QU PESA MS EL CAQUI O LA CARBASSA?

iu carbassa i caqui, quines lletres tenen,

quina s ms llarga,... s a dir, fem tot un treball de lectura i escriptura.

Seguidament, passem a fer un treball matemtic. La mestra planteja la segent

hiptesi?

- Qu pesa ms el caqui o la carbassa?

Quasi tot el grup creu que pesa ms la carbassa perqu s ms gran i la Mar,

Toquem, agafem, comparem i els

tres nens que creien que el caqui

Fomentar que els alumnes portin

coses a classe ajuda a crear situacions

riques per aprendre.

Cadasc de nosaltres, i els alumnes tamb, ens impliquem en les coses segons el

significat que tinguin per nosaltres, per tant, dediquem ms esfor a all que t sentit

per nosaltres; i el sentit del que fem sovint el trobem quan ens proposem coses. Som

capaos de fer esforos, de vncer dificultats perqu all que fem t sentit per

nosaltres.

s per aix que les mestres busquem que les nenes i els nens trobin sentit a all que

tenen entre mans.

Mar: aix s per pesar la carbassa i el caqui.

Norah: per no podem posar els peus, es trencaria.

Joan: aix s per pesar el menjar.

Araceli: les coses que sn ms grans pesen ms?

Mar: no pot ser!

Brais: algunes coses petites pesen.

Adri: a vegades, no pesen les coses petites.

Joan: les dues coses pesen igual.

Luca: jo s. El caqui s ms petit i la carbassa ms gran, les coses ms grans

pesen ms.

PASSEM A LA COMPROVACI DE LA HIPTESI:

Conversem sobre que vol dir el 0 que hi ha a la balana:

Joan: que no hi ha cap carbassa i cap caqui.

Pol: caqui perqu t 3 nmeros.

Ivan: els dos nmeros estan iguals.

Norah: la carbassa perqu t un

nmero ms gran i pesa ms la

carbassa.

Lorena: el nmero de la carbassa

t quatre.

Adri: crec que la carbassa

perqu t quatre nmeros.

Brais: la carbassa t quatre nmeros i el caqui tres.

No noms ens preocupem de que els alumnes trobin sentit en all que

fan, sin que tamb els fem viure immersos en unes formes culturals

que es concreten en maneres de fer, valors, normes, maneres de

relacionar-se...

Eloy: la carbassa perqu t quatre nmeros i el caqui tres i tamb t ms

nmeros que el caqui.

Joan: jo penso que les dues coses.

Els infants llegeixen els nmeros que surten a la balana com ells saben:

Luca: vint-i-set

Adri, Brais: cinquanta-set

Mar: seixanta

Iker: set mil

Lorena: seixanta-u

Ivan: mil

Pol: quatre mil

Cristina: noranta-set

1717: PES CARBASSA

Des de ben petits acostumem als nenes i les nenes que expliquin el que pensen,

que imaginin possibilitats que desprs comprovarem.

En aquest cam cada nen i cada nena va aprenent que no tothom pensa ni diu el

mateix, i... amb una mica ms de temps descobrir que fins i tot un altre tenia una

Per altra banda es va acostumant a entendre que el coneixement s un conjunt

i quan ens serveixi per comprendre all que ens portem entre mans.

Lorena: seixanta-dos, seixanta-cinc o seixanta-sis?

Adri: cinquanta-sis

Mar, neu: seixanta-sis

Oscar: vint-i-cinc

Desprs de conversar sobre els nombres que han sortit a la balana arribem a

la conclusi de qu la nostra hiptesi era certa, la carbassa s la que pesa ms.

Seguidament, els infants han de representar en un full qu pesa ms el caqui o

la carbassa. A continuaci trobareu la representaci del vostre fill/a:

256: PES CAQUI

Posar la balana permet que els nens i les nenes de P5

acabin de comprovar amb evidncies i dades les hiptesis que

pensament cientfic.

qu serveix aquest instrument, com funciona i quina

informaci ens dna.

Donat que aquesta informaci s numrica, resulta el millor

dels contextos possibles per aprendre sobre el sistema

decimal de numeraci. I com ho aprenen? : A travs de la

conversa en la que la mestra procura que tots els alumnes

expressin les seves idees.

ns dels infants a

la pissarra en quatre grups i entre tots anem traient les caracterstiques comuns

de cada grup.

Araceli: sabeu qu he fet amb aquests dibuixos?

Lorena: classificar-los.

Araceli: i, qu vol dir classificar?

Eloy: posar-los tots junts!

GRUP VERMELL:

- No estan pintats

- Tenen ratlles

Adri: tenen nmeros.

Cristina: han dibuixat el caqui i la carbassa

GRUP VERD:

- Caqui i carbassa sn nmeros.

GRUP TARONJA:

- Han dibuixat la carbassa.

ENTRE TOTS BUSQUEM ELS

CRITERIS COMUNS QUE

TENEN ELS GRUPS

POSANT EN COM ELS

DIBUIXOS ENS

ADONEM DE QUE HI HA

MOLTES MANERES DE

REPRESENTAR UNA

MATEIXA COSA!!!

GRUP BLAU:

Brais: el de dalt i el de baix tenen nmeros

Lorena: tots tenen nmeros.

Mar: tots sn carbasses.

Brais: hi ha un que no t carbassa.

COM MS GRAN MS PESA?

planteja la segent

hiptesi:

- qu creieu que pesa ms la pilota o la pedra?

Mar, Laura, Tanit: pesa ms la pedra perqu s ms dura.

Lorena: la pilota perqu est dura.

Pol, Luca: la pilota perqu s ms gran.

Desprs de conversar i observar les nostres representacions reflexionem: convidssim a altres nens/es o mestres a veure els dibuixos els sabrien

Mar: no Adri: s, perqu les carbasses sn ms grans. Tanit: s, perqu hi ha nmeros. Araceli: i en el que no hi ha nmeros? El podrien interpretar? Quasi tots: no!

Veiem la importncia dels nmeros.

Els nens/es agafen la pedra i la pilota i experimenten i

contrasten les seves idees.

objectes i continua pensant que pesa ms la pilota.

Els infants surten a la pissarra i anoten el seu nom a qui creuen que

pesa ms (la pedra o la pilota).

PASSEM A LA COMPROVACI I VERIFICACI DE LA NOSTRA HIPTESI

UTILITZANT LA BALANA:

Els nens/es observen els nmeros que

han sortit a la balana i pensen.

Eloy: els dos tenen 3 xifres.

agafat la pedra pesava ms.

Araceli: quin nmero s ms gran?

Brais: el de la pedra perqu t un dos,

un cinc i un quatre.

Norah: no s quin s ms gran.

Araceli: alg sap com es diuen aquests

nmeros (254, 117)?

254

Lorena: dos, cinc, quatre i u, u, set.

MIREM QUINS NMEROS

SURTEN.