirar pel poble tant com deia, haguéspogut punyir al seu partit, que era elqui havia posat els preus tan alts. Na

Jerònia, visiblement enfadada, li varespondre que només deia disbarats, jaque just feia tres dies que n'estava in-formada, i encara havia hagut de ser através dels funcionaris. Hi afegí queels preus del cadastre havien de sersemblants a tota Espanya, i va recor-dar al batle que la ponència de lesilles estava integrada majoritàriamentper gent del Partit Popular.

El batle, continuant amb la mateixalínia, atacà dient que si ell deia disba-rats ella només deia dois, i li recordàque si la ponència estava integrada pergent del PP era perquè el PSOE no te-nia majoria ni creia que l'arribas atenir mai.

-O sigui, un espectacle llastimós.-Sí. Quan la gent s'alça els polítics

es posen nerviosos, i per poder donarla culpa uns als altres perden l'educa-ció i s'aferren a l'emblanquinat.

-I com va arribar a acabar?-Que esperarien l'informe del perit

i mirarien de baixar els preus a les zo-nes de xalets.

Per acabar l'orde del dia envestirenels precs i preguntes, i, com sol ésserhabitual -es veu que els del plenaritambé són persones de costums- , vacomençar el torn n'Antoni Sansó. Laprimera era per demanar a veure comhavia anat la campanya contra el re-nou que acordaren fer pel març d'en-guany; el batle li contestà que s'havienequivocat, ja que no era una campa-nya sinó una revisió. La segona, persebre com estava el tema de les aigüesnetes. Quan es farà? Què faran? Man-tendrán el que es demanava en el ma-nifest i que fou aprovat per majoria?El batle respongué que mirarien dexerrar amb els del Partit Popular perveure si farien exactament el contrari-el subretxat és del batle- del que ellproposava, o sigui, donar-ho a unaempresa privada, ja que ells estavenoberts a trobar solucions.

-Supòs que estar oberts a trobar so-lucions vol dir dir amén al que propo-sa el batle, no?

-Elemental, benvolgut Watson. Totseguit no sé qui va demanar a Barto-

meu Mestre a veure com estava la pla-ça dels morers. L'al.ludit responguéque prest l'acabarien perquè ja havientornat començar els aprenents de paretseca, i que posarien la placa dient: "AAntoni Garrii, poeta". Per si qualcúno ho havia entès ho va repetir duesvegades.

-Sagrades!, i que no era paredadori contador de rondalles?

-Sí, però ve a ser lo mateix, segonsen Mestre.

En Guillem Llull, fent referència auna informació de Flor de Card se-gons la qual sembla que els del PartitPopular han canviat de parer en lo deconcedir les aigües a una empresa pú-blica, va manifestar que ells nomésestan oberts a tornar-ne parlar, peròque encara no s'havien acabat de deci-dir. El batle el tranquil·litzà dient quea la premsa no li han de fer massacas, que de deu vegades nou no sap elquè diu.

-I tu què digueres?-Res. Què havia de dir si la raó li

vessava per damunt el cap de tantaque en tenia. La premsa és el càncerde la societat i quan no sap una notíciase la inventa. I a més, només li agradafer política!

-No ets pots queixar amb aquestspolítics que tenim, perquè et donenmotius ben abastament per fer la crò-nica, eh?

-Anam amitges. En acabar el ple ihaver tancat la sessió donaren la pa-raula al públic, que va intervenir unabona partida de vegades per ampliarinformació sobre el cadastre. N'hi ha-via que avanen emputats ferm, i elbatle, amb l'excusa que la sessió s'a-llargava massa, no s'aturava de repetirque era hora d'anar ajeure, que li feiallàstima que la gent hagués d'esperartant de temps en el saló d'actes. Undel públic li va haver de dir que nofrissàs tant, que al cap i a la fi ellcobrava per estar allà i els del pati debutaques no, i que si esperaven eraperquè volien aclarir tot el que estavaembullat.

Josep Cortès

Batec pàg 8 (224) $f

Comèdies

El grup llorencí de comèdies se-gueix amb les seves activitats. Aquestmes passat han anat a Porreres a esce-nificar una de les comèdies del seurepertori. També s'han desplaçat no fagaire a la barriada de Santa Catalina iels Creuers a Manacor, i hi han repre-sentat "Es sogre de madò Rosa". Elpúblic s'ho va passar d'allò més bé, iels comediants feren molta bulla.

Tots Sants

Durant molts d'anys, el calendarifestiu de la nostra societat era dis-senyat a partir de les dates que l'esglé-sia marcava. De cada cop més, l'estatlaic va suprimint festes que havien es-devingut tradicionals i arrelades, i lessubstitueix per d'altres que ni són po-pulars ni s'associen amb el nostre ca-ràcter.

No obstant això, una de les que s'hamantingut és la de Tots Sants, quehom celebra dia primer de novembre.Gairebé tots els llorencins depositenflors als seus difunts, i al capvespres'oficia una missa en record seu.

Ciclisme

Des de les pàgines de Flor de Cardvolem fer arribar la nostra enhorabonaa Margalida Fullana, guanyadora delCampionat dels Països Catalans i laXXX escalada a Montjuïc. La ciclistallorencina va vèncer les dues carreresen solitari i es va classificar en elmillor lloc. Va declarar a la premsaque estava segura que serta una carre-ra disputada i que totes les contrin-cants anirien per ella. Ella, però, justcomençar la carrera ja es va destacari va arribar a la meta en solitari.

Desitjam a na Margalida l'èxit quees mereix en totes les carreres. Enda-vant i força!

Exposició

Tot el mes de novembre i fins dia13 de desembre s'ha pogut visitar almolí d'en Bou una exposició de pintu-ra d'en Francesc Roca. A l'hora deredactar aquesta bategada encara nohavíem pogut visitar l'exposició, peròde ben segur que ho farem prest. Nos-altres ens queixam de la poca propa-ganda i informació que es donen d'a-quest tipus d'actes.

Bàsquet

Recentment s'han creat dos equipsde bàsquet femení a Sant Llorenç. Elsdos equips disputen els seus partits ala categoria de cadet. Les nines hancomençat amb molt de coratge i vo-luntat per fer un bon paper.

Les més menudes pareix que ho fanun poc millor, de 4 partits disputatsn'han perdut 1 (cadet B). El cadet Apareix travessar una petita crisi, enca-ra que confien sortir-ne prest.

Si les voleu anar a animar i veure,juguen al polisportiu de l'escola.

Ses Verges

A finals del mes d'octubre hem ce-lebrat la tradicional festa de les Ver-ges. Santa Úrsula, màrtir, acompanya-da d'onze mil verqes són recordades

en aquesta festa (sic). Tot s'infla debunyols, i no hi deu haver cap racó deMallorca on les bunyoleres no umplinla paella d'oli i es posin a fer aquestspastissets tan tradicionals.

El diumenge que ve davant, solemaprofitar-lo per tornar a menjar-ne. Jali deim la festa dels verjots, i tor-nem-hi, bunyols a rompre.

Com comença ja a ser habitual, esdisposen una sèrie de paradetes, totsovint a la carretera, per mirar de feruna mica de negoci amb la bunyoleria.

Cardassar III Divisió

Aquest mes de novembre no ha es-tat tot el positiu que calia per a l'equipdel Cardassar de 3a divisió. Els gra-noters han aconseguit uns resultats nomolt satisfactoris per als afeccionatsllorencins. L'equip empatà dos copsdins el Moleter (encara no s'ha dispu-tat el Derbi Cardassar-Badia quan es-crivim aquestes retxes), no aconseguíresultas positius fora camp. Tot i a-quest període negatiu, l'equip encaraes troba a una situació còmoda a lataula classificatòria.

Esperem que l'equip es retrobi prestamb la millor forma esportiva i no ha-ver d'esperar els Reis per demanar-losuna senallada de gols.

Reforma

Així mateix ja feia un parell demesos que eren baratadores algunesrajoles de la plaça de l'Ajuntament.Però, no cal pensar malament, si nos'havien canviades abans devia ser oque la brigada tenia molta feina per

Batec/Concerts pùg 9 (225)

fer, o que el bâtie encara no hi haviasopegat cap vegada.

També han començat les obres al'Escola Nova. Sentim no poder donarmés informació d'aquesta necessitadamillora, però prometem ;mar a veureel rector i informar-n« per poderdonar notícia fresca als lectors elpròxim número de la revista.

Teatre

Aquest mes, quant a l'espectacleteatral, ha estat ben fructífer per a lanostra vila. Més amunt hem ressenyatque el grup llorencí de comèdies se-guia amb els seus projectes. Cal queara assenyalem dos successos més.

Així com anunciàvem el mes passat,en Rafel Duran ha du it a Mallorca"La nit just abans dels boscos", queserà a la nostra illa de dia 18 a dia 21de novembre. Estam ben contents quela feina d'en Rafel pugui ésser valora-da aquí, ja que és un grup molt mino-ritari el que especialment es desplaça-rà a Barcelona per veure-la. El diaabans de la primera representació aPalma, en Mingo Ràfols (únic actor del'obra), va rebre el Premi Especiald'interpretació pel seu treball, i tambéel Premi de la crítica Teatral de Bar-celona. Temporada 1992-93.

Podíem dir moltes més coses d'enRafel, però deixarem que primer ensho conti ell per Nadal. Des d'aquí vo-lem fer arribar l'enhorabona a Mingoi al seu director per aquest premi tantimportant dins els cercles teatrals.

Per altra banda, l'associació "Lleurea Lloure" du a terme un curset de tea-tre, a càrrec de Pep López, del grupmanacorí Capsigranys. Són vint per-sones les que hi participen i riuen, iaprenen, i es coneixen més. Aquestcurset ha estat un èxit: s'han ocupat elnombre màxim de matrícules, s'autofi-nancia (és a dir, que allò que paguenels participants és suficient per pagarel professor), i creim que resulta moltinteressant pels qui s'hi han engrescat.

Sol, i de dol

Música

Un any més, per aquestes dates,l'Escola de Música i el Centre Musi-cal de Sant Llorenç han volgut cele-brar la festa de Santa Cecília.

Amb aquest motiu, el dissabte dia13 de novembre tingué lloc a l'esglé-sia l'actuació oferida pels alumnesdels cursos més avançats, que actua-ven com a solistes acompanyats al pia-no per la senyoreta Diana.

Una setmana més tard, el dissabtedia 20, al cinema "Rigai", tots i cadaun dels alumnes de l'esmentada esco-la, des del més petit fins al més gran,aportaren el seu granel d'arena for-mant part dels duets, dels trios, delsquartet's, dels quintets, dels grups decambra, del conjunt coral... dirigitsper Francesc Sapiña, Antoni Juan, A-pol.Ionia Calmés i Ester Martínez.

El diumenge, dia 21, també al cine-ma "Rigai", concloïa aquesta "VIISetmana de Música" amb el concertoferit per la nostra banda, sota la

direcció de F. Sapiña. Abans de co-mençar l'actuació es féu entrega deplaques commemoratives als músics jaretirats Francesc Soler, Antoni Cal-dentey i Jaume Femenias. Cal destacardintre del repertori musical programatper aquest vespre la suite "LLucia",composada per Antoni Genovart, llo-rencí d'adopció i artanenc de naixe-ment. (Enhorabona, Toni, i que no si-gui la darrera!) Una vegada acabat elconcert, pares, músics i altres convi-dats es dirigiren a la unitat sanitàriaper tal de tastar els plats que els pareshavien preparat.

Tots els actes tingueren prou accep-tació per part del públic llorencí. Queaixí sigui per a molts d'anys.

Aprofítam per donar una vegadamés les gràcies a la família Gelabertper haver-nos cedit la sala "Rigai".

La Junta Directiva del Centre

GARCIA LISJOIERIA-RELLOTGERIA-FOTOGRAFIA

LES MILLORSMARQUES

DEL MERCATEN

CAMERES FOTOGRÀFIQUESCOMPACTES. REFLEX, AUTOFOCUS

NIKON * MINOLTA * CANON * OLYMPUS * YASHICAKONICA * RICOH * PENTAX * PRACTICA * POLAROID

Fotografia i video professionalRevelat de fotos Arco Ins de Kodak

Carrer Major, 47 SANT LLORENÇ Telèfon 838351

BIBLIOTEQUES DE MALLORCA-Centre Coordinador-

Toni Morrison, guanyadora del Nobel de literatura

És la Sena vegada al llarg de la història dels Premis Nobel (1901) en què la guanyadoraés una dona i a més és el primer cop que no és de raça blanca. Per tant, aprofitaremaquest mes per donar-la a conèixer una mica.

La seva biografìa és gairebé desconeguda, només es podran donar unes dades moltpuntuals.

Va néixer a Lorain, Ohio (EEUU) a l'any 1931. La seva graduació va tenir lloc aHoward University i el doctorat l'obtingué a Cornell.

Durant uns anys, concretament del 1967 al 1983, va treballar d'editora a l'editorialRandom House, feina que a la vegada compaginava amb la de professora de Filosofia iLletres a les universitats de Yale, Howard, Texas i State University de Nova York.

A partir de 1991, es dedica únicament a la docència a la universitat de Princeton.

La seva producció literària no és massa extensa, però així i tot té editades sis novel·les:

* El ojo más azul (1970)* Sula (1973)* La canción de Salom (1977)* La isla de los caballeros (1981)* Beloved (1987)* Jazz (1992)

És una gran defensora de la literatura afroamericana i malgrat viure a nordamèrica, re-butja el fet de que l'incloguin dins la literatura nordamericana, de la qual opina que "elsúnics representants en són els blancs".

La temàtica que desenvolupa a les seves novel.les és gairebé sempre la mateixa, d'unabanda la discriminació i l'opressió que sofreixen encara avui en dia els negres dins lasocietat nordamericana i d'altra banda la injustícia humana que es deriva de l'anterior.

El seu llenguatge és una mescla del que es parla al carrer i d'un altre més cult i méslíric.

A la biblioteca municipal "Salvador Galmés" podeu trobar la novel·la "Beloved", quel'any 1988 va ésser guardonada amb el premi Pulitzer.

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

•.̂•̂ *̂

M

> cr cr O>' 50 O < S*

Suplement literari pàg 12 (228) ¥Jaume Calmés

LA MUSA ÀRIA

,

n primer lloc, benvinguts a tots en aquesta novaetapa del "Suplement literari" que, primer ambaquest nom i després amb el de "Les Muses Ami-gues", s'ha anat editant a les pàgines centrals delTSetmanari de Llevant. Fetes les presentacions, co-mencem ja a polsar aquesta "Lira d'or" amb la veude quatre grans poetes de l'Alemanya. Els dos pri-

ADÉS I ARA

En dies jovenívols, el matí m'alegravai el vespre em feia plorar; ara, que som més vell,

vacil·lant començ el meu dia, peròsagrat i serè m'és el seu terme.

mers, Hölderlin i Novalis, són contemporanis entresi i s'integren dins el moviment romàntic: mentreque el primer es caracteritza per l'empremta deixadapels grecs, Novalis s'acosta més al catolicisme. Eltercer, Heine, però, no és romàntic, ja que li tocànéixer quan aquest moviment ja estava esbucat; no-gensmenys, ell mateix es proclamava, no sense iro-

nia, com "el darrer romàntic". Finalment, ens calparlar de Georg Trakl, un home que visqué part dela seva curta vida dins el nostre segle; austríac,profundament trasbalsat per la primera Gran Guerraen la qual participà com a apotecari; el blau formapart de la seva mitologia personal.

F. Hölderlin (1770-1843)

ET VEIG EN MIL QUADRES

Et veig en mil quadres,Maria, graciosament pintada,però cap no et pot mostrartalment com et veu la meva ànima.

Sé només que el batibull del mónse m'esvaí talment un somnii una immensitat d'un Cel dolçreposa per sempre dins el meu cor.

NOVALIS (1772-1801)

JO TENIA PRIMER UNA BELLA PÀTRIA

Jo tenia primer una bella pàtria.El roureufanejava allà tan alt, les violes capcinejaven suaus,era un somni.

/ com jo ara en terra estranya som arribat,hi havia una donzella garrida, màgicai rossa de cabell a mirar:era un somni.

Em besà en alemany i en alemany em digué(hom ho creu amb prou feines,com era bo el seu accent) aquest mot: "T'estim!"Era un somni.

HEINE (1797-1856)

TARDOR TRANSFIGURADA

Poderós s'acaba així l 'anyamb vi daurat i fruits de l'hort.Entorn, muts, boscs meravellosossón del vianant companyia.

Diu el foraviler: és bo.Vespral campana, llarga i lleudona'ns fins a la fi alegre ànim.Un esbart d'ocells fa un salut.

És de l'amor el temps tendrívol.Davallar en canoa el riu blau.Que bella la fila d'imatges--S'enfonsa això en pau i silenci.

TRAKL (1887-1914)

Suplement literari pàg 13 (229) íf

De literatura infantil

L'any passatvaig assistir aunes jornades deliteraturainfantili juvenil, que secelebraren alcentre de cultura de Sa Nostra, a Ciu-tat. Constituïren l'impuls perquè lameva afecció per aquells llibres i pelmón de l'infant s'anàs consolidant ique, a poc a poc, ocupas una part im-portant de l'espai que dédie a la lectu-ra. D'aquelles jornades, em sorpren-gué l'agilitat i el gran profit immediatque en podíem treure. Esdevingué unseminari molt pràctic, molt dinàmic,no unes lliçons magistrals que et dei-xen bocabadat i que no saps com en-vestir-les, i en les quals tothom fa ca-ra de son. A més, hi va haver una im-plicació dels assistents, una partici-pació activa. En vaig sortir amb lasensació d'haver aprofitat molt bé eltemps, i, alhora, amb la necessitat, el

desig urgent de saber més sobre con-tes de bruixes i fades, d'animals fabu-ladors i princeses llunyanes. El mónde la fantasia infantil se m'obria debell nou, tot un camp, en el qual veiaimplicats professionals molt preparatsde la il·lustració, de la paraula, de ladidàctica, de la crítica.

Però avui voldria referir-me a unade les persones que més m'arribaren,amb la qual -quasi telepàticament-vaig connectar. Em sorprengué la sevadisposició per rompre un clima dens,per provocar una necessària distensióentre els convocats, per la seva capa-citat de fer ciència entre l'amenitat i elcientifisme; és a dir, m'agrada aquestaseva habilitatper combinar lac o m u n i c a c i ód'uns sabers i lacomunió ambnosaltres -estu-diants. Em refe-

rese a na TeresaDuran.

Ara fa unesquantes setma-nes, gràcies a lainvitació de laprofessora Cate-rina Valriu i delseu marit, Carles, vaig tenir l'oportu-nitat de conèixer-la personalment.L'endemà, na Teresa em féu presentd'un llibre seu, que em dedicà. Se'mva fer avinent que la sensació que ha-via experimentat feia un any des d'unacadira estant, com a oient i partici-pant, no havia estat equivocada. Sensehaver llegit encara el seu Llibre de laPor vaig quedar profundament encan-tat. I una mica enamorat. Perquè emsembla que d'aquestes coneixencesque et són tan grates hom se'n comenamora.

Pere J. Santandreu Brunet

Inventari d'oratges, de Jaume Santandreu

Sens dubte, el volum del qual m'afany per donar-vos-en breu notícia no pot o no hauria de permetrecaure en l'oblit, almanco dels qui estimam els motssi més no. Perquè com ve a dir l'autor, al pròleg delmateix, és, per una part, fill de l'enrampada sincera,coratjosa i amatent que ha de singularitzar la poesia;és el nomadisme generós que practica Jaume Sanlandrcu per la vasta geografia humana i que el porta atrobar en la vida el sentit més ample del verb viure.

D'altra banda aquest recorregut literari que se'nsofereix, de la per sí dilatada carrera poètica d'en

Jaume, és l'itinerari autobiogràfic per les imatges imetàfores del poeta; l'inventari dels oratges que haventolejat aquest homenot de Manacor, dels quals,també, ell és ferm ventoler talment figura heràldica:"Em dic Jaume com em podria dir vent".

És evident que el nom de Jaume Santandreu ensimposa donada la seva contínua participació en la vi-da social i política de la nostra illa, sempre al costatdels qui pateixen, però, també, és el tarannà de l'es-criptor de talent, gran coneixedor de la nostra llen-gua. I si això, encara, fos poc significatiu vos diré

que Inventari d'Oratges és una antologia escollidaper Miquel Àngel Riera, és a dir tota una garantia.

Així doncs, no vos n'estigueu d'ignorar aquest re-cull de poemes. No vos n'estigueu de deixar passarl'ocasió de quedar-vos enrampats en la bellesa, l'ad-miració i la gaubança d'un dels millors llibres depoemes que hauran vist la llum aquest 1993 i que fael volum 39 de la col·lecció Tia de Sa Real quepublica la Caixa de Balears.

Vet-aquí una petita i fragmentada mostra:Joan Gomila. Novembre de 1993. Son Garrió

Jo us diré com estim

Jo estim com en posada.Posada acollidora,amb abraç de tbganya,escalfor de conversa,sopar de confidència,i una clau voluntàriaper a l'íntim de la cambra.

Va vestit de rei de burles

Va vestit de rei de burlesnostre poble sobirà.Mirau-lo a la balconadadesfet, trist, acomplexat.Mirau-lo com es presenta:capbaix, tot empegueïtde la seva pròpia llenguade català mallorquí.

Aquest "Ecce Homo"

Aquest "Ecce Homo"que ara hem contemplata la balconadade Ca Pons Pilat

és el poble nostreque sofreix Passiótan feixuga i fortacom la del Senyor.

Suplement literari pàg 14 (230)

VIATGE A L'ESTACIÓ Z(IX): Absència (2 de 2)

Observada, astorat, a Ami escrivintamb una seguretat increïble. Em passàel quadern, era el meu torn. Ara ma-teix m'havia quedat en blanc i mentreem repetia mentalment que allò nomésera un joc i no cap competició, vaigdecidir seguir la seva línia per sortir-ne del pas.

"Aquesta història també té al.Iota, lidiuen Mai. Sempre vesteix extrava-gantment i li encanta ressaltar el seucos, del qual, per cert, n'està ben or-gullosa. Viu sola a un apartament ati-borrat de miralls on sempre passejanua, passant llargues hores observantel seu cos. Ella no ho ha consideratmai vanitat. Ho té com una cosa abso-lutament normal com pentinar-se la se-va llarga cabellera o masturbar-se. Liagradaria ser home per poder amollaruna frase que va llegir a una entrevistaa un músic del qual no recorda el nomperò segur que començava per M.: Ami la vida em surt dels collons, saps?-Al contrari del que algú pugui pensar,

és una al.Iota tímida i introvertida i nosuporta els homes que s'acosten a ellapensant que només cerca mabre. Ah!també és fan de Star Trek".

Ami feu una expressió com dir -estàbé, continuem-.

Mad seguia caminant destí: bar des-conegut quan a mitjan carrer aixecà elcap i veié a Mai a uns cinc metresd'ell. No hi havia massa llum, el sufi-cient per veure-li el rostre. Sense sa-ber ben bé per què s'aturà, quedantquiet com una estàtua de bronze. Ellacaminà tres passes més i també s'atu-rà. Es fitaren. Ell obrí els llavis peròno digué res i, passat un segon, elstornà a tancar. Ella desferra lleugera-ment el llavi superior. Enrevoltats desilenci la seva respiració esdevinguéforça evident. Ell va treure mitja cartade dis la butxaca i li donà la volta.Era la meitat del tres de copes. Ellacanvià l'expressió del rostre, primersorpresa i llavors somrigué mentretreia l'altra meitat, també de dins la

butxaca. S'acostaren i juntaren lesdues meitats. Els ulls d'ella brillavenamb intensitat i ell estava a punt deplorar. S'acariciaren, ella la cara i ellels cabells. Just enmig d'ells caiguéuna carta boca adalt, el cinc de bastos.Sentiren un reniou metàl·lic i es gira-ren. A pocs metres d'ells cinc jovesamb aire amenaçant i intencions clara-ment hostils. Dos duien ganivet, unjugava amb una cadena bastant gruixa-da i el de més a la dreta tenia un batéde beisbol. El cinquè, un passa mésenvant que els altres, feia fàstic dedescambuixat i mal vestit que anava idesprenia un tuf intens de suor agre.Es baixà els calçons descobrint un ma-bre tot enravenat que no deixava d'a-cariciar. Ella s'aferrà fortament aMad, clarament assustada. Llavors..."

Llavors Ami s'aixecà de sobte visi-blement preocupda. El vell Bob acaba-va de caure a terra i era evident queanava ben gat.

Xavier Morell Sansó

Ovidi en tankas

Joan Roselló-Màrvel

FILEMÓ I BAUCIS

Alzina i teliper sempre arran del temple.Mercuri i Júpitermengen dins la cabanacansats de córrer món.

EUROPA

Creta té un reique ha violat Europa.Monstre execrable!No et pengis de l'alzina,que engendraràs la Terra.

MIDES

Orelles d'aseper sentir sons grotescsd'aquells set tubs.Menja't la poma d'or,i aprèn a escoltar lires.

ACIS I GALATEA

Pol if em àvid,envejós del pastor,li dóna mort.Acis travessaràSicília amb ses aigües.

CLICIA

Nimfa oceànica,no ploris més per ell.Deixa el desert,que el cel tapa tes ninesquan tornes gira-sol.

ECO I NARCÍS

Filla de l'aire,tota tu veu amormalaguanyat.Bell donzell, flor de font,malenconies reflexos.

Ajuntament pàg 15 (231) tf

La sentència sobre el Pressupost de 1992

NacloiMlMMctolMorea

El Tribunal Superior de Justícia deles Illes Balears, el mes d'abril de1993, va acceptar un recurs posat perla regidora del PSOE Jerònia Mes-quida, en el qual es demanava l'anul-lació del pressupost de 1992.

Pel mes de juliol de 1993 l'Ajunta-ment en ple i per unanimitat va acatarla sentència dient que anul·laven l'a-cord on es va aprovar l'esmentat pres-supost???

Des del PSM-Nacionalistes de Ma-llorca entenem, i així ho manifestamsempre, que aquesta sentència no haservit de res, i que encara avui ningúno ens ha sabut dir i explicar clara-ment què vol dir o què cal fer-ne ambella. El famós veredicte no va dir queel pressupost era nul de ple dret, sinóque el va anuí.lar. Això suposa adme-tre que el pressupost no era nul de pledret però sí que era anul.lable???

O sigui, seguim igual que abans,sense entendre res de res.

Així va quedar de manifest en l'a-cord pres, amb el nostre vot en con-tra, durant el ple de dia 4 de nove-mbre passat, quan acordaren que totseguís igual.

Volem manifestar clarament que enaquest ple vàrem demanar -i ens que-dàrem tots sols- que com que pareixque la sentència és d'impossible com-pliment, el millor que podíem fer eratornar-la al Tribunal perquè ens diguésla forma d'executar-la.

Se'ns va dir que això era una formade fer enfadar el jutge, cosa que noconvenia a l'Ajuntament, no fos cosaque ens fessin tornar tots els doblerscobrats durant 1992.

Mentrestant seguim igual, sense sa-

ber com es pot executar aquesta sen-tència i sense que de moment la partdemandant, o sigui, la que teòricamentha guanyat, ens sàpiga dir què és iquè és el que realment ha guanyat.

Sabíem com va la justícia en aquestestat, però amb sentències com aques-ta cal reconèixer encara més el que jasabíem. Trist i penós.

Així i tot, i després d'estudiar ireflexionar damunt els informes que tél'Ajuntament volem explicar dos fets.

1.- Crida l'atenció el fet que lasentència es fonamenti en la infracciódel principi d'equilibri financer delpressupost municipal i que, com espreceptiu, ho hagi informat prèvia-ment el Tribunal de Comptes.

2.- Si el pressupost municipal es re-geix pel denominat principi de nul.litatpressupostària, o sigui, que el pressu-post cal tancar-lo i hqmdar-lo quans'acaba l 'any, com es» pot dictar lasentència d ins el 1993 si el pressupostde 1992 ja no està en vigor?

Cal demanar, si volem que la gentmantengui la confiança en l'estat dedret, un poc més de serietat a la justí-cia, al demandant i a l'Ajuntament, nosigui cosa que ens prenguem la justí-cia, com qualcú ja va manifestar, comun caxondeo.

PSMNacionalistes de Mallorca

Telèfons

Ajuntament 569003569200

Policia municipal 56 94 11Policia nacional 55 00 44Guàrdia Civil 567020Casa de Cultura 569083Unitat Sanitària 569597P.A.C. Son Servera 5671 68Ambul. de Manacor 554202SonDureta 289100Escola 569483Bombers 550080C. Roja (ambulància) 2001 02Jutge 569046

569553S.M.O.E. 569549Ca Ses Monges 569083Funerària 52 60 53GESA 554111Grua 55 03 44Hisenda 553511Teatre de Manacor 55 45 49Parròquia 569021Oficina atur 552081Telèfon de l'esperança 46 11 12

CIAL

C.B.

-INSTAL·LACIONS SANITARIES-

C/. NOU, 37 - Tel. 83 82 99 SANT LLORENÇ

Opinió pàg 16 (232)

' s

^Coses a dir

Moltes vegades, quan és hora de co-mençar a pensar què he d'escriure pera la nostra revista em sorprèn la prò-pia peresa per envestir la tasca. Moltscops, també, no sé què posar damuntpaper, pel fet que desconec què volenels lectors, o més ben dit, què elsagradaria als lectors que escrivís.

Pens que això darrer és el proble-ma: escriure una cosa per al públic, ino per a mi mateix. Avui, però, avan-çaré un pas més en el camí de l'ego-centrament, de la interiorització, deparlar d'allò que m'esdevé quotidiana-ment. És com una mena d'ordre. En-cara que no agradi. I diré que fins itot aquí som manierista: deutor del'admirat Josep Rosselló i el seu Heb-domadari. Avui precisament tene mol-tes coses a dir.

1. PREMIS OCTUBRE

De dia vint-i-set a dia trenta-u d'oc-tubre molts de mallorquins vàrem par-ticipar en els actes organitzats entorndels premis octubre. Segurament,molts de vosaltres no sabeu què sónaquests premis. No us preocupeu, per-què fa tres o quatre anys jo tampoc noho sabia.

Els premis octubre fa vint-i-dosanys que existeixen i tenen lloc a laciutat de València. Aquesta nostra ciu-tat esdevé durant una setmana capitalcultural dels nostres Països Catalans.Hi ha molta d'activitat de caire cientí-fic i divulgatiu, però també hi hatemps i espai per a la diversió i l'es-plai: durant les nits hi ha espectaclestan diversos com teatre, recitals o mú-sica (en Lluís Llach hi va presentar elseu magnífic nou disc).

El dissabte, dia trenta, vàrem assis-tir al sopar dels premis. Érem deversmil cinc-centes persones: personetes ipersonalitats. Entre els assistents hihavia el president del Govern d'Ando-rra, la ministra de cultura de l'estat(Carme Alborch), el conseller de cul-tura del Govern Balear (B.Rotger), laconsellera de cultura de la GeneralitatValenciana (sra. Pedraza), na Mariadel Mar Bonet, na Núria Esperì, pro-fessorat d'universitats d'arreu del mónmolt interessant, escriptors destacadís-sims, etc... Però no podem deixar debanda, de cap manera, l'amic AntoniSansó, qui, en qualitat de diputat delnostre govern, acudí a la gala. N'An-toni conversà una estona amb nosaltresi hi hagué temps per a les rialles.

Encara vaig estar dos dies més alPaís Valencià. Hi tornarem!

2. RENOU

A la revista del mes passat, en Jo-sep Cortès denunciava, mig en broma,mig irònic, el fet que uns joves practi-cants de serenates havien hagut d'inte-rrompre el seu exercici vocalic permanament del balle o del sergent (cu-riosament, deia en Pep, perquè actua-ven devora cals mantenidors de l'or-dre -entengui's, en aquest cas, batle isergent).

Ara, hauria de fer un incís, perquèno vull que hi pugui haver malentesos.En primer lloc, he d'apuntar que avuipari de coses que m'afecten molt par-ticularment -em sap greu haver-me e-gocentrat, però...-, i potser per aquestmotiu el senyor director d'aquesta pu-blicació creurà que és d'un interèsmassa particular. En segon lloc, calafegir que em sent molt sortat d'havercrescut dins una societat on a poc apoc, i amb dificultats, s'anava consoli-dant el sistema democràtic; crec quehem d'avançar dins aquest sistema, in'hem de bandejar (que vol dir deixar

de banda) de les estructures de poderaquells individus que en fan un profitparticular, i posen els seus propisbeneficis davant els de la societat.

Aclarit tot això, continuem! Resultaque els de ca meva i jo tenim un pis as'Illot, com molts dels llorencins queel tenen a Cala Millor, sa Coma, oCala Rajada. Davall el pis hi ha l'esta-bliment públic bar BIB A BO. D'ençàde fa quatre anys, aquest bar ens oca-siona moltes molèsties. Així, com estàregulat per llei o ordenament munici-pal, els bars, restaurants i locals di-versos han d'aturar la música a unahora determinada de la nit, per tal deno molestar els veïns que volen des-cansar. Aquesta mesura s'estableix pertal d'assegurar la bona convivència en-tre tots. Tot i això, els regents del BIBA BO, no només no ho respecten, si-nó que fins a les sis de la matinada,diàriament, d'estiu i d'hivern, tenen lamúsica tan alta com una discoteca(sense tenir-ne permís), sense insono-ritzar el local, i sense ni escoltar lesdemandes dels propietaris de les fin-ques ni dels responsables municipals.

Jo, com a bon demòcrata que m'a-gradaria ser, vaig proposar a tots elsafectats (en concret dues famílies)que, seguint la llei, ens adreçàssim perescrit a la corporació municipal (ajun-tament de sant Llorenç des cardassar)per tal de demanar que fes complir elsdictàmens legals que regulen la situa-ció.

Hem de dir que d'instàncies n'hemenviades tres. I no sé si hem de creureallò de "qui fa tres, ase és". O no sési he de creure els consells d'aquellespersones que proposen accions vandà-liques fora de la llei per arreglar elsseus problemes. O no sé si més aviatens convé no pagar cap impost, si tan-mateix aquella propietat que és ben te-va no la pots usar, perquè un altre (BIBA BO) la malmet. No ho sé.

Bé, encara que hagi escrit que no

Opinió/Esports pàg 17(233)\ %p

ho sé, no ho sé, sé molt bé què hemde fer. Em sembla que la democràciaquejo i molts voldríem no és practica-da per tothom, perquè a damunt d'ha-ver de sofrir aquests perjudicis, encarahem de suportar amenaces intolera-bles.

Esper que aviat s'hi posi solució.

3. LES CARTES

Avui mateix pensava que no sé benbé què passa amb les cartes. He enviatun parell de cartes a uns amics queviuen a l'estranger i una carta a unainstitució pública d'una comunitat au-tònoma que no és la nostra.

No he rebut resposta a cap de lesmissives que he enviades. El problemaés que no sé si els amics encara emsón amics, o si no ha arribat la cartaperquè hi vaig posar Gran Bretanya enlloc de Gran Bretaña; i dubt de si lainstitució pública d'una altra comunitatautònoma a qui anava l'altra carta l'harebuda o no, perquè com que no herebut contesta, no sé si és perquè s'haextraviada, o perquè tenen molta feinaacumulada, o perquè com que no somd'aquella comunitat autònoma i deuentrobar que la informació me l'ha defacilitar el Govern Balear...

No ho sé. Val més donar la culpa aCorreus!

4. JORNADA DE PROGRAMESI POLÍTIQUES SOCIOCUL-TURALS

Dia denou de novembre es va cele-brar a l'escorxador de Palma, ara be-llament convertit en centre comerciali cultural, una "jornada de programesi polítiques socioculturals". Els po-nents convidats eren membres delstres partits polítics més votats a lesnostres illes, PP, PSOE, PSM. Haviaorganitzat l'acte l'escola d'esplai deles illes Balears.

De l'acte, en destacaria l'exposicióclara i efectiva del sr. Ernest Ribalai-ga, de l'ajuntament de Maó, i la clare-dat i experiència del sr. Josep Llite-

res, de la Federació d'associacions deveïns de Palma. També hauria de feli-citar el bon diàleg que s'establí durantla taula rodona.

És ben necessari crear una dinàmicasobre els problemes que ens afectencada dia. No cal anar a la Filadèlfiaamericana de fa dos-cents anys, sinóanalitzar el nostre present i explicarclarament, concisament i efectiva lesaccions i solucions que proposam.

5. GENT FADA

Començ a experimentar que a me-sura que em faig gran, les parts tria-des a l'hora de conèixer gent o almoment de connectar-hi apareixen.

M'agrada aquella gent neta que ésgairebé transparent. Aquelles personesque tot d'una de conèixer-nos, ja lli-gam, ja hi ha una entesa, una certacomplicitat, un discurs clar i senseambigüitats.

Per tant, d'ençà que faig aquestesdistincions, m'adon que pos etiquetesa d'altres persones, que em produei-xen uns efectes totalment contraris alsanteriors. Em sembla que són genteta-aquests darrers- que es dedica a colle-cionar certificats d'assistència, a noaprofundir en res, amb una preferèn-cia per l'ambigüitat, amb un lèxicconstituït per paraules mena estranyescom "projectar, dissenyar, analitzar,establir, reordenar, classificar, handi-cap, rol, tipologia, teoria i pràctica,bases, etc...", tot en un sentit com amolt abstracte. De fet, però, no diuenres que tingui un contingut digne, icom que no els entenem, no els po-dem acusar de no actuar. Coincideix,generalment, que aquesta GENT FA-DA, gràcies a les muntanyes de titula-cions col.lecionades i una aplicaciómolt dosificada per preparar oposi-cions, ocupa eternament places funcio-narials. Ep, que no s'alcin les perso-nes que duen a terme la seva tasca benfeta, que s'hi apassionen, que hi abo-quen tota la creativitat que donen desi, que originen contínuament bon am-bient per treballar..De tots els que no

ho fan així, ens hauríem de plantejarsi no seria convenient -i necessari- quehi hagués una revisió constant del pro-fit ue aporten a la comunitat i de si laseva funció és eficient.

La GENT FADA i sense empentahauria de pensar a reciclar-se.

* * * * * * *Aquest mes encara tene més coses

a dir, però em sembla que ja n'hi haprou. Si qualcú em vol fer objeccionsli estaré molt agraït. Mentrestant, finsa una altra ocasió, bona gent.

Pere J. Santandreu Brunetnovembre del 1993

BàsquetEl passat mes d'octubre es va ini-

ciar la temporada de bàsquet. Enguanyl'equip carrioner presenta una novadirectiva, formada per un grup de jo-ves que a la vegada són jugadors o en-trenadors: Xerafí Sard Rastilla (presi-dent), Jaume Febrer Mistero (secreta-ri), Miquel Mascaró Sollo (tresorer),i Jaume Bassa Murerò, Guillem MayolXim, Andreu Llull Corona i Joan desa Farinera (vocals).

L'Esportiu Son Garrió està formatper tres equips: sènior masculí, entre-nat pel jove veterà Pere Nebot; el sè-nior femení, entrenat per Bernat Llo-ré; i el juvenil masculí, a càrrec delsdebutants Jaume Bassa i Xerafí Sard.

El començament de la temporada haestat un tant irregular. El sènior mas-culí és el millor classificat i lluita peruna de les places d'ascens. El femení,degut a la falta d'acoplament, està ales darreres posicions. El juvenil, de-butant en aquesta categoria, està pa-gant la inexperiència, però lluita peradaptar-se i poder marcar-se uns ob-jectius de cara a l 'any que ve.

En definitiva, un club ple de joven-tut i d'il.lusió que lluita contra les ad-versitats esportives i econòmiques permanca de subvencions del municipi(Ajuntament, hotels, empressaris...)

Xerafí Sard

Turisme pàg 18 (234) %fEl POOT i les seves mancances

El proper dia 7 de desembre acabael termini d'exposició pública del tanesperat i remolcat POOT (Pla d'Or-denació de l'Oferta Turística). La ve-ritat és que se n'ha parlat molt d'a-quest pla, i de fet des de fa quatre ocinc anys s'ha estat fent feina en larecollida de dades, però els diferentspunts de vista dels consellers de Turis-me i d'Ordenació del Territori havienfet que es perl longàs molt més del queseria desitjable, i només el canvi delstitulars d'ambdues conselleries ha fetpossible que a la fi sortís a llum, aixòsí, bastant devaluat. Vegem, idò, algu-nes de les mancances que baix delmeu parer té aquest Pla.

Essent el POOT un pla per a l'orde-nació territorial de la nostra oferta tu-ristica, no tan sols hauria de contem-plar el seu aspecte urbanístic, sinó quetambé hauria d'estudiar i analitzar lesmacroinfraestructures que afecten di-rectament el turisme, com són la man-ca d'altres alternatives, els transportspúblics, les sobrecostes per la insulari-tà!, el problema del'aigua, les comuni-cacions entre zones, la recollida sel-lectiva dels fems o l'abasteixement deproductes mallorquins.

No diu com es regularà la qualifica-ció dels municipis de l'nterior que vul-guin crear centres d'interès turístic oaltres alternatives turístiques que pu-guin sortir. Tampoc no ens explicaperquè només inclou el turisme de soli platja, deixant de banda el turismeecològic, cultural, esportiu..., i deixasense definir quin seria el model mésadequat a cada zona, tenint en compteles peculiaritats de cada lloc, i eslimita a aconsellar als ajuntaments quecadascú ordeni la seva zona, fins i totmitjançant plans especials, però sensedir tampoc qui els pagarà.

El POOT parla d'eliminar hotelsvells i en desús, edificis ja tancats,alguns en total abandó, però no diuquè en farà d'ells. No diu si per cons-truir noves places se n'hauran de su-primir d'altres. No explica els criterisque s'han de seguir per llevar les pla-ces que preveu, ni com es finaçaràaquesta eliminació, ni qui la decidirà.

Tampoc no explica el què s'ha de

ViatgesUltramillor

Agència de viatges del grup A, títol 999

Carrer del Sol, 19Tel. 585720 Cala Millor (Mallorca)

fer amb els expedients actualment entràmit. Hauria d'aclarir qui es faràcàrrec de les dotacions de reserva quepreveu el POOT, qui durà endavantl'execució, com es faran les tränie-rendes d'aquest aprofitament. Parlad'una comissió inter-ens, però tampocno diu què es farà de l'aprofitamentd'un hotel que dasapareix.

I aquells ajuntaments que tenguinsòl urbanitzable i plans parcials apro-vats, què passarà si no modifiquen laseva normativa vigent i l'adapten alPOOT?

No contempla la possibilitat de re-unificar les places dels establimentsque ja hi ha. En aquest aspecte podriaésser una altra via per aconseguir uncert esponjament. Com s'ha fet el càl-cul del consum de l'aigua? S'ha tinguten compte la de reguiu i la que esperd abans d'arribar als comptadors del'usuari?

Com és possible que es faci el càl-cul de població per a l'edificabilitatprevista, quan això la vigent legislacióno ho permet? Els paràmetres d'edifi-cabilitat haurien d'ésser els mateixosper als hotels que per als edificis re-sidencials, si bé els metres per plaçapodrien ser una mica inferiors; hau-rien de quedar ben determinats elsusos turístics dels residencials. S'hau-ria de preveure una ordenança especí-fica d'interès turístic, regulant lesfaçanes, l'ornat públic, cartells, salu-

Turisme/humor Pàg 19 (235)

bridad, etc.Tampoc no preveu el FOOT la cre-

ació de zones d'oci i locals consideratsrenouers fora dels centres turístics,amb prohibició de noves instal·lacionsen zones hoteleres i residencials; així-mateix s'hauria d'impulsar la creacióde noves zones peatonals, les màximespossibles, deixant pas tan sols alstransports específics, com bombers,ambulàncies, recollida de fems..

S'haurien de fixar les zones de re-conversió preferent i urgent, i dotar-ies dels mitjans econòmics necessarisper fer aquesta reconversió en un ter-mini no superior a cinc anys. Es fanecessari que quedi clara la formacom es regulen aquestes zones de re-conversió preferent.

També es nota la manca d'un estudidel sòl urbanitzable sense Pla Parcial

que hi ha a Mallorca, ajustant-lo a larealitat i a les necessitats actuals d'a-quest tipus de sòl.

L'article sisè de la disposició addi-cional deixa la porta oberta a que espugui tornar fer qualque altre deastre.

El POOT no deixa gens clar qui hade fixar els equipaments complemen-taris, si els ajuntaments o altres enssupramunicipals. Tampoc no ens diuquè passarà amb els plan que actual-ment s'estan tramitant, ni qui ha deredactar els PERI's, l'ajuntament oaltres entitats, públiques o privades.

Degut a què les dades foren recolli-des quasi fa cinc anys, avui estanmoltes d'elles totalment desfasades,alguns paràmetres no s'ajusten a larealitat, el que fa que aquesta realitatquedi distorsionada. El POOT, quehavia sigut l'esperança del turisme

mallorquí, pens que es quedarà en ai-xò, en esperança. Quan parla de futurés acceptable, però quan es trata dedonar solucions als problemes queavui rassega el sector turístic no envol saber res. Existeix el perill de quedarrera les reconversions s'amaguinles vivendes socials i que en la realitates converteixin en oferta il.legal.

El POOT no contempla cap tipus definançament, la qual cosa fa que lalectura seriosa i serenada d'aquest Pladoni la sensació de que és un pla perno dur a terme. El President del Go-vern Balear ja va dir aquest estiupassat que no esperàssim que el POOTho arreglas tot, i tenia raó, no arreglares, tan sols mira una mica cap al fu-tur, un futur amb moltes mancances,les mancances del POOT.

Ignasi Umbert i Roig

EspipelladesEn haver acabat es ple que tractaren lo d'es cadastre es batle i alguns regidors de s'e-quip de govern se n'anaren a sopar a ca'n Pedró Treufoc i, comentant que es públicassistent havia estat una mica alçurat per mor de sa pujada d'es preus, un d'ells vaamollar aquesta expressió: "Deixa-los anar, que només escainaran quinze dies".Potser que es llorencins que trobam es cadastre mal fet només escainem quinze dies,que un homo no pot estar remugant tota sa vida, però també pot ser que d'aquí a unany i mig, quan anem a votar per triar ses persones que toquen defensar es nostrosinteressos, siguin uns altres es qui escainin de valent. Ja en tornarem parlar.

Estic convençut que sa majoria d'es qui demanen que es camí del Purgatori sigui re-qualificat com a rústica són gent de bona voluntat que mai no s'ha plantejat fer-hi ne-goci; però també crec que n'hi ha qualcun que voldria pagar com a rústica amb sacondició de poder tenir-hi casa, amb llum, aigua, clavegueram, faroles, empedrats,asfalt... a càrrec de s1 Ajuntament, i que quan n'hagi de vendre un trast ho pugui fera preu d'urbana.D'altra banda, una cosa són ses normes subsidiàries -que estam entre es 25 darrerspobles d'Espanya que encara no en tenen, i, per tant, no és hora de retrassar-les més-,i s'altra es cadastre. Hem de punyir perquè baixin es preus, però es termini per feral·legacions a ses normes fa estona que va acabar, i hem de pensar que les arrossegamdes fa devers 14 anys.

A son Servera han fet un parc ran de s'estació i utilitzen es local per fer escola demúsica; també han sembrat arbres per tot es poble i a sa carretera que va a Cala Mi-llor; crec que fa més de quinze anys que tenen s'aigua canalitzada; ara han fet un po-lisportiu que diuen que és preciós... I a Sant Llorenç, què?Per cert, em convidaren per a s'inaguració d'es polisportiu, però no hi vaig anar per-què ells tampoc no vengueren es dia d'es Centenari. Es llorencins no estam tan benatesos, ni de molt!, però som tan xulos com ells.

El temps pàg 20 (236)

Resum comparatiu del mes d'octubre

Ca'n XescEstació pluviomètrica B-480

Sant Llorenç

1992

Temperatura màxima 29Temperatura mínima 9Temperatura mitja 17'4Temp. max. mitja 22'1Temp. min. mitja 12'7Boires 1Tempestes 6Calabruix 1Pluja (l/m2) 108Dies de cel serè 8Dies de cel cobert 9Dies de cel nuvolat 14GeladesPols d'Africà

1993

285

17'221'7127

102531018

Pluja en el terme

Ses Planes (Ca'n Toni)Son Vives (Ca'n Pedró)Son RocaSa FontpellaSant Llorenç (Ca'n Xesc)Son Sureda (Ca'n Tomeu)Son Costes (Ca'n Salvador)Son Cardaix

Des d'on ha bufat el vent

103-210392

HO'5102'5

9479

120

IL/

v~>

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 U 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

N LJ

S •E ü

80

60

4O20

VENTS

tí 1!•' I "I "I ¡PÍlUï1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 U 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

1040103010201011000

PRESSIÓ

km̂ l·-B-B>-|l·-g-B-B--|l·-·̂

990-I 1 1 H H 1 1 1 1 1 1 1 I—1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

80

60

¿O

20

O

PLUJA

M—H H 1-1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

TEMPERAT403530252(1510

5O

- 5-H—2—3—4—5—6—f—8—9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29~30̂ 1-Jniï.iiiiimmi

Església/Aniversaris pàg 21 (237)

Carta d1 un infant que no arribà a néixer

Fa uns quants anys, quan es parlavamolt de les bones encícliques socialsdel nostre papa (Laborem exercens,1981; Sollldtudo rei sociaüs, 1987;Centesimus annus, 1991) i s'intuïa queno estaria molt a treure-ne una sobretemàtica de moral fonamental (Verita-tis Splendor, 1993), fullejant una re-vista vaig trobar un article amb un tí-tol que cridava l'atenció. El vaig llegirsense presses i realment impressiona-va. El vaig comentar als meus amicsi junts afirmàrem que la carta era, encert sentit, ingènua, però, a la vegada,bastant forta i es mereixia una bonareflexió.

Potser que aquestes setmanes d'Ad-vent i les festes de Nadal que prestcelebrarem siguin un bon moment peraturar-se a pensar-hi i treure les prò-pies conclusions.

Aquesta és la traducció de la carta:

Mare, encara que no volgueres quenasqués, no puc deixar de dir-te "ma-re".

T'escric de molt enfora per expli-car-te lo content que em sentia quanvaig començar a viure en el teu ven-tre... Desitjava néixer per saber comeres i conèixer-te. Pensava que qual-que dia seria un nin alegre. Somiavaen anar a l'escola, en ser un homeimportant. Estava convençut que quannasqués tothom s'alegraria, però tu nopensaves igual quejo..., no és veritatmare? I un dia, quan estava tan con-tent jugant devora el teu cor..., algu-na cosa em va fer tremolar i vaig sen-tir que em prenien la vida.

Volia defensar-me, però m'era im-possible, no ho podia fer!, era tan pe-tit! i tan dèbil, mare, que no tenia for-

ces ni per queixar-me. La mon crimi-nal em sorprengué quan jugava con-tent en el teu ventre i somiava ambnéixer per estimar-te. Aleshores nopodia comprendre qui era que empre-nia la vida. Diguès-me mare, qui po-dia entrar dins tu, allà on jo estava,per matar-me? Qui fou? On eres tuque no em defensares? No vull ni re-cordar lo que vaig arribar a pensar.Perdona'm, mare, però per un mo-ment em passà pel cap que només po-dries ser tu... Però no; perdona elmeu mal pensament. Com podia pen-sar que una mare matas el seu fill, tanpetitó, quan a ca seva no feia nosa niel moix ni el televisor?

Ara, mare, ho sé tot. Estic aquí, aun altre món, i un company d'igualfortuna m'ha confirmat que fores tu,perquè diu que hi ha mares que matenels seus fills abans de néixer.

Mare, com vares poder matar-me?Com va poder ser? Pensaves, potser,comprar el rentaplats amb les despe-ses que jo hagués donat? Algú, quisap si el meu pare, t'aconsellà i escol-tares els seus consells més que el teupropi cor. Tenia tantes il·lusions i tules me prengueres totes. Potser haguésestat un enginyer o un prevere, o unsant; hagués pogut ser un bon fill o unbon pare; però tu m'ho negares tot.Saps, mare, ahir vaig parlar amb Déui li vaig demanar que m'aclarís, perfavor, la veritat de la meva mort. Ellm'abraçava amb estimació i em diguéles paraules més encoratjadores quemai he escoltat. Digué que només ellés el senyor de la vida i que ningú tépoder per llevar-la. Pels meus ullssortiren rius de llàgrimes, però Déum'agafà contra el seu pit i em diguéamb tendresa :

"Fillet meu, si no tens mare, jo etdon la meva ". I em presentà a Maria,i ella m'ha donat tot allò que tu emvares negar. La meva mare terrenalem va rebutjar, però ara en tene una

altra en el cel; és la Mare de Jesús.Mare, ara et dic adéu amb molt

d'amor. Et deman que etpenedesquisd'allò que feres amb mi, et confessisculpable, et reconciliïs amb Déu i ambl'Església, i no ho tornis afer més.T'ho demana:

"El tei fill que no nasqué"

Josep Cerdà Tomàs

Tal dia com avui

ARA FA 70 ANYS* Que s'inaugurà la capella del

convent de Ca Ses Monges.

ARA FA 50 ANYS* Que es desbordà el torrent de Sa

Blanquera i provocà una inundació.

ARA FA 20 ANYS* Que el Club Card inicià el cursos

de Graduat Escolar.* Que començà la secció Batec a

Flor de Card.

ARA FA 15 ANYS* Que Bartomeu Pont va presentar

oficialment la UCD en el poble.

ARA FA 10 ANYS* Que es creà la Unió Ciclista Sant

Llorenç.

ARA FA 1 ANY* Que Jaume Galmés guanyà el pre-

mi Salvador Espriu per a poetes me-nors de 25 anys.

Josep Cortès

Si lleu.../Demografia pàg 22 (238)

MOTS CREUATS

I 2 9 K) H 12

Horitzontals: 1.-Qualitat de caduc.Aliment. 2.-Proveir de pa. Dit del quibada. 3.-Crit del bestiar de llana. Tirade pell suau usada per a tapar-se isubjectar el bigoti quan s'és al llit o acasa. 4.-Inflamació de l'orella. El cord'una cabeça. 5.-Símbol del titani. Elprincipi de iterar. Oue és de la natura-lesa d'un gas. 6.-Superior d'un mo-nestir. Part central d'una cosa, la mésamagada, la més essencial. Consonant.7.-El qui esdevé, per elecció, membred'una assemblea deliberant. Fill d'enNoè. 8.-Lloar. Mil. Ancià. 9.-Encèsd'ira. Gruix de l'aigua en un punt de-terminat del mar. 10.-Causar una tara.La muller del fill. 11.-Estar embria-gat. Els espais celestes. Nom de lle-tra. 12.-Al rev. Símbol del tel.lur.Cinquanta. Regle doble que usen elscaixistes per a subjectar l'original iassenyalar la ratlla que van compo-nent.

Verticals: 1 .-Movimentd'inclinaciódel cap, endavant, endarrera o a uncostat. Mom de lletra. 2.-Qualitatd'apetible. 3.-Congnom d'un conegutpintor català. Allò que fa pompós unacte, una cerimònia. 4.-Adjectiu nu-meral cardinal. Titubejar. Cinquantaromans. 5.-Cop de ple que una boladóna a una altra en el joc de l'argolla.Terme infantívol per a designar el ca-vall. 6.-Arc de Sant Martí. Que té unpreu elevat. Instrument que serveixper a fer avançar una embarcació.7.-Consonant. Vas. Cent. Só. 8.-Bui-

dar. Mañeros. 9.-Gènere de desdentáisde l'Amèrica meridional que tenen elcos cobert d'escames còrnies. Símboldel sofre. Títol que tenen a Anglaterraels pars del reialme i altres nobles.lO.-Degotar. Nom de lletra. 11.- Petitorifici, gairebé imperceptible, esp. enuna membrana animal o vegetal. Plan-ta de tronc curt que treu branquesprop de terra. Símbhol del nitrogen.12.-Abaixar. Símbhol del iode. Pro-nom.

Solucions

Horitzontals: 1.-Caducitat. Pa.2.-Apanar. Badoc. 3.-Bel. Bigote-ra.4.-Otitis.Cugul. 5.-Ti. It. Gasosa.6.-Abat. Cor. T. R. 7.-Diputat. Sem.8.-Alabar. M. Jai. 9.-Irat. Calat.lO.-Tarar. Nora. 11.-Gat. Èter. E.12.-Et. L. Mordant.

Verticals: 1.-Cabotada. Ge. 2.-Ape-tibil. Tat. 3.-Dali. Aparat. 4.-Un.Titubar. L. 5.-Cabit. Tata. 6.-Iris.Car. Rem 7.-T. G. Got. C. To. 8.A-bocar. Maner. 9.-Tatus. S. Lord. 10-Degotar. A. 11.-Porus. Mata. N. 12.-Acalar. I. Et.

BROU DE LLETRES

Centaure, Cigne, Lliura, Sagitari,Taure, Piseis, Ossa Menor.

AIEBERUATNECRA

SNDCH0ITABPLMR

TTAIFNGXUC0LYI

CE0JEEKZR

ÇRIIA

EALNSMRSESKURP

SLMECANCRRJRAA

SNEADS0ILTLATT

AISNJSPGMHILIF

BNCIZ0NNFGTGGG

0DTSLQREDAZHAC

CAPRIC0RNCIFSD

0TESXPAEBXDEK0

Si cercau bé, dins aquest embull delletres hi trobareu els noms de deuconstei, lacions.

Solució

Ca Major, Càncer. Capricorn,

Demografia

NAIXAMENTS

Na Sara Cazorla Rodríguez, fillad'en José i n'Adelaida, neix a Sa Co-ma dia 30 d'octubre. Salut!

MATRIMONIS

En Guillem Taberner Servera i naCatalina Matamalas Femenias es casa-ren a Sant Llorenç dia 30 d'octubre.Que tot els sigui enhorabona.

En Jeroni Adrover Riera i na MariaSoledad Estarellas Sansó es casarendia 6 a Sant Llorenç. Salut!

També dia 6 i a Sant Llorenç escasaren en Mateu Duran Sansó i naLuz Esther Benítez Ventura. Enhora-bona.

Dia 20 es casaren a Sant Llorenç enMateu Miquel Rigo Vaquer i na RosaRiera Font. Que tot els sigui enho-rabona.

Maria Calmés

NOTA

Aquest mes no tenim cap defuncióregistrada, però no us faceuil·lusions,que més pres o és tard a tots ens to-carà passar comptes.

Mentrestant, no frisseu que arribil'hora i anau alerta amb el cotxe, oamb la moto, o amb el menjar, o ambel beure, o amb el fumar..., peròtampoc no us ho afiqueu massa dins elcap, que tampoc no hi ha per tant.

História pàg 23 (239) tf

Capítols sobre els vestits (I)

1495, 1 agost.- "Attenants los mag-nifions jurats de la Ciutat y Regne deMallorques a la conservació de lesfranqueses, ordinacions e bons usos,lo que concerneix lo bé comú e bonstament del Regne ésser tengudes yobservades e a bé que per lo passatsien stades fetes moltes bones e salu-dables ordinacions sobre les pompes aabilaments de vestits los quals de pochençà han crescut e se'n ha molt abusatmaiorment en temps de necessitat talqual a presents concorre e negú no ig-nore és necessari per dar exemple atots e ranó al Rey nostre senyor qui desemblant cosa e desorde a scrit se re-drès havent aquell limitat en tota Hes-panya subjecte a sa real Corona, pertant volen ymitar e obeyr los mana-ments reals e attenents al bé universale havent respecte als infortunis, pobre-ses, sterelitats seguides en lo presentRegne... fan estatuexen los capítolsdel tenor següent:

Primo statuexen e ordenen que d'acíavant en lo present Regne per tempsde tres anys del die de la publicaciódels presents capítols en avant compta-dors no's pusquen tallar vestidures debrocat ne de fil de or ni de argent tiratne texit ne brodat, les qui són tetes etallades ans de la publicació de lespresents ordinacions se puxen aportare comsumir sots tal emperò condicióque aquells o llurs mullers qui ditesvestidures tendrán ja fetes si aquellesvolen aportar e consumir haien de te-nir rossi o e util, e armes sots pena deperdre dites vestidures...

ítem statuexen e ordenen que d'acíavant per temps de dits tres anyscomptadors ut supra alguna dona mu-

ller de noble cavaller, gentil home eciutadà no pugue fer se tallar ne apor-tar més avant de duas gonelles de sedae una roba o àbit e una mantilla omanto e la dita mantilla o manto nosie folrada de altre seda, les qui són jafetes se poran consumir com dit és noentenent prohibir neguna manera dexamellot...

ítem statuexen e ordenen que don-zella alguna de qualsevol edat e sta-ment sia, per lo dit temps dels ditstres anys, no puxe fer se tallar niaportar gonella ne roba alguna de sedaexcepto xamellot sinó com seran spo-sades. Les filles dels nobles, cavallers,gentils homens e ciutadans pusquenaportar si lo pare ho pague una gone-lla e una roba de seda excepto que nosia de vallut ni ceti carmesí. Emperòstant donzella puguen tallar e aportargequets de seda. Les vestidures ja fe-tes som dit és se puxen aportar e con-sumir...

ítem statuexen e ordenen que lesmullers de mercaders e del stamentllur sols puguen per lo dit temps apor-tar y fer se tallar una gonella, una ro-ba de seda rasa excepto carmesí noprohibints jaquets de seda, les qui jasón fetes sien aportades e consumi-des...

ítem statuexen e ordenen que donane donzella de qualsevol stament noguos deciavant fer se trepar les corte-pisas de les gonelles ni fer se posar enles gonelles ni robes barres de seda...

ítem statuexen e ordenen que algunhome de qualsevol stament sie per lodit temps no puxe fer se tallar ne a-portar més avant de nun capús o man-tó de seda e no puxe folrar se ni fer sefolrar alguna roba o vestidura de sedade aquella matexa o altre seda ni lavestidura de drap folrar les de seda,excepto seda ja vella e usada e xeme-

llot de la qual seda ja usada e xemellotse puxen folrar...

ítem statuexen e ordenen que lesmullers dels manestrals e pagesos nopuguen tallar ni aportar alguna manerade seda excepto mànegues e cortapisesse puxen fer de seda e excepto axima-teix xamellot les que tendrán ja fetespuxen aportar e consumir com dit és.

ítem statuexen e ordenen que lossastres ni jóvens de sastres no puguend'ací avant per lo dit temps tallar mésdel que damunt és stat ordenat sots pe-na de cascuna vegada que serà contra-fet de XXV lliures... o de ésser exe-llats de la terra per hun any.

E com en les sposalles e en les fes-tes què's fan per les núpcies se acustu-men fer moltes, excessives e inmode-rades despeses de confits per ço sta-tuexen e ordenen per remoure los ditsabusos que en les sposalles que d'acíavant se faran en lo present Regne perlos cavallers, gentils homens e ciuta-dans, ço és quant lo sposai entrerà aveure la novia no's pusquen donarmés anant de quatre bassines de con-fits e quant lo ajust dels homens e deles dones ajustats seran en casa de lanovia se puguen llavors donar fins avuyt bassines exceptât que no hi nageen les dites bassines confits de mollos.Los del stament mercantil puguen do-nar a la entrada del dit novi dues bas-sines e en los dits ajusts quatre bassi-nes. Los manestrals e pagesos puguendonar una bassina en la dita entradadel dit novi e duas bassines fent se losdits ajusts. En les cases emperò delssposats no si do neguna manera decollació de confits. E si en les núpciesvolran los damunt dits donar confitsho puxen fer servant lo dit nombre debassines cascun stament.

Ramon Rosselló

Estampes llorencines pàg 24 (240) &

L'estació

Vet-aquí un dels racons antany mésvitals del poble a punt d'esbucar-se. Ino val l'excusa que l'Ajuntament no hité competències, perquè a Son Serverahi han fet un parc i hi han ubicat l'es-cola de música, a Artà n'han llogatuna part a una fusteria, a Petra hi té laseu una associació de veïns i hi fatambé activitats infantils, a Sineu s'hipot visitar un centre d'art realment ad-mirable. ..

A Sant Llorenç, si no badàvem, en-cara seríem a temps de salvar les pa-rets exteriors, però ens hi hauríem deposar tot d'una perquè, com es potveure a les fotografies, la teulada jaestà molt espanyada i la humitat co-mença a amarar parets i trespols; l'in-terior, en canvi, crec que és irrecu-perable, i també el coll de pedra de lacisterna i les parets que envoltaven elspins vers, que foren robats fa temps.

Quina llàstima que abandonin mise-rablement l'edifici més ben situat delpoble.

Josep Cortès