/flflT LLOREnÇ DE/ CAROfl//flR

BOLLETf-REVISTA DEL CENTRE CULTURAL CARD * JUNY DE 1985 * N° 107

Editorial FLOR DE CARD -2- (106)

Diu l'apartat 2 de l'article 9 de la Cons-titució que "Correspon als poders públics depromoure les condicions per tal que la lli- .bertat i la igualtat de l'individu i delsgrups en els quals s'integra siguin reals iefectives, i remoure els obstacles que n'im-pedeixin oen dificultin la plenitud".

És evident que el marc que regeix laconvivència dels espanyols vol garantir laigualtat de tots els ciutadans davant la lleii davant les institucions. I això és una cosaque, almanco en temps d'eleccions, és com-pletament assumida per tots els políticsamb aspiracions de poder. A ningú no se liocorr assegurar que, en el cas de que comp-ti amb el recolzament popular, només afa-vorirà els interessos dels seus partidaris,ans bé afirma que es presenta per servir iatendre les peticions de tot el poble.

Doncs bé, en el cas de Sant Llorenç,arrel de l'actuació d'en Bartomeu Bruneta la festa que organitzàrem per la no-ur-banització de Sa Punta, podem assegurarque tenim un bâtie que ha près l'Ajunta-ment com una finca particular, atorgant odenegant permisses segons el color políticdels sol·licitants, sense tenir en compte quetant els uns com els altres són llorencinsque paguen escrupolosament els imposts igaudeixen dels mateixos drets constitucio-nals.

Va molt equivocat el nostre batle. Pot-ser en el règim anterior -en el qual ja vaintentar ocupar el càrrec de primer ciutadàllorencí- fos així com es pensa, però actual-nent els drets de la gent s'han vist conside-

rablement augmentats i ell no té poder mo-ral per decidir qui i qui no té opció d'utilit-zar els serveis comunitaris.

Sembla que última nent, d'ençà dels in-tents d'afavorir descaradament les sevespropietats de Ca'n Duai, de l'expulsió delpartit i de les dimissions dels regidors delCDS, PSOE i PSM.el nostre batle ha perdutels papers i pren decisions més allunyadesde'l'objectivitat i del seny del que seriadesitjable. Potser comença a ésser hora deque clogui una etapa de la seva vida carac-teritzada per la manca d'encerts i escoltiles nombroses veus dels qui li suggereixenque se'n vagi a ca-seva.

Flor de Card

Bolletí-revista del Card, Centre Culturalde Sant Llorenç des Cardassar.Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36.Telèfon: 569119.3uny de 1985.Número 107.Dipòsit legal: 765-1973.Edita: Centre Cultural Card.Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra).Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem PontGuillem QuinaGuillem SolerMiquel Sureda

COL·LABOREN

B. Matamalas

APAJosep Cortès

Felip FortezaGuillem QuinaRamon RossellóSMOEGalmés-MesquidaAntoni SansóMaria Galmés

PortadaEl Còmic 21

3Antena Màgica 3sa Punta 4Espipellades 8La Festa 12Entrevista 17La Imatge 5L'Escola 6Història 9Fi de. curs 10Cançons d'ahir 11OTAN 14Batec 15Si lleu... 22ComptabilitatBatec 15Gloses 16Gloses 18Sa Punta 19Per què? 19COE 20Sant llorenç, ahir 24Distribució

Antònia ServeraFrancesc ClapésJoan CarbóGaspar SolerCat. MesquidaLlorenç ArtiguesGuillem PontBel Nicolau

NOTA

Els articles apareguts en aquesta revistaexpressen únicament l'opinió dels seus pro-pis autors.

FLOR DE CARD -3- (107)

Com cada segon dimarts de mes, dia 11de juny va tenir lloc la reunió ordinària del'APA, a la quai es tractaren els següentsternes:

* Segons ens comunicà personalment, enJaume Mayol continuarà essent el directorde l'Escola el curs vinent, notícia que fourebuda amb satisfacció pels membres de laJunta.

* La Federació d'AAPPAA ens fa saberque, pel fet d'estar federats, comptam ambuna assegurança de responsabilitat civil de50 milions de pessetes.

* Es considerà oportú insistir, una vega-da més a l'Ajuntament, en la necessitat deque el solar que ha de servir de pati icamp d'esports estigui aplanat a l'hora decomençar el nou curs.

* El director ens comunica que ja es co-neixen els noms dels mestres que l'any queve no seran a Sant Llorenç. Són: LlorençGelabert, Càndida Santana, Margalida Cla-dera, Francesca Armengol, Manbel Toledo iAma Lozano. Està pendent de confirmar sin'Assumpció podrà venir o no en comissióde serveis.

* Els mestres i el SMOE han dirigit alMinisteri un programa de feina de cara alspàrvuls i cicle inicial, de manera que elsmestres que s'hi vulguin apuntar s'haurand'arremangar de valent.

* El director també ens informa que hansol·licitat i els ha estat concedit un progra-ma d'educació d'adults, al qual els majorsde 16 anys podran obtenir el títol de gradu-at escolar i ampliar coneixaments sobre elstemes que els puguin interessar. El coordi-nador serà en Josep Ferragut.

*£ls llorencins han guanyat el primer pre-mi del concurs radiofònic "Antena Màgica",consistent en una placa commemorativa i100.000 pessetes. Hi ha més informació enaquesta mateixa revista.

* Amb les 9.020 pessetes de benefici ques'obtingueren a la venda dels llibres, s'hancomprat diccionaris i llibres de contes quees destinaran a la biblioteca de l'Escola.

* Com a darrer punt s'acordà enviar unacarta a l 'Ajuntament ressaltant la positivalabor que ha duit a terme na Maria Bel San-cho, actual responsable del SMOE.

CAMPANYAPER LA NORMALITZACIÓ

LINGÜÍSTICA A LESILLES BALEARS

Entre les activitats que va dur a ter-me la Conselleria de Cultura de caratala Campanya de Normalització Lingüís-tica s'hi trobava el programa radiofònic"Antena Màgica", que era un concurs onels alumnes de 3er Nivell havien de con-feccionar un programa de ràdio destinata donar a conèixer les característiquesde cada poble o barri on estava ubicadal'escola.

Hi prengueren part 24 col·legis de Ma-llorca, Menorca i Eivissa,, i el de SantLlorenç va guanyar el primer premi, con-sistent en 100.000 pessetes i una placaper a l'Escola.

El programa, que es va gravar als es-tudis de "Ràdio Popular", tenia una dura-da de mitja hora i es va emetre per lesemissores de "Antena-3", "Ràdio Balear","Ràdio Mallorca", "Ràdio Cadena" i "Rà-dio Popular" la primera setmana demaig. Els nins cantaren la Balenguera ialtres cançons populars, recitaren poe-mes, feren un poc d'història del poble,parlaren de Salvador Calmés, entrevista-ren el director de Flor de Card i digue-ren algunes coses dels darrers dies i delsballs populars.

En Francesc Gilet, Conseller de Cultu-ra del Govern Balear, que presidia el ju-rat qualificador, va fer entrega dels pre-mis als guanyadors el dia 18 de juny.

No cal dir que des c1 Viquesta revistavolem donar la nostre més cordialenhorabona als guanyad* ,, alhora quecelebram que l'escola de -ant Llorenç si-gui en certa manera capdavantera en lanecessària lluita per la nostra llengua.

SÍlíSa.

FLOR DE CARD -4- (108)

Per tal d'exigir al Parlament que es res-pectassin al màxim els límits a protegir deSa Punta de n'Amer, el GOB i Flor de Cardorganitzaren, dia 22 de juny, una festa popu-lar a la Plaça de l 'Ajuntament.

Encara que el batle no es dignas respon-dre a la sol·licitud de permís que li adreçà-rem ni concedís autorització per conectarels aparells elèctrics i els focus, la festa esdesenvolupà amb normalitat i hi acudirenmés de cinc-centes persones de diferents in-drets de l'lila.

Per animar l'acte l'organització interna-cional de defensa de la naturalesa "Green-peace" va dur la famosa furgoneta que a-quest estiu ha de recórrer la península, i labalena inflable d'onze metres, símbol del'organització. De la part musical se'n cuida-ren "Música Nostra", el grup d'Artà "Escla-fits i castanyetes", "Cristina i Andreu" iPere Antoni i Maria Antònia Burguera.

Abans d'acabar la festa en Miquel Riera,portaveu de l'agrupació manacorina del GOBi també en nom de Flor de Card va llegir uncomunicat -que reproduïm en aquesta matei-xa pàgina- on es relacionaven les entitatsque s'adherien a l'acte, que va finalitzaramb una mica de refresc que els organitza-dors oferiren als assistents.

Josep Cortès

Com a conseqüència d'una esmena presenta-da per Unió Mallorquina, la zona retxada,que segons la Proposició de Llei s'havia deprotegir, podrà ésser urbanitzada. Ocupa unaextensió d'unes 30 quarterades-

El Comunicat

Les entitats i associacions que recolzenaquest escrit, totes elles representativesd'una part considerable del poble mallor-quí, exigeixen al Parlament de les Illes Ba-lears que siguin escrupolosament respec-tats els límits topogràfics de Sa Punta den'Amer esmentats al Projecte de Llei pre-sentat pel PSM i pel PSOE.

Considerarem qualsevol mutilació de lazona a protegir com una altra baixesa es-peculativa, la responsabilitat de la qual re-caurà sobre els grups polítics que no haginsabut mantenir el seu compromís i la sevapromesa davant el poble.

Sant Llorenç des Cardassar, 22 de juny

Revista "Llunari", de ManacorEscola CardEscoltes de MallorcaRevista "Sa Font", de Son ServeraCentre Educatiu "Ses Sitges"Partit Socialista de Mallorca (PSM)Revista "Manacor Comarcal"Sineuers IndependentsCol·legi Públic de Son ServeraFederació Socialista Balear (PSOE)Independents d'ArtàRevista "Porto Cristo"Col·lectiu "S'Aguilà", de LlucmajorPartit dels Comunistes de Balears (PCB)Revista "Felanitx"Revista "Cap Vermell", de CapdeperaCandidatura Independent de PetraRevista "Tramuntana", de PetraCandidatura Democràtica Independent

(CDI), de ManacorEls "Capsigranys", de ManacorGrup Excursionista de Mallorca (GEM)Greenpeace EspanyaGrup Balear d'Ornitologia i Defensa de

la Naturalesa (GOB)Revista "S'Encruta", de DeiàRevista "Flor de Card", de Sant Llorenç

La Imatgg. FLOR DE CARD -5- (109)

L'any que veSa Coma esta-rà a ple rendi-ment. Tots elsqui puguin"disfrutar" delsedificis ques'estan cons-truint tendránla platja a du-es passes, ambsombreretes,hamaques, ve-lomars, xirin-guitos, surfs i,si hi cap, unparacaigudesamb una llan-xa que tendra,naturalment,els correspo-nents ' metresacotats.Si es donàs el cas -bastant improbable- de que algú volgués una platja més tranquil·la, té l'alter-nativa d'anar a Cala Millor, que està just a l'altra part de sa Punta i és un arenal molt gran,amb poques edificacions i sense paracaigudes, ni surfs, ni hamaques, ni sombreretes...

Textes: Felip FortpzaFoto: Trespeus

AUTOESCOLACARDASSAR

Ensenyam teòrica així com toca.Ah! I també a posar sa quinta.

major, 22

30VE!

Passa de política, titi, que és un rollo.Pa^a i deixa que noltros decidiguemper tu.No tendrás cap maldecap.Cuida-te'n de sa basca i de sa moguda,que és lo teu.Creu-mos que noltros en sabem.És un consell d'es

Polítics professionals

BANC ESPANYOL DE CRÈDIT

BANESTOLa major empresa bancària d 'Espanyaal seu servei.

L'Escola FLOR DE CARD -6- (110)

D'esquerra a dreta ide dalt a baix:

Francesca Rosselló,Josefa . Fernández,Cristina Garrido, Ca-terina Morey, Mel-cior Riera, Pere San-tandreu, Joan Adro-ver, Guillem Gayà,Antònia Tous, IsabelLlodrà, Aína M§ Llo-drà, Jordi Miquel,Joan Llinàs, JaumeArtigues, MargalidaFebrer, MargalidaSureda, MargalidaMesquida, Justo Pé-rez, Francesc Pas-cual.

CINQUÈ - BMestre: Llorenç Gelabert

íSISÈMestre: Josep Ferragut

D'esquerra a dreta ide dalt a baix:

Esteva Sancho, PereSánchez, Aina Pas-cual, Maria A§ Ge-novart, MargalidaCaldentey, Margali-da Santandreu, Antò-nia Llevana, JoanaM§ Soler, SalvadorGalmés, Joana M5Cabrer, Jaume Na-dal, Biel Dalmau, Alfons García, RafelFebrer, Tomeu Mes-tre, Biel Font, AinaM? Mesquida, Mag-dalena Cànaves,Joana Mi Riera, To-meu Roig, AndreuMelis, Nofre Gomi-la, Miquel A. Feme-nias, Rafel Umbert,Cristina Febrer,Francesca Torres,Caterina Santan-dreu, Margalida Pas-• I I H |

FLOR DE CARD -7- (111)

D'esquerra a dreta ide dalt a baix:

Guillem Morey, Ma-nolo Blaya, MiquelMontoro, Joan Serve-ra, Antoni Llui's Ser-vera, Caterina Ros-selló, Jordi Sansó,Biel Nicolau, MariaMiquel, Angela Rie-ra, Bel Umbert, Àn-gela Brunet, Margali-da Fullana, JoanaM? Riera, AntòniaSantandreu, MariaSantandreu, BàrbaraRiera, MargalidaTorres, Antoni Coll,Josep Miquel Soler,Joan Pascual, RafelRoig, Joana Nadal,Bartomeu Calden-tey, Antoni Nadal,Joan Jofre, Àngelaserverà i Colau Na-dal. í SETÈ

Mestra: Antònia Amer

í

D'esquerra a dreta ide dalt a baix:

J. Pont, P. Servera,Melcior Riera, M.Umbert, Llorenç Ar-tigues, Pere Soler,P. Santandreu, Agus-tí Domenge, JaumeMelis, M. Estarellas,Mateu Nicolau, Bar-tomeu llinàs, GasparMesquida, BartomeuSantandreu, Joan Na-dal, Miquel Oliver,A.V.Massanet, Rafe-la Riera, MargalidaLlull, J.M.Gayà, Ma-ria Mesquida, Antò-nia Girart i Magdale-na Riera.

VUITÈMestre: Jaume Mayol

des FLOR DE CARD -8- (112)

A una de ses múltiples reunions que va convocar en Mauri per parlarde ses festes de Sant^Llorenç, hi assistiren una partida d'afeccionatsque tenien sa intenció de demanar-li que organitzàs unes carreres decavalls.En Pere, amb sa franquesa que el caracteritza, es va mostrar disposata recolzar sa petició, sempre i quan li garantitzassin que no hi po-drien córrer ets ases, que si no, va dir, com que tots es de s'Ajunta-

^ ment s'hi apuntarien, haurien de fer sa pista massa grossa i superarien'amb escreix es pressupost. _^ ^ ^

j^r\ /fe-r-^. /í-^v. rL'endemà de sa festa de Sa Punta vaig topar es cabo i me va dir quehavia quedat gratament sorprès de que sa Placeta de s'Ajuntament es- -tàs més neta que un mirall.Se veu que en Pere era d'es qui pensen que ets ecologistes som més ürant a brutets, i^quan feim una festa solem deixar tota sa merda-i pe£ ^^ \sdonau s'expressió- escampada p'enmig d'es carrer.Aixirriajíeix és collonut! No ho trobau?

I com que devers les tres de sa matinada hi va haver un petrer que vatrescar es poble en pèl, es contraris, grans defensors d'es bons cos-tums, també mos volgueren donar sa culpa a noltros, com sempre.Però sa festa, germanets, va acabar a la una, i, com que no n'hi vahaver^cap que s'oferfs a anar a fer rondes p'es poble, lo que va passardesprés surt de s'àmbit de sa nostra responsabilitat.Si ho trobau podeu donar compte an es cabo i per ventura aprofitaremsa dotzena i mitja de municipals que pagam...

Maldament es "Diario de Mallorca" ho anuncias, hi hagués municipalsestratègicament situats a ses entrades d'es poble, i quatre regidors hifessin acte de presència, no acaba d'esser ver que s'Ajuntament orga-nitzàs sa festa en reivindicació de Sa Punta i pagàs ses cinc-centespessetes curtes que podia costar es donar llum.Es nostro Ajuntament, com tots sabeu molt bé, no en sol donar gairemai de llum, i té altres llocs molt més adequats -sobretot segons pera qui- per destinar es 160.000.000 de pressupost.

Per tapar sa boca an aquests que només passen gust de dir que s'Ajun-tament just se gasta es duros a Cala Millor, la setmana passada varentirar quatre senaliades d'asfalt i grava dins es clots que hi havia p'escarrers d'es poble.I noltros, que també mos agrada dir ses coses bones, ho deim.Lo que és seu da-l'hi.

Si es mes que ve veis que no surt Sa Revista no vos penseu que es ca-bo mos hagi tancat dins sa presó per tenir es batle content. No. Loque passa és que, amb so jornal que mos paguen, bé mos podem aga-far un meset de repòs. No ho trobau?A no ser que s'Ajuntament no pugui estar un mes sense revista i lamos faci .fer per força...

No és ver que en Falera hagi entregat es papers an es batle per protes-tar per sa manca de democràcia municipal i per solidaritzar-se amb sapostura d'en Tomeu Carbó.An es regidor Vaquer hi ha coses que li lleven més sa son que aquestes!(Hem inclòs aquestafespipellada perquè llavors remuga si no deim resd'ell. No li agrada que li prenguin es protagonisme).

Josep Cortès

íJ ££ì r*í

%

História

L'any 1524, Antoni Caldentey, fill de GuillemCaldentey "mestre en arts i doctor en medicina",difunt, era nomenat tutor dels altres germans ifills respectivament. (ARM SU 47 f. 92). Una fili-grana semblant la trobam, quan dia 9 d'octubre de1488, els reverends Bartomeu Caldentey, FrancescPrats, Joan Domènec i Jaume Risso, franciscà, in-tervenen en uns abusos fets per certs jueus metges(ARM SU 40 f. 208).

W

3L'any 1524 Guillem Caldentey, metge, passava

comptes amb la dida de la seva filla Práxedis, ladona Caterina muller de Felip Caselles de Felanitx(ARM prot. notari Carles Gaià G-96 f. 174).

Altra filigrana dels protocols del notari Mi-quel Abeyar (M-279 f. 243v).

Altra filigrana dels protocols del notari Mi-.-iiiel Abeyar (ARM M-279 f 775Ï

FLOR DE CARD -9- (113)

Altra filigrana del protocols del notari MiquelAbeyar 1469 (ARM A-279 f. 120).

Filigrana delC-195).

Comes, 1463 (ARM

Filigrana en el llibre del notari Rafel Valls(ARM V-113). Dia 24 d'abril de 1497, Joan Mora,prevere beneficiat de Santa Maria de Ciutadellanomenava procuradors els reverends Bartomeu Cal-dentey, domer, i Antoni Jaume, beneficiats de laSeu de Mallorca, perquè menin en nom seu una cau-sa davant el Bisbe, per raó del seu benefici.

Filigrana (ARM EO 9 f. 220), any 1395. "Assò ésla divisa del molt magnífic missèr Ferrando Valen-tí doctor en leys". Els Valentí foren els senyorsjurisdiccionals de la vila de Felanitx. Sobre a-questa banya hi solien posar aquesta inscripció:"Vox clamantis in deserto". També usaven les "trestorres".

El segle XV els Pacs foren els senyors juris-diccionals de Felanitx. Dia 24 d'agost de 1488,Huguet Bernat de Pacs en testament deixava 40 sousal Rd. Bartomeu Caldentey, mestre en Sagrada Teo-logia; al seu germà Bernat de Pacs, paborde de laSeu 100 florins d'or d'Aragó (ARM Miquel AbeyarA-74 f. 89)

S.M.O.E. FLOR DE CARD -10- (114)

FINALITZA EL CURS ESCOLAR

Sens- dubte hi ha un altre ambierit a l'Es-cola. Els majors es passegen pel passadísamb els llibres a les mans... són els nervisdels darrers exàmens; els petits també preïssenten que ja s'acaba, els mestres preparenels últims papers. Finalitza el curs, el silen-ci ja regna tots els capvespres a l'Escola,dintre d'uns dies ja no se sentirà el bullicidels nins. El renou dels obrers i de les mà-quines invadirá tota l'Escola fins al propercurs.

El SMOE també acaba el curs, el segonentre vosaltres. Ha estat un any agradable,ple d'activitats, d'experiències viscudes ambels nins, els professors i els pares. La veri-tat és que m'és difícil transcnure-les en unpaper. Així i tot ho intentaré.

El Servei Municipal d'Orientació Educati-va ha treballat bàsicament amb professors,alumnes i pares en dues vertents: la tascapreventiva i la tasca terapèutica.

A) PROFESSORATS'han elaborat conjuntament amb ells:* La programació i coordinació de psico-

motncitat als nivells de preescolar i primer.* La programació i coordinació de les

classes d'expressió (corporal-verbal) en elcicle superior.

* L'elaboració de nous recursos didàcticsal nivell de cicle mitjà; si ho recordau l'anypassat s'elaboraren dues unitats: "La nostralocalitat: Sant Llorenç des Çardassar" i "ElCarrer Major". Aquest any n'han sortit tresmés: "Els arbres de foravila", "Els ServeisMunicipals: l 'Ajuntament" i "Els animals". A-questes unitats són utilitzades pels nins/esde 3er, 4rt i 5è de Sant Llorenç i Son Car-nó.

* Dins la perspectiva de la RenovacióEducativa s'han organitzat dos cursets. Elprimer dels dies 22 al 26 d'octubre tractàsobre "La música a Preescolar i cicle ini-cial", i hi assistiren 26 professors de SantLlorenç i Artà; i un altre sobre "Tècniquesde dibuix", els dies 22 i 23 de maig, que vaésser impartit per Maria Tous.

* S'ha donat assessorament pedagògic alsmestres que ho han demanat quan han ten-gut qualque alumne amb dificultats d'apre-nentatge o conductuals.

B) ALUMNATAmb els cursos de preescolar i cicle ini-

Jial s'ha treballat dins la part preventivai :»l fracàs escolar.

A pricipis de curs es passà individual-ment a cada nin/a una prova de dominancialateral, perquè hi havia nins que escrivien idibuixaven tant amb una mà com amb l'al-tra, i per a l'afiançament del traç és millorpotenciar l'ús d'una sola mà.

En el segon trimestre analitzàrem, mit-jançant una altra prova, l'adquisició del ni-vell de conceptes bàsics. Determinats con-ceptes d'espai i temps són necessaris a l'ho-ra de començar a llegir i escriure.

En el curs de 1er es passà la Bateria deLectura amb la finalitat de conèixer el do-mini de la lectura sobretot en l'aspectecomprensiu.

De totes les proves s'han elaborat uns in-formes individuals que hem comentat con-juntament amb el professor i els pares enalguns cassos.

A nivell de cicle mitjà i superior s'haduit a terme un Seminari de Tècniques d'Es-tudi. Els objectius que es pretenien eren:

* Que els alumnes aprenguessin a estu-diar amb eficàcia i menys temps.

* Que els pares participassin a l'hora del'estudi dels seus fills.

* Que els alumnes es donassin comptedels factors que intervenen durant l'estudi.

També als cursos de 8è, 2on de BLIP i.COU (Institut de Manacor), amb la finalitatd'ajudar-los a l'hora d'elegir uns determi-nats estudis, s'han fet sis sessions d'Orien-tació Professional.

A petició o bé del professor o bé dels pa-res, s'ha realitzat una exploració psicopeda-

FLOR DE CARD -11- (113)

gògica individual a uns 23 nins/es de SantLlorenç i 7 de Son Garrió. Una vegada cone-guda la causa de la dificultat s'ha elaboratuna programació per tal de solventar-la.

C ) P A R E SAmb la idea de la divulgació educativa

de determinats temes d'interès s'han orga-nitzat aquí i a Son Garrió diverses xerradesi exposicions:

^ * Dia 26.2.85, "Els pares i les drogues", acàrrec de Carles Farrés.

* Dia 7.3.85, "Condicions ambientals queafavoreixen els hàbits d'estudi", a càrrec deLluís Majoral.

* Dia 25.4.85, "El llibre com a elementdidàctic i d'esplai", a càrrec de Jaume Al-berti.

*^Dia 13.6.85, "La problemàtica de l'ado-lescència", a càrrec de Pere Cortada.

Durant les vacances de Nadal, conjunta-ment amb un grup de joves i dels professorsde l'Escola, patrocinat per l 'Ajuntament, fé-rem amb els nins cartells, dibuixos, mòbils,juguetes de fang, etc.

^Llavors, dels dies 20 a 23 i 25 a Son Car-nó, va estar oberta una exposició de "Jocs ijuguetes".

També amb motiu del Dia del Llibre elsnins participaren a un concurs de dibuixos iun de contes i visitaren l'"Exposició de Lli-bres" que férem, amb la col·laboració d'ungrup dejoves, a Sa Rectoria.

A més el Servei ha col·laborat ambl'APA dels dos col·legis sempre que li hohan demanat.

Pareix, idò, que els pares comencen aparticipar activament amb l'educació delsseus fills. Significatiu és que hi hagi moltaassistència a les reunions dels pares, a lesconferències, que consultin llibres (el serveicompta actualment amb 215 llibres desti-nats a pares i professors, i una petita ludo-teca amb 14 jocs), que venguin a veure'ns al'Escola, etc. Perquè les coses vagin bé, permillorar la qualitat d'ensenyament delsnins/es no hi ha dubte que així ha d'ésser.

I res més, sols dir-vos que ara que conecun poc més la realitat educativa de SantLlorenç i Son Garrió, esper poder traçarconjuntament amb el professorat unes noveslínies d'actuació per al proper curs.

Maria Bel Sancho(Responsable tècnica del SMOE)

Cançons dahir

Mogudes per la nostàlgia d 'un tempspassat, d'un temps de penúries econòmi-ques i polítiques, però de rialla fresca icasolana (un temps en el qual es pot dirque es xerrava cantant), creïm que.aques-tes cançons denotaven el sentiment d'unpoble, les seves alegries i penes. Per talmotiu hem decidit tornar a la vida la tas-ca ja iniciada a Flor de Card en el "Racóde sa padrina".

Marendenga, marendenga,ja t'ho podries pensar:qui té poput a sa feinaquan te talent no té pa.

Ses faves se fan a s'hortai ses pastenagues també;

no vull xerrar es forasterperquè som nat a Mallorca.

Capitana vós teniusa bandera foradada.Quan sou en es camp fugiuper por de sa canonada.

Mares que teniu infantsan es fills dau figues seques.

Això són ses paperetesque vos donaren ses dretes

quan anàreu a votar.

Maria Calmés i OliverCaterina Mesquida

*4

^^* ^

JV^**."*r0 &$>

POLLASTRES

ROSTITS

^ Surcda, !•IHon V0624

La Festa FLOR DE CARD -12- (116)

A la furgoneta de la GREENPEACE es varen passar, tota lavetlada, vídeos sobre les activitats de l'associació i es ven-gueren objectes amb el seu anagrama. Es recaptaren més de40.000 pessetes.Aquesta furgoneta ha de trescar, durant l'estiu, una bonapart de la Península amb l'objecte de sensibilitzar la gentsobre el perill que corr la naturalesa.

Els organitzadors -Flor de Card i GOB- oferiren als assis-tents un refresc a base de coca, vi i llepolies. Devia ésserbo perquè no va quedar res.Des d'aquestes retxes volem agrair als qui, desinteressada-ment, col·laboraren en l'organització o aportaren qualquemotlo. Sense ells no haguéssim pogut fer la festa.

Els qui volgueren ballar"Esclafits i Castanyetes'1

Moment en què Miquel25 associacions mallorquí

FLOR DE CARD -13- (117)

é ft

i tenir ocasió de fer-ho amblúsica Nostra".

llegeig el cominicat signat per

Vista general de la festa, quan actuava el primer delsgrups de ball de bot.

Les portes de La Sala restaren tancades tota la vetla-da. Vàrem haver d'acudir a un veihat per conectar elsaparells elèctrics. Es veu que l'Ajuntament encara noés de tots.

Textes: Josep CortèsFotos: Trespeus

OTAN FLOR DE CARD -14- (118)

Organització del Tractatde l'Atlàntic Nord

El mes passat, i perquè consideram el te-ma prou important fer fer-ho, el PSM vainiciar una sèrie d'escrits damunt l'OTAN,escrits que anirem ampliant dins els pro-pers mesos.

També vàrem dir que ens agradaria moltque els altres partits amb representació enel poble donassin la seva opinió damunt eltema, però una vegada més tenim el pressentiment de que, com quasi sempre, no di-

ran res. Per això avui farem l'escrit quehaurien de fer els partits de la dreta o, perquè no?, el PSOE mateix.

Estam dins l'OTAN perquè una majoriade diputats de l'UCD, a l'altra legislatura,ens hi va aficar i perquè una majoria dediputats del PSOE d'aquesta legislatura noha tengut per treure'ns.

Estam dins l'OTAN perquè Espanya vol ipot participar activament en les estructu-res polítiques del món occidental i perquèvol participar en les decisions col·lectivesde la seguretat occidental.

f Estam dins l'OTAN perquè Espanya en-tén les seves relacions internacionals ambla solidaritat de qui té un mateix model desocietat. El nostre model de societat plu-ral, lliure i democràtic seria incompatibleamb l'aïllament polític internacional.

Estam dins l'OTAN per causes pràctiquesi a un preu raonable i millorant profunda-ment les condicions de seguretat i els seuselements de defensa.

Estam dins l'OTAN perquè així sabemmillor qui són ds nostres ene n

Estam dins l'OTAN perquè així sabemmillor qui són els nostres enemics, cosa queabans no sabíem. Això proporciona nous ho-ritzons a la missió dels nostres exèrcits.

Amb una paraula, estam dins l'OTANperquè no som capaços de mantenir-nosneutrals i necessitam, com el fill petit, elsesments del pare.

(Escrit no del PSM, signat pel PSM).

Antoni Sansó - PSM

JOIERIfl FEMEMOS

LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL

Carrer del Rector Pasqual, 8 * T. 569072

ELECTRICITAT DE L'AUTOMÖBILTelèfon 569067 * SANT LLORENÇ

SO ,ER »« PONT

Carrer Nou, 35 T.569310 SANT LLORENÇ

NotaUs convidam a la festa-reivindicació en

favor de Cala Mondragó, que es trobaamenaçada per una possible urbanitzaciósi la pressió popular no fa canviar els inte-ressos d'una minoria i l'actitud dels d'UMi AP.

La concentració es produirà davant l'A-juntament de Santanyí a les 5.30 de l'hora-baixa de dia 6 de juliol, i la festa a lesset a la platja de "S'Amarador".

Feis córrer la veu i veniu tots!

Batec FLOR DE CARD -15- (119)

FESTA DEL CORPUS

Dia 6 de juny, com és tradicional enaquesta festa, la gent va enrameliar els car-rers per on havia de passar la processó delCorpus, i els al·lots que feren la PrimeraComunió dins aquest any es tornaren posarel vestit per acompanyar-la.

FESTES

Dia 13 es va fer una reunió per xerrar deles properes festes de Sant Llorenç i de la"Dimoniada-86" amb totes les entitats cultu-rals i esportives del poble.

ANTONI CUC

Dia 16 el regidor del PSM Antoni Cuc,com és habitual va informar al poble de lesactivitats que desenvolupa o havia desenvolu-pat l'Ajuntament. El regidor Vaquer (AP) hiva dir la seva, i, com es normal, les sevesidees polítiques no estaren gaire d'acordamb les del PSM.

CONFERENCIA

Dia 21 en Gonçal López Nadal, doctor enHistòria, va donar una conferència en elsaló Parroquial organitzada per Flor de Cardsobre els Corsaris Mallorquins en el segleXVII. Va venir a dir que els corsaris eren pi-rates institucionalitzats, és a dir, recolzatsper l'Estat, amb lleis i normes que haviende complir. No podien agredir a tots els vai-xells que trobaven en el seu camí, sinó solsals que pertanyien a països que estaven enguerra amb l'Estat espanyol, i això és el queels diferenciava dels pirates.Mallorca es va beneficiar bastant a nivell decomerç interior i exterior dels productesagafats en el cors, ja que per ella mateixaera prou pobra.Això ha estat una petita síntesi per aaquells que no hi anaren.

FESTA DE SA PUNTA

Dia 22, organitzada per Flor de Card iel GOB i sense el permís del batle -encaraque el "Diario de mallorca" digués que esta-va organitzada per l 'Ajuntament-, es va feruna festa per celebrar la no urbanització deSa Punta. Hi assistiren unes 600 persones.Més informació a les pàgines 2, k, 12 i 13.

ESTIU

Dia 21 de juny comença meteorològica-ment l'estiu. Tots els paisos que estan al 'hemisferi nord a partir d'ara reben més di-rectament la lluminositat del Sol. Dit vulgar-ment: arriba la calor.

SANT 3OAN PELUT

Dia 24. Des de fa un parell d'anys tal diacom avui es va recuperant la tradició de ba-llar dins i fora de l'Església Sant Joan Pe-lut, acompanyat de guiterres i dimonis.

FESTA DE FI DE CURSDia 28 de juny acaba el curs escolar. Com

que enguany els del 3er nivell varen guanyar100.000 ptes. en el programa de ràdio "Ante-na Màgica", es destinaren a la festa de fi decurs, i així pogueren venir teresetes, els^ "Sissom", etc. que feren les delícies dels al·lots.

•DEFUNCIONS

Na Francesca Amer Duran mor dia 2 aSant Llorenç. Era viuda i tenia 86 anys. AlCel sia.

N'Antònia Servera Sureda mor dia 5també a Sant Llorenç. Tenia 58 anys i eracasada. Descansi en pau.

En Bartomeu Rosselló Galmés mor a SonCarrió dia 19. Viudo de 68 anys. Que elvegem en el Cel.

N'Andreu Ginard Riera mor a Sant Llo-renç dia 25. Tenia 51 anys i era casat. Des-cansi en pau.

NAIXEMENTS

Miquel Àngel Mestre Adrover, f i l l de Bar-tomeu i Antònia, neix a Sant Llorenç dia 18de maig. Enhorabona.

En Jordi jaume Esteva, fi l l d'Antoni i Ai-na Maria neix dia 31 de maig a Sant Llo-renç. Enhorabona.

Dia 11 de juny neix na Claudia AntòniaUmbert Fullana, filla d'Ignasi i Joana. Salut!

Maria GalmésAntònia Servera

Closes FLOR DE CARD -16- (120)

UNA PREGARIA

Mos ensenyaren a resares Parenostre, que és s'oracióque es qui el resin amb fervortranquils sempre viuran.

Vós heu vengut amb nosaltresa ensenyar-mos es camf;es qui vos voldran seguirtrobaran Amor i força.

Vós mos anau dient:"Veniu es desconsolats,estau en es meu costati vos sentireu valents".

Despertau nostra cegueraen què estam dormits;guiau-mos p'es bon camíque sa maldat mos supera.

Senyor, teniu compassiód'una humanitat corrompuda.Veniu en sa nostra ajuda.Sols Vós podeu fer-ho.

A S'OMBRA D'UN PI

De ca-nostra vaig partirper anar a caminar,i m'aturava a descansara s'ombra d'un gran pi.

Jo el contemplavaan aquell gran arbreque amb so fred i sa calorsa seva verdor aguantava.

I ets aucells a s'estiua ses branques reposaven,i també li cantavencomponguent es seu niu.

Tot d'una vaig notarque es bous eren ja pinyes,i li queien llavorsp'ets aucells alimentar.

Un vent a poc a pocs'acostava cap a mi;cercava pinyes de pique em servissin per començar foc.

Si ariam pensantsa noblesa que té un pi,si ho féssim tots aixíjunts amb sos nostros germans.

De no-res no se fa res.Déu tot ho ha creat.Si tu ets homo entès¿perquè no ho has pensat7

Pensem tots i tota sa genten sa vida que mos ha passat;es mal quedi oblidati estimem es present.

Sempre em dóna que pensarque sa unió fa sa força,i tots mos hem d'estimar,que això és lo que importa.

A Déu siguem agrài'tsen lo que mos ha ajudat,i tots noltros preparatsper quan mos cridinper anar a s'eternitat.

SA TERCERA EDAT

I què ho és una gran ditxaarribar a sa tercera edat!Tots tenim necessitatd'anar ben unitsi ajudar-mos amb alegria.

Dins es nostro caminartendrem més coratgeper emprendre es viatgeper a's nostro fi arribar.

Un vellet ja m'ho deia:"Tu mateix ho veuràs.Dins sa mel hi trobaràssa picada de s'abella".

P'es camí d'aquesta vidasegurs mai caminam.Quan penses posar es peus plansallà trobes una espina.

Quan penses teniruna gran alegria,en arribar es diallavores ja no és així.

Si camines aprendràsd'alçar es peus si trobes una pedra.Tu no saps lo que t'espera,però sempre vas pensant.

Sa vida és molt hermosap'es qui la sap conduir.I si vas p'es bon camíhi ha coses meravelloses.

Quan te sentis assustaii te trobis molt totsol,on trobaràs consolDéu està en es teu costat.

Francesc Clapés

Entrevista FLOR DE CARD -17- (121)

Els qui seguiu poc més o manco d'apropels assumptes municipals, és segur que ja sa-breu que els integrants dels grups CDS iPSOE han presentat la dimissió de totes lespresidències de comissió que tenien. Per am-pliar una mica aquesta informació ens hemadreçat a Bartomeu Pont i Ignasi Humbert,caps de llista dels dos partits, els quals enshan explicat la seva postura:

JOSEP CORTES.- ¿A què ha estat degudaaquesta dimissió conjunta?

BARTOMEU PONT.- Havíem pensat pre-sentar sa dimissió en bloc, però ets acontei-xements s'han adelantat arrel de s'expulsiód'en Tomeu Mestre quan s'havien d'obrir sespliques per lo de sa casa de sa TerceraEdat. Noltros consideram que s'apertura ha-via de ser pública, de lo contrari un podriapensar que es batle ha volgut fer un xanxu-llo a s'hora d'adjudicar ses obres. Lo que noés admissible de cap manera és que no hipugui assistir ni es qui era president de sacomissió d'Acció Social. Un batle que té ver-gonya no pot fer mai aquestes coses.Jo era es president de sa comissió d'obres ino estava enterat ni de lo de sa tuberia deCala Millor ni que s'hagués de fer obra a sacasa d'es vells, i ara me trob que hi ha regi-dors que s'han apoderat de ses atribucionsde ses obres sense estar ni tan sols a sa co-missió.

J.C.- I ses raons del PSOE?

IGNASI HUMBERT.- Sa comissió de Sani-tat, de totes ses propostes que ha fet is'han aprovat en es ple no se n'ha executadacap. Quant a sa d'Hisenda, encara que hagifuncionat millor, s'han fet una sèrie de co-ses sense que sa comissió se'n temés. Da-vant això noltros creim que hem de ser soli-daris amb sos del CDS i també hem presen-tat sa dimissió.Era una situació insostenible, perquè d'ençàque es batle està a s'Ajuntament en molt po-ques ocasions mos ha comentat res de sescomissions i sempre ha decidit p'es seucompte. Dès que va suprimir sa ComissióPermanent -i encara no entenem aquestafrissó- es silenci per part d'es batle ha estatabsolut.

JC.- ¿Quina serà sa vostra postura a par-tir d'ara?

I.H.- Lògicament serà bastant més durade lo que ha estat fins ara, ja que es ple éss'únic lloc que tenim per fer sentir ses nos-tres opinions. Encara que crec que tendrem

poca feina, ja que es batle només en sol con-vocar quan no li queda més remei.

J.C.- ¿Vol dir això que fareu una políticaobstruccionista?

I.H.- Si haguéssim de fer lo que diven sesbases diríem que no a tot, però no podemaplicar aquest sistema perquè es més perju-dicat seria es poble, i també l'hem de teniren compte.

B.P.- Jo també diria una cosa sobre a-quest aspecte, i és que es poble, si veu quenoltros mos posam en contra de totes ses de-

•cisions d'es batle i li bloquejam s'Ajunta-ment en lo que poguem, veurà que rio és quevolguem mal an es poble, sinó que intentamdonar a entendre an es batle que no el vo-lem a ell dins s'Ajuntament, i que s'única manera de mirar a veure si té coneixement peranar-se'n a ca-seva és aquesta.

J.C.- Però així hi ha es perill de que co-ses com es pati de s'Escola, sa calefacció,sa pedagoga o sa casa d'es. vells, per posarun parell d'exemples, quedin aturades... "

B.P,- Jo crec que hi ha coses d'aquöstesmés necessàries que per ventura podríemestar d'acord en què passassin, però sa nos-tra .intenció és fer-li veure que o ha de can-viar o se n'ha d'anar, encara que no crec decap manera que se'n vagi, perquè ses malesllengües diven que ets interessos particularsque té són massa grossos per deixar es càr-rec. Per això crec que aguantarà es tipocom un torero.Si hagués volgut hagués pogut tenir una ma-joria estable, però crec que mai ha estatpartidari d'arribar a una compostura ambnoltros.

I.H.- A qualsevol règim democràtic unbatle, si no té sa majoria, o la cerca o sen'ha d anar. Però aquí pareix que s'èticapolítica no existeix.

J.C.- Jo ja he acabat ses preguntes. Si hivoleu afegir res...

B.P.- Jo voldria dir una cosa, i és quecrec que moltes decisions anaven contra jode manera intencionada, no sé si perquè te-nia por de que no li fes sombra o no sé per-què, quan jo puc dir ben fort que si no ha-gués amortiguat es cops que li volien pegar,aquestes dimissions haguessin arribat famolt de temps. Però hem arribat a un puntinsostenible i ha caigut sa gota que ha fetvessar es tassó.

Close FLOR DE CARD -18- (122)

Vaig créixer per dins ses matesmolts d'anys de fer de porquer.Era gran es sementer.I encara me record béque les me mirava béi ses al·lotes eren "guapes".

A Salma em vaig llogar,va esser per guanyar diners.Érem quatre parellersi un parell p'es bestiar.

Hi havia un porqueret,llavors un endioter.S'homo que feia d'oguerli deien Jaume "Fraret".

I es vespres tots a dormirdins es sostre tots plegats.Només sentíem tossirperqué estàvem constipats.

L'endemà, dematinet,molt abans de fer claror,anàvem a sembrar favortots plegats en es campetamb so pareller major.Vos toca conèixer-lo,li diuen Tomeu "Batlet".

A Salma també hi haviaun sementer d'oliveres;ses collidores d'olivestotes eren artaneres.

Jo treginava s'olivaamb so carro de parell;menava un cavall vermelli una egua ben mallorquina.

Quan mos vàrem retirar,xerrant mos fèiem contrari.Sa madona va guaitar:"Joan, em pots ajudar,jo i tu farem es sopares temps de passar el rosari".

I així ho vàrem arrengar.Un pa gros em va donari jo tot el vaig llescar.Sa madona s'assustàquan va veure tantes sopes."Madona, hi ha moltes boques..."I sabeu què va resultar?Que els ho vàrem escaldari les mos vàrem acabar a totes!

I quan. vaig haver acabatsa soldada vaig cobrar.I llavors em vaig casari no vaig estar pus llogat.Vaig viure d'un arbolatHe terra que vaig comor^'

El vaig omplir d'ametlersi los vaig cultivar bé.No hi havia cap jornalerque guanyàs tants de diners.

Vaig comprar un cavalletque feia sis pams d'alçada;duia qualque carretadade tions a s'hivernada,i es vespres, a sa vetlada,un bon foc i fora fred!

Per comptes de glosarjo vaig un poquet enrera;teñe es carnet de tercerai de quarta ja no n'hi ha.

En venir sa primaverasolen venir ses "nonelles".Totes ses dones més vellesper esser un poc més bellesvan a ca sa perruquera.

Llavors van an es mercata veure si hi ha bon peix,i passen p'es ramellersi valen molts de dobbers,però no en deixen cap.

Jo i en Biel Cerrallersempre anam p'el Purgatori.Si feim ses coses molt bées dia que vendrà bémos n'anirem a la Glòria.

Una truja mallorquinava menar devuit porcells,l'amo va estar content d'ellsperquè eren de raça fina.

Una cabra muntanyeraes ca la va apallissar;de ses muntanyes d'Artàpegà a ses de Capdepera,llavors a ses se Son Serverai per avall li acopà,i en es Port se va toparamb una felanitxerai varen formar quimera.Li acoparen de d'allài arribaren a pegardavora sa Dragonera.Llavors tornaren arrerai, ala, tira per envant!Llavonses se va alçarun temporal de Llevanti s'anaren a amagara una cova que hi haen es lloc de Calicant.

Joan Carbó

SA pUìnAGRAN TRIOMFDE LES FORCES UNIDES

Amb vertadera alegria vaig llegir a lapremsa que el Consell havia aturat la urba-nització de Sa Punta de n'Amer. Una vega -da més s'ha demostrat que quan les forcess'uneixen per un objectiu, aquest es pot lo-grar, i en el cas de Sa Punta, s'ha vist benclar que encara que hi hagués uns interes-sos econòmics, el poble, i sobretot la unióde les forces democràtiques han aconseguitaturar el desastre que significava el projec-te d'urbanització.

Els comunistes sempre deim que la uniófa la força, que el poble unit mai no seràvençut. I ho deim perquè precisament elsqui volen enganyar, els qui volen vèncer, sa-ben que desunits és més fàcil. Per això, enaquest cas, si en una primera passa va que-dar totsol el regidor del PSM, la respostade tots els qui estimam la nostra terra hafet canviar, i així com el meu partit lluitaperquè no es destrueixi S'Aguilà de Llucma-jor amb una base militar enorme, tambéparlàvem, a una altra col·laboració, que po-saríem totes les forces per evitar la des-trucció de Sa Punta.

Mallorca ja. està prou destruïda. El turis-me ha duit molts de canvis, però sobretotha duit la destrucció de la nostra costa,platges plenes de gent i de brutor. Els pocsllocs que encara queden, convé guardar-los.Per això tots aquests especuladors, cons-tructors de grata-cels que volen treureduros sense miraments, que s'ho pensin, novolem més destrucció.

Ja no som pocs els qui pensam així. Decada dia som més, joves i vells que estamdisposats a manifestar-nos, a fer sentir lanostra veu per aconseguir guardar els llocsmés bells de la nostra illa.

Vull felicitar la nostra revista Flor deCard per la seva lluita, per l'esforç que fantots per poder treure-la, i per " intentarésser la veu de gran part del poble de SantLlorenç. També vull felicitar na CaterinaMesquida per la seva carta, publicada al nú-mero 105, i, com ella, m'agradaria fer unadarrera referència als llorencins que vota-ren a favor de la urbanització; ella els deiaVergonya, Cavallers, Vergonya...! Jo vulldir-los Vergonya p'es "Set Magnífics!".

Gaspar Soler

FLOR DE CARD -19- (123)

Per què?

¿Per què essent, com és, Sant Llorenç, unajuntament ric, no dóna suport a la cons-trucció d'una Casa de Cultura?

*****¿Per què no es construeix una depuradoraa S'Illot i es consent tirar tota la merda ala mar?

*****¿Per què, si es vol dur una política de por-tes obertes, ningú fins ara sabia que elbatle té un assessor que se'n duu més de100.000 ptes. cada mes?

*****¿Per què l'únic grup que dóna informacióen el poble sobre el que passa a l'Ajunta-ment és el PSM, quan haurien d'ésser elsd'AP i UM (Grups que estan en el poder?

*****No és ver que els joves de S'Estel hagindecidit fer boicot a les festes perquè sesenten rumors de que han dé dur en Peret,els Churiguitos i els Gemelos del Sur.

No és ver que a la sortida de Cala Milloranant a Sa Coma plogui:aigua p'en terra.Fonts ben informades m'han assegurat quees tracta d'una tuberia que fa mes de setmesos que està espanyada.

Caterina Mesquida

Burgués, s.n.FELANITX

T. 581579

El Còmic FLOR DE CARD -20- (12¿f)

FLOR DE CARD -21- (123)

Si lleu FLOR DE CARD -22- (126)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10MOTS CREUATS

HORITZONTALS.- 1.-Cadascuna de les peces que formenl'esquelet de la major part dels vertebrats. 2.-Banús. 3.-Reme-morar. ¿f.-Pla petit al cim d'una muntanya. Cara del dau marca-da amb un punt. 5.-Anedó. El fet de demorar o aturar en unlloc. 6.-Cinquanta. Cop donat amb un ramal. 7.-Serveix per adesignar separadament tots els individus que formen part d'unacomunitat. En l'antiguitat, poema líric. 8.-A1 rev. Metall groc.Entre els turcs qui exerceix uncomandament. 9.-Planta de laqual s'extreu Un oli emprat com a purgant. lO.-Conjunció.

VERTICALS.-* 1.-Símbol de l'alumini. 2.-Preposició. Cent. 3.-Por-gar amb un erer o una erera. 4.-Que recrrda. 5.-Fig.Petita quantitaljamb què es contribueix a un fi. Adjectiu possessiu. Al revTSímbol del niquel. 6.-Temporada llarga de temps sec. Adverbi.

7.-Símbol del sodi. Discurs, paraules en lloança d-algú o alguna cosa. 8.-Conjunt de rames.9.-Sosa. lO.-Símbol del radi.

SOPA DE LLETRES

DRBI

NIS3TD0

AVGR0CLABAP

NEEAZUALBLH

ERNRGTAEMGK

LD0AMNTSTU3

CARRCESMANI

OIRIEGLER1

Y

RNAARREL03U

DTMLDESSMKL

AASIQvIDALF

ZS1LRADGCM0

Cercau els noms de deu co-lors.

FUGA DE VOCALS

N C B R D S G R

CA'S SERVERI T A L L E RMECÀNIC

REPARACIONSEN G E N E R A L

c:,H-dassar. 25 « SANT LLORENÇ

D_ S_ F Ç F_R_ G_NG S.

H_ P_RD_D_S S_S R_ _S

B N PR ST P RDR S C NT R , ENDEVINALLA

Per ses voreres me'n dauper enmig no me'n dau mica,i si m'enganxeu sa mica,tot es ventre m'espanyau.

SOLUCIONS

•JPIUPD sa ajpjad s^ajd uaq isaípu sas inpjad an

' -saipâupâ ajpj 5npj PS apje9a's ap jpqpDP ug

S1VOOA 3d vonj

•ojauj un cg

V11VNIA3QN3

I Ni D i a

v D v o av a o v a v o

v a v i v w v H iH O N. 3 Q 3 3 N V

S V V 1 O H HH V D O A 3

N 3 9 3S O

S1VÍT3ÏD SJLOVM

W O H V 1 9 91 1

1 V V3 H D H N H O

H D Vi Oi i i v a aS W V H H O N 3 D

Q H 3 A

S3ai3"n 3d vdos

FLOR DE CARD -23- (127)

Insularen Serveis Socials

El CIM acompleix una labor assistèn-cia! bàsica a través del Conjunt dels Cen-tres que són propietat seva:

Hospital GeneralHospital PsiquiàtricLlar de la InfànciaLlar de la JoventutLlar dels AnciansHospital de Nit (centre d'acollidadels Marginats)Centre de Prevenció de DroguesGrup d'Educació Sanitària a lesEscoles d'Infants.

Manté convenis amb uns altres cen-tres tant públics com privats:

Patronat Verge de la Salut (que aténels minusvàlids psíquics)Centre Lluerna (escola dedicada alssubnormals profunds)Can Ribes (que promou laintegració dels marginats)

Facilita ajudes a totes les entitatsamb finalitats socials de Mallorca, ambatenció especial a la tercera edat, proble-màtica gitana, marginació i minusvàlids.

Entre els projectes imminents hi hal'elaboració del Mapa de Serveis Socialsde Mallorca.

ftffiM¿4>// tfnbftlaï

de t/MaJJolcacl. Palau Reial, 1

LLIBRES I PAPERS

^Alexandre Rosselló, 7-BMANACOR

* MATERIAL FOTOGRÀFIC* ARTICLES DE LABORATORI* FOTOGRAFIES DE

MARGALIDA MOREY

UIGeneral Mola. 11-E(Baix de's Cos)

Tel. 554078 MANACOR

Sant Llorenç, ahir FLOR DE CARD -2»- (128)

A LES FOSQUESNormalment, en aquesta secció se sol

fer el comentari a una fotografia, és a dirla fotografia és la que determina el comen-tari.

Però a vegades, com avui, sorgeix la ne-cessitat de fer el comentari malgrat no estengui a mà cap fotografia adient.

Potser, si tengués la mà falaguera en fa-ria un dibuix, però dissortadament no l'hitene. Vet aquí', idò, el comentari sense foto-grafia ni dibuix.

L'altre dia, quan s'apagà el llurn, unaapagada llarga i ja inhabitual, vaig tenir l'o-currència d'anar al cafè, i quan en vaig sor-tir, carni' de casa vaig pensar que acabavade viure una nova sensació. Una sensacióavui desapareguda però ben usual en elSant Llorenç d'ahir, potser tan habitual iviscuda que no mereixia el deteniment dela reflexió.

Estava el cafè mig il·luminat arnb elllum groguenc del butà -ahir "petro-matx"-i el silenci era profund, sols el tallava el"xeeee..." del llurn i les veus humanes.Unes veus que semblaven més sonores i quecobrien, taJrnent una xarxa, l'espai. Veus detres, quatre, cinc, set... tonalitats que arri-baven a tots els racons, de tal manera queel qui entrava se sentia inconscientmentconvidat a un o altre dels diferents temes,tants com taules o rotlades

No hi havia cap renou que trepitjàs lamelodiosa conversa: ni la música estrident,ni aquells senyors de la televisió que xerreni xerren, ni el compressor de l'obra del veí,ni tan solament el de l'automòbil que passapel carrer.

Silenci, veus i "xssssst..."No quedava altre remei més que escoltar

o xerrar. I aqui' està la qüestió: a Sant Llo-renç d'avui hi va haver per uns momentsunes possibilitats de comunicació pràctica-ment perdudes on les alternatives possibleseren xerrar, escoltar o... pensar.

I de rebot hom pensa en la importànciade la televisió, sigui estatal, autonòmica olocal, car ningú no dubta de que potencial-ment no pugui ésser un vehicle de comuni-cació i cultura, però realment...

Altres dies, corn avui -les vetlades o fei-nes en el carrer, el temps d'espera...- hemfet referència a aquest aspecte del SantLlorenç d'ahir: les diferents condicions decomunicació, les diferents possibilitats d'in-terrelació humana.

Òbviament la intenció és assenyalar dife-rències, no entrar en aspectes valòratius.Però també resulta obvi que no sempre espot identificar "progrés" amb "evolució decostums i/o temps".

Guillem Pont