la PalancaMARÇ 2007 Núm. 296 Preu 2,20

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

1981 - 2006 25è ANIVERSARI

La variant d’Alentorn en obres

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALVolem eleccions cada any

NOTICIARIBreus. Exposició de miniatures a Anya

LA NOGUERA

ESPORTSResultats de bàsquet i futbol. La mitja marató deGranollers. Assemblea general i nova del JuntaCENG. Activitat física infantil

VIDA SOCIALCelebració de la Confirmació

FA 25 ANYSMarç de 1982

VIATGESTres vegades a Xina

PARLEN LES ENTITATSConnexió amb l’ÍndiaII Jornada de Recreació Medieval de Baldomar25 anys de la matança del porc a BaldomarCarnaval a Alentorn

DES DEL MIRADOR DEL MONTSECA propòsit de les variants d’Artesa i AlentornLlops al Montsec

TEMA DEL MESEntrevista a l’alcalde d’Artesa Domènec París

PARLEN LES ENTITATS25è aniversari del Parc de Bombers d’ArtesaAgraïment de Ràdio Artesa

CARTES A LA REDACCIÓFerran Salvat, quelcom més que un alcalde... sota sos-pita. Un crit d’atenció a la cura, a la bona ciutadania ial respecte. L’atenció sanitària a Vilanova, “tocada ienfonsada”

PARTITS POLÍTICSL’apunt del PSC-PM... Les entitats, un potencial des-aprofitatEl Grup Municipal d’ERC a Cubells informaAra a corre-cuita

MÚSICA, MESTRE!Trobada de flautistes a Les Borges Blanques. PremisEnderrock 2007. Concert a Artesa. Caramelles 2007

PSICOLOGIA DE CADA DIADe la teoria a la pràctica

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Comissió de Govern iinformes d’Alcaldia

HUMOR

PALANC-OCI

4

5

6

24

46

15

41

48

34

21

37

45

9

16

26

50

19

La variant d’Alentorn en obres

Les obres de la variant d’Alentorn van co-mençar fa uns mesos i serviran per millorarla carretera que du a Meià. Mentre duren, elsusuaris pateixen els talls de la via durant uneshores per les voladures que s’hi fan.

Foto: Miquel Regué i Gili

10

32

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

FEBRER

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 23: Daniel Covasniuc Hanganu, fill de Iurei i de Viorica

Defuncions:dia 16: Josefa Oliva i Baró (90 anys),

natural de El Tossaldia 18: Carmel Vidal i Ferrer,

natural i veí d’Almacelles

Municipi de Vilanova de Meià

Naixements:dia 17: Adrià Cardona i Utgés, fill de Francesc i de Lurdes

Defuncions:dia 22: PedroBienhallado i Aparicio (78 anys),

natural de Sabadelldia 25: Dolors Domingo i Tohà (90 anys),

natural de Vilanova de Meià

Fe d’errates:Ramon Tarragona i Bonjoch, traspassat el passat 15 de gener,era natural de Seró i no de Tudela.En aquest sentit, informem que sovint ens arriben les dades delsdifunts amb la referència del municipi de procedència, però node la població (abans Seró pertanyia al desaparegut municipi deTudela).

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Dades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre, de Vilanova de Meià i de Foradada.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

1 d’abril:- 2a Jornada de Recreació Medieval a Baldomar(veure pàg.22)- A la Pl. Ajuntament d’Artesa, a les 18h, Balladade sardanes amb Bellpuig Cobla. Organitza: Amicsde la sardana d’Artesa de Segre- Al Local Social de La Travessa d’Anya, a les18:30h, Ball de tarda amb Ricard Viliella

2 d’abril:Sortida a Tarragona, a les 8h de la Pl. Ajuntament(apuntar-se a Cal Casilla o cal Cristòfol). Organitza:Artesenques Actives

6 d’abril:Al Local Social de La Travessa d’Anya, a les 18h,Inauguració de l’exposició de pintura de PilarZamora (veure pàg.7)

8 d’abril:Tradicional Cantada de caramelles de l’AgrupacióCoral la Dàlia Blanca pels carrers d’Artesa i, a les13h, a la Pl. Ajuntament (veure pàg. 43)

9 d’abril:Aplecs de dilluns de Pasqua a l’ermita de SantSalvador d’Alentorn, al santuari de Salgar i al’església de La Vedrenya

21, 22 i 29 d’abril:Activitats 25è Aniversari Bombers Voluntarisd’Artesa (veure pàg. 33)

22 d’abril:- A les 13h a la Dàlia Blanca, lliurament de premisdel XVIII Premi de Narrativa Breu d’Artesa deSegre, amb l’escriptor Abel Cutillas- Anem al teatre, a Barcelona a veure 1 maleta, 2maletas, 3 maletas. Sortida a les 15:30h de la Pl.Ajuntament (apuntar-se a Cal Casilla o cal Cristòfolfins al 10 d’abril). Organitza: Artesenques Actives

23 d’abril:Festa de Sant Jordi

25 d’abril:Romiatge del poble de Cubells fins al santuari deSalgar

FEBRER

Municipi d’Artesa de SegreManquen dades

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 6 mm (dies 8 i 17)Total precipitacions: 12 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes:7,5°Temperatura màxima: 19,7° (dia 16)Temperatura mínima: -1,3º (dia 4)Dies amb precipitacions: 7Precipitació màxima: 4,4 mm (dia 17)Total precipitacions: 14 mm

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Volem eleccions cada anyNo és que sigui ben bé un clam popular, però al vent del carrer unade les exclamacions que se sent més durant aquests últims mesos és“Tant de bo hi hagués eleccions cada any”. I no parlem només d’aquí,sembla ser que és un sentiment força general arreu de l’Estat espa-nyol. Evidentment estem parlant de les eleccions municipals. Perquè siparlem d’eleccions en general, potser no n’hi ha cada any però gaire-bé. Si és que en un any no ens toca anar a votar dues vegades. Per-què, anem a veure, entre el Parlament de Catalunya, les Corts espa-nyoles, el Parlament europeu i les municipals, amb algun que altrereferèndum pel mig... feu comptes. Doncs bé, tornant a les eleccions municipals, que són el proper 27de maig per si algú no ho sap, sembla ser que existeix una “llei noescrita” que quan s’acosten, l’activitat municipal (obres, actes, inici-atives noves...) es veu incrementada de manera notable. Tant, que alsdirigents locals se’ls veu massa la llauna. Ja sabem que les subvencions que es poden rebre de les diferentsadministracions toquen l’any que toquen i, per tant, les obres o actu-acions que s’han de fer amb aquests diners s’executen quan arriba elmoment. I encara que hi ha gent que ho barreja tot, nosaltres no es-tem parlant d’això. Ens referim més aviat als fets quotidians, de funcionament i demanteniment, que fan que la vida dels ciutadans i ciutadanes quepaguem els nostres impostos amb més o menys resignació sigui mésportadora i agradable. Com passa sovint, potser ens falla allò que se’n diu la memòriahistòrica, però aArtesa no recordem tanta activitat ens els anteriors tres anys: revisióexhaustiva de l’enllumenat públic, voreres que s’arreglen, arbres encarrers on feia anys que hi havia els forats, petites obres que no depe-nien de cap subvenció... Ah!, i la màquina d’escombrar treu fum(mai tan ben dit). Qui sigui que governi en cada municipi després del 27 de maig,hauria de prendre nota d’una cosa: l’estudiant que aspira a treure unabona qualificació no estudia la nit abans. És a dir, no es pot solucio-nar en sis mesos (per dir alguna cosa) allò que no s’ha fet correcta-ment, o senzillament no s’ha fet, durant tres anys. Al marge dels bons projectes que s’esperen de qualsevol corpora-ció municipal, el dia a dia és un aspecte que la gent valora molt i,deixant de banda possibles rèdits electorals, els alcaldes i els seusregidors han d’esforçar-se des del primer dia del seu mandat per talque les coses funcionin millor.

Col·laboradors/es del mes: Jordi Regué, J. Carles Pérez, NickBoliart, CENG, Mercè Nogués, Joan Giribet, Amics de l’Índia, JuntaVeïnal de Baldomar, Ferran Sánchez, Bombers Voluntaris d’Artesa,Amics de Ràdio Artesa, Gerard Nadal, Rosa Porta, Junta deCaramelles, Noemí Farré, Carme Barril, Bernat Giribet, Pere Serra,Jordi Alins, David Fusté, Ramon Monfà, Jordi Esteban

6

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Nova farmàcia a Artesa

El passat 14 de març es va inaugurar una nova farmàcia a Artesa deSegre, que està ubicada al carrer Balmes, 25. La nova Farmàcia esdiu Pla-Campabadal i està regentada per les llicenciades farmacèu-tiques Gemma Pla i Gemma Campabadal. Va assistir a la inaugura-ció d’aquest equipament farmacèutic Carme Peleato, inspectorad’Assistència Sanitària del Departament de Salut. En representacióde l’Ajuntament d’Artesa es comptar amb la presència de la regi-dora Merçè Nogués. Aquesta obertura ve a ser una ampliació delsserveis farmacèutics a la nostra localitat, que compta des de fa anysamb la Farmàcia Aldavó, situada a la carretera d’Agramunt.

Nou accident mortal a la corba del SabaterUn accident de trànsit múltiple produït el passat divendres 23 demarç, va causar dos morts i diversos ferits de gravetat. El sinistreva succeir a la carretera L-512 a l’alçada d’Anya sobre les 19:25hores, en el que es coneix popularment com a corba del Sabater.Un vehicle tot terreny Opel Monterrey que circulava en sentit Artesava xocar frontalment amb un Nissan Navarra que anava direccióTremp. Un tercer vehicle Audi A6 va estampar-se contra aquestscotxes, en no poder esquivar-los. Els morts són el conductor del’Opel, un algerià de 32 anys resident a Balaguer i un dels ocupantsdel Nissan, un home de 52 anys veí de Barcelona. Hi va haver tresferits de gravetat, que van quedar atrapats dins els turisme i a algunse li van amputar extremitats. Cinc ambulàncies, sis dotacions debombers i diverses patrulles dels Mossos van acudir a les tasquesde rescat. L’endemà de l’accident, una conductora d’Artesa va sor-tir de la carretera al mateix punt, sense patir ferides de considera-ció. Es dóna la circumstància que ara fa un mes, en aquest puntnegre hi va morir un motorista d’Almacelles.

Condemnat per robar un gos a ForadadaEl Jutjat de Balaguer ha condemnat a 8 mesos de presó un veí deButsènit de Montgai, David M. M. de 29 anys d’edat, per robar ungos de la Gossera de Foradada. Els fets van succeir el passat mesde gener, quan el lladre va tallar el reixat on estava tancat el gos, undog argentí. Els agents rurals van interceptar David M. quan fugiadel lloc i creuen que el gos anava destinat a baralles il·legals degossos. (Segre 17-03-07).

Queixes per l’atenció sanitària a la Vall de MeiàVeïns de Vilanova de Meià han denunciat retallades en l’atenciósanitària del consultori de la localitat, que dóna servei a uns 400

veïns de Vilanova, Santa Maria, Tòrrec, Lluçars,Boada i Gàrzola. Des del passat mes de maig, elmetge i la infermera del consultori passen visitade 9 a 12 del matí, quan abans ho feien de 8 a 15hores. Aquesta retallada en el servei es deu al fetque el metge i la infermera han de reforçar el ser-vei al CAP d’Artesa la resta de la jornada. Els ve-ïns han iniciat una recollida de firmes per fer pres-sió al Departament de Salut, davant el descens dela qualitat i quantitat de visites. La situació es veuempitjorada pels continus talls de la carreteraL9132 a causa del seu arranjament, que provo-quen que els facultatius arribin tard o marxin abansd’hora.

Rehabilitaran el rentador de la SeclaL’Ajuntament d’Artesa té previst arranjar els ren-tadors de la Secla. S’ha redactat una memòria va-lorada i l’IEI ha donat una subvenció per a dur-la aterme. Es preveu netejar l’indret, tapar les escletxesi fer-hi un teulat amb bigues de fusta i teula vella.

Els nens d’Artesa planten arbresEl passat 3 de març uns 150 nens i nenes d’Artesavan plantar arbres al centre urbà de la ciutat. Ce-lebraven el Dia de l’Arbre i van plantar moreresque faran ombra i donaran color als carrers. L’ac-te va ser organitzat per l’Ajuntament i hi van col·-laborar les AMPES dels centres educatius, el JASi els Bombers. Es va cloure la diada amb un bere-nar popular, on es van donar unes xocolatines enforma d’arbre fetes pel pastisser local Borrell.

Caminada per la Mina de MontclarUn centenar de veïns de Montclar, junt amb amics,familiars i altres curiosos, van travessar a peu laMina de Montclar el passat dissabte 10 de març.El túnel pel qual el Canal d’Urgell travessa la Ser-ra de Montclar té 4917 metres de llargada per 7d’ample, va ser construït per presos a mitjans delsegle XIX i durant anys va ser el túnel més llargd’Europa. Els caminants van aprofitar que al ca-nal no hi baixava aigua a causa de l’estronca hi-vernal i van fer una activitat que feia 8 anys queno es realitzava. La jornada va cloure amb un di-nar popular al poble de Montclar.

Arrangen els Trulls de VernetL’Ajuntament d’Artesa ha iniciat els treballs deneteja dels Trulls de Vernet, unes construccionscentenàries de pedra que s’usaven per a l’elabora-ció del vi i que estan situades vora el poble deVernet. Està previst arreglar les teulades i recupe-rar el trull principal, per tal que l’indret sigui visi-table i passi a formar part de l’oferta turístico-cul-tural del municipi. S’instal·laran per a tal efecteuns panells explicatius.

7

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Exposició de miniatures a Anyaes que es va inaugurar el localsocial del Grup Cultural La Tra-

vessa d’Anya, a finals de juliol de2005, s’hi han desenvolupat diversesactivitats, entre les quals cal desta-car els balls de cada primer diumen-ge de mes (excepte a l’estiu) i les ex-posicions. El passat 10 de març es va inauguraruna altra d’aquestes exposicions, ques’ha pogut visitar fins al 25 d’aquestmateix mes. Es tracta de l’exposicióArquitectura en miniatura delsPirineus, amb obres de Joan Escolà. Les miniatures estan fetes amb ma-terials originals: pedra, pissarra i fusta.Es tracta d’un conjunt de 22 peces deles més de 80 que Escolà té en l’expo-sició permanent a Ribera de Cardós(Pallars Sobirà). Cal destacar que és laprimera vegada que part de les minia-tures són exposades en un altre lloc. La inauguració, que va comptar ambuna bona presència de públic, va anar acàrrec del president de la Travessa,Ferran Salvat, i de la regidora de Cul-tura del municipi, Carme Barril. Totseguit va tenir lloc un petit refrigeri. Per al mes d’abril, entre el dies 6 i22, el Grup Cultural ja té en marxa unaaltra exposició. En aquest cas es tractade pintures de Pilar Zamora.

Text i fotos: Ramon Giribet i Boneta

D

Un bon nombre de gent es va congregar a la inauguració

A la dreta, Joan Escolà i Carme Barril. A l’esquerra, el vicepresident i el president de la Travessa

ANYA

DIVENDRES DIA 6 D’ABRIL, ALES 6 DE LA TARDA

INAUGURACIÓ DEL’EXPOSICIÓ DE

PINTURADE PILAR ZAMORA

JODAS

QUE PODRAN VEURE EN LAGALERIA D’ART DE

LA TRAVESSA D’ANYAObert: Del 6 al 22 d’abril del 2007Horari: Laborables de 18h a 21h

Diumenges i festius: de 11h a 13h ide 18 a 21h

9

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Mònica López a TérmensLa meteoròloga Mònica López va oferir a Térmens una xer-rada sobre el canvi climàtic. Aquesta va ser una de les acti-vitats que es van oferir durant la IV Setmana Agrària deTérmens. La televisiva dona del temps va analitzar l’evolu-ció del clima i l’escalfament del planeta, pronosticant la pu-jada de les temperatures en general.

VII edició d’AntiquàriaEl cap de setmana del 9 a l’11 de març es va celebrar aBalaguer la VII edició d’Antiquària, la Fira d’Antiguitats iBrocanteria. En aquesta edició, es van superar el nombre devisitants, que es calcula que van ser uns 7.000, amb unesvendes que van superar els 75.000 euros.

La Quadra tindrà una planta solarUna empresa de Barcelona, Invereco SL, projecta construiruna planta solar de sis hectàrees de superfície i una potènciade 6 KW al municipi de Camarasa, concretament a la parti-da de La Quadra. La firma barcelonina ja ha iniciat els trà-mits necessaris per a la instal·lació de la planta; per això, elspromotors estan negociant amb Fecsa-Endesa, per tal de

poder connectar-se a la línia elèctrica i evacuar l’energia queprodueixi la central solar.

Vehicle de transport adaptat per a PontsEl Consell Comarcal de la Noguera ha cedit un vehicle detransport adaptat a l’ajuntament de Ponts, per realitzar aquestservei i establir així, juntament amb el servei de centre dedia que ofereix la localitat, una bona xarxa de serveis.

Oficina d’informació al consumidorEl Consell Comarcal de la Noguera ha posat en marxa l’Ofi-cina Comarcal d’Informació al Consumidor. Aquest nou ser-vei, d’àmbit comarcal, té com a objectiu informar i orientarles persones sobre els seus drets i deures com a consumi-dors. Des d’aquesta oficina, s’ofereix una atenció persona-litzada a les consultes, s’afavoreix la mediació entre les partsper a la resolució del conflicte i és dóna el trasllat de lessol·licituds d’arbitratge a la Junta Arbitral de Consum deCatalunya.

Anna M. Vilanova

revista@lapalanca.cat revista@lapalanca.cat

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

BÀSQUET

CENGDel 04/03/07 al 25/03/07

Sènior masculí. 3a catalanaCENG Coop. Artesa - Ciutat Vella 57 - 79Port Barcelona - CENG Coop. Artesa 66 - 51CENG Coop. Artesa - Lima/Horta 52 - 66CB Cervera - CENG Coop. Artesa 86 - 74

Sènior masculí. TerritorialCENG Aquí Natura - CB Sant Guim 56 - 63JA Arbeca - CENG Aquí Natura 70 - 59CENG Aquí Natura - CEP Vallfogona 68 - 61CB Torrefarrera - CENG Aquí Natura 58 - 62

Cadet masculíCB Cappont - CENG Calvet 53 - 62CENG Calvet - CE Maristes 83 - 50Sícoris - CENG Calvet 67 - 76

Infantil masculíLleida B. - CENG JR Miró 46 - 63CENG JR Miró - CE Maristes 58 - 52CENG JR Miró - CB Balaguer 65 - 59CB Pardinyes - CENG JR Miró 48 - 69

Mini MasculíCENG Miró - CB Cervera 43 - 60BAC Agramunt - CENG Miró 68 - 27CENG Miró - CB Tremp 06 - 56

Sènior femeníCENG Jack’s - CB Secà 41 - 44CEP Vallfogona - CENG Jack’s 51 - 45CENG Jack’s - CB Sant Guim 48 - 46CENG Jack’s - CEP Vallfogona 53 - 32

Infantil femeníCENG Jubete - Sedis G. 59 - 47Sedis Cadí - CENG Jubete 71 - 28Reus Ploms - CENG Jubete 51 - 00CENG Jubete - La Salle T. 33 - 61

Resultats de bàsquet i futbol

CE Artesa de Segre. Primera RegionalDe la jornada 23 (04-03-07) a la jornada 26 (25-03-07)

CE Artesa S. - Andorra 3 - 2 (Ilie, Aumedes, Joan C.)Cervera - CE Artesa S. 2 - 1 (Ilie)CE Artesa S. - Juneda 5 - 1 (2 Joan C., 2 Ilie, Solsona)Ponts - CE Artesa S. 2 - 1 (Riera)

Classificació definitiva de l’equipPartits guanyats: 8 Empatats: 3 Perduts: 14Gols a favor: 37 Gols en contra: 431r: Mollerussa (65 punts). 13è: CE Artesa (27 punts). Informació facilitada per Jordi Regué,

J. Carles Pérez i Ramon Giribet

10

la P

alan

ca

JuvenilCE Artesa S. - Bordeta 2 - 1CE Artesa S. - Intercomarcal 4 - 0Pla d’Urgell - CE Artesa S. 0 - 3CE Artesa S. - EFU 6 - 2Mollerussa - CE Artesa S. 1 - 0Belpuig - CE Artesa S. 1 - 4CE Artesa S. - Cervera 1 - 0Fondarella - CE Artesa S. 4 - 3

Amb la victòria enfront el Cervera,l’equip ja és campió de la categoria iaconsegueix l’ascens a Primera Di-visió. Felicitats, campions!

CadetEFAP - Pla d’Urgell 2 - 1Ivars - EFAP 0 - 3Bordeta - EFAP 2 - 1EFAP - Guissona 3 - 2Tàrrega - EFAP 2 - 1Arbeca - EFAP 3 - 2

InfantilBellpuig - EFAP 5 - 3EFAP - Pla d’Urgell 3 - 1EFAP - AEM 1 - 1Cervera - EFAP 1 - 1EFAP - Linyola 0 - 2Agramunt - EFAP 2 - 3EFAP - EFU 0 - 1Fondarella - EFAP 1 - 2EFAP - Oliana 1 - 2

AlevíEFAP - Agramunt 5 - 1Pardinyes - EFAP 4 - 1Intercomarcal - EFAP 1 - 6Pla d’Urgell - EFAP 2 - 5EFAP - Tremp 5 - 2Fondarella - EFAP 0 - 6EFAP - Ivars 4 - 0

FUTBOL

EFAP (Escola de futbol Artesa-Ponts)Del 14/01/07 al 25/03/07

Benjamí A

EFAP - Cervera 2 - 6Pla d’Urgell - EFAP 0 - 4EFAP - Guissona 4 - 7Tremp - EFAP 1 - 5EFAP - EFU 7 - 2Mollerussa - EFAP 2 - 6EFAP - AEM 8 - 2Tàrrega - EFAP 0 - 8EFAP - Lleida C 2 - 0

Benjamí BIntercomarcal - EFAP 0 - 7At. Segre - EFAP 2 - 3Bellpuig - EFAP 3 - 4Balaguer - EFAP 2 - 4EFAP - Cervera 3 - 3Guissona - EFAP 4 - 3EFAP - AEM 9 - 1

PrebenjamíEFAP - Escola Garrigues 3 - 0Ivars - EFAP 6 - 0EFAP - Cervera 1 - 1EFAP - Intercomarcal 1 - 4Guissona - EFAP 9 - 5EFAP - AEM 2 - 1At. Segre - EFAP 2 - 1EFAP - Bellpuig 2 - 3Agramunt - EFAP 4 - 3

11

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

ls següents atletes van anar a cór-rer la mitja marató de Granollers,

de 21 km: d’Artesa de Segre, AntoniColom, Josep Puigpinós (Camperol)i Josep Baró (Vela); d’Alòs deBalaguer, Ramon May i Lluís Navas(Silo); i de Foradada, Nick Boliart. Els atletes van sortir d’Artesa a les7:30 del matí, en direcció Granollers.En arribar-hi, tots els carrers estavenplens de gent i la causa era que corrien5.000 persones. La mitja marató deGranollers és la més famosa deCatalunya. A les 9:30 van anar a buscar els dor-sals. A les 10:30 va començar la cursa.La sortida estava tant plena que gaire-bé no es podia ni córrer. El recorregut

era: Granollers - la Garriga - les Fran-queses - Granollers, tot era asfalt. El corredors van obtenir els següentsresultats:- Antoni Colom, amb el dorsal número2435, va fer un temps d’1 hora 34 mi-nuts 33 segons, quedant així a la posi-ció 1542 de la general i, a la categoriaVETAM, a la posició 703. - Josep Puigpinós (Camperol), amb eldorsal número 2549, va fer un tempsd’1 hora 34 minuts 32 segons, quedantaixí a la posició 1538 de la general i, ala categoria VETBM, a la posició 225.- Josep Baró (Vela), amb el dorsal nú-mero 2433, va fer un temps d’1 hora36 minuts 59 segons, quedant així a laposició 1883 de la general i, a la cate-

La mitja marató de Granollersgoria VETAM, a la posició 853.- Lluís Navas (Silo), amb el dorsal nú-mero 2436, va fer un temps d’1 hora35 minuts 13 segons, quedant així a laposició 1620 de la general i, a la cate-goria VETAM, a la posició 737.- Ramon May, amb el dorsal número2439, va fer un temps d’1 hora 36 mi-nuts 56 segons, quedant així a la posi-ció 1876 de la general i, a la categoriaVETAM, a la posició 849.- Nick Boliart amb el dorsal número2438 va fer un temps d’1 hora 29 mi-nuts 49 segons quedant així a la posi-ció 982 de la general i a la categoriaPROM, a la posició 6.

Nick Boliart

E

Assemblea general i nova junta del CENGl CENG Artesa de Segre va con-vocar els seus associats el passat

9 de març per tal de cel.lebrar l’As-semblea General Anual, on es va ferun resum i balanç de les activitats icomptes de la temporada i es va plan-tejar una reestructuració del Junta. Així, a l’organigrama de la Junta esvan incorporar, per suplir alguna bai-xa, tres nous membres, Teresa Pujol,

Ester Jovell i Francesc Bernaus Posteriorment, es va convocar unaReunió Extraordinària per decidir quihavia de substituir Carme Díaz a la Pre-sidència. Després de debatre profunda-ment el tema, es va proposar a TeresaVall com a candidata, qui finalmentacceptà el càrrec. Ademés es va elegirun nou sots-president, en aquest cas, enJoan Estany. Els càrrecs de secretària

seguiran en mans de Roser Betriu i detresorera per a Josefina Eroles. Des d’aquestes línies, els Membresque seguim formant la Junta del CENG,volem agrair a Carme Díaz tot el tempsi dedicació que ha esmerçat en el pro-jecte de la nostra Entitat. Moltes gràci-es, “Presi”.

La Junta del CENG

E

13

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Activitat física infantilL’entorn físic i socialL’entorn físic i social on viviminfluencia en el nostre estil de vida. Lescaracterístiques geogràfiques, la clima-tologia, els hàbits de la nostra ciutat,les tradicions i normes socials faciliteno dificulten l’activitat física. La casa onvivim i les característiques del nostreentorn ( zones de jocs, parcs infantils,gimnasos, polisportius...) faciliten lapràctica d’activitats físiques. Tot i això,en qualsevol lloc, en qualsevol èpocade l’any i en qualsevol edat hi ha possi-bilitats per portar un estil de vida actiu.

Les característiques personalsEl patró motor i la seva velocitat endesenvolupar-se en la infantesa podenvariar en raó de característiques perso-nals innates o adquirides, que és neces-sari respectar. L’activitat física ajuda amillorar les característiques menys des-envolupades d’una persona o a poten-ciar aquelles en les que destaqui. Cadapersona té característiques físiques ipsíquiques pròpies. S’ha de saber es-collir el tipus d’activitat física més ade-quada a la constitució i desenvolupa-ment de cada persona.

Els beneficis de fer esport benaviatTots els nens aprenen a caminar, córreri saltar, però s’hi s’afavoreix l’activitatfísica ben aviat en els infants, camina-ran amb més gràcia, correran més rà-pid i saltaran més alt, tindran més des-envolupat el sentit del ritme, la coordi-nació, el respecte. I això els encanta,els facilita la vida social I els beneficisper a seva salut son innumerables. L’esport és molt més que la simpleactivitat física i si s’ensenya d’una ma-nera apropiada amb personal qualificat

per ensenyar , motivar i transmetre , potconvertir-se en un costum molt favo-rable per a ells. Els pares han de serconscients que els nens que no practi-quen activitat física durant la seva in-fantesa probablement tampoc ho faranen la seva adolescència i vida adulta. L’exercici físic dels nens de pàrvulsté com objectius desenvolupar lapsicomotricitat, la coordinació, el rit-me, la companyonia, el respecte,l’autoestima. Des dels 3 als 6 anys elsnens i nenes estan en l’edat del joc i dela gimnàstica de la imitació, el seu cosno està encara preparat per suportar capexercici de potenciació muscular. L’ac-tivitat física d’aquesta etapa estarà do-minada pel joc i cal que:- Posi èmfasis a adquirir solesa, agili-tat, equilibri, força...- Evitar la competitivitat i potenciar lacompanyonia i la lleialtat vers tots elscompanys.- Inculcar des del principi que el mésimportant és fer esport, no guanyar.

Els beneficis de l’activitat físicaen la salut dels nostres fills sónmoltíssims:Beneficis físics de l’activitat fí-sica- Augmenta la resistènciacardiovascular: prevenint l’aparició demalalties cardiovasculars.- Millora la resistència i la força mus-cular: preveu les lesions musculars.- Augmenta la flexibilitat: els nostresfills /filles seran mes àgils, mes ràpidsi tindran menys riscos de fer-se tortes.- Potencia el coneixement del propi cos.- Ajuda a desenvolupar millor i mésràpid las capacitats de coordinació.- Aporta el control d’un alt nivell demoviments bàsics que li permetran en

el futur realitzar de manera òptima eltreball esportiu.

Beneficis psíquics de l’activitatfísica- Ajuda a guanyar seguretat en un ma-teix, ja que pel fet d’anar superant rep-tes anteriors, fa que el nostre fill/fillase senti capaç d’enfrontar-se a altres demajor dificultat.- Contribueix a augmentar la sevaautoestima, ja que el nostre fill/fillas’agrada a si mateix/a, al veure com esva superant dia a dia aconsegueix as-solir diferents moviments i exercicis.- Afavoreix l’autonomia, ja que els nenss’adonen que son capaços de dominarel seu propi cos en l’entorn ( espai,màrfegues, obstacles, salts, circuits...)Això el fa conscient que té gran capa-citat per actuar de manera independent.- La seva millora fa que se senti valoratpels altres: els seus companys volencompartir amb ells els seus jocs, elsprofessors els motiven, els feliciten iels seus pares també.- Els ajuda a sentir-se més valents endiferents situacions, tan físiques comsocials i això els dóna seguretat.- Se senten més independents, capaçosde decidir per ells mateixos, quan i comhan d’actuar o deixar-ho de fer. La pràctica d’hàbits saludables ésuna de les millors aportacions que po-dem oferir els pares als nostres fills/fi-lles. Hem vist que l’activitat física apor-ta molts beneficis i millora la salut dela persona. Els efectes negatius del se-dentarisme vers la salut són molt clars.Al motivar-los a fer activitat física, es-tem fent una inversió a llarg termini enfelicitat i salut. Ells ens ho agrairan.

Mercè Nogués

15

la P

alan

ca

Celebració de la Confirmació

Relació de nois i noies confirmats el passat 10 de març a l’església d’Artesa pel bisbe Joan Enric:Kevin A. Aguiar i Ramírez, Jordi Badia i Martí, Kènia Belchi i Collado, Adrià Cluet i Vall, Albert Del Río i Segú, MarcEstany i Miquel, Arnau Farràs i Moreno, Adrià Farré i Ponsa, Anna Garriga i Serés, Gemma Gilabert i Jusmet, M. CarmeGranja i Sisó, Pau Martí i Calveres, Marc Moré i Pérez, Susana Nieto i Cerrillo, Ainoa Novau i Safont, Albert París i Jusmet,Isaac Priego i Eroles, Sònia Ribera i Coma, M. Alba Solà i Roselló

VVVVVida Socialida Socialida Socialida Socialida Social

16

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

Març de 1982i hem de fer cas de l’arxiu de larevista, el núm. 3 va tenir molt

èxit. La prova és que no tenim capexemplar original i només guardemfotocòpies (en aquella època encarano funcionava el sistema d’emmagat-zematge informàtic). El tema de por-tada ja ho diu tot: carreteres. La PORTADA mostra un plànol decarreteres on es veu la situació estratè-gica d’Artesa de Segre dins la xarxa decomunicacions d’aquella època. A baixa la dreta, una fotografia amb senyalit-zacions de carreteres. El titular resultamolt aclaridor i reflecteix el sentimentd’una població que se sent marginada:Carreteres: Interessos... o injustícies? L’EDITORIAL planteja diversos te-mes. Comença refermant trajectòria dela revista des del seu recent naixement,tractant temes tan importants com l’ur-banisme, continua referint-se a la cele-bració de les festes de Carnestoltes iacaba fent referència al tema de les car-reteres, amb frases tan contundents comaquesta: “Sembla ésser que hi ha unamà negra que vol apartar Artesa deSegre de qualsevulla via de comunica-ció important”. A la secció LOCAL, pel que fa a laInformació Municipal: aprovació delprojecte d’ampliació del subministra-ment d’aigua a Artesa i concurs-sub-hasta (7,8 milions de ptes.), aprovacióde la urbanització (clavegueres, aigua ivoreres) de les tres carreteres(Agramunt, Ponts i Tremp), aprovaciódel projecte d’abastament d’aigua aVall-llebrera (3,5 milions de ptes.), con-tactes amb ciutadans per a formar unacomissió paral·lela a l’Ajuntament quetreballi contra la marginació de les car-reteres que passen per Artesa per partde les administracions, reivindicacionsdiverses sobre millores al centres de FPi EGB (instal·lacions esportives, aulesde parvulari, dotació d’equipamentsaudiovisuals...)... En aquesta mateixasecció, un anunci del DOGC sobre lalicitació de l’obra de millora del tramde carretera Reus-Picamoixons. En l’apartat Agenda Ciutadana, J.M.Solans informa de la festa de la Cande-lera i dels diferents actes de Carnestol-

tes, a més de la visita(el 19 de febrer) delconseller d’Ensenya-ment, Joan Guitart, i elseu delegat territorial aLleida, Josep Varela. AComarca, s’anunciauna trobada al mones-tir de Sta. M. de Meiàpel 13 i 14 de març, or-ganitzada per l’Agru-pació de Colles Sarda-nistes de les TerresLleidatanes. Tancaaquesta secció La veude la Parròquia, onMn. Feixa explica elsorígens de la Quaresmai les característiquesd’aquest període de lalitúrgia cristiana. A la secció CAMP,Jesús Santacreu parlasobre La ramaderia, unsector que “ha evoluci-onat molt ràpid a lesnostres comarques, jaque començà en pla ex-tensiu fa uns 20 anys com a comple-ment de l’agricultura i està prop de su-perar-la quant a valor aconseguit”. Da-vant el risc d’epidèmies, planteja unainiciativa que s’ha dut a terme en algu-nes comarques de Catalunya: la crea-ció d’una Àrea de Defensa Sanitària.Per la seva part, en l’article Projecte deLlei d’entitats professionals agràries,Joan Clua deixa clara la seva opinióque, davant la possible aprovaciód’aquesta llei, la demarcació a tenir encompte és la Noguera i que, dins de lacomarca, una de les zones agrícoles iramaderes més important, “capçaleraindiscutible de la part Oriental de laNoguera”, és Artesa. La secció OPINIÓ compta en primerlloc amb una pàgina de l’inoblidableSícoris que expressa en el seu article,sota el títol Retolar s’escriu amb “R”de reivindicar, el malestar que sent perla retolació de carrers i places encaraen castellà; i ho fa amb el seu estil con-tundent: “Que no s’estripin els hàbits,els fariseus, els botiflers i els suristes...”

Dins la mateixa secció, les dues pà-gines centrals ofereixen un article sen-se signar (per tant, assumit pel Consellde Redacció) amb el mateix títol queconsta a la portada. Es tracta d’un inte-ressant article, encara que una mica fei-xuc, que ens dóna idea que la margina-ció de les vies de comunicació que te-nen com a centre Artesa ve de lluny.En recomano la lectura. Una última pàgina d’aquesta seccióve signada per Magí Serra. En l’articleLa quarta edat es proposa tenir un canvid’impressions amb les poques personesartesenques que en aquella època havi-en anat més enllà de la tercera edat, ésa dir que superaven els 80 anys, per talde conèixer millor la història d’Artesa. Apareix per primera vegada la sec-

LA FITXA

Número: 3Data: març de 1982Preu: 70 ptes.Pàgines: 20

S

17

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

ció ENSENYAMENT, amb una entre-vista al conseller Joan Guitart per partde J.M. Solans, aprofitant la visita aArtesa del 19 de febrer. Després d’acla-rir que la seva visita és de treball, enl’entrevista es tracten temes generalscom l’ensenyament a les Terres deLleida, les fites educatives de la Gene-ralitat, l’evolució de l’escola catalana...Respecte a Artesa, el conseller es vacomprometre a estudiar les demandesde la directora de l’Institut pel que fa aestudis agraris. Després d’una forta embranzida enels primers números de la revista, lasecció NOSTRES ASSOCIACIONSd’aquest mes només conté un curt arti-cle d’un servidor, en representació del“cau”, sobre la Diada del Pensament,una festa que els escoltes d’arreu delmón celebren el 22 de febrer per com-memorar el naixement del seu funda-dor, Baden Powell. Bartomeu Jové continua amb els seusRetalls d’història, dins la secció deCULTURA, amb un article sobre Lavida i l’entorn de l’home neolític, on

esmenta pintures rupestres de llocs co-neguts de la Noguera, com la cova delsVilars (Os de Balaguer), les covesd’Antona i d’Alòs, o els gravats rupes-tres de Mas de n’Olives, entre altres. En CARTES A LA REDACCIÓ, “unciutadà preocupat” signa la carta On hiha fum, hi ha foc... En ella, fent refe-rència a dos recents incendis en domi-cilis artesencs que van ser apagats grà-cies a la solidaritat i rapidesa dels ciu-tadans, planteja la necessitat d’organit-zar “en aquesta ciutat un servei de bom-bers com cal, ràpid i eficaç”. En la secció de LLEURE, talmentcom el mes passat, només hi trobem dosacudits de Quimet i Cosme. Un fa refe-rència als accidents del famós revolt delCaliquenyo i l’altre a la gran quantitatde carn que es produeix aquí per a do-nar menjar als de ciutat. En aquestesdarreres setmanes, malauradament,també s’ha fet famosa la corba del Sa-bater pel mateix motiu. L’última secció, ESPORTS, plante-ja quatre temes. Futbol infantil fa unresum de la participació d’aquest equip

al Campionat Comarcal, dels jugadorsi dels resultats (14 partits jugats, ambnomés 4 derrotes). Esport escolar ex-posa les dificultats que hi pot haver pera desenvolupar l’Esport Escolar queproposa la Direcció General de l’Es-port, sobretot d’enteniment amb lesFederacions, i que planteja unes novescategories: benjamins, alevins, infan-tils, cadets i juvenils. Mundialet expli-ca el funcionament d’aquest originaltorneig del futbol base ja desaparegut,en el qual Noguera i Segarra formavenuna de les sis seleccions comarcals deles Terres de Lleida (un partit de la pri-mera fase s’havia de jugar a Artesa el27 de juny). Per acabar, CE Artesa deSegre explica el desenvolupamentd’una assemblea extraordinària, el 19de febrer, on s’aprova fer un sorteigsetmanal des del 6 de març fins al 26de juny per tal d’eixugar el dèficit delclub, que es preveu d’unes 800.000ptes. per a final de temporada. Cap delsarticles d’esports va signat.

Ramon Giribet i Boneta

Tres vegades a Xinaina és ara tan a prop que semblauna línia d’autobús regular, de

tanta gent que hi viatja. Aquest any, per motius professionals,vaig fer tres visites força seguides aXina. Era una sensació estranya, comqui agafa un autobús... Vinga, fes mi-lers de quilòmetres, una vegada i unaaltra. En cada viatge, els avions, curulls,plens d’europeus i xinesos, movent-se,anant i tornant, amb molt d’equipatge,i amb una diferència, aquests xinesosque viatgen són la classe mitjana i alta,inexistent fa uns anys. I es nota en laroba que porten i en el que fan, que jano són els xinesos de fa cinc anys. S’hantornat més consumidors que nosaltres. El primer dels tres viatges va ser elmés mogut. Donat que havíem de ferunes visites, ens portava un conductoramb una monovolum de les grans. Vaigaterrar a Shanghai, a l’aeroport situat ala ciutat de Pudong, a uns 50 km de lagran city. Allí, en un hotel correcte, amb el tra-ductor i el conductor, vam fer una micade soparet típic xinès per a entrar encalor, amb la típica botella de cervesade ¾ de litre, el te xinès, i els plateretsde menjars amb molt de gingebre, sal-ses picants i pebre per tot arreu. Bé,força gustós com sempre, i especial perun europeu. Vaig estar practicant unaaltra vegada amb els palets, i aquestavegada sí que em van aconsellar bé pera poder agafar el menjar correctament.Però cal tornar a aprendre des del prin-cipi. Després d’estar una estona per la ciu-tat de Shanghai, havent sopat (els xi-nesos sopen molt aviat, s’asseuen a les18:00 de la tarda a sopar i a les 20:00 jasón a casa la majoria de les vegades.),vam prendre un gelat en una zona debars europeus –que no hi deu ser engaires llocs a Xina, tot i que els canvisse succeeixen ràpidament. Vam tornara l’hotel, donat que estava cansat delviatge (el jet lag envers l’est és crimi-nal) i l’endemà hi havia una parell devisites a fer. L’endemà vam partir cap a l’interi-or, en direcció cap a la ciutat de

Hangzhou. AHangzhou, des-prés de les visites,vam anar a la partinteressant, queera el llac que te-nen, famós a totaXina, el WestLake. És moltgran, format perdiferents llacs,que de fet no eramés que una en-trada del mar enel passat. Té “golondrines”, vaixells pe-tits que ho recorren, i amb illes en elseu interior (Illa dels petits oceans). Enel seu interior, el jardí que hi ha, quepodríem qualificar “imperial”, era dig-ne de visitar, amb petites passarel·les,plantes i arbres que no estaven floritsperò eren molt bonics, i petites edifica-cions d’estiueig. No feia massa bontemps, hi havia molta boira, però la vi-sita va ser molt interessant. Era l’estilverídic d’un jardí xinès, fets pels em-peradors o nobles, i amb grau de refi-nament molt enllà d’allò que podíemestar fent els europeus en aquells mo-ments. En una de les vores del llac, hi haviaun temple, format per 13 pisos, que téaquest nom, La Pagoda de sis harmo-nies que té 13 pisos, de forma hexago-nal. Després de visitar el llac,vam visitar el Temple bu-dista Lin Yin, que segonssembla té les seves pedresportades d’un lloc sagrat del’Índia. Les pedres de lamuntanya estaven picadesper a formar cares i monu-ments budistes, i en el tem-ple hi havia figures d’uns 20metres. La gent hi cremavauna espècie de teies, i feienoracions. Els retaules, ambfigures de fusta budistes,eren molt interessants, peròles fotos estan prohibides.Hi havia monjos cuidant eltemple. Bé, la visita va du-rar una horeta i després ja

ens en vam tornar cap a la capital,Nanjing, on hi teníem unes visites mésal dia següent. Fins a Nanjing ens es-peraven unes quantes hores de viatge,però. A Nanjing vam encadenar les visi-tes, el dinar i el sopar, o sigui que ja vaestar tot complert. Un cop es va aca-bar, vam anar a l’aeroport per agafarl’avió i anar a Bejing, que distava unesgairebé tres hores de vol. Ja no vam ferres més interessant en aquest viatge, apart de tornar, és clar. Les dues visites següents van sermolt curtes i van tenir poc temps per acuriositats turístiques, però en tot casles deixarem per una altra vegada. Salutacions.

Joan Giribet i Carlí

Festa dels 60Una colla d’inquiets/es nascuts el1947 estem preparant la Festa dels60 anys. La celebrarem el proper15 d’abril a Artesa i aquells queus hi vulgueu apuntar encara hi soua temps. Podeu contactar ambnosaltres als telèfons 973400130o 973401044

X Hangzhou - West Lake

VVVVViaiaiaiaiatgtgtgtgtgeseseseses

19

la P

alan

ca

21

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Connexió amb l’Índiaeguint el fil de l’entrevista a LaPalanca del mes anterior, la gent

d’Artesa de Segre i comarca (ArtesaSolidària) ha començat a planificarla manera de construir una escola al’Índia, per la qual cosa s’han posaten contacte amb la Fundació VicençFerrer, amb seu a Barcelona. Amb els diners recollits a la campa-nya “Nadal i Reis per a tots”, durant elperíode comprés entre el 25/10/2006fins a 31/01/2007, s’han recollit entreles 35 guardioles, la Festa de RàdioArtesa, l’aportació de La Caixa, de laperruqueria M. Dolors, de l’Excm.Ajuntament d’Artesa de Segre, del’Excm. Ajuntament d’Alòs deBalaguer... i la col·laboració de totes lespersones de la nostra ciutat i comarca,un total fins avui de 6.092,73 euros. Aquests diners es destinaran a unprojecte de desenvolupament a l’Índia,concretament a la construcció d’UNAESCOLA al poble de NEMA-LLAPALLI, a la regió de B.K.Samudram, dins l’àrea de Pamidi, molta prop del campament d’Anantapur (laCiutat de l’Infinit) de la FundacióVicenç Ferrer, puix són àrees limítrofs. Des de fa molts anys aquesta Funda-ció desenvolupa un important paperd’ajuda als dàlits (els intocables), unade les comunitats més pobres i margi-nals del planeta. Aquest ha estat el primer projecte quehem dut a terme la gent d’Artesa de

Segre i comarca per ajudar les famíliesdel món més necessitades. Ens agrada-ria molt que a partir d’ara ens animés-sim tots i que, amb el nostre esperitaltruista que ens caracteritza a la gentd’Artesa Solidària(ja ho hem vist ales guardioles),continuem ajudantles famílies que so-freixen dificultats. Qualsevol de vosaltres que vulguivisitar l’Escola, saber l’estat en què estroba la seva construcció, pot presen-tar-se in situ, on serà molt ben rebut; obé es pot posar en contacte amb el Joande Cal Rellotger, amb la FundacióVicenç Ferrer (tel. 902222929) oamb el correu electrònic dewww.fundacionvicenteferrer.org. De totes maneres, us anirem infor-mant aquí, a La Palanca, de l’estat deles obres. En principi la construcció del’escola està previst que comenci el pro-per mes d’abril de 2007 i les obres hau-rien de concloure l’abril de 2008 (totdepenent de les inclemències meteoro-lògiques, ja que els monsons –plugestempestuoses– són imprevisibles enaquella zona). Per a tots nosaltres, aquesta petitacol·laboració ens ha suposat un esforçpetit, perquè creiem que tots hem con-tinuat fent vida normal sense renunciara res. Per contra, amb aquest petit es-

“Tinc molt clar que cap acció bona esperd en aquest món. En algun lloc que-darà per sempre”. (Vicenç Ferrer)

forç hem obtingut un gran resultat, quepermetrà a un poble sense escola –grà-cies a tots nosaltres– tenir un col·legiper a tots els nens i nenes que hi vulguinanar.

Què passaria si tots els pobles fessinel mateix? Què passaria si tots els Go-verns del món s’hi impliquessin més?Què passaria si el Fons Monetari Inter-nacional (FMI) donés diners a aques-tes Organitzacions No Governamentalsde Desenvolupament (ONGD) per a ca-nalitzar-los per fer obres? En nom del poble de NEMA-LLAPALLI, receptor de l’Escola, i dela comunitat dels dàlits en general, unavegada més volem donar les gràcies atothom per la vostra ajuda desinteres-sada. Per a nosaltres serà una gran apor-tació pel desenvolupament cultural delsnostres infants.

Amics de l’Índia

S

22

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

II Jornada de Recreació Medieval de Baldomara població de Baldomar té previst celebrar el properdiumenge 1 d’abril la segona Jornada de Recreació Me-

dieval després de la bona experiència que tingué la inicia-tiva l’any passat. El programa d’actes organitzat per Medieval Cercós i la JuntaVeïnal de Baldomar és el següent:10:00 h Obertura del Mercat Medieval11:00 h Inauguració de la 2a Jornada Medieval, amb unadesfilada dels grups recreacionistes, amb vestuari medieval,pels carrers de la vila11:30 h Obertura al públic de Casa Borrell12:00 h Recreacions medievals i demostracions de tir ambarc a la Pl. Església13:00 h Actuacions de diversos grups de malabars i mú-siques medievals pels carrers14:00 h Dinar medieval, acompanyat de música i actua-cions malabars, a la Pl. Baix16:30 h Comiat dels grups recreacionistes, amb demos-tracions de les seves habilitats pels carrers de la vila17:00 h Representació de l’obra de teatre Sir Nashir acàrrec del Col·lectiu Jueus de l’Aixada, de Manresa, a la Pl.Font18:00 h Actuació dels Grallers d’Artesa, que desfilaranal llarg dels carrers on hi haurà instal·lat el Mercat Medieval20:00 h Cloenda de la Jornada

El dinar és obert a tothom que vulgui participar en aquestaJornada. Per això, amb el tiquet s’hi inclou el vestit medievalperquè els comensals vagin en consonància amb l’època. A més, durant tota la Jornada, romandrà obert el Museu Arqueològic de Baldomar. Per a més informació, es pot trucar al telèfon 685801856.

Junta Veïnal de Baldomar

L

Si ets jove i tens més de 16 anys,t’agrada l’arqueologia

i vols treballar aquest estiu…

T’ESPEREM AANTONA

Campanya excavació ANTONA 2007-del 6 al 31 d’agost-

Si estàs interessat/ada, cal que facis la inscripciódurant el mes d’abril

a l’Ajuntament d’Artesa de Segre

Ballada de sardanesDiumenge de Rams, 1 d’abril

BELLPUIG COBLAA les 6 de la tarda a la Pl. Ajuntament

Coca i xocolata per a tothom

Organitza: Amics de la sardana d’Artesa de SegreCol·labora: Ajuntament d’Artesa de Segre i

Gimnàs Altis

En cas de mal temps, es farà al pavelló poliesportiu

23

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

25 anys de matança del porc a Baldomarl passat dia 25 de febrer Baldomar celebrà la seva jatradicional matança del porc.

Enguany, però, es tractava d’una celebració especial: escomplia el 25è aniversari d’aquesta festa i aquest fet es com-memorà amb uns davantals que duien els qui ajudaven en lapreparació de l’acte. El novembre de 1982, a causa de les grans riuades que esproduïren, un garrí quedà damunt d’una pedra sense que elcorrent se’l poguésendur. Veïns deBaldomar l’agafa-ren i l’engreixa-ren. Així, en arri-bar el febrer del’any 1983, es vadecidir matar-lo imenjar-lo entretots els habitantsde Baldomar. Apartir d’aquest any, quedà instaurada aquesta festa i es deci-dí celebrar-la l’últim dissabte de febrer. Amb el pas dels anys, també s’ha consolidat el dinar quees fa a la plaça: a banda de productes derivats del porc, tam-bé hi ha fesols i postres. Per bé que al principi només s’hiquedava la gent que col·laborava en les tasques derivades dela matança, amb el temps, s’hi aplega un bon nombre deveïns i veïnes de Baldomar, els quals només han de comprarel tiquet que permet dinar a la plaça i que ajuda a organitzarmillor la festa.A la nit, l’ambient és espectacular. La plaça de la Font estàplena de gent que, enguany, degut a la bonança en el temps,ha pogut gaudir més estona de la companyia i de la festa. Des d’aquestes línies, els membres de la Junta Veïnal deBaldomar volem agrair a tots aquells i aquelles que fan pos-

sible que aquesta festa es vingui desenvolupant des de favint-i-cinc anys i que és gràcies al seu esforç i a la sevacol·laboració desinteressada que s’aconsegueix que la festasigui un èxit. Moltes gràcies.

Junta Veïnal de BaldomarFotos: Jordi París

E

Carnaval a Alentorn

24

la P

alan

ca

Des del MirDes del MirDes del MirDes del MirDes del Mirador del Montsecador del Montsecador del Montsecador del Montsecador del Montsec

A propòsit de les variants d’Artesa i Alentorn més de ser d’on es neix, un ésd’on pastura.

Quan el meu entranyable amicVicenç Roca va tenir l’alt honor de serel primer alcalde de la democràcia, d’ai-xò farà aviat trenta anys (passa el tempsque és una barbaritat) es posava “comun basilisc” quan comentava que, desde la perspectiva de progrés, era un“atràs” (mot dit en termes col·loquials)que la carretera passés pel mig de laciutat més petita d’Espanya. El comerç es perdria, el poble mori-ria, suposaria acabar amb la principaldistracció del artesencs: veure passarcotxes. Després de tres alcaldes més perla Casa de la Vila, sembla que ha estatun tema intocable, potser pel temor alsnegatius rèdits electorals; però és evidentdes de tots els punts de vista que la car-retera per dins d’Artesa és un perill enor-me i un problema per als vianants. L’úl-tim batlle, en el dinar nadalenc de La Pa-lanca, va assegurar que la variant podriaser una realitat en un temps no llunyà. Continuo creient que hauria d’estarconstruïda des de molts anys ençà, per-què el comerç no viu dels passavolantssinó de la seva vintena d’agregats a mésdels incomptables pobles i caserius dela Vall de Meià en unió d’altres vilesdel Segre Mitjà o Mig Segre. Sense caure en imatges visionàries icatastrofistes, allò cert és que contem-plar camions articulats i carregats desubstàncies perilloses o no, fent grinyo-lar els frens quan passen pel bell migde la ciutat causa més pànic cada dia.

Esperem que sipassa “algo” no si-gui culpa del Tri-partit. Com va fer elSíndic d’Aran, dereconegudes sim-paties populars, quegairebé va culpardel recent esfondra-ment de la bocanord del Túnel deViella al Tripartit,quan les competènci-es són estatals. Ara,però, com que el tàn-dem Madrid-Bar-celona (PP-CiU) porta els primers tres anysde xupar banqueta... En un altre front viari, continua en-davant la matussera ampliació del tramde carretera que va de cal Petit d’Ar-gentera fins a Alentorn. Sort que enaquesta contesa ha estat la Diputacióconvergent de Lleida la que havia ajor-nat una i una altra vegada l’inici de lesobres sense cap motiu ni raó. O siguique el Tripartit no hi té res a veure, niper bé ni per mal. No és de rebut creure que els cere-brals dissenyadors del traçat, desprésde tants anys d’elucubracions i espe-res, no han sabut fer altra cosa que trin-xar tot el paratge de Font d’Horta a cos-ta d’uns desmunts que, si ara costenpaciència, Déu i ajuda, quan s’hagin deconsolidar, s’acabarà el pressupost, jaque les esllavissades són més que pre-visibles degut a la composició dels

materials reme-nats. Donar el tombper darrera Alen-

torn i desembocar en una corba que al’hivern sempre està gelada és una al-tra de les més inversemblants ocurrèn-cies. Podent anar per la solana! En ar-ribar al Pla de Matamala, no es podiadeixar la muntanya de Sant Ermengola la dreta i enfilar de dret per l’esquer-ra de Sant Ermengol baixant cap a lacarretera d’Artesa? Amb aquesta possibilitat no calia to-car el congost de Font d’Horta. Hauriaquedat aquest com una via alternativa amés de gaudir d’un indiscutible interèskàrstic i paisatgístic. Consolem-nos però,insisteixo, que en això, com en els indis-criminats talls de carretera per voladu-res, no hi ha tingut tampoc res a veure elTripartit. La policia no és “tonta” i la ciutada-nia tampoc, però com s’ha posat demoda culpar l’actual Govern de la Ge-neralitat de tot allò que no va bé, noestà de més avisar que la gent ja noporta llana al clatell.

Ferran Sánchez Agustí

AA

25

la P

alan

ca

Des del MirDes del MirDes del MirDes del MirDes del Mirador del Montsecador del Montsecador del Montsecador del Montsecador del Montsec

Llops al Montsecrancesc Puigpelat és fill d’un po-pular lletrat balaguerí tan cone-

gut per la seva paraula fàcil i alliço-nadora com per la seva ideologia con-servadora. El seu fill, l’escriptor, al-hora columnista de La Mañana iAvui, ha obtingut sobretot l’admira-ció dels lectors, que és allò que im-porta, i premis literaris com el Pin iSoler Ciutat de Tarragona, el JosepPla, el Joanot Martorell, Vila d’Ascó,Ciutat de Mollerussa, Valldaura. Peraquesta última novel·la en qüestiól’han distingit amb el Carlemany 2005. De tota manera, com és del dominigeneral, d’escriure no se’n pot viureperò Francesc Puigpelat, després deveure publicades una quinzena d’obres,menys La ruta dels almogàvers, totesde ficció, ha tingut la sort d’entrar amblletres majúscules en el reduït rànquingde seleccionats per les muses literàriesgràcies als seus èxits editorials i la sevapeculiar narrativa carregada d’enriqui-dora erudició. No hi ha lloc a la quei-xa. Quan la Parca el cridi a comptes tin-drà assegurat un lloc d’honor en la Re-

pública de les Lletres. Els llops (Proa, 2005) és una mesclade vivències i ocurrències d’una nissa-ga de persones amb el cognom Llop.Es contextualitzen amb la construcciódel Canal d’Urgell passant per la Guer-

ra del Riff fins al sis mesos de trinxeres ifets de reraguarda durant la Guerra Ci-vil amb l’epígon d’aquesta inclosa: lainvasió guerrillera que s’ensenyorí unparell de setmanes el 1944 del Montsec. I tenen com escenari primicer aques-ta mateixa serralada prepirenaica. El fetdesencadenant és l’aparició d’un cadà-ver mig devorat per les bèsties prop dela Portella Blanca, la muntanya senti-nella que guarda Rúbies, poblet de cinccases ensorrades amb capella de fàbri-ca romànica, llogarret fantasma bastitamb pedrots vermellosos com els delscingles montsectins que l’envolten. En una novel·la de licantrops és obli-gada la referència a la Lloella del Llop,dòlmen amb forma de prehistòric pa-rany ubicat a la Serreta. També hi surtMontclar, el Sícoris, Bellcaire d’Urgell,el Sant Crist de Balaguer i tot allò sa-but o per saber sobre els llops. En defi-nitiva les digressions i les descripcionscompeteixen, superen de vegades unargument carregat d’intrigues sobre unpassat que no mor mai.

Ferran Sánchez Agustí

F

La variant d’ArtesaEl passat mes de desembre el Departament de Medi Ambient de la Generalitat va emetre una declaració d’impacteambiental favorable per a la construcció de la variant d’Artesa (carreteres C14 i C26). L’estudi informatiu de la infras-tructura viària està aprovat i opta per la quarta de les opcions estudiades (per darrera Arcom i paral·lela al Canal) i preveuun carretera de 4005 metres de longitud i un viaducte de 80 metres sobre el Senill. El trànsit diari que s’estima que hipassarà és de 9337 vehicles. Properament es licitaran les obres que haurien de començar durant el 2008.

La variant d’AlentornEl passat mes de setembre es van iniciar les obres de la variant d’Alentorn, que servirà per treure la carretera LV9132 dedins de la localitat i evitar que els cotxes i camions passin per dins del poble. La variant passarà pel sud-est del nucli urbài tindrà 1,5 quilòmetres, amb la previsió que estigui acabada el proper estiu. Les obres es completen amb l’arranjament de7 quilòmetres de la carretera que du a Vilanova, consistents en eixamplar la via, treure revolts i asfaltar-la, un projecte quecompta amb un pressupost d’1,8 milions d’euros, finançats per la Diputació de Lleida, que és l’administració titular de lacarretera LV9132. Les obres són executades per l’empresa Voltes.

La Palanca

Entrevista a l’alcalde d’Artesa Domènec Parísra que s’està acabant el mandatmunicipal i estem en vigílies

d’eleccions, hem conversat amb l’al-calde d’Artesa de Segre DomènecParís i Artigues, que ens ha posat aldia dels principals temes del munici-pi i la ciutat.

Com definiria el seu treball al’Ajuntament?Crec que hem fet una gestió seriosa quepermetrà que els horitzons d’inversiófutura siguin importants. A qui entri al’Ajuntament després de les propereseleccions, aquesta gestió li permetrà fermoltes coses en poc temps. En aquestsanys hem cobrat bastants milersd’euros d’impagats (contribucions,obres, etc.) i hem filat prim en elscomptes i en fer el millor per al poble.No ens hem cansat de picar a les portesde les administracions per demanar elque crèiem que li pertocava a Artesa.Sempre hem portat ben preparats elstemes que volíem tractar i això a lallarga dóna fruits, perquè si creus enles coses, al final arriben les respostes.

Hi ha gent que diu que els projectess’endarrereixen, que es fan poquescoses...Molta gent es queda només amb lesobres. És cert que la feina que hem fetés poc vistosa i que alguns projectess’han encallat. El primer i segon anyde mandat el vam necessitar per situar-nos, ja que dels 11 regidors, 10 éremnous i no teníem experiènciamunicipal. A més, la situacióeconòmica que ens vam trobar en entrara l’Ajuntament era delicada, ja que hihavia manca de liquidesa i no hi haviadiners ni per pagar factures d’obres ques’havien fet. Un altre handicap que enshem trobat durant aquest mandat és quehi ha hagut molts canvis a laGeneralitat: en 4 anys, 3 governsdiferents, la qual cosa ha endarreritmolts temes, que s’han arribat a tractaren alguns casos amb fins a 5 consellersdiferents. Un altra cosa que ha influïten el retard d’alguns projectes ha estatl’excés i la lentitud de la burocràciaadministrativa i el canvi d’actitud de

la ciutadania envers l’Ajuntament il’Administració en general. Abansmolts temes s’arreglaven de paraula, esparlava amb els veïns i se solucionavenles coses de tu a tu. Ara tothom sap elsdrets que té i de seguida t’envienl’advocat si no estan d’acord en alguntema. Qui més qui menys et presentauna instància o alguna denúncia si veuque pot obtenir algun benefici. Etpodria explicar diferents casos en quèja teníem a punt alguna obra o projectei l’hem hagut de parar perquè el veí detorn creia que se’l perjudicava o quepodia aconseguir algun beneficipersonal. Aquest canvi d’actitud delsciutadans no és cap excusa, és unarealitat, que passa arreu, tal i comm’expliquen alguns alcaldes que fa 15o 20 anys que ho són.

Què diria a aquells que diuen queaquest mandat s’han dedicat tots elsdiners i esforços al Casal Cultural,del qual solament s’ha fet poc mésque el forat dels fonaments?És un equipament molt necessari peral municipi i hem apostat perquè siguiuna realitat per canalitzar les inquietudsculturals i associatives. La tardança encomençar-lo es deu al fet que hemvolgut fer les coses el millor possible ihem mirat, i mirarem, que costi els

menys diners possibles al poble.L’avantprojecte el va pagar laGeneralitat i el va fer l’empresad’arquitectura TAU, a la qual desprésse li va adjudicar el projecte. Aquívoldria aclarir com va anar perquèse’ns va acusar de donar el projecte adit a l’empresa del sogre d’un regidornostre i això no és cert. Per adjudicarel projecte es va fer un concurs perprocediment restringit i aquestaempresa era la que va fer la milloroferta econòmica de totes les que esvan presentar. Alguns van aprofitar eltema per fer demagògia, quan el certés que vam mirar de fer-ho de maneraràpida, econòmica i, com pertoca, legal.Actualment s’està fent la fonamentaciói de cara a finals de primavera preveiemque estigui enllestida la primera fase:fonamentació, estructura i tancaments(o sigui, el que entendríem per gàbia).Respecte al seu finançament, he de dirque hem trucat a moltes portes i hemaconseguit que ens donessin diversessubvencions. Aquí he d’agrair laresposta del Departament deGovernació i de l’ex-consellerCarretero (el qual en una visita a Artesa,va prestar molta atenció a les nostresdemandes) i també de l’anterior delegatde Cultura a Lleida Antoni Llevot quees va quedar gratament sorprès que un

AA

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

26

la P

alan

ca

poble relativament petit volgués fer unainversió tan important en Cultura. Laconsellera de Cultura Caterina Mierasha estat a l’alçada i també la Diputació,i entre tots ens han donat molts diners:300 mil euros el PUOSC;aproximadament, 300 mil euros el Plade Biblioteques; aproximadament, 300mil euros el Pla d’InfrastructuresCulturals; 120 mil euros el Plad’Infrastructures Municipals de laDiputació. També hem rebut,darrerament, una subvenció delPrograma Leader Plus amb fonseuropeus de 250 mil euros. Respecte ala tardança de l’execució, cal dir quel’obra pertany a l’anualitat 2006 delPUOSC i a l’anualitat 2007 de la restade subvencions. A més, vam tenirproblemes per treure la líniaelèctrica que passava pelsolar i les empresesadjudicatàries s’hi han posatmés tard del previst.

A part del Casal, què s’hafet o que està previst de fera la ciutat d’Artesa?Hem fet altres obres imillores que potser no sónmolt vistoses, però que sónmolt útils. Per exemple, juntamb Aquàlia hem fetdiverses intervencions a lescanonades d’aigua, que enshan permès sectoritzar, detectar avariesi augmentar la pressió de les cases (al’avinguda Maria Anzizu, unad’aquestes actuacions ha permès passarde 1 a 2,5 atmosferes de pressió a totala part baixa d’Artesa). S’hanurbanitzat el carrer Sant Sebastià i elcarrer Nou. Hem substituït tots elsbancs que hi ha a la plaça dels Jubilatsi a la plaça de l’Ajuntament i,actualment, s’està rehabilitant la façanade l’edifici consistorial. Hem fetl’adequació de tots els enllumenatspúblics del Municipi al tema de lacontaminació lumínica i també a lanormativa vigent en temes de seguretat.També hem posat al dia els sistemesanti-incendis d’alguns edificis públicsque estaven caducats.Hem millorat el manteniment delpavelló poliesportiu, amb les següentsactuacions: hem posat calefacció a la

pista gran i hem canviat el sistema dela petita, hem canviat la il·luminacióde les dues pistes, hem arranjat elsmecanismes de les portesd’emergència, hem instal·lat un noumarcador i hem substituït tot el sistemade dutxes per millorar-ne el rendimenti evitar problemes de salmonel·les.Hem comprat les Monges i el solar devora el CAP, per a la futura ampliaciód’aquest, ambdues coses senseaugmentar l’endeutament municipal.També hem signat un conveni amb laDirecció General d’Arquitectura iPaisatge per redactar un Pla Directorque ha de permetre rehabilitar el nucliantic (hem aconseguit que aquestaDirecció General assumeixiíntegrament la remodelació de la Plaça

Major, la qual va agradar molt aldirector d’aquest organisme, Sr. Gañet,en una visita que va fer uns mesosenrera). Properament traurem acontractació la 1a fase de laurbanització de l’avinguda M. Anzizu(entre el carrer Àngel Guimerà i BisbeBernaus). També s’ha signat unconveni amb l’ACA per acabar elcol·lector del Senill i un altre amb elMinisterio de Asuntos Sociales per ala supressió de les barreresarquitectòniques en els edificis públics.Aviat es construirà la Deixalleria alPolígon, que no costarà diners al’Ajuntament, ja que se’n farà càrrecel Consell Comarcal i la Junta deResidus. També s’està acabant la 1afase de l’ampliació del Museu (que erauna obra que venia de l’anteriorconsistori) i volem apostar perquè siguiinclòs dins la Xarxa de Museus de la

Generalitat. Hem començat els nousvestidors del Camp de Futbol i tambél’arranjament dels Trulls de Vernet.Estem negociant la cessió definitiva deles Sitges per part del DARP, on hemubicat el nou Cau i els Arquers. Tambétenim previst arranjar els rentadors dela Secla.A l’edifici de les Escoles Velles s’hi hafet diferents millores: ampliació de laLlar d’Infants Municipal “El Bressol”,substitució dels tancaments de l’EscolaMunicipal de Música i de la sala del’Orfeó Artesenc. Hem signat amb elDepartament d’Educació un conveni desosteniment per al funcionament del’Escola Municipal de Música.Hem executat les millores de la zonad’esbarjo de La Palanca i hem fet

gestions per netejar el riu ila llera en aquesta indret, toti que la CHE no ho haautoritzat. Actualment,s’està realitzant la millora dela portada en alta d’aigua aArtesa, que ha de servirperquè tota l’aigua passi perla potabilitzadora i aixípoder evitar els problemesde terbolesa. Hempavimentat el pujador dedarrere la Granja i el camídel Pont d’Alentorn aVernet. Hem millorat elcementiri amb la

construcció de nous nínxols, una novaportada d’aigua directa i la plantacióde diferents espècies ornamentals.Pel que fa al Polígon Industrial, hemportat la llum fins a l’estació debombeig i hem millorat tècnicament lainfrastructura del bombeig.Hem aconseguit la instal·lació d’unaestació agrometeorològica al nucli deBaldomar.També hem potenciat la Fira de SantBartomeu, augmentant les activitats iels expositors i hem apostat per fer unesfestes més participatives (Carnaval,Festa Major, Parc de Nadal, etc.) mirantd’implicar-hi a tothom.

Què han fet pels pobles queconformen el municipi d’Artesa?És cert que mai es fa prou i que larealitat del municipi d’Artesa (amb 21agregats) és complexa i que no es pot

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

27

la P

alan

ca

arribar a tot arreu. Però crec que hemfet coses importants. Vam crear laRegidoria de Pobles Agregats i se’ls hadonat un tractament millor. Hemaugmentat la partida municipal a cadapoble. Abans es donava 12 euros perhabitant i any i ho vam apujar fins a15. Vam augmentar la partida anual de300 a 400 euros. A més, vam fixar unasubvenció de 400 euros l’any per a lesFestes Majors dels pobles,independentment si en fan o no ideixant-los la potestat de gastar-se’lsen el que creguin oportú. També se’lsdonen íntegrament les Petites Ajudesde la Diputació, de les quals abans se’nquedava una part Artesa i se’ls haconcedit el 100% del valor de lesllicències d’obres de l’any 2004 i se’lsconcedirà una part important de les del2005 i 2006.Tenim encara un problema a l’hora queles Administracions reconeguin elsnuclis agregats com a pobles en si i ensdonin ajudes per a cadascun, per tant,si alguns disseminats no es contemplenoficialment, tampoc hi ha ajudes per aells. La Diputació de Lleida reconeix18 pobles i la Generalitat només enreconeix 12. Després de fer diversesgestions amb l’Institut Nacionald’Estadística hem aconseguit queoficialment aquest organisme enreconegui 15 (s’han incorporat Vall-llebrerola, Clua i la Colònia). Elscriteris que fan servir són estrictes iagrupacions de masies comMontmagastre, Sant Marc, laVedrenya, Folquer o la Vall d’Ariet nosón considerades pobles (tampocComiols, ja que el poble estàabandonat). Vam aconseguir que laGeneralitat concedís subvencions als12 agregats que reconeixia. Aquí he dedir que l’anterior conseller deGovernació Joan Carretero va tenir unagran sensibilitat i ens va ajudar aaconseguir-ho. Respecte al que s’hi hafet o està previst, ho enumeraré:-Alentorn: hi ha prevista la urbanitzacióde la carretera amb la renovació de laxarxa del clavegueram. Aquesta obraes farà quan s’acabi la variant perquèla Diputació n’assumirà una part de ladespesa pel fet de treure la carretera.S’ha executat també la urbanització dela plaça de les Forques.

-Anya: està contractada i pendentd’executar la 2a fase d’urbanitzaciódels carrers del poble. S’ha arranjat ladepuradora malmesa per uns aiguats.S’ha aconseguit que el Departamentd’Agricultura mitjançant Regsa faci lapavimentació del camí fins aTorreblanca.-Baldomar: s’acabarà el carrer de laMesquita amb una connexió cap aldipòsit. Està contractat i pendentd’executar. A més, s’ha fetl’arranjament de l’Església i unamillora de la pavimentació de carrers.-Colldelrat: 2a fase del local social ales antigues escoles. Es farà durantaquest 2007. A més, està contractatl’arranjament de l’església.-Collfred: portada i distribució d’aiguapotable. És una obra que estàparalitzada per un contenciós que hapresentat un veí que no vol que es passiper la seva finca. Creiem que en dosmesos, el tema estarà resolt. Tambés’ha fet un arranjament a l’església.-Colònia la Fàbrica: tot i que aquestnucli no estava reconegut fins fa poc idepenia de Vilves, es va aconseguir unasubvenció per acabar la xarxa delclavegueram. Està fet.-Montargull: s’ha urbanitzat la plaçadel poble i s’ha construït un mur decontenció vora les antigues escoles. Araes farà el mur del camí del cementiri ila millora de la plaça de Baix, que jaestà adjudicat. També s’han arranjat elscamins malmesos per uns aiguats.-Pont d’Alentorn: durant aquest 2007es farà la urbanització del carrer delMig.-Seró: s’ha començat la rotonda del’entrada al poble i la urbanització delcarrer Eres.-Tudela: s’ha urbanitzat el carrer deDalt i s’ha fet una nova plaça, a mésde millores en el local social.-Vall-llebrera: està pendent decontractar les obres de la plaça dedavant l’Església i s’ha fet un mur decontenció de pedra.-Vernet: s’ha fet l’accés pel carrer del’Argila.-Vilves: es va fer la 1a fase derehabilitació de les antigues escoles perconvertir-les en local social. Es va feruna actuació d’urgència perquè lateulada amenaçava ruïna. Durant

aquest any es farà la 2a fase. S’haarranjat el camí que va fins a Colldelrati Collfred. També es farà la plaça delCanal.He de dir que l’Ajuntament haaugmentat considerablement la sevaparticipació en aquestes obres, ja queabans finançava el 10% de la part nosubvencionada i ara finança el 10% deltotal. Respecte a aquestes obres elDepartament de Governació aportagairebé el 70% a través del PUOSC;l’Ajuntament d’Artesa el 10%; laDiputació el 10% a través del PlaEspecífic i el poble la resta.Respecte als nuclis no reconeguts, aClua s’ha cobert el dipòsit de l’aiguaamb una ajuda del Departamentd’Agricultura i s’ha construït un murde pedra a la plaça i l’arranjament del’Església; a Comiols s’ha fet lacaptació d’aigua amb ajuda del DARPi de l’Agència Catalana de l’Aigua, i aSant Marc i Montmagastre s’hanarranjat camins també amb ajudes delDARP. A Folquer, s’ha arranjatl’Església i a La Vedrenya, l’ermita iel camí principal.

Quins plans hi ha per a l’edifici deles Monges?És una de les millors inversions que hafet l’Ajuntament d’Artesa en els últimsanys. Crec que vam fer una bonanegociació i vam aconseguir pagar unbon preu (210 mil euros per un edificique ocupa més de 1000 m2). Encarano entenc com tota l’oposició va votaren contra de la compra. L’equipamentnecessita reformes i una inversióeconòmica però té un potencialextraordinari. La nostra idea ésconvertir les Monges en un Hoteld’Entitats, que ha de ser un centre queaglutini la majoria d’associacions ientitats del nostre municipi. El procésde reforma i millora serà gradual idurant els propers anys hi hem dedestinar recursos per assolir aquestobjectiu. De moment, hem netejat elpati i hem habilitat la capella com a salad’exposicions (el Club de Lectures jan’hi ha fet alguna amb força èxit). Acurt termini volem traslladar-hidiferents entitats que ja ens ho handemanat i convertir el pati en una plaçapública. En aquests moments s’està

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

28

la P

alan

ca

redactant un avantprojecte per poder tenirun element director de l’obra a executar.

Un dels temes centrals del seumandat és i ha estat la redacció iaprovació del Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal (POUM).Com està?Està a punt de fer-se l’aprovacióprovisional, que serà l’últim pas quees farà a l’Ajuntament. Després aniràa Urbanisme on es farà l’aprovaciódefinitiva. Per primera vegada s’hahagut de fer un POUM per cada nucliagregat, ha estat una tasca complexa is’ha allargat molt. Volíem ques’aprovés amb el màxim consens i queno passés el de l’any 2003, quan hi vahaver poca comunicació i no es va tirarendavant. Es va fer un pla departicipació ciutadana per tal quetothom pogués opinar com havia de serel creixement de la ciutat i del municipid’Artesa. Es van fer reunions ambdiferents sectors de la ciutadania(empresaris, entitats, constructors, etc.)perquè tothom hi pogués dir la seva iper trobar solucions adequades per atothom. Ha estat una tasca carregosa,plena de tràmits i al·legacions, peròcrec que s’ha fet força bé. Lesprincipals novetats d’aquest POUMrespecte al de 2003, per citar algunsexemples, són que la zona on anirà eltanatori serà d’equipaments, que alscarrers de menys de 10 metresd’amplada s’hi podran fer tribunes,hem corregit la normativa sobre lesdistàncies de les granges als nuclis depoblació, hem passat el carrer Ponentde 12 a 10 metres, hem millorat el temadels entresols i dels sotateulades, elcarrer que passava vora l’Institut l’hemdesplaçat perquè no quedés enganxata l’edifici, etc. Hem marcat una zonad’equipaments esportius al costat delpavelló, per a poder concentrar-los tots.Hem procurat definir el creixement dela ciutat i del municipi sense encorsetarningú i procurant de solucionar elscasos particulars sense perjudicarningú. Crec que hem fet entre tots unbon pla urbanístic, que hauria de teniruna vigència d’uns 20 anys.

Últimament estem veient que alPolígon Industrial el Pla s’hi estan

construint diverses naus. Quedaràpetit?Només queden 5 parcel·les per vendre,les quals se les ha quedat l’Ajuntamentper utilitzar-les en cas de necessitat: persi apareix alguna indústria que esvulgui instal·lar a Artesa o per si algunaempresa local necessita ampliar o sortirdel casc urbà urgentment. Quan vamentrar a l’Ajuntament vam fer un canvien la normativa d’adjudicació deparcel·les, per evitar l’especulació.Abans els solars podien estar desertssense que calgués construir-hi, ara quien compra un, té 5 anys per edificar-hi; si no ho fa, l’Ajuntament potrecomprar-lo al mateix preu. Respecteals preus de venda de les parcel·les,l’oposició va faltar a la veritat en dirque eren molt cares, fent públiquestarifes d’altres polígons municipals queeren obsoletes, i en molts dels quals jano quedava cap parcel·la per vendre.Respecte al futur, el nou POUM preveuuna ampliació del polígon, més grande lo que es preveia al 2003, paral·lelaa la variant. Hem parlat amb Incasòlper finançar-la i s’han mostratinteressats; tot i que en principi noméses fan càrrec de polígons a capitals decomarca, fan excepcions. Nosaltresapostem perquè Artesa es converteixien un bon punt de distribució,aprofitant la nostra situació estratègicaentre la plana i la muntanya. A Artesaconflueixen les carreteres C26 i C14 iestem relativament a prop de l’autoviaA-2; som punt de pas cap a Andorra iels Pallars. Venem aquesta idea isembla que agrada. Un punt negatiu peral creixement industrial del nostremunicipi és que a Artesa hi ha mancade mà d’obra, algunes empresesinteressades a venir així ens ho han fetsaber i això és un fre. A més, estemmassa lluny de grans nuclis de població(les indústries aposten abans perAlcoletge, Alcarràs, Torrefarrera, etc.),perquè estan a prop de la capitallleidatana, on l’oferta de treballadorsés gran i variada.

Com està el tema del tanatori?La construcció d’aquest equipaments’ha endarrerit, en primer lloc, perquèla seva ubicació ha estat difícil, ja quetothom vol que es faci però ningú el

vol a vora casa seva. S’havien pensatdiversos indrets per ubicar-lo: vora laResidència o vora l’Institut, que van serdescartats per ser llocs poc adequats;al polígon, però està massa lluny delpoble; a la carretera d’Agramunt, vorael pont del Senill, on teníem un patimunicipal que no era prou gran i onn’hi havia un altre en venda a un preumassa car. Finalment ens vam decidirper construir-lo vora la benzinera en elsolar que ocupaven les sitges de VallCompanys. Aquest terreny ésactualment de l’Ajuntament i no hacostat ni un euro als contribuents, jaque ha estat una cessió de l’empresaMobles Ros, que el va adquirir per ferel que s’anomena una cessiódiscontínua (quan una empresa oparticular vol urbanitzar un terreny,n’ha de cedir una part a l’Ajuntament iho pot fer amb una superfície situadaal mateix lloc o en un altre lloc, queseria el cas que ens ocupa). Un copteníem el terreny, ens vam trobar ambun problema: aquella zona de momentés rústica i no s’hi pot edificar; el nouPla Urbanístic d’Artesa (POUM)contempla que sigui zona urbanad’equipaments, però ens trobàvem quefins que el POUM fos aprovatdefinitivament, no s’hi podria construir.Tot i això, vam aconseguir el vist-i-plaud’Urbanisme per poder-hi edificar eltanatori, donat l’interès públic, sempreque no hi haguessin al·legacions.Posteriorment, ens vam trobar amb unpropietari de la zona que va al·legar,d’una banda que aquell terreny erarústic i d’un altra que part dels terrenysli pertanyien. És per això queaconsellats per Urbanisme hem fet unamodificació puntual de Normesd’aquell sector i alhora hem recollitinformació per demostrar quereclamava quelcom que no era seu.Finalment, vam arribar a un acord ambFunerària Torné pel qual nosaltres elscedíem el terreny durant uns anys i ellsconstruïen l’equipament que passariaposteriorment a propietat municipal(igual com van fer els Ajuntamentsd’Agramunt i Ponts). Solucionatsaquests entrebancs, ara ens hem trobatque hi ha una altra empresa funeràriaque està interessada en el tanatori, perla qual cosa haurem de aprovar un

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

29

la P

alan

ca

Reglament de Serveis Funeraris idesprés convocar un concurs per laconcessió d’aquest servei. La veritat ésque pensàvem que a aquestes alçadesja tindríem tanatori, però aquestessituacions són desesperants i s’hand’anar solucionant a base de tràmits imés tràmits i de molta paciència.Personalment és una de les obres queem sap més greu no haver pogut ferdurant aquesta legislatura.

Com està el tema de les tele-comunicacions al municipi?És un tema que és i ha estat una de lesnostres prioritats. Enaquests anys hemaconseguit que d’unavegada per totes espoguessin sintonitzar lesemissores institucionals deràdio a la nostra ciutat. Enuna iniciativa pionera aCatalunya, la CorporacióCatalana de Ràdio iTelevisió va instal·lar unsistema al Castellot quepermet rebre el senyal viasatèl·lit. Estem treballantamb el tema de la bandaampla, que ha de permetretenir internet amb garantiesa tots els pobles del municipi. I respectea la TDT, hem contactat amb algunesempreses per assegurar que arribi elsenyal adequadament. Tanmateix,l’orografia i extensió del nostremunicipi fan que la recepció de la TDTsigui difícil i costi molts diners.Esperarem a l’apagada analògica, jaque les cadenes de televisió que esveuen a Artesa tenen l’obligació degarantir el senyal en aquells llocs queja es rebia abans del canvi (o sigui laciutat d’Artesa, però faltaran algunspobles). Durant aquest any es podranveure amb sistema digital els canals dela Corporació Catalana de Ràdio iTelevisió i sembla que també els deRadio Televisión Española Respecte aRàdio Artesa, com molta gent ja sap, vamapostar per un relleu a l’emissora que creiemencertat ja que ha millorat tant la qualitatprogramàtica com la pluralitat participativaa la nostra ràdio. En aquest moment s’estàacabant la seva legalització definitivaque feia anys que estava aturada.

Un tema que ha portat polèmica ésla revisió del cadastre...He de dir que la revisió del cadastre lava fer d’ofici la Gerència Territorial delCadastre, en contra de l’opinió del’Ajuntament, ja que no té sentit revisarel cadastre mentre s’està treballant enel nou POUM. He de dir que lesempreses que van fer el treball decamp, el van fer malament amb elresultat d’una ponència mal feta,sobrevalorant alguns solars i edificis iamb incoherències com que en unmateix carrer i davant per davant,s’apliquen unes valoracions diferents.

Es va fer de pressa i corrent perquè algerent del cadastre de Lleida liinteressava fer punts per poder optar aun càrrec de més rang a Madrid. En 1any es van fer 16 ponències del cadastrea pobles de la importància de Tremp,Solsona, Agramunt o la Pobla de Segur.Hem fet una moció per queixar-nos, toti que al seu moment hi va haver poquesal·legacions i ara no es pot anul·lar larevisió sencera, però sí es podenmodificar els aspectes mésproblemàtics. Respecte al coeficient,únic paràmetre que depèn del’Ajuntament, he de dir que s’aplica elmés baix de la província (0,46), mirantaixí de no gravar tant la ciutadania ambaquests impostos.

Com està el tema sanitari a Artesa?Hi ha temes que estan a punt de tancar-se, com l’ampliació del CAP.L’Ajuntament ha comprat el solarcontigu per ampliar-lo i millorarl’atenció a l’usuari. Es cedirà al

Departament de Salut i s’hi farà unaentrada d’urgències, s’habilitarà unespai per a l’ambulància i els seussanitaris i també per les urgències i esfarà una sortida d’emergència avuiinexistent. També hem aconseguit queel CAP obri a les tardes per serveisd’urgències (o sigui, els metges,infermeres i administratius hi sónpresencialment i la reixa està oberta,de manera que l’atenció és immediata)i les guàrdies siguin presencials almenys pel personal sanitari queresideix fora d’Artesa. Només entrar al’Ajuntament ens vam emportar una

gran decepció, quepersonalment em va afectarmolt. La Generalitat s’haviadecantat per ubicar el VAMde la Noguera a Artesa i noa Balaguer, jo tenia elcompromís del mateixconseller de Sanitat. Però elcanvi de govern a laGeneralitat va canviar elsplans i Balaguer es vaemportar aquest servei. Pera nosaltres va ser una grandesil·lusió i ens va fer aterrarde cop al món real de lapolítica, on la paraula valmolt poc encara que sigui la

d’un conseller.

Veurem la variant aviat? Es farà unenllaç cap a la carretera de Tremp?La variant és un tema que depènexclusivament de la Direcció Generalde Carreteres (DGC). Ja s’han aprovatl’estudi informatiu i l’estudi d’impacteambiental, al qual Medi Ambient vadonar el vist-i-plau el passat mes dedesembre. Pel que sabem també hanencarregat la redacció del projecteconstructiu, després es farà la licitaciói si no hi ha cap contratemps, s’hauriend’executar les obres durant el 2008.Aprofito per dir que les variants quevan de Lleida fins a la Seu estan totesmarcades sobre plànol (excepte la deCubells) i és qüestió de temps quesiguin una realitat, inclosa la de Ponts.La variant d’Artesa és unainfrastructura que s’ha de fer per lapròpia seguretat de vianants iconductors i per evitar el pas decamions de mercaderies perilloses per

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

30

la P

alan

ca

31

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

dins de la ciutat. De moment, la variantno contempla cap enllaç a la carreterade Tremp (L512) però ja hi ha algunsestudis fets per part de la DGC;l’Ajuntament voldria que aquest enllaçpassés entre la planta potabilitzadorad’aigua i l’estació de la ITV, prop delnucli d’Artesa. La DGC contemplaaltres alternatives com un enllaç quepassaria prop de Colldelrat i aniria aparar a Vall-llebrera.

Arribarà algun dia el gas natural aArtesa?Estem a punt de signar un conveni ambla companyia Gas Natural per a lagasificació de la ciutat d’Artesa ambgas natural (no amb gas propà), quepodria ser una realitat en dos anys.L’Ajuntament cedirà un espai alpolígon on l’empresa instal·larà elsdipòsits de gas que seran el punt departida de la distribució al poble i almateix polígon. Ells es faran càrrec dela distribució a les cases mitjançant unaxarxa de canonades que passarà pelscarrers d’Artesa. Aquesta infrastructuraestarà preparada per si algun dia arribael gasoducte Tàrrega-Ponts, el qualhauria d’estar ja fet, però que vaparalitzar-se pel tema de la noconstrucció de les plantes de tractamentde purins. En aquest tema del gas s’hanhagut de fer diverses gestions personalsper aconseguir el compromís de GasNatural, ja que Artesa no estava en laseva llista de ciutats prioritàries degutal seu limitat nombre d’habitants.

Què ens pot explicar de la futuraampliació del col·legi?Serà la inversió pública més gran quemai s’hagi fet a Artesa. Era unanecessitat i el Departament d’Educacióha estat a l’alçada de lescircumstàncies, fent-se seves lesreiterades peticions que se’ls han anatfent, tant des de l’Ajuntament com desdels dos centres educatius. Més queampliació, serà un col·legi nou voral’actual, que cobrirà les necessitatsactuals i futures dels nostres nens i nenes.

Un tema que està en boca de tothomés els problemes que hi ha amb lasecretària de l’Ajuntament...És la pitjor herència que vam rebre de

l’anterior Ajuntament. La secretària nofa bé la seva feina i s’ha de revisar totel que fa. Vam contractar un altrapersona per fer la feina i que ella noméshagués de signar, però unaadministració superior ens la va“fitxar” i encara no n’hem trobat capmés. Sort n’hi ha que tenim un equipd’administratives que és molt bo.L’actual secretària no té la preparacióni la voluntat que es necessita per portarun Ajuntament com el d’Artesa, peròté la plaça fixa. Hem exposat el tema ala Direcció General d’AdministracióLocal i no ens donen cap solució.Canviar de secretari és una cosa gairebéimpossible perquè són places defuncionaris fixes i el col·lectiu és moltcorporativista. És un problema moltgreu pel funcionament del nostreAjuntament.

Pel que fa al comerç, Artesa ha viscutdiferents canvis en els últims mesos.Com els valora?En primer lloc diré que és una llàstimaque plegués l’Associació de Comerç iServeis. És un tema molt complex i elsector està en canvi constant, algunesbotigues no s’han renovat i altres hantingut problemes per falta de relleufamiliar o problemes de salut personal.Des de sempre s’han obert i s’hantancat comerços, és llei de vida. Elscanvis de costums també han influït enl’evolució del comerç. Les parelles aratreballen els dos i no es té massa tempsper anar a comprar. Els supermercatshan substituït algunes botiguesfamiliars. Pel que fa al mercat, vamviure un moment crític al 2004, quanvan obrir-se tres mercats en diumengea Torrefarrera, Vallfogona i Fondarella.Vam fer una reunió amb els paradistesi vam consensuar alguns canvis que hanaconseguit consolidar el mercatd’Artesa.

Arreu el tema de la immigració estàa l’ordre del dia i Artesa no n’és unaexcepció. Els estrangers són gairebéun 20% de la població del municipi...Crec que Artesa és un bon exemple dela integració dels immigrants. Hi habona convivència i l’economia locals’ha beneficiat de la seva arribada. Ésuna satisfacció veure com alguns nous

artesencs utilitzen la nostra llengua iparticipen en activitats esportives,culturals i lúdiques del poble. Recordouna anècdota que serveix per il·lustraraixò: un dia vaig observar com a laplaça hi havia dos nois magrebís, unbúlgar, dos moldaus, un argentí i unpolonès que parlaven perfectament encatalà entre ells.

Ens podria explicar alguna anècdotadel seu mandat?N’he viscut diverses, però una em vasorprendre bastant per la importànciaque se li arriba a donar al futbol i a latelevisió. Va ser una vegada que vaigrebre moltes queixes dels ciutadans,fins i tot de municipis veïns, un dia quejugava el Barça a les 9 de la nit. A les 8del vespre va marxar la llum i jo emtrobava en una reunió fora d’Artesa.Vaig rebre moltíssimes trucades al meutelèfon mòbil (l’havien aconseguittrucant a casa meva explicant lasituació) de persones que estaveninquietes per por a perdre’s el partit.Per sort va tornar la llum, es va poderveure el Barça i tot va tornar a latranquil·litat.

Es torna a presentar a les eleccionsmunicipals del proper mes de maig?Per què?Ha estat una decisió molt complexa.Per un costat, he de reconèixer que estracta d’una feina engrescadora i quem’agrada, però d’altra banda, volmoltes hores de dedicació que has detreure de la teva feina, del teu lleure ide la família. Després de valorar-ho tothe decidit acceptar la proposta de tornara encapçalar la llista de CIU a lesproperes eleccions municipals. Elsmotius són diversos, però el principalés que penso que quatre anys són pocsper poder desenvolupar totalment unprojecte (sobretot per persones sensecap experiència en administraciómunicipal, amb la situació econòmicaheretada i amb tres canvis del governdel país) i m’agradaria poder acabaralgunes coses que hem forjat nosaltresdes del seu inici i que per diferentscircumstàncies no ens ha estat possibleacabar.

Miquel Regué i Gili

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

25 anys del Parc de Bombers d’Artesaemblava ahir que vam començari ja en són 25 els anys que un

grup de gent del poble, amb il·lusió iganes de servei, vam fundar elsBOMBERS VOLUNTARISD’ARTESA DE SEGRE. La veritat és que en aquells momentspocs pensaven que allò duraria massa.Això és una rampellada, pensavenmolts; però, ves per on, ja són 25 anys.I de tot cor crec que podem durar-nemolt més, perquè la renovació està feta. De la gent que vam començar, algunsper desgràcia ja no hi són, d’altres ensfem grans i per lògica anirem deixantel nostre lloc. Estiguem tranquils, però.Gent jove amb empenta, bona gent, es-tan fent el relleu amb ganes de servei iil·lusió. En nom de tots els companys Bom-bers d’Artesa, voldria donar-vos lesgràcies pel vostre recolzament i reco-neixement a la tasca que hem intentatfer per la nostra comunitat en tot aquesttemps. També volem convidar-vos a parti-cipar en tots els actes que durant aquestany 2007 celebrarem amb motiu del’aniversari de la fundació dels Bom-bers d’Artesa. Per aquest motiu hempreparat una sèrie d’actes que podeuveure en el programa adjunt i que vol-dríem que fossin un agermanament detots els artesencs i comarcans amb no-saltres. Per la continuïtat del nostre col·lectiui la filosofia de servei als altres, sort isalut per a tothom.

Benet Galceran i CudersCap de Parc d’Artesa de Segre

S

32

la P

alan

ca

33

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Actes del 25è aniversari dels Bombers d’Artesa

Dissabte 21 d’abril

25 anys junts amb i per al poble. Fes-ta popular pel poble

16:00h: Campionat de botifarraInscripció: 6 eurosPremis: 1r, dos pernils. 2n, dos caixesde cava. A tots els inscrits, una samar-reta commemorativa

23:00h. Al pavelló poliesportiu, 1aTrobada de Country amb el grupCountristes de BaldomarTot seguit, disco-mòbil

Durant tot el dia: 21a Jornada Tècni-ca d’ASBOVOCA

Diumenge 22 d’abril

Durant tot el dia, al carrer Poliesportiu,Parc Infantil

10:00h a 14:00h- Tir amb arc amb els Arquers delMontsec- Scalèxtric

10:00h: Al Parc de Bombers, Esmor-zar per als tiradors de bitlles11:00h: Tirada comarcal de bitlles (alcostat del Parc)

18:00h: Al pavelló poliesportiu, ballamb el grup Fenomenon QuartetA la mitja part del ball, Berenar popu-lar per a tothom.Tot seguit, Fi de festa amb el mateixgrup

Diumenge 29 d’abril

Bicicletada popular pel municipi i lacomarca d’Artesa

Divendres 4 de maig

21:30h: A la sala d’actes de la Coope-rativa d’Artesa, conferència-col·loquisobre “El canvi climàtic dins el mónrural” a càrrec d’Eduard Martínez(coord. op. GRAF) i Francesc Mauri(meteoròleg de TVC)

Dies 4 i 5 de maig

Aplec de Bombers Juvenils deCatalunya

Agraïment de Ràdio Artesaequip directiu de Ràdio Artesa deSegre vol aprofitar l’oportunitat

que els amics de La Palanca, mitjan-çant aquestes línies, ens ofereixen peragrair la tasca de tots els col·-laboradors que ens ajuden a tirar en-davant amb el projecte de l’emissora. De la mateixa manera, volem agraira tots els patrocinadors, cada dia més,que ens ajuden amb les seves aportaci-ons econòmiques a mantenir i millorarels serveis que oferim. Tot i així, aquest mes és especial pera nosaltres, ja que volem fer un agraï-ment nominatiu. El passat 7 de marçvam celebrar el primer aniversari del’inici del camí radiofònic dels inte-grants del programa SEMPRE JOVES,els amics Dj. Romàntic Man i Dj.

Majèstic, els quals esperem que conti-nuïn amenitzant-nos totes les tardesdels dimarts i dissabtes mitjançant lesones de Ràdio Artesa de Segre. D’altra banda, aquests darrers tempsl’emissora ha sumat en les tasques deldia a dia, altrament conegudes com amarrons, la inestimable col·laboraciód’en Jaume Ferré i Yègola –encara ensrecorda que “Jo hevingut per fer unprograma de rà-dio!!”–, que cadadia ens va demos-trant que la qualitatradiofònica i la capa-citat informàtica nodepenen pas de l’edatsinó de la força de su-

peració personal. Sense ell, de ben seguraquesta emissora no seria el mateix. És per això que, des d’aquestes líni-es, volem aprofitar per engrescar-vos aformar part d’aquesta gran família queés Ràdio Artesa de Segre obrint-vos lesportes de la vostra emissora municipal.

Amics de Ràdio Artesa de Segre

L’

Dissabte 19 de maig

1r Campionat de futbol sala Bombersd’Artesa

Dissabte 14 de juliol

22:00h: A les cotxeres del Parc deBombers, Cinema a la fresca (pel·lí-cula per determinar)

Diumenge 16 de setembre

Celebració del 25è aniversari delsBombers d’Artesa amb els parcs ger-mans de Catalunya

De maig a setembre

Al Parc de Bombers, Exposició de fo-tografies i eines de bombers

Durant el curs escolar

Xerrades als centres educatiusd’Artesa de Segre

TOTS ELS ACTES SERANGRATUÏTS

34

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Ferran Salvat,quelcom més

que un alcalde...sota sospita

Llegia tranquil·lament el número desetembre d’aquesta publicació, quan,de sobte, una cara, (com en aquellscartells de la policia amb la llegenda“ES BUSCA, MOLT PERILLÓS”, vairrompre en la meva lectura. “Home!,mira per on... però si és el meu “amic”,el Sr. Salvat!”, “quin nou problemaamb la Justícia tindrà aquestavegada...?” vaig pensar de seguida. Però, lluny de trobar-me davant unacrònica que informés a tota la comarcade les gestes d’aquest personatge, elque estava llegint era unpublireportatge de tres pàginesdedicades als deliris de grandesa delnostre particular “alcalde pedanid’Anya, elegit per una irregularmajoria”, com si els lectors de LaPalanca no sabéssim que el Sr. Salvatno és alcalde, ni Anya és una pedania. És ben sabut que Anya és un delsnuclis agregats d’Artesa de Segre. Compot presumir aquest senyor de serl’alcalde pedani, si la pròpia secretàriade l’Ajuntament d’Artesa de SegreCERTIFICA que el Sr. Salvat no ocupacap càrrec en el mencionatAjuntament? (S’adjunta una còpia delcitat certificat). Però el que més em va decebre nova ser la descripció de la fulminantcarrera del “botones chico para todo”que va acabar sent “gerent dePielnoble” (tothom és lliure d’escriure,més aviat de reescriure, el seu passatcom millor li vingui en gana, nomésfaltaria!), però si, com ell mateixafirma, fa quaranta anys que va “plantarfita” en Anya, la seva vida laboral potser que hagi estat intensa, però llarga,de ben segur que no tant. I tampoc va ser la melangiosaexposició, com si d’un poema de JoanMaragall es tractés, del detalladíssim ibucòlic descobriment de “l’enciam, lableda o el tomàquet”, per part d’unhome cansat d’exercir gransresponsabilitats en Barcelona, i que vadecidir anar a la cerca d’un paradístranquil i fugit dels embrollaments dela vida urbana, on es pogués retrobaramb el mateix. No, no va ser res d’això, que mésaviat em va semblar un aixopluc literariper disfressar una veritablepersonalitat. El que més em va decebre

va ser comprovar la projecció i tot lolluny que pot arribar un personatge comel que ens ocupa, que en la gestió delsinteressos comuns mostra una absolutadesconsideració cap a les persones, capa la obligatòria transparència,especialment en l’àmbit públic en que,malauradament es desenvolupa, isobretot el menyspreu cap a laveracitat. Quan jo vaig conèixer Anya, abansque aquest senyor arribés amb el seu600, els hi puc assegurar que en aquestpoble es respirava pau, tranquil·litat iharmonia entre tots els veïns, mentreque avui en dia, després d’anys de“mandat de l’heroic ALCALDEPEDANI”, s’ha convertit en un pobledividit i ple de rancors. La unitat nos’aconsegueix, com aquest senyor vaafirmar molt presumptuosament igualque d’altres dades que en el seu escritapareixien, instal·lant el telèfon (eltelèfon l’instal·la Telefònica previpagament privat i particular de cadacasa que així ho decideixi). La unitates va teixint dia a dia amb la claredat ila nitidesa dels nostres actes, lahumilitat i la fraternitat entre veïns benavinguts. Això era l’Anya de fa unsanys. És per tota aquesta profundadecepció davant paraules i afirmacionsde paper que vull aprofitar aquestatribuna per recordar al Sr. Salvat, persi en qualsevol moment està cridat aassumir majors responsabilitats, quequan algú decideix dedicar-se a la vidapública, ja sigui com a president de laJunta Administrativa d’Anya, ja siguicom a president de La Travessa, o comell mateix s’autodenomina alcalde, hade tenir molt clar que està al servei deles persones i no les persones al seuservei. Ha de tenir molt clarl’escrupulós respecte que mereix el

compliment de les lleis en laconsecució de l’interès general. En democràcia, Sr. Salvat, tanimportant és com es fan les coses queles coses que es fan. I un ha de serconseqüent amb els seus actes. Per molts pantans que es puguinarribar a construir, si per aconseguiraquesta gesta, aquesta fita, es menteix,s’oculta informació, s’humilia a la gento s’infringeix la llei, vulnerant el dretde les persones, un no passa a laHistòria pels pantans que hagiconstruït, sinó per ser la persona queva menysprear els seus veïnsenarborant, maliciosament i arrogant,la senyera de les coses fetes al poble. Com haurà pogut comprovar, deLiteratura, o de demagògia com vostèhabitualment practica, en podem fertots; la diferència radica en la veracitati la solidesa del que s’afirma. Havent passant recentment elscarnavals, ja és hora, Sr. Salvat, que estregui la màscara de brillant gestor ihome que ens ha portat el telèfon a lesnostres vides (una vegada mésl’il·lustre ens pren per estúpids) i se’ntorni per on va venir aquell dia de boira,perquè aquí no tots el volen. Això sí, no s’oblidi de passar abanspels Jutjats de Balaguer i resoldre elsprocediments judicials que té oberts:un per presumpte delicte de falsificacióde document (Instrucció 2 de Balaguer596/2006) i un altre per una suposadaocultació d’informació a un soci de LaTravessa, referent als seus préstecspersonals (Primera Instància 1 deBalaguer 570/2006). Una vegada resolts els seusproblemes amb la Justícia i amb la sevapròpia consciència envers el poble,llavors sí que tots podrem vociferar al’igual que un cor d’una tragèdia grega“FERRAN SALVAT, QUELCOMMÉS QUE UN ALCALDE...” Abans,no.

Margarita Labera BalandínAmiga d’Anya

Sòcia de la TravessaPerjudicada i agreujada per les

actuacions del Sr. Salvat

35

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Un crit d’atencióa la cura, a la

bona ciutadaniai al respecte

En primer lloc i abans de fer lesprimeres lletres, tres premisses:1.- No vull denunciar ningú enparticular.2.- No pretenc canviar cap normamunicipal.3.- Només vull fer un toc d’atenció aqui calgui. Dit això, vaig a explicar els fets. Eldilluns o dimarts de la setmanapassada, la meva mare (una senyora dequasi 80 anys que camina ambdificultat i ajudada amb un bastó)passava pel carrer Marcel·lí Farré entreels números 12 i 14. En aquestes duescases hi ha unes portes automàtiquesbasculants que s’obren cap fora, la qualcosa fa que al obrir-les s’ocupi part dela vorera. Doncs bé, una de les portes

que pertanyen a un d’aquests habitatges(la mare no sap amb seguretat en quinade les dues era) es va obrir. La mevamare, que en aquell moment passavapel carrer, va anar a petar de cop al bellmig del carrer. Per sort, no va ser resmés que una petita pelada al genoll, unamagolada, i com no, l’ensurt que vam

tenir tots. Una vegada feta l’explicació delsfets, vull fer una crida a tots els veïnsque tenen a casa seva una portad‘aquestes. I remetent-me a lespremisses del principi, només un tocd’atenció, si tots tinguéssim la cura demirar al carrer abans d’obrir unad’aquestes maleïdes portes, tot estariasolucionat, no caldria patir pels nostresavis, no caldria canviar cap porta i,sense cap mena de dubte, seríem unaciutadania més solidària, més educadai, el més important, no caldria lamentarcap accident, al que sens dubte estemabocats.

Josefina Sabartés Capellfebrer de 2007

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

L’atenciósanitària a

Vilanova, “toca-da i enfonsada”

Tot va començar una tarda fresca,fresqueta, frescota de primavera del2006, si és que no havia començat moltabans. Concretament, estem parlant demitjans de Setmana Santa. Sentíem co-mentaris a Vilanova i als altres poblesdel municipi, sobre la possible reduc-ció d’hores de servei sanitari. És ben reconegut, i ho diu la llei, queel ciutadà té dret a accedir en condici-ons d’igualtat i gratuïtat als serveis sa-nitaris de responsabilitat pública. Ara que s’ha ficat de moda viure imorir dignament, també ha de ser dig-ne ser ben atès quan un està malalt. Els que hem cregut oportú assaben-tar els lectors de La Palanca de la situ-ació actual, ho fem sense interessospersonals de cap mena, ni ideologia.Senzillament és una preocupació latentper un dret invulnerable que s’ha vistafectat i que hem volgut deixar palesa.Al mateix temps, no podem tampocamagar la nostra indignació davantd’una injustícia personal que s’ha co-mès. Com us dèiem doncs, aquella tardaes va convocar tots els veïns a una reu-nió a la sala d’actes de l’Ajuntament.El motiu teòric era el d’informar-nosde les reestructuracions que Salut, con-cretament la seva delegació a Lleida,havia de fer en alguns municipis. A lataula dels ponents hi seien: el senyorbatlle, els representants de Salut i lesfacultatives del CAP d’Artesa. Aviat ens

vam adonar que estàvem a punt de men-jar-nos un pastís amb els ingredientsmolt passats. Estava tot amanit, més queamanit. Ens venien a rentar la cara ambun drap brut. Els dubtosos excessos de feina delsfacultatius del CAP d’Artesa havienestat suficients perquè Sanitat es veiéspressionada. Adduint raons tals compocs pacients al municipi per a visitar-se, molts a Artesa quan gairebé sempreestà buit el consultori i el voler reciclarl’aptitud dels facultatius de Vilanova,que de sobres han demostrat la sevaprofessionalitat, i potser “alguna altraexcusa” es va fer efectiva la retalladaen l’atenció de 7 hores a 3 hores aVilanova. Tot això amb el consenti-ment, el no fer res per evitar-ho, d’al-guns membres del consistori. Altresregidors van treure els drapets al sol alsponents, que anaven caient en més i méscontradiccions. Dels membres del’Ajuntament, solament una minoriasabien que hi havia un acord abans de

començar la reunió, amb la conseqüentacceptació de les condicions: el metgei la infermera de Vilanova haurien deprestar el 50% dels seus serveis aArtesa. Aquella tarda es va anar escalfant iel caliu i la crispació acusada anavenen augment. De sobte, dos regidors queamb actitud enèrgica defensaven que elmunicipi no perdés parts dels serveises van aixecar i abandonaven la sala, iaixí una gran part dels assistents. Ungrup de persones hem anat més enllà i,donant un manifest als ciutadans delmunicipi, hem volgut sensibilitzar-losa tots de la situació. A la gran majoriaho hem aconseguit. Demanàvem la sig-natura i el recolzament dels veïns perdenunciar públicament la situació enqualsevol tipus de mitjà audiovisual decomunicació. També per fer arribar lanostra reivindicació a col·lectius queens ajudin en la nostra tasca. Si un diael servei sanitari torna a ser el que eraen el municipi, ens donem per satisfets. Ja per últim, dir-vos que quan par-lem d’injustícies, ens referim al trasllatde la nostra infermera Sra. MaitePascuet a una altra població (al muni-cipi de Tremp). Després d’onze anysde cordialitat establerta entre ella i elpacient, l’eficàcia demostrada, laprofessionalitat dia a dia... el que s’hafet amb ella és detestable.

Dolors Puigcernau

37

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

L’apunt del PSC-PM... Les entitats, un potencial desaprofitat

l nostre municipi és molt ric enentitats, però l’Ajuntament no

s’assabenta de la importànciad’aquest fet. Es important que el nostre municipiestigui nodrit d’entitats i sobretot queaquestes estiguin actives. Això provo-ca un dinamisme social molt interes-sant, que fa participar les persones.També és interessant la col·laboració deles entitats amb l’Ajuntament, com s’hapogut comprovar en el passat parc deNadal, però també seria importat quel’Ajuntament col·laborés amb les enti-tats. En el Ple del 7 d’octubre del 2004,es va aprovar per unanimitat una mo-ció del nostre grup, per informar a to-tes les entitats del municipi, dels ajuts id’altres coses que els puguin afectar.Aquest acord parlava d’enviar a lesentitats tota la informació que es tinguireferent a convocatòries d’ajuts, infor-mar-les de qüestions del seu interès i la

creació d’una bústia de correu electrò-nic per a suggeriments. L’acord no s’hacomplert i ni se’ls havia comunicat,donat que des de l’Ajuntament tant solss’envia alguna informació de manerapuntual. Nosaltres hem intentat infor-mar o facilitar ajuts i recollir suggeri-ments habitualment, des de l’Àrea delsPobles Agregats, amb associacions queestaven vinculades a Juntes Veïnals, ode manera personal, a d’altres entitatsdel municipi. No s’aprova l’ordenança per ajuts ales entitats. Tot i que no és fàcil la qües-tió, s’ha de crear un criteri perquè nohi hagi desordre en la concessió de sub-vencions. Actualment, “quien no llorano mama”. La normativa serviria per atotes les entitats, complint uns requi-sits. Si la norma no funciona bé, al capd’un temps es pot modificar. La participació de les entitats en lapresa de decisions municipals tambéhauria de ser més important. En aquest

camí, no hem pogut aconseguir ni par-lar de la nostra proposta presentada el21 de gener de 2005, per establir el dreta la iniciativa popular perquè amb 300signatures el Ple de l’Ajuntament, hagide debatre una qüestió. En un altre ordre de coses, amb al-tres persones de l’Agrupació del PSCd’Artesa, hem pogut consultar i inter-canviar punts de vista sobre qüestionsque afecten el nostre municipi, amb di-ferents companys del partit, aprofitantque han passat per Artesa per diferentsmotius. És el cas de Pilar Nadal i PereMir, directors dels Serveis Territorialsde Treball i Economia-Energia respec-tivament, i de Joaquim Llena, conse-ller d’Agricultura.

Josep Galceran i SellartPortaveu del grup municipal PSC-PM

a l’Ajuntament d’Artesa de Segre

E

Gràcies a vosaltres, JA N’HEM FET 25!

38

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

El Grup Municipal d’ERC a Cubells informa causa del degoteig de comenta-ris que circulen per Cubells, re-

ferent a qüestions de l’Ajuntamentque afecten tots els regidors del con-sistori, hem cregut oportú fer aquesttext informatiu. Podríem centrar el contingut de l’es-crit en la crítica pura i dura de la llargallista de malifetes que ha patit i estàpatint Cubells. No ho farem, però, tot ique ens ho estan posant molt fàcil. Nocentrarem aquesta informació en la des-trucció sinó en la construcció, en eldesig de fer, d’aportar idees a la tascacomuna de fer de Cubells un poble ha-bitable, actiu, dinàmic i viu. A Esquer-ra no tenim cap solució miraculosa nicap as amagat a la màniga, però tenimles idees i les ganes per fer que Cubellstingui un Ajuntament que funcioni i quetots els seus habitants se sentin repre-sentats, escoltats i atesos. Avui tenimuna ciutadania molt allunyada del quefa o desfà l’Ajuntament; una ciutada-nia, al damunt, controlada i resignadaa la situació actual. És cert que hi hagent que es queixa, que protesta, peròen veu baixa, amb alguna por de serescoltats per segons qui, amb por queles diferències d’opinió arribin a lesorelles de segons qui. Aquesta situació

és clarament injusta, ens hauria de sem-blar injusta. Per sort, o per mala sort d’altres,Esquerra té representació a l’Ajunta-ment i, sense cap mena de torbamentde l’ànim, podem explicar:1.- Que el grup d’Esquerra va propo-sar, a l’últim Ple de l’Ajuntament, feruna auditoria externa per tal de co-nèixer la situació econòmica i el deu-te real del municipi, argumentantaquesta proposta pel fet que davant laproximitat de les eleccions municipals,i per salut democràtica, el consistorisortint hauria de facilitar la situació delscabals públics clarificats al nou consis-tori elegit en el proper mes de maig. El nostre grup xifra l’endeutament en548.000 euros, dels quals 362.244 eurosestan reconeguts en crèdits a tornar a14 anys i en venda de patrimoni. A més,encara continuen pendents de pagamentalgunes despeses, entre les quals des-taquen de manera significativa, la Fes-ta Major de l’any passat i els dos anysdel vedat de caça als propietaris (el grupde Govern Municipal ha fet ús dels di-ners i ara te dificultats per fer el repar-timent; potser per pagar esperaran l’in-grés del nou arrendament). El grup municipal d’Esquerra de

Cubells manté que l’auditoria és el pri-mer pas ferm i honest per tal d’aplicar(deixant al marge possibles responsa-bilitats) mesures per corregir aquestadelicada situació. Així mateix, per totl’exposa’t, es reflecteix que la càrregafinancera sobrepassa la capacitat legali els límits permesos d’endeutamentprevistos per la llei dels ens locals.2.- Referent a la venda de l’edifici del’Ajuntament Vell, el grup d’Esquer-ra manifesta el seu desconeixementd’aquest fet, degut que no ha estat apro-vat per Ple. Correspon a d’altres ins-tàncies depurar responsabilitats si és elcas.3.- Referent a construccions urbanís-tiques, volem constatar que els permi-sos d’obres, des de fa uns anys i a ex-cepció de l’últim Ple, no passen pel Plemunicipal. PER QUÈ DEU SER? Per acabar, de moment, voldríemdeixar un espai per a la reflexió:............................................................................. Malgrat tot, sort n’hi ha, EL POBLETÉ LA PARAULA.

Grup Municipal d’ERCa l’Ajuntament de Cubells

AA

39

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

Ara a corre-cuitartesa ha estat adormida durantgairebé 4 anys degut a que

l’equip de govern de l’Ajuntament,fent cas omís dels altres grups inte-grants de la corporació municipal ivolent ser ells sols els protagonistes,han descansat tot aquest llarg tempsi ara... farà falta temps i tot. Tot és corredisses. Es fa escombrarels carrers, comencem obres, obrimforats, fins i tot netegem la façana deledifici de l’Ajuntament (carai quinapressa!)... El cas és que s’atansen leseleccions i cal fer alguna actuació bri-llant, moure’s, cal donar la impressióque tot estava previst. Es pensen queels ciutadans i ciutadanes del nostremunicipi no tenen memòria i que solsvoldran recordar els dos o tres mesosdarrers d’aquest mandat municipal ontot ha estat aturat. Com a equip de govern, han volgutmanar en solitari, guardant les distàn-cies, ignorant i amagant o deformantinformació sobre moltes coses als re-gidors i regidores dels altres grups mu-

nicipals que teníem ganes de col·-laborar, participar i ajudar a que el nos-tre municipi millorés en molts aspec-tes. Vam pensar que podríem ser 11 per-sones treballant juntes, però no ha es-tat així... I és llàstima, perquè tots hihem perdut. Potser tots ben be no,però... quasi tots, doncs. Des del nostre grup hem fet propos-tes des del principi (fa quatre anys),com per exemple:- Caldria senyalitzar les diferents en-trades d’Artesa per les carreteres,posant-hi passos de vianants, llums in-dicadors...- Hem demanat moltíssimes vegadesl’arranjament de la zona d’esbarjo dela Palanca. I ja ho podeu veure vosal-tres mateixos: ni cas.- Que es facin senyalitzar certes obresi... es veu que no els fan cas.- Supressió de barreres arquitectòniques(hi ha moltes persones que ho necessi-ten de veritat, però es veu que quatreanys més o menys... tan és).

- Hem insistit en activar les “famoses”normes per poder urbanitzar, fer novesobres i... tampoc res de res. Les paraules enlluernen, l’embolcallfa creure que el regal pot ser més bo-nic, però una vegada obert el paper esllença i el contingut és el que val. Les ganes de treballar pel nostremunicipi, les ganes de millorar lesinfraestructures i els serveis, poder gau-dir de millor qualitat de vida, el tu a tuamb els nostres conciudatans, el com-partir tot això i més. L’acció és el quecompta. El nostre municipi i els ciutadans ensmereixem molt més. L’esquerra t’escol-ta. Amb el nostre equip volem treballarpel nostre municipi, volem treballaramb tu. Tenim les idees molt clares iganes de posar-les a la pràctica.

Grup Municipal d’ERCa l’Ajuntament d’Artesa de Segre

AA

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Trobada de flautistes a Les Borges Blanquesl passat dissabte 24 de febrer de2007, va haver-hi una trobada de

flautistes a l’Escola Municipal deMúsica “Mestre Lluís López” de lesBorges Blanques. Hi van participar alumnes de les es-coles de música d’Artesa de Segre,Linyola, Arbeca, Juneda i les BorgesBlanques. La trobada fou a càrrec de laprofessora Elena Sentís, gran flautistai amb molta experiència docent. Durant el matí i la tarda es van tre-ballar diferents partitures arranjades per

a la ocasió perquè poguessin participartots els alumnes, des dels que acabende començar aquest curs fins als que faanys que ja practiquen aquest instru-ment. Després del treball fet durant el dia,els pares i tothom que va voler pogue-ren gaudir d’una petita mostra del tre-ball realitzat. Des del departament de flauta traves-sera de l’Aula Municipal de Músicad’Artesa de Segre volem felicitar el bontreball realitzat per tots els alumnes i

per haver obtingut un molt bon resultatde l’activitat. També esperem que l’anyque ve puguem tornar a repetir aquestatrobada, però aquesta vegada a l’AulaMunicipal de Música d’Artesa deSegre.

Gerard Nadal i SànchezProfessor de Flauta Travessera de

l’Aula Municipal de Músicad’Artesa de Segre

E

Premis Enderrock 2007om cada any, el grup Enderrockatorga els premis de la Música

Catalana. Enguany, la Festa de lliu-rament dels Premis Enderrock ’07,en la seva XIII edició, es va celebrara la Sala Bikini de Barcelona a les 9 dela nit del passat 27 de febrer. L’acte vaacollir més de 1.000 persones i va serpresentat pel periodista Albert Om. Els Premis Enderrock, que el mateixpresentador va definir com els “óscarscatalans” abasten les categories de jazz,folk, cançó d’autor i pop-rock, i s’es-cullen per votació popular i per vota-ció de la crítica especialitzada. Jofre Bardagí, antic component delsGlaucs, va ser el primer en rebre undels premis, concretament el premi ala millor lletra per “Jo faig cançons”.Va cantar amb la Beth (premi a la mi-llor artista en altres llengües) i tot se-guit va marxar per anar a presentar elseu últim disc a la sala Luz de Gas. Joseph Thió va rebre el seu primerpremi pel seu àlbum de debut. En la categoria de jazz, HoracioFumero va rebre el premi al millor so-lista; Cris Juanico el premi per la mi-llor proposta; Chano Domínguez per almillor disc internacional i IgnasiTerraza pel millor disc català. Plouen Catximbes va rebre el guar-dó al millor grup revelació; Inadaptats,que en l’entrega es van mostrar moltreivindicatius, van rebre el premi almillor DVD musical, i Antònia Font pel

millor videoclip de l’any. En la categoria de folk, La TrobaKung-Fú va rebre el premi a la millorportada de disc; Xerramequ TiquisMiquis per la millor cançó; la Compa-nyia Elèctrica Dharma, pel millor con-cert en directe; Al Tall pel millor disc igrup, i Feliu Ventura pel millor directe,cançó i artista de cançó d’autor. En pop rock, Antònia Font va rebreel premi al millor disc i grup; GerardQuintana i Josep Thió de Sopa de Ca-bra el premi a la millor cançó; Lax’nBusto al millor directe i Els Pets pel mi-llor concert en directe d’aquesta mateixacategoria, dins la seva gira per teatres. En els premis de la crítica, TheUnfinished Sympathy, va rebre el guar-dó al millor grup en altres llengües;Eduard Iniesta, al millor disc de folken català; Canimas, al millor disc decançó d’autor i Conxita, al millor discde pop rock i millor disc de l’any. Finalment, també es va atorgar el VPremi Joan Trayler al millor productormusical del 2006 a Borja Penalba (co-

autor de la banda sonora de la pel·lícula“Salvador”). La festa va estar amenitzada amb lesactuacions musicals de Jofre Bardagí,Beth, Canimas, Quimi Portet, Conxitai Joan Miquel Oliver, Antònia Font iXerramequ Tiquis Miquis, i els premisvan ser atorgats per importants persona-litats en l’àmbit de la música catalana. En l’acte també es va donar ressò al’acord pres el dia anterior pel Governde la Generalitat de Catalunya, a favorde la música en viu a les sales de con-certs, aprofitant que la Sala Bikini haestat considerada la millor sala de con-certs del 2006. Un any més, els premis Enderrockhan reflectit tots els artistes, grups ipersonalitats musicals que destaquendurant l’any, gràcies a la seva qualitat iesforç, ja sigui per la seva trajectòria oper la seva innovació.

Text: Rosa PortaFoto: Xavier Mercadé/Enderrock

C

41

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

42

la P

alan

ca

Concert a Artesal passat diumenge 11 de març,l’Orfeó Artesenc, amb

col·laboració amb l’Ajuntamentd’Artesa de Segre, la Parròquia, LaDàlia Blanca, Ràdio Artesa de Segrei La Palanca, va organitzar unconcert de Cant Coral amb la CoralSant Cugat i la Coral Xiribec deCastellar del Vallès. Aquest concert fou fruit d’unatrobada que es va efectuar el 22 de maigde 2005, en el marc del XIII Musicoralde Castellar del Vallès, que organitzacada any la Coral Xiribec d’aquestaciutat. En aquest concert van coincidirla Coral Xiribec, organitzadora, l’OrfeóArtesenc i la Jove Escolania deMontcada i Reixac. Fruit de la bonaentesa, el concert es va repetir el 3 dejuny de 2006 a Montcada i Reixac. Tresanys més tard d’aquesta iniciativa entreles tres entitats, aquest concert arriba aArtesa, sense la Jove Escolania, que perdiverses circumstàncies que passen lesentitats, però amb una nova coral, CoralSant Cugat. Ambdues corals van arribar durant elmatí. Els de Sant Cugat van disposar dela Sala de l’Orfeó per treballar-hi durantuna bona estona, treball que van finalitzaramb una ruta pel mercat; i els de Castellardel Vallès van visitar Salgar i abans dedinar van realitzar una prova de so a

l’Església. Després de dinar, un assaigdel cant comú a la Dàlia Blanca. El concert va iniciar-se a les sis dela tarda a l’Església Parroquial d’Artesaamb l’actuació dels amfitrions, l’OrfeóArtesenc a qui seguiren la Coral SantCugat i la Coral Xiribec. Del repertoride les tres corals, es pogueren escoltaruna mostra de diversos estils: músicacatalana, clàssics, música depel·lícules..., que feren gaudir d’allòmés al nombrós públic que va assistiral concert. Abans de finalitzar, el batlled’Artesa, va dirigir unes paraules alsassistents i en especials als membresde les dues corals que ens visitaven, iels va fer entrega d’un llibre de lahistòria d’Artesa com a record de laseua estada al nostre municipi. Elconcert va finalitzar amb el cant comú,primer amb La Raimundeta, queinterpretaren conjuntament l’OrfeóArtesenc i la Coral Xiribec, i finalmentamb una sardana, El cavaller enamorati el Cànon de la Pau de Francis Terral,les tres corals. Finalitzat el concert, la festa vacontinuar amb un ressopó a les EscolesVelles, que va finalitzar, com no, ambmolts cants.

Text: Sergi VallsFotografies: Josep M. Espinal

www.orfeoartesenc.cat

E

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

43

la P

alan

ca

Caramelles 2007ltre cop, acabades les festes deNadal i el Carnestoltes, i a les

acaballes de la Quaresma, torna laPasqua, i amb la Pasqua lesCaramelles.Enguany, novament de ple a la feina,els i les Caramellaires ja preparendissabte rere dissabte les cantades peldiumenge de Pasqua.Com és tradició, la jornada començaràdavant la Dàlia Blanca a les 9 del matíper dirigir-se a casa del Sr. Batlle on esrealitzarà el darrer assaig.En acabar la missa de 12, ens dirigiremen processó a la Plaça de l’Ajuntamentper l’Avinguda Ma. Anzizu, on esrealitzarà la darrera cantada.Aprofitem aquestes ratlles per convidartothom que vulgui col·laborar amb lesCaramelles la Dàlia Blanca, ja quenecessitem voluntaris i voluntàries peracompanyar-nos durant tota la jornadade Pasqua per portar les ballestes, lesguardioles i repartir senyeres. Aixídoncs, a tots els que tingueu ganes decol·laborar i participar feu-nos-hosaber, que hi sereu molt benvinguts.

La Junta

Recorregut i horari aproximat

1. casa del Sr. Batlle (9:30 aprox.)2. carrer Àngel Guimerà / Mare deDéu del Pla3. carrer Mare de Déu del Pla4. carrer Sant Sebastià5. carrer Sitges / travessera Camp deFutbol (10:00 aprox.)6. avinguda Maria Anzizu / carrerSants Cosme i Damià7. carrer Sant Cosme i Sant Damià8. carrer Marcel·lí Farré / carrer RicardViñes9. carrer de les Monges10. plaça del Progrès (10:35 aprox.)11. carretera d’Agramunt (Bar Manel)12. carretera d’Agramunt (HostalMontanya)13. carretera d’Agramunt (RestaurantJorper’s)14. carrer Sant Jordi / carrer Amadeu(11:05 aprox.)

Arribats en aquest punt del recor-

regut, es realitzarà, com es feia abansd’iniciar les cantades al pobles agre-gats (1996), un esmorzar per recupe-rar forces.

15. carrer Calvari / travessera Calvari(11:40 aprox.)16. carretera d’Agramunt (BarSícoris)17. carretera de Ponts / carrer SantJoan18. carretera de Ponts19. carretera de Tremp (Tallers Moya)20. carretera de Tremp / carrer Girona(12:15 aprox.)21. carrer Prat de la Riba / carrer SantJoan

Finalitzat el recorregut, la comitivaes dirigirà a l’Església Parroquial. Se-guidament, quan tothom surti de Mis-sa, les Caramelles es dirigiran en pro-cessó a la Plaça de l’Ajuntament perl’Avinguda Maria Anzizu, on es rea-litzarà la darrera cantada.

RecorregutCaramelles 2007

AA

45

la P

alan

ca

Psicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada Dia

De la teoria a la pràcticaa Palanca, en la seva secció Psi-cologia de cada dia, des de fa uns

anys, m’ha ofert la possibilitat de co-mentar alguns aspectes de cairepsicosocial que m’entusiasmen i alsqualS intento donar la meva visiópersonal i professional. Després d’aquesta experiència, desdel Club de Lectures i amb motiu del50è aniversari, se’m va de-manar si volia participar enaquesta celebració tot fentuna conferència. I vet aquíque jo, que em sento tancòmoda davant del teclatde l’ordinador, tenia plan-tejat un repte: posar-medavant d’un grup de perso-nes per parlar-los d’algunacosa que els pogués inte-ressar. Escriure, des del meupunt de vista, és relativa-ment fàcil... es tracta depensar i de plasmar ambunes paraules allò que tensal cap, pots esborrar una vegada i unaaltra el text fins que quedi ben entene-dor per al lector. Tens mil i una oportu-nitats abans no dónes el text per enlles-tit. En canvi, parlar... ja són figues d’unaltre paner! No es poden mesurar mas-sa les paraules quan estàs en directe, imolt menys pots esborrar-les una ve-gada dites. Sempre he admirat molt les perso-nes que dominen l’oratòria; parlar enpúblic, engrescar l’auditori és realmentun art, i tot i que se’n pot aprendre, nohi ha dubte que certes persones tenenaquest do d’una manera innata. Jo nom’incloc en aquest grup, sinó tot al con-trari, i per tant em vaig trobar en unasituació força compromesa. Per unabanda no volia ni em podia negar a lapetició que em feien des del Club deLectures i per l’altra, perquè no dir-ho,tenia ganes de reptar-me a mi mateixa,entrant en un àmbit força nou. El tema sobre el qual havia de parlarel vaig triar jo mateixa i, com no podiaser d’un altra manera, vaig escollirl’educació emocional, que és un temaque m’entusiasma, he estudiat i crec

que és massa important com per dei-xar-lo de banda. Per tant, la decisió estava presa,m’havia compromès a fer una xerradasobre la intel·ligència emocional. Emvaig anar preparant el tema de maneraque fos entenedor, engrescador i, so-bretot, que aportés quelcom a les per-sones que m’havien d’escoltar. De fet,

el món de la informàtica avui dia ensofereix moltes possibilitats a l’hora defer presentacions, exposicions, etc. Peròtot vol el seu temps; mirar, buscar, triartot allò que doni una empremta pròpiaa la presentació i desenvolupament deltema. Una vegada el “treball” estava fet,havia arribat, però, la part més difícilper a mi: posar-me davant d’un públicper explicar-me. No el volia decebre inecessitava fer-ho bé. Jo que, per naturalesa, sóc una per-sona patidora. Us haig de confessar queels dies previs a la presentació estavanerviosa i sentia el pes de la responsa-bilitat de fer una cosa nova per a mi iper la qual no sabia si estava prepara-da. Però la paraula estava donada i elrepte era meu! Arribat el moment, els nervis vandesaparèixer. La meva família allí pre-sent em donava suport moral i unesquaranta persones esperaven expectantsa veure què els explicava. Alguns d’ellsem van confessar que havien vingut percuriositat, m’havien llegit a La Palan-ca però no em coneixien personalment. Tot va anar molt de pressa i, sense

adonar-me’n, vaig sentir com el públicva començar a aplaudir, mai sabranprou bé com els ho agraeixo. S’haviaacabat i tot havia anat molt bé. Personalment em sentia satisfeta;més que pel resultat (que també), perhaver superat la meva timidesa i inex-periència en aquest camp i haver sabutfer front, una vegada més, a un repte

personal. Ara, vist amb perspec-tiva, i davant del meu or-dinador, m’adono que lavida està composta de pe-tits reptes personals, pe-tites fites que cal que su-perem. Tothom té reptesals quals cal fer front. No-més cal identificar-los,conèixer les pròpies habi-litats i tirar-ho endavant! Com deia en acabar laconferència: “Tot llarg vi-atge comença amb un pri-mer pas”, som nosaltres ino pas la vida qui ens

dóna l’oportunitat de donar-lo!!

Text: Noemí Farré CortadellesFoto: Josep M. Espinal

Bibliografía

- Alcántara, J. A. (1990). Cómo educar laautoestima. Barcelona:CEAC.- Bach, E. i Darder, P. (2002). Sedueix-teper seduir. Viure i educar les emocions.Barcelona: Edicions 62- Bisquerra, R. (2000). Educación emoci-onal y bienestar. Barcelona: Praxis.- Bisquerra, R. (2003). Educación emoci-onal y competencias básicas para la vida.Barcelona: Praxis.- Fernández Abascal, E. G., i Palmero, F.(1999). Emociones y salud. Barcelona: Ari-el.- Fernandez Berrocal, P., i Ramos Díaz, N.(2002). Corazones inteligentes. Barcelona:Kairós.- Goleman, D. (1996). Inteligencia emoci-onal. Barcelona: Kairós.- Goleman, D. (1999). La práctica de lainteligencia emocional. Barcelona: Kairós.- Gardner, H. (2001). La inteligenciareformulada. Las inteligencias múltiples enel siglo XXI. Barcelona: Paidós.

L

46

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes de febrerSESSIONS DE PLEPle ordinari: 01-02-2007

S’aprova, per unanimitat, lamodificació de l’article 7 de l’Ordenan-ça fiscal número 4 reguladora de l’Im-post de Construccions, Instal·lacions iObres en el sentit d’agregar-hi “Boni-ficar en un 50% l’ICIO referent a lainstal·lació d’Hortes Solars Fotovoltai-ques i altres energies renovables vin-culades a plans de foment de les inver-sions privades en infrastructures, adeduir de la quota resultant aplicable iamb caràcter retroactiu a l’1 de generde 2006".

S’aprova, per unanimitat, dema-nar l’anul·lació de la Ponència de Va-lors total del sòl de naturalesa urbana ide les construccions del municipid’Artesa de Segre per a elaborar-ne unade nova feta amb el màxim rigor i ques’adeqüi realment als valors vigentsactualment al municipi d’Artesa deSegre i coincidint amb l’aprovació de-finitiva del Pla d’Ordenació Urbanísti-ca Municipal.

S’aprova, per unanimitat, deses-timar l’al·legació formulada per les se-nyores Carme Torjadada Palau i TeresaReig Tortajada contra l’acord plenari del’Ajuntament d’Artesa de Segre de 2de novembre de 2006, d’aprovació ini-cial del projecte de taxació conjunta deltram viari del c/ Vescomte d’Àger alCamí de Vilves i s’aprova definitiva-ment el projecte de taxació conjunta deltram viari del c/ Vescomte d’Àger alCamí de Vilves.

S’aprova provisionalment, perunanimitat, la Modificació Puntual deltext refós de les Normes Subsidiàriesde Planejament de l’Àmbit del sector13, subzona I d’Artesa de Segre, ambl’objectiu de dotar a la ciutat d’un es-pai d’equipaments per a la ubicaciód’un Tanatori.

S’aprova, per unanimitat, la ra-tificació del decret d’alcaldia d’apro-vació de les Bases Reguladores de

l’atorgament de Subvencions dins lacampanya “Un llibre, un tresor” per aadquisició de llibres i material docentper als alumnes de P-3, P-4 i P-5 i ac-ceptar la Subvenció, per import de2.500 euros i la bestreta sobre aquestimport, atorgada per la Direcció Gene-ral d’Atenció a la Infància i l’Adoles-cència destinada a aquest programa.

S’aprova, per unanimitat, ratifi-car el decret d’alcaldia pel qual s’apro-va la presentació d’al·legacions del’Ajuntament d’Artesa de Segre al’aprovació inicial del Pla Territorial dePonent.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 8, 15 i 22 de febrer)

S’acorda concórrer a la convo-catòria del Pla d’ajuts a inversions cul-turals de l’Institut d’Estudis Ilerdencsadreçat als Ens Locals 2007, demanant-hi subvenció per a les actuacions se-güents:- Reconstrucció coberta en l’edificiMuseu del Montsec, segons memòriavalorada redactada per l’arquitecteEusebi Guimet i Berengueres amb unpressupost d’execució per contracta de14.633,71 euros.- Arranjament coberta Església de Serósegons memòria valorada redactada perl’arquitecte Miquel Ortiz i Terré ambun pressupost d’execució per contractade 37.854,16 euros.- Interiors Església de la Vall d’Arietsegons memòria valorada redactada perl’arquitecte Miquel Ortiz i Terré ambun pressupost d’execució per contracta

de 5.129.29 euros.- 3a fase arranjament Església de Vilvessegons memòria valorada redactada perl’arquitecte M. Àngels Espart i Canalamb un pressupost d’execució per con-tracta de 14.590,48 euros.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents subvencionsper a rehabilitació de façanes:- A Vicent Jou Lluch, d’un ajut de147,00 euros, per rehabilitació de lafaçana de l’edifici situat a la carreterad’Agramunt, 38 d’Artesa de Segre.- A Meritxell Solé Serés, d’un ajut de268,28 euros per rehabilitació de la fa-çana de l’edifici situat al carrer Bonaire,s/n de Collfred.- A Ramon Balagueró Vendrell, d’unajut de 161,70 euros, per rehabilitacióde la façana de l’edifici situat al carrerEsglésia, 9 de Collfred.

S’acorda atorgar al Sr. MiquelOliva Poch una targeta d’aparcamentindividual per a persones amb dismi-nució en la modalitat de Titular con-ductor amb una validesa fins al setem-bre del 2008.

S’acorda acceptar la subvenciódel Programa Leader Plus concedidapel Grup d’Acció Local Montsec Sos-tenible per import de 250.000,00 eurosdestinats a l’obra d’execució de la pri-mera fase de l’obra Casal Cultural.

S’acorda concórrer a la convo-catòria del Departament d’Acció Soci-al i Ciutadania, demanant-hi ajut eco-nòmic per import de 3.500 euros per ala realització de l’actuació “Un llibre,un tresor” per a l’any 2007.

S’acorda aprovar inicialment lamemòria valorada d’obra “Arranjamentcoberta església de Colldelrat” redac-tada per l’arquitecte Miquel Ortiz iTerré amb un pressupost d’execució percontracta de 17.061,36 euros.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres:

47

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

- A Marrot Torrent, SL, per la rehabili-tació i remodelació de l’edificiplurifamiliar entre mitgeres, situat a laplaça Major, 12 d’Artesa de Segre.- A Josep Maria Pijuan Pijuan, per a laconstrucció d’una infermeria a l’explo-tació porcina d’engreix situada al polí-gon 25, parcel·les 78-79-80 i 83 dinsdel terme municipal d’Artesa de Segre.- A Joan Codina Bernaus, per l’arran-jament i impermeabilització del terratde l’immoble situat al carrer Tarragona,15 d’Artesa de Segre.- A Nasta Business, SL, per l’oberturad’una finestra existent, i consolidar lesparets de pedra exteriors en molt malestat de l’immoble anomenat La Petitade Cal Pedrol, situat al carrer Únic, s/n, de Vall-llebrerola.- A Promocions Porta Buñol, SL, per lamodificació de la construcció d’un edi-fici plurifamiliar, compost de 24 habi-tatges, 62 aparcaments i 1 local, en for-mat de dos volums, a situar al carrerEres, 35-39 i 41-43 i al carrerBarcelona, 5, d’Artesa de Segre.- A Roser Capell Tarré, per l’acabamentde canviar terra de la primera planta irajoles i sanitaris dels banys, de l’habi-tatge situat al carrer Raval de Ponts, s/n, d’Anya.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de pròrroga de llicènciad’obres a Cap de la Serra, SA., perl’acabament de les obres d’urbanitza-ció dels carrers que formen el Pla Par-cial del Sector 12II Partida la Costa,d’Artesa de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicències deguals:- A Xavier Farràs Puigpinós, la conces-sió de l’autorització d’entrada de vehi-cles a través de la vorera, a l’edifici si-tuat al carrer Sant Antoni M. Claret, 4,d’Artesa de Segre.- A Carles Pellicer Vidal, la concessióde l’autorització d’entrada de vehiclesa través de la vorera, a l’edifici situat alcarrer Monges, 32, d’Artesa de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de connexió al servei de cla-vegueram:- A Batista Fontanet Solé, per la conne-

xió del servei de clavegueram a la xar-xa general del municipi, a l’immoblesituat al carrer Mare de Déu del Pla,35, d’Artesa de Segre.- A Agropecuària i Secció de Crèditd’Artesa de Segre SCCL, per la conne-xió del servei de clavegueram a la xar-xa general del municipi, a la indústriaa situar al carrer Francesc Macià, 1 delPolígon Industrial el Pla, d’Artesa deSegre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de llicència ambiental a NúriaPuigpinós Capell, llicència ambientalper a l’adequació d’una explotació bo-vina d’engreix existent, per 132 placesde vedells d’engreix, a desenvolupar alpolígon 10, parcel·la 310, del TermeMunicipal d’Artesa de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de la llicència per la primerautilització i ocupació a PromocionsPorta Buñol, SL, pels 24 habitatges,aparcaments i 1 local, de l’edificiplurifamiliar en format de dos volums,situat al carrer Eres, 35-39 i 41-43 i alcarrer Barcelona, 5, d’Artesa de Segre.

INFORMES DE L’ALCALDIA

En aquest punt, s’informa per la presi-dència dels següents temes:

El passat dia 1 de febrer es varebre la visita de tècnics de REGSA perfer un informe per a l’arranjament delcamí d’Anya a Torreblanca. Es preveuque es construeixi amb un acabat dedoble capa de rec asfàltic i gravilla.

El dia 8 de febrer s’ha visitat ala Directora del Servei Territoriald’Agricultura per parlar del informed’elegibilitat del Casal Cultural i delscamins que ha fet TRAGSA a Artesade Segre.

El dia 12 de febrer s’ha fet unavisita als serveis territorials de MediAmbient per parlar del seu informe so-

bre el POUM. Han demanat informe del’ACA , atès que ells no el tenien, so-bre les previsions de inundabilitat delSenill fet al projectar el seu entubament.Quant al Pla Territorial de Ponent hanreconegut que no hi és aplicable enl’aprovació inicial del POUM, atès queel Pla territorial esmentat encara no estàaprovat definitivament.

El dia 13 de febrer ens ha visitatun tècnic de FECSA per comunicar ladesaparició de la tarifa d’EnllumenatPúblic que regia fins a 2006 i que lanova normativa obliga als ajuntamenta canviar els comptadors i els rellotgesreguladors del consum. La nova tarifapot suposar un increment de més omenys un 15% del cost de l’enllume-nat públic. Ara són d’aplicació als en-llumenats públics les mateixes tarifesque als habitatges. L’ACM i la FMCestan estudiant les accions que es po-den fer per a reclamar.

Hi ha hagut una reunió amb unatècnica del Consell Comarcal. A partirdel mes d’abril es començarà la reco-llida de la fracció orgànica. Es passaràper les cases per explicar-ne el funcio-nament i es repartiran els contenidorsdomèstics d’aquesta. Tots els punts derecollida selectiva contindran tots elstipus de contenidors de selectiva, ex-cepte el d’envasos que es posarà al cos-tat de la brossa normal. Els contenidorsde paper seran nous amb boca gran aligual que els d’envasos i els de vidre.

El Departament de Justícia hacomunicat que dotarà el Jutjat de Paud’un Ordinador, una impressora, unrouter i una connexió de telefonia ambADSL.

El dia 19 de febrer ens ha visitatun tècnic de la Direcció General d’Ar-quitectura i Paisatge per prendre dadesper a la redacció del Pla Director de laRehabilitació del Casc Antic. Ha expo-sat que la Direcció General d’Arquitec-tura i Paisatge, un cop redactat el Pla,adquireix el compromís de procedir al’execució, al seu càrrec, de la rehabi-litació de la plaça Major.

Carme Barril i Brescó

www.artesadesegre.com

48

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

49

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

50

la P

alan

ca

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

Són totes espanyoles?

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les blanques

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Lavabo

Abans de l’aigua corrent, la majoria depersones es rentava en una palanganacol·locada en un aiguamans que, a més,suportava el sabó, la tovallola i la gerrad’aigua. No era gaire pràctic abocarl’aigua de la gerra amb una mà per es-bandir l’altra. Quan va arribar l’aigua corrent esvan instal·lar els lavabos: només caliaobrir una aixeta i ja ens podíem rentarles dues mans alhora, sense gestos com-plicats. Li van posar el nom de lavabo,ja que el nou mètode permetia fer elsmateixos gestos que el capellà a missa,quan un escolà li abocava aigua als ditsen una palanganeta, mentre ell recitavaun psalm que deia: Lavabo interinnocentes manus meas (“Em rentaréles mans entre els innocents...”).

Diccionari Etimològic Complementaride la Llengua Catalana V, 103

(Joan Coromines)

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Ossificació.- 2. Caixa. Aliar.- 3. Cratícula. G.- 4. iD. Usar. Nua.- 5. Ta.Paleta. N.- 6. Anca. C. Itri.- 7. Ni. Clara. Ag.- 8. Iso. Ara. Cor.- 9. stiuC. Maó. A.- 10. Me. Nuba.Pam.- 11. Escabellada.VERTICALS: A partir de les horitzontals.JeroglíficL’última és grega.Problema d’escacs1- Axg6+, fxg6 (si Rg8; 2- Ah5+, Rf8; 3- Dg7+, Re8; 4- Dxf7++); 2- Dh3+, Rg8; 3- Dxe6+, Rh7;4- Dxc6 amb clar avantatge.

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Horitzontals1. Procés de formació d’ossos.- 2. Lloc on es guarden els calerons.Unir dos metalls.- 3. Reixeta per on el capellà donava la comunió a lesmonges de clausura. Consonant velar.- 4. Al revés, prefix que significados. Fer servir. Despullada.- 5. Demostratiu femení de segona persona.Una de les eines de treball d’un pintor. La catorzena consonant.- 6. Partde la granota que es menja. Deu desenes. Element químic de númeroatòmic 39.- 7. Negació repetida. Part de l’ou. Símbol de la plata. - 8.Prefix procedent del grec que significa igual. En aquest moment. Òr-gan que batega.- 9. Al revés i plural, contrari de cru. Ciutat de les Illeso material de la construcció. Vocal oberta.- 10. Pronom de primera per-sona. Tribu que viu a la regió muntanyosa del Kurdufan. La cinquenapart del metre.- 11. Despentinada.

Verticals1. Moviment socio-cultural que tendeix a recuperar la personalitat po-lítica d’Occitània.- 2. Balladors de sardanes.- 3. Sigui. La tercera lletra.

Interjecció que demana la confirmació de l’interlocutor. Cent. - 4. Al revés, el frare d’una orde. Després de les dotze.- 5. Aumolt apreciada per passar per la cuina. Al revés, relatiu a la boca.- 6. Vocal tancada. Copiar repassant. Corder.- 7. Allò quepot passar després d’ensopegar. Corda que ens permet menar una bèstia.- 8. Ingredient d’una salsa nacional. La germana dela mare o xicota extraordinària. Vocal oberta. Mitja centena.- 9. Nom genèric de les sals de l’àcid cianhídric. Recipient ques’omple d’alcohol.- 10. Al revés interjecció que expressa queixa. Vocal usada per fer por. Allò que guia l’enteniment. Nexellatí.- 11. Esquema gràfic que expressa sobre el paper qui mana en una organisme.

A,A,A,A,A, B B B B B,,,,, D D D D D,,,,, F F F F F,,,,, YYYYY

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

La foto correspon a la lluna vista des de la Vall d’Àger, amb el Montsec de Rúbies a l’esquerra detestimoni. Va ser feta la nit del 2 al 3 de març, instants abans de l’eclipsi. (Foto: Ramon I. Canyelles)