1

TROBADA ENTRE MUNICIPIS CATALANS I MARROQUINS, EL TEIXIT

ASSOCIATIU LOCAL I COL·LECTIUS D’ORIGEN MARROQUÍ SOBRE EL ROL

DE LES DONES AL MARROC

Informe final

Lloc: Barcelona, Gavà, Mataró, Sant Boi i Vilafranca

Dates: 5-10 de maig de 2013

Organitzen: Amb el suport de: En col·laboració amb:

Ajuntaments de: Barcelona

Cabrera de Mar Mataró

Molins de Rei Mollet del Vallès

El Prat de Llobregat Rubí

Santa Coloma de Gramenet Viladecans

Vilafranca del Penedès

Ajuntaments de

Barcelona Mataró

Sant Boi de Llobregat Vilafranca del Penedès

I la participació de:

2

ÍNDEX DE CONTINGUTS

L’informe que es presenta a continuació constitueix l’informe complet de l’estada de la delegació de la Regió Tànger – Tetuan (Marroc) a Catalunya, entre els dies 5 i 10 de maig del 2013 per a la participació a la Trobada entre municipis catalans i marroquins i el teixit associatiu local i col·lectius d’origen marroquí sobre el rol de les dones al Marroc. L’informe incorpora els continguts de la trobada amb altres municipis catalans, ONGs i associacions de catalans d’origen marroquí, com també les activitats institucionals, activitats paral·leles i visites tècniques realitzades.

CONTEXT I PRESENTACIÓ 3

DESENVOLUPAMENT DE LA JORNADA 5

VISITES TÈCNIQUES 13

DILLUNS 6 DE MAIG 13

Gavà 13

DIMARTS 7 DE MAIG 14

Gavà 14

DIMECRES 8 DE MAIG 14

Sant Boi de Llobregat 14

Vilafranca del Penedès 16

DIJOUS 9 DE MAIG 18

Mataró 18

Barcelona 19

Gavà 20

CONCLUSIONS 20

RECOMANACIONS 22

ANNEXOS 24

Annex 1: Llistats de participants 24

Annex 2: Programa de la Jornada 27

Annex 3: Declaració de Gavà 28

Annex 4: Recull de Premsa 29

Annex 5: Material de treball per al taller 30

Annex 6: Quadre resum de les assistències tècniques en el marc del projecte 37

3

CONTEXT I PRESENTACIÓ

Com a part de la Comissió de Codesenvolupament i del Grup de Treball Marroc, i de la Comissió de Municipalisme de manera transversal, la Trobada entre municipis catalans i marroquins i el teixit associatiu local i col·lectius d’origen marroquí sobre el rol de la dona al Marroc, s’emmarca en la continuació de les tres trobades que ja s’han fet entre municipis catalans i municipis marroquins i més recentment incorporant les associacions dels col·lectius d’origen marroquí que resideixen a Catalunya.

Es tracta de promoure el treball entre governs locals d’una banda i l’altra de la Mediterrània i d’implicar-hi la societat civil i els col·lectius de marroquins que resideixen a Catalunya per treballar de manera conjunta en el desenvolupament dels territoris d’origen.

La Trobada forma part d’una de les activitats del projecte 2477. Suport a la participació de la dona en la Governança Local a través de la creació i la posada en funcionament de les Comissions de Paritat i d’Igualtat d’Oportunitats als Municipis Rurals de la Regió de Tànger-Tetuan. Aquest projecte compta amb el suport actiu de més de 10 municipis catalans i pretén fer convergir els esforços dels diferents municipis que cooperen amb el Marroc cap a un projecte conjunt que promogui la cooperació tècnica i alhora tingui en compte el factor del codesenvolupament, tot implicant els col·lectius d’origen marroquí residents a Catalunya.

Es tracta d’un projecte pilot d’abast regional, liderat pel Consell Regional de Tànger-Tetuan com a ens local que aglutina tots els municipis de la regió i identificat en el marc del Programa ART GOLD Marroc del PNUD. La Llei municipal 2009 -Charte Communale- preveu la creació de les Comissions de Paritat i d’Igualtat d’Oportunitats (CPIO) al si de tots els municipis del Marroc. Aquestes comissions han de vetllar per la participació activa de la dona a l’esfera pública municipal, la presa de decisions i per la igualtat d’oportunitats. El Consell Regional de Tànger-Tetuan lidera l’estratègia d’implementació d’aquestes comissions i vol comptar amb la participació dels socis de la cooperació descentralitzada per acompanyar-los a l’hora de constituir-les i per elaborar plans estratègics d’igualtat.

Objectius

La Trobada tenia dos objectius principals:

- Crear un espai de trobada entre les administracions locals catalanes i marroquines entorn de les qüestions de paritat i d’igualtat d’oportunitats per tal d’identificar bones pràctiques per a l’acompanyament del procés de consolidació de les Comissions de Paritat i d’Igualtat d’Oportunitats als municipis de la Regió de Tànger - Tetuan.

- Crear un espai de trobada entre els municipis catalans i els marroquins, el teixit associatiu local i els col·lectius d’origen marroquí entorn de les qüestions de paritat i igualtat d’oportunitats i donar a conèixer les estratègies regionals als municipis i associacions que vulguin desenvolupar projectes de codesenvolupament als territoris d’origen dels migrants a Catalunya.

Resultats esperats

- Una declaració d’intencions redactada i aprovada en sessió plenària, conjunta entre els municipis catalans i marroquins, el teixit associatiu local i els col·lectius d’origen marroquí entorn de les qüestions de paritat i d’igualtat d’oportunitats.

- Assistències tècniques dels municipis catalans al Marroc en el marc del projecte 2477 identificades.

4

- Mapeig de les comunes rurals de la Regió de Tànger-Tetuan beneficiàries del projecte i coincidència amb les comunes/províncies d’origen del col·lectiu d’origen marroquí.

Participants

- Municipis catalans: càrrecs electes, tècnics i tècniques municipals de Cooperació i d’Igualtat

- Societat civil: associacions catalanes que desenvolupen projectes al Marroc i associacions de col·lectius d’origen marroquí

- Delegació marroquina (vuit persones): càrrec electa i tècnica del Consell Regional de Tànger-Tetuan; president de la comuna rural de Bab Taza, president i coordinador de projecte de l’associació executora del projecte a l’àmbit local ADELMA; presidenta de la Xarxa Espai de Ciutadania de Tànger; Direcció d’Assumptes Jurídics, Estudis i Cooperació de la Direcció General de les Col·lectivitats Locals del Ministeri d’Interior del Marroc i area manager de la Regió Tànger-Tetuan del Programa ART GOLD Marroc del PNUD

Dates 6-10 de maig de 2013: durada de la visita de la delegació amb activitats i visites tècniques als municipis catalans.

7 de maig de 2013: Jornada de treball principal entre tots els actors a Gavà.

Llocs Parc Arqueològic Mines de Gavà (7 maig - Jornada de treball conjunta entre tots els actors).

Activitats paral·leles i visites tècniques als municipis de Sant Boi de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Mataró i Barcelona.

Delegació Marroquina

La delegació marroquina va estar composta per les següents persones:

• Mina Rouchati: Membre Electa del Consell Regional de Tànger-Tetuan, Presidenta de la Comissió d’Afers Socials i Societat Civil

• Mohamed Saadoun: President de la Comuna Rural de Bab Taza

• Hanane Khachani: Tècnica de la Divisió de Relacions Internacionals del Consell Regional de Tànger Tetuan

• Nadia Chaoui: Cap de Servei de la Direcció Direcció d’Assumptes Jurídics, Estudis i Cooperació, Direcció General de les Col·lectivitats Locals del Ministeri d’Interior

• Touria Tajjedine: Presidenta de la Casa de les Dones de Tànger i de la Xarxa Espai de Ciutadania

• Mohamed Bakkali: President de l’Associació ADELMA

• Ali Tabji: Coordinador Tècnic de la Iniciativa Regional projecte “Suport a la participació de la dona en la Governança Local a través de la creació i la posada en funcionament de les Comissions de Paritat i d’Igualtat d’Oportunitats als Municipis Rurals de la Regió de Tànger-Tetuan”

• Sophiane Mehiaoui: Responsable Regional del Programa ART GOLD PNUD

5

DESENVOLUPAMENT DE LA JORNADA DE TREBALL CONJUNT DIMARTS 7 DE MAIG, GAVÀ La jornada del 7 de maig va permetre crear un espai de trobada entre ajuntaments catalans, tant a nivell tècnic com polític, associacions de catalans d’origen marroquí, ONGs catalanes i d’altres agents de la cooperació descentralitzada amb representants de municipis, institucions i associacions marroquines de la regió Tànger – Tetuan. Aquest espai va permetre reflexionar des de diferents punts de vista sobre el rol de les dones en el desenvolupament, en la integració a Catalunya, i en el treball per la supressió de les discriminacions i la promoció de les dones en l’espai públic i en totes les instàncies de presa de decisions. La Jornada va comptar amb la participació de 46 representants de municipis i d’institucions públiques, de 23 representants de la societat civil catalana, a més de 8 membres d’una delegació marroquina representant 6 institucions1.

Inauguració oficial i Signatura de la Declaració de Gavà

Sr. Joaquim Balsera, Alcalde de Gavà. L’alcalde de Gavà va obrir la Jornada donant la benvinguda a tots i totes les participants, i en concret a la delegació marroquina. L’alcalde va aprofitar per reivindicar el paper històric dels municipis en el desenvolupament de les polítiques d’igualtat i va alertar de la necessitat de seguir treballant cap a la construcció d’una societat més igualitària encara més dins del context actual de dificultats en els recursos municipals i entre els i les ciutadanes en general. Sra. Meritxell Budó, presidenta del Fons Català de Cooperació i alcaldessa de l’Ajuntament de la Garriga La presidenta del Fons Català va agrair la col·laboració del municipi de Gavà en l’organització de la trobada i va emmarcar l’acte al grup de treball Marroc de la Comissió de Codesenvolupament del Fons Català. Aquesta trobada permet visualitzar tot un procés de concertació d’actors iniciat el 2010 per treballar amb una doble perspectiva combinant l’àmbit del codesenvolupament i la cooperació directa a través d’intercanvis tècnics i la creació d’espais de reflexió i d’intercanvi sobre temàtiques de la gestió pública municipal i amb la societat civil.

Sra. Mina Rouchati, consellera membre electe del Consell Regional de Tànger – Tetuan.

La Sra. Mina Rouchati va donar les gràcies a tots els assistents i en especial als ajuntaments que col·laboren estretament en el marc de projecte del Fons Català i va recordar l’inici del treball conjunt en què s’emmarcava la Jornada. La consellera de la Regió Tànger – Tetuan, va ressaltar el paper rellevant dels col·lectius de catalans d’origen marroquí en aquest projecte així com la importància d’integrar la societat civil en la lluita contra la discriminació i per la igualtat d’oportunitats. A més, la Sra. Mina Rouchati va presentar el procés de descentralització i de promoció dels drets humans que

1 Vegeu en Annex els llistats de participants.

6

s’està duent a terme al Marroc i en el què les dones són un centre d’interès fonamental. Cal per això, reforçar la participació de les dones en l’àmbit regional i local. Finalment, la Sra. Rouchati va agrair l’oportunitat de la visita per tal de poder recollir i capitalitzar bones pràctiques realitzades a Catalunya i als municipis catalans.

Sra. Nadia Chaoui, Divisió General de Col·lectivitats Locals, Ministeri d’Interior del Marroc (DGCL).

La Sra. Nadia Chaoui va presentar el procés de regionalització al Marroc que té l’objectiu de donar més rellevància al nivell local i va destacar la importància de l’articulació entre les polítiques locals i nacionals. Va citar diferents iniciatives similars que s’estan realitzant ja en altres regions per al desenvolupament i funcionament de les Comissions de Paritat i d’Igualtat d’Oportunitats i amb el suport de la DGCL i va reiterar el suport i interès del Ministeri d’Interior en la Iniciativa Regional que s’està duent a terme des del Consell Regional Tànger – Tetuan. Lectura de la Declaració de Gavà2, Tinenta d'alcalde de l'Àrea d'Igualtat i Ciutadania de Gavà, Sra. Emma Blanco.

La Sra. Emma Blanco va realitzar la lectura de la Declaració de Gavà, una declaració de principis impulsada pel propi municipi i que va servir de marc de partida per a la Jornada i per al treball posterior de col·laboració entre els municipis catalans i les comunes de la Regió Tànger - Tetuan. La declaració va ser signada per l’Alcalde de Gavà, com a municipi promotor de la iniciativa, per la Sra. Meritxell Budó, presidenta del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, i la Sra. Mina Rouchati com a representant del Consell Regional de Tànger –

Tetuan, institució que lidera el projecte a la regió. Altres municipis presents van sol·licitar adherir-se a la Declaració, que es farà extensa als municipis del Grup de Treball Marroc. 10:00h Presentació marcs jurídics de les polítiques d’igualtat a Catalunya i al Marroc.

Evolució del paper de la dona a la vida pública:

Sra. Emma Blanco, Tinenta d'alcalde de l'Àrea d'Igualtat i Ciutadania de Gavà. La Tinenta d’alcalde va presentar el vídeo “Dones i Drets: Una Mirada Compartida”, produït per l’Ajuntament de Gavà. En la seva intervenció posterior va destacar, l’important treball de proximitat de les administracions locals i en la tasca diària dels equips tècnics i el govern municipal, recordant les experiències impulsades des de l’Ajuntament de Gavà per avançar en igualtat d’oportunitats entre els homes i les dones “com el pla d’igualtat intern de la pròpia administració, el pla extern on es concreten transversalment diferents mesures per assolir la igualtat i el SIAD, que en un principi vam anomenar el laboratori d’igualtat, a través del qual s’han engegat diferents iniciatives no només quant al treball contra la violència masclista, sinó també el treball per l’educació i el treball per la igualtat d’oportunitats”. Sra. Touria Tajeddine, Presidenta de la Xarxa Espai de Ciutadania de Tànger,

2 Veure Declaració en Annex

7

La Sra. Tajeddine va presentar el marc jurídic marroquí en què es desenvolupa el present esforç per promoure la participació de les dones a l’esfera pública. Va destacar que existeixen instruments jurídics importants per a dur a terme aquesta promoció, però que cal dotar-los de programes i accions reals, a més de pressupostos que en permetin el correcte desplegament. “Les lleis són importants com a instruments, però les dones se n’han d’apropiar per tal que siguin eficaces”, va remarcar. A més, la Sra. Tajeddine va insistir en l’enorme treball de sensibilització que cal fer tant amb homes com amb dones, ja que el problema és sobretot de caràcter social. És per tant, fonamental el paper de l’educació i dels mitjans de comunicació per tal de desmuntar estereotips. Les associacions de dones han de vetllar i estar alerta contra el retrocés de la democràcia, sobretot pel que fa als drets de les dones, desenvolupant un treball cultural per lluitar contra el fonamentalisme i el conservadorisme.

10:45 h Pausa cafè

11:15h Taula rodona. La importància de la promoció de les polítiques d’igualtat i de gènere des de l’àmbit local

Moderadora de la taula i presentació del marc de la trobada i objectius esperats Sra. Alba Bou, regidora de Dona i Promoció Social de l’Ajuntament del Prat de Llobregat Va presentar i moderar la taula rodona i va defensar el dret i el rol fonamental de les dones a la participació per a la construcció i l’enfortiment del capital social dels municipis.

- Presentació Marroc: La Iniciativa Regional per l’enfortiment de les capacitats de les comunes rurals de la Regió Tànger – Tetuan en matèria de gènere i igualtat d’oportunitats

Sra. Hanane Khachani, Divisió de Relacions Internacionals Consell Regional de Tànger - Tetuan Va presentar el projecte d’Iniciativa Regional per a l’enfortiment de les capacitats de les comunes rurals de la Regió Tànger – Tetuan en matèria de gènere i igualtat d’oportunitats, explicant les comunes beneficiàries del projecte pilot i els criteris de selecció. També va aprofitar per explicar el context de les zones rurals a la regió i de les dones, avançant la xifra del 76,4% d’analfabetisme femení en les zones rurals, una xifra que va sorprendre i es va comentar entre els assistents a la Jornada. La Sra. Khachani va detallar també el rol de lideratge, d’acompanyament i de gestió directa del projecte així com els resultats i efectes esperats a la regió a la fi d’aquest procés.

- Presentació municipi català: El rol del municipi en les polítiques d’igualtat i els processos de definició de plans estratègics

Sra. Lluïsa Moret, tercera tinenta d’alcalde i titular de l’Àrea de Benestar i Ciutadania de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat La tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Sant Boi va presentar l’experiència del municipi en el desenvolupament de polítiques d’igualtat i va destacar que la lluita contra les desigualtats és una responsabilitat institucional per als municipis. Va explicar l’evolució de les polítiques, d’una visió més assistencialista basada en la idea de “la dona i els seus problemes”, a les noves estratègies de caràcter més estructural, transversals i de gender mainstreaming. Actualment, va destacar, s’aposta per una estratègia dual: de la perspectiva transversal en la concepció

8

inicial de les polítiques públiques, al desplegament de polítiques específiques per pal·liar la discriminació que encara existeix, i de manera pronunciada, en aspectes com la violència masclista o la segregació ocupacional. La Sra. Moret també va destacar la superació de la lògica dels òrgans cap a una lògica més flexible de processos.

- Presentació associació marroquina: El rol de la societat civil al Marroc en l’àmbit de la promoció de gènere i d’igualtat d’oportunitats

A càrrec de: Sr. Mohamed Bakkali, President de l’Associació ADELMA Va presentar l’evolució de la perspectiva de gènere en la societat civil marroquina, recordant que una part d’aquesta va adoptar ja als anys 70 una perspectiva de gènere, molt abans que l’estat, i on la lluita es concentrava en la democratització en tots els aspectes. El salt qualitatiu es realitza però, a partir de l’any 2000 i arran dels canvis en el marc jurídic. El Sr. Bakkali destacà el moment essencial de l’elaboració dels Plans de Desenvolupament Comunal, un procés de concertació entre les administracions, societat civil i agents privats. Per això, la democràcia participativa constitueix una exercici pedagògic en què la societat civil ha d’acompanyar les administracions i els electes, mantenint alhora un rol vigilant contra tota possible regressió en els drets aconseguits.

- Preguntes i debat En el torn de preguntes van sorgir temes específics d’aclariments sobre les presentacions i es va destacar la importància de la veu de les dones d’origen marroquí que viuen a Catalunya. Es va parlar de la dificultat de les dones immigrades que es troben en una doble marginació i no reben els avenços ni de Catalunya ni del Marroc. En aquest sentit es va sol·licitar l’ajuda de la delegació pel que fa a les comunitats immigrades a Catalunya i en concret pel que fa a la integració de les dones, per a la seva participació en associacions, etc. Es va reflexionar també entorn el canvi en el model de cooperació, cap a un model més coordinat i més centrat en la reciprocitat i en l’intercanvi, integrant l’eix del codesenvolupament. 12:30h Taller de treball i intercanvi de visions sobre les polítiques d’igualtat a Catalunya i al Marroc

- Treball en grups: Metodologia participativa en grups mixtos de treball. Dinàmica de preguntes i respostes sobre qüestions clau relacionades amb la temàtica del taller

En Joan Solà explica com es desenvoluparà la dinàmica del taller de treball, presenta les dinamitzadors dels grups i els eixos temàtics. Prèviament, els participants ja s’han inscrit en els grups del seu interès i s’ubiquen en diferents espais del Parc Arqueològic Mines de Gavà. Grups de Treball: GRUP A- Empoderament de les dones. En aquest grup es debaten les necessitats i estratègies d’empoderament de les dones, com dotar-les d'eines i recursos, treballar l'autoestima, i promoure estratègies en clau femenina,

9

per tal de millorar les oportunitats de les dones i la participació d’aquestes en la vida política (perspectives, prioritats, presa de decisions, maneres de fer, etc.). Cal visibilitzar també el paper de les dones com a agents socials i de canvi. Modera: Roberto Labandera (Ajuntament de Vilafranca) GRUP B – Estratègia institucional Les institucions han de servir com a instrument eficaç en la superació de la discriminació del factor de gènere en l’aplicació de les polítiques públiques. En aquest grup es treballen les estratègies i recursos de què es poden dotar els poders locals i regionals per tal de donar resposta a les demandes de les dones i impulsar-ne la participació. També es treballa com generar polítiques transversals d’igualtat d’oportunitats.

Modera: Dúnia Enseñat (Ajuntament de Gavà) GRUP C – Participació de les dones Per poder comptar amb la participació de les dones en els diferents espais de la societat cal entendre com es situen elles en relació a aquests espais. L’espai públic sovint es regeix per normes masculines (horaris, itineraris, control de la vestimenta, de les relacions interpersonals, control de la informació, pressió comunitària). Al mateix temps, a l'espai privat la participació d’homes i dones en la presa de decisions no és igualitària.

Sovint crear espais artificials de participació on les dones no estan còmodes pot no tenir el resultat esperat i cal pensar maneres de fomentar la participació de totes les dones des de la diversitat, incorporant mesures perquè totes les dones tinguin veu i representació en l’elaboració dels plans, polítiques d’igualtat i en la construcció dels municipis.

Modera: Mohamed Ali Tabji (Coordinador del projecte, Associació ADELMA) GRUP D – Perspectiva comunitària Les dones es mouen i s’enforteixen a través de les xarxes que fan entre elles, la solidaritat entre dones. Els vincles entre dones (formals i informals) ajuden a empoderar les dones i a promoure la seva participació. Es treballa per la participació de les dones, però el sistema en què la societat es regeix no ho afavoreix. El patriarcat té unes normes que no possibiliten una altra visió, la visió en clau femenina, l'aposta pels valors femenins, la veu de les dones, les dones com a agents socials i actius. Modera: Maria Bermúdez (Ajuntament de Mataró) Els grups de treball estaven previstos fins a les 14h, però s’allarguen fins a les 14:45h per l’interès de l’intercanvi que es genera a tots els grups. 14:00-15:00h Dinar

15:30h Restitució dels grups de treball, conclusions i reptes de futur

Debat

10

En aquesta sessió els relators dels quatre grups de treball presenten les conclusions sobre cada eix temàtic. Grup A – Empoderament de les dones Relatoria: Roberto Labandera

Canvi de model: Del model clàssic en què la dona té un rol familiar, social i econòmic rellevant no reconegut, s’està passant a un canvi de model i és en aquest moment en què cal enfortir el nou model. Aquest canvi és promogut des del Marroc.

Territori: Cal tenir aquest aspecte molt en compte, ja que el món rural no és homogeni i diversos contextos representen també diversitat de dificultats. Podem distingir:

Món rural de perifèria urbana

Món rural profund

Món rural comunicat

Rol de l’educació i la formació: Cal equilibrar el discurs entre el “Marroc legal i el Marroc real”.

Enfortir les polítiques per combatre l’analfabetisme

Millorar el nivell d’escolarització i d’accés

Millorar la mobilitat, especialment del transport escolar

Apostar per programes de coeducació

Impacte de la immigració en el canvi de rol: Les entitats marroquines han de fomentar nous comportaments, actituds, activitats de dones i homes i traslladar nous models (de Catalunya) també al Marroc, i viceversa.

Resistència al canvi: Cal ser conscients de que existeix aquesta resistència i planificar com combatre-la. Cal treballar amb els homes per això.

Impulsar l’associacionisme de dones Des del grup es van llençar diverses propostes, entre elles:

Formar en noves actituds i competències

Promoure l’associacionisme en lògica col·lectiva

Promoure el lideratge i els referents femenins amb programes de visualització dels coneixements i les potencialitats de les dones, formació a les dones per fer polítiques locals

Campanyes de formació per adults i coeducació amb incidència sobre els joves i els homes

Replantejar l’oferta educativa i promoure l’escolarització

Millorar el transport escolar El Sr. Saadoun, alcalde de Bab Taza, que formava part d’aquest grup, proposà també:

Donar suport al Fons Català en la seva política de concertació a la regió

Convidar els ajuntaments a cooperar directament amb les comunes incloses en el projecte

Grup B – Estratègia institucional Relatoria: Christophe Charras (Casal d’Infants del Raval)

Les polítiques locals són una realitat emergent. Els ciutadans no se senten representats ni senten la seva importància.

Pel què fa a la Regió de Tànger - Tetuan el CRTT assumeix un paper de lideratge davant la societat civil, que busca interlocutors polítics.

Es subratlla la importància de treballar amb entitats no només de dones, també de joves, de barri, etc. per integrar-les en la dinàmica i que adoptin perspectives de gènere.

11

Un punt fonamental que es destaca és a partir de l’experiència dels Plans de Desenvolupament Comunal: cal saber com gestionar la participació. Sovint es generen expectatives que després es frustren si no són realistes. Cal doncs aconseguir que les comunes tinguin els recursos adequats i que les iniciatives puguin dur-se a terme. Sense recursos no hi ha polítiques públiques.

És molt important recolzar les dones joves i la joventut com a agents per a la transformació social i generar vocacions de lideratge.

Cal destacar el rol de les polítiques públiques d’igualtat i el rol d’acompanyament que poden fer els municipis catalans a la Regió de Tànger - Tetuan per acompanyar en la creació de les polítiques a l’àmbit local. Cal tenir en compte però, la diferència de contextos dels dos territoris i la importància d’adaptar les experiències a cada realitat.

GRUP C – Participació de les dones Relatoria: Josep Giménez, (ONG EQUALMÓN) S’ha treballat des de la doble perspectiva del Marroc i de Catalunya. Es constata la perpetuació del rol patriarcal imposat a homes i dones. En aquests rols, els homes acaparen el treball remunerat, productiu i social i les dones depenen dels homes pel fet de fer un treball no remunerat.

La participació pública de les dones és minoritària i no es valora sinó com a complement. Cal fomentar el pas de l’àmbit privat a l’àmbit públic.

Es creen cooperatives, però no se’ls dóna accés al crèdit i alhora les dones no poden accedir a les propietats col·lectives.

Hi ha una gran resistència dels homes al canvi.

La religió està interpretada des d’un punt de vista molt patriarcal.

En la immigració, el referent quan arriben a Catalunya és l’imam.

En la immigració la dona té por a fer el ridícul i té l’autoestima baixa.

Existeix una manca de drets en temes sexuals i reproductius i cal doncs un activisme feminista i social.

Es constata una contradicció en demanar a les dones immigrades que participin quan després no poden votar.

Aprofitar les oportunitats que ja existeixen per aquesta participació. En el grup de treball es va reflexionar sobre el rol de les CPIO en tres aspectes principals:

Garantir el compliment de les lleis existents

Sensibilitzar pels canvis

Coordinar la cooperació internacional GRUP D – Perspectiva Comunitària Relatoria: Verònica Rincón (Ajuntament de Lloret) Es va debatre entorn el context de dispersió geogràfica i les taxes d’analfabetisme o d’altres indicadors. Pel què fa a l’educació i a la formació es parla de no anar amb receptes monolítiques sinó atenent a les necessitats reals de la població. Se citen els exemples de zones rurals de Galícia o Astúries, d’escoles rurals i de la Universitat Paulo Freire. Equalmón explica la seva experiència amb l’associació AFFA i tota l’evolució fins a arribar a la sensibilització a les escoles i la creació de clubs de drets humans, implicant els pares i per un canvi de mentalitat. Es consensua la necessitat de partir d’iniciatives que ja s’estan fent a nivell de xarxes informals de les dones i aprofitar aquestes xarxes per enfortir-les.

12

Cal, doncs, molta formació, valoritzar el que ja és existent i tenir en compte que és un procés lent. Situació de les dones marroquines a Catalunya

Es troben entre dues identitats i diferents valors

No els arriba la realitat del desenvolupament del Marroc

La dona que participa està mal vista

Cal buscar referents positius per a fills i filles Propostes:

Que les associacions del Marroc intervinguin a Catalunya per sensibilitzar les associacions catalanes dels canvis que s’estan produint al Marroc

Crear més espais i xarxes entre les associacions d’aquí i les d’allà

Buscar valors comuns que respectin els drets humans Després dels debats interns als grups de treball es va trobar un consens entre les diferents conclusions, tant en el diagnòstic de la situació al Marroc i als municipis catalans pel que fa als ciutadans i ciutadanes d’origen marroquí com pel què fa als àmbits principals que cal adreçar i treballar. Pel què fa al projecte concret per a les CPIOs es va subratllar la importància que aquestes comissions tinguin un pla d’acció clar i realista, per tal de poder dur a terme les accions que se’n derivin i que treballin també sobre la prevenció dels estereotips i la deconstrucció de la cultura patriarcal. 17:00 h Visita al Parc Arqueològic Mines de Gavà

Gràcies a l’acompanyament i explicacions de la Mònica Borrell i Josep Bosch, responsables del Museu de Gavà, es van realitzar dos grups que van poder visitar i gaudir de primera mà del treball arqueològic d’estudi del període neolític que s’està fent a Gavà. A més dels continguts prehistòrics de gran interès, l’estil pedagògic i didàctic del Centre d’Interpretació del Parc va ser molt apreciat pels membres de la delegació marroquina i els altres participants que van aprofitar de la visita. 17.30h Fi de la jornada

13

VISITES TÈCNIQUES ALS MUNICIPIS La delegació del Marroc va participar, a més de a la Jornada, en tot un seguit de visites tècniques preparades per alguns dels Ajuntaments col·laboradors en el projecte. L’objectiu era donar a conèixer experiències i bones pràctiques de polítiques locals en matèria de gènere i d’igualtat d’oportunitats així com reflexionar conjuntament sobre el seu disseny i implementació, per ser tingut en compte per a la Iniciativa Regional de Tànger –Tetuan. Algunes d’aquestes visites i sessions de treball també estaven obertes a tècnics i responsables d’altres ajuntaments que hi estiguessin interessats, com també a les associacions locals, ONG i col·lectius d’origen marroquí.

DILLUNS 6 DE MAIG

GAVÀ

9:30h Sessió de treball (Delegació del Marroc, Fons Català i Ajuntament de Gavà)

- Presentació dels objectius de la Trobada

- Presentació del programa

- Expectatives dels participants

La Sra. Emma Blanco, tinenta d’alcalde del Municipi de Gavà, va fer l’acollida i presentació i va expressar el gran interès de l’Ajuntament en poder realitzar aquest intercanvi d’experiències per tal d’aprendre mútuament de la visita. Va explicar la lògica i la filosofia que es trobava darrera del treball en matèria de gènere per part de l’Ajuntament i entesa directament des d’una perspectiva de participació i proximitat a tots els ciutadans i ciutadanes i de construcció de la democràcia local. La Sra. Blanco també va presentar l’evolució i els òrgans processos que al llarg dels anys s’han iniciat al municipi i l’avaluació de les experiències locals.

Es va realitzar una ronda de presentacions en què es van presentar les expectatives per part de l’Ajuntament i per part de tots els membres de la delegació. La Sra. Mina Rouchati va presentar breument el context en què es desenvolupa el projecte de creació i la posada en funcionament de les Comissions de Paritat i d’Igualtat d’Oportunitats als Municipis Rurals de la Regió de Tànger-Tetuan.

La Sra. Dúnia Enseñat, agent d’igualtat de l’Ajuntament, va realitzar la presentació dels plans d’igualtat del municipi des del seu plantejament participatiu fins a la implantació de polítiques concretes a la ciutat.

Es va realitzar un debat aprofundit sobre diferents aspectes del treball per a la igualtat, des d’aspectes del marc legislatiu fins al debat més concret de perspectives de treball amb les poblacions i amb la societat civil.

11:00h Visita tècnica al SIAD

Es va visitar el Servei d’Informació i Atenció a les Dones de Gavà on es van presentar els diferents recursos (jurídics, psicològics, formatius) del servei i el seu funcionament intern. També es va realitzar una explicació d’activitats concretes i d’altres programes fora del SIAD.

14

Un element destacat va ser el programa per a anomenar els carrers, en què es va posar de manifest que tan sols un 20-25% dels carrers de la ciutat duien nom de dona i la majoria de caràcter religiós. Una iniciativa, doncs, de l’Ajuntament, fou la d’anomenar tot un barri amb dones que poguessin servir de referent en molts àmbits i en la història del municipi per tal de visualitzar-les i valoritzar-ne les seves aportacions.

16:00h Visita al Fons Català i Sessió de Treball

Presentació d’Ariel Monells i Joan Solà del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, per donar a conèixer la missió del Fons Català i les estratègies a alguns dels membres de la Delegació que el visitaven per primera vegada. Clara Xifra explicà el Programa d’Activitats de la setmana i es reiterà per part de la delegació l’interès en l’intercanvi d’experiències, així com en la planificació de les formacions tècniques. Es va debatre breument les expectatives de la Delegació pel que fa a la visita així com a la continuació del projecte. La sessió de treball interna es va aprofitar per realitzar entre la delegació la repartició de la participació dels membres en els grups de treball del dia 7, en què, el Sr. Ali Tabji s’oferí com a dinamitzador d’un dels grups.

DIMARTS 7 DE MAIG

GAVÀ De les 9 a les 17:30 es va desenvolupar la Jornada principal de Treball. [Veure Capítol anterior] 19h Trobada amb entitats de catalans i catalanes d’origen marroquí i amb

participants a les activitats de la Casa Gran.

A la Casa Gran de Gavà es va organitzar un espai de trobada entre la delegació marroquina i catalans d’origen marroquí, alguns i algunes d’entitats i d’altres no associats ni associades, però que participaven en activitats del municipi. Es van intercanviar presentacions i idees sobre el paper de les dones i dels col·lectius marroquins en la integració, en el desenvolupament i en la participació activa a la ciutat. Finalment hi va haver pastes i te preparat per dones marroquines i es va seguir intercanviant de manera més informal.

DIMECRES 8 DE MAIG

SANT BOI DE LLOBREGAT 9:00h Recepció i paraules de benvingudes a càrrec de:

- José Ángel Carcelén Luján, Primer tinent d'alcalde titular de l'Àrea de Governança i Ciutadania

- Lluïsa Moret i Sabidó, Tercera tinenta d'alcalde titular de l'Àrea de Benestar i Ciutadania

- Alba Martínez Vélez, Regidora delegada de Cooperació, Solidaritat i Pau

15

Aquesta recepció a l’Ajuntament de Sant Boi es va realitzar coincidint amb una delegació de municipis del Nord del Marroc en el marc de la Plataforma Local-Med per a la promoció econòmica i la cooperació descentralitzada. 9:10h Presentació del “Programa Aurora” a càrrec del Departament d’Igualtat

d’Oportunitats i Ocupació. La responsable del “Programa Aurora”, la Sra. Núria Rabella, va presentar aquest programa, que dóna suport a joves entre 16 i 35 anys mitjançant informació i assessorament personalitzat en la recerca de feina o en la millora de la seva situació actual. La presentació va situar el programa en el context de la crisi i de l’emergència social actual i com aquesta situació havia fet obrir objectius i replantejar targets de població amb els que es treballa. Abans aquest programa estava orientat als col·lectius de difícil inserció, però actualment s’ha obert a molta més població, i especialment a les dones joves. 9:40h Presentació del dispositiu d’inserció laboral adreçat a les dones amb més

dificultats d’accés al món laboral del barri de Casablanca portat a terme per l’empresa municipal CORESSA.

Les responsables del projecte van presentar el Projecte “Treball als Barris” en el marc del Dispositiu 3.1 d’Inserció Laboral dirigit a dones amb major dificultat d’accés al mercat laboral. La responsable del projecte va explicar els objectius, el funcionament i els resultats obtinguts en el barri santboienc de Casablanca en els darrers anys. 10:10h Recepció de les dues delegacions a càrrec de Jaume Bosch, Alcalde de Sant

Boi de Llobregat L’alcalde de Sant Boi expressà la seva satisfacció per la visita de les dues delegacions i pel què fa a certs programes i polítiques d’igualtat i d’inserció laboral explica que sovint de competències no en tenen moltes, però d’incumbència tota, ja que es tracta del benestar dels seus ciutadans i ciutadanes. És per això que consideren prioritari destinar-hi recursos. L’alcalde també explica el creixement exponencial que va fer la ciutat durant els anys 60 i les conseqüències que va tenir per alguns barris perifèrics. Actualment a Sant Boi hi conviuen unes 90 nacionalitats, però es treballa perquè no hi hagi barris només d’immigrants sinó que sigui una sola ciutat, integrada i sense que ningú no hagi de renunciar als seus orígens. Reiterà la importància de la cooperació internacional descentralitzada ja que és entre els municipis on estan les persones i cal valoritzar els governs de proximitat. La Sra. Mina Rouchati presenta breument la Iniciativa Regional i el rol dels municipis marroquins en aquest projecte, aprofitant la presència de molts alcaldes de la regió. Recorda que no pot haver-hi desenvolupament sense les dones. Ressalta la feina sobre l’open-data que ha explicat el tinent d’alcalde i recorda que en la Constitució marroquina també està escrit el dret a la informació. Es van fer d’altres intervencions per part de la delegació d’alcaldes de la Plataforma Local-Med en el sentit de recordar el paper dignificat de la dona en l’Islam i en d’aspectes més tècnics com ara pressupostos municipals i competències. La Sra. Touria Tajeddine, arran dels programes presentats per l’Ajuntament de Sant Boi, ressaltà que aquests programes mostraven que també hi ha homes feministes i que es poden fer moltes coses si hi ha una voluntat política ferma.

16

L’alcalde de Sant Boi va regalar llibres i un seguit de documentació sobre Mataró als representants de les dues delegacions així com a la resta de membres. 10:30h Visita al Centre de Recursos i Documentació de les Dones A la seu de Can Jordana, edifici històric i emblemàtic de la ciutat, les tècniques de l’Ajuntament de Sant Boi varen presentar el Centre de Recursos i Documentació de les Dones. Acompanyaven la Delegació la Sra. Emma Blanco, tinent de l’Ajuntament de Gavà, i una agent i tècnica d’Igualtat de Gavà. La tècnica d’igualtat de Sant Boi, Anna Sellarès, va presentar el procés d’elaboració i implementació del Pla d’Igualtat Intern de l’Ajuntament i del Pla d’Igualtat per la Ciutadania (2012-2018). L’objectiu de l’elaboració del Pla d’Igualtat era avaluar la transversalitat de les polítiques realitzades fins al moment i mantenir les accions pròpies d’acció positiva cap a les dones.

Es va explicar també tot el procés metodològic i participatiu amb diferents grups agents d’interès, tècnics, responsables polítics i ciutadania. Explica el procés intern d’elaboració participativa, integrant diferents actors en la fase de diagnòstic i rebaixant expectatives prioritzant una estratègia de treball amb els actors que poden ser còmplices. Un objectiu que es remarcà és el fet de ser realistes pel què fa al pla, ja que en el pla anterior no s’havien concretat molts aspectes.

Es genera debat sobre l’anàlisi de dades amb perspectiva de gènere, no només en dades absolutes sinó les causes i d’altres aspectes més qualitatius. Es posa com a exemple els indicadors de l’ús del temps, que es van introduir en l’enquesta municipal del 2011 sobre condicions de vida al municipi. Pel què fa a la lluita contra la violència masclista es treballa sobre la prevenció i la detecció. La delegació marroquina es mostra molt interessada en els aspectes tècnics de la realització del Pla, des del temps que ha fet falta fins al personal i els recursos implicats en el procés. L’equip tècnic de Sant Boi explica que una consultoria va fer una proposta metodològica i es va anar treballant en concertació amb l’equip de l’Ajuntament durant els 7 mesos que va durar el procés. La delegació també es mostra molt interessada sobre la comunicació i la difusió del Pla.

VILAFRANCA DEL PENEDÈS 13:30h Arribada a la seu del Casal per la Igualtat – SIAD (Serveis i recursos d’atenció

integral a les dones) A la mateixa plaça es realitza una entrevista a la Sra. Mina Rouchati i al Sr. Mohamed Saadoune per part dels mitjans locals.

- Rebuda per part dels Regidors de Solidaritat i Cooperació i Benestar i Família.

Aureli Ruiz i Milà, Raimon Gusi i Amigó i Carme Garrido i Garrido. - Sessió de Treball amb els regidors i les tècniques del Pla per la Igualtat

(Responsable Mariona Junyent)

17

Es va realitzar una visita a l’equipament del SIAD i explicació de la seva oferta d’activitats, especialment en el tema d’assessorament jurídic i psicològic a les dones, però també atenció psicològica infantil. El regidor de Benestar Social, el Sr. Aureli Ruiz, contextualitzà la vila de Vilafranca, amb una població magrebina important. Per això es valorà molt l’intercanvi i les relacions amb el Marroc i es mostrà amb ganes d’aprendre també de les experiències que es duen a terme al Marroc. La Sra. Mariona Junyent, Tècnica responsable del Pla per la Igualtat presentà l’evolució de les polítiques públiques per la igualtat des del 1997 i sorgides per donar resposta a les necessitats que es detecten al municipi. En la presentació, explicà el funcionament i composició del Consell Municipal per la Igualtat (iniciat el 1998), amb 21 persones representants de la societat civil, polítics, sindicats i tècnics. Altres òrgans municipals són la Comissió contra el maltractament (d’àmbit local i comarcal) i on hi participen la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra, els serveis d’urgència de l’hospital, l’Institut Català de la Salut, el Col·legi d’Advocats, serveis d’atenció primària, Creu Roja i tècnics de l’Ajuntament. La funció d’aquesta comissió és la d’establir canals de coordinació amb agents socials sobre violència masclista, sensibilitzar, elaborar i seguiment del protocol, veure com millorar, optimitzar recursos, evitar la victimització secundària, prevenció, etc. L’ajuntament també compta amb un espai mensual a la Ràdio anomenat “En clau d’igualtat” i on es tracten qüestions de gènere. La presentació va acabar amb el passi d’un vídeo realitzat el 2011 en què s’entrevistaven joves per tractar el tema de la perspectiva de gènere. 15:00h Equipament de Formació Ocupacional La Fassina

A la Fassina es va fer el dinar de treball de les delegacions amb la incorporació de les entitats locals ( La Llum del Nord, EqualMón i AlKantara). El dinar va ser preparat per alumnes dels cursos de formació en hostaleria d’aquest equipament municipal. També van participar en el dinar els regidors, Sr. Raimon Gusi i la Sra. Carme Garrido; els tècnics Mariona Junyent, tècnica responsable del Pla per la Igualtat, Rosa Colomé, coordinadora adjunta del Departament de Benestar Social i Roberto Labandera, Tècnic de Cooperació al Desenvolupament. Durant el dinar es van realitzar les presentacions per part dels Regidors, de la Sra. Mina Rouchati i d’altres membres de la delegació i es van presentar breument les entitats presents, amb els objectius i el treball realitzat fins el moment tant a nivell de Vilafranca com a nivell de cooperació al Marroc. Es va poder seguir intercanviant experiències amb els membres de les associacions al llarg del dinar i per la tarda.

16:30h Visita a la Casa de la Vila La Sra. Carme Garrido, el Sr. Roberto Labandera i el Sr. Ahmed Benallal van acompanyar la delegació per visitar la sala de plens de l’Ajuntament i realitzar-los una explicació històrica de l’edifici. Es va realitzar també una foto de grup.

18

DIJOUS 9 DE MAIG

MATARÓ 9:30h Acollida al CIRD (Centre d’Informació i de Recursos per les Dones)

El Sr. Joaquim Fernàndez i Oller, Regidor delegat de Cultura, Participació i Ciutadania va donar la benvinguda a la delegació al CIRD. Centre d’Informació i de Recursos per les Dones i va guiar la visita pel mateix centre explicant els diferents serveis que s’hi realitzaven i en el marc de les polítiques i programes en què es desenvolupaven.

10:40h Visita al Centre Sant Pau de Càritas Interparroquial de Mataró

La Delegació, acompanyada dels responsables de l’Ajuntament de Mataró, van visitar el Centre Sant Pau de Càritas Interparroquial de Mataró on els responsables del centre van explicar els objectius i el treball que es realitza al centre, tant pel que fa a treball educatiu amb nens i nenes, amb joves, com amb dones pel que fa a formació ocupacional i classes d’alfabetització.

La visita també va servir per reunir-se amb un grup de dones d’origen marroquí i que participen al centre, algunes de les quals, a més, estan organitzades en associacions. Es va obrir un debat sobre les dificultats i potencialitats de la dona immigrada i també per donar a conèixer la Iniciativa Regional a la regió de Tànger – Tetuan (del que moltes mataronines són originàries) i la perspectiva de la Sra. Rouchati i la Sra. Touria pel què fa a la participació de les dones en l’espai públic i en l’àmbit polític. Les seves intervencions van generar molt bona acollida i debat entre les participants i l’intercanvi va seguir al voltant de pastes, te i coques marroquines fetes per les dones del centre.

11:15h Visita a la Biblioteca Antoni Comas i sessió oberta de treball

A la Biblioteca Antoni Comas es va organitzar una conferència oberta per a membres d’entitats, de l’Ajuntament i població mataronina en general. Per tal de deixar espai al debat i a l’intercanvi amb la delegació marroquina es van realitzar primer diverses presentacions breus sobre el pla d’igualtat de Mataró i els resultats fins al moment. El Sr. Carlos Garcia Oquillas, cap de servei de Família, i la Sra. Maria Bermúdez, tècnica d’igualtat, van presentar el context demogràfic i socio-econòmic de la ciutat, i

les poblacions de nacionalitat estrangera que hi viuen. També es van explicar els objectius, estructura i funcionament del Servei de Família, el CIRD, el SIAD i les polítiques d’Igualtat de gènere. La presentació va servir per fer el balanç general dels programes duts a terme a la ciutat en matèria de gènere i dels seus resultats. Després la Sra. Hanane Khachani va presentar la Iniciativa Regional, els objectius, la metodologia i l’estat d’avançament del projecte a la Regió Tànger-Tetouan. Finalment es va obrir un debat de discussió que va girar principalment entorn el rol i l’espai de la societat civil i les associacions tant marroquines com catalanes en el desenvolupament i acompanyament del projecte per a les Comissions de Paritat i d’Igualtat d’Oportunitats.

19

13:30h Dinar d’intercanvi. Trobada amb l’Alcalde de Mataró i la delegació de la

Diputació de Barcelona. En l’històric Cafè de la Selva (antiga Peixateria) de Mataró es va realitzar un dinar informal entre les dues delegacions, del Fons Català i de la Diputació de Barcelona, amb membres de l’Ajuntament de Mataró i, en concret, l’Alcalde de Mataró, el Sr. Joan Mora i Bosch, que va agrair molt la visita de les dues delegacions i va explicar breument l’experiència i compromís de l’ajuntament en matèria de gènere i de promoció de la igualtat d’oportunitats. La coincidència de la delegació del Fons Català i de la Diputació de Barcelona respon, a l’aplicació dels preceptes emanats de la Declaració de París, en què la Diputació de Barcelona i el Fons Català de Cooperació com a resultat de la tasca de coordinació, alineament i apropiació entre les dues institucions, es coordinen per rebre les Autoritats Locals i Regional de Tànger-Tetuan durant la setmana del 6 al 10 de maig. L’alcalde va atorgar també llibres fotogràfics sobre la ciutat de Mataró.

BARCELONA

16:00h Visita i sessió de treball al Centre d’Informació i de Recursos de les Dones Les responsables del Centre d’Informació i de Recursos de les Dones a Barcelona van acollir la Delegació del Marroc per a una sessió de treball i d’intercanvi. Acompanyaven en la visita la Sra. Emma Blanco i la Sra. Mercè Buixadé, de l’Ajuntament de Gavà. Dues responsables del CIRD van explicar el canvi de rol del CIRD degut a la implantació i funcionament dels CIRDs per districtes. La nova orientació, s’emmarca en el Programa de Actuació Municipal (2012-2015) i en el Pla municipal per la igualtat d’oportunitats real i efectiva entre dones i homes (2012-2015). Es van presentar les diferents línies d’actuació i algunes van suscitar molt d’interès per part dels i de les assistentes. En concret es va demanar més informació sobre el Pla de comunicació i sobre les accions en formació i sensibilització. També es va debatre l’Informe sobre condicions de vida, i el treball de recolzament a la transversalització del gènere de manera interna al propi ajuntament, ja que va despertar molt d’interès. 17:30h Visita i presentació del Casal dels Infants Al Casal dels Infants, els Srs. Lluís Mas i Enric Canet van presentar el treball a l’associació des dels seus inicis al barri i la seva evolució fins a l’actualitat, en què la perspectiva d’incidència i treball amb les poblacions més desafavorides ha anat modificant-se. Va intervenir també el Sr. Christophe Charras, responsable del treball que el Casal d’Infants desenvolupa a Tànger. L’explicació es va centrar sobretot en els programes que afecten de manera més directa les dones. La responsable de projectes de gènere va presentar els projectes “Vincles” que té per objectiu donar resposta a les necessitats de les dones que es troben en situació d’exclusió

20

social amb nens i nenes de 0-3 anys. També es va presentar el projecte “Entra en Xarxa”, que promou un espai de relació i vinculació, on es treballa per apropar les noies als recursos de formació i inserció existents a la xarxa, amb una capacitat anual d’atenció de 90 joves a l’any.

GAVÀ 20:30H Reunió de Conclusions i Cloenda amb l’Ajuntament de Gavà El darrer dia de l’estada de la delegació marroquina es va realitzar una reunió informal amb l’equip de l’Ajuntament de Gavà per tal de valorar a mode de cloenda el desenvolupament de la Trobada.

CONCLUSIONS Tant les visites tècniques als municipis com la Jornada a Gavà han estat valorades positivament per part del Fons Català i de la Delegació marroquina. S’ha realitzat una avaluació escrita, tant pels participants de la Trobada a Gavà com pels membres de la Delegació, en què cada participant ha pogut avaluar els aspectes treballats durant les jornades des del punt de vista de continguts, metodològic i organitzatiu. Amb aquesta setmana de treball s’ha reafirmat la necessitat d’aquests espais d’intercanvi, no només entre el Marroc i els municipis catalans, sinó a nivell de coordinació i concertació amb les societats civils.

- Creació de les Comissions de Paritat i Igualtat d’Oportunitats al Marroc Pel que fa als processos participatius per al disseny de les polítiques públiques, cal saber gestionar adequadament la participació i les expectatives que es generen per tal de no generar frustració. En aquest sentit cal que els plans, polítiques i programes que es derivin de les CPIO estiguin dotats de recursos suficients perquè es puguin fer realitat sobre el terreny. D’altra banda, les CPIO han de vetllar que el marc jurídic i el respecte a la igualtat d’oportunitats i la promoció de la participació de les dones a l’esfera pública es compleixin.

- Codesenvolupament – societat civil S’ha detectat un gran interès per part dels municipis catalans per beneficiar-se d’aquest projecte també en l’aprenentatge i l’intercanvi d’iniciatives, sobretot pel que fa al treball en matèria de gènere de ciutadans i ciutadanes d’origen marroquí. Aquesta necessitat ha estat expressada repetidament tant per part dels propis municipis com per part del teixit associatiu. En aquest sentit, doncs, es valora molt positivament que referents claus i iniciatives d’avançament en la situació de les dones al Marroc puguin visualitzar-se als municipis catalans i entre la població migrada.

- Cooperació tècnica directa Per part de la Delegació marroquina, les visites tècniques i el treball als municipis han estat de gran utilitat per contrastar, comparar i validar alguns processos i experiències ja iniciades al Marroc, alhora que per recollir noves idees metodològiques i programàtiques.

21

Aquesta primera trobada a Catalunya permet posar les bases dels intercanvis i continguts, i ha permès iniciar el procés d’assistències tècniques de municipis catalans a la Regió de Tànger - Tetuan, afavorint la cooperació tècnica directa i la transversalitat dins els propis ajuntaments.

22

RECOMANACIONS

A partir dels intercanvis de la trobada, es proposen, unes primeres recomanacions generals per facilitar una millor i més eficaç cooperació entre els municipis catalans i del Marroc. Aquestes recomanacions generals també són vàlides per als projectes de codesenvolupament i s’aniran desenvolupant a partir del Grup de Treball Marroc de municipis i ens locals catalans.

- Recomanacions generals de treball a Catalunya i al Marroc: - Implicar actors locals (autoritats locals, societat civil) d’ambdues bandes en la

promoció de la igualtat

- Treballar en la prevenció i sensibilització sobre la resistència al canvi i els estereotips

- Identificar noves activitats, estratègies i competències a treballar des de la coeducació

- Recolzar programes ja existents i de marcat recorregut positiu

- Treballar específicament amb el jovent com a població clau pel desenvolupament local i per a un futur amb igualtat d’oportunitats

- Recolzar associacions de dones d’ambdues ribes i visualitzar-les

- Crear un espai per afavorir la comunicació entre la societat civil d’ambdues bandes

- Aprofundir en la temàtica de la cooperació inversa, pel fet que ha estat una demanda reiterada, per poder aprofitar experiències del Marroc per dur a terme el treball de sensibilització a Catalunya

- Cooperació municipal indirecta - Prioritzar els projectes de gènere i de promoció de la igualtat d’oportunitats al

Marroc en les convocatòries locals de cooperació

- Facilitar la identificació de projectes en matèria de gènere així com la identificació de contraparts a les comunes beneficiàries del projecte liderat pel Consell Regional Tànger – Tetuan

o Codesenvolupament

- Facilitar la identificació de projectes en matèria de gènere així com la identificació de contraparts a les comunes beneficiàries del projecte liderat pel Consell Regional Tànger – Tetuan, que complementin les accions proposades pels Comitès de Partiat i Igualtat d’Oportunitats (CPIO).

- Identificar entitats a Catalunya amb contraparts a les comunes beneficiàries del projecte per tal que s’integrin als CPIO. Des del Marroc es facilitarà que les

23

contraparts d’ONG o associacions del col·lectiu d’origen marroquí formin part dels CPIO.

- Establir mecanismes per poder treballar amb la població Immigrada a Catalunya

- Cooperació municipal directa

- Seguir treballant de manera coordinada amb els ajuntaments de Catalunya

- Iniciar el procés d’assistències tècniques3 de municipis catalans a la Regió de Tànger-Tetuan, afavorint la cooperació tècnica directa i la transversalitat dins els propis ajuntaments.

3 Taula resum d’assistències tècniques en annex

ANNEX 1 – LLISTATS DE PARTICIPANTS Ajuntaments, ens locals i cooperació descentralitzada (18 institucions / 46 participants)

Ajuntaments i d’altres institucions

Nom Càrrec

Castelldefels Fatima Zohra el Harrak Consell Comarcal de l’Anoia Naima El Orfa El Kodsi tècnica

Consell Comarcal del Maresme Víctor Bassas Segura Tècnic de polítiques migratòries

Cubelles Marta Marfany Tort

Cubelles Mònica Miquel Alcaldessa i Regidora de Cooperació, Polítiques d'Igualtat i Integració Europea.

El Prat de Llobregat David Vicioso Regidor

El Prat de Llobregat Jesús Gómez Pujol Agent d’acollida

El Prat de Llobregat Carme Martí El Prat de Llobregat Zohra M’Saddak El Prat de Llobregat Alba Bou Regidora

Gavà Emma Blanco Anguera Tinenta d'alcalde de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania

Gavà Juan José Hernández Colmena Cap d’igualtat

Gavà Touria Sarghini Agent d’acollida

Gavà Gerard Jornet Massana Tècnic cooperació

Gavà Maite Sánchez Coordinadora d’igualtat

Gavà Rosa Agustí Tècnica de ciutadania

Gavà Mercè Buxade Hernanz Tècnica d’igualtat

Gavà Dúnia Enseñat Cester Agent d’igualtat

Lleida Abderrafi Ettalydy Tècnica coop

Lleida Ma. Rosa Ball Papiol Regidora cooperació

Lleida Montserrat Gil de Bernabé Sala Gerent

Lloret de Mar Verónica Rincón Tècnica

Mataró Badia Bouia Mediadora intercultural

Mataró Maria Bermúdez i Esquerra Tècnica igualtat

Mataró M. Dolors Fernàndez Alegre Tècnica cooperació

Molins de Rei Consol Hernández García Tècnica

Molins de Rei Eva Palasí Tècnica

Molins de Rei Jessica Revestido Romero Regidora

Sant Boi de Llobregat Manuel José Pérez Galé Tècnic cooperació

Sant Boi de Llobregat Alba Martínez Vélez Regidora cooperació

Sant Boi de Llobregat Clara Sopeña Falcó Tècnica cooperació

Sant Boi de Llobregat Marta Masanes Meruelo Tècnica cooperació

Sant Boi de Llobregat Lola Hernández Adame

Sant Boi de Llobregat Anna Sellarès Tècnica d’Igualtat

Sant Boi de Llobregat Lluïsa Moret Sabidó

Sant Vicenç dels Horts Isidre Olmo Castillo Tècnic

Sant Vicenç dels Horts Mercè Andreu i Cardús, Regidora Regidora

Terrassa Vanessa Gaibar Tècnica polítiques de gènere

Viladecans Olga Morales Segura Tècnica coop cooperació

Viladecans Alberto Rodríguez Tècnic

25

Villarreal

Vilafranca del Penedès Carme Garrido Garrido Regidora coordinadora adjunta a l’Area de Relacions Ciutadanes i promoció Social

Vilafranca del Penedès Roberto Labandera Ganachipi Tècnic cooperació

Vilafranca del Penedès Mariona Junyent Parera Tècnica responsable del Pla per la Igualtat

PNUD Carme Coll Responsable PNUD Catalunya

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament Gerard Graells Tècnic cooperació

Àrea Metropolitana de Barcelona Francisco Javier Alarcón Almazor Tècnic

Societat civil (14 associacions / 23 participants)

ONG/Associacions Nom

Associació d'Amistat San Miguelito-Sant Boi (Sant Boi de Llobregat) Carme Alcalde

Ass. Almadaa Horitzons (St Celoni) Nehro Elmamouni

Ass. Almadaa Horitzons (St Celoni) MOHSSEN EL HANOUNI

Associació Catalana Asilah de la Garriga (La Garriga) Frederic Moreno i Julián

Associació Catalana Asilah de la Garriga (La Garriga) Mohamed Ejjebari

Associació Cultural Islàmica de Gavà (Gavà) Amir Mohamed

Associació Cultural Islàmica de Gavà (Gavà) Azzouini Mohamed

Associació Cultural Musulmana Al Ouahda Abdessamad El Bakali

Ass. IDEM (Girona) Yasser Saadoune

Ass. IDEM (Girona) abderrahim khairoun

Ass. La Llum del Nord ( Vilafranca del Penedès) Ahmed Benallal

Ass. La Llum del Nord ( Vilafranca del Penedès) Kamal Benbrahim

Ass. UMMI (Barcelona) Assia Amstaire

Ass. UMMI (Barcelona) Naima Anzar

A.V. Les Colomeres (Gavà) Juan Martinez Leon

Casal dels Infants Christophe CHARRAS

EQUALMON ( Vilafranca del Penedès) Josep A. Esteban

EQUALMON ( Vilafranca del Penedès) Josep Giménez Noguera

F.J.Comaposada / Sindicalistes Solidaris de la UGT Amadeu Pardo Lloret

Osona per la Pau - Jameiat Essalam (Manlleu) Es- Salhi Boutmarz Bounou

Osona per la Pau - Jameiat Essalam (Manlleu) Miquel Casanovas Prat

Unió de Germans del Món (Gavà) Nourddine Tazoui

Unió de Germans del Món (Gavà) Amin Akhazzann Bukharak

Representants de la delegació marroquina (6 institucions / 8 participants)

Institució Marroc Nom Càrrec

Consell Regional Tànger-Tetuan Mina Rouchati Diputada del Consell Regional / Comissària Assumptes Socials i Societat Civil / Coordinadora del Grup de Treball Regional del Programa ART GOLD Marroc del PNUD

Comuna Rural Bab Taza Mohamed Saadoun President

Consell Regional Tànger-Tetuan Hanane Khachani Tècnica de la Divisió de Relacions Internacionals del Consell Regional de Tànger Tetuan

Divisió General de Colectivitats Locals – Ministeri d’Interior

Nadia Chaoui Cap de Servei de la Direcció d’Assumptes Jurídics, Estudis i Cooperació.

Réseau Éspace Citoyenneté Touria Tajeddine Presidenta

Associació Adelma Mohamed Bakkali President

26

Associació Adelma Ali Tabji Coordinador Tècnic de la Iniciativa Regional projecte “Suport a la participació de la dona en la Governança Local a través de la creació i la posada en funcionament de les Comissions de Paritat i d’Igualtat d’Oportunitats als Municipis Rurals de la Regió de Tànger-Tetuan”

Programa ART GOLD Marroc Sophiane Mehiaoui Area Manager Regió Tànger Tetuan

Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

Institució Nom Càrrec

Fons Català de Cooperació al Desenvolupament Joan Solà Responsable Àrea Àfrica, Mediterrània, Àsia

Fons Català de Cooperació al Desenvolupament Clara Xifra Tècnica Àrea Àfrica, Mediterrània, Àsia

Fons Català de Cooperació al Desenvolupament Victòria Planas Tècnica de cooperació

Fons Català de Cooperació al Desenvolupament Blanca C. Febrer Secretaria tècnica

Fons Català de Cooperació al Desenvolupament Ariel Monells Director tècnic

Fons Català de Cooperació al Desenvolupament Meritxell Budo Presidenta

27

ANNEX 2 – PROGRAMA – JORNADA DE TREBALL CONJUNT – 7 DE MAIG

9:00h Arribada de participants i inscripcions

9:30h Inauguració oficial i Signatura de la Declaració de Gavà

- Representants polítics del municipi que acull la Trobada, del FCCD i de la Delegació de Tànger - Tetuan o Benvinguda de l’alcalde de Gavà, Sr. Joaquim Balsera o Benvinguda de la presidenta del Fons Català de Cooperació, Sra. Meritxell Budó o Presentació de l’electa al Consell Regional de Tànger - Tetuan, Sra. Mina Rouchati o Presentació de la Divisió General de Colectivitats Locals, Ministeri d’Interior del Marroc,

Sra. Nadia Chaoui. Lectura de la Declaració de Gavà, Tinenta d'alcalde de l'Àrea d'Igualtat i Ciutadania de Gavà, Sra. Emma Blanco.

10:00h Presentació marcs jurídics de les polítiques d’igualtat a Catalunya i al Marroc. Evolució del paper de la dona a la vida pública: o Tinenta d'alcalde de l'Àrea d'Igualtat i Ciutadania de Gavà, Sra. Emma Blanco

4

o Presidenta de la Xarxa Espai de Ciutadania de Tànger, Sra. Touria Tajeddine

10:45 h Pausa cafè

11:15h Taula rodona. La importància de la promoció de les polítiques d’igualtat i de gènere des de l’àmbit local

- Moderadora de la taula i presentació del marc de la trobada i objectius esperats A càrrec de: Sra. Alba Bou, regidora de Dona i Promoció Social de l’Ajuntament del Prat de Llobregat - Presentació Marroc: La Iniciativa Regional per l’enfortiment de les capacitats de les comunes rurals de la Regió Tànger – Tetuan en matèria de gènere i igualtat d’oportunitats A càrrec de: Sra. Hanane Khachani, Divisió de Relacions Internacionals Consell Regional de Tànger - Tetuan - Presentació municipi català: El rol del municipi en les polítiques d’igualtat i els processos de definició de plans estratègics A càrrec de: Sra. Lluïsa Moret, tercera tinenta d’alcalde i titular de l’Àrea de Benestar i Ciutadania de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat - Presentació associació marroquina: El rol de la societat civil al Marroc en l’àmbit de la promoció de gènere i d’igualtat d’oportunitats A càrrec de: Sr. Mohamed Bakkali, President de l’Associació ADELMA

- Preguntes i debat 12:30h Taller de treball i intercanvi de visions sobre les polítiques d’igualtat a Catalunya i al Marroc

- Treball en grups: Metodologia participativa en grups mixtos de treball. Dinàmica de preguntes i respostes sobre qüestions clau relacionades amb la temàtica del taller

14:30-15:30h Dinar

15:30h Restitució dels grups de treball, conclusions i reptes de futur

Debat

17:00 h Visita al Parc Arqueològic Mines de Gavà

17.30h Fi de la jornada

4 Es realitzarà un passi del vídeo “Dones i Drets: Una Mirada Compartida”, produït per l’Ajuntament de Gavà.

28

ANNEX 3 – DECLARACIÓ DE GAVÀ

DECLARACIÓ DE GAVÀ

En el marc de la trobada entre autoritats de municipis de la Regió de Tànger-Tetuan i catalans amb el

teixit associatiu local i col·lectius d’origen marroquí per debatre sobre el rol de les dones al Marroc

exposem el següent:

Considerem que el camí cap a la igualtat de fet i de dret entre les dones i els homes implica el

reconeixement previ de les desigualtats existents i la voluntat d’actuar decididament per eradicar-les

creant un entorn polític, jurídic, social, cultural, econòmic i mediambiental que afavoreixi el

desenvolupament de la igualtat real i efectiva.

En l’exercici de les nostres competències públiques ens comprometem a contribuir a la consecució dels

Objectius de Desenvolupament del Mil·leni i el respecte als principis de la Carta-Agenda Mundial dels

Drets Humans a la Ciutat que, entre d’altres, promulguen el dret a la igualtat de les dones i els homes

promovent accions encaminades a eliminar els estereotips de gènere i qualsevol forma de discriminació

directa o indirecta per raons de sexe.

Amb la finalitat d’afavorir la igualtat efectiva de dones i homes promourem la participació paritària de

les dones en la presa de decisions en l’àmbit públic juntament amb aquelles mesures que afavoreixen

que els governs locals (col·lectivitats locals) avancin en la igualtat real com a requisit indispensable per

aprofundir en la construcció i el desenvolupament d’una societat plenament democràtica.

Gavà, 7 de maig de 2013

29

ANNEX 4 – RECULL DE PREMSA

Articles relacionats, comunicats de premsa:

Coordinadora d’ONGDs Lleida http://www.coordinadora-ongd-lleida.cat/ca/agenda/Trobada_a_Gav%C3%A0_entre_municipis_catalans_i_marroquins_per_debatre_sobre_el_rol_de_la_dona_al_Marroc.asp?tipoForm=ampli&id={3B5B8091-4D4D-4DAF-AF3A-01987835383B}

Canal Solidari http://www.canalsolidari.org/noticia/32178

Intercom de la FCONGD http://www.confederacio.org/intercom/activitat/show/id/1629

Gavà http://www.elbruguers.cat/index.php/societat/1407-dones-al-marroc.html http://www.gavatv.cat/gtv/capitol/jornades-dona-al-marroc http://www.gavatv.cat/gtv/capitol/cloenda-jornades-catalunya-marroc

Ajuntament de Mataró http://www.mataro.cat/web/portal/contingut/noticia/2013/05/10936_delegacions_marroquines.html

Vilafranca http://www.vilafranca.org/jsp/noticies/detall.jsp?id=44798485 http://www.rtvvilafranca.cat/noticies-rtvvilafranca/societat/32750-una-delegacio-marroquina-visita-vilafranca.html

30

ANNEX 5– MATERIAL DE TREBALL PER AL TALLER

TROBADA ENTRE MUNICIPIS CATALANS I MARROQUINS I EL TEIXIT ASSOCIATIU LOCAL I COL·LECTIUS D’ORIGEN MARROQUÍ SOBRE EL ROL

DE LES DONES AL MARROC

Taller de treball i intercanvi de visions sobre les polítiques

d’igualtat a Catalunya i al Marroc

Objectiu general del taller: Intercanviar visions i perspectives sobre el treball en matèria de gènere en el context del projecte “P. 2477 – Suport a la Participació de la dona en la governança local a través de la creació i la posada en funcionament de les comissions de partitat i d’igualtat d’oportunitats als municipis rurals de la Regió Tànger-Tetuan”. Objectius específics del Taller

- Descriure la situació de la dona a les comunes rurals del Nord del Marroc i detectar quines són les principals necessitats i debilitats en temes de participació

- Detectar els potencials de les dones: coneixements, pràctiques, etc., que siguin positius per al desenvolupament de la comunitat en general, com visualitzar-ho i posar-ho en valor.

- Desenvolupar idees sobre els instruments i metodologies per treballar amb les comunes rurals

Grups de treball i eixos de debat

En tots els grups de treball es pretén tenir en compte la perspectiva del treball per a la igualtat i la participació de les dones al Marroc, i en concret a les comunes rurals, però també des de la perspectiva dels catalans i catalanes d’origen marroquí als municipis catalans i el treball amb dones a Catalunya. De la mateixa manera tots els grups tindran en compte l’aportació de les Comissions de Paritat i d’Igualtat d’Oportunitats pel que fa a cada eix temàtic, així com les possibles estratègies de treball comú en el context del projecte i de cara al futur.

GRUP A- Empoderament de les dones. En aquest grup es debatran les necessitats i estratègies d’empoderament de les dones, com dotar-les d'eines i recursos, treballar l'autoestima, i promoure estratègies en clau femenina, per tal de millorar les oportunitats de les dones i la participació d’aquestes en la vida política (perspectives, prioritats, presa de decisions, maneres de fer, etc.). Cal visibilitzar també el paper de les dones com a agents socials i de canvi.

GRUP B – Estratègia institucional Les institucions han de servir com a instrument eficaç en la superació de la discriminació del factor de gènere en l’aplicació de les polítiques públiques. En aquest grup treballarem les estratègies i recursos de què es poden dotar els poders locals i regionals per tal de donar

31

resposta a les demandes de les dones i impulsar-ne la participació. Treballarem també com generar polítiques transversals d’igualtat d’oportunitats.

GRUP C – Participació de les dones

Per poder comptar amb la participació de les dones en els diferents espais de la societat cal entendre com es situen elles en relació a aquests espais. L’espai públic sovint es regeix per normes masculines (horaris, itineraris, control de la vestimenta, de les relacions interpersonals, control de la informació, pressió comunitària). Al mateix temps, a l'espai privat la participació d’homes i dones en la presa de decisions no és igualitària.

Sovint crear espais artificials de participació on les dones no estan còmodes pot no tenir el resultat esperat i cal pensar maneres de fomentar la participació de totes les dones des de la diversitat, incorporant mesures perquè totes les dones tinguin veu i representació en l’elaboració dels plans, polítiques d’igualtat i en la construcció dels municipis.

GRUP D – Perspectiva comunitària

Les dones es mouen i es reforcen a través de les xarxes que fan entre elles, la solidaritat entre dones. Els vincles entre dones (formals i informals) ajuden a empoderar les dones i a promoure la seva participació. Treballem per la participació de les dones, però el sistema en què la societat es regeix no ho afavoreix. El patriarcat té unes normes que no possibiliten una altra visió, la visió en clau femenina, l'aposta pels valors femenins, la veu de les dones, les dones com a agents socials i actius.

32

GRUP A- Empoderament de les dones. En aquest grup es debatran les necessitats i estratègies d’empoderament de les dones, com dotar-les d'eines i recursos, treballar l'autoestima, i promoure estratègies en clau femenina, per tal de millorar les oportunitats de les dones i la participació d’aquestes en la vida política (perspectives, prioritats, presa de decisions, maneres de fer, etc.). Cal visibilitzar també el paper de les dones com a agents socials i de canvi.

Quines aportacions/tasques fan les dones a la societat rural? o S’afavoreix el desenvolupament de les capacitats de les dones (la creativitat,

habilitats...) i el desenvolupament de les competències? És igual per a les dones i els homes?

o Quines accions es fan per donar valor a les tasques de cura de la família? o Com es pot visibilitzar els sabers de les dones i la seva experiència també des del

quotidià? o Com es pot reconèixer la seva feina i el benefici que aporta a la societat i sumar-les

a les aportacions i beneficis de les tasques dels homes?

Quines necessitats tenen les dones de les zones rurals? Són diferents d’altres zones? o Quins són els principals temes a treballar amb les dones per tal d’empoderar-les? o L’analfabetisme és viscut per a les dones com un impediment per avançar cap a la

Igualtat? o Quines mesures es poden dur a terme per a l’escolarització de les nenes? o Quines mesures s’han d’establir per acabar amb l’absentisme? o Com s’hauria de treballar? Amb quins instruments? o Quins factors de riscs i amenaces ens podem trobar?

Quines prioritats/interessos tenen les dones? o Quins objectius concrets tenen les dones? Són comuns a totes elles? Quines són les

prioritats per a elles? I pel Govern Local? o Hi ha diferències segons les edats de les dones, zones, ètnies, religió...?

Com es treballa el lideratge amb les dones? Com es treballa la concepció del poder en les dones?

o Hi ha lideratges i metodologies de participació entre les dones que puguin potenciar-se?

o Com es poden millorar aquestes capacitats i incorporar en dinàmiques locals col·lectives?

Com treballar amb els homes la necessitat de tenir una població formada i empoderada?

Com poden ser útils les Comissions de Paritat i Igualtat d’Oportunitats (CPIO) a l’hora d’empoderar la dona?

En què pot ser positiva una estratègia de cooperació conjunta en el marc d’aquest projecte entre municipis marroquins i catalans? Quins obstacles o dificultats es podria trobar?

33

GRUP B – Estratègia institucional

Les institucions han de servir com a instrument eficaç en la superació de la discriminació del factor de gènere en l’aplicació de les polítiques públiques. En aquest grup treballarem les estratègies i recursos de què es poden dotar els poders locals i regionals per tal de donar resposta a les demandes de les dones i impulsar-ne la participació. Treballarem també com generar polítiques transversals d’igualtat d’oportunitats.

Què representa el govern local per a les dones? o En quins aspectes influeix les seves vides? o En quina mesura se senten representades? o A les dones de les zones rurals com viuen les decisions que es prenen a nivell

local, regional o nacional?

Per què i per a què volem que participin les dones? La Igualtat és un compromís compartit per tota la comunitat i des de les institucions?

o Què s’ha de fer des dels Govern Locals perquè les dones vulguin/puguin/s’interessin en participar en les activitats i temes de la societat civil?

Les propostes per lluitar contra la discriminació que vénen d’alguns municipis o d’altres iniciatives, són ben acollides? S’apropien realment per part de els dones?

o Quins són els principals impediments perquè participin? o Es tenen en compte les seves aportacions? o Què es pot oferir/fer des del Govern?

Estan detectades les aliances/agents (socials, institucionals, rurals) per dur a terme l’estratègia de gènere?

o Com es treballen els estereotips de gènere? o Quines accions s’emprenen o es volen empendre des dels municipis per

trencar amb els rols socials dels homes i dones?

Quins àmbits creuen les dones que s’haurien de treballar des dels poders locals i que actualment no es treballen?

o Estan previstes/reconegudes les accions positives, per a corregir la discriminació i les desigualtats?

o Està reconeguda la Paritat per llei en els consells?

Quines estratègies es podrien adoptar per dur a terme Plans d’Igualtat d’Oportunitats que tinguin objectius claus per dur a terme pel Govern, les associacions, i que siguin participatius?

o Es té en compte la perspectiva de gènere en els pressupostos? I en el disseny dels municipis i l'espai públic? I en les polítiques de transport públic? I en l'aposta per l'educació i la sanitat? etc.

Quins recursos són necessaris? Com s’incorporaria el gènere als pressupostos?

Com poden ser útils les Comissions de Paritat i Igualtat d’Oportunitats (CPIO) a l’hora de millorar les estratègies institucionals?

En què pot ser positiva una estratègia de cooperació conjunta en el marc d’aquest projecte entre municipis marroquins i catalans? Quins obstacles o dificultats es podria trobar?

34

GRUP C – Participació de les dones

Per poder comptar amb la participació de les dones en els diferents espais de la societat cal entendre com es situen elles en relació a aquests espais. L’espai públic sovint es regeix per normes masculines (horaris, itineraris, control de la vestimenta, de les relacions interpersonals, control de la informació, pressió comunitària). Al mateix temps, a l'espai privat la participació d’homes i dones en la presa de decisions no és igualitària.

Sovint crear espais artificials de participació on les dones no estan còmodes pot no tenir el resultat esperat i cal pensar maneres de fomentar la participació de totes les dones des de la diversitat, incorporant mesures perquè totes les dones tinguin veu i representació en l’elaboració dels plans, polítiques d’igualtat i en la construcció dels municipis.

Quin és el grau i els espais de participació de les dones a les zones rurals? o Quina relació hi ha entre l’espai públic i l’espai privat? Quina participació hi

tenen els homes i les dones? o Les dones poden accedir a tots els espais socials, polítics? o Existeixen espais on les dones participin activament? Són importants o

valorats per la comunitat? o Com s’integra la participació de les dones en espais propis a espais comunitaris

col·lectius?

Quins són els principals inconvenients que es troben les dones per a poder participar a l’espai públic?

o Són els horaris un problema? o És el nivell de formació un obstacle per formar part de l’espai públic formal? o Els homes posen resistències perquè les dones participin en la vida social?

Quins són els motius?

Quines dones poden ser clau a l’hora de potenciar la participació de la resta de dones? Dones emprenedores? Dones amb més nivell de formació? Dones d’altres contextos?

Quins aspectes de la participació masculina en els diferents espais cal treballar? o Quins riscos i oportunitats representen per la participació de les dones? o Com s’hauria de treballar? Amb quins instruments?

En quins aspectes les polítiques públiques discriminen les dones i la seva participació? o Com influeix aquesta discriminació en el disseny, en les prioritats, etc.?

Com poden ser útils les Comissions de Paritat i Igualtat d’Oportunitats (CPIO) a l’hora de promoure la reducció de les discriminacions de gènere?

En què pot ser positiva una estratègia de cooperació conjunta en el marc d’aquest projecte entre municipis marroquins i catalans? Quins obstacles o dificultats es podria trobar?

35

GRUP D – Perspectiva comunitària

Les dones es mouen i s’enforteixen a través de les xarxes que fan entre elles, la solidaritat entre dones. Els vincles entre dones (formals i informals) ajuden a empoderar les dones i a promoure la seva participació. Treballem per la participació de les dones, però el sistema en què la societat es regeix no ho afavoreix. El patriarcat té unes normes que no possibiliten una altra visió, la visió en clau femenina, l'aposta pels valors femenins, la veu de les dones, les dones com a agents socials i actius.

Quins són els principals potencials socials que aporten les dones a la comunitat? o Quina és la seva aportació a la família, a la comunitat, a l’economia de les

comunes, a la vida social i cultural? o Quin paper es dona socialment a les dones? o Com afecta la divisió sexual del treball? o Hi ha una distribució equitativa dels usos dels temps i dels espais? o Com s’aprèn i es treballa la socialització de les dones i dels homes? o Cal treballar també la corresponsabilitat dels homes a la llar? Promoure la

participació de les dones quan a l'espai privat encara hi ha molta desigualtat...

Com participen les dones en la vida pública de la comunitat? A través de quins mecanismes / espais ?

Com es relacionen i actuen les dones entre elles? I amb els homes? I amb la comunitat en general?

Quines xarxes formals i informals trobem entre les dones? o Quines i com caldria potenciar-les? o Com es relacionen les dones amb l’exterior de les comunitats? Quins inputs

reben i quines xarxes les connecten amb d’altres comunitats? o Com poden contribuir les associacions de dones o d’altres agrupacions? o Hi ha xarxes creades amb altres comunitats?

Quins actors locals formals o informals poden servir com a potenciadors per a promoure la paritat? Quins espais són els més propicis i adequats?

o Hi ha persones o líders formals i informals (dones o homes) que puguin siguin importants tenir en compte a l’hora de treballar les transformacions socio-culturals necessàries?

Com es pot millorar la integració de les aportacions de les dones en la perspectiva del desenvolupament rural?

o Quins obstacles cal superar perquè les perspectives de les dones no siguin discriminades?

Com poden ser útils les Comissions de Paritat i Igualtat d’Oportunitats (CPIO) a l’hora de promoure les xarxes socials de les dones?

En què pot ser positiva una estratègia de cooperació conjunta en el marc d’aquest projecte entre municipis marroquins i catalans? Quins obstacles o dificultats es podria trobar?

36

Proposta metodològica

Explicació de la dinàmica. S’ubiquen els 5 grups de 10-15 persones en els diferents espais de treball.

Es tria un/a relator/a que escriurà les idees generals i les exposarà en plenari per la tarda.

Cada grup tindrà una dinamitzadora o dinamitzador que explicarà l’eix temàtic del grup i dinamitza la discussió a través de preguntes.

Cada grup debatrà un eix temàtic i n’extraurà unes conclusions a tenir en compte al llarg del projecte (pot escriure-les de manera esquemàtica al papelògraf)

Cada grup exposarà en el plenari de la tarda: o Temes debatuts o Propostes de futur

Debat d’intercanvi.

Persones encarregades de la dinamització dels grups:

1. Maria Bermúdez (Ajuntament de Mataró)

2. Dúnia Enseñat (Ajuntament de Gavà)

3. Roberto Labandera (Ajuntament de Vilafranca)

4. Mohamed Ali Tabji (Associació ADELMA)

37

ANNEX 6 – QUADRE RESUM DE LES ASSISTÈNCIES TÈCNIQUES EN EL MARC DEL PROJECTE Missió Durada Beneficiaris Propòsit de l’assistència

tècnica Resultats esperats

M 0 – Marroc 2 dies Participació del Fons Català a la jornada de llançament del projecte

Els socis del projecte estan sensibilitzats i informats sobre el rol dels Comitès Tècnics d’Igualtat i sobre el rol d’acompanyament del Fons Català

M1 – Marroc 2 dies Comitè tècnic i agents locals responsables de l’execució de les formacions a les comunes rurals

Formació de formadors per a l’equip tècnic del projecte per a l’acompanyament als comités tècnics de les Comissions de Partiat

L’equip tècnic disposa de les eines teòriques i pràctiques per dur a terme la seva funció d’acompanyament a les comunes rurals

M2 – Marroc 3 dies Comitè tècnic del projecte

Definició del pla de formació dels comités tècnics de les Comissions de Paritat

El pla de formació per a la realització d’un diagnòstic participatiu i d’un pla d’acció per a la igualtat d’oportunitats està dissenyat

M3 – Marroc 5 dies Tres membres de cada nova Comissió de Partiat

Aportar a les Comissions de Paritat les eines teòriques i pràctiques per a la realització d’un diagnòstic territorial i d’un pla d’acció de paritat i igualtat d’oportunitats

Les Comissions de Paritat de cada comuna rural tenen les capacitats per realitzar cadascuna un diagnòstic territorial i un pla d’acció de paritat i igualtat d’oportunitats

M4 – Catalunya

4 dies Comitè tècnic del projecte i representants de les Comissions de Paritat i Igualtat d’Oportunitats

1.Trobada entre municipis, teixit associatiu local i col·lectius d’origen marroquí sobre el rol de la dona al Marroc. 2.Visites tècniques a regidories d’Igualtat d’almenys 3 municipis catalans

1.Els municipis, les ONG i col·lectius d’origen marroquí que cooperen amb el Marroc estan sensibilitzats sobre la temàtica del projecte 2.El Comitè tècnic disposa d’eines teòriques i pràctiques per a la posada en funcionament i acompanyament a les Comissions de Paritat de les comunes rurals