El document del messetembre de 2013

Codi de referència: CAT/AMCAM/01/01.11/307.2.1Nivell de descripció: Unitat documental compostaTítol: Acte de col·locació de la primera pedra del portData: 1933 Volum i suport: 1 lligall, paper

Expedient de l’acte de col·locació de la primera pedra del port de Cambrils (1933)

Us presentem l’expedient protocol·lari més antic del fons de l’Ajuntament de Cambrils.

L’any 1933 es va començar a construir el port de Cambrils, una de les infraestructures més transcendentals que s’han fet al municipi al llarg de la història. Després de dècades de peticions i negociacions, per fi s’aconseguia donar refugi a la flota pesquera i protegir les cases de la façana marítima contra els temporals.

L’acte de col·locació de la primera pedra, el 3 de setembre de 1933, va esdevenir una gran celebració col·lectiva de la fita assolida. El van organitzar l’Ajuntament i el Pòsit de Pescadors i hi van convidar els cambrilencs, les entitats locals, les autoritats i els qui havien intervingut en la consecució del projecte.

No és estrany, doncs, que per primera vegada l’Ajuntament obrís un expedient per organitzar aquest acte, on van recollir la documentació que anaven generant: correspondència, anotacions protocol·làries, programa i, també, una primerenca nota de premsa.

Us convidem a conèixer-lo.

Arxiu Municipal de Cambrils El document del mes - setembre de 2013

Un port per a Cambrils

La construcció del port de Cambrils, desitjada i demanada des del segle XIX, va beneficiar des del primer moment el treball i la vida de la població pescadora. Va servir per garantir unes mínimes condicions de seguretat per als treballadors de la mar, va permetre que cada dia les barques (cada vegada més grans arran de la introducció dels motors des de la dècada de 1920) puguessin tornar a Cambrils sense necessitat de treure-les a la sorra i va protegir les cases de la façana marítima, que periòdicament eren fuetejades per les llevantades.Anys a venir, el port esdevindria també un dels actius més importants en el desenvolupament d’un nou sector econòmic, el turisme.

El context del document

La llarga reinvidicació del port

Durant dècades, els successius ajuntaments cambrilencs s’havien fet ressò de les peticions dels patrons i treballadors de la mar (agrupats en el Pòsit de Pescadors, la Cofradia de Patrons Pescadors i la Societat d’Obrers del Mar) del que anomenaven un port-refugi. Catàstrofes com la tempesta de 1911 (que provocà la mort de 15 pescadors i la pèrdua de moltes embarcacions) van revifar les reclamacions. D’una banda es necessitava la solució tècnica i, de l’altra, la voluntat política per impulsar-la i incloure-la als pressupostos de l’Estat. Els projectes redactats pels enginyers de la Junta d’Obres del Port de Tarragona els anys 1918 (Manuel Corsini) i 1921 (Francisco Monares) van quedar aparcats per qüestions pressupostàries i tècniques.

Abans de la construcció del port, les cases de primera línia estaven exposades als

embats de la mar durant els temporals.Calia treure cada dia els bastiments a

la sorra, amb força animal o mecànica i l’ajuda dels palers.

AMCAM (cedides per Ramon Ortiga), núm. reg. 7791-4 i 9555-03-18

Emba

rcac

ions

ref

ugia

des

dins

del

por

t un

cop

aca

bat

AM

CAM

(ce

dida

per

un

part

icul

ar),

núm

. re

g. 7

794-

24

Arxiu Municipal de Cambrils El document del mes - setembre de 2013

El context del document

El 1927 Francisco G. de Membrilllera (enginyer-director de la Junta d’Obres del Port de Tarragona) va dissenyar una solució parcial d’urgència a la zona de garbí que va permetre construir tot seguit l’anomenada punta del Cadirer (que en poc temps va formar la zona de sediments del Sorral), mentre seguia elaborant el projecte total del port (projectes de 1928 i 1931). L’impuls definitiu es donà a inicis de la dècada de 1930. L’Ajuntament i el Pòsit de Pescadors van aconseguir la intervenció de diferents diputats de la província i alts càrrecs de l’administració de l’Estat. El 3 de març de 1932, el ministre d’Obres Públiques va aprovar el projecte, però fins al 16 de desembre no es va treure a subhasta, gràcies a la influència del ministre d’Agricultura, Indústria i Comerç, Marcel·lí Domingo Sanjuán, que era fill d’una cambrilenca.Es va adjudicar la construcció al contractista Antonio González Barros.

Plàn

ol d

el p

roje

cte

del p

ort

de C

ambr

ils (

1933

)A

MCA

M

El t

ren

de v

ia e

stre

ta a

l mol

l de

Llev

ant

AM

CAM

(ce

dida

per

un

part

icul

ar)

núm

. re

g. 8

048- 12

El m

atei

x m

oll,

en

un e

stad

i més

ava

nçat

A

MCA

M (

cedi

da p

er l’

Arx

iu d

el P

ort

de T

arra

gona

),

núm

. re

g. 9

301-

-1-1

2

Arxiu Municipal de Cambrils El document del mes - setembre de 2013

El context del document

Per damunt dels caps dels assistents, Marcel·lí Domingo fent el parlament de l’acteAMCAM (cedida per un particular desconegut). Núm. reg. 7791-8

L’acte del 3 de setembre

Després d’instal·lar la via fèrria per al transport dels materials des de la pedrera de Salou, la bàscula per pesar la pedra, una grua en cada moll i la línia elèctrica per moure-les, es va poder fer l’acte simbòlic de col·locació de la primera pedra.La data es va fixar segons les indicacions tècniques de l’enginyer Membrillera. Inicialment s’havia previst per al diumenge 27 d’agost, però es retardà fins al diumenge següent per problemes d’agenda del ministre Marcel·lí Domingo, a qui es convidà com a autoritat per agrair-li la seva intervenció que havia fet possible dur el projecte a la pràctica.

A partir de les cròniques periodístiques, Josep Salceda explica quin ambient es va viure aquell dia a Cambrils: «El poble anava de bòlit. Els carrers ornamentats, domassos als balcons i finestres, banderes al vent. Era el matí assenyalat per a la festa. Cap a les deu començaren a arribar les autoritats». Salceda narra la rebuda a la Casa de la Vila, la baixada fins a la Platja acompanyats per gairebé tots els cambrilencs, l’arribada del ministre i els parlaments de cada autoritat. El cadafal estava instal·lat davant de l’arrencada del moll de Llevant. Els pescadors havien engalanat les barques i les havien ancorat dins de l’aigua formant el dibuix dels dos braços del port que s’havien de construir.El president de la Comissió Gestora (que actuava com a alcalde) Cassià Castells «va dir que la data del 3 de setembre de 1933 seria per als fills del poble una data memorable, ja que assenyala el començament d’una era de prosperitat». Després, l’enginyer Membrillera va explicar el contingut del projecte. El ministre Marcel·lí Domingo va començar una intervenció emotiva, va insistir en la importància de l’acte, va reivindicar l’obra de la República i va acabar apel·lant a la responsabilitat de tots els cambrilencs: «Poseu fe en vosaltres mateixos car és en les vostres mans on està el veritable poder i la veritable força de govern».Tot seguit es va col·locar la primera pedra a l’arrencada del moll de Llevant, enmig de la música i dels visques dels assistents, del toc de la campana i de les sirenes de les barques. «En els ulls de la gent pescadora es veieren espurnejar llàgrimes de goig i d’emoció pel moment històric que s’estava vivint». Després es va fer un dinar a la sala del Pòsit, servit per un restaurant de Salou. Hi van assistir les autoritats convidades i tots aquells que havien adquirit el tiquet corresponent.

Arxiu Municipal de Cambrils El document del mes - setembre de 2013

Organització interna de l’expedient

Dins d’un expedient, els documents no s’apleguen aleatòriament. En alguns casos la persona que el tramita els va afegint a mesura que els documents es van creant (tant si aquells que es reben com la còpia dels documents que s’envien fora), de tal manera que resten ordenats cronològicament (amb el més antic damunt o el més antic a sota). En altres casos, dins de l’expedient es fan subcarpetes on es van arxivant els documents derivats dels diferents aspectes de l’afer que es tracta.Aquest últim és el cas de l’expedient que ens ocupa. La persona que va tramitar l’expedient de l’acte (probablement l’oficial de secretaria Gabriel Oleaga Díaz o el mateix secretari de l’Ajuntament, Ramon Casals Vigo) va organitzar els documents que hi anava incorporant en quatre grans blocs, seguint la lògica dels diferents vessants de l’organització de l’acte:

1. El díptic del programa d’actes, que va deixar al començament de tot.

2. Els esborranys dels documents que s’havien d’enviar a impremta: la maqueta del programa i dels tiquets del dinar, l’esborrany de la invitació a l’acte i les comandes a la impremta.

3. Un text d’anunci de l’acte de to periodístic. Podria tractar-se del cos central d’un ban, però pel fet de portar títol («La colocación de una primera piedra») podem suposar que és una nota de premsa per enviar-la als diferents mitjans escrits i a les ràdios. Si fos així, es tractaria de la nota de premsa més antiga que es conserva de l’Ajuntament de Cambrils.

El contingut del document

Esborrany del tiquet del dinar i text de la nota de premsa

Díptic imprès amb el programa d’actes

Arxiu Municipal de Cambrils El document del mes - setembre de 2013

El contingut del document

4. Un plec de la correspondència que l’Ajuntament va mantenir amb diferents autoritats i persones entre els mesos de juliol i agost per tal de fixar la data de l’acte i resoldre alguns aspectes d’organització.

5. Un plec amb la correspondència enviada (saludes, cartes personalitzades) a les autoritats, entitats i persones a qui es va convidar. Inclou els saludes i les cartes personalitzades .

6. El sublligall que porta per títol Port de refugi: contestacions afirmatives. Aplega els saludes, cartes, telegrames i telefonemes de les autoritats, entitats i persones que van acceptar la invitació. Entre ells hi ha autoritats civils (com els alcaldes de Reus i Tarragona, el comissari de la Generalitat a Tarragona, el jutge d’instrucció, el president de la Junta d’Obres del Port de Tarragona o l’enginyer en cap d’obres públiques de Tarragona) i militars, entitats cambrilenques com la Unió Agrària Catalanista

i La Cadira, també el Diari de Reus i persones que havien intervingut en les negociacions per a l’assoliment del port, com l’empresari terrassenc Baldomero Cañellas.L’encapçala un llistat que distingeix, entre tots aquests, els convidats d’honor, probablement amb una doble finalitat protocolària (se’ls devia donar un tracte especial) i econòmica (per determinar aquells que no havien de pagar el tiquet del dinar).

Les respostes de les societats cambrilenques L’Agrària i La

Cadira, que van acceptar la

invitació a l’acte.Ofici

demanant a l’Ajuntament

de Reus les butaques que necessitaven

per a les autoritats

que havien d’assistir a

l’acte.

Arxiu Municipal de Cambrils El document del mes - setembre de 2013

El contingut del document

Transcripció del telegrama de resposta del subsecretari d’Obres Públiques de l’Estat, que inclou unes consideracions personalitzades per la intervenció que havia tingut en les gestions prèvies del projecte.

Com es pot observar, el telegrama arribava a l’estació de Cambrils (de la companyia ferroviària Caminos de Hierro del Norte) i allà era transcrit pel cap d’estació, que en aquells anys era Josep Maria Gil

Ruiz. La transcripció era portada fins al seu destinatari, en aquest cas l’Ajuntament.

7. El sublligall Port de refugi: contestacions negatives. Aplega els saludes, cartes i telefonemes de les autoritats, entitats i persones que van declinar la invitació. Entre ells, el president de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià, alguns dels consellers, molts dels diputats i ministres que havien intervingut en les gestions que l’havien fet possible i també alguns dels ministres de l’Estat (entre ells el ministre de Marina, que en aquell moment era Lluís Companys).

8. Un petit lligall de correspondència posterior a l’acte, per tancar dos aspectes organitzatius: retornar les butaques d’autoritats a l’Ajuntament de Reus i les banderes a l’Ajuntament de Tarragona.

Saluda del president de la Generalitat de Catalunya declinant la invitació a l’acte.

Arxiu Municipal de Cambrils El document del mes - setembre de 2013

Una de les moltes cartes creuades amb diferents autoritats i càrrecs polítics per aconseguir avenços en cadascun dels passos de negociació dle projecte del port .

AMCAM. Port refugi: tràmits per aconseguirn-ne la realització (1927-1931)

Documentació relacionada

- CAT/AMCAM/01/06.03.09/307.2 Port de refugi: tràmits per aconseguir-ne la realització (1927/1932)Aquest expedient recull la correspondència que l’Ajuntament de Cambrils (en col·laboració amb el Pòsit de Pescadors) va mantenir amb diferents institucions i càrrecs polítics en els anys que van resultar decisius per obtenir l’autorització, finançament i subhasta de les obres de construcció del port de Cambrils.

AMCAM. Port refugi: tràmits per aconseguir-ne la realització (1927-

1931)

- CAT/AMCAM/01/01.07 Correspondència Dins la sèrie de correspondència hi trobem algunes de les cartes creuades fins a 1932 per aconseguir la realització del projecte, i les generades durant l’any 1933 per a l’organització de l’acte. També s’hi inclou correspondència relacionada amb l’inici de l’execució de les obres.

Arxiu Municipal de Cambrils El document del mes - setembre de 2013

La V

eu d

e Ca

talu

nya,

5/9

/193

3

Ban amb disposicions per prevenir accidents amb el tren de transport de les pedres del moll

Bans i edictes (1934)

- FotografiesL’única fotografia de l’acte que es conserva al fons és la 7791-8, que reproduïm a l’epígraf El context del document. També s’hi relacionen, però, les fotografies del desenvolupament de les obres, que majoritàriament procedeixen del fons de l’Arxiu del Port de Tarragona, i que també podeu veure en aquest Document del mes.

- Notícies de premsaEn aquest cas cal utilitzar també les fonts publicades. Entre els molts diaris d’abast comarcal, nacional i estatal que van recollir la notícia, podeu consultar en línia les cròniques de La Veu de Catalunya, La Cruz, Mundo Gráfico, La Humanitat i La Vanguardia.

- CAT/AMCAM/01/06.03.09/307.3 Plànol del port de Cambrils (4 de març de 1933)Al fons de l’Ajuntament de Cambrils es conserven dues còpies del plànol del que va ser probablement l’última versió del projecte, dibuixat per l’enginyer Francisco G. de Membrillera el 4 de març de 1933.

- CAT/AMCAM/01/01.03 BansDins de la sèrie de bans es conserven alguns dels que va dictar l’alcalde (o, durant el seu mandat, el president de la Comissió Gestora) per regular aspectes de l’execució de les obres.

Documentació relacionada

Arxiu Municipal de Cambrils El document del mes - setembre de 2013

Per saber-ne més

Autoria i regles de descripció

Descripció realitzada per l’Arxiu Municipal de Cambrils, a partir de la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC).

2 de setembre de 2013

- ArcA Míguez, Joan Manel. «Els mestres d’aixa de Cambrils». A Fusta a la mar. Camins. Revista de Patrimoni Cultural de Cambrils, núm. 2 (Museu d’Història de Cambrils, març 2011), p. 17-99

- BertrAn cuders, Josep. Cambrils Dictadura i República (1923-1939). Cambrils: Ajuntament, 1989

- esporrín i pons, M. Montserrat. Evolució sòcio-econòmica de Cambrils: 1930-1981. Cambrils: Ajuntament, 1988

- Moreno, Jordi. «Notícies de la construcció del port de Cambrils». A Revista Cambrils (desembre 2010). Accessible a través de la web.

- ortigA i VidAl, Ramon. Història gràfica de Cambrils. Tarragona: El Mèdol, 1991

- sAlcedA cAstells, Josep. «Marcel·lí Domingo, l’home del moll». A Quaranta anys d’estampes cambrilenques (vol. I). Tarragona: El Mèdol, 1998

- sAlcedA cAstells, Josep. «El port de Cambrils», «Cinquantenari de l’inici del port», «1933-83, cinquanta anys que va començar-se el port» i «Els ports de Cambrils i de Tarragona». A Quaranta anys d’estampes cambrilenques (vol. II). Tarragona: El Mèdol, 1998

- VidAl i MAs, Josep M. El llarg camí d’un poble. Cambrils: Ajuntament, 1990

Com es pot accedir a l’expedient?L’accés a l’expedient és lliure. L’original es pot consultar a les instal·lacions de l’AMCAM, dins de les condicions que fixa el Reglament de l’Arxiu Municipal de Cambrils (AMCAM).

Es pot reproduir?Es pot reproduir per a finalitats de recerca i divulgació cultural. Per obtenir-ne la reproducció cal posar-se en contacte amb l’AMCAM.

Quin és el seu estat de conservació?L’estat de conservació és bo.

L’accés al document

AM

CAM

(ce

dida

per

un

part

icul

ar d

esco

negu

t) N

úm.

reg.

779

7-3-

9