/finì LLOPEfìC DE/ CflROfl//flR

BOLLETf-REVISTA DEL CENTRE CULTURAL CARD * ABRIL DE 1985 * N° 105

Editorial FLOR DE CARD -2- (66)

La gent en parlava. Alguna gent fins itot discutia fent càbales i suposicions; gentque ni tan sols tenia al·lots a l'escola, imolt manco a pàrvuls.

Dissortadament s'ha parlat molt i agrede l'escola, o tal vegada la dissort no éstan grossa, car el poble, la gent, uns callanti altres cridant, ha mostrat el ser ésser.

Algunes interpel·lacions a sang calenta;mamballetes a rompre quan s'equiparen de-terminats fets a una mena de terrorisme... ial davant els mestres que mostraren cara:En 3aume, N'Antònia, Na Margalida i EnPep amb els lògics nervis però amb l'assos-sec i seguretat que dóna el haver obrat aconsciència.

Dies després, de vetlada, fa bon par-lar-ne.

Tot centre escolar, tal com preveu lallei, té un Estatut que és el que marca la lí-nia que s'ha de dur, líhia amb la qual qual-sevol persona -pot o no estar-hi d'acord,però que a la força ha d'ésser mínimamentcontínua, és a dir, no pot girar a la méslleu bufada de vent i més si aquesta líniacerca -com és el cas- l'efectivitat didàcticaen mans, sobretot, de les persones esmenta-des i a les quals tothom -analitzau sinó elsresultats de les votacions de l'AssembleaGeneral- recolza i admira per la tasca que,des de fa anys, realitzen.

S'ha de reconèixer que l'educació és uncamp difícil on tothom vol dir-hi la seva.Qualsevol persona reconeixerà públicamentno saber res de picapedrer o fuster, o mis-ser, o metge... però sempre voldrà sebremés d'educació que els altres, siguin o noprofessionals d'aquest camp. Resultarenamargues i fortes però ben reals les parau-les del Director de l'Escola quan assenyalàque els pares -alguns pares- pretenien saber

més d'assumptes escolars que no ell. Fortesper als pares a qui anaven dirigides, i amar-gues per als mestres per quan suposen unacàrrega de reconeixement de la desconfian-ça envers una professió.

Potser tot el rebumbori no és més queuna inadequada i llastimosa polititzaciód'una decisió que no té res a veure amb po-lítica. Una politització que no ocorreguéquan -per exemple- es canvià el pla de Ma-temàtiques ni quan es decidiren les horeslectives de socials.

I aquest rebumbori pot tenir tantes lectu-res i matitzacions com persones.

* Que si els pares necessiten més escolaque els al·lots;

* Que si avui el mallorquí ja és impres-cindible per fer feina a molts d'indrets;

* Que si aprendre en mallorquí és un ca-mí més efectiu per arribar al domini de lallengua castellana;

* Que si canviaven les directrius tambéhi hauria pares que tampoc no hi estarienconformes;

* Que si l'Ajuntament tal o qual...Una cosa és certa: hi ha camps per jugar

a la política i d'altres per jugar a quasi totel que un es pot imaginar.

L'escola és un camp on es juga a la for-mació i a la informació, i aquest joc és diri-git per un equip de persones responsables,serioses, amb una dedicació que no es trobagaires vegades i que a més són capaços demostrar cara quan uns pocs són suficientsper moure un pintoresc rebumbori.

Solament una cosa cal desitjar, que a-quests excel·lents professionals no defallei-xin ni es desanimin, car, a la vila avui peravui hi ha poques coses bones, i una d'ellesés l'escola des de fa un parell d'anys.

FLOR DE CARD -3- (67

A Sant Llorenç des Cardassar, a vint-i-nou d'abril de mil nou-cents vuitanta-cinc.

En Assemblea General Extraordinària con-vocada per l'APA, a les nou i mitja del ves-pre i en una aula de l'escola, s'aprovarenamb 118 vots positius, 6 de negatius, 4 enblanc i 2 vots nuls els següents punts:

1er.- Renonèixer i recolzar l'excel·lenttasca realitzada pels mestres que fan equipamb el director de l'escola.

2on.- En relació a la segona proposta"Rebutjar l'actitud d'un petit grup de paresque han emprat procediments no democrà-tics així" com respectar la decisió majorità-ria dels pares de pàrvuls en ralació a lallengua i també reconèixer la labor de llurprofessora", es considerà un punt ja debatuti aclarit pels pares de pàrvuls.

GRÀCIESDE SA PARRÒQUIA DE SON GARRIÓA SA DE SANT LLORENÇ

I bé que vos heu lluí't,feels creients llorencins,quan els ben heu compartitamb els carrioners veins.

Ens heu volgut dar sa màplena, oberta i abundosaper l'Església restaurar,amb col·lecta generosa.

Com a Lluc, capdavantersquan sa peregrinació,aquí heu estat primersen sa col·laboració.

Ses gràcies vos volem darcom homes, com cristians;nom que mos fa recordarel fet dolç de ser germans.

Que vos ho pagui el Bon Déu,que no vos planyi res gens,i que la Mare de Déuens umpli a tots dels seus béns.

Gabriel FronteraRector de Son Carrió

Flor de Card

Bolietf-revista del Card, Centre Culturalde Sant Llorenç des Cardassar.Adreça: Carrer de Sant Llorenç, 36.Telèfon: 569119.Abril de 1985. Número 105.Dipòsit legal: 765-1973.Edida: Centre Cultural Card.Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Director: Josep Cortès i Servera.Consell de Redacció: Felip Forteza

Guillem PontGuillem QuinaGuillem SolerMiquel Sureda

COL.LABOREN

Portada: Estudi realitzat en el curset delaboratori en blanc i negre -orga-nitzat per Flor de Card- damuntuna fotografia de Felip Forteza.

3ApaGabriel FronteraAnt. Servera

Joan LladonetJosep Cortès

Guillem QuinaRamon RossellóMaria Calmés

GràciesTaula rodona 5Batec 10Ses Sitges 6Espipellades-VarisEsports 17escola 8Història 9Batec 10Si lleu... 18ComptabilitatCarta a Sa Punta 11SMOEPoema 13Poema 13Sobre Sa Punta 14Excursió 15COE 16Mai més 20Distribució

Cat. MesquidaMaria Bel SanchoGuillem FemeniasGabriel JuanGaspar SolerFrancesc ClapésLlorenç ArtiguesGuillem PontBel Nicolau

NOTA

Els articles apareguts en aquesta revistaexpressen únicament l'opinió dels seus pro-pis autors.

FLOR DE CARD -¿t- (68)

Dia 19 d'abril es va fer una taula rodonaper discutir el ja polèmic tema de la urbànització de Sa Punta de n'Amer, amb l'assis-tència de quasi tots els partits polítics ambrepresentació a l 'Ajuntament i el grup eco-logista GOB.

Hem de fer notar que Flor de Card vaconvidar a Alianza Popular, que va decidirno participar-hi. El moderador .va ésser elcap de redacció de Última Hora Jacint Pla-nas Santmartí. Cal dir que es notava queera un tema prou important per la quantitatde gent que es va moure per assistir-hi.

El comportament de la gent fou accepta-ble, llevat dels exaltats de sempre,, que va-ren pegar quatre crits que -el moderador, ai-xfmateix va tenir manya per controlar. -Éspossible que anem caminant cap a una ma-nera nova d'entendre les coses, en una pa-raula, cap a la tolerància amb les idees con-tràries a les nostres.

Tots els assistents, exceptuant en Barto-meu Pont, representant del CDS, varen es-tar d'acord en la no urbanització de Sa Pun-ta. A continuació resumirem les postures decada un dels grups, seguint l'orde de la tau-la rodona.

Els del CDS estan d'acord amb la urba-nització; creuen que han aconseguit el mà-xim de zona verda i, segons la seva versió,en cas d'urbanització es crearia molta rique-sa per a l 'Ajuntament, molts de llocs de fei-na i, a més, els propietaris, en cas de queno s'aprovàs, posarien un contenciós admi-nistratiu a l 'Ajuntament que suposaria hipo-tecar el poble de Sant Llorenç per un gra-pat d'anys, perquè hauria de pagar molts de

cents de milions de pessetes. La seva postu-ra era de que, en tot cas, fos el Parlamentel qui la rebutjàs, i aixf, a l'hora de pagarindemnitzacions als propietaris, fos Mallrcasencera la que contribuís al pagament.

UM és partidària de la no urbanitzacióde Sa Punta. La protecció dels espais natu-rals és un punt prou important per a ells.No són partidaris del creixement zero, peròsi han de triar entre fer malbé una zonad'evident interès ecològic i paisatgístic ol'anomenat creixement zero, ells optavenpel darrer. Creuen que Sa Punta revaloritzales zones properes. Donarien carta blanca aqualsevol altre tipus d'urbanització que noatemptàs contra els valors que Sa Punta re-presenta a nivell econòmic. Pere Morey diuque els "tour operators" -que ell qualificade capitalistes i conservadors- demanen entot moment la conservació de la natura,dels recursos de principal interès perquè sónel principal motiu d'atracció del turisme.Defensar la no urbanització de Sa Punta noés anar contra 1-economia d'aquesta zona,diu Unió Mallorquina.

La postura del PSQE és també partidàriade la no urbanització. 'Fent referència a unestudi encarregat per la Conselleria d'ObresPúbliques i Urbanisme a l'Institut d'EstudisEcològics -INESE- els científics han presen-tat un plec on es demostra que és prou im-portant conservar Sa Punta pels seus recur-sos ecològics, botànics, geològics i recrea-tius. Segons el PSOE fa falta que el Parla-ment posi traves als ajuntaments. Diuen quel 'Ajuntament de Sant Llorenç, tractant deplantejar unes millores ecològiques, està

FLOR DE CARD -5- (69)

plantejant un hermós negoci, una actualitza-ció d'un capital que havia quedat envellit,intentant fer plenament realitzable una ur-banització que ja no ho era. Expressen la seva idea de que fos el Parlament el qui pa-gas les possibles urbanitzacions, però queprimer caldria esperar la sentència del tri-bunal.

Segons el PSM Sa Punta té una sèrie decaracterístiques naturals que s'han de con-servar sigui com sigui. Les indemnitzacions,si arribas el cas de que s'haguessin depagar, les pagarien totes les Illes, tot l'Es-tat Espanyol i no el poble de Sant Llorenç.A Sa Punta els propietaris ja han guanyatmolts de milions amb les 200 quarteragesque han urbanitzat, i està clar que els pro-pietaris no es poden queixar. No es tractamés que de salvar par al poble i per a la se-va economia un espai que no és més que latercera part de la seva propietat. Els gransbeneficiaris serien els especuladors estran-gers i no la gent de Sant Llorenç. Feren luproposta de presentar al·legacions al plaparcial de cara a evitar possibles indemnit-zacions.

No cal afirmar que el GOB defensa la nourbanització de Sa Punta. En Xavier Pastordiu que, segons uns estudis fets per la Con-selleria d'Ordenació del Territori, una terce-ra part del litoral de les Illes està ja urbànitzat i el 70% del que queda hi ha plansparcials elaborats que permetrien urbanit-zar-lo. Segons ells hi ha una enquesta queha determinat que el 93% de ciutadans es-tan en contra de qualsevol urbanització, ique els recursos de construcció s'han dedirigir al reciclatge i conservació del queja està fet, que, després de 20 anys, ja s'hadegradat. Aquesta mateixa enquesta mostraque la principal preocupació de la gent deles Illes és el medi ambient, per damunt dela seguretat ciutadana i per damunt del'atur. Segons Xavier Pastor el Foment delTurisme, els "tours operators" i l'Associacióde Ika Petita i Mitjana Empresa estan abso-lutament en contra de les urbanitzacions,perquè consideren que això és matar la ga-llina dels ous d'or. El president Cañellas,quan va fer un viatge a Alemanya, els"tours operators" van confirmar-li que laprincipal preocupació dels turistes era la de-gradació dels espais naturals.El GOB defensarà que quedi sense tocar lapart verge del litoral, perquè els recursosnaturals tenen un ifmit, i molt més a unesilles. És evident que 27.000 habitants i uncamp de golf suposen moltfssima d'aigua i

aquest problema és crònic a Mallorca, i par-ticularment a aquesta zona de l'Illa.

Arribats a aquest punt de la taula rodonaon cada un dels participants havia exposatla seva postura envers la urbanització, hi vahaver un torn de rèplica per alusions on elsparticipants varen contestar si s'havien sen-tit aludits.

El PSOE va fer constar les incoherènciesd'UM, que ara defensava la no urbanitzacióde Sa Punta i en canvi estava a favor de lade Cala Mondragó.

Els assistents varen poder fer totes lespreguntes que volien, que foren contestadesamb més o manco encert segons la ideolo-gia particular.

Antònia Servera

f/6f?Kt

AUTOESCOLACARDASSAR

comparali preus,ensenyamenti rapidesa

major, 22

^!CEiifcS!Efflffl^

VLfv .̂ C E N T R E EDUCATIU I DC RECURSOS AMBIENTALS J,Viviiflv S*"t Llorenç des Cardassi! (Hallore«) _/íjLwJ

0^______^7^ífrV3_ __.___..«.tó¿

«zfcaatSiSiiS^^

FLOR DE CARD -6- (70)

Dia 22 de març, els alumnes de 2§ etapadel C.P. Verge de Montserrat de Palma itres professors vàrem anar a passar UN DIAA SES SITGES.

Era una excursió, era una sortida a conèi-xer un poc més el nostre entorn, aquesta ve-gada partíem cap a llevant a realitzar unaexperiència desconeguda, anàvem cap a jSant Llorenç des Cardassar, poble completa-ment ignot pels nostres escolars.

Sabíem el què havíem de fer, però no sa-bíem com resultaria l'experiència, sabíemque havíem de fer pa i formatge, que conei-xeríem diferents arbres de les nostres con-trades i que sembraríem hortalisses, però noens imaginàvem com es durien a terme to-tes aquestes pràctiques.

Aquesta eixida havia creat moltes expec-tatives als nostres alumnes, segurament per-què era la sortida més cara que feien, jaque costava unes 1.100 pts. per alumne,encara que ells pagarien ben poc gràcies auna subvenció de 1-Ajuntament de Palmad'un 50% i a una subvenció de la pròpia es-cola d'uh 25%.

Arribats a la finca de Ses Sitges i una .ve-gada posats en. contacte amb els monitorsde la granja-escola i després d'haver-se rom-put el gel inicial gràcies a una sèrie de jocsben animats, els alumnes palmesans quepoques vegades tenen ocasió de veure el celsencer, es varen posar en contacte ambaquelles terres de conreu, aleshores benamarades i fresques amb uns arbres i unssembrats que llui'en orgullosament el seuverd dels dies de festa.

Els nostres alumnes varen anar realitzantles diverses activitats que prèviament s'ha-vien planificat i el dia els va passar en unobrir i tancar d'ulls, però se'n varen anarconeixent els ametlers, els garrovers i lesfigueres, varen haver sembrat cols i cebes,també varen haver sembrat planter de l'ar-bre de l'amor, varen menjar pa fet seu ise'n duien quatre peces de formatge quemenjarien el dilluns següent.

A continuació i durant els dies successiushan anat omplint les fitxes corresponentsals treballs pràctics que allà varen realit-zar, han fet auques a Ses Sitges i als pro-ductes resultants de les seves activitats,han fet igualment endevinalles i poesies. Idesprés han expressat la seva opinió lliure-ment sobre aquesta jornada d'estància almateix lloc on va néixer el gran escriptorSalvador Calmés i tots han coincidit que ésl'excursió que més els ha agradat de totesles que han fet durant la seva vida escolar.

Després d'una experiència tan positivacrec que era un deure donar-la a conèixer aa totes les persones que tenen que veure enl'escola perquè s'animin a realitzar-la i alsmonitors i als organitzadors de Ses Sitgesque segueixin en aquesta línia i que s'ani-min a fer les obres adients perquè l'estadaa aquesta granja-escola pugui ésser d'un pa-rell de dies. I aquí sorgeix un dels punts ne-gatius que envolten el naixement i curta vi-da d'aquesta granja-escola, ja que és difícildesenvolupar més activitats i més tempsd'estada degut a les dificultats econòmiquesque apareixen. Quan nosaltres vàrem donarper feta la creença que l 'Ajuntament deSant Llorenç hauria donat suport econòmic,a aquesta iniciativa d'un llorencí, pedagog iimpulsor de la cultura arreu de Mallorca,quina no va ésser la nostra sorpresa quanens vàrem assabentar que l 'Ajuntament nihavia ajudat, ni, fins i tot, havia fet el mésmínim cas d'aquesta "brusca" que havia pas-sat pel cap d'un llorencí.

Bé, nosaltres agrai'm a l 'Ajuntament dePalma el suport que dóna a totes les esco-les que volen realitzar aquesta experiència,a més, esperam que el Consell Insular deMallorca també pugui ajudar a que el naixe-ment d'aquesta granja-escola pugui arribara ésser una vertadera realitat dins Mallor-ca, que tan mancada n'està i esperam quel'Ajuntament de Sant Llorenç recapaciti ique no perdi, com moltes vegades ocorre,una vegada més el tren de la cultura.

Joan Lladonet

Espjpclladcs FLOR DE CARD -7- (71)

Si en es retrato de sa presentació d'es superpolicies calamillorers queva sortir damunt es diari en véreu un que anava vestit d'un altre co-lor, per res del món vo&^ pensàsseu que havia fotut es càrrec de caboan en Perlito.Fonts que crec que ho sabien m'han assegurat que qualque antimilita-rista rabiós que els vol desacreditar els havia pispat s'uniforme abansd'estrenar-lo.¿Qui se'n deu cuidar d'investigar es cas: es municipals de Sant Llo-renç, es de Son Servera, sa Guàrdia Civil o ells mateixos? Vet-aquí unproblema de competències que haurem de resoldre urgentment.

Quan jo~e£!éT|eí\Uot ses forces vives d'es poble eren es batle, es metge,s'apotecari, es rector i es pocs altres personatges locals que gaudiend'es tftol de "don".Imaginau-vos quina seria sa meva sorpresa quan vaig llegir damunts"'Ultima Hora" de dia 14 que ses forces vives de. Sant Llorenç haviend'organitzar sa taula rodona per xerrar sobre sa Punta de n'Amer, quanes qui realment duguérem tot es trull vàrem ésser es de sa Revista.Sé cert que no s'ho hagués pensat mai sa padrina que es seu nétet arri-bas a ser una força viva!

A sa recentment declarada "Guerra des ròtuls" entre es pobles veinsi Sant Llorenç semb'a que en aquests moments s'eix Son Servera-Ar-tà duu un lleuger avantatge, ja que n'hi ha tres de llorencins empas-tissats i només un de serverí.Consultats es dirigents de sa resistència mos han assegurat oue con-fien en què prest se rescabali sa situació.

M'haureu de perdonar si aquest mes sa pàgina de collonades no és ple-na de tot, però era a fer una volta p'es continent per comprovar s'in-cidència que sa revista té dins es paisos de sa Comunitat EconòmicaEuropea.He tornat gratament convençut de que Flor de Card és sa revista eu-ropea més venuda a Sant Llorenç.

Josep Cortès

VarisBANDA DE MUSICA

^Dia 25 d'abril varen tenir lloc les eleccions per a renovar la directiva de la Banda deMúsica, que quedà integrada pels següents membres: President: Rafel Melis "CabellT1,vocals: Joan Lloré, Joan Bauçà "Blanc" i Joan Sureda "Saletés". Dins pocs dies es durà aterme la distribució dels càrrecs de secretari i tresorer.

Sembla que un dels objectius que s'ha proposat la nova directiva és la redacció d'uns es-tatuts que regeixin l'agrupació i la creació d'una escola de música. Esperem que tot això si-gui possible i que la Banda continui' essent una de les institucions "vives" de Sant Llorenç.

SON SERVERA

Dies passats el llorencí i col·laborador de Flor de Card Llorenç Artigues va guanyar elprimer premi de cartells anunciadors de la festa de Sant Joan, a Son Servera, que estavavalorat en 25.000 ptes.

Des d'aquestes retxes volem donar l'enhorabona al guardonat i fer precs perquè no siguiel darrer.

L'Escola FLOR DE CARD -8- (72)

D'esquerra a dreta ide dalt a baix:

Aurora Alvarez, M5Bei Riera, Aina San- :

tandreu, Gabriel Mes-quida, Caterina Um-bert, Antoni Llull,Francese Pastor,Francesca Ramon,Margalida Gelabert,Joana M§ Domenge,Francesca Roig, Mar-galida Cànaves, Fran-cesca Ferriol, JosepBauçà, Joan Ordinas,Antoni Morey, PereCalmés, Joan Jaume.

ITERCER - BMestra: Aina Lozano

QUART - AMestra: Isabel Muñoz

D'esquerra a dreta ide dalt a baix:

Pere Negre, AntoniSureda, Joan Llinàs,Joan Mestre, GuillemJaume, Bernat Lli-nàs, Gabriel Ferriol,Francesca Pilar Pui-gròs, Maria Calden-tey, Sebastiana Adro-ver, Maria Riera,Magdalena Duran,Carme Girart, Gra-ciela Roig, IsabelAina Nicolau i Cate-rina Pascual.

Historia FLOR DE CARD -9- (73)

FILIGRANES EN LA DOCUMENTACIÓ VEBARTOMEU CALVENTEV, IMPRESSOR (I)

Enguany (juny de. WBS] e¿ complexa eJtcÀnque. c.e.nte.nafu. deJi ptujmeA ULLbne. -í/n-pfCe¿ a. Malloica: "TnactatuA de. ie.gutü>mandatofium" de. Joan de. GeAAon. Eo pnou¿abut que. V ¿ntnoducton. de. la úmpnemta¿ou Bantome-u Calde.nte.y, pie.veAe. naturalde. Fe.lan<Ltx., ajudat. pe.1 \>aUtdejno&&Ji Ni-colau Calafat, home. que. he. trobat docu-me.ntat d¿veA¿e¿ ve.gade¿ com a neJUtot-geA. Tant de. mo¿¿e.n Calde.nte.y com de. laÁjnpne.mta ja ¿'ha dit pnacti.came.nt tot,-i éó áL^LfúJL a hone¿ d'ata toaban not¿-cu.eó ¿ne.d¿te¿. E¿ de. destacat aJL tne,-ball de.- Joan Muntane*. "La pnMneJia. Ájn-pne.nta ma¿¿oiqu¿na. LOA <unpn.e¿o>ie¿ Cal-de.nte.y y Calafat" (8SA/. 30) amb U..&UA-tM.cA.on¿ de,f- cÀtat Gejuon, ia "Ve.votaConte.mp¿ac¿ó", e.¿ "&ie.v¿afL¿ Ma¿loiqu¿"¿ d'aitueA. I/eg eu també. eJL mea ant¿c£e."Mn. &vitome.u Ca¿de.nte.y ¿ntsioductoi dela Ájnpnejnta a Mallorca". Fe^an^tx 19&1.

Corn que. no te.nc ¿YiteJté¿> en tonnati apubtican. note¿ ¿ ¿et¿ pnou cone.guti>,d'una banda, ¿ d'attsia, no vuJLt deÁxanpablan peJí alt aquest arú.veA¿>atu. ¿e.n¿e.una c.ol.labonacÀ.0 meva, peJí això he. pe.n-¿>at donan, a llum algunes de. le¿ ^iLiana-neá que. ne. trobat a -alguna deJtA docu-me.nt¿ n.e.ieAe.Yitt, a Mn. Calde.nte.y, i. ató-6 eoo h<mJJLioJií>, tott> onAJundLd de. Fe¿a-nÀÂ.K. Vat ac¿ la mo&tfia:

Diverses vegades Mossèn Bartomeu Caldentey anàa la presència del Rei com ambaixador del Regne deMallorca. El mes de setembre de 1492, demanà laconcessió del monestir de Miramar per a col·legid'ensenyança. (ARM AH 68A f. 89-92v i 102v).

Filigrana del llibre d'Ordes 1470-90 (ArxiuDiocesà de Mallorca). Dia 31 de maig de 1477, Bar-tomeu Caldentey és ordenat de prevere. A aquestmateix llibre consta que el 18 de març de 1480fou ordenat de prevere Francesc Prats.

Dia 13 de gener de 1470, Bernat Caldentey deFelanitx nomena procurador el seu fill BartomeuCaldentey, clergue. Dia 20 de novembre, BartomeuCaldentey nomena procurador Jaume Oliver, benefi-ciat de la seu per regir i governar ela seusbéns. (Es disposava a sortir de Mallorca per anara estudiar a París?). Fa constar que és menor de25 anys però major de 23. (ARM prot. Miquel Abe-yar A-279 f. 186v i 243v).

Dia 20 de març de 1486, des de la cúria eclesi-àstica, atanent la ciència, virtuts i bons costumsde Bartomeu Caldentey, li concedeixen el beneficide l'altar de Santa Anna de la Seu, un altre altarde Sant Jaume de l'església de Santa Creu, i un al-tre a la capella de Santa Maria del Toro, de Menor-'ca. (ADM colacions 1484-89 f. 107-lOSv).

Batec FLOR DE CARD -10- (74)

POLICÍA ESPECIAL

A principi de mes la Policia Especial destinada ala zona costera va entrar en funcionament.Els ajuntaments de Sant Llorenç i Son Servera hanestablert conjuntament aquest servei especial perdonar més tranquil·litat al sector, ja conflictiu perell sol.

LLIBRES

Del 20 al 26 d'abril es va celebrar la Festa delLlibre. Aquest any, a diferència dels altres, va teniruna durada d'una setmana. Es va fer a la Rectoriaamb venda i exposició. Es vengueren uns 200 llibresdeixats per les llibreries XALOC i EMBAT. Més del70% de les vendes eren de literatura catalana.Segons les estadístiques, a nivell nacional el 60% deles vendes totals de llibres durant l'any és fa durantaquesta setmana.

SETMANA SANTA

Del 1 al 7 d'abril han tengut lloc lesfestes de la Setmana Santa, envoltadesde la tristor de cada any.Seguint la tradició habitual, les proces-sons han fet el recorregut normal. Sónunes festes pròpiament de l'Església, ones commemora la mort i la passió de Je-sucrist. Ara bé, la gent ha tret la festade dins l'Església i l'ha passada a la sevagastronomia particular, fent uns platsque sols es solien fer per aquestes fes-tes, com són les panades, els rubiols, lesfreixures, etc.

PREMSA FORANA

Dia 24 d'abril i en el Puig de Sant Mi-quel, el President del Consell Insular i elcap del Gabinet de Premsa d'aquest orga-nisme varen reunir a tots els represen-tants de la Premsa Forana per parlar dela publicitat que faran per donar a conèi-xer aquesta institució i quina funció té,a través d'aquestes publicacions.

CICLETURISTADA

Dia 28 d'abril la Unió Ciclista SantLlorenç va organitzar una cicleturistadaque va ésser molt concorreguda, i a laqual es va convidar als participants a be-renar.

TAULA RODONA

Divendres dia 19 d'abril organitzadper Flor de Card i amb l'assistència derepresentants dels grups PSM, PSO1UM, CDS i GOB va tenir lloc à la SalRigai una taula rodona per parlar depossible urbanització de la Punta de n'/5

mer, aprovada per l'Ajuntament i quprest es durà al Parlament Balear peveure si és viable o no. Va actuar de rmderador en Planes Santmartí, del diaUltima Hora.Es veu que és un tema polèmic, ja que Iva assistir molta gent -es calculen une350 persones- (Més informació a la pàg.

Cartes FLOR DE CARD -11- (75)

CONCERT

Dia 21 d'abril la Capella de Manacorva venir a donar un concert de cançonsde Jesucrist Superstar. La concurrènciava esser massiva i els aplaudiments om-pliren l'Església.

DEFUNCIONS

N'Andreu Calmés Rosselló, viudo, morf dia 27a l'edat de 93 anys a Sant Llorenç. Al Cel sia.

Antònia Umbert Planisi, viuda, mon' a SantLlorenç el dia 29 de març a l'edat de 83 anys.Que la vegem en el Cel.

Bernat Sansó Riera, fadrf, va morir dia 30 demarç a l'edat de 78 anys. Descansi en pau.

Antoni Font Riera, morí a Sant Llorenç dia 7d'abril. Era casat i tenia 80 anys. Que el vegemen el Cel.

Manuel Pérez Corraliza morf tràgicament aS'Illot dia 12 a l'edat de 39 anys. Era casat. Des-cansi en pau.

Petra Soler Llodrà, viuda de 85 anys, morí aSant Llorenç dia 15 d'abril. Al Cel sia.

Jaume Riera Lliteras, casat, mor a Sant Llo-renç dia 17 d'abril als 73 anys. Descansi en pau.

Miquel Font Brunet, casat, mor a Son Garriódia 17 d'abril. Tenia 80 anys. Al Cel sia.

Na Petra Calmés Sansaloni, casada, morí aSant Llorenç dia 27 d'abril als 45 anys. Descansien pau.

Maria Massanet Calmés, viuda, mor a SantLlorenç dia 29 a l'edat de 78 anys. Que lavegem en el Cel.

NAIXAMENTS

Neix a Sant Llorenç dia 2 d'abril na Isabel Fu-llana Riera, filla de Joan i Maria. Enhorabona!

Na Isabel Maria Santandreu Sureda neix dia 12d'abril, i els seus pares són en Miquel i naMaria. Salut!

Catalina Nieves Llull Calmés neix dia 17 d'a-bril a Son Carrió. Són els seus pares. Guillem iMargalida. Enhorabona!

NOCES

Lluís Miquel Macias Montero i Esperança Nie-to Díaz es casaren dia 17 d'abril. Enhorabona!

Pedró Martínez Ochoa i Maria Artigues Masca-ró es casaren dia 20 a Son Carrió. Enhorabona!

Pere Rosselló Riera i Ramona Pascual Font escasaren dia 20 a Son Carrió. Enhorabona!

Amantissima Punta:M'arriben als meus sentits que l'hora

de la teva mort t'és present.Voldria, en aquests moments, comuni-

car-te el meu profund sentiment, car demi no depèn el fil de la teva vida i vullallunyar-me, tan lluny com pugui, de lestisores que te'l puguin tallar.

Sabràs que la meva persona només potajudar-te a aguantar l'equilibri de la tevaexistència, aixímateix encara puc som-niar un vaixell que t'allunyi, mar endins,dels teus assassins.

I ara, mentres el bolígraf em tremolai tinc una lluita amb el vent que se'n duuel paper sota el que escric, t'imagin ambtot el teu esplendor, amb un parell de vi-gies vora el Castell, poderosa, esplendoro-sa, per terra pins, sivines, xiprells, fo-noll, card... per fons la mar, la immensamar...

Sí, jo tindré el record, el bell record,tindré aquest tresor. Però... i els meusnéts? Ni tan sols poden ésser dignes d'a-quest goig?

Quan ells em demanin si els hotelssempre han estat vora la mar, jo els hau-ré de dir que no, llavors els hauré de ferentendre, malgrat sigui difícil, el cor depedra marbre que tingueren les personesque avui t'han sentenciat.

Saps? Avui al mercat he sentit una do-na que deia que series més mona amb unparell d'hotels. Per a que vegis que hi haqualque sentit de l'estètica que és massa!I és que a partir d'Einstein diuen que totés relatiu!

Em deman si . de veres no sentirà elsgemecs dels arbres el qui els haurà detallar, la remor de la mar el qui l'hauràd'embrutar i la calentor de la terraaquell qui l'haurà de tapar de ciment...Sí, aquests tal volta vagin amb el capbaix, però ¿sentirà qualque cosa el qui dedintre el seu despatx ha dictat la tevamort? No ho sé! Es difícil d'esbrinar! Quèet sembla?

Bé, ja hi manquen poques hores per aldarrer adéu, i dintre el meu esser hi corrun sentiment d'impotència, car estic se-gura que he fet poc per ajudar-te. Saps?Tinc ràbia, ràbia de que hagis estat venu-da per diners! Sí en aquests moments cri-daria, pujaria dalt del teu castell i crida-ria fort, amb paraules que -mai més bendit- se'n duria el vent: VERGONYA CA-VALLERS, VERGONYA!

Caterina Mesquida

S.M.O.E. FLOR DE CARD -12- (76)

Del 20 al 26 d'abril a l'escola commemo-ràrem la Setmana del Llibre Infantil i Juve-nil. Durant aquests dies es dugueren a ter-me distintes activitats.

1.- Concurs de dibuixos per als nins/es depreescolar, primer i segon, els quals s'expo-saren a la Rectoria.El jurat qualificador, compost per MariaGrimait, Antònia Tous i Llorenç Artigues,tots ells artistes locals, tengueren prou fei-na a l'hora d'elegir els millors. El que mésvaloraren va ésser l'originalitat i, al cap i ala fi, es decidires per:-Caterina Llodrà Salas (Preesc. Sant Llorenç)-Andreu Llull (1er EGB Son Garrió)-Antoni Font Massanet (1er. Sant Llorenç)Joana M5 Bauçà (2on Sant Llorenç) ,

2.- Concurs de contes (tema lliure) perals nins/es del Cicle Mitjà (3er, 4rt, 5è) iCicle Superior (6è, 7è i 8è)El jurat qualificador, compost per AntòniaAmer, Pere Josep Llull i Guillem Femeniesvalorà la presentació, la qualitat de redac-ció i l'originalitat.El total de contes presentats fou de 150,d'ells quedaren 20 finalistes i llavors es tria-ren els tres millors:

-Llorenç Artigues "Any 2222. Opinions iveritats" (8è d'EGB).

-Antònia Genovart Juan "El Planeta quequeria Paz" (6è d'EGB).

-Francesca Ferriol "La isla de los anima-les" (3er d'EGB).

A tots els finalistes (40 nins/es) els varenésser entregais, distints llibres, donació del'Ajuntament i de la llibreria Embat, de Pal-ma.

Divendres dia 26, Miquel Bayo, escriptorde literatura infantil i juvenil va fer la pre-sentació del seu darrer llibre: "El secret dela fulla d'alzina"" i va entregar els premisals guanyadors. Els contes premiats aniranpublicant-se a la revista escolar "Es Xafar-der".

3.- Dia 25 va tenir lloc una xerrada pera pares a càrrec de Jaume Alberti, escrip-tor i mestre de l'escola de Deià. El temaera: "El llibre com a element didàctic id'esplai". Ens mostrà distints llibres fabri-cats pels nins/es i ens parlà del funciona-ment de la biblioteca escolar, de la impor-tància de que el nin vegi un hàbit de lectu-ra a ca-seva, de l'actitud del mestre enfront del llibre i la seva utilització, etc.

També durant tota la setmana amb elsnins de Preescolar, 1er, 2on i 3er visitàreml'exposició de llibres, on es presentà alsal·lots els distints tipus de llibres, la classi-ficació per edats i els contaren contes popu-lars als més petits. Varen ésser obsequiatsamb un llibre per classe.

Des d'aquestes pàgines volem donar l'en-horabona a tots els participants als concur-sos i animar-los perquè segueixin gastanttinta, folis i colors a veure si el dia de de-mà Sant Llorenç compta amb un bon grapatde escriptors i pintors.

Maria Bel Sancho

Poesìa FLOR DE CARD -13- (77)

Tal vegada acabi essent una carta,o perquè no un poema?O un paper arrufat cridant dins el foc,potser sigui una missiva,o un petit desig?Peròendavant de tot és una necessitatuna necessitat que el rovega,una necessitat de sortir del reboston es troba alfabiat,demana veure, sentir, fer-se gran...

demana viure

"moments"ho aconsegueix i surt,surt a la vida,veu la claror i viusent els renous i viu,se sent mòbil i munta amunt,molt amunt, somnia, vola, desitja...

ha viscut

ara en canvi, baixa el cap...se li veu la melangia per tot el cos,arreu arreu,mentres torna al cementirial rebost a l'alfàbia,clamant el pròxim "moment"...

ja és mort

qui no se sent alfabiat?alfabiat dins aquest rebostdins el nostre mateix rebostdins aquest cementiri de milionsde nínxols,exigint alenar un altre pic,mentre esperamel "moment" de de l'alfàbia.

sortir

Guillem Femenias

LLIBRES I PAPERS

^Silenci, 7

MANACOR

Gabriel Juan

Quan pens en tués quan més m'adonque el nostrenomés ha estatin senzill romanç d'estiu.El temps ha estatel gran escenari,nosaltres dos:la tragèdia;els estels i els grills:el públic,que ens ha aplaudit o xiulat,que ens ha comprès o oblidat.La teva força:la dolçor.El meu pecat:estimar.

Burgués, s.n.FELANITX

T. 581579

* MATERIAL FOTOGRÀFIC* ARTICLES DE LABORATORI* FOTOGRAFIES DE

MARGALIDA MOREY

11

General Mola. 11 -E(Baix de's Cos)

Tel. 554078 MANACOR

Col·laboració FLOR DE CARD -14- (78)

ELS SET U-QRENCINS "IL.UJSTPES"

Com a Hörend que som no puc deixar de donarla meva opinió sobre el desastre que s'ha comèsal meu poble. Set homes "il·lustres" han aprovatel pla d'urbanització de Sa Punta de n'Amer, únicredol que ens quedava sense torres, sense hotels,sense brutícia cap a la mar. ¿Perquè no podem con-servar una petita part de la nostra costa, senseturistes, sense destruir l'entorn? Els "il·lus-tres" diuen que la urbanització donarà dobbersal poble, que crearà llocs de treball Per quèno diuen la veritat? La veritat és que engreixa-rà, encara més, als que tenen les constructores,que omplirà amb més duros les butxaques dels quiles tenen plenes -que com ja sabeu no són precisa-ment els obrers-. Sempre diuen el mateix: "urba-nitzar és crear riquesa"... per als rics, afegescjo, però destrueixen la nostra terra, la mar, comsempre, i no tenen cap empatx en fer-ho, perquèper damunt de tot només volen dobbers.

Un jove regidor, del PSM, ben amic meu, haestat l'únic que ha votat en contra. Sé cert quesom molts els llorencins que li donam les gràciespel seu vot. Però els qui han guanyat no en volensebre res del poble; no els importa gens ni mical'opinió del poble. Només creuen als dobbers, isi per fer-ne han de destruir, tant se'ls hi fot.

No som un home de lletres, 1 només sé expres-sar-me com ho sent. Només vull dir-los a aquestsset homes que no -se creguin que ja ho tenen totguanyat. De cada vegada som més els mallorquinsque volem defensar la nostra terra, i sé ben certque de per tota la illa en vendran a defensar SaPunta. Si set llorencins la volen destruir, moltsaltres de tots els pobles la voldran guardar. Coma comunista, que milit al partit dels Comunistesde Balears -PCB- demanaré al Comitè de les Illesque impulsi i recolzi totes les accions encamina-des a defensar Sa Punta, com a partit i d'acordamb tots els partits democràtics i d'esquerresque s'afegeixin a aquesta lluita.

No vull acabar aquest article sense donar pú-blicament les gràcies a tres llorencins que ven-gueren, el diumenge 14 d'abril, a Son Coletes al'homenatge que férem als republicans morts perla llibertat. I plany que altres del meu poble,més afectats, no varen fer acte d'assistència

Gaspar Soler Riera

CÄSSERVERI TALL«MECÀNIC

REPARACIONSEN GENERAL

c: i t idassar, 2*> * SANT LLORENÇ

ELECTRICITAT DE L'AUTOMÒBILTelèfon 569067 * SANT LLORENÇ

SO ,ER »« PONT

Carrer Nou, 35 T.569310 SANT LLORENÇ

^ <fc«f ^-1

»y. T* <$>

**ra «SP

POLLASTRES

^ ROSTITS

Surcda, lTelèfon 57062**

Jubilats i FLOR DE CARD -13- (79)

UNA EXCURSIÓ D'ES JUBILATS

Dia tres de març va ser un dia de gran alegriai germanor i Déu mos va concedir un sol esplèn-did. Pareixia un dia de maig, que es sol ja comen-ça a encalentir fort. De s'excursió que férem enguard un gran record així com de tots es qui hiassistiren amb il·lusió i alegria.

Uns diss abans havia passat per sa Plaça Novai l'havia vist anunciada a una pissarra a sa fat-xada de sa Rectoria. M'insistiren i m'hi vaigapuntar amb so meu germà Jaume i sa resta de safamília. Vaig passar molt de gust perquè vaig veu-re un poble unit i content on reinava sa pau s'a-legria i-es bon humor. Tots pareixien germans.

Sortirem a les 9 de sa plaça de s1 Ajuntament iabans d'arribar s'autobús sa gent ja formava cor-ros i se saludaven donant es bon dia. Don JordiPont, es President i Don Bartomeu Nadal, es Secre-tari sé'n cuidaven de col·locar sa gent en esseus llocs i quan tot va estar a punt partiraicap a Ciutat, o sigui Palma de Mallorca.

Férem sa primera aturada a s'Hostal de ses Ca-nyes, a una quinzena de quilòmetres de Ciutat:baixàrem, berenàrem, prenguérem cafè i estiràremun poc ses cames. Es qui tenien fred s'encalenti-ren a s'escalfapanxes i, en haver acabat, tornà-rem agafar ruta. Arribats a Ciutat mos dugueren avisitar es Parc del Mar,- que és meravellós, esConjunt Històric de sa Catedral, s'Almudaina ises murades que antigament voltaven sa ciutat.

Una vegada haver-ho vist tot partírem cap a sacarretera d'Andratx passant p'es Passeig Marítim,amb ses palmeres, barques i un portaavions que es-tava fonfejat a sa badia. Vérem es quarter deSant Pere i aquella infinitat d'hotels i restau-rants que hi ha per allà. En haver sortit de Pal-ma passàrem prop de Son Caliu, Portals i es cas-tell de Bendinat, d'on conten aquella anècdotadel Rei en Jaume: li donaren per dinar una cabeçad'alls a repartir entre quatre i, en haver aca-bat, va exclamar: "Bé hem dinat!" i encara ara lidiven Bendinat.

Baixant aquelles muntanyes arribàrem a SantaPonça i visitàrem sa Creu que hi ha en es mateixlloc on va desembarcar el Rei en Jaume/ Vàrem veu-re que hi ha tots es pobles de Mallorca i no himanca es de Sant Llorenç. És un lloc molt hermós,amb aquelles entrades i sortides de la mar. Resà-rem a la Mare de Déu Trobada perquè mos donas unbon camí i tornàrem partir cap an es Cap de Mar ies Port d'Andratx. Molta gent deia que no hihavia estat mai per aquelles terres i els va agra-dar molt. A més, no venim mai a Palma per passe-jar, sinó per visitar malalts o metges, que sónpassejades poc agradables.

Devers migdia arribàrem an es Port d'Andratx,el visitàrem i n'hi va haver que aprofitaren percomprar algunes coses per sa família. Més tard em-prenguérem camí cap a Estallencs passant per An-dratx, que per cert és un poble molt gran queestà baix d'una muntanya. Vorera vorera mar mosfixàrem en aquelles terres i paratges on hi sem-bren oliveres i ametlers per aquells parats, fetsde pedres i que avui en dia ja no se podrien fer;en aquell temps no hi havia rellotges i comptavenes temps de sol a sol.

En es restaurant d'es Coll d'es Pi ja mos espe-raven per dinar dins un gran menjador. Va sermolt bo: arròs brut de matances, escalop de carnamb patates, un tros de coca, gelat, cafè i, p'eshornos que en volien, una copa de conyac.

Devers les quatre i mitja tornàrem pujar as'autobús i prenguérem cap a Banyalbufar i Vallde-mossa, sempre vorera de mar. Hi havia moltes vol-teres però, gràcies a Déu, ningú no se va mare-jar. A les sis arribàrem a Valldemossa, pàtria ipoble de sa nostra santa pagesa Santa CaterinaTomàs. Abans d'arribar volguérem fer-li honor can-tan ses seves cançons:

Sor Tomaseta, ¿on sou?Ja vos podeu amagar,perquè el domoni vos cerca.Dins un pou vos vol tirar!

Visitàrem es jardins de sa Cartoixa i sa casaon va néixer sa Santa, i li demanàrem que pregasper tots es mallorquins davant Déu Pare Celes-tial, també vérem es monument que té devora saparròquia, sa casa i es carrer tot ple de flors iramells.

De tornada cap a Sant Llorenç l'amo en ToniFai va cantar algunes cançons, que varen éssermolt aplaudides. P'ets anys que té conserva ungran torrent de veu. Que Déu li ho concedesquiper molts d'anys. En Tomeu Conier també mos vacontar alguns xistes i mos va demanar a veure siestàvem contents de s'excursió. Tothom va aplau-dir dient que havia anat molt bé. Vàrem passejaruna bossa i tothom hi va posar lo que va volerp'es xofers, que s'havien portat tan bé amb nol-tros. Que no sigui sa darrera!

Des d'aquí vull donar ses gràcies an ets orga-nitzadors d'aquestes excursions per a's jubilats,que s'ho mereixen tot. Els hem de donar en vida .tots es gusts que puguin tenir, que ses coronesno s'han de donar quan ve sa mort, sinó en vida. Esmeu desig és que continuï aquesta harmonia i ale-gria que reina dins sa llar de sa tercera edat, ique sa Junta vagi sempre envant. Déa"els ho paga-ra- Gema Francesc Clapés

El Còmic FLOR DE CARD -16- (80)

AK-l f1

j

1

|

1

t

|

/••

_ //;1tt

As

/ N

— —•r*™" ~"s /tv

/""N

, T /\ />V7Í

I-

111j1

!i1iii

. i>-'-\ .í. : i

HM be , oeAJiejìj fet* pauj».-loJfò pea <à \mW P'iJUn̂ rtàio. ile Co¿>/

fr .*««

,vll

33 ̂ jfnr^f3CT

-f iß.i&üs

Esports ^LOR DE CARD -17- (81)

La fotografia és del dia que va venir elCADE de Peguera a jugar a Sant Llorenç. Elpartit va acabar en empat. D'esquerra adreta són:

Mateu Rosselló, Jaume Estelrich, AntoniCánovas, Jordi Soler, Gabriel Abraham iJaume Parera.

Agustf Garcfa, Miquel Calmés, AntoniRoig, Lluís Macias i Pere Femenias.

SantanySóllerMontuíliRtv La VictoriaCad«

EsporlatAndratxCardourCampos

PollemaEscot»Set SalinasLloscttnte

ArenalCulturalB in ¡salem

EspañaCa'n Picafort

343434343434343434343434343434343434

2020191918181717139

1011878864

117768786

1112749

1087

119

3789899

1110131719171718191721

7376796370725865413541484041

27413729

323047454656464033546372586365576069

5147454444434240373027

26252424232317

•17M3•11•10•10•9•8•6•3-4-7-8-9

-10-10-11-11-17

Segons es veu a la classificació final, elCardassar va quedar el vuitè de la general,cosa que l'impossibilita de jugar la lliguetad'ascens a tercera divisió -com hagués estatel desig de la majoria dels affeccionats-, jaque únicament ho poden fer els sis primers.

A l'hora de passar comptes i de donarculpes del que consideren un fracàs, n'hi haper a tots els gusts, com sempre sol passar:per a uns la culpa és de l'entrenador, queno va sebre encertar amb les tàctiques i enla tria dels titulars; per a d'altres, en can-vi, la manca de companyonia dels jugadorsva esser la culpable; uns tercers, natural-ment, fan caure el pes de la responsabilitatdamunt la directiva, per allò de que era laque duia el maneig de tot.

I un, que es confessa poc expert enassumptes futbolístics, considera que quedarel vuitè a una competició de devuit partici-pants no és quedar tan malament, i que laculpa, en cas de que n'hi hagi, no es potdonar a un sol, sinó que s'ha de repartirentre tots els implicats.

Josep Cortès

lleu., FLOR DE CARD -18- (82)

1 2 3 4 5 612345lfi«L789 U

4/%IO

J-h^~JI-pEn~ri i

7 8 9 10 MOT«; r p p i i A T « ;ivi *^s i *-) ^~-j * v i—, v— ' t v *

HORITZONTALS.- l.-Preoosició. 2. -Sofriment danv aue es fa

_ patir alquedemsada enNau de dos

ha comèsforma de

j i

una falta. 3. -Humitat de l'atmsfera con-gotes a la superfície dels cossos freds.

o tres pals de dues peces amb~"T~~^|"~"| proa. 6.-Coure. Nota

vergues solament aemusical. Article. 7. -Al rev. Nota musical.

— ••"—["-"I Peça de l'antena. Cinquanta. 8.-Nom de lletra. El primer— • — — 1 home. 9.-Abitàcea de talla elevada, copa piramidal i fulles dis-_H_J posades en dos rengles. lO.-Cara del dau

punt. •VERTICALS.- l.-Gos.bament de J

marcada amb un

2.- Al rev. boig. 3. -Acció de rapar, 'fe T ro-'ànirn. Mil. Nom de lletra. 5.-Accio de desitjar .

Vena . 6. -Que sent amor per algú. 7. -Ple de deler. 8.-MamfferSolipede. Consonant. 9.-Teixit de llana reixada fet amb tres sèrie de filsment , un d 'ordit, i dos, de trama. lO.-Forma secundaria del prefix a- i del

SOPA DE LLETRES

R B E R L I O Z T GE E M T I T N C E AL E O S S t D C L KH T B G Z Ñ G H E DA H C Z T C I O M IM O Z A R T P P A TB V I V A L D I N SA E O E T L A N C IC N R R Z M E L K ZH T E D M H I N G ÇP A S I R A M O Z I

Dins aquest embull de Iletres hi ha el nom de deucompositors. Apa! a cer -fur— \ ct^.V_CLI IWo«

'

í\ï

ENDEVINALLA

És9esfes

verd i no és juevert,agre i no és vinagre,groc i no és aubercoc.

-irtUyMd^uÉP""

Hí%,ÉflCe

***

^BllSji

^E^Bft^tmat^m t^

BÉÉ

^~v¿mh^^\ Mft ai

K*T

v^

Är .• ̂ ì'̂'tíL·•^^^v K y** O^f^r^/f^K^Y

VskJHI^ufi^

süí'èáilXlr*

que fan successiva-perfix anà-.

MARIA CALMES

FUGA DE VOCALS

D_V_RS S_ P_NT N T MPS

N M ' H P D

_R_ , D_ P C

S_MPR_ H_ T NC

L GR R,

LNÇ_,

M_S P NS M NTS.

SOLUCIONS

•sjuauJBSuad sow sdtuai iq ajduuas'cSua Dod ap 'PJB i

'çjaaje eipod iq,uj ousduiai un ejunj çç sjaAap v

S1VOOA HO vonj

•PUOUJTÍI Run S3

V11VNIA3ON3

1W V

1 aN n 3V I 3 1

S 3v a

v

S3avH0WVN3

VA VV'J

W0I HS 03 da

vavdvy

S1VI13HD

0avI

V3

NVW3131

S1O1A!

Ni ad0HDDZ O

TV1 H1ZSII 1

S3H1311

Iaa3AV

a3d

HN O3 V

I A QZ O VM

H V1 H3 13 3

3 Q tí

VdOS

FLOR DE CARD -19- (83)

el Cohsell InsularÉs un element fonamental de l'autono-

mia. El Govern, l'administració i la representa-ció de Mallorca corresponen al Consell Insu-lar de Mallorca.Té la facultat d'assumir dins l'àmbit territorialaquelles competències que vagi rebent I-, Co-munitat Autònoma.Formen el Consell Insular de Mallorca, elstrenta Diputats elegits per al Parlament a l'illade Mallorca.A més, actua com a Administració Local ambcompetències pròpies. Acompleix una amplatasca assistència! a través dels centres propisque són: l'Hospital General, l'Hospital Psi-quiàtric, la Llar de la Joventut, la Llar de la In-fància, la Llar dels Ancians i el patronat Vergede la Salut. •

Realitza accions en els camps següents:Ordenació de Biblioteques i arxius, tant prò-pies com d'altres organismes.Fomenta el coneixement i la difusió del folklo-re.Impulsa el coneixement i l'ús, en tots els àm-bits, de la nostra llengua.Ajuda tot tipus de publicacions culturals.Des del Teatre Principal, centre que depèn delConsell Insular de Mallorca, du a terme la se-va política cultural.

Elabora anualment el Pla d'Esports ambl'objectiu de crear una infrastructura esporti-va a tots els pobles.

Segueix una politica que fomenta tant la pràc-tica com l'aprenentatge de l'esport.

Emet informes relatius a l'ordenació delterritori i a l'urbanisme.Elabora el Pla d'obres i serveis que permetràdotar els pobles d'infrastructura bàsica.Manté la xarxa viària pròpia.Ha creat i manté en col·laboració amb els mu-nicipis, el servei d'extinció d'incendis.

Impulsa la industria i el comerç.Dóna suport a totes les activitats promocio-nals del turisme.Realitza accions de millora de la ramaderia ide l'agricultura.

f€{mbeÜS/HMt/ai

de iMalJchcacl. Palau Reial, 1

JOIERIfl FEMENÍflS

LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL

Carrer del Rector Pasqual, 8 * T. 569072

BANC ESPANYOL DE CRÈDIT

BANESTOLa major empresa bancària d'Espanyaal seu servei.

Sant Llorenç, ahir FLOR DE CARD -20- (84)

MAI MES

La primera cosa en la qual em vaig fixaral mirar detingudament la fotografia fou laserietat dels semblants. Homes majoritària-ment seriosos, molt seriosos, aspecte quecontrasta amb la majoria de fotografies degrups grossos, on normalment la majoriamostren, almanco, una mitja rialla.

Un altre aspecte que destaca és el ves-tuari: moltissima gent amb el jac i algunsamb corbata.

La fotografia al darrera porta una ins-cripció i una data: són reclusos a la presóde Manacor el 6 de maig de mil nou-centstrenta-nou.

Sospit que conec e4 perquè la fotografiaem motivà a rellegir alguns paràgrafs de"La guerra civil a Mallorca" de Josep Mas-sot i Muntaner i que la vista es deturàs so-bre la quarta conclussió: "...malgrat la fuitaprecipitada de republicans o militantsobrers -molts dels quals s'amagaren untemps o tota la guerra a Mallorca mateix-,hi hagué un nombre molt elevat de deten-cions, que ompliren les presons i els campsde concentració, i hi hagué una repressiómolt dura que passà per fases diverses ianà des de l'administració d'un litre d'olide. rief a l'execució a la cuneta sense judi-ci, o a l'execució a la presó després d'un

consell de guerra".Potser el fet de que hi hagi llorencins a

la fotografia facilita el fet imaginari de po-sar-se dins la pell de qualsevol d'aquests ho-mes que ens mira. Homes que han deixat ala força la seva famiïia, que es veuen pri-vats de la llibertat i que dia i nit porten enel pensament la incertesa del que pot pas-sar demà.

Homes, tal vegada, amb por, perquè hansentit a dir el que li passà a aquell que finsahir era un íntim amic seu.

I tot "per pensar", "per dir", "per creure"determinades coses, una determinada filoso-fia de la vida present i de l'esdevenir.

La fotografia és un indesitjable recorddel Sant Llorenç d'ahir, d'un temps, d'unescircumstàncies que avui poden parèixerincomprensibles però que, adesiara dissorta-dament, la intransigència, el despreci a lespostures dels altres... poden fer pensar quetot "allò" podria passar avui o demà.

Hem de superar aquest temps passat, pe-rò no oblidar-lo del tot, puix ens mostraallò que no volem ni per a nosaltres ni perals nostres fills.

Guillem Pont