flíÍT LLOPEnÇ DE/ CflRDfl//flR -...
24
r /flíÍT LLOPEnÇ DE/ CflRDfl//flR BOLLETf-REVISTA DEL CENTRE CULTURAL CARD * DESEMBRE DE 1986 * N° 123
Transcript of flíÍT LLOPEnÇ DE/ CflRDfl//flR -...
r/flíÍT LLOPEnÇ DE/ CflRDfl//flR
BOLLETf-REVISTA DEL CENTRE CULTURAL CARD * DESEMBRE DE 1986 * N° 123
Editorial FLOR DE CARD -2- (222)
Flor de Card
Darrerament, per diferents mitjans de co-municació de l'illa, han vist la llum diversosarticles i comentaris que anunciaven la in-tenció d'alguns sectors de Cala Millor de se-pafar-se administrativament de Sant Llo-renç i Son Servera. Pareix ésser que estandescontents amb l'interès que demostra elnostre Ajuntament envers aquella zona ipretenen ésser ells mateixos els qui s'auto-governin. Segons ens han informat, la ideaés constituir en primer lloc una entitat me-nor a la banda de Sant Llorenç; una vegadaaconseguit l'objectiu, fer el mateix a la deSon Servera per acabar el procés unificantambdues entitats menors i creant un noumunicipi.
Deixant de banda l'enorme dificultat bu-rocràtica que suposa la creació de nous mu-nicipis -possiblement no acabarien el procésdins aquest segle-, hi ha un punt que caldriadestacar: si ni els calamillorers, ni els car-rioners ni els llorencins estan contents ambles inversions que dins les respectives zonesreealitza l 'Ajuntament, ¿on van els 200 mi-lions del pressupost anual? I la mateixa pre-gunta ja ens suggereix el problema: si no hosabem és perquè l 'Ajuntament no ho explicaamb claretat, perquè entre els governants iels governats no hi ha comunicació. LLavorsés natural que hi hagi queixes i sospites,perquè és ben licit que hom vulgui sebrecom s'administren els seus dobbers.
Quant a l'improbable hipòtesi d'una sepa-ració de termes, vista la manca d'infra-estructura amb què disposa el nucli llorenci'en comparació amb d'altres que no tenenzona costera, potser no en sortissim massaperjudicats. Ans al contrari, per ventura sivèiem disminui't el pressupost i la possibili-tat d'influir a la zona mari'tima, alguns "po-litics" que es presenten únicament per treu-re un profit personal se n'afluixarien i ten-driem un corporació més honesta.
Però ja ho hem dit abans. El procés éstan llarg i complicat que possiblement totaquest rebumbori no hagi estat més que unaaltra mesura de força per part d'aquells quegaudeixen d'una infraestructura que enve- "jam els qui ens ha tocat viure al nucli de-Sant Llorenç.
Bolletí-revista del Card, Centre Culturalde Sant Llorenç des Cardassar.Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Número 123Desembre de 1986Dipòsit legal: 765-1973Edita: Centre Cultural CardImprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Director: 3osep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza
Guillem PontGuillem QuinaGuillem Soler
. Miquel Sureda
COL. LABOREN
Josep Cortès
VarisGuillem Pont
"A. Servera
M. Galmés
J. Galmés
F. ClapésG. QuinaLI. Ramis
APA3. BoschLI. ArtiguesMOCR. Rosselló
NOTA
La caixa PortadaCrònica Informal 81986 10Tndex del 86 12Espipellades . 15Art 3Campaments 4Sant Llorenç, ahir 24100 anys 6Batec 9Batec 9Index del 86 12Si lleu... 22ComptabilitatPoesiaEsportsNadalJubilatsLaraL'Octàgon
DesvariejosN'EspardenyerObjectorHistòria-
l í»16L41718211819202323
Els articles apareguts en aquesta revis-ta expressen únicament l'opinió dels seuspropis autors.
Art FLOR DE CARD -3- (223)
Guillem Nadal no és exactament una vo-cació tardana, tot i que en té una de les ca-racterístiques més comunes, la vehemència.Les circumstàncies l'obligaren a ajornar finsfa dos anys la dedicació completa a la pin-tura, que fins aleshores havia estat una acti-vitat marginal, intermitent, com un somni alqual adesiara guaitava per comprovar-ne lavitalitat. Fins que arribà un dia en què elsomni o es mustiava o s'encarnava, i Gui-llem Nadal va haver d'hafirmar-se quasi inextremis com a artista, prenint una decisióno-totalment desproveïda d'heroisme.
Una intensament sentida necessitat de re-cuperar allò que, sense acabar d'esser-ho,s'assemblava molt al temps perdut l'obliga a-cremar etapes a un ritme molt fort, i, aixi",després d'una obra evocadora de móns ama-bles i riolers, reveladora de la lluna de melque vivia amb la pintura, ve un période enel qual-rebenta el color damunt la tela, enunes marines en les quals el pintor vol posara provar l'autenticitat de la seva decisió.Més tard, uns ecos ombri'vols ompliran laseva obra; el pintor ha acceptat el repte delnegre, sempre a la recerca d'una seguretaten ell mateix que, en començar a manifes-tar-se, paradoxalment l'espanta i el condu-eix a un altre repte, a encetar un altre ca-rni'. El més revelador de la forta personali-tat de Guillem Nadal és el fet que tanma-teix en les tres sèries hi alena un mateix ar-tista, un mateix llenguatge en procés d'enri-quiment; una coherència incontestable.
Impulsiu, frissós de veure a la tela lesimatges que han pres forma dins ell, tanma-teix deixa intervenir en l'obra una disciplinareflexió que, en ésser ocasionalment vençu-da per l'ansietat, pot provocar la destrucciódel quadre. Exigent amb ell mateix, li de-mana al quadre l'equilibri entre els impulsosoriginals i la pausa cri'tica. Per això la sevaobra conté, ben aparellats, el gest i l'anàlisi.
Guillem Frontera
Taller expressiu el de Guillem Nadal, potsi objectes mesclats per terra amb pintura,quadres per les parets i pels racons, senyesd'activitat a cada centimetre quadrat, un
estar al Ifmit (de forces, d'espai), un caos alqual només pot posar ordre el pintor. I enaquest àmbit, la seva pintura, la successiód'imatges frec a frec l'excés, grans teles enles quals el gest és prolongació de la mà enuna agranada, un autèntic magma en el qualles imatges quasibé es modelen. Quina confu-sió si, com volien els pulcres, el taller fosel mirall de les idees.
Els quadres, tanmateix, difícilmentpodrien ser d'altra manera. Guillem Nadalha unit la tradició informalista, els modesde l'expressionisme abstracte i el fet de pin-tar amb el cos, el plaer de la pintura, i hoha portat tot fins al final. S'havia d'enfron-tar al paisatge i ho ha cercat "en l'interior"del seu estudi, tancant-se, donant voltes auns conceptes, investigant, pintant.
Una llarga successió des dels fragmentsde boscos creuats per ràpides siluetes, fins ales monumentals palmeres, els xiprers oaquest "Paisatge del paquet de tabac", per-fecte en allò que no anomena, aquesta menade boirina tancant un retall de muntanya,contrallums en els quals els colors han detravessar diverses espessors, un aire de mis-teri ben sostengut en una composició d'apa-rences clàssiques.
Se segueix el ritme de la mà, l'adreça del'agranada, les densitats; a vegades apareixuna pinzellada molt més curta que ajuda acentrar la imatge, unificar les tensions delquadre; altres vegades -menys de cadavegada-, Nadal es deixa portar per l'enlluer-nament, l'acció, i abusa de l'efecte atzarós,el degoteig reiteratiu, en silo que sembla re-sultat de la seva convivència solitària ambla pintura. Tot evoca el combat: el lloc, lamatèria, la relació amb la pintura. El méssignificatiu és que, a l'hora dels resultats,per dràstic i fins i tot violent que sembli elprocés (una violència que arrenca d'un actede possessió) un es queda amb l'enigmàtic,amb l'intui't, amb els conjunts en els qualsla mirada de l'espectador té molt a dir, puixque dirigeix o interroga el quadre. Són obresque admeten perfectament el qualificatiu deromàntiques puix que-posen en funcionamenten qui les veu un sistema analog al que ins-piren els ambients romàntics: Guillem Nadalha arribat per un camí distint, no li ha cal-gut representar runes, el seu paisatge s'estàfent a cada moment; tampoc no ha estatenclí a les veladures, sinó més aviat a l'he-rència del que és nou, no debades és delspintors mallorquins més voluntariosamentcontemporeanis.
Miguel Fernández-Cid
13 anys de campamentsUNA EXPERIENCIA EDUCATIVA
FLOR DE CARD -fr- (22»)
1980 - UNA ALTRA FITA
Potser si ara mateix haguésd'assenyalar les fites fonamen-tals d'aquesta experiència edu-cativa que han representat elscampaments, assenyalaria, sen-se dubtar-ho gaire:* Inici, l'any 72 a S'Hospita-
let Nou (Cala Virgili).* La perfecció, l'any 76 a Sa
Barca Trencada.* La participació, l'any 80 a
Son Serra de Marina.* La cloenda, l'any 84 a Son
Real.Curiosament, i és casuali-
tat, quatre anys és l'intervalde temps que separa cadascu-na de les fites.
EL CARD INFANTIL En aqu&At,(¿Kt^Ana. a. ü
El temps sempre ha repre-sentat una poderosa arma: cura nafres i posales coses al seu lloc. Els campaments, al'any 80 tornaren al seu cau; Centre d'Esplaii Parròquia cediren material i persones a lasecció infantil del Club Card -entitat mortaperò amb varis fills-, entitat on, d'altra ban-da, havien nascut els campaments nou anysabans.
La fusió, però, fou més teòrica que nopràctica. De fet es mantingué i'ntegra l'es-tructura del Centre d'Esplai, integrant-s'hiun grapat de monitors novells, no crematsen aquella dissortada (?) separació de grups.
Sens dubte, l'aspecte més positiu de lasuperació de grups fou la normalització defambient, ja no hi havia els campamentsdels pobres i el dels rics, el dels religiosos iel dels ateus... hi havia campaments i prou!
I això incidi' ben directament en el desen-volupament del campament, tant en el nom-bre de nins com a les pors dels col·labora-dors. ÉS a dir, l'ambient era més distendit inormal.
LA SEGONA FORNADA DE PARES
Coincidint amb la fusió dels grups tambés'estrevingué un altre tret important: la in-corporació d'una nova fornada de pares ama-,rats d'un dinamisme més redical i decidit;faig referència a en Pere Torres, en PereComfs, en Tomeu de Ses Sitgetes, en Jaume
com a a£íieó campamení-ó, hÀ.' oHQO.nAjtzdcÀ.0 eópecxc^ca.
panti.cA.pa Qznt
Garbeta, en Guillem Soler... que aportarennova saba als campaments.
A dir verno tot foren flors i violes, la"mescla" de pares resultà més problemàticaque la dels monitors al haver-hi alguns dels"pares vells" que se'n decantaren sense saber'ben bé si era per desgana dels seus fills, percerta gelosia, perquè no podien seguir el nouritme de participació establert o perdesconegudes raons.
Cal remarcar, altra vegada, el paper fona-mental dels pares tant en el Centre d'Esplaicom en el Card Infanti l al assumir un paperde col·laboració directe i decissiu, peròsense interferir ni fiscalitzar la tasca delsmonitors.
Val a dir, també, que a diferència del"grup d'amics que fa una cosa", els paresdels campaments era un grup ampli i hetero-geni de gent amb un objectiu comú: facilitarel desenvolupament dels campaments. Com-partir l'objectiu implicà participar i treba-llar en comú , cosa que, en alguns casos,comportà l'assentament d'unes noves basesde relació i amistat. Aspecte aquest que araconsider com un fruit indirecte i no progra-mat dels campaments, cosa que no li restani importància ni trascendencia.
EL CAMPAMENT
Quaranta-tres nins i tretze monitors -dos
FLOR DE CARD -5- (225)
grups alhora- passaren tretze dies sota elspins a Son Serra de Marina.
La preparació del lloc representà un dobleesforç al haver d'"arreglar" dos indrets perno haver entès bé les senyes del Presidentde l'Associació de Veins.
Si ara l'hagués de definir diria que ésaquest el campament de la participació, i nosolament per les 132 persones implicades (amés de nins, pares i monitors vam comptaramb la participació directa, i eficaç d'un gra-pat de persones), sinó també per la dinàmicaque es desenvolupà: s'acordà que els paresprepararien aqui', a la vila, el menjar delsacampats. Realització que es faria en petitsgrups i que incloia el transport del menjarperò amb la clara, decidida -i radical- condi-ció que, els pares, ni amb l'excusa de portarel menjar, podien visitar el campament.
Però, a més de realitzar el matjar, s'ha-via d'experimentar el menjar vegetarià... totun grapat d'exigències que em fan endevi-nar, encara ara, la decidida fe aixi' com elquasi perfecte acatament individual a les de-cisions preses en grup i de forma assambleà-ria.
A aivell-didàctic, a més, es treballarentextes i colors; aspectes que es reflexen enl'únic mural que s'exposà -al pati de la Rec-toria- com aportació, visual i plàstica, delscampaments envers una vila més alegre.
La petjada d'aquest campament s'ha dei-xat sentir molt de temps (i quan dic això novull atribuir-li l'exclussivitat del fet). No hosé ara mateix, però no fa gaire era un fetno extrany veure pa integral en algunes tau-les, aixf com la confecció -almanco experi-mental- d'alguns plats amb absència de carn.
Tot fa, d'aquest, un campament entranya-ble. A'nivell personal em reafermà la impor-tància i transcendència del fet educatiu -al-tra cosa seria plantejar termes de rendabili-tat- aixf com la complexitat dels factorsque hi intervenen, i també del difícil controlde variables.
D'altra banda s'anava aprofundint en l'au-togestió dels acampats. La preparació, lentai llarga perquè aquells nins/nines que, ini-ciats a Sa Barca Trencada i que ens acompa-nyaven any rera any, fossin capaços de mun-tar, preparar -cosa ja feta- i també realit-zar campaments de forma autònoma (aspec-te que tindria una prova de foc a Menorca)en un ambient de companyerisme i respecteenvers les persones i la natura.
GUILLEM PONT
Aquestes festes de Nadal
DOÑA FRANCISQUITA
en el Teatre Principal de Palma. Un granespectacle per a tota Mallorca.
Informació: Autocars VASUER. T/ 563720Coordina: Viatges EUROMAR T/ 727627
LES - MISTO - LACOSTE - FULLIOAÍI
BOUTIQUE
CONFECCIÓN
SEÑORA
Y
CABALLERO
UU:
'• \ \-£X?*^ ir' Apto* :>« M*, •rte&^s.vi***/ .505837 CA,
Apto*. S« Mànega. bt¡oa
,LA MILLOR
CLÍNICAVETERINARIA
Burgués, s.n.FELANITXT. 581579
* MATERIAL FOTOGRÀFIC* ARTICLES DE LABORATORI* FOTOGRAFIES DE
MARGALIDA MOREY
^
Baix d'es Cós, 11-ETal 554078 MANACOR
100 onys FLOR DE CARD -6- (226)
CENT ANYS DE VIDA,CENT ANYS D'HISTORIA
per Antònia Servera
N'Isabel Vaquer Gelabert, na "Bet Core-ma", complirà cent anys el pròxim 17 de ge-ner, i això és el que em motivà a fer aquestarticle.
És poc comú que la duració de la nostravida es faci tan llarga. La vida de l'ésser hu-mà és una petitesa comparada a la vida del'univers del qual formam part; pot parèixeruna contradicció que cent anys d'una perso-na, de la història d'un país siguin una menu-desa. Segurament tot depèn de les compara-cions.« Si es miren .els darrers cent anys de lahistòria d'Espanya hi trobam tants d'acontei-xements que pareix quasibé imposible que enaquest période de temps hagi pogut canviartant la manera de viure i pensar de les per-sones.
Record trossos de la història quan escolíla xerrada que vaig fer amb la centenària,una xerrada plena d'una lucidesa encoberta.
A l'any 1874 es produeix la restauracióborbònica a la persona d'Alfons XII, el filld'Isabel II. Mort el jove rei el 1885 ocupà laregència la seva esposa Maria Cristina, quepoc després donarà a llum un nin: el futurAlfons XIII.
-VCU.Q néxjcet dia 17 de ge.ne*. a ¿e*du.e¿ díl capveApie. de. ¿'any 1&&7...
Durant la regència, Maria Cristina va és-ser ajudada per Cánovas i Sagasta, fins al1902, data en què és declarat major d'edatAlfons XIII.
Acabat el période de regència es produirà"el desastre" de 1898: la guerra amb EstatsUnits i la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Fi-lipines.
La restauració no és capaç de solucionarels molts problemes del pai's, perquè no elsafronta amb profunditat, però és un périoded'estabilitat política que Espanya, agobiada,empra per estroncar les seves ferides.
La societat segueix dominada per l'aristo-cràcia financera i l'alta burgesia. Mentres,l'exèrcit es profesionalitza i s'allunya de lapolítica.
-Va¿g uta*. qu.afia.nta any¿ de. CAÍada aCiutat...
A finals del segle XIX sorgeix un gran ge-ni: Gaudí i comença a pintar Picasso.
L'època d'Alfons XIII cobreix el primerterç del segle XX; va ésser testimoni de l'a-cumulació de greus problemes, la soluciódels quals no arribava: els contrasts entreles estructures arcaiques del camp i el mo-dern desenvolupament industrial, la distàn-cia entre un sistema parlamentari viciat,que tan sols tenia cura dels interessos del'oligarquia.
-Aban¿ ÇeÃem molta de. ¿e-cna... Jom1 <¿¿,tún mèi Palma qme. aquÁ., peAo no h¿pac utati. Me 'n VOÁ.Q anal que. te.n¿a dot-ze. any¿ t peAtot he. &<¿t V ofa&tgac-cd,peAque. ej> c.oneA.x.¿me.nt no l'ke. peAdut mai..
L'empenta de les masses populars articu-lades entorn de poderosos sindicats, el con-flicte entre l'estat molt centralista i els na-cionalismes perifèrics, l'oposició entre unaintel·lectualitat desitjosa de modernitzar Es-panya i el pes d'una tradició que tan solsmira al passat, els bons negocis dels anys dela primera Guerra Mundial o l'orde imposaten temps de la dictadura de Primo de Rive-ra varen aconseguir engañar les classes do-minants, però els problemes de fons conti-nuaven intactes.
La segona República, breu en duracióperò de gran intensitat quant a vivènciadels seus problemes, va intentar afrontar re-formes substancials: dotar el país d'una cons-titució moderna, modificar unes estructuressocioeconòmiques fòsils que actuaven de freal desenvolupament, articular noves basesde convivència dels diferents pobles d'Espa-
FLOR DE CARD -7- (227)
nya. Però els propis errors republicans, laintransigència de certs sectors de l'esquerrai l'actitud de les dretes que quan es verenen el poder, a finals de 1933, tan sols pensa-ren en desfer les tímides reformes propicia-des a la primera etapa, varen fer inviable elcamf. L'abisme que separava ambdós banses va anar fent gros. La conclussió final vaésser una tràgica i despietada guerra civil.
-No, no me.'n mcond de. nu> d'abans.Vana, &Í, pinò d'aban& ¿qai. ¿e.'n mcon-dania tanmatiix.?
La Segona República, que arribà com depuntetes, fou un intent seriós de democratit-zar la vida del pai's. Cinc anys després de laseva existència els espanyols es varenenfrontar en una cruel guerra. La impossibi-litat de trobar lloc per à la convivència en-tre les dretes i les esquerres, el xoc entret'egoisme de les classes dominants i l'empen-ta revolucionària de la classe obrera vadonar lloc a una guerra fratricida de perfilsdramàtics, en la que es varen donar cita almateix temps l'heroisme i la crueltat mésdespietada. En realitat la guerra era simple-ment la conclussió tràgica dels errors acu-mulats des de temps enrera. Però les conse-qüències serien nefastes, doncs va servir perobrir un abisme profund entre els espanyols.
Madò "Corema"en el momentd'anar a votara les darreres
eleccions Generals.
L'Església va declarar "Cruzada" a laGuerra Civil i oferf, llevat de comptades ex-cepcions, el seu ple ajut a la causa nacio-nal. Els principis catòlics varen ésser adop-tats com a únics inspiradors de la legislaciócivil.
-Un dia vaig anón a. ta biotita aviam ¿u monges. Vaig tocan i va ¿on-tin ana monja -i va dui:
"Oh!, aix.0 ¿o aquitta ¿inyona tanbona dona!"
"Mo, La. ¿inyona bona dona, no. Tettepiitat di tothom..."
"Ido jo ti {¡aní an minacti""¿Que. ejn vot din quin ú?""Te. donane ana. ptaguita -L aquieta pta-
• gaita tí Ì2 &eJtto&. No tin¿> ana ginmam-ta?"
"S-c, &i (qai.ina na Joana)i. na Joana&i n'anava a t' iAgtí&ia amb mamam no¿-&iQant i a ¿a donnina pindó ta ¿i vaai\icon dmta. -"Sia, Caanita, qai caa-nat>"-. -"No mamanita, pac caminan!"-.
¿Qai no ho io an minacti qai m'ha ^it» it Bon Ji¿út>?
El ban guanyador de la Guerra Civil vaestablir un règim recolzat en les classes so-cials conservadores, benei't per l'Església Ca-tòlica i fundat en el poder de Franco. Entre1939 i 1951 el règim atravessa greus dificul-tats degut a l'aïllament internacional; ladècada dels 50 va ésser l'obertura a l'exte-rior (Pactes am el Vaticà i els EstatsUnits); la dels 60 va conèixer un creixementeconòmic insospitat. Però al mateix tempscreixia l'oposició al règim que va declinaren el période comprès entre finals de 1973(atemptat contra Carreró Blanco) i finalsdel 75 (mort de Franco). El règim de Francodeixava un país transformat en l'econòmic isocial però amb greus problemes pendentsde solució.
El pas de la dictadura a la democràcial'hem solucionat de la manera més. civilitza-da que es podia esperar.
-Et& jovi¿> d'ona ¿on ¿inyonò. AbaniieA.in motta mèo ¿ex.no....
*****Segons tenim noticia, la comissió de Fes-
tes de l'Ajuntament té pensat organitzar-neuna, el dia de Sant Antoni, en honor de lacentenària.
Crònica informal FLOR DE CARD -8- (228)
-"Pep, hi hauràs de posar molta d'imagi-nació a sa teva crònica si vols que te surtíuna mica entretenguda"-, em va comentaruna espectadora del pie del 2 de novembreque seia al meu costat. I tenia raó. D'ençàque gairebé tots fan un cos, els plens del'Ajuntament llorenci' són de lo més avorrit.En Tom i tot, cansat de que no li facin cas,ja sols no demana .res i es limita a fer cons-tar en acta el seu vot en contra de la políti-ca urbanística que es practica. Estic com adesmoralitzat. A mi que m'agrada tractarel punt amb un toc d'ironia per fer la buro-cràcia un poc més mengívola, la veritat ésque d'aquesta manera em donen molt po-ques oportunitats de llui'ment. Ja fris ques'atraquin les eleccions i per ventura algúintentarà desmarcar-se una mica de la polí-tica del batle i la cosa s'animarà un poc.
-¿Vols dir que t'estimaries més que es ba-rallassin per poder-ho contar als teus lec-tors?
-Home, tan com barallar-se, no, però síque els fugís un poc la son i que donassinmés color a les sessions.
-I com va anar?-Va esser un ple "geomètric".-¿Que és que va sortir rodó?-No, que la majoria dels punts que toca-
ren feien referència a l'aprovació de polí-gons urbanístics de la zona costera. Algunsen pla de provisionalitat i d'altres que feiaanys que estaven acabats, però polígons a lafi. Per ventura, ja que no tenim gaire cosesper comentar, si agafàvem l'escaire i elcompàs i trèiem punta a l'ull de l'esfera, po-dríem trobar algunes semblances geomètri-ques dins la nostra Corporació. Per exemple:
* Encara que sigui prou conegut que enTomeu Carbó i en Falera són dues línies pa-ral·leles que només convergeixen a l ' infinit,amb aquest pacte de govern han aconseguit
; la quadratura del cercle, que no és palla.* Entre que en Toni Cuc no s'atura de
punyir el batle perquè no acompleix elsacords i aquest no els acompleix perquè enToni Cuc el puny, tenim un cercle tancatque no duu punt d'obrir-se.
* En Tomeu Carbó, en Mateu de Son Car-rió i n'Ignasi, si és ver que fan comptes pre-sentar-se per separat, pretenen conseguir untriangle que els doni el poder per als vi-nents quatre anys, cosa de lo més legítima inatural.
* Però mentrestant, entre el PSOE, elCDS, AP, UM i els independents d'es Buscoformen un pentàgon tan conservador com eldels EEUU.
I això per posar uns pocs exemples, quesé cert que el desxondit lector no trobariacap dificultat per formar paràboles partintde la idea de que "passar pel tub" és, geo-mètricament parlant, travessar un cilindre ique la llei de l'embut està feta amb un concap baix cul alt.
-¿ I del ple no hi va haver res que et cri-das l'atenció?
-Únicament una aficada de pota del bat-le, que va reconèixer que a Sant Llorenç nodúiem gaire control de les obres i urbanitza-cions degut, segons ell, a que. no pagàvemcap persona que se'n cuidas. N'Antoni Sansóes va cuidar de recordar-li que no haviaanat tan errat mai, ja que pagam una Co-missió d'Urbanisme i Obres, un arquitecte iun zelador que, almanco en teoria, se'n to-quen cuidar una mica.
Josep Cortès
¿ CONSELL INSULAR DE MALLORCA-SEflVEI D rV'ACiÔ SANITARIA
Batec FLOR DE CARD -9- (229)
NAIXAMENTS
Maria Estefania Tello Pérez neix a Sa Co-ma dia 7 de desembre. És filla de n'Antonioi na Maria Remedios. Salut!
En Bernat Font Rosselló neix dia 18 a Ca-la Millor. És fill d'en Toni i na Maria. Enho-rabona!
En el saló d'actes de la casa del poblees van celebrar les noces de l'agraciada se-nyoreta Caterina Roig Marimon amb elben plantat senyor Andreu Femenias.
La núvia duia un vestit gris d'allò lluentque va ésser l'admiració dels assistents,
.sense que el comentari vulgui restar mè-rits a la camisa de seda i a la mudada des-estructurada del nuvi, centre d'atenció delpúblic femeni'.
Oficià la cerimònia el jutge de pau delpoble, el senyor Miquel Pont.
Observin, observin la cara de felicitatdels jovençans.
(Ve de la pàg. 13)
TTords
VViatge a MadridVaga
ZZona costera
Maria
Sansó
FerrerCortès
Cortès
Galmés i Josep
193
170109
49
Cortès
FESTES
Com cada any, volem fer notar la nostraprotesta perquè una altra vegada, per ador-nar la plaça, s'ha tallat un arbre. Enguany liha tocat el torn a un avet. Ja sabem per ex-periència d'altres anys que la nostra protes-ta no serveix per a res, però volem queconsti "en acta".
També volem donar la nostra enhorabonaper la il·luminació nadalenca; fer una voltapel carrer Major durant aquestes festes ensfa oblidar tots els vespres que hem hagutd'encendre el metxero per trobar el pany dela porta, però ja se sap que les foranes notenen gaire privilegis.
EXPOSICIÓ
Organitzat per el SMOE ha tingut lloc ala Rectoria una exposició de juguetes, unesfetes pels nins i d'altres que es poden trobara les botigues. La finalitat de la mostra eraorientar els pares de cara als Réisi: que elsnins es divertissin mentres creaven la sevapròpia jugueta.
ESCOLA
Amb la finalitat de passar un dia plegats,el dia 7 de desembre pares, mestres i alum-nes partiren a peu de la vila, pa-taleca, i sen'anaren a voltejar per Calicant, ses Pique-tes i els horts de Balafi.
Varen ésser més de vuitanta i no hi vahaver cap denou.
NOCES
En Sebastià Marti' Ballester i na MatildeLópez Sánchez es casen dia 6 a Sant Llo-renç. Salut!
N'Andreu Femenias Grimait i na CaterinaRoig Marimon decidiren abandonar, la tran-quil·la vida celibatária i feren l'esclafit eldia 6 de desembre, sant Nicolau, patró delsal·lots. Si convé, que aquest sant beneixi launió amb una bona descendència. Salut!
Antoni Riera Bauçà i Josefa Rodri'guezPereiro feren també l'esclafit el dia 27. En-horabona!
DEFUNCIONS
Aina Bauçà Julià era viuda i mor a Sant .Llorenç dia 22 de desembre als 89 anys. AlCel sia.
lytfo FLOR DE CARD -10- {230)
Si havíem de destacar els quatre esdeveniments que més han caracteritzat l'any 1986 a SantLlorenç, no hi ha dubte que aquests serien la "Dimoniada-86", l'adéu de Ses Monges, l'incendide Sa Punta de n'Amer i la vaga de fam dels treballadors del "Bier Garten" a les dependènciesde l 'Ajuntament. Anem a recordar-los una mica.
GENER
Unes 10.000 persones d'arreu de l'illa es donaren cita a Sant Llorenç per presenciar la"III Trobada de Dimonis", organitzada enguany per l'Ajuntament de la nostra vila. Al ma-gatzem municipal es va servir dinar a més de 75CT convidats.
La fotografia mostra tota la cort infernal llorencina.
3UNY
Amb una avinentesa que ningú no s'espera-va, a darreries de juny abandonaven el con-vent de manera definitiva les darreres mon-ges de Sant Llorenç.
Després de 150 anys de presència a la vila-les tres primeres, encara que depenents deManacor, arribaren el 10 de setembre de1836-, la Congregació de Germanes de laCaritat donava per acabada una tasca de ser-vei al poble concentrada, especialment, enl'ensenyament a les nines i l'assistència alsmalalts.
A la fotografia, sor Franciscà, possible-ment la dona que més al.lots llorencins haguardat. Quan se'n va anar tenia 78 anys.
FLOR DE CARD -11- (231)
AGOST
El dia 18 d'agost, en haver dinat, amb una temperatura que rondava els 409 a l'ombra i ambun fort vent de ponent es va calar foc un 60% del pinar que cobreix Sa Punta de n'Amer.
A rel d'aquest incendi els partits polítics, les associacions d'hotelers i comerciants, els ajunta-ments i les revistes de la zona adreçaren una carta al Govern per tal que prengués mesures. Sem-bla que foren escoltats puix el que demanaven fou introduí't al projecte de llei.
SETEMBRE
La setmana compresa entre el19 i el 26 de setembre, 12 treba-lladors del "Bier Garten" s'instal-laren a les dependències de l'A-juntament i mantingueren una va-ga de fam per reivindicar els.seus llocs de feina.
La televisió, les ràdios i elsdiaris de l'illa donaren puntualinformació de l'esdeveniment.
El tema va arribar fins el De-fensor del Poble.
Josep Cortès
índex dei 86 FLOR DE CARD -12- (232)
SECCIONS FIXES
APA3-47-71-91-123-183-203-238
BATEC Galmés-Servera12-32-58-78-106-123-152-174-190-212-229
COMICS
GeneralsGeneralResultatsComentaris
APCortès
M
9999
116118
CoreaLe monde lirondeThe howlingTransilvàniaThe anvilSupertipuPetrogroditalBorgesCa+moixRequixalTió MerlinEl TrovadorPlanetesN'EspardenyerL'octàgon
Artigues 14" 40
Ramis 61Artigues 64Ramis 80-105Artigues 84
" 104Matamatas 124Artigues 136
11 156176196216240
Ramis 241
CONGRÉS DE LA LLENGUA CATALANA1906-1986^PresentacióTextos legislatiusActesDecàlegOpinionsReus
COSTUMARI CATALÃGenerFebrerMarçAbril
CRONICA INFORMAL34-87-107-132-228
EDITORIALDimoniada.Referèndum OTANAssociació jubilatsEl pacteConsells escolarsEleccions generalsEleccions. ComentariIndefensióVaga de famFlor de CardEscola de música
P.J.Llull 4.. 23
627073
100J. Galmés 137
Amades17415983
Cortès
22222467090
114142162182202
Cala Millor, entitat menor 222
L'ESCOLAEnquestaMatancesExperiències
ELECCIONSGeneral
*_
Varis 186C. Horrach 206
207
PSM 95
ESPIPELLADES Cortes8-28-52-75-94-115-148-168-188-208-235
ESPORTS J. Calmés19-43-67-79-103-139-155-179-199-219-236
GLOSESJoan CarbóTomeu PistolaJoan Mesquida
HISTÒRIAVidre-vidriersPescadors de coralsNeulesMontserratProductes mallorquinsVisita del virreiTánger
OBJECTORS175-194-217-243
OTANOpinió dels partits10 raons de neutralitatResultats
POESIAI love you, titiRima bizantinaNoEl racó de la portaÉs en aquests momentsSigilosos esperits...Hei, vosaltresMorir per un instantDavalla des de l'infinitLa terra és generosaNoèPròlogoVasudevaLa poesia es un armaL'alba traülla
' Ja t'aimeAnàforaAbsurdSerpentinesNadal
PORTADESDimonisPauLa composturaFesta del llibreTria
R. Rosselló
1682
108
929-53
5377-121
149-169
J.M.Cerezo
CortèsPacifistesCortès
BassaBassaGalmésMesquidaGalmésGalmésFemeniasGalmésGalmésCortèsPere QuartLorcaGalmésCelayaGalmésGalmésGalmésFemeniasGalmésClapés
Trespeus
CortèsFortezaCortès
189209
42648
27273939395676
103120120120145147167173192202203234234
121«6989
FLOR DE CARD -13- (233)
ArtiguesCortesCortès
MatamalasCortès
113141161181201221
Invasió dels turistesIncendi a Sa PuntaActualitatCapSa PuntaCaixa
SANT LLORENÇ, AHIRCamp Roig G. PontEl mestre Artola "Sa berenaCorpus ChristiSor Maria dels InnocentsSes MongesSa Punta verda "Mestre Pere D. QuetglasSoldats a Burgos G. PontQüestió d'òptica-El sainete "
20W6888
112140160180200220244
SJ LLEU... M. Calmés18-42-66-86-110-138-158-178-198-218-242
13 ANYS DE CAMPAMENTS PontIntroducció1972. L'aventura1973. Dues tandes1974-. El forat1975. Porto Colom1976. Sa Barca Trencada1977. El Centre d'Esplai1978. La participació1979. El pes de les municipals1980. Una altra fita
ARTICLES
"Associació internacional J. Massot
430547292
146164184204224
BBalnearisBillar americà
SansóRoig
Carretel d'en Perdut, El J.JaumeCent anys A.ServeraCentre document, musical P.EstelrichComa, Sa CortèsConsideracions CortèsCross Mayol
DDades del 84DemanDesvariejos alcohòlicsDimoniada, La
63
51131
13422674150215211
Escola de música 214Espera imprevista, L' Pont 57Esquerra nacionalista, L' Garcies 93Exposicions Cortès 211
FFestes i costums Pont 36
GGasolinera Cortès 135
HHumbert, Ignasi (Ent) Quina 166
IImatge, laIneficàcia...Inversions
JJubilatsJUb'ilats
Cortès 163Femenias 35
159
PontQuina
LLara RamisLlengua a l'estranger, La J. Massot"Lleó", mestre Antoni Sbert
MMaó, 19361986Mirall, ElMonges, SesMusicals, Cursos
NNúvolsNadal, Guillem (Exp)
OOdre, L1
OpinionsOrdinas, Magdalena (Ent)
PPastor, PerePatronat de músicaPor tolPremi AlzinaPremsa Forana, PremisPuigròs, Mateu (Ent).Punta, SaPunta, Sa
RRiera.sTorres, Pere
CortèsCortèsJubilatsPontB. Massot
AguilóCortès
BordoyCortèsCortès
154237
2383865
96230213128190
157223
85144166
CalmésQuinaP.JoanCortès
CortèsSansóCortès
321010298'
750
143-163195-213
CortèsSansóBoschCortès
7210239
10
SSMOE
QQuatre clotets, Els
Pont
Sancho
Pont
122
15
172
Escola Card, L' Domenge 177-197 (Continua a la pàg. 9)
Poesìa FLOR DE CARD -14-'(23»)
SERPENTINES
Res és etern-ho saps tu,ho sé jo-:més tard o més d'horaes trenca el somnii desapareixen els poetesquan aquests esdevenenmortals.
Ferit. Incertesa
-tendres donzelles d'escumasedueixen les esteles de la nau-
Hi ha poques gavines avui,poques per estimar-nos.
(Per a un quadre de Gauguin)
Uns caníbalss'estaven enllestint
un aventurer explorador.
Descalçl'home groc
fent cops ardents deTAMÜ TAM!
sota els arbres grisosavisava amb prudència
la tribu.
JOIERIfl FEMENIflS
LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL
Carrer del Rector Pasqual, 8 * T. 569072
ELECTRICITAT DE L'AUTOMOBILTelèfon 569505 * SANT LLORENÇ
(Desembre)
Remolins de fulles-ja lliures per a sempre-jugant a corre-cuita;com bufa el vent!Darrers arlequins de la" tardor,mai, mai prédestinais:s'enlairen, pugen al cel,moren, tornen pujar...No hi ha turments,àdhuc m'oblid de Les qui em captiven,del seu misteri i del misteri universal.Remolins de fulles,darrers arlequins de la tardor.
Jaume Calmés
NADAL
Enmig del camp,dins una cova,damunt unes pallesd'una menjadora,al punt de mitja -nit 'neix Jesús, el Nin Divi'.
*-**
Jesús ha vengutple de glòria i amor;mos ha duit la paup'els hornos que estimenan els seus germans.
Francesc Clapés
HBipellades FLOR DE CARD -13- (233)
Per ter-vos una idea de s'ait nivell d'eficàcia i control que duu sa nos-tra il.lustrfssima Corporació, vos don part, si és que no ho sabieu, queen es darrer número de novembre d'es "Manacor Comarcal", es nostrodiligent bâtie no s'amaga gens ni mica de manifestar públicament queno sabia que s'estava construint una platja artificial entre s'Illot i SaComa.Mare Santissimeta del Sant Roser! Crec que és ben hora d'aplegar!
Es calamillorers tenen ses aigües canalitzades i es llorencins, no.Es calamillorers tenen un parc i un passeig i es llorencins, no.Es calamillorers han tengut tot s'estiu una patrulla que s'ha passejat1
en sa nit i es llorencins, no.An es calamillorers els han arreglat es problema de ses inundacions ian es llorencins, no.Es calamillorers diven que volen sa independència perquè s'Ajunta-ment no se'n cuida de Cala Millor...Si arriben a ser llorencins...!
Segons es "Baleares" de dia 17 de desembre, es regidors del CDS,PSOE i PSM -encara que en Toni Cuc m'assegura que va votar en con-tra-, afirmen que en lo de 's'abocador de fems els "obligaren a accep-tar que s'instai.las a Son Ribot". Un poc més avall, en es mateix re-portatge, manifesten que "ja des d'es començament no veien ses co-ses clares".Sé cert que tant a voltros com a jo mos agradaria sebre COM hoferen per obligar-los a acceptar una cosa que no veien gaire clara.
^Z-xEn aquests dies de manifestacions estudiantils se va rumorejar que es Lcol·legials llorencins havien fet lo propi a la vila i havien llançat to- \(màtigues a n'Ignasi per protestar per sa política educativa de s'Ajun- ^V^CXJ^tament en lo de sa calefacció i es poliesportiu escolar.Noltros, sempre disposats a que sa veritat suri pardamunt tot, hemfet ses gestions oportunes i hem pogut comprovar que no era ver,que tot havia estat un malvat rumor llançat p'ets intoxicadors desempre.
) 5fl(VT LlfRCNÇ
)MUNICIPI
D'flFKÍCfl
En vista de s'extraordinària similitud entre esserveis públics de què disposen es poble de SantLlorenç i sa major part d'es nuclis habitats d'escontinent africà, sa nostra Corporació, ambmolt bon criteri, ha decidit instai.lar lletreroscom aquest a totes ses entrades de la vila.D'aquesta manera, davant sa postissa i futuristap spectiva que pretenen Inca, Ciutat, Calvià...en declarar-se municipis d'Europa, Sant Llorençtornarà a ses seves arrels més ncestrals.Ja ho diu es llisti' telefònic a sa pàgina 30 deses fulles verdes.
I per acabar l'any 86,* Celebrem amb alegria es començament del 87, que abans de s'estiu ja hihaurà nou batic i alguns regidors jubilats.* Si algú vol enquadernar revistes, que faci de veure na Maria Calmés, queella se'n cuidará de tot.* Preguem perquè hagin començat ses passes per canalitzar ses aigües iarreglar lo de s'abocador de fems.* Que molts d'anys, i aquest que no cont!
Josep Cortès
Esports FLOR DE CARD -16- (236)
Després de la derrota amb el Lloseta(0-1), el Cardassar es troba situat a la nove-na posició amb 14 punts, si bé a hores de re-dactar aquest escrit li manca jugar amb elrecreatiu la Victòria, partit que se suspen-gué degut al mal estat d'Es Moleter a causade la pluja.
Els partits a comentar són, per tant, eljugat dins Ses Salines i l'esmentat a la pri-mera línia i amb el qual conclou la primeravolta de la Preferent amb un balanç de 10partits consecutius sense conèixer la victò-ria.
Dins Ses Salines, el Cardassar realitzàuna de les millors primeres parts. Jugantd'una manera conjuntada i amb serenitat, elsdos equips arribaren al descans sense ques'hagués mogut el marcador. A la segona,emperò, l'escenari canvià radicalment. L'e-quip visitant és castigat amb un penalt in-existent que significaria I 'l a 0. A partird'aquest moment, els nervis i la manca d'i-dees s'imposaren a la conjunció desenvolupa-da pels jugadors llorencins a la primerapart, i el partit acabà amb una victòria con-tundent dels jugadors locals: 4-0.
Amb la visita del li'der el diumenge se-güent no milloraren les coses, sinó més bé,tot el contrari: es perdien els dos positius ies produïa la lesió de Mondéjar. Si bé éscert que el Llosetenc aprofità l'única oportu-nitat de que disposà, també cal dir que poctemps després es quedaria amb un homemenys. D'aquí derivà la tàctica de la segonapart: un Cardassar jugant sempre dins elcamp visitant i un Lloseta que trobava en elseu porter tota una garantia per anar-se'nde Sant Llorenç amb cap gol encaixat.
Esperem que a partir del primer partit del'any que ve, el primer de la segona volta,el Cardassar torni trobar el camí del bonjoc.
A la fotografia, Pasqual, que reapareixiacontra el Lloseta després de tres setmanesd'inactivitat per lesió.
BÀSQUET
Amb la reunió sembla que se solventarenunes quantes coses: s'arreglà un poc el pro-blema del transport i, a partir d'ara, l'entre-nador serà en Jaume Mas, "Pisca".
NOTA
Voldria dir que les fotografies que aparei-xen en aquest número són les úniques que hepogut aconseguir fins ara, però que, a la prò-xima edició, ja comptaré amb fotografiesdels altres equips de Sant Llorenç.
S'Estel. Onze de la nit. Em trob parlantamb tres jugadors de "Sa Penya Cardassar".El motiu? "Veiam Jaume, és ben hora que di-guis qualque cosa de noltros damunt sa revis-ta". Teniu tota la raó, ni tan sols havia ditsi éreu morts o vius. No en parlem més i javeurem que en surt.
PENYA CARDASSAR
Porters: Jaume "Tareu" i Pere "Pisca".Els altres jugadors: Llorenç "Garbeta",
Mateu de Son Vives, Jeroni "Polvo", Gostí"Fava", Miquel "Gento", germans "Bosco"(Jaume i Sebastià), Tomeu "Escolà", Joan Mi-quel, Biel "Rotget", Lluís "de na Simona"(vos promet que això ha estat el que m'handit aquests tres jovençans), Miquel "Metxo",Toni "Monjo", Toni "Figuera", Miquel "Espa-ses", Pere "Valdés", "Forners jr.", Miquel"Minero", Joan Francesc "Raya" i Miquel"Comís" (el més veterà i el que corr més).• El rendiment de l'equip és més que accep-table, sobretot si tenim en compte la cate-goria dels rivals del seu grup. Es treballa enequip, cercant la conjunció, hi ha un am-bient de cordialitat entre els jugadors i ga-nes de fer-ho bé, cosa que fins ara semblaque funciona: 11 partits jugats (8G, IE, 2P),17 punts i el primer lloc de la classificacióempatats amb es Forat i Amba Romaní.
En el capítol d'agrai'ments els jugadors vo-len destacar el recolzament dels seus "spon-
FLOR DE CARD -17- (237)
Jubilats•El dia 30 de novembre va tenir Hoc
l'assemblea general de l'Associació deJubilats, a la qual s'elegiren els deumembres que han d'integrar la directi-va durant l'any que ve.
Com ve essent habitual, no hi vahaver candidats i cada elector va es-criure els 3 o 5 noms que més li agra-daren a una papereta.
Després d'haver fet l'escrutini dels220 vots dipositats a l'urna -63 mésque l'any passat-, es donaren els resul-tats que segueixen:
. Bartomeu NadalBernat MiquelMiquel Sureda3eroni GenovartRosa TorresJordi, PontBartomeu MoreyMaria RieraLlúcia SuredaMontserrat MascaróSebastià AmerAntònia EsplugasMiquela PontMateu SantandreuD'entre els deu que havien tengut
més vots es va procedir a l'elecciódels càrrecs, que quedà així':
President, Bartomeu NadalVice-president, Bernat MiquelSecretari, Miquel SuredaTresorera, Maria Riera
Guillem Quina
13297967471716454534847302626
sors", sa Guàtlera i s'Estel, i el dels seussimpatitzants, sepecialment els dos que noes perden cap partit: en Jeroni Pep, un jo-venet ros, i s'absurdo, en Toby (es ca d'enFornés).
I seguint amb els agrai'ments, la plantilladóna les gràcies a la labor duita a terme pel"clan" Fornés de cara a mantenir aquest e-quip i poder seguir jugant a futbol. Endavanti sort, que no faltin les bromes i els gols.
Jaume Calmés
gorarsu minariaes nuestrotrabajo,
hoy.
GOVERN BALEAR
Conselleria 'd'Economia i Hisenda
Col·laboració FLOR DE CARD -18- (238)
Encara et recordo Lara, sense una formaconcreta... És tan sols la teva imatge queflota a la meva ment.
Recordo tardes d'hivern pel finestral, da-vant un cafè...
Recordo el teu cos nu bronzejant-se alsol en un juny no tan llunyà... Però pareixeninfinites les distàncies, llargues les cadenesi forts els sacrificis quan tu no hi ets.
No ets una dona, Lara, ets totes les do-nes, sense una forma concreta...
Ja no vigiles el meu somni, ja no etposes la meva camisa i el cafè s'està refre-dant a la soledat.
Ets apassionada, càlida i també freda.Ets somniadora, imaginativa i també me-
cànica.Però és aixf com m'agrades, aixi' et se-
gueixo recordant, espero que no canviis, jaque...
...Ho ets tot i res......Lara.
No siguis aixi',¿Per què intentesmantenir-me properi a la vegada llunyà?El teu joc és diferent,el teu amor em fa esclau.Sento que voldria lliurar-medel teu encant,però a la vegada,que la meva és una dolça presó.¿Què és el que tens que em fa estar sem-
pre prop de tu?¿Ets, potser, la dama misteriosa que en
somnis s'apodera de la meva ànima?Però tu no respons, estàs aturada encara
al meu front i els teus ulls parpallegen comsi volguessis dir qualque cosa...
Però diuen tantes coses que em confonc ide bell nou tornes a parlar-me d'amor.
¿Per què?¿Per què?
No siguis aixi',no intentis encadenar-me.
Llorenç Ramis
BANC ESPANYOL DE CRÈDIT
BANESTOLa major empresa bancària d'Espanya,al í>eu servei.
Acords de la Junta de l'APA del 9 de de-sembre:
1.- Felicitar tots els alumnes i mestresdel centre obsequiant-los amb una fotografiadel curs corresponent.
2.- Proposar al Consell Escolar que intro-dueixi les esmenes que segueixen al Regla-ment Intern del Centre.a) Que el professorat compleixi no solamentla jornada laboral, sinó també els. dies lec-tius que assenyala el Ministeri.b) Dur a terme una campanya anti-tabac ins-tant els mestres a que no fumin durant laclasse.c) Introduir a les tasques del SMOE la d'a-tendre els alumnes quan els corresponentspares li ho sol·licitin.d) Establir que les reunions conjuntes entrepares i mestres se celebrin a l'horabaixa,possibilitant aixi' la major assistència d'a-quells.e) Fer complir estrictament la llei quant ales revisions escolars i al control sanitari del'aigua potable.
CA'S SERVERI TALLERMECÀNIC
REPARACIONSEN GENERAL
Cardassar, 25 * SANT LLORENÇ
FLOR DE CARD -19- (239)
DESVARTEJOS (ALCOHOLICS)
A manera d'agraiment a Pau Faner
He comprat un bòtil de moscatell i he en-cetat un paquet de "Bisontes" (qualque viciha de tenir l'aspirant a escriptor, no?).
Ara, ajagut damunt el llit, cere la inspira-ció perduda (si és que l'he tenguda mai).
Escolí la "Dansa de les Walkiries", de Ri-chard Wagner, al.lucinadi'ssim.
Mig endormiscat se'm presenta una dona,potser una mena de deesa amazònica, mun-tada sobre un corser tenyit per la foscor dela nit, els ulls encesos de vermell robi', qua-si demonfacs. La femella m'agafa pels ca-bells i em fa tastar els seus llavis molsosos.Collons! Feia estona que no veia una fembracom aquesta, benei't sigui el moment.
.Sent un esclafit deixondidor dins el meucervell^ potser necessit més moscatell.M'empàs la beguda d'un glop.
On som? L'avi em ve a despertar; des-. prés de tretze anys puc rallar amb un homeamb prou enteniment i que em coneix bé.
Encenc una altra cigarreta. No m'ho acabde creure. 3a sé que el tabac és dolent ique l'avi es va morir de fumar massa, peròcrec que ell ho aprovarà. Dissertam sobre elmeu anacronisme filosòfic: la realitat noestà englobada dins el temps. Segueix essentun vell amb dos (?) ben posats.
Seguint els meus desvariejos alcohòlicsintent caçar papallones per fer un regal a lameva mare, que després qualificarà de sal-vatge; a rel d'això esdevenc radical.
L'àvia em .vol pegar una espardenyadaperquè he pegat al meu germà; desprésme'n don compte que l'estim massa... el sen-limentajisme em perdrà.
Tene por d'esser descobert fent visiblesels meus pensaments. El pecat del pensa-ment, la recriminació a la reflexió, massaincongruent.
La decadència de la raó: les dificultatsen la consciència d'intel·ligència són prougreus per discernir encara sobre elles.
Supòs que . és una culpabilitat no sabercaptar l'interiorisme per pura ignorància.
He de cercar un forat per on sortir del'abstracció repelent del moment prolongat.
Som incorregible, vull una solitud en com-panyia.
Vaig fins a Barna i hi trob una al·lusióirreal (fantasmagòrica). Em trob na Núria,cenyida dins els seus "pantys" negres, uhau!,quina figura! (Això ja deu ser declinació capa l'obscenitat o potser calentura mental).
Dins el somni puc permetre'm el luxe defer-li l'amor, quines anques!, quins pits!
A la ràdio sona en Llach i na Rossell,fantàstic: m'agradaria ésser revolucionari,però som massa covard o massa intel·ligent(?), i que consti que no és per comoditat,simplement reaccionarisme.
He aturat el temps llevant-li les piles alrellotge. El temps només és una successióde fets passats que podem millorar (nyàs!).
M'he fotut quasi un bòtil de moscatell ino passa res (fotre!). L'infern no pot ser pit-jor que això, ni millor, supòs. Mon pare emmira amb ulls esglaiats.
Som fill del moment (Diria fill de puta,però no ho som).
He d'acabar, sinó em tornaria massa nor-mal, i això mai!
Torn a encendre una cigarreta i a beuremoscatell.* Tene un piano imaginari dins l'aire, melo-dies moscatellianes.
Escoltar: no hi ha res irreal, malgrat devegades hagi de tocar de peus a terra.
P.D.: No begueu moscatell: produeix des-variejos (Vatuadeli: mallorquinització).
Joan Bosch i Roig
AUTOESCOLACARDASSAR
major, 22
TOT FESTAHo tenim tot per a la seva festa:
COMUNIONSBATE3OSNOCESANIVERSARISI FESTES EN GENERAL
ManacorC/. 3oan Segura, 6T. 554951
Cala MillorC/. Es Molins, 7
T. 5§6165
El Còmic FLOR DE CARD -20- (240)
I n ALIGUE S*€
presenta :
^
FLOR DE CARD -21- (2*1)
OP/AÍ?\ AvP»o-VISUAL: )Avui *QT"2D t>rL'ANV 2"l¿é . RAM Z5 Ais/VS <?^<^¿tAuoP VA PAfcTie
r>e tACe(u-nML;^ PtWS AI2A
(Ül PASTP^" W?SV\ \ L'Ogjecn f...
¿AA<SI;S' , 14<»H€-K T/2o^ATreu PAV&ILAZ.
^n
C)
C^
^
f|í>.'c;€Coi-J
gOQO
RA/TiZoR/íí'A—• p fc^a ·- i » i ---vi.'/-»>Q / I
•9>£~»;|lí¿ce.'l-> Pr *»0UAI t
)FNJMOACIOJoSeP
Oalt-nr$
v\
-„ ^M/J -^A OeTApA/ee»^,, .
í-'A^rnc -gAíí^ecic,V|<C-Ê>Í»J(?OVA> WACíSlio^"/ Tßi püd./»rj
* ' 5 'l Je/?rs ", A i* i-» s'«A'Í3AT , G<2AQe$- ^ Ü1UA eypct>(C(0
SZSSSVt** PT6 * GOP " C«N^««MTo^.,e^A^^fA^l) , Ap^S-m ^ATfe»^A R6V/.ST-A, .
Si lleu, FLOR DE CARD -22- (242)
MOTS ENCREUATS HORITZONTALS.- l.-Lfmit. Nom de lletra. 2.-Nom de lletra.
1
234567
4 5 6 7 8 9 10 Cinc-cents.Cadascuna de les parts assortides en què es divi-deix un tot que s'ha de distribuir entre diferents persones.3.-Que lamina. ^.-Convertir un alcohol en èter. 5.-Nom deles gerinàcies pertanyents al gènere "geranium". Preposició.6.-Altar. Fregar amb arena. 7.-A1 rev. terminació verbal.Si'mbol del sofre. To. Vocal.VERTICALS.- 1.-Donar facultat a algú per fer alguna cosa.2.-Substància catàrtica i diurètica que sobte del suc del co-gombre salvatge. 3.-Brancatge. ^.-Si'mbol del iode. Violentairritació contra algú o alguna cosa. Consonant. 5.-Cinc. Ne-na. é.-Acció de rifar-se algú. 7.-Cinc-cents. Cinc-cents u.Pronom. 8.-Arbust autòcton de la familia de les verbenàcies.
Negació. 9.-Boja. 10.-Al rev. Nom de lletra. Darrera.
SOPA DE LLETRES
XEMENEIA3XMA
IECDEHAKL0PO
UBRFGITGYPRN
XFARHLSHNASC
IIEAADEIADBA
UDLFPDLFPAMO
ETCEGAABMSTT
3ZABMZXEAUEL
ARABCANDXST0
RXERINGUILLA
Maria Galmés
SO ,ER '»« PONT
Carrer Nou, 35 T.369310 SANT L L O R E N Ç .
Ala! a cercar deu nomsque comencen amb lalletra "X".
SOLUCIONS
ENDEVINALLA
no som rei i duc corona;mai a cavall he colcat,però en sa nit i de diapuc gastar sa fantasiade dur ets esperons posats.
FUGA DE VOCALS
N_D_L, M_TL_S T_RR_D_S
Q LQ_ GL_P_T D_ V_
_X_ _S Q_ M'_L_GR_ M
P R V C L R S V G D S .
•IT^S un sq
VnVNIA3dN3
•S3pe§3A Sajpp 3A OJ9d
:'TUJ B cjaaic.uu anb sa ÒXIE:IA ap isdofS anbjenb T
sapejjcn S3H3UJ 'ICP^N V
•S1VDOA aã vDfij
Vyau
i3
vClvyo
0 SN 3 íí
iD I Jo a vi av a v
svN Vi yN I
A I
sivnauDNa
I yv tf vtf a oa i aw v iv i ay a a
SJLOW
V11I XnoN VItt3X^ V
in vV W d
X V Iv a
Vi d3
1
c a n
QV
a
vv
ii
sabían
vN
S
>í
X
d O XÀ
V1 V I
3Na
y wa a
n i x3d VdOS
Objectors FLOR DE CARD -23- (243)
El Moviment d'Objectors de Consciència-M.O.C.- ve, des de fa uns mesos, enviantuna sèrie d'articles a dotze publicacions dePremsa Forana dels voltants de Manacor.
A la importància de que cada localitatposseeixi el seu propi mitjà de comunicació,al marge dels òrgans de poder, s'uneix la necessitat de conservar i desenvolupar la cultu-ra tradicional i lingüTstica de cada un delspobles que conformen Europa.
L'Europa dels pobles, de les regions, fede-rats i solidaris entre ells, cada un amb lespròpies peculiaritats culturals no hauria d'es-ser un obstacle per a la desaparició de lesfronteres nacionals, tant fi'siques com cultu-rals, dels països que actualment formen Eu-ropa.
El canvi de mentalitats, fonamental per aque ni la llengua ni la tradició de qualsevoldels pobles s'erigeixi en barrera enfront d'al-tres tradicions i altres llengües, és una deles primeres tasques que cal dur a terme.De poc serveix a la causa d'una Europa lliu-re, justa i pacífica el que les actuals autono-mies es:4ransformin en nacions i es conver-teixin en el que avui són els actuals estatseuropeus, fràgilment units per llaços pura-ment econòmics. La necessitat de substituirl'actual règim econòmic que impera en elplaneta -capitalisme o comunisme- i eldarrer fi del qual és obtenir el màxim profitamb el míhim esforç és una altra de les me-tes a aconseguir entre tots, i substituir-loper un cooperativisme autogestionari a cadauna de les regions d'Europa.
El fi de l'existència humana és la felicitat.El diàleg, la tolerància, el sentit ètic de
l'existència, la comprensió, l'ajuda mútua i,a la vegada, l'exigència i la revolta contraOna societat, contra un sistema que permetque visquin la minoria en contra de la majo-ria, són els mitjans que poden ajudar-nos arealitzar un canvi qualitatiu dins cada un denosaltres, un canvi de mentalitat, aprendrea pensar, el desenvolupament d'un sa sentitcri'tic i constructiu.
El M.O.C, de Manacor li vol agrair, Sr.Director, la gentilesa envers les seves col·la-boracions, tant si foren publicades com si noho foren, i felicitar-lo, juntament amb elsseus col·laboradors en la tasca de treure pe-riòdicament a llum una publicació que jas'ha fet imprescindible en la vida culturald'aquest poble.
Molts d'anys!
M.O.C.Manacor
Història
En el testament fet dia 10 de gener de1419 pel canonge Nicolau Rossell veim quefa deixes als convents de monges i frares(Santa Maria Magdalena, Tercera Regla,etc), Hospitals, obra de Lluc, Puig de Pollen-ça, i 5 florins a l'obra de l'església de SantaMaria de Montserrat. Fa altres deixes a pa-rents i amics. (ACM perg. n2 9719).
***
Dia 25 de febrer de 1475, 3oan Ballestertemia en feu d'un cavall a r mat la cavalleriaque abans fou d'En Burguet, després delsLlulls (Sos Llulls). Miquel Ballester tenia esta-blida a certs cens l'alqueria de les Planes il'alqueria de Begur, de pertinences de ditacavalleria. (ACA reg. 3433 f. 148v).
Ramos Rosselló
X" ^Í VÍtr\POLLASTRES
ROSTITS
§>«u * <c**TO a& Sureda, 1
Telèfon 570624
Sant Llorenç, ahir FLOR DE CARD -2*- (2W)
EL "SAÍNETE"
Don Melcion regia la Parròquia.Una colla de monges formenterenques
-Sor Franciscà de la Puri'ssima i Sor Pilar-animaven la vida jovenil femenina llorencina.
Primer el "sainete" i després "sa comè-dia" -més llarga i més seriosa-.
Representacions per a Nadal i Pasqua, ésa dir, gairebé tot l'hivern copat per assajosi preparació.
La fotografia capta un moment de la re-presentació del "sainete" on resulten ben vi-sibles (d'esquerra a dreta) n'Antònia "Velle-ta", na Franciscà Melis, n'Àngela "Baiona",na Catalina "de Sa Torre", na Margalida"Manola", na Franciscà "Rossa" i na Maria"Xema".
Na Catalina "de Sa Torre", entre drapsaguanta una criaturona de mesos: na Bel"Cadireta".
socio-cultural, és un fet que (potser llevatd'uns pocs anys del Club Card amb un ritmetrepidant) no ha copat cap altre indret.
Sens dubte és un buit que existeix des demolt de temps ençà, empès per l'existentdispersió d'objectius i al qual s'hauria de po-sar remei.
•***
***Abans de la popularització de la televisió,
"Sa Rectoria", "Es Centro", sens dubte des-envolupà una funció vital en el sf de la co-munitat llorencina al ésser nucli de l'acció-poca o molta, encertada o errada- so-cio-cultural vilatana.
Aleshores, disposava d'unes condicions òp-times: d'una banda, sense ésser gros, disposa-va de certa cabuda, situat al bell mig de lavila i, sobretot, era part de l'Església quesempre -potser més ahir- ha comptat ambun alt grau d'incidència en la vida dels nos-tres pobles.
Aquesta condició, ésser centre de la vida
Una altra cosa que em suggereix la foto-grafia és la curiositat que volta els recordsinfantils; aqueixa mena de fotografia descon-textualitzada que supòs tots tenim i que compareix per associació al pensament.
Aixf pensant amb el s.ainet em va compa-rèixer una imatge que podria, ben bé, dibui-xar amb detalls: na Margalida "Solaies" plo-
4 rava vora la reixa d'una presó a una comè-dia de "Sa Rectoria", i som incapaç de re-cordar vora qui estava assegut, quins erenels altres artistes, quin era el títol del'obra...
¿Per què guard tan clara aquesta imatgei no una altra de la mateixa comèdia? És desuposar que fou una imatge que per algunmotiu em causà impacte però... per quinsmotius? ¿Per què...?¿Com...?
I sabeu que se'n troben de qüestions senseresposta!
•K-**
Racó per afegir-hi els tòpics nadalencs desempre.
Guillem Pont
