QU PESA MS EL CAQUI O LA CARBASSA?
iu carbassa i caqui, quines lletres tenen,
quina s ms llarga,... s a dir, fem tot un treball de lectura i escriptura.
Seguidament, passem a fer un treball matemtic. La mestra planteja la segent
hiptesi?
- Qu pesa ms el caqui o la carbassa?
Quasi tot el grup creu que pesa ms la carbassa perqu s ms gran i la Mar,
Toquem, agafem, comparem i els
tres nens que creien que el caqui
Fomentar que els alumnes portin
coses a classe ajuda a crear situacions
riques per aprendre.
Cadasc de nosaltres, i els alumnes tamb, ens impliquem en les coses segons el
significat que tinguin per nosaltres, per tant, dediquem ms esfor a all que t sentit
per nosaltres; i el sentit del que fem sovint el trobem quan ens proposem coses. Som
capaos de fer esforos, de vncer dificultats perqu all que fem t sentit per
nosaltres.
s per aix que les mestres busquem que les nenes i els nens trobin sentit a all que
tenen entre mans.
Mar: aix s per pesar la carbassa i el caqui.
Norah: per no podem posar els peus, es trencaria.
Joan: aix s per pesar el menjar.
Araceli: les coses que sn ms grans pesen ms?
Mar: no pot ser!
Brais: algunes coses petites pesen.
Adri: a vegades, no pesen les coses petites.
Joan: les dues coses pesen igual.
Luca: jo s. El caqui s ms petit i la carbassa ms gran, les coses ms grans
pesen ms.
PASSEM A LA COMPROVACI DE LA HIPTESI:
Conversem sobre que vol dir el 0 que hi ha a la balana:
Joan: que no hi ha cap carbassa i cap caqui.
Pol: caqui perqu t 3 nmeros.
Ivan: els dos nmeros estan iguals.
Norah: la carbassa perqu t un
nmero ms gran i pesa ms la
carbassa.
Lorena: el nmero de la carbassa
t quatre.
Adri: crec que la carbassa
perqu t quatre nmeros.
Brais: la carbassa t quatre nmeros i el caqui tres.
No noms ens preocupem de que els alumnes trobin sentit en all que
fan, sin que tamb els fem viure immersos en unes formes culturals
que es concreten en maneres de fer, valors, normes, maneres de
relacionar-se...
Eloy: la carbassa perqu t quatre nmeros i el caqui tres i tamb t ms
nmeros que el caqui.
Joan: jo penso que les dues coses.
Els infants llegeixen els nmeros que surten a la balana com ells saben:
Luca: vint-i-set
Adri, Brais: cinquanta-set
Mar: seixanta
Iker: set mil
Lorena: seixanta-u
Ivan: mil
Pol: quatre mil
Cristina: noranta-set
1717: PES CARBASSA
Des de ben petits acostumem als nenes i les nenes que expliquin el que pensen,
que imaginin possibilitats que desprs comprovarem.
En aquest cam cada nen i cada nena va aprenent que no tothom pensa ni diu el
mateix, i... amb una mica ms de temps descobrir que fins i tot un altre tenia una
Per altra banda es va acostumant a entendre que el coneixement s un conjunt
i quan ens serveixi per comprendre all que ens portem entre mans.
Lorena: seixanta-dos, seixanta-cinc o seixanta-sis?
Adri: cinquanta-sis
Mar, neu: seixanta-sis
Oscar: vint-i-cinc
Desprs de conversar sobre els nombres que han sortit a la balana arribem a
la conclusi de qu la nostra hiptesi era certa, la carbassa s la que pesa ms.
Seguidament, els infants han de representar en un full qu pesa ms el caqui o
la carbassa. A continuaci trobareu la representaci del vostre fill/a:
256: PES CAQUI
Posar la balana permet que els nens i les nenes de P5
acabin de comprovar amb evidncies i dades les hiptesis que
pensament cientfic.
qu serveix aquest instrument, com funciona i quina
informaci ens dna.
Donat que aquesta informaci s numrica, resulta el millor
dels contextos possibles per aprendre sobre el sistema
decimal de numeraci. I com ho aprenen? : A travs de la
conversa en la que la mestra procura que tots els alumnes
expressin les seves idees.
ns dels infants a
la pissarra en quatre grups i entre tots anem traient les caracterstiques comuns
de cada grup.
Araceli: sabeu qu he fet amb aquests dibuixos?
Lorena: classificar-los.
Araceli: i, qu vol dir classificar?
Eloy: posar-los tots junts!
GRUP VERMELL:
- No estan pintats
- Tenen ratlles
Adri: tenen nmeros.
Cristina: han dibuixat el caqui i la carbassa
GRUP VERD:
- Caqui i carbassa sn nmeros.
GRUP TARONJA:
- Han dibuixat la carbassa.
ENTRE TOTS BUSQUEM ELS
CRITERIS COMUNS QUE
TENEN ELS GRUPS
POSANT EN COM ELS
DIBUIXOS ENS
ADONEM DE QUE HI HA
MOLTES MANERES DE
REPRESENTAR UNA
MATEIXA COSA!!!
GRUP BLAU:
Brais: el de dalt i el de baix tenen nmeros
Lorena: tots tenen nmeros.
Mar: tots sn carbasses.
Brais: hi ha un que no t carbassa.
COM MS GRAN MS PESA?
planteja la segent
hiptesi:
- qu creieu que pesa ms la pilota o la pedra?
Mar, Laura, Tanit: pesa ms la pedra perqu s ms dura.
Lorena: la pilota perqu est dura.
Pol, Luca: la pilota perqu s ms gran.
Desprs de conversar i observar les nostres representacions reflexionem: convidssim a altres nens/es o mestres a veure els dibuixos els sabrien
Mar: no Adri: s, perqu les carbasses sn ms grans. Tanit: s, perqu hi ha nmeros. Araceli: i en el que no hi ha nmeros? El podrien interpretar? Quasi tots: no!
Veiem la importncia dels nmeros.
Els nens/es agafen la pedra i la pilota i experimenten i
contrasten les seves idees.
objectes i continua pensant que pesa ms la pilota.
Els infants surten a la pissarra i anoten el seu nom a qui creuen que
pesa ms (la pedra o la pilota).
PASSEM A LA COMPROVACI I VERIFICACI DE LA NOSTRA HIPTESI
UTILITZANT LA BALANA:
Els nens/es observen els nmeros que
han sortit a la balana i pensen.
Eloy: els dos tenen 3 xifres.
agafat la pedra pesava ms.
Araceli: quin nmero s ms gran?
Brais: el de la pedra perqu t un dos,
un cinc i un quatre.
Norah: no s quin s ms gran.
Araceli: alg sap com es diuen aquests
nmeros (254, 117)?
254
Lorena: dos, cinc, quatre i u, u, set.
MIREM QUINS NMEROS
SURTEN.
Top Related