10

Breu extracte de les diverses notícies aparegudes a la premsai relacionades amb Puigcerdà i la Cerdanya

Font: www.viurealspirineus.cat

EL BOSC MISTERIÓS DE LA CERDANYA. Hi ha un bosc misteriós a la Cerdanya. És al límit de la comarca amb l’Alt Ur-gell pel vessant de la solana. És un indret fins ara desconegut pels mateixos cerdans, els quals, hereus d’una cultura pirinen-ca ancestral basada en els valors tradicionals i les relacions humanes més pragmàtiques, es miren amb un cert recel tot el misticisme que evoca. Un bosc ple d’escultures, símbols i ulls que miren l’interior de cadascú. El bosc misteriós, batejat com a Rocaviva pel seu creador per donar-li repercussió, és sortint de Músser. Un trencall al camí condueix el passejant cap a ponent en un nou sender que es comença a endinsar en el bosc. Uns troncs esculpits a banda i banda del camí com si fossin tòtems indis i un altar donen la benvinguda a un recor-regut místic que convida a la serenor i la reflexió. El camí va fent ziga-zages per fer descobrir escultures molt expressives esculpides directament a les roques de granit. El recorregut s’ha de fer en silenci per exigències de la mística. El seu crea-dor és Climent Olm, un escultor que defineix Rocaviva com un “laberint” màgic amb més de 600 “roques treballades” que ha anat fent durant trenta anys. www.regio7.cat

ERIC EL CATALÀ, 30 ANYS DEDICATS A LA CANÇÓ. Eric el Català va celebrar els seus 30 anys dedicats a la cançó catalana fent el que millor sap fer que és cantar. Hi ho va fer amb un concert a la sala Josep Calvet de Bourg-Madame que va aple-gar, a finals de juny, més d’un centenar d’amics i públic divers que van voler acompanyar l’Eric en aquesta entranyable data. El repertori va ser un recorregut des dels seus inicis fins l’ac-tualitat i, entre cançó i cançó, l’Eric, sempre acompanyat per la seva guitarra, va explicar anècdotes de les seves actuacions. També s’hi van intercalar peces d’altres músics presents, amb diferents instruments. Finalment, l’alcalde de Bourg-Madame i altres personalitats li van atorgar la clau de la vila i el van ob-sequiar amb un gran pastís sorpresa. Núria Boltà

PRIMERA RUTA DE LA TAPA KM CERDÀ. Dins de les inicia-tives del programa de promoció turística i comercial, el Centre d’Acollida Turística de l’Ajuntament de Puigcerdà va organit-zar una nova proposta, la “RUTA DE LA TAPA KM. CERDÀ”. Aquesta ruta, que es va fer del 18 al 28 de Juliol, i que es repe-tirà al llarg de la primera quinzena de setembre, va nèixer amb

la idea de potenciar i promocionar el producte local i de pro-ximitat mitjançant els establiments restauradors, comercials i hotelers de la zona. La idea fonamental és donar a conèixer el producte local comarcal a través de la gastronomia pròpia. Cada establiment va participar en la ruta amb una única tapa. La imaginació i bon fer dels restauradors van fer que aquesta nova proposta aconseguís assolir un èxit inesperat. Pel mòdic preu de 3€, els participants van poder triar entre les diferents tapes ofertes pels establiments participants acompanyades per un vi amb DO català, triat pel propi establiment per acom-panyar la seva proposta. www.viurealspirineus.cat

NIT DEL BÚNQUERS A MARTINET I MONTELLÀ. Un cop més, el Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà va acollir una nit temàtica el passat 16 d’agost. Amb “La Nit dels Bún-quers” es busca oferir una visió diferent de la visita turística que ajuda a descobrir aquestes fortificacions bèl·liques que es troben escampades per tot el Pirineu. Així, s’organitzà una visita nocturna amb la finalitat de reinventar el concepte de nit dels museus. En aquest sentit, a més de fer la visita de nit, s’ajuntà com a al·licient la realització d’un espectacle teatral. Convertits en miners, els visitants van prendre consciencia del procés de construcció dels búnquers i van poder entendre com era el dia a dia dels soldats que van erigir aquestes construcci-ons. Amb aquesta representació teatral es busca allunyar-se de la visita turística tradicional, implicant als espectadors i fent de la visita un espectacle amè i lúdic. Per això, voluntaris del poble es converteixen en improvisats actors que ajuden a do-nar vida a la història que es recrea en cada ocasió.

NOVES DESCOBERTES AL CASTELLOT LI DONEN UN ROL ESTRATÈGIC EN L EXPANSIÓ DE ROMA. La descoberta d’un taller metal·lúrgic a les restes iberoromanes del Castellot de Bolvir han evidenciat als arqueòlegs que aquests dies hi fan la sisena campanya d’excavacions que el poblat va viure una transformació durant l’època romana que en van fer un punt estratègic militarment i socialment. Els treballs d’excavació i consolidació del poblat iberoromà s’han marcat com a princi-pal objectiu per a aquest estiu situar l’abast d’aquesta activitat metal·lúrgica i estendre la part del turó que encara no s’ha excavat, on efectivament darrere la muralla medieval estan apareixent nous habitatges d’origen iber. El codirector de les excavacions, Joan Oller, va explicar que la descoberta d’aquest edifici és molt important no tan sols perquè dóna informa-ció de l’etapa iberoromana del poblat, que és el període del qual es té menys informació, sinó perquè constata l’existència d’una estructura productiva. Miquel Spa-www.regio7.cat

17

Sóc la Cerdanyacamps i muntanyaL’estiu ja s’acaba. Tant que va costar d’arribar i tan aviat que se’n va. Un estiu que ha seguit un hivern amb gruixos extraordinaris de neu! Any de neu, any de Déu, que diria la Joana Raspall que ha fet 100 anys i quina sort. Però el canvi del clima és sempre imprevisible i no es fa mai sobtadament, es fa a poc a poc, amb alts i baixos.

Aquesta Cerdanya ho té apamat des de fa mil·lennis, de quan les glaceres llauraven les valls i els rius deixaven un solc en el qual hi han nascut els boscos de ribera. I d’un desglaç que propiciava en l’època del miocè un gran llac que, enfonsant-se, fa milions d’anys, ens ha deixat aquesta cubeta plana on el groc dels blats i del froment matisa amb els seus colors els mesos de l’estiada, contrastant sempre amb el viu vermell de les roselles.

Hem deixat enrere els cursets del mes de juliol que la Universitat de la Cerdanya, l’Aucer, organitza cada any, en una tònica prou ampla i lliure de temes que entronquen Cerdanya i ciència. I sense deixar-nos els cicles de conferèn-cies d’interès pirinenc, o dels joves investigadors que or-ganitza el Grup de Recerca de Cerdanya; cadascú a la seva manera ens deixa un gust semblant als fruïts silvestres que podem trobar als nostres prats i boscos cerdans, i que tant bé ens ha il·lustrat el farmacèutic i botànic Joan Muntané, en el seu llibret de fruits silvestres mengívols i tòxics de la Cerdanya i el Capcir.

Vet aquí doncs, com arriba plenament el temps de la ca-lor, en una Cerdanya que es preocupa per saber com poden afectar els canvis institucionals dins les relacions entre Ca-talunya i Espanya; aquest pot ser també un temps per pen-sar, per explicar com es veu la Cerdanya, en quina mesura l’enclau de Llívia, terra cerdana enmig de terra cerdana, hi és present i amb quina intensitat. Tot fa pensar que cal re-pensar la Cerdanya, i això és d’interès general, no només dels estudiosos sinó també dels escriptors, dels polítics, dels pagesos i ramaders, dels que la visiten i dels que no se’n preocupen però que, de cop, la descobreixen com un País del Pirineu, a tocar d’Andorra, País dels Pirineus, i a prop del País de Foix, a l’altra banda del Pimorent.

També hem celebrat la bella tradició d’escollir el Cerdà de l’Any, que organitza l’Institut d’Estudis Ceretans, i que aquest cop ha anat a parar als Acordionistes de La Molina, un exemple d’integració a les costums de festa pirinenca que arranquen del segle XIX. Vint i cinc anys de manteni-

ment d’aquesta associació acordionística, bé val un premi. I aquest any tornarem a tenir el Col·loqui Internacional d’Ar-queologia de Puigcerdà. De projectes n’hi han molts; com per exemple el nou nat Premi Sebastià Bosom que el GRC i l’ajuntament de Puigcerdà donarà cada any als millors tre-balls de recerca d’estudiants sobre qüestions de Cerdanya. També és un signe d’enriquiment en les coses d’aquest país que vol prodigar-se en l’exemple cultural.

La turística ja li ve donat pel paisatge i pel patrimoni, pel

clima, per l’indret, i per tota la gastronomia que es pot de-gustar, però amb la recomanació de què compreu també els productes cerdans, els formatges fets artesanalment i els llibres que parlen de la Cerdanya: no es poden menjar però es poden paladejar sempre i duren tota la vostra vida. De revistes teniu les digitals QUEROL i KER que publica el Grup de Recerca de Cerdanya, la Ceretània de l’IEC, i les gratuïtes Belluga’t i VIURE ALS PIRINEUS, però també la més antiga Reclam i la de format de butxaca, Pànxing.

Tot plegat fruit d’iniciatives d’aquest país cerdà que té dos fronteres, i un munt de muntanyes que el rodegen, mentre que el riu Segre ha conformat la plana. Un cas, en tots sentits, molt poc comú en els Pirineus.

per Alfred Pérez-Bastardas*

*Alfred Pérez-Bastardas és autor del llibre Cerdanya, Quadern de notes

Il·lustració: Maria Rius

19

Fotos: Ramon Ardid

Segell de SalomóPolygonatum odoratum

El segell de Salomó (Polygonatum odoratum (Mill.) Druce) és una flor que pertany a la família de les aspa-ragals (Asparagales).

DescripcióÉs una planta herbàcia amb rizomes cilíndrics de 5-15 mm de gruix. Les fulles, entre 7 i 12, tenen un peciol curt i són el·líptiques a oblongues, sovint llises, de vegades acabades en punxa. Les inflorescències contenen entre 1 i 4 flors (de vegades, més), en peduncle. Les flors són penjants, de co-lor blanc, amb les puntes entre groc i verd, amb forma cam-panulada. El fruit són baies de color negre blavós.

FloracióEntre maig i juny.

DistribucióÉs una planta molt comuna a les riberes de les valls del Cadí, però també se la pot trobar a la resta de la comarca, en llocs humits, com a la vall de la Llosa.

CuriositatsEs fa servir en perfumeria. En l’antiga Roma era considera-da com un valuós cosmètic per a les dones.La referència al segell de Salomó prové d’una antiga llegen-da segons la qual aquesta planta va actuar com a talismà per tal que el temple del rei Salomó fos aixecat màgicament en una sola nit.

Propietats medicinalsEl rizoma s’empra en medicina popular com a antitussigen, com a diurètic, com analgèssic i com a aperitiu, però val a

dir que és una espècie tòxica, especialment el seu fruit i en de-saconsellem el seu ús. Conté antraquinona, convalarina, midó, mucílags, tanins, saponines i glucoquinina, aquesta darrera es fa servir en el tractament complementari de la diabetis.

Altres nomsCatalà: herba beatamaria, llàgrimes de Maria, lliri de bosc,

arracadetes, baladre, llàgrimes de Santa Maria.Castellà: Beatamaría, lágrimas de David, sello de Nuestra

Señora, sello de Salomón, sello de Santa María, su-elda blanca.

Francès: Sceau de Salomon, grenouillet, faux muguet, herbe aux panaris.

Anglès: Angular Solomon’s seal, Scented Solomon’s seal.

Etimologiapolys (gr.)> nombrós; gonia (gr.) > angles; possiblement pels di-ferents replegaments del rizoma; odoratum (llat.)> que fa olor.

Enric QuílezFotos: Francesc X. Esteban