Virolai PETITAv. Sant Josep de la Muntanya, 18 Tel. 932 849 94408024 Barcelona Junts per ajudar a créixer

Virolai GRIMMC/ San Quintí, 19 Tel. 934 366 162 08026 Barcelona

SANT JORDI 2015

RECULL LITERARI

1

Aquest és un Recull Artisticoliterari que, un any més, i amb motiu de la celebració de Sant Jordi, realitzem a partir de les aportacions voluntàries de diferents membres dels infantils de l’Escola (famílies, alumnes, mestres...). És per tant, mostra clara de la representació de tots els agents fonamentals que considerem que han de configurar el nostre esperit educatiu, guiat per la intercomunicació i la interactivitat entre la família i l’escola. Un cop més, hem trobat un espai de confluència, un punt de connexió que demostra que pot resultar senzill, factible, efectiu, interessant, magnífic…, dur a terme una tasca conjunta. El seu format digital, facilita l'ampliació del ventall de mostres d'expressió, alhora que transmet a la comunitat la nostra intenció educativa d'enriquiment cultural, a través de la innovació i des de la càlida preservació de les tradicions que ens són pròpies. La unió d’intencions, d’esforços i d’il.lusions que representa aquest recull tan heterogeni i d’origen tan divers,, és una forma més de fer palès que, a tots plegats, ens mou un interès comú: Involucrar-nos amb el futur. A tots i totes, Gràcies per la vostra participació.

3

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

“Captura aquest QR per sertir les endevinalles” JORDI WHEELER - P5 ‘TIGRES’

21

22

¡Señora! ¿No irán ustedes por casualidad al 2º 1ª? preguntó el cartero, mientras

repartía las cartas en los buzones de casa de mi hija.

No, no, vamos más arriba contesté.

Pero yo, señor, yo voy a P 3 dijo mi nieta con desparpajo.

Su comentario nos hizo sonreír a todos.

Se sentía muy orgullosa de ir a la clase de los más mayores, aquellos que sin dejar de

jugar y pasarlo bien, debían tomarse las cosas más enserio.

Ya no formaba parte del grupo “Els Ratolins” ni de “Les Tortugues” y ahora pertenecía

al de “Els Tigres”. Había dejado de ser, según ella, un bebé y ya era una nena GRAN.

Se esforzaría para que los trazos siguieran las líneas de puntos sin desviarse y pondría

atención para que los colores no se salieran de los límites establecidos.

Las ”rodones” y las “rayotas” se habían convertido de pronto en letras que se debían

entrelazar y números que tenían una sucesión aritmética. Aparecieron como por arte

de magia los triángulos, cuadrados y rectángulos y los laberintos con metas imposibles.

Año tras año, las cosas se iban complicando; canciones, poemas, “embarbussaments”,

adivinanzas, astros con nombres difíciles de recordar, días de la semana, meses y

estaciones del año, vida de los animales, enigmas de la naturaleza y aun así, Aina

nunca dejó de levantarse contenta y desear ir al colegio.

Compartir con ella los conocimientos adquiridos ha significado mucho para nosotros,

sus abuelos, los paternos de los miércoles y los maternos de los lunes, ya que hemos

pasado momentos irrepetibles con ella, disfrutado de sus avances, jugando al “penjat”,

haciendo teatro, bailado y cantado y recordado juegos y tareas de nuestra infancia, así

como también nos hemos emocionado cuando ha escrito por primera vez con letra

insegura en su pizarra: AVIS US ESTIMO ABUELITA Y AVI OS QUIERO.

Y ahora toca decir adiós a Virolai Grimm y comenzar una nueva etapa en el otro

colegio. Un colegio mucho más grande, más espacioso, con mejores instalaciones, pero

quizás menos cálido, acogedor y entrañable, aunque esperamos y deseamos que los

niños sigan yendo igual de contentos, para continuar su formación y aprendizaje

rodeados de excelentes profesionales.

Gracias Virolai Grimm, gracias a todos por todo.

Fins sempre.

Maribel Montoya (abuelita de Aina Fdez. Bellmunt P5)

23

24

25

26

27

28

29

30

31

El llimac i el cargol del Martí Moreno

32

La fl or que es mou de Serra Bas OT P4

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

Sant Jordi P3: Els conills

44

Els nens i nenes de la classe de les Papallones de Virolai Grimm ens heminventat el conte LA PAPALLONA.

Aquesta història sorgeix del primer projecte que hem treballat aquest curs i queté a veure, és clar, amb el nom de la classe!

Gràcies a la nostra investigació vam aprendre moltes coses sobre aquestinsecte volador, per això teníem molt clar, per exemple, que una papallona nopodia anar sota l’aigua, aquest és un dels entrebancs que ha de superar laprotagonista d’aquesta història.

D’altra banda, arrel de la lectura del conte del Peix Irisat, es va encetar un altretema d’interès per al grup-classe: els peixos. Hem començat a aprendre cosessobre aquests animals aquàtics, en concret, en l’entorn marí, això ens hapermès saber també que hi ha diversitat d’animals que tot i vivint al mar, nosón peixos.

Evidentment, qui havia d’acompanyar en les seves aventures i desventures lanostre papallona, havien de ser, necessàriament, els animals marins que hemcomençat a conèixer de més a prop i que tant ens han engrescat en lesprimeres tasques de recerca i de creació.

Esperem que us agradi molt!

45

46

47

48

49

50

51

52

53

ELS UNICORNS DE P-4 DE VIROLAI PETIT ENS HEM INVENTAT EL CONTE: L’ORENETA SENSE PLOMES.

DURANT EL TRIMESTRE HEM AVERIGUAT PERQUÈ A L’HEMISFERI SUD, CONCRETAMENT A L’ARGENTINA, AL NADAL VAN EN MÀNIGA CURTA. LA SOPHIE HI VA ANAR I ENS VA ENSENYAR LES SEVES FOTOS!

HEM APRÈS COSES DEL MÓN, DE L’ESPAI, DE LES ESTACIONS I AMB L’ARRIBADA DE LA PRIMAVERA HA TORNAT A SORGIR EL TEMA. HEM INVENTAT UN CONTE QUE PARLA D’AIXÒ

EL NOSTRE CONTE PASSA A L’HEMISFERI NORD TOT COMENÇANT LA TARDOR

ESPEREM QUE US AGRADI!

54

L’ORENETA SENSE PLOMES

HI HAVIA UNA VEGADA UN GRUP D’ORENETES QUE EN ARRIBAR LA TARDOR ES PREPARAVA PER COMENÇAR EL SEU LLARG VIATGE CAP A TERRES MÉS CÀLIDES, L’ÀFRICA.

EN MAX, UN NEN DE 4 ANYS, LES MIRAVA, LES CONEIXIA BÉ PERQUÈ AQUELL ESTIU HAVIEN NIAT A LA FINESTRA DE CASA SEVA I VA PASSAR TOT L’ESTIU VIGILANT EL NIU. PASSAVEN ELS DIES I VEIA QUE LES ORENETES NO MARXAVEN I VA VEURE QUE

55

HI HAVIA UNA QUE ERA DIFERENT, NO LI HAVIEN SORTIT ENCARA PROU PLOMES PER PODER VOLAR. LES ALTRES ORENETES MIRAVEN DE PORTAR-LA A SOBRE, D’AGAFAR-LA AMB LES POTES PERÒ NO PODIEN AJUDAR-LA.

EN MAX HAVIA ESTAT APRENENT COSES DEL CANVI DE LES ESTACIONS A L’ESCOLA I SABIA QUE SI AQUELLA ORENETA NO PODIA MARXAR NO TINDRIA MENJAR I MORIRIA AMB EL FRED DE L’HIVERN. AQUELLA NIT NO VA PODER DORMIR INTENTANT BUSCAR UNA SOLUCIÓ PER AJUDAR A LES SEVES AMIGUES. FINALMENT, DESPRÉS DE RUMIAR MOLT, VA TROBAR LA SOLUCIÓ: SI LA TERRA ES DONÉS LA VOLTA TORNARIA A SER PRIMAVERA I NO HAURIA DE

56

MARXAR! PERÒ COM HO FARIA AIXÒ? ELL NO TENIA PROU FORÇA PER FER UNA COSA AIXÍ.

VA MIRAR DE PARLAR AMB LA LLUNA, QUE COM QUE EREN AMICS I FORMAVA PART DE L’ESPAI, SEGUR QUE PODRIA AJUDAR-LO.

-JO NO PUC FER AIXÒ, LI VA DIR LA LLUNA, PENSA QUE ÉS PERILLÓS CANVIAR AIXÍ EL CICLE DE LA TERRA, PODRIEN PASSAR COSES

-QUINES COSES PODRIEN PASSAR? TORNARIA A SER ESTIU AVIAT! TORNARÍEM A ANAR A LA PLATJA! I L’ORENETA TINDRIA MÉS TEMPS PER ACONSEGUIR LES SEVES VALUOSES PLOMES! NO VEIG RES DE DOLENT EN TOT AIXÒ – VA DIR EN MAX.

57

EN MAX VA INSISTIR TANT I TANT QUE FINALMENT LA LLUNA VA ACCEDIR A AJUDAR-LO SABENT QUE NO SERIA UNA BONA IDEA. VA CRIDAR ALS SEUS AMICS, L’UNICORN MÀGIC I EL SOL, I AMB LA SEVA AJUDA AQUELLA NIT VAN GIRAR LA TERRA.

MAX!!! DESPERTA! – VA CRIDAR LA MARE TOTA ESVERADA. A LES NOTÍCIES HAN DIT QUE EL TEMPS S’HA REGIRAT TORNA A SER PRIMAVERA! NO ENTENC COM POT HAVER PASSAT.

EN MAX VA MIRAR AL CEL I VA SOMRIURE, HAVIA SALVAT LA SEVA ORENETA! VA CÓRRER CAP A LA FINESTRA I LI VA DIR AVIAT PODRÀS VOLAR.

58

PERÒ AVIAT VAN COMENÇAR UN MUNT DE PROBLEMES. ELS GRANS DEIEN QUE AQUELL ESTIU LES PISCINES NO ES PODRIEN OMPLIR PER MANCA D’AIGUA DIUEN QUE COM QUE NO HA PLOGUT PROU I QUE NO HA NEVAT NO EN TENIM OHHH, MORIREM DE SET? QUE ELS ARBRES NO HAN POGUT FER FLORS PERQUÈ NO HAN PERDUT LES FULLES QUE LES COLLITES NO DONEN FRUITS QUE AIXÒ QUE L’ALTRE PERÒ A LA MEVA ORENETA LI HA SORTIT UNA PLOMA! SEGUR QUE NO SERÀ TAN GREU TOT AIXÒ!

PERÒ UN DIA EM VAIG ADONAR QUE ERA MÉS GREU DEL QUE SEMBLAVA, EL MEU ANIVERSARI JA HAVIA PASSAT! BÉ NO HAVIA PASSAT HAVIA DESAPAREGUT I EL MÉS GREU ELS REIS TAMBÉ!

AQUELLA NIT EN MAX VA TORNAR A PARLAR AMB LA LLUNA.

-AQUESTA ORENETA ENS HA FICAT EN UN BON EMBOLIC, RES FUNCIONA BÉ- VA DIR EN MAX.

-L’ORENETA? VOLS DIR QUE HA ESTAT ELLA MAX? JA ET VAIG AVISAR QUE SERIA PERILLÓS I NO VAS VOLER ESCOLTAR-ME.

-I ARA QUÈ? COM ARREGLAREM AQUEST DESASTRE? M’HE PERDUT EL COLE I JUGAR AMB LA NEU I EL MEU CUMPLE I ELS REIS, I NO TENIM AIGUA NI FRUITES QUE M’ENCANTEN L’HE FET BEN GROSSA!

-DONCS SI MAX, BEN GROSSA! HAS VOLGUT AJUDAR A ALGÚ I AIXÒ ESTÀ BÉ PERÒ NO HAS TINGUT EN COMPTE LES GREUS CONSEQÜÈNCIES DE FER-HO

59

AIXÍ. T’AJUDAREM UNA ALTRA VEGADA I ESPERO QUE HAGIS APRÈS LA LLIÇÓ.

AL DIA SEGÜENT TOT VA TORNAR A LA NORMALITAT, EN MAX VA TORNAR A MIRAR EL CEL I VA DIR BEN FLUIXET GRÀCIES LLUNA!

VA PENSAR UNA MICA I VA TROBAR UNA SOLUCIÓ MILLOR, UNA AMIGA DE LA SEVA MARE S’ANAVA DE VACANCES A L’ÀFRICA, PARLARIA AMB ELLA PER A QUE LES PORTÉS A L’AVIÓ. I AIXÍ HO VAN FER. ESTAVA CONTENT PERQUÈ HAVIA SALVAT LA SEVA AMIGA I HAVIA APRÈS QUE NO ES POT FER EL QUÈ UN VOL AMB EL MÓN.

60

ELS NENS I NENES DE LA CLASSE DELS UNICORNS (P-4) HEM PARTICIPAT EN UN PROJECTE COL.LABORATIU DE LA FUNDACIÓ TR@MS.

HEM INVENTAT ENDEVINALLES I LES HEM COMPARTIT AMB ALUMNES D’UN ALTRE CENTRE.

DESPRÉS DE CREAR-LES HEM FET ELS DIBUIXOS AMB ELS IPADS I HEM FET PETITES HISTÒRIES POSANT LA VEU ALS PERSONATGES. ENS HEM HAGUT DE COORDINAR MOLT BÉ ENTRE NOSALTRES PER ACONSEGUIR EL RESULTAT FINAL.

61

62

63

64

Els nens i nenes de la classe de P4, les Foques de Virolai Grimm, ens hem inventat el conte:

DE QUÈ POT TREBALLAR UNA FORMIGA QUE TÉ EL CAP GROS?

Durant el primer trimestre de curs hem realitzat el projecte de les formigues. El projecte es va iniciar amb l’arribada del formiguer a classe. Vam començar de zero, vam comprar les formigues i el formiguer buit per Internet. Vam aclimatar l’espai, vam investigar en quines condicions necessitaven viure aquests animalons, com les havíem d’alimentar, les seves parts, quines necessitats especials tenia la reina,... A partir d’aquí, vam deixar les formigues en un lloc fosc perquè anessin creant el seu niu. Un cop van tenir construïts els seus espais, vam descobrir les diverses cambres i les seves funcions, els diferents rols dels membres del formiguer, els seus enemics, el pes que poden portar, les diferents varietats que hi ha, etc. Hem quedat tant fascinats que hem volgut inventar una aventura amb aquests entranyables personatges ,a veure que us sembla!

A més a més, durant el segon trimestre també hem fet anar la nostra creativitat a través del projecte que fem a la fundació Trams: I m’endevines. Hem buscat elements que eren significatius per nosaltres, com per exemple (com no!) la formiga. Hem tractat de fer-ne la descripció, ho hem dibuixat també i en cada cas hem fet la tria del dibuix que més ens agradava. Després, hem dissenyat el teatret i hem posat veu amb una aplicació de l’Ipad. Esperem que us agradi!

65

DE QUÈ POT TREBALLAR UNA FORMIGA

QUE TÉ EL CAP GROS? No fa gaires anys, potser CINC, hi havia una formiga que es deia Furmi.

Desde que estava dins de l’OU ja notava que tenia un cap molt gran. A les formigues cuidadores els costava donar-li de menjar quan era una LARVA. La Furmi tenia moltes ganes de fer-se gran i poder decidir la seva feina dins del formiguer. Es va esperar durant setmanes i per fi va arribar el dia.

66

Totes les FORMIGUES es van trobar a la cambra de la reina per decidir de què treballarien. Totes les formigues sabien de què volien treballar però la Furmi no sabia quina feina volia fer, i estava tan trista que es va posar a plorar.

La seva amiga ANT li va dir:

- Furmi què et passa? - No sé de que m‘agradaria treballar.

I l’Ant que era una Formiga molt llesta li va dir:

- Tinc una idea! I si proves totes les feines i tries la que més t’agradi?

- Ant, és una gran idea! Gràcies!

67

El primer dia va voler fer d’excavadora i al principi li agradava molt però com que tenia el CAP tant gran es va quedar encallada.

- Aquesta feina NO m’agrada!

El segon dia va fer de cuidadora de PUPES però cada cop que s’ajupia per agafar una pupa li donava un cop amb el cap.

- Aquesta feina no m’agrada!

68

El tercer dia va fer de mascle però quan totes les formigues van començar a moure les ALES per fer el vol nupcial, ella va saltar amunt però va caure perquè no tenia ales.

- Aquesta feina no m’agrada.

El següent dia va fer de recol·lectora, li feia molta il·lusió perquè la seva amiga Ant també ho era i va començar la feina molt contenta. Quan ja feia una estona que caminaven es van trobar llavors de carbassa, que potser pesaven 50 vegades el seu pes. Les formigues recol·lectores anaven agafant les llavors i l’Ant també però quan li va tocar a la Furmi... com que tenia les mandíbules tan grans i fortes, se li va trencar la LLAVOR. Cada llavor que intentava agafar se li trencava...

- Aquesta feina no m’agrada!

69

El cinquè dia va fer de formiga exploradora, es va reunir a l’entrada amb les formigues més velletes del niu i cadascuna va començar a explorar un nou camí.

- Què divertit! Aquesta feina si que m’agrada!

La Furmi es va concentrar i amb les seves ANTENES va començar a buscar noves olors, li anava molt bé perquè com que les tenia molt grans olorava molt lluny. I mentre estava seguint una olor de molletes de pa es va trobar amb un ESCARABAT PILOTER que portava una pilota molt gran.

- Hola Escarabat, on vas? - Doncs mira, vaig a portar aquesta pilota feta de caca al meu

niu perquè vull pondre els ous i la necessito perquè neixin. - Uau!! Què xulo!

-

70

La Furmi estava molt contenta, aquella feina li agradava molt i quan ja estava molt segura que treballaria d’exploradora, de lluny va veure un ós formiguer que ja tenia la llengua dins d’un niu.

- AAAAAAH!!!!

La Furmi va començar a córrer cap al seu NIU però com que el cap li pesava tant li va costar molt d’arribar al niu per poder-se amagar. Quin “susto”!

Quan va entrar per la porta, va veure que totes les formigues corrien i ja no estaven ordenades com sempre fent les seves feines.

71

Va començar a caminar cap a la cambra de la REINA i quan passava per davant del rebost va veure que hi havia formigues del CAP VERMELL que els estaven robant el menjar. Quan la Furmi les va veure es va enfadar molt i els va dir:

- Fora d’aquí aquest és el nostre niu i el nostre menjar!!!

Les Formigues del cap vermell quan van veure el cap tant gran i la MANDÍBULA forta de la Furmi es van espantar tant que van marxar a tota màquina i no les han tornat a veure mai més.

Van fer una festa molt gran i van menjar: pastís de FULLES, galetes fetes amb molletes de PA i una mica de MEL que els hi van donar les seves veïnes, les formigues de la mel.

72

Des de llavors la Furmi sempre vigila la porta del seu formiguer i és molt feliç perquè ja ha trobat la seva feina. És una FORMIGA SOLDAT! I entre ella i les seves amigues protegeixen el seu formiguer. Quina feina més important!

I CONTE CONTAT

EL CONTE DE LA FORMIGA FURMI

JA S’HA ACABAT.

73

74

75

76

77

78

79

80

Els Gats de P-5 hem fet una pel·lícula on els personatges som nosaltres mateixos. Els astronautes Pep i Pepa viatgen per l’ Univers i viuen aventures.

Hem utilitzat l’ipad i l’app “Puppet Pals” per fer-la. Ens ho hem passat molt bé i hem après una cançó amb el Gal també. Esperem que us agradi i feliç Sant Jordi!

81

JUSTIFICACIÓ CONTE: EL CARGOL SOL

Aquest curs els Tigres, nens i nenes de P5 de l'Escola Virolai Grimm, han creat un conte on el protagonista és un Cargol. Durant el primer trimestre vam tenir cargoleres a la classe i vam aprendre un munt de coses d'aquests animalons!

Començant el segon trimestre un dia vam descobrir que no tots els animals viuen els mateixos anys i l'interès dels nens i nenes va ser saber quant viu cada animal. Cada nen va triar un ésser viu i va investigar-lo i després vam compartir informació a la classe, vam treballar les gràfiques i vam fer un llibre gegant.

El conte inicia la història amb una problemàtica: que el cargol viu poquets anys i li agradaria viure més.

82

Un cop comença el conte, apareix un personatge que els Tigres han descobert que viu molts anys: La tortuga gegant terrestre. A la classe alguns nens i nenes ens van explicar com és, on viu, què menja...

En la redacció del conte els protagonistes necessiten fer un trasllat, i és en aquest punt on els nens i nenes van de fer les seves hipòtesis sobre la durada que té el mateix viatge en diferents transports tenint en compte que els personatges han de viatjar el més ràpid possible ja que havien aprés el temps que viu la papallona i també el temps que es triga en arribar de la Terra a la Lluna.

83

I vam arribar a un punt de la narració on calia trobar una muntanya molt alta, i també vam investigar i descobrir junts coneixements sobre la muntanya més alta de Catalunya.

I com que entre tantes preguntes havíem estat descobrint com són els coets,també n’havia d'aparèixer un que ens ajudés a desenvolupar la història.

És un conte divertit, que els nens i nenes han confeccionat amb imaginació, creativitat i molta il·lusió a partir de les seves vivències i descobertes. Un conte amb pinzellades de ciència que parla de la mort però que la màgia i la innocència dels infants fan que s'oblidi el problema i hi hagi un final feliç.

Cristina RomanosEscola Virolai Grimm

84

EL CARGOL SOL

Hi havia una vegada un cargol que es deia Sol.

El cargol estava trist perquè havia descobert que els cargols només viuen dos o tres anys i ell volia viure mooolts anys més.

Un dia, mentre anava passejant pel bosc es va trobar una papallona que es deia Cel i es van fer amics.

Parlant, parlant, la papallona li va dir al cargol que no es preocupés, que ella també vivia poquet temps: de dos a tres dies!!!!

Van decidir passar-s'ho molt bé i mentre jugaven a fet i amagar es van trobar amb un hàmster que s'havia escapat. Es deia Xocolata.

85

Tots tres van seguir jugant, i després de jugar a pica-paret van descobrir que el hàmster també vivia el mateix temps que el cargol. Junts s'ho passaven bé, però estaven preocupats.

Van aconseguir arribar al poble, i a la biblioteca van llegir que l'animal que viu més anys és la tortuga gegant terrestre. Potser ella els podria ajudar....

86

Per internet van trobar que aquesta tortuga vivia a Madagascar.

-Agafem el primer tren! Va dir el cargol.

-No!!! Què hem de travessar el mar! Anem en vaixell! Va dir el hàmster.

-No, no!!! No tenim temps! Hem de trobar la solució abans de tres dies! Hem d’anar en avió que és més ràpid! Va dir la papallona.

Així que van agafar un avió fins a Madagascar per anar a visitar la tortuga gegant terrestre.

Quan la van trobar li van preguntar:

- Pots explicar-nos què hem de fer per viure tants anys com tu?

La tortuga els va respondre:

-Fàcil! Heu de néixer de l'ou.

-No, va dir la papallona. Jo la primera vegada que neixo, abans de ser eruga, surto de l'ou!

87

-Doncs, heu de tenir closca! va dir la tortuga.

-No, va dir el cargol, Jo tinc closca i fins i tot si menjo closca d’ou, se m’enforteix la meva... però visc poquets anys!

-Doncs, heu de menjar herbes, fruites, verdures....

-No, va dir el hàmster. Jo menjo tot això i tampoc visc tant

com tu!

La tortuga els va dir que no tenia la resposta,

però que potser a la Lluna la trobarien.

88

Entre els quatre van decidir construir un coet. Van anar a una planta de reciclatge per poder aconseguir materials per fer les peces del coet i en van fer un de fantàstic!

Van decidir que el coet l'haurien de llençar d'una muntanya molt alta. La tortuga, que era molt intel·ligent, els va explicar que la Pica d'Estats era la muntanya més alta de Catalunya, així que van viatjar fins allà.

De camí, van comprar un coet de Sant Joan que els ajudaria a enlairar el seu coet.

89

Primer es va ficar la papallona, que va arribar a la porta volant, després el hàmster que s'hi va ficar a dins fent un salt i per últim el cargol, que va anar pujant per la paret del coet gràcies a la seva baba que l'ajudava a desplaçar-se i enganxar-se. La tortuga es va quedar a terra i va encendre el coet per fer-lo volar.

Van trigar 3 dies a arribar a la Lluna.

Un cop allà van ficar-se dins d'un cràter i van trobar una poció màgica.

Se la van beure i van tornar a la Terra per poder seguir jugant sempre els tres junts com bons amics.

I conte contat,

aquest conte

ja s'ha acabat!

90

I vet aquí que,

Once upon a time,

erase que se era

un gos i un gat.

And that's all

que colorín, colorado,

aquest conte s'ha acabat.

92

Virolai PETITAv. Sant Josep de la Muntanya, 18 Tel. 932 849 94408024 Barcelona

Virolai GRIMMC/ San Quintí, 19 Tel. 934 366 162 08026 Barcelona

Virolai ESCOLAC/ Ceuta, s/n Tel. 932 846 343 08032 Barcelona

Centres Concertats pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunyavirolai@virolai.com www.virolai.com