En el celler vaig trobar una vellaEn el celler vaig trobar una vellacarbassa i....tafaner, carbassa i....tafaner,

vaig destapar-la vaig destapar-la per esbrinar què contenia....per esbrinar què contenia....

No, no era de pols, un giravoltcom el barruf que alça l’oratge terral,ni una de les mil guspiresque hi caben dintre del didal.No hi apreciava cap fesomiaa les turmentades formes d’arbre,ni llur pell em va semblar d’escorça.No, no era un orc indescriptibleeixint del brancatge i la gisca com brufada d’orèadeper amenaçar-me i encalçar.No, no era la Visió per ingesta del boleto les efluències del gripau al banymaria. No era un nan, no era un martinet.

No, no era de pols, un giravoltcom el barruf que alça l’oratge terral,ni una de les mil guspiresque hi caben dintre del didal.No hi apreciava cap fesomiaa les turmentades formes d’arbre,ni llur pell em va semblar d’escorça.No, no era un orc indescriptibleeixint del brancatge i la gisca com brufada d’orèadeper amenaçar-me i encalçar.No, no era la Visió per ingesta del boleto les efluències del gripau al banymaria. No era un nan, no era un martinet.

Saltà del buiti, d’un bot, se’m plantà davant.I ves, quina mirada, quins ulls,

com filaberquí que em penetrésper basarda del meu urc,

mort de por.

Tot repassant-se les llongues barbesm’engegà amb veu rogallosa:

Saltà del buiti, d’un bot, se’m plantà davant.I ves, quina mirada, quins ulls,

com filaberquí que em penetrésper basarda del meu urc,

mort de por.

Tot repassant-se les llongues barbesm’engegà amb veu rogallosa:

- Homes, fets de ferro i violència,prenyats d’odi i rancúnia,

dolents i ardents. –

- Homes, fets de ferro i violència,prenyats d’odi i rancúnia,

dolents i ardents. –

Se’m va escapar, sense pensarSe’m va escapar, sense pensar- Jo només sóc responsable dels meus actes -- Jo només sóc responsable dels meus actes -

- Tu ets l’interlocutor,situat a la cruïlla

entre el tot de l’espèciei els unicel·lulars que et conformen el propi cos.

I saps què en penso?Tot plegat,

a diferents nivells,un batibull.

Balanç de pugnes,medial entre dos magnituds

i sempre, un equilibri inestable. -

- Tu ets l’interlocutor,situat a la cruïlla

entre el tot de l’espèciei els unicel·lulars que et conformen el propi cos.

I saps què en penso?Tot plegat,

a diferents nivells,un batibull.

Balanç de pugnes,medial entre dos magnituds

i sempre, un equilibri inestable. -

- No soc culpable, doncs? -- No soc culpable, doncs? -

- No ets el causant, diràs....però tanmateix, la natura del procésés el teu pecat intrínsec -

- No ets el causant, diràs....però tanmateix, la natura del procésés el teu pecat intrínsec -

- Si és així, què hi puc fer?A on vols anar a parar? -- Si és així, què hi puc fer?A on vols anar a parar? -

- Als inicis, al començament de tot -- Als inicis, al començament de tot -

I el silenci foucom la repicada d’un gong fortíssim.

I el silenci foucom la repicada d’un gong fortíssim.

- Al principi, només era el No-resi de no intervenirun fat exterior,allò, per sempre méshaguera estat un estat inalterable i inert.Sense espai i sense temps,allí, res era possible.L’Absolut com un equilibrii l’equilibri com un Absolut.Summa bellesa i perfecció,closa i tancada,per definició, l’esfera.Ou latent i gràvid, etern. I en aquesta primigènia harmoniasaps?.. el concepte de creacióimplicava trencament,aparició d’imparitat.Perquè a parts iguals,matèria i antimatèria, donen zero,simètriques i complementàriess’anul·len. És el No-resÉs l’Un. És el Tot.

- Al principi, només era el No-resi de no intervenirun fat exterior,allò, per sempre méshaguera estat un estat inalterable i inert.Sense espai i sense temps,allí, res era possible.L’Absolut com un equilibrii l’equilibri com un Absolut.Summa bellesa i perfecció,closa i tancada,per definició, l’esfera.Ou latent i gràvid, etern. I en aquesta primigènia harmoniasaps?.. el concepte de creacióimplicava trencament,aparició d’imparitat.Perquè a parts iguals,matèria i antimatèria, donen zero,simètriques i complementàriess’anul·len. És el No-resÉs l’Un. És el Tot.

Conjunció del Ying i el Yang (Taoisme) i rerafons de moltes místiques i tradicions

I d’aquí, res no eixiriade no interposar-s’hi la transgressió.Si.., hom introduí un punt de lletjor,

només un punti ja veus,

la incertesa va créixer i créixer...Inflada fatuïtat de l’error,

com una llavorque ja duia el corc a la fruita.

I aquest esdeveniment primer,implicà l’origen i la subsegüent expansió del mal,

el pecat i la culpa.Fatalment, l’univers s’inicià

talment com un gran desbordamenti llur explosió i posterior desplegament

menaren inexorablement,a l’aparició del món i la vida.

I d’aquí, res no eixiriade no interposar-s’hi la transgressió.Si.., hom introduí un punt de lletjor,

només un punti ja veus,

la incertesa va créixer i créixer...Inflada fatuïtat de l’error,

com una llavorque ja duia el corc a la fruita.

I aquest esdeveniment primer,implicà l’origen i la subsegüent expansió del mal,

el pecat i la culpa.Fatalment, l’univers s’inicià

talment com un gran desbordamenti llur explosió i posterior desplegament

menaren inexorablement,a l’aparició del món i la vida.

Teoria del Big-Bang: Formació i expansió de l’Univers (Mils de milions de galàxies, cadascuna amb cents de mils de milions d’estrelles. Tot obeint les mateixes lleis físiques)

La dansa espiral s’obrí i s’enfilà,La dansa espiral s’obrí i s’enfilà,mira-ho dintre la cargola,mira-ho dintre la cargola,

mira-ho fora, en la infinitud de la galàxia,mira-ho fora, en la infinitud de la galàxia,escolta-ho en el silenciescolta-ho en el silenci

als confins de la nit sideralals confins de la nit sideraligual que un torniol de vent,igual que un torniol de vent,

en el gran i en el petit, l’hèlice.en el gran i en el petit, l’hèlice.La ressonància és vibració,La ressonància és vibració,progressivament alentida,progressivament alentida,

reclosa al si de la ponderació.reclosa al si de la ponderació.Emperò el desgavell inicial persisteix,Emperò el desgavell inicial persisteix,és lluita constant entre dos tendènciesés lluita constant entre dos tendències

el retorn i l’avanç continuat per sempre més.el retorn i l’avanç continuat per sempre més.Vosaltres en dieu termodinàmica -Vosaltres en dieu termodinàmica -

Tot fa pensar que l’Univers evoluciona, almenys aparentment, contradient el que hom esperaria, del senzill al complicat. Ultra una presumible informació incompleta de llur primigènia gènesi, podríem salvar tal paradoxa recorrent a l’imaginatiu subterfugi d’especular sobre les possibles conseqüències d’un hipotètic creixement asimètric causant de l’aparició de turbulències en la lògica del procés general, com una mena de faisó a borbollons, de punts de condensació i sedimentació, coàguls, grumolls, diguem-ho així, que a la llarga, propiciarien la precipitació de subsistemes locals de disponibilitat energètica més alta, on, amb més recursos i naturalment en depriment de l’entropia general, fora possible la química del carboni i fins i tot, l’aparició de la vida i l’home. Aquesta fenomenologia sectorial inscriuria les contradiccions dintre la normalitat. Explicaria el decantament de la realitat (omnipresència de la matèria sobre l’antimatèria) com efecte previsible de l’evolució a partir d’una irregularitat inicial.Altrament, físics i matemàtics, més enllà de les interaccions de l’“espai-temps” de l’Einstein, conceben una polidimensionalitat més complexa per explicar-se el nostre entorn. Cal concloure, humilment, que mai el nostres sentits ens permetran fornir-nos una idea vertadera d’on estem, ni de què som. Si ja és incommensurable el que abastem amb els nostres sensors, imaginem que pressuposen tals propostes. Emperò, la trajectòria no és erràtica, la direcció sempre serà la resultant de l’equilibri entre forces centrifugues i centrípetes i tot resulta com la pulsió de la corda d’un arpa. (La musica de les esferes)

- Però necessàriament ha d’ésser l’acció d’un ent benefactor -- N’estàs segur, si el que cerca és desordre?Tingues ben present que la lluita per la supervivènciasempre es basa en el triomf del més fort. De forma barroera i cegarepresenta la despietada garbellada del dèbilsense estalviar-nos per a res, dolor i malaltia,sofriment –- Però la creació és un acte d’amor... -- D’amor propi, diria jo -- Què vols dir? -- La supèrbia és l’origen de la revoltacontra l’ordre perfecta del No-res.I és error d’imprevisibles conseqüències,convertit en furtiva guspiraque els eons transformaranen el foc que tot ho crema.És el mal en la seva pura essència. - - M’hi perdo, tu em presentes la mort i el....com alternativa. -

- No, no, la no-existència, la Eternitat. La mort és inherent a la vidai la vida no és res més que un regueróvers aquest suprem i infinit desequilibri.Si més no, amb aquest atreviment forassenyat de la raó,tu que pots! analitza el presentel teu meravellós entorn,valora les malvestats, guerres i tantes misèries,són mostra del corquim en ascens imparable.Jo soc el teu únic amic i he de remarcar-te si més no,una darrera oportunitat per a la salvació,ja que els límits convergeixen al centre,on sempre és possible, si la cerques,retrobar l’esfera secular.Únic lloc reclòs,seu de bonhomia i tolerànciaesperança i bondat,la meva llar.

Jo sóc en tucom tu ets en mi,

però no oblidis maique la concepció d’un principi

comporta la d’un final.Ell és la mort. -

Jo sóc en tucom tu ets en mi,

però no oblidis maique la concepció d’un principi

comporta la d’un final.Ell és la mort. -

- Ell? -

- No, no és el Déu que has conegut,ni el discurs és el que t’han ensenyat -

- No, no és el Déu que has conegut,ni el discurs és el que t’han ensenyat -

Desafiant-te’l, me’l vaig mirar fit a fit,abans d’etzibar-li - Si no te’n vas, aviso la policia -Ara, per a fi..., coi!, de sobres coneixia la seva jeia. Era...

Desafiant-te’l, me’l vaig mirar fit a fit,abans d’etzibar-li - Si no te’n vas, aviso la policia -Ara, per a fi..., coi!, de sobres coneixia la seva jeia. Era...

- La policia vetlla per l’ordre establert,però jo, encara que amb vida pròpia,sóc criatura de la teva ment.Res et deslliurarà -

- La policia vetlla per l’ordre establert,però jo, encara que amb vida pròpia,sóc criatura de la teva ment.Res et deslliurarà -

-Ves-te’n! Tu ets l’enemic,el Príncep de les Mentires -

-Ves-te’n! Tu ets l’enemic,el Príncep de les Mentires -

- Homes embriacs de sang i menyspreuennegrits amb tan absurd sacrificivestits de milícia,oblidats de vostres mares, eixits però foscos, pintats de terra.Fineix la flama del cirii us embruta el cosamb un plor petrificat de llàgrima feta cera. -

- Homes embriacs de sang i menyspreuennegrits amb tan absurd sacrificivestits de milícia,oblidats de vostres mares, eixits però foscos, pintats de terra.Fineix la flama del cirii us embruta el cosamb un plor petrificat de llàgrima feta cera. -

-Però, a la fi, -l’home recomptarà i nominarà-les estrelles del cel –-Vaig cridar amb totes les meves forces.

-Però, a la fi, -l’home recomptarà i nominarà-les estrelles del cel –-Vaig cridar amb totes les meves forces.

Malgrat que em sabia vencedorobeint un rampell no pensat,d’un gambirol m’ajupí per a recollir la carbassa del terrai com en el conte,vaig tapar-la promptament.Ja està! Havia reclòs al lèmur.

Malgrat que em sabia vencedorobeint un rampell no pensat,d’un gambirol m’ajupí per a recollir la carbassa del terrai com en el conte,vaig tapar-la promptament.Ja està! Havia reclòs al lèmur.

Tancant la porta del cellercavil·lava, encara tremolós....

Tot haurà estat fruit del magíperò, ara en restaré més tranquil

sospitant que és així la superstició,una de les moltes trampes

que l’home es fasi vol viure en pau amb si mateix.

Ramon (1962)

No puc evitar-ho, resto embadalit davant d’un pòster d’en A. Einstein, aquell en el que ens fa a tots, una soberga llengota de diable TANTRA, si,si..