11 novembre 2004 - Esparreguera...Ple de la Corporació 10/2004, d’11 de novembre de 2004 2 Plaça...

Ple de la Corporació 10/2004, d’11 de novembre de 2004 1

Plaça de l’Ajuntament,1 • 08292 ESPARREGUERA (Barcelona) • Tel. 93 777 18 01 • Fax 93 777 59 04 • [email protected] • www.esparreguera.org

��

��

PLE 10/04

ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL PLE DE LA CORPORACIÓ CELEBRADA EL DIA 11 DE NOVEMBRE DE 2004

A Esparreguera, el dia onze de novembre de dos mil quatre, es reuneixen a la Sala de Sessions de la Casa de la Vila els membres del PLE de l’Ajuntament d’Esparreguera, per a dur a terme la sessió EXTRAORDINÀRIA de la mateixa, amb els següents assistents: Batlle President: Sr. Xavier Sitjà i Poch Regidors/es: Sr. Lluís Moreno i Campon Sra. Núria Novell i Solé Sr. Francisco Javier Millán i Cañamares Sr. Iñaki Andrés Garralaga Sra. Margarida Font i Martínez Sra. M. Carme Vallverdú i Fisas Sra. Francesca Fosalba i Batalla Sra. Adriana S. García de Mucci Sra. Montserrat Benavent i Güell Sr. Xavier Duque i Segura Sr. Antoni Muñoz i Franch Sr. Jaume Vergés i Macario Sr. Marcel Escudé i Pascual Sra. Concepció Pardell Rey Secretari General: Sr. Daniel Tambo i Calvo Interventor Accidental: Sr. Miquel Moretó i Matosas S’excusen: Sr. Francesc Soler i Bayona Sr.Josep M. Llopart i Corsà La Presidència obra la sessió quan son les vint hores i deu minuts del dia indicat, en primera convocatòria. A continuació es passa a tractar l’assumpte inclòs en l’ordre del dia de la sessió.



��

��

Sr. batlle Bona nit. Comença aquest ple extraordinari sobre el tema d’arbitris, taxes i impostos. És un ple monogràfic en el qual hi ha un sol tema però abans de donar pas a l’exposició, voldria recordar que n’hi ha dos companys, que no són presents, Sr. Josep Mª Llopart del Grup Socialista i el regidor Francesc Soler de CIU que, per malaltia, estan absents. Demanaria al públic, que està aquí a la sala, que tots volem respecte quan estem concentrats amb una tasca com la de debatre un tema tant important com és la dels impostos de la vila. Demanaria la màxima correcció i educació, com suposo i no tinc cap mena de dubte hi haurà. No es preocupin que la seva petició és ben clara, la veiem, la seguim i els hi demanaria que ens deixessin també concentrar-nos en la nostra tasca, atès que avui és un tema monogràfic en el qual, segurament, que la qüestió aquesta que plantegen no hi ha res a dir avui en el ple extraordinari. ACORD ÚNIC 1.- PROPOSTA DE L’ALCALDIA D’APROVACIÓ PROVISIONAL DE L’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE LES ORDENANCES FISCALS, EXERCICI 2005 Es proposa l’adopció del següent acord: El text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i modificació de les Ordenances fiscals reguladores dels tributs locals. La gestió econòmica municipal comporta, també, la modificació de les taxes per la utilització privativa o especial del domini públic local, així com per la satisfacció de uns serveis de competència local prestats pel nostre Ajuntament. La publicació i entrada en vigor de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària i del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, anteriorment referida, fa convenient l’adaptació del text de les ordenances fiscals municipals als preceptes dels nous textos legals referenciats, a fi de donar compliment al que estableix l’article 85 de la nova Llei General Tributària, atès que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans. Així mateix, la Disposició addicional quarta, apartat 3, de la nova Llei General Tributària, i l’article 12 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals possibiliten que les Entitats locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i funcionament propi de cada Entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una Ordenança General, redactada a l’empara de l’article 106.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local.



��

��

Es per això, que vistes les propostes dels diferents Regidors i dels diferents serveis que es presten, es proposa modificar les següents ordenances fiscals : ORD GENERAL de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals. OORRDD NNÚÚMM 22 IImmppoosstt ssoobbrree aaccttiivviittaattss eeccoonnòòmmiiqquueess OORRDD NNÚÚMM 33 Impost sobre vehicles de tracció mecànica OORRDD NNÚÚMM 44 Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa

urbana OORRDD NNÚÚMM 55 Impost sobre construccions, instal·lacions i obres OORRDD NNÚÚMM 99 Taxa per a l’ocupació de terrenys d’ús públic amb mercaderies,

materials de construcció, runes, tanques, puntals, estíntols, bastides i altres instal·lacions anàlogues

OORRDD NNÚÚMM 1100 Taxa per a l’ocupació de terrenys d’ús públic amb taules i cadires amb finalitat lucrativa

OORRDD NNÚÚMM 1111 Taxa per parades, barraques, casetes de venda, espectacles o atraccions, situats en terrenys d’ús públic i indústries del carrer i ambulants i rodatge cinematogràfic

OORRDD NNÚÚMM 1122 Taxa per ocupacions del subsòl, el sòl i la volada de la via pública

OORRDD NNÚÚMM 1133 Taxa per a l’entrada de vehicles a través de les voreres i reserves de via pública per a aparcament, càrrega i descàrrega de mercaderies de qualsevol mena

OORRDD NNÚÚMM 1144 Taxa per a la utilització de parades en el mercat municipal OORRDD NNÚÚMM 1166 Taxa per expedició de documents administratius OORRDD NNÚÚMM 1188 Taxa per llicències urbanístiques OORRDD NNÚÚMM 1199 Taxa per la prestació dels serveis d’intervenció integral de

l’administració municipal en les activitats i instal·lacions OORRDD NNÚÚMM 2211 Taxa per la prestació de serveis en cementiris locals, conducció

de cadàvers i altres serveis fúnebres de caràcter local OORRDD NNÚÚMM 2222 TTaaxxaa ppeerr aa llaa pprreessttaacciióó ddeellss sseerrvveeiiss dd’’aassssiissttèènncciiaa ii eessttaaddaa aa llaa

rreessiiddèènncciiaa mmuunniicciippaall dd’’aavviiss OORRDD NNÚÚMM 2277 Taxa per recollida, tractament i eliminació d’escombraries i altres

residus sòlids urbans OORRDD NNÚÚMM 2288 Taxa per la utilització del servei de transport urbà i transport

escolar OORRDD NNÚÚMM 3300 Taxa per a la prestació del serveis d’ajuda a domicili i altres

serveis assistencials OORRDD NNÚÚMM 3311 Taxa per l’estacionament de vehicles de tracció mecànica en les vies públiques municipals També es proposa la creació de la nova ordenança fiscal número 35 següent :



��

��

OORRDD NNÚÚMM 3355 Taxa per la prestació dels serveis d’inspecció i control sanitari dels establiments destinats a la producció, emmagatzematge i comercialització de carn fresca i els seus derivats.

Els diferents increments que pateixen les taxes no arriben a satisfer el cost del servei, tal i com es desprèn dels estudis econòmic - financers que justifiquen la seva naturalesa de taxa. Aquests tributs, entraran en vigor amb l’any natural, és a dir, l’u de gener de 2005 i es mantindran vigents fins a la seva modificació o derogació. Atès que la tramitació seguirà els passos i terminis dels articles 15 a 19 del Real Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovant-se inicialment pel Ple de la Corporació, publicant-se en el tauló d’anuncis de l’Entitat, en el BOP i en un diari de major difusió de la província, per trenta dies com a mínim, durant el qual els interessats podran presentar al·legacions que seran resoltes pel Ple i publicant-se la redacció definitiva. En cas de no haver al·legacions, l’acord inicial esdevindrà definitiu sense caldre acord Plenari i publicant-se les modificacions acordades. Atès que l’aprovació i la modificació de les Ordenances Fiscals requereixen, per a la seva aprovació majoria simple, segons la nova redacció donada a la Llei 7/85, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local per la Llei 57/2003 de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del Govern Local.

Per tant, vist l’expedient administratiu amb els informes del Secretari i de l’Interventor municipals, proposo al Ple de la Corporació l’adopció dels següents

ACORDS :

PRIMER.- Aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança General de Gestió, Inspecció i Recaptació dels ingressos de dret públic municipals. SEGON.- Aprovar provisionalment l’expedient de modificació de les ordenances fiscals esmentades en la part expositiva, amb la redacció que figura a l’expedient i els informes tècnics i econòmics corresponents, i amb l’entrada en vigor l’u de gener de 2005 i fins a la seva modificació o derogació. TERCER.- Aprovar la imposició de l’ordenança fiscal número 35 “Taxa per la prestació dels serveis d’inspecció i control sanitari dels establiments destinats a la producció, emmagatzematge i comercialització de carn fresca i els seus derivats”, així com aprovar l’Ordenança fiscal núm. 35, reguladora de la mateixa. QUART.- Publicar en el taulell d’anuncis de la Corporació, en el BOP i en un diari de major difusió de la província l’acord d’aprovació provisional durant un termini de



��

��

trenta dies, durant els quals, els interessats podran presentar reclamacions, en el ben entès que si no es presentessin, s’entendrà definitivament aprovat l’expedient sense caldre cap nou acord plenari. CINQUÈ.- Indicar que el text de l’Ordenança General de Gestió, Inspecció i Recaptació dels ingressos de dret públic municipals a què es refereix l’acord primer, així com el text de l’Ordenança núm. 35 i aquelles que s’especificaran en l’anunci corresponent, són coincidents en tot allò que constitueix prescripció legal d’obligatòria i general aplicació, amb el model aprovat per la Diputació de Barcelona i publicat al Butlletí Oficial de la Província d’11 d’octubre de 2004. SISÈ.- Publicar, un cop transcorreguts els terminis anteriors, l’acord definitiu i el text de les modificacions en el BOP. Sotmesa la proposta a debat: Sr. Lluís Moreno Estem davant d’un ple conegut per tots, el ple d’ordenances fiscals, que ha de regular els impostos i les tasques per a l’any 2005. En aquest cas, el criteri general que hem seguit des del govern municipal és el de fer una actualització i, per tant, això vol dir que n’hi haurà l’increment de la pressió fiscal a Esparreguera en el proper 2005. Això vol dir també que s’adaptarà, que hi haurà l’actualització al 3,7% que és la previsió que fa el govern de l’estat sobre l’IPC. En referència a això que jo crec que és el criteri, en el marc general en el que hem de discutir avui. És a dir, la novetat és una postura, una posició de moderació respecte als anys següents, en tots i cadascun dels impostos, les taxes que presentem avui. Respecte als impostos per a l’any 2005 , per exemple un dels que més preocupa a la ciutadania en general, que és l’IBI no pateix cap modificació i la resta d’impostos es mantenen en el 3,7% que deia en aquesta intervenció, que és la adaptació a l’actualització a l’IPC. Quines modificacions plantegem sobre els impostos pel 2005. Mantenim, en el cas de l’IBI, un aspecte que l’any passat ja vam discutir, que eren bonificacions fiscals a famílies nombroses. També va quedar clara, penso, la posició de tots i cadascun dels grups, fa dos mesos, sobre que potser no era l’instrument millor perquè es fessin polítiques de família i, per tant, que segurament aquest impost, que el que fa es gravar la propietat immobiliària de les persones, no era segurament la millor fórmula que d’altra banda ha fet, ha redactat l’anterior govern, fa dos anys, en la nova llei de les Hisendes Locals. Un altre dels aspectes a considerar en l’IBI és mantenir el recàrrec del 20% per aquells habitatges buits i tot i que encara no n’hi ha un reglament que ens permeti poder aplicar-lo, igual que ha passat a la major part dels ajuntaments que han incorporat aquest recàrrec. Sobre l’Impost de Construccions i Obres, les modificacions més importants són l’aplicació de diverses bonificacions, que hem pensat que eren necessàries, que també les permet la llei i, per tant, que en aquest cas, nosaltres hem volgut incorporar. Una que és una bonificació del 95% en aquelles obres que facin les administracions públiques, per exemple, quan la Generalitat de Catalunya, el departament d’Ensenyament pugui fer una escola, un



��

��

ambulatori, o d’altres que es necessiti llicència municipal. Una altra bonificació sobre aquest impost és la que tindran, del 30%, aquells promotors privats que vulguin fer habitatge de protecció pública, que també és una fórmula que permet la llei. Nosaltres pensem que era molt interessant establir aquest criteri que segurament podria ser més. Algú em dirà perquè no s’ha incrementat aquesta bonificació, però el que hem de dir és que hi ha aquestes noves incorporacions, aquestes noves implantacions de bonificacions que hem de veure com evolucionen i que evidentment, en funció d’aquesta evolució, doncs l’any que ve l’impost pot patir aquestes alteracions més en bonificacions, però per nosaltres és molt important aquest 30%, perquè una de les qüestions que segurament tothom estarà d’acord és que és necessari un habitatge, no només des de la perspectiva de la construcció que han de fer els ajuntaments o altres administracions públiques, sinó que també en aquesta reducció del preu de l’habitatge s’han d’implicar també òbviament els promotors privats. La fórmula dèiem fa uns dies, es fa a través de la planificació urbanística, lògicament, obligant o reservant sòl a efectes de que hi hagi habitatges protegits però també amb altres formules fiscals, com és aquesta, que és el fet de bonificar fiscalment les promocions privades. Un 50% per aquelles, també parlo de l’impost de construccions, hi haurà de bonificació per aquelles obres, instal·lacions relacionades amb les energies renovables. Aquestes són les tres principals novetats respecte a l’ICO, que és sumen a les dues novetats, que com us explicava ja teníem respecte a l’Impost de béns immobles, des de l’any passat, a les famílies nombroses i el recàrrec del 20%. Sobre el tema de les taxes també marquem com a criteri general aquesta adaptació, aquesta actualització a l’IPC. Per tant, el que és els preus de la resta de productes que també anirem adquirint al llarg de l’any, exceptuant un cas que és el de la Residència de Can Comelles, en el que hi ha un increment molt petit respecte a l’any passat, en el cas de la resta de taxes totes estan en aquell nivell del 3,7%. Quines novetats importats proposem en les taxes? Segurament en alguna que voldran aprofundir, una primera que va donar lloc a una discussió en la Comissió Informativa, una nova taxa, la taxa núm. 35 que és la d’inspecció sanitària de carn, inspecció i control. Si hi ha alguna pregunta al respecte s’havia encarregat a l’interventor que fes un contacte amb la Diputació, que de fet és la que ens ha facilitat aquesta ordenança i que aquí el que taxem és una competència que ens dona la Generalitat de Catalunya, el Departament de Sanitat, en el qual ens traspassa als Ajuntaments aquesta capacitat d’inspeccionar, controlar de forma periòdica els establiments de venda de carn. Aquesta és una de les novetats. Una altra novetat, segurament l’interventor voldrà aclarir-la, perquè és una novetat important i especialment pels venedors del mercat municipal, és l’ordenança fiscal del mercat municipal, també en funció de un reglament i del projecte de millora del mercat municipal que s’ha fet. Finalment una, tot i que no millorarà tant com voldríem, la recollida d’escombraries. Hem volgut incorporar dues coses, una que ja sabeu perquè a la Comissió Informativa vam informar i l’altre que fins aquest matí no hem pogut tancar l’acord amb el concessionari que ara explico. Respecte a la primera qüestió, la taxa d’escombraries pateix una bonificació per aquells usuaris que utilitzin la deixalleria municipal, és a dir, que les persones d’Esparreguera que utilitzin la deixalleria tres cops tindran una bonificació del 5% de la taxa municipal



��

��

d’escombraries i les persones que l’utilitzin 5 vegades doncs tindran un 10% de bonificació. Em preguntaran, i ja vaig respondre, per què aquest nombre de visites i per què aquest percentatge? És cert igual que dic que podria haver estat un altre el percentatge, el de bonificació en aspectes com l’Impost de Construcció. Hem de veure com evoluciona també. La nostre intenció és: dues coses, una evidentment promoure la utilització de la deixalleria municipal, això és molt important per l’Ajuntament i evidentment hi ha una qüestió essencial que és afavorir a la gent que l’està utilitzant, les famílies que l’estan utilitzant, que vegin d’aquesta manera compensant l’esforç que suposa aquest equipament que és tant necessari per la vila. La segona novetat que avui, i hem de disculpar-nos especialment que no la tingueu és la unificació de la taxa a Esparreguera, pel que fa la taxa d’escombraries. M’explicaré, sabeu que la taxa d’escombraries n’hi ha un cost diferent a Mas d’en Gall, a Can Rial i a la resta de la vila. A Can Rial i a la resta d’Esparreguera tenien el mateix import tot i que a Can Rial el servei era inferior al servei que es feia a la resta del poble. En el cas de Mas d’en Gall aquest servei era el mateix que estava a Can Rial però el preu era inferior, amb la qual cosa tenien un preu inferior a Mas d’en Gall, que en la proposta d’increment d’actualització de la taxa a 58 � i en la resta del municipi seria 63 �. El que hem demanat és un estudi que ens permeti unificar la taxa per dues raons. Una perquè pensem que, pels veïns de Can Rial, el fet d’incrementar el servei igual a la resta de la vila és important i que evidentment això fa que s’unifiqui també la taxa a Mas d’en Gall que passaria a tenir un increment superior però també es veu compensada aquesta taxa amb un increment del servei. Ara estem parlant de què passa el servei, tant a Mas d’en Gall com a Can Rial, tres cops a la setmana. Això evidentment també em direu que no millora absolutament el servei de recollida d’escombraries. És veritat. Estem en un procés i aquí no m’allargaré perquè el coneixeu de sobres, amb un procés en el qual, la concessió que en aquests moments tenim per la recollida i transport d’escombraries acaba en el 2005, que hem de fer una nova concessió i que també això ve determinat pel fet de què nosaltres ja igualem la taxa perquè l’any que ve, la nova concessió, que segur que tindrà augments de la taxa, augments reals, que aquests augments han d’anar acompanyats d’una qualitat del servei que es noti i que es vegi. Aquesta és la novetat que volíem introduir, per tant, disculpar una altra vegada que no disposéssiu d’aquesta ordenança fiscal amb temps. Altres aspectes van relacionats, per exemple, amb les ordenances que fan referència a l’expedició de documents, o altres casos significatius, la poso com exemple, perquè l’hem d’explicar per una raó ben senzilla. Hi ha algunes taxes que s’ajusten al treball quotidià dels funcionaris i de l’Ajuntament. I algunes d’aquestes taxes que al que fan és l’expedició de documents, de certificacions, d’informes, còpies de plànols que hem vist al llarg d’aquest any, per l’informe dels serveis tècnics, que el preu al treball, és diferent al preu que havíem marcat en aquesta taxa. Aquest és just un exemple d’ajustar la taxa a la realitat quotidiana dels serveis dels treballs dels tècnics de l’Ajuntament i aquesta és la proposta que s’incorpora però que no significa un increment sinó un ajust d’aquestes qüestions. I per últim, amb això acabaria aquesta primera exposició fins si n’hi ha algun aclariment que toqui fer. Una que em preguntaran que és un increment de l’entrada de vehicles, en aquest cas dels guals, un increment per metre lineal en lloc



��

��

de 30� doncs passa a 45�. Tot i això per sota encara, i això ho podem en la comparativa, si ens s’ho pregunteu, doncs molt per sota dels ajuntaments del voltant. No és que sigui un increment absolutament gran però sí que anem adaptant a una realitat que és la dels municipis del voltant que tenen el metre lineal bastant més elevat que Esparreguera. I una altra, en contrapartida, baixar en el cas de les bastides de 4,30� que és com estava situada aquesta taxa a 3�. Hi ha aquest increment en el tema dels guals però també en contrapartida hi han alguns epígrafs de les ordenances que no només es mantenen sinó que en alguns casos es baixa la quantitat. Només dir una cosa més, que també es va preguntar a la Comissió Informativa sobre l’ordenança general de gestió. Aquesta ordenança es torna a aprovar entre altres raons, ja ho explicàvem, per adaptar-la al nou marc legislatiu dels últims anys, des de la llei de gestió tributària a altre normativa com la pròpia reforma de la llei de les Hisendes Locals, els canvis que s’han generat, la llei de subvencions, la llei de patrimoni, és a dir, hi ha tota una bateria legislativa, que ens obliga que l’ordenança general de gestió, que no és una altre ordenança que estipula els drets, deures, recursos, com les garanties dels usuaris, diem dels que han de pagar les taxes o impostos, regula aquestes coses. Nosaltres només adaptem aquests requeriments i de fet només l’adaptem al que ens diu la Diputació. És una ordenança que tenim com a referència el model dede la Diputació de Barcelona. Sra. Concepció Pardell Bona nit, jo volia dir en principi, per donar-vos una mica de tranquil·litat, que estem convençuts de que l’ordenança aquesta general està basada dins de la legalitat i que no queda cap dubte de que no s’ha sortit del que marca el reglament. Per tant, jo voldria dir dues qüestions. Tenim les taxes que d’alguna manera sempre s’ha dit que això és un preu del cost, és a dir la taxa no te rés a veure amb l’increment que és pugui fer perquè és un cost real. Jo crec que en aquest moment no hi hagut cap error en l’hora de fer el càlcul amb referència al que és el cost real aplicable a cada servei que és dóna. És a dir, a totes les taxes no tenim res a discutir perquè estan basades en un cost real. Suposo que si en aquest moment alguna d’aquestes taxes estigués més baixa del cost, es faria una reducció d’aquest tipus de taxa. El que sí jo volia dir, és que els impostos que es posen, abans em comentaves de fer un escorç, de recolzar les ordenances aquestes i jo t’he dit que si arribàvem a un acord, ha sigut que sí. Tu m’has dit de rebaixar els impostos, naturalment, com no podia ser d’un altre manera. És a dir, jo t’hagués demanat que almenys, ja que l’IPC català és del 3,7% i s’ha basat la pujada dels impostos dins d’aquesta línia, si que m’hagués agradat que l’equip de govern hagués fet un esforç i s’hagués quedat en el 3%. Un 0,7% , no és molt?, però és una intent de fer les coses com cal. Aleshores, jo el que diria és que l’increment dels impostos al final no es veuen en el carrer. Vosaltres ingresseu més diners en les arques, s’incrementa la pressió fiscal, però en la realitat és que l’usuari, el vilatà d’Esparreguera, els ciutadans de la nostre Vila, no ho reben ni en serveis, ni en cap benefici. Puc posar molts exemples: les zones blaves que això és un increment que ha minvat les butxaques de la gent. Es va dir que es crearien zones d’aparcament gratuïtes i en cap moment s’han creat. D’acord que hi



��

��

ha més mobilitat de vehicles i demés, però no tenim la possibilitat d’una zona d’aparcament gratuïta, només que la zona del Castell o aquest petit espai que tenim en l’antic ambulatori. Per tant, penso que s’hagués pogut fer un petit esforç aquest de pensar una mica en l’usuari, en els vilatans d’Esparreguera i de fer l’esforç de baixa una mica la pressió fiscal. Penso que hi ha molta pressió fiscal, no rebem compensacions, de cap mena de servei, tenim els carrers que no estan en condicions, tenim les places que no estan en condicions, tenim les zones dels nens que tenen moltes carències i, per tant, aquests beneficis que l’Ajuntament té i que recull legalment, no repercuteixen en benefici per la població. Per aquesta qüestió i no per una altra, nosaltres no podem votar a favor. Quan jo t’he dit que facis un esforç, l’equip de govern nostre, també ho hagués fet, de reforçar les vostres propostes i de recolzar el impostos. En aquest moment nosaltres creiem que per exemple, l’increment de la taxa d’escombraries, que si la gent feia servir la deixalleria tres vegades, cinc vegades, saps que et vaig comentar que això era discriminatori, per tant jo no estic d’acord amb aquest tema, perquè hi ha persones que no es poden desplaçar a la deixalleria. Com és soluciona aquest tema? M’ho pots explicar?. És a dir, crec que hauríeu de fer un esforç en millorar el servei del dia a dia, el que les persones notin que paguen uns impostos, però que a canvi reben una millora col·lectiva. Jo si em vols fer cinc cèntims sobre el tem aquest, quina solució tens pel tema de la deixalleria?. Doncs jo estaria d’acord amb vosaltres. Sra. Adriana Garcia Nosaltres en principi tenim exactament dos impostos i dues taxes, concretament, que demanarem una petita modificació, si és possible. Tres són per incloure un petit paràgraf i un altre per treure. Per una mica ser ordenada amb el discurs, començaré per les primeres ordenances, intentaré ser breu i faré comentaris de les que realment han pujat, s’han incrementat excessivament. És veritat que s’han augmentat en l’IPC la majoria d’aquestes ordenances i d’aquests impostos, però el tema és que aquest increment està aplicat sobre bases molt elevades d’anys anteriors. El gràfics que vam posar allà, es mostra com ha anat augmentant en aquests cinc anys la recaptació. Està clar que hi ha un component que és real, com més incrementa la població i els vehicles i els comerços, major serà la recaptació, això està clar. Però hi ha un component que no podem negar i és el que ha augmentat els impostos per sí mateixos. Exemple d’això, és l’IAE, l’Impost sobre Activitats Econòmiques que pel 2005, els coeficients de categoria de via pública, augmenta entre un 3,6 i un 3,9. Sabem que els anys anteriors havien sofert uns augments molt importants. En el 2004 havien tingut un augment d’un 20%, en el 2003 un 60%, ho tinc documentat de les ordenances anteriors. En el 2002 entre un 6%, 7%, 8% i 20%, segons la via pública de que és tractés. Per tant, l’IAE és un impost que ara paguen uns pocs, però no pot ser que aquests paguin perquè l’Estat deixi de compensar-nos. S’augmenta l’IPC, però sobre una base molt elevada d’anys anteriors. L’Impost sobre Vehicles també, la Llei fixa una taula de tarifes, però permet als Ajuntaments aplicar un coeficient, que aquest anys era del 2, aquí s’està aplicant del 1,68, fa cinc anys s’aplicava el 1,42, és un 20%. Les plusvàlues és mantenen com l’any anterior, 30% de coeficient, el que passa és que és manté



��

��

perquè és el límit que permet la llei. En el 2003 ja es va augmentar aquest coeficient del 27 al 30% i aquí s’ha hagut de mantenir perquè és el que la llei fixa com a límit màxim. Les plusvàlues tenen en tot el seu càlcul, un altre coeficient que depèn de l’antiguitat dels terrenys, segons l’antiguitat s’ha de multiplicar per diferents coeficients, aquest any tenim un 3,7, 3,5, 3,2 i 3; aquest coeficients són també els màxims de la llei, és a dir no s’ha pogut anar més enllà perquè la llei no ho permet. Anys anteriors ja hi havien estat incrementats entres un 15 i un 20%, les plusvàlues també, en el seu gràfic es mostra l’increment tingut. És un impost que s’ha incrementat al màxim i resulta molt onerós pel contribuent. Pel 2005, repeteixo, els coeficients, tant d’antiguitat, com la percentatge a aplicar en la base imposable, és el 30%, que és el màxim que permet la llei. Per una altra part, hi ha bonificacions que la llei fixa i deixa a càrrec dels Ajuntaments que és fixin fins al límit que marca la llei o per sota. Una de les bonificacions que estableix aquesta ordenança és del 40% en la quota, en el supòsit d’herència. És aquesta una de les propostes que nosaltres fem, que aquesta bonificació pugi al 95% que és el màxim permès per la llei, ja que toquem els límits en els coeficients, també ho hauríem de fer en les bonificacions. Demanem que s’elevi al 95%, perquè sabem que hi ha situacions en les que s’han de vendre els bens heretats per poder pagar impostos. Per tant, si augment la venda de manera tant onerosa, no augmentem el canvi de titularitat en cas de defunció. L’ICO, sí que s’ha incorporat totes les bonificacions que tu has comentat. Després el regidor Antoni Muñoz comentarà un parell de coses que ens agradaria veure en l’ordenança. Aquesta ordenança bàsicament és regeix per mòduls, els mòduls han augmentat un 2,2%, però el gravamen ha anat del 2,9 al 3,1. També voldríem que ens expliqueu per què el relatiu a enderrocs, sí que hi ha augments del 33% al 20%, segons les diferents categories. La taxa d’ocupació de terrenys d’ús públic amb mercaderies, materials de construcció, runes, etc., igual que la taxa núm. 10 d’ocupació de terrenys d’ús públic amb taules i cadires, són dues taxes que augmenten l’IPC, però no podem oblidar que anys anteriors ja havien tingut un increment molt important. Una altra que mereix especial menció, és la del mercat municipal, que com canvia totalment el model d’aplicació, sí que en la Comissió Informativa vaig preguntar de quina manera repercutia i si ho havíeu comentat amb els paradistes. La resposta va ser que sí, que no hi havia cap repercussió realment excessiva. Era una preocupació que nosaltres teníem perquè molt és difícil de valorar una ordenança i l’altra. La taxa d’expedició de documents administratius augmenta l’IPC, però l’expedient concretament de declaració de runes d’edificis se’n va de 133 a 600�. També la pregunta és el per què? L’ICO, el regidor Antoni Muñoz també comentarà que estimem que es poden incorporar. És una taxa que no va més enllà de l’IPC però que també anys anteriors havien tingut augments importants. La taxa núm. 27 la de recollida de residus i que incorpora la bonificació aquesta que acabes de comentar. De bonificar a qui utilitzen la deixalleria. Ens assembla perfecte trobar una manera de fomentar l’ús de la deixalleria, que és un servei que presta l’Ajuntament i que, a més a més, té un cost important. Per tant seria interessant que la gent l’utilitzes però creiem que s’ha de millorar el redactat. Tampoc passa res amb els pròxims mesos tenir un redactat una mica millor d’aquest paràgraf per poder-lo incloure. Per què? Perquè és bastant ambigu, es pot utilitzar la deixalleria dos o tres



��

��

vegades, ara no trobo el paràgraf, per llegir-lo, tres cops durant l’any o cinc o més i tenir una bonificació del 10%, però clar no expliquem molt bé si es pot anar amb dos piles cada vegada i ja ens té en compte o no. En tal cas mirar-ho una mica més en profunditat i aquest paràgraf pensem que es podria de moment retirar, millorar i desprès fer una modificació de l’ordenança. Una altra taxa que mereix especial menció és la del servei d’ajut al domicili, serveis assistencials. Bé, el que és teleassistència és un 3,7% però el que és Espai Nadó i juguem en família havien unes modificacions que, sincerament, les acabo de rebre. El comentari en la comissió informativa era que el cost de la tècnica d’educació era bastant elevat. No són els 28.000 �, són els 23.000 �. Veig aquí que és el cost de la tècnica en educació infantil. Són serveis que tenen un cost important i és important que la gent ho sàpiga. I el Juguem en família, també, malgrat que té una taxa de 21 � el cost de la persona és un servei que està subvencionat per la Diputació, també l’Ajuntament paga una part. La taxa d’estacionament de vehicles, les zones blaves, els 15 minuts passen de 0,15 a 0,20� una mica més de l’IPC. No sé si en la resta de poblacions passa el mateix. Com són empreses que porten aquest tema en diversos municipis, si aquesta tarifa és general. També s’ha incorporat el nou ítem per anul·lar la denúncia per no tenir tiquet 7�. En aquest cas el que si veiem que seran diners que recapti l’empresa en la seva gestió de zones blaves. Abans la multa la recaptava l’Ajuntament. No sé com està valorat aquest tema. I a l’ordenança número 35 el dubte que ja teníem a la Comissió Informativa i que sincerament m’agradaria que tornessis a aclarir, en tal cas. Allà es deia per part vostre que es donava una autorització sanitària i el debat era si a més a més no havia controls periòdics. Són les dues coses?. Són les dues coses? En tal cas el regidor Antoni que comenti sobre l’ICO Sr. Antoni Muñoz L’ICO, nosaltres tenim una sèrie de suggeriments a incloure en aquest impost i desprès uns dubtes que també volem plantejar. Ho faré en ordre. Proposem que s’inclogui com actes subjectes a l’impost el concepte de tala d’arbres. El POUM en la seva normativa estableix que per la tala d’arbres cal llicència corresponent però creiem que una mesura per evitar mals majors, desforestació incontrolada, que pot aplicar-se aquest concepte aquí amb claredat. En següent lloc, l’article 5è com beneficis fiscals d’aplicació preceptiva, proposem que s’inclogui el següent paràgraf, en tot cas si s’accepta el text el passarem, no cal que el copieu. Proposem que s’inclogui el següent paràgraf: “també està exempta de pagament de l'impost, la realització de qualsevol construcció, instal·lació o obra que s’hagi d’executar com a conseqüència de força major derivada d’inundacions, aiguats o altres sinistres que es qualifiquin de gravetat suficient per part de l’Ajuntament. “ Desprès a l’article 6è, en beneficis fiscals de concessió potestativa, proposem que s’inclogui el següent punt: “s’estableix una bonificació de fins al 95% de la quota de l’impost a favor de les construccions, instal·lacions i obres d’eliminació de barreres arquitectòniques en edificis existents. En el tercer punt d’aquest article 6è demanaríem un aclariment, és el tema de bonificació d’instal·lacions de calor que incloguin col·lectors que disposin de la corresponent homologació de l’administració competent. No està molt clar,



��

��

segons el nostre parer, al final diu que la bonificació prevista en aquest paràgraf s’aplicarà la quota resultant d’aplicar en el seu cas la bonificació que es refereix a l’apartat 1 i 2. L’inici d’aquest punt parla del 50% a favor de les construccions que incloguin aquest tipus d’instal·lació de producció de calor. No està molt clar quina és la base imponible d’aquest punt. I també un tema que pot crear dubtes, el redactat diu el següent: “L’aplicació d’aquesta bonificació estarà condicionada a les instal·lacions per producció de calor incloguin col·lectors que disposin de l’expedient d’homologació de l’administració competent.” Un suggeriment de nou redactat nosaltres diríem que l’aplicació d’aquesta bonificació està condicionada de què el pressupost de la instal·lació justifiqui, mitjançant el corresponent projecte tècnic. Aquí, segons es pot llegir, sembla que la cosa està centrada en que s’incloguin col·lectors que disposin de la corresponent homologació, però el col·lector és una part de la instal·lació de l’energia solar. La placa solar inclou col·lectors, distribuïdors i altres aparells. Creiem que no qualifica molt la situació i per això, en general, creiem que s’hauria d’indicar que el pressupost d’instal·lació es justifiqui mitjançant el projecte tècnic, seria suficient i, en tot cas, tenim dubtes de quina bonificació i a quin pressupost s’aplica. Al pressupost de la instal·lació o al pressupost de l’edificació que inclogui aquests sistemes? No queda clar. En tot cas, si fos a la construcció en si, a tot el global, un 50% es pot caure a la picaresca, pensar una petita instal·lació de producció d’energia solar que abasteixi una sèrie d’equipaments generals i no tots el edificis i amb això ja estaria. No queda clar aquest redactat amb el tercer punt. Dos temes menors, l’article setè al punt 1. L’any passat ja vam dir que hi havia un error d’una paraula que apareixia “el beneficio” i segueix apareixent, pregaria que es treies la “o”, benefici empresarial o contractista. I també hi ha un petit error que tampoc té massa importància, el primer punt d’aquest paràgraf, l’impost sobr, sobre, i diu sobe. És una petita tonteria. L’any passat ja vam plantejar les nostres qüestions sobre el tema dels mòduls. Vull fer una pregunta, si em poden respondre. Realment el punt 5è del regim de declaració d’ingressos que diu un cop acabades les construccions, instal·lacions u obres, en el termini d’un mes des de l’acabament, el subjecte passiu haurà de presentar declaració sobre el seu cost real i efectiu a la qual haurà d’adjuntar la documentació acreditativa, que pot consistir en el pressupost definitiu, les certificacions d’obres, la declaració d’obra nova, o qualsevol altra documentació que, a judici dels serveis municipals, pugui considerar-se vàlida per a la determinació del cost real de l’obra. Això realment no s’aplica, pregunto?. S’aplica? Sr. Miquel Moretó Realment no s’aplica, el que passa que tant l’impost com la taxa són liquidacions a compte. L’administració té la potestat de procedir a la inspecció de qualsevol obra i procedir a la liquidació definitiva tant a favor com en contra de l’empresari. Sr. Antoni Muñoz Però a la pràctica no es practica.



��

��

Sr. Miquel Moretó No, en tot cas per escandall es pot determinar sobre una sèrie d’obres i de fet el que es fa sobre tot a les obres majors, és aplicar els coeficients aquests que es proposen d’acord amb el Col·legi d’Arquitectes. Sobre un inici ja es parteix d’uns valors objectius per evitar precisament que es vagi a valors d’enderroc o valors que no siguin els reals de construcció. Sr. Antoni Muñoz Però en general, la majoria de municipis, el que s’aplica és el següent: la base imposable es determina en funció del pressupost presentat pels interessats sempre que aquest hagués estat visat pel Col·legi d’oficial corresponent i, si no fos així, la base imposable la determinaran els tècnics municipals d’acord amb cost estimat del projecte. Aquí a Esparreguera s’utilitzen uns mòduls que difereixen bastant i a l’any passat feien el càlcul i representa fins el 23% més del valor que normalment el projecte estableix. Els projectes sempre tenen el control dels col·legis oficials en quant a mínims. Sr. Miquel Moretó El que passa, que els mòduls que pot establir l’Ajuntament, és que la llei li dona una prerrogativa d’establir els mòduls que consideri convenients. Evidentment, l’Ajuntament es cenyeix al Col·legi d’Arquitectes, podria cenyir a qualsevol altre criteri, sempre i quan dintre d’una racionalitat dels mateixos. El que es fa en aquesta ordenança és recollir aquests que proposen els serveis tècnics, com a mòduls objectius, a l’hora de valorar i evitar així uns ingressos en contra de l’Ajuntament. Vull dir que no ens hem de cenyir precisament al Col·legi d’Arquitectes, sinó els que es proposen. Sr. Antoni Muñoz Jo dic el Col·legi oficial corresponent, el d’enginyers, etc. Sr. batlle Una cosa és el projecte que t’arriba visat per col·legi i l’altra és la realitat, que hi ha bastant diferència. Aquest era el problema que teníem. Si es cobra per el que diu el col·legi d’arquitectes sempre és molt més baix i, per tant, aquí hi ha una evasió dels deures fiscals perquè es fa una declaració més baixa i en canvi, perdoneu em sembla que estic fent això que no s’hauria de fer. Sr. Antoni Muñoz L’any passat vam plantejar els nostres dubtes de l’aplicació d’aquests mòduls i en tot cas tenim els nostres dubtes, la correcta aplicació i la qüestió de fons és si tots aquests impostos, el tema clau d’avui, si la recaptació d’aquests impostos es veiés clarament repercutida en beneficis, i poso l’exemple d’un tema que té relació amb construcció i és de les plataformes. Nosaltres hem criticat que cada una costa 2 milions de pessetes. Els diners que reverteixin i es vegi clarament, tota la gent que estava aquí i demanava millores per l’avinguda Francesc Macià o els que no estan



��

��

aquí de la Plana, que també demanàvem, o de Can Vinyals, tota aquesta gent si veiés efectivament aplicats els diners que es recapten, que es respecte a altres municipis i altres consideracions, és molt important. Ens anem al mínim i tenim això, però no ens anem al mínim, apliquem uns valors superiors de les poblacions del voltant. El que veiem desprès és com reverteix amb millores a la societat, és molt poc. Això és la nostra crítica més important. Nosaltres també demanaríem que les propostes que hem fet en quant a bonificacions i exempcions d’aquest impost ICO s’apliqués també paral·lelament a les taxes de llicències urbanístiques, que en aquest no s’aplica. Sr. Lluís Moreno Si estem davant de, ho dic per plantejar una discussió per concentrar-la i ordenar una mica les propostes. Igual m’estic equivocant però potser estem davant de la possibilitat d’aprovar-les per unanimitat. Pregunto. És que hi ha un únic punt. Sra. Concepció Pardell Jo sí s’accepta la disminució, sí. Sr. Lluís Moreno Estem en aquesta línia, fent un debat o si no tindrem un altre. Si podem fer un esforç, evidentment, si es discuteixen les incorporacions i s’incorporen els suggeriments i propostes han de tenir el resultat d’un vot favorable i, en aquest cas, també podem entrar en aquesta discussió o no, la nostra posició és l’abstenció o el vot negatiu. Nosaltres hem de valorar de forma diferent. És normal i legítim. Jo només us estic preguntant si estem davant d’una posició d’aprovar-les per unanimitat o no. Sra. Concepció Pardell Per la meva part depèn de vosaltres. Que s’intenti fer una reducció del 0,7% dels impostos. Sr. batlle Jo sobre això voldria afegir una cosa. Sento parlar habitualment de que es paguen molts impostos, que s’han de rebaixar impostos, la perspectiva com la que nosaltres defensem, això és incert, és a dir no podem voler serveis escandinaus pagant impostos italians. Hem de pagar uns impostos justos i han de ser els impostos que permetin que totes les demandes socials de benestar i de millora de la qualitat de vida doncs puguin ser assumits pels ciutadans a partir del que s’ingressa. El problema és que tenim uns ajuntaments depauperats econòmicament a causa precisament de la quantitat de serveis que han de donar, que no són estrictament municipals, i que els hem de donar perquè hi ha una tendència social des de fa molts anys, que es continua del que es dóna, una sèrie de beneficis als ciutadans que no són dels que són obligatoris per l’Ajuntament i, en canvi, són d’altres administracions que no cobreixen. És a dir, hi ha un estudi de la Diputació de Barcelona, gens sospitosa que diu que en despesa no obligatòria, o sigui que cobreix necessitats de



��

��

la ciutadania que no són competències municipals, que representa una mitjana de tots els ajuntaments de la província de Barcelona, d’un 32%, és una tercera part del pressupost. A mi m’agradaria tenir els carrers netíssims, els jardins impecables, però m’agradarien en dues coses. Número ú que els ciutadans no embrutessin els carrers com els embruten, si no fos una cosa que fos un accident i per tant ens estalviarien molts diners o que la gent llavors es podrien dedicar a temes de jardineria o altres tipus de coses. Això d’una banda, però d’altra banda com podem tenir els jardins i carrers impecables quan per exemple en compte de deixar el moble el dia que correspon el deixa quan li convé i per tant això incrementa els dies de recollida? Com la gent en lloc de deixar les escombraries dins del contenidor les deixa a terra. Exemples així, que podríem conèixer molt. La gent amb el cotxe dóna un cop i tomba una pilona. És vida, és una ciutat, és una vila i per tant hi ha vida i aquestes coses passen, però és clar jo el que voldria que tinguéssim en compte en tot aquest tipus de qüestions és que nosaltres estem donant una sèrie de serveis com a Ajuntament, com fan la majoria d’ajuntaments i aquesta reclamació que jo faig ara no és per l’Ajuntament d’Esparreguera sinó de tots els ajuntaments del país. Precisament fa pocs dies a Vitòria, amb motiu de la celebració dels 25 anys d’ajuntaments democràtics, ajuntaments de tots els colors van fer una reclamació, si et plau, no pot ser que continuem visquent els ajuntaments dels actuals impostos, arbitris o transferències de l’Estat, sinó que aquest tercer element, de transferències de l’estat, han de créixer moltíssim més perquè si no en s’ho carreguen tots a nosaltres. Per exemple, quan ens retallen l’IAE fa tres anys ens donen com alternativa el govern central, malauradament en aquell moment, malaurat govern en aquest sentit pel municipalisme i per altres coses, però en aquest cas per al municipalisme en què ens diu, per compensar aquesta retirada de l’IAE el que fareu: podeu pujar l’IBI i tot una sèrie de impostos. Òbviament, és molt fàcil per un govern dir això, nosaltres no podem renunciar a una sèrie d’avantatges que donem a la gent perquè nosaltres som els que estem en primera línia. Poso un exemple, un Ajuntament com el nostre, fent un Ple però davant a pocs metres tenim la gent que pot dir el que vol, fer la seva protesta, pot parlar desprès del Ple si és ordinari i en canvi en un Parlament convencional autonòmic o estatal la gent no hi és a la sala de plens. Què vol dir això? Que estem en primera línia de la trinxera, la gent ens demana, ens exigeix i els hi volem donar, perquè volem continuar entre d’altres coses una línia de serveis, que són un benefici col·lectiu important que ja fa molts anys que es venen donant a Esparreguera. Posaré exemples. Tindríem ingressos a l’Ajuntament o no tindríem cap problema econòmic i només ens dedicarien a les nostres obligacions, al mercat, a carrers, a tenir els jardins molt bé si, per exemple, no tinguéssim una residència de gent gran que ens costa cada any, a més a més, del que paga cada resident, a més a més, del que ens paga el govern de la Generalitat, 500.000 pessetes de mitjana per persona. Això seria fantàstic també si no ens passés a l’escola Bressol. L’escola Bressol més enllà del que ens dona l’Estat i més enllà del que paga cada pare i mare, ens costa una mitjana de 50.000 pessetes per nen. Ens passa amb el transport urbà, nosaltres no tenim competència en el transport urbà. En canvi, l’hem de tenir i ens costa 16.000.000 de pessetes anuals pel cap baix. Ens passa amb la seguretat ciutadana que no ens correspon a



��

��

nosaltres i ens veiem obligats a incrementar cada vegada més la plantilla de la policia local per tasques sobretot de seguretat ciutadana no de servei directe al ciutadà com és l’altre tipus de tasca que li és encomanada per llei com trànsit etc. Perquè la guàrdia civil s’arreplega i no ens venen mossos d’esquadra i si ens venen mossos d’esquadra encara estan en una fase de desenvolupament que tenen una problemàtica molt grossa. Per tant, tenim una sèrie de serveis que no són competència municipal i que nosaltres hem d’anar a donar, per tant en aquest sentit hem de reclamar i hem de seguir reclamant que el govern i la Generalitat, en aquest cas, ens canvií d’una vegada el sistema de transferències, aquest sistemes d’ingressos dels ajuntaments. En aquest moments tenim una despesa del 13% de despesa pública i hauríem d’arribar com reclama el col·lectiu municipalista espanyol al menys al 25 o 30% però això ho hem de fer amb ingressos, no ho podem fer amb el que rebem. Nosaltres avui depenen, dels ingressos de l’IBI, de l’IAE, de L’ICO, de l’IVTM i de les plus vàlues. Clar, es pot dir no augmentem impostos no toquem res, fem un esforç per no fer-ho però és que és inevitable, perquè ens passa. Hi ha taxes, per exemple, que en teoria una taxa d’escombraries tot el que s’ingressa, tot el que costa s’hauria d’ingressar. Això és mentida. Hauríem de posar unes taxes molt més elevades del que realment estem cobrant i, en canvi, estem molt per sota del que ens costa. Hi ha dèficit i aquest és el problema principal que tenim. Jo el que reclamo es que ens veiem, siguem curosos en tot aquest tema de l’augment d’impostos i taxes perquè és que no ens donen més solució. Posaré l’exemple de la plus vàlua. Quan parlem de la plus vàlua jo ho puc dir personalment, perquè ho estic vivint aquests dies precisament, realment és un problema, però és clar la plus vàlua no va tot a l’Ajuntament, la plus vàlua, una part important va al govern de la Generalitat en aquest cas. És autonòmic, un impost autonòmic i una resta va a l’Ajuntament. A nosaltres ens ajuden aquests ingressos. El govern de la Generalitat, en aquest cas, és qui ha de definir. Sé sobre això perquè és qui s’emporta la part més important del lleó. Atès d’altra banda que si que això és positiu, el conseller d’economia ha manifestat que estan pensant de tirar endavant una modificació d’aquest impost. Estarà molt bé. Però jo dic, tot el que ens treguin o ens anul·lin, si et plau, que ens ho compensin en escreix amb altres ingressos que vinguin dels impostos, per exemple d’un tram de l’IAE, o d’un tram de l’IRPF, en un percentatge que ens vinguin als Ajuntaments. Mentre això no passi, no tindrem més remei que seguir d’una banda actualitzant els preus, augmenten només l’IPC, sense augmentar pràcticament res, només el cost de la vida, però això no ens dóna per més i per tant no podem anar endavant. L’IBI, és un impost que planteja molts problemes, diuen que cobrem molt de l’IBI, i és que simplement a l’any 2002 desprès de 16 anys de no tocar-se amb l’increment que hi ha hagut dels preus dels valors cadastrals, ens trobem que l’IBI a l’any 2002, apliquem per normativa estatal. Això és una cosa que fa el ministeri d’hisenda, o sigui que nosaltres no hi entrem en això, es donen uns valors a les cases a l’any 2002 que avui només agafant que és el 50% per llei, el 50% del valor d’aquella casa en el 2002. Avui sabem que aquesta casa, val segons els augments de l’any 2003-2004, un 34% més. Vull dir que els impostos, el problema que tenim és que es desfasen automàticament. Ens se semblen banals, però si volem serveis, si aquests serveis, a més a més, els exigim com una cosa que



��

��

cada vegada ha de ser superior perquè el que ens donen ja ens sembla poc, doncs no tenim més remei que seguir tenint més ingressos. I mentre els ajuntaments no tinguem més ingressos de l’Estat o de la Generalitat ens veurem obligats a ser malabaristes veritables per mantenir un nivell d’impostos i de taxes moderat però que inevitablement és una cosa que no podrem resoldre mai, i tard o d’hora, els haurem de seguir augmentant i els serveis que donem amb taxa per la residència de gent gran, d’escoles bressol i escola de música i d’altres, com les escombraries, ens haurem de plantejar seriosament si les seguim cobrant a preu subvencionat, que hem de pagar entre tots o l’han de pagar la gent que realment la fa servir. Perquè no sé fins quin punt és just que una cosa que la fa servir una persona, s’hagi de pagar entre la resta, però en tot cas, no és el debat d’avui. És un debat que tindrem l’oportunitat de fer en el seu moment, però jo poso aquestes coses sobre la taula, no tinc solució en aquest sentit, però si voldria que ho tinguéssim en compte. A tothom ens agradaria dir, no augmenten, no toquem, no fem, però si ho fem es perquè no tenim més remei que fer-ho, sinó ens anem a la fallida tècnica. Sra. Adriana García Són dues coses diferents. Per un costat, és la recaptació que ha anat augmentant, però l’altre tema és que es vegi. I es pot veure si es gestiona millor el pressupost de despeses. Nosaltres, veiem que cada euro de més que ingressa aquest Ajuntament, inclòs ho tenim ara en documentació pel Ple de la setmana que ve, tot major ingrés, se’n va amb més despesa. No pot ser, i això és el que es critica des de l’oposició. No pot ser que augmenti la recaptació, ara no recordo si és la taxa de llicència d’obres i altres impostos més, i això es va en més despesa. S’han d’optimitzar els recursos. Que recaptem més, bé, però que el ciutadà ho vegi. Tu parlaves dels serveis que aquest Ajuntament presta. Els presta des de fa molt temps, les escoles bressol, la residència de gent gran. Heu anat incorporant serveis nous com l’espai nadó, el juguem en família i tot aquest tema, però jo també recordo que fa 5 anys, a les primeres discussions d’aquests temes vosaltres dèieu que Esparreguera estava per sota en impostos de la mitjana dels pobles del voltant. O sigui que, com és possible que podíem o érem capaços, el govern socialista, de mantenir aquells serveis amb impostos baixos i avui que estem fregant els límits que ens marca la llei, som incapaços de cobrir aquests serveis? Ens estem endeutant en tot, jo crec que lamentaria sincerament que no entressin en discussió les propostes que hem fet, perquè crec que seria beneficiós per al ciutadà. En principi, encara que el nostre vot pugui ser negatiu, abstenció o sí. Crec que sí. La proposta és en benefici del ciutadà. Nosaltres si ens abstenen o votéssim que no, és un tema de gestió que veiem que any darrera any es recapta més i torno a repetir: d’acord s’ha augmentat l’IPC aquest any, però s’ha augmentat sobre bases molts altes. Els percentatges de recaptació són el 80% en l’IBI, el 42% a l’IAE Per cert, el que li toca pagar avui, paga molt més que fa 5 anys, el 94% de vehicles i el 220 les plus vàlues. Aquesta major recaptació s’ha de veure i si n’hi ha impostos que no han augmentat més es perquè la llei fixa aquests topes com és en el cas de les plus vàlues. N’hi ha serveis com el bus escolar que es prestava abans i ara es paga el bus escolar. Què és el que està passant) La pregunta l’heu de fer vosaltres i molt seriosament. El servei escolar és



��

��

un servei que funcionava de manera gratuïta, ara la família ho paga. Fan l’esforç de pagar-ho, i aquest esforç es va a majors despeses. N’hi ha una empresa que gestiona el tema de bus i de monitores. A veure, amb aquesta plantilla, l’estructura de personal que tenim des de fa 3 o 4 anys que ha augmentat, des de l’any 2002 al 2003, un milió d’euros, per tant dos milions que arrastrem. Del 2003 al 2004 un altre milió d’euros en pessetes, són 3 en pessetes són 500 milions de pessetes. Com és possible que amb aquesta estructura administrativa es donin treballs a tercers, s’externalitzin serveis cada vegada més i no siguem capaços de donar, amb els impostos que cobrem, que realment es vegi. Nosaltres el que exigim realment és que l’impost de vehicles, l’impost de zones blaves, que es vagi en arreglar carrers. Circular per Esparreguera cada vegada és més complicat. L’arranjament dels carrers s’està fiançant amb préstecs, haurien de servir aquests ingressos per finançar aquest tipus de despeses. El tema d’efectiu amb contribucions especials, serà tema d’un altre ple en tal cas, però és essèncial. La major recaptació hauria de recaure realment en millors serveis i millors infraestructures. El que ha passat fa dos Plens amb el tema de l’abocador, el deute que es té, 2001-2002-2003, que va provocar un endeutament afegit als 1.600 milions de pessetes que hi ha de deute i ara de 450.000 euros de més. Realment heu perdut credibilitat, confiança, costa donar un sí quan es veu aquesta gestió realment. La pretensió nostra és optimista en els recursos, realment amb aquesta recaptació el que és inacceptable, amb la pressió fiscal actual, que es tingui un deute de 1.600 milions de pessetes, una carència d’infraestructures com encara tenim i de serveis. El que passa és que en despesa de personal se’n va d’una manera excessiva, de veritat que pensaven que la revalorizació dels llocs de treballs anava a ser més ambiciosa. Aquests dos milions entre un any i una altre que s’ha aplicat 142.000 euros fins ara. Sr. Lluís Moreno Puc fer un discurs financer local abastant tots els pressupostos, la proposta que fem, avanço la valoració dels llocs de treball. O ens centrem a les ordenances o jo ara la intervenció que faré, si em permet l’alcalde de mitja hora avançant sobre els pressupostos. I què ens centrem a les ordenances. Entenc, jo he fet una intervenció en la línia de plantejar les ordenances, perdona que t’hagi tallat, havies d’acabar, a mi em sembla que en estem fent un debat sobre temes generals. Sí, perdona. Jo en la meva intervenció podré intervenir sobre la previsió pressupostària, sobre la gestió de l’any 98. Em deixareu fer-ho durant la mitja hora restant, i faig tota una explicació de valoració de llocs de treball, de pressupostos. Jo només he dit una cosa a la intervenció de l’alcalde. És lògic que si es proposen coses és per millorar les ordenances i si proposes coses per millorar les ordenances t’incorpores a la responsabilitat de votar a favor de les ordenances i és lògic que si estem en aquest punt discutim i jo ara estava ordenant les vostres propostes i aquí és possible que podem estar d’acord. En aquesta no és possible perquè legalment i jo ho estava preguntant, estava fent aquesta feina. Això és legal, no és legal, això es pot fer a través d’acord de subvencions. És a dir, establint un marc en el que era possible fer una votació favorable si no de 17, sí de 16. Això no te res a veure amb el vot, evidentment que en té. Altra qüestió.



��

��

Sra. Adriana Garcia Què ens preocupa?. Millorar les ordenances o que votem que sí o que no. Si les podem millorar i, a més a més, vostès voten que sí. Sr. Lluís Moreno I vostès votaran també favorablement perquè així demostraran responsabilitat amb el que fan. Sra. Adriana Garcia La responsabilitat de gestió la teniu vosaltres, la responsabilitat és la que estem demanant nosaltres. Sr. Lluís Moreno Ja tenim clara la seva posició. Ja hem parlat de les ordenances, jo no faré la intervenció de la valoració, de la gestió 98, no cal fer-la, vostès tampoc insistiran en parlar del que sempre parlen. Sabem quina és la seva postura. Algunes de les qüestions com exemple, la que feia el regidor Muñoz sobre ajustar una correcció millor en el sentit d’una millor explicació del 50%,. jo entenc què s’ha de fer, la resta de qüestions, jo crec, que hi havia temps per intentar pactar perquè teníem una setmana, a no ser que diguin la resta de companys que sigui així, teníem una setmana de temps. Ho dic per acabar ja definitivament perquè ja estem en un punt que farem tertúlia. Per tant jo el que proposaré és que votem les ordenances i que marxem a sopar. Sra. Concepció Pardell El Sr. batlle ha fet uns suggeriments i jo voldria aclarir amb respecte del que ha dit ell, si em permeteu. Tu comentaves el tema de l’IPC, que és impossible baixar-ho, tu havies posat sobre la taula la possibilitat de què les taxes no cobreixen realment el cost de la taxa, algunes. És a dir, potser s’haurien de posar sobre la taula aquests temes, perquè en realitat els ingressos i els diners que recapteu són en benefici de tothom no d’uns quants. Per tant, crec que hem d’anar en aquesta línia, perquè el que no és possible és que les coses del dia a dia no es notin en el poble, això és el que fa mal, la pedra a la sabata. El problema és que amb aquest esforç que jo demanava en comptes de pujar el 3, 7% que correspon a l’IPC català, millor deixar-ho amb el 3 com una voluntat de l’equip de govern de rebaixar una mica per fer un esforç. Però, si realment estàs comentant tu, que amb algunes taxes no s’està pagant el cost real, partint d’aquesta base, doncs a lo millor es impossible fer-ho, per tant seria necessari fer una anàlisi i cap a quina línia anem i dirigim els ingressos i els redistribuïm correctament perquè tots tenim el dret de rebre de l’Ajuntament millores substancials i del dia a dia. Sra. Paca Fosalba Jo només volia respondre una qüestió en el Lluís i és que l’Adriana senzillament, regidor Moreno, havia respost a l’exposició del Sr. alcalde. Estem d’acord



��

��

absolutament que el finançament que tenen en aquest moment els ajuntaments no és el finançament desitjable. En això, estem tots d’acords. Les taxes, si nosaltres estiguéssim governant, també presentariem unes taxes per la seva aprovació però el que estem nosaltres qüestionant no é l’esperit de la taxa, sinó la gestió posterior que es fa d’aquests diners recaptats de la taxa, que és substancialment diferent. Bé. I naturalment no estem d’acord perquè la última prova hem tingut en aquest conveni de reconeixement de deute que han tingut vostès en l’abocador per impagament d’uns diners que el ciutadà havia pagat i això és delicat. El ciutadà no havia pagat aquests diners? Perdoni, perdoni. No em digui que es fals, vull saber per què es fals. Sr. batlle Vostè diu que són uns diners que havien recaptat del ciutadà i el ciutadà paga la taxa, i amb aquesta taxa s’ha pagat la recollida d’escombraries. Sra. Paca Fosalba En el càlcul de la taxa hi ha el cost de l’abocador de Can Mata. Sr. batlle Si però aquests diners s’han pagat. Sra. Paca Fosalba El 2001-2002 i 2003? Sr. batlle Aquests diners han quedat penjats. Aquests diners han quedat pendents de pagar a l’abocador. Al concessionari se li ha pagat la taxa. Sra. Paca Fosalba Perdoni, la recollida porta a porta s’ha pagat. La despesa a l’abocador no s’ha pagat. Sr. batlle És deficitària aquesta taxa precisament i per tant el que no s’ha pagat és a l’abocador. Sr. Paca Fosalba A vostès els hi arribat la factura i vostès no l’han pagat. Punt i s’ha acabat. Que no digui que és fals. Sr. batlle I com li puc dir que és veritat si no és veritat. I des del moment que vostès han signat un document de reconeixement de deute.... Sr. batlle Però són coses diferents regidora, si et plau.



��

��

Sra. Adriana Garcia Els diners dels altres anys s’han acabat, encara que volgués treure’ls de l’IBI o dels altres impostos, s’han acabat. Ara s’han de treure de les properes recaptacions. Sr. Marcel Escudé Volia intervenir en dos blocs. El primer bloc, el tema de l’IPC que proposa el PP, la reducció de l’IPC català, que l’hagi de pagar l’Ajuntament d’Esparreguera que és tan català com el de Matafaluga, desprès que l’IPC català és culpa d’una situació que, evidentment, ve donada especialment per uns governs espanyols que han tingut l’IPC català com l’han tingut i que els preus catalans són més cars històricament per una raó concreta i que fins ara, i fins avui, encara no s’havia solucionat el problema de finançament dels ajuntaments. Un paquet enorme que, francament, que vingui el Partit Popular demanant la reducció de l’IPC català quan ens està masacrant durant 8 anys especialment a Catalunya, amb tota mena de peatges. Jo el trobo bé, des del punt de vista de la Concepció Pardell, jo ho trobo fantàstic perquè ho fa de bona fe, però francament des del Partit Popular és una burla absoluta al poble d’Esparreguera. Això per una banda. El sistema del finançament: només un exemple per reforçar una mica el discurs que feia el Xavier Sitjà. Ajuntament d’Artea (Biscaia), 600 habitants, 300 milions de pessetes de pressupost. Nosaltres en proporció, l’Ajuntament d’Esparreguera que té aproximadament 20.000 habitants tindria una xifra d’inversions que l’interventor cauria aquí a terra i no s’aixecaria mai més. No caldria ni interventor tindríem 8 o 9 o 10 mil milions de pessetes per gastar. El tema de finançament dels ajuntaments és gravíssim, però també d’altra banda, el segon bloc, en referència a les propostes del PSC, més enllà de les propostes que puguin fer, que em semblen moltes d’elles personalment perfectament assumibles i, en tot cas, si milloren una taxa, la millorem i serien el tècnics que haurien de decidir si aquesta taxa es pot modificar d’acord amb els aspectes legals que presentin aquesta modificació. Jo també penso i pensava, des d’aquí, malgrat estic absolutament d’acord amb l’alcalde que tinc aquí a l’esquerra, que el discurs de l’alcalde ha estat excessivament triomfalista, en un sentit, i és que és veritat que fem serveis i és veritat que fem més que no en feien, per això costa més cèntims, perquè fem més que no en feien i com que tot es prepara pel Ple de la setmana que ve, una de les raons d’una modificació de crèdit del Patronat d’Esports que hi haurà es perquè, en lloc de donar servei a vint nens hem donat a tres-cents o dos-cents i pico, amb la qual cosa, ens han faltat cales, malgrat els hem recuperat d’altra banda, però aquesta és una qüestió diferent. No es tracta de tenir uns serveis i mantenir-los durant 10 anys, d’anar augmentant la proporció dels serveis, per tant més peles, això és evident i és veritat també, i aquí us dono la raó perfectament, una cosa que em sembla que tots plegats reclamem, que no és una qüestió de què l’alcalde estigui defensant ara mateix que nosaltres fem uns serveis fantàstics. És veritat que la feina de l’Ajuntament és oferir el millor servei possible al millor preu possible i quan dic el millor preu possible no és per l’usuari sinó per l’Ajuntament, cosa que tampoc fem. Aquí també li dono la raó a la Sra. Pardell, s’ha d’adequar la taxa al cost del servei. És evident que això no ho fem, un dia o altra això ho haurem de fer i aquesta taxa ha de contemplar els criteris de qualitat d’aquest servei, però és veritat també i em



��

��

sembla que tots hi estem d’acord, malgrat el PSC amb la dosis de demagògia justa i adequada per criticar la gestió que és la seva feina perquè al capdavall està a l’oposició i és el que s’ha de fer. Gràcies a mi i a la Sra. del P.P. que també existeix per una qüestió matemàtica és absolutament imprescindible. D’altra banda, més enllà de la qüestió matemàtica, jo sóc un home de lletres, més enllà de tot això, el que està clar, hem de reduir la despesa. I això ho sabem tots. Jo crec que en molts casos s’està fent, en molts cos és complicat fer-ho i en molts casos s’intentarà fer-ho. Això baixa, el compromís de tota la gent d’aquesta taula és aquest, aquí no es gasta alegrement per gastar, és evident, però sí és evident que es pot gestionar molt millor, però el que no estem discutint això. Jo voldria fer una petició i és que el vot del PSC no condicioni les millores que el PSC pugui incorporar i no avui en el mateix Ple sinó a posteriori. Sra. Adriana García És molt mesquí. Sr. Marcel Escudé Jo crec que no cal que el condicioni avui. I en tot cas tampoc cal que s’incorporin avui. Que s’estudiïn les modificacions perquè em penso que hi ha un criteri tècnic inapel·lable. Ho dic des de la meva perspectiva per una raó. He proposat una modificació de taxes que no s’ha pogut fer, malgrat tots hi estaven d’acord. Tots hi estaven d’acord en aquesta modificació i no la vam poder fer perquè hi havia uns terminis legals que s’havien de complir i després el regidor Vergés va proposar una altra que la incorporarem l’any que ve. Jo demano que s’estudiïn les modificacions i sempre que siguin possible s’incorporin. Sr. batlle Jo plantejo dues coses. Una, aquestes incorporacions jo crec que s’han de fer abans d’arribar al Ple, per una raó obvia. Aquí feu uns plantejaments que, primer de tot, s’hauria de veure si es poden introduir per temes legals. D’altra, s’hauria d’analitzar si no s’estan fent, altra s’hauria de veure la fórmula exacta. Jo penso que si algú té voluntat, de veritat, de votar a favor del que estem votant avui, doncs el que fa és arribar amb un acord abans, demanar-lo, es pot fer hores abans del Ple, no cal fer-ho una setmana abans. Es porta una proposta pactada, es vota i tots contents, però clar, si esperem al Ple per explicar la nostra posició convencional que és la de governar a l’oposició sense (en aquest cas ho dic per l’oposició), que vol introduir millores i no ho ha fet abans, és bastant difícil que aquí puguem, és impossible. Per tant, jo crec que la proposta, i ho sento, del Lluís Moreno és la coherent, si vostès estan disposats a votar que sí, posem-s’hi però si vostès estan disposats a dir que no o abstenir-se, és absurd perquè això ho conec del POUM, i permetin que faci una comparació, a l’aprovació inicial vam fer una sèrie d’acords que vostès accepten, tothom accepta, que rebaixen inclòs posicions d’alguns partits , com per exemple del meu propi grup sobre coses com ara el 50% d’habitatges de protecció oficial que nosaltres demanàvem i vostès diuen 35%. D’acord 35%. Altres temes de polígons industrials, etc. Però vostès aquí voten a favor però desprès això no es toca i a la



��

��

provisional voten que no. Amb la qual cosa, jo crec que s’ha de votar en coherència. Si s’introdueixen una sèrie d’elements que modifiquen i es mantenen s’ha de votar en coherència en el Ple. El que no es pot esperar és, en bona lògica, que el govern accepti el que vostès diuen i a sobre vostès votant en contra. Això no és coherent. Sra. Paca Fosalba En primer lloc, ens està llegint la cartilla. Venim aquí i ens fa una repassada, la veritat és que aquí, ara, venim a parlar de les ordenances. Si m’ho permet, això lo primer. La realitat és que estem parlant de les ordenances i jo m’agradaria que ens ajustéssim al tema del dia, perquè si anem treien coses anteriors no fa el cas. I en segon lloc, a mi em sembla que les esmenes que nosaltres proposem són esmenes que afecten al ciutadà, per tant una qüestió, que ho ha diferenciat i jo creia que ningú m’havia entès de la taula. M’ha entès el Marcel: una cosa és la recaptació, ho he dit al principi, i una altra cosa la gestió. No estem d’acord amb la gestió que es fa amb aquests diners recaptats provenint d’aquesta taxa, ara bé això no treu que nosaltres vulguem introduir millores a l’hora de definir l’objecte de la taxa, el tipus impositiu, i demés. Són dues qüestions absolutament diferents i que a vostè li convé barrejar-les, jo ho entenc, però nosaltres les volem diferenciar. Són dues qüestions absolutament diferents. Si no volen acceptar les esmenes que, en definitiva penso que és un benefici per a tots e ciutadans, doncs no ho facin, allà vostès, m’entén. No ha de condicionar el nostre vot. A vostè li convé condicionar-ho, doncs condicioni-ho. Sr.batlle Escolti’m una cosa, és el meu criteri. Un criteri personal perquè no em vull vincular a cap decisió d’un altra grup polític. El partit socialista està votant constantment no a tot. A les coses transcendentals. A les veritablement importants, si a sobre nosaltres hem d’acceptar, estem disposats a fer-ho, les seves peticions, les seves propostes, estem disposats a fer-ho i ho hem demostrat moltes vegades. I amb el POUM crec que ho vam demostrar també. Estem disposats, però vostès han de tenir una lleialtat a la seva proposta, La lleialtat és que votaran a favor. És com una cosa sense sentit que vostès aconsegueixin que nosaltres acceptem les seves peticions, llavors votin en contra. Home, això és anar amb el lliri a la ma! Sra. Adriana García Fa sis anys que escolto aquest discurs. És el salvador i el benefactor de tot, i el PSC els dolents de sempre. Sempre que no. Sr. Antoni Muñoz Està d’acord que estem votant que no a coses substancials però pensant alternatives. Està d’acord o no?. Sr. batlle Jo li puc dir que com a govern hem ofert, amb moltes de les coses fins el últim moment, pacte, acord, per anar al Ple i votar-ho conjuntament. Vostès no ho han acceptat, perquè la seva línia respectable, jo discrepo, perquè jo crec que l’oposició



��

��

hagi de dir sempre que no. Jo crec que l’oposició ha de ser flexible i nosaltres creiem que som flexibles amb moltes coses, que acceptem propostes seves, però crec que aquí la petició que fa el regidor Moreno ha de ser honesta, lleial i ha de ser conseqüent. I si vostès aconsegueixen introduir una sèrie d’esmenes, que em semblen molt bé, han de votar a favor. Sr. Antoni Muñoz Entenc que l’essència substancial del nostre equip no és la gestió i això té un valor incalculable. La gent que abans estava aquí demanava això, bona gestió i no l’han fet. Sra. Paca Fosalba Potser una pausa de cinc minuts, per parlar entre nosaltres. Sr. batlle Fem una pausa de cinc minuts. Sr. Lluís Moreno Quines són les qüestions claus, que jo no oblideu el que he dit, estem parlant de vot consensualitzar i de vot unànime, he dit això, perquè n’hi ha qüestions que són assumibles, altres que jo podia estar, no d’acord en el 95 i d’acord en el 83, però jo no sé que és el que opina el Marcel i això discutit en un debat d’un Ple en el que ja hem de portar les coses, em sembla que era difícil. Si en 5 minuts com a mínim podem ordenar el vot, i no hem d’estar discutint-nos. Ens reunim en 5 minuts. Sr. batlle 15 minuts, suposo que 5 minuts és un dir. El temps prudencial. El Ple es suspèn durant un període d’aproximadament quinze minuts i, a continuació, es torna a continuar el debat. Sr. batlle Aquest recés ha servit per a poder plantejar sortides en aquest cul de sac al que havíem arribat. Vostès tenien la paraula en l’últim moment, si volem reprendre-la. Sra. Paca Fosalba El nostre grup, desprès de deliberar, ens mantenim igualment en el sentit de què no s’han de vincular les esmenes que introduïm a la intenció de vot, entenent que les esmenes són una contribució que fem nosaltres per millorar el redactat de les taxes. D’altra banda jo penso que també contradiu una mica el que diu vostè que el partit socialista diu que no a tot, i penso que és voluntat del partit socialista col·laborar en aquest sentit, i una col·laboració és millorar el redactat d’aquestes taxes perquè és un benefici per a tots. Entenem que no s’ha de vincular al vot perquè són dues qüestions diferents, i ja ho hem dit abans, el nostre vot no és pel redactat de les



��

��

taxes. És perquè no estem d’acord amb la gestió que es fa dels diners que se’n deriven d’aquesta recaptació. I amb això ja ho hem dit tot. Sra. Concepció Pardell He de dir que en realitat sabeu que sempre la meva línia a l’hora de les ordenances jo sempre faig referència a què no es distribueix equitativament per a tothom. Tothom paga però tothom no rep, en conseqüència jo mantindré la meva situació. Sr. Lluís Moreno La proposta que us fem és la següent, valorant com una opció a entendre, des del punt de vista del govern municipal, la contribució que es fa a la millora de la redacció, el que proposem és votar les ordenances fiscals i us demanem d’altra banda que les propostes concretes, que s’han fet, de millora de la redacció, i que això significa, en tot cas, una possibilitat de modificació d’ordenances, se’ns passi amb la proposta de què aquests dies i a efectes de què puguin ser estudiades, tal com ens diu l’interventor i el secretari sobre la importància que té la redacció d’una taxa. No caient en la improvisació d’un moment de debat fogós sinó en l’estudi més fred, més tècnic, i que determini no només l’abast de la legalitat sinó també l’efecte econòmic que poden tenir, com hem fet en altres casos de bonificacions o beneficis fiscals. Això vol dir que acceptaríem aquest redactat per a estudiar-lo tècnicament i que en el cas de què sigui ben acollida pel govern en el Ple del 18 de novembre, concretament del dijous, es modificarien aquestes ordenances que dic – no dic el números, sí que dic el que diuen les ordenances -: La que planteja un augment del benefici fiscal en la plusvalua, la relativa a la millora de la redacció del benefici fiscal o bonificació pel que respecte als usuaris i la utilització de la Deixalleria, una redacció que la millori. Aquesta jo avançaria que, si trobem una millora de la redacció, és una millora fàcilment assumible. En relació a les exempcions de la llicència en casos de desgràcies, per dir-ho així. També la supressió de barreres arquitectòniques en la construcció d’obres, una bonificació que es planteja de fins al 95 %. I la incorporació de la tala d’arbres com a subjecte a llicència. Aquestes, us agrairíem que, si és possible, demà féssiu un redactat possible, nosaltres les estudiem i si finalment, tant des del punt de vista tècnic com polític, estem d’acord les modificaríem en el proper Ple. Dit això, recordo: ara correspon votar les ordenances. Passeu la redacció i, en el cas de què ho tinguem en compte això, modificaríem aquestes ordenances. Sr. Marcel Escudé El tema de la taxa de la Deixalleria, el que podríem avançar és que anirà per una mica llarg. Jo crec que podríem aprofitar l’oportunitat, en tot cas, l’aprovem tal com està, però sobre tot parlar desprès amb el servei de gestió de la Deixalleria per a veure quina és la tipologia d’usuari que arriba i desprès aprofitar el tema de la recollida de la poda de Can Rial i Mas d’en Gall. Sr. Lluís Moreno



��

��

L’esperit s’ha entès i amb aquesta no hi haurà problema. Igual que la de la de millora de la redacció del tema del 50% de bonificació de l’impost en el cas d’aprofitament energètic, en aquest cas el que farem serà fer una redacció exacta al que diu la Llei. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER MAJORIA amb 8 vots favorables dels regidors/es: Sr. Xavier Sitjà, Sr. Lluís Moreno, Sra. Núria Novell, Sr. F. Xavier Millán, Sr. Iñaki Andrés, Sra. Margarida Font, i Sra. M. Carme Vallverdú (grup municipal d’Entesa pel Progrés); i Sr. Marcel Escudé (grup municipal d’ERC). Voten en contra 7 regidors/es: Sra. Francesca Fosalba, Sra. Adriana García, Sra. Montserrat Benavent, Sr. Xavier Duque, Sr. Antoni Muñoz, i Sr. Jaume Vergés (grup municipal PSC); i Sra. Concepció Pardell (grup municipal PP). I no havent-hi més assumptes a tractar, la Presidència aixeca la sessió, quan són les vint-i-una hores i cinquanta-cinc minuts del dia indicat, de la qual s’estén la present acta que, aprovada pel Ple és transcrita a aquest Llibre d’Actes, amb la signatura d’autorització del senyor batlle i de mi, el secretari general, que ho certifico.

11 novembre 2004 - Esparreguera...Ple de la Corporació 10/2004, d’11 de novembre de 2004 2 Plaça...

Documents

Transcript of 11 novembre 2004 - Esparreguera...Ple de la Corporació 10/2004, d’11 de novembre de 2004 2 Plaça...