La Secció Local d’Esplugues deLlobregat d’Esquerra Republicana vacelebrar una assembleaextraordinària, el passat dijous 28 denovembre al vespre, per tal d'escollirel candidat per anar de número 1 a lallista electoral republicana de lespròximes eleccions municipals, quees celebraran al maig de 2015. L'acte,que va tenir lloc al Centre Culturall’Avenç, va reunir una trentena depersones, entre militants del partit,simpatitzants i amics, i tenia com aúnic punt de l'ordre del dia l'elecciódel candidat.

En una única votació, es va elegir perunanimitat Oriol Torras, el qual seràel nou número 1 de la llistarepublicana, en substitució de JordiFigueres, que no deixa la primeralínia política del partit a Esplugues.La resta de noms de la llista seranescollits més endavant, quan faltinpocs mesos per les eleccions.

Oriol Torras i Planas és professorde català per a adults a Cornellà de

Llobregat, aficionat a la muntanya i ala música, i té una llarga trajectòriaassociativa i política. Militant d'ERCdes del 2005, actualment ésSecretari d'Imatge i Comunicació dela Secció Local d’Esplugues,President de la Comissió Sectorial dePolítica Lingüística i ConsellerNacional.

L'assemblea extraordinàriadels republicans es va celebrarel passat 28 de novembre

A l’assemblea, van prendre laparaula la Presidenta d’ERCEsplugues, Isabel Almató, i l’actualregidor a l’Ajuntament, JordiFigueras, que van presentar el noucandidat. La cloenda va anar a càrrecdel mateix flamant candidat, OriolTorras, que va ser llargamentovacionat per tots els militantsreunits. I després de l’assemblea hovan celebrar tots junts amb una copade cava i un brindis.

Ja tenim data i preguntaEl 9 de novembre de 2014 laciutadania de Catalunya decidirà el seufutur polític a través d'una consulta.Així ho van anunciar solemnement, elpassat dijous 12 de desembre, elpresident de la Generalitat i elsdirigents dels quatre grupsparlamentaris (ERC, CiU, ICV-EUiA i laCUP) que donen suport a la consultaen una roda de premsa conjunta alPalau de la Generalitat. Finalment, lapregunta consta de dues parts: 'Volque Catalunya esdevingui un Estat?En cas afirmatiu, vol que aquestestat sigui independent?'.

El president d'Esquerra Republicana, vavalorar l'acord de forma positiva, ja que'aquesta pregunta inclou el queEsquerra Republicana consideravaimprescindible, votar sobre laindependència'. Junqueras vareconèixer que 'aquesta pregunta ésincús millor que la que proposàvemnosaltres, perquè acull un consens moltampli i permet a la ciutadaniaexpressar-se amb plena llibertat'. Enaquest sentit, va assegurar que 'aquestacord aconsegueix que hi hagi unamajoria parlamentària molt àmplia imolt sòlida al darrera'.

El president d'ERC va remarcar que 'el que és important és que els ciutadans de Catalunya podran votarsobre el futur del nostre país. D'això és del que es tractava: posar el futurde Catalunya en mans dels seus ciutadans'.

Oriol Torras cap de llista per a les eleccions municipals de 2015

El moment de la votació

El futur del carrer Sant Llorenç

Esquerra Republicana va presentar,ara fa un any, una moció per garantirque es mantinguessin les casesprotegides del carrer Sant Llorenç,atenent al fet que una de les quals,la del núm. 8, havia estat migenderrocada pels seus propietaris,una promotora immobiliària. Malgrat tot, la proposta va quedarpendent i encara no s’ha resolt eltema. A principis d’any, es vaprocedir al desallotjament d’una deles cases i tot semblava indicar quecorreria la mateixa sort que la delnúmero 8, ser mig enderrocada ambtots els problemes de brutícia ihumitats que suposaria per les altrescases. La intervenció del nostreregidor, Jordi Figueras, va impedirl’enderroc, atès que no hi havia nillicencia d’obres ni un informefavorable de la Direcció General dePatrimoni Cultural de la Generalitat. Malgrat tot, la supervivènciad’aquestes cases continua pendentd’un fil, ja que no sembla que hi hagicap criteri clar de protecció delnostre patrimoni cultural ni unaespecial sensibilitat dels seuspropietaris per la seva conservació.Des d’ERC seguirem treballant permantenir-les.

La Fundació Proa a debat.

La Fundació Proa disposa d’uncentre de treball i d’un tallerocupacional per a personesdiscapacitades. El centre de treballdóna feina a aquelles personesdiscapacitades l’estat de les quals els

permet treballar i el centreocupacional atén a aquelles altres lamalaltia de les quals no els permetmantenir una activitat laboralretribuïda. Fa quatre anys, quan ERCformava part del patronat de Proa, elgerent va proposar revisar el grau dedependència dels treballadors itreballadores de Proa, ja quedetectava que algunes d’aquellespersones haurien de passar al centreocupacional per fer viable,econòmicament, el centre de treball. Dissortadament, el patronat no vaprendre cap decisió al respecte i,cada any, Proa ha tingut mésproblemes per assegurar la sevaviabilitat econòmica, sobretot amesura que s’han anat retallant lesaportacions de la Generalitat. Enaquest context, comprovem que lesdecisions respecte Proa no les prenel propi patronat, i més aviat veiemque és l’equip de govern municipalqui assumeix la gestió de la pròpiafundació, la qual ha mantingutartificialment a base de posar-hicada cop més diners sense fixar elscriteris de viabilitat reclamats per lapròpia gerència de Proa. En ladarrera reunió del Patronat, en laqual ERC hi és present com aobservador i no com a membre deple dret, es van prendre duesdecisions importants: la contractaciódirecta d’una empresa per portar lagestió administrativa de Proa i elcessament del gerent. De fet,l’empresa que portarà la gestióhaurà de fer un pla de viabilitat querepresentarà el pas d’algunstreballadors del centre de treball alcentre ocupacional; una decisió queel PSC no va voler portar a terme fa4 anys i que servirà a l’empresa perevitar qualsevol responsabilitatrespecte les famílies que formen partde Proa. Des d’ERC volem agrair eltreball a l’anterior gerent i esperemque Proa encari el seu futur ambmés solidesa.

Compromesos amb la llengua?

Esquerra Republicana va presentaruna moció per tal que Espluguess’adherís a la campanya “Enllaçatsper la llengua”, que s’havia iniciat ales Balears. La moció es sustentavaen el rebuig a la llei Wert d’educació,la LOMCE, atès que es tracta d’unallei que atempta contra el sistemad’immersió lingüística de Catalunya.Entre d’altres propostes, la moció enproposava dues d’evidents: penjarun llaç amb la senyera a la façana del’ajuntament i introduir un llaçdibuixat a la capçalera de la revistamunicipal El Pont. Sembla ser que laintervenció del grup políticCiudadanos d’Esplugues durant elple de setembre, contraris a l’ús delllacet, ha fer reaccionar el PSC, queva eliminar-lo de la revista El Pontd’octubre, després de tres númeroson havia aparegut. Volem donar lesgràcies al PSC per haver demostrat,durant tres mesos, el seu compromísamb el català com a llenguavehicular de les escoles del nostrepaís. Llàstima que el compromíshauria de ser permanent i no tantsols trimestral. Lamentem, noobstant, que el PSC trigués dosmesos a complir els acords de lamoció i que el principal neguit de laproposta fos fins quan s’havia demantenir el llaç a El Pont i al balcó;un neguit que els socialistesexpressaven fins hi tot abans deposar el llaç al balcó i a la revista.

Ajuntament 2011-2013, migmandat.

Han passat ja dos anys i mig des dela constitució de l’últim ajuntamentd’Esplugues, en una votació on espresentaven dues candidatures, lade Pilar Díaz, a proposta del PSC, i lade Jordi Figueras, a proposta de totsels grups de l’oposició. Com jasabeu, les dues candidatures vanobtenir 10 vots cada una i va haver-hi una abstenció, la del mateixFigueras, fruit de l’acord entre elsdiferents partits per deixar ben claral PSC que ja no ostentaven lamajoria absoluta a la que estavenacostumats i haurien de pactar lespolítiques a seguir durant elspropers anys.D’aquells dies d’entesa entre elsgrups l’oposició ençà, ha plogut molt. L’entesa inicial no s’ha perdut deltot, malgrat que el PSC ha jugat lesseves cartes per obtenir el suport,tàcit o explicit, d’ICV-EUIA i de CiU.O, en altres ocasions, comptant ambalgun suport per part del PP entemes relacionats amb urbanisme ohisenda. L’intercanvi de diversesinformacions entre uns i altres haestat una constant, però lacoordinació inicial ha anat minvatper una o altra raó, ja que sempre hihavia algun partit que acabava

donant suport al PSC estroncantalgun acord determinat.Les negociacions pels pressupostoshan estat més profundes que mai, dela mateixa manera que la quantitatd’informació a la qual han tingutaccés tots els grups polítics, fet quesorprèn fins i tot a un regidor veteràcom Jordi Figueras mateix, ja que nos’explica com abans escamotejaveninformació, sempre rellevant a l’horade prendre decisions.El marc de la crisi econòmica tambéha marcat l’agenda políticad’Esplugues. El fet de trobar-nosamb un forat enlloc d’un auditori, id’un altre forat de més de 7 milionsd’euros al poliesportiu de LesMoreres, va donar pas a unaComissió d’Estudi (eufemisme per nodir d’investigació) per esclarir lesresponsabilitats del desgavelleconòmic en l’obra feta, ja que unpoliesportiu que havia de costar 14milions d’euros no pot acabarcostant-ne 21. La Comissió vafinalitzar la seva tasca sense depurarcap responsabilitat efectiva, nomésamb algunes recomanacions de futurque ja veurem qui les recordaràd’aquí a un parell anys.També es va crear una altra comissióper determinar el format i finalitat dela revista municipal El Pont, ja quetots els grups la consideràvem

excessivament partidista i allunyadade l’objectivitat i pluralitat quehauria de tenir. Certament, algunsaspectes de la revista han canviat.Però ni l’objectivitat ni la pluralitatsemblen tenir un excessiu pes enuna revista que segueix lloantl’excel·lència de la feina ben feta del’equip de govern mentre amaga lesmisèries i equivocacions que tambél’afecten.En definitiva, l’ajuntamentd’Esplugues ha canviat poc enaquests darrers dos anys i mig. Peruna banda, hi ha un nou clima depacte entre els tres partits quedonen suport al govern, PSC, ICV iCiU. I per l’altra, els altres dos partitsque, malgrat el rebuig del PSC, anemfent també la nostra aportació a lagestió municipal, principalment ambpropostes relatives a polítiquessocials i al procés d’independènciadel nostre país. Ara mateix, sobre la taula tenimencara una altra novetat queafectarà políticament l’ajuntament:en Roger Pons, cap de llista de CiU iportaveu del seu grup municipal, hadecidit abandonar el partit peròseguir com a regidor, deixant CiUamb un regidor menys i trasbalsantla composició de comissions iorganismes municipals en els qualsels partits hi estem representats.

Homenatge a Lluís Companys

El darrer 15 d'octubre es va fer l'acte i ofrena floral en commemoració del 73è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys i Jover perpart de l'exèrcit franquista després d'un consell de guerra. Montserrat Satorra va ser l'encarregada de llegirla darrera carta que el president Companys va adreçar a la seva esposa. El regidor Jordi Figueras va rememorar els fets ocorreguts fent una reflexió sobre el patiment del poble als dos bàndols de la guerra.

Oriol Junqueras, presidentd'Esquerra Republicana va afirmar,el passat 14 de novembre en unacte multitudinari a l’auditori delFòrum de Barcelona, que 'l'Estatespanyol converteix laindependència en sinònim dedemocràcia. Quan els dirigentsespanyols ens diuen que estiguemtranquils, ens estan dient que hohem d'estar perquè no ensdeixaran votar, negant-nos elnostre dret més bàsic que és eldret a votar'.

Segons Junqueras, 'a la comunitatinternacional li és molt més fàcilposar-se al costat dels demòcrates,aquells que volem que tothompugui votar, que posar-se al costatd'aquells que volen negar que lagent pugui votar'. Per això, va voler'donar les gràcies a aquesta fàbricade generar independentistes, queés l'Estat espanyol'.Sobre l'acord anunciat la segonasetmana de desembre sobre laconsulta, el president d'EsquerraRepublicana va manifestar que 'maihavíem arribat tan lluny, maihavíem sigut tants i mai havíemtingut tanta força. Mai havíemtingut una oportunitat comaquesta'. 'Aquesta força que ensdóna la unitat, l'hem de cuidarentre tots. Hem de tenir clar queels que anirem a defensar la

consulta no som rivals, sinó quesom companys', va afegir.Respecte a la pregunta, Junquerasva insistir en què 'per a nosaltres lapregunta havia de marcar l'horitzóal qual volíem arribar. No podíemrenunciar a votar sobre laCatalunya independent, comreclama la majoria social del país'. Ies va mostrar convençut que 'lapregunta que tenim és fins i totmillor que la que nosaltresproposàvem, encara que noméssigui perquè som molts els que ladefensem'.El president d'EsquerraRepublicana va fer aquestesdeclaracions a l'acte 'Votar és la via.Tots per un nou país', que va tenirlloc a l'Auditori del Fòrum deBarcelona. L'acte, que va aplegarmés de 4.000 persones, vacomptar amb la participació delsescriptors Màrius Serra i EmparMoliner, el filòsof Josep-MariaTerricabras, l’humorista Peyu,l’empresari Josep Maria Mainat, eljutge Santiago Vidal, la cuinera AdaParellada, l'actor Juanjo Puigcorbé,i els músics Pep Sala i JoanFortuny.

Podeu trobar informació sobreaquest emotiu acte del Fòrum a:www.votaresdemocracia.cat

Recull de fotos de la Via Catalana

El proper 6 de març realitzarem la primera

assembleageneral

d'electorsReserveu-vos aquestadata. Properament informarem de l'hora i el lloc.